1

GESTIO AMBIENTAL





Sessi de la conferncia de Copenhagen sobre el canvi climtic a finals de 2 009

La conscincia sobra la necessitat de gestionar adequadament el medi ambient s
gairab tan antiga com la humanitat. s a partir del segle XX, per, que aquesta gesti
del medi ambient es planteja en termes globals. D'una banda, la constataci de la
degradaci del planeta sha ests al conjunt de la societat. D'altra banda, els governs han
organitzat reunions, conferncies i cimeres amb la participaci d'una bona part dels
pasos de tot el mn. La darrera d'aquestes cimeres fou la celebrada a finals de l'any
passat a Copenhagen sobre el canvi climtic, de la inauguraci de la qual podem veure
una fotografia ms amunt.
S'anomena gesti ambiental al conjunt de normatives i actuacions necessries per
garantir el bon estat del medi ambient, per tal de preservar la qualitat de vida dels ssers
humans i l'equilibri del medi natural.
La finalitat de la gesti ambiental s reduir impactes i riscos, aix com augmentar o
estalviar recursos. Sovint aix dna lloc a un xoc dinteressos entre diferents posicions.
Duna banda hi ha els interessos i beneficis particulars o empresarials, favorables a
lexplotaci dels recursos naturals, i de laltra, linters i el benefici col lectiu, basat en
la conservaci del medi ambient. Per tal devitar aquests conflictes, els responsables de
la gesti del medi ambient disposen bsicament de dos tipus dinstruments: els
legislatius i els econmics.


2
INSTRUMENTS LEGISLATIUS

Cada administraci elabora, discuteix i aprova lleis i normatives que regulen aspectes
relacionats amb el medi ambient (per exemple: llindars mxims de contaminaci,
protecci d'espais naturals,...). Al nostre territori hi ha quatre administracions: l'europea,
l'estatal espanyola, l'autonmica catalana i la local dels ajuntaments. Les normes o
directives que elabora una Administraci queden subjectes a la normativa de les
administracions superiors i, per tant, no es poden contradir. La Uni Europea (UE) ha
elaborat un gran nombre de directives comunitries relacionades amb el medi ambient.
La poltica ambiental ha anat adquirint importncia dins del marc legislatiu de la UE,
malgrat la lentitud amb qu s'arriba al consens entre els estats membres. Cal tenir en
compte que els diferents estats tenen sovint diferents punts de vista en moltes matries
mediambientals (poltica energtica, qualitat ambiental,...) i aquest s un factor que
dificulta els acords.


Contenidors de recollida segregada dels residus


Amb tot, encara hi ha aspectes que requereixen normatives supraestatals que no estan
elaborades. En sn un exemple les normes de seguretat per als vaixells de mercaderies,
de les quals es parla molt cada cop que hi ha un desastre ecolgic que afecta ms d'un
pas -com per exemple, les marees negres provocades per petroliers quan embarranquen.
Aix per exemple, amb la finalitat de protegir el medi ambient i pel que fa al tractament
dels residus, la Uni Europea obliga als pasos membres a la segent jerarquia de
prioritats: primer cal evitar la producci del residu. En segon lloc, si ja sha produt, cal
reutilitzar-lo i desenvolupar el reciclatge. En tercer lloc, cal valorar-lo, s a dir, obtenir
3
algun valor a partir del residu, per
exemple cremar-lo i obtenir energia i,
com a darrera prioritat, eliminar-los.

A l'estat espanyol, les diferents
normatives elaborades han d'atenir-se a la
Constituci. Hi ha lleis importants, com
la Ley de aguas, la Ley de costas, la
Ley de minas, etc. A l'any 1995, es va
tipificar el concepte de delicte ecolgic
en el Codi penal, des de aleshores es pot
condemnar a pres en casos d'agressi al
medi. Pel que fa a les autonomies en el cas de Catalunya, les competncies atorgades
per l'Estatut d'autonomia permeten un ampli ventall d'actuacions en matria
mediambiental. Amb el pas dels anys i la incorporaci progressiva de mitjans tcnics i
econmics es van desenvolupant les competncies autonmiques previstes.

