Altascap Val

Experincies
d'Atenci
Educativa amb
l'Alumnat d'Altes
Capacitats
CONSELLERIA DE CULTURA, EDUCACI I ESPORT
Experincies
d'Atenci Educativa a
l'Alumnat amb
Altes Capacitats
ind_v.qxd 16/09/2004 14:41 Pgina I
GENERALITAT VALENCIANA
Edita
Conselleria de Cultura, Educaci i Sport
Autores
Emma Arocas Sanchis
Pilar Martnez Coves
M Dolores Martnez Francs
ISBN:
Depsit Legal: V-
Disseny
Estudio de Diseo Jorge Garca-Fayos
Il.lustracions
POL
Impressi
Grficas
II
Experincies d'Atenci Educativa a l'Alumnat amb Altes Capacitats
ind_v.qxd 16/09/2004 14:41 Pgina II
NDEX GENERAL III
INTRODUCCI VII
1. EXPERINCIES D'ATENCI EDUCATIVA A NIVELL DE CENTRE. 01
1.1. Alguns exemples de mesures curriculars i organitzatives que els centres
poden adoptar per a atendre els ms capaos. 04
1.2. Estratgies d'enriquiment curricular. 13
Qu s l'enriquiment. 13
Qu volem aconseguir amb els programes d'enriquiment. 13
Hi ha models de programes que podem consultar?. 13
1.3. Experincies d'enriquiment. 16
1.3.1. Tallers d'enriquiment de les matemtiques. 16
1.3.2. Enriquiment en l'rea de Llengua: els mitjans de comunicaci
escrits com a mitjans didctics. 24
2. EXPERINCIES D'ATENCI EDUCATIVA EN L'AULA. 29
2.1. Aprenem tamb all que no est en els llibres de text. 31
2.2. La caixa Mgica: un rac d'ampliaci en l'aula. 33
2.3. L'enriquiment per mitj de la creaci de textos. 36
2.4. Un taller d'ampliaci en l'aula. 39
2.5. Valoraci de diferents estratgies metodolgiques en funci de les
necessitats de l'alumnat amb altes capacitats. 43
2.5.1. Una experincia d'aprenentatge cooperatiu en Educaci Secundria Obligatria. 48
3. ADAPTACIONS CURRICULARS PER A ALUMNES AMB ALTES CAPACITATS. 53
3.1. Les adaptacions curriculars, com a estratgia d'enriquiment, per
a atendre l'alumnat amb altes capacitats. 55
3.1.1. Qu ensenyarem. 55
3.1.2. Com podem ensenyar millor. 61
3.1.3. Qu avaluem i com podem fer-ho. 65
ANNEXOS
Annex I: Materials de treball dels tallers d'enriquiment de les Matemtiques. 69
Annex II: a: Un taller d'ampliaci en l'aula: exemplificaci d'una unitat didctica. 83
b: Una experincia d'aprenentatge cooperatiu en ESO: fitxes per a la planificaci,
seguiment i avaluaci. 88
Annex III: Adaptacions curriculars individuals: exemplificaci en E. Infantil, E. Primria i ESO. 95
Annex IV: Recursos educatius. 121
Annex V: Associacions i centres. 127
LECTURES RECOMANADES 137
ndex
III
ind_v.qxd 16/09/2004 14:41 Pgina III
NDEX PER ETAPES EDUCATIVES
EDUCACI INFANTIL
INTRODUCCI VII
ANNEXOS
IV
Experincies D'Atenci Educativa a L'Alumnat amb Altes Capacitats
ind_v.qxd 16/09/2004 14:41 Pgina IV
EDUCACI PRIMRIA
INTRODUCCI VII
Qu s l'enriquiment?. 13
Qu volem aconseguir amb els programes d'enriquiment?. 13
1.3. Experincies d'enriquiment. 16
1.3.1. Tallers d'enriquiment de les matemtiques. 16
1.3.2. Enriquiment en l'rea de Llengua: els mitjans de comunicaci
escrits com a mitjans didctics. 24
2.1. Aprenem tamb all que no est en els llibres de text. 31
2.3. L'enriquiment per mitj de la creaci de textos. 36
2.4. Un taller d'ampliaci en l'aula. 39
3.1.1. Qu anem a ensenyar?. 55
3.1.2. Com podem ensenyar millor?. 61
3.1.3. Qu avaluem i com podem fer-ho?. 65
ANNEXOS
Annex I: Materials de treball dels tallers d'enriquiment de les Matemtiques. 69
Annex II: a: Un taller d'ampliaci en l'aula: exemplificaci d'una unitat didctica. 83
Annex III: Adaptacions curriculars individuals: exemplificaci en E. Primria. 103
ndex
V
ind_v.qxd 13/04/2005 11:25 Pgina V
EDUCACI SECUNDRIA
INTRODUCCI VII
2.5.1. Una experincia d'aprenentatge cooperatiu en Educaci Secundria Obligatria. 48
ANEXOS
Annex II: b: Una experincia d'aprenentatge cooperatiu en ESO: fitxes per a la planificaci,
seguiment i avaluaci. 88
VI
ind_v.qxd 16/09/2004 14:41 Pgina VI
"Perqu es produsquen canvis significatius en el sistema educatiu s necessari par-
tir dels problemes quotidians amb qu es troben els professors... Es tracta de donar
als prctics el domini de la seua prpia investigaci qualificant-los metodolgica-
ment i proporcionant-los els mitjans per a dur a terme accions productives d'una
manera til per a tots els agents en una dinmica de posada en marxa, de conduc-
ci i avaluaci de projectes d'equip" (Delorme)
INTRODUCCI
La preocupaci per aconseguir una acci docent adequada i ajustada a les necessitats de tots
i cada un dels alumnes, s'ha convertit en els ltims anys en un repte per als professionals de
l'educaci; estos serien els primers a intentar donar solucions, adequar instruments, accions-
educatives, etc; seguits de prop per altres collectius, com ara: investigadors, assessors, admi-
nistradors poltics, organitzacions socials, etc.
En la dcada dels 80 anaren obrint-se camins, incorporant la investigaci educativa a la matei-
xa prctica escolar. Este enfocament convertix el professor en protagonista de la seua prpia
acci, junt amb els seus alumnes, amb un objectiu com, reflexionar sobre la seua prpia prc-
tica aportant estratgies innovadores, que milloren sens dubte la convivncia escolar.
Actualment, participar en este tipus d'accions innovadores, constitux un repte per als centres
educatius i per als professionals implicats.
En estes accions innovadores, aspectes com el treball cooperatiu, la flexibilitat en els plante-
jaments terics, la crtica constructiva, les habilitats de comunicaci, la resoluci de problemes
i les relacions interpersonals.... constituxen elements fonamentals per a poder satisfer les
necessitats que provoquen la mateixa investigaci-acci.
LA INNOVACI
Com exposa Escudero(1993) el model teric de l'escola, en permanent procs de revisi i ajust
en el seu contrast amb la realitat, aposta per una formaci del professorat centrat en la prc-
tica, potenciadora de la reflexi i la crtica pedaggica, realitzada cooperativament entre els
professors d'un mateix centre i catalitzadora de la trobada necessria entre teoria i prctica;
entre formaci, desenrotllament i millora del currculum escolar.
El nostre treball, s un intent d'innovaci institucional, encara que matisant un aspecte fona-
mental, ja que partint d'experincies a vegades puntuals per a un alumne concret, amb una
metodologia singular, i una casustica particular, deriva en processos amplis de treball i canvi a
nivell de centre educatiu.
Introducci
VII
ind_v.qxd 16/09/2004 14:41 Pgina VII
Aix mateix, el procs innovador que exposem constitux un continu, no precisament lineal, que
va des que els professors i professores dels centres implicats en esta experincia senten i per-
ceben unes necessitats formatives concretes, passant per processos de reflexi conjunta, for-
maci duta a terme per especialistes i detecci de necessitats molt especfiques, fins a la
posada en acci, experimentacions i verificacions, per a aconseguir satisfer eixa necessitat; tot
aix amb enormes dosis de flexibilitat, enteniment entre els implicats, entusiasme i motivaci
cap a una tasca tan nova com fascinant.
Prenent com a model de formaci la Investigaci en l'Acci, la nostra prctica partix de fona-
mentacions teriques educatives, que van orientant perfilant, i dirigint el dia a dia de la nostra
experincia en els centres escolars.
Considerem fonamental enumerar algunes estratgies procedimentals que hem tingut pres-
ents al llarg de tot el treball:
S'ha prets desenrotllar processos de formaci horitzontals i emergents, establint
una contnua interacci entre tots els agents implicats en el procs.
Estos processos d'interacci demanden una reflexi en equip, un intercanvi d'infor-
macions que permetran que existisca contnuament una retroalimentaci entre els
postulats terics i la prctica.
Les intervencions en la prctica s'han organitzat tenint com a base el trinomi acci-
reflexi-acci (Elliot,1990).
Resulta rellevant l'aproximaci gradual a les concepcions, actituds i valoracions que
la resta de companys/es van aportant al llarg de tot el procs.
La comunicaci que s'establix entre els distints professionals implicats, professors
dels centres i assessors externs, reflexionant sobre la prctica, establix uns proces-
sos d'interacci que faciliten la construcci d'un coneixement professional
compartit.
La possibilitat de construir en equip un coneixement professional facilita l'autonomia
de pensament i acci dels professors per a permetre convertir-se en prctics
reflexius.
EXPERINCIA INNOVADORA
L'inici de l'experincia podem situar-lo junt amb la posada en marxa del Projecte d'atenci edu-
cativa a l'alumnat amb altes capacitats.
La primera fase del projecte consistia en l'aplicaci en un gran nombre de centres de la
Comunitat Valenciana d'uns protocols dirigits a la detecci de l'alumnat amb altes capacitats.
En la presentaci del projecte i concretament dels protocols de detecci als centres, va que-
dar ben clar que l'objectiu d'este procs d'identificaci era la millora de la resposta educativa
que este alumnat rebia, aix la necessitat de formaci era una conseqncia directa i els cen-
tres la van plantejar immediatament.
VIII
ind_v.qxd 16/09/2004 14:41 Pgina VIII
Esta demanda de formaci es va canalitzar a travs dels CEFIRE per per mitj de dos vies
diferenciades:
Una oferta generalitzada, en la qual els participants en el projecte tenien prioritat, a
travs de cursos oferits per 5 CEFIRE de la Comunitat.
Una oferta de formaci per a un grup molt redut de centres, el claustre dels quals
estiguera disposat a formar-se per a intentar mamprendre experincies d'atenci
educativa en este camp.
Ha sigut amb estos centres amb els que s'ha realitzat esta experincia de formaci .
Els centres ja tenien alumnes detectats. D'una manera o una altra ja havien intentat atendre'ls
i comptaven amb experincies ms o menys reeixides, per tant era d'ac d'on havem de partir.
Aix, es van plantejar processos d'anlisi i reflexi conjunta, aportant la informaci necessria
sobre el tema, i intentant partir d'aquelles estratgies que ja s'estaven utilitzant per a intentar
transformar estes reflexions en processos d'innovaci.
LA PUBLICACI
Este llibre pretn donar a conixer les experincies emmarcant-les dins del gran repte que
suposa l'atenci a la diversitat. Aix, est pensat per i per al professorat que dia a dia desen-
rotlla la seua labor en les aules i intenten atendre a tots i cada un dels seus alumnes, i per tant
tamb els ms capaos.
Una idea fonamental que sempre intentem transmetre al professorat que assistix a cursos, jor-
nades, etc... s arribar al convenciment que este alumnat est en els centres i que qualsevol
mesura que adoptem tant a nivell de centre, com en la nostra aula, tamb ha de ser analitza-
da considerant les seues caracterstiques i necessitats. Quan a succex, el professorat s'a-
dona que atendre este alumnat no s tant un treball afegit sin un aspecte ms a tindre en
compte en totes les nostres decisions. A partir d'eixe moment el gran repte que es planteja s
com respondre a les necessitats de l'alumne o alumna, per de la manera ms integradora
possible.
Per tot a, ens ha paregut didctic presentar les distintes experincies comenant per aque-
lles que han pres com a referncia el centre com a instituci amb un projecte i una programa-
ci, per a passar a les realitzades per tutors en la seua aula, fins a arribar a aquelles que s'han
centrat en un alumne o alumna concrets. S'han assignat diferents smbols a cada una de les
etapes educatives, E. Infantil, E. Primria i E. Secundria, de forma que es pot associar rpi-
dament les diverses experincies amb l'etapa educativa corresponent.
Aix, en el primer captol, s'exposen exemples de mesures curriculars i organitzatives que els
centres poden adoptar per a atendre els ms capaos. Algunes de les experincies que poden
trobar-se suposen mesures que els centres participants en l'experincia han intentat incorpo-
Introducci
IX
ind_v.qxd 16/09/2004 14:41 Pgina IX
rar al PCE i a la Programaci General Anual, amb l'objectiu que no quedaren redudes a expe-
rincies efmeres sense continutat.
En el captol 2 es descriuen de manera prou detallada, experincies realitzades per professors
i professores en la seua aula o en la seua assignatura. Totes estes constituxen intents vlids
d'atendre este alumnat de la manera ms integradora possible. Tamb s'hi reflectix una valo-
raci de diferents estratgies metodolgiques en funci de les necessitats de l'alumnat amb
altes capacitats i s'exemplifica una experincia d'aprenentatge cooperatiu.
En el captol 3 s'aborda el procs d'elaboraci d'una adaptaci curricular individualitzada i les
diverses estratgies a seguir.
Finalment, en els annexos poden trobar-se materials didctics corresponents a les diverses
experincies presentades, exemplificacions d'adaptacions curriculars i llistes de recursos edu-
catius i associacions.
X
ind_v.qxd 16/09/2004 14:41 Pgina X
CAPTOL 1
Experincies d'Atenci Educativa en l'Ambit de Centre
c-1_v.qxd 16/09/2004 14:42 Pgina 1
c-1_v.qxd 16/09/2004 14:42 Pgina 2
Les decisions generals que es prenguen en el centre, han de ser tamb adequades per als
ms capaos...
El Claustre de Professores del collegi pblic El Parque de la Canyada (Valncia) dediquen el
seu horari de coordinaci per a treballar junts en un projecte que han decidit anomenar
Projecte d'Atenci a la Diversitat.
"Ens preocupa aprofitar b el nostre temps de coordinaci, encara que a no sempre s fcil,
i ens preocupa sobretot poder atendre b tots els nostres alumnes... Pensem que ltimament
la nostra poblaci escolar s cada vegada ms diversa i les diferncies es fan cada vegada ms
intenses i evidents. Ara, per exemple, s'estan matriculant xics i xiques d'altres pasos amb una
cultura i unes experincies molt diferents a la resta d'alumnes".
"Amb el nostre Projecte d'Atenci a la Diversitat pretenem atendre tots i ens proposem tant
oferir una resposta a la diversitat cultural, com aconseguir que avancen els que ms dificultats
tenen, sense oblidar, per descomptat, l'alumnat amb altes capacitats que tamb requerix una
resposta diferenciada".
Les professores d'este centre creuen que el treball en grup cooperatiu s una metodologia
dinmica i efica i per aix la utilitzen tant per al seu propi treball com per al treball amb l'a-
lumnat. La meta comuna que compartixen i perseguixen s aconseguir un ensenyament de
qualitat i per a aix s'han organitzat en comissions i s'han distribut les tasques. Una d'estes
comissions t com a objectiu dissenyar mesures que s'han de prendre i proposar actuacions
pensant en l'alumnat amb altes capacitats; una altra s'ocupa de l'educaci intercultural, l'orga-
nitzaci de tutories... Posteriorment, totes estes propostes es presenten a la resta del
professorat.
Altres comissions treballen sobre propostes ms concretes: la revista escolar, el taller de tea-
tre i el cor de l'escola. Tamb ac s'intenta tindre en compte l'alumnat amb altes capacitats i
com estes activitats poden donar resposta a algunes de les seues necessitats educatives ja
detectades.
Aix, el claustre d'este centre considera que la millor estratgia per a atendre els ms capaos
s abordar qualsevol aspecte del funcionament general del centre, o incls els projectes con-
crets, tenint presents les seues caracterstiques, necessitats i el seu ritme d'aprenentatge:
"Si estem treballant sobre el teatre, la revista o les activitats complementries, ens qestionem:
com podem implicar l'alumnat amb altes capacitats? I hem vist, per exemple, que fer de conta
contes, organitzar tallers de teatre, i utilitzar metodologia investigadora sn estratgies espe-
cialment beneficioses perqu estos alumnes avancen al ritme de les seues possibilitats".
3
c-1_v.qxd 16/09/2004 14:42 Pgina 3
En este centre, segons ens expliquen les mateixes professores, consideren que estan comen-
ant i que els falta encara molt de cam per recrrer fins a aconseguir eixa atenci a la diversi-
tat que incloga tots els alumnes i, per descomptat, tamb els ms capaos.
1.1. ALGUNS EXEMPLES DE MESURES CURRICULARS I ORGANITZATIVES QUE ELS
CENTRES PODEN ADOPTAR PER A ATENDRE ELS MS CAPAOS.
Per a tots els alumnes s important aconseguir una evaluaci equilibrat de les diferents capa-
citats, i per als ms capaos, a ms de no frenar el seu desenrotllament cognitiu, s fona-
mental evitar els desajustos i les asincronies en els mbits afectiu i social.
Aconseguir este propsit requerir, en la majoria dels casos, prendre decisions, a nivell de cen-
tre, en els diferents elements curriculars (continguts, estratgies d'ensenyament, agrupa-
ments, espais, temps i avaluaci).
A continuaci anirem exposant alguns exemples d'este tipus de decisions. Estos exemples han
sigut recollits del treball realitzat en diferents centres d'Alacant, Castell, Gandia, Godella i
Utiel, que han intentat adoptar en els seus projectes curriculars decisions i mesures per a
atendre l'alumnat ms capa, plantejant-se una srie d'interrogants sobre la seua prpia prc-
tica educativa.
4
Estem
preparats per a
detectar
lalumnat amb
altes
capacitats?
c-1_v.qxd 16/09/2004 14:42 Pgina 4
"Hi ha una srie d'obstacles que ens impedixen detectar o reconixer este alumnat. No tenim
formaci i desconeixem les seues caracterstiques i necessitats".
"A vegades s la manera de funcionar, com plantegem l'ensenyament, s a dir, la metodologia
que utilitzem, all que dificulta que puguem detectar-lo".
"Tendim a uniformitzar criteris i plantejaments educatius i aix suposa un obstacle per a identi-
ficar este alumnat".
La falta d'informaci sobre les seues caracterstiques i necessitats.
La mateixa metodologia de l'escola, s a dir, les maneres de funcionar i
plantejar l'ensenyament.
La tendncia a la uniformitat en els criteris i plantejaments.
Davant d'esta situaci, no hi ha dubte, que caldr plantejar-se qu podem fer.
El punt de partida hauria de ser CONIXER LES PRINCIPALS CARACTERSTIQUES I NECESSI-
TATS D'ESTE ALUMNAT per a desprs pensar JUNTS quins procediments i tcniques podem
utilitzar a l'escola perqu no passen inadvertits.
Algunes de les estratgies que podem utilitzar perqu estos alumnes no passen inadvertits
sn les segents:
Obtindre una informaci de la histria anterior de l'alumne, tan completa
com siga possible.
Adaptar els procediments i les tcniques d'avaluaci que utilitzem en el
centre quan comena el curs.
Tractar de detectar capacitats diferents de les prpiament acadmiques.
En un intent de portar a la prctica estes reflexions l'equip de professores d'Educaci Infantil,
del collegi pblic Fabin y Fuero, del Villar (Valncia), van proposar utilitzar l'entrevista d'inici de
l'escolaritat, amb la famlia i l'observaci durant els primers dies de curs per a detectar tamb
l'alumnat amb un desenrotllament preco.
"Conv obtindre informaci per mitj de l'entrevista amb la famlia i l'observaci durant els pri-
mers dies de curs sobre els aspectes segents:
5
c-1_v.qxd 16/09/2004 14:42 Pgina 5

Utilitzaci del llenguatge:
Comprensi d'ordes i missatges verbals d'una certa complexitat.
Tipus de vocabulari que utilitza.
Fludesa verbal.
Idees que s capa d' expressar.
Una advertncia:
l'alumnat en situaci de desavantatge social, pot utilitzar formes d'expres-
si diferents dels seus companys, per esta circumstncia no hauria de
despistar-nos i convertir-se en un obstacle per a la detecci.
Tipus de jocs que preferix:
Complexitat de les activitats ldiques que realitza.
Interessos concrets que manifesta.
Desenrotllament de la capacitat d'atenci:
Concentraci davant de les tasques que li resulten interessants.
Desenrotllament de la capacitat d'atenci.
Psicomotricitat:
Agilitat.
Harmonia en els moviments.
Socialitzaci:
Maduresa en las relacions socials.
"A ms, considerem fonamental detectar la CREATIVITAT en els xiquets, que pot mani-
festar-se a l'observar alguns dels aspectes mencionats com: utilitzaci del llenguatge, jocs,
dibuixos, etc."
6
Ens servixen
els continguts
que hem de
treballar, tal
com els tenim
programats en
este, moment?
c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 6
7
"A vegades, amb algun alumne el nivell de competncia curricular del qual s superior al del
curs en qu est, t'adones que ser necessari modificar els continguts. Seria molt til que, en
l'mbit de centre o, si a no s possible, de cicle, es prenguen decisions que faciliten el
treball".
Algunes d'estes decisions poden anar encaminades a:
Identificar en la seqncia de continguts conceptuals de cada rea aquells aspectes en
qu es podria aprofundir i ampliar, aix com la relaci i la possible connexi amb els con-
tinguts d'altres rees.
En l'rea de Coneixement del Medi, quan es treballen els continguts rela-
cionats amb les plantes, diferents parts d'estes, una possibilitat d'aprofun-
diment i ampliaci s analitzar les relacions que hi ha entre les diferents
arrels i fulles i els diferents tipus de clima.
Establir en cada rea itineraris complementaris o alternatius per a l'alumnat amb ritme
d'aprenentatge ms rpid.
Si els continguts que estem treballant sn els relacionats amb la ciutat, el
poble, un itinerari complementari podria ser ampliar i aprofundir sobre un
dels aspectes concrets, com el transport, les caracterstiques de les viven-
des (anlisi de semblances i diferncies).
Analitzar en la seqncia de continguts procedimentals aquells que requerixen un major
grau de dificultat valorant la possibilitat d'ampliar les accions o estratgies que formen
part de cada procediment que cal aprendre.
Si estem treballant estratgies per a la resoluci de conflictes, abans de
proporcionar al grup la seqncia concreta de passos que ha de seguir,
podem plantejar-nos que alguns alumnes l'establisquen per ells mateixos.
c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 7

