Esi 2201 c02 Ud1

Informaci i sistemes
informtics
Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics
Informaci i sistemes informtics
ndex
Introducci ...............................................................................................
Objectius ...................................................................................................
1. La informaci. Tractament. Ordinadors ..........................................
1.1. La informaci ..............................................................................
1.1.1. Elements de la informaci ..............................................
1.2. Tractament de la informaci .....................................................
1.3. Els ordinadors .............................................................................
1.3.1. La informtica ...................................................................
1.3.2. Lordinador ........................................................................
13
1.3.3. Evoluci dels ordinadors ..................................................
17
1.3.4. Generacions dordinadors ................................................
21
1.3.5. Classificaci dels ordinadors ...........................................
24
2. Codificaci de la informaci ..............................................................
27
2.1. Representaci de la informaci .................................................
27
2.2. Mesura de la informaci ............................................................
28
2.3. Sistemes de representaci de la informaci numrica ..........
30
2.3.1. Teorema fonamental de la numeraci ...........................
32
2.3.2. Conversi entre sistemes de numeraci .......................
32
2.3.3. Operacions bsiques amb sistemes de numeraci .......
35
2.3.4. Representaci dels nombres enters ...............................
37
2.3.5. Representaci dels nombres en coma o punt fix ..........
40
2.4. Sistemes de representaci de la informaci alfanumrica ....
42
3. Unitats funcionals dels ordinadors ..................................................
46
3.1. La memria principal i els seus elements ...............................
47
3.2. La unitat central de processament ...........................................
50
3.2.1. Els registres .......................................................................
50
3.2.2. Unitat aritmtica i lgica .................................................
52
3.2.3. Unitat de control ..............................................................
53
3.2.4. Arquitectures dels microprocessadors ...........................
55
3.3. Busos del sistema ........................................................................
56
3.3.1. Busos dexpansi ...............................................................
58
3.3.2. La placa base .....................................................................
60
3.3.3. Components de la placa base ..........................................
62
3.4. Suports i unitats dentrada i sortida .........................................
64
3.4.1. Perifrics ...........................................................................
66
3.4.2. Interfcie processador-perifric ......................................
67
3.4.3. Dispositius dentrada .......................................................
68
3.4.4. Dispositius de sortida .......................................................
69
3.4.5. Dispositius dentrada/sortida ..........................................
70
Introducci
En aquesta unitat didctica sestudia tot all que t relaci amb el maquinari, s a dir, amb lordinador i els dispositius que el formen. En el primer
nucli dactivitat, comenarem treballant els conceptes dinformaci, dades i tractament de la informaci. Tot seguit, sintrodueix el concepte
dinformtica, els seus objectius i els elements que shi poden trobar, i a
continuaci es defineix lordinador, les parts ms importants, levoluci
que ha tingut fins a lactualitat, les generacions dordinadors i la classificaci dels ordinadors.
En un segon nucli dactivitat, per relacionat amb lanterior, sestudia
com es mesura la informaci (unitats utilitzades), com es representa, i la
codificaci i manipulaci interna per part de lordinador.
En un ltim nucli dactivitat, sestudia un conjunt de dispositius que sn
la base del correcte funcionament de lordinador. El maquinari que estudiem est format per unitats funcionals, que constitueixen la base del
funcionament de lordinador i permeten que altres parts de lordinador facin la seva tasca. Comenarem per la memria principal: nanalitzarem el
funcionament, la importncia i els tipus. Tot seguit, treballarem el bloc
que socupa del microprocessador, de la seva funci, de la seva importncia, dels elements que el componen, dels tipus de microprocessadors i de
com funcionen. Veurem com s la comunicaci entre els diferents elements que formen les unitats funcionals (arquitectures). Finalment, farem lestudi integrat de tots aquests elements en la placa base i de les
seves caracterstiques, importncia i funcionament.
Tamb comentarem les principals caracterstiques i el funcionament dels
suports i dispositius dentrada i sortida utilitzats en lentorn informtic.
Tot suport, en si mateix, no pot gestionar la informaci; li calen altres elements que anomenem perifrics. Classificarem els dispositius perifrics
de diferents maneres i utilitzarem la divisi feta segons el tipus de processament: entrada, sortida i entrada/sortida. En la unitat didctica daquest
crdit anomenada Maquinari (segona unitat didctica), sestudien ms
especficament els principals perifrics dels ordinadors.
s important conixer tant els elements fsics com els elements lgics de
lordinador (el microprocessador, la memria principal, el bus del sistema, la placa base, etc.), i la seva importncia en el mn informtic.
Per tot aix, considerem que aquesta unitat s molt important. s una unitat tant terica com prctica.
Objectius
En acabar aquesta unitat didctica, heu de ser capaos del segent:

1.
Distingir les principals etapes de levoluci de la informtica.
2.
Interpretar la terminologia emprada en informtica.
3.
Diferenciar les diferents fases que hi ha en el tractament de la informaci.
4.
Classificar els diferents tipus de tractament de la informaci.
5.
Conixer com interpreta les dades lordinador.
6.
Diferenciar els elements que poden formar lordinador.
7.
Aplicar les diferents unitats de mesura de la informaci.
8.
Aplicar les tcniques de codificaci de la informaci.
9.
Interpretar la informaci numrica, alfanumrica i alfabtica en

els diferents sistemes de codificaci informtics.
10.
Classificar els ordinadors en funci de les seves caracterstiques.
11.
Identificar les parts i els dispositius fsics i lgics dun sistema informtic a partir dels manuals i de les instruccions del sistema.
12.
Descriure les principals caracterstiques del maquinari funcional.
13.
Identificar els elements que formen el maquinari funcional.
14.
Interpretar el funcionament del maquinari funcional.
15.
Diferenciar les caracterstiques dels principals elements que formen la placa base.
16.
Saber identificar els diferents elements que componen essencialment la placa base.
17.
Identificar els principals suports informtics.
18.
Classificar els suports informtics.
1. La informaci. Tractament. Ordinadors
Els ssers humans intentem aprendre del nostre entorn. A travs de la comunicaci incrementem o modifiquem els coneixements que tenim. El tractament de les dades permetr que aquests coneixements es converteixin en
informaci. Cal considerar la informtica com una eina per a la comunicaci
i lordinador el mitj per a aconseguir-ho.
1.1. La informaci
Contnuament ens est arribant informaci per diferents canals. Les vies
poden ser molt variades: les imatges, els sons, els escrits, els senyals, etc.
Si pogussim mesurar aquest volum dinformaci, al final del dia comprovarem que s molta la quantitat que en rebem.
Heus ac dues maneres de definir la informaci:
La informaci s el resultat de la manipulaci de les dades.

