ACTIVITAT INICIAL

1.En qu consisteix la brosis qustica?

Totes les superfcies que intervenen en
l'intercanvi de gasos respiratoris estan
recobertes d'una na capa de mucus.
Qu a l s e v o l p a r t c u l a d e p o l s o
microorganisme que entri a les vies
respiratries ser atrapat pel mucus i
expulsat per moviment similar al de les
onades que fan els cilis que tapissen els
tubs del sistema respiratori.
Els afectats de brosi qustica tenen un
mucus ms viscs del que s habitual i els
cilis tenen ms dicultat per moure'l. Aix t
dos efectes sobre la salut: fa l'intercanvi de
gasos menys eca i augmenta les
probabilitats d'infecci pulmonar.
2.Quin tractament sha de seguir? Prendre la medicaci i fer sioterpia cada dia.
3.s gaire comuna? Quina ns la prevalena en la poblaci? Es calcula que un de cada 2500 a
3000 nadons neix afectat de brosi qustica. Aix vol dir que cada any neixen a Catalunya uns 20 nens
afectats de FQ. De fet les estadstiques indiquen que un de cada 25 individus s portador del gen de la
malaltia. Aix signica, per exemple, que a Espanya hi ha entre 1,5 a 2 milions de persones portadores
del gen de la FQ.
4.s ms frequent en alguns llocs del mn que en daltres? La freqncia de la malaltia s
variable segons les poblacions. s ms freqent entre les persones d'origen europeu.
5.Quina s lesperana de vida dels afectats?A la dcada dels seixanta, l'esperana de vida per a
un nen amb brosi qustica era de noms 5 anys. En l'actualitat, l'esperana de vida en la nostra
societat ha pujat ns al 35 anys. Malauradament, en els pasos menys desenvolupats la major part de
les persones afectades no sobreviuen ms enll dels 10 anys dedat.
6.s una malaltia crnica? S.
7.s hereditria? S. Per molts sn esterils.
8.Quins sn els smptomes o parts afectades? Afecta principalment a laparell respiratori, digestiu,
reproductor i a la pell. Per varia molt depenent del grau del pacient.
9.Qu causa la malaltia? La FQ s causada per una mutaci en un gen anomenat regulador de la
conductncia transmembrana de la brosi qustica (CFTR, per les seves sigles en angls). Aquest gen
interv en la producci de suor, sucs gstrics, i moc.
10.Perqu es fa la prova de la suor salada? En aquestes persones existeix afectaci de les
glndules sudorpares i es perden quantitats excessives de sal (CLNa) per la suor. per aix sn
salats i es necessari beure lquids i en ocasions administrar suplements de sal.
3
1.1.L'origen dels smptomes de la FQ que
afecten l'aparell respiratori
ACTIVITAT 1: Processos que intervenen en la respiraci
humana
1. Ventilaci o renovaci d'aire dels pulmons.
Inspiraci: Al contraure el diafragma i els msculs intercostals la cavitat torcica sallarga i saplana
empenyent cap amunt i fora de les costelles. Aix engrandeix la cavitat, disminueix la pressi interna
de la caixa torcica i aix laire pot entrar als pulmons.
Espiraci: A continuaci el diafragma i les costelles tornen a la seva posici inicial degut a la relaci
dels msculs. Cosa que fa disminuir el tamany de la caixa torcica i per tant dels pulmons, els quals al
comprimir-se expulsen laire a lexterior.
2. Intercanvi gass entre els alvols pulmonars i la sang. (procs de la difusi)
Cada alvol est rodejat duna gran quantitat de capillars sanguinis, quan laire arriva als alvols, part
de loxigen travessa les nsimes parets alveolars i capillars i passa als glbuls vermells. De la
mateixa forma, el dixid de carboni que portava la sang passa a laire alveolar, aix la sang pot ser
oxigenada. (Aquest itercanvi es diu hematosis)
3. Transport de gasos pel sistema circulatori. La major part de les molcules d'oxigen que viatgen
per la sang ho fan en forma d'oxihemoglobina. L'hemoglobina s una molcula proteica que es troba a
l'interior dels glbuls vermells. El CO2 procedent de la respiraci cellular s transportat per la sang en
diverses formes:
dissolt en el plasma
en forma de carbonat
combinat amb protenes del plasma
en forma de carbohemoglobina
4. Intercanvi de gasos entre la sang i les cllules dels teixits de l'organisme. Quan la sang arriba
als teixits circulant pels capillars sanguinis, la diferncia de pressi provocada per les diferents
concentracions d'O2 i CO2 entre la sang i l'interior de les cllules fa que l'O2 passi a l'interior dels
teixits per difusi i tamb provoca que el CO2 dels teixits passi a formar part del plasma sanguini
tamb per difusi.