8
Introduir continguts procedimentals que fomenten el pensament divergent.
Ensenyar als alumnes estratgies que es puguen aplicar davant de situa-
cions concretes i en diferents rees, en les quals calga analitzar la informa-
ci des de distintes perspectives i buscar solucions alternatives.
Prioritzar aquells continguts actitudinals l'objectiu del quals s aprendre a acceptar, valo-
rar i respectar les diferncies.
Ensenyar de manera intencional actituds de respecte, acceptaci i valora-
ci de les realitzacions i aportacions dels companys a la classe.
"Realment no existix el mtode perfecte i l'important s que l'activitat de la classe permeta ajus-
tar-se a ritmes de treball diferents. Potser l'estratgia d'actuaci bsica s saber combinar dife-
rents estratgies" (Pau).
"En provar altres formes de treball a la classe t'adones que explicar i seguir el llibre de text exclu-
sivament no s adequat per als alumnes ms capaos. I crec tamb que en realitat no s til esta
forma de treballar si es pretn atendre la diversitat de qualsevol tipus" (Paco).
"Quan apliques diferents metodologies amb els xics, observes que els plantejaments educatius
molt rgids i les activitats massa estructurades no sn les ms idnies per als alumnes amb altes
capacitats, al contrari, propostes obertes o semiestructurades i activitats que permeten diferents
formes de realitzaci sn ms tils per a l'alumnat que pot avanar a un ritme ms rpid. Este
tipus de propostes no frena o limita l'aprenentatge dels ms capaos i permet als professors dedi-
car ms temps o ms ajuda a qui ms ho necessita" (Amalia).
La metodologia
que utilitzem de
manera
preferent,
permet detectar i
atendre l'alumnat
amb altes
capacitats?
c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 8
9
La major part de professors i professores consideren que:
Es ms beneficiosa una metodologia basada en l'aprenentatge per descobriment
davant d'una metodologia expositiva. Almenys s fonamental que hi haja un equilibri
entre l'exploraci personal i la instrucci sistemtica i guiada.
Si, per a treballar un contingut conceptual considerem necessari utilitzar la
metodologia expositiva, s convenient, a ms, proposar activitats en qu
els alumnes exercisquen un paper ms actiu en l'adquisici i la busca de la
informaci que han d'aprendre.
Les estratgies d'ensenyament han d'intensificar l'autoregulaci de l'alumnat.
L'autoregulaci hauria d'incrementar-se progressivament davant de la regulaci externa.
Plantejar activitats en qu els alumnes hagen de triar ells mateixos el pla
que han seguir i els recursos que cal utilitzar, aix com ensenyar-los a valo-
rar els resultats aconseguits.
s molt beneficiosa la utilizaci d'estratgies instructives que requerisquen la interacci
entre l'alumnat i que promoguen la cooperaci per a aprendre proporcionant-se ajuda:
aprenentatge cooperatiu, ensenyament tutorat, etc.
Proposar una activitat que supose aconseguir entre tot un grup una meta
comuna; per a ells ser necessari distribuir tasques i responsabilitats, i
generar una dinmica de treball en qu s'haja d'interactuar i proporcionar-
se ajudes per a aconseguir la meta proposada.
Les estratgies d'instrucci han de tindre en compte que els mtodes heurstics i els
aspectes metacognitius juguen un paper important en l'aprenentatge competent.
En la proposta d'activitats, afavorir en l'alumnat la reflexi sobre el tipus
d'estratgies que utilitzen per a realitzar-la.
c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 9

"Estem molt acostumats a organitzar agrupaments per a l'alumnat amb dificultats, o pensar
quins materials necessitaran, per no s habitual fer-se estos plantejaments pensant tamb en
els ms capaos".
Alguns suggeriments, que poden ser tils, sn:
Respecte a les agrupacions d'alumnes pot ser til: organitzar grups flexibles en un
mateix nivell educatiu o internivells i, en moments concrets, establir agrupacions
segons les caracterstiques de l'alumnat per a ampliar una matria o aprofundir sobre
un tema d'inters.
Organitzar grups d'alumnes per a aprofundir sobre temes d'inters o realit-
zar xicotetes investigacions.
Respecte als materials didctics conv introduir recursos concrets amb els quals siga
possible ampliar els continguts de les distintes rees: documents diversos, material de
consulta, material informtic, etc.
Organitzar un rac a l'aula, en qu hi haja materials que servisquen per a
ampliar o aprofundir sobre diversos temes...
En relaci a l'organitzaci dels espais del centre, s fonamental la flexibilitat de la seua
utilitzaci i que els alumnes puguen utilitzar espais comuns: biblioteca, laboratoris, etc.,
segons els seus interessos concrets. Tamb s important organitzar diversos espais en
qu els alumnes puguen realitzar treball autnom: grups d'investigaci, tallers, etc.
10
Els
agrupaments
de l'alumnat, la
utilitzaci dels
espais, els
materials que
preveiem per a
treballar, sn
adequats
tamb per a
l'alumnat amb
altes
capacitats?
c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 10
11
Establir un horari d'utilitzaci del laboratori, amb la guia d'un professor inte-
ressat en el tema, per a dur endavant projectes concrets d'investigaci.
"Generalment busquem esbrinar el que l'alumnat sap o no sap, per poques vegades intentem
valorar fins a on sap o quant".
"Tendim a avaluar, exclusivament, el domini dels continguts del nostre programa i, possible-
ment, se'ns escapa el domini de coneixements o habilitats diferents".
"Utilitzem, preferentment, per a avaluar, activitats que considerem molt tancades i que no per-
meten mostrar a l'alumnat fins a on sap".
S'ha d'intentar que:
L'avaluaci inicial, tal com hem vist anteriorment, incloga informaci que servisca per a
identificar els alumnes amb altes capacitats i per a conixer les seues necessitats con-
cretes: coneixements adquirits, interessos, etc.
Els procediments d'avaluaci ens aportaran informaci sobre els progressos de l'alum-
nat amb ritmes d'aprenentatge ms rpids.
Les tcniques d'autoavaluaci dels alumnes s'utilitzen com a procediment per a identi-
ficar necessitats i valorar progressos.
L'avaluaci que
utilitzem ens
permet
identificar
l'alumnat amb
altes capacitats i
valorar els
seus progressos?
c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 11
Desprs de realitzar estes reflexions, les professores de primer cicle, del collegi pblic Fabin
y Fuero del Villar (Valncia), acorden adaptar alguns dels criteris i tamb els procediments que
utilitzen per a avaluar. A continuaci, en un intent d'aplicaci en la seua prpia prctica, van
plantejar la segent adaptaci d'una prova inicial caracterstica per a l'alumnat que accedix al
1r cicle d' Educaci Primria:
12
c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 12
1.2. ESTRATGIES D'ENRIQUIMENT CURRICULAR.
Alguns centres s'han proposat aplicar i experimentar una estratgia d'atenci a l'alumnat amb
altes capacitats, denominada enriquiment curricular.
Tots estos havien sentit parlar de programes d'enriquiment, per no tenien clar en qu consis-
tien estos programes. Aix, com a pas previ, necessitaven una informaci bsica sobre esta
estratgia d'atenci educativa.
Qu s l'enriquiment?
s una estratgia on s'apliquen diferents mesures d'adaptaci del currculum general o es dis-
senyen programes especfics que poden posar-se en marxa a l'escola per a organitzar una res-
posta educativa adequada per a l'alumnat amb altes capacitats.
Hi ha diferents maneres d'enriquir el currculum general, les dos modalitats que s'utilitzen amb
major freqncia sn, tal com indica Clark (1992):
a) Incorporar materials o rees d'aprenentatge que normalment no es troben en el
currculum ordinari i
b) Aplicar diferents formes d'ampliaci dels continguts de les distintes rees
escolars.
Qu volem aconseguir amb els programes d'enriquiment?
Porto, (1990) assenyala alguns dels objectius d'estos programes:
Proporcionar activitats d'aprenentatge a nivell i ritme apropiats.
Ampliar informaci sobre diversos temes.
Estimular per a aconseguir metes i aspiracions d'alt nivell.
Proporcionar experincies de pensament creatiu i soluci de problemes.
Desenrotllar la independncia i l'autodirecci en l'aprenentatge.
Hi ha models de programes que puguem consultar?
Alguns exemples que hem trobat interessants es deriven del model d'enriquiment tridic de
Renzulli, (1977).
a) Un equip format per professors, pares i alumnes s'encarrega d'organitzar activi-
tats d'enriquiment general dirigits a tot l'alumnat del centre escolar.
L'objectiu d'esta modalitat d'enriquiment s proposar experincies i activitats
sobre una gran varietat de disciplines i camps d'estudi no inclosos en el currcu-
lum general.
13
c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 13
La planificaci de l'enriquiment inclou com a fase inicial l'anlisi de tots els recur-
sos de la comunitat que podrien ser utilitzats per a organitzar estes activitats:
professionals que poden acudir a l'escola, organismes, etc.
Exemples d'activitats Exemples de temes que cal tractar relacionats amb
Conferncies Meteorologia
Tallers Arquitectura
Demostracions Poesia
Actuacions artstiques Msica electrnica
Taula redona Publicitat
Debat Funcionament de la borsa
b) Programes per a alumnes amb altes capacitats dirigits a desenrotllar habilitats
cognitives i afectives. S'apliquen en grups reduts fora de l'aula ordinria.
Exemple de programa d'entrenament cognitiu i afectiu:
Habilitats de pensament creatiu
Resoluci creativa de problemes i presa de decisions
Pensament crtic i lgic
Habilitats afectives: motivaci, interessos...
c) Programes per a alumnes amb interessos comuns d'aprofundir sobre camps
cientfics i culturals derivats del mateix currculum.
Els grups organitzats per rees d'inters funcionen amb un pla de treball elabo-
rat pels mateixos alumnes amb la supervisi d'algun professor.
Alguns exemples:
rea d'inters Grup de treball
Llengua i Literatura Taller del poeta
Grup de periodisme investigador
Cincies Equip de robtica experimental
Artstica Companyia de teatre
Taller d'escultors
Gremi de fotgrafs
Matemtiques Lliga de competicions Matemtiquess
Educaci fsica Equips esportius
d) Programes d'enriquiment dirigits a alumnes, individualment o en grups molt
reduts, consistents en activitats d'investigaci de nivell avanat o en produc-
cions artstiques. Es pretn que l'alumne actue com un autntic investigador en
l'rea o rees que li interessen.
14
c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 14
Sol utilitzar-se el model d'atenci individual guiada per un mentor (expert en l'-
rea d'inters de l'alumne que actua com a tutor).
La tasca del mentor s guiar l'activitat investigadora, per s l'alumne qui tria el
tema sobre el qual investigar, la metodologia que cal seguir, el pla d'acci, etc.
e) Enriquiment mitjanant programes individuals.
Una altra modalitat d'enriquiment que sol donar-se de manera simultnia a alguna de las ante-
riors consistix a elaborar programes individuals ajustats a les caracterstiques i necessitats de
cada alumne i que s'apliquen a l'aula ordinria. Aix suposa que l'alumne d'altes capacitats
seguix la seua prpia programaci a la classe, sense haver-hi cap relaci entre el seu treball i
el dels seus companys de classe.
Una altra forma semblant d'enriquiment consistix a compactar el currculum, s a dir, eliminar
del currculum general aquells continguts que l'alumne ja domina i substituir-los per activitats
d'enriquiment.
Com pot apreciar-se, l'enriquiment mitjanant programes individuals s propi dels models
curriculars tancats i amb escassa possibilitat d'adaptaci del currculum.
Una vegada recollida esta informaci bsica el repte s intentar portar a la prctica, adaptant-
la a les seues necessitats i al seu context escolar, esta estratgia d'atenci educativa.
15
c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 15
1.3. EXPERINCIES D'ENRIQUIMENT
A continuaci coneixerem algunes experincies d'enriquiment realitzades en dos centres de la
provncia de Valncia.
1.3.1. Tallers d'enriquiment de les matemtiques
Al collegi pblic Fabin y Fuero del Villar (Valncia) consideren que s millor buscar estratgies
d'enriquiment que, al mateix temps que sn molt beneficioses per a l'alumnat amb altes capa-
citats, sn adequades per a tots els alumnes.
Amb esta finalitat, han programat una srie d'activitats d'enriquiment, en l'rea de matemti-
ques, englobades sota l'epgraf de "Taller de Matemtiques".
L'objectiu fonamental del taller s introduir o reforar, encara de manera intutiva, conceptes
geomtrics, classificatoris i numrics, aix com estratgies de joc per parelles.
"La diversitat d'activitats que es plantegen, sempre mitjanant jocs, permet que tot l'alumnat
siga capa de participar. Cada un s'acosta als diversos jocs des de la seua situaci intellectual
prpia, i s'obri un ventall de possibilitats en cada un d'ells que els permet avanar segons el seu
propi ritme".
* Els equips de treball que han elaborat estos tallers sn:
Equip de treball de 1r cicle: Carlos Igualada Muoz, Carmen Lpez Rodrigo, Francisco Martnez Cant, Vicente Martnez Cant, Dora
Romero Fabregat, Amalia Sez Alonso, Encarna Tortajada Ibez.
Equip de treball del 3r cicle: Cristina de Chillana Gadea, Maribel Lpez Garca, Desam Mez Benlloch, Begoa Mnguez
Castellano, M Paz Muoz Diago, Miguel ngel Prez Plasencia.
16
c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 16
DESCRIPCI
El material es presenta en carpetas individuals que inclouen diferents jocs i
exercicis relacionats amb el funcionament de la calculadora.
Els exercicis es poden realitzar de manera individual o per parelles.
Les activitats sn divertides i servixen perqu els alumnes coneguen alguns
aspectes curiosos del clcul i la resoluci de problemes.
Cada alumne ompli un full de registre del treball realitzat cada dia.
MATERIALS
Calculadora.
Carpeta amb jocs i exercicis que consta de les segents seccions:
- Funcionament de la calculadora.
- Nombres curiosos.
- Clcul i jocs.
17
Taller de la calculadora
c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 17
DESCRIPCI
El taller pretn introduir l'alumnat en activitats que milloren la seua percepci i
domini de l'organitzaci de l'espai i tamb la seua creativitat.
Les activitats que es proposen van augmentant progressivament de dificultat.
El taller de cubs suposa una srie d'activitats que es realitzen de manera indi-
vidual, encara que tamb s possible i incls recomanable que en ocasions els
alumnes que es troben en un cert nivell de dificultat, ajuden o tutoren altres
que es troben en un nivell menor de dificultat.
Nivell 1: Construccions lliures.
Nivell 2: Construccions amb models.
Nivell 3: Realitzar una construcci amb cubs i desprs dibuixar a m en la
trama.
Nivell 4: Realitzar la construcci seguint els models mitjanant fitxes Word.
Nivell 5: Dibuixar les construccions realitzades usant el programa de dibuix
Cabri.
MATERIALS
Lmines per a construccions lliures o cpies.
Lmines amb models.
Cubs.
Programa de construcci amb l'ordinador.
18
Taller de cubs
c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 18
DESCRIPCI
El tangram xins s un trencaclosques format per set peces.
Les activitats que es proposen van augmentant de dificultat de manera
gradual:
Nivell 1: Composici de figures de grandria real amb solucions.
Nivell 2: Composici de figures grandria real sols amb contorn.
Nivell 3: Composici a partir de models reduts.
Nivell 4: Resoluci de problemes.
Nivell 5: Creaci de figures.
MATERIALS
Tangram.
Lmines amb models a grandria real i reduda.
19
Taller de Tangram
c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 19
DESCRIPCI
El taller pretn proposar activitats per a agilitzar el clcul mental i al seu torn
potenciar la capacitat d'observaci i atenci.
Les activitats es presenten en fitxes, amb una progressi quant a la dificultat
dels exercicis s'han de realitzar.
En cada una de les fitxes es proposen diferents exercicis de clcul mental, i a
partir dels resultats obtinguts l'alumnat realitza un dibuix.
Es presenta una plantilla amb un quadre de doble entrada per a realitzar els
dibuixos.
MATERIALS
Fitxes amb els exercicis de clcul mental i plantilles per a la representaci gr-
fica corresponent.
Fitxes per a l'autocorrecci, que aporten les solucions als diversos exercicis.
20
Taller de clcul mental
c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 20
DESCRIPCI
El taller s'ha dissenyat a partir de la selecci de diferents jocs, pertanyents a
diversos programes informtics.
Els jocs informtics s'han catalogat d'acord amb el seu grau de dificultat, de
manera que l'alumnat puga anar progressant a travs dels diferents nivells.
Es pretn que tot l'alumnat puqa participar en els jocs, per cada un puga
seguir el seu ritme de treball avanat segons les seues possibilitats.
MATERIALS
Jocs informtics: SOKOBAN, LEMMINGS, CLOOCK TM I CLIC 3.
21
Taller de jocs informtics
c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 21
DESCRIPCI
El taller pretn introduir o reforar, encara d'una manera intutiva, conceptes o
estratgies, en especial conceptes geomtrics, classificatoris, numrics i estra-
tgies de jocs per parelles.
Este taller s'ha dissenyat amb el propsit d'atendre les necessitats diverses de
l'alumnat.
S'inclou una gran varietat d'activitats, que oferixen un ampli ventall de possibi-
litats i permeten que cada un puga participar d'acord amb el seu nivell.
MATERIALS
S'inclouen els jocs segents:
Puzles, tres en ratlla, quatre en ratlla, creator, dmino, altres jocs variats selec-
cionats de materials de diverses editorials i adaptats a les seues prpies
necessitats.
22
Taller de jocs
c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 22
1.3.2. Enriquiment en l'rea de llengua: els mitjans de comunicaci escrits com a mitjans
didctics.
EL collegi Cervantes de Riba-roja es troba en l'actualitat iniciant un projecte d'enriquiment
curricular basat en la utilitzaci dels mitjans de comunicaci com a recurs didctic.
Els objectius que es planteja aconseguir el professorat d'este centre mitjanant esta experin-
cia d'enriquiment curricular sn els segents:
Ampliar continguts, s a dir, preveure que l'alumnat puga adquirir contin-
guts diferents dels que figuren en el Projecte Curricular del Centre.
Potenciar la curiositat i el desig de saber en l'alumnat.
Preparar l'alumnat per a les demandes que exigix una societat que es troba
en contnua transformaci.
Fomentar el de raonament de tipus divergent.
Preparar-los perqu siguen capaos d'adoptar una postura crtica davant
de la informaci que rebem constantment des de diferents mitjans.
Es pretn, al mateix temps, que els alumnes puguen conixer el paper que exercixen en la nos-
tra societat els mitjans de comunicaci i preparar-los per a adoptar davant de la informaci una
postura personal, responsable i crtica.
Aix doncs, el professorat d'este centre considera fonamental en la formaci dels seus alum-
nes que l'escola els ensenye a reconixer i a distingir entre els aspectes segents:
Els fins de les publicacions: econmics, relacionats amb formes d'exercir el
poder, etc.
Finalitats que perseguixen els qui les publiquen com poden ser: obtindre
beneficis econmics, exercir pressi davant d'un tema, fomentar tendn-
cies poltiques, filosfiques, religioses, formes de vida...
Les mateixes motivacions dels lectors: informar-se, entretindre's, etc.
23
c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 23

El professorat del centre considera que esta forma d'enriquiment respon a tres principis peda-
ggics fonamentals per a tot l'alumnat:
Principi de motivaci: Les activitats proposades pretenen fomentar
processos afectius, s a dir, motivaci i inters per accedir a diferents
informacions.
Principi d'originalitat: es pretn treballar el raonament de tipus divergent i
per a aix es valoren totes les aportacions riques, prpies i peculiars.
Principi de llibertat: En ltima instncia les activitats d'enriquiment tracten
de fomentar en l'alumnat actituds crtiques i responsables davant dels
poderosos mecanismes de control que exercixen els mitjans de com
unicaci.
Segons la seua opini, els objectius d'este programa d'enriquiment sn especialment benefi-
ciosos per a l'alumnat amb altes capacitats, encara que pot dir-se que per a la resta de l'alum-
nat suposa accedir a experincies d'aprenentatge bsiques en la seua formaci i que sn, al
mateix temps, estimuladores, interessants i divertides.
ALGUNS PLANTEJAMENTS PREVIS AL DESENROTLLAMENT DE L'EXPERINCIA:
L'estratgia d'enriquiment requerix posar en marxa actuacions que reper-
cutixen en la dinmica i el funcionament general del centre. En realitat, la
seua aplicaci pot considerar-se semblant a la de qualsevol altra mesura
d'innovaci educativa.
Ser necessari una certa flexibilitat o reajustament d'horaris.
Alguns espais del centre s'organitzaran de manera que es puguen agrupar
peridics en estanteries i per ttols.
L'experincia requerix la collaboraci i participaci activa de cada un dels
alumnes.
PROCS
Una comissi composta per professors, famlies interessades en l'experincia i alumnes pot
encarregar-se de l'organitzaci i del seguiment de les activitats d'enriquiment.
24
c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 24

Algunes de les actuacions necessries;
Planificar el programa d'enriquiment: continguts, metodologia general,
activitats concretes, temps, mitjans i recursos.
Presentaci del programa al claustre de professors i al consell escolar per
a rebre la seua aprovaci, suggeriments i propostes de millora.
Informaci a les famlies. Propostes de collaboraci.
Presentaci del projecte als alumnes per a aconseguir motivar-los i acon-
seguir una actitud receptiva.
Organitzaci de mitjans per a la realitzaci de l'experincia: responsabilitats
compartides, distribuci de peridics i emmagatzematge en estanteries,
exposicions, decoraci...
Realitzar un avan o assaig de l'experincia que servisca per a motivar i ani-
mar a participar.
25
c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 25

REALITZACI DE L'EXPERINCIA:
BLOC 1
OBJECTIUS/CONTINGUTS
Sensibilitzar mitjanant un primer contacte amb la premsa: observar, buscar, contemplar, diferenciar les formes de comunica-
ci existents.
ACTIVITATS
Treball en grups xicotets.
Cada equip haur d'analitzar un peridic diferent.
Diferenciar seccions en la premsa.
Anotar ttols.
Classificar.
Descriure cada secci.
Posada en com, presentaci del treball realitzat per cada grup.
Anlisi dels aspectes comuns i de les diferncies entre els distints peridics.
BLOC 2
Generar l'hbit de lectura de la premsa.
ACTIVITATS
A classe, cada dia es dedicar un temps a la lectura dels titulars ms interessants i a comentar i llegir les notcies de major
rellevncia.
Els alumnes que ho desitgen, podran aprofundir en la lectura de les notcies, incls ampliar el seu contingut amb altres peri-
dics o mitjans de comunicaci.
BLOC 3
Implicar l'alumnat en tasques de busca d'informacions concretes.
ACTIVITATS
Distribuci de responsabilitats en el grup:
Cada alumne o grup, quan li correspon, compra la premsa, la llig i explica als altres els temes o esdeveniments que conside-
ra de ms actualitat.
Tots els grups busquen en peridics diferents una notcia nacional o internacional que proposa el professor.
26
c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 26
BLOC 4
Iniciar en l'anlisi personal i crtica de les notcies.
ACTIVITATS
Llegir els articles.
Subratllar el ms important.
Retallar el que ms interessa.
Conservar all que s'ha retallat en una fitxa.
Realitzar un resum.
Preveure el que no est clar.
Efectuar una anlisi de la notcia i un comentari personal.
Posada en com de les diferents aportacions.
Conclusions de grup.
27
c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 27
c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 28
CAPTOL 2
Experincies d'Atenci Educativa en l'Aula
c-2_v.qxd 16/09/2004 14:44 Pgina 29
c-2_v.qxd 16/09/2004 14:44 Pgina 30
Les decisions que prenguem a l'hora d'elaborar la programaci de l'aula han de tindre en
compte els ms capaos...
El professorat del C.P. El Parque, de la Canyada (Valncia) est aplicant una frmula per a enri-
quir les propostes curriculars; consistix a programar diferents projectes de treball que perme-
ten a l'alumnat conixer temes i situacions que no figuren en el currculum del centre i per tant
en les programacions d'aula.
"Programem diferents projectes que sn, en realitat, el pretext per a poder accedir a determi-
nats materials, recursos i informacions que no es troben en l'escola ni estan en els llibres que
treballem. Els nostres projectes sn experincies en qu es fa necessari eixir de l'aula i acostar-
nos al lloc o a les persones que ens puguen aportar la informaci necessria sobre els temes
que els xiquets/etes volen conixer".
2.1. APRENEM TAMB EL QUE NO EST EN ELS LLIBRES DE TEXT.
Els objectius que es plantegen per mitj d'esta experincia, que podrem denominar d'enriqui-
ment de la programaci de l'aula, sn els segents:
Posar a l'abast dels alumnes situacions i entorns d'aprenentatge a qu no
es podria accedir des de l'aula treballant exclusivament la proposta curri-
cular del centre.
Reforar i ampliar els continguts que s'estan treballant en l'aula.
Desenrotllar hbits socials en situacions i llocs distints de l'mbit escolar.
Possibilitar l'accs a una oferta cultural mplia per mitj d'activitats molt
diverses: visites a museus, assistncia a concerts, teatres, cines,...etc.
Aprendre a gaudir de distints mitjans naturals i socials: aules de naturale-
sa, granja, escola, parc de trnsit, ludoteques...
Els criteris que s'utilitzen per a seleccionar els projectes de treball sn els segents:
Tractem de seleccionar temes i activitats adequats a l'edat, interessos i
motivaci dels alumnes.
Pretenem al mateix temps que este tipus d'experincies permeten un acos-
tament a temes i situacions que no es treballen habitualment en l'escola i a
les quals molts i moltes alumnes per les seues circumstncies familiars no
hi podrien accedir mai.
31
c-2_v.qxd 16/09/2004 14:44 Pgina 31