La informaci s tota forma de representaci de fets, objectes,
valors, idees, etc., que permet la comunicaci entre persones i
ladquisici del coneixement de les coses.
Tota informaci consta de dades o unitats relacionades.
1.1.1. Elements de la informaci

La informaci est formada per les dades. Les dades sutilitzen per
produir informaci que ens ajuda a prendre decisions.
Les dades sn fets o objectes que no han estan manipulats.
No totes les dades sn del mateix tipus. Si pensem en la nostra adrea postal (per exemple, c/ Muntaner, 100, 3r), podem comprovar que hi ha diferents tipus de carcters. Aleshores, podem classificar les dades segons els
Les dades s tot all que forma

la informaci.
Un carcter s cada un dels

smbols que formen part de la
informaci.
tipus segents:
Numriques. Formades per nombres (0, 1,...,9).
Alfabtiques. Formades per lletres (a, b,...,z).
Alfanumriques. Formades per tots els carcters.
La diferncia entre un nombre

i un nombre alfanumric s que
amb els alfanumrics no es poden
fer operacions matemtiques.
1.2. Tractament de la informaci

La informaci ha estat manipulada i tractada de diferents maneres, segons el moment histric i els avenos tecnolgics de cada poca.
Podem definir el tractament de la informaci com el conjunt doperacions que shan defectuar sobre les dades que componen la informaci.
En tot procs de tractament de la informaci hi ha dhaver tres elements

imprescindibles perqu el sigui eficient: lemissor, el canal i el receptor.
1) Lemissor s el responsable de generar la informaci (per exemple, una persona quan parla, un llibre quan llegim, etc.).
2) El canal s lelement que permet la transmissi de la informaci
(per exemple, laire quan parlem, el fil de telfon en les comunicacions telefniques, etc.).
3) El receptor s lelement que rep la informaci (per exemple, en
aquest moment, sou vosaltres, que esteu estudiant aquesta unitat
didctica).
Quan es processa la informaci es diferencien tres operacions, tal com es

pot veure en la taula 1.
Taula 1
Operacions
Funcions
Entrada
Recollida de la informaci
Depuraci de les dades
Emmagatzematge de les dades
Procs
Aritmtic
Lgic
Sortida
Recollida dels resultats

Distribuci dels resultats
Les caracterstiques ms importants de cadascuna de les operacions que

hem indicat sn les segents:
Entrada. Operaci que permet adrear cap a un lloc determinat la informaci que es tractar (per exemple, quan llegim revistes, llibres, etc.). El
procs que segueix s el segent: selecci de la informaci, comprovaci
de la informaci i collocaci de la informaci en un suport.
Procs. Operaci que permet manipular la informaci. Hi ha dos tipus de tractament de la informaci: de clcul matemtic (sumes,
Lgic sn operacions en qu
el resultat pot ser vertader o fals.
restes, etc.) i doperacions lgiques (el resultat noms pot ser vertader o fals).
Sortida. Operaci destinada a fer conixer de manera externa els resultats
de la manipulaci.
Daltra banda, el tractament de la informaci no ha estat el mateix al llarg
de la histria.
Podem diferenciar tres tipus de tractament:
Manual. La manipulaci de la informaci es fa tota manualment. Per
exemple, emplenar un rebut, una factura, etc.
Programa
Un programa s un conjunt
daccions executades segons un
determinat ordre, que permeten
resoldre un determinat problema.
Mecnic. el tractament de la informaci rep el suport de les maquines; ara

b, perqu funcionin, hi ha dhaver una intervenci humana. Per exemple,
la calculadora, la mquina descriure, etc.
Automtic. Cap als anys quaranta, surt al mercat un altre tipus de mquines, les mquines automtiques, que tracten la informaci sense la participaci de les persones. Per exemple, la mquina automtica de rentar la
roba en qu seleccionem un programa i aquest fa tot el procs de rentat,
els ordinadors, etc.
En el moment en qu es comena a utilitzar el concepte de tractament automtic de la informaci, tamb es comena a utilitzar el terme informtica.
1.3. Els ordinadors

La fsica, la qumica, la meteorologia, etc., sn cincies que expliquen, que
justifiquen determinats fets i situacions del nostre entorn; aix mateix, hi ha
una cincia, la informtica, que estudia el tractament de la informaci i aix
s possible grcies a la utilitzaci, entre altres eines, de lordinador.
1.3.1. La informtica
La informtica neix amb la idea dajudar les persones en els treballs rutinaris i repetitius, generalment de clcul i de gesti, en qu s freqent la
repetici de tasques. La idea s que una mquina pot fer la feina millor,
per lexactitud i la rapidesa; ara b, sempre sota el control de la persona.
El terme informtica va aparixer a Frana lany 1962 sota la denominaci
dinformatique. Aquesta paraula sorgeix de la contracci de les paraules:
INFORmation
autoMATIQUE
Lordinador
10
Posteriorment, va ser acceptada per tots els pasos europeus; a Espanya,

el 1968, amb el nom dinformtica, i en els pasos de parla anglesa, es co-
Computer science s la cincia

dels ordinadors.
neix com a computer science. !

Una manera de definir aquesta paraula podria ser la que us oferim a continuaci:
La informtica s la cincia que estudia el tractament automtic i

racional de la informaci.
El concepte dinformtica inclou tota una srie de tasques que es poden

fer. Citarem les segents:
El desenvolupament i la millora de noves mquines, s a dir, de nous ordinadors i dels elements que hi estan relacionats.
El desenvolupament i la millora de nous mtodes automtics de treball,
que en informtica es basen en lanomenat sistema operatiu (SO).
La construcci daplicacions informtiques, conegudes amb el nom de
programes o paquets informtics.
El SO (sistema operatiu) consta

dun conjunt de programes
informtics imprescindibles per al
bon funcionament de lordinador.
Les aplicacions informtiques sn

un conjunt dun o ms programes
informtics dissenyats per
realitzar una determinada tasca.
Generalment, sutilitza lexpressi sistema informtic per referir-se de

manera ms concreta al terme informtica, en el sentit de conjunt delements necessaris per a la realitzaci i utilitzaci daplicacions informtiques.
Un sistema informtic s el conjunt delements necessaris per a la

realitzaci i lexplotaci daplicacions informtiques. Shi inclouen
els elements de programari, de maquinari i els humans.
En un sistema informtic hi ha els segents elements constitutius

