1

Gesti ambiental, i 3






El riu Ter



En les dues quinzenes anteriors hem vist els models de gesti del medi, les eines de
gesti i com es poden gestionar els principals riscos ambientals (geolgics i
meteorolgics) que afecten a la nostra societat. En aquesta quinzena, acabarem l'estudi
de la gesti del medi analitzant amb una mica de detall qu hem de fer perqu els cicles
de la matria a la Terra, en qualsevol dels tres estats fonamentals de la matria (gass,
lquid i slid) es vegin afectats el mnim possible a causa dels usos i activitats de la
societat humana. Dit d'una altra manera, cal que l'aire, l'aigua i els materials que usem i
que sovint sn vitals per nosaltres i les nostres necessitats, continun nets i disponibles
per les noves generacions.







2
La gesti de l'aire: l'aire i la salut



A la quinzena 7 varem estudiar la major part dels problemes de contaminaci de
l'atmosfera, com l'efecte hivernacle o la reducci de la capa d'oz, En aquesta quinzena,
en canvi, ens centrarem en la qualitat de l'aire i en la gesti d'aquesta qualitat. A partir
de dos estudis recents veurem l'estreta relaci que hi ha entre la qualitat de l'aire i la
salut. El dilema doncs s clar: Quin aire volem?






Aire net

3

Aire contaminat
Investigadors del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL),una
iniciativa conjunta de la Universitat Pompeu Fabra ( UPF) l'Institut Municipal
d'Investigaci Mdica (IMIM), i la Generalitat de Catalunya, van publicar a la revista
New England Journal of Medicine dos estudis internacionals independents que tenen en
com posar de manifest la indiscutible relaci entre la contaminaci de l'aire i la salut
respiratria de la poblaci. Un dels estudis ha investigat els nivells de les partcules en
suspensi presents a l'aire i la seva relaci amb la funci pulmonar en adults, i l'altre ha
estudiat els efectes respiratoris de l'exposici a la contaminaci produda pels vehicles
diesel en persones amb asma.
El primer estudi mostra, per primera vegada en individus adults, que la millora de la
qualitat de l'aire retarda l'envelliment de la funci pulmonar. La funci pulmonar
disminueix amb l'edat i s un bon indicador de l' esperana de vida de les persones,
aix com tamb un bon marcador de la seva salut cardiovascular i respiratria. L'estudi,
liderat per la Universitat de Basilea, ha analitzat l'exposici a la contaminaci
atmosfrica de 4.742 adults durant 10 anys a Sussa, obtenint per a cadascun d'ells, les
4
concentracions de partcules en suspensi PM 10 (partcules minscules, de 10
micrmetres o menys, d'origen slid o lquid suspeses a l'aire) del seu lloc de residncia.
Els resultats han mostrat que qualsevol reducci del nivell de PM 10 produeix una
millora de la funci pulmonar dels adults, per petita que sigui aquesta reducci de
partcules. "Fa temps que sabem que els fumadors tenen una degradaci de la funci
pulmonar major que els no fumadors, i que aquest procs es retarda quan deixen de
fumar. Ara sabem que "deixar" la contaminaci, t el mateix resultat ", ha afirmat Nino
Kunzli, investigador del CREAL-IMIM i coautor de l'estudi.
Un dels responsables directes de les concentracions de PM 10 s el trfic rodat, i sn
especialment remarcables les emissions dels motors diesel que, tot i que emeten baixes
concentracions de monxid i de dixid de carboni, alliberen a l'atmosfera 100 vegades
ms de partcules que els motors de benzina convencionals i sn un dels majors
contribudors a la polluci atmosfrica. El New England Journal of Medicine publica
en aquest mateix nmero un altre estudi: "Respiratory Effects of Exposure to Diesel
Traffic in Persons with Asthma ", en el qual ha participat tamb el CREAL, i que posa
en evidncia per primera vegada la disminuci de la funci pulmonar a causa dels
vehicles diesel en persones asmtiques, i el perjudici de les partcules ultrafines (< 0,1
micrmetres de dimetre) i les partcules de carb per a la salut. L'objectiu de l'estudi
era comprovar la hiptesis segons la qual exposicions ambientals de curta durada al
trnsit diesel comportaria una reducci de la funci pulmonar, un augment de la
inflamaci del pulm i un empitjorament dels smptomes de l'asma. Per a comprovar-
ho, l'equip d'investigadors va seleccionar una mostra a l'atzar de 60 adults amb asma i
va comparar els efectes per a la seva salut fent-los caminar per dos llocs diferents de
Londres durant dues hores. El primer grup va fer-ho per Oxford Street, on noms els
autobusos i els taxis diesel estan permesos, i el segon grup va moure's per Hyde Park,
un espai lliure de trnsit.
Fins al moment actual, tots els estudis relatius als efectes de la contaminaci per
vehicles diesel per la salut s'havien dut a terme en condicions de laboratori. Aquest s el
primer estudi que constata els efectes de la contaminaci en una situaci real. Aix
doncs, els resultats van mostrar que quan els participants havien caminat per Oxfort
Street tenien una disminuci de la funci pulmonar major que quan ho havien fet per
Hyde Park, i els canvis eren encara ms remarcables en aquells adults amb asma de grau
sever. Mark Nieuwenhuijsen , investigador del CREAL ha dit: "amb dos milions i
mig de persones asmtiques a Espaa i amb un parc mbil en qu el 30% dels
vehicles sn disel, s important que els asmtics coneguin els riscos per a la salut
associats a l'exposici a alts nivells d'aquest contaminant i preguin mesures al
respecte". "Una primera mesura seria intentar evitar carrers pels quals circulin
molts vehicles diesel, mentre s'estableixen poltiques de reducci de les emissions,
l'efectivitat de les quals s ms a llarg termini", ha afegit.
La importncia d'aquests dos estudis per a la comprensi de les conseqncies de
l'acci de l'home sobre l'ambient i les seves repercussions per a la salut i l'esperana de
vida de la poblaci, sn el tema que destaca en la seva editorial el New England
Journal of Medicine , en la qual s'afirma que "aquestes noves dades obtingudes han de
servir per modificar els estndards i els protocols fins ara establerts per les autoritats
sanitries per tal de protegir la poblaci en general i, molt especialment, els sectors de
poblacions ms susceptibles a la contaminaci atmosfrica".
5

Qualitat de l'aire



Contaminaci per inversi trmica a una vall dels Pirineus

S'anomena emissi de contaminants a la producci i alliberament de substncies a
l'atmosfera. I s'anomenen nivells d'emissi la quantitat de contaminants alliberats a
escala global o per una determinada font o origen. En qualsevol cas, aquestes
substncies alliberades sn transportades per l'atmosfera, de manera que, segons la
situaci meteorolgica, els contaminants es dispersen o es concentren o, fins i tot, se'n
modifica la seva naturalesa. Per aix, els nivells d'emissi no resulten adequats a l'hora
de referir-nos a la qualitat de l'aire i en canvi parlem de nivells d'immissi. Aquests
nivells sn les concentracions de contaminants presents en l'aire d'un indret i un
moment determinats, deixant de banda les fonts que els hagin alliberat.

La dispersi i el transport dels contaminants en l'aire depenen de l'estat de l'atmosfera i
de les condicions meteorolgiques (turbulncia atmosfrica, velocitat i direcci del vent,
radiacions solars, etc.). La turbulncia atmosfrica es tradueix en variacions ms o
menys rpides de la velocitat i de la direcci del vent. Les situacions depressionries
(baixes pressions) corresponen generalment a una turbulncia de l'aire bastant
considerable i a unes bones condicions de dispersi; en canvi, les situacions
anticiclniques de calma (altes pressions) afavoreixen les situacions de contaminaci
atmosfrica. Existeix una relaci evident entre la velocitat del vent i els nivells de
concentracions dels contaminants. La dispersi dels contaminants augmenta amb la
velocitat i la turbulncia del vent. Els raigs solars provoquen un reescalfament de les
superfcies, cosa que comporta fenmens de convecci que sn a l'origen de moviments
verticals i horitzontals de l'atmosfera (l'aire calent, ms lleuger que l'aire fred, puja).

6
L'estabilitat atmosfrica s un dels factors determinants en la dispersi dels
contaminants. Quan l'aire s inestable, s'afavoreix la dispersi vertical dels
contaminants. Quan les capes d'aire sn ms calentes en altitud que a prop del terra
(inversions de temperatura), l'aire s estable i la contaminaci atmosfrica s important.
La dispersi dels contaminants lluny de les fonts d'emissi provoca una contaminaci
de fons o nivell de fons, bsicament a la troposfera (capa d'aire que s'estn de la terra
fins a 10 km aproximadament).