En l'elecci dels temes s'eviten repeticions rutinries dels continguts treba-
llats en les rees.
Es desestimen tamb totes aquelles activitats que sn contrries als valors
promoguts i fomentats en el centre.
Per al desenrotllament de l'experincia es presenten els projectes als i a les alumnes, plante-
jant-los com a experincies d'investigaci que els permetran acostar-se a temes nous i
interessants.
L'alumnat i a vegades tamb les famlies collaboren en la fase de planificaci. Qestions com
les segents ajuden en esta fase del procs:
Qu sabem d'este tema?
Qu ens agradaria conixer?
En quins aspectes ens agradaria indagar, aprofundir..?
Com ho fem?... preparem totes les activitats: eixides, visites, recopilem
materials i contactem amb persones que ens puguen aportar la informaci
que desitgem obtindre.
Ara a treballar i aprender!
El professorat pensa que esta forma de treball s una bona estratgia per a enriquir la progra-
maci de l'aula, especialment beneficiosa per a l'alumnat amb altes capacitats, ja que:
Permet donar resposta als seus interessos.
S'adapta a ritmes de treball diversos i per tant al de l'alumnat ms rpid.
Potencia l'aprenentatge significatiu, adequant-se molt b a la forma d'a-
prendre de l'alumnat amb altes capacitats, possibilitant el treball autnom
per sense prescindir de la cooperaci grupal.
32
c-2_v.qxd 16/09/2004 14:44 Pgina 32

Alguns exemples dels projectes treballats sn:
Igualtat dels sers humans i desigualtats del nostre mn.
Flora autctona, caracterstiques, classificaci. Elaboraci d'una guia per a
l'escola.
Internet.
La publicitat o Com ens venen la moto.
Pablo Picasso.
2.2. LA CAIXA MGICA: UN RAC D'AMPLIACI EN L'AULA.
L'organitzaci en l'aula d'un rac en qu es puguen realitzar diferents activitats d'ampliaci i
enriquiment constitux un excellent recurs i una estratgia molt til per a atendre l'alumnat
amb altes capacitats.
Aix ho entn la mestra Ana Ma Lluch Sez, del C.P. Cervantes de Riba-roja (Valncia). Ella ha
volgut compartir amb tots nosaltres la seua experincia.
"El grup, de 1r d'E. Primria, s molt heterogeni, i a ms tinc una alumna que pot seguir un ritme
molt ms rpid que els seus companys i companyes. La caixa mgica est plena de sorpreses
interessants, noves i que van canviant dia a dia". La caixa mgica s una caixa plena de sor-
preses amb qu es pretn:
Motivar en l'adquisici de coneixements.
Incentivar la consecuci dels continguts mnims.
Ampliar els coneixements adquirits.
Fomentar la creativitat.
Potenciar la solidaritat i la camaraderia.
Possibilitar una gran varietat d'activitats en l'aula.
Aconseguir una proposta diferent que s'adeqe tamb a les caractersti-
ques dels i de les alumnes amb altes capacitats.
* Esta activitat ha sigut creada, dissenyada i compartida per una gran professional de l'ensenyana i una excellent amiga: Charo
Estaun Escar que actualment est treballant en el C.P. Mare de Du del Carme de l' Eliana, on vaig tindre la gran fortuna de
conixer-la fa ja uns quants anys.
33
c-2_v.qxd 16/09/2004 14:44 Pgina 33

Per, qu s aix de la caixa mgica?.
s una caixa de fusta, en l'interior de la qual hi ha
sobres amb diversos motius, cada un dels quals
cont un tipus de fitxa d'ampliaci o refor dels
continguts treballats en l'aula. En alguns dels
sobres els xiquets hi ha tamb sorpreses (globus,
llepolies,).
Com s'utilitza la caixa mgica?.
Quan un xiquet acaba l'activitat proposa-
da al grup, pot utilitzar este recurs de
forma individual, en parelles o en grup.
Hi ha la possibilitat que un o diversos xiquets es responsabilitzen d'esta activitat: vetlant per
la seua bona conservaci, ajudant en la seua realitzaci, confeccionant noves fitxes i mate-
rials o tipus de regal, etc.
A ms d'utilitzar jocs i materials didctics variats per a preparar les activitats, tamb hi ha
pgines web interessants que poden servir com a propostes per a incloure en la caixa
mgica.
34
c-2_v.qxd 16/09/2004 14:44 Pgina 34
Este s un exemple en qu s'inclou en la caixa una web que presenta diferents poesies
infantils:
Amb la tcnica de preguntes i respostes (qu o qui s?, on est?, com s?, qu fa?, qu pen-
ses d'ell?, qu t'agradaria dir-li?), Franc va fer un bonic poema sobre el seu gat i Tatiana va deci-
dir dedicar el seu poema a la nostra estimada Terra:
Partint de la idea de la comparaci, els xiquets poden crear quatre versos amb rima 1-3 i 2-4:
35
El meu gat
En el meu hort,
juganer,
xicotet i pelut.
Sempre vol jugar.
Crec que s feli.
Estar sempre al teu costat!
Franc
La terra.
En l'univers,
gran, viatgera,
rotatria.
Ens dna vida
s molt juganera.
Continua sent aix!
Tatiana
El sol s com el foc.
El taur s com un dof.
Els teus ulls sn com el cel.
El mar s com un llac sense fi.
La muntanya s com un gegant
La cartera s com un estoig.
La m s com un guant.
L's s com un peluix.
c-2_v.qxd 16/09/2004 14:45 Pgina 35
2.3. L'ENRIQUIMENT PER MITJ DE LA CREACI DE TEXTOS.
Obdlia Miralles fa el seu treball com a mestra en el C.P. Cervantes de Riba-roja (Valncia). Ella
ha volgut compartir amb nosaltres tota una srie de reflexions que com a professional s'ha
plantejat desprs d'haver participat amb els seus companys en una activitat formativa per a l'a-
tenci als ms capaos.
En qualsevol curs de millora en la capacitaci professional per a educadors, s freqent pre-
guntar-se moltes coses:
Com puc posar en prctica estes tcniques o estes propostes?
Quina problemtica tinc en l'actualitat que s'assemble als problemes plantejats?
Ho estar fent b? Estar traient el mxim rendiment possible de l'aprenentatge del
meu alumnat?
Per qu ara no utilitze esta o aquella proposta que en altres moments m'ha servit?
Desprs de totes estes preguntes, podem sentir-nos invadits per una espcie de complex de
culpa o insuficincia. Desprs de refer-me, he arribat a una anlisi que m'ha paregut important
escriure:
Tots els aprenentatges teoricopedaggics m'han servit per a fer un arxiu de possibilitats que al
llarg de la meua trajectria professional he anat emprant oportunament; tot depn del context,
del moment i de les ganes d'aprendre i d'adaptar-se que es tinguen.
s important estar receptiva i aprendre cada dia. Dels meus companys he aprs a ser exigent i
no conformar-me amb un treball mediocre. Tamb d'ells he aprs a demanar sempre un poc
ms forant el pensament deductiu. En altres ocasions he aprs que el treball rutinari crea un
ordit d'orde sobre el qual es pot i s'ha de teixir un treball propi d'investigaci i d'estudi. Tot aix
respecte a la necessitat de concretar, xafar terra i anar fixant metes educatives.
Per el treball rutinari no sempre s l'nic ni el millor; sense perdre de vista els objectius que
em propose, puc plantejar a l'alumnat diverses propostes que l'ajudaran a trobar les possibilitats
expressives del llenguatge, els diferents mons que hi ha en el nostre mn, la riquesa creativa
del dibuix i la pintura des de l'observaci, la bellesa dels objectes plstics senzills, a utilitzar els
mitjans de comunicaci per als nostres objectius i no deixar-nos utilitzar per ells, a collaborar
amb els companys i companyes autoenriquint-nos al mateix temps, a realitzar divertits jocs
matemtics que ens fan pensar sense adonar-nos-en, a respectar els altres en la seua paraula i
pensament, a crear textos literaris des de propostes originals de manera individual o collectiva.
36
c-2_v.qxd 16/09/2004 14:45 Pgina 36
En esta lnia de treball m'agradaria presentar una experincia basada en la creaci de textos lite-
raris que m'ha servit i desitge utilitzar novament en el futur. L'obra de teatre El xiquet en el pas
del pltan est creada ntegrament pel seu autor, un xiquet amb altes capacitats, de 1r
d'E.Primria, per al qual vaig haver de programar experincies d'aprenentatge complement-
ries i enriquides. La meua aportaci va ser la potenciaci de la interpretaci de textos treballats
en la classe creant un clima favorable a la creaci teatral individual.
L'autor va haver d'esbrinar com s'escriuen les obres de teatre; la seqncia dels actes, aparici
personatges, etc. A ms, incls va preparar la presentaci de l'obra i les invitacions per a tots
els companys i companyes de classe".
T'agram Duli, la teua aportaci i les teues interessants reflexions, i reprodum integre el text
literari El xiquet en el pas del pltan.
EL C.O.T. presenta:
EL XIQUET EN EL PAS DEL PLTAN
Obra de teatre en quatre actes
Dirigida per: E.
Narrador: D. Alcalde-pltan: R.
Pare: M.A. Xiquet: E
Amic: J.
37
c-2_v.qxd 16/09/2004 14:45 Pgina 37
1r ACTE
XIQUET: HOLA AMIC LI SAURAN.
AMIC: HOLA AMIC PERE GARCA.
NARRADOR: PERE I LI EREN MILLORS AMICS I ES VAN TROBAR EN LA FESTA DEL PLTAN.
2n ACTE
XIQUET: XIQUET, NO CREUS QUE VAM HAVER DE CELEBRAR DES DEL PRIMER ANY EN EL BOSC LA FESTA
DEL PLTAN?
NARRADOR: PERE I LI SE N'ANAVEN DE PASSEIG TOTS ELS DIES QUE HI HAVIA UNA FESTA DEL PLTAN.
AMIC: MIRA PERE QUINA COSA MS RARA.
NARRADOR: HI HAVIA UNA COVA, ON HI HAVIA UN CARTELL EN QU ESTAVA DIBUIXAT UN PLTAN I VAN
ENTRAR A LA COVA.
3r ACTE
NARRADOR: ESTAVA TAN FOSC QUE NO VEIEN PER ON XAFAVEN I VAN CAURE PER UN GRAN FORAT. QUAN
VAN ARRIBAR AL FONS, VAN VORE PERSONES CONVERTIDES EN PLTANS, PER NECESSITA-
VEN UN PLTAN DAURAT PER A SER MS FELIOS, PERQU EIXE PLTAN ERA VITAL PER ALS
HMENS PLTAN.
ALCALDE-PLTANO: VOSALTRES SOU PERE I LI, VERITAT?
AMIC: S SC LI SAURAN.
XIQUET: S JO SC PERE.
ALCALDE PLTAN: PER FAVOR, HEU DE RECUPERAR EL PLTAN DAURAT, SENSE ELL NO SOM FELIOS.
4t ACTE
NARRADOR: PERE I LI VAN PASSAR PER ARENES MOVEDISSES GRCIES A UNES BRANQUES QUE PENJAVEN
D'UN ARBRE PRXIM, VAN VORE UNA COVA DE LA QUAL EIXIEN BOQUES CAMINANTS, VAN
ENTRAR EN LA COVA.
XIQUET: ATENCI, VNEN BOQUES CAMINANTS!
NARRADOR: QUAN VAN PASSAR LES BOQUES PERE I LI VAN EIXIR DEL SEU AMAGATALL.
AMIC: MIRA, PERE, IX UNA RESPLENDOR D'EIXA HABITACI!
NARRADOR: ERA EL PLTAN D'OR! VAN EIXIR RPIDAMENT DE LA COVA, VAN ENTREGAR EL PLTAN D'OR A
L'ALCALDE PLTAN I SE'N VAN ANAR A CASA. EN LA CASA DE PERE ELS ESPERAVA EL PARE DE
PERE MENJANT-SE UN PLTAN, I LI VA DIR:
PARE: ARRIBES TARD AL SOPAR.
FIN.
38
c-2_v.qxd 16/09/2004 14:45 Pgina 38
2.4. UN TALLER D'AMPLIACI EN L'AULA.
Laura s tutora d'un grup de 3r d'E. Primria en un centre concertat:
"El grup s molt heterogeni. Com a dades ms rellevants, cal dir que, dels 2O alumnes que el
componen, 2 presenten necessitats educatives especials derivades de la seua histria personal
i tenen adaptaci curricular en les rees de Llengua i Matemtiques, un altre presenta un dfi-
cit d'atenci i a ms hi ha una alumna que aprn molt rpidament i que contnuament demana
ms i ms".
Esta situaci va portar Laura a haver de reflexionar sobre quines estratgies podia utilitzar per
a atendre a tots i cada un dels alumnes del grup. Tenia prou experincia en l'atenci a alumnes
amb necessitats educatives especials derivades d'alguna discapacitat, per fins ara no havia
tingut cap alumna que aprenguera tan rpidament en totes les rees i contnuament deman-
dara ms, com Talia.
Junt amb les estratgies que havia utilitzat habitualment, per a donar resposta als alumnes
amb necessitats educatives especials havia de pensar alguna altra que a ms li permetera
donar resposta a les necessitats de Talia. En l'avaluaci que li havien fet a la xiqueta es deta-
llaven una srie de necessitats, entre les quals destaquem les segents:
Necessitat d'ampliar els continguts a treballar, fonamentalment en les rees de
Coneixement del Medi, Llenguatge i Matemtiques.
Necessitat de realitzar activitats amb un nivell de complexitat superior a les habitual-
ment previstes i de manera prou autnoma i independent.
Necessitat de millorar la seua relaci amb els altres companys i companyes.
Aix va ser com va sorgir la idea del taller d'ampliaci dins de l'aula:
"Des del primer moment vaig pensar que encara que el taller anara a fer-se en el meu grup,
este havia de ser un projecte de cicle. A facilitaria la realitzaci de l'experincia, perqu al ser
un treball d'equip podrem anar elaborant entre tots un fitxer de recursos d'ampliaci, per rees
i unitats didctiques".
"El taller d'ampliaci constitux un espai dins de l'aula, on aquells alumnes que superen els
coneixements mnims previstos per a la unitat didctica que estem treballant, poden acudir. En
el taller els alumnes poden triar entre tres tipus d'activitats d'ampliaci:
Sobres o fitxes per a saber-ne ms: Cont
activitats orientades fonamentalment a augmentar el
nivell de coneixements sobre el tema que s'est
treballant.
39
c-2_v.qxd 16/09/2004 14:45 Pgina 39
Carpetes creatives: Es plantegen activitats ms
divergents i s'intenten abordar diversos aspectes de la
creativitat: grfic, verbal,...
Carpetes de treballs d'investigaci: Es proposen
treballs d'investigaci, b de lliure elecci o b sobre
temes relacionats amb la unitat treballada.
Els tres tipus d'activitats plantegen propostes per a treball individual o per a treball en parelles
o xicotet grup. Segons cada cas deixarem a elecci de l'alumnat esta possibilitat o b triarem
nosaltres segons les necessitats detectades.
En l'annex II podem vore les diverses activitats d'ampliaci, plantejades per a una unitat didc-
tica de Coneixement del Medi.
Els objectius fonamentals que ens plantegem amb el taller sn:
Ampliar els coneixements, tant pel que fa a conceptes com a procediments i
actituds.
Augmentar el nivell de motivaci.
Potenciar el treball de busca i investigaci.
Potenciar la creativitat.
Fomentar la collaboraci i el treball en grup, no sols dins de l'aula, sin tamb
fora.
Respondre a les necessitats del mxim d'alumnes, tenint en compte i conside-
rant tamb l'alumna que aprn ms rpid.
"Encara que el taller sorgira pensant en la manera de donar resposta a les necessitats de Talia,
tots vam estar d'acord que l'ideal era que el nombre ms gran possible d'alumnes del grup
poguera accedir-hi en algun moment; a junt amb la idea que les activitats proposades no sols
havien de ser de carcter individual, intentava respondre a la necessitat que la xiqueta millora-
ra la seua relaci amb els altres".
El taller d'ampliaci implica una organitzaci fsica de l'aula, que permeta que en un mateix
moment grups diferents d'alumnes realitzen diverses activitats.
40
c-2_v.qxd 16/09/2004 14:45 Pgina 40
Laura desprs de provar diverses distribucions es va decidir per la segent:
Taller d'ampliaci: Organitzaci dels espais de l'aula
1. Biblioteca d'Aula amb dos taules per a seure a llegir o consultar.
2. Taller d'ampliaci amb 4 taules per a realitzar els treballs.
3. Ordinador amb jocs informtics que poden ser utilitzat tant per l'alumnat que necessita refor en determina
des rees com per a aquells que necessiten ampliar o enriquir.
4. Taula de la professora. Junt amb ella hi ha una taula per a treball individual que sol ser utilitzada, en moments
puntuals, per a centrar l'atenci i realitzar treball individual amb l'alumne que presenta dficit d'atenci.
5. Pissarra.
6. Porta d'accs a l'aula.
El funcionament quotidi del taller d'ampliaci sol ser el segent:
"Al comenament de la unitat didctica, tots els alumnes sense excepci participen en l'activi-
tat de gran grup a travs de la qual es detecten els coneixements previs sobre el tema. Esta
activitat la considere molt important perqu a travs seu ja detecte els diversos nivells de conei-
xement sobre el tema, que facilitaran l'adequaci dels continguts a aprendre i de les activitats
a realitzar. A partir d'esta activitat els alumnes poden portar de casa llibres o altres materials,
referents al tema que consideren interessants. Estos materials s'incorporen a la biblioteca d'au-
la mentres es treballa la unitat, per a facilitar la busca d'informaci i l'elaboraci de treballs".
41
1
4
5
2
3
6
c-2_v.qxd 16/09/2004 14:45 Pgina 41
"Posteriorment, de tota la gamma d'activitats possibles a realitzar per a cada un dels blocs de
continguts, seleccione aquelles ms complexes perqu les realitze Talia, eliminat activitats que
realment no suposen una oportunitat d'aprenentatge per a ella. Si la realitzaci d'estes activitats
s satisfactria automticament pot passar al taller d'ampliaci. Es dna autonomia a l'alumna
per a seleccionar activitats, per procurant que no siguen totes activitats individuals ni exclusi-
vament de la carpeta de "fitxes i sobres per a saber-ne ms". Ella fa una proposta de les activi-
tats a realitzar al llarg dels dies en qu estem treballant la mateixa unitat i a partir d'ac funciona
de manera prou autnoma i independent. Habitualment comena per les activitats de tipus indi-
vidual i aix donem temps a fer que altres alumnes, segons van complint els objectius mnims,
es vagen incorporant al taller i es puga realitzar algun treball grupal. A vegades el treball de
grup contnua fora de l'aula i abans de finalitzar la unitat es deixa un espai de temps per a l'ex-
posici a la resta d'alumnes de l'aula".
A ttol d'exemple, en la unitat didctica: "L'alimentaci i els esports" es va seguir el procs
segent:
1. Detecci de coneixements previs. A travs de diverses activitats grupals
pareixia evident que a excepci dels continguts conceptuals referents a La
dieta equilibrada. Grups bsics d'aliments que componen una dieta equili-
brada la resta de continguts podien considerar-se apresos. Els continguts
actitudinals continuaven sent vlids i en els procedimentals se seleccionen
aquells que implicaven la utilitzaci d'estratgies ms complexes.
2. De les activitats bsiques se'n van seleccionar dos, relacionades amb estos
continguts i amb un nivell de dificultat adequat (activitats nm. 11 i 12 de la
llista).
3. L'alumna en el taller d'ampliaci va triar les activitats segents:
Estudiar cada un dels rgans que intervenen en el procs alimentari,
definint-los i explicant en qu consistix la seua funci detalladament.
Elaborar una dieta en qu es combinen equilibradament els diversos
aliments, adequada a l'poca de l'any en qu estem.
Realitzar una llista d'esports i pensar quines parts del cos es desen-
rotllen al practicar-lo.
Treball d'Investigaci lliure: Els Jocs Olmpics.
4. Acordem que l'elaboraci d'una dieta seria una activitat, almenys de pare-
lla, els quals elaborarien una dieta per a una setmana. El treball d'investiga-
ci seria de grup i presentarien primer qu volien saber sobre els Jocs
Olmpics i com s'anaven a repartir el treball. Desprs farien una xicoteta
exposici al grup.
5. L'avaluaci va valorar tots estos treballs i en el control puntual es van incor-
porar qestions per a poder avaluar el nivell de consecuci dels continguts.
42
c-2_v.qxd 16/09/2004 14:45 Pgina 42