interrelacionats:
Part fsica
Part lgica
Part humana
Lelement fsic
Lelement fsic tamb es coneix amb el nom de maquinari (hardware).
Est format per tot all que es pot veure i tocar en el mn de la informtica (els monitors, les impressores, el ratol, els suports, etc.).
Lexplotaci duna aplicaci

informtica equival a la utilitzaci
duna aplicaci informtica.
11
Suports fsics
Memria principal: lloc de lordinador en qu es desen momentniament les dades i els programes
que ha dexecutar un ordinador.
Memria auxiliar: dispositiu que permet guardar grans volums dinformaci durant perodes llargs de
temps (unitats de disquets, unitats de CD, unitats de DVD, memries flaix, discos durs porttils, etc.).
El suport s un element material

que sutilitza per desar informaci.
El CD (compact disk) s
un suport auxiliar de la
informaci.
Lelement lgic
Lelement lgic es coneix tamb amb el nom de programari (software). T
el seu origen en les idees (conceptes) i est compost per tot all que fem servir en el camp de la informtica que no podem veure ni tocar (els jocs dordi-
El programari (sofware)
s un conjunt didees, dades
o informacions i accions.
nador, els programes de comptabilitat, els sistemes operatius, etc.).

Lelement lgic, per ser present en un sistema informtic, ha destar
emmagatzemat en un suport fsic, s a dir, en elements materials utilitzats per desar la informaci. Aquests suports poden ser:
La memria principal
Les memries auxiliars
Pes del programari

Avui dia, t ms pes el programari
que el maquinari, a causa,
sobretot, del cost, del
manteniment i del valor que
representen els avenos en els
seus continguts.
Segons les seves principals funcions, classificarem els elements lgics de la manera segent:
Programari bsic. s el conjunt de programes que lequip fsic
necessita per treballar. Els programes configuren el que, en un
sistema informtic, sanomena sistema operatiu (per exemple,
Unix, Linux, etc.). En altres paraules, el programari bsic est
format per tots els programes que capaciten el maquinari per
funcionar correctament.
Programari daplicaci. Sn els programes que fan que lordinador desenvolupi una determinada tasca (per exemple, els jocs,
els programes de gesti comercial, els programes de gesti de nmines, etc.).
Lelement hum
Lelement hum s lelement ms important que forma part de la informtica o dun sistema informtic. Sense les persones que estan al crrec
de la informtica, no hi hauria ni la part fsica ni la part lgica.
Dins del que hem anomenat part humana, podem distingir els elements
segents:
1) Usuari. Persona que utilitza la informtica com a eina per desenvolupar el seu treball o com a ajuda en una activitat. Cal tenir uns coneixe-
Amb el terme ofimtica

ens referim a la utilitzaci
de la informtica en els
departaments de gesti
administrativa de lempresa.
12
ments informtics bsics i un bon domini de laplicaci informtica que

sutilitza. Per exemple, lusuari daplicacions ofimtiques, haur de tenir
un bon coneixement daquestes aplicacions.
2) Personal informtic. Conjunt de persones que desenvolupen diferents
funcions relacionades amb la utilitzaci dels ordinadors en una empresa.
Controlen i manipulen les mquines perqu donin el servei adequat als
usuaris.
El personal informtic es pot classificar en els grups segents:
a) Direcci. Entre altres funcions, t la de coordinar i dirigir la part informtica o algunes de les seves rees (un departament, una rea de
programaci, una rea danlisi, etc.).
b) Anlisi. El personal que pertany a aquest grup sn els responsables
dintentar trobar millores informtiques o solucions als problemes que es
plantegin. !
Segons el tipus danlisi poden ser:
Analistes funcionals. Busquen solucions generals a un determinat problema.
Analistes orgnics. Les solucions proposades pels analistes orgnics sn
ms concretes o especifiques.
Segons lobjectiu de lanlisi poden ser:
Analistes de sistemes. Socupen de buscar millores o solucions a problemes del sistema (per exemple, millorar el sistema operatiu, les comunicacions, etc.).
Analistes daplicacions. Socupen de buscar millores o solucions a nivell
dusuari per a les aplicacions que utilitzen o possibles aplicacions futures
que hagin dutilitzar.
c) Programaci. El personal de programaci tradueix al llenguatge de
programaci les solucions proposades pels analistes. La seva funci tamb consisteix a traduir les diferents accions al llenguatge natiu de la mquina: llenguatge mquina. Per comprovar que la traducci funciona,
utilitzen jocs dassajos proposats pels mateixos analistes. !
Els programadors poden ser:
Programadors de sistemes. Tradueixen les accions relacionades amb el
sistema i expressades en llenguatges naturals, utilitzant llenguatges de
programaci.
Llenguatges
de programaci
Conjunt de regles o normes que
fixen la sintaxi que cal utilitzar per
donar ordres a un ordinador
(exemples: el llenguatge C,
Cobol).
Llenguatge mquina
s el llenguatge utilitzat pels
ordinadors. Est format per
senyals binaris. Els senyals binaris
estan formats per dos estats:
activat i desactivat (on, off).
13
Programadors daplicacions. Tradueixen les accions relacionades amb un

problema de gesti, de disseny, etc., expressades de manera natural, utilitzant els llenguatges de programaci.
d) Explotaci. El personal dexplotaci sencarrega dexecutar els programes o les aplicacions, i de comprovar el funcionament dels equips i dels
sistemes.
e) Operadors. Sencarreguen del funcionament, lexecuci i els processos
directes del sistema, la preparaci dels suports, els perifrics i el material
informtic.
1.3.2. Conceptes bsics sobre els ordinadors

La informtica necessita un element fsic o mecnic que faci el tractament de la informaci automticament; aquest element sanomena ordinador.
Els ordinadors no han nascut en els ltims anys. En realitat, les persones
sempre han buscat dispositius que les ajudin a efectuar clculs precisos i
rpids. Des de laparici de les calculadores binries fins als nostres dies,
hi ha molt poques activitats humanes que no estiguin lligades duna manera o altra a les mquines electrniques. Aix ens permet definir lordinador de moltes maneres. Seguidament, nindiquem algunes:
Lordinador s una mquina formada per una srie delements fsics connectats de manera lgica i racional que tracten la informaci automticament.
Lordinador s una mquina electrnica rpida i exacta que s capa dacceptar dades per mitj dun medi dentrada, processar-les automticament sota el control dun programa prviament emmagatzemat i
proporcionar la informaci resultant a un mitj de sortida.
Lordinador s un dispositiu electrnic capa de rebre un conjunt dinstruccions i dexecutar-les, realitzant clculs sobre les dades numriques i
relacionant-les amb altres tipus dinformaci per obtenir un altre conjunt
de dades o informaci com a resposta.
Lordinador s un sistema electrnic que realitza operacions aritmtiques i de lgica a alta velocitat dacord amb les instruccions internes que sn executades sense intervenci humana. A ms, t la
capacitat dacceptar i emmagatzemar dades dentrada, processar-les
i produir resultats de sortida automticament. La seva funci principal s el processament de dades.
Processament de dades equival

a manipulaci.
14
Les principals caracterstiques dun ordinador sn les segents:

Realitza una acci a la vegada.
Pot fer clculs matemtics: sumar, restar, multiplicar i dividir.
Pot fer operacions lgiques, s a dir, comparar lletres i nombres.
Opera a alta velocitat.
s exacte i precs fa exactament el que se li indica.
s eficient pot treballar sense parar.
T capacitat per manipular grans quantitats dinformaci.
s fiable t la capacitat de verificar lexactitud de les seves operacions
internes, s a dir, autocomprovaci.
Pot manipular smbols.
Cada vegada sn ms petits, ms tils i menys costosos.
El conjunt daccions que sordena i que executa un ordinador es coneix
amb el nom de programa.
En general, un programa s un conjunt daccions que shan de fer

seguint un ordre determinat per resoldre un problema determinat.
Relacionat amb aquest concepte, tenim el daplicaci informtica.
Una aplicaci informtica s un conjunt dun o ms programes per

realitzar un determinat treball en un sistema informtic.
Lordinador est format per dos elements fonamentals: lelement fsic o

maquinari, i lelement lgic o programari, encara que podem trobar-ne
daltres de manera implcita:
El maquinari (hardware). Fa referncia a tot all que podem veure i tocar (el monitor, el teclat, la CPU, etc.).
El programari (software). Fa referncia als elements que no tenen
existncia fsica, com les idees, els conceptes, els programes, les
aplicacions, etc.
Lusuari i el programador. Lusuari s la persona que utilitza lordinador, i el programador s la persona que escriu els programes en un determinat llenguatge de programaci perqu els ordinadors els puguin
executar.
Les dades i la informaci. Les dades sn fets o materials originals que
no han estat processats. La informaci s el producte de les dades ja
processades.
La UCP o CPU (central processing

unit) s la unitat central de
processament.
15
Documentaci. Sn el conjunt dinstruccions o manuals de procediment

que ensenyen a lusuari com ha dutilitzar lordinador i els programes informtics.
A continuaci, classificarem els elements fsics o dispositius que formen
lordinador segons les seves funcions:
Dispositius dentrada (input)
Dispositius de sortida (output)
Dispositius de processament
Dispositius dentrada/sortida
Dispositius de comunicacions (busos)
En la figura 1, es mostra lesquema dun ordinador.
Figura 1. Elements principals dun ordinador
1) Dispositius dentrada. La seva funci consisteix a permetre lentrada

de dades en lordinador. Hi ha molts dispositius que poden fer aquesta tasca:
el teclat, el ratol, lescner, el llapis ptic, la palanca de control (joystick), el
micrfon, etc.
2) Dispositius de sortida. La seva funci consisteix a treure la informaci
a lexterior de lordinador. Hi ha moltes mquines que fan aquesta funci,
com el monitor o la pantalla, la impressora, els altaveus o el plter.
Memries auxiliars
3) Dispositius dentrada/sortida. Sn totes les mquines la configuraci
Lordinador pot collocar

la informaci en uns magatzems
electrnics anomenats memries
auxiliars (per exemple, discos
magntics i discos
opticomagntics), don la pot
recuperar ms tard. La CPU
no hi t accs directe.
de les quals els permet fer funcions dentrada i funcions de sortida. Per
exemple, les unitats de cintes magntiques, les unitats de discos magntics o les unitats opticomagntiques. Tamb sels coneix com a memries
auxiliars.
16
Els dispositius dentrada, de sortida i dentrada/sortida tamb es coneixen

com a perifrics.
Els perifrics sn totes les mquines que han destar connectades a

la CPU per funcionar. Aleshores, podem parlar de perifrics dentrada (el teclat, el ratol, etc.), perifrics de sortida (els monitors,
les impressores, etc.) i perifrics dentrada/sortida (unitats de discos magntics, unitats de cintes magntiques, etc.).
4) Dispositius de processament. Tamb es coneixen com a UCP (unitat

central de processament) o, en angls, CPU (central process unit). Sn la
part ms important dun ordinador, en qu es manipula la informaci. Podem comparar la seva funci a la dun director dorquestra. Els dispositius
de processament sencarreguen de coordinar i dur a terme totes les operacions de tipus lgic i matemtic.
Lesquema de components de la unitat central de processament s el que
us mostrem en la figura 2.
Figura 2. Esquema de la CPU
A continuaci, detallem les caracterstiques ms importants dels components de la CPU:

f) Processador (microprocessador). s el cervell de lordinador. Coordina i dirigeix la feina que sha de fer en cada moment, i tamb realitza
totes les operacions aritmtiques i lgiques. Sn els circuits que controlen la interpretaci i lexecuci de les instruccions. Hi podem distingir dues parts:
CU (unitat de control). La unitat de control sencarrega de governar
la resta dunitats, s a dir, interpreta les instruccions, i en controla
lexecuci i la seqncia.
ALU (unitat aritmtica i lgica). La unitat aritmtica i lgica s on es
fan les operacions de clcul matemtic i les operacions lgiques.
Operacions de la CPU
Les operacions de la CPU poden
ser:
Lgiques. Totes les operacions
en qu el resultat pot ser
vertader o fals.
Matemtiques. Operacions
de tipus clcul matemtic (per
exemple: sumes i restes).
17
g) Memria principal. s lencarregada demmagatzemar les dades i els programes mentre sestan executant en lordinador. s important recordar que
un programa noms pot ser executat per un ordinador. Per tant, cal que el
programa i les dades que necessita manipular siguin a la memria.
5) Dispositius de comunicacions (busos). Enllacen tots els elements del
sistema i permeten la comunicaci amb el mn exterior. El bus representa bsicament una srie de cables que serveixen per carregar dades en la
memria i, des dall, transportar-les a la CPU. s lautopista de les dades
dins del PC, ja que comunica tots els components de lordinador amb el
processador. El bus es controla i manipula des de la CPU.
1.3.3. Evoluci dels ordinadors