La contaminaci de fons es caracteritza per un nivell permanent de concentraci en
contaminants atmosfrics, fins i tot lluny de les fonts d'emissions. En certs casos
s'observen inversions de temperatura o inversions trmiques. Habitualment, la
temperatura de l'aire disminueix amb l'altitud; d'aquesta manera les masses d'aire a prop
del terra, ms calentes i, per tant ms lleugeres ascendeixen i permeten una bona
dispersi vertical. Durant una inversi trmica, les capes d'aire en altitud sn ms
calentes que les dels nivells de prop de terra, cosa que frena la dispersi vertical dels
contaminants. Els contaminants es troben llavors bloquejats sota una 'capa d'inversi'
que actua com un tap trmic. Les inversions es produeixen sobretot durant l'hivern, els
dies de sol i sense nvols.


Xarxa de Vigilncia


A Catalunya, el control de la contaminaci de l'aire es duu a terme mitjanant la Xarxa
de Vigilncia i Previsi de la Contaminaci Atmosfrica (XVPCA), que depn del
Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Aquesta
xarxa est formada per un conjunt d'aparells de mesura automtica o manual que
proporciona permanentment dades de la qualitat de l'aire i dels nivells d'immissi, i que
estan en contacte amb els centres d'anlisi i de coordinaci. L'objectiu principal
d'aquesta xarxa s vigilar la qualitat de l'aire, s a dir, obtenir els nivells de concentraci
a l'aire dels principals contaminants atmosfrics i, mitjanant els resultats de les mesures
que s'obtenen, dur a terme les actuacions necessries per solucionar els problemes
originats per la contaminaci atmosfrica. Aix doncs, la Xarxa s de gran utilitat
principalment per:


Conixer l'evoluci dels nivells de qualitat de l'aire en el temps i en el territori.
Informar als ciutadans de l'estat de la qualitat de l'aire i de la seva evoluci.
Emprendre actuacions de sanejament en zones on se superin els nivells de qualitat de l'aire
o es constati que hi ha un risc de superaci.
Elaborar els mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori (instrument orientador de la
planificaci territorial).
Complir l'actual normativa en matria de protecci de l'ambient atmosfric. Les normes
que regulen la qualitat de l'aire estableixen com un dels sistemes d'avaluaci del medi
atmosfric la mesura dels contaminants atmosfrics en immissi.
Localitzar focus emissors de contaminants atmosfrics i disposar d'informaci per valorar
la seva incidncia potencial.



7

Els aparells de mesura


En cada punt de mesurament hi ha
els equips de mostreig que capturen
la mostra de la qual es mesura la
concentraci o nivell d'immissi
d'un determinat contaminant. Els
equips manuals estan ubicats en els
punts de mesurament manual,
mentre que els equips automtics
estan en els punts de mesurament
automtics. Els equips manuals sn
aquells aparells que permeten obtenir una mostra en el lloc de mesurament, que
posteriorment s analitzada en un laboratori especialitzat. El tipus de mostra i el tipus
d'anlisi duta a terme en el laboratori depenen del contaminant que es vulgui mesurar.

Aix doncs, els nivells d'immissi o nivells de concentraci a l'aire dels contaminants no
s'obtenen en temps real, es coneixen en un termini de temps posterior respecte al dia que
s'ha pres la mostra. A ms a ms, els resultats ens informen, en general, de valors
mitjans en un dia, els quals poden amagar valors punta que poden ser importants i que
es donen en perodes de temps ms curts. Aquests aparells funcionen aspirant l'aire
mitjanant una bomba. Desprs, es fa passar per un filtre que ret les partcules en
suspensi a l'aire. Un cop l'aire s exempt de partcules, es fa barbullir a travs d'una
soluci qumica. Posteriorment, al laboratori s'analitza el filtre de partcules i de la
soluci qumica. Per cada contaminant especfic s'utilitza el tipus de filtre corresponent i
la soluci qumica adequada.

Els equips automtics (o analitzadors), tenen el gran avantatge respecte dels manuals
que ells mateixos realitzen les anlisis. Per tant, es fan automticament i en temps real,
s a dir, que els augments de contaminaci es poden detectar instantniament (no cal
transportar les mostres al laboratori) i els resultats sn tramesos directament al centre
receptor de dades, la qual cosa permet una actuaci molt rpida en cas de que sigui
necessari. No obstant aix, cal tenir present que no totes les substncies es poden
mesurar amb mtodes automtics i que, sovint, tampoc no s necessari de recrrer a
aquests procediments ms costosos. En l'actualitat, les tcniques d'anlisi i els tipus
d'aparells sn molt nombrosos.

A ms dels equips manuals o automtics esttics hi ha les unitats mbils de mesura,
que sn vehicles equipats amb analitzadors automtics i captadors manuals per mesurar
els contaminants atmosfrics i sensors per a les variables meteorolgiques.
Complementen l'abast de la Xarxa de Vigilncia i Previsi de la Contaminaci
Atmosfrica (XVPCA), ja que permeten realitzar campanyes de mesuraments directes
dels nivells de qualitat de l'aire en llocs on no hi ha vigilncia de la Xarxa. Tant les
estacions de la XVPCA com les unitats mbils de vigilncia de la contaminaci
atmosfrica mesuren els nivells de concentraci a l'aire dels diferents contaminants que
respirem, s a dir, els nivells d'immissi. Permeten vigilar la qualitat de l'aire en un
indret i un temps determinat, per aix poder emprendre les mesures necessries per
millorar-la. La combinaci dels nivells d'immissi i els parmetres meteorolgics
permet localitzar l'origen dels contaminants.
8

Si cliqueu aqu La Xarxa de vigilncia i previsi de la contaminaci atmosfrica de
Catalunya podreu anar a la pgina web del Departament de Medi Ambient i Habitatge
de la Generalitat de Catalunya amb el mapa de les Zones de Qualitat de l'Aire en que
esta repartida Catalunya i les estacions de mesurament de que consta cada Zona. Pots
mirar la teva ciutat i/o comarca a quina Zona pertany i a on estan els equips de mesura.


ndex de qualitat de l'aire


L'ndex catal de qualitat de l'aire (ICQA) s el sistema d'informaci pblica de
l'estat de la qualitat de l'aire. Es va implantar a Catalunya el gener de 1995 i sha
d'interpretar com un indicador orientatiu de la qualitat de l'aire adreat especialment al
pblic en general. Aquest indicador t en compte els cinc principals contaminants
atmosfrics per als quals l'actual normativa europea ha establert els nivells mxims
d'immissi permesos. Per el clcul s'utilitzen els nivells d'immissi de CO, SO
2
, NO
2
,
O
3
i les partcules en suspensi totals i de mida inferior a 10m de dimetre (m =
micrmetre).

L'ICQA s una xifra nica i sense unitats que pondera l'aportaci dels cinc contaminants
esmentats a la qualitat global de l'aire. Va de 100 (la millor qualitat de l'aire) a -400 ( en
la prctica no acostuma a baixar de -50).Com ms elevat n's el valor, ms alta s la
qualitat de l'aire. Un ICQA positiu significa que els 5 contaminants que el determinen
sn presents en l'aire en concentracions inferiors als valors lmit. Els valors negatius
indiquen que, com a mnim, un dels contaminants ha ultrapassat el nivell lmit
d'immissi fixat per la normativa.

Si cliqueu a ICQA podreu accedir a la informaci ms recent de la contaminaci de
l'aire en qualsevol punt de Catalunya; noms cal que seleccioneu la poblaci i cliqueu
cercar. Tingueu en compte que a vegades la informaci triga una estona en carregar-se.
El Departament de Medi Ambient i Habitatge tamb emet cada dia un pronstic sobre la
previsi de la qualitat de l'aire pel dia segent.

En aquest moments ja es disposa de molta informaci cientfica sobre els efectes de la
contaminaci de l'aire en la salut de les persones, si el tema us interessa o us apassiona
podeu consultar aquest informe sobre Els beneficis per a la salut pblica de la
reducci de la contaminaci atmosfrica.

9



Estaci de la XPVCA de Catalunya


10
La gesti de l'aigua


En quinzenes anteriors hem estudiat la hidrosfera, l'aigua a la natura, i tamb la
contaminaci de l'aigua que provoquen les diferents activitats humanes a tot el mn. En
aquesta estudiarem la qualitat de l'aigua i quin s l's correcta de l'aigua que hem de fer
en l'actualitat. L'accs a l'aigua i la seva qualitat sn en aquests moments un dels
problemes ms importants del mn. Veiem-ne un exemple. El nord-est brasiler s una
regi semirida de 974.752 km
2
, amb 22 milions dhabitants. El canvi climtic est
creant situacions descassetat que podrien provocar xodes, com els del Sahel Afric.
En aquest cas, lArticulaci al Semirid Brasiler (ASA), una xarxa amb 700
organitzacions (sindicats dagricultors i treballadors, cooperatives, esglsies,
comunitats, ONG ambientalistes) ha evitat el desastre humanitari. Com ho han fet?
Senzillament construint 1 mili de cisternes o dipsits com aquest:




Abans: del pou a la galleda i de la galleda al got i a la boca.

