LA REVISTA DE MARTORELLES

Nº 4 NOVEMBRE - DESEMBRE 2004

elmirall@martorelles.org

È FAS L?
QU NADA
U PER UES
T SIG ARI !
ID
SOL

GOVERNACIÓ MEDI AMBIENT SALUT

Quant cobra l’alcalde Beneficis fiscals La importància
de Martorelles? de la taxa d’esmorzar bé
d’escombraries

CIUTADANS Participes en les activitats culturals del poble?

 SUMARI
3. QUANT COBRA?

LA REVISTA DE MARTORELLES

DIRECCIÓ:
Regidoria de Cultura I Regidoria de
Participació Ciutadana de l’Ajuntament 3. FOTO DENÚNCIA 5. BIODIESEL
de Martorelles.
REDACCIÓ:
7. PARTICIPACIÓ CIUTADANA
Meritxell Díaz, Raül López
• L’estatut és de tots.
i Pablo Martínez
COL.LABORACIONS:
LA REVISTA DE MARTORELLES 8. OPINIÓ PARTIDISTA
Francesca Zapater, Quim Pérez, Sa,
Francisco Gil Ibáñez.
9. ENTITATS
PUBLICITAT: 2. SUMARI • Associació progressista
Laura Catalán
de dones M. Roig
DISSENY I MAQUETACIÓ: 3. EDITORIAL
RL D&CS, S.L. • Consumo mi vida... 10. ECOLOGIA
IMPRESSIÓ: • Fomentar la sostenibilitat.
Zucoi 5 FOTO DENÚNCIA
PRODUCCIÓ: • La primera impressió en 11. SALUT
De barris arribar a Martorelles. • La importància
DIPÒSIT LEGAL: d’esmorzar bé.
B-21452-2004 4. GOVERNACIÓ
• Què cobra l’Alcalde? 12. CIUTADANS
EDITA:
La recollida de mobles. • Participes en les
activitats culturals
4. SANITAT del poble?
• Nou servei d’assistència • Valeo acomiada
AJUNTAMENT DE MARTORELLES mèdica tres treballadors.
13. • Cartes dels ciutadans.
5. MEDI AMBIENT • El Nadal als
• Beneficis fiscals a comerços del centre.
la taxa d’escombraries. 14. • Malos tratos.
• Biodiesel. • Crucigrama.
FE D’ERRADES Energia sostenible
15. BÀQUET
• En el darrer número de
6. CULTURA • S.O.S. bàsquet Martorelles.
• La biblioteca es mou.
EL MIRALL, el de setembre-
16. ENTREVISTA
octubre, a la secció Opinió 6. URBANISME • Ricard Mira:
Partidista (pàg. 7) allà on • Millores a l’Avinguda “A l'art, la inseguretat
apareix només el logo d’EUiA, Barcelona. és molt present”
també hauria d’estar el d’ICV.

7. L’ESTATUT 9. ENTITATS

Telèfons
D’INTERÈS 6. CULTURA
AJUNTAMENT BIBLIOTECA 12. ACOMIADAMENT
DE MARTORELLES TEL. 935 704 437
TEL. 935 705 732
FA X 9 3 5 7 0 5 9 6 4 POLICIA
MUNICIPAL
SERVEIS TEL. 630 968 383
SOCIALS
TEL. 935 701 252 MOSSOS
TEL. 088
ESPORTS
TEL. 935 706 382 URGÈNCIES 10. ECOLOGIA 16. ENTREVISTA
FAX 935 796 109 TEL. 112

2
 EDITORIAL

Consumo mi vida consumiendo

CON SUMO PLACER
SOVINT ELS HUMORISTES se serveixen de tradicions,
de costums, i de fets comuns i quotidians per fer riure.
Són aquests retalls de la vida on la majoria de nosaltres
ens veiem representats, caricaturitzats en boca d’una
persona que no ens coneix personalment, però que
generalitza amb encert.
I és que al cap i a la fi, som uns clàssics!! Diuen que
els costums no s’han de perdre. Els bons costums,
s’afegeix, ja que moltes vegades no és el respecte per la
cultura popular sinó la inèrcia no qüestionada, i sovint
imposada, la que ens fa imitar i perllongar algunes
tradicions. Prenem aquestes dates com a exemple: Nadal
i festivitats adjacents. I prenem també una idea esmentada
abans: la generalització encertada. Així, tenim “Nadal”
i, a grans trets, el relacionem amb la família, els grans
àpats i els regals. Bé, d’aquests tres elements, el que
més s’ha distorsionat respecte a la litúrgia original és
l’afer dels regals.
¿Qui ha dit que comprar un mòbil d’última generació
tenint-ne un de penúltima, un exclusiu perfum qualsevol,
un vi que no sap ben bé perquè però és caríssim, o la
col.lecció en dvd de programes que tothom ha vist ja a
la tele… qui ha dit que tot això és típic de Nadal?
Doncs ho diuen les vendes de determinats productes,
que creixen i molt durant aquesta època. I també són
moltes les empreses que aprofiten per fer campanyes molt
concretes (Alcoste.com ven articles en seccions com “zona
de navidad” i “caprichos”, Amena i altres companyies
oferten lots i tarifes especials, etc.) Per què? Perquè ens
coneixen, perquè saben que la majoria de les compres
les realitzem sense planificar, sense llista de necessitats.
Al Nadal dels nostres dies comprem, comprem
compulsivament.
És cert que fer regals és meravellós, però no caiguem
en la més ruïnosa de les convencions del Nadal, i gastem
amb mesura. Si no li fa falta, no ho compris, si ja no et
fa falta, dona-ho.
"CREU ROJA HA ENGEGAT com cada any, una campanya
de recollida de joguines, per repartir-les entre les famílies
més necessitades, en aquest cas, dels municipis de Mollet,
La Llagosta i Santa Perpetua. Fins Cap d'Any, centres cívics
i oficines de Creu Roja del Vallès recolliran les joguines en
donació. Paral·lelament, a Martorelles, també hi ha una
campanya similar. Les joguines es poden adreçar a la Masia
de Carrancà fins el dia 5 de gener. COL·LABORA!"

