Lètica Dels Serveis Socials

papers
dacci
social
7
tica en els serveis socials.
professions i organitzacions

01-24 Etica serveis socials (Papers 7).indd 1 23/12/2009 11:29:23
papers
dacci
social
biblioteca de catalunya - dades cip
Romn Maestre, Begoa
tica en els serveis socials. Professions i organitzacions. (Papers d'acci
social ; 7)
I. Catalunya. Departament dAcci Social i Ciutadania II. Ttol III.
Collecci: Papers d'acci social ; 7
1. Serveis socials Aspectes tics i morals Catalunya 2. Serveis socials
Personal tica professional Catalunya
36.08(467.1):174
Permesa la reproducci, sempre que se
nesmenti la procedncia i no es faci
amb finalitats comercials.
Generalitat de Catalunya
Departament dAcci Social i Ciutadania
Plaa Pau Vila, 1
08039 Barcelona
Autora dels textos: Begoa Romn Maestre
Supervisi: M. Eugnia Sala, de la Secretaria General del DASC
Direcci de la collecci: Nicolau Rubio
Coordinaci: Sandra Chilln
1a edici: desembre de 2009
Publicaci gratuta impresa en paper reciclat,
disponible tamb a la pgina web:
www.gencat.cat/benestar/actualitat/papers/index.htm
Dipsit legal: B.?????-2009
Disseny de la collecci: Txell Grcia
Maquetaci: gama, sl
Impressi: Thau, S.L.
papers dacci social 3
presentaci
Les caracterstiques que defineixen la
nostra societat ens fan plantejar ltica
dels serveis socials com un aspecte
dimportncia creixent en la intervenci
social.
Les noves tecnologies, tant de la
informaci com de la comunicaci, i
leconomia que acompanya aquest progrs,
plantegen noves situacions i interrogants
tics. La moralitat de cada professional, el
pensar, ser o viure diferent, crea conflictes
morals mancats de fonaments tics. El
reconeixement i la responsabilitat
plantegen situacions de proximitat i
empatia que en alguns casos es tradueixen
en dilemes tics.
Si volem parlar de benestar i progrs, cal
que les poltiques socials facin un pas
endavant per consolidar ltica aplicada en
els serveis socials. La voluntat del
s desplegar pautes dactuaci que ajudin a
millorar la qualitat dels serveis socials.
s indispensable reflexionar entorn de les
moralitats tiques que afecten el
desenvolupament de la tasca professional,
i en molts casos cal tenir present que aix
suposar introduir un nou vocabulari que
ajudi a definir els nous escenaris.
Cal que organitzacions i professionals dels
serveis socials se sentin vinculats a uns
codis morals; tot i aix, saber quines sn
les responsabilitats i els compromisos no
s suficient. Cal, tamb, plantejar les
qestions tiques que influeixen en la
prctica professional amb lobjectiu
doferir el millor servei possible.
Em plau presentar aquesta nova publicaci
de Papers dAcci Social. tica dels
serveis socials. Professions i
organitzacions, esperant que les
reflexions que es plantegen en el contingut
daquest document ofereixin al
professional un recurs ms a lhora de
sospesar valors i accions entorn dels
serveis socials.
Jordi Rustullet i Tallada
Secretari general del Departament
dAcci Social i Ciutadania
introducci
Lobjectiu daquest article s explicitar les
directrius fonamentals que haurien de guiar
ltica dels professionals i les organitzacions
en lmbit dels serveis socials. Els canvis
socials i legislatius, les societats
multiculturals en qu vivim, la necessitat
despecificar el model de ciutad al qual es
destinen els serveis socials i la complexitat
de l'tica mateixa que ha de distingir els
seus mbits dactuaci (tica personal,
cvica, professional i organitzativa) sn,
entre daltres, motius que demanen
aclariments en ltica dels professionals i
les organitzacions en els serveis socials.
El multiculturalisme, el pluralisme moral,
lindividualisme contemporanis, per, no
faciliten compartir el vocabulari moral que
necessitem (el b, segons qui?). A ms, al
nostre mn tan canviat i canviant seguim
fent servir un vocabulari moral forjat en
segles anteriors sense compartir per els
referents que les paraules justcia, b,
deontologia, excellncia, virtut,
felicitat, etc. anomenen. A vegades, el
vocabulari moral queda obsolet i deixem
danomenar alguns mots perqu sonen a
ranci (virtut, honor, fraternitat).
Altres vegades, els problemes sn nous i
requereixen mots nous o significats nous
(societat civil, solidaritat). I el
resultat de tot aix s que no ens entenem
sobre coses de les quals no podem deixar
de parlar perqu tenen a veure amb les
persones, amb un mn just, amb una vida
bona, i amb el sentit de tot plegat.
Les tiques aplicades (biotica, tica de
lempresa, etc.) sorgeixen als anys setanta
del segle anterior precisament perqu
apareixen problemes que requereixen
acords tics, consensos sobre el que
considerem bo, dolent, just, digne, etc.
Donat que necessitem recuperar la nostra
capacitat de posar el pensament en lacci
concertada, hem de regenerar el nostre
vocabulari moral i les nostres reflexions
tiques. Iniciem el segle xxi amb una gran
crisi en qu la confiana s una clau
fonamental per sortir-ne airosos. Per la
confiana davui, la de la societat del
coneixement, no pot radicar en una fe cega
prpia de la edat mitjana, ha de ser una
confiana basada a assumir que som lliures
i responsables per lluitar per al que volem
ser; i ha de ser una confiana fonamentada
en el coneixement, on els professionals i
les seves organitzacions tenen molt a
aportar.
La incidncia de la sort en una persona s
inversament proporcional al nivell de
justcia de la societat on viu: s tenir
mala sort ser discapacitat o patir una
malaltia que condemna a la dependncia;
per a ms seria injust que aquesta qesti
atzarosa condemns la persona a un tracte
indigne. La manera com una societat tracta
les persones dependents diu molt del seu
grau de solidaritat. I, recordant J. Rawls i
el seu vel de la ignorncia,
1
tothom triaria,
si desconegus la seva loteria
biologicosocial, viure en una societat justa
1. Rawls, J. Teora de la justicia. FCE. Madrid. 1980.
6 papers dacci social
i solidria abans que en una societat
tmbola. En la primera, els ms
avantatjats per la loteria biologicosocial
han de cooperar a disminuir els
desavantatges dels menys avantatjats per
aquella loteria; en una societat tmbola
regna la llei de la jungla, dels animals, i no
t sentit parlar ni dtica ni de dignitat
humana, ja que els dependents, o els
discapacitats, per exemple, en sn
exclosos per una simple selecci
natural.
En els serveis socials tenim sis grans
involucrats, a saber, els professionals,
lusuari, la famlia, lorganitzaci, les
administracions i la societat en general, i,
perqu sapiguem qu correspon a cadasc
s fonamental una bona comunicaci entre
totes les parts implicades. Per aix hem de
consensuar un vocabulari moral i el model
de ciutad, de ciutats i de serveis socials
que volem.
Les persones a les quals sadrecen els
serveis socials mereixen sempre respecte.
A vegades, per, la manca de professionals
qualificats, la manca de mitjans, o les
mateixes inrcies de professionals i
dorganitzacions fan perillar aquest
respecte; aix, per exemple, en els
geritrics o en els centres datenci a
persones amb discapacitats, no noms cal
tenir cura que els pacients mengin, beguin,
es rentin, prenguin la medicaci, sin que
