Dict Llen3 Eso Val

Valenci
Llengua i Literatura
4. Dictats
3
ESO
2_LLEN_3er_VAL_01-24_DICTAT 10/10/07 13:27 Pgina 1
2
Referncies bibliogrfiques
1 Carme MIQUEL. Murmuris i crits. Valncia: Ed. Tndem. (La Moto, 15), 2003, pg. 60-61.
2 Josep Llus RICO I VERD. El gemetra. Alcoi: Ed. Marfil. (Autors dAra, 12), 2003,
pg. 75-76.
3 Santiago FORN. Lltim estiu abans de Chicago. Valncia: Ed. Tabarca. (Tabarca Narrativa, 54),
2007, pg. 11. PREMI NARRATIVA JUVENIL CIUTAT DE TORRENT 2006.
4 Gemma PASCUAL ESCRIV. Quan deixvem de ser infants. Barcelona: Ed. Barcanova, 2005, pg.
139.
5 Enric LLUCH. La germanor del cam. Picanya: Edicions del Bullent (Esplai, 35), 2007,
pg. 49.
6 Vicent BORRS. Sala despera. 1a edici. Alzira: Ed. Bromera. (Leclctica, 39), 1996,
pg. 17-18. Premi Vila de Perpiny Modest Sabat 1995.
7 Ferran TORRENT. Grcies per la propina. 1a edici. Alzira: Ed. Bromera. (Leclctica, 34), 1995,
pg. 98-99. Premi Sant Jordi de novella 1994.
8 Ramon BREU. Gorillas in the mist. Lextinci de les espcies. <http://Cinescola.info>
9 Jess TUSON. Lletres sobre lletres. 1a edici. Barcelona: Ed. Empries (Biblioteca Universal
Empries, 211), 2006, pg. 102-103.
10 PROA Enciclopdia Catalana Temtica. Vol.2. El medi natural. R. 23: El mn dels
animals i dels protozous. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1997, pg. 166.
11 Herman MELVILLE. Moby Dick. 1a edici. Valncia: Edicions 3 i 4 (Llibres Clau), 1994, pg. 17.
12 Amand BLANES I LLORENS. Lesperana de vida. Dins Atles de la diversitat. 1a edici.
Barcelona: Editorial Enciclopdia Catalana, 2004, pg. 138 (adaptaci).
13 Amand BLANES I LLORENS. Lesperana de vida. Dins Atles de la diversitat. 1a edici
Barcelona: Editorial Enciclopdia Catalana, 2004, pg. 138 (adaptaci).
14 Isabel-Clara SIM. El mas del diable. 2a edici. Barcelona: Ed. rea, 1992, pg. 144-145.
15 Lurdes GARCIA LANCETA. Les grans regions agrcoles. Dins Atles de la diversitat.
1a edici. Barcelona: Editorial Enciclopdia Catalana, 2004, pg. 170.
16 Vctor DECOFRENS. Cabrera. 1a edici. Valncia: Edicions 3 i 4 (El Grill), 1995.
17 ngel LPEZ GARCA MOLINS. Prohibit parlar-ne!: el tab de lorigen del llenguatge. Mtode,
nm. 39. Universitat de Valncia, tardor 2003.
18 Lloren CAPDEVILA. El color del crepuscle. 1a edici. Barcelona: Columna.
(Clssica-Novella Histrica, 438), 2001.
19 Ferran TORRENT. Espcies protegides. Alzira. Ed. Bromera. Col. Leclctica, n. 108,
1a edici, 2004.
20 Histria natural. Vol. 4. Barcelona: Ediciones Ocano-Instituto Gallach, 1989.
3
3r ESO
Dictat
1
Sabies que les marxes nocturnes afecten no noms les persones, sin
tamb el medi ambient? Doncs ens ho va explicar, als meus alumnes i a mi,
una biloga que ens acompanyava un dia que vam fer un itinerari pel Parc
Natural de lAlbufera. Ja saps que per all, per la carretera que travessa la
zona daquest parc, entre pins i canyars passen els cotxes que fan la famosa
ruta de les discoteques. El fet s que el soroll que produeixen els vehicles
que hi circulen de nit, els motors i la msica estrident espanten els mussols.
Ja saps que el mussol s una au nocturna que habitava aquell paratge i que
ara nha anat desapareixent. En desaparixer els mussols, que tenen com a
base de lalimentaci animals rosegadors com les rates, ha crescut la pobla-
ci daquestes. I ja se sap, les rates debiliten i causen problemes a la vegeta-
ci en rosegar i destrossar les arrels i les tiges de les plantes.
Les mates, les flors, els pins joves, tota la vegetaci sen ressenteix. Si
pogueren, es queixarien. A ells els agrada una altra msica... va dir
aquella biloga.
Carme MIQUEL, Murmuris i crits (2003)
Valenci. Llengua i Literatura
EDITORIAL TEIDE
4
EDITORIAL TEIDE
3r ESO
2
Era una nit clida. La lluna, enorme, ascendia lentament, deixant cada
vegada mes avall la lnia de lhoritz i dibuixant una ampla estela llumino-