NCIA
DENÚ
FOTO

AQUEST OPI seria, i és, el

primer punt de referència i
d’informació que un visitant
trobaria l’entrar al nostre poble.
Partint d’aquesta base, la idea
i la imatge que d’aquí es
desprèn parlen per sí soles.

COL.LABORA AMB NOSALTRES

Envieu-nos les vostres fotos denúncia
o digueu-nos on hi ha situacions dignes
de sortir en aquesta secció i nosaltres
enviarem els nostres fotògrafs per tal
de deixar constància publicant-les.
elmirall@martorelles.org

3
 GOVERNACIÓ

QUANT COBRA
el nostre alcalde?
LA TRANSPARÈNCIA és una de les característiques del nou equip
de govern. Per aquest motiu, a través de EL MIRALL l’alcalde, Miquel
Àngel Sòria, vol fer públic el seu sou a l’Ajuntament que és de 34.546,82
€ anuals. El sou dels anteriors alcaldes era de 34.302,94 €, una
diferència de 243,88 € menys respecte l’actual. Malgrat això, cal tenir
en compte que l’Ajuntament pagava, a part del sou, 10.908,33 € l’any
en concepte de Seguretat Social. Ara no paga res per la Seguretat Social
de Miquel Àngel Sòria ja que com a mestre, ho té cobert per la mútua
de funcionaris de l’Estat. Sòria té una llicència de serveis especials i no
cobrarà com a professional de l’ensenyament mentre sigui alcalde.
En resum, l’Ajuntament paga 244 € més l’any pel seu sou però s’estalvia
10.908,33 € en Seguretat Social.

SANITAT
NOU SERVEI d’assistència mèdica a Martorelles
EL PASSAT 20 DE SETEMBRE va tenir
lloc la presentació del nou servei d’assistència
mèdica de Martorelles en el seu horari de matí
amb la presència de l’Alcalde, en aquell
moment, Pere Truyols i d’en Felip Elices,
regidor de l’Ajuntament.
Aquest nou servei comptarà amb la presència
d’un metge responsable, el Doctor Canals, i
de dos ajudants que donaran el servei al poble
de Martorelles.

Amb aquest nou canvi en el servei mèdic

es substitueix el que hi havia fins al moment,
que només donava servei de receptes.

L’horari del centre de salut a partir del mateix dia El Doctor Canals i els seus ajudants (al centre de la foto),
és de 8h del matí fins a les 13h del migdia. amb Pere Truyols i Felip Elices (a banda dreta i esquerra respectivament).

4
 MEDI AMBIENT

FOTOS: Raül López

BENEFICIS FISCALS
de la taxa d’escombraries
DOMICILIS PARTICULARS

L’AJUNTAMENT ha
creat aquest any un nou
benefici fiscal en l’àmbit
de les escombraries particu-
lars. Es tracta d’una bonificació
de 12 euros sobre la quota anual,
adreçada a les persones que justi-
fiquin haver utilitzat la deixalleria
comarcal al menys dotze vegades a l’any.
Per justificar la utilització de la deixalleria, s’ha creat el
“Carnet d’usuari de la deixalleria”, un per domicili fiscal, que
podreu recollir a l’Ajuntament.
Cada vegada que s’utilitzi la deixalleria, la persona
responsable de la mateixa, segellarà el carnet i posarà la data.
Quan es tingui el carnet totalment segellat, s’haurà de presentar
a l’Ajuntament abans del 28 de febrer de cada any; llavors es
tramitarà el descompte de 12 euros de la taxa d’escombraries
de l’any en curs.
El carnet no caduca , és a dir, si durant un any no s’acaba
de segellar es pot anar utilitzant fins que es completi.
RESIDUS COMERCIALS
Es tracta d’una bonificació de fins a un 45% de la quota
anual, adreçada a aquelles activitats comercials que utilitzin
la deixalleria comarcal per a la gestió de la fracció valoritzable
dels residus que generin.
Per justificar la utilització de la deixalleria s’ha dissenyat
un talonari amb albarans (un per cada comerç) que podreu
recollir a l’Ajuntament.
Cada vegada que s’utilitzi la deixalleria, la persona
responsable de la mateixa, omplirà les dades de l’albarà i el
segellarà.
Abans del dia 28 de febrer de cada any caldrà adreçar a
l’Oficina de Medi Ambient de l’Ajuntament una instància amb
els albarans de la deixalleria. Vist l’informe de l’Oficina de
Medi Ambient, la Junta de Govern Local acordarà la conce-
ssió o denegació d’aquest benefici fiscal i és notificarà a
l’interessat.La bonificació serà retornada mitjançant
transferència bancària.
En el cas que s’utilitzi un gestor de residus per a coses
puntuals, si s’adjunta la documentació amb els albarans de
la deixalleria també es tindrà en compte a l’hora de fer el
benefici fiscal.

Una aposta per

l’energia més SOSTENIBLE
L'ÚS DEL BIODIESEL en
automoció està totalment estès
arreu d’Europa des del darrers 10
o 12 anys. Aquest biodiesel utilitza
com a matèria primera olis vegetals
reciclats (olis de fregir), i la mescla
està composta per 10% biodiesel
i 90% gasoil, possibilitant
d'aquesta manera que qualsevol
vehicle el pugui utilitzar sense cap
tipus de problema. Ja que els olis
vegetals tenen, entre d’altres, la
particularitat de dissoldre la goma
i el cautxú, material emprats en la
fabricació dels conductes i juntes
del sistema d’alimentació dels
vehicles.
L'Ajuntament de Martorelles ha
apostat pel consum d'energies més
sostenibles, darrerament ha
instal·lat un tanc de biodiesel a les
dependències municipals, pel
consum dels vehicles municipals.

