You are on page 1of 20

1

AL SERVEI DEL NOSTRE POBLE




[1] La commemoraci dels vint-i-cinc anys del document de lepiscopat catal Ar-
rels cristianes de Catalunya s una ocasi especialment idnia per reafirmar la validesa
i lactualitat del seu missatge, i alhora renovar el nostre comproms i el de tota
lEsglsia Catlica a Catalunya envers el nostre poble.
Fou una proposta valenta i oportuna, amb unes reflexions ofertes als cristians
de les nostres dicesis en primer lloc, com a punts dorientaci, i a tot el nostre poble
com a contribuci, des del nostre ministeri episcopal, al b com del pas. Tamb avui,
com aleshores, hem de revisar si som prou generosos i creatius per assolir una presn-
cia activa i comunicativa de la nostra fe, en tot el teixit social, cultural i institucional de
la societat catalana.
1

Per mitj daquell document, els bisbes volgueren transmetre essencialment un
triple anunci. En primer lloc, lafirmaci i el reconeixement dels elements que identifi-
quen Catalunya; en segon lloc, la constataci de la presncia fecunda de la fe cristiana i
de lEsglsia al llarg de tota la histria catalana, contribuint decisivament a la configu-
raci de la seva realitat; en tercer lloc, la formulaci del comproms de lEsglsia a se-
guir servint la societat catalana, tot reconeixent-ne els canvis profunds, socials i cultu-
rals, que shi havien produt en els ltims anys. s sobretot aquest darrer missatge el que
avui adquireix nova actualitat ja que comprovem com aquelles transformacions shan
anat aprofundint i tamb han aparegut nous factors que cal tenir en compte, especial-
ment un nou clima cultural en el qual Du desapareix de lhoritz de lhome, que aix
intenta esdevenir el centre de tot.

[2] No ens proposem, ni de bon tros, examinar exhaustivament les llums i les om-
bres que han planat sobre el nostre pas durant aquest darrer quart de segle, per s iden-
tificar aquells canvis substancials que configuren una situaci nova i que exigeixen,
tamb, noves formes devangelitzaci i de creixement de la presncia i lacci pastoral
de lEsglsia en les nostres terres. En aquest sentit, valorant lherncia cristiana que ens
ha configurat, caldr obrir-se de nou a lencontre de la persona i el missatge de Jesu-
crist.

1
Els Bisbes de Catalunya, Arrels Cristianes de Catalunya, 27 de desembre de 1985, apartat 1r,
nn. 2 i 5.
2

La Providncia ha volgut que aquest aniversari assenyalat s'escaigus poques
setmanes desprs de l'estada entre nosaltres del successor de l'apstol Pere, el Papa Be-
net XVI, els dies 6 i 7 de novembre de 2010, quan ha vingut a Barcelona per dedicar la
baslica de la Sagrada Famlia i visitar lObra Benfico Social del Nen Du.
Els nostres cors tenen ben present encara, amb agrament, aquella memorable
jornada, que en paraules del mateix estimat visitant representava el cimal i la desem-
bocadura duna histria daquesta terra catalana que, sobretot des del final del segle
XIX, va donar una pliade de sants i de fundadors, de mrtirs i de poetes cristians.
2

Feia referncia, aix, a aquelles arrels cristianes que havien ocupat latenci dels bisbes
ara fa 25 anys. La baslica de la Sagrada Famlia i l'Obra del Nen Du sn, en efecte,
fruits de persones que volgueren arrelar-se en la fe cristiana per orientar les seves vides
al servei de Du i del prosme. En donem moltes grcies a Du!

[3] Aquesta feli coincidncia i el ric magisteri que Benet XVI va pronunciar entre
nosaltres, utilitzant amb normalitat la nostra llengua ens mena vers la millor manera de
commemorar les noces dargent del document Arrels cristianes de Catalunya. Havent
estat confirmats en la fe pel Sant Pare, ens proposem i volem proposar a tot el poble
cristi que peregrina a Catalunya de servir la nostra societat, guiats per la llum de
lEvangeli, amb un nou impuls i coratge, tot multiplicant els gestos concrets de solida-
ritat efectiva i constant, manifestant aix que la caritat s el distintiu de la nostra condi-
ci cristiana.
3
Una realitat que s una oportunitat per a una nova proposta de la fe cris-
tiana que, des de la llibertat i la proximitat a totes les persones, proclama: Du
testima. Crist ha vingut per tu. S, lEsglsia predica aquest Du, no parla dun Du
desconegut sin del Du que ens ha estimat fins a tal punt, que el seu Fill sha fet home
per nosaltres.
4
Un fet que, al mateix temps que ens obre a una esperana que supera
totes les nostres expectatives, ens impulsa a treballar per un mn ms just i fratern.




2
Benet XVI, Homilia a la Sagrada Famlia, Barcelona 7 de novembre de 2010.
3
Benet XVI, Paraules durant la visita a lObra Benfico Social del Nen Du, Barcelona 7 de
novembre de 2010.
4
Assemblea especial per a Europa del Snode dels Bisbes, Declaraci final, 13 de desembre
de 1991, n. 3.
3


1. VALORACI DE LA NOSTRA IDENTITAT COL LECTIVA

[4] Havent transcorregut vint-i-cinc anys del document Arrels Cristianes de Catalu-
nya, els bisbes avui ratifiquem i continuem el que aleshores els nostres germans en el
ministeri oferien a la comunitat catlica i a tota la societat catalana. Com a pastors de
lEsglsia, manifestem el nostre profund amor pel pas i ens posem al seu servei perqu
sentim la urgncia danunciar-li la persona de Jesucrist i el seu Regne, que sn per a
nosaltres el tresor ms gran que tenim.
5
Reiterem la crida a projectar aquest amor social
en els deures cvics envers les institucions i organismes de govern, aix com en el com-
proms dimpregnar desperit cristi tota acci amb projecci social. Igualment, en con-
tinutat amb els nostres predecessors, reconeixem la personalitat i els trets nacionals
propis de Catalunya, en el sentit genu de lexpressi, i defensem el dret a reivindicar i
promoure tot el que aix comporta, dacord amb la doctrina social de lEsglsia.
6

