1912-1931

NIXER EN UN PAS
QUE RENEIX
Avell Arts-Gener, Pere
Calders, Josep Ferrater Mora
i Joan Sales van nixer el 1912.
Quan aquests escriptors tenien
un any, lInstitut dEstudis
Catalans va publicar les Normes
ortogrques. Els quatre infants
formaven part de la primera
generaci que accedeix
normalment a ls de la
gramtica catalana posada al
dia per Pompeu Fabra. El 1914
es va crear la Mancomunitat
Catalana, el primer embri de
poder poltic catal des de 1714.
Van crixer en ple Noucentisme.
La poesia de Josep Carner, la
losoa dEugeni dOrs i la prosa
de Josep Pla formen part de les
seves lectures juvenils.
Combateren amb lexrcit
republic. Quan el 1939 es va
imposar el feixisme seguien
un exrcit que fugia cap a
Frana: Joan Sales nera un
comandant, Avell Arts-Gener
un tinent coronel, Josep
Ferrater Mora pertanyia al
servei dintelligncia i Pere
Calders feia de sergent
cartgraf. Ho havien perdut
tot, per sobretot es trobaven
mancats de la possibilitat
de desenvolupar una obra
normalment. La seva llengua,
la seva cultura i el seu pas
havien estat prohibits per
la dictadura.

1931-1939
UNA GUERRA A LA
FLOR DE LA VIDA
Durant la Segona Repblica
(1931-1939) Josep Ferrater
Mora va acabar els seus
estudis de Filosoa i Lletres,
Pere Calders i Avell Arts-
Gener, els de Belles Arts, i Joan
Sales, la carrera de Dret.
El cop destat franquista i la
Guerra Civil de 1936-1939
canviaren radicalment la vida
daquests joves.
LA CONSAGRACI
Joan Sales fou el primer
a obtenir lxit, amb la seva
novella sobre la Guerra Civil
Espanyola Incerta glria (1955).
Josep Ferrater Mora, durant els
anys 1947-1980, va treballar
com a professor universitari
a Bryn Mawr College (Estats
Units) i obtingu prou temps
i estabilitat per anar engrandint
el diccionari que va esdevenir
la columna vertebral del seu
pensament losc.
Pere Calders esdevingu un
autor conegut arran del
muntatge teatral dels seus
contes, Antaviana (1978),
realitzat per Dagoll Dagom;
i Tsner (nom artstic dAvell
Arts-Gener) ho fou desprs
amb lxit de les seves
memries Viure i veure (1989-
1996), i tamb a travs dels
seus mots encreuats. Sn uns
xits llargament treballats
en silenci, i tot sovint entre
privacions.
Tots ells arribaren a veure la
Generalitat restaurada el 1977
i la proclamaci de lEstatut
dautonomia de 1979. Els
quatre escriptors van deixar
un llegat imprescindible per
a les lletres i per a la losoa
catalanes de la segona meitat
del segle xx.
1939
LEXILI: CONSTRUIR EL
GENI ENMIG DEL DESERT
Van marxar amb vint-i-set
anys i la salut malmesa per les
dures condicions dels darrers
mesos de la Guerra Civil.
Per a tots ells comenava
un exili en qu maldaren per
conservar la vocaci descriure
en catal sense cap
possibilitat de poder ser
llegits. Escrivien en temps
difcils. Malgrat la bona
acollida que Amrica va
dispensar als exiliats de la
Segona Repblica Espanyola,
la idea de tornar sempre era
present durant tot lexili.
1-Dues fotograes darxiu de lescola Mossn Cinto.
Pere Calders i Avell Arts-Gener foren companys de
classe des dels tres anys en aquesta escola, una de
les ms avanades del moment. Van ser educats en
catal i ens els valors de la llibertat, la solidaritat
i la cincia. En guardaven un record magnc.
Universitat de Girona. Biblioteca. Fons per a la Histria de
lEducaci. Donatiu Jordi Verri
2- Acudit de Pere Calders publicat a LEsquella de
la Torratxa el 5 de novembre de 1937.