s cabdal tamb la interacci, la relaci
amb els cuidadors, amb el personal del
centre, amb la famlia..., cosa que sempre
implica dignificar la seva dependncia en
una societat que en certs moments ha
arribat a considerar com a vergonyosa la
condici dependent perqu lptim s
lautosuficincia i lautonomia.
Els professionals dels serveis socials sols
no poden; nosaltres, els usuaris, sense els
serveis tampoc no podem. Dipositar, per
tant, tota ltica de latenci a la
dependncia i foment de lautonomia
en el professional s desmoralitzar-lo,
condemnar-lo a una posici quixotesca
que vol per que sol no pot. Per aix cal
parlar alhora de les responsabilitats de les
organitzacions i les institucions on
treballen els professionals dels serveis
socials, de les seves associacions
professionals i de la poltica social en
general. s necessria ltica de
lorganitzaci on es consensua aquell
model de ciutad pel qual ha de treballar,
per fer coherents els discursos que es
dirigeixen als ciutadans i als professionals,
i els arguments que shan de donar de per
qu s o no a les diferents peticions.
Aquest article pretn introduir claredat en
el vocabulari moral de les tiques
professionals i organitzatives en lmbit
dels serveis socials com a primer element
per millorar la seva ra de ser, la seva
comprensi, per poder, desprs,
institucionalitzar en les organitzacions el
dileg sobre la proposta de les que seran
considerades per tothom bones prctiques.
1. tica en societats obertes,
canviants i moralment plurals
1.1. la distinci entre tica
i moral
En entorns moralment plurals on no
compartim les nocions de bo/dolent,
diferenciar entre tica i moral resulta
fructfer en l'mbit acadmic i convenient
en l'mbit social. Detinguem-nos en
aquesta distinci entre tica i moral.
Moral s la vivncia quotidiana dadhesi
a valors, principis i normes a partir dels
quals jutgem els actes com a correctes o
incorrectes. Indirectament, jutgem les
persones pels seus actes, ja que el judici
moral recau sobre les accions de la
persona. Una acci dolenta fa maligne
lagent. Una acci bona s necessria,
per no s suficient per afirmar que
lagent s bo, ja que la intenci (el voler
lliure, voluntari) per la qual es fa s un
element clau en lmbit de ltica. La
moral inculca hbits (hexis) a partir de la
repetici quotidiana. Moltes vegades els
valors i les normes per les quals les
persones es regeixen sn inconscients;
aix, hi ha gent que sadhereix a valors
sense jutjar-los, s el que anomenem
prejudicis.
Ltica s filosofia moral, s a dir, reflexi
criticoracional sobre la moral. Les morals
sn vivncies quotidianes, fets abordables
per la sociologia, la histria, la psicologia
per la filosofia moral, ltica, no es limita
a constatar els fets, sin que es pregunta,
ms enll de la seva vigncia, per la seva
validesa. En efecte, ltica no collecciona
les diferents morals de la histria en un
afany merament descriptiu o sinttic, sin
que sinterroga sobre si les morals sn
legtimes, si tenen ra de ser.
La pregunta especficament moral s qu
haig de fer, i la resposta s una acci
(hbits, costums). La pregunta
especficament tica s per qu ho he de
fer, i la resposta s, situant-se en un grau
daprofundiment ms gran, un argument.
El perqu s una pregunta per a la
fonamentaci dels costums, de les morals,
s una pregunta per la seva ra de ser.
Etimolgicament larrel llatina mos-moris
alludeix al costum, a all que s normal
(conforme a la norma), habitual. La paraula
grega thos vol dir carcter, i aquest
saconsegueix mitjanant lhbit. Cal per
distingir entre el carcter (adquirit a partir
del treball personal) i el temperament
(heretat genticament i del qual partim en
la forja del carcter). Si considerem les
etimologies podem dir que ltica en la
seva reflexi crtica exigeix a les morals
que les normes i els costums cooperin en
la forja del carcter, de la personalitat.
Ltica t, doncs, un objectiu moral, pretn
que la mateixa capacitat criticoracional
es converteixi en un hbit, en moral.
Daquesta manera, ltica pot revelar
morals immorals, ja que no nhi ha prou
que una societat sadhereixi a uns valors,
principis o normes perqu aquests siguin
legtims. Ltica pretn que la gent prengui
conscincia de la seva moral i que, fent-
ho, lassumeixi crticament i la visqui amb
convicci i autenticitat.
Aix doncs, ltica reflexiona sobre la
moralitat en general per descobrir les
condicions de la seva validesa i orientar la
generaci, regeneraci o abandonament de
les morals histriques quan aquestes es
mostren obsoletes per incapaces de guiar
els actes de les persones duna poca
determinada. Per a ltica, les morals, sigui
quin sigui el seu contingut, han de tenir la
finalitat de permetre la formaci de
carcters, didentitat personal, dthos,
per la qual cosa tota moral ha de respectar
(aquesta va ser la gran aportaci a ltica
dImmanuel Kant)
2
la universalitzaci i
lautonomia.
Ltica requereix una maduresa en la
conscincia ms que un mer seguiment de
costums. No sarriba, per, a desenvolupar
lhbit criticoracional sin grcies a una
evoluci de la conscincia moral. La
conscincia moral s la capacitat
dadonar-se del que es fa, del perqu
ltim es fa, i de les conseqncies per a
d'altres i per a un mateix, de les quals ha
de retre comptes (responsabilitat).
Prendre conscincia de la crrega moral
dels actes suposa un procs: primer, cal
prendre conscincia dels valors que hi ha
rere les decisions i accions, i de les
conseqncies que sen generen; desprs,
cal fer autocrtica i reflexi sobre la ra de
ser daquells valors que inspiren les
decisions i les accions; i, segons quin
sigui el judici tic del segon pas,
abandonament de lhbit o costum,
reforma o assumpci plena, aquesta
vegada, per, des del convenciment
autnom. Daquesta manera, pensar
crticament comporta assumir la tradici
aculturada, defensar-la, enriquir-la,
canviar-la, i combatre-la en all que es va
desvelar com a prejutjat o insuficient.
2. Kant, I. Fonamentaci de la metafsica dels costums. Laia. Barcelona. 1984.
3. Aranguren, J. L. tica. Alianza Editorial. Madrid. 1979.
Conv subratllar la doble dimensi que
aqu reconeixem a ltica. Per una banda,
ltica s filosofia moral amb un estatut
epistemolgic concret i que comprn
lestudi de les diferents teories que els
filsof han construt per explicar i
fonamentar les morals. Per, a ms a ms,
per entendre el desenvolupament
contemporani de les tiques aplicades,
ltica no s noms una disciplina
especfica dels filsofs, sin que tamb s
un grau de desenvolupament moral, el
postconvencional, capa de regenerar les
morals convencionals, i que tota persona
hauria de desenvolupar.
Aix doncs, ltica t xit quan es
converteix en moral, en hbits, i no es
queda en les teories, en mera tica
pensada.
3
Aquest ha de ser lobjectiu al
qual ha de tendir leducaci moral:
ensenyar a pensar, a replantejar-se all que
a un li han fet pensar, per acabar pensant
per si mateix. Doncs b, tamb en la seva
feina, on mai no ens limitem a complir
ordres, els professionals dels serveis
socials han dactualitzar les seves
respostes, segons les noves lleis i les
noves formes de ser i de fer de les
societats de les quals sn servidors.