Joan Pau II, parlant el 1988 al Parlament Europeu a Estrasburg sobre la Uni Eu-
ropea, que es preparava per a una major integraci poltica dels seus Estats membres,
afirmava que els pobles europeus units no acceptaran la dominaci duna naci o
duna cultura sobre les altres, sin que sostindran el dret igual per a tots denriquir els
altres amb la seva diversitat.
7
En el context europeu i mundial actual, el poble catal
vol i pot oferir la seva contribuci des de la seva especificitat, arrelat en la seva histria,
la seva cultura i la seva llengua mil lenries.
[5] Els drets propis de Catalunya, aix com de tots els pobles de la terra, estan fona-
mentats primriament en la seva mateixa identitat com a poble. LEsglsia, a Catalunya
i arreu, moguda pel seu amor a la persona humana i a la seva dignitat, considera que hi
ha una sobirania fonamental de la societat que es manifesta en la cultura de la naci. Es

5
Cf. Mt 13,44-46.
6
Els Bisbes de Catalunya afirmaven: Com a bisbes de lEsglsia a Catalunya, encarnada en
aquest poble, donem fe de la realitat nacional de Catalunya, afaionada al llarg de mil anys
dhistria i tamb reclamem per a ella laplicaci de la doctrina del magisteri eclesial: els drets i
els valors culturals de les minories tniques dins dun Estat, dels pobles i de les nacions o naci-
onalitats, han de ser respectats i, fins i tot, promoguts pels Estats, els quals de cap manera no
poden, segons dret i justcia perseguir-los, destruir-los o assimilar-los a una altra cultura majori-
tria. Lexistncia de la naci catalana exigeix una adequada estructura jurdico-poltica que faci
viable lexercici dels drets esmentats. La forma concreta ms apta per al reconeixement de la
nacionalitat, amb els seus valors i prerrogatives, pertoca directament a lordenament civil.
Arrels Cristianes de Catalunya, 27 de desembre de 1985, apartat 3: El fet de la nacionalitat
catalana, n. 8.
7
Joan Pau II, Discurs al Parlament Europeu, Estrasburg, 11 doctubre de 1988, n. 4.
4

tracta de la sobirania per la qual lhome s, al mateix temps, sobir suprem,
8
i per aix
no vol que aquesta sobirania fonamental es converteixi en presa dinteressos poltics o
econmics.
9

Avui shan manifestat nous reptes i aspiracions, que afecten la forma poltica
concreta com el poble de Catalunya sha darticular i com es vol relacionar amb els al-
tres pobles germans dEspanya en el context europeu actual. Com a pastors de
lEsglsia, no ens correspon a nosaltres optar per una determinada proposta a aquests
reptes nous, per defensem la legitimitat moral de totes les opcions poltiques que es
basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i que recer-
quin amb pacincia la pau i la justcia. I encoratgem el cam del dileg i lentesa entre
totes les parts interessades a fi dassolir solucions justes i estables, que fomentin la soli-
daritat, exigncia directa de la fraternitat humana i cristiana.
10
El futur de la societat
catalana est ntimament vinculat a la seva capacitat per integrar la diversitat que la con-
figura. Un procs que caldr teixir amb la participaci de tots, tenint en compte els drets
i deures que es deriven de la dignitat personal, i que ha de restar obert als valors trans-
cendents, a aquell plus dnima que ennobleix i fonamenta lacci poltica i social al
servei de lhome i de tot lhome.

2. LA CONTRIBUCI DEL CRISTIANISME I DE LESGLSIA
[6] Com feren els bisbes de Catalunya en el document esmentat, tornem a pensar en
la nostra Esglsia, inserida en la histria i en el present del poble catal. Ens hi estimula
el Papa Benet XVI quan ens convoca a una nova evangelitzaci: Hi ha regions del
mn que encara esperen una primera evangelitzaci, altres que l'han rebuda, per que
necessiten d'un treball ms profund, altres finalment, en les quals l'Evangeli ha arrelat
des de fa molt de temps, donant lloc a una veritable tradici cristiana, per on en els
ltims segles -per dinmiques complexes- el procs de secularitzaci ha produt una
greu crisi del sentit de la fe cristiana i de la pertinena a l'Esglsia [...] (Caldr) promou-
re una renovada evangelitzaci en els pasos on ja ha ressonat el primer anunci de la fe i
on estan presents Esglsies d'antiga fundaci, per que estan vivint una progressiva se-
cularitzaci de la societat i una mena declipsi del sentit de Du que constitueix un desa-

8
Joan Pau II, Discurs a la UNESCO, Pars 2 de juny de 1980, n. 14.
9
bidem, n. 15.
10
Cf. Joan Pau II, Carta Encclica Sollicitudo Rei Socialis, 1987, nn. 38-40.
5

fiament de cara a trobar mitjans adequats per tornar a proposar la perenne veritat de
l'Evangeli de Crist.
11

Els estudis histrics i sociolgics ens confirmen que Catalunya, la seva cultura i
la seva identitat, no es poden entendre sense la presncia de la fe cristiana, que ha estat
veritablement fecunda i positiva, fins al punt dhaver contribut decisivament a la confi-
guraci de la identitat catalana. Aquesta contribuci consisteix, en primer lloc, en la
quantitat considerable de personalitats i dobres socials, culturals, assistencials o educa-
tives, nascudes de la fe cristiana o il luminades per ella. Per tamb ens referim a
lmbit ms profund del sentit de la vida, de la concepci de la persona humana i de la
societat, dels drets humans, de la idea de treball, de progrs, de llibertat, de comproms,
deconomia, de creaci artstica, entre daltres. La fe cristiana ha aportat en aquesta di-
mensi essencial per a tota persona el que creu que s la veritat sobre lsser hum, ma-
nifestada plenament en la persona de Jesucrist. Per tant, la fe cristiana no ha estat per a
la nostra histria, ni podr ser-ho mai, un pur sentiment, ni tampoc una ideologia o un
mite, sin una veritable fora transformadora de la persona humana, de la cultura i de la
societat.
[7] En efecte, cal dir que la configuraci de Catalunya en lmbit de les tradicions,
dels costums i de les lleis, tamb s hereva daquells principis objectius que fonamenten
ltica i el dret, ms enll de tot pragmatisme poltic i de tot positivisme jurdic:
lafirmaci de la dignitat inviolable de la persona i la vida humana amb el seu dest
transcendent, la responsabilitat personal, el b com, el dest social de tots els bns, el
principi de subsidiarietat, etc. Deixant ben clar que lEsglsia no es predica a si mateixa
ni busca privilegis, ella ha transms aquests principis per mitj dun humanisme, fruit
duna sntesi fecunda entre fe i cultura, que amb el temps ha amarat ms i ms la nostra
societat. Com diu Benet XVI, el mn de la ra i el mn de la fe -el mn de la racionali-
tat secular i el mn de les creences religioses- necessiten lun de laltre i no haurien de
tenir por a mantenir un dileg profund i continuat, pel b de la nostra civilitzaci.
12


11
Benet XVI, Homilia de les primeres vespres de la solemnitat de St. Pere i St. Pau, 28 de juny
de 2010. Veure tamb Benet XVI, Carta Apostlica en forma de Motu proprio Ubicumque et
semper, 21 de setembre de 2010.