5. Respiraci cellular.
4
ACTIVITAT 2: Teixits animals: sistema de caracterstiques
necessries i sucients
Per justicar el perqu una imatge microscpica correspon a un determinat teixit hem de fer
servir les caracterstiques necessries i sucients d'aquest teixit, s a dir, aquelles
caracterstiques que siguin signicatives per caracteritzar cada teixit.
TEIXITS EPITELIALS:
Cllules poc especialitzades
Generalment cllules de forma prismtica
Molt poca substncia intercellular (cllules molt juntes)
TEIXIT GLANDULAR: Sencarreguen de fabricar substncies
Cllules prismtiques amb un reticle endoplasmtic molt gran i forces vascules.
Glndules exocrines> eliminen la secreci en una superfcie externa (glndules sudorpares o
sebcies) o interna (glndules intestinals).
Glndules endocrines>eliminen la secreci directament a la sang, el que sanomena hormones
TEIXIT CONJUNTIU:
Cllules poc especialitzades.
Molta substncia intercellular (cllules molt separades)
Fibres entre la substncia intercellular.
TEIXIT ADIPS: Emmagatzemar greixos, allant trmic, protecci, sosteniment
Tenen una gran quantitat de greix (grans vacols de greix i cllules apiladetes apartades)
La substncia intercellular cont poca aigua i bres de protena
Poca substncia intercellular.
TEIXIT CARTILAGINS: Esqueltica
Substancia intercellular bastant slida (abundant en protenes))
(2,3,4) cllules sagrupen en cpsules
Cllules grosses amb nucli ben visible.
TEIXIT OSSI: Esqueltica
Cllules allotjades en unes cavitats anomenades llacunes ssies.
Substncia intercellular slida i abundant en sals minerals.
Es presenta en lmines i hi ha molta substncia intercellular.
TEIXIT SANGUINI:
Cllules arrodonides amb forma de corona (sense nucli).
Cllules ms grosses amb el nucli ben visible
Molta substncia intercellular.
TEIXIT NERVIS:
Neurones (forma darbre ramicat):
Cos cellular> nucli i orgnuls citoplasmtics
Dendrites> prolongacions del citoplasma
Ax> prolongaci del cos cellular (recobert per lpids). Bot sinptic al nal.
Cllules connectades entre si.
TEIXIT MUSCULAR ESTRIAT: Contracci i relaxaci dels msculs del moviment.
No hi ha substncia intercellular.
El citoplasma forma estries
Molts nuclis separats.
5
Un teixit s un conjunt de cllules que presenten unes mateixes caracterstiques funcionals
i morfolgiques.
Pncrees:
-endocrina (suc pancretic
-exocrina (glucag, insulina)
regular sucre a la sang
TEIXIT MUSCULAR CARDAC: Contracci i relaxaci dels msculs del cor.
No hi ha substncia intercellular.
No formen estries.
Nuclis rodons i denits i laments ben visibles.
TEIXIT MUSCULAR LLIS: Contracci i relaxaci de la musculatura drgans interns.
No hi ha substncia intercellular.
No formen estries.
Nuclis ms allargats.
IDENTIFICACI DE TEIXITS

6
1
2
3
4 5
6 7
8 9 10
11
12
13 14
15
16 17
18
19
20 21
22
23
24 25
1.epitelial
2.epitelial
3.epitelial (intest)
4.epitelial
5.nervis
6.epitelial
7.epitelial
8.glandular
9.ossi
10.epitelial (conjuntiu -epitelial)
11.nervis
12.muscular estriat
13.adips
14.ossi
15.cartilagins
16.conjuntiu
17.cojuntiu (epitelial)
18.muscular llis
19.adips
20.conjuntiu
21.epitelial
22.muscular estriat (+conjuntiu)
23.cartilagins
24.adips
25.epitelial (pulm)
Activitat 3: Per qu sn tan importants els alvols?