1.2. relativisme i pluralisme
de valors
Defensar la coexistncia de morals
diferents no es pot fer ms que des de
dues opcions exclusives: o jutgem les
morals des del relativisme, per al qual no
hi ha criteri tic i, consegentment, tot val
i tot val igual, perqu tota moral s digna
de respecte pel mer fet de ser moral; o des
del pluralisme, i afirmem que existeix un
criteri tic que cal fonamentar en una tica
cvica universal, i no en una mera moral
histrica, des don podrem declarar que hi
ha morals illegtimes i legtimes i que, per
tant, no tot val i no tot val igual.
Com es pot apreciar, defensem que el
discurs tic s possible, que s possible
emetre judicis objectius (ms prpiament
intersubjectius) sobre les morals,
4
i
considerem que s feina de ltica esbrinar
quines opcions morals sn respectables i
per qu ho sn, i quines no i per qu no ho
sn. El pluralisme de valors, el pluralisme
axiolgic, afirma que el fet que la moral
sigui relativa a la cultura, un producte
daquesta, no implica que les morals siguin
incomparables i que no es puguin
comunicar entre elles. s possible llavors,
fruit de la defensa del pluralisme, una tica
capa de mantenir cert relativisme
moral; ltica no critica el relativisme
moral, s indubtable i innegable la seva
existncia, senzillament defensa que
moltes opcions morals sn vlides per
que no tot val, ni tot val igual.
Defensem, aix, la possibilitat duna tica
que es caracteritza per la manera
dargumentar i per un mnim moral, que rau
en un conjunt de valors i principis
universals, transcendentals. Ltica
parteix de la necessitat moral de justificar
el que fem o no fem, precisament perqu
depn de nosaltres fer-ho o no. En
qestions morals sha de partir sempre
duna convicci personal, considerant que
si b s el que un vol, en tant que bo, sha
de voler alhora per a tots. Daquesta
manera, si alguna cosa s volguda per a mi,
per no per als altres, entro en
contradicci: alguna cosa, lestimat per a
mi, s bo, ja que ho vull, i no bo alhora, ja
que no ho vull per als altres; i aix no pot
ser correcte perqu no s coherent, no s
racional ni raonable. Des de ltica podem
afirmar que tot b moral s lobjecte de
desig concebut de manera autnoma i
universalitzable.
4. Rubio Carracedo, J. El hombre y la tica. Barcelona. Anthropos. 1995.
Ltica, aix, apella a un criteri
supramoral, la universalitzaci, que no s
fruit de la imposici duna altra moral. La
superioritat argumentativa (arguments s
el que exigeix ltica) que demostra qui
defensa la possibilitat dun criteri tic
universal, transcultural, resideix en la
contradicci (principi racional per
excellncia), en la qual incorren els que
neguen tal possibilitat dargumentar sobre
morals i valors.
Segurament, linters dels relativistes a
defensar la legitimitat de tota moral rau a
preservar la pau i el dret personal que
cadasc esculli la seva moral, per amb el
seu posicionament ells mateixos no
podran censurar, perqu no hi ha criteri
objectiu, una moral que no respecti tal
dret, la pau o la tolerncia (morals
apartheid, s a dir, aquelles que exclouen
per motius de raa, gnere, religi, etc.).
Aix, els relativistes incorren en la
paradoxa dhaver de tolerar lintolerant. Al
cap i a la fi, el relativista no pot negar
valors que tots volem, valors fonamentals,
universals, no relatius (com ara la llibertat,
la pau, la igualtat, la tolerncia, etc.), en els
quals basa la seva opci moral relativa, ja
que aquests valors sn la condici de
possibilitat del relativisme moral mateix.
Per el relativisme nega un discurs sobre
valors no relatius! A ms, quan el
relativista elabora un discurs que pretn
ser ents per tothom, el mateix discurs
des del qual es defensa el relativisme
moral i del que pretn (i ho aconsegueix!)
que sigui intelligible per a qualsevol agent
moral, demostra que aquest discurs est
en clau universal, en un llenguatge no
relatiu. Daquesta manera, per exemple,
quan un relativista afirma que la veritat no
existeix, ha dexceptuar daquesta
afirmaci lafirmaci mateixa, que s
veritat que la veritat no existeix,
esdevenint contradictori largument que el
relativista pretn defensar.
1.3. levoluci de la
conscincia moral
Com ja hem afirmat, ltica ha desdevenir
hbit; ha desdevenir costum que les
persones critiquin reflexivament les seves
morals. Per perqu ltica arribi a ser un
hbit ha de donar-se un procs, un
pelegrinatge dins una determinada moral.
Per poder criticar internament i/o superar
una determinada moral es requereix
haver-hi estat educat o conixer-la a fons.
Si ltica ha desdevenir un hbit, de
manera que cada vegada que actuem
critiquem si aquests costums que tenim
sn els millors, es necessita una
conscincia educada, una conscincia que
reflexiona i que supera adhesions
inconscients a les morals. Una persona
que du a terme una reflexi crtica sobre la
seva prpia moral requereix de certa
preparaci que la capaciti per distanciar-
se daquella moral i dubtar-ne, la qual cosa
ve afavorida pels xocs culturals.
No es pot educar un fill en cap sistema
moral concret i pretendre que, quan tingui
18 anys, tri la moral que vulgui.
Difcilment un pot elegir si no coneix, a
part que els valors impregnen els hbits,
les ordres que donem i lordre que
establim en la nostra vida. Creure que si
no donem cap criteri, ni guia, ni valors
garantim la llibertat, s una idea errnia, ja
que la llibertat mateixa necessita dun
aprenentatge que passa per un alliberar-se
de, previ a ser lliure per emprendre els
projectes propis. Com ens demostren L.
Kohlberg
5
i C. Gilligan,
6
leducaci moral
consisteix en aquest alliberament que va
de deixar-se guiar per sensacions o pel
grup a pensar i decidir per un mateix.
Kohlberg i Gilligan han demostrat que la
conscincia moral (aquella capacitat
5. Kohlberg, L. Psicologa del desarrollo moral. Descle de Brouwer. Bilbao. 1999.
6. Gilligan, C. La teora y la prctica. Siglo XXI. Madrid. 1987.
dadonar-se de la crrega de correcci o
incorrecci dels nostres actes) evoluciona
al llarg de la vida duna persona i de les
societats, canviant aix el criteri a travs
del qual es jutgen els actes. Es tracta dun
procs que t tres nivells, el
preconvencional, el convencional i el
postconvencional Ltica, en tant que
reflexi criticoracional, noms s
possible en una conscincia moral
evolucionada al nivell postconvencional,
perqu noms quan sarriba a aquest nivell
la persona t la maduresa que li permet la
distncia crtica prpiament tica respecte
de la moral aculturada.
En el nivell preconvencional, els nens
identifiquen el b amb el plaer, viuen en
una etapa egocntrica on el b s el que
agrada i/o s premiat. Per la vivncia de
les insuficincies dun criteri es passa dun
nivell a laltre. Aix, es passa dun nivell
preconvencional a un convencional quan
ens interessa no noms satisfer els propis
desigs, sin ser acceptat pel grup. El b per
a un adolescent (que no t criteri propi)
passa a ser el que les convencions socials
dicten; el b i el mal tenen ara a veure amb
el que s premiat i reforat pel grup, i el
mal, el que s rebutjat o censurat per
aquest. En el nivell convencional es fuig de
la protecci dels superiors, perqu es vol