2.5. VALORACI DE DIFERENTS ESTRATGIES METODOLGIQUES EN FUNCI DE LES
NECESSITATS DE L'ALUMNAT AMB ALTES CAPACITATS.
Alguns centres i professors han considerat necessari plantejar-se quin tipus d'estratgies d'en-
senyana sn les ms adequades per als alumnes ms capaos. Per a aix, han valorat dife-
rents mtodes de treball en l'aula, en funci de les caracterstiques d'este alumnat.
El procediment utilitzat ha sigut aplicar en la classe cada un d'estos mtodes i analitzar els seus
avantatges i inconvenients considerant quin tipus de modificacions poden requerir per a res-
pondre millor a les necessitats d'este alumnat.
Vos presentem a continuaci una anlisi, de les diferents estratgies, realitzada per professors
i professors que han participat en cursos de formaci a Alacant, Castell i Valncia.
43
c-2_v.qxd 16/09/2004 14:45 Pgina 43
METODOLOGA EXPOSITIVA:
El professor/a presenta els continguts a aprendre per mitj
una exposici oral.
Avantatges:
Encara que s una forma rpida de rebre la informaci,
quasi de forma unnime els professors/es consideren que
no s una estratgia adequada per als ms capaos.
Inconvenients:
Els alumnes ms capaos no poden avanar al seu ritme,
ja que l'exposici requerix aclariments i repeticions.
La reacci ms observada en estos alumnes s l'avorri-
ment que els porta a desconnectar de forma quasi invo-
luntria de l'explicaci.
Els professors consideren tamb que l'abs en classe de
la metodologia expositiva genera desmotivaci cap a l'a-
prenentatge escolar en este alumnat.
Propostes de millora:
Els professors consideren difcil adaptar una mateixa expli-
caci a un grup divers d'alumnes amb coneixements i inte-
ressos diferents. No obstant aix, quan esta metodologia
s'utilitze, pot ser beneficis:
Plantejar qestions prvies a l'explicaci i suscitar inte-
rrogants que servisquen per a mantindre la motivaci.
Introduir preguntes durant l'exposici per a aconseguir
una major participaci de l'alumnat.
Demanar al grup que durant o desprs de l'exposici
aporten la seua opini i els seus punts de vista respecte
als temes abordats.
Proposar debats i apreciar opinions diverses i punts de
vista divergents en relaci als continguts que s'han pre-
sentat per mitj de l'exposici.
Triar temes que corresponguen a l'mbit d'interessos de
l'alumne/a, demanar-li que el prepare i intercanviar els
rols professor/a/alumne/a.
44
c-2_v.qxd 16/09/2004 14:45 Pgina 44
APRENENTATGE PER DESCOBRIMENT:
El professor/a proposa activitats en les quals els alumnes
decidixen el pla a seguir per a realitzar-les i la informaci
que desitja obtindre.
Avantatges:
La major part dels professors/es coincidixen a trobar impor-
tants avantatges a esta metodologia:
Suposa un cert desafiament per als alumnes i aix aug-
menta la seua motivaci.
Afavorix l'aprenentatge autnom.
Permet avanar en funci de les possibilitats de cada
alumne, i per tant, s'adapta a ritmes d'aprenentatge
diferents.
Afavorix la independncia i la responsabilitat.
Desenrotlla la creativitat.
Inconvenients:
Alguns professors consideren que els falta experincia i
formaci per a dominar esta tcnica, i no s'hi senten segurs.
Requerix que els professors planifiquen activitats que per-
meten als alumnes descobrir, i per aix, s una estratgia
no compatible amb la utilitzaci quasi exclusiva dels lli-
bres de text.
Requerix la utilitzaci de recursos didctics i materials
molt variats.
Alguns alumnes amb talent lgic i pensament molt con-
vergent, poden generar ansietat i negativisme.
En el cas dels o de les alumnes amb talent lgic necessi-
taran suports; un procediment podria ser proporcionar-los
un gui del treball a realitzar.
Les propostes d'activitats en qu l'alumne/a t autonomia
per a decidir el pla a seguir no requerixen cap tipus d'a-
daptaci per als alumnes ms capaos.
45
c-2_v.qxd 16/09/2004 14:45 Pgina 45
APRENENTATGE EN GRUP COOPERATIU:
El professor/a proposa al grup un projecte de treball con-
junt que requerix:
Una distribuci de les tasques entre els membres del
grup.
Una planificaci del treball a realitzar.
Aportaci d'ajudes i suports entre l'alumnat per a acon-
seguir l'objectiu proposat.
Un sistema d'avaluaci individual i grupal en qu, a ms
del professor/a, tamb hi participen els alumnes.
Avantatges:
s una estratgia molt til per a treballar amb grups
diversos.
s adequada per a ensenyar als alumnes a acceptar, res-
pectar i valorar els altres.
Genera actituds positives cap a ells mateixos i cap als
altres.
Inconvenients:
Alguns professors observen que els alumnes ms capaos
avancen ms amb activitats de treball individual.
Combinar-ho amb un altre tipus d'activitats.
46
c-2_v.qxd 16/09/2004 14:45 Pgina 46
ENSENYANA TUTORITZADA:
L'activitat que es proposa requerix que determinats alum-
nes actuen com tutors o guies d'un altre company/a pro-
porcionant-li ajuda.
Avantatges:
Pot suposar un estmul per a l'alumne o alumna amb altes
capacitats, ajudant-lo a desenrotllar determinades habili-
tats socials i fomentant la utilitzaci d'un llenguatge ade-
quat segons cada situaci.
Inconvenients:
Cal cuidar molt el tipus de relacions que s'establixen
entre tutor i tutoritzat, perqu a vegades apareixen acti-
tuds de suprbia i insolncia.
Evitar que esta estratgia es convertisca en una forma de
delegar responsabilitats per part del professor/a.
Si no es planifica adequadament, quan i per a quin tipus
d'activitats, podria afavorir un baix rendiment.
Intercanviar els rols, de manera que no siga sempre l'alum-
ne o alumna amb altes capacitats el que tutoritze.
47
c-2_v.qxd 16/09/2004 14:45 Pgina 47
2.5.1. Una experincia d'aprenentatge cooperatiu en Educaci Secundria Obligatria.
Les estratgies d'ensenyana basades en la interacci entre iguals no sn freqents en
l'Educaci Secundria. No obstant, alguns docents preocupats pel progrs de tots els seus
alumnes comencen a utilitzar-les. Presentem a continuaci una experincia didctica dissen-
yada amb el propsit d'atendre la diversitat, i de forma especfica l'alumnat amb altes capaci-
tats. La seua autora, la professora Rosa Biosca Caball treballa en el centre Florida Secundria
de Catarroja (Valncia). L'experincia es du a terme en l'rea de Cincies de la Naturalesa amb
els alumnes de 2n d'ESO, i la unitat didctica treballada ha sigut Els altres sers vius.
El grup est compost per 27 alumnes amb necessitats molt diferents. Tamb formen part del
grup una alumna i un alumne que considerem amb elevada capacitat per a aprendre.
a) Organitzaci del treball i programaci de la unitat didctica.
El desenrotllament de la unitat didctica est basat en una tcnicaconcreta de
treball cooperatiu anomenada trencaclosques o puzle, i s'ha desenrotllat per
mitj del procs segent:
PROCS Seqenciaci de les sessions
1
Presentaci del tema.
Qestionari inicial.
Establiment dels objectius didctics i dels objectius individuals que es pretenen aconseguir.
2
Establiment dels grups.
Repartiment dels continguts.
Es comena a treballar en la busca d'informaci.
3
Continua el treball dins dels grups.
4
Reunions de comissions d'experts, per a aclarir dubtes i unificar continguts. Realitzaci d'activitats especfiques.
5
Reunits una altra vegada en els equips, cada membre comunica a la resta dels integrants els continguts que ha treballat.
6
Continuen les comunicacions en els equips.
Cada equip ha de comenar a elaborar la sntesi del tema (mapa conceptual).
7
Acabar mapa conceptual. Entregar-lo.
Correcci de les activitats especfiques en grup (amb solucionari).
8
Activitats de sntesi (en equips, per sense disposar de cap tipus de material, ni llibre ni llibreta).
Correcci de les activitats entre grups utilitzant transparncia.
9
Acabar la correcci de les activitats, si s procedent.
Valoraci del grau de consecuci dels objectius individuals establits en la primera sessi.
Valoraci del grau de consecuci dels objectius en el conjunt de l'equip.
Avaluaci del treball del grup-classe.
48
c-2_v.qxd 16/09/2004 14:45 Pgina 48
b) Descripci de les sessions i contingut d'estes:
1a sessi:
La primera sessi es treballar individualment i ha de servir per a marcar l'inici de qu sabem,
on volem arribar i qu ens falta per conixer.
Desprs de presentar el tema, l'alumnat respondr un qestionari inicial,
(1)
per a valorar el punt
de partida de cada alumne respecte al tema que treballarem. A continuaci es presentaran els
continguts del tema, en forma d'objectius didctics.
(2)
S'exposaran en forma de transparncia i
aniran comentant-se, sobretot aquells objectius considerats com ms essencials.
Desprs, es corregiran els qestionaris entre els companys de classe, tamb utilitzant una
transparncia i responent pregunta a pregunta. A continuaci, es tornar a cada alumne el
qestionari inicial corregit, i amb aix i els objectius didctics que s'han d'aconseguir cada
alumne establir quins sn els seus propis objectius individuals per al tema, tenint present que
hi ha objectius que han de ser aconseguits per tots, i uns altres que sn de lliure elecci. Caldr
fer una revisi del que cada un s'ha proposat per a assegurar-nos que els i les alumnes amb
ms capacitat opten pels continguts ms difcils. Caldr omplir una fitxa individual.
(3)
2a sessi:
Durant la segona sessi, s'establiran ja els grups de treball.
S'ha de tindre en compte que els grups cal que siguen molt heterogenis, tant pel que fa a capa-
citats com a motivaci, perqu les necessitats dels uns siguen cobertes per altres persones
del grup i al revs.
Este missatge s important que l'alumnat el tinga clar, ja que generalment en els grups demos-
tren que no saben collaborar ni compartir el coneixement. Per tant, s necessari llanar-los el
missatge contnuament: "han d'aprendre collaborant amb el company/a sempre que calga i les
necessitats del company/a tamb sn necessitats prpies, perqu d'estes dependr tamb el
nostre coneixement".
"Ser jo, com a professora, qui realitze la proposta d'agrupaci per a cada grup-classe, i des-
prs, atenent el principi d'heterogenetat en els grups, es podran fer propostes per part de l'a-
lumnat i canvis puntuals si es consideren oportuns, sempre amb la idea de mantindre els matei-
xos alumnes com a protagonistes del procs d'aprenentatge. L'ideal s que els grups siguen de
quatre persones com a mxim".
(1), (2), (3)
, mireu l'annex 2.
49
c-2_v.qxd 16/09/2004 14:45 Pgina 49
La unitat a treballar es dividix en 5 blocs de continguts, que sn:
1. El regne fongs.
2. El regne protoctistos.
3. El regne moneres.
4. Els virus.
5. La immunitat.
Cada un dels membres de cada grup s'ha de fer responsable d'un d'estos blocs, i ha de comen-
ar a treballar individualment, per dins del grup, sense perdre de vista que qualsevol dubte
puntual que tinga qualsevol membre del grup, ha de ser resolta amb l'ajuda de la resta de
membres de l'equip.
3a sessi:
Durant les sessions segents, els i les alumnes es collocaran en els grups establits i conti-
nuaran amb la busca d'informaci.
Podran utilitzar el llibre de text i materials d'altres editorials disponibles en la biblioteca d'aula.
Es pot dir que l'alumnat, en general, s poc autnom a l'hora de treballar els continguts i per
aix caldr fer un bon seguiment del treball en els grups. Amb esta finalitat cada grup tindr
una Fitxa de Seguiment del Treball.
(4)
En esta fitxa ha de quedar registrat el treball que ha fet
cada membre del grup en cada sessi. Cada dia s'encarregar d'anar omplint-la un membre de
l'equip. Al final, hi ha un espai destinat perqu cada alumne/a autoavalue el seu treball dins del
grup, i tamb perqu pot avaluar el treball dels seus companys i companyes.
Junt amb la fitxa de seguiment s'entrega tamb a cada grup un registre, on queden reflectits els
objectius que ha de treballar cada alumne, en funci del bloc de continguts que cada un t assig-
nat. Tamb s'especifica quins objectius sn prioritaris, quins seran treballats per l'alumne/a i quins
sn revisats per la professora. Este registre ha de servir de referncia o de guia durant els dies
en qu el treball s individual (Guia de Treball Individual).
(5)
4a sessi:
En esta sessi l'alumnat no es collocar amb l'equip sin que cada un es reunir amb altres
que estiguen treballant el mateix bloc de continguts del tema, creant aix Comissions d'experts.
En esta sessi l'alumnat ha de resoldre tots els dubtes de l'rea de qu s responsable, junt
amb els companys i companyes que estan treballant sobre esta.
Se'ls facilitaran activitats especfiques perqu les solucionen entre tots.
(4), (5)
, mireu l'annex 2.
50
c-2_v.qxd 16/09/2004 14:45 Pgina 50
5a sessi:
Es torna a collocar amb el seu equip d'origen i cada membre ha de comunicar a la resta tot el
que ha aprs del tema de qu s responsable. Durant esta sessi de comunicacions, s'han
d'assegurar b que tots els membres de l'equip entenen cada un dels temes.
6a sessi:
Continuen les comunicacions entre els membres dels equips. Quan estan segurs que tots ho
han comprs, han de comenar a elaborar el treball de sntesi que ser un mapa conceptual.
7a sessi:
Cal acabar el mapa conceptual i entregar-lo a la professora. Desprs corregiran les activitats
especfiques que van realitzar en la quarta sessi utilitzant un solucionari i fent que tots els
membres de l'equip coneguen totes les activitats.
8a sessi:
En equips, se'ls entregaran activitats de sntesi del tema que hauran de realitzar sense cap
tipus de material.
En la mateixa sessi comenaran a corregir-les (fent s de transparncies) i s'aniran resolent,
si cal, o reforant els conceptes ms importants del tema, a manera de sntesi o tancament.
9a sessi:
Amb la fitxa que inicialment van omplir amb els objectius didctics i el grau de consecuci, res-
pondran en quin grau han aconseguit els objectius desprs de les sessions de treball
cooperatiu.
Tamb es valorar el grau de consecuci dels continguts dins de l'equip, fent un buidatge de
les valoracions finals de cada membre de l'equip en una altra fitxa.
(6)
Finalment es far una valoraci del treball de tot el grup classe, per a vore si s millor treballar
o no d'esta manera, qu convindria canviar,... Esta valoraci es far com acostumem a fer les
revisions d'assignatura a l'acabar cada trimestre, dinmica a qu ja estan acostumats. Si la valo-
raci que es fa s positiva (que aix ho espere), treballarem altres unitats amb esta estratgia
metodolgica.
(6)
, mireu l'annex 2.
51
c-2_v.qxd 16/09/2004 14:45 Pgina 51
c-2_v.qxd 16/09/2004 14:45 Pgina 53
CAPTOL 3
Adaptacions Curriculars per a Alumnes amb Altes Capacitats
c-3_v.qxd 16/09/2004 14:46 Pgina 53
c-3_v.qxd 16/09/2004 14:46 Pgina 54
A vegades, a pesar d'haver pres decisions en la programaci d'aula, tenint en compte els
ms capaos, no estem donant una resposta suficient a les necessitats concretes d'un
alumne o alumna; s llavors, quan haurem de plantejar-nos la necessitat d'elaborar una
adaptaci curricular individualitzada.
La base de l'adaptaci curricular han de ser sempre les necessitats educatives, per aix l'ava-
luaci psicopedaggica s el pas previ i imprescindible per a la seua elaboraci. Una avaluaci
psicopedaggica orientada a la identificaci de necessitats educatives (Generalitat Valenciana,
2002) ha d'avaluar no sols l'alumne o alumna, sin tamb al context escolar en qu es desen-
rotlla el procs d'ensenyana-aprenentatge. Esta avaluaci contextualitzada ha de comparar els
continguts previstos per a treballar en el grup classe amb els nivells de competncia de l'a-
lumne/a, els seus interessos i les estratgies que utilitza, per a, d'esta manera, marcar la lnia
directriu de les adaptacions que necessitar.
A continuaci, a travs de l'experincia d'alguns professors, anirem veient distints aspectes de
les adaptacions curriculars, amb la finalitat d'establir una xicoteta guia que puga ajudar a l'ho-
ra d'elaborar una adaptaci per a un alumne o alumna amb altes capacitats.
A ms, en l'annex III es podran consultar adaptacions curriculars individualitzades, elaborades
per professors i professores que han participat en esta experincia de formaci.
3.1. LES ADAPTACIONS CURRICULARS, COM A ESTRATGIA D'ENRIQUIMENT, PER A
ATENDRE L'ALUMNAT AMB ALTES CAPACITATS.
Totes les decisions que prenen els professionals de l'educaci per a donar resposta a les
necessitats educatives de l'alumnat amb altes capacitats, posades de manifest a travs de l'a-
valuaci, constituxen adaptacions o modificacions dels diversos elements que configuren la
prctica educativa (Arocas.E, Martnez.P i Samper.I; 1994).
Estos canvis o ajustos poden establir-se en els elements segents: en el Qu ensenyar (objec-
tius i continguts), en el Com ensenyar (estratgies d'ensenyana-aprenentatge) i en el Qu i
Com avaluar.
A continuaci anirem fent un recorregut per cada un d'estos elements i intentarem, al seu torn,
descriure el procs a seguir per a prendre les decisions d'adaptaci.
3.1.1. Qu anem a ensenyar
"Carla supera part dels continguts previstos per a treballar, i a ms, com que aprn tan rpida-
ment, em tem que el prxim trimestre els continguts previstos en la programaci no seran ade-
quats per a ella".
55
c-3_v.qxd 16/09/2004 14:46 Pgina 55
Llus s el tutor de Carla i comenta la seua preocupaci, ja que s'adona que els continguts que
ell tenia previstos per a treballar amb el grup no responen a les necessitats de Carla.
En l'avaluaci psicopedaggica va quedar constatat que ja dominava molts dels continguts pre-
vistos i, ats que aprn de manera rpida i efica, es va prevore que en un termini breu (abans
que els seus companys) hauria adquirit la majoria dels continguts programats.
Una vegada identificats els continguts que Carla ja domina, haurem
d'ELIMINAR-LOS i INTRODUIR-NE d'altres. Com que preveiem els contin-
guts que adquirir en un termini breu de temps, haurem d'AMPLIAR.
Carla necessitava, per tant, que s'eliminaren aquells continguts que ja dominava i se n'hi intro-
duren d'altres.
"Em preocupava molt eliminar continguts. En un principi vaig pensar a introduir altres contin-
guts, per, sense eliminar aquells que Carla ja dominava, vaig optar per afegir continguts".
"Desprs de cert temps seguint esta estratgia (Clara realitzava exactament totes les activitats
del grup i a ms jo li donava activitats noves relacionades amb els continguts afegits), la mare
va vindre a parlar amb mi. Ella em va comentar la sensaci que tenia la xiqueta: en realitat ella
vivia esta situaci com una crrega, com una dosi de treball extra".
Per aix, s important perdre la por a ELIMINAR, ja que, si no, correm el risc de desmotivar el
nostre alumnat. Desprs d'un temps, Carla possiblement hauria intentat no destacar, passar
ms desapercebuda i d'esta manera no rebre treball afegit.
Un altre dels aspectes que preocupava a Llus era introduir de forma sistemtica continguts de
nivells superiors. No sabia si aix era el ms apropiat per a Carla.
56
Quin rotllo
A ja m'ho s
c-3_v.qxd 16/09/2004 14:46 Pgina 56
En principi no pareix convenient triar continguts propis de nivells superiors si no s que l'a-
lumna ha demandat informaci sobre estos. Ms b, la Introducci de nous continguts hauria
de tindre com a base les necessitats que manifesta i els interessos concrets d'aprenentatge
detectats a travs de l'observaci diria en classe i constatats en l'avaluaci psicopedaggica.
El procs a seguir podria ser el segent:
En primer lloc cal valorar si en la programaci s'estan treballant continguts relacionats amb les
necessitats detectades; en este cas, l'estratgia ser PRIORITZAR i treballar-los amb ms
intensitat. Per exemple, si a Carla li costa comunicar-se de forma satisfactria amb els seus
iguals, caldria PRIORITZAR tots aquells continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals
que afavorisquen la comunicaci amb els altres.
Tamb podria passar que en l'avaluaci es constataren necessitats per a les quals no hi ha res-
posta en la programaci dirigida a tot el grup. En este cas, l'estratgia consistiria a INTRODUIR
continguts dirigits a donar resposta a esta necessitat. Per exemple, Carla necessitava apren-
dre estratgies de busca, organitzaci i sistematitzaci de la informaci, per la qual cosa es va
decidir introduir continguts procedimentals dirigits a respondre a esta necessitat.
57
MILLORAR LA
CAPACITAT PER A
COMUNICAR AMB
ELS ALTRES
NECESSITATS PRIORITZAR
CONTINGUTS
RELACIONATS
APRENDER
ESTRATGIES DE
BUSCA,
ORGANITZACI I
SISTEMATITZACI
DE LA INFORMACI
NECESSITATS
NO TENIM
RESPOSTA EN LA
PROGRAMACI
INTRODUIR
CONTINGUTS
PROCEDIMENTALS
RELACIONATS AMB
ESTA NECESSITAT
CONCEPTES,
PROCEDIMENTS I
ACTITUDS QUE
AFAVORIXEN LA
COMUNICACI
c-3_v.qxd 16/09/2004 14:46 Pgina 57
58
Finalment, pot passar que l'alumna manifeste desitjos intensos d'aprofundir en determinats
temes que no estan presents en la programaci, i en este cas l'estratgia a seguir seria INTRO-
DUIR continguts relacionats amb els interessos detectats. Per exemple, Carla mostrava molt
d'inters a aprofundir sobre temes relacionats amb La civilitzaci egpcia i La vida dels insectes.
Una altra estratgia d'adaptaci del currculum que sol aplicar-se de forma simultnia a les
anteriors i que resulta molt beneficiosa s utilitzar diferents formes d'ampliaci, quan els i les
alumnes, encara que no dominen els continguts que es van a treballar, com passava en situa-
cions anteriors, s que sn capaos d'aprendre'ls de forma molt ms rpida.
"L'ampliaci em pareixia una opci molt bona, per no sabia exactament com realitzar-la: si afe-
gint continguts o ampliant la informaci i plantejant activitats ms complexes, per sempre pre-
nent com a base els continguts previstos".
L'AMPLIACI VERTICAL, consistix bsicament a augmentar la quantitat de
continguts a aprendre, mentres que en l'AMPLIACI HORITZONTAL l'aug-
ment quantitatiu de continguts queda en un segon terme i preval la realit-
zaci d'interconnexions entre els continguts que es van a aprendre.
Castell i Martnez (1998) consideren que l'ampliaci de continguts ha de girar sempre sobre
els continguts ordinaris, ampliant la informaci i proposant activitats que requerisquen un
major nivell de complexitat: classificar, aplicar... Consideren bsic no copiar activitats o con-
tinguts de cursos posteriors ni simplement ampliar el nombre d'activitats previstes si no reque-
rixen una major dificultat.
APROFUNDIT EN
TEMES
RELACIONATS AMB...
INTERESSOS
INTRODUIR
NO ESTAN
PRESENTS EN LA
PROGRAMACI
CONTINGUTS
RELACIONATS AMB
NECESSITAT
c-3_v.qxd 16/09/2004 14:46 Pgina 58
59
Aix, ens centrarem en l'ampliaci horitzontal que pot enfocar-se bsicament de dos formes:
a) Ampliar continguts, per sempre dins d'una mateixa matria i dels continguts
treballats.
Als efectes didctics, reprendrem la Unitat de Coneixement del Medi (3 d'Educaci
Primria) que hem vist en l'annex II A, en l'apartat Fitxes per a saber-ne ms, i anirem
veient exemples d'activitats que responen a esta modalitat d'ampliaci:
Activitats d'ampliaci
Imaginar i escriure qu li passaria a una persona que t un problema en la boca, en l'es-
tmac o en l'intest. Proposar alguna soluci.
- Esta activitat s d'aplicaci dels continguts que s'estan treballant. Per tant, pro-
posa un major nivell de complexitat i aprofundiment.
Elaborar una dieta per a un dia en qu es combinen equilibradament els diversos tipus
d'aliments.
- Esta activitat tamb podem considerar-la d'aplicaci. Es treballen els mateixos
continguts, per l'activitat proposada requerix una major aprofundiment.
Buscar les principals caracterstiques de cada una de les formes de conservaci dels
aliments.
- Esta activitat amplia els continguts conceptuals, plantejant una activitat ms
complexa, analitza semblances i diferncies, i treballa al seu torn continguts pro-
cedimentals de "busca d'informaci".
Buscar informaci sobre cada una de les formes de conservaci i explicar qu et pareix
millor i per qu.
- Esta activitat amplia proposant continguts procedimentals ms complexos,
"busca informaci" i planteja una aplicaci i generalitzaci de continguts
conceptuals.
Sobres o fitxes per a saber-ne ms:
c-3_v.qxd 16/09/2004 14:46 Pgina 59
b) Ampliar continguts, establint vincles i connexions amb altres continguts de la
mateixa rea o b amb continguts de matries diferents.
Continuarem veient activitats proposades en l'annex II, que respondrien a este tipus
d'ampliaci.
Elabora una dieta en qu es combinen equilibradament els diversos tipus d'aliments i
siga adequada a l'poca de l'any en qu estem.
Esta activitat amplia els continguts relacionant-los amb altres de la mateixa matria (les
estacions de l'any i els aliments caracterstics de cada estaci) i desprs proposa una
aplicaci.
Estudiar cada un dels rgans que intervenen en el procs alimentari, definint-los i expli-
cant en qu consistix la seua funci detalladament.
Esta activitat amplia continguts dins de la mateixa rea (rgans interns del cos hum) i
establix una relaci amb els continguts referents a l'alimentaci, que sn els que s'es-
tan treballant.
Esbrinar els preus dels distints aliments per a, posteriorment, calcular el pressupost
d'eixa dieta, tant per persona com per a una famlia amb un nombre de membres
determinat.
El pressupost podria ser diari, setmanal o mensual.
Estes dos activitats relacionen els continguts que s'estan treballant en l'rea de
Coneixement del Medi amb continguts de l'rea de Matemtiques, tant del curs actual
com de cursos anteriors (addici i multiplicaci aplicada a la resoluci de problemes).
60
Sobres o fitxes per a saber-ne ms:
Carpetes creatives
c-3_v.qxd 16/09/2004 14:46 Pgina 60
Elaborar un cmic, amb el lema: Histria d'un entrep o Histria d'un glop de llet
Esta activitat relaciona els continguts que s'estan treballant en l'rea de Coneixement
del Medi amb continguts de l'rea de Llengua (El llenguatge del cmic).
3.1.2. Com podem ensenyar millor
En l'avaluaci psicopedaggica, realitzada a Carla, tamb hi havia una informaci molt interes-
sant sobre l'estil d'aprenentatge de l'alumna. Esta informaci ens mostrava Carla com una
xiqueta motivada que: aprn b en qualsevol situaci, que preferix buscar la informaci per
ella mateixa i utilitzar la informaci que ja t per a trobar soluci a situacions noves, contrastant
opinions i idees; li agrada treballar en equip i, a ms del material habitual, li agrada utilitzar
material d'ampliaci i consulta".
Llus, el seu professor, en collaboraci amb el psicopedagog/a, va anar comparant estes carac-
terstiques amb el tipus d'estratgies que ell utilitzava habitualment en classe per a ensenyar.
D'esta comparaci van anar sorgint tota una srie de possibles adaptacions per a respondre
millor a les necessitats de l'alumna.
El procs podria ser el segent:
COM APRN CARLA COM S'ENSENYA
ADAPTACIONS NECESSRIES
A continuaci, podem vore un quadro resum en qu es compara la informaci sobre les carac-
terstiques d'estil d'aprenentatge de Carla i les caracterstiques metodolgiques que es donen
en el context aula, per a poder plantejar algunes de les adaptacions que s'haurien de realitzar.
61
Segur que Pere conta
molt b les coses que
hem fet en l'equip!
c-3_v.qxd 16/09/2004 14:46 Pgina 61
Informaci alumna Informaci context aula Possible adaptaci
Quadro 1.
El gran repte que se'ns planteja quant al COM ENSENYAR, s la manera de respondre a les
necessitats de l'alumne o alumna, de la manera ms integradora possible. A vegades la intro-
ducci o l'ampliaci de continguts queden redudes a propostes de treball totalment indivi-
dualitzat al marge de la dinmica de l'aula, a activitats afegides que l'alumne o alumna realitzen
individualment quan han acabat les tasques que s'havien previst per al grup.
En este sentit, experincies com les descrites en el captol 3 en sn un bon exemple, ja que s'in-
tenta donar resposta a les necessitats, per dins de la dinmica de l'aula, mantenint al mxim la
coherncia i la interrelaci amb el que s'est treballant amb el grup i deixant noms per a
moments puntuals i de manera extraordinria el treball individualment i totalment al marge.
En esta lnia, a continuaci, anirem veient alguns exemples sobre possibles canvis en el com
ensenyar.
Programar ACTIVITATS MPLIES que tinguen diferents graus de dificultat i
realitzaci, permet que els i les alumnes ms capaos puguen encarregar-
se de les tasques ms complexes o ms adequades a les seues
caracterstiques.
62
Preferix buscar la informaci per ella
mateixa.
Preferix les activitats en qu ha d'utilit-
zar el que ja sap per a trobar soluci a
situacions noves, contrastant opinions
i idees.
Li agrada treballar en grup.
Preferix utilitzar material d'ampliaci i
consulta.
S'utilitza preferentment la metodologia
expositiva, s a dir, el tutor explica la
lli utilitzant el llibre de text.
Es plantegen preferentment activitats
de reproducci de la informaci i algu-
nes d'aplicaci de continguts.
La majoria de les activitats es realitzen
de forma individual i peridicament es
plantegen treballs en grup.
En l'aula, a ms dels llibres de text i
quaderns hi ha una xicoteta biblioteca
d'aula, amb algun llibre de consulta.
Combinar esta metodologia amb activi-
tats en qu l'alumna haja de buscar la
informaci per ella mateixa.
Reduir o eliminar en algun cas les acti-
vitats de reproducci i plantejar ms
activitats d'aplicaci i interconnexi de
continguts.
Programar treballs en equip d'una
forma ms sistemtica i en ms rees.
Augmentar els materials d'ampliaci i
consulta en l'aula o planificar la utilitza-
ci de la biblioteca del centre en este
sentit.
c-3_v.qxd 16/09/2004 14:46 Pgina 62

