FONAMENTS DE COMPOSICI

Emili Mallol Aicart

Estiu 2009

Contrapunt imitatiu.
Imitaci: una veu reprodueix amb ms o menys fidelitat el
que ja ha cantat una altra.
La part que proposa el tema a imitar es denomina
antecedent, i la que limita conseqent.

Classes dimitaci:
Exacta (regular, rigorosa, estricta ...)
quan els
intervals dels conseqent sn absolutament iguals que els
de lantecedent.

Lliure (irregular ...)
quan els intervals del

conseqent sn iguals als de lantecedent, per no
coincideixen el nombre de tons i semitons que els formen.

Rtmica
quan el conseqent solament imita el valor de

les figures emprades en l'antecedent, sense tenir en compte
els intervals ni la seva direcci meldica.

Espcies dimitaci:
dimitaci:
1. Segons la direcci dels moviments
meldics:
1. Imitaci natural:
1. Per moviment directe.
2. Per moviment contrari.

2. Imitaci retrgrada:
1. Per moviment directe.
2. Per moviment contrari.

2. Segons el valor que representen les

figures:
1. Per augment.
2. Per disminuci.
3. Altres espcies dimitaci:
1. Imitaci en contratemps.
2. Imitaci interrompuda.
3. Imitaci peridica, i
4. Imitaci cannica.

1. Segons la direcci dels moviments meldics:

Imitaci natural:
a) Per moviment directe
els intervals del conseqent
reprodueixen als de lantecedent seguint la mateixa
direcci.
b) Per moviment contrari
els intervals del conseqent
reprodueixen als de lantecedent en direcci contraria.

Exemples
Imitaci natural per moviment directe:

Imitaci natural per moviment contrari:

Imitaci retrgrada:
Quan el conseqent reprodueix lantecedent comenant
per lltima nota i es retrotrau fins la primera. En la
imitaci retrgrada la primera nota del conseqent imita
lltima dun comps o dun perode de lantecedent, per a
rotrotraures fins la primera nota del mateix.
Aquesta imitaci podr ser:
a) Retrograda per moviment directe, o
b) Retrograda per moviment contrari.

Exemples
Imitaci retrgrada per moviment directe i per comps:

Imitaci retrgrada per moviment contrari i per comps:

2. Segons el valor de les figures

a) Per augment
el conseqent reprodueix lantecedent
augmentant el valor de cada una de les notes.

b) Per disminuci
el conseqent reprodueix lantecedent

disminuint el valor de les seues notes.

3. Altres espcies (resum)

I Espcies que difereixen entre s per
la direcci del moviment meldic
del conseqent respecte
lantecedent.

II
Por
augment
Espcies que
difereixen pel valor de
les figures.
Per
disminuci

III

Natural

Per moviment directe

Per moviment contrari

Retrgrada
Natural
Retrgrada
Natural
Retrgrada

Per moviment directe

Per moviment contrari
Per moviment directe
Per moviment contrari
Per moviment directe*
Per moviment contrari*
Per moviment directe
Per moviment contrari
Per moviment directe*
Per moviment contrari*

En contratemps

Espcies que difereixen per altres Interrompuda

circumstncies i poden ser usades
Peridica
per moviment directe o contrari
Cannica
Nota: Les espcies marcades amb un asterisc no susen en lactualitat, perqu resulten sense inters
musical

CONTRAPUNT IMITATIU

Notes estranyes

Pot ocrrer que una nota estranya en lantecedent resulte

real en el conseqent, o viceversa.

Pel que fa a les notes estranyes sobre accentuacions fortes

poden ser tractades no com una excepci sin com
conseqncia duna bona lnea meldica.

Quant a les trobades dissonants sha de dir que poden ser

usats sempre que responguen a les regles de la seva `propia
teoria (veure primera part)

Exemple mostrant l's de

notes estranyes sobre
les accentuacions fortes:

Exemples que ens

recorden alguns casos
especials de contrapunt
florit; es tracta de
trobades dissonants que
poden tenir lloc entre
dues negres collocades
en fraccions febles, i
tamb fortes:
Estes dissonncies tenen
lloc entre nora real i nota
estranya (la nota estranya
sempre per graus conjunts)

Exposici de les veus (Entrades)

Els exercicis poden iniciar-se be en temps o fracci forta, be

en temps o fracci feble.

Lexposici de lantecedent, que per regla general comena

amb la tnica, la dominant o la mediant, es pot fer en
qualsevol de les veus emprades en el conjunt.

En el contrapunt instrumental, aix com en la composici

lliure, lantecedent pot comenar per qualsevol grau de
lescala.

El conseqent respondr a lantecedent desplaat un o ms

compassos de distancia, podent comenar en qualsevol grau
de lescala

Si el desplaament entre lantecedent i el conseqent

sefectua a la distancia de comps, la imitaci es denomina
per comps, i si ocupa una distancia major (dos o ms
compassos) es denomina per perode

Exemples dexposicions en estil imitatiu vocal clssic:

Imitacin natural e irregular a la sexta
inferior, en la que el antecedente comienza
con la tnica en tiempo fuerte

Amb lantecedent comenant en temps dbil:

Imitaci natural i regular a la quarta superior, en la que lantecedent

comena amb la dominant en fracci dbil.

Imitaci natural i irregular a la sexta superior, en la que lantecedent comena

amb la mediant en temps fort

Hem pogut observar en les exposicions presentades fins

aqu, que el conseqent respon sempre en els temps o parts
de temps corresponents, s a dir, a un temps fort de
lantecedent el conseqent li respon tamb en un temps fort,
a un feble amb un altre feble etc

Quan el conseqent respon a lantecedent en temps no

corresponents, per exemple al fort amb un dbil, es diu que la
imitaci sefectua en contratemps:
Imitaci natural a la quinta inferior, en la que el conseqent respon al temps
fort de lantecedent en un temps dbil .

Del final o coda

La coda comena on sabandona la imitaci, i es construeix a

base duna cadncia qualsevol de tipus contrapuntstic.

Generalment aquests finals o codes es fan a gust del

compositor.

Exemples de
codes (o finals)