ser reconegut com un igual entre iguals i,
mitjanant el pacte amb el grup,
aconseguir satisfer els propis interessos.
Sassoleix el nivell postconvencional quan
es desenvolupa una capacitat crtica
davant lestablishment, el que est pactat
pel grup i davant les prpies preferncies.
En aquest nivell, perqu no es tem ser
rebutjat pel grup, sadquireix un criteri per
jutjar si les convencions mateixes sn
correctes o no, ss capa de posicionar-se
davant convencions des de lautonomia i
la llibertat. Ss llavors capa dassumir el
nivell de la universalitzabilitat, on la
pregunta clau s si es pot voler la norma al
mateix temps per a un mateix (auto-
nomos) i per a tots, si all moralment bo s
el que un vol i ho pot voler alhora per a
tothom. Un b moral imposat ni s b ni
s moral. En ser capaos dentendre el
criteri duniversalitzaci, ens guiem per
criteris racionals, autnoms, propis i
globals, i no locals ni individualistes. Per
tal de desenvolupar-la, com que ltica
requereix daquesta actitud autnoma, la
persona ha de recrrer el seu propi cam
entenent les insuficincies dun criteri
heternom, s a dir, dictat per un altre,
sigui imposat per pulsions, sensacions o
per la societat.
Ltica es converteix de deb en un hbit
quan saconsegueix que la persona
evolucioni cap a la maduresa que permet
pensar per si mateix. I aquest hbit, fruit
de la postconvencionalitat, es desenvolupa
millor en societats plurals i obertes que en
societats monoculturals i tancades, perqu
pensar duna altra forma s condici de
possibilitat per reafirmar-se en la manera
que un considera seva. Per aix el
pluralisme s un valor, perqu un entorn
moralment plural s el que millor propicia
el replantejament crtic de les
convencions.
Es critica el preconvencional perqu
sadverteix que no pel fet que agradi ha de
ser correcte; i es critiquen les convencions
per la insuficincia del criteri que
identifica all vigent socialment amb all
vlid ticament. En el nivell
postconvencional, eminentment tic, no
es va senzillament en contra el sistema,
sin contra all criticable del sistema.
Alguna cosa bona t aquell sistema quan
permet la crtica: el nivell
postconvencional s fruit del
convencional. En el nivell
postconvencional sha realitzat un
aprenentatge fruit de viure les
insuficincies danteriors etapes. En
aquest perode, les raons per les quals ens
allem del grup i abandonem el criteri
preconvencional sn raons prou slides
per crear un altre tipus de normes. No es
tracta, no obstant aix, de ladopci duna
posici de solitud. No es busca la solitud
ni el dissens sense ms ni ms, es
necessita sempre contrastar els criteris
propis amb els dels altres.
Per aquest motiu ltica necessita entorns
moralment plurals, perqu en aquests es
justifiquen pblicament, dialgicament i
amb arguments les decisions que es
prenen i els perqus es prenen. Les
societats, i les persones que les formen,
han de viure les insuficincies dels seus
criteris i, mitjanant laprenentatge dels
seus errors, saber evolucionar, saber
progressar i reparar en la mesura del
possible els errors, si ms no a travs de
les disculpes. Kohlberg tamb va
demostrar que, en sistemes democrtics
desenvolupats, noms el 20% de la
poblaci arriba a un nivell
postconvencional. Sembla que s difcil
crear crtics del sistema; tamb sembla
difcil aconseguir un equilibri entre
adaptar-se al sistema i ser capa de
criticar-lo en les seves insuficincies.
Doncs b, aquestes reflexions sn cabdals
per a les tiques professionals i
organitzatives en els serveis socials
perqu cal regenerar els hbits, combatre
les inrcies, posar al dia els serveis i la
manera dadrear-se a la ciutadania, actes
que comencen per un mateix. I aix tamb
implica institucionalitzar eines com ara
codis de bones prctiques, comits dtica
i memries de responsabilitat social
corporativa, per tal de visualitzar qu es
vol i qu sest canviant, conforme als
reclams tics de la societat a la qual els
serveis socials es dirigeixen, reconeixent
el pluralisme i fomentant-lo. Tamb
suposa crear frums dialgics, de
participaci professional i ciutadana en les
organitzacions.
1.4. algunes fallcies:
les astcies de la ra
Quan esgrimim raons, donem arguments
per justificar decisions i accions, i aquests
arguments sovint sn aparentment
coherents i contundents; per analitzats
ms detingudament a la llum de la distncia
criticoracional, no ho sn, sn fallaos.
Perqu la credibilitat de tots en els canvis
que, en nom de ltica, vulguem introduir
en els serveis socials passa per la qualitat
dels arguments esgrimits pels professionals
i les organitzacions daquells serveis. Si ara
els denunciem s per fer una crida a evitar
aquestes fallcies i descobrir-les quan ens
les volen fer empassar.
D. Hume, filsof escocs del segle xviii, va
explicitar la fallcia que consisteix a
pretendre derivar el deure (to ought) del
ser (to be). La fallcia denuncia que pel fet
que una persona sigui aix, o pel fet que
una organitzaci sempre hagi actuat duna
determinada manera, no es deriva que hagi
de ser aix ni continuar actuant aix. La
fallcia naturalista consisteix en un salt
lgic: que quelcom sigui naturalment aix
no implica que hagi de ser ticament aix.
Una variant de la fallcia naturalista s la
fallcia tradicionalista: que quelcom sigui
histricament o tradicionalment aix no
implica que hagi de ser ticament aix.
Ltica no parla del que s, sin del que ha
de ser: llavors, no serveixen, com a
arguments legitimadors, ni la naturalesa,
ni la histria, ni la tradici, ni el sempre
sha fet aix, ni el sempre ha estat aix.
Altres vegades no ens escudem en la
naturalesa, ni en la tradici, per ho fem
en la legalitat, o en el mercat, de manera
que, si la llei o el mercat ho permeten, est
b perqu si no estaria prohibit... Aix sn
fallcies legalistes i mercantilistes.
Dir que alguna cosa s aix per naturalesa
implica que tots percebem la naturalesa de
la mateixa manera, quan de fet que una
cosa sigui natural o no canvia molt segons
les cultures i els temps: la concepci de la
naturalesa per part duna societat depn
de la seva visi del mn. A ms la fallcia
suposa que natural i bo sn sinnims, la
qual cosa s molt discutible; aix, per
exemple, un virus pot ser natural
(entenent per tal quelcom ali a
intervencions humanes, artificials), i no
per aix volem deixar de destruir-lo,
donades les conseqncies perjudicials per
a lsser hum en el qual sha desenvolupat
naturalment.
Una vegada rebutjada com a ra el per
naturalesa, en nom de la qual les dones,
determinades races i altres ssers o
collectius han estat discriminats, si del
ser, del com sn els fets, no es pot derivar
legtimament el deure, don ve lobligaci
moral, on es fonamenta? Aquesta s
precisament la pregunta a la qual sha de
donar un perqu. I aix, fonamentar les
nostres decisions i accions, explicitar els
nostres darrers perqus, no s fcil, ni
sempre hi estem acostumats (sovint fins i
tot ens molesta haver de donar raons al
busca-raons!).
La fallcia intellectualista consisteix a
confondre el grau de comprensi amb el de
realitzaci; s clar que per fer quelcom b
cal, prviament, entendre-ho, per no n'hi
ha prou d'entendre-ho per fer-ho b, calen