63
Es tracta de dissenyar activitats que incloguen, al seu torn, diverses subactivitats o activitats
grupals i que puguen realitzar-se de forma cooperativa.
Les estratgies d'aprenentatge cooperatiu permeten a l'alumne o alumna saber que el seu tre-
ball ajuda el grup.
En l'experincia d'aprenentatge cooperatiu que figura en el Captol 3, pot vore's detalladament
una proposta d'este tipus i com l'alumnat amb altes capacitats pot trobar resposta, d'una mane-
ra integradora, a les seues necessitats.
D'una banda, s'han previst objectius per a l'alumnat amb un bon potencial d'aprenentatge que
puga i vullga aprendre ms.
A ms, es fa un seguiment dels continguts que este alumnat est treballant, per a assegurar-
se que sn acords amb els objectius proposats i suposen realment una oportunitat d'aprendre
tenint en compte el seu nivell de dificultat.
Programar DIVERSES ACTIVITATS PER A TREBALLAR UN MATEIX CON-
TINGUT permet desenrotllar els continguts amb distint nivell de profundi-
tat i extensi.
Si en l'exemple anterior es treballaven distints continguts per mitj d'activitats mplies, de la
mateixa manera es pot treballar un mateix contingut amb activitats diverses que impliquen
diferents graus de dificultat.
En l'experincia del Taller d'Ampliaci que figura en el captol 3, i especficament en l'annex II
A, podem vore de manera detallada un exemple de com es poden dissenyar activitats amb dis-
tint grau de dificultat per a treballar els continguts previstos en una unitat didctica.
La tutora t prevista una llista d'activitats graduades quant al nivell de dificultat, i aix li permet
seleccionar-les en funci de les caracterstiques de l'alumnat.
Com podem observar, les ms senzilles sn activitats que suposen identificaci o reproducci
dels continguts: definir, explicar, classificar, etc:
Unix una srie d'esports amb la corresponent definici.
Amb un grau de dificultat major se situen aquelles activitats que impliquen aplicaci dels con-
tinguts: resoluci de problemes, transferncia de mtodes i tcniques a situacions noves, etc:
En una llista d'aliments associa cada aliment amb la seua funci primordial dins de la
dieta.
c-3_v.qxd 16/09/2004 14:46 Pgina 63

Les activitats ms complexes sn aquelles en qu cal relacionar continguts, comparar, comen-
tar, interpretar, etc:
Enumera problemes que es poden derivar d'una alimentaci incorrecta o deficient.
Programar ACTIVITATS OBERTES, que permeten distintes possibilitats d'e-
xecuci i expressi.
Es tracta de dissenyar propostes d'activitats flexibles i mplies de manera que l'alumnat hi
puga participar, triant la manera de realitzar-les.
Cal tindre en compte que les propostes obertes i les activitats que permeten diferents formes
de realitzaci s'adeqen millor a les caracterstiques d'este alumnat.
A vegades, una estratgia tan senzilla com eliminar de les activitats del llibre de text la mane-
ra de realitzar-la resulta beneficis per als alumnes ms capaos.
Cal tindre present que la major part d'activitats que figuren en els llibres de text han de fer-se
a travs de la lectoescriptura, i este procs d'adaptaci planteja la possibilitat de realitzar les
activitats a travs de formes d'expressi: grfica, amb sons, msica, escenificaci, amb mate-
rials plstics,...
Planificar ACTIVITATS DE LIURE ELECCI per l'alumnat.
Es tracta que, en alguns moments, l'alumna puga triar lliurement, realitzar activitats que res-
ponguen als seus interessos. Generalment, a es planteja si acaben els primers les activitats
previstes per al grup, per pareix ms idoni establir alguns moments del dia o de la setmana,
de manera que estos moments constitusquen una activitat habitual en la dinmica de l'aula.
En el cas de Carla, el tutor va decidir que en els moments en qu tot el grup treballava la uni-
tat didctica de la qual Carla dominava part dels continguts programats, l'alumna, en moments
concrets, treballaria sobre un xicotet projecte d'investigaci relacionat amb els seus interes-
sos, com per exemple: la histria de les pirmides, la vida en comunitat de les formigues o
qualsevol tema que poguera interessar-li i voldria aprofundir-hi.
Els treballs d'investigaci poden constituir un bon recurs, i a ms, depenent de com es plan-
tege la seua realitzaci, poden resultar enriquidors per a tot el grup.
64
c-3_v.qxd 16/09/2004 14:46 Pgina 64

Pensem, per exemple, que el grup de Carla realitza una visita a l'Oceanogrfic. Prviament el
tutor pot treballar amb tot el grup tota una srie de continguts relacionats amb la visita que rea-
litzaran i que els permetr aprofitar l'experincia al mxim.
Una vegada realitzada la visita, el tutor pot programar una srie d'activitats bsiques per al gran
grup, proposar un treball en xicotet grup i tamb deixar la porta oberta, perqu algun alumne
o alumna puga fer, si hi est interessat, un treball individual d'arreplega de dades i investigaci.
Possiblement, Carla trie fer un treball en xicotet grup, ja que tal com apareix en el quadro 1,
preferix treballar en equip, per en un altre moment pot tindre l'opci del treball individual, o el
tutor pot fer-li la proposta si ho considera necessari.
D'esta manera, estarem donant resposta a una necessitat individual, per a travs d'una estra-
tgia grupal.
Programar ACTIVITATS INDIVIDUALS per a l'alumne/a molt capacitat.
Quan s'han efectuat modificacions i ajustos en la programaci del grup, per considerem que
encara hi ha activitats que no sn adequades per a l'alumne/a pot resultar necessari programar
tasques individuals.
s una estratgia adequada per a treballar continguts amb ms profunditat o extensi i tamb
pot ser-ho per a desenrotllar continguts relacionats amb els interessos de l'alumne/a i que no
treballaran la resta de la classe.
Escriure un article per a la revista del collegi mentres tots fan un dictat, elaborar el pressupost
de gastos d'una excursi mentres la resta fa clcul, poden ser-ne alguns exemples.
Si volem sistematitzar este tipus d'estratgies, que realment poden ser molt tils, podem pen-
sar en una organitzaci d'aula i una programaci d'activitats que permeta portar-les a cap de la
manera ms normalitzada possible.
Es tracta que este tipus d'activitats no siguen una cosa puntual o extraordinria, sin que esti-
guen previstes en la nostra dinmica habitual.
3.1.3. Qu avaluem i com podem fer-ho
"A l'hora d'avaluar em plantejava si els mateixos procediments i estratgies que utilitzava amb
la resta d'alumnes serien idonis tamb per a avaluar els progressos de Carla".
65
c-3_v.qxd 16/09/2004 14:46 Pgina 65

PER ESTA RA, CAL PLANIFICAR PROCEDIMENTS D'AVALUACI QUE
PERMETEN SABER FINS A ON HA APRS L'ALUMNA.
La lnia que hem seguit a l'hora de programar les activitats s igualment til per a planificar l'a-
valuaci. Cal tindre sempre present que com ms tancades i estructurades siguen les activi-
tats que plantegem per a avaluar, menys ens permetran saber fins a on sap l'alumne/a.
D'altra banda, si en l'adaptaci curricular prevista per a l'alumne/a hem INTRODUT CONTIN-
GUTS NOUS I DIFERENTS, si hem AMPLIAT ELS CONTINGUTS A APRENDRE, haurem d'esta-
blir els CRITERIS QUE ENS PERMETEN AVALUAR ELS PROGRESSOS REALS DE L'ALUMNE/A.
A continuaci exposem algunes orientacions per a l'avaluaci de l'alumnat amb altes capaci-
tats que poden ser tils:
Orientacions de carcter general:
Procurar que els criteris d'avaluaci guarden una estreta relaci amb els ajus-
tos que hen realitzat.
Unificar els criteris d'avaluaci per part de tot l'equip docent que atn
l'alumne/a.
Dissenyar activitats que ens permeten aplicar el criteri i utilitzar materials
diversos.
Planificar procediments d'autoavaluaci; aix ens permetr no sols avaluar pro-
gressos, sin tamb detectar necessitats.
Reduir les situacions d'examen i basar-nos ms en l'observaci, en l'anlisi de
quaderns i de treballs, ...
Plantejar-nos, prou sovint, si els canvis que hem introdut en la programaci,
estan sent eficaos i sobretot si la motivaci de l'alumne s la desitjada.
Qestionar-nos si les activitats que plantegem suposen realment un repte per
a l'alumne o alumna i si l'ajuden a desenrotllar la imaginaci.
Revisar aspectes organitzatius com: materials, temps que es dna a les diver-
ses activitats plantejades, ubicaci del taller d'ampliaci i adequaci de les acti-
vitats que hem preparat.
Citar peridicament la famlia de l'alumne/a, tant per a comprovar la seua satis-
facci respecte al tipus de resposta que s'est intentant donar a les necessitats
del seu fill/a, com per a conixer quin s el seu nivell de satisfacci amb el
ritme de progrs que seguix.
66
c-3_v.qxd 16/09/2004 14:46 Pgina 66

Valorar el temps i la precisi en les tasques que realitza.
Valorar com planifica i mostra constncia en aquelles tasques que li sn espe-
cialment interessants i en les quals hi ha hagut un comproms previ, com pot
ser un treball d'investigaci sobre un tema del seu inters.
Valorar la capacitat per a relacionar, transferir o aplicar els aprenentatges, quan
es plantegen en classe qestions sobre el que s'ha treballat o tenen relaci
amb aix; per exemple, el cicle de l'aigua.
Valorar totes aquelles aportacions noves que suposen un enriquiment del que
s'est treballant en l'aula; per exemple, noves interpretacions d'una notcia, d'un
conte o d'un xicotet reportatge de TV.
Valorar la capacitat i la seua actitud respecte a la realitzaci d'activitats tutorit-
zades; per exemple, explicar a dos o tres companys/es algunes qestions que
ja hem explicat, per que ells no han acabat de comprendre i assimilar.
Valorar la capacitat per a collaborar i realitzar aportacions importants i fre-
qents en els treballs d'equip, per exemple, observar fins a quin punt s'implica
en el treball i si la seua aportaci real respon a les seues possibilitats.
Valorar tamb aspectes de relaci social i interacci amb els altres, tant adults
com companys i companyes, per exemple, l'habilitat per a demandar alguna
cosa al professor o als companys/es.
Valorar com sn les seues intervencions en el grup a l'hora de fomentar un
clima de dinamisme i treball conjunt, per exemple, la seua intervenci respec-
te a l'organitzaci de la festa de carnestoltes.
67
c-3_v.qxd 16/09/2004 14:46 Pgina 67
c-3_v.qxd 16/09/2004 14:46 Pgina 68
ANNEX 1
Materials de Treball dels Tallers d'Enriquiment
de les Matemtiques
anex1_v.qxd 16/09/2004 14:48 Pgina 69
anex1_v.qxd 16/09/2004 14:48 Pgina 70
TALLER DE LA CALCULADORA
Nombres curiosos
El nmero 91
El nmero 91 ens recorda el de la policia (091) i tamb el prefix de qu ens servim per
a telefonar a Madrid.
Ara vors que este nombre tamb s fams perqu quan el multipliquem per 1.2.3,...9,
li passen unes coses molt curioses.
91 X 1 = 091
91 X 2 = 182
91 X 3 = 273
91 X 4 = 364
91 X 5 = 455
91 X 6 = 546
91 X 7 = 637
91 X 8 = 728
91 X 9 = 819
Observa que la columna de les unitats comena en 1,2,3... i acaba en 9; la de les des-
enes comena en 9 i va baixant fins a 1; i la de les centenes comena en 0 i va pujant
d'un en un fins al 8.
Un nombre misteris: el 9
Fes estes restes i vors el resultat que t'ix.
9 - 1 =
98 - 21 =
987 - 321 =
9876 - 4321 =
98765 - 54321 =
987654 - 654321 =
9876543 - 7654321 =
98765432 - 87654321 =
987654321 - 987654321 =
Annex 1
71
anex1_v.qxd 16/09/2004 14:48 Pgina 71
TALLER DE CUBS
Nivell 1. Construccions lliures.
Nivell 2. Construir seguint els models.
Nivell 3. Realitzar una construcci i dibuixar-la a m en la trama.
Nivell 4. Realitzar construccions seguint els models per mitj de fitxes de Word.
Nivell 5. Dibuixar les construccions realitzades usant el programa de dibuix Cabri.
Nivell 2. Construir seguint els models.
72
anex1_v.qxd 16/09/2004 14:48 Pgina 72
Nivell 3. Realitzar una construcci i dibuixar-la a m en la trama.
Annex 1
73
anex1_v.qxd 16/09/2004 14:48 Pgina 73
74
TALLER DE TANGRAM
Condicions complementries per a la seua utilitzaci
Treball individual o per parelles.
Variants
Problemes a resoldre amb dos tangrams.
Problemes que es resolen amb algunes de les peces d'un o diversos tangram.
Tipus
Manipulatiu
Audiovisual
Textual
Joc
No estructurat
Estructurat de l'rea
Estructurat ali a l'rea
Continguts
Composicions lliures
Composici de figures:
grandria real
grandria redut
amb soluci o sense
Superfcies: comparaci i mesura
Figures equivalents
Transformaci de figures
Mltiples i divisors
Fraccions
Decimals
Descripci
Hi ha diversos tipus de tangram: quadrat, triangular, ovoide, ...; el que es descriu s el TANGRAM XINS, del
tipus de tangram quadrat format per set peces:
2 triangles grans (issceles rectangles)
1 triangle mitj (issceles rectangle)
2 triangles xicotets (issceles rectangle)
1 quadrat
1 romboide
Bloc
Numeraci
Mesura
Geometria
Estadstica. Atzar. Probabilitat
Lgica
Resoluci de problemes
x
x
x
anex1_v.qxd 16/09/2004 14:48 Pgina 74
Annex 1
75
anex1_v.qxd 16/09/2004 14:48 Pgina 75
TALLER DE CLCUL MENTAL
NM. 3
1) 3X7-6= 10) 9X5+40=
2) 8X3-8= 11) 9X7+30=
3) 21:3= 12) 8X6+50=
4) 1/5X20= 13) 8X7+30=
5) 4X4= 14) 7X8=
6) 3X7+2= 15) 7X7+10=
7) 4X8= 16) 7X7-10=
8) 6X7+10= 17) 4X7=
9) 9X6+1= 18) 6X6-20=
76
1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 0
11
2 1
3 1
4 1
5 1
6 1
71
8 1
9 1
5 0
1 0 0
anex1_v.qxd 16/09/2004 14:48 Pgina 76
SOLUCIONS
NM. 3
Annex 1
77
1 5 , 1 6 , 7 , 4 , 1 5 , 2 3 , 3 2 , 5 2 , 5 5 , 8 5 , 9 3 , 9 8 , 8 6 , 5 6 , 5 9 , 3 9 , 2 8 , 1 6 .
1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 0
11
2 1
3 1
4 1
5 1
6 1
71
8 1
9 1
5 0
1 0 0
anex1_v.qxd 16/09/2004 14:48 Pgina 77
TALLER DE JOCS INFORMTICS
Sokoban
Joc de laberints que consistix a portar una srie de caixes fins a un "magatzem" per noms pot
transportar-se una caixa cada vegada.
T diversos nivells de joc i, en la versi MS-DOS, hi ha la possibilitat de construir els teus propis
laberints.
Lemmings
TM
Joc d'estratgia amb quatre nivells de joc i ms de trenta pantalles en cada nivell.
Has de conduir els "lemmings" fins a sa casa en el temps indicat, salvant al nombre ms gran possi-
ble d'ells.
El cam est ple d'obstacles per els teus "lemmings" sn capaos d'excavar, tirar-se en paracaiguda,
fer ponts, ...
78
anex1_v.qxd 16/09/2004 14:48 Pgina 78
Block
TM
Basat en el tetris per en tres dimensions. Es tracta d'encaixar els blocs per a anar formant capes que
tapen el fons del tnel. Els blocs els podem girar en tres direccions diferents. Hi ha diversos nivells de
joc i un nivell zero per a practicar.
Clic
Programa informtic desenrotllat per F. Busquets que permet dissenyar activitats educatives per a
totes les rees educatives, acompanyant-les incls amb sons i imatges.
Hi ha una gran biblioteca d'activitats, les quals es poden trobar en diversos idiomes i per a les tres
etapes educatives: Infantil, Primria i Secundria. fins i tot poden ser construdes per un mateix, pen-
jar-les en la web www.xtec.es i abaixar les que vullguem.
Annex 1
79
anex1_v.qxd 16/09/2004 14:48 Pgina 79
anex1_v.qxd 16/09/2004 14:48 Pgina 80
ANNEX 2
A:Un Taller d'Ampliaci en l'Aula
B:Una Experincia d'Aprenentatge Cooperatiu en E.S.O.
anex2_v.qxd 16/09/2004 14:50 Pgina 81
anex2_v.qxd 16/09/2004 14:50 Pgina 82
ANNEX II A
Un taller d'ampliaci en l'aula.
Curs 3r d'E. P.
rea: Coneixement del Medi.
Unitat didctica: Els aliments i l'esport.
Objectiu general:
Conixer la importncia d'una alimentaci sana i equilibrada i de l'esport per al correcte
desenrotllament del nostre cos.
Continguts conceptuals:
El procs d'alimentaci. Principals moments del procs i rgans implicats en cada un
d'ells.
La influncia de l'alimentaci en les nostres activitats i la nostra vida en general.
Els aliments. Classes d'aliments segons el seu origen: animal, vegetal i mineral.
La conservaci dels aliments. Principals formes de conservaci.
La dieta equilibrada. Grups bsics d'aliments que componen una dieta equilibrada.
L'esport. Tipus d'esports. Beneficis de l'esport.
Continguts procedimentals:
Identificaci i localitzaci dels principals rgans implicats en el procs alimentari.
Interpretaci i elaboraci de mapes conceptuals referents al tema.
Exploraci i anlisi de situacions de la vida diria relacionades amb l'alimentaci i l'es-
port que afavorixen uns hbits de vida saludables.
Continguts actitudinals:
La importncia de cuidar l'alimentaci per a mantindre el nostre cos sa i viure millor.
Valoraci de la dieta equilibrada i sana com a mitj per al nostre benestar i la nostra
salut.
El procs de preparaci del menjar, com un treball de collaboraci, en el qual tots els
membres de la famlia poden participar.
Valoraci de l'esport i l'activitat fsica en general per al nostre correcte desenrotllament.
Respecte, acceptaci i valoraci de les regles de joc.
Annex 2
83
anex2_v.qxd 16/09/2004 14:50 Pgina 83
Activitats bsiques
(*) Explica oralment o per escrit per a qu servixen els aliments.
(*) Associa cada moment amb l'rgan o rgans que corresponga.
(*) Associa diversos aliments amb el seu origen: animal, vegetal.
(*) Enumera aliments de cada un dels orgens.
(*) Enumera les tres classes d'aliments fonamentals que han de compondre una dieta equilibrada.
(*) Relaciona una llista d'aliments amb la principal forma de conservaci d'estos.
(*) Explica els principals beneficis de l'esport.
(*) Unix el nom d'una srie d'esports amb la corresponent definici.
(*) Enumera esports individuals i en equip.
(**) Escriu en un grfic, ja donat, els 4 moments bsics del procs alimentari: Ingesti, digesti,
trnsit intestinal i evacuaci.
(**) Numera i ordena temporalment els 4 moments bsics del procs alimentari.
(**) Associa diversos aliments amb el seu origen especfic: quin animal, quin vegetal, ...
(**) Classifica una llista d'aliments segons el seu origen general: animal, vegetal o mineral.
(**) En una llista d'aliments, associa cada un d'ells amb la seua funci primordial dins de la dieta.
(**) Classifica una llista d'aliments segons les principals formes de conservaci.
(**) Classifica una llista d'esports, segons siguen individuals o en equip.
(***) Subclassifica dins de cada una de les llistes els aliments segons el tipus d'animal (mamfer, au, peix)
o de vegetal (cereals, verdures, hortalisses,..) de qu provenen.
(***) Enumera problemes que es poden derivar d'una alimentaci incorrecta o deficient.
(***) Enumera les principals regles de joc d'un esport que practiques habitualment. Explica les
conseqncies de l'incompliment de les regles.
84
anex2_v.qxd 16/09/2004 14:50 Pgina 84
Activitats d'ampliaci
Estudia cada un dels rgans que intervenen en el procs alimentari, definint-los i expli-
cant en qu consistix la seua funci detalladament.
Imagina i escriu qu li passaria a una persona que t un problema en la boca, en l'est-
mac o en l'intest. Proposa alguna soluci.
Elabora una dieta per a un dia en qu es combinen equilibradament els diversos tipus
d'aliments.
Elabora una dieta en qu es combinen equilibradament els diversos tipus d'aliments i
que estiga adequada a l'poca de l'any en qu estem.
Elabora llistes d'aliments d'origen animal i vegetal, distingint entre aquells que arriben a
la nostra dieta amb un mnim procs de transformaci i el mateix aliment desprs de
passar per processos de transformaci.
Associa diversos aliments que passen per processos d'elaboraci amb el producte d'o-
rigen. Per exemple, les barretes de cereals.
Busca les principals caracterstiques de cada una de les formes de conservaci dels
aliments.
Busca informaci sobre cada una de les formes de conservaci i explica quina et pareix
millor i per qu.
Explica els avantatges i desavantatges dels esports individuals o en equip.
Enumera una llista d'esports i pensa en quines parts del cos es desenrotllen ms al
practicar-los.
Observacions: algunes d'estes activitats poden ser realitzades en grup. Per exemple, l'activitat
relacionada amb l'elaboraci d'una dieta per un grup. La podem proposar de forma individual
o grupal; en cas de proposar-la per a un grup, podem deixar que l'alumne trie els seus com-
panys/es o decidir-ho nosaltres mateixos. En este cas, l'activitat podria ampliar-se elaborant
una dieta per a tota una setmana i pensant en una estaci de l'any.
Annex 2
85
Sobres o fitxes per
a Saber-ne ms
anex2_v.qxd 16/09/2004 14:50 Pgina 85
Elabora un cmic, amb el lema: Histria d'un entrep o Histria d'un glop de llet,...
Inventa't un esport nou i explica com s'ha de practicar.
Imagina una forma diferent de practicar un esport conegut.
Observacions: estes activitats poden realitzar-se tant individualment com en xicotet grup. En
el cas del cmic, donaria l'oportunitat de participar a algun alumne/a que dibuixe b i un altre
alumne o alumna el nivell d'expressi escrita dels quals siga tamb molt bo.
Treball d'investigaci dirigit: Els aliments d'origen animal i la seua importncia en
l'alimentaci humana. Gui del treball:
Els diversos aliments d'origen animal.
Caracterstiques de cada un dels grups d'aliments d'origen animal.
Composici nutricional dels aliments dorigen animal.
Presncia dels aliments d'origen animal en la dieta humana.
Treball d'investigaci lliure: Tria un tema relacionat amb l'alimentaci o amb l'esport
per a realitzar un treball. Realitza un gui i explica quins passos seguirs per a
elaborar-lo.
Observaci: En els treballs d'investigaci tamb hem de considerar l'opci del treball en grup.
86
Carpetes creatives
Carpetes de treballs
d'investigaci
anex2_v.qxd 16/09/2004 14:50 Pgina 86
Altres suggeriments
Basant-se en algunes de les activitats proposades tamb es pot plantejar un treball que
relacione dos o ms rees.
A continuaci exemplifiquem com dos activitats de l'apartat fitxes per a saber-ne ms,
es poden relacionar amb l'rea de Matemtiques.
Activitats de partida:
Elabora una dieta per a un dia en qu es combinen equilibradament els diversos
tipus d'aliments.
Elabora una dieta en qu es combinen equilibradament els diversos tipus d'ali-
ments i que estiga adequada a l'poca de l'any en qu estem.
Activitats relacionades amb l'rea de Matemtiques:
Esbrina els preus dels distints aliments per a posteriorment calcular el pressu-
post d'eixa dieta, tant per persona com per a una famlia amb un nombre de
membres determinat.
El pressupost podria ser diari, setmanal o mensual.
Continguts de Matemtiques que es treballen:
Unitats de pes.
Addici, multiplicaci i divisi.
Annex 2
87
anex2_v.qxd 16/09/2004 14:50 Pgina 87
ANNEX II B
Una experincia d'aprenentatge
cooperatiu en Educaci Secundria
Obligatria.
Curs: 2n d'ESO.
rea: Cincies de la Naturalesa.
Unitat didctica: Els altres sers vius.
Organitzaci del treball i programaci de la unitat didctica:
El desenrotllament de la unitat didctica est basat en una tcnicaconcreta de treball coope-
ratiu anomenada trencaclosques o puzle, i s'ha desenrotllat per mitj del procs segent:
Seqenciaci de les sessions
1. Presentaci del tema.
Qestionari inicial.
Establiment dels objectius didctics i dels objectius individuals que es pretenen aconseguir.
2. Establiment dels grups.
Repartiment dels continguts.
Es comena a treballar en la busca d'informaci.
3. Continua el treball dins dels grups.
4. Reunions de comissions d'experts, per a aclarir dubtes i unificar continguts.
Realitzaci d'activitats especfiques.
5. Reunits una altra vegada en els equips, cada membre comunica a la resta dels integrants els continguts que ha treballat.
6. Continuen les comunicacions en els equips.
Cada equip ha de comenar a elaborar la sntesi del tema (mapa conceptual).
7. Acabar mapa conceptual. Entregar-lo. Correcci de les activitats especfiques en grup (amb solucionari).
8. Activitats de sntesi (en equips, per sense disposar de cap tipus de material, ni llibre ni llibreta).
Correcci de les activitats entre grups utilitzant transparncia.
9. Acabar la correcci de les activitats, si s procedent.
Valoraci del grau de consecuci dels objectius individuals establits en la primera sessi.
Valoraci del grau de consecuci dels objectius en el conjunt de l'equip.
Avaluaci del treball del grup-classe
(1) Qestionari inicial
1.- Saps com es fa el iogurt? Podries explicar-ho?.
2.- Saps definir els bacteris amb dos caracterstiques? (recorda que formen part d'un regne ja estudiat durant el curs passat).
3.- Saps qu s la grip? Quina s la causa?.
4.- Posa dos exemples de fongs que conegues.
5.- Qu s un virus?.
6.- De quina manera es defn el nostre organisme contra les infeccions?.
7.- Sabries dir quines sn les caracterstiques del regne dels protoctisos?.
88
anex2_v.qxd 16/09/2004 14:50 Pgina 88
(2) Objectius didctics
Objectius bsics a aconseguir amb tot l'alumnat
1. Establir caracterstiques del regne dels fongs.
2. Establir caracterstiques del regne dels protoctisos.
3. Establir caracterstiques del regne de les moneres.
4. Saber qu s un virus.
5. Conixer les parts d'un fong pluricellular (un bolet).
6. Reconixer i saber qu s un liquen.
7. Reconixer diferents morfologies bacterianes.
8. Definir el concepte d'immunitat.
Objectius generals a aconseguir per la major part del grup
9. Citar algunes aplicacions industrials de l'activitat dels fongs i bacteris.
10. Anomenar malalties ocasionades per fongs, protozous, bacteris i virus.
11. Diferenciar els 3 mecanismes d'alimentaci dels fongs: simbitics, saprfits, i parsits.
12. Conixer els 4 tipus de protozous.
13. Conixer els 3 tipus en qu es classifiquen les algues.
14. Diferenciar 2 mecanismes de defensa del sistema immunitari hum.
Objectius d'ampliaci per a l'alumnat que aprn ms rpid
15. Distingir entre la immunitat natural i l'adquirida.
16. Relacionar l'activitat bacteriana amb el cicle de la material.
17. Reconixer que la SIDA: agent causant, cllules afectades i efectes.
18. Saber quins sn els principis de la vacunaci.
19. Saber qui va ser A. Fleming, i quines aportacions va oferir a la cincia.
Observacions:
Els primers huit objectius didctics sn els ms bsics i fonamentals, i inte-
ressaria que tot l'alumnat els aconseguira.
Els sis objectius segents sn objectius a aconseguir per aquells alumnes
sense dificultats i que, per tant, treballant poden aconseguir-los.
Els ltims cinc objectius s'han previst per a l'alumnat amb un bon potencial que
tinga inters a saber-ne ms.
Annex 2
89
anex2_v.qxd 16/09/2004 14:50 Pgina 89
(3) Fitxa individual d'establiment i consecuci dels objectius
Nom ____________________________ Curs ________________
Unitat didctica ___________________________________________
Objectius didctics
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
90
N
o