12
Benet XVI, Discurs als Representants de la societat britnica al Westminster Hall, Londres 17
de setembre de 2010.
6

Actualment hi ha qui sost que es poden defensar i viure els valors heretats sense
fer cap referncia a la fe cristiana. Creiem que aix, tot i ser possible en un primer mo-
ment com per fora dinrcia, difcilment es podr mantenir en el temps si sexclou ex-
plcitament de la societat lesperit humanitzador de lEvangeli de Jesucrist, que
lEsglsia anuncia. De mica en mica se nesvairia el vigor, com un arbre que se sost
noms per un breu temps quan t les arrels seques, o com un llac que, tot i estar encara
ple, ha perdut la font o el riu que li renova laigua. Al contrari, la recuperaci vital de
les arrels cristianes suposar sens dubte un veritable revifament de lhumanisme en totes
les seves dimensions, ja que la religi no s mai un problema que els legisladors hagin
de solucionar, sin una contribuci vital al debat nacional.
13


3. EL TESTIMONI DANTONI GAUD I LA SAGRADA FAMLIA
[8] La recent visita del Sant Pare a Barcelona amb la dedicaci de la baslica de la
Sagrada Famlia, ens ha perms de redescobrir un gran testimoni contemporani de la
fecunditat de les arrels cristianes a la nostra societat catalana.
Antoni Gaud i Cornet (1852-1926) va ser, a la vegada, un artista genial i un
cristi exemplar. Visqu la seva professi dartista com una missi encomanada per
Du. Igual que el servent fidel de la parbola de l'Evangeli, va saber fer rendir els molts
talents que havia rebut.
14
Mentre construa els seus edificis per a Du i per als homes,
ell mateix sanava construint plenament com a home. Tal com ha explicat Benet XVI,
Gaud va voler unir la inspiraci que li arribava dels tres grans llibres en els quals
salimentava com a home, com a creient i com a arquitecte: el llibre de la natura, el lli-
bre de la Sagrada Escriptura i el llibre de la Litrgia. Aix va unir la realitat del mn i la
histria de la salvaci, tal com ens s narrada a la Bblia i actualitzada en la Litrgia. Va
introduir pedres, arbres i vida humana dins del temple, perqu tota la creaci convergs
en la lloana divina, per a la vegada va posar els retaules fora, per situar davant els
homes el misteri de Du revelat en el naixement, passi, mort i resurrecci de Jesucrist.
Daquesta manera, va col laborar genialment a ledificaci de la conscincia humana
ancorada en el mn, oberta a Du, il luminada i santificada per Crist.
15
Daquesta ma-
nera, ens ensenya el Papa, Gaud va superar lescissi entre conscincia humana i

13
bidem.
14
Cf. Mt 25,14ss.
15
Benet XVI, Homilia a la Sagrada Famlia, Barcelona 7 de novembre de 2010.
7

conscincia cristiana, entre existncia en aquest mn temporal i obertura a la vida eter-
na, entre bellesa de les coses i Du com a Bellesa.
16

Tal com succeeix en l'Escriptura vista amb ulls de fe, tamb en la baslica de la
Sagrada Famlia, la centralitat s per a Jesucrist, el Verb fet carn, Du fet home, que s
el cam, la veritat i la vida.
17
Resseguint els textos bblics, les faanes del Naixement,
de la Passi i quan estigui acabada de la Glria, posen a la vista de tothom la vida del
nostre Redemptor. En la primera, mostra l'entrada de Du en la nostra histria: el Fill
unignit de Du es fa home en les entranyes virginals de Maria. s una explosi exube-
rant de la creaci, que esclata de goig per la vinguda del Crist. Desprs, aquest Jess
que neix en Goig morir a la Passi per nosaltres (segona faana) i ressuscitar, allibe-
rant-nos del poder del Mal i obrint-nos les portes de la Glria, que quedar representada
en la faana principal. L'interior, grandis i fascinant, est tot ell inspirat en el llibre de
l'Apocalipsi, el darrer dels llibres de la Bblia, i est concebut com la ciutat santa, la
nova Jerusalem, que baixava del cel, venint de Du, i envoltada de la seva glria.
18


[9] Estem profundament agrats al Papa Benet XVI que, tot explicant la simbologia
de lobra mestra de Gaud, ens hagi recordat de nou la centralitat de Jesucrist en la vida
de lEsglsia i del mn: El Senyor Jess s la pedra que suporta el pes del mn, que
mant la cohesi de l'Esglsia i que recull en unitat final totes les conquestes de la hu-
manitat. En Ell tenim la Paraula i la presncia de Du, i dEll rep l'Esglsia la seva vida,
la seva doctrina i la seva missi. L'Esglsia no t consistncia per si mateixa, est crida-
da a ser signe i instrument de Crist, en pura docilitat a la seva autoritat i en total servei
al seu mandat. Lnic Crist funda lnica Esglsia, Ell s la roca sobre la qual es fona-
menta la nostra fe.
19

Professem fermament que Jesucrist s el mateix ahir i avui i pels segles,
20
i al
mateix temps ens adonem que, com a Esglsia de Jesucrist cridada a ser amb Ell llum
del mn,
21
hem de trobar nous camins i llenguatges per anunciar-lo de forma entene-
dora i atraient al mn davui. En aquesta tasca apassionant, lexemple i lobra dAntoni
Gaud ens encoratgen i ens estimulen; i sabem que s el mateix Crist qui ens guia en

16
bidem.
17
Jo 14,6.
18
Ap 21,10.
19
Benet XVI, Homilia a la Sagrada Famlia, Barcelona 7 de novembre de 2010.
20
He 13,8.
21
Cf. Mt 5, 14; Jo 8,12; Jo 9,5.
8

aquesta recerca, ja que Ell ha proms destar amb nosaltres dia rere dia fins a la fi del
mn.
22


4. LA FE CRISTIANA I ALGUNS REPTES ACTUALS

[10] Pensem i desitgem que la fe cristiana pugui continuar essent per a Catalunya una
veritable font de vida, per som conscients que, si volem que la fe cristiana fecundi amb
nou vigor la societat catalana en el context cultural i socioeconmic actual, ens cal
reflexionar a la llum de lEvangeli sobre alguns grans temes que la condicionen i confi-
guren en aquests inicis del segle XXI.