1. Suposem que les dues gures anteriors representen dos "organismes" amb la mateixa forma
per de mida diferent. Calculeu la superfcie i el volum per a cadascun d'ells. Feu el mateix
clcul per un organisme amb la mateixa forma i de 9 unitats de volum. Dibuixeu-lo.
2. A mesura que un organisme es fa ms gran, que passa:
Amb la seva superfcie? Augmenta
El seu volum? Augmenta
La seva relaci entre superfcie i volum? Disminueix
3. Si suposem que aquest organisme depn de la difusi a travs
de la seva superfcie exterior, expliqueu perqu podria tenir
problemes si es fa cada cop ms gran. Doncs perqu al ser ms
gran necessitaria ms oxigen i aliment, per al tenir menys proporci
de superfcie dintercanvi no nagafaria proporcionalment al seu volum.
Cada vegada tardar molt ms temps per fer la mateixa difusi.
4. Si comparem un lle, un cavall i un hipoptam, quin d'ells tindria la relaci entre superfcie i
volum ms petita? Lhipotam. Perqu a part de tenir un volum molt considerablement gros. La
forma del seu cos tendeix a no tenir tanta superfcie com el cavall o el lle (que tenen potes llargues)
5. Calculeu la superfcie I el volum I la relaci entre superfcie i volum dels dos "organismes"
segents:
6. Doncs, com es pot augmentar el volum d'un organisme sense que es produeixin problemes
d'absorci de nutrients per difusi? Augmentant la superfciemb formes ms allargades o amb ms
protoberncies, que proporcionin ms superfcie.
7. Quin d'aquests quatre "organismes", tots ells amb aproximadament el mateix volum, t la
superfcie d'intercanvi ms gran?
El 4t ja que el que hem de
mi r ar s el per met r e i
c l a r a m e n t c o m m s
protoberncies tingui ms
permetre i per tant superfcie
tindr.
7
Organisme S V S/V
2 x 2 x2 24cm
2
8cm
3
24/8 = 3
2 x 1 x 4 28cm
2
8cm
3
28/8= 3,5
Els organismes de mida gran tenen rgans especials que incrementen la superfcie
d'intercanvi, mantenint d'aquesta manera una relaci entre superfcie i volum elevada.
Superfcie Volum Relaci
1x1 6 1 6/1> 6
2x2 24 8 24/8 > 3
3x3 54 27 54/27> 2
DI FUSI > Ti pus de
t r a n s p o r t e n t r e
mambranes cellulars. No
hi intervenen protenes,
noms consisteix en que
substncies petites (com
O2 i Co2 ) t r avessi n
lliurement la membrana
cellular.
8. Citeu dos rgans dels ssers vius que tinguin la funci d'ajudar en l'intercanvi de materials.
Els ronyons, ltren la sang (nefrons, glomruls renals), lintest (sobretot el prim), els pulmons per
lintercanvi gass.
9. En el cas dels ssers humans (i en general de tots els mamfers), com arriben a tot el cos les
substncies absorbides? Per mitj del sistema circulatori, es a dir la sang, que les transporta.
En els pulmons, els alvols proporcionen una gran superfcie d'intercanvi de gasos entre l'aire i
la sang. Observeu la gura segent i identiqueu quatre caracterstiques de la superfcie
d'intercanvi gass que creieu que asseguren un intercanvi rpid i eca.
-Les ramicaciones de larbre bronquial (les
bifurcacions que faciliten la repartici.
-Les parets nes en les zones dintercanvi.
-El s capi l l ars que resseguei xen l arbre
bronquial (arbre arterial i vens) asseguren un
rpid intercanvi cap a la sang.
-Gran superfcie alveolar.
La demanda corporal d'oxigen s enorme, per tant, la seva difusi a travs de la paret dels
alvols ha de ser rpida. La velocitat de difusi depn de tres factors: la superfcie, el gradient
de concentraci (concentraci doxigen en laire) i el gruix de la superfcie d'intercanvi de
gasos. La velocitat de difusi s directament proporcional a la superfcie d'intercanvi i a la
diferncia de concentraci; aix en augmentar la superfcie augmenta la velocitat de difusi, i,
com ms gran s el gradient de concentraci ms rpida ser la difusi.