sa en el llom flonjo de la mar. Per el temps passava i no succea res. La gent
anava i venia, trepitjant larena. Eren parelles, grups de tres o quatre, i
algun solitari.
Dins un cotxe, amagats en la foscor, hi havia dos agents a laguait. Eren
en la zona ms allunyada i perillosa, all on lassass podia actuar sense ser
vist.
Devien ser entorn de les onze quan una jove, temerriament, sendinsa-
va en el lloc. La platja acabava unes desenes de metres ms enll, per donar
pas a una zona de roques. La xica passejava prop de laigua. De tant en
tant, es detenia i romania immbil contemplant la mar, la lluna, la mgica
uni dambds adornant la nit. Caminant en direcci contrria, es distingia
ara una figura que eixia de la foscor i sanava acostant a la xica. Els policies
contemplaven lescena: ella immbil, en actitud contemplativa, i aquell
individu que se li aproximava ms i ms. No els quedava cap altra opci
que actuar abans que fra massa tard.
Josep Llus RICO I VERD, El gemetra (2003)
Dictat
5
3r ESO
Dictat
3
Des que he complit dsset anys no hi ha dia que no recorde el moment
aquell de la festa del meu aniversari en qu em vaig adonar que mon pare
em tenia por.
Ara crec saber per qu, per aleshores em va agafar desprevinguda. De
nit, arraulida al llit, era incapa de moure un dit, de tan atabalada com esta-
va. No em podia llevar del cap la cara de mon pare, com si haguera estat
enganxada a la paret i jo haguera tingut els ulls ben oberts i haguera sigut
de dia i lhabitaci haguera estat plena a vessar de llum.
Quan em vaig creuar amb els ulls atemorits de mon pare i vaig tindre
una sensaci semblant a la que vaig tindre fa dos o tres anys a Terra Mtica.
Vaig pujar a lAu Fnix i em va fer lefecte que alg em xuplava el cos des
del cel, i que el que baixava des daquella altura eren les meues restes: una
ventada daire.
S, mentre era all, al llit, sense ni tan sols gosar apartar-me els cabells
de la boca, em va entrar una por horrorosa. Com quan era xiqueta i els
somnis em despertaven.
Santiago FORN, Lltim estiu abans de Chicago (2006)
EDITORIAL TEIDE
6
EDITORIAL TEIDE
3r ESO
4
El pare del Vicent, preocupat per la sort de sa mare, va insistir que ens
acompanyara a casa. Per ella shi va negar, ning no la mouria de la seua
Alqueria, tota la vida havia viscut a lhorta i si havia de morir era un bon
lloc per a fer-ho, a la seua estimada terra. Les paraules daquella dona em
van emocionar. Ens va oferir formatge i el senyor Vicent ens va deixar tas-
tar el vi, no sense fer-nos prometre primer que no nexplicarem res a les
mares, per considerava que aquella era una bona ocasi per a fer un tra-
guet. Lvia assentia amb el cap mentre ens oferia ms pa. All ens vam
quedar fins que ja a la matinada lesclat de les bombes va amainar. Amb pa,
vi i formatge vam foragitar la por.
No oblidar mai aquella nit del bombardeig, a les acaballes de la guerra,
quan vaig sentir ms que mai la por als ossos. Aquell era el preludi del que
a partir dara mesperava, la meua vida canviaria de soca-rel i la dels meus
tamb. La por no fugiria mai, macompanyaria per sempre. Acabada la gue-
rra, comenava lhorror duna dictadura que es faria interminable, que
segrestaria la llibertat durant vora quaranta anys i que mai no la retornaria.
Gemma PASCUAL ESCRIV, Quan deixvem de ser infants (2005)
Dictat
7
3r ESO
Dictat
5
Em vaig girar amb tota la lentitud i tement que, dun moment a un altre,
em trobaria de cara amb els homes del Xato Puskas, amb algun cotxe de la
policia o enmig dels dos.
Res. Ni homes del traficant, ni policies, ni cap altra cosa que no fra
dones que venien o anaven a comprar, un desficis que llegia el diari men-
tre caminava, una parella de xiquets menuts que ploraven agafats duna
dona, possiblement la seua via, i un captaire que solia passejar per tots i
