INTRO Edmund leach, 1954.

sistemas poltics a lalta birm{nia

Context etnogrfic delimitat, han tingut contacte amb els birmans, els britnics
(colonitzadors) i els xinesos.


A lAlta Birm{nia, societat no s igual a cultura (la idea cl{ssica f(x) s SOCIETAT=
Cultura).
Collectivitat i organitzaci en contnua retroalimentaci, aix, la NORMA tamb est
en constant resignificaci.


Gumlao s la manera igualit{ria. Sistema digualtat entre diferents llinatges.
Gumsa son intermitjos. Llinatges que tenen statuts superiors els uns dels altres.
Quan sn del tot feudalistes es converteixen en shan. MOVIMENT PENDULAR.

Leach desafia la teoria d1 societat 1 cultura, pq descriu sol llenguatge cultural
compartit amb i 3 models. Parla dorganitzaci. Una societat que t ms dun model
dorganitzaci social i poltica.


La expresn ritual kachin es relativamente simple pq la cultura katxin es
relativamente compleja. Exemple cas regi Hpalang: intgraci POLTICA, no cultural.
Per aix sistema obert i fleixble, per a que cada grup cultural pugui fer la seva
traducci dins del mateix marc.Gramtica ritual va ms enll dels lmits lingstics.


Leach s un NEXE entre:


- agncia individual i pes estructura
- empirisme (Malinowski) i deductivisme (Lvi-Strauss)


Com L-S critica la sobretipologitzaci del panorama etnogrfic.
Tants caps tants barrets: Cada estudi representa un cas independent. Els dos autors
aposten per: estructures, poques i comunes + materialitzacions, diversitat. Ficcin
etnogr{fica
Hi ha aldees Katxin que es regeixen pels diferents tipus de models. Alhora, en el temps,
i qualsevol de les comunitats katxin passen de gumlao a gumsa, a una i a un altra fins
que passen a SHAN, i ja deixen de ser Katxin, per exemple tot i que aquest salt s molt
sovint frustrat i suposa que un grup gumsa es recomposi com a gumlao.


De cara a fer lan{lisi etnogr{fic, necessitem fer una ficci dequilibri per ser
intelligisbles.


Un katxin pot ESDEVENIR en SHAN- GUMALO - GUMSA- . Conflictes entre kachim i
shan. Perla interpretaci del mateix fet, per exemple, si sofereix una dona sacumula
ms prestigi al katxin perqu dna. Els SHAN ho interpreten com que li ofereix una
dona, com a reconeixement del seu major prestigi.


Parlant de la comunitat Hpalang, equilibri inestable. Es produeixen divisions dins de
les comunitats, parlem de context dinmics, poques societats presenten una marcada
tendncia cap a lestabilitat, tipologia universal , a la prctica i sobre el terreny, no es
produeix.


Definir models, idees, anar a una comunitat real i parlant del canvi. Perqu es
produeix?


Els factors que en les societat katxin provoca el canvi/dinamisme:


Factors interns.
1) Contradiccions que genera la prpia estructura que provoca conflicte i inestabilitat
2) Acci individual, manipulaci individual de les normes per aconseguir ms poder en
el propi profit.


Factors externs.
Relaci amb els pobles vens i a ms la colonitzaci tcnica, que prov de societats
jerrquiques.



Categories ideals en relaci a lESTATUS.
Quin s el motor de la inestabilitat dintre del model GUMLAO?


El interncavi MAYU-DAMA, font dinestabilitat (per tamb hiha moltes draceres).


Els caps manipulen la genealogia per a justificar i enfortir la seva posici, lestatus ve
donat per la proximititat a un llinatge dit original. Si el context s propici, es produir
el canvi i sin els fan cas, si no sn capaos de convenels , no hi haur canvi.










DVISI TERRITORIAL


Habitatge de cap = constitutivament igual a la resta, per categoria lxica prpia.
Casa mare / casa de la mare.
Significat remet a la relaci mayu-dama respecte a la resta de cases.