3- Les quatre columnes de Josep Puig i Cadafalch
simbolitzen la materialitzaci de lafany de
normalitzaci de la cultura catalana durant el
perode de la Mancomunitat de Catalunya. Foren
enderrocades durant la dictadura de Primo de Rivera.
Arxiu Excursionista de Catalunya
AVELL ARTS-GENER
PERE CALDERS
JOSEP FERRATER MORA
JOAN SALES
1- Un Nadal de Pere Calders al pis de Mxic D.F.
Fons Pere Calders. Universitat Autnoma de Barcelona
2- Joan Sales a lexili.
El dia revolt, de Juli Guillamon, Ed. 62, 2008
3- Tsner corredor de rallis. Ralli de costa a costa
durant lexili mexic.
Famlia Arts
4- Josep Ferrater Mora a Bryn Mawr, el collegi
universitari on va estabilitzar la seva vida professional.
Priscilla Ferrater
5- Visita de Pere Calders i Rosa Arts a casa de Joan
Sales en tornar de lexili, aproximadament el 1962.
La lletra s de la dona de Sales, Nria Folch.
Continuar el combat, a cura de Juli Guillamon, Club Editor, 2011
AVELL ARTS-GENER > 1939 FRANA > 1939 MXIC > 1965 CATALUNYA
PERE CALDERS > 1939 FRANA > 1939 MXIC > 1962 CATALUNYA
JOSEP FERRATER MORA > 1939 FRANA > 1939 CUBA > 1941 XILE > 1947 ESTATS UNITS
JOAN SALES > 1939 FRANA > 1940 REPBLICA DOMINICANA > 1942 MXIC > 1948 CATALUNYA
ESCRIURE
EN TEMPS
DIFCILS
E
X
P
O
S
ICI

1
9
1
2
2
0
1
2
ESCRIURE EN TEMPS DIFCILS AVELL ARTS-GENER, PERE CALDERS, JOSEP FERRATER MORA I JOAN SALES
Exposici organitzada i produda per
Instituci de les Lletres Catalanes
Amb la collaboraci del
Servei de Biblioteques
Comissariat i documentaci
Josep Francesc Delgado
Disseny grc
Lali Almonacid
Coordinaci
Mriam Romeu
Agraments
Arxiu Excursionista de Catalunya
Biblioteca de Catalunya
Biblioteca de Lletres. Universitat de Girona
Ctedra Ferrater Mora. Universitat de Girona
Fons Pere Calders. Universitat Autnoma
de Barcelona
Mireia Arts
Mnica Arts
Maria Bohigas
Tessa Calders
Priscilla Ferrater
Toni Vidal
ESCRIURE EN TEMPS DIFCILS AVELL ARTS-GENER, PERE CALDERS, JOSEP FERRATER MORA I JOAN SALES
1
2
3
1
2
3
4
5
UNA INICIATIVA DE LA INSTITUCI DE LES LLETRES CATALANES UNA INICIATIVA DE LA INSTITUCI DE LES LLETRES CATALANES
AVELL ARTS-GENER
1912-2000
LARTISTA GLOBAL
Avell Arts-Gener fou, per
damunt de tot, un artista
polifactic i un escriptor
enrgic, vital i humorstic.
Mrius Serra el va denir fent
servir les lletres del seu
sobrenom, TSNER:
T de traductor;
I dillustrador;
S de soldat;
N de novellista i de ninotaire;
E denigmista i descengraf;
R de retratista i de reporter.
PARAULES DOPTON
EL VELL. UN CATAL
AMB ELS ULLS DUN
ASTECA DEL SEGLE XV
Paraules dOpton el vell (1968)
imagina larribada dels
asteques a les costes dEuropa
el 1489 i el descobriment dels
costums dels gallecs per part
dels americans i la seva
perplexitat.
Per ells no seuen a terra,
a la gatzoneta, ans en cadires
de moltes menes, com els
Senyors de casa nostra, per
ells hi seuen encara que no
siguin senyors. Tots, pobres
o rics, tenen icpallis. I les
menges tampoc no les posen
damunt duna estora, ans en
fustes altes dites taules.

VIURE I VEURE.
