Louise i Gerda van traient el xal i el barret a Katharina i Annie.

Desprs li preparen una beguda calenta i

comencen a inspeccionar el vestuari del difunt. La conversa t lloc mentre van fent tot aix. Katharina est
asseguda tota lestona. Annie es posa a jugar en un rac.
Gerda: Aqu sha de fer una tria...
Katharina: (falsament entristida) Ai...
Louise: Hauries de pensar en tornar-te a casar, Katharina.
Katharina: Potser s...
Gerda: I no massa lluny tens un candidat ideal! El sotsinspectpor Vinzenz Topp s un home de cap a
peus.
Louise: Qu dius tu ara. s un seductor impenitent.
Gerda: s hum en el servei i soldadesc en el tracte privat.
Katharina: Me nadono perfectament que els sotspinspector pot ser una breu diversi per a dones
necessitades, per mai un esps fidel i digne de confiana: t torn de nit tres cops per setmana...
Gerda: Segur que jo el sabria amansir...
Katharina: Jo el meu marit el vaig escollir amb tota cura. Que desprs agafs la tuberculosi perqu
treballava amb crins havia estat la voluntat de Du.
Gerda: Contra el dest no es pot fer res.
Louise: A lhora dagafar marit cal deixar parlar el seny. s millor un home dedat madura, si s
possible amb alguna manca corporal, per que no pugui impedir la felicitat matrimonial. Un ocell dales ja
retallades, ja menteneu, fcil de retenir i que ja no necessiti una disciplina severa.
Gerda: Tens ra. A ms, s ms prctic atreure cap amunt un sser duna extracci ms baixa. Si no,
encara tobliguen a ser agrada i et prenen lautoritat. I en tot cas lautoritat de la dona s la ms
important.
Katharina: Jo renuncio al sotsinspector Vinzenz Topp. Que faci infeli a una altra.
Louise: Si no thi cases, sempre el pots utilitzar com una constant amenaa a un marit massa confiat
i com a motiu per a la seva gelosia... Cal aprofitar-ho tot, per mai rebaixar-se.

Annie (la filla de Katharina) seu a la falda de Miklos.
Miklos: Cadasc s a laltura de la seva sort, Annie. Res no cau del cel.
Annie: I la pluja?
Miklos: Mira que nets, de llesta!
Annie: La pluja, les pedregades, els ocells...
Miklos: Els ocells no cauen. Volen!
Annie: Els caadors fan caure els ocells...
Miklos fa un conill amb un tros de roba
Miklos: ... i els conills... (moment de silenci, tots dos entristits)
Annie: Mexpliques la histria del dinosaure?
Miklos: Una altra vegada?
Annie: Si us plau...

Miklos: Distingits camarades,
veiem aqu un exemple de males proporcions:
Heus aqu...
Annie: ... lesquelet dun dinosaure!
Miklos: ... lesquelet dun dinosaure que es drea davant nostre.
A m Esquerra...
Annie: ... la cua vers un infinit!
Miklos: A m dreta...
Annie: ... el coll vers un altre!
Miklos: Amables ciutadans,
la Natura no sequivoca, per li agrada fer broma:
si us plau, feu atenci a la ridiculesa daquest cap.
Un cap tan petit no va poder preveure res,
i s per aix que s...
Annie: ... el cap dun rptil extingit!
Miklos: Ets una nena petita ben bonica.






Arnold: Aqu tenim un invlid. Un comediant. Un soldat! Ja ja! Ja sabem de quin peu cala. Aquests
tipus no savergonyeixen de deshonrar luniforme. Una medalla! Quina falrnia ms impia! Aquest ve de la
reuni dels invlids que acabo de veure. Naturalment, una colla de bolxevics. Nhi havia un que els donava
instruccions. Els cecs no ho sn pas, de cecs. I els paraltics no sn paraltics. Tot comdia. Els senyors
camarades! No fem prou per ells. Pertanyo al comit de beneficncia de la Creu dArgent. Faig el que puc.
Tothom fa el que pot. I aquests estan descontents. Et paguen amb la seva ingratitud. La xicota que ahir a
penes vaig tocar, em llena al coll el seu macarr. Un artista de circ! I gosa injuriar-me. Els tribunals sn
capaos de donar-li la ra. Aquests tribunals davui dia! s que encara no hi ha justcia al mn?




Katharina: Miserable esguerrat! Aix mho agraeixes! Passes el dia voltant i vius de la meva feina, s, de
la meva feina, i encara et baralles amb desconeguts i perds la teva llicncia! Thas tornat boig? En lloc teu
hauria pogut tenir deu homes sans per cada dit, en lloc dun miserable que no em dna cap protecci ni
alegria i s una vergonya. Et ficaran a la garjola, a pa i aigua, i jo he de dur el teu nom! (escup tres cops)
Estem ben llestos! Quin esguerrat! (Katharina es posa a netejar amb fria). Quan penso en lesvelt i ben
plantat sotsinspector de policia Vinzenz Topp On he tingut els ulls?