cadascun dels carrers del poble.
Caminava decebut i enrabiat. Vaig oblidar all de caminar sense pressa
i em vaig posar a crrer, sense direcci determinada, sense saber per qu,
fins que em vaig adonar que havia tornat al carrer dels necs. Vaig entrar
en un bar que hi havia a la mateixa cantonada per tal de prendrem un caf
i per tal de reorganitzar les meues idees; per el caf que em va preparar el
propietari del local era una pura porga i no hi havia manera de posar les
idees en ordre.
Ms decebut i enrabiat encara, vaig demanar el compte.
Enric LLUCH, La germanor del cam (2007)
EDITORIAL TEIDE
8
EDITORIAL TEIDE
3r ESO
6
Ara era despert, ja ben despert, shavia pessigat per comprovar-ho, i
podia, fins i tot, comptar les costelles del Crist de retirada romnica que,
des del capal del llit, mentre agonitzava eternament, anava perdonant tots
i cadascun dels nostres pecats. Si no haguera estat per lestrany pressenti-
ment que el refrenava, shauria aixecat i rentat la cara. Per no gosava ni
obrir la boca i esborrar de la ment labsurda sospita que hi albergava. Un
xisclet, per petit que fra, seria suficient prova. Com, de la nit al dia, podia
perdre la veu? Ja que era clar que noms es tractava de la veu, perqu el
llenguatge, no, car el pensament flua perfectament, massa rpid i tot. Calia
ser racional i no desesperar-se, de moment, fins que no fera la prova; era
noms una conjectura del tot injustificada. Quins elements reals tenia per a
barrinar semblant bajanada? Ell, un home de cincia en atur, no anava ara
a amonar-se per una estpida fixaci que, sense saber per qu ni com, lha-
via corprs en despertar-se.
Vicent BORRS, Sala despera (1996)
Dictat
9
3r ESO
Dictat
7
A les cinc en punt de la vesprada va eixir el tat en el cotxe de la fune-
rria. Toms ens va dir que acompanyrem lavi amb la cara ben alta, que
era la manera de demostrar-los que no aconseguirien humiliar-nos. Frem
el trajecte a peu, prop del cotxe, amb el semblant seris, dreats, per, per
damunt del dolor. Auns cent metres, darrere nostre, els tres membres de la
gurdia civil vigilaven que ning safegira al seguici. Hi hagu vens del
poble que esperaven a la porta de la casa el pas del tat i els que portaven
barret sel llevaren per manifestar un respecte silencis per lavi [...]. Quan
vam arribar al cementeri, un funcionari de lajuntament, a peu dentrada,
ens indic on seria enterrat lavi, un fossar a banda on hi havia molt poques
lpides, lluny de lvia, que era on lavi volia descansar. De res valgu que
Ramonet i Toms exigiren el dret a enterrar els seus pares junts. Tant les-
glsia com lajuntament havien acordat que lenterraren en el lloc destinat
als no catlics. [...]. La paranoia feixista perseguia fins i tot els morts.
Ferran TORRENT, Grcies per la propina (1995)
EDITORIAL TEIDE
10
EDITORIAL TEIDE
3r ESO
8
La pellcula tamb ens parla de lobsessi per una idea, la defensa dels
gorilles, que no noms acaba transformant i dominant la protagonista,
sin que sembla conduir-la irremissiblement a la bogeria. La seua ofusca-
ci, per altra banda, li fa perdre tota noci moral i la porta a actuar, literal-
ment com una bruixa, fent tot tipus dexcessos. No hi ha dubte que Dian
Fossey tenia una personalitat molt complexa. El film constitueix un autn-
tic homenatge a la tasca de lantroploga, la qual va canviar totalment la
percepci que fins aquell moment es tenia dels gorilles de muntanya, i rei-
vindica el fet que la seua dedicaci extenuant i la seua fora de voluntat
van aconseguir la conservaci duna espcie que avui estaria extingida.
s tamb un allegat ecolgic que denuncia el trfic despcies en perill
dextinci, aix com la manca descrpols dalguns intermediaris (zool-
gics, circs, laboratoris, ensinistradors, etc.) a lhora daconseguir els ani-