INSTRUMENTS ECONMICS
A part de la legislaci, les administracions tenen altres mecanismes per regular els
impactes sobre el medi. Mitjanant instruments econmics es pot aconseguir compensar
determinats problemes ambientals. Bsicament existeixen dos tipus d'instruments:
Incentius econmics: sn subvencions o desgravacions que permeten als particulars o a
les empreses rebre diners o pagar-ne menys en conceptes relacionats amb la protecci
del medi ambient. A Catalunya, per exemple, els particulars poden rebre subvencions
per pagar una part de la instal laci d'energia solar domstica i les empreses poden
rebre'n per fer inversions que redueixen limpacte ambiental o per implantar tecnologies
de baix consum energtic.
Les desgravacions fiscals sn reduccions en els pagaments que les empreses han de fer
a les administracions; aix per exemple, els diners dedicats per una empresa a la
protecci del medi ambient poden suposar-li una desgravaci del 10% en l impost de
societats. Les administracions tamb poden imposar ecotaxes, s a dir, pagament que
les empreses o els particulars han de fer en concepte de compensaci pels costos que
generen els impactes sobre el medi ambient.
En molts pasos, els impostos que es paguen pels cotxes estan directament relacionats
amb la quantitat de CO
2
que produeixen els diferents tipus de vehicles, de manera que
paguen ms impostos aquells cotxes que produeixen ms CO2. En determinats pasos i
ciutats, els turistes han de pagar una ecotaxa turstica, a Catalunya el rebut de l'aigua
est gravat amb un impost per el tractament de les aiges residuals.






4


Models de gesti ambiental
INTENSIU CONSERVACIONISTA SOSTENIBLE
Objectiu
fonamental
Produir riquesa i bens de
consum.
No augmentar la
degradaci ambiental.
Compatibilitzar el
desenvolupament
econmic
amb la conservaci de
lequilibri ambiental.
Problemes
que
preocupen
Obtenir recursos.

Competir en el mercat.
Esgotament de recursos.
Superpoblaci.
Contaminaci.
Desaparici despcies i
ecosistemes.
Esgotament de
recursos.
Superpoblaci.
Contaminaci.
Desaparici despcies
i
ecosistemes.
Diferncies de
desenvolupament entre
pasos.
Solucions
proposades
Recerca de noves
tcniques dexplotaci.
Recerca de nous recursos.
Aturar el desenvolupament
per conservar la naturalesa.
Estalvi o reciclatge de
recursos.
Reforestaci, aturar la
contaminaci.
Desenvolupament
tecnolgic i estalvi de
recursos.
Restauraci de cicles
naturals
Responsabilitats
compartides i educaci
ambiental
Estudis dImpacte
ambiental
Dificultats i
crtiques al
model
No s sostenible.
No es pot justificar el
creixement zero per als
pasos en desenvolupament.
Obtenir transferncies
de
tecnologia i diners per
al
desenvolupament dels
pasos menys
desenvolupats.
Necessitat dun
consens
internacional per
aplicar-ho.
Impactes
provocats
Esgotament dels recursos.
Alteraci dels cicles
naturals.
Contaminaci.
Prdua de Biodiversitat.
Manteniment dels
problemes globals.
Control de la contaminaci.
Neteja dalguns rius...
Recuperaci parcial
dels
cicles naturals.
Disminuci de la
contaminaci.
Conservaci de la
biodiversitat.

Taula amb les caracterstiques dels principals models de gesti ambiental
5

Com es pot veure en la taula hi ha diversos models de gesti ambiental. Veiem a
continuaci els tres models esmentats amb una mica de detall.

MODEL INTENSIU




Barri de favelas al Brasil



s el model basat en un creixement demogrfic i urbanstic il limitat, que crea greus
desequilibris humans i grans impactes sobre l'entorn natural. Un exemple d'aquest
model de gesti s l'aglomeraci de poblaci a les grans ciutats (vegeu fotografia
superior) i als cinturons industrials i, de vegades, el descontrol en la construcci. Aquest
creixement intensiu s paral lel a un desenvolupament econmic sense lmits que t per
objectiu aconseguir el mxim benefici productiu, de distribuci i de consum de bns a
curt termini, sense tenir en compte els impactes generats a la natura. Observeu la torre
Burj Dubai de 828 metres d'alada, en aquest moments l'edifici ms alt de mn, que
podeu veure en la fotografia de la pgina segent i que va ser inaugurada el 4 de gener
del 2010. Encara que en aquest cas s'han tingut en compte els aspectes mediambientals i
energtics, s tamb un exemple de lopci del creixement sense lmits.