a) Consolidaci de la democrcia participativa
Durant aquests ltims decennis, observem que la democrcia representativa i les
institucions del nostre pas shan consolidat. Valorem molt positivament aquest perode
de pau i dentesa social que ha perms grans progressos en lordre social, econmic i
cultural.
Tanmateix, ens preocupen dos factors. Per una banda, observem una certa fatiga
i desencs, tant envers lestament poltic i els governants, com respecte de les instituci-
ons. Aquest desnim condueix, sovint, a la indiferncia respecte la cosa pblica, a la no
participaci i a la deixadesa. Per laltra, detectem un greu oblit i una desvinculaci dels
fonaments tics que fan possible una democrcia viva i estable.
Aquest oblit es fa ben pals ocasionalment, amb motiu del descobriment de ca-
sos de corrupci o en les anlisis profundes de la mateixa crisi econmica. Per tamb
s efectiu duna manera subtil i invisible quan es legisla i es governa noms amb criteris
positivistes i pragmtics.
Entenem que una societat arrelada en la fe cristiana ha de beure constantment de
la font inesgotable dels principis tics i dels seus fonaments. Vindr daqu la revalora-
ci de la democrcia, del sistema legal, de les institucions i de la tasca poltica. Avui, un
vertader desafiament per a la democrcia, el constitueixen els principis tics que han de

22
Mt 28,20.
9

regular les lleis i les decisions. En aquest sentit, la fe cristiana pot oferir elements per a
purificar la ra, que sempre ha de promoure la dignitat de la persona humana.
23


b) Per una lacitat positiva
[11] En els darrers decennis, el procs de secularitzaci de moltes societats a Europa
sha afermat, i Catalunya, en continutat amb la resta del continent, no ha quedat al mar-
ge daquest procs. Tamb a casa nostra, lencaix de lEsglsia i de la fe cristiana en la
societat i en la cultura contempornies, s una qesti tothora oberta i debatuda sobre la
qual les posicions a vegades, dissortadament, encara es polaritzen massa. Dacord amb
el nostre tarann catal ms genu, conciliador i dialogant, convidem tothom a superar
definitivament actituds bel ligerants i a promoure una sana lacitat que, tot i deixant ben
clara la distinci entre lesfera poltica i lesfera religiosa, reconegui suficientment la
llibertat religiosa i la funci positiva de la religi i de les institucions religioses en la
vida pblica.
Som ben conscients que la secularitat i la lacitat positiva, en el sentit com s
afirmada per lEsglsia, ha passat a la cultura democrtica dOccident grcies precisa-
ment a lherncia cristiana, que beu de la fe en Du creador i acull les paraules del ma-
teix Jesucrist: Doneu al Csar el que s del Csar, i a Du el que s de Du.
24
Aquesta
lacitat positiva i oberta comporta: la independncia mtua del poder poltic i de
lEsglsia, el reconeixement del fet religis com a humanitzador i com a motor de pro-
grs, la valoraci de la tradici cultural que li s prpia i lacceptaci del relleu pblic
de la fe, tant pel que fa a la seva manifestaci exterior (litrgia, evangelitzaci), com pel
que fa a la seva projecci tica en la configuraci de la societat. En tot cas, una sana
lacitat demanar almenys el reconeixement del dret de ciutadania als cristians com a
tals, considerats tant individualment com en grup, amb els drets i els deures que es re-
coneixen a tots els ciutadans.
Tal com afirm Benet XVI a Pars davant les mximes autoritats de lestat fran-
cs ara fa dos anys, s fonamental, duna banda, insistir en la distinci entre lmbit
poltic i el religis per tutelar la llibertat religiosa dels ciutadans aix com la responsabi-
litat de lEstat envers ells, i duna altra, adquirir una conscincia ms clara de les funci-
ons insubstitubles de la religi per a la formaci de les conscincies i de la contribuci

23
Cf. Benet XVI, Discurs als Representants de la societat britnica al Westminster Hall, Lon-
dres 17 de setembre de 2010.
24
Mc 12,17.
10

que pot aportar, juntament amb altres instncies, per a la creaci dun consens tic de
fons a la societat.
25


c) La diversitat de valors, destils de vida i de creences
[12] Com sindicava a Arrels cristianes de Catalunya, la nostra societat s plural,
tamb des del punt de vista religis. Durant aquest quart de segle, la pluralitat entre nos-
altres ha crescut significativament. Fruit de les llibertats conquerides, shi expressen
maneres de viure i de creure molt diferents, i larribada de nombrosos immigrats proce-
dents daltres rees culturals ha fet de Catalunya una societat multicultural i plurireligio-
sa. Tot plegat s un signe de la vitalitat del poble catal i de la vida interior que hi ha en
ell. Per aquesta constataci ens exigeix un doble comproms. Per una banda, el deure
devitar el relativisme i el sincretisme mitjanant un correcte exercici de discerniment;
per laltra, superar la temptaci de confrontaci, mitjanant la col laboraci i el dileg
franc i obert. Tots dos compromisos sn deures cristians i cvics, que contribueixen a
bastir una societat desenvolupada i en pau, que inclou, com diu Benet XVI a la seva
Encclica Caritas in Veritate, la seva dimensi espiritual.
26

Ens estimula a un dileg fecund amb la societat catalana contempornia la ini-
ciativa cultural que proposa el mateix Sant Pare Benet XVI amb el que ha anomenat
latri dels gentils: Crec que l'Esglsia hauria d'obrir tamb avui una espcie datri dels
gentils on els homes puguin entrar en contacte d'alguna manera amb Du sense coni-
xer-lo i abans que hagin trobat l'accs al seu misteri, al servei del qual est la vida inter-
na de l'Esglsia. Al dileg amb les religions s'ha d'afegir avui sobretot el dileg amb
aquells per a qui la religi s quelcom destrany, per a qui Du s desconegut i que,
malgrat aix, no voldrien estar simplement sense Du, sin acostar-s'hi almenys com a
Desconegut.
27
Probablement, els desafiaments que ens presenta una cultura que es vol
construir sense Du sn avui el repte cultural ms important que haurem dafrontar en el
futur immediat, i ja ens hi vam referir en el nostre anterior Document Creure en
lEvangeli i anunciar-lo amb nou ardor.
28



25
Benet XVI, Discurs a les Autoritats de lEstat al Palau de lEliseu, Pars, 12 de setembre de
2008.
26
Cf. Benet XVI, Carta Encclica Caritas in Veritate, 2009, n. 77.
27
Benet XVI, Discurs a la Cria Romana amb motiu del Nadal, 21 de desembre de 2009.