dos requisits ms: voler fer-ho i tenir els
mitjans necessaris, aspectes tots dos
diferents de la mera comprensi. En
efecte, entendre qu s el b no equival a
actuar amb coherncia, saber per qu sha
de fer, no implica tampoc poder fer-ho tot
ara. Per aix, creure que leducaci ser el
remei de tots els mals oblida laspecte
voluntari (i de la voluntat de b o de mal)
inherent als comportaments morals. Com
tamb s ingenu (Scrates i Plat ho
defensaven) pensar que el dolent s en
realitat un ignorant, que si conegus el b,
el faria.
Tamb hem devitar la fallcia
voluntarista; hi ha persones que confonen
la decisi que comporta tot acte voluntari
amb la correcci de la decisi. Aquesta
fallcia s tpica de persones per a les
quals tot es valida amb un aix s el que
he decidit i, per tant, est b. El salt
illgic es dna perqu no n'hi ha prou
perqu una decisi sigui correcta que sigui
una decisi voluntria. Tota decisi tica
passa per una decisi voluntria, per el
criteri des del qual jutgem les decisions
voluntries com a correctes s diferent de
la decisi (si s universalitzable, quines
sn les seves conseqncies i per a qui,
quins mitjans es fan servir, etc.).
La fallcia democraticista s aquella que
identifica la millor opci amb la que ha
tingut suport majoritari, sense ms
arguments, i se nha derivat la tirania de la
majoria, que mana pel sol fet de ser ms,
no perqu tingui ra ni raons. Tamb cal
evitar, especialment en els serveis socials,
la fallcia abstraccionista, que
desconsidera els contextos on es troben
les persones i, tot oblidant la frase
d'Ortega y Gasset Jo sc jo i les meves
circumstncies, suposa que una decisi
bona ho s a tot arreu i per aix s
exportable sense ms ni menys.
2. tica professional i de lorganitzaci:
civisme i cosmovisions
2.1. tica de la ciutadania
i tiques personals
No hi ha confiana sense coherncia ni
integritat. I perqu aquestes paraules no
siguin buides ni demaggiques, cal saber
qu s ser coherent i ntegre. El diccionari
diu que ntegra s una persona recta,
proba; la coherncia s una relaci, una
connexi o una uni duns elements amb
uns altres. Una persona coherent ha de
respondre dels seus actes, rendir comptes;
per aquests comptes no ho sn noms
dels impactes, els resultats, les
conseqncies o els efectes collaterals:
perqu el fi no justifica els mitjans. La
coherncia requereix un assemblatge, una
connexi amb un conjunt de valors,
processos i cursos dacci, ja que perqu
una cosa acabi b cal conixer a compte de
qui o de qu, el b segons qui (des de quina
cosmovisi, des de quina tica es diu que
aix s bo), i si s just (s a dir, si t el
consentiment dels afectats, els quals amb
condici dinformaci i de simetria
consensuen la decisi).
7
Perqu sha complicat el mn, i es pensa
que per resoldre problemes, ltica
contempornia (J. Rawls i J. Habermas,
entre daltres), abundant en la moderna
distinci entre privacitat i publicitat, ha
distingit entre la pregunta pel b (tica de
7. Seguim la definici prpia de ltica dialgica tal i com lha difosa J. Habermas en Aclaraciones a la
tica del discurso. Trotta. Madrid. 2000. P. 16 i 142.
mxims, personal) i la pregunta per la
justcia (tica de mnims, cvica), ja que
aquesta distinci permet millorar el
rendiment de comptes (responsabilitat)
des de la coherncia i la integritat.
Ltica contempornia, ms en concret,
proposa distingir quatre mbits dacci
amb diferents criteris de presa de
decisions: lmbit de la intimitat, propi del
microcosmos de l'tica personal, el criteri
del qual s la felicitat; lmbit cvic, propi
de tots els ciutadans dun mn que cal
compartir, el criteri del qual s la justcia;
lmbit professional, propi duna esfera de
coneixement, el criteri del qual s la
qualitat del servei que el professional es
compromet a oferir al client i que, ms que
deontologia (mnims deures dels quals
rendir comptes per no ser negligent),
precisa excellncia en el servei prestat;
finalment, lmbit organitzatiu,
institucional o empresarial en qu el
professional exerceix el seu servei i en qu
el criteri tamb s la qualitat per a la
satisfacci de les expectatives del client,
noms que ara la qualitat requereix de tots
els professionals que intervenen en aquell
servei. Detinguem-nos en aquestes
distincions.
Ltica civil o cvica s la reflexi filosfica
sobre els criteris que possibiliten la
convivncia pacfica de ciutadans amb
morals diferents. Aquesta tica es limita a
posar en relleu all com a les diverses
morals. s per aix que ltica civil s una
tica mnima,
8
no dicta totes les normes
que cal seguir, sin noms (s un noms
de modstia, no de manca dimportncia)
aquelles normes exigibles a tots els
ciutadans per crear una convivncia
humana, s a dir, la prpia duna societat
que respecta els ssers humans, ssers
amb drets (bns indispensables, primaris,
prioritaris, transcendentals, condicions de
possibilitat de qualsevol voler que no es
pot deixar de desitjar per viure dignament)
i deures. Ats que aquesta convivncia
noms s possible en un context de
justcia, ltica civil tamb es denomina
tica de la justcia; i com que la justcia s
un deure exigible a tothom, resulta que el
contingut essencial de ltica mnima o
civil sn els drets humans.
Ltica civil s, doncs, una tica mnima
formal, perqu parla del contingut
essencial de tota moral legtima, parla del
que s correcte i just per sense esgotar el
tema del que s bo, del que fa que lsser
hum sigui un sser ple (de la felicitat).
Ltica civil parla de deures exigibles a tots
els ciutadans, perqu els drets humans sn
valors prima facie (s a dir, que en lnies
generals sn predominants), el respecte
convenut dels quals s el principal motor
de lacci.
9
Per com que es tracta tamb
duna tica de la responsabilitat, aquesta
tica mnima, pel fet ineludible i
contundent de viure en un mn amb
recursos limitats i que lsser hum s finit
i tamb limitat, no hi ha altre remei que
prioritzar uns drets sobre uns altres segons
els contextos. En efecte, de ltica cvica
emanen els valors primers i ineludibles de
la igualtat, la llibertat, la solidaritat i
8. Potser el nom no sigui apropiat si sel contraposa a la possibilitat de qu hi hagi una tica incivil o no
civilitzada, la qual cosa, evidentment, s un absurd; noms es tracta dun adjectiu especificatiu que
concreta el camp dacci sobre el qual aquest tipus dtica reflexiona. Vid. A. Galindo (coord.). La
pregunta por la tica. Universitat de Salamanca. Salamanca. 1993. P. 27-28.
9. Lsser hum s la font ineludible i indepassable de tot valor, fet que el converteix a ell mateix en el
valor absolut per excellncia.
lobligaci de respectar qualsevol sser
hum; com es concreta aquest respecte,
com es canalitza, sinstaura i sincentiva s
quelcom que cal delimitar segons els
diversos contextos, amb les seves
prioritats i limitacions, i segons les
decisions dels subjectes influenciades per
les seves cosmovisions i la seva histria.
Ltica de mxims s la reflexi filosfica
sobre els criteris que, una vegada garantida
la convivncia dels ciutadans, propugnen
un determinat estil de vida bona, de vida
feli; aqu bo, ms que correcte, just o
deure universal, significa una cosa
desitjada com a font de satisfacci personal.