6


Torre Burg Dubai als Emirats rabs Units


7

MODEL CONSERVACIONISTA



Dennis Meadows impartint una conferncia a la Universitat de Moscou

El model conservacionista, tamb anomenat model de creixement zero afirma que
qualsevol impacte s'ha d'aturar. Aquest model es contraposa clarament al creixement
intensiu i descontrolat i pretn limitar tot all que provoca impactes sobre el medi
ambient, descartant el creixement del consum i de la producci. Aquest model fou
proposat pel professor de Poltica de Sistemes de la Universitat de New Hampshire,
Dennis Meadows amb la seva obra Els lmits del creixement. Aquesta obra, que va
revolucionar el pensament econmic i ambiental del mn al preconitzar el creixement
zero, va ser redactada l'any 1972 i es va convertir en una obra clau que ha vingut
marcant els principis de la sostenibilitat. En essncia, es planteja la irracionalitat
intrnseca, no tant moral com ecolgica, poltica i econmica, dels plantejaments de
desenvolupament dels pasos rics, que inevitablement acabarien condemnant als pasos
pobres a ser cada vegada ms pobres.


8

MODEL SOSTENIBLE

El model sostenible se situa entre els dos anteriors. La crisi ambiental s una crisi de
contaminaci i una crisi de civilitzaci, de relaci amb el medi. El primer mn s
virtus en els camps cientfics i tecnolgics i en el desgast i malbaratament de
lambient. La soluci s la sostenibilitat que precisa de conscienciaci i de formaci.
Segons Molina (Mxic, premi Nobel de Qumica de 1995) si dem el tercer mn
saixeca, demanant el mateix que el primer mn necessitarem dos planetes. El sistema
econmic basat en la mxima producci, el consum, lexplotaci il limitada de recursos
i el benefici com nics criteris de la bona marxa econmica s insostenible. Un planeta
limitat no pot subministrar indefinidament els recursos que aquesta explotaci exigiria.
Per aix sha imposat la idea que cal orientar-se cap un desenvolupament real, que
permeti la millora de les condicions de vida, per compatible amb una explotaci
racional del planeta que tingui cura de lambient. s lanomenat desenvolupament
sostenible.
Es planteja un desenvolupament durable. Fins al segle XVIII es creia que els recursos
naturals eren il limitats. La sostenibilitat podria sser la tercera gran revoluci de la
humanitat (la primera va sser la del Neoltic i la segona la Revoluci Industrial).
Aquesta propera revoluci mediambiental es basar en comprovar si som capaos de fer
que leconomia mundial sigui sostenible quant a la seva relaci amb lentorn. Produir
una major seguretat econmica, maneres de vida ms sanes i una millora mundial de la
qualitat de vida. La Comissi Mundial Sobre Ambient i Desenvolupament (Comissi
Brundtland) de lany 1987 va plantejar que el desenvolupament sostenible ha
daconseguir a la vegada:
Satisfer les necessitats del present, fomentant una activitat econmica que subministri
els bns necessaris a tota la poblaci mundial. La Comissi va ressaltar les necessitats
bsiques dels pobres del mn, els quals sels ha de donar una atenci prioritria.
Satisfer les necessitats del futur reduint al mnim els efectes negatius de lactivitat
econmica, tant en el consum de recursos com en la generaci de residus, de tal
manera que siguin suportables per les properes generacions. Quan la nostra actuaci
suposa costos futurs inevitables (per exemple, lexplotaci de minerals no
renovables), shan de buscar formes de compensar totalment lefecte negatiu produt
(per exemple, desenvolupant noves tecnologies que substitueixin el recurs gastat.
Aquesta comissi defineix el desenvolupament sostenible aix: El desenvolupament
sostenible s el desenvolupament que satisf les necessitats de la generaci present
sense comprometre la capacitat de les futures generacions per a satisfer les seves
prpies necessitats. Aix s adquirir una filosofia que pensi en el futur. Va contra
lactitud de malbaratament i trenca lactitud degoisme. Introdueix actes de saviesa.
Intenta aprendre del passat i no perd de vista el futur. L'any 1993, la World Wildlife
Foundation (WWF) defineix el model aix: El desenvolupament sostenible s el
millorament en la qualitat de vida humana sense sobrepassar la capacitat de crrega dels
ecosistemes que la suporten. L'any 1995 , Robert Goodland dona una tercera definici,:
9
El desenvolupament sostenible s el desenvolupament que s ambiental, econmica i
socialment durador. Hi ha tres dimensions: ambiental, econmica i social. Finalment,
podem tindre en compte, una quarta definici: El desenvolupament sostenible s aquell
desenvolupament que s ecolgicament adequat, econmicament eficient i socialment
just. Es passa dun aspecte ms romntic de lecologisme (que no es perdin les
espcies) a un aspecte ms econmic i social. Podria haver dictadures ecolgiques en les
quals no importarien els ssers humans, noms el respecte a la natura.