Sols t un afegit ms, per aquesta diferncia respon a un canvi de rol molt
significatiu.
Un espai dedicat a les ofrenes al mu nat, uns sacrificis que noms pertoquen al cap
i uns pals diferents en la porxada principal (que tamb entren en joc durant el
rituals de sacrifici).
Tot i que no sacrifiquen, els shan tenen tamb aquests elements i juguen un paper
similar.


Les cases tericament no es venen, per hiha sistemes dhipoteca que shi
assemblen molt.


Les dimensions s que canvien i sn smbol de prestigi.
Tmb s cert que la casa del cap serveix per a ms coses que la dun camperol mig.
Lostentaci en els sacrificis s lexpressi ms directe destatus.


La parafarnlia i ostentaci de materials rituals del cap sol ser perenne, en oposici
al de la resta de vilatans. Les seves ofrenes i dems sn ad hoc i fora.


En cada habitatge poden haver-hi diferents famlies (una subllar per cada una).
Per totes juntes formen unitat b{sica de cooperaci econmica.


La ubicaci, en canvi, deu respondre al feng-xui. La distribuci concreta no diu
massa res, per un s tret compartit amb el shan. Com que no hiha segragci
espacial, elavaci i tancat de la casa i la tomba metfora de distanciament social del
cap: soahpitzaci.


Admin britnica veta emplaaments com la cabana pels encontres sexuals dels
adolescents.
Per la funci es mant en altres llocs, com el graner.


Relativa freq de canvi demplaament de laldea: Funconaris brit havien dit que era
qesti desgotament de la terra, per Leach diu que ms avaiat dictamen dels
bruixots. El canvi sol ser dins la mateixa prefectura. La terra que es deixa enrere
no sabandona. Quan un dirigent parla de la terra que domina sol referir-se a una
extensi 10 - 20 vegades superior a la que conrea. Dret sobre el sl s un concepte
dalta duraci ms enll{ de ls moment{ni.
Sobretot en context gumsa se solen reunir enton dun promontori o tur.




CONCEPTES RELATIUS ALS AGREGATS DE PERSONES


Escasa distinci lxiCA entre casa o grup de cases properes: Unitat familiar =
veneraci dels mateixos lars. Per la perspectiva de llinatge sol prevaldre a la de
famlia, que t atribudes les tasques de contrucci i sembra, on cada categoria dedat
t una funci.


Aquestes tasques tamb es poden llogar: pagament o relaci de deute. Excepte amb el
cap que t potestat de no tornar aquesta mena de prestacions.


Difcil distingir entre parents de sang i classifictoris. Molta ficci genealgica. Lnia que
separa segments exgams dels no-exgams poc clara. Sense connexi patrilinial en 5
generacions pot haver-hi matrimoni endgam.


Cosina creuada matri-lateral matrimoni preferent (no el ms usual). Hi ha
institucions que permeten passar-se determinades normes, manipulen la genealogia i
cola.


un Clan katxin sol ser un llinatge que no es considera emparentat amb cap de superior.
Volatilitat dels clans. En funci del moment un es pot sotmetra a un altre, per a
posteriori esgrimir una genealogia alternativa en la qu sn 100% autnoms. No s
qesti desbrinar si s cert o fals, sin dentendre quin paper juga.


La regla de la ultimogenitura pot compaginar-se amb delegacions rituals sobre el
germ{ ms gran. Per aquest seguir{ un paper menys preponderant que lultimognit.
A ms hiha un seguit de prescripcions sobre la legimitats de lultimognit (adopcions,
bastardies i altres circumstncies poder alterar-la).


Lleialtats respecte a caps de llinatge distants (potencialment emparantables amb
lultimognit) sn un mecanisme contra la soahpitzaci: freno a los poderes del jefe
territorial local.
Aquesta mobilitat dindividus crea disjuntiva entre lleialtat lloc i llinatge.
BU NI: categoria que travessa tot conflicte i que preminena de laldea sobre el
llinatge.