5
 C U LT U R A

La Biblioteca es mou, APRÈN A JUGAR

MOU-TE AMB ELLA ALS ESCACS

Si tens més
de 7 anys,
ARA NO TENS EXCUSA per quedar-te a casa. La biblioteca Montserrat Roig apunta’t a aquest
està organitzant les millors activitats de la setmana perquè passis unes estones taller d’enginy.
agradables amb altres nens i nenes de Martorelles, desenvolupis les teves dots Horari:
d’artista, posis a prova el teu enginy i guadeixis del plaer de la lectura. Para Divendres, de 18 a 19 hores.
atenció i apunta-t’ho a l’agenda.

FUTBOL XAPES TALLER DE TITELLES

Vols ser un entrenador Com es fan les marionetes? Amb quins
de primera? materials es treballa? I com s’explica
En aquest taller una història? En el taller ho podràs aprendre.
podras gestionar el Des de la creació del titella fins
teu equip com si a l’escenificació d’una obra.
fossis el president. No deixis perdre l’oportunitat!
Horari: Horari:
Dissabtes pel matí. Dilluns, de 17 a 18 hores.

L’HORA DEL CONTE

Endinsa’t en el món de la màgia
i la fantasia de la mà dels millors
contecontes. Converteix-te en els
personatges més valents o els més
divertits. El 21 de desembre
arriben els Contes de Nadal,
de Mercè Rubí, i el 25 de gener,
els Contes d’a prop,
de Laura Sánchez.
Horari:
Dimarts, 17 hores.
(menys l’últim dimarts
del mes que és
a les 18 h)
I AIXÒ NO ÉS TOT, A MÉS ...
• Participa en el Concurs de Dibuix i el Concurs d’Endevinalles. En el primer,
només cal que llegeixis tres llibres i presentis tres dibuixos sobre aquests
llibres. Cada mes hi haurà un nou premi. També es posa a prova el teu enginy:
a la biblioteca pots trobar un cartell amb endevinalles. Si coneixes la resposta
de totes elles, a què esperes?
• A partir del gener, la biblioteca acull les entitats de Martorelles. Els primers
seran l’associació de Voluntaris l’Abraçada conjuntament amb A.D.I.S.M.A.R.
Es donarà el tret de sortida amb una presentació d’aquest col·lectiu, que
exposarà fotografies, tríptics i informació a una de les sales perquè puguis
conèixer-los.
• La Sala d’Adults ha organitzat la Tertúlia Literària pel proper 17 de desembre
sobre el llibre Josafat, de Prudenci Bertrana, una novel·la sobre un personatge
que sota l’aparença de l’estupidesa posa en entredit la civilització urbana.

URBANISME
Millores a l’Avinguda
BARCELONA
JA PRESENTA UN NOU ASPECTE. L’Avinguda
Barcelona s’ha sanejat en benefici dels vianants, que
som tots, perquè fins ara ens trobàvem amb la
desagradable situació d’haver de vigilar amb els
FOTO: Raül López

obstacles amb què topàvem a l´hora de passejar per

aquest carrer (voreres trencades, paviment aixecat..).