Si tingussim la possibilitat de comparar les principals caracterstiques dels
primers ordinadors (dcada dels quaranta) amb els ordinadors que tenim
avui dia, comprovarem que hi ha moltes diferncies tant pel que fa a laspecte com a les caracterstiques tcniques, les prestacions, etc. Aix vol dir que
la informtica ha evolucionat en funci de la tcnica i dels nous descobriments, com els nous materials, la posada en prctica de teories, etc.
Tot aix est relacionat amb una srie de fets i descobriments anteriors
que han fet que, avui dia, sigui una de les cincies a qu lsser hum dedica ms atenci i recursos.
Des de fa molts segles abans de la nostra era, lsser hum no ha parat
dinvestigar per trobar noves eines i nous mtodes que lajudin en les tasques de clcul i en el tractament de la informaci. Per tant, molts descobriments tenen una part de culpa en el fet que la informtica hagi
arribat a la situaci actual.
Des de fa molt temps, lsser hum ha intentat substituir els treballs manuals i repetitius en el tractament de la informaci. Tot seguit, indiquem
una srie de fets i personatges grcies als quals ho hem aconseguit.
1) Perode manual
En el perode manual, totes les operacions que es feien amb la informaci es desenvolupaven manualment.
Entre altres fets i personatges, podem indicar els segents:

a) Lbac (3500 aC), dorigen babilnic, s el primer dispositiu manual de
clcul. Ms tard, cap a lany 2600 aC, apareix lbac xins. Serveix per fer
bac
18
operacions aritmtiques senzilles. Consta dun marc de fusta dividit en

dues parts en qu hi ha una srie de filferros verticals amb boles que
representen les unitats, les desenes, etc. La posici de les boles ens dna
una determinada informaci numrica.
b) John Napier (1550-1617), matemtic escocs, va inventar els logaritmes naturals, tamb coneguts com a logaritmes neperians, en qu intentava simplificar les operacions ms senzilles de clcul. Els logaritmes
Regle de clcul
neperians permeten convertir les multiplicacions en sumes i les divisions

en restes. Napier va inventar un dispositiu consistent en uns pals amb
nombres impresos que, grcies a un enginys i complicat mecanisme, li
permetia realitzar operacions de multiplicaci i divisi. Aquesta invenci
va ser lorigen del regle de clcul.
El regle de clcul s un dispositiu

per fer operacions matemtiques
de diferents tipus de dificultat (per
exemple: sumes, restes,
multiplicacions, divisions
i logaritmes).
2) Perode mecnic
En el perode mecnic, sagrupen un conjunt de fets i mquines, i hi ha

uns determinats dispositius que ajuden a manipular la informaci.
Podem destacar els personatges i fets segents:

a) Blaise Pascal (1623-1662) va inventar una mquina anomenada la pascalina, que realitzava operacions matemtiques de suma i resta. La calculadora de Pascal funcionava amb unes rodes, cada una de les quals feia
avanar un pas la segent en completar una volta. Les rodes estaven marcades amb els nombres del 0 al 9, i nhi havia dues per als decimals i sis
per als nombres enters, de manera que podia manipular nombres entre
000.000,01 i 999.999,99.
La pascalina
b) William Oughtred (1621), sacerdot angls, utilitzant les idees de Napier,

va inventar el regle de clcul. Constava dun petit regle que es desplaava
sobre un altre de fix en qu hi havia diverses escales per fer operacions especfiques. Ha estat molt utilitzat fins als anys setanta.
c) Gottfried Wilhelm Leibnitz (1646-1716) va millorar la mquina de Pascal creant la calculadora universal, capa de fer sumes, restes, multiplicacions, divisions i arrels quadrades.
d) Joseph Marie Jacquard (1752-1834) va comenar a utilitzar unes targetes perforades que portaven dades de control per als dibuixos i les figures
que realitzaven els telers automtics. Cap al 1725, els artesans txtils francesos utilitzaven un mecanisme de tires de paper perforat per seleccionar
unes fitxes perforades que, a la vegada, controlaven la mquina de teixir.
Jacquard va ser el primer a utilitzar targetes perforades per emmagatzemar la informaci sobre el dibuix del teixit i, a ms, controlar la mquina.
Calculadora universal
19
La mquina de teixir de Jacquard, presentada el 1801, va tenir un gran xit

comercial i va suposar un gran aven en la indstria txtil. Podem considerar els telers de Jacquard com una mquina mecnica programada.
e) Charles Babbage (1792-1871) s considerat el pare de la informtica.
Fitxa perforada
Es va plantejar la construcci duna mquina capa de fer qualsevol operaci matemtica i que es pogus programar amb targetes perforades que
va anomenar mquina analtica. Com els ordinadors moderns, la mquina de Babbage tenia un mecanisme dentrada i sortida per a targetes perforades, una memria, una unitat de control, i una unitat aritmtica i
lgica. Tamb tenia la capacitat demmagatzemar, en el seu interior, una
quantitat de xifres considerable. Amb aquestes idees, va definir els fonaments dels ordinadors actuals. No va poder construir la mquina per problemes tcnics.
f) Augusta Ada Byron (1788-1824) va ser la primera persona que va comenar a fer programes per a la mquina analtica, per la qual cosa sha
considerat la primera programadora i la primera que va introduir el concepte de programa. !
g) George Boole (1815-1864) s el creador de la teoria matemtica coneguda com a lgebra de Boole, que s la base de llgebra binria i la base
terica de la representaci dels circuits de commutaci.
Llgebra de Boole s una teoria

matemtica que s la base
de la construcci dels principals
components que formen
els ordinadors.
h) Herman Hollerith (1860-1929) va ser el creador de la fitxa perforada

que porta el seu nom. Aix mateix, va dissenyar mquines mecniques per
manipular-les (perforadores, lectores, etc.). Lany 1924 va crear, junta-
IBM: International Business

Machines.
ment amb altres socis, lempresa IBM.