mals sollicitats, a travs de qualsevol mitj. Tamb sacusa als culpables
ltims de tot aquest cruel negoci, que no sn els nadius, que simplement
maten els animals per sobreviure, sin els turistes que compren la m dun
gorilla o aquells que compren aquests mateixos productes a les seues civi-
litzades ciutats.
Ramon BREU, Gorillas in the mist. Lextinci de les espcies (adaptaci)
<http://cinescola.info>
Dictat
11
3r ESO
Dictat
9
Els SMS sn la bstia negra de la nova escriptura. Ac, diuen alguns, tot
shi val: dimissi general dels accents, grafies canviades, majscules igno-
rades i, sobretot, un sistema dabreujaments que subverteix totes i cadascu-
na de les convencions ortogrfiques. I b, si els interescriptors sentenen i
aquest sistema se circumscriu a una de les comunicacions possibles grcies
al mbil, quin problema hi ha? s clar que no es far servir aquesta moda-
litat per redactar un currculum o per fer un treball de curs a linstitut o a
la universitat. A ms, els criticaires potser no han viscut mai lexperincia
dhaver de prmer quatre vegades la tecla del nmero 7 per aconseguir una
essa; o haver dobrir la finestreta de les majscules, o la dels signes de pun-
tuaci. Aix doncs, s del tot explicable que lescriptura se simplifique per
fer-la ms econmica i rpida. En qualsevol cas, gaireb sempre es tracta de
missatges prctics i fcils de predir, cosa que en facilita la comprensi: a
ning no li ha passat pel cap fer exercicis destil amb aquests missatges
curts; i molt menys encara escriure una novella de cinc-centes pgines. I
cal no oblidar que la primera escriptura alfabtica, de la qual ens sentim tan
honorats, ignorava les vocals...
Jess TUSON, Lletres sobre lletres (2006)
EDITORIAL TEIDE
12
EDITORIAL TEIDE
3r ESO
10
Hi ha casos en qu les dents sn molt importants en el procs de la
ingesti de laliment. Les dents dels mamfers carnvors, per exemple, sn
esmolades i punxegudes i no serveixen tant per a mastegar com per a rete-
nir, amb lajut de les urpes, la presa i trossejar-ne la carn. Aquesta mateixa
funci, lacerar la carn, s realitzada entre els ocells rapinyaires per un bec
corni i robust.
Els animals que es nodreixen de plantes, en canvi, han de resoldre el
problema de la resistncia especial que presenten els teixits vegetals a
causa de lexistncia de cellulosa. Els mamfers resolen aquest problema
amb dents planes i provedes de petits solcs que funcionen com veritables
moles.
La llengua tamb pot adoptar formes i funcions diverses. Alguns mam-
fers que es nodreixen de formigues tenen la llengua llarga, prima i viscosa;
aix es pot ficar per linterior del formiguer i capturar centenars de formi-
gues de cop. En altres casos, com la granota i el camale, s un veritable
estri per a caar. Estimulada per les preses en moviment, la llengua surt
disparada de la boca i atrapa linsecte a linstant, a tal velocitat que no s
perceptible ni per lull hum ni pel de la majoria dels animals.
PROA Enciclopdia Catalana Temtica. Vol. 2. R.23: El mn dels animals
i dels protozous (1997)
Dictat
13
3r ESO
Dictat
11
Digueu-me Ismael. Fa uns anys no importa quants tenia pocs diners i
no havia res de particular que minteresss en terra. Aix, doncs, vaig pen-
sar danar-men a navegar per aquests mns de Du per veure la part aqu-
tica del mn. s la manera que tinc daixecar el meu esperit quan estic
deprimit. s clar que gaireb tots els xics sans i forts, amb una nima sana
i forta, un moment o altre desitgen ferventment anar en mar.
Jo, per, quan vaig en mar no hi vaig com a passatger sin que hi vaig
com a simple mariner de coberta ja que per a ser passatger cal tenir una
bossa, i una bossa no s ms que un drap si no hi porteu alguna cosa a dins.
A ms els passatgers es maregen, sn uns busca-raons i no dormen a les
nits i generalment no sho passen molt b. Ams, sempre vaig en mar com