28
Els Bisbes de Catalunya, Creure en lEvangeli i anunciar-lo amb nou ardor, Claret, Barcelona,
2007.
11

d) El fenomen polidric de la globalitzaci
[13] Tamb Catalunya sha vist afectada per lextensi i laprofundiment del feno-
men de la globalitzaci. Tal com explica Benet XVI a la seva Encclica poc abans cita-
da, aquest s un fenomen ambivalent i complex del qual es pot fer un s constructiu i
alliberador per a lsser hum i els pobles o b un s negatiu.
29

En efecte, la globalitzaci de les comunicacions i de la cultura no sempre va
acompanyada duna globalitzaci dels drets elementals de la persona, del reconeixement
de la seva dignitat. Per altra banda, pensant sobretot en el nostre poble, alhora que la
globalitzaci dna la possibilitat daccedir a la xarxa mundial des del que cadasc s,
tamb constitueix un perill de dissoluci de la prpia identitat en categories i estils uni-
formadors i despersonalitzadors, imposats per una cultura dominant transversal que no
coneix fronteres.
El missatge de lEvangeli s un missatge amb vocaci universal i lEsglsia, per
la seva catolicitat intrnseca, aspira a aquesta universalitat i a irradiar el tresor que hi ha
en el seu interior a tots els pobles de la terra, tot respectant i valorant la singularitat de
totes les cultures. La catolicitat de lEsglsia es caracteritza, precisament, per viure la
universalitat sense anul lar les identitats particulars.

e) Els fluxos migratoris
[14] Catalunya ha integrat des dels anys seixanta una quantitat considerable de perso-
nes immigrades procedents daltres territoris dEspanya. Arrels cristianes de Catalunya
sen feia ress, considerant aquest fenomen beneficis per a tots.
Avui Catalunya ha de fer front a un nou repte, ms exigent en un cert sentit. s
el flux migratori de persones procedents de pasos extracomunitaris, que introdueixen
entre nosaltres categories culturals i costums molt diferents dels nostres. Aix ocasiona
un cert distanciament i una marginaci social, sovint agreujada per la situaci de preca-
rietat i pobresa, provocada per la crisi econmica. Cal tenir en compte el que Benet XVI
afirma sobre aix, que cap pas per ell mateix no pot ser capa de fer front als proble-
mes migratoris actuals. Tots podem veure el sofriment, el disgust i les aspiracions que
comporten els fluxos migratoris. Com se sap, s un fenomen complex de gestionar; aix
no obstant, est comprovat que els treballadors estrangers, malgrat les dificultats inhe-
rents a la seva integraci, contribueixen de manera significativa amb el seu treball al

29
Cf. Benet XVI, Carta Encclica Caritas in Veritate, 2009, nn. 34-42.
12

desenvolupament econmic del pas que els acull, aix com al seu pas dorigen a travs
de les trameses de diners. bviament, aquests treballadors no poden ser considerats una
mercaderia o una mera fora laboral. Per tant, no han de ser tractats com qualsevol altre
factor de producci. Qualsevol emigrant s una persona humana que, com a tal, t drets
fonamentals inalienables que han de ser respectats per tots i en qualsevol situaci.
30

LEsglsia, animada per la tradici moral envers els forasters -heretada de
lAntic Testament que mana no oprimir limmigrant,
31
i segellada amb el Nou Testa-
ment, que revela que Jess tamb va ser emigrant i que sidentifica amb el foraster que
s acollit-,
32
convida a lamor geners envers limmigrant, i el practica a travs de tots
els seus organismes de servei social i caritatiu.
Lobjectiu ha de ser doble. Cal fer un esfor per garantir els drets dels nouvin-
guts, a fi que siguin tractats sempre amb la dignitat que correspon a tota persona huma-
na, especialment si pateixen formes de vulnerabilitat social i econmica. I alhora tamb
cal ajudar-los a integrar-se en la nostra cultura i en la nostra societat, sense que perdin
les seves peculiaritats prpies i legtimes. Aix resultar ms urgent, tractant-se de drets
i deures regulats per la llei. I daquesta integraci en sortir tamb una renovaci de les
nostres comunitats cristianes, ja que molts sn catlics, per tamb una renovada socie-
tat catalana, tal com la llarga tradici de la nostra cultura palesa mpliament amb les
aportacions de les diverses emigracions, realitzant-se aix un noble intercanvi de dons
recprocs. Sobretot en referncia al dret a emigrar i a lacolliment dels emigrants, tenint
present el b com universal, que comprn tota la famlia dels pobles, cal superar tot
egoisme nacionalista
33
per part dels pobles que acullen, i alhora els immigrants tenen
el deure d'integrar-se al pas d'acollida, respectant-ne les lleis i la identitat nacional.
34


f) La crisi econmica tan greu que patim
[15] La greu crisi econmica que travessa el mn i colpeja persones i poblacions ha
fet ms palesa la precarietat de la nostra societat globalitzada, que sembla escapar al
control dels estats i daltres institucions internacionals. Les mesures per pal liar-la que
sestan prenent i que poden acabar afectant sobretot els ms febles i necessitats, recla-

30
Benet XVI, Carta Encclica Caritas in Veritate, 2009, n. 62.
31
Cf. Ex 23,9; Lv 19,33-34.
32
Cf. Mt 2,14 i 25,35.
33
Cf. Joan Pau II, Missatge per a la Jornada mundial de les Migracions, 2 de febrer de 2001,
n.3.
34
Benet XVI, Missatge per a la Jornada mundial de lemigrant i el refugiat, 16 de gener de
2011.
13

men que sigui exemplar la lluita contra el frau, el fre a lenriquiment fcil i injust, i que
es promogui la creaci de nous llocs de treball i que la solidaritat continu augmentant.
No podem deixar de dir que aquests sn moments de reflexi i danlisi de com
estem construint la nostra societat, no noms els governants, sin tots els ciutadans; i no
podem defugir aquesta responsabilitat. Precisament, el Papa Benet XVI amb la seva
Encclica Caritas in Veritate proporciona una anlisi valenta de quines sn les arrels de
les nostres veritables carncies i quines han de ser, per tant, les vies per a un autntic
desenvolupament integral de les persones. Si el rerefons de la crisi econmica s una
crisi moral profunda, ens caldr aprofundir tamb a casa nostra-, per damunt de les
necessries solucions tcniques, la gran vocacia la qual est cridat lhome, tot home
i dona, que s la vocaci a la felicitat benaurada, a la vida en lEsperit, feta de caritat
divina i de solidaritat.
35