6
 PARTICIPACIÓ CIUTADANA
L’ESTATUT ÉS DE TOTS
No et quedis al marge
L’ESTATUT d’Autonomia de
Catalunya és un document que
defineix les institucions polítiques
de la nacionalitat catalana, delimita
les seves competències i fixa les
seves relacions amb l’Estat.
L’actual Estatut data de l’any
1979. Per aquest motiu, a proposta
del Parlament de Catalunya es va
iniciar ara fa uns mesos un procés
de reforma del document que
permetrà adaptar el text a les noves
necessitats ciutadanes i als nous
temps. Es va crear una ponència
formada per tots els grups
parlamentaris, encarregada de
redactar el nou Estatut. Però no
s’ha volgut treballar des dels
despatxos i les institucions
públiques, sinó escoltar la veu dels
destinataris. La ponència s’ha
reunit amb organitzacions i
moviments socials, alhora que
durant quatre mesos ha estat activa
una web perquè tots els ciutadans
poguessin fer les seves aportacions
en la reforma de l’Estatut. S’han
realitzat més de 90.000 visites
que han servit per sumar, proposar
i reflexionar.
Ara, tancada aquesta etapa,
comença el moment de saber quina
és l’evolució de la redacció de
l’Estatut, què s’inclou i què
s’exclou. Per això el Parlament de
Catalunya s’ha compromès a
treballar de forma transparent i
mantenir els ciutadans al corrent
de l’elaboració del document, de
l’esborrany i de les modificacions.
Tan senzill com entrar a la web
www.parlament-cat.net i subs-
criure’s a la pàgina per rebre
actualitzacions de l’Estatut.
7
 O P I N I Ó PA RT I D I S TA
EL COSTE DE LO QUE TIRAMOS
Cada vez compramos más y al mismo tiempo nos
sobran más cosas que tarde o temprano tiraremos.
Las basuras de las casas, los comercios y las industrias son
cada día más voluminosas. Puede parecer que sacándolas de
casa y llevándolas al contenedor ya hemos solucionado el
problema. Una vez fuera de casa, la basura continúa siendo
“nuestra” basura. Quedan la recogida, el transporte, el
tratamiento y todo lo que no se puede reciclar queda
Actualment ERC de Martorelles està dins una
reestructuració després d’aquest any i mig dedicat
a donar suport al fins ara alcalde de Martorelles, Pere
Truyols. ERC ha estat 100% dedicada a tirar endavant el
projecte conjunt amb les altres forces polítiques del pacte
d’esquerres, i ara que el projecte ja funciona per ell sol i
s’han tirat endavant moltes de les propostes que teníem
firmades. És el moment que militants i simpatitzants d’ERC
ens asseguem i donem sortida als projectes de partit que des
Els membres de l’Agrupació Local del PSC-PSOE de
Martorelles, volen desitjar a tots els ciutadans i
ciutadanes de Martorelles unes bones festes de Nadal i una
bona entrada de l’any 2005. De la mateixa manera, volem
agraïr-los la confiança que han demostrat en el nostre partit,
tal i com demostren els resultats de les darreres eleccions
tant municipals, com a la Generalitat, com al Govern de l’Estat
NO a la pujada del 35 % en l’impost d’escombraries
Els regidors i l’agrupació local de Convergència de
Martorelles ens oposem frontalment a l’escandalosa pujada
d’impostos que prepara el tripartit de Martorelles i que pretén
aprovar definitivament en el proper Ple. És inacceptable continuar
pressionant impositivament els ciutadans i alhora retallar-los
serveis i ajuts. I és que no oblidem que aquest Ajuntament ja ens
Más de lo mismo
Que una forma de actuar, por habitual que sea, pueda
considerarse correcta, es algo que debería llamarnos
a reflexionar sobre lo habitual que es definir como normal lo
que realmente es, pura y llanamente, intolerable.
Me refiero a la costumbre que tienen los consistorios –el
nuestro no es una excepción- de repercutir, con cargo a los
impuestos de los ciudadanos, los desarreglos o desajustes,
cometidos en ejercicios anteriores.
8
almacenado en un lugar u otro de la superficie de la tierra.
Todo ello tiene un coste medioambiental y económico que en
última instancia sale de nuestro bolsillo y de nuestra salud.
¿Y si empezamos por mirar más lo que compramos y hacemos
un esfuerzo por tirar menos? ¿Y si cuando tiramos una cosa
la ponemos en el lugar más adecuado (“deixalleria”, contenedor
específico) y no en el contenedor general o en la acera? Todos
saldríamos ganando: las personas, el pueblo y el entorno.
de fa tant estem preparant.
Hi ha molts projectes entre els quals trobem: creació de la secció
local i creació de la plana web com a eina bàsica de comunicació
amb la resta, tant militants, com simpatitzants i veïns i veïnes
del poble; i sobretot la creació d’una estructura jove i dinàmica
que aporti solucions a les necessitats de Martorelles.
Tot això sense deixar de banda les nostres funcions a l’Ajuntament,
i treballant per les propostes que surtin del sí del pacte entre ICV-
EUIA, PSC i ERC.
i com al Parlament Europeu.
BON NADAL!
va incrementar l’impost de circulació una mitjana d’un 25 % l’any
passat i que des de fa pocs mesos paguem la benzina més cara
amb l’impost del carburant decretat pel tripartit de la Generalitat.
Diguem no a una nova pujada d’impostos.
Que para compensar y saldar las cuentas que en materia
de tasas de recogida de basuras para el próximo ejercicio,
nuestro consistorio se vea en la necesidad de recurrir a
algo tan normal como el descomunal aumento de las mismas
es algo que es, en su propia esencia, un acto de abuso de
poder y manifiesta ignorancia de cuál es el principal
quehacer de un dirigente político: velar por el interés de
sus representados.
 E N T I TAT S

CONFERÈNCIES, tallers de kebana,

cursets d’informàtica, assessorament Associació progressista de dones
laboral i jurídic, setmanes culturals...
L’Associació Progressista de Dones
Montserrat Roig és tot això i molt més.
MONTSERRAT ROIG
Va néixer amb el triple objectiu de
defensar els drets de la dona, promoure
el benestar i la cultura per a totes les
dones i retre homenatge a l’obra i vida
de la barcelonina Montserrat Roig.
Ara, després de gairebé nou anys de
funcionament, treballa al ralentí a
l’espera que arribin noves generacions
amb noves idees.

Les seves integrants es consideren

feministes, des de la igualtat i el
respecte vers el gènere masculí.
Denuncien que les dones
encara es troben a mig
camí en molts camps del
dia a dia. “Sembla que
anem avançant, encara
que no és del tot cert”,
explica Carme Marín,
presidenta de l’entitat.
I per a mostra, diversos
FOTO: Meritxell Díaz

botons: una Llei Integral

que pot ser paper mullat
si no es dota
econòmicament; unes
joves que només pensen en lluir per
conquerir; gran nombre de casos de
violència de gènere arreu de l’Estat;
evidències de discriminació de salari
a la feina; un Estat que inverteix en
guardaespatlles per a polítics però
infravalora la protecció a la dona
maltractada... Des de l’Associació
Progressista de Dones es fa una crida
per la coeducació i la ruptura dels rols
establerts en les societats patriarcals.
Filla de l’Eixample barcelonés,
progressista d’esperit lluitador, mili-
tant crítica i feminista, Montserrat Roig
és un referent pels socis de l’entitat.
“Tenia una visió molt lúcida de la vida”,
explica Marín. En honor seu convocaran
al febrer el IX PREMI LITERARI MONT-
SERRAT ROIG. A més, durant el Nadal
organitzaran un Mercat d’Intercanvi i
convidaran a un xocolatada popular
als assistents a la Cavalcada de Reis.
L’associació està oberta a tots
aquells interessats en fer les seves
aportacions per defensar els drets de
la dona. Si tens noves propostes, si
t’agradaria intercanviar les teves
opinions, si t’interessa donar un pas
ferm per la igualtat de gènere, acosta’t
a l’associació.
Meritxell Díaz
INFORMACIÓ:
Carme Marín 935 702 921 Charo 935 700
475 w w w. u s u a r i o s . l y c o s . e s / a s p r o d o n