Desprs: construcci d'un dipsit d'aigua i del dipsit a l'ampolla







11

i aquesta s la diferncia:










Quina aigua beurem?


















12
Qualitat de l'aigua


Salvant peixos
Cada any, quan es tanquen les comportes de la xarxa de reg, el Parc Natural del Delta de
lEbre inicia la campanya de rescat de milers de peixos. Com podeu veure per la
fotografia, la "qualitat" de l'aigua obliga a treure els peixos per salvar-los. El perode
hivernal dinundaci dels camps darrs, relacionat amb les mesures agroambientals,
acaba a meitat del mes de gener. Aleshores es tanquen les comportes dels canals
principals de reg que aporten laigua al delta i molts peixos queden atrapats a la xarxa
de reg, sense la possibilitat darribar a les basses o al mar. Hi ha aparells especfics que
ajuden a determinar amb objectivitat la qualitat de laigua i la idonetat de laplicaci de
les tcniques a utilitzar en el rescat. En lactivitat dels Voluntaris del Parc, utilitzen la
tcnica de la pesca elctrica: amb una descrrega elctrica s'immobilitzen
momentniament els peixos per facilitar la captura per tamb per minimitzar lestrs
dels exemplars perqu es recuperin del rescat el millor possible. Per com definim la
qualitat de l'aigua?
La qualitat de l'aigua es defineix, en funci sempre de l's a que ser destinada (per a
beure, per al reg, per a bany, etc.), mitjanant l'establiment d'una srie de carcters o
qualitats (olor, sabor, etc.), o en relaci amb el seu estat natural. Per mesurar la qualitat
de l'aigua s'empren determinats parmetres i ndexs que ens permeten quantificar el grau
d'alteraci de les seves caracterstiques naturals. Es tenen en compte uns indicadors
de qualitat que es divideixen en tres grups: indicadors fsics, qumics i biolgics.

13
Indicadors fsics
Els indicadors fsics que es consideren sn els segents:



Terbolesa de laigua

Terbolesa: Es deu a la presncia en l'aigua de partcules en suspensi que fan que
l'aigua no sigui del tot transparent. La font principal de terbolesa en les aiges naturals
procedeix de l'erosi i del transport dels sediments. Tamb pot provenir de les aiges
residuals (residus domstics o industrials) que rebin.
Slids en suspensi: representa el pes dels productes insolubles per unitat de volum. s
un parmetre ms til que l'anterior quan es tracta d'aiges amb una elevada presncia
de slids, com s el cas de les aiges residuals.

14

Aigua de color rogenc
Color: L'aigua s incolora, per les aiges naturals poden presentar coloracions,
degudes fonamentalment a la presncia de matria orgnica o de compostos de ferro,
mangans, crom, etc.. El color tamb pot ser degut als abocaments d'indstries que
utilitzen colorants o determinats productes qumics.
Olor i sabor: L'aigua pura s inodora (no fa cap olor) i inspida (no t cap sabor), per
les aiges naturals en el seu recorregut acostumen a incorporar ions i substncies en
suspensi que els donen olor i sabor.
Temperatura: s un parmetre molt important per definir la qualitat de l'aigua, ja que
la majoria dels processos biolgics que tenen lloc en els ecosistemes fluvials en
depenen. Un augment de la temperatura accelera la velocitat de les reaccions qumiques
i bioqumiques del ecosistema (el consum d'oxigen s ms rpid). D'altra banda, un
augment de les temperatures disminueix la solubilitat de l'oxigen, amb la qual cosa
disminueix la quantitat d'oxigen disponible. En la taula segent es pot veure la relaci
entre la temperatura de l'aigua i la concentraci d'oxigen dissolt:
Temperatura
(C)
5 20 22 25 30
O2 Dissolt.
(mg/l)
10 7 5 3 1


Conductivitat: s la capacitat que presenta l'aigua per conduir l'electricitat a causa de
les sals que porta dissoltes. Les sals presents a l'aigua depenen en primer lloc dels sls
per on circula. Entre els ions que apareixen de forma ms habitual a l'aigua hi ha sodi,
calci, magnesi, bicarbonat, sulfat i clorur. La seva concentraci generalment s superior
15
a 1 mg/l. Els abocaments d'aiges residuals poden fer augmentar la salinitat i, per tant,
la conductivitat.



Temperatura de laigua

Indicadors qumics

Els indicadors qumics ms utilitzats sn els segents:
pH: El pH (Clica) de les aiges naturals t un valor entre 6 i 9. Algunes activitats
biolgiques (fotosntesi, respiraci) o fsiques (turbulncies) influeixen en el valor del
pH, perqu poden reduir o incrementar la concentraci de CO
2
dissolt. La pluja cida,
aix com els lixiviats procedents de mines acostumen a donar a les aiges valors de pH
cids. En canvi, els detergents de les activitats humanes i l'mplia distribuci natural de
roques carbonatades donen a les aiges pH bsics.
Oxigen dissolt: s un dels indicadors de qualitat de l'aigua fluvial ms utilitzats, ja que
l'oxigen participa en molts dels processos que es produeixen en el medi aqutic.
L'oxigen s aportat per l'intercanvi amb l'atmosfera i per l'activitat fotosinttica dels
productors primaris. El consumeixen els organismes en els processos d'oxidaci de la
matria i de la respiraci. La seva proporci en aiges netes est al voltant de 10 mg/l.
La seva presncia s fonamental per al desenvolupament de la vida aqutica. Les aiges
superficials netes estan saturades d'O
2
, per si es realitzen abocaments de material
orgnic, aquesta quantitat disminueix en ser utilitzat aquest element per a la seva
oxidaci. Un contingut d'oxigen dissolt per sota de 4 mg/l indica aiges molt
contaminades i per sota de 2 mg/l provoca la mort dels peixos. S'anomenen aiges
16
toves les que posseeixen una concentraci menor de 60mg/l i aiges dures les que
tenen concentracions superiors a 120g/l.
Duresa: La duresa s la suma de les
concentracions dels cations de magnesi i de
calci. S'expressa en milligrams per litre
d'aigua. La seva presncia s habitual en totes
les aiges naturals, per els valors ms elevats
es donen en les aiges subterrnies. La duresa
s la responsable de la formaci de dipsits i
incrustacions que perjudiquen les
installacions i els productes que han d'estar
en contacte amb l'aigua (canonades,
resistncies, etc., que tan afecten a les
mquines de rentar roba i de rentar plats
de les nostres cases.
Entre els indicadors qumics s'utilitzen especialment els indicadors de la presncia de
matria orgnica en l'aigua. La matria orgnica s un dels components caracterstics
de l'aigua en condicions naturals, i tamb s un component caracterstic dels
abocaments. Sota la denominaci de matria orgnica s'inclou un conjunt de substncies
de composici i estructura molt diverses, que tenen en com la capacitat de reaccionar
amb l'oxigen en un procs de d'oxidaci, per aix, la mesura de l'oxigen consumit
permet valorar la quantitat de matria orgnica present a l'aigua.

Els rius porten molta matria orgnica
17


Demanda bioqumica d'oxigen, tamb anomenada demanda biolgica d'oxigen
(DBO): Mesura l'oxidaci duta a terme per microorganismes. La DBO dna una idea de
la contaminaci orgnica. Dit d'una altra manera: s una mesura de la quantitat d'O
2
que
els microorganismes necessiten per a oxidar la matria orgnica. Aquest procs
d'oxidaci s lent i els compostos orgnics soxiden gaireb completament en cinc dies,
per aix parlem de DBO
5
. Alguns valors significatius de DBO
5
sn:

Rius no contaminats 3 mg/l.
Rius molt contaminats 10 mg/l.
Aiges residuals domstiques 300 mg/l.
Aiges residuals industrials diversos milers

Demanda qumica d'oxigen (DQO): s uns mesura de l'oxidaci duta a terme amb un
oxidant qumic estndard, com el dicromat potssic. La DQO dna una idea del grau de
contaminaci tant orgnica com inorgnica. La relaci entre els valors DBO
5
i DQO ens
indica el tipus de contaminaci en aiges residuals. DBO
5
/DQO menor de 0,2 ens
informa d'un abocament de tipus inorgnic, mentre que si s major de 0,6 l'abocament
s orgnic.

Carboni orgnic total: s el contingut total de compostos orgnics, i s'obt mesurant el
CO
2
produt per la mostra en un forn a alta temperatura.