LESCRIPTOR
MEMORIALISTA
Els llibres que van obtenir
un reconeixement ms ampli
de pblic foren els quatre
volums de les seves
memries, Viure i veure (1989,
1990, 1991 i 1996) que el
convertiren en un escriptor
dxit. La vida intensa de
Tsner hi esdev una faula
que send el lector en un
viatge apassionat pel segon
ter del segle xx:
Aviat faria dos anys que la
lluita [Guerra Civil 1936-39]
havia comenat i el
cansament era general (deien
que era lnic autntic general
que tenia la Repblica!). [...]
Ara ja shavia fet moneda
ds corrent manifestar
sense embuts lescepticisme
en all que es referia al nal
de la contesa, cosa que
hauria estat impensable
solament uns mesos
endarrere, abans de Terol.
Els darrers anys trobem el
Tsner que parla i encisa la
gent a la rdio o la televisi:
A Mxic en Pere Calders i jo,
durant una bona temporada,
anvem cada diumenge al
cinema [...]. Ens asseiem i
posvem damunt les nostres
cames aquelles bosses de
plstic transparent, grosses
com a coixins, i durant tota
la llarga tirada de projecci,
espigolvem desma,
mecnicament, el contingut
deIs envoltoris [...]. I un dia,
ens vam adonar que all que
havem comprat al vestbul
no eren bosses de patates,
sin de cucs datzavara,
degudament fregits.
T, mira! va proferir en
Pere. Quan has vist que una
patata fregida et guaiti de t
a t? EIs cuquets de maguey
no sn dolents. Per mai
ms no nhem menjat!
Ciris trencats, 1997
MILITANT DE LA
CULTURA I CONTADOR
DHISTRIES MEDITIC
Hi ha un Tsner que es lleva
a les cinc del mat per escriure
narrativa o memries. Hi ha
un altre Tsner que obt
popularitat com a creador
de mots encreuats al diari
La Vanguardia i abans a
Tele-Estel i a Serra dOr, una
activitat en la qual ja fou
pioner a les publicacions
dabans de la Guerra Civil.
Hi ha encara un altre Tsner,
el militant de la cultura:
participa en lAssemblea
de Catalunya i en la
reorganitzaci del Pen Catal,
del qual fou secretari general.
Entre el 1990 i el 1994 presideix
lAssociaci dEscriptors en
Llengua Catalana.

1-Tsner treballant descengraf a la televisi mexicana.
Famlia Arts
2- Pintant a Barcelona a principis dels anys 70.
Famlia Arts
3- Escrivint a Barcelona a nals dels 80.
Famlia Arts
4- Tsner cartellista. Cartell de les eleccions del Bara.
Famlia Arts
5- Tsner amb vestit tpic de mexic.
Famlia Arts
6- Llegint a Mxic lany 1942.
Famlia Arts
7- Carnet de periodista durant la Segona Repblica
Espanyola.
Famlia Arts
8- Davant duna pirmide asteca a Mxic lany 1942.
Famlia Arts
1- Tsner es va apuntar voluntari a l'exrcit de la
repblica. L'autor tenia unes arrelades conviccions
republicanes que no el van alliberar de ser perseguit
per activistes de la FAI, perqu com a periodista
n'havia posat al descobert algun dels assassinats
poltics. Entre els records que sempre va guardar
hi havia el nomenament de tinent-coronel del darrer
dia de la guerra civil.
Famlia Arts
2- L'autor desprs de l'exili va anar reprenent la seva
activitat periodstica a Catalunya. A la fotograa amb
el micro el veiem preparant una inervenci a la rdio.
Sn les ancdotes que va acabar recollint a Ciris
trencats, i Ms ciris trencats.
Famlia Arts
3- Carnet de lAELC.
Famlia Arts
4- Tsner ntim. Jugant a escacs amb Pere Calders,
el seu cunyat.
Famlia Arts
5- Mentre escrivia el llibre collectiu sobre la Rambla.
Amb Josep M. Espins i Mrius Serra.