9
 ECOLOGIA
“L’ESPÈCIE HUMANA forma part de
la natura, lluitar contra ella i degradar-
la suposa una guerra perduda contra
nosaltres mateixos 1 ”. El principi de la
sostenibilitat és preservar els valors
naturals per als actuals habitants de la
terra i per al de les futures generacions.
L’actual situació del Vallès Oriental
i per tant de Martorelles és crítica, hem
sobrepassat el límit de la sostenibilitat
d’escreix. L’efecte del creixement
industrial, sobretot químic, a partir dels
anys 70 del segle XX ha estat la causa
de la greu situació atmosfèrica, el mal
estat dels rius i torrents i la progressiva
destrucció paisatgística del nostre
territori. El creixement industrial ha
provocat un creixement demogràfic causa
del gran impacte ocasionat sobre el
territori. Volem fer reflexionar els veïns
i veïnes de Martorelles i sobretot als
seus governants perquè s’impulsin
polítiques dirigides envers la
sostenibilitat.
Martorelles és la tercera població
més petita de Catalunya amb 3,6 Km2
de superfície 2 . Un 65% del sòl està
qualificat com urbà o urbanitzable mentre
al Vallès Oriental és d’un 16% 3 .La
construcció de la planta de Coca-Cola,
la urbanització de l’empresa Lutranex,
el camp de moto cross i els aparcaments
Cal emprendre accions per
FOMENTAR LA SOSTENIBILITAT
de diverses indústries ocupen de forma
irregular o, fins i tot, fora de la normativa
urbanística del Pla General d’Ordenació
Urbana de Martorelles (PGOUM), les
zones verdes i agrícoles que resten a la
ribera del Besòs, zones de gran valor
ambiental, Can Fenosa és el darrer
connector entre la Serralada Marina
(PEIN de La Conreria - Sant Mateu –
Céllecs) i el riu Besòs i per tant amb
tota la plana vallesana i els espais
naturals protegits que l’envolten
(Montseny, Collserola, etc.)
La situació dels rius catalans, a
excepció de l'Ebre, és crítica; som al
límit del consum d’aigua i energia i la
producció de residus s’ha disparat de
tal forma que no se sap què fer amb
ells. Els abocaments incontrolats han
suposat la degradació de les aigües i el
greu estat de contaminació de
l’atmosfera. Cal urgentment reconduir
la situació per créixer d’una forma
sostenible, recuperar els rius i les seves
riberes com importants connectors
ecològics, implantar una moratòria sobre
el planejament urbanístic i d’una forma
global pensar i aprovar un ordenament
racional d’acord amb les necessitats
humanes i la preservació del territori i
els seus valors naturals i fer un control
exhaustiu de les indústries que
contaminen el Besòs i l’atmosfera.
Cal protegir les zones a la plana
al·luvial del Besòs que permetin la
interconnexió dels espais naturals (Can
Fenosa i riberes del Besòs i dels Torrents)
perquè els éssers vius puguin desplaçar-
se i, alhora, actuïn de tampó del des-
mesurat creixement urbanístic. Cal
millorar la qualitat de les conques dels
nostres rius, el Besòs al nostre cas. La
recuperació de les seves riberes facilitarà
la vida animal i vegetal, els veritables
indicadors ambientals de quina és la
qualitat del nostre entorn i el conseqüent
efecte sobre la salut dels humans.
Quim Pérez
Membre del Lledoner-Ecologistes en Acció
i portaveu de la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua
(1) Rachel Carson.
(2) Serveis tècnics de la regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament
de Martorelles.
(3) Sintesi de la Diagnosi Ambiental de Martorelles.
 SALUT

La importància
D’ESMORZAR BÉ
ESMORZAR DE FORQUILLA? Un i joves surtin de casa havent pres alguna
cafè? ... O no esmorzar? De tipus cosa i tornin a prendre a mig matí, si
d’esmorzars n’hi ha per a tots els gustos. dinen tard.
Depèn de si tenim més o
menys temps, gana, feina, o man- Contràriament al que creuen algunes
dra. També depèn de l’edat de la persona. persones, el fet de no esmorzar està
Entre els adolescents i joves n’hi ha una relacionat amb l’obesitat infantil i juvenil.
colla que no esmorzen o ho fan de S’ha vist que les persones que esmorzen
manera insignifi-cant. bé i ho fan de manera equilibrada,
s’engreixen menys. Ens trobem en un
Hi ha persones, moment en què les societats amb
grans i joves, que no més capacitat de consum (un terç
mengen al matí per del món) patim malalties
tal de no engreixar- directament relacionades
se De l’esmorzar de amb la manera de menjar
“vianda” de fa uns (qualitat i quantitat)
anys hem passat mentre que la resta
als esmorzars del món pa-
escarran- teix i/o mor
cits, de gana.
El proble-
IL
.L
U
ST
R
AC
IÓ
:
R

m a
L
D
&
CS

de ba-
se d’aques-
tes malalties
q u e
és l’obesitat.
deia en
Com veiem,
Josep
l’obesitat està rela-
Pla.
cionada amb la quantitat
importància té tot
del menjar (més d’allò que
això? El matí és la part
el cos necessita per viure i
del diadel dia en què la
treballar), el tipus de menjar (greixos
major part de persones fem
i dolços) i amb la distribució del menjar
l’esforç més important de tota
al llarg del dia.
la jornada, sigui treballant o estudiant.
És de lògica adequar el ritme dels àpats
Malgrat els actuals horaris de tre-
al ritme de les necessitats biològiques.
ball i que anem sempre corrent, seria
interessant reservar espais de la nostra
Per tant, és necessari assegurar una
vida per alimentar-nos bé i gaudir d’allò
bona alimentació al matí. S’entén per
que tenim el privilegi de poder gaudir.
bona alimentació la presa de diversos
Recuperar els àpats a taula, els dinars
aliments: làctics, fruites, pa o altres
i sopars en família o en grup i compartir
cereals, embotits o formatges que en
taula i els comentaris del dia. I sempre
total suposin un 25 % aproximadament
que sigui possible, seure també per
del menjar de tot el dia. Si ho fem així
esmorzar, per què no? És una bona
farem les nostres activitats millor, amb
manera de començar el dia.
més concentració, sense esforçar massa
el cos i arribarem millor al migdia.
Especialment important és que els nens Francesca Zapater METGESSA