h
o

s
C
r
e

q
u
e

h
o

s
H
o

s

p
r
o
u

b
L
i

h
o

p
o
d
r
i
a

e
x
p
l
i
c
a
r

a

u
n

a
l
t
r
e
N
o

h
o

s
e
C
r
e
c

q
u
e

h
o

s
e
H
o

s

p
r
o
u

b
L
i

h
o

p
o
d
r
i
a

e
x
p
l
i
c
a
r

a

u
n
a
l
t
r
e
N
o

h
o

s
a
p
C
r
e
c

q
u
e

n
o

h
o

s
a
p
H
o

s
a
p

p
r
o
u

b
L
i

h
o

p
o
d
r
i
a

e
x
p
l
i
c
a
r

a

u
n
a
l
t
r
e
Valoraci
Alumne/a
Inici Final Professora
anex2_v.qxd 16/09/2004 14:50 Pgina 90
(4) Fitxa de seguiment del Treball
Curs ______________ Equip ______________________________
Unitat didctica _________________________________________
Noms
SESSI
1. Dia
Secretari/ria: Presentaci - Qestionari inicial - Objectius didctics - Objectius Individuals
2. Dia
Secretari/ria:
Busca d'informaci
Treball Individual
Material
3. Dia
Secretari/ria:
Busca d'informaci TI
Material
4. Dia
Secretari/ria:
Reuni comissions d'experts
Treball en grup
5. Dia
Secretari/ria:
Comunicacions en el grup original
TG
6. Dia
Secretari/ria:
Continuem amb les comunicacions
TG
7. Dia
Secretari/ria:
Elaborem un mapa conceptual
TG
8. Dia
Secretari/ria:
Activitats de sntesi
TG
9. Dia
Secretari/ria:
Valorar objectius individuals -TI
Valorar objectius en l'equip -TG
AUTOAVALUACI
AVALUACI dels altres membres de l'equip
Annex 2
91
anex2_v.qxd 16/09/2004 14:50 Pgina 91
(5) Guia de Treball Individual
OBJECTIUS Regne fongs Regne protoctistos Regne moneres
92
Objectiu
prioritzat
Objectiu
treballat
per l'alum-
ne/a
Revisat per
la
professora
1. Caracterstiques del regne dels
fongs.
5. Conixer les parts ' un fong pluri-
cellular (un bolet).
9. Assenyalar aplicacions industrials
de l'activitat dels fongs.
10. Anomenar malalties provocades
per fongs.
11. Diferenciar els 3 mecanismes d'a-
limentaci dels fongs: simbitics,
saprfits i parsits
19. Saber qui va ser A. Fleming i qui-
nes aportacions fu a la cincia.
Els virus
4. Saber qu s un virus.
per virus.
17. Reconixer qu s la SIDA: quina
s la causa, cllules afectades,
efectes.
La immunitat
8. Definir el concepte d'immunitat.
14. Diferenciar 2 mecanismes de
defensa del sistema immunitari
hum.
15. Distingir entre la immunitat natural
i l'adquirida.
2. Establir les caracterstiques del
regne delsprotoctistos.
6. Reconixer i saber qu s un
liquen.
per protozous.
12. Conixerels 4 tipus de protozous.
13. Conixer els 3 tipus en qu es
classifiquen les algues.
18. Saber quins sn els principis de la
vacunaci.
3. Establir les caracterstiques del
regne de les moneres.
7. Reconixer diferents morfologies
bacterianes.
9. Assenyalar alguna aplicaci indus-
trial de l'activitat dels bacteris.
per bacteris.
16. Relacionar l'activitat bacteriana
amb el cicle de la matria.
anex2_v.qxd 16/09/2004 14:50 Pgina 92
(6) Fitxa de consecuci dels objectius en l'equip
Unitat didctica: ______________________________
Codi:
N: No ho s.
P: Crec que ho s.
B: Ho s prou b.
M: Li ho podria explicar a un altre.
Objectius didctics
Nom de l'alumne/a 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12.
Annex 2
93
anex2_v.qxd 16/09/2004 14:50 Pgina 93
anex2_v.qxd 16/09/2004 14:50 Pgina 94
ANNEX 3
Adaptacions Curriculars Individuals
anex3_v.qxd 16/09/2004 14:53 Pgina 95
anex3_v.qxd 16/09/2004 14:53 Pgina 96
ADAPTACI CURRICULAR.
E. INFANTIL.
INTRODUCCI
Presentem a continuaci una adaptaci curricular que una professora d'Educaci Infantil ha ela-
borat per a un alumne que manifesta unes necessitats d'aprenentatge prou diferents a les de
la resta de xiquets i xiquetes de la classe.
Informaci sobre la histria personal i escolar de l'alumne:
ngel t 5 anys i des d'este curs assistix al nostre centre. La seua professora del curs anterior
explica en l'informe d'avaluaci que observa en ngel dificultats per a relacionar-se amb altres
xiquets:
"Sempre est sol, no vol jugar amb ning, no participa mai en les activitats collectives de la
classe". Tamb descriu ngel com: "un xiquet estrany o rar, que parla extraordinriament b i fa
dibuixos sorprenents, s difcil de motivar i no li interessen la majoria d'activitats que li propose".
La informaci que aporta la famlia d'ngel en l'entrevista d'ingrs al centre dna mostres d'a-
vanos importants en el seu desenrotllament:
ngel va comenar a parlar als 11 mesos, i a l'any i mig s'expressava de forma
clara utilitzant frases llargues i correctament estructurades. "Es podia conversar
amb ell i intervenia de forma espontnia en les conversacions dels adults",
comenta sa mare.
Als dos anys va comenar a dibuixar i a casa encara conserven dibuixos de trens,
locomotores i dracs d'este temps.
Cap als dos anys i mig va comenar a mostrar inters pels nombres, als tres
anys jugava amb els pares a calcular mentalment i efectuava (sense utilitzar els
dits) sumes i restes que no sobrepassaven el 10.
Als quatre anys sabia llegir i escriure, havia aprs sense que ning li ensenyara
preguntant al seu germ algunes lletres i paraules.
Nivell de competncia curricular:
En l'rea de Comunicaci i Representaci, en el moment actual, S CAPA DE:
En llenguatge oral i escrit:
Comprendre amb facilitat missatges verbals complexos.
Expressar-se amb fludesa i utilitzar construccions sintctiques complexes.
Dominar un vocabulari molt ampli i ser capa de definir paraules de forma molt
precisa.
Annex 3
97
anex3_v.qxd 16/09/2004 14:53 Pgina 97
Dominar la lectura: llig aproximadament 70 paraules per minut.
Comprendre textos escrits d'un nivell de lectura corresponent a 2n d'E. Primria.
Llegir indistintament lletra cursiva o d'impremta.
Escriure amb lletra cursiva amb grafia i enllaos correctes i i imitar la lletra
d'impremta.
En lgica matemtica:
Llegir i escriure correctament els nombres fins al 100.000.
Continuar sries de nombres comptant de dos en dos, de tres en tres
Sumar i restar sense portar-ne amb nombres de tres o quatre xifres.
Saber calcular el doble de qualsevol nombre (sense comptar amb els dits).
Resoldre problemes amb les operacions de suma i resta, mentalment o per
escrit.
En l'rea del medi fsic i social, en el moment actual, S CAPA DE:
Distingir diferents tipus d'animals: insectes, rptils, aus, mamfers.
Explicar les caracterstiques i l'estil de vida de la majoria d'animals.
Dominar una informaci molt mplia sobre els animals prehistrics, especial-
ment sobre els dinosaures.
Com aprn ngel:
Diria que ngel aprn noms o quasi sense ajuda, aprn de les notcies de la tele, de les con-
versacions que escolta i dels llibres que llig.
Aprn millor quan treballa sol. No funciona b en equip, encara que pense que caldria tractar
de fomentar en ell una actitud de cooperaci amb els altres en el treball.
Li interessen les activitats que considera difcils i complexes i rebutja les que li semblen massa
infantils. Preferix les tasques que jo anomene de pensament creatiu: pensar un problema, un
conte, una can i tamb les tasques de descobriment i investigaci: "com podrem esbrinar,
com descobrirem que...?.
Se sent motivat per conixer i aprendre all que li interessa, i en general, preferix obtindre la
informaci per ell mateix. s molt autnom en el treball quan est interessat i s capa de cen-
trar-se en les tasques durant perodes prolongats de temps.
98
anex3_v.qxd 16/09/2004 14:53 Pgina 98
La informaci que interessa a ngel
Li interessa qualsevol informaci relacionada amb els animals, per sobretot als dinosaures,
s tot un erudit en esta matria. Dedica moltes hores al dia, tant a casa com en el collegi, a
consultar un llibre d'animals prehistrics que li han regalat. Hi llig i estudia les caracterstiques
de cada dinosaure i segons explica utilitza un quadern de forma exclusiva per a prendre notes
i resumir la vida d'estos animals.
Molt sovint ngel explica als companys i als professors el que ha aprs en el llibre d'animals
prehistrics, utilitzant la complexa terminologia llatina que apareix en el manual.
Informaci sobre el context escolar.
El meu grup est format per 19 alumnes i alumnes, s prou homogeni exceptuant ngel i una
de les xiquetes que presenta dificultats d'expressi oral i s atesa pel logopeda.
L'aula s espaiosa i ben illuminada, tinc dos pissarres un plaf de suro i dos estanteries on
colloque el material dels xiquets. He organitzat diversos racons d'activitats com: una cuina,
jocs, perruqueria, biblioteca, teatre.
Treballem a partir de diferents centres d'inters i per mitj d'activitats molt diverses, encara que
he hagut d'elaborar una adaptaci curricular per a ngel que tractara de donar resposta a algu-
nes necessitats detectades com les segents:
Necessitats detectades:
Necessita aprendre i utilitzar estratgies i actituds que li faciliten la relaci
amb els altres companys/es.
ngel necessita tamb que se li amplien els continguts a aprendre.
Aix mateix caldr eliminar aquells continguts que ja domina substituint-los
per uns altres ms relacionats amb els seus interessos.
Necessita, per tant, modificacions en els criteris d'avaluaci.
Necessita una proposta d'activitats que resulte ms complexa i adequada
al seu estil d'aprenentatge.
Annex 3
99
anex3_v.qxd 16/09/2004 14:53 Pgina 99
Programaci quinzenal de la unitat didctica: "L'hivern"
OBJECTIUS CONTINGUTS CRITERIS D'AVALUACI
100
IDENTITAT I AUTONOMIA
Manifestar davant de persones conegu-
des els dubtes, opinions respecte a situa-
cions viscudes.
Manifestar els propis estats anmics.
DESCOBRIMENT DEL MEDI FSIC I SOCIAL
Descobrir elements desconeguts de l'hi-
vern i les seues caracterstiques.
Conixer l'adaptaci dels animals a
l'hivern.
Experimentar amb elements de l'entorn
immediat.
COMUNICACI REPRESENTACI
Llenguatge oral i escrit
Reconixer els pictogrames com una
forma de llenguatge.
Experimentar amb el propi cos i amb els
objectes, els moviments bsics que s'em-
pren en l'escriptura.
Lgica matemtica
Realitzar problemes senzills amb els nom-
bres a partir de situacions quotidianes.
Utilitzar els nombres en diverses situa-
cions (tiquets de compra, calendari vaca-
cions de nadal...).
Reconeixement de les sensacions produ-
des per diferents estats anmics.
Expressi i manifestaci de les emocions
i experincies.
Observaci i exploraci d'elements del
medi fsic: El temps a l'hivern.
Costums dels animals a l'hivern.
Experimentaci amb l'aigua per a obser-
var un canvi: El gel.
Pictogrames: Llista de paraules sobre
l'hivern.
Moviments corporals relacionats amb
l'escriptura.
Utilitzaci del nombre natural en situa-
cions quantitatives.
Numeraci.
Explicar verbalment diferents sensacions.
Utilitzar diferents mitjans de comunicaci
per a manifestar les emocions.
Observar i descriure canvis que es produ-
xen en el temps a l'hivern.
Explicar alguns costums i estils de vida
dels animals a l'hivern.
Descriure caracterstiques del gel com a
color, temperatura, duresa...
Llegir els pictogrames.
Representar l'escriptura per mitj de
moviments corporals.
Aplicar estratgies de soluci de proble-
mes en la vida quotidiana.
Reconixer i utilitzar els nombres en les
situacions proposades.
anex3_v.qxd 16/09/2004 14:53 Pgina 100
PROPOSTA D'ADAPTACIONS EN ELS OBJECTIUS I CONTINGUTS DE LA PROGRAMACI:
REA D'IDENTITAT I AUTONOMIA:
Els objectius i continguts de la programaci es consideren adequats per a ngel, ja que reco-
nixer les prpies emocions i compartir les experincies i vivncies resulten tils per a res-
pondre a la necessitat detectada d'adquirir habilitats i estratgies que milloren la seua capaci-
tat de relaci social.
REA DE DESCOBRIMENT DEL MEDI FSIC I SOCIAL:
Requerix diferents formes d'adaptaci en els continguts:
Quan es treballa sobre l'hivern es poden utilitzar l'estratgia d'aprofundiment en qu ngel haja
d'explorar, analitzar i descriure caracterstiques del medi fsic relacionades amb l'hivern.
Respecte als animals i els seus costums a l'hivern, l'estratgia d'adaptaci podria consistir en
la introducci de continguts relacionats amb els interessos de l'alumne, i treballar sobre els ani-
mals prehistrics i el seu procs d'adaptaci durant el perode glacial.
REA DE COMUNICACI I REPRESENTACI:
En la proposta adaptada per a l'alumne ha sigut necessari eliminar prcticament la major part
dels continguts de la programaci, i introduir continguts ajustats al nivell de competncia
d'ngel.
Quan el grup treballa a partir de pictogrames l'alumne utilitza textos escrits adequats al seu
nivell lector.
Quan es treballen els nombres a partir de situacions problemtiques reals es proposen pro-
blemes a l'alumne, tamb reals en els quals puga utilitzar els seus coneixements sobre els
nombres i les operacions de clcul.
METODOLOGIA UTILITZADA EN LA UNITAT DIDCTICA:
En el projecte de treball sobre l'hivern utilitze de forma combinada diferents estratgies perqu
tots els alumnes hi participen, incls ngel, encara que en moments concrets realitze activi-
tats diferents dels seus companys.
Per a treballar els continguts de l'rea d'identitat i autonomia personal em pareixen ms ade-
quades les activitats de grup cooperatiu que a ms sn especialment beneficioses per a ngel.
Annex 3
101
anex3_v.qxd 16/09/2004 14:53 Pgina 101
Els continguts de les altres rees requerixen diferents activitats, algunes de grup i altres de tre-
ball individual i independent.
Perqu ngel poguera treballar alguns dels continguts relacionats amb els seus interessos
sobre els animals prehistrics he aconseguit algunes pgines Web i un llibre de la biblioteca
del centre adequat al seu nivell de lectura.
AVALUACI.
En l'adaptaci curricular d'ngel he hagut de modificar els criteris d'avaluaci en les rees DES-
COBRIMENT DEL MEDI FSIC I SOCIAL preveient que l'alumne aprofundiria sobre els contin-
guts de la programaci, i en l'rea de COMUNICACI I REPRESENTACI, en qu es modifi-
quen per a ngel els criteris, ja que l'alumne treballar continguts diferents al grup.
102
anex3_v.qxd 16/09/2004 14:53 Pgina 102
E. PRIMRIA.
INTRODUCCI
Per mitj d'esta adaptaci una professora de 4t d'E. Primria, intenta donar resposta a les
necessitats educatives especials d'una alumna amb altes capacitats.
En primer lloc ens aporta tota la informaci bsica, de qu disposava i que ha tingut en comp-
te per a elaborar l'adaptaci.
Informaci sobre la histria personal i escolar de l'alumna:
L'alumna es va incorporar al centre en E. Infantil. Ja en esta etapa educativa, la
seua tutora va deixar constncia que superava els objectius proposats per a l'e-
tapa i que era una xiqueta molt interessada per totes les activitats escolars i amb
un nivell molt bo d'autonomia i independncia. A l'acabar l'etapa llegia i escrivia
perfectament.
Actualment est escolaritzada en 4t curs d'E. Primria. Les principals caracters-
tiques sn:
- Continua sent una alumna amb molt d'inters i motivaci.
- s constant i persevera en totes les activitats que se li proposen o que
ella mateixa es proposa.
- Establix relacions socials satisfactries amb els companys i companyes.
- Mostra capacitat creativa.
- La seua memria visual s molt bona.
- Li agrada molt llegir i llig llibres d'edats superiors.
- T molta curiositat, i els temes nous li atrauen especialment.
- Realitza diverses activitats extraescolars: pintura, informtica, tenis,...
Nivell de competncia curricular en les rees de Matemtiques i Llenguatge:
En l'rea de Matemtiques l'alumna, en el moment actual, S CAPA DE:
Llegir, escriure i ordenar nombres naturals de fins a 7 xifres, interpretant el valor
posicional de cada una de les xifres.
Realitzar clculs numrics, amb els 4 algoritmes bsics i amb diferents estrat-
gies (calculadora, clcul mental, tempteig, ...).
Anticipar solucions als problemes buscant els procediments matemtics ms
adequats.
Annex 3
103
anex3_v.qxd 16/09/2004 14:53 Pgina 103
Resoldre problemes aplicant les quatre operacions bsiques, amb el grau de difi-
cultat adequat al nivell, sent capa de buscar estratgies i solucions i ordenant
adequadament les dades i operacions.
Distingir les mesures ms usuals i triar la ms adequada en funci de la
necessitat.
Expressar de manera precisa mesura de longitud, massa, capacitat i temps.
Reconixer i classificar polgons regulars i irregulars, circumferncia i cercle.
Utilitzar les nocions geomtriques corresponents al nivell: simetria, parallelisme
i permetre aplicades a situacions de la vida quotidiana.
Seleccionar i anotar dades estadstiques, relacionades amb situacions de l'en-
torn quotidi i realitzar grfiques senzilles amb interpretaci dels resultats.
En l'rea de Llenguatge l'alumna, en el moment actual, S CAPA DE
Participar activament i adequadament en situacions comunicatives respectant
les normes que fan possible l'intercanvi d'opinions.
Memoritzar, expressar i representar, poemes, canons, endevinalles i embar-
bussaments amb pronunciaci, ritme i entonaci adequats.
Expressar oralment les seues vivncies, opinions, idees i creences de forma rao-
nada i amb l'adequada estructura lingstica.
Captar el sentit global de textos escrits.
Resumir textos amb precisi.
Aplicar estratgies de comprensi a la lectura de textos.
Llegir correctament, amb fludesa, precisi, entonaci i ritme adequats, apre-
ciant la lectura com una activitat plaent i expressant opinions i gustos personals
sobre els textos llegits.
Localitzar i utilitzar fonts d'informaci.
Escriure diferents tipus de text, reconeixent i aplicant les normes bsiques
d'ortografia.
Produir textos d'acord amb un gui o pla prviament establit.
Escriure textos utilitzant les formes lingstiques ms adequades a les caracte-
rstiques de la situaci comunicativa.
Utilitzar l'escriptura per a organitzar i realitzar tasques concretes.
Identificar en un text: noms, adjectius i verbs amb les corresponents variacions
de gnere, nombre i temps, aix com el subjecte i el predicat.
Llegir, comentar i elaborar cartells, cmics,... utilitzant de forma adequada el llen-
guatge de la imatge.
Identificar en textos d's habitual plantejaments de temes i usos lingstics que
denoten discriminaci racial, sexual o de qualsevol altre tipus.
104
anex3_v.qxd 16/09/2004 14:53 Pgina 104
Estil d'aprenentatge:
Respecte a la motivaci:
El nivell de motivaci intrnseca cap a les tasques escolars s molt alt. Amanda
no viu l'equivocaci com un fracs, sin com una possibilitat d'aprendre.
Busca millorar la seua competncia, sobretot en l'rea de Matemtiques i
collabora, realitzant tasques de tutoria amb companys/es, de forma espontnia.
El seu estil d'atribucions s intern: "Em vaig equivocar perqu no vaig llegir el
text amb suficient detall".
Respecte a com aprn:
Focalitza i mant l'atenci sense dificultat, dividix les tasques en passos i seguix
una estratgia predeterminada; a ms s capa d'alternar l'atenci selectiva i la
global de manera adequada.
La comprensi s molt bona tant a nivell oral com escrit.
Ret amb molta facilitat les informacions noves relacionant-les amb les que ja
possex. Aplica els conceptes generals a casos particulars. Realitza inferncies
amb facilitat i confirma els coneixements adquirits a travs de l'experincia.
A l'iniciar una tasca, primer analitza qu ha de fer i es traa un pla que seguix.
Quan finalitza la tasca, revisa com l'ha feta. Davant d'un problema, primer se cen-
tra i en definix els termes; si comet un error, busca on esta l'equivocaci.
Informaci del context escolar (aula):
A l'inici de qualsevol aprenentatge nou s'intenta sempre partir de situacions sen-
zilles, de la vida quotidiana, que tinguen significaci per a l'alumnat.
Es treballa fonamentalment de forma individual, encara que hi ha planificades
sessions setmanals o quinzenals d'activitats en xicotet grup, sobretot per a jocs
matemtics.
En l'aula es disposa d'un rac de matemtiques amb jocs i d'una biblioteca d'aula.
Necessitats educatives especials:
Amanda necessita que se li amplien, preferentment de manera horitzontal, els
continguts de les rees de Llenguatge i Matemtiques.