Miklos: Muli, ase meu! (mira el cel) Tu creus que Du viu rere els estels? Veu laflicci dun home i
no simmuta ? Per quina ra ens castiga amb una sobtada desgrcia? (pensatiu) s potser un pecat haver-
se casat amb la Katharina i ara el seu marit mort es venja? (saixeca decidit). Porteu-me als tribunals! All
no hi haur ni policies ignorants ni cobradors grollers. La justcia illumina les sales dels tribunals. Homes
savis i distingits vestits amb toga examinen amb un esguard intelligent linterior de lhome i separen amb
mans circumspectes el gra de la palla.

Metge: Bon dia Miklos.
Miklos: Bon dia doctor.
Metge: Li he de dir que no li permetran donar menjar als ocells. Simplement resulta massa
complicat. No li poden dur lescala a la cella.
Miklos: I per qu he escrit una petici, doncs?
Metge: s el reglament. Si t un desig, lha dexpressar per escrit. Per no lhi satisfaran pas. Deixi
que el Bon Du socupi dels seus ocells.
Miklos: Oh senyor doctor! Nhi ha molts que diuen deixem que Du socupi daquests homes, i
Du no se nocupa!
Metge: No es gens sa, aix de ser filsof. No t prou energia. Cal tenir fe, amic meu! Au, endreci la
cella. Cal que hi hagi una mica dordre! I prengui aquesta pastilla per al mal de cap.
(entra la pastilla)
Pastilla: Sc una pastilla calmant.
Faig efecte a la llar,
sc efica a l'oficina,
em presento als exmens,
intervinc a les sessions,
enganxo amb cura els plats trencats;
noms cal que te'm posis a la boca,
que em desfacis sota la llengua,
noms cal que te m'empassis,
que prenguis un glop d'aigua.

S com tractar amb la desgrcia,
com afrontar una mala nova,
com rebaixar la injustcia,
com aclarir la manca de Du...
Miklos: Com aclarir la manca de Du?
Pastilla: No minterrompis! I ara qu deia...?
Miklos: Aclarir la manca de Du...
Pastilla: Aix, aclarir la manca de Du...

Confia en la caritat de la qumica.

Encara ets un home jove,
cal que t'organitzis d'alguna manera.
Qui ha dit
que la vida ha de ser presa a la valenta?

Lliura'm al teu abisme:
l'omplir de son,
i mestars agrat!

Ven-me la teva nima.
D'altre comprador, no en trobars.

D'altre dimoni ja no n'hi ha (riu estrepitosament i marxa).



Miklos: Ah, sc mort! Sc mort i em trobo davant del tribunal de justcia celestial, oi ? Si fos viu i no
em trobs davant Teu, Et negaria. Per ja que Et veig amb els meus ulls i Et sento amb les meves odes, he
de fer alguna cosa pitjor que negar-Te: The dinjuriar! Engendres milions dssers com jo en la Teva
fecunda insensatesa, creixen, creients i cap cots, pateixen desgrcies en el Teu nom, donen la benvinguda a
kisers, reis i governs en el Teu nom, deixen que les bales els obrin ferides supurants al cos i que els clavin
baionetes de tres puntes al cor, passen fam i callen, cauen i Et preguen, i Tu no els alces. A alguns que Tu
estimes i nodreixes, els deixes que ens castiguin i ni tan sols no than de lloar. Els eximeixes de la pregria i
el sacrifici, de lhonradesa i la humilitat per tal que ens enganyin. Arrosseguem els llasts de la seva riquesa i
els seus cossos, els seus pecats i els seus cstigs, els llevem el dolor i lexpiaci, la seva culpa i els seus
crims, ens assassinem nosaltres mateixos, noms cal que ho vulguin; volen veure esguerrats i nosaltres
anem a la guerra i perdem les cames fins al genoll; volen veure cecs i ens deixem encegar; no volen que els
sentim i ens tornem sords. I Tu ets present i no Et commous? Em rebello contra Tu i no pas contra ells. Tu
ets el culpable i no els Teus esbirros. Tens milions de mons i ja no saps qu fer-ne? Tens mil milions dafers
i tequivoques en alguns? Si la teva crueltat s saviesa que nosaltres no entenem, qu imperfectes que ens
has creat! Si hem de patir, per qu no patim tots el mateix? Si les teves benediccions no basten per a tots,
reparteix-les duna manera justa! Si sc un pecador, jo volia fer el b! Per qu no em vas deixar donar
menjar als ocells? Si els alimentes Tu mateix, no els alimentes b...! Per ets aqu, nic, totpoders,
implacable, i no hi ha cap esperana que Tarribi el cstig, que la mort Et dissolgui en un nvol. No vull el
Teu perd! Enviam a linfern! Vull anar a linfern! Vull anar a linfern!