11
 CIUTADANS
PARTICIPES
en les activitats
culturals
del poble?
“Muy muy poco. No me seducen
demasiado las actividades que se
organizan. Así que no suelo participar.
Igualmente, no podría asistir a la
mayoría por cuestiones de horario
laboral. Estoy poco por aquí”.
Salvador Sánchez
FOTOS: Raül López
“Abans anava a la biblio, i
assistia a algunes presentacions
de llibres. Ara? Només paticipo
als concerts que organitza
l’Associació de Músics. En
general, no trobo activitats que
em cridin l’atenció. Hi ha balls
i orquestres, que està molt bé que
n’hi hagi, però no són gaire interessants per als joves”.
Jordi Molines
VALEO ACOMIADA tres treballadors
LA SECCIÓ SINDICAL de la CGT
a la planta de Valeo a Martorelles
ha denunciat l’acomiadament de tres
treballadors. Segons el director
general, Frederic de Maneville, es
tracta d’una “mesura exemplaritzant
contra l’absentisme”.
Els fets es remunten al mes de
j u n y, q u a n l ’ e m p r e s a v a f e r
seguiment als tres treballadors que
es trobaven de baixa. La parella
formada per J. Blánquez i D. López
van marxar dos dies a la seva segona
residència a un poble de costa, fet
q u e Va l e o v a c o n s i d e r a r q u e
demostrava absentisme laboral. Per
(*) En el moment del tancament d’aquest número de El Mirall els judicis no s’han celebrat, encara que un cop es publiqui la revista el resultat dels mateixos ja es coneixerà.
12
“Sí. I procuro aturar-me a llegir
els cartells que pengen a Serveis
Socials per saber quines activitats es
preparen, per saber què es fa al poble.
Per exemple vaig participar a una pa-
ssejada per Castellruf, que s’organitzà
no fa massa, i érem força gent. Va estar molt bé”.
Magda Milà
“Doncs no. Tots els “shows”
els fan allà abaix (a l’envelat), i
moltes persones de la meva edat
tenim problemes per desplaçar-
nos. Crec que haurien de facilitar
la mobilitat de la gent gran dins
el poble, amb transports gratuïts.
Així, entre d’altres coses, podríem assistir-hi”.
Joan Martínez
“He estado en algunas expo-
siciones, sobre todo las incluidas
en el programa de Fiesta Mayor,
porque es fácil enterarse. Pero,
actividades dirigidas especialmente
para gente joven... si las hay no
me entero. Sé que en el envelat
siempre hacen fiestas, no de mi
gusto. Lo de las pelis al aire libre es una propuesta que
debería repetirse a menudo”.
Juana
la seva banda, la tercera treballadora
va ser acusada per realitzar tasques
domèstiques quotidianes.
La CGT ha convocat a tots els
treballadors de la planta de Valeo per
“fer soroll” els dies dels judicis.*
Tot i això reconeixen que serà
difícil la readmissió dels tres
acomiadats perquè la plantilla no s’ha
mogut prou per por, perquè aquesta
mesura dràstica ha servit per reduir
l’absentisme (hi ha treballadors que
venen a treballar encara que estiguin
coixos) i Valeo insisteix en què sobra
personal.
 ¿ FIESTA MAYOR EN DICIEMBRE?
FOTO: Raül López
RESULTA INCREÍBLE que después de más de dos
meses de celebrarse la Fiesta Mayor, todavía haya restos
de tracas de petardos -concretamente en la calle Comercio,
al lado de los containeres, hay un cordel que "une" dos
farolas y nadie lo ha retirado. Eso sí después nuestro
Ayuntamiento sube el impuesto de basuras. ¡Genial! .
De todas formas, me parece bien la pirotecnia en esos
días lúdicos, pero después los responsables primeros (els
diables van al foc) y los segundos (la corporación municipal)
deberían procurar dejar limpia la calle o cuando menos,
como se la han encontrado.
Pablo Iván Martínez Sánchez
M’ESTIMO MARTORELLES
HI VAIG NÉIXER i com jo, moltes generacions anteriors
per part del pare. No ho sé si és la raó de l’amor pel meu
poble. Per això em dol tant quan li fan mal.
FOTO: Raül López
Tenim la sort de gaudir d’espais verds, naturals, enmig
del poble, amb arbres, herbes que gairebé tot l’any tenen
flors. M’agraden feréstecs tal com són, per a mi és la natura
viva entre el brunzit de màquines que corren d’un lloc a
l’altre.
Però junt amb l’herba hi conviuen plàstics, papers,
bosses…No és culpa de l’Ajuntament que no ho neteja, és
culpa dels vianats que ho embruten. Siguem conscients i
responsables, fem cas de la dita: “no és més net qui més
neteja, sinó qui menys embruta”. Gràcies.
Dolors Milà
ELS COMERÇOS DE
LA ZONA CENTRE de
Martorelles se sumen
a la celebració del
Nadal amb diverses iniciatives.
Ara les compres tenen regal... Quan paguis els
teus productes, et donaran una butlleta per participar
en el sorteig d’una cistella de Nadal.
A més, els botiguers volen donar llum a aquestes
dates tot pagant la meitat de la il·luminació que
guarnirà els arbres durant aquestes festes.
La unió de comerciants ha decidit pagar també
la meitat dels rellotges que s’utilitzaran a la zona