El desenvolupament sostenible afecta tamb als aspectes socials i econmics, a ms dels
ecolgics com, per exemple, energtics, econmics, institucionals, cientfics i
tecnolgics, educatius, culturals, tics i poltics. Daqu que sigui tan difcil trobar una
definici nica que inclogui suficientment la totalitat dels aspectes implicats. La crtica
ecolgica s una crtica a lindividualisme. Lindividualisme destrueix la solidaritat i la
capacitat dorganitzar-se les comunitats. Cal restaurar lequilibri i lharmonia amb la
natura. En la seva essncia aquesta dimensi ecolgica i poltica prov duna presa de
conscincia de qu vivim en un mn amenaat amb risc i lnica soluci seria la
solidaritat. El capitalisme salvatge promou el consum creant necessitats fictcies
mitjanant la publicitat: si tens o consumeixes tal cosa et trobars b i sers feli. El
consum apareix doncs, com una forma teraputica encara que s un consum despietat.
El consumisme augmenta el nivell de vida duna poblaci per NO la qualitat de vida.
Aix porta a evitar lorganitzaci i lindividu resta debilitat i com que no hi ha
solidaritat (nica manera de trencar lindividualisme) no hi ha capacitat dorganitzaci.
La crisi ecolgica dispara la conscincia i la solidaritat.
El model per al desenvolupament sostenible s el que en les darreres dcades, una part
de la poblaci ha anat agafant com a model de referncia a mesura que s'ha anat prenent
10
conscincia de la greu amenaa que suposa seguir el model de desenvolupament
intensiu. Aquest model ha de tenir en compte un seguit de solucions que esmentem a
continuaci com principis. Veureu que abraa tots els aspectes de la vida humana i que
sovint fa referncia als equilibris que es donaven en el medi rural on l'agricultura era
encara el sistema productiu dominant:
Principis per al desenvolupament sostenible
De diversitat (biolgica, gentica, ecolgica, paisatgstica, productiva). Es tracta
dafirmar un tret inherent a la manera campestre dapropiaci de la natura i en
franc conflicte amb les tendncies homogenetzants i especialitzadores del
desenvolupament neoliberal que avui preval en bona part en el mn.
Dautosuficincia (alimentria, energtica, tecnolgica, econmica, etc.).
Invocat per nombrosos pensadors i filsofs (des de Sant Toms fins a Gandhi),
lautosuficincia suposa la mnima dependncia de la comunitat i de les seves
famlies del bns emprats en la producci daltres bns externs. No sha de
confondre amb lautarquia
Dintegraci (de prctiques productives, dunitats de paisatge, de cicles naturals,
etc.). Present en la racionalitat ecolgica i econmica camperoles, aquest
principi tendeix a esquivar-se i erosionar-se per les prctiques dominants de la
modernitzaci que busquen lespecialitzaci i la dependncia de les comunitats.
Dequitat (productiva, de recursos, de diferents formes de participaci, etc.).
Davant dels nombrosos mecanismes externs que promouen la diferenciaci
social i econmica de les comunitats (i que donen lloc al caciquisme), el
manteniment de lequitat s un supsit obligat de tota democrcia comunitria.
De justcia econmica. Especialment dirigit a obtenir preus justos per als
productes comercialitzats per la comunitat, aquest principi busca corregir els
diferents mecanismes de lintercanvi econmic desigual pel qual les comunitats i
els seus membres han estat histricament explotats pels mercats. s tractar
dabolir lintercanvi desigual entre les comunitats i els mercats (explotaci
econmica) amb lobjectiu devitar lintercanvi desigual que aix desencadena
entre les comunitats i la natura o els ecosistemes (explotaci ecolgica).
Dequilibri espacial. Fonamentalment dirigit a aconseguir i garantir el que els
especialistes anomenen lestabilitat del paisatge, a travs del gesti harmnica
de les diferents unitats ecogeogrfiques que conformen el territori comunitari i la
seva integraci en els processos productius. s aquest tamb un principi inherent
de la racionalitat camperola que permet i/o promou la diversitat biolgica i
gentica i lequilibri dels fluxos de matria i energia dels ecosistemes. Aix
saconsegueix mitjanant una distribuci equitativa de les rees dedicades a
lagricultura, la ramaderia i la producci forestal en el terreny comunitari., en
oposici a tot intent per convertir els recursos naturals en una fbrica per a la
producci especialitzada.
Dequilibri productiu. En el quasi sempre aspre encontre que sestableix entre el
valor ds i el valor de canvi; (s a dir, entre una racionalitat productiva
exclusivament dirigida a la subsistncia dels productors i una altra que intenta
amb obsessi bolcar tot el que es produeix cap al mercat); la saviesa camperola
sempre ha buscat assolir aquest equilibri. Es tracta, doncs, dadoptar una
estratgia on el valor de canvi (la producci bolcada al mercat) es trobi sempre
sota el domini dels interessos i necessitats de la comunitat i de les seves famlies.
En aquest cas, la natura (els intercanvis ecolgics que garanteixen
11
lautosubsistncia) opera com una aliada que permet una navegaci segura en els
embravits mars del mercat.
Dequilibri comunitari. Aquest principi busca l'equilibri entre els interessos del
tot i els interessos de les seves parts, s a dir, entre els drets i interessos
col lectius o comunitaris i els drets i interessos de les famlies / individus que
formen la comunitat. Es tracta devitar els excessos del col lectivisme i
daprofitar els avantatges i potencialitats dels individus i els nuclis familiars.
Dequilibri familiar. Essent les famlies les cl lules productives i socials de tota
comunitat, resulta denorme importncia garantir una certa harmonia a lescala
familiar. Aquest principi, per tant, busca aconseguir una harmonia entre els
individus, els sexes i les generacions que integren el nucli familiar, mitjanant
laplicaci de normes adequades de salut, alimentaci, higiene, educaci,
informaci i esplai.
LAGENDA 21