Tota tica de mxims s, alhora i en tant
que tica, de mnims, ja que una felicitat
injusta s un absurd moral. Per ms enll
dels mnims de justcia, ms enll de la
convivncia, es fa una aposta per una
concepci determinada de la felicitat, es
promulguen opcions concretes per a una
vida plena. La diferncia entre les diverses
tiques de mxims raur en el contingut
que donin a la felicitat (autoperfecci,
salvaci, plaer, utilitat social, etc.).
Ms enll del fonament estrictament
racional propi de ltica civil mnima, en
ltica de mxims es troba una justificaci,
laica o religiosa, clarament dependent de la
narraci biogrfica de persones i cultures,
justificaci que va ms enll de la ra per
mai pot anar contra la ra, tret que renegui
del seu carcter tic. Aquesta justificaci
de ltica de mxims assumeix, com a part
racional, el fonament de ltica mnima o
civil, per va ms enll de la ra a
arguments dun altre tipus, la fora de
convicci dels quals resideix en motius de
caire personal o raonables, ms que
estrictament racionals.
Daquesta manera, tota tica de mxims
que, ms enll de la seva justificaci
histrica, es legitimi en ltica cvica s,
per aquest motiu, correcta; per si lnica
justificaci que es pot oferir duna moral
de mxims determinada s una justificaci
sense fonament, lapellaci a lautoritat
dun lder, de la histria o de la tradici,
estarem davant duna moral sense tica,
s a dir, duna moral immoral per
illegtima, infundada i incvica, i, per tant,
no respectable. Aclarirem amb un exemple
aquestes distincions tiques.
Llusa, en lmbit de la seva intimitat, pren
decisions, que noms lafecten a ella, des
del que considera la vida bona. Des del
concepte de felicitat, que s molt personal,
es defineix la vida bona. No hi ha consens
sobre la felicitat, aquesta s un desig
universal el contingut del qual no ho s:
tots desitgem la felicitat per no tots
lentenem igual, ni all que avui desitgem
ho desitgem sempre, ja que la felicitat s
aquell obscur objecte del desig.
Per per ser coherent (dacord amb Kant),
un ha de poder voler-ho per a tots, ha de
voler que el seu desig sigui universalitzable.
Si jo vull quelcom, si s bo per a mi, ha de
poder ser bo per a qualsevol persona, per
tal de ser jo coherent i no atemptar contra
el principi de no-contradicci. Perqu el
que no seria raonable ni racional s que el
volgut per a mi sigui bo i no bo alhora,
volgut per a mi i no volgut per a la resta de
lunivers dels ssers humans. I la confiana
depn del coneixement que implica, entre
daltres, mostrar pblicament all que un
vol, defensar la legitimitat del seu voler, la
qual cosa requereix no incrrer en
contradicci. Per aix no tot val, per aix
no es diu de l'egoista, del que vol noms per
a ell, que sigui coherent i ntegre.
Per aix, en lespai pblic, la ciutadana
Llusa no pot, en nom de la seva felicitat
personal, dilapidar els recursos del planeta,
perqu hem de garantir-los per a tothom.
Per exemple, laigua, ms enll d'un b
personal (pel qual un decideix omplir cada
setmana la seva piscina particular ja que
paga laigua), s un dret; i els drets sn els
mnims cvics que tota persona necessita
per, abans doptar per una determinada
qualitat de vida (qesti dtica personal
on cap molta subjectivitat), poder garantir
la dignitat de vida en disposar dels drets,
els mnims decents que qualsevol persona
hauria de gaudir. Aix tamb, malgrat que
la Llusa odi reciclar pels inconvenients
que en la seva cuina aix genera, ho ha de
fer perqu hi ha un dret al mn sostenible i
un deure de garantir aquest mn per a les
generacions futures: la integritat, la
connexi de les accions prpies amb el tot,
obliga a reconsiderar la presumpta
coherncia personal.
D'aquesta manera, ltica cvica ha de donar
el vistiplau a les tiques personals, que sn
plurals; aquestes tiques personals han de
compartir el respecte i la promoci dels
mnims morals, que sn els drets o no sn
respectables. Si les tiques personals no
inclouen ltica cvica no tenen coherncia
(no sn universalitzables) ni integritat (no
formen part dun tot, lunivers dels ssers
humans), sin que deriven cap a
lintegrisme i el capficament en els desitjos
particulars o endogmics. En aquest
aspecte hi ha molt a fer en leducaci de la
ciutadania i en les reivindicacions
corporativistes de professionals i
organitzacions.
2.2. deontologia
i excellncia: tica
professional
Ens recorda Aristtil
10
que el b s all al
qual totes les coses tendeixen, de manera
10. Aristtil. tica a Nicmaco. Madrid. Centro de Estudios Polticos y Constitucionales. 2002.
que per fer b una activitat cal aconseguir
el fi que buscvem en emprendre aquesta
activitat. Ltica de les professions
reflexiona sobre les finalitats que
legitimen una activitat professional,
finalitat que s el b o servei que una
professi rendeix a la societat. Aix, per
exemple, la biotica pretn orientar el bon
fer dels professionals de la salut, alludint
als bns intrnsecs que lexercici de la seva
activitat i noms aquest proporciona,
tant als usuaris dels serveis de salut
(assistncia sanitria), com als mateixos
professionals (satisfacci de lnsia de
saber, satisfacci per la feina ben feta).
Aix, tamb les professions associades als
serveis socials troben la seva font de
legitimitat a millorar la qualitat i dignitat
de vida i fomentar, en tant que sigui
possible, els graus dautonomia dels
ciutadans que requereixen aquests
serveis.
Quan es parla de deontologia professional
es fa referncia al conjunt de normes i
obligacions concretes, dels mnims deures
exigibles a qualsevol professional per no
ser negligent; normes i deures que
vinculen un collectiu de professionals. El
codi deontolgic dun collectiu
professional est sotms al canvi, per aix
cal actualitzar-lo contnuament, per guiar
els professionals en les problemtiques
morals que sorgeixen dins la professi. El
codi deontolgic, com el de valors o bones
prctiques, ats que no s un codi jurdic,
sin moral, no pot imposar-se per coacci
externa, forant la conscincia dels
individus que lhan dassumir.
Per exemple, en el jurament hipocrtic que
des dantic assumeixen els metges, sempre
sincloa la referncia als principis de
beneficncia i no maleficncia. Per amb
lexplicitaci del principi de lautonomia
dels pacients, moltes prctiques mdiques
legitimades pel principi de beneficncia,
com les mentides pietoses, es posen avui
en qesti en prioritzar el dret del pacient
a obtenir una informaci sempre vera i a
decidir en coherncia amb el seus valors
personals. Daquesta manera, els principis
del jurament hipocrtic continuen vigents,
per ats el canvi produt en la moral del
ciutad, la seva jerarquitzaci i
interpretaci canvien.
El mateix replantejament caldr fer sobre
les maneres com, per exemple, es tracta la
gent gran en els geritrics o les
residncies, o si, i com, en aquests centres
es tenen en compte el multiculturalisme i
les opcions personals de vida que han de
ser compatibles amb les necessries
normes de lorganitzaci. Perqu a vegades
pot passar que sn les persones les que
han dacomodar-se a les normes de la casa
quan aquestes de fet estan destinades al
servei daquelles.
El codi explicita les condicions de
possibilitat per exercir la professi, els