b l a n c a d ’ a p a r c a m e n t d e l ’ Av i n g u d a P i e r a .
Els diners recollits en el sopar-festa del mes de
juliol s’utilitzen per finançar aquests projectes,
perquè entre tots podem fer que Martorelles sigui
cada dia millor.
ES BUSCA:
Un QUIM MONZÓ, una MARUJA TORRES, un
LEOPOLDO POMÉS, un MIQUEL MARTÍ I POL,
un VAZQUEZ MONTALBÁN, un JAUME PERICH, un
VICTOR M. A MELA, un JAVIER CERCAS, una ROSA
REGÁS, un MIQUEL FERRERES, un TERENCI MOIX,
una TERESA PÀMIES, i un J.M. ALGUERSUARI
PERÒ SOBRETOT, GENT DEL POBLE (professionals
o no) QUE VULGUIN FORMAR PART DE LA REDACCIÓ
DE “EL MIRALL” O COL.LABORAR EN EL SEU TEMPS
DE LLEURE AMB AQUESTA (la vostra) REVISTA.
SI T’INTERESSA Posa’t en contacte amb nosaltres
deixant les teves dades (nom i telèfon) al nostre
correu electronic, elmirall@martorelles.org
 CIUTADANS
o s
l
M
M a
Maa ss
l
l oos
rra
tttr ooss
aattto
Suena como un latigazo:
-¡Si me abandonas, te mato!-
Esta es la frase maldita
después de los malos tratos.
El grito queda en el aire,
la mujer está asustada.
Esto es todo lo que queda
de aquella vida pasada.
La mujer abre su mente
y rebusca en la memoria,
y desfila ante sus ojos
toda su vida y su historia.
Le conoció de muy joven,
apenas eran dos niños,
cuando los dos aceptaron
andar juntos el camino.
C R U C I G R A M A
HORIZONTALES
1. Saludo con alegría a alguien que
llega. 2. Emisora radiofónica. Segunda
vocal. Al revés, óxido de sodio. 3. Onda
media. Ácido lisérgico. Al revés,
pronombre. 4. Pronombre. Bajan de un
vehículo. Racing. 5. Averno. Oxígeno.
6. Sureste. Cromo. Al revés,
observación, advertencia. 7. 50.
Situado. Marca de sal de frutas. 8. Fui
donde me llamaron. Al revés, en inglés,
ser necesario. 9. Medicado contra
epidemias. Tercera vocal. 10. Ciudad
egipcia.
14
Y, ¡a fe de Dios!, no fue fácil Su orgullo de propietarios Toma sus hijos y huye,
llevar la vida adelante de su casa y de su esposa
escapa de su verdugo,
junto a aquel hombre temible,
violento y desagradable.
a la que hay que tener
sumisa y silenciosa,
tan sólo quiere alejarse
y hallar un lugar seguro.
Los dos hijos que le dio
fueron hechos a la fuerza,
en dos noches que no supo
a la vez que hay que propinar
de vez en cuando algún golpe
Pero resulta imposible,
siempre la vuelve a encontrar
para que no se le olvide y, como siempre, a golpes
controlar su borrachera. que el que manda es el hombre. la retorna al hogar.
Los gritos, las amenazas, El funcionario escribe Y retornan las palizas,
los insultos, las palizas, y la mira con despecho: y vuelven los malos tratos
eran algo cotidiano - Si le pega su marido y, otra vez, las denuncias
en su atormentada vida. es porque algo habrá hecho. al maldito funcionario.
Hasta que un terrible día Ni las señales del rostro, Y vuelve a ir al juzgado
un puñetazo en el rostro ni la sangre en las heridas otra vez, y otra vez más,
y una patada en el vientre consiguen que aquel hombre y otra vez el funcionario
provocaron un aborto. se aparte de su rutina. que apenas quiere escuchar.
La visión de aquella sangre Ella sale a la calle Ahora, por fin, reposa
y del hijos malogrado dispuesta a no volver, en un nicho, olvidada,
le infundieron valor pero vuelve a presentarse junto con trece denuncias
para acudir al juzgado. al cabo de medio mes. y veintidós puñaladas.
Pero, ¿cómo confiar Sabedor de la denuncia, Francisco Gil Ibáñez
todo aquel penar suyo él se ha vuelto más violento
en aquellos funcionarios y las palizas e insultos
que defendían su orgullo? abundan en todo tiempo.
per SA
VERTICALES
1. Ciudad suiza. 2. Preservado a todo.
Óxido de calcio. 3. E2. Primera letra
de lo contrario de guapo. Antiguas
monedas de la Unión Europea. 4.
Nitrógeno. Al revés, relativo a juicio. 5.
Relativa a la tarde. 6. Segunda vocal.
Al revés, utensilio de pescadores.
Oxígeno. Al revés, sodio. 7. Sodio.
Nombre femenino. Al revés, insecticida.
Plaguicida. 8. Al revés, afirmación. Al
revés, insecticida, plaguicida. 9. Doctor
que tiene una calle en Barcelona.
Naciones Unidas. Tercera vocal.
10. Ciencia que estudia los astros.
 BÀSQUET
S.O.S.
Bàsquet Martorelles
LA U.E. MARTO-
RELLES va ser fun-
dada l’any 1989, així
que compta amb 15
anys d’història, i té
uns 100 socis aproxi-
madament que pa-
guen 10 euros l’any. El pressupost del
club per aquesta temporada serà d’uns
8.500, dels quals l’Ajuntament aporta
el 30%; els col·laboradors/socis, un
12%, i els patrocinadors i les quotes
dels jugadors (entre 75 i 150 segons
edat), la resta. I amb això intenten
sobreviure.
La fita més important del club va
ser la lliga 97-98, que la va guanyar
el junior masculí, però que malau-
radament la Federació Catalana no li
va donar copa (per malfiar dels clubs