L'Agenda 21 s un programa de les
Nacions Unides que fa referncia al
desenvolupament sostenible. Va ser
aprovat a la Cimera de la Terra (1992)
celebrada a Rio de Janeiro per ms de
178 governs. Els antecedents d'aquest
fet van comenar l'any 1983 quan
l'Assemblea General de Nacions
Unides establ la Comissi Mundial
sobre Medi Ambient i
Desenvolupament, la tasca de la qual
finalitz l'any 1987 amb la publicaci
del informe final "El nostre futur
com". Aquest informe -que concret el
concepte de desenvolupament
sostenible- va actuar com a catalitzador
de la posterior celebraci de la
Conferncia de Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament a Rio de
Janeiro l'any 1992. Els principals resultats d'aquesta conferncia es concretaren en la
Declaraci de Rio, en els Convenis sobre Diversitat Biolgica i sobre Canvi Climtic,
en els Principis sobre Boscos i en l'Agenda 21. Aquest darrer instrument consisteix en
un programa d'acci per al desenvolupament sostenible que ha tingut una influncia
particularment rellevant en el foment de les Agendes 21 locals a molts pobles i ciutats,
aix com en l'establiment de la Comissi de Desenvolupament Sostenible de les Nacions
Unides en l'mbit internacional.
El mateix any 1992, l'Assemblea General de Nacions Unides determin que al cap de
cinc anys es fes una revisi i avaluaci de l'Agenda 21. L'any 1997, en la sessi especial
de l'Assemblea General denominada Rio+5, s'adopt un "Programa per a l'Aplicaci de
l'Agenda 21" i s'identificaren els principals dficits en el cam cap a la sostenibilitat. Es
destacaren molt especialment la pobresa i la desigualtat social, deguda en part a la
disminuci dels nivells d'ajut oficial al desenvolupament i a l'increment del deute
12
extern. Entre els objectius, es determin la necessitat d'introduir millores en la
transferncia de tecnologia, fomentar la capacitaci per a la participaci i en temes de
desenvolupament; millorar la coordinaci institucional i introduir canvis en els nivells
de producci i consum. Aquest programa preveia una nova avaluaci al cap de cinc
anys ms, s a dir 10 anys d'en de la Cimera de Rio. Per aquest motiu, la Cimera
Mundial per al Desenvolupament Sostenible es va celebrar l'any 2002 a
Johannesburg, Sudfrica. En aquells moments, molts pobles i ciutats de Catalunya -i
tamb a tot el mn- posaven en marxa les Agendes 21 locals. Moltes entitats, centres
educatius i altres organitzacions han elaborat tamb agendes 21 per avanar cap a
projectes i plans que volen seguir el model sostenible de desenvolupament.

En l'mbit municipal, cada ajuntament t potestat per fer el seu pla estratgic ambiental
per elaborar l'agenda 21. Vegeu les Agendes 21 de les ciutats de Barcelona, Tarragona,
Girona i Lleida. Pots mirar a la pgina web de lAjuntament del teu poble o ciutat si
disposen de lAgenda 21 del municipi.