seus compromisos i les responsabilitats
mnimes que cal assumir, per si en la
prctica quotidiana el professional es
limita noms a aix, a no ser negligent en
la feina que s un deure, no s suficient.
Els mnims deontolgics sn necessaris
per no suficients: cal el comproms amb
lautorealitzaci, amb la professi i amb
les generacions futures de ciutadans i de
professionals, cal lexcellncia o virtut.
Lexcellncia s relativa a cadasc, a la
seva circumstncia, a la seva vivncia de
la professi, a la motivaci que troba en
lentorn organitzacional on lexerceix, i
en depn lautorealitzaci que
experimenta el professional. Segons
Aristtil, fer b les coses requereix
realitzar-les amb plaer, malgrat que el
plaer no s el motiu que legitima el que
fem. Segurament les gurdies a la
residncia o vetllar per la higiene personal
dun discapacitat no causen plaer. En el
fons, tot intercanvi de serveis resideix en
la confiana, principal recurs moral de
tota relaci interpersonal, i si en les
professions dels serveis socials la feina no
es fa amb desig de servir a la societat
(amb el que tradicionalment sanomena
vocaci), difcilment sen derivar ni
excellncia ni confiana.
Ltica professional comporta una
activitat reglada que inclou obtenir un
ttol, donar el millor servei possible, optar
per la millora contnua, etc. Daquesta
manera, el professional dels serveis socials
ha destar al dia en el coneixement de la
seva matria (legislaci, terpies), ha de
ser una font fidedigna dinformaci sobre
aquest coneixement, per tamb ha de fer
justcia en tractar els ciutadans. Ltica de
la professi t com a finalitat legitimadora
la qualitat, que s la satisfacci
dexpectatives; expectatives que, en darrer
terme, podrien agrupar-se en les
categories de benestar i justcia. En la
qualitat conflueixen molts factors:
satisfacci de lusuari, estat del
coneixement dels professionals, valoraci,
per part dels mateixos professionals, dels
serveis que ofereixen, possibilitats, des
dels seus recursos limitats, que ofereix
lorganitzaci, leficcia obtinguda,
etctera.
Una expectativa s correcta quan est
basada en evidncies cientfiques (s
veritat o fals), quan sajusta als mnims
cvics que sn els drets i deures (s just o
injust) i, en darrer lloc (important darrer
lloc per darrer, perqu lordre dels factors
altera el producte), quan s felicitant (si s
bo o dolent). En efecte, la qualitat del
servei de lactivitat professional rau en el
fet que el client estigui satisfet, per com
que el client o usuari pot estar ms o
menys informat o enganyat, el
professional t molt a dir sobre la qualitat
dels seus serveis, donat lestat de la
legislaci i la recerca que noms ell, en
tant que expert en la matria, coneix. Els
poltics aixequen sovint expectatives
exagerades en els ciutadans (Llei de
dependncia) i que a lhora de la veritat no
es poden satisfer perqu no hi ha recursos
humans ni tcnics.
Aix doncs, el professional s responsable
de la qualitat del seu servei,
independentment de la satisfacci ms o
menys fundada de lusuari inexpert, o
desinformat, o del ciutad
hiperdemandador i molt ben informat. Per
satisfer expectatives, shan de conixer i
shan deducar, amb lobjectiu que all que
es desitja sigui una opci responsable en el
terreny econmic, ecolgic i social. Per
aix s ineludible la funci pedaggica dels
professionals en la recerca de la justcia i
el benestar. Sense la seva pedagogia, els
seus informes, els seus peritatges, els seus
aclariments sobre les novetats duna llei,
la seva millora i el seu bon s, no sabrem
qu podem esperar.
El professional s coresponsable,
directament i indirectament, de la millora
de les condicions de vida de la gent i de la
justcia al mn. Per aix s responsable no
noms de no ser negligent, de laplicaci
de la normativa i del foment del grau
dautonomia d'un ciutad, sin tamb
deducar en ls adequat per part de
lusuari hiperdemandador, com tamb de
no crear una nova dependncia respecte de
lorganitzaci o del professional. Sempre
caldr vetllar perqu a la dependncia o la
malaltia no s'afegeixin dos mals,
atemptant contra la no-maleficncia i la
beneficncia: la desorientaci generada en
la recerca del recurs adient (per les
respostes contradictries que poden
arribar a rebre d'alguns professionals
i les administracions amb les quals
pugnen) i laugment de la dependncia.
A ms a ms de tot aix, els treballadors
dels serveis socials tamb tenen pressions
personals (han de pagar hipoteques,
escoles, assegurances, etc.) i han dobeir
com qualsevol altre assalariat. Per sn
ells els que es troben directament, cara a
cara, amb el ciutad. Sn els professionals
dels serveis socials els que han de treballar
la confiana en l'Administraci de la qual
ells sn la cara visible.
2.3. per una comunitat
dialgica: tica de
lorganitzaci
Dipositar tota ltica de latenci a la
dependncia i foment de lautonomia en el
professional s desmoralitzar-lo,
condemnar-lo a Quixot que vol per que
sol no pot. Per aix cal parlar, a ms de ls
responsable per part dels ciutadans, de les
responsabilitats de les organitzacions i
institucions dels serveis socials, de les
seves associacions professionals i de la
poltica social en general.
La finalitat que legitima ltica de
qualsevol organitzaci s tamb la qualitat
del servei, per ara la qualitat reuneix
diverses professions, molts individus,
usuaris, consells, barris, comarques en les
quals exerceix, i tot aix en un entorn
econmic concret i molt determinant.
Lorganitzaci s un important agent
moral i forjar una tica organitzativa
requereix, entre d'altres, els factors
segents:
a) Treballar per a un thos corporatiu (el
carcter o estil de la instituci), que no
s el mateix que la suma destils
personals, un thos que pretn
explicitar el que es vol aconseguir com
a organitzaci (quin s el model de
ciutad al qual sadrea), com ho vol
aconseguir, s a dir, quin s lestil pel
qual es vol caracteritzar i, si fos
necessari, distingir com a organitzaci
dins el sector.
b) Un codi tic (amb comit dinamitzador)
pot ser un instrument per conixer els
valors i per concretar el tipus daccions
i processos que lorganitzaci espera
del seu personal; per com que es tracta
dtica, aquest codi no ha de ser un
reglament jurdic intern; per a aix es
requereix formaci, apoderament (la
responsabilitat s proporcional al
poder) i cura, no solament de lusuari,
sin tamb de tota la gent que hi
treballa.
c) Generar democrcia participativa: sn
necessaris frums de discussi,
participaci i deliberaci, on el conflicte
sigui concebut com a smptoma de
creativitat, de confiana en el canvi i la
millora i dapostar per ltica.
d) I tot aix no saconsegueix ms que
tenint en compte els individus que
integren lorganitzaci, per a la qual
cosa cal generar un sentiment o orgull
de pertinena. El professional
representa i projecta lorganitzaci, s
la seva cara visible i en depn, en una
part important, el seu funcionament i la
seva orientaci. Conixer el grau
dimplicaci professional duna persona
en una organitzaci no s tan complex;
preguntes senzilles com ara: qu espera
de tu lorganitzaci i tagrada?, qu
espera de tu lorganitzaci i no
tagrada?, qu no espera de tu