18
Indicadors biolgics

Bacteris Clostridium
Els indicadors biolgics o bioindicadors (Clica) es basen en l'avaluaci dels
organismes que permeten obtenir una estimaci de la qualitat de l'aigua. Aquests
indicadors, a diferncia dels fsics i qumics, sn el resultat de la interacci de molts
factors diferents i donen una visi ms global de l'estat general de l'aigua en un perode
ms prolongat de temps. Aix, la presncia de determinades substncies en l'aigua o les
variacions en les seves concentracions poden provocar diferents efectes en els
organismes aqutics. El control microbiolgic de l'aigua es centra en les espcies
patgenes per a l'home. Ats que buscar tot tipus de microorganismes patgens, per la
seva diversitat, s costs i complicat, es realitza un control de l'aigua a travs
d'indicadors microbiolgics de contaminaci. Principalment es comptabilitza els
microorganismes d'origen fecal com coliformes, Streptococcus fecals i Clostridiums. Es
significativa la relaci entre coliformes i Streptococcus fecals, ja que si s major de 4 es
tracta duna contaminaci dorigen hum i si es major de 0,7 s dorigen animal.
Existeixen tamb altres indicadors biolgics de contaminaci, que sn espcies que la
seva presencia s orientativa sobre els nivells de contaminaci i les variacions en les
poblacions per alteraci del medi aqutic.

19

Diferents espcies de diatomees
El mtode ms utilitzat per avaluar la qualitat de l'aigua, anomenat ecolgic, es basa en
les necessitats ecolgiques dels diferents organismes, de manera que, quan es modifica
alguna de les condicions ambientals, es produeix un canvi en el nombre d'espcies
(biodiversitat), en la seva abundncia relativa o en el nombre d'individus. Aix, la
presncia o absncia de determinades espcies, la relaci que tenen entres elles, o el
nombre d'individus existents poden considerar indicadors de canvis que s'hagin produt,
sempre a partir d'una referncia. S'estableixen uns ndexs bitics o biolgics.

Aquests indicadors sn els que ens faciliten els mateixos ssers vius que habiten
l'ecosistema. Cada espcie t unes caracterstiques ecolgiques per sobreviure. Quan
aquestes caracterstiques no sn les ptimes, els organismes desapareixen o b mostren
els efectes de les possibles mancances. Aix permet assignar a cada espcie un valor de
sensibilitat, valor que s'usar en el clcul de l'ndex.
Els indicadors biolgics sn bons integradors de la qualitat. Indiquen la qualitat d'un
perode ms o menys extens de temps (en funci de la vida mitjana dels organismes), i
tamb responen a episodis curts per recurrents de contaminaci. En rius i rieres, des
del 2007 s'usen indicadors biolgics de tres tipus, tots ells sotmesos a un procs europeu
de calibratge que garanteix fiabilitat en la seva aplicaci:

20
Indicadors basats en les algues diatomees (Clica) (ndex IPS).
Indicadors basats en els macroinvertebrats (Clica) (ndex IBMWP).
Indicadors basats en els peixos (ndex IBICAT).

ndex de qualitat de laigua a Catalunya
L'aigua presenta com una de les seves propietats ms importants la de poder regenerar
l'equilibri dels seus elements fsics, qumics i biolgics quan la contaminaci no s
excessiva. Els contaminants sofreixen un procs de diluci que constitueix el principal
mecanisme d'autodepuraci de les aiges. Per altre costat, la digesti biolgica de la
matria orgnica ocupa un paper molt important en l'autodepuraci, portant-se a terme
fonamentalment per bacteris, que produeixen la degradaci de la matria orgnica
existent per a la seva conversi en matria inorgnica, que servir com a nutrient a les
algues, fent augmentar la seva activitat fotosinttica i enriquint d'O
2
l'aigua. Tamb
intervenen en aquesta autodepuraci oligoquets i larves de dpters. La concentraci de
matria orgnica no ha de superar els 0,5 grams per litre. L' autodepuraci s un procs
que t lloc aiges avall del punt on s'ha produt el vessament.

Mapa dels rius de Catalunya amb indicaci de la seva qualitat lany 2003

21
Amb el temps, les aiges tornaran a presentar les caracterstiques que tenien abans del
vessament. En aquest procs es donen reaccions de tipus fisicoqumic i biolgic. Al
llarg dels procs, els slids en suspensi procedents del vessament es van sedimentant,
les substncies solubles es dilueixen i la matria orgnica s oxidada pels organismes
aerobis. Tanmateix determinats bacteris patgens, metalls pesants i altres substncies
inorgniques poden romandre molt ms temps, com a contaminaci residual i limitar,
per tant, els usos de l'aigua fluvial.

Fins a l'any 2006, la qualitat de les aiges es va mesurar oficialment a Catalunya,
mitjanant l'ndex simplificat de la qualitat de l'aigua (ISQA). Aquest ndex es basa
en diferents parmetres: la temperatura, els slids en suspensi, l'oxigen dissolt, la
conductivitat elctrica i les demandes d'oxigen (DQO i DBO). Aquest ndex pren valors
entre o i 100, que es correspon amb una mnima i una mxima qualitat de l'aigua,
respectivament. Un dels problemes d'aquests ndex simplificats s que noms tenen en
compte unes determinades variables i en canvi no hi ha cap referncia a la composici
qualitativa, de manera que, per exemple, la perillositat que pot implicar la presncia de
metalls txics com el crom o el mercuri no es reflecteixen en aquest ndex. Encara pots
trobar molta informaci sobre la qualitat de l'aigua en que s'utilitza aquest ndex i no
s'ha incorporat ndex biolgics. Si t'interessa aquest tema, en aquesta pgina web de la
Diputaci de Barcelona pots trobar molta informaci sobre la qualitat de l'aigua dels
rius de la provncia de Barcelona l'any 2008, que ja inclou els ndex biolgics.

Potabilitzaci de l'aigua



Vista aria de la gran planta potabilitzadora dAbrera, Baix Llobregat, Catalunya
22
La potabilitzaci s el conjunt de processos que transformen les aiges naturals en
aptes per al consum, s a dir, potables. En ella s'eliminen o ajusten les concentracions
dels seus components perqu no suposin un factor de risc per a la salut humana i no
tinguin caracterstiques organolptiques repulsives. El tractament dependr de les
condicions de l'aigua de partida i de la xarxa que la distribuir posteriorment. Pots veure
tota la informaci sobre el funcionament d'una potabilitzadora d'una manera
grfica i molt entenedora en aquesta aplicaci web. Explora-la a fons que t molta
informaci. De totes maneres, us faig un resum parcial a continuaci.

Els principals processos que es poden donar en una estaci potabilitzadora d'aiges
sn els segents:

1.- Captaci: de forma prctica es poden considerar quatre modalitats d'aigua d'acord
amb la seva captaci, que condicionen el seu tractament per a fer-les potables. Aquestes
sn:
- Aiges de precipitaci, pluja o neu: acostumen a ser potables, per s aconsellable la
seva desinfecci.
- Aiges superficials continentals: n els rius la captura deu fer-se aiges amunt de la
poblaci que es va a abastir, en la part central del llit i prxima a la superfcie. En els
llacs i embassaments es far en zones airejades que afavoreixin lautodepuraci i pobres
en substncies flotants.
- Aiges subterrnies, fonts, pous: es podrien considerar pures, per en la prctica no
s aix. Cal evitar l'arrossegament de terra pel bombament.
- Aigua de mar: pel seu elevat cost, no s aconsellable si existeix altra alternativa. A
Espaa hi ha plantes dessaladores especialment a Canries i a Catalunya
2- Filtraci: per a eliminar la major quantitat de materials que per la seva grandria i
naturalesa podrien crear problemes en tractaments posteriors. Es realitza mitjanant
reixes i sedassos de diferent grandria, normalment autonetejables peridicament.
3- Preoxidaci: s'introdueix en l'aigua un agent qumic oxidant que reacciona amb les
matries orgniques i inorgniques dissoltes en l'aigua, susceptibles de ser eliminades
per oxidaci. Els agents oxidants normalment utilitzats sn aire atmosfric (pel seu
contingut en oxigen), clor, dixid de clor, permanganat potssic, oz i aigua oxigenada,
b sols o en combinaci.
4- Predecantaci: en aiges superficials molt carregades en sorres o fang, amb o sense
l'addici de reactius o floculants per fer que totes les partcules collodals, (les quals,
per la seva petita grandria i crrega no sedimentarien mai, sent responsables, en gran
mesura, del color i la terbolesa de l'aigua) que duu l'aigua s'ajunten en coguls i
floculen, i afavorir la seva sedimentaci en un temps adequat per simple gravetat.
5- Aireaci: per a desprendre substncies voltils com CO
2
i H
2
S, o afavorir
tractaments posteriors.
6- Filtraci en sorra : En aquest procs es retenen les petites partcules que no han
estat extretes en la decantaci. Les petites partcules queden retingudes en els buits
existents entre els grans de sorra, en passar l'aigua a travs d'un ja d'aquest material.
23
7- Neutralitzaci: L'acidesa de l'aigua s'ajusta mitjanant l'addici de reactius qumics
apropiats (cal o sosa). L'objectiu s que el pas de l'aigua no corroeixi les canonades o
provoqui deposici dincrustacions a la xarxa de distribuci.
8- Desinfecci: totalment necessria en aiges de consum pblic, per a garantir el seu
grau de potabilitat fins l'aixeta del consumidor. La seva finalitat s destruir els
organismes patgens de transmissi hdrica. Encara que existeixen processos mecnics
(filtraci per membranes) o fsics (calor, radiacions ultraviolada o ionitzants) que noms
s'utilitzen a petita escala, sn els procediments qumics els ms utilitzats per la seva
eficcia, cost i simplicitat de maneig. Els desinfectants qumics solen actuar per
oxidaci i trencament de la paret cellular desintegrant a l'organisme o interferint
l'activitat cellular. El procediment ms ests s la cloraci, ats que el clor s un
poders oxidant i desinfectant, s barat i fcil de controlar, per presenta com
inconvenient que aporta sabor desagradable a l'aigua. Per a disminuir els efectes
negatius del clor s'utilitza una desinfecci mixta amb oz, que s ms efectiu i no
produeix compostos txics. L'oz s ms car, i gaireb no t acci residual, ja que
desapareix als 30 minuts, pel que es completa la seva acci amb el clor.
9- Filtraci sobre carb actiu: un filtre de carb ret, en els seus microporus interiors,
les molcules que poden donar a l'aigua dolents olors i sabors. El carb pot ser utilitzat
en pols o en gra.
10 Estovament: algunes aiges, per la seva duresa, han de ser sotmeses a un procs
qumic per a l'eliminaci de les seves sals de calci i magnesi. A ms de proporcionar
una major qualitat a l'aigua, evita possibles problemes en la xarxa de distribuci
(incrustacions de cal).