Les venjances sempre solen ser provocades per una disputa respecte a una dona.
Tamb hi ha la fora colonial que imposa caps de manera quasi aleatria.
No sn ssers dun altra planteja, els Katxin, sn com nosaltres , a la introducci de
Leach.
En el text hiha diversos exemple-comparativa: Ex tradici anglesa tamb temena
descendncia amb cosins ser defectuosa


Comena criticant la noci destructura social, de R-B Clsica, ell parla de conjunt
didees, no de normes, sobre la distribuci del poder. Un sistema social pot tenir ms
dun sistema de valors.


Lantropologia ha tingut el prejudici de lequilibri, degut tamb al treball de camp ,
hem tendit a construir la imatge de foto-fixa la situaci real est{ plena
dinconsistncies, en la major part dels cassos i ens poden illustrar sobre els canvis
socials. Tots els individus duna societat procuren explotar la situaci com la perceben
i la societat sobre la qual actuen s la que rep el canvi, arran del canvi de
comportament agregat de diversos individus.


El ritual serveix per a comunicar idealment quin tenim, el mite serveix per recordar
(i maniplar)les pautes socials , per sobretot, comunicativa. Formen part del sistema
social de comunicaci.



La justificaci en base el parentiu per com diu Leach,
las genealogas no tienen el menor valor como testimonio de la realidad historica


s clar, tots els caps proven, intenten traar i tracen la seva filiaci fins arribar al
fundador com. Aquest avantpassat com que se suposa qu s el creador del clan.
Tots justifiquen la descendencia directa del que es considera el fundador del clan.
Evidentment, per a justificar la seva posici motivada per linters.


cuando un determinado linaje adquiere influencia una relacin con ese linaje
adquiere tal cosa y una relacin con el fundador es necesaria!


Els canvis de filiaci , per exemple, entre caps, afecten la resta de filiacions. De fet,
algunes sn acceptades i altres no. Totes oscillen freqentment entre una situaci
dun poder a un altra. Els que manipulen.. nhi ha que no tenen xit i sels demana que
tornin a una posici ms igualitria. Per tant, provoca sempre, genera un problema la
manipulaci de les categories estructurals.


Llavors, en comptes de portar la filiaci el ms amunt possible. En el fet concret de
lherncia, que recordem qu s ? Qu s que el fill petit hereta.

Veiem que en molts cassos era el germ{ gran qui tenia el poder i no el petit. I com sho
feia? Es feia mitjanant una instituci que era la compra del poder.
La compra del poder o de la capacitat ritual, de la capacitat de fer bruixeria. Per
exemple comprar el poder de fer rituals de fertilitat.


Torna a ser una daquestes institucions o conceptes pensats o tan freqents que han
esdevingut una prctica habitual. Aquesta compra de poders del germ petit.


Tamb troba que s molt important la relaci entre caps diferents. I com els caps
duna aldea tenen relaci amb els caps dun altra comunitat o dun districte .. Shan de
contemplar totes les esferes, tots els conjunts de relaci i totes les lleialtats.



Desprs tracta les qestions dafinitat amb la prohibici de lincest.


Ja que lincest s una daquelles categories que ho canvien tot. Perqu sn
fonamentals, hi ha qui diu que sn donades dentrada, que sn naturals i que per tant
sn difcils de manipular. Dentrada ell diu que entre els katxin hi ha consideracions
diferents en quan aquestes prohibicions de parentiu i que no sn el mateix tipus de
delicte de maneres diferents.


Per exemple. La prohibici ms estricta i directa dincest. Que seria una prohibici de
tipus legal, Aquella que t un cstig directe. s aquella prohibici entre un home i la
seva germana o filla. Aix s incest. En canvi, la relaci amb una mare, no es considerat
un incest, no t una prohibici de tipus legal sin consuetudinria. s considerat un
delicte de tipus sobrenatural, un sacrilegi.