Famlia Arts
ESCRIURE EN TEMPS DIFCILS AVELL ARTS-GENER, PERE CALDERS, JOSEP FERRATER MORA I JOAN SALES ESCRIURE EN TEMPS DIFCILS AVELL ARTS-GENER, PERE CALDERS, JOSEP FERRATER MORA I JOAN SALES
1
2
3
4 8
5
6
7
1
1
2
3
4
5
UNA INICIATIVA DE LA INSTITUCI DE LES LLETRES CATALANES UNA INICIATIVA DE LA INSTITUCI DE LES LLETRES CATALANES
PERE CALDERS
1912-1994
LESCRIPTOR DE LES REALITATS OCULTES
Em dic Pere i dos cognoms
ms. Vaig nixer abans dahir
i ja som dem passat. Ara
noms penso com passar
el cap de setmana.
LA GUERRA: ENTRE
EL RELAT IMAGINATIU
I LA CRNICA DE GUERRA
I aleshores sesdevingu
un gran prodigi, un cavall
despases de les cartes
espanyoles es retall
clarament sobre el seu
fons de cartolina blanca
i va comenar a moures.
El primer arlequ
El 1936 Pere Calders va
publicar el recull de contes
El primer arlequ on ja apuntava
el seu humor, imaginaci
i subtilesa. Lexperincia de la
Guerra Civil el va dur a escriure
novella de guerra amb la
crnica Unitats de xoc (1938).
MXIC: UN PAS
ACOLLIDOR, UNA
CULTURA INSLITA
Lexili a Mxic va inspirar
Aqu descansa Nevares (1967).
s la novella que reecteix
duna manera ms singular
lexperincia mexicana.
Calders hi descriu el carcter
amerindi a travs duna
ocupaci dun cementiri en
poca de pluges per part
dunes famlies pobres i sense
sostre que nalment es veuen
obligades a desallotjar-lo.
Van transcrrer unes
quantes setmanes durant
les quals tot el barri
acaronava projectes de
millora. Cada famlia tenia
apartat, mentalment, el seu
pante ideal i tothom
imaginava adaptacions
i canvis, actes armatius
de propietat i fascinadores
escenes de benestar.
Aqu descansa Nevares
UNA FAMA NOVA EN
UNA NOVA DEMOCRCIA
El 1978 el grup teatral Dagoll
Dagom va adaptar al teatre
musical una tria de contes
amb el nom dAntaviana. Lxit
de Calders a partir dAntaviana,
durant els anys vuitanta, no
s casual. Lescriptor s ll de
la situaci de normalitzaci
literria i cultural dels anys
trenta, i van ser precisament
els joves de la dcada
dels vuitanta, tamb de
normalitzaci, els qui van
valorar el seu sentit de
lhumor i la seva imaginaci.
VEU EN OFF.- Una vegada, un
nen que es deia Abel es va
inventar una paraula nova...
ABEL.- Antaviana. An-ta-vi-
a-na...
VEU EN OFF.- LAbel va
enamorar-se daquella
paraula tan seva i, de
moment, se la va guardar
com un secret.
ABEL.- Antaviana. Antaviana!
Antaviana...
[...]
VEU EN OFF.- Realment, havia
fet una troballa preciosa.
Aix que arribs a lescola,
proposaria a lErnest, el
seu millor amic, de canviar
Antaviana per la seva
baldufa nova.
Antaviana
IRONIA I FANTASIA
La ironia i la fantasia sn
constants en la narrativa
caldersiana.
Les trobem ns i tot en els
contes ms curts.
La mort es present quan
no se lesperava, i ell li digu
que no li havia donat hora.
s que lhora la dono jo
va respondre-li la mort.
De teves a meves
Lobra que singularitza la
fantasia de Calders duna
manera ms emblemtica s
Crniques de la veritat oculta
(1955), conjunt de contes
que el van descobrir com
un contista extraordinari i un
precursor del realisme mgic.
Enel palmell sagitava
lleument, comunpeixpetit
ounabolademercuri, lavida
delEspol. Per tal devitar que
unoblit momentani pogus
perjudicar-loadoptlartici
dembolicar-selam.
Crniques de la veritat oculta
1 i 2 - Vicent Calds va fer aquestes fotos i moltes ms
del Pere Calders infant. Del pare, el ll en va heretar la
passi per lescriptura i la fotograa. A la segona
fotograa el trobem a Can Mauri, la masia familiar.