i) Alan M. Turing (1912-1954) desenvolup tericament una mquina capa de resoldre qualsevol problema amb soluci algorsmica, i va realitzar
la construcci terica de les mquines Turing. Una mquina Turing s una
Un algorisme s la representaci
formal i sistemtica dun procs.
No tots els problemes tenen
soluci algorsmica.
forma de representar un procs a partir de la seva descripci. Amb els estudis de Turing, comena la teoria matemtica de la computaci, en qu
es defineix el concepte dalgorisme.
j) Howard H. Aiken (1900-1973) desenvolupa la idea de Babbage i obt una
calculadora numrica que fa servir rels, rodes dentades, etc. Aquesta mquina s coneguda pel nom de MARK-I, i s una mquina eletromecnica (m-
MARK-I
quines que noms tenen capacitat per resoldre un determinat problema, ja
Algunes de les caracterstiques

de la mquina electromecnica
MARK-I sn:
que depenen de la seva configuraci fsica). T elements dentrada, memria
16,6 m de llarg
central, unitat aritmtica, unitat de control i elements de sortida. Utilitzava
2,6 m dalt
com a suports dentrada les targetes i cintes perforades.
70 t de pes
800.000 peces mbils
800.000 m de cables
k) Leonardo Torres Quevedo (1958-1936), enginyer i cientfic espanyol, va

desenvolupar molts invents (transbordadors, mquines analgiques per a
20
la resoluci dequacions algebraiques, construcci del primer dirigible espanyol, mquines per jugar a escacs, etc.) reconeguts internacionalment,
sobretot en el camp de lautomtica.
l) Claude E. Shannon (1916-2001) comen a aplicar la teoria dlgebra de
Boole en la representaci de circuits lgics. El 1948, public la teoria arit-
Bit (binary digit): unitat de mesura

de la quantitat dinformaci.
mtica de les comunicacions i va fer diferents estudis sobre la teoria de la

informaci, en qu apareix el concepte de bit, que s la unitat de mesura
de la quantitat dinformaci.
m)John Vicent Atanasoff (1903-1995) va construir, juntament amb Clifford Berry, una mquina electrnica anomenada ABC (atanasoff-berry
computer). Es considera la primera mquina de clcul digital. No era un
ordinador, ja que no era possible programar-la. Sutilitzava per resoldre
clculs matemtics (equacions diferencials).
Mquina ABC
3) Perode automtic
En el perode automtic, sagrupen un conjunt de fets i mquines en

qu la informaci es tracta amb lajuda duns determinats dispositius que la manipulen, per que funcionen sense la intervenci humana.
Podem destacar els personatges i fets segents:

a) John W. Mauchly i John Presper Eckert van crear, lany 1946, el primer ordinador electrnic, anomenat ENIAC (electronic numerical integrator and calculator), fabricat a base de vlvules de buit, programable i
universal (es podia utilitzar per a qualsevol tipus de clcul).
Les caracterstiques principals dENIAC sn:
30 tones de pes
17.500 vlvules de buit
50.000 commutadors
70.000 resistncies
10.000 condensadors
7.500 interruptors
1.500 rels
100.000 i 200.000 watts de consum energtic
b) John W. Mauchly (1951) va comenar a fabricar i a comercialitzar una

famlia dordinadors anomenada UNIVAC-1 (universal automatic
computer). Va ser el primer model dordinador de tipus comercial. !
Les caracterstiques dUNIVAC-1 sn:
7.300 kg de pes
5.000 tubs de buit
1.000 operacions/s
Sumes de dos nombres de deu dgits (1.000.000/s)
UNIVAC-1
21
1.3.4. Generacions dordinadors

Des de 1951, quan surt al mercat la famlia dordinadors UNIVAC-1 considerats els primers ordinadors comercials fins als nostres dies, la informtica i
els ordinadors han anat canviant, principalment, a causa dels nous descobriments i dels avenos en el camp de lelectrnica. Tot aix ha donat origen
a les generacions d ordinadors.
Lexpressi generacions dordinadors fa referncia a poques en

les quals la informtica i els ordinadors han tingut unes caracterstiques especials, que les diferencien del perode anterior.
Podem destacar les generacions segents:

1) Generaci zero (1942-1945)
Els trets ms importants que caracteritzen aquesta etapa sn els segents:
Apareixen els primers ordinadors analgics: sutilitzen per resoldre
equacions.
Estan fabricats amb eixos i engranatges.
Aquesta generaci se situa en la dcada de la segona guerra mundial.
El primer ordinador digital totalment elctric va ser el Colossus, que
incorporava 1.500 vlvules i ja era operatiu. Es va utilitzar per descodificar els missatges xifrats dels alemanys.
2) Primera generaci (1945-1958)
Els trets ms importants que caracteritzen aquesta etapa sn els segents:
Sutilitzen vlvules de buit.
Sutilitzen llenguatges de baix nivell (llenguatge mquina).
Sintrodueixen dades i instruccions mitjanant targetes perforades.
La informaci semmagatzema en un tambor magntic que recull i memoritza les dades i els programes que subministren les targetes perforades.
Tenen aplicacions en el camp cientfic i militar.
Exemples: lordinador UNIVAC-1 i lIBM 705.
Desavantatges:
Es consumeix una gran quantitat denergia elctrica.
Els ordinadors generen molta escalfor.
Les despeses sn elevades.
Llenguatge mquina
El llenguatge mquina es basa
en un llenguatge molt rudimentari,
que consisteix en la juxtaposici
de bits llargs o cadenes de zeros
i uns. La combinaci dels
elements dels sistemes binaris
era lnica manera dinstruir
la mquina, ja que noms entenia
el llenguatge numric.
22
3) Segona generaci (1958-1964)

Els elements ms rellevants que caracteritzen aquesta etapa sn els segents:
Se substitueixen les vlvules de buit pels transistors.
Augmenta la potncia i la fiabilitat.
Les dimensions sn ms petites.
Es gasta menys energia.
Sn ms rpids i segurs.
Sutilitzen llenguatges de programaci dalt nivell (fortran, cobol, etc.).
Hi ha memria interna (nuclis de ferrita).
Hi ha cinta magntica i tambors magntics.
Transistor
Dispositiu semiconductor que t
tres o ms elctrodes. La
conducci es fa mitjanant
electrons. El germani i el silici sn
els materials ms freqents en la
seva fabricaci. Els transistors
poden fer prcticament totes les
funcions de les vlvules de buit,
per amb ms avantatges.
Hi ha poca compatibilitat entre ordinadors.