Alg comenta que un katxin igualment no forma part del mateix llinatge que la seva
mare. per el profe diu que igualment s incestus. De fet, que el matrimoni amb la
mare est{ prohibit. El matrimoni preferencial i no lnic possible s amb la cosina
creuada matrilineal. Per aix seria incestus en general, per ells no diuen incestus,
utilitzen un altra categoria. s un sacrilegi, una ofensa que has fet a la divinitat i a ella
li correspon castigar.


Altres ofenses amb altres dones, com podria ser la dona casada amb el teu germ no
seria ni incest , ni sacrilegi, seria adulteri. Qu s un altra tipus dofensa que es resolt a
partir de les compensacions. I s el que de fet, provoca deutes. Deute que sha de
tornar de manera ms o menys immediata amb altras homes, no amb la divinitat.
Lincest s una qesti important pels antroplegs. Trobem una comunitat que
distingeix, no noms entre diferents tipus dincest, sin tamb entre diferents tipus de
delictes. I consideracions daquest tipus de delictes,
Aquesta societat ho fa de manera explcita , la prohibici de lincest.

No s el mateix lincest amb una mare, que amb una filla per aquesta societat ho fa
de manera explcita, per ell es troba que certes regles dincest. El matrimoni que
estaria prohibit segons les regles classificatries A vegades, moltes vegades es
produeix, s a dir, que la prohibici de lincest es trenca. Gaireb , per , sempre amb
dones que no viuen a la mateixa comunitat. Per saltant-se el principi del parentiu de
prohibici de casar-se amb la seva germana classificatria, considerada la dona del
mateix llinatge, considerada germana.


En relaci amb el concepte de la propietat i de la classificaci. I seguint aquesta
norma de Regles , normes, ideals i tractaments.


RECIPROCITAT EN Jingpho = REGALS QUE GOVERNEN LA MENT
Que com sabem s un deure de retornar. Passa que el que rep es posa en posici
dobligaci.


Entre els katxin qui ms te ms ha de donar i ms s ms prestigis. (Potlatx)
SHAN = inversa. Tamb amb les dones.


El b material s una representaci de la situaci social. Per a construir una relaci
social sintercanvien cosses. .. com gaireb sempre, la reciprocitat. En dos grups que en
certa manera es necessiten, necessiten lintercanvi.llavors una manera dassegurar
lintercanvi s assegurar lobligaci, daqu el concepte regals que governen la ment
que situen en una situaci de deute la persona que reb.


Sintercanvia objectes en situacions especials. Matrimoni, funerals, construcci d`una
nova casa El valor del preu de la nvia es manipulava fins al lmit.
Tot i que s marcat no per lestatus de la nvia, sin pel del nuvi.
Es feia la ficci que el regal tenia el mateix valor mitjanant objectes comod, per els
caps bov eren el que realment marcava la taxasi.


LEACH diu que en aquesta ficci hi ha un risc i s que si la ficci no s encertada pots
perdre prestigi. Si abuses si apretes la corda baixes el tur


La concepci del deute era aquesta de crdit, que etimolgicament tamb implica
noci de relaci que perdura. Leach sinteressa molt pel significat linguistic. O millor
dit, troba, busca El significat de les cosses, a partir del significat de les paraules, dels
conceptes que sutilitzen i de la traducci.


ESTATUS


Aix doncsel germ gran, moltes vegades retava el poder al germ petit.
1. Qestionaven el poder al germ petit. Li podien comprar part de les seves
atribucions.
2. Un altra via que tenien que volien gestionar la situaci de poder, era situar-se
sota el domini dun cap ms poders i subordinar-se (mayu-dama).
3. Un altra era cam era fer la guerra, (menys freqent) i per dret de contestar
treure al germ petit i treure el crrec al germ petit.


Recordeu que hi havia formalment ,tres classes amb els katxin.
Els aristcrates
Els plebeus
Els esclaus


Per a la pr{ctica hi havia tot una srie de classes intermitges. Lestatus de naixement
sovint no correponia directament amb lestatus de facto. En la prctica la condici
econmica era determinant. Se suposa que la teva condici era per llinatge per la
materialitat condicionava de manaera determinant lapreciacior simblica.
Per fer compatible lstatus simblic i el material, per aix apareixen desviacions
contnues de la norma que donen sortida a les espiracions dascens.