A Catalunya hi ha constituda la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, que es
va constituir l'any 1997, amb el suport de la Diputaci de Barcelona, i que aplega ms
de 130 municipis amb les mateixes inquietuds. Una de les tasques en qu treballa la
Xarxa s en l'elaboraci dels indicadors de sostenibilitat locals, que sn uns valors
fcils de mesurar, d'interpretar i de comparar i que permeten saber si s'actua
correctament cap a la sostenibilitat. Podeu veure per exemple els de Vilafranca del
Peneds.










13
CONSERVACI DELS ESPAIS NATURALS

A Catalunya coincideixen ambients naturals molt diversos, representatius de moltes de
les estructures de paisatge d'Europa i el nord d'frica. Aix s conseqncia de
l'orografia i l'especial situaci geogrfica, a mig cam entre les zones tropicals i les
zones rtiques. Aquest fet n'ha determinat l'extraordinria diversitat biolgica, que s'ha
preservat fins als nostres dies. D'altra banda, per, la intensa humanitzaci del territori
ha transformat gran part d'aquests paisatges, ha afavorit sovint unes espcies i n'ha
arraconat d'altres. Aix ha generat un ric mosaic paisatgstic, format per ecosistemes
diversos, amb diferents graus de transformaci. Conv destacar que el territori s un
recurs limitat. Per aix, cal promoure que se'n faci un s racional, respectus i
sostenible, i protegir-ne alguns espais per preservar la biodiversitat i el funcionament
dels ecosistemes.



Riu Hayden al Parc Nacional de Yellowstone, als USA

Durant l'ltim ter del segle XIX es van crear, en diferents zones del mn, els primers
parcs nacionals com primer pas en la protecci mediambiental de determinades zones
considerades excepcionals pels seus patrimonis naturals. Des de llavors fins a ara la
situaci ha canviat enormement; el nombre de zones protegides en qualsevol pas ha
augmentat, aix com les lleis i normes de protecci dels mateixos, de tal manera que
avui dia, les xarxes d'espais naturals protegits desenvolupen una funci transcendental
14
per a la protecci i conservaci de la biodiversitat. En aquest sentit, el Conveni sobre
diversitat biolgica de Rio de Janeiro de 1992, ratificat per Espanya en 1994, implica el
comproms dels estats signants per a elaborar estratgies, plans o programes per a la
conservaci i la utilitzaci sostenible de la biodiversitat. Particularment, una de les
accions previstes s la d'implantar i gestionar rees protegides destinades a la
conservaci de la biodiversitat i d'hbitats naturals. En concret, a Catalunya i, sobre la
base de la Llei d'espais naturals, s'aprova el Pla d'Espais d'Inters Natural (PEIN).
Aquest pla s una eina de planificaci territorial que abasta tot el territori catal, sent les
seves disposicions d'obligat compliment per a les administracions pbliques i els
particulars.
Els objectius fonamentals del PEIN sn:
Establir un conjunt espais naturals representatius de la diversitat paisatgstica
i biolgica de Catalunya.
Implantar les mesures necessries per a la seva protecci bsica.
Analitzar les causes d'una possible degradaci i establir les actuacions
preventives necessries.
Establir les activitats agrcoles, forestals i econmiques permeses en les
diferents zones, aix com definir els beneficis tcnics i financers per a les
poblacions implicades, tot aix dintre d'un desenvolupament sostenible de la
zona.


Parc Nacional dAigestortes als Pirineus

15
El PEIN defineix en tota Catalunya un total de 144 espais d'inters natural. De tots ells,
actualment es cataloguen com a tals 112. La caracterstica general d'aquests espais s
que sn representatius dels diferents tipus de clima i orografia presents a Catalunya:
litoral, muntanya, aiguamolls, plana, etc. L'any 1970, aquests espais suposaven una
superfcie total de 102 km
2
. Actualment, aquests 144 espais sumen 6.481 km
2
el que
suposa prcticament el 20% de la superfcie de Catalunya. Sn pocs els espais protegits,
com per exemple, alguns espais naturals de protecci especial, que es troben gestionats
per organismes o institucions independents de la Generalitat de Catalunya, ja que, la
gran majoria depn d'aquesta.

Concretament, al Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi
Natural de la Generalitat de Catalunya li correspon el control de les activitats regulades
pel PEIN, la promoci dels usos i les activitats que afavoreixen el desenvolupament dels
espais i l'establiment d'ajudes i de indemnitzacions, mentre que el Departament de Medi
ambient redacta els plans especials necessaris per a la delimitaci definitiva, la
implantaci de mesures de col laboraci tcnica i econmica per a la redacci d'estudis
d'impacte ambiental i l'aprovaci dels programes de restauraci d'espais afectats per
activitats extractives.