a mariner perqu insisteixen a pagar-me per les molsties mentre, que jo
spia, no han pagat mai ni un sol penic a un passatger. Al contrari els pas-
satgers han de pagar. I entre pagar i que et paguen hi ha tota la diferncia
del mn. Lacte de pagar s potser laflicci ms incmoda que ens van
transmetre Adam i Eva.
Herman MELVILLE, Moby Dick, 1994 (adaptaci)
EDITORIAL TEIDE
14
EDITORIAL TEIDE
3r ESO
12
La desigualtat davant lesperana de vida s clau per mesurar i compa-
rar el grau de benestar de les societats. Si b lsser hum t una longevitat
condicionada per aspectes biolgics, la durada del seu cicle vital s final-
ment determinada per factors com lentorn fsic i ambiental, el nivell i el
tipus de nutrici, les pautes de consum i dhigiene, els serveis assistencials
i sanitaris
Aquests factors es relacionen amb el grau de desenvolupament social i
econmic de cada pas. Tamb hi influeixen aspectes de tipus cultural que
afecten els comportaments i els hbits individuals.
La situaci ms dramtica es viu a algunes zones dfrica, on als factors
tradicionals delevada mortalitat, com la insuficincia nutricional o les con-
dicions higiniques deficients, cal afegir-hi lepidmia de la sida, que ha
redut ms de deu anys les expectatives de vida dels seus habitants en els
ltims decennis.
Amand BLANES I LLORENS. Lesperana de vida. Atles de la diversitat, 2004
(adaptaci)
Dictat
15
3r ESO
Dictat
13
Les desigualtats entre hmens i dones
En general, a quasi tots els pasos del mn, les dones viuen ms temps
que els hmens. Lexplicaci s complexa, ja que hi influeixen molts i diver-
sos factors, tant de tipus biolgic com de lentorn i del comportament, que
varien en funci del context cultural i socioeconmic dels diversos pasos.
Als pasos ms pobres, les diferncies en les expectatives de vida per
gnere tendeixen a ser menors. Als pasos desenvolupats la millora en la
supervivncia de la poblaci al segle XX sha vist acompanyada per un
increment dels diferencials de mortalitat per gnere. En aquests pasos, hi
tenen un paper fonamental determinades causes de mort que es relacionen
amb hbits i comportaments de risc que inicialment van ser propis i quasi
exclusius dels hmens, com el consum dalcohol o de tabac.
Els canvis que shan produt amb relaci al paper de la dona en la socie-
tat han comportat sovint la confluncia dels estils de vida dambds sexes,
cosa que pot provocar un increment de certes malalties entre la poblaci
femenina.
Amand BLANES I LLORENS. Lesperana de vida. Atles de la diversitat, 2004
(adaptaci)
EDITORIAL TEIDE
16
EDITORIAL TEIDE
3r ESO
14
Recordava, com si fra ahir, i alhora com si fera segles, la cara divertida
de Morro, que shavia tornat trgica. Que mal que dissimulen els homes!
Ella estava sobre brases, a lhabitaci de lhotel de Madrid, esperant els dos
germans. Impacient per saber-ne notcies i, alhora, temerosa de tenir-ne,
per si eren rons.
Morro tenia una cara tan divertida! Aquell nas arromangat, sempre roig;
els pls de la cara rossos, en contrast amb els cabells negres; les celles divi-
dides en dues seccions, com si fra el dibuix maldestre dun infant. Les
seues horribles camises de quadres i aquelles sabates tan vulgars de reixe-
ta, marrons, amb una borla cimera Tan callat que diries que no tenia
llengua. Per la mirada clara i transparent. Quan li va anar contant qu
havia passat , i sense referir-se a la ferida de Duke, va afegir que no patira
per Duke, que aix no era res.
Isabel-Clara SIM, El mas del diable (1992)
Dictat
17
3r ESO
Dictat
15
Modificaci gentica i producci ecolgica
Davant la producci agrria convencional o industrialitzada, en el
moment actual prenen una embranzida important dues maneres de produir
del tot contraposades. Una delles potencia la producci massiva de mono-