[16] Comptant amb lajuda de Du, podem creure en la capacitat de reacci i regene-
raci de la nostra societat catalana per afrontar la crisi. Ser des duna vida virtuosa i
en especial amb l'austeritat, la justcia i la solidaritat, que trobarem camins de sortida i
d'esperana per als ms afectats per la crisi econmica, amb una redistribuci ms justa
de la riquesa i un exercici de les virtuts humanes que faci sentir la bellesa i latracci
de les bones disposicions per al b,
36
aix com promovent activitats econmiques veri-
tablement productives i respectuoses amb la dignitat de la persona, que facin realitat que
la persona humana sigui el centre de tota leconomia. Lesfor de concebre i realitzar
projectes econmicosocials capaos dafavorir una societat ms justa i un mn ms hu-
m representa un repte dur, per tamb un deure estimulant, per a tots els agents eco-
nmics i per als qui conreen les cincies econmiques.
37

Cal que valorem i agram tot el que s'est fent des de les comunitats parroquials i
les institucions solidries, especialment des de Critas i altres institucions d'ajuda, amb
tants voluntaris mobilitzats i tantes persones, que estan posant els recursos pastorals i
d'assistncia que l'Esglsia t al seu abast, al servei dels afectats per aquesta crisi. I de-
manem que es mantingui i creixi aquest treball caritatiu, amb noves iniciatives que
promoguin la solidaritat i la justcia, i alhora sincentivin les activitats empresarials res-

35
Catecisme de lEsglsia Catlica, 1699 i 1726 (i tamb 1877 ss.).
36
Catecisme de lEsglsia Catlica, 1697 (i tamb 1803 ss.).
37
Cf. Joan Pau II, Missatge per a la Jornada Mundial de la Pau any 2000.
14

ponsables per tal de mantenir i ampliar els llocs de treball. Tots hem de continuar en el
cam del servei i lentrega generosa envers els qui ms ho necessiten.
s hora, tamb, de mirar endavant i de treballar ms esforadament pensant en
les generacions futures. Els bisbes fem una crida a tots els agents socials -autoritats,
empresaris, dirigents, treballadors- a no decaure en lesfor, malgrat la duresa de les
circumstncies, i a treballar amb esperana, fent-ho d'acord amb els grans valors hu-
mans i cristians. En aquest punt, constatem ms que mai la vigncia i actualitat plenes
dels principis de la Doctrina Social de l'Esglsia, dels quals s hora de fer-ne un nou
descobriment i una nova difusi.
38

g) La famlia i leducaci
[17] Un dels mbits ms sensibles de la profunda crisi social que patim, s el de la
famlia i de leducaci. Mirant-ho des del punt de vista de les arrels cristianes, hem de
dir que, si les noves generacions no viuen prou b els valors que fins ara han configurat
la nostra cultura, s precisament perqu no sha produt correctament la transmissi
daquests valors en els dos mbits primaris de socialitzaci, que sn la famlia i lescola.
Els avenos socials sn en aquest terreny evidents, sobretot pel que fa a
lassimilaci dun tracte ms personalista en la famlia i pel que fa a laccs a leducaci
de tothom, aix com laugment considerable de mitjans pedaggics. Per, tant la famlia
com lescola, com a institucions socialitzants i educadores de la persona en la seva inte-
gritat, pateixen una profunda crisi. Ambdues tenen en com la missi deducar, per
sembla que la seva tasca educativa global hagi quedat desdibuixada i hagi perdut el seu
sentit profund, el seu fonament, el seu contingut i la seva finalitat.
La visi cristiana reconeix la famlia com el nucli primari i fonamental de la so-
cietat: una comunitat de vida i damor, que est al servei de la vida humana. La famlia
s lmbit en el qual la vida s rebuda com a do de Du i fruit de lamor dels esposos.
Per aix donem grcies a Du pels esposos que amb generositat viuen la paternitat
responsable i fem una crida als esposos cristians a una major fecunditat generosa, ja
que el futur dun poble sn els seus fills. Com ens ha recordat Benet XVI, durant la seva
estada entre nosaltres, lamor geners i indissoluble dun home i duna dona s el marc
efica i el fonament de la vida humana en la seva gestaci, en el seu infantament, en el
seu creixement i en el seu terme natural. Noms on hi ha amor i fidelitat neix i perdura

38
Cf. Consell Pontifici de la Justcia i de la Pau, Compendi de la Doctrina Social de lEsglsia
(2004), Claret, Barcelona, 2005.
15

la veritable llibertat. Per aix, lEsglsia advoca per mesures econmiques i socials ade-
quades per tal que la dona trobi a la llar i en el treball la plena realitzaci; perqu lhome
i la dona que contrauen matrimoni i formen una famlia estiguin decididament recolzats
per lEstat; perqu es defensi la vida dels fills com a sagrada i inviolable des del mo-
ment de la seva concepci; perqu la natalitat sigui dignificada, valorada i recolzada
jurdicament, socialment i legislativament. Per aix, lEsglsia soposa a totes les for-
mes de negaci de la vida humana i dna suport a tot all que promogui lordre natural
en lmbit de la instituci familiar.
39

A la famlia pertanyen originriament la missi, el dret i el deure de leducaci.
La societat en general i lescola en particular tamb eduquen, per a manera de prolon-
gaci daquell dret originari i inalienable dels propis pares. Els problemes apareixen
quan la famlia noms est al servei dels interessos individuals i la societat al servei
duna determinada ideologia. Sobretot, quan la mateixa educaci no recupera el seu
objectiu ltim i no el clarifica. En efecte, superant la mera instrucci, leducaci t per
finalitat ajudar a conformar un subjecte hum amb les qualitats morals i espirituals que
haurien de caracteritzar una persona plenament madura.
40
De fet, no hi ha cap pedago-
gia o sistema educatiu que no contribueixi a crear un model dsser hum determinat.
En el cas de leducaci cristiana, el model s Jess mateix, amb totes les seves dimensi-
ons plenament humanes. LEsglsia, en proposar el model hum de Jesucrist, ho fa des
del convenciment que est oferint un servei decisiu a la humanitzaci de la societat.