lorganitzaci i a tu tagradaria que
espers?, ofereixen informaci sobre el
grau de conciliaci entre les diferents
tiques professionals i la de
lorganitzaci. Aquestes preguntes
tamb cal fer-les als destinataris del
servei professional, als usuaris i les
seves famlies, perqu si volem qualitat
assistencial, hem de conixer les seves
expectatives i, com hem dit, fer-ne la
pedagogia.
Continuem amb el nostre exemple de la
Llusa. La Llusa s una treballadora social
que du a terme la seva feina conscient de
la confiana que els usuaris i les seves
famlies dipositen en el seu saber tcnic,
en el seu saber fer i estar. La Llusa treballa
amb excellncia professional, mant
aquell virtuosisme fins i tot quan, malgrat
que preferiria marxar ja a casa perqu ha
concls el seu horari laboral, es queda al
centre per atendre uns familiars que no
poden venir a altres hores a parlar amb
ella. I la Llusa tamb sap que representa el
centre social de la seva ciutat, sap que si
no fa b la seva feina no noms es
ressentiria la confiana dels usuaris en
ella, sin en tota la tradici de treball
social, en el centre, la seva organitzaci, i
en el sistema de poltiques socials que
faciliten la intendncia i els recursos per
obtenir excellncia professional.
2.4. conciliant tiques:
la gesti de la coherncia
i la integritat
Cal conciliar tica personal, professional i
organitzacional al servei i dintre duna
tica de la ciutadania. Cal lluitar contra el
victimisme i la indiferncia, smptomes
que P. Bruckner lliga amb la temptaci de
la innocncia.
11
Lsser hum t capacitat,
ho ha demostrat al llarg de la seva histria,
de modelar el mn on vol viure, i si no ho
fa s cmplice, conscientment o
inconscientment, del sistema. Involucrar-
se en el seu mn s prpiament el que
demana la integritat.
A ms , lsser hum no s
unidimensional, ni viu allat o
compartimentat en els seus diferents rols
de ciutad, persona particular,
professional i representant duna empresa
on desenvolupa la seva tasca professional.
La gesti de la pluridimensionalitat
requereix de la coherncia que, si b s
complicada, s lnic cam de qu
disposem en societats moralment plurals.
Aqu la veu cantant lha de portar l'tica
cvica, generant homogenetat; daix
depn la dignitat. Com a ciutadans
formem part de la comunitat, per hem de
voler-ne ser i sentir-nos-en part, prendre
part i participar, per tant, en la deliberaci
i en la proposta imaginativa sobre quin
ciutad volem i per a quina ciutat i quins
serveis socials volem. Per la qualitat de
11. Vid. P. Bruckner. La tentacin de la inocencia. Anagrama. Barcelona. 1997.
vida, un cop garantida la dignitat, depn de
la diversitat, i aqu cal considerar molt les
tiques personals, tamb en lexercici de
les professions per a una determinada
organitzaci.
Igualment, la qualitat del servei
professional i organitzatiu ha destar en
coherncia amb els mnims cvics, ja que el
dret a l'assistncia social del vulnerable s
un mnim decent; per la qualitat dependr
tanmateix del fet que els ciutadans en facin
un s responsable, coherent amb les seves
necessitats, i ntegre, assumint que
el sistema ha de satisfer drets, no
preferncies particulars, i aix implica, si
volem un servei de qualitat, sentir-nos
part dun mn compartit i, en coherncia,
participar en la seva construcci.
Si volem qualitat en els serveis socials,
haurem de confiar en el fet que sabrem
reubicar les nostres decisions en els
mbits corresponents, s a dir, no prendre
decisions professionals o empresarials
prioritzant preferncies personals o de la
clientela, i sospesar abans si sn coherents
amb els valors cvics, els professionals i
els organitzatius.
De tot plegat, podem concloure les
afirmacions segents relatives a ltica
professional i organitzativa en els serveis
socials:
a) s cabdal prendre distncia tica,
criticoracional, respecte dels costums,
hbits i inrcies del nostre quefer diari:
lautocomplaena s una gran enemiga
de ltica.
b) Cal exercir la professi i representar
lorganitzaci des dun grau de
maduresa postconvencional, que ens
obliga a argumentar, a donar raons
pbliques, sense amagar ni amargar-
nos, de les decisions que prenem, dels
cursos daccions que emprenen i de les
conseqncies generades, tot evitant
fallcies de qualsevol tipus. En els
serveis socials sha dargumentar
pblicament; sha de rendir comptes
des dels valors (cvics, professionals i
organitzatius); sha de ser transparents
amb els mitjans emprats i els processos
i cursos dacci empresos, perqu
noms en integrar-los en un mn
compartit podrem saber si els seus
resultats constitueixen un xit o un
fracs, i per a qui i per qu.
c) Des daquests arguments i aquesta
actitud tica, cal regenerar les maneres
com ens relacionem amb la ciutadania,
que s autnoma i plural, perqu s ella
la ra de ser, la que dota de legitimitat
els serveis socials.
d) Cal fomentar la deliberaci i la
participaci dels professionals i de la
ciutadania en les organitzacions dels
serveis socials, la qual cosa suposa
canvis en les maneres dadrear-shi i
de funcionar. No es pot caure ni en el
despotisme illustrat (tot per al poble
per sense el poble) ni pretendre fer
justcia fora, al ciutad, i no consentir-
la dintre, entre els professionals, quan
aquests no participen en la presa de
decisions perqu les organitzacions
continuen sent en excs burocrtiques,
verticals, poc flexibles, poc dinmiques.
e) De tot aix han de vetllar leducaci per
a la ciutadania, els codis de valors, o de
bones prctiques, la responsabilitat
social corporativa i totes les iniciatives
que shauran de proposar per millorar la
ineludible confiana en els serveis
socials. I per pura lgica, per coherncia,
si ho hem de fer, ha de ser possible, noms
que cal recordar que la responsabilitat
s proporcional al poder.
Begoa Romn Maestre
s doctora en filosofia per la Universitat
de Barcelona (1993). Obtingu el Premi
extraordinari de llicenciatura (1989) i de
doctorat (1995) a la Universitat de
Barcelona. Des del 1996 fins al 2007 dirig
la ctedra dtica de la Universitat Ramon
Llull. Actualment s professora a la
Facultat de Filosofia de la Universitat de
Barcelona. s membre del Comit de
Biotica de Catalunya i dels comits
dtica dels hospitals Sant Rafael i Dos de
Maig de Barcelona; tamb forma part de la
Comissi de Seguiment del Codi tic de la
Federaci Catalana dONG per al
Desenvolupament. El seu mbit
despecialitzaci s ltica kantiana i
ltica aplicada a entorns professionals
i organitzatius.
Per a ms informaci:
Secretaria General
Pl. Pau Vila, 1
08039 Barcelona
Tel. 93 551 76 94
papers.dasc@gencat.cat
Les persones interessades a publicar treballs
en aquesta collecci han denviar-nos una
sinopsi de la proposta a ladrea electrnica
papers.dasc@gencat.cat. Cal adjuntar-hi un
telfon de contacte.


Lètica Dels Serveis Socials

Загружено:

Сведения о документе

Авторское право

Доступные форматы

Поделиться этим документом

Поделиться или встроить документ

Параметры публикации

Этот документ был вам полезен?

Это неприемлемый материал?

Авторское право:

Доступные форматы

Lètica Dels Serveis Socials

Загружено:

Авторское право:

Доступные форматы

papers

Вам также может понравиться