En qualsevol cas, el PEIN, per al seu desenvolupament permet una participaci activa
dels ens locals, municipis i consells comarcals. D'aquesta forma, s'aconsegueix la
inclusi real en la planificaci territorial, urbanstica i socioeconmica local. Per a
desenvolupar totes les actuacions previstes, el PEIN preveu que, segons competncies,
ambds departaments atorguin ajudes econmiques i tcniques destinades a ens locals,
agrupacions forestals i agrries, entitats i particulars.

El PEIN contempla a ms un pla de desenvolupament, revisable cada quatre anys, on
s'estableixen les actuacions generals com campanyes divulgatives, reformes legals,
convocatria de subvencions, etc. En definitiva, el desenvolupament d'actuacions tals
com el PEIN s completament necessari per a garantir l's racional i sostenible del
territori per a activitats econmiques, industrials, urbanstiques, agrries, etc., preservant
la continutat i diversitat de paratges naturals, aix com la conservaci dels seus recursos
vius.















16
EDUCACI AMBIENTAL

L'educaci ambiental es basa en el reconeixement dels valors i l'aclariment de
conceptes relacionats amb el medi ambient per tal de fomentar aptituds i actituds de
respecte envers l'entorn. Es potencia aix un concepte de cultura lligada al medi.
L'educaci ambiental ha d'anar dirigida a tots els membres de la comunitat, ha de
respondre a les necessitats, interessos i motivacions dels diferents grups d'edat.
L'educaci ambiental ha d'informar, capacitat al pblic perqu busqui solucions als
problemes del medi, ha de generar actituds positives cap el medi ambient. Prcticament
tots els pasos inclouen avui aspectes deducaci ambiental en la seva ensenyana
primria i secundria.

Els esquemes sn variats, encara que es tendeix a incloure temes mediambientals al
llarg de tot el currculum en lloc duna matria concreta. Els enfocaments sn molt
variats: Holanda, per exemple, posa lmfasi en la protecci de la natura; Sussa, en la
resoluci de casos prctics. En canvi, a Frana, les autoritats educatives reconeixen que
els seus programes sobre el medi ambient (que tenen ja ms de 25 anys de tradici) no
han tingut grans resultats i als Estats Units, el ms innovador entre els projectes
educatius cientfics s lanomenat Estudi dels Sistemes Terrestres, un conjunt de
materials basats en la geologia clssica i en les cincies ambientals, amb molt mfasi en
les connexions entre els sistemes que formen la biosfera.
A Catalunya hi ha diferents iniciatives per
fomentar l'educaci ambiental. El programa
Escoles Verdes implica professorat, alumnat i
famlies i integra els diferents mbits de l'escola
(edifici, menjador escolar, pati,...) amb una
proposta d'accions concretes com posar plantes,
instal lar aixetes que redueixen el consum
d'aigua, etc. Tamb es treballa per fomentar una
conscincia mediambiental en els alumnes amb
campanyes senzilles com la reducci de deixalles en els esmorzars. El Departament
d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya t una xarxa d'escoles anomenades
Camps d'Aprenentatge, dedicades sobretot a donar a conixer la natura i el valors de
l'educaci ambiental.



Camp dAprenentatge Valls dneu
17
EDUCACI AMBIENTAL ARREU

En aquesta web teniu recollides un llistat d'Equipaments, Centres de recursos, Camps
d'Aprenentatge, Cases de Natura, Centres d'Educaci Ambiental,.... Si el tema us
interessa, podeu veure si hi ha alguna entitat en la vostra poblaci.