[18] En aquesta hora cal tamb afirmar el valor fonamental de lescola com a institu-
ci al servei de la transmissi de la cultura i de leducaci en la llibertat. Dintre de la
seva proposta, lensenyament de la religi es presenta com un element fonamental per a
promoure el coneixement i la llibertat dels alumnes davant les grans preguntes que sem-
pre estan presents a la seva vida. La classe de religi transmet el patrimoni cultural, les
nostres arrels cristianes, i al mateix temps ajuda a afrontar les grans preguntes sobre el
sentit de la vida i els grans valors que lorienten. La instituci escolar s un element
decisiu per a promoure la participaci en la construcci de la societat: Amb ra podem
pensar que el dest de la humanitat futura es troba en mans daquells que sabran donar, a
les noves generacions que han de venir, raons per a viure i raons per a esperar.
41


39
Benet XVI, Homilia a la Sagrada Famlia, Barcelona, 7 de novembre de 2010.
40
Cf. Benet XVI, Carta Encclica Caritas in Veritate, 2009, n. 61.
41
Concili Vatic II, Constituci pastoral sobre lEsglsia en el mn actual Gaudium et Spes,
31.3.
16


h) Equilibri ecolgic amenaat
[19] La constataci que ja feia Arrels cristianes de Catalunya que el creixement de
mitjans i lenterboliment de les conscincies envers la protecci de la natura ens posa en
perill dautodestrucci, avui encara s ms palesa, tot i haver augmentat la intensitat i el
nombre de veus que criden a una ms clara sensibilitat ecolgica.
Ja el Sant Pare Joan Pau II advertia que els greus problemes ecolgics reclamen
un canvi efectiu de mentalitat que porti a adoptar nous estils de vida.
42
Les decisions
sobre les relacions amb el nostre medi ambient -consum, estalvi i inversions-, han de
respondre a la recerca de la veritat, la bellesa, la bondat i la comuni amb els altres ho-
mes, i han de referir-se sempre a estils de vida inspirats en la sobrietat, la temprana,
lautodisciplina, tant en lmbit personal com social. Cal escapar a la lgica del mer
consum i promoure formes de producci agrcola i industrial que respectin lordre de la
creaci i satisfacin les necessitats primries de tots, basant-se en una conscincia reno-
vada per la interdependncia que vincula entre ells tots els habitants del planeta. La
qesti ecolgica no sha dafrontar tan sols per les perspectives terribles que la degra-
daci ambiental perfila: sha de traduir, sobretot, en una forta motivaci per a una autn-
tica solidaritat a escala mundial.
43

Celebrem aquesta cura i atenci envers all natural, i creiem, com diu el Papa
Benet XVI,
44
que la fe en un Du creador ens permet assumir el deure de respectar la
natura i les seves lleis, com a veritable do seu, i alhora fer-ne un s responsable creant
cultura al servei de tots, en solidaritat tamb amb les generacions futures. Amb tot, vo-
lem igualment subratllar que aquest amor a la naturalesa ha de comenar, especialment,
per lestima i la cura de tota forma de vida, de manera particular per la persona humana
-feta a imatge i semblana de Du, com ensenya el llibre del Gnesi-,
45
i que s portado-
ra dun dest etern i aix des del mateix inici fins a la seva fi natural.

5. CRIDA A VIURE I PRACTICAR LEVNGELI DE LESPERANA
[20] Anunciar, celebrar, servir i viure concretament lEvangeli de lesperana s el
programa fonamental que propos Joan Pau II a lExhortaci Apostlica postsinodal

42
Joan Pau II, Carta Encclica Centesimus Annus, 1991, n. 36.
43
Consell Pontifici de la Justcia i de la Pau, Compendi de la Doctrina Social de lEsglsia
(2004), Claret, Barcelona, 2005, n. 486.
44
Cf. Benet XVI, Carta Encclica Caritas in Veritate, 2009, n. 48.
45
Cf. Gn 1,26-27.
17

LEsglsia a Europa, amb la qual donava una resposta a una societat europea en perill
darraconar i menystenir la seva herncia cristiana
46
i Benet XVI ens ha donat un bell
mestratge sobre la grandesa de lesperana cristiana en la seva Carta Encclica Spe sal-
vi.
47
El document episcopal Arrels cristianes de Catalunya i el ms recent, signat tam-
b pels Bisbes de Catalunya el febrer del 2007, Creure en lEvangeli i anunciar-lo amb
nou ardor, ja feien una crida a levangelitzaci de Catalunya amb la seva realitat hist-
rica, cultural i nacional, i a la reactivaci de la fe dins la societat i la cultura actuals. Els
Bisbes de Catalunya volien amb aix oferir el millor i ms positiu servei que la fe dna
al mn secular. Els cristians, en tots els mbits daquest mn, estem cridats a viure i
proclamar lEvangeli de lesperana. Les resolucions i el missatge del nostre Concili
Provincial Tarraconense, celebrat lany 1995, sn punts de referncia segurs i llumino-
sos, tamb avui, per a posar en prctica concretament aquesta nostra tasca danunciar
Crist a tots els homes i dones.
48

En moments de crisi econmica, moral i poltica ben preocupants, ens cal anun-
ciar lesperana. Aix vol dir que un dels espais on ms urgentment cal que els cristians
visquin, testimonin i practiquin lEvangeli de lesperana s el de la poltica i de les
institucions responsables de lelaboraci de les lleis reguladores de la nostra vida social
i econmica. La nostra crida es dirigeix molt especialment als laics i laiques cristians
que, com a presncia de lEsglsia en el mn secular, tenen el deure i el dret de partici-
par en la vida pblica segons els criteris tics que dimanen de la seva fe i amb lesperit
que lEsglsia assenyala per a moments de grans canvis socials i poltics, a linici dun
nou mil lenni.
49

Igualment veiem necessari el comproms lacal en el doble repte de la incultura-
ci de lEvangeli i de levangelitzaci de la cultura actual, aix com en la tasca de for-
mar la conscincia social segons els criteris de la Doctrina Social de lEsglsia. s pre-
cisament en aquest camp de la realitat social i econmica, on avui els cristians hem
daportar la riquesa de la doctrina evanglica i el nostre comproms moral, atesa la greu
situaci de crisi actual. En aquest sentit, el comproms dels cristians i la veu proftica de
lEsglsia a Catalunya en favor dels ms febles i necessitats de la societat no faltar.