Hi ha dispositius dentrada i sortida a travs de fitxes perforades.
Apareixen els miniordinadors i els terminals.
Hi ha aplicacions en simulacions per a s general, inventaris, nmines,
comptabilitat, etc.
Diverses companyies, com IBM (IBM 7070) i UNIVAC (UNIVAC 1107),
comercialitzen ordinadors en aquesta generaci.
A Espanya sinstallen ordinadors daquesta generaci a la Junta
dEnergia Nuclear, a Sevillana dElectricitat, al Ministeri dHisenda i a
la Universitat Complutense de Madrid.
4) Tercera generaci (1964-1971)
Placa base (2a generaci)
La tercera generaci t com a trets fonamentals els segents:

Sutilitza el circuit integrat (pastilles de silici o xip). Milers de components
electrnics en una integraci en miniatura.
Els ordinadors sn ms petits, rpids, eficients i fiables.
Es consumeix menys energia.
Circuit integrat del tipus SSI
Es produeix un gran desenvolupament de sistemes operatius i es comena a parlar de la multiprogramaci, del temps real i del treball interactiu.
Es comencen a utilitzar els discos magntics.
Apareixen els miniordinadors, per tant hi ha una expansi de la indstria
del software (apareix la indstria del software).
Es pot treballar en multiprogramaci i temps compartit.
Es generalitzen els llenguatges dalt nivell.
Els miniordinadors pertanyen

a una famlia dordinadors
amb capacitats superiors als
microordinadors, per inferiors
als grans ordinadors.
23
Sn compatibles.
Entre els ordinadors daquesta generaci, destaquen lIBM 360 i el DEC
PDP-1.
DEC: Digital Equipment

Corporation.
5) Quarta generaci (1971-1984)

Podem esmentar, dins de la quarta generaci, les caracterstiques segents:
Es desenvolupa el microprocessador. !
Sutilitza la integraci LSI (large scale integration, gran escala dintegraci), s a dir, una tecnologia de construcci dels circuits integrats
El microprocessador s un
dispositiu on la unitat central de
processament dun ordinador est
en un nic circuit integrat.
que permet tenir entre 1.000 i 10.000 components lgics.

Es fabriquen microordinadors i ordinadors personals.
Apareix el disquet (utilitzat com a dispositiu per emmagatzemar informaci).
Apareixen les memries electrniques en substituci dels nuclis magntics de ferrita.
Surten una gran quantitat de llenguatges de programaci.
Es crea lempresa Microsoft (Bill Gates i Paul Allen).
Es comena a utilitzar el concepte de teleinformtica.
Destaca el microprocessador Intel 4004, desenvolupat per lempresa
Intel lany 1971 (4 bits i 275 transistors).
La teleinformtica s una cincia

que estudia el tractament
automtic de la informaci
a distncia.
Lordinador personal
El primer ordinador personal als EUA va ser lAltair 8800 (1974). El 1971, apareix el PET 2001 de
Commodore, empresa ja desapareguda, i lApple II, fabricat en un garatge per dos joves nord-americans: Steven Jobs i Stephen Wozniak. A partir de 1980, es produeix una eclosi de marques. Destaca el Sinclair ZX80, precedent del ZX81 i de lSpectrum, fabricant absorbit per Amstrad, que va
aconseguir un gran xit venent productes de la gama baixa. Amstrad, com s lgic, va abandonar la
informtica. Lagost de 1981, es va presentar lIBM PC, que va originar la difusi massiva de la informtica personal.
En proporcionar el sistema operatiu MS-DOS (Microsoft disk operating system) a lempresa IBM, Microsoft fa un gran salt i inicia un creixement rpid i imparable.
No obstant aix, la microinformtica no va comenar als EUA. El primer ordinador personal, el Kentelek 8, es va crear a Espanya lany 1973 a crrec de la empresa Distesa (de la coneguda editorial
Anaya). El dissenyador va ser Manuel Puigb Rocafort. Posteriorment, Jordi Ustrell va dissenyar un
altre ordinador personal per a lempresa catalana EINA.
6) Cinquena generaci (1984-?)

Entre els fets ms importants daquesta etapa destacarem els segents:
Sutilitzen circuits integrats del tipus VLSI (very large scale integration,
molt gran escala dintegraci), amb ms de 10.000 components.
Es comena a utilitzar la intelligncia artificial, que estudia com aplicar a lordinador els processos del pensament hum utilitzats en la soluci de problemes.
Sapliquen els llenguatges naturals.
PC (personal computer):
ordinador personal.
24
Sutilitzen les autopistes de la informaci: LAN, MAN, WAN, etc. !

Sutilitza la integraci de dades, imatges, so, etc., s a dir, la tecnologia
multimdia.
Sutilitza la robtica, s a dir, lart, la cincia i la utilitzaci de robots.
LAN, MAN i WAN

LAN (local area network): xarxa
drea local.
Un robot s un sistema informtic hbrid independent que realitza ac-
MAN (metropolitan area network):

xarxa drea metropolitana.
tivitats fsiques i de clcul. Es dissenyen amb intelligncia artificial
WAN (wide area network): xarxa

drea extensa.
perqu responguin de manera ms efectiva a situacions no estructurades.

Saplica el sistema expert, s a dir, una aplicaci de la intelligncia artificial que utilitza una base de coneixement de lexperincia humana
per ajudar a la resoluci de problemes (per exemple: diagnstic mdic,
reparaci dequips, anlisi dinversions, control de producci, etc.).
Conclusi
Amb les generacions neix la indstria dels ordinadors. El treball dels ordinadors desenvolupats durant la dcada dels quaranta havia estat bsicament experimental. Shavien utilitzat amb fins cientfics, per era evident
que es podien aplicar en altres rees.
Eren mquines molt grans i pesades, amb moltes limitacions; les vlvules
de buit neren lelement fonamental, i generaven un gran consum denergia i dissipaven molta calor. Aquests problemes shavien de resoldre.
Levoluci dels ordinadors ens ha servit per fer clculs ms rpids. Tamb
sha aplicat a altres activitats humanes facilitant-ne i promovent-ne el desenvolupament.
Els ordinadors seguiran evolucionant com ho han fet fins ara per cobrir
les necessitats de la vida moderna, dels nous processos industrials, de salut, deducaci i de comunicaci.
1.3.5. Classificaci dels ordinadors

Podem classificar els ordinadors segons diferents criteris. Nosaltres els
classificarem tenint en compte tres aspectes:
1) Segons el tipus de construcci
a) Mquines amb lgica cablejada. Lalgorisme est implementat en el cablejat dels circuits o en les memries de tipus lectura denominades ROM
(read only memory, memria noms de lectura). Com a exemples, podem trobar les calculadores, els ordinadors analgics, etc.
25
b) Mquines amb lgica programada. Sn els ordinadors convencionals,