de la comarca en qüestions d’edat dels
jugadors, sense demostrar-ho) i el club
va haver de comprar-la a correcuita.
Per desgràcia només tenim quatre
FOTO: Raül López
equips (sènior masculí, pre-infantil,
aleví i benjamí mixte). Els dos primers
són federats i els seus entrenadors
cobren per entrenar els nostres
jugadors (90 euros/mes l’entrenador
del sènior i 60¤euros/mes en el cas
del pre-infantil). L’aleví i el pre-benjamí
els entrena un monitor de l’Ajuntament
i juguen al Consell Esportiu del Vallès
Oriental.
El president, Josep Allué i Alemany,
porta totes les gestions del club i
necessita ajuda (gent amb ganes de
fer revifar el bàsquet i més jugadors
per fer més equips). La filosofia del
club és ensenyar a jugar a bàsquet als
jugadors i tenir complertes totes les
categories (cosa que ara no passa).
Per tot això FEM UN CRIDA DES DE
EL MIRALL, PER SALVAR EL NOSTRE
BÀSQUET i no s’enfonsi. Els dissabtes
a les 18h juga el sènior i a les 10h els
petits (pre-infantil, aleví i benjamí).
TOTHOM A RECOLZAR LA UNIÓ!
15
 ENTREVISTA
RICARD MIRA ÉS ESCULTOR. Nascut
a Càceres, ja fa molts anys que viu a
Martorelles. Se sent privilegiat de poder
dur una vida abocada a l’art. A través d’una
coneguda galeria de Barcelona, al maig a
Sevilla,exposarà algunes de les seves obres
a la Feria Internacional de Arte, el que pot
suposar un pas de gegant per al
reconeixement de la seva obra. El visitem
a la seva casa-taller, a Can Sunyer, on viu
amb la seva dona, la també artista plàstica
Pepi Montesinos, i d’on surten totes les
seves creacions.
“A l’art, la inseguretat es molt present”
“EL MIRALL”: D’on sorgeix aquesta passió
per l’art?
RICARD MIRA: Sóc molt actiu i ja de petit
em construïa joguines, arcs, escopetes...
donant forma a peces que anava trobant.
“E.M.”: Ara segueix practicant el reciclatge,
però de manera més conscient.
R.M: Avui dia es malbaraten grans
quantitats de material que jo aprofito per
fer les meves obres: tot el material que
faig servir és de rebuig.
“E.M.”: Amb quins materials s’hi troba
més còmode treballant?
R.M: Ara estic emprant molt el ferro, vull
dominar el retrat amb ferro retallat. Hi
aplico tot el que he anat aprenent amb el
fang, la fusta, etc. Aquest material fa més
difícil que altres artistes et segueixin el
fil, per l’aprenentatge necessari i per les
eines que s’empren, poc comunes al món
artístic. Els resultats estan agradant molt
a la gent, i això m’anima !
“E.M.”: Vinga, desmitifiqui el món
dels artistes!
R.M: Som recelosos amb el nostre
treball; hi ha qui s’ho pensa
abans de compartir idees.
Senten que han fet obres d’art
superiors, però la inseguretat
és molt present: el que ara
et sembla una meravella, després pot
semblar-te el contrari. L’art és passió, és
obsessió, sempre el tinc al cap, i per-
sonalment puc ben dir que té propietats
terapèutiques!
“E.M.”: Galeria o carrer?
R.M: Ambdós. Les obres de carrer són
encàrrecs interessants però puntuals. La
galeria, en canvi, és important per al dia
a dia, no suposa grans esforços i, si tens
sort, va aportant beneficis a poc a poc. És
gràcies a les galeries, als marxants i els
seus contactes que un artista pot donar
passos molt importants per al reco-
neixement. Però hi ha molt poques perso-
nes que es dediquin a aquesta professió.
Normalment són els marxants els que
s’interessen per la teva obra i s’adrecen a
tu, i no a l’inrevés.
“E.M.”: Com funcionen les seves
exposicions a Martorelles? Qui s’apropa a
la seva obra?
R.M: Estic molt content de la resposta de
la gent. És una bona notícia que per fi
s’obri de nou un espai permanent per a
exposicions, molt necessari al poble, ja
que ara mateix no n’existia cap.
Les meves obres capten l'atenció de gent
FOTOS: Raül López
amb interès amb interès per la cultura, en
general, que valora sobretot l’originalitat
perquè sap que és una peça única.
Agraeixo moltíssim que algú em compri
una peça, no tant pels diners, com per
l’atenció que demostren vers la teva creació.
Ricard Mira.
“E.M.”: Quins projectes té en ment?
R.M: En conmemoració de la trobada de
bandes de joves músics que es farà a Mollet
l’any vinent, s’erigirà, a la plaça del nou
Ajuntament, una es-
cultura de Pau Casals de
3 metres d’alçada que
estic preparant, a més
d’uns trofeus per a les
entitats participants
basats en un dissenys
de Pedro Castaño. A
Martorelles, espero
poder concretar dos
projectes: la restauració
del monument a la dona
treballadora, de la font
de la masia de Can
Carrancà, i una idea que engegà vuit anys
enrere, de la mà de l’Ajuntament; una
escultura en ferro corten (d’oxidació
controlada), de grans dimensions i per al
carrer, que parla sobre la unitat i
l’agermanament entre
les persones del poble.
Raül López