Donada la seua capacitat per a establir, inferncies, relacions i aplicar els conei-
xements adquirits s'intentar ampliar els continguts, aprofundint-hi, establint
relacions amb continguts dins de la mateixa rea o amb continguts d'rees
distintes.
Aix mateix ser necessari eliminar totes aquelles activitats que pel seu nivell de
dificultat no suposen una experincia d'aprenentatge per a l'alumna, substituint-
la per activitats, relacionades amb l'ampliaci proposada i amb un nivell de com-
plexitat adequat.
Annex 3
105
anex3_v.qxd 16/09/2004 14:53 Pgina 105
Atesa la bona integraci d'este alumne i les relacions socials satisfactries que
establix, s'incrementaran els treballs en equip i s'establiran de forma sistemtica
algunes sessions d'ensenyana tutorada i d'altres de treball individual.
A continuaci vorem com s'ha intentant adaptar la programaci quinzenal pre-
vista per a les rees de Matemtiques i Llengua.
PROGRAMACI QUINZENAL PREVISTA PER A L'REA DE LLENGUA
106
Desenrotllar la capacitat per a presentar
oralment fets i experincies prximes
usant formes d'expressi adequades a la
intenci i context de la comunicaci:
Relatar experincies prpies utilit-
zant el vocabulari adequat (en este
cas s'est treballant el vocabulari
de la ciutat), adequada estructura-
ci i seqenciaci de la narraci,
entonaci i ritme adequats.
Desenrotllar la capacitat per a participar
en situacions d'intercanvi comunicatiu
adequant l'expressi a la intenci desit-
jada.
Expressar la seua opini, demanar
informaci,...
Desenrotllar la capacitat per a produir
textos escrits atenent diferents inten-
cions comunicatives:
Realitzar una narraci lliure.
Desenrotllar la capacitat per a emprar
els coneixements bsics de la llengua
escrita.
Conixer les caracterstiques morfo-
lgiques i funcionals dels adverbis.
s de la /j/ en els verbs.
Conceptuals:
Vocabulari relacionat amb la ciutat.
L'adverbi.
Utilitzaci de la /j/ en els verbs.
Procedimentals:
Anlisi del carcter d'alguns perso-
natges del text narratiu.
Deducci del significat de paraules
pel context.
Planificaci i elaboraci d'un conte.
Identificaci d'adverbis de lloc i
temps en l'oraci.
Escriptura correcta dels verbs que
porten /j/.
Actitudinals:
Inters per la busca de vies comu-
nicatives personals i creatius en l's
de la llengua.
Valoraci del llenguatge escrit com
a instrument per a satisfer les pr-
pies necessitats de comunicaci.
Els alumnes seran capaos de:
Presentar oralment fets i experin-
cies prximes, usant formes d'ex-
pressi apropiades i utilitzant el
vocabulari relacionat amb la ciutat.
Relatar una experincia utilitzant el
vocabulari adequat amb una estruc-
tura, entonaci i ritme correctes.
Participar en situacions d'intercanvi
comunicatiu, expressant la seua
opini i demanant informaci, en
referncia a fets o situacions rela-
tius a la ciutat i a la nostra vida en
la ciutat.
Elaborar un conte, prenent com a
tema "La nostra vida en la ciutat",
respectant les normes ortogrfi-
ques bsiques establides.
Deduir el significat de paraules, pel
context, en un text relacionat amb
la ciutat.
Identificar, en un text ja donat, els
adverbis de lloc i temps.
Utilitzar en frases senzilles adverbis
de lloc i temps.
Conixer la norma ortogrfica que
regix l'escriptura dels verbs que
porten /j/ i aplicar-la a casos con-
crets.
Mostrar inters per expressar-se
adequadament tant de forma oral
com escrita.
Valorar la importncia del llenguat-
ge escrit en la nostra cultura.
anex3_v.qxd 16/09/2004 14:53 Pgina 106
PROGRAMACI QUINZENAL PREVISTA PER A L'REA DE MATEMTIQUES
Annex 3
107
Desenrotllar la capacitat per a realitzar
estimacions i mesuraments triant els
instruments i les unitats de mesura ms
usuals i que millor s'adapten a la natura-
lesa de l'objecte a mesurar:
Conixer el metre com a unitat
fonamental de longitud dins del sis-
tema mtric decimal.
Conixer els mltiples i submlti-
ples i fer equivalncies.
Realitzar estimacions de mesura
utilitzant el metre i els
submltiples.
Triar i realitzar mesures de longitud
utilitzant els instruments apropiats:
metre, regle millimetrat.
Resoldre situacions problemtiques
en qu calga utilitzar la mesura de
longitud.
Conceptuals:
La mesura de longitud.
El metre com a unitat de mesura
de longitud.
Mltiples i submltiples de metre i
les seues equivalncies.
Procedimentals:
Elecci de l'instrument i unitat ade-
quada per a realitzar una mesura
de longitud.
Utilitzaci adequada d'instruments
de mesura: metre, regle graduat,
etc.
Transformaci d'una unitat de longi-
tud a una altra menor.
Resoluci de problemes en qu
intervinga la mesura.
Actitudinals:
Valoraci de la importncia de les
mesures de longitud en la vida
quotidiana.
Valoraci del SMD, com un sistema
d's internacional.
Los alumnos/as sern capaces de:
Triar l'instrument i la unitat adequa-
da per a realitzar una mesura de
longitud.
Realitzar una estimaci de la longi-
tud d'objectes familiars utilitzant el
metre i els submltiples.
Realitzar una mesura de longitud
usant el metre i el regle millimetrat
i fer conversions de la mesura a
altres unitats de longitud.
Resoldre problemes en qu inter-
vinga la mesura de longitud.
anex3_v.qxd 16/09/2004 14:53 Pgina 107
PROPOSTA D'ADAPTACIONS. REA DE LLENGUA.
Quant als objectius:
Es continuen considerant vlids, ja que, ats el seu carcter general, es pot aprofundir-hi en la
mesura que es considere oport.
Quant als continguts:
s en este apartat on proposarem les adaptacions, que intentarem que es basen fonamental-
ment en una ampliaci horitzontal, aprofundint en alguns d'ells i establint relacions amb
altres continguts de la mateixa rea o d'altres rees.
Ats que s previsible que Amanda ja conega o aprenga molt rpidament el vocabulari bsic
de la ciutat, es planteja la possibilitat que puga triar un mbit especfic, dins del que s la ciu-
tat i la nostra vida en ella, per a treballar sobre eixe vocabulari. La proposta d'mbits espec-
fics podria ser: el transport urb, la ciutat dirna, la ciutat nocturna, o qualsevol altra que ella
puga suggerir.
A ms, se li pot plantejar que relacione eixe vocabulari amb el d'un altre mbit que hi tinga rela-
ci, com poden ser els principals treballs que s'exercixen en la ciutat. Aix, si tria aprofundir en
el vocabulari relacionat amb la ciutat nocturna, el segent pas ser conixer els principals ofi-
cis que s'exercixen de nit en la ciutat i triar algun per a treballar-ne el vocabulari bsic.
Respecte als continguts conceptuals referents a l'adverbi i a la norma ortogrfica dels verbs
que porten /j/, se planteja una ampliaci aprofundint en estos continguts per mitj de l'apli-
caci d'estos a travs de la planificaci i elaboraci d'una narraci. Aix es pot proposar un
treball de planificaci i elaboraci d'un conte utilitzant el vocabulari treballat, emprant intencio-
nalment adverbis de lloc i temps i aplicant correctament la nova norma ortogrfica treballada.
Quant a la metodologia:
Activitats:
Es considera necessari eliminar totes aquelles activitats el nivell de dificultat de les quals s
mnim. Aix es van a eliminar totes aquelles la finalitat de les quals s consolidar els continguts
conceptuals previstos: busca els adverbis que apareixen en estes oracions, escriu una oraci
amb cada un dels adverbis de temps, classifica esta llista d'adverbis segons siguen de temps
o lloc, escriu verbs amb /j/, busca els verbs que estan escrits incorrectament. En el seu lloc els
substituirem per una activitat ms mplia i que supose l'aplicaci d'estos continguts: planifi-
ca i elabora un conte, utilitzant el vocabulari especfic triat, intentant utilitzar adverbis de lloc i
temps i aplicant la norma ortogrfica estudiada en cas necessari. Ats el seu inters per la pin-
tura, podem demanar-li que la narraci s'acompanye d'alguna illustraci. Aix mateix se li pot
proposar que busque una estratgia prpia (regla mnemotcnica per a recordar els verbs que
s'escriuen amb /j/).
108
anex3_v.qxd 16/09/2004 14:53 Pgina 108
Organitzaci de la dinmica de treball:
Si Amanda hi est d'acord, es realitzar alguna sessi d'ensenyana tutorada, relacionada
amb els continguts conceptuals previstos.
Es planificar la realitzaci d'un treball en equip relacionat amb el contingut procedimental de
valoraci del llenguatge escrit, connectat amb la celebraci del dia del llibre.
En els temps de treball individual, o durant els temps en qu els companys/es realitzen activi-
tats que hem decidit eliminar per a Amanda, ella podr anar elaborant el seu treball de narra-
ci, utilitzant la biblioteca d'aula i si s necessari la del centre.
Quant a l'avaluaci:
Criteris:
S'aplicaran els criteris establits per ampliant-los segons el nivell de dificultat que se li han
plantejat en les activitats proposades.
Procediments:
S'incorporar en el control puntual del tema tems referits a l'ampliaci de continguts
proposats.
Es realitzar seguiment del procs de planificaci i elaboraci del conte proposat, valorant la
relaci qualitat/temps.
Es valorar la capacitat i actitud en la realitzaci de les activitats tutorades.
Es valorar la implicaci, d'acord amb les seues possibilitats, en el treball d'equip proposat.
Annex 3
109
anex3_v.qxd 16/09/2004 14:53 Pgina 109
PROPOSTA D'ADAPTACI. REA DE MATEMTIQUES.
Respecte als objectius:
Es proposa mantindre l'objectiu previst abordant cada un dels seus apartats amb major pro-
funditat, intentant aplicar els coneixements a situacions ms complexes que les previstes per
al grup en general.
Quant als continguts:
Ats que Amanda ja coneix les mesures ms usuals i s capa de triar la ms adequada, aix
com d'expressar de manera precisa mesures de longitud, li proposarem que conega l'origen
de la unitat de mesura metre i com s'ha anat transformant, aix com els mltiples i subml-
tiples que no s'usen en l'actualitat.
Respecte a la transformaci d'una unitat de longitud en una altra menor, ats que no t adqui-
rits els procediments per a la transformaci d'unitats de longitud els pot treballar junt amb el
grup; en el cas, prou probable, que ho aprenga de manera rpida, li plantejarem una aplicaci,
buscant situacions en qu siga necessari transformar una unitat en una altra, no necessria-
ment menor, i aplicant les estratgies necessries per a realitzar la dita transformaci.
D'altra banda, en referncia a la utilitzaci adequada d'instruments de mesura, li proposarem
que conega altres instruments ms sofisticats i necessaris en l'actualitat com el comptaqui-
lmetres o l'altmetre.
En l'mbit de la valoraci de la importncia de les mesures de longitud i la valoraci del SMD,
donat el seu inters per aprofundir en l'rea de Matemtiques, pot estudiar, des de quan es
pot considerar un sistema d's internacional i si encara hi ha alguns pasos que no l'usen i
per qu.
Quant a la metodologia:
Activitats:
Realitzar les activitats bsiques relatives a l'aprenentatge del procediment per a transformar
una unitat de longitud en una altra.
Ser necessari eliminar totes aquelles activitats bsiques relacionades amb l'elecci de l'ins-
trument i unitat adequada per a realitzar una mesura de longitud i la utilitzaci adequada
d'instruments bsics de mesura. Si s el cas, se substituiran per una activitat ms mplia,
relacionada amb la busca i arreplega d'informaci sobre l'origen de la unitat de mesura metre
i com s'ha anat transformant, coneixent mltiples i submltiples que no s'usen en l'actualitat,
aix com alguns instruments de mesura de longitud ms sofisticats per necessaris en
l'actualitat.
110
anex3_v.qxd 16/09/2004 14:53 Pgina 110
Respecte a la resoluci de problemes es plantejar no sols la resoluci sin la busca de situa-
cions problemtiques, plantejant-les per escrit, en les que intervinguen les mesures de lon-
gitud i com solucionar-les. Aix per exemple es pot plantejar, si li resulta interessant, la utilit-
zaci de la unitats de mesura de longitud en l'esport i la busca de situacions problemtiques
en l'esport que es resolguen per mitj de la utilitzaci d'esta mesura.
Organitzaci de la dinmica de treball:
En els temps de treball individual, o durant els temps en qu els companys/es realitzen acti-
vitats que hem decidit eliminar per a Amanda, ella podr anar buscant i arreplegant informa-
ci sobre l'origen de la unitat de mesura metre i com s'ha anat transformant, coneixent mlti-
ples i submltiples que no s'usen en l'actualitat, aix com alguns instruments de mesura de lon-
gitud ms sofisticats, per necessaris en l'actualitat. A esta activitat es podran anar incorpo-
rant altres alumnes en la mesura que finalitzen les activitats previstes. Per a a es podr uti-
litzar la biblioteca d'aula i si s necessari la del centre. Tamb es podr buscar informaci a
travs d'Internet, a casa o en l'aula d'informtica del centre i portar-la posteriorment a classe.
Es proposar un treball en equips, de carcter creatiu, amb la proposta d'inventar un instru-
ment de mesura nou: Dibuixar-lo, posar-li nom, explicar com funciona i per a qu servix. Esta
activitat permet la participaci a distints nivells de la majoria d'alumnes.
En el rac de jocs matemtics es podran anar realitzant diversos jocs, amb diferent grau de
dificultat, relacionats amb la mesura, que podran realitzar-se individualment o en xicotet grup.
Al final de la quinzena, durant una sessi de 15-20 minuts, es realitzar una xicoteta exposici
del treball realitzat.
Quant a l'avaluaci:
Criteris:
Es modificaran els criteris en funci de les adaptacions realitzades, incorporant criteris nous
referents a l'ampliaci de continguts proposats.
Procediments:
S'incorporaran, en el control puntual del tema, tems referits a l'ampliaci de continguts
realitzats.
Es valorar el temps i la precisi de les tasques realitzades, sobretot en aquelles referents a la
transformaci de mesures i resoluci de problemes.
En el treball en equip, es valorar la capacitat de participaci i collaboraci, aix com si la seua
aportaci real respon a les seues possibilitats i el carcter nou de les aportacions.
Annex 3
111
anex3_v.qxd 16/09/2004 14:53 Pgina 111
En la realitzaci del treball sobre l'origen de la unitat de mesura... es valoraran les fonts d'in-
formaci utilitzades, la planificaci i l'elaboraci.
En l'exposici al grup es valorar l'organitzaci de l'exposici, la capacitat per a exposar el tre-
ball realitzat i l'exactitud de la informaci aportada.
112
anex3_v.qxd 16/09/2004 14:53 Pgina 112
E.S.O.
INTRODUCCI
Per mitj d'esta adaptaci una professora de 4t de la ESO, de l'rea d'tica, intenta donar res-
posta a les necessitats d'un alumne amb altes capacitats, oferint una mplia gamma d'activi-
tats i intentant fer-ho de la manera ms integradora possible.
La base d'esta adaptaci s la realitzaci d'una ampliaci horitzontal de continguts, en la qual
preval la connexi de xrcies entre distintes disciplines.
La proposta es realitza per a un apartat d'una unitat didctica titulada "Alguns projectes tics
contemporanis".
UNITAT DIDCTICA 4: "ALGUNS PROJECTES TICS CONTEMPORANIS"
OBJECTIUS:
Que els alumnes arriben comprendre els principals ideals tics de l'actualitat i l'obliga-
ci moral de treballar per la seua difusi i el seu reconeixement universal.
El coneixement i l'acceptaci de les qestions segents:
Els drets humans.
El pacifisme.
El feminisme.
L'ecologisme.
Les noves qestions de biotica.
L'atenci a la infncia.
Els problemes que planteja l'existncia de la pena de mort.
La lluita contra la fam.
La preocupaci per un comportament automobilstic correcte.
CONTINGUTS:
Conceptes:
La justcia i les seues classes.
La justcia social i el seu gradual descobriment al llarg de la histria.
Els drets humans. Amnistia Internacional.
Les guerres i els pacifistes en el curs de la histria.
Hiroshima i Nagasaki.
Annex 3
113
anex3_v.qxd 16/09/2004 14:53 Pgina 113
La guerra freda i la pau calenta.
El pacifisme, els objectors de conscincia i l'ethos pacifista.
El protagonisme histric dels hmens i la discriminaci femenina.
La lluita femenina.
Le deuxime sexe. La igualtat jurdica actual.
El feminisme i les distintes concepcions feministes.
Els recursos de la terra. Cercle trfic i ecosistema.
L'harmonia natural.
Qu s l'ecologia?.
Algunes catstrofes ecolgiques.L'abisme que separa el ser hum de la natura-
lesa i la conscincia dels lmits.
La biotecnologia i la biotica.
L'atenci a la infncia.
L'abolici de la pena de mort.
La lluita contra la fam.
L'tica automobilstica.
La preocupaci per la nostra formaci.
Procediments:
Realitzaci de resums i esquemes sobre el contingut de les diverses proclama-
cions de drets.
Investigaci de dades histriques i anlisi del seu significat.
Raonaments i reflexions sobre els continguts que hem enunciat a la llum de les
nocions de b moral i de justcia, i de les declaracions dels drets humans.
Comparaci de les noves situacions amb els canvis de mentalitat en qu es refe-
rix al pacifisme, al feminisme, a l'ecologia i als nous ideals.
Aportaci als debats i comprensi de les situacions actuals.
Anlisi dels nous ideals a partir de les distintes proclamacions dels drets
humans.
Actituds:
Acceptar els drets humans i la justcia social.
Formar l'ethos pacifista: amor a la pau, tolerncia i respecte, per, tamb fer-
mesa davant de les injustcies.
Comprendre el significat de l'objecci de conscincia.
Adoptar una actitud altruista i acceptar l'obligaci de contribuir a la pau.
Reconixer i acceptar la igualtat d'intersexes. Rebuig de qualsevol discriminaci.
114
anex3_v.qxd 16/09/2004 14:53 Pgina 114
Assumir el carcter limitat i finit dels recursos i possibilitats del planeta i prendre
conscincia dels grans problemes ecolgics.
Rebutjar l'explotaci desmesurada i indiscriminada de les riqueses naturals.
Admetre l'existncia dels drets del medi ambient.
Adoptar un comportament ecolgic correcte.
Adquirir sensibilitat davant dels continus errors i perversions de la nostra
societat.
Annex 3
115
anex3_v.qxd 16/09/2004 14:53 Pgina 115
AMPLIACI DE CONTINGUTS A
En esta unitat didctica, l'extensi de la qual comprn prcticament un trimestre, em centrar
en el punt 1, Els drets humans, al ser estos motiu de reflexi dels continguts segents, aix
com la teoria de l'aplicaci prctica que illustra els segents aspectes. Este punt pot ocupar-
nos, depenent de la dinmica del grup, al voltant de 4 classes, s a dir, dos setmanes.
Introduirem en el currculum ordinari una srie d'elements a fi de, sense apartar-nos dels nos-
tres objectius, permetre a l'alumne aprofundir i ampliar els materials treballats. Es proposen,
per tant, els continguts i les activitats segents:
Contingut:
Coneixement i comprensi d'alguns dels drets humans. Es tracta que l'alumne
siga conscient del text dels drets humans, el llija, comprenga el seu contingut
i reflexione sobre la seua necessitat.
Activitat:
Lectura, reflexi i posada en com.
Ampliaci:
Estudi de l'origen de la declaraci, aix com els passos que van seguir a la seua
redacci, les dificultats que van sorgir, els pasos que van formar part en la seua
redacci, els organismes internacionals que el van promoure, etc.
Activitat:
Treball d'investigaci en qu l'alumne extraur, guiat pel professor, les dades
per si mateix, amb la possibilitat que el treball siga exposat a la resta del grup.
Contingut:
Aplicaci a la realitat diria d'un dret hum, (per exemple: tot ser hum t dret
a un tracte igualitari, sense discriminaci a causa de la raa, el sexe, la condi-
ci social...) comprovant com la llei escrita no s prou per a garantir-ne el com-
pliment i que els governs han de posar mitjans per a fer-la complir.
Activitat:
El professor proposar una srie de casos prctics i potenciar la reflexi per
part de l'alumne a fi que ell en trobe uns altres.
116
anex3_v.qxd 16/09/2004 14:53 Pgina 116
Ampliaci:
Analitzar, a travs dels mitjans de comunicaci, per exemple, peridic, revistes
i televisi, l'existncia en la prctica dels drets humans.