Aleshores, el cam que ell observa a la prctica que desprs a aconseguit fer un
matrimoni avantatjs amb un llinatge superior. Amb un llinatge superior Aix s
capa de fer-ho perqu pot pagar-ho. Llavors tenim aquest ascens social. Primer de
facto (grcies al poder econmic i els intercanvis matrimonials) i desprs consolidat
(per la manipulaci retroactiva de lorigen, mitjanant genealogies.


La manipulaci constant del discurs i les normes no s un obstacle per a qu qualsevol
katxin senti que la seva conducte guarda la ms estricte coherncia amb la prescripci.


Entre gent que conviu, germans. Aquesta convivncia en molts cassos generen
problemes
Tamb la relaci.. per exemplificar la gelosia entre els germans el gran i el germ petit.
El petit t poder per el gran acostuma a fer-se molt ric.


Tenim un concepte de divisi qu s diferent segons lestatus.
Per exemple, els plebeus, una manera de servir de satisfer el desig individual i
ascendir socialment pels plebeus hi ha diferents camins.
Un s pagar la nvia i tenir un matrimoni avantatjs.
Un altra cam s fer-se esclau voluntari per posar un exemple, rosa congost-
Un altra opci s traslladar-se a una comunitat estranya.


Per un aristcrata en canvi, lopci si no vol quedar-se a la casa mare, lopci s reunir
un grup de seguidors i establir un nou poder i desprs si vol i pot, comprar lestatus al
germ petit. En funci de la consideraci del seu poder esvendindr un cap amb ms o
menys atribucions (podent arribar a ser menjador de cuixes o fer els seus sacrifis mutu
propri)


. I laltra opci s sotmetres a un cap superior ms allunyat i que no viu pendent.. que
no s proper en el terreny.



Terreny religis


Un aspecte important t a veure amb la bruixeria. Aix com sabeu s un fenomen molt
estudiat pels antroplegs quin sentit t?, quina funci social t? I ell reprodueix
alguna de les teories bastant conegudes sobre la bruixeria com sn les dE-P, i desprs
la de Mary Douglas i sn les teories que parlen de la bruixeria com deina de control
social.


El que fa les acusacions de bruixeria s reforar certes conductes i establia en alguns
cassos els lmits de la propia comunitat. (com les bruixes europees a lEdat mitjaval .
Que aquelles dones que no sajustaven al rol cl{ssic. )


Aqu tamb i sobretot per recordar o reforar aquesta relaci conflicitva i veure que el
que genera tensi s tamb les relacions mayu-dama. Llavors les acusacions de
bruixeria afectaven sobretot als mayu, a membres de llinatge que estaven en posici
de superioritat i de fet imposava aquesta obligaritarietat


Com troba el significat de la funci? Doncs novament veien que el significat de la
paraula mayu era la mateixa arrel que la paraula bruixeria, i veient que les
acusacions de bruixeria afectava sempre a membres daquesta posici.



25 de mar


Avui acabem amb els Sistemes poltics a lAlta Birmnia.
Categories estructurals dels GUMSA:


-autoritat (com a crrecs poltics): el cap daldea no tenia poder judicial, noms
representatiu dun consell. Cap desici allada, sempre consulta al grup de sabis.
No tenia poder individual, ni militar ni econmic.
En el seu concepte mic se li diu cap menjador de cuixes. Era redistribuidor, no
persegua ni lenriquiment ni lacumulaci de bns materials individuals per que aix
no s prestigis. DONAR i no-REBRE s el que suposa prestigi. Amb els britnics,
alguns daquests caps daldea augmenten el seu poder iniciant el cam per esdvenir
soahpa. Castell de sorra

El sacerdoci, entre els Katxin, sovint homes hbils i ambicisos, que no havien heretat
poder ultimogenitura, eren els primognits o els fills il.legtims o legtims de segon
grau.
Aquests sacerdots no tenien molt poder per s a la prctica, feien de mitjancers amb
els esperits. Relaci de xantatge amb la divinitat mitjanant la petici, relaci
humanitzada i peculiar, submissi noms de vegades.