Aquests tres factors es relacionen entre si de la segent manera (aquesta expressi es coneix
amb el nom de Llei de Frick):
VD = velocitat de difusi
S = superfcie
DC = diferncia de concentraci
G = gruix de la superfcie d'intercanvi
Podreu explicar ara perqu la presncia de mucus viscs en els pulmons dels malalts de
brosi qustica t inuncia sobre la seva capacitat respiratria?
Com hem estat observant a ms superfcie, ms volum, la seva relaci de traspassar aire i dixid de
carboni s ms petita, per tant si hi ha mucus viscs al pulmons la superfcie augmenta i es tenen
dicultats respiratries.
8
La velocitat de difusi s inversament proporcional al gruix de la superfcie d'intercanvi de
gasos. Com ms gruixuda sigui aquesta superfcie, ms lenta ser la difusi.
ACTIVITAT 4: Estructura dels alvols
PULMONS: Els pulmons contenen una xarxa arborescent de tubs que s'obren a l'exterior a
travs de la boca i les fosses nassals , i que possibilita l'intercanvi de gasos entre l'interior de
l'organisme i l'atmosfera , per tal de mantenir els nivells adequats d'oxigen i de dixid de
carboni a la sang . L'acci de respirar omple d'aire els pulmons a travs d'aquestes rutes aries
que porten l'aire atmosfric als alvols .
1. Relacioneu: estructures numerades - nom:
2. Examineu ara una preparaci microscpica d'una secci de teixit pulmonar feta amb pocs
augments i amb la tinci Van Gieson. Observeu les cllules que recobreixen les rutes aries
que teniu ampliades a la part dreta de la imatge i contesteu:
! Quin epiteli revesteix les parets dels bronquis ? I la dels alvols ? Quines sn les principals
diferncies? L'epiteli columnar ciliat pseudoestratificat revesteix la trquea i els bronquis i els
primers trams dels bronquols. L'epiteli paviments monioestratificat recobreix els alvols i
tamb els capil!lars. El gruix s la principal diferncia, el paviments t menys gruix. Tamb el
paviments t un sol tipus cl!lula amb cilis o sense
! Qu secreten les cllules caliciformes ? Quina s la funci d'aquesta secreci? Secreten el
mucus el qual atrapa les partcules de pols i tamb els microorganismes. La seva funci ser
expulsar-ho tot a l'exterior pels cilis grcies al seu moviment .
9
Nom de lestructura Nmero
Bronqui principal 9
Arteria pulmonar 2
Bronquiol terminal 4
Trquea 1
Laringe 11
Bronquis secundaris 8
Tall cardac 6
Vena pulmonar 3
Bronquis terciaris 7
Alvols 5
Bifurcaci traqueal 10
! Quines diferncies veieu entre els dos tipus de vasos sanguinis ? Secreten el mucus el qual
atrapa les partcules de pols i tamb els microorganismes. La seva funci ser expulsar-ho tot
a l'exterior pels cilis grcies al seu moviment.
ALVOLS PULMONARS: La unitat respiratria s la zona del pulm que est airejada per un
bronquol respiratori. Cada bronquol respiratori es divideix en diverses vies anomenades
conductes alveolars que, al seu torn, s'obren a nombrosos sacs alveolars i alvols i cada alvol
s una bossa arrodonida, oberta per una banda, amb un dimetre mitj de 300 micres
aproximadament, que t una paret extremadament delicada formada per un epiteli pla simple
(epiteli paviments monoestraticat). Als dos pulmons hi ha vora 300 milions d'alvols. Centre
de Documentaci i Experimentaci en Cincies
La superfcie d'intercanvi aconseguida amb aquest mtode proporciona ms de uns 130 m2 ( la
superfcie d'una pista de tennis ) amb un volum de menys de 6 litres.
3. Fixeu-vos amb les fotos i contesteu:
Quin tipus d'epiteli recobreix les parets dels capillars? L'epiteli paviments.
! Tots els alvols sn de la mateixa mida? Les seves parets sn llises o irregulars? Quina
importncia funcional es desprn d'aquest fet? No tots els alvols tenen la mateixa mida, tenen
mides diferents i les seves parets sn irregulars, aix fa augmentar la seva superfcie d'absorci .