Activitat:
L'alumne haur de llegir per si mateix i aportar articles on, centrant-se en este
dret hum, trobe casos en qu no ha sigut respectat. Es buscar especfica-
ment en el nostre pas, de manera que l'experincia li resulte ms prxima, i per
tant ms significativa. Es tracta que l'alumne trobe els articles, especifique en
quin sentit ha sigut violat el dret i reflexione sobre les mesures que el govern
podria prendre per a aconseguir que este es respecte. Esta mateixa activitat
pot tamb proposar-se a la resta de la classe; per sense exigir-li la reflexi
sobre les mesures que podria haver adoptat el govern.
Contingut:
Interpretaci dels drets humans.
Activitat:
Representaci teatral, en grups, de cada un dels drets humans que cada grup
trie. Es tracta de preparar-la durant els primers 15 minuts de classe i represen-
tar-la en la resta de temps. Es perseguix, al mateix temps que la facilitaci d'una
comprensi ms directa del tema, la integraci dels alumnes en el grup i la
millora d'habilitats socials.
Activitat ampliada:
Escriure un gui d'una breu obra en qu els drets humans que ell trie es vegen
representats. D'esta manera s'estar treballant amb la seua creativitat, aix com
amb la seua capacitat d'adaptaci dels continguts terics a la prctica.
Annex 3
117
anex3_v.qxd 16/09/2004 14:53 Pgina 117
AMPLIACI DE CONTINGUTS B
Es tracta, a continuaci, de trobar la possibilitat de relacionar els continguts del tema tractat
Els drets humans, tant amb altres continguts de la mateixa rea, com amb continguts d'altres
rees.
Amb Fsica, Qumica i Cincies Naturals (interconnexi de xrcies):
Reflexi sobre la falta de neutralitat de la cincia: relacionar el tema de les energies (pertany al
mateix curs) per a analitzar com la cincia pot usar-se per a fins que no sn respectuosos amb
el ser hum i molt menys amb els seus drets. Tamb es pot connectar este tema amb un altre
que es donar dins de l'rea durant el mateix trimestre: la biotica.
Activitat:
Buscar informaci sobre les energies consumides pels pasos occidentals davant de les con-
sumides pels pasos subdesenrotllats. Analitzar energies degradants, com la nuclear, o la basa-
da en el petroli i el carb, i vore com violen els principis dels drets humans.
Amb Llengua, tant castell com valenci, i llengua estrangera:
Anlisi de l's del llenguatge com a element discriminatori respecte a la igualtat sexual, i com
a travs d'este es delata la diferncia social i cultural, apreciaci que comporta a vegades la
discriminaci a certes persones.
Activitat:
Realitzar una anlisi de paraules i expressions en totes estes llenges, que mostren una clara
discriminaci sexual. Tamb analitzar la diferncia entre els registres cultes, estndard,
colloquial i vulgar, com a signe de la categoria social del parlant. Pensar situacions en qu l's
d'un registre no adequat pot originar discriminaci.
Amb Msica:
El ritme i la msica com a mitj d'aproximaci i respecte entre les diferents cultures i classes
socials. La msica, al llarg de la histria, com a instrument per a identificar grups socials i crear
smbols d'estatus discriminatoris.
Activitat:
Buscar tipus de msica que s'han usat en cada moment i tamb actualment per a identificar
grups i oferir-los un estatus, aix com per a identificar tribus urbanes, ...
118
anex3_v.qxd 16/09/2004 14:53 Pgina 118
Amb Histria:
Estudi del context social, cultural, econmic i poltic d'on va sorgir la necessitat de crear eixos
drets humans. Els drets humans com a necessitat per a regular les relacions tant nacionals
com internacionals.
Activitat:
Buscar informaci sobre les guerres per les quals ha passat la humanitat al llarg del segle pas-
sat, i deduir-ne les conseqncies a nivell tic.
Amb Literatura:
La literatura com a mitj per a denunciar les violacions dels drets humans o per a exaltar-los.
Activitat:
Triar una o diverses obres d'autors contemporanis compromesos (Vargas Llosa, Unamuno;
generaci el 27, ...) i analitzar alguns passatges, veient la seua connexi amb algun dret hum.
Amb Tecnologia:
La tecnologia com a instrument d'esclavitzaci de l'home.
Activitat:
Analitzar com l'accs a la informaci, des de l'educaci, pot ser discriminatori en funci de la
tecnologia i sobretot relacionant-lo amb els distints ndexs de nivell econmic de la persona
que accedix a l'educaci.
Amb Educaci Fsica:
Utilitzaci de l'esport per a la discriminaci en funci del sexe o la capacitat fsica.
Activitat:
Analitzar com la majoria dels exercicis que es fan en educaci fsica sn per a gent normal i
moltes vegades els alumnes o les persones en la vida diria, que no sn capaos de realitzar-
los per alguna minusvalidesa, sn discriminats. Relacionar a amb els motius que van inspi-
rar a crear els jocs paralmpics. Estudiar l'esport ms practicat en el nostre pas, el futbol i vore
en quin sentit s discriminatori.
Annex 3
119
anex3_v.qxd 16/09/2004 14:53 Pgina 119
anex3_v.qxd 16/09/2004 14:53 Pgina 120
ANNEX 4
Recursos Educatius
anex4_v.qxd 16/09/2004 14:54 Pgina 121
anex4_v.qxd 16/09/2004 14:54 Pgina 122
1. RECURSOS INFORMTICS
a) Programes de consulta
Atles:
"Altlas vectorizado", COYOT programas educativos.
"Atlas Mundial", SALVAT.
"El Gran atlas del pequeo aventurero", ZETA MULTIMEDIA.
Diccionaris i Enciclopdies:
"Mi primer diccionario interactivo, genial y alucinante", ZETA MULTIMEDIA.
"Gran Diccionario de la Lengua Espaola", LAROUSSE PLANETA.
"Didacta", PUBLIMARKETING, S.L.
"Encarta", (Microsoft).
"Enciclopedia Interactiva: Informe Ovni", (DIVISA EDICIONES).
"Eyewitness, Enciclopedia of Science", DK MULTIMEDIA.
Coleccin sobre la ciencia y la naturaleza "Una pareja singular", editada con-
juntamente por DISCIS KNOWLEDGE RESEARCH y la NATIONAL
GEOGRAPHIC SOCIETY.
"History Through Art", ZCI Publishing.
"On Evolution", VOYAGER.
"La aventura del cuerpo Humano", "La aventura del Mundo submarino",
"La aventura de los Insectos", etc., todas de ANAYA Interactiva.
"AMAZONIA: La Tierra de las Aguas", CHARMED.
"Dangerous Creatures", MICROSOFT.
"Enciclopedia multimedia", SALVAT.
"Enciclopedia de la Ciencia 2", "Enciclopedia de la naturaleza 2", ZETA
MULTIMEDIA.
b) Jocs Educatius:
"Encicloaventura", EDICINCO.
"Carmen Sandiego", "Living books", "Logical Journey of the Zoombinis",
BRODERBUND.
"The Adventures of Hyperman-lgica", IBM.
"Living classics" -novelas interactivas-, EUROPRESS SOFTWARE.
"Ozzi's World" -lgica-, DIGITAL IMPACT.
"What's the secret?" -preguntas y respuestas-, 3M LEARNING SOFTWARE.
Annex 4
123
anex4_v.qxd 16/09/2004 14:54 Pgina 123
"El mundo de las mates, la feria de los nmeros" y "El mundo de las mates,
los hroes de los nmeros", LONA SOFTWARE-EDMARK-T& R.
"Razonamientos y deducciones, 1, 2, 3", Edmark.
"Supermatemticas", EDUSOFT-PRODEL.
En l'annex I tamb es poden consultar altres jocs educatius.
124
anex4_v.qxd 16/09/2004 14:54 Pgina 124
2. ALGUNES PGINES WEB QUE PODEN SER INTERESSANTS
http://www.oma.org.ar/mateclubes/index.htm
Pgina web pertanyent als Mateclubs (Olimpada Matemtica Argentina). S'hi
pot trobar material per a mestres, problemes, bibliografia, ...
http://www.semcv.org/
Pgina web pertanyent a la Societat d'Educaci Matemtica.
(Comunitat Valenciana) Al-Khwarizmi. S'hi poden trobar colleccions de proble-
mes, Revista "Problemes Olmpics, i informacions diverses".
http://www.matematicas.net
Pgina web destinada a totes aquelles persones de la comunitat hispanopar-
lant, que estan interessades a augmentar o perfeccionar els seus coneixe-
ments en l'mbit matemtic.
http://www.educalia.org
Pgina web del Museu de la Cincia de Barcelona amb jocs interactius.
http://www.grupobuho.com
Pgina web, a travs de la qual s'oferixen tota una srie de recursos relacionats
amb el mn del conte.
http://www.thales.cica.es
Pgina web a travs de la qual es presenten recursos didctics per a treballar
la poesia partint d'estructures gramaticals.
http://www.poemitas.com
Pgina web de poesia infantil.
http://www.us.es/bibemp/poesia
"El teler d'Ulisses, pgina web de literatura electrnica en Internet.
http://www.eureka.ya.com
Pgina web sobre cincia i tecnologia, la investigaci en qualsevol camp.
Possibilitat de publicar projectes o trobar-ho tot sobre la teua cincia preferida.
Annex 4
125
anex4_v.qxd 16/09/2004 14:54 Pgina 125
anex4_v.qxd 16/09/2004 14:54 Pgina 126
ANNEX 5
Associacions i Centres
anex5_v.qxd 16/09/2004 14:56 Pgina 127
anex5_v.qxd 16/09/2004 14:56 Pgina 128
ASSOCIACIONS ESPANYOLES
(ACAST) Associaci castellonenca d'ajuda al superdotat i talents. Membre de la confe-
deraci espanyola CEAS.
C/Juan Herrera, 10. 12004 Castell. Tel: 964223183
Web: http://www.acast.org/
E-mail: mail@acast.org
Asociacin Espaola para el Desarrollo de Jvenes de Altas Capacidades.
C/Po del Ro Hortega, 10. 47014 Valladolid. Tel: 983341382
Web: www.tds.es/c-h-rey
(ADOSE) Asociacin para el desarrollo y orientacin del sobredotado de Sevilla. Membre
de la confederaci espanyola CEAS.
Urbanizacin Sport Aljarafe
C/Recreo, 113. 41940 Tomares (Sevilla). Tel: 696442699
E-mail: ADOSSE@teleline.es
(AEST) Asociacin espaola para superdotados y con talento. Membre de la confedera-
ci espanyola CEAS.
C/Almansa, 58-Bajo local 1. 28007 Madrid.
Web: http//www.asociacion-aest.org
E-mail: aest@navegalia.com aest.josean@navegalia.com
(ALANS) Asociacin leonesa de ayuda a nios superdotados. Membre de la confedera-
ci espanyola CEAS.
Tel: 987252044
E-mail: alans@lycos.es
(ANASYDAC) Asociacin de nios y adultos de altas capacidades.
C/Puerto de Velate, 4, local. 28018 Madrid. Tel: 916903095
Web: www.iespana.es/anasydac
(ANAST) Membre de la confederaci espanyola CEAS.
Navarra.
E-mail: txus.alfredo@terra.es
(ANSUE) Asociacin de Superdotados Espaoles.
Tel: 983370789. Valladolid.
Web: ANSUE (Asociacin de Superdotados Espaoles)
Annex 5
129
anex5_v.qxd 16/09/2004 14:56 Pgina 129
(APADAC) Asociacin de padres de alumnos de altas capacidades del Principado de
Asturias. Membre de la confederaci espanyola CEAS.
Mieres (Asturias).
E-mail: aevelazquez@mx2.redestb.es apadac@teleline.es
(ASA) Asociacin de superdotados de Andaluca. Membre de la confederaci espanyola
CEAS.
C/Practicante Fernndez Alcolea, 74. 29018 Mlaga. Edificio de Asuntos Sociales.
Tel: 952200120
E-mail: asa@ozu.es
(A.S.A.C.) Asociacin Espaola de Altas Capacidades.
Apartado de Correos 724, 15780 Santiago de Compostela.
Tel: 649251252
Web: http//www.arrakis.es/ altascapacidades
(A.S.E.N.I.D) Asociacin Espaola de nios superdotados.
Av Goya, 24, esc 2, 10, dcha. 50006 Zaragoza.
Tel: 976234210
(ASGENTA) Asociacin de superdotados y gente con talento, Membre de la confedera-
ci espanyola CEAS.
C/Covadonga, Local 1.
28911 LEGANS
Web: http://www.asgenta.kenter.com
Asociacin aragonesa de psicopedagoga. Membre de la confederaci espanyola CEAS.
Tel: 976531567
E-mail: jclgarzon@msn.com
(ASUC) Asociacin de superdotados de Cdiz. Membro de la confederaci espaola
CEAS.
C.P. "Gadir"
Avenida de la Baha s/n. 11012 Cdiz. Tel: 956078139
E-mail: asu@cono.com
(ASTIB) Associaci de Superdotats i Talentosos de les Illes.
Balears. Palma de Mallorca.
Tel: 971714997
E-mail: asstib@teleline.es
130
anex5_v.qxd 16/09/2004 14:56 Pgina 130
(A.V.A.S.T.) Associaci valenciana d'ajuda al superdotat i talents Membre de la confe-
deraci espanyola CEAS.
C/Castell, 19, 2,3, 46004 Valncia. Tel: 963418614
E-mail: consultas@avast.org
Web: www.avast@inicia.es
(AGRUPANS) Associaci de pares de nens superdotats de Catalunya. Membre de la con-
federaci espanyola CEAS.
C/Providencia, 42. 08024 Barcelona. Tel: 932850259
Web: http: //www.lanzadera.com/agrupans
E-mail: agrupans@hotmail.com jdemirandes@hotmail.com
Asociacin de Superdotados Cladellas y Pros.
Tel: 937275997 y 619979287. Sabadell (Barcelona)
Web: http://personal.sumi.es/cladellas/
E-mail: ecladellas@sumi.es
(CEAS) Confederacin Espaola de Asociaciones de Superdotacin.
Edificio Espaa. Calle Gran Va, Nm. 86 grupo 5, planta 18, oficina 3. Tel. 913512949
E-mail: Confederacion ceas@hotmail.com
(CREENA) Asociacin Espaola de Altas Capacidades.
Tel: 948198638. Pamplona.
E-mail: creena@encomix.es
(C.R.E.D.E.Y.T.A.) Associaci per al desenvolupament de la creativitat i el talent .
C/Aribau, 184, 1, 3, 08036 Barcelona. Tel: 932380663
E-mail: inform@credeyta.org
(FANSC) Fundacin de ayuda a los nios superdotados de Canarias. Membre de la con-
federaci espanyola CEAS.
Tel: 928463697. Las Palmas.
E-mail: fans@fansc.com
(GARATU) Asociacin de Superdotados/as y padres/madres de Superdotados/as
Gaindotatuak eta bere Gurasoen Elkartea.
Tel: 945289014. Vitoria-Gasteiz
Tel: 943880032. San Sebastian. Donostia.
Tel: 944473197. Bilbao
Annex 5
131
anex5_v.qxd 16/09/2004 14:56 Pgina 131
Sociedad Espaola para el Estudio de la Superdotacin.
Universidad Complutense de Madrid. Departamento de Psicologa Evolutiva y de la
Educacin. Despacho 4404.
Facultad de Educacin.
Rector Royo Villanova s/n. 2040 Madrid. Tel: 91294613, 913943165, 649903358
E-mail: sees@psi.ucm.es
132
anex5_v.qxd 16/09/2004 14:56 Pgina 132
CENTRES A ESPANYA
"ATHENEA" Consulta de Psicologa.
Tel: 952304304 y 952617918. Mlaga.
E-mail: atheneasuperdo@teleline.es
Centro para Jvenes con Talento CTY-Espaa.
C/Tudela, 16 1D. 31003 Pamplona. Tel/Fax: 948242176
Web: http://www.ctys.net
E-mail: info@ctys.net
Centro Psicolgico y Educativo "Huerta del Rey".
C/Po del Ro Hortega, 10 - 47014. Valladolid. Tel: 983341382
Web: http://www.tds.es/
E-mail: c h rey@correo.cop.es
CES. Centro especializado en Superdotados.
C/ Pedro Teixeira, 3,bajo A. 28020 Madrid. Tel: 913781400
E-mail: centrosuperdotados@yahoo.es
(CIDIS) Centro de Investigacin y Diagnstico en Inteligencia y Superdotacin. Miembro
de la Sociedad Espaola para el Estudio de la Superdotacin. Miembro del European
Council for High Ability, Miembro del European Consultants for Potencial Development.
C/Fermn Caballero, 19. 28034 Madrid. Tel: 639057702
E-mail: cidis@lycos.es
InNIS. Instituto Astur-Cntabro para Nios Superdotados.
Tel: 985229276 Oviedo
Tel: 942227007 Santander
E-mail: acima@correo.cop.es
MENTOR. Gabinet psicopedaggic.
Av/Diagonal, 281 bis, 1 3. Tel: 932657621. 08013 Barcelona.
E-mail: mentor@copc.es
Web: http://eureka.ya.com
SMIAS. Sociedad Madrilea de Investigadores para la Atencin de Superdotados.
Tel: 913946237.
E-mail: smanzano@eucmos.sim.ucm.es
Annex 5
133
anex5_v.qxd 16/09/2004 14:56 Pgina 133
ASSOCIACIONS FORA D'ESPANYA
Associaao Brasileira para Superdotados.
Rua Alberto Bins, 467 Sala 2-Porto Alegre-RS.
Tel: 51339554
E-mail: absdrs@zaz.com.br
Association Nationale pour les Enfants Intelectuels prcoces.
Presidente: J.Ch .Terrasier
26 rue Paul Droulede, 06000 Nice
Educators of gifted, Talented, and Creative Children in B.C. Canada.
Web: www.bctf.bc.ca/PSAs/AEGTC
European Council for High Ability.
C/o Bildung und Begabung e.V
Godesberg Alle 9053175 Bonn, Germany.
Telf: 49228959150
Web: http://www.echa.ws
E-mail: info@bildung-und-begabung.de
Eurotalent.
15 rue barillet-Deschamps
Tours 3700
France
E-Mail: brunault@wanadoo.fr
Web: www.Eurotalent.org
Gifted and Talented Children's Association of South Australia.
PO Box 1
Hihggate 5063
South Australia. Tel: 61882013425
E-mail: world@gtcasa.asn.au
Institute for Educational Research and Consulting (IERC).
96, Vass.Sophias Avenue
Athens 11528 Greece
E-Mail: smi@acm.org
Web: www.gifted.gr
134
anex5_v.qxd 16/09/2004 14:56 Pgina 134
(IAGC) Irish Association for Gifted Children.
Leslie Graves-Gowan, Chairperson
28 Corrig Rd.
Dalkey, Co.Dublin
Ireland
E-Mail: lgraves@eircom.net
(NACE) The National Association for Able Children in Education.
P.O. BOX 242, Oxford OX2 9FR, UK
E-Mail: info@nace.co.uk
Web: www.nace.uk
(TAGT) Asociacin de Texas para nios superdotados y con talento.
Web: www.txgifted.org
The National Research Center on the Gifted and Talented.
University of Connecticut
2131 Hillside Road
Unit 3007
Storrs, CT 06269-3007
Tel: 8604864676
Web: http://www.gifted.uconn.edu
The World Council for Gifted and Talented Children.
18401 Hiawatha Street
Nothridge, California 91326, USA.Tel: 18183687501
Web: http://www.WorldGifted.org
E-mail: world@earthlink.net
Annex 5
135
anex5_v.qxd 16/09/2004 14:56 Pgina 135
ALTRES ADRECES D'INTERS
Institucin Educativa SEK.
Aula para padres con hijos de altas capacidades.
Programa Estrella dirigido a nios y jvenes con alta capacidad intelectual.
C/ San Ildefonso, 18. 28012 Madrid. Tel: 915279094
E-mail: sek-sta.isabel@sek.es
136
anex5_v.qxd 16/09/2004 14:56 Pgina 136
LECTURES RECOMANADES
lectura_v.qxd 16/09/2004 14:58 Pgina 137
Arocas, E.; Martnez, P.; Samper, I. (1994): La Respuesta Educativa a los alumnnos
Superdotados y/o con Talentos Especficos. Valencia: Generalitat Valenciana. Conselleria
d'Educaci i Cincia.
Beltrn, J. A. (1994): Estrategias de aprendizaje en sujetos con altas capacidades. Revista de
altas capacidades. FAISCA.1,64-82.
Benito, Y. (coord.) (1992): Desarrollo y educacin de los nios superdotados. Salamanca:
Amaru.
Castell, A. y Martnez, M. (1998): Alumnat excepcionalment dotat intel.lectualment.
Identificac i intervenci educativa. Document de la Direcci General dOrdenaci Educativa.
Generalitat de Catalunya.
Echeita, G. (1994): El aprendizaje cooperativo. Un anlisis psicosocial de sus ventajas respecto
a otras estructuras de aprendizaje. En P. FERNNDEZ (comp): Interaccin en contextos educa-
tivos. Madrid: Siglo XXI.
Freeman, J. (1985): Los nios superdotados. Aspectos Psicolgicos y Pedaggicos. Madrid:
Santillana.
Gardner, H. (1999): Inteligencias Mltiples. La teora en la prctica. Barcelona: Paidos.
Genovard, C. y Castell, A. (1990): El lmite superior. Aspectos psicopedaggicos de la excep-
cionalidad intelectual. Madrid: Pirmide.
Prez, L. (1993): 10 palabras claves en Superdotados. Estella (Navarra): Verbo Divino.
Prez, L. F. (2000): Superdotacin y Adolescencia. Caractersticas y necesidades en la
Comunidad de Madrid. Madrid: Comunidad de Madrid. Consejera de Educacin. Direccin
General de Promocin Educativa.
Prieto, M. D. (1997): Identificacin, evaluacin y atencin a la diversidad del superdotado.
Malaga: Aljibe.
Prieto, M. D. y Castejn. J. L. (2000): Los superdotados: esos alumnos excepcionales. Mlaga:
Aljibe.
Sternberg R. J. (1985;1990): La inteligencia excepcional. En R. Sternberg (De.), Beyond IQ: A
triarchic Theory of Human Intelligence (pp.299-315) N.Y.: Cambridge University Press. (traduc.
castellano: Ms all del C.I., Bilbao: DDB, 1990).
Lecturas Recomanades
139
Sternberg, R. J. (1990): Ms all del cociente intelectual. Bilbao: Desclee de Brouwer.
Tourn, J. Peralta, F. y Reparaz, CH. (1998): La superdotacin Intelectual: modelos, identifica-
cin y estrategias educativas. Navarra: EUNSA.
Verhaaren, P. R. (1991): Educacin de alumnos superdotados. Madrid: M.E.C.
140

Altascap Val

Загружено:

Сведения о документе

Авторское право

Доступные форматы

Поделиться этим документом

Поделиться или встроить документ

Параметры публикации

Этот документ был вам полезен?

Это неприемлемый материал?

Авторское право:

Доступные форматы

Altascap Val

Загружено:

Авторское право:

Доступные форматы

Experincies

c-1_v.qxd 16/09/2004 14:42 Pgina 5

c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 7

c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 9

c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 23

c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 24

c-1_v.qxd 16/09/2004 14:43 Pgina 25

c-2_v.qxd 16/09/2004 14:44 Pgina 31

c-2_v.qxd 16/09/2004 14:44 Pgina 32

c-2_v.qxd 16/09/2004 14:44 Pgina 33

c-2_v.qxd 16/09/2004 14:45 Pgina 42

c-3_v.qxd 16/09/2004 14:46 Pgina 62

c-3_v.qxd 16/09/2004 14:46 Pgina 63

c-3_v.qxd 16/09/2004 14:46 Pgina 64

c-3_v.qxd 16/09/2004 14:46 Pgina 65

c-3_v.qxd 16/09/2004 14:46 Pgina 66

Вам также может понравиться