Llac del cap del port al Pirineus



Centre dEducaci Ambiental de Can Coll a Cerdanyola


18
PLANIFICACI TERRITORIAL



Pla territorial parcial de ponent terres de Lleida


L'ordenaci i planificaci del territori s un procs clau per fer un s sostenible d'una
rea o regi. Si es fa correctament, ha de permetre assignar els usos ms adequats a cada
zona, segons les seves caracterstiques. D'aquesta manera s'han de poder reduir els
impactes ambientals, conservar els recursos i el medi natural i mantenir una qualitat de
vida acceptable de la poblaci local. Existeixen mltiples definicions sobre l'ordenaci
territorial, la Carta Europea d'Ordenaci del Territori de 1983 la va definir com:
L'expressi espacial de la poltica econmica, social, cultural i ecolgica de tota
societat, amb multitud d'objectius, entre ells el desenvolupament socioeconmic i
equilibrat de les regions, la millora de la qualitat de vida, la gesti responsable dels
recursos naturals, la protecci del medi ambient i la utilitzaci racional del
territori. s alhora una disciplina cientfica, una tcnica administrativa i una poltica
concebuda com un enfocament interdisciplinari i global, l'objectiu del qual s un
desenvolupament equilibrat de les regions i l'organitzaci fsica de l'espai segons un
concepte rector. Fins fa relativament poc, a l'hora de posar en prctica noves activitats
no hi havia cap mena de planificaci ni ordenaci del territori. Noms es tenia en
compte els beneficis a curt termini que les noves activitats podien generar. Per tant,
19
nicament s'analitzava la capacitat del territori pel que fa a un determinat s (per
exemple: emplaar indstries, construir autopistes, etc.), Aix ha originat forts
desequilibris a dos nivells:
A nivell territorial: algunes regions es desenvolupen molt, mentre que d'altres
queden deprimides.
A nivell d'organitzaci de l'espai: quan en un mateix espai conviuen activitats
incompatibles entre ells (indstries i habitatges) o s'emplacen certs usos en
espais inadequats (per exemple. s'ocupen zones inundables). Les mesures
correctores i compensadores d'aquests desequilibris comporten moltes
dificultats, sn molt costoses i, fins i tot, en molts casos resulten inviables.

La planificaci territorial considera els segents parmetres:



La fageda del Montseny

Qualitat ambiental d'un territori: s un valor que depn de la riquesa natural i la
conservaci dels ecosistemes, aix com de la riquesa del conjunt del territori. Aquest s
el cas per exemple de les fagedes del Montseny o de la Garrotxa.
Vulnerabilitat o fragilitat del territori: indica la seva susceptibilitat a les actuacions o
activitats que s'hi duen a terme. Aix, els petits boscos d'avets que hi ha al vessant nord
del Montseny sn molt ms vulnerables que els extensos boscos d'aquests arbres que hi
ha a la Vall d'Aran. Un altre exemple: els aiguamolls de l'Empord sn molt vulnerables
a un projecte urbanstic, mentre que pel que fa a usos com la recerca cientfica o les
activitats de lleure que no suposin la construcci d'edificis o infraestructures sn molt
poc vulnerables.
20
Capacitat d'acolliment: Indica les possibilitats que t per al desenvolupament d'un
determinat s, aix una capacitat elevada indica que el territori pot acollir un determinat
s amb ms facilitat.



Aiguamolls de lEmpord

FASES DORDENACI DEL PROCS TERRITORIAL
El procs d'ordenaci territorial comprn les fases segents:
Definici d'objectius: es tracta d'establir. amb uns quants anys de previsi, quins usos
nous es volen desenvolupar en un territori determinat. Per fer-ho cal tenir en compte les
necessitats de la poblaci i la seva evoluci, els canvis que comportaran les noves
activitats previstes, quin grau de conservaci hi haur i l'aptitud del territori.
Inventari i valoraci d'elements i factors del territori: En aquesta fase s'elabora un
conjunt de mapes temtics en que es recullen les variacions espacials d'un factor
determinat (pluviositat, risc ssmic, etc.) o la disposici d'elements dins del territori
(monuments, fbriques, camins, etc.). Els factors que es consideren en aquesta fase sn
nombrosos i diversos. Es poden agrupar en quatre grups: fsics (litologia, pluviositat,
temperatures mnimes,...); bitics (flora, fauna,...); socioeconmics (densitat de
poblaci, ndex econmics,...) i humans (elements histrics, etnolgics,...). Aquesta s
una fase llarga i costosa perqu s'han de prendre moltes dades de camps. Quan s'acaba
aquesta fase, el territori objecte d'ordenaci quedar dividit en un conjunt de zones o
unitats ambientals, on cadascuna d'aquestes unitats t el seu grau d'aptitud per acollir un
determinat s i el seu grau de fragilitat davant d'un impacte.
21
Predicci: En aquesta fase es correlacionen les aptituds de cada unitat territorial
definida per a cada s possible i alhora fer una predicci dels impactes que pot generar.
Planificaci: s la fase final del procs i a diferncia de les fases anteriors, correspon
als poltics i no als tcnics especialistes. Consisteix senzillament en decidir, en funci
dels resultats obtinguts en el procs, l'emplaament definitiu en el territori dels
hospitals, presons, carreteres, barris nous, indstries, etc. Pots veure per exemple el Pla
Director Territorial de l'Alt Peneds.




Mapa de sls del Pla Director de lAlt Peneds