cultius, suposadament dalt rendiment, la qual es basa en la biotecnologia
ms avanada i en els organismes genticament modificats. Aquest tipus de
producci crea una gran dependncia dels productors respecte a les grans
multinacionals agroalimentries pel que fa a llavors, productes qumics i
comercialitzaci, la qual cosa implica grans inversions i significa un greu
problema per als pasos en via de desenvolupament. Daltra banda, no hi ha
consens pel que fa a la seguretat sanitria en el consum hum.
En contraposici, es va tornant, sobretot en les societats ms riques, cap
al tipus de producci que es basa en la biodiversitat, en el policultiu i dal-
ternana dels policultius, que disminueix lexpansi de les plagues i la de
fertilitzants qumics, utilitzant mtodes tradicionals no antiquats, com s el
control biolgic de les plagues. En definitiva, uns mtodes de conreu ms
respectuosos amb el medi ambient que, malgrat la seua progressiva exten-
si, continuen essent minoritaris.
Lurdes GARCIA LANCETA, Les grans regions agrcoles.
Atles de la diversitat (2004)
EDITORIAL TEIDE
18
EDITORIAL TEIDE
3r ESO
16
Ms enll de la claror grogosa, la casa del metge Guinot sendevinava
buida i profunda. Vestida amb una llarga camisa blanca fins als peus, Maria
pujava les escales amb un ciri a la m, descala. Entr a la seua cambra i va
rodar la clau per dins. Encaix a langle de lespill un sant Cristfor estam-
pat sobre un cart molt prim i li va posar el canelobre davant. La flama es
va duplicar al vidre i, poc ms endins, entre els cabells espessos i foscos van
aflorar les galtes i el front, els llavis solemnes de Maria, i els seus ulls encer-
clats dombres, que es van girar cap al sant, altssim, cobert amb una tni-
ca molt breu que no podia amagar braos i cuixes, i un coll molt poders
rematat amb un cap noble i ben barbat. Dun calaix, les mans de Maria van
traure lentament un blanc mocador de coll, daquells que el sergent Mar
havia fet servir per a subjectar-se el bra ferit.
El va estendre en laire pinant-lo amb els dits, el va plegar en diagonal
i el va rotllar.
Vctor DECOFRENS, Cabrera (1995)
Dictat
19
3r ESO
Dictat
17
Que en les societats primitives hi ha molts temes tab dels quals no es
pot parlar s cosa sabuda: en algunes, per exemple, est prohibit referir-se
a les persones pel seu nom, perqu en anomenar-les ens apropiarem de-
lles. Per aix tamb, sexclou lesment directe de la divinitat en lAntic
Testament. En ledat mitjana alguns daquests temes continuaven vedats,
encara que la incipient emergncia de la mentalitat cientfica els anara des-
velant a poc a poc: ja es podia esmentar el nom dels altres i el de Du, per
tot all que estiguera relacionat amb el diable i amb certs pecats conside-
rats nefands continuava sota sospita. Per aix, encara avui, es demana
perd en ambients educats per les allusions sexuals o escatolgiques de
mal gust.
Ala cincia no li ha fet por mai la veritat, la seua essncia s precisament
la recerca de la veritat. Per aix, va anar alant lun darrere de laltre els
tabs que pesaven sobre distints temes, des de la posici de la Terra en el
sistema solar fins a lorigen de lunivers i el de lsser hum.
ngel LPEZ GARCA MOLINS, Prohibit parlar-ne!: el tab de lorigen
del llenguatge. Mtode (2003)
EDITORIAL TEIDE
20
EDITORIAL TEIDE
3r ESO
18
Malgrat el batibull que organitzaven els qui intentaven obrir-se pas a
cops de colze i els qui, a crits, reclamaven diligncia al porter, en veure lar-
ribada del seguici reial tothom va retrocedir per deixar pas al monarca i als
qui lacompanyaven. Alguns, impressionats per un encontre tan poc habi-
tual, gaireb no gosaven ni tan sols mirar la cara del Cerimonis, que
observava satisfet com els sbdits li retien tan dcil submissi. No era fre-
qent que el rei sorts de palau muntat sobre el seu cavall i volts per la ciu-