46
Cf. Joan Pau II, Exhortaci Apostlica Ecclesia in Europa, 2003, nn. 44-121.
47
Cf. Benet XVI, Carta Encclica Spe salvi, 30 de novembre de 2001.
48
Cf. Concili Provincial Tarraconense 1995. Documents i resolucions, Barcelona 1996, res. 1.
49
Cf. Joan Pau II, Exhortaci Apostlica Christifideles laici, 30 de desembre de 1988; Carta
Apostlica Novo millennio ineunte, 6 de gener de 2001.
18

Precisament recordant les arrels cristianes de Catalunya i els fruits que ja han
donat, ens ho ha reclamat el sant Pare Benet XVI en la seva recent visita a lObra Ben-
fico Social del Nen Du de manera ben emotiva, escoltant i fent-se molt proper als in-
fants i joves discapacitats: En aquests moments, en els quals moltes llars passen serio-
ses dificultats econmiques, els deixebles de Crist hem de multiplicar els gestos con-
crets de solidaritat efectiva i constant, manifestant aix que la caritat s el distintiu de la
nostra condici cristiana [...] Tot all que fieu a un daquests germans meus ms pe-
tits, a mi mho fieu (Mt 25,40). En aquesta terra, aquestes paraules de Crist han im-
pulsat molts fills de lEsglsia a dedicar les seves vides a lensenyament, la beneficncia
o la cura dels malalts i discapacitats. Inspirats en el seu exemple, us demano que conti-
nueu socorrent els ms petits i necessitats, donant-los el millor de vosaltres mateixos.
50



CONCLUSI

[21] Fa vint-i-cinc anys, els nostres predecessors es van sentir cridats a posar en re-
lleu les arrels cristianes de Catalunya i renovaren el comproms de lEsglsia en favor
del nostre poble. Ara els pastors de les dicesis amb seu a Catalunya sentim la urgncia
de revifar aquestes arrels, i dimpulsar noves iniciatives evangelitzadores, amb esperit
de servei, per al b del pas, de la seva cultura, i sobretot de totes les persones que hi
viuen. La recent visita del Sant Pare a Barcelona ens encoratja en aquest sentit missio-
ner i ens indica nous camins per on progressar confiadament en aquest nostre intent.
La societat contempornia, com ens indicava ja el Papa Pau VI,
51
vol testimonis
ms que no pas mestres, i si accepta els mestres ho fa en la mesura que sn autntics
testimonis. s per aix que proposem a tots els cristians un comproms renovat en la
vivncia de la fe i en la seva adhesi amorosa a lEsglsia, i demanem de no cansar-nos
mai de predicar la Paraula de Jesucrist, en tota circumstncia, anant a lessencial del seu
missatge damor. Tots necessitem viure amb ms radicalitat i coherncia el que predi-
quem, a fi que molts dels nostres coetanis puguin sentir-se atrets novament per Jesucrist
i es descobreixin convidats a formar part activa de la comunitat dels seus deixebles.


50
Benet XVI, Paraules durant la visita a lObra Benfico Social del Nen Du, Barcelona 7 de
novembre de 2010.
51
Cf. Pau VI, Exhortaci Apostlica Evangelii Nuntiandi, 8 de desembre de 1975.
19

[22] Som conscients de les mancances i els errors que, com a membres de lEsglsia,
hgim pogut cometre en un passat ms o menys lluny, i humilment en demanem perd;
per alhora som tamb conscients del paper insubstituble que ha tingut lEsglsia i el
cristianisme en la histria mil lenria de Catalunya, i estem convenuts que els cristians,
guiats per la llum sempre actual de la Bona Nova del Senyor Ressuscitat, podem conti-
nuar contribuint-hi decisivament en el present i en el futur. Som fills duna gloriosa tra-
dici i ens sabem col laboradors dun apassionant projecte de Du mateix, pel b de tota
la humanitat, en el present i en el futur. Som hereus duna gloriosa tradici que ha arre-
lat en una terra que, amb tota probabilitat, va acollir la predicaci de Pau i que, poste-
riorment, fou regada per la sang del protomrtir Fructus, bisbe, i dels seus dos diaques,
Auguri i Eulogi.
52
s el Senyor qui ens obre els camins i s fidel a les seves promeses,
que es realitzen en la feblesa de la nostra vida. Aix ho proclam sant Fructus, inspirat
per lEsperit Sant, al moment de lliurar la seva vida: No us mancar pastor, i lamor i
la promesa del Senyor ja no podran fallir, ni en aquest mn ni en laltre. Perqu aix
que esteu veient s feblesa duna hora.
53

Per aix sentim la necessitat de recrrer amb fe i confiana a lomnipotncia de
Du en la pregria personal i comunitria, i de refermar els nostres llaos fraternals de
comuni en el Senyor, en les nostres dicesis i parrquies, en les nostres comunitats i en
les nostres famlies, en les associacions i moviments. Noms aix podrem oferir respos-
tes adequades perqu l'Esglsia sencera es presenti al mn contemporani amb una em-
penta missionera capa de promoure i dur a terme amb goig i encert la nova evangelit-
zaci que el Senyor ens encomana als inicis daquest tercer mil lenni de lera cristia-
na.
54
Ens proposem i proposem a tot el poble cristi que peregrina a Catalunya, una no-
va primavera de lesperit, una nova embranzida evangelitzadora al servei de tota la soci-
etat i una generosa entrega als ms petits i necessitats: que cadasc en el seu entorn si-
gui flama ardent de fe i de caritat.
Que el Senyor beneeixi els nostres propsits i la Mare de Du, venerada a la nos-
tra muntanya santa de Montserrat i als innombrables santuaris de la nostra terra catala-
na, ens acompanyi i ens sostingui en el cam del servei al nostre poble!

52
Els Bisbes de Catalunya, Pau, Apstol del nostre poble, Claret, Barcelona, 2008, p. 3.
53
Martiri dels sants Fructus, Auguri i Eulogi, dins Actes dels mrtirs, Proa, Barcelona, 1991, p.
123.
54
Cf. Benet XVI, Carta Apostlica en forma de Motu proprio Ubicumque et semper, 21 de se-
tembre de 2010.

20


ELS BISBES DE CATALUNYA
21 de gener de 2011
Festa dels sants mrtirs Fructus, Auguri i Eulogi

Mons. Jaume Pujol i Balcells,
Arquebisbe de Tarragona i Primat, President de la
Conferncia Episcopal Tarraconense;
Cardenal Llus Martnez i Sistach,
Arquebisbe de Barcelona;
Mons. Joan-Enric Vives i Siclia,
Arquebisbe-Bisbe dUrgell;
Mons. Xavier Salinas i Vials, Bisbe de Tortosa;
Mons. Agust Corts i Soriano,
Bisbe de Sant Feliu de Llobregat;
Mons. Joan Piris i Frgola, Bisbe de Lleida;
Mons. Josep ngel Saiz i Meneses, Bisbe de Terrassa;
Mons. Rom Casanova i Casanova, Bisbe de Vic;
Mons. Francesc Pardo i Artigas, Bisbe de Girona;
Mons. Xavier Novell i Gom, Bisbe de Solsona;
Mons. Sebasti Taltavull i Anglada,
Bisbe auxiliar de Barcelona i
Mons. Salvador Cristau i Coll,
Bisbe auxiliar de Terrassa.