que admeten programaci dalgorismes per mitj de llenguatges de programaci. Aquestes mquines es poden utilitzar en qualsevol procs informtic (per exemple, lordinador personal, etc.).
2) Segons el tipus de senyal
a) Analgics. Fan servir senyals analgics, continus, que poden tenir
valors infinits entre uns valors determinats. La programaci est en la
seva construcci i sapliquen en el control de processos i problemes de
simulaci.
b) Digitals. Els senyals sn digitals i tenen valors fixos entre uns valors
determinats. Es programen fent servir llenguatges de programaci i sutilitzen en qualsevol camp.
c) Hbrids. Apliquen les dues tcniques anteriors.
3) Segons la capacitat demmagatzematge, la velocitat de processament i
la grandria
a) Superordinadors. Mquines dissenyades per manipular grans volums
dinformaci o per realitzar operacions amb clculs complicats que necessiten una gran velocitat de processament. Normalment, tenen un gran nombre de processadors (per exemple, els diferents models de lempresa Cray).
b) Grans ordinadors (mainframes). Ordinadors dissenyats principalment per a grans empreses i organitzacions. Sn capaos de fer la feina en
un gran nombre destacions de treball (per exemple, lIBM 360).
c) Miniordinadors. Ordinadors de tipus mitj destinats a controlar menys
terminals (per exemple: el VAX 20 de lempresa Digital Equipment Corporation, IBM sistema 36, i els PDP-1 i PDP-11).
CRAY-1
d) Microordinadors. Estan destinats a la part baixa de lequipament informtic. Avui dia, el mn dels microordinadors s el ms important i tamb
el ms popular. Hi ha dos grups importants: lordinador personal o PC
(personal computer) i lestaci de treball o workstation. Per exemple:
MITS Altair, Macintosh, srie Apple II, IBM PC, Dell, Compaq, Gateway, etc.
Lordinador personal s un ordinador fcil de fer anar i amb grans prestacions. La majoria del maquinari i programari que hi ha en el mercat informtic est pensat per a aquest segment de la informtica. Segons les
caracterstiques, els podem classificar de la manera segent:
De sobretaula. Normalment, s difcil de transportar, ja que s volumins i pesa molt. Se lacostuma a tenir en un lloc fix.
PDP-11
26
Porttil. s un ordinador de poc pes i de petites dimensions que s

fcil de transportar.
Laptop i Notebook. Sn ordinadors fcils de transportar, per dun
pes encara ms petit que els porttils.
Lestaci de treball s un tipus dordinador que sutilitza per a treballs
denginyeria o similars, i est connectat a altres ordinadors ms potents.
e) Ordinadors domstics. Sn un tipus dordinadors que formen la gamma ms baixa. Tenen poques prestacions i estan destinats, principalment,
a loci (jocs) i a lensenyament.
4) Segons el propsit
a) Propsit especial. Sn un tipus dordinadors dissenyats per realitzar
una tasca especfica.
b) Propsit general. Sn un tipus dordinadors que es poden utilitzar en
diferents aplicacions.
27
2. Codificaci de la informaci
En lactualitat, lsser hum expressa, comunica, emmagatzema i manipula la informaci mitjanant un sistema numric amb el sistema decimal
i un sistema alfabtic amb un determinat llenguatge o idioma.
Aix mateix, lordinador, a causa de la construcci basada fonamentalment
en circuits electrnics digitals, tracta aquests dos sistemes utilitzant el sistema binari i un sistema de codis.
Un codi s la manera diferent dinterpretar una mateixa informaci. Per exemple, el smbol X, fent servir el codi alfabtic, s una lletra, mentre que si apliquem el codi de les xifres romanes s el
nombre 10.
Per qestions tcniques, en la majoria dels casos, els circuits electrnics

dun ordinador estan dissenyats per reconixer els senyals elctrics digitals; per tant, s necessari que els mtodes de codificaci interna soriginin en el sistema binari, i que amb aquests mtodes es pugui representar
qualsevol informaci i ordre, perqu aix els podrem manipular amb lordinador.
Aix ens obliga a transformar internament totes les dades, tant numriques com alfanumriques, en una representaci binria perqu lordinador sigui capa de manipular-les.
En els circuits electrnics, des del punt de vista lgic, s costum representar la presncia de tensi en un punt del circuit per mitj del nombre 1,
mentre que el 0 representa labsncia de tensi. Aquesta terminologia es
coneix com la lgica positiva. Tamb es pot aplicar la lgica negativa, en
qu sintercanvia el significat daquests dos dgits. !
2.1. Representaci de la informaci

Per a un ordinador totes les dades sn nombres: les xifres, les lletres, qualsevol smbol, i fins i tot les instruccions sn nombres. Aix vol dir que qualsevol
quantitat, frase o dada semmagatzema en forma de nombre o, ms concretament, en forma de zeros i uns.
Obligat per aquesta arquitectura, lordinador utilitza un sistema de
numeraci diferent del sistema decimal: el sistema binari.
Dades en un ordinador
En lordinador no hi circulen
nombres (zeros i uns), sin que hi
pot haver tensi o no. Aquests dos
estats, nosaltres els interpretem
com a zero i u (passar corrent, no
passar corrent).
28
Lordinador pot representar les dades de dues maneres:

Mitjanant sistemes numrics
Mitjanant codis alfanumrics
Ms endavant, parlarem daquestes dues formes de representar les dades.
2.2. Mesura de la informaci

En el camp de la informtica, per mesurar la informaci, sutilitza una
unitat base i els seus mltiples. Prendrem com a primera unitat el bit (binary digit).
El bit s la unitat base de mesura de la informaci, que indica la

quantitat mnima que forma la informaci. Es representa mitjanant dos smbols, 0 i 1, anomenats bits.
Tota la informaci, les dades i els carcters estan formats per bits. Aleshores,
a cada carcter shi hauria de fer correspondre un bit. Per tant, si utilitzem
aquests smbols, noms podem representar la informaci mitjanant els bits
de dos carcters: lun assignat al bit 0 i, laltre, al bit 1. !
Com que tenim i utilitzem ms de dos carcters, aquest sistema no s el
ms adient per representar la informaci. Per aix, es va decidir treballar
en grups de quatre bits, anomenats quartets, per representar tots els ca-
Els quartets sn un sistema per

representar la informaci que
utilitza quatre bits.
rcters. El nombre total de combinacions possibles amb els bits 0 i 1 serien:

16 (24 = 16). Aix permet representar tots els nombres i alguns carcters
ms, per no tots els smbols.
Finalment, es va decidir treballar en grups de vuit bits, que dna 256
combinacions possibles (28) i permet representar tots els smbols.
Un grup de vuit bits sanomena byte. Aquest grup tamb es coneix

amb el nom doctet.
El byte o octet s un grup de vuit

bits.
Fa alguns anys, aquesta unitat era suficient per mesurar la quantitat dinformaci que hi havia en aquells moments, per avui resulta massa petita per
als grans volums dinformaci que es manipula i sha decidit crear noves unitats de mesura que formen els mltiples del byte (prefixos binaris).
En la prctica popular, els prefixos binaris (utilitzen potncies en