4. Mireu l'animaci segent que us mostra com t lloc l'intercanvi de gasos en els humans.
Aneu a "Aparell respiratori" i "Bescanvi d'oxigen".
! Feu un esquema especicant el cam recorregut per l'O2 i el CO2 des dels alvols ns les
cllules corporals
10
5. Per qu les segents caracterstiques de la unitat respiratria incrementa l'eccia de
l'intercanvi de gasos? Relacioneu-ho amb les propietats de difusi dels gasos.
6. En els malalts de brosi qustica el mucus tan esps bloqueja els conductes dels bronquols.
Amb tota la informaci apresa raoneu perqu l'intercanvi de gasos s tant poc ecient.
El mucus tan esps i enganxs
bloqueja els conductes dels
bronquols.
Les parets alveolar i les dels capillars estan
formades per una capa cellular molt prima
Facilitar el pas dels gasos per difusi
Les parets dels alvols sn molt irregulars. Sincrementa la superfcie dabsorci i, per tant,
millora la difusi.
La presncia de vasos sanguinis. El continuo subministrament de sang mant la
diferncia de concentraci de gasos entre l'aire i
la sang.
La presncia de bronquols. El continuo subministrament d'aire mant la
diferncia de concentraci de gasos amb la
sang.
11
Cub Esfera
superfcie 2*2*6= 24cm
2
4*"*r
2
=4*" *1= 12,57cm
2
volum 2*2*2= 8cm
3
4/3*" *r
3
=4/3*" *1= 4,19cm
2
ADP- Adenocina Di fosfat
Se li suma un fsfor aprotant lenergia de les
bombes ATP
ATP- Adenocina Tri fosfat. Un cop ja sha
enganxat el tercer fsfor.
ACTIVITAT 6: Estructura de la membrana cellular
Busca un esquema de la membrana cellular on sindiqui el nom de tots els components.
Boletes verdes= glcids i boletes blaves = protenes.
Per tant boles blases smb cua de boletes petites s glicoprotena.
Exercici de les PAU
Pregunta 4 A. Esquema de la membrana cellular = mosaic uid
12
PROTENES
intrnseca vs extrnseca
dins la membrana - noms una part de la membrana
integral vs perifrica
Que travessa (transmembrana) - a la perifria, tocant una part noms.
La gura segent s un dibuix de l'organitzaci molecular de la membrana plasmtica:
1)a)Identiqueu els elements o components de la membrana assenyalats amb els nmeros
1(cues apolars hidrofbiques dels fosfolpids), 2(glicoprotena), 3 (protena perifrica o extrnseca),
4 (protena integral, intrnseca, transmembrana) i 5 (bcapa lipdica).
b) Indiqueu algunes funcions que realitzen a la membrana plasmtica:
-els fosfolpids Estructural.
-les protenes:
-Intercanvi selectiu dions i molcules.
-Producci denergia (a partir de concentracions diferents en una i altra banda de la membrana).
-Catlisi de reaccions associades a la membrana.
-Identicaci molecular de la membrana (generalment associada a cadenes glucdiques).
-Manteniment de lestructura de la membrana: relaci amb el citoesquelet intracellular i la matriu
extracellular.
2) Una de les funcions de les membranes plasmtiques s el transport de substncies. Indiqueu
quins mecanismes de transport utilitzaria un macrfag (cllula del sistema immunitari, glbuls
blancs) per incorporar al seu citoplasma:
- un bacteri per endocitosi (fagocitosi) Procs mitjanant el qual el macrfag deforma el
citoplasma en forma uns falsos peus, pseudopodis per englobar partcules slides i incorporar-les
dins del citoplasma.
- una molcula de glucosa. difusi facilitada (protena de transport).
Descriviu les caracterstiques principals d'aquests processos.
13
Els lpids sn AMFIPTICS, s a dir, tenen un
doble comportament (polar i apolar). EL cap s
polar (hidroflic) i la cua apolar (hidrofbic). Per
aix posen les cues al mig, per no tocar laigua.