24
La depuraci d'aiges residuals
En aquest vdeo pots veure el que es pot fa el protagonista a casa seva per depurar
laigua. El que hem vist en aquest vdeo basat en la voluntat i a petita escala, s el que
cal fer a gran escala i que al nostre pas ja es fa per les normatives existents. L'aigua
sha de reciclar, recuperar, regenerar, reutilitzar,...en una paraula que engloba tot el que
cal fer: depurar. Si la agafem del medi ambient neta, l'hem de tornar neta al medi
ambient. Anem a veure-ho. Les aiges residuals sn les aiges brutes que resulten
desprs de ser utilitzades amb diferents finalitats, com neteja, processos industrials molt
diversos, etc. La depuraci de les aiges residuals s el procs de tractament de les
aiges brutes abans de tornar l'aigua al medi natural, s per tant una mesura correctora,
en el sentit en que parlvem en la quinzena anterior. Els sistemes de depuraci
consisteixen a sotmetre les aiges residuals a una srie de processos que n'eliminen o en
disminueixen la crrega contaminant. Ho podem veure amb un exemple en aquest altre
vdeo.
Com funcionan les depuradores?


Vista aria de la depuradora del Bajo Ebro a Navarra, inundada pel riu Ebre


25
Els sistemes de depuraci de les aiges contaminades o residuals consisteixen en
una srie de procediments que tracten de retornar a l'aigua, una vegada emprada per a
diferents usos, amb unes caracterstiques fsiques, qumiques i biolgiques molt
semblants al seu estat natural, o almenys amb unes caracterstiques que facin possible
que el receptor i els seus mecanismes dautodepuraci recuperen aquest estat natural.
Sistemes de depuraci natural:
Els sistemes de depuraci natural es basen a reproduir els processos
dautodepuraci sota condicions especials (per exemple les basses artificials). Aquests
mecanismes requereixen poc despesa d'installaci i manteniment, ja que tot just empren
equips mecnics o elctrics, i sn adequats per a zones amb pocs recursos econmics.
Entre els mtodes emprats destaquen la construcci de llacunes artificials, poc
profundes, que s'omplen amb l'aigua objecte de depuraci. Aquesta hi roman all durant
mesos, en els quals t lloc una sedimentaci de materials slids en suspensi i una
degradaci de la matria orgnica per via aerbia o anaerbia, portada a terme en dos
tipus de llacunes diferents pels microorganismes presents en l'aigua. El temps i l'acci
d'aquests microorganismes duu a una depuraci de l'aigua contaminada.

Bassa artificial amb depuraci natural de laigua
Sistemes de depuraci tecnolgica:

La depuraci tecnolgica es realitza per mitj d'un conjunt de mecanismes existents en
les estacions depuradores d'aiges residuals (EDAR), en les quals s'utilitza una srie
de processos fsics, qumics i biolgics, combinats o allats, amb la finalitat d'aconseguir
una concentraci o transformaci dels contaminants presents en l'aigua residual, de
forma que aquests puguin ser eliminats o reduts, i es retorni al receptor aigua amb
alteracions mnimes. Aquests sistemes requereixen unes inversions grans en
installacions, equips i energia, per aquest motiu existeixen dificultats per a una major
extensi de la seva aplicaci en pasos o poblacions amb baixa potencialitat econmica i
26
social. L'avantatge que presenten respecte als sistema de depuraci natural s la major
rapidesa i major volum de la depuraci.


Depuradora daiges residuals dvila
No totes les installacions i equips de les plantes depuradors sn iguals, ja que
les caracterstiques i processos que realitzen depenen de la naturalesa de l'aigua residual
a depurar, s a dir, si s procedent exclusivament d'usos domstics o si cont
abocaments agrcoles i industrials, i del volum d'aigua residual a depurar (m
3
/dia). En
aquesta pagina web tens un molt bon esquema i explicaci d'una estaci o planta
depuradora:
Depuradora interactiva.
El procs global segueix la seqncia de tractament segent (a partir d'aqu aquesta
pgina s noms de lectura):

a) La lnia d'aigua. s el cam que recorre l'aigua residual des de la seva arribada a la
installaci, passant per distints tractaments, fins el seu abocament final al receptor.
b) La lnia de fangs o llots. s el resultat de concentrar els contaminants presents en
l'aigua residual, que segueixen un recorregut diferent dintre de la depuradora i tenen
altres tractaments.
c) La lnia de gas. Est formada pel procs al que s sotms el biogs generat en el
tractament dels llots o fangs.
Els tractaments que constitueixen la lnia d'aigua sn els segents:
27
1.- Pretractament . s la separaci de slids en suspensi o flotants de gran mida i
densitat (draps, pals, fulles, plstics, sorres, pedres, etc), que arriben al collector
d'entrada de l'estaci depuradora. Es realitza amb reixes i garbells seguit de desorradors
i desengreixadors.
2.- Tractament primari o fisicoqumic. Consisteix en la separaci, per mitjans fsics,
de slids en suspensi i material flotant que no han estat retinguts en el pretactament.
- Sedimentaci primria: t lloc als decantadors primaris, una espcie de piscines on
se separen per gravetat els slids en suspensi de major densitat (60% dels slids en
suspensi i 30% de la matria orgnica); els fangs decantats sn retirats peridicament i
passen a la lnia de fangs.
- Flotaci amb aire: s'introdueixen bombolles fines d'aire en l'aigua residual per
eliminar slids en suspensi i greixos amb una densitat prxima a la de l'aigua.
- Coagulaci i floculaci: les partcules collodals presents en l'aigua es desestabilitzen
amb l'ajuda de coagulants i s'agrupen en flculs que sn retirats per decantaci o
flotaci.
- Neutralitzaci: Ajusta el pH a un valor idoni per als tractaments posteriors.