Als captols 6 i7, del llibre, especifica els models dorganitzaci diferents, doscil.laci
entre GUMLAO-GUMSA i GUMSA-SHAN. Els 2 models comparteixen elements per
amb funci diferent. El canvi cclic es produeix perque els 2 models sn
estructuralment defectuosos per que implica tensi. El model GUMSA, es regeix pel
parentiu i, alhora, pel rang i lestatus, entren en conflicto i els caps es veuen temptats
de passar per sobre del llinatge, del parentiu.
Alguns GUMSA passen a SHAN.
Els factors externs sn molt importants, la presncia i influncia britnica, per
exemple. Cadascun dels models canvia i els cicles sn diferents.


GUMSA-SHAN, els SHAN tenen un cap, anomenat SAOHPA. A la societat SHAN s molt
important la identificaci amb la TERRA, amb els lmits territorials, ms que el
parentiu. La seva divisi de classes no s com la Katxin, sin: aristocracia, poble i
esclaus . Els SHAN es composa de castes, ms inamovibles que les classes socials:
noblesa, camperols i diversos oficis, ocupacions imprpies segons els budistes
(pescadors, carnissers, etc). Hi ha conflicte al voltant de la successi i el SAOHPA s un
prncep hereditari amb connotaci religiosa, un prncep div (que en absolut tenen els
diregents o caps gumlao o gumsa)


SHAN i GUMSA (Katxin): intercanvi de dones amb significats oposats, s una
incompatibilitat greu. Per als Katxin, donar suposa prestigi i per als SHAN, rebre
suposa prestigi. SI UN KATXIN ENTREGA UNA DONA I LA REB UN SHAN: DOBLE
HIPERGMIA.


Dificultat insuperable per als Katxin que es volen convertir en SHAN perqu si
traicionen la relaci mayu-dama perdrn connexi amb les lleialtat de parentiu i
sensorrar{n.



Els Katxin no tenen paraula per a designar el seu tipus de religi, potser per a ells no
s tan important, tot i ser un poble primitiu.


Al captol 8, repassa la Histria, vol documentar amb casos histrics aquesta
oscil.laci de Gumla-Gumsa-Shan. Busca que no hagi cap fet que contradigui la tesi que
ha deduit: oscil.laci contnua. 3 factors per explicar la Histria:
1)medi fsic i ecolgic que imposa certs lmits (adaptaci)
2)historia poltica de tota la regi, de tots els pobles
3)accions de persones concretes (individuals).


Les persones, per, no sn el ms determinant sin les condicions estructurals que sn
contradictries. El principi de primogenitura podria explicar el medi (recordem com
s divideix la terra en minifundis a Galcia) i alhora t relaci amb lorganitzaci
poltica i social.


Importncia de la relaci Katxin i SHAN + britnics + els xinesos, influencia de certs
elements de la cultura material xinesa. El model GUMSA es a desenvolupar en un
moment concret per part de la cultura Katxin, que sanomenava JINGHPAW, i es va
convertir en SHAN. La influencia britnica suposar un cert caos.


El captol 9, est{ dedicat al MITE. El MITE justifica un canvi poltic, lestatu quo del
momento. No t sentit buscar la versi correcta del mite, no hi ha una versi +
important que altres, totes sn explicatives, relat que valida relacions poltiques i
socials actuals.


Motiu de manipulaci per part dels grups i s motiu de debat i discusi. Els altres
poden no aceptar la versi del mite que tu els planteges, no es pot comprovar amb res.
Per a reclamar la posicin, serveix per a comunicar, t ms crrega del que sembla, s
ms proper a lEstructuralisme: el mite tant pot servir per integrar com per
desintegrar.