Fons Pere Calders. Universitat Autnoma de Barcelona
3- Pere Calders fou destinat durant la Guerra Civil al
front dArag, a Terol. Quan va creuar la frontera cap
a Frana es trobava greument malalt de sarna.
Grcies a un escrit de Josep Pous i Pags, director
de la Instituci de les Lletres Catalanes, on el
presentava com a intellectual, va poder sortir del
camp dArgelers, on el seu estat de salut esdevenia
encara ms frgil, i va marxar nalment cap a Mxic.
Fons Pere Calders. Universitat Autnoma de Barcelona
4- Pere Calders amb Rosa Arts durant la lluna de mel
a Mxic lany 1943.
Fons Pere Calders. Universitat Autnoma de Barcelona
5- Josep Ferrater Mora explica a Joan Oliver que
Amrica oferia unes innites oportunitats de consum
inexistents a lEuropa de nals dels anys quaranta. Pere
Calders amb un cotxe americ durant lexili a Mxic.
Fons Pere Calders. Universitat Autnoma de Barcelona
1 i 2- La placidesa daquests dos autoretrats
mexicans indica la bona rebuda que el pas va
dispensar als exiliats republicans. Pere Calders
recorda intensament com el poeta Josep Carner li
va comprar uns contes que li van permetre de pagar-
se un vestit. Aquell vestit fou el smbol de la tornada
a la vida civil i a les feines editorials i, al seu torn,
la recuperaci de la seva passi per la fotograa.
Fons Pere Calders. Universitat Autnoma de Barcelona
3- Pster del muntatge teatral Antaviana del grup
Dagoll Dagom a partir dels contes de Pere Calders.
Tessa Calders
4- Foto de Pere Calders al pis de Barcelona, desprs
de lxit dAntaviana i quan escrivia els articles al
diari Avui.
Fons Pere Calders. Universitat Autnoma de Barcelona
ESCRIURE EN TEMPS DIFCILS AVELL ARTS-GENER, PERE CALDERS, JOSEP FERRATER MORA I JOAN SALES ESCRIURE EN TEMPS DIFCILS AVELL ARTS-GENER, PERE CALDERS, JOSEP FERRATER MORA I JOAN SALES
2
1
3
4
5
1
2
3
4
UNA INICIATIVA DE LA INSTITUCI DE LES LLETRES CATALANES UNA INICIATIVA DE LA INSTITUCI DE LES LLETRES CATALANES
JOSEP FERRATER MORA
1912-1991
UN SISTEMA DE PENSAMENT AMB PASSAPORT
DESTATS UNITS I TARANN CATAL
Poliglot. Dominava el grec,
el llat, el snscrit, langls,
el francs i lalemany.
Denidor del Volksgeist catal,
les essncies de la catalanitat.
Filsof creador dun sistema
de pensament eclctic:
lintegracionisme, que adopta
com a base lempirisme angls,
lexistencialisme, el dualisme
o el pluralisme ontolgic.
Seny ordenador del
coneixement losc. La seva
vida va tenir sempre una idea
rectora: la creaci del millor
diccionari de losoa en una
llengua romnica.
Novellista. Coincidint amb
la seva jubilaci esdevingu
un narrador llegit.
Director de cinema i fotgraf.
A LA RECERCA
DE LESSNCIA DEL
TARANN CATAL:
LES FORMES DE
LA VIDA CATALANA
Lany 1945, des de lexili a Xile,
va publicar Les formes de
la vida vida catalana, un dels
llibres que millor copsa la
manera de ser dels catalans
i que Ferrater xifra en quatre
grans conceptes: el seny, la
ironia, la mesura i lobra ben feta.
El seny ens traa de tan
acabada manera els contorns
de lnima catalana, que si
no sabssim que un poble
desborda sempre els lmits
de tota denici i de tota
paraula, lescollirem com
la que ens permet situar-nos
ms fcilment al bell mig
de la seva vida.
Josep Ferrater Mora no va
abandonar mai aquesta
introspecci del tarann
catal, i durant la maduresa
publica Tres mundos:
Catalua, Espaa, Europa.
(1963) i El seny (1995).