3.- Tractament secundari. s un conjunt de processos biolgics (duts a terme per
microorganismes) per eliminar la matria orgnica present en l'aigua residual i per
reduir la Demanda Biolgica dOxigen (DBO). La reacci es basa en la descomposici
aerbia de la matria orgnica, de forma semblant al que passava de forma natural als
rius (autodepuraci).
- Fangs actius: consisteix a collocar l'aigua residual en dipsits de grans dimensions
sota condicions aerbies, de manera que els bacteris presents en l'aigua o les que
s'afegeixen per a agilitar el mecanisme, degraden la matria orgnica mitjanant
processos d'oxidaci. Per a aix es necessita un aportaci d'oxigen que es realitza
mitjanant turbines o difusors. Aix dna lloc al creixement de microorganismes
28
(bacteris, fongs, etc.) que sn eliminats per un sistema de decantaci secundria. Amb
aquest procs s'elimina un 90% de la DBO.
- Fangs bacterians: consisteix en fer passar l'aigua residual per un filtre de uns quants
metres d'alt ple de pedres que presenten bacteris descomponedors en la seva superfcie.
- Desinfecci: s un tractament final destinat a evitar problemes de salut a causa de
l'existncia de bacteris i virus patgens en l'aigua. S'apliquen processos com la cloraci,
que empra clor en forma de gas, i lozonitzaci.
4.- Tractament terciari. Tenen com a finalitat eliminar determinats contaminants
especfics que romanen desprs del tractament secundari, com sn els metalls pesants, el
P, el N, istops radioactius, etc.; s'utilitzen diversos mtodes especfics (intercanvi
inic, ultrafiltraci, osmosi inversa, etc.) que sn molt cars, de manera que solament
s'utilitzaran quan sigui necessari.
Com resultat dels processos a que ha estat sotmesa l'aigua residual, s'ha originat una
concentraci de contaminants, d'aparena lquida, que es denominen fangs o llots, el
tractament dels quals es realitza en la lnia de fangs, com analitzarem a continuaci.
Els tractaments que constitueixen la lnia de fangs sn el segents:
1.- Espessement de fangs: amb la finalitat de reduir el volum dels mateixos, eliminant
la major part de l'aigua que contenen, el que facilita el seu s i el rendiment dels
tractaments posteriors. Per a aix s'empren els espessedors, que es basen en
mecanismes de gravetat o flotaci.
2.- Destrucci de la matria orgnica: present en el fangs. Aquest procs es pot
realitzar per via aerbia (amb oxigen) o anaerbia (sense oxigen). En l'estabilitzaci
aerbia es produeix l'oxidaci de la matria orgnica present en els fangs, per a aix es
necessita una aportaci d'oxigen, i s'airegen els fangs de forma que els microorganismes
puguin actuar. En l'anaerbia s'obtenen gasos, com el met i el dixid de carboni, que
formen lanomenat biogs, utilitzat en l'actualitat en alguns processos industrials com a
combustible. El gas resultant de la digesti de fangs constitueix tamb pot ser reutilitzat
per a aportar part de l'energia que la planta depuradora necessita per al seu
funcionament. El gas que no s utilitzat se sol cremar en una torxa que tenen moltes
plantes depuradores.
3.- Deshidrataci: mitjanant assecat, filtres premsa i centrifugaci, per a eliminar
l'aigua que encara contenen els fangs. Aquests poden ser recollits per al seu trasllat a
abocadors (evacuaci), o sofrir processos d'incineraci o fabricaci de compostatge
per a la seva posterior aplicaci a l'agricultura, sempre que no continguin elements
txics. A la pgina web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat
de Catalunya podeu trobar molta informaci sobre les depuradores en servei a
Catalunya i podeu veure si n'hi ha a la vostra poblaci.


29

EDAR de Palencia


















30
La gesti dels residus

A la quinzena 7 varem parlar dels residus i especialment dels residus slids urbans
(RSU), s a dir, les deixalles domstiques de les nostres cases. Si aleshores varem parlar
de com es produen, de la seva composici, etc., ara parlarem del que es fa dels RSU.
Sabem que deixem les deixalles dintre d'unes bosses en uns contenidors, per desprs
qu passa?, a on van a parar? Qu es fa de les nostres deixalles?



La darrera cosa que veiem s un cami que recull els residus de l'interior dels
contenidors. I a partir d'aqu, en saben poca cosa ms. Ens parlem de que cal reciclar.
Una part important de la poblaci ho fem, si ms no parcialment. Sobretot amb el paper,
el vidre i a moltes ciutats amb els plstics, a d'altres ciutats amb els residus orgnics.
Per les preguntes persisteixen i a on van a parar els plstics?, i els residus orgnics?,
etc. Tot aix s el que mirarem de conixer a partir d'ara en aquesta quinzena.


31
Els residus slids urbans

Els residus slids urbans sn els generats per les activitats desenvolupades en els
nuclis urbans o en les seves zones d'influncia. Les principals activitats generadores dels
RSU sn les segents:

Activitat generadora
de RSU
Tipus de RSU
Domiciliria Residus del menjar, mobles, electrodomstics, ...
Comercial i de serveis
Material d'oficina i escolar, embalatges, residus dels
mercats, etc.
Sanitria
Residus de la neteja de cuines, oficines habitacions
d'hospitals; no residus sanitaris.
Neteja viria, zones verdes
i recreatives
Restes de neteja, fulles, etc.
Agrcoles Restes orgniques

Totes aquestes deixalles sn gestionades pels municipis, b directament, b a travs de
contractes amb empreses especialitzades. Els RSU tenen una composici molt
heterognia. La quantitat de residus varia dun pas a un altre. Els pasos desenvolupats
generen molts ms residus per habitant i dia que els pasos menys desenvolupats i, dins
dun mateix pas, hi ha diferncies molt importants en la producci de RSU en funci de
la zona (urbana o rural), nivell de vida de la poblaci, estaci de lany, etc. En aquest
document pdf teniu el resum de la situaci actual dels RSU a Catalunya. Si els RSU no
fossin tractats d'alguna manera, aquests sn els efectes ms comuns que provoquen:
- Olors desagradables, provocades per la descomposici de la matria orgnica.
- Riscos per a la salut, ja que si s'acumulen de forma incontrolada, afavoreixen la
proliferaci de rates, mosques, etc., que sn possibles portadors de malalties.
- Contaminaci del sl i d'aiges superficials o subterrnies; en aquestes ltimes per
lixiviaci, quan l'aigua de pluja arrossega substncies a linterior de la Terra.
- Contaminaci de l'aire per combustions controlades o incontrolades.
- Degradaci del paisatge.
A vegades es parla de l'eliminaci dels RSU, aquesta s una expressi cientficament
incorrecta. Els residus no s'eliminen mai, es poden amargar, enterrar, cremar, reciclar,...,
s a dir transformar, per "no desapareixen", no s'eliminen.



32
Abocadors
Durant molts anys, els residus slids urbans s'abocaven en llocs apartats de qualsevol
manera. L's d'abocadors ha estat el primer dels mtodes emprats per l'home per a
eliminar els residus, per ser simple i barat, per presenta greus problemes ambientals
(alteraci del paisatge, olors, contaminaci d'aigua) i de salut (malalties transmeses per
rates o insectes que hi proliferaven), en mancar de controls adequats.

Abocador incontrolat
Un primer pas per aturar aquesta nefasta prctica va ser clausurar els abocadors
incontrolats (vegeu la fotografia superior) i crear abocadors controlats, situats en
terrenys adequats, on es dipositen de forma ordenada els residus sota condicions segures
i supervisades que eviten els problemes de contaminaci d'aigua, aire i sl. Les
caracterstiques i factors que es tenen en compte per a la installaci i bon manteniment
de l'abocador sn les segents:
a) Condicions geolgiques i geomorfolgiques del terreny: terreny impermeable (per
exemple amb argila) o impermeabilitzat artificialment (amb una superfcie plstica) per
a evitar la contaminaci de les aiges subterrnies, terreny en pendent suau per recollir
els lixiviats que sn els lquids escolats de la degradaci dels residus abocats i sistemes
de drenatge per extreure i recollir els lixiviats transportar-los a basses de recollida.
b) Condicions climatolgiques: escollir, sempre que sigui possible, per a la seva
ubicaci una zona on les precipitacions siguin escasses baixes i l'evapotranspiraci
elevada per a reduir aix la producci de lixiviats.
c) Installar punts de sortida dels gasos: (principalment met) que es produeixen com
a conseqncia dels processos de descomposici.
d) Recobriment amb capes de terra ben compactada en les quals sigui possible el
creixement de vegetaci autctona, el que faria disminuir l'impacte paisatgstic.
33
e) Accessos per al pas de vehicles i un tancat que impedeixi el pas de persones i
animals.
Com funciona un abocador controlat: Vegeu un resum en aquest document pdf.


Abocador controlat
En aquesta fotografia es pot apreciar molt b una part molt important de la gesti d'un
abocador controlat. El color negre que es veu s una capa de plstic que es posa en la
base de cada una de les capes o cllules de l'abocador. Per damunt s'hi diposita una
capa d'uns 50 cm de graves que recolliran els lixiviats i damunt s'hi aboquen els residus
i finalment a sobre la capa de terra vegetal.
Els abocadors controlats tenen un impacte ambiental baix si es compara amb l'impacte
que t la dispersi incontrolada. Si es gestionen correctament, garanteixen la
biodegradaci de molts substncies, tot i que de moment es desconeix qu pot passar
d'aqu a 100 o 200 anys, ja que la impermeabilitzaci del sl t un lmit temporal.
Pel que fa al biogs que generen els residus dipositats es pot continuar aprofitant durant
molts anys desprs de la clausura, depenent de la producci i la qualitat del biogs i o b
es pot aprofitar per a la producci elctrica o b es crema a la torxa. El biogs es capta a
travs de pous excavats a la massa de residus i distributs uniformement per la
superfcie del dipsit. Una xarxa de collectors, connectada a un control d'aspiraci, el
recull i el condueix als grups motogeneradors. Abans, per, se'n regula la riquesa en
met, se'n controla la concentraci d'oxigen i se'n redueix la humitat.
34
Plantes d'incineraci
Una planta incineradora de RSU s una installaci on t lloc un procs de combusti
controlada del rebuig dels residus (la fracci no reciclable), els quals sn transformats
en cendres, escries i gasos. Daquesta manera es redueix de forma important el volum
de residus i saprofita lenergia que contenen per generar electricitat. Actualment a
aquestes installacions se les anomena plantes de valoritzaci energtica.