tat de manera improvisada com ho estava fent aquell dia, per aix causava
una forta impressi all on passava, i ning no gosava dir res al seu pas que
no fossin lloances desmesurades, car tothom sabia com eren de ferotges els
cstigs que la gurdia reial infligia a aquells que proferien qualsevol mena
dimproperi, per innocent que sembls, a propsit de la figura del sobir.
Aquestes mostres destimaci popular, malgrat que estiguessin amarades
amb un punt dobligada hipocresia, no cal dir que plaen enormement a
Pere dArag.
Abans de travessar lentrada del call, el rei i els qui lacompanyaven van
desmuntar dels palafrens i els van deixar custodiats per un dels oficials.
Lloren CAPDEVILA, El color del crepuscle (2001)
Dictat
21
3r ESO
Dictat
19
Francesc Petit se sorprengu dall ms de comprovar la facilitat amb
qu Lloris accept la possibilitat de presidir el Valncia. I aix que pos
lmfasi a remarcar-li que es tractava, noms i de moment, duna hiptesi.
Assaj la trobada durant una hora al seu apartament, lloc on lhavia de
rebre; assaj la forma com havia de comunicar-li la convenincia daccep-
tar-ho. Va triar les paraules amb cura, com si Lloris fra un home que els
donara valor. Semblava que li llanava missatges subliminals entre lnies.
Per Lloris ho vei de seguida tot tan clar que Petit sestalvi densucrar-li-
ho amb els probables avantatges que suposava presidir el Valncia, cosa
que lempresari capt amb els seus reflexos per als negocis rpids i produc-
tius. A tot estirar, la conversa sobre el tema amb prou feines es va allargar
ms dun quart dhora, tot i que Petit empr vora deu minuts en un prleg
de cortesia (ara un cigar i el comentari posterior, ara una copa de conyac
comprat expressament per a la visita). Quan acabaren dacordar lesquema
de lestratgia, que el mateix Lloris batej amb el nom de Lloris president,
Petit, aquella nit efica, va cridar Celdoni Curull perqu es presentara al
seu apartament.
Ferran TORRENT, Espcies protegides (2004)
EDITORIAL TEIDE
22
EDITORIAL TEIDE
3r ESO
20
Els brifits o molses formen un grup de plantes criptgames ben definit,
intermedi entre els tallfits i els pteridfits. Igual que els tallfits, posseei-
xen una estructura cellular sense vasos conductors; no tenen arrels, i mol-
tes heptiques tenen el cos de la planta constitut per un veritable tallus,
sense eix ni fulles diferenciades. En canvi, com els pteridfits, posseeixen
anteridis i arquegonis; i tamb, com ells, completen el seu desenvolupa-
ment en dues generacions que alternen entre elles: una de sexuada, que
neix duna espora i produeix gmetes que es conjuguen per formar un
embri, i una altra dasexuada, que prov del desenvolupament de lem-
bri, i que produeix espores. Ja hem explicat que hi ha, entre les dues fases
evolutives dels pteridfits i dels brifits, una inversi de papers caracters-
tica; una inversi que, juntament amb lestructura cellular, acaba allant
completament les muscnies de les criptgames vasculars.
En els brifits, all que anomenem molsa o heptica s, doncs, el game-
tfit. El gametfit neix de la germinaci de lespora; per no directament
sin mitjanant un organisme transitori, normalment filaments i ramifi-
cat, a vegades aplanat, com el protallus de les falgueres. Aquest organisme
s el protonema, i sobre ell es formen les gemmes que originen la molsa o
lheptica.
Histria natural. Vol. 4. Ediciones Ocano. Instituto Gallarch (1989)
Dictat

Dict Llen3 Eso Val

Загружено:

Сведения о документе

Авторское право

Доступные форматы

Поделиться этим документом

Поделиться или встроить документ

Параметры публикации

Этот документ был вам полезен?

Это неприемлемый материал?

Авторское право:

Доступные форматы

Dict Llen3 Eso Val

Загружено:

Авторское право:

Доступные форматы

Valenci

Вам также может понравиться