ACTIVITAT 7: Mecanismes de transport a travs de
membrana
TRANSPORTE DE MOLCULES PETITES
Transport passiu (no necessita despesa denergia): Difusi simple i difusi facilitada
1.Escriviu un breu text explicant el procs de difusi a travs de membrana mitjanant
protenes canal. Aquest procs de difusi consisteix en que certes protenes de la membrana tenen
un canal buit al mig que sempre est obert per el qual permeten el pas de substncies duna banda a
laltre en mode de pont. Poden passar-hi ions per han de ser sempre a favor de gradient.
2. A travs dels lpids de membrana tamb poden passar substncies per difusi. Creieu que
passen el mateix tipus de partcules en un aquest cas i en el cas de difusi a travs de
protenes canal? Justiqueu la vostra resposta. No. Per la difusi simple a travs de la membrana
lipdica. Han de ser molcules molt petites i sense crregues per travessar els lpids. A ms han de ser
apolars.(Tot i que molcules molt molt petites com laigua, el CO2, letanol, lurea poden passar
encara que siguin polars)
3. Observeu la segent animaci i escriviu un text explicatiu sobre la funci de les protenes
transportadores. Difusi facilitada. Sn protenes que sencarreguen de passar ions duna banda a
laltre. Sense aquestes protenes aquestes partcules no podrien travessar la membrana ja que no sn
solubles amb lpids. que tenen un canal al mig per el transport per no s lliure. s passiu, a favor de
gradient (tendeixen a equilibrarse). Transport especialitzat. Noms una cosa pot provocar el canvi.
Sempre la mateixa. Hi ha varis transportadors, un per a cada cosa.
Difusi facilitada> El pas est tencat i per que sobri necessita un estmul. Pot ser una hormona
que suneix i fa que sobri, tamb pot ser un estmul nervis (impuls elctric) o un neurotransmissor
(transmissors entre neurones).
4. Observeu les animacions segents i expliqueu en qu consisteix el procs de simport i el
dantiport. Bomba ATP
Sn mecanismes que en comptes de tenir uns protena transportadora en tenen dues. En el simport
les dues estan a una banda i quan ambdues tenen la substncia corresponent adherida la transporten
ns a laltre banda i tornen. En canvi en lantiport el procs s molt similar per les dues protenes van
en sentit oposat, s a dir, mentres una ajuda la substncia a entrar laltre najuda a una altre a sortir.
Transport actiu (necessita despesa denergia perqu va contragradient)
5. Identiqueu els elements que es mostren en la segent imatge:
Membrana cellular
Protena bomba especialitzada (en aquest cas
de sodi i potassi) per a fer un transport actiu.
I positiu de sodi
I de potassi positiu
Espai, medi, extracellular i intracellular.
14
En transport passiu, com que no necessites energia esdev un procs a favor de gradient.
s a dir, shan digualar ambds costats de la membrana. El gradient pot ser de
concentraci (de substncia qumicament), de crregues (molta crrega positiva a una
banda) o les dos coses (electroqumic).
6. Ordeneu les segents vinyetes (A-I) i escriviu una frase per cadascunad'elles que expliqui el
que est passant.
7. Quines sn les dues diferncies ms importants que trobeu entre aquest sistema de
transport i tots els anteriors? Que necessita energia (en forma dATP- Adenocina triphospate,
1adenina +3 fosfats) i que va en contra de gradient. (tranport actiu).
Exocitosi i endocitosi
8. Escriviu una descripci dels processos d'endocitosi i exocitosi.
Les vescules y els vacols que es fusionen amb la membrana cellular poden utilitzar-se per al
transport i la alliberaci de productes qumics cap a lexterior de la cllula guanyant membrana
cellular (exocitosi) o per permetre que els mateixos entrin a la cllula perdent membrana (endocitosi).
9. Expliqueu quina diferncia hi ha entre fagocitosi i pinocitosi. Endocitosi:
Pinocitosi> Sincorpora un lquid
Fagocitosi> Quan sincorpora una partcula completa (bacteria o matria orgnica) Slida
Endocitosi mediada per receptors> La substncia senganxa a uns receptors especcs de la
membrana (lipoprotenes).
15
E: la bomba de sodi i potassi est oberta.
I: Ions de sodi provinents de linterior sadhereixen a
linterior de la bomba.
A: Latp sadhereix a la bomba.
B: Es trenca lATP deixant lenergia necessaria per tancar-la
H: La protena es tenca i sobre cap a laltre banda.