Els gasos resultants del procs estan constituts principalment per dixid de carboni
(CO
2
), aigua, nitrogen i l'oxigen en excs utilitzat en la combusti. La resta de gasos
(clor, clorur d'hidrogen, xids de sofre i nitrogen i compostos orgnics) aix com les
partcules no cremades s'eliminen mitjanant el sistema de depuraci de gasos a fi de
complir la normativa ambiental, que garanteix que el procs produeixi el mnim impacte
sobre el medi.

Les cendres Representen entre un 2 i un 6 % del pes dels residus. Sn els residus
formats pel conjunt de materials pulverulents de granulometria fina resultants del procs
trmic d'un forn i que es recullen en els sistemes d'aprofitament de calor, neteja de gasos
i precipitadors de partcules; aquests residus estan formats principalment per sals
inorgniques. Sn residus especials i s'han de dipositar en un abocador controlat.


Planta incineradora de Residus Slids Urbans


35
Les escries representen entre un 20 i un 25 % en pes dels residus. Sn els residus que
resten al forn, com cermiques, terres, vidre, objectes metllics, etc. La ferralla de les
escries es recupera per a la seva valoritzaci; aquesta ferralla recuperada pot
representar entre un 1 i un 3 % en pes dels residus cremats. La resta d'escries es
valoren quan s possible com a materials de rebliment. representen entre un 2 i un 6 %
dels residus. Sn els residus formats pel conjunt de materials pulverulents de
granulometria fina resultants del procs trmic d'un forn i que es recullen en els
sistemes d'aprofitament de calor, neteja de gasos i precipitadors de partcules; aquests
residus estan formats principalment per sals inorgniques. Sn residus especials i s'han
de dipositar en un abocador controlat.
Com funciona una planta incineradora de RSU?
Com hem vist, aquest tractament dels residus presenta per diversos inconvenients, per
aquest motiu aquestes installacions sn sempre polmiques i provoquen forts debats en
la societat actual. Els principals inconvenients sn els segents:
1. Alts costos d'installaci i explotaci.
2. Alt consum energtic per al seu funcionament.
3. Impacte ambiental per contaminaci gasosa: dioxines i furans.
4. Originen escries i cendres que han de ser eliminades en abocadors.
Ms informaci sobre les incineradores en aquest document pdf.
La recollida selectiva
Consisteix en la separaci selectiva de fraccions dels residus i la seva reutilitzaci. s
el procediment ms complet i ecolgic, es poden separar i reutilitzar fins el 85% dels
residus, bsicament paper, plstics, metalls i sobretot vidre, realitzant una separaci en
origen o en destinaci. Amb aquest tractament s'estalviaria gran quantitat de recursos
materials i energtics en obtenir noves matries primeres. A la majoria de municipis hi
ha als carrers contenidors especfics per a la recollida de paper i vidre, i a moltes
contenidors per recollir envasos de plstic. Tamb hi ha programes per a la recollida de
piles, medicaments, etc., amb petits contenidors distributs per botigues, farmcies,.... A
ms poden existir installacions, anomenades Centres de Recuperaci de Residus o
deixalleries, on es reben els diversos tipus de residus domstics, els quals seran
reciclats posteriorment per separat. Les deixalleries sn installacions de recepci
selectiva de residus municipals, orientades a residus especials en petites quantitats (per
exemple: pintures, dissolvents, bateries...), residus voluminosos (per exemple: mobles,
electrodomstics...), vegetals, runes, aix com altres fraccions que es poden recollir
selectivament i aprofitar. La deixalleria s una installaci que permet assolir nivells
ms alts de recollida selectiva i que tamb pot prestar tasques de suport al servei
municipal de recollida de residus. La deixalleria est oberta un determinat horari durant
el qual hi ha l'encarregat per tal d'informar l'usuari i garantir la correcta gesti dels
materials aportats.
36

Recollida selectiva a Cracvia: A quasi tot Europa, el reciclatge est molt desenvolupat
Qu s una deixalleria?

Deixalleria de Sria, comarca del Bages, Barcelona
37
Plantes de compostatge
El compostatge s un procs biolgic aerobi (amb presncia doxigen) que, sota
condicions de ventilaci, humitat i temperatura controlades transforma els residus
orgnics degradables, en un producte estable i higienitzat anomenat compost, que pot
ser utilitzat como adob orgnic. Aquest procs de descomposici es basa en lactivitat
de microorganismes com els fongs i els bacteris. El desenvolupament i activitat
daquests organismes requereix dunes condicions ptimes de temperatura, humitat i
oxigenaci. La durada del procs de compostatge pot oscillar, depenent de diversos
factors (sistema, tecnologia, disponibilitat d'espai, etc.), entre 10 i 16 setmanes.

Planta de compostaje dAsturias
El rendiment en la reutilitzaci dels RSU per aquest mecanisme pot arribar al 30-40%, i
encara que suposa una bona alternativa en la gesti dels RSU no s molt utilitzada a
causa de la presncia de restes de vidre i plstics en el compost, no separats totalment,
pel que a vegades s rebutjat per l'agricultor.

Noms si la separaci de la matria orgnica es fa correctament, a ser possible en
origen, s a dir, a les cases, mercats, botigues de menjar, restaurants, etc., i es garanteix
que no es barreja amb cap altre material s'obtindr un compost de gran qualitat adequat
per adobar els camps, horts, jardins, etc. La reacci qumica de formaci del compost es
pot escriure de la segents manera:




La planta de compostatge Com fer compost a casa?


38
Plantes de triatge
El triatge s un procs mecnic que serveix per separar determinats tipus de residus
mitjanant, entre d'altres, cintes, elements magntics i trommels (garbells rotatius)
segons diversos parmetres, com ara el dimetre o el contingut en metalls frrics.
Aquest procs s habitual en la majoria de plantes de tractament, ja que sovint els
residus shan de classificar per tipus de material recuperable a fi de garantir-ne el
tractament. Tamb shan de separar els residus no recuperables, que poden ser inerts, o
b, en alguns casos, tenir encara algun potencial contaminant.

Triatge d'envasos lleugers: Consisteix a seleccionar els residus procedents dels
contenidors grocs de recollida segregada que hi ha a moltes ciutats segons el material de
qu estan fets:

Plstics: n'hi ha de diversos tipus, com ara el PVC (policlorur de vinil), el PET
(tereftalat de polietil) i el PE (polietil), de manera que es subclassifiquen segons el
tipus.

Materials magntics: un imant separa els materials amb ferro, mentre que un
electroimant inductor de Foucault destria els tetrabrics i les llaunes d'alumini.

Bosses de plstic: aquest material se selecciona per aspiraci per poder-lo reciclar.

Un cop seleccionats, els plstics i els metalls es compacten en forma de bales
(fotografia inferior) amb una premsa; d'aquesta manera queden llestos per ser
transportats cap a empreses especialitzades en reciclatge. En el cas que la fracci
denvasos contingui impropis (materials que no hi haurien de ser), tamb es destrien i,
si no es poden aprofitar, es porten a un abocador o a una incineradora. s el que es
coneix com a rebuig de planta. Si el que arriba a la planta s el contingut del contenidors
de brossa inorgnica -en els municipis en qu sha implantat el model de residu mnim
(el model residu mnim s un model de recollida de residus municipals que es basa en
la recollida selectiva de quatre fraccions: orgnica (restes de menjar), paper cartr, vidre
i fracci inorgnica (envasos lleugers i resta de materials que no han estat seleccionats).

Aquesta darrera fracci, la inorgnica, s especfica daquest model de recollida i es
porta a plantes de triatge (si cliques podrs veure la planta de triatge de Molins de Rei,
Baix Llobregat, Barcelona) on es recuperen els envasos i la resta de fraccions
aprofitables. Actualment el model residu mnim saplica a set municipis de
Catalunya).