LOBRA DUNA VIDA
DICCIONARIO DE
FILOSOFA
La consolidaci de Josep
Ferrater Mora als Estats Units
com a professor universitari
li va permetre desenvolupar
el projecte del Diccionario
de Filosofa. Les ben dotades
biblioteques de les universitats
nord-americanes li van fornir
el material indispensable per
a una obra de la magnitud
que es proposava:
El collegi de Bryn Mawr
posseeix 300.000 volums
escollidssims, perfectament
posats al dia. A vint-i-cinc
minuts de tren hi ha la
biblioteca de la universitat de
Pensilvnia(2.200.000volums).
Josep Pla Homenot Josep-Ferrater
Mora. 1963
a Joan Oliver (1975):
Estic rodejat de llibres,
centenars, potser milers, que
em serveixen, en part, per a
preparar una nova edici del
meu diccionari de losoa
[...]. He escrit ja unes 700
pgines a mquina, tamany
legal, i men falten unes
1.000 ms, i desprs vindr
lajustament, la bibliograa
nova, etc. Una obra de romans,
o, ms ben dit, desclaus dels
romans.
EL FOTGRAF I LHOME
DE CINEMA
Com sesdev sovint amb
les ments creatives, Josep
Ferrater Mora sinteressava
per diverses disciplines
artstiques. El cinema fou una
passi llargament sostinguda
per Ferrater i ja en parlava a
Cctel de verdad (1935), el seu
primer llibre. Per no s ns
al 1967 que va poder adquirir
una cmera Sper 8 i va
comenar a lmar
curtmetratges. Combinava
lmacions sobre els seus
viatges amb histries,
impressions i reexions.
Algunes de les trenta
pellcules que va lmar
reberen premis importants.
Actualment sel considera
el lsof catal ms conegut
internacionalment.
1- Josep Ferrater Mora ambla seva biblioteca personal
a nals dels 80.
Priscilla Ferrater
2-JosepFerrater Moraenundebat alactedraque duu
el seu nom, fundada el 1989 en honor seu a Girona. El
lsof foulnic dels quatre autors que no es va reinstal-
lar a Catalunya, per no hi va perdre mai el contacte.
Ctedra Ferrater Mora. Universitat de Girona
3- Josep Ferrater Mora lmant.
Ctedra Ferrater Mora. Universitat de Girona
4- A ms de lsof i novellista era comPere
Caldersun apassionat de la fotograa. Retrat
amb la seva cmera fotogrca.
Ctedra Ferrater Mora. Universitat de Girona
1- Josep Ferrater Mora llegint a Santiago de Xile.
Priscilla Ferrater
2- Josep Ferrater Mora va mantenir durant tot lexili
una llarga i interessant correspondncia fruit de la
seva amistat amb lescriptor Joan Oliver, que es va
reunir al llibre Joc de Cartes 1948-1984.
Toni Vidal, VEGAP, Barcelona, 2012
3- Carta aJoan Oliver (1948):
La meva ambici a ms de sobreviures trobar,
en arribar a la quarantena, un lloc qualsevol on pugui,
per un preu mdic i sucient, donar classes de
losoa [...]. Ser el moment de fundar una escola
amb el propsit danunciar, amb prudncia, unes certes
veritats torbadores. [...] El meu entusiasme tanmateix
s inextingible, perqu, comque lhome fracassa en tot
el que fa, fracassar tamb en la seva autoaniquilaci.
Retrat del lsof a letapa nord-americana.
Priscilla Ferrater
4- Josep Ferrater Mora a lilla de Cuba. El clima
caribeny, afegit a les privacions de la Guerra Civil del
1936-1939, va empitjorar ostensiblement la salut de
Josep Ferrater Mora lany 1941.
Priscilla Ferrater
5- Etapa xilena. El lsof va arribar a Xile greument
malalt dels pulmons i es va salvar grcies a
transfusions dels republicans exiliats. Durant la
convalescncia va enllestir Les formes de la vida
catalana i va ampliar al diccionari.