C: El ions de sodi surten a lexterior de la cellula
F: Els ions de potassi entren a la bomba i shi adhereixen
D: La bomba torna a canviar de sentit alliberant els ions de
potassi a linterior.
ADN> ARN (transcripci)> PROTENA (traducci)> reticle endoplasmtic> aparell golgi.
adenina, tinina, citocina, guanina > adenina, uracil, citocina, guanina> cadenes aminocids.
ACTIVITAT 8: Funcions de la membrana cellular
Una de les funcions de la membrana cellular s permetre el pas de certes substncies. Hi ha
diversos mecanismes en funci de la mida i naturalesa de les substncies i en funci del
gradient de concentraci.
En les adreces segents trobareu informaci. Aquestes adreces es troben ordenades de menys
a ms complexes. En acabar heu de fer un mapa conceptual per a resumir els diferents
mecanismes de transport.
Per a fer el mapa conceptual hi ha diferents programes. El programa Inspiration s molt intutiu,
fcil de fer servir i el mapa conceptual resultant el podeu exportar com una imatge (mireu si el
vostre institut el t). Tamb podeu fer servir els programes gratuts www.bubbl.us o Cmap
Tools.

16
EXERCICIS PAU
Exercici 2B 1999
Observeu la gura segent:
a) Identiqueu qu representa la gura i descriviu el procs que s'hi detalla. (1 punt)
La gura representa un mosaic uid, s a dir, lesquema de la membrana cellular. Es tracta dun
transport actiu ja que va en contra de gradient i hi trobem energia en forma dATP> ADP+P.
b) La taula segent presenta les concentracions millimolars de ions al medi extracellular i al
citoplasma cellular
Si a aquesta cllula se li inhibeix, mitjanant cianur, la sntesi d'ATP, quin ser el sentit de
transport del Na+ i del K+ ? Com variaran les seves concentracions? De quin tipus ser ara el
transport d'aquests ions? Justiqueu la resposta. (1 punt)
Sense energia ATP el transport noms ser possible a favor de gradient. Les concentracions
sanivellaran per quedar com una balana. Es tractar de transport passiu ja que no necessita energia.
c) Relacioneu les substncies o partcules de la primera columna amb els mecanismes de
transport (segona columna) mitjanant els quals poden entrar en una cllula intacta (que no ha
estat tractada amb cap agent qumic). Raoneu breument la resposta. (1 punt)
1-Gotes de lquids extracellulars> d-pinocitosi ja
que es tracta de lquids i de proporcions grosses
a) Difusi facilitada
2-Oxigen> e-difusi perqu al ser petit i sense
crrega se li permet el pas lliure.
b) Transport actiu
3.Potassi> b-transport actiu a partir de bombes de
sodi i potassi que necessiten energia ATP.
c) Fagocitosi
4.Glucosa> a-difusi facilitada. Passa mitjanant
els canals de les protenes. A favor de gradient.
d)Pinocitosi
5.Partcules slides de mida gran> c-fagocitosi ja
que sn partcules grosses i slides.
e) Difusi
16
I Concentraci al medi
extracellular
Concentraci al citoplasma
Na+ 145mM 10mM
K+ 5mM 140mM
Exercici 4A 2003
La membrana plasmtica limita el contingut cellular separant-lo de lexterior. No obstant a
travs della hi ha una intensa activitat dintercanvi.
1.Observeu el dibuix, que representa la membrana plasmtica. Identiqueu els elements
assenyalats pels nmeros i expliqueu la funci que exerceixen a la membrana.
1.Fosfolpid> component de la bicapa, estructural.
2.Bicapa lipdica> Estructural, allant de la cllula.
3.Protena integral>
-Intercanvi selectiu dions i molcules.
-Producci denergia (a partir de concentracions diferents en una i altra banda de la membrana).
-Catlisi de reaccions associades a la membrana.
-Identicaci molecular de la membrana (generalment associada a cadenes glucdiques).
-Manteniment de lestructura de la membrana: relaci amb el citoesquelet intracellular i la matriu
extracellular.
4.Colesterol> Dona estabilitat a la membrana.
artries sn ms gruixudes les venes tenen valvules semilunars
2.Al dibuix tamb shi representen diferents tipus de transport a travs de la membrana.
Descriviu qu succeeix en cadascun dells.
ACTIVITAT 9: Els processos osmtics
16