A l'igual que en el cas anterior, cal separar tots els materials reciclables, que en aquest
cas, a ms dels envasos lleugers, inclouen altres materials, com ara, paper, fusta i vidre.
En una primera fase, es produeix una tria manual de vidre i residus voluminosos.
Desprs, els residus passen per un garbell giratori que selecciona objectes de menys de
70 millmetres de dimetre, com ara els pots de iogurt i les restes de matria orgnica.
Aleshores, una segona tria manual separa els plstics, els tetrabrics, el paper i el cartr.
Finalment, un imant destria els materials amb ferro i un electroimant inductor de
Foucault les restes amb alumini. Desprs de ser classificats per material i embalats, els
productes triats ja estan llestos per ser reciclats en empreses especialitzades. El rebuig
anir a parar a un abocador o una incineradora.
39


Tria manual en la cinta transportadora duna planta de triatge
Beneficis ambientals: El triatge ajuda a disminuir el volum dels residus municipals que
han de rebre un tractament finalista (incineraci o deposici controlada), per tamb t
altres beneficis ambientals. Per exemple, el reciclatge de dues tones de plstic equival a
estalviar una tona de petroli, mentre que el reciclatge duna tona dalumini permet evitar
lextracci de quatre tones de bauxita (el mineral a partir del qual es produeix) i la
producci de dues tones de residus molt contaminants i difcils deliminar.

Bales de plstic
Esquema del funcionament d'una planta de triatge

40
Ecoparcs
Lecoparc s un equipament que permet obtenir energia i adob a partir de la fracci
orgnica dels residus municipals que inclou dues lnies de tractament:
a) Tractament de la fracci orgnica procedent de la recollida selectiva, amb l'objectiu
de valoritzar la matria orgnica per a obtenir-ne compost de qualitat.
b) Tractament de l'anomenada fracci resta (on encara hi pot haver matria orgnica)
amb lobjectiu de:
- valoritzar la matria orgnica per a obtenir-ne biogs (que es podr aprofitar
energticament produint electricitat) i un material digerit que posteriorment
tamb es compostara

- Estabilitzar i millorar les caracterstiques del rebuig (reduir la humitat, reduir la
fermentabilitat de la matria orgnica i reduir el volum) abans de la seva
disposici final.

- Separar alguns materials susceptibles de ser valorats, com vidre, metalls,
plstics, etc.




Ecoparc de Sant Adri del Bess

Les installacions de tractament de la fracci resta, com ara els ecoparcs, tenen per
objecte reduir la quantitat de rebuig i millorar-ne les seves caracterstiques, a ms de
complir la legislaci europea i permetre minimitzar ls dels sistemes de tractament
finalista: abocadors controlats o plantes de valoritzaci energtic.
41
Esquema del funcionament d'un ecoparc Ecoparcs de Catalunya




Ecoparc de Montcada i Reixac

























42
Gesti dels contaminants del sl




El sl de la Sierra Minera, Cartagena, Andalucia

A la fotografia podem veure el sl contaminant de la Sierra Minera a Cartagena -La
Unin, on s'estan duent a terme unes investigacions per descontaminar el sl utilitzant
precisament fans de depuradores i purins de granges de porc. Ja varem estudiar
anteriorment la contaminaci de sl i ara ens proposem parlar una mica de la gesti dels
sls contaminants. Com introducci podeu veure i llegir aquest document pdf editat per
la Generalitat de Catalunya, que ens permet recordar la contaminaci del sl i ens
presenta un resum general que ampliarem noms en el cas de la contaminaci de
fertilitzants i pesticides:

Gesti de sls contaminats











43
Fertilitzants

Per intentar augmentar la productivitat agrcola, sovint s'apliquen en els sls dosis de
fertilitzants de sntesi qumica superiors a les necessitats. En principi, n'incrementen el
rendiment, per a la llarga es troben com a impureses dels mateixos fertilitzants en
forma de metalls txics o b en forma de sals. Com que les dosis sn excessives i la
majoria d'adobs qumics sn solubles, es desplacen a travs del sl en dissoluci i
s'incorporen a les aiges subterrnies o a l'aigua superficial d'escolament.

Si b s cert que la majoria de sls agrcoles no tenen quantitats suficients de nitrogen.
fsfor i potassi, i que s necessari adobar el terreny, el problema s que les darreres
dcades se n'ha augmentat aquest s desmesuradament. L'aplicaci excessiva dels
fertilitzants de sntesi, en formes qumiques incorrectes o en moments inadequats, pot
generar acidificaci, incorporaci de metalls pesants, i fins i tot un increment de la
salinitat en zones de sec.



Fruita i .... altres coses

Darrerament, a causa del preu elevat dels adobs qumics, ha augmentat l's dels
fertilitzants d'origen orgnic, que a llarg termini milloren les propietats edfiques,
incrementant l'estabilitat estructural i la infiltraci d'aigua, i redueixen l'erosi. Els
fertilitzants orgnics, per, sn menys rendibles, i generalment es necessiten adobs
qumics addicionals.



44

Tradicionalment, les explotacions ramaderes i agrcoles han conviscut de manera
integrada, i les dejeccions del bestiar han constitut l'adob utilitzat dins de la mateixa
explotaci. Avui dia, la divisi de les dues activitats fa que hagi sortit la necessitat
d'eliminar els residus ramaders. Actualment, a les granges de producci intensiva. els
fems reben tractaments qumics i biolgics abans de ser utilitzats com a fertilitzants, per
tal d'estabilitzar i mineralitzar els compostos orgnics i eliminar-ne els microorganismes
patgens.

A partir d'aquests residus, els sls agrcoles sn adobats habitualment amb dos tipus de
residus ms: els fangs resultants del procs de depuraci de les aiges residuals urbanes
i el compost procedent de residus slids urbans.




Adob











45
Pesticides

El control de les plagues agrcoles ha estat una preocupaci constant de l'home al llarg
de la histria. Es tracta d'impedir prdues de producci per la presncia d'espcies
vegetals competidores (herbicides) o per la presncia d'animals que es poden menjar la
collita (insecticides, acaricides) o impedir, curar o prevenir possibles malalties de les
plantes o animals (fungicides, bactericides, etc.). Tot plegat ho coneixem amb el nom de
pesticides o plaguicides. L'home ha aplicat els plaguicides des del comenament de la
seva activitat agrcola. Al principi feia servir productes extrets de la prpia natura, com
la rotenona (extreta de les arrels de les plantes) o les piretrines (dels insectes), perqu
havia observat que on creixien algunes plantes no ho feien altres. Tamb s'havien usat
alguns compostos que tenien com element txic metalls pesants (arsnic, plom o, fins i
tot, mercuri).



Persistncia d'alguns insecticides al medi
Insecticida Dosi aplicada (Kg/Ha) Temps per a qu desaparegui el 95%
Malalti 5,5 5 - 8 dies
Metilparati 5,5 15 -20 dies
Guti 5,5 25 - 35 dies
Timet 5,5 50 - 60 dies
Parati 5,5 75 - 85 dies
Sev 5,5 50 - 60 dies
Aldr 1,13 - 3,36 1 - 6 anys
Telodr 0,28 - 1,13 2 - 7 anys
Heptaclor 1,13 - 3,36 3 - 5 anys
Clort 1,13 - 2,23 3 - 5 anys
Lind 1,13 - 2,27 3 - 10 anys
Dieldr 1,13 - 3,36 5 - 25 anys
DDT 1,13 - 2,27 4 - 30 anys

Tot va canviar desprs de la segona guerra mundial, quan es va aconseguir la sntesi
orgnica i, amb ella, la possibilitat de sintetitzar productes naturals o de fabricar-ne de
nous amb gran poder plaguicida. Fou el moment de l'expansi de l's de plaguicides
com el DDT, que en un principi semblava que podrien alliberar el mn de totes les
seves plagues. Per desprs d'uns anys, es va veure com alguns organismes es tornaven
resistents als pesticides i, en desaparixer tots els seus depredadors, les seves poblacions
es tornaven encara ms abundants. Aix ha originat una cursa entre la capacitat
d'adaptaci de les plagues i la capacitat d'invenci de nous productes. Alhora es va
comprovar que aquests productes o els seus derivats es bioacumulaven a travs de la
46
xarxa trfica i persistien llargament a l'ecosistema. El que va comenar com un
tractament d'un camp d'arrs acab destruint les poblacions d'ocells o de mamfers.
Avui hi ha ms de seixanta mil productes de sntesi que s'usen com a plaguicides, amb
un s mundial que supera els dos milions i mig de tones i suposa gaireb mig quilo per
persona i any, per que en alguns llocs com els EEUU supera els dos quilos per persona
i any. La major part sn herbicides (vegeu la taula segent) i s'usen especialment en els
camps de blat de moro, cot, soja i blat de tot el mn. Els llocs ms contaminats sn
alguns jardins on la quantitat per hectrea pot ser cinc vegades superior a la mitjana.
Tot i que avui en dia sembla impossible cultivar sense l's de plaguicides, hi ha
alternatives que redueixen el seu s al mnim tolerable pels ecosistemes, com la lluita
biolgica (combatre les plagues amb els seus depredadors o parsits) o la lluita
integrada (barreja de tractaments qumics, biolgics i bones prctiques agrcoles).

Tractor fumigant amb pesticides
l medi

Persistncia d'alguns insecticides al medi