Priscilla Ferrater
ESCRIURE EN TEMPS DIFCILS AVELL ARTS-GENER, PERE CALDERS, JOSEP FERRATER MORA I JOAN SALES ESCRIURE EN TEMPS DIFCILS AVELL ARTS-GENER, PERE CALDERS, JOSEP FERRATER MORA I JOAN SALES
1
2
3
4
5 4
2
3
UNA INICIATIVA DE LA INSTITUCI DE LES LLETRES CATALANES UNA INICIATIVA DE LA INSTITUCI DE LES LLETRES CATALANES
1
LHOME I LOBS
Joan Sales, Viatge dun moribund.
Escrit a Macors lany 1941
JOAN SALES
1912-1983
GENI LITERARI DESCOBRIDOR DE GENIS LITERARIS
Joan Sales s el creador de la
primera de les grans novelles
de la postguerra, Incerta glria
(1956). Tamb s autor de tres
epistolaris cabdals per
entendre el procs de creaci
literria i la reexi lingstica
del segon ter del segle xx.
Va traduir obres com Els
germans Karamzov (1961)
i va adaptar per a lectors
joves En Tirant lo Blanc a Grcia,
pera bufa (1972).
Es va aliar al Partit Comunista
Catal per el va abandonar
quan es va unicar amb el Bloc
Obrer i Camperol lany 1930.
Inici un canvi ideolgic que
el dugu a cristianitzar-se en
contemplar els excessos de la
Guerra Civil. El 1943 es va casar
per lesglsia, deu anys desprs
de casar-se pel civil, i comen
un apropament des duna
estricta independncia
personal a les idees dUni
Democrtica de Catalunya;
ja no les va abandonar mai.
EL POETA SOLDAT.
CARTES A MRIUS
TORRES (1936-1941)
Trobem en aquestes cartes
lanalista de poesia que, de
la m de lamic poeta, esdev
poeta al seu torn amb Viatge
dun moribund (1935-1951).
Es tracta, segurament, del seu
llibre ms apassionat. Hi trobem
les experincies del soldat al
front narrades en viu, al ritme
que es van produint,
i el conjunt de reexions que
sn a la base dIncerta glria.
La teva nova Can a
Mahalta s molt bonica;
llegida en aquesta carena
pelada, acabada de pelar
per la guerra, i amb la remor
de fons de la batalla, mha
dut com una alenada de
coses molt familiars i molt
enyorades; com el vespre,
quan sala el vent de llevant,
em duu lalenada remota
del nostre mar.
Sierra Gorda (front dArag), diumenge
29 dagost de 1937
LESCRIPTOR
DESCOBRIDOR I EDITOR
DESCRIPTORS. CARTES
A MERC RODOREDA
(1960-1983)
Joan Sales, fou dels primers
a adonar-se de la vlua duna
obra literria indita, La plaa
del Diamant. Xavier Benguerel
i Joan Fuster shi van xar com
a membres del premi Sant
Jordi, que no li fou atorgat.
Lescriptor-editor es va posar
en contacte amb Merc
Rodoreda i hi va iniciar una
relaci que va durar vint anys.
A Merc Rodoreda (1961):
Aquesta novella [La plaa
del Diamant] s la seva obra
mestra [...] t, del principi
al capdavall, aquell al
inimitable de cosa inspirada;
la paraula inspiraciest
molt desacreditada, i amb
certa ra, per labs que nhan
fet certs escriptors dolents
que es proclamen inspirats;
per en realitat no nhi ha
daltra per expressar un cert
fenomen misteris de la
creaci literria.
INCERTA GLRIA (1956)
EL TOLSTOI DE
LA GUERRA CIVIL
ESPANYOLA

Incerta glria s la gran novella
sobre la Guerra Civil escrita
des de la perspectiva dels
venuts. Premi Joanot
Martorell 1955, publicada el
1956 fou reescrita i refeta en
successives edicions ns a les
750 pgines de ledici actual
denitiva. El 1962 es va traduir
al francs i va projectar la
literatura catalana i la Guerra
Civil als escenaris
internacionals.
Incerta glria, una de les
grans novelles del segle xx,
revela no sols un narrador
excepcional, sin alhora
un pensador, amb visi de
transcendncia al costat
de la misria humana.
Albert Manent, prefaci a lEpistolari
de Joan Coromines & Joan Sales
Potser passa amb la guerra
i la pau com amb el son i la
viglia; desperts no podem
comprendre lhome adormit
que rem abans. Lhome de
pau ja no comprn lhome de
guerra; al cap de tants anys,
mavergonyeixo dhaver
disparat contra ells tant com
dhaver intentat passar-mhi
poc desprs.
Incerta glria
DE FET, S COM SI
VIATGSSIM A TRAVS
DUN TNEL. EPISTOLARI
DE JOAN COROMINES &
JOAN SALES (1946-1983)
L Epistolari de Joan Coromines
& Joan Sales abasta
correspondncia de 1946 a
1983, on el lleg i el novellista
tracten mltiples temes: edici,
reexionsi recerqueslolgiques,
debats sobre el model de catal
ds i literari i les preocupacions
prpies de lpoca.
A Joan Coromines (1959):
Una vegada una estudiant
anglesa de lologia em volia
convncer que la meva
admiraci per Edgar Allan
Poe era absurda, ja que Poe
havia escrit en un angls
molt decient, plagat de
barbarismes. [] Com si
un gramtic rus volgus
convncerm que no he
dadmirar Crim i cstig perqu
Dostoievski usava per en
comptes de per a. [...] s
que els grans escriptors
americans dels nostres dies,
Hemingway, Faulkner, Mc
Cullers, es preocupen gaire
de si el seu angls s angls
pur? s que no escriuen,
bsicament, la llengua viva
actual del seu pas?
1, 2 i 3- Amb lescriptor Xavier Benguerel emprengu
el 1955 El Club dels Novellistes, una tasca
editorial que el dugu a descobrir bona part dels
grans autors del segon ter del segle xx durant
els temps ms durs de la repressi i la censura de
la dictadura franquista. El Club dels Novellistes
editava els seus llibres des duna casa del barri
del Carmel de Barcelona dels anys 50.
Continuar el combat, a cura de Juli Guillamon, Club Editor, 2011
Arxiu Club Editor
4- Fotograa enviada pel poeta Mrius Torres
a Joan Sales. A la foto lacompanya Merc Figueres,
destinatria duna part de les cartes.
Arxiu Joan Sales
5- Joan Sales a Barcelona corregint galerades amb
la seva lla durant els anys que els altres autors
romanien a lexili.
Continuar el combat, a cura de Juli Guillamon, Club Editor, 2011
6-Joan Sales.
Arxiu Joan Sales
1- Merc Rodoreda i Joan Sales a la casa della a
Romany de la Selva.
Arxiu Joan Sales
2- Joan Coromines i Joan Sales a la maduresa.
Continuar el combat, a cura de Juli Guillamon, Club Editor, 2011
3 i 4- La censura franquista no va autoritzar la
publicaci dIncerta glria. Lautor va haver de recrrer
al bisbat de Barcelona i, desprs de la recomanaci
religiosa, la dictadura en va permetre una primera
edici, molt mutilada.
Archivo General de la Administracin, Alcal de Henares /
Continuar el combat, a cura de Juli Guillamon, Club Editor, 2011
5- Joan Sales dedicant la novella.
Continuar el combat, a cura de Juli Guillamon, Club Editor, 2011
L'impacte escup al cel una tromba de pols
i d ascles vives de metralla.
Ve a la boca un regust de sang, esps i dol; ...
-Com crida, aquell! Per qu no calla?
Ja ha callat ... -I mastega, entre les seves dents,
com un tabac verd que fermenta
tota la voluptat brutal d aquests moments
-de ms brutals l or no ninventa!-
ESCRIURE EN TEMPS DIFCILS AVELL ARTS-GENER, PERE CALDERS, JOSEP FERRATER MORA I JOAN SALES ESCRIURE EN TEMPS DIFCILS AVELL ARTS-GENER, PERE CALDERS, JOSEP FERRATER MORA I JOAN SALES
2
1
3
4
5
6 1
2
3
4
5
UNA INICIATIVA DE LA INSTITUCI DE LES LLETRES CATALANES UNA INICIATIVA DE LA INSTITUCI DE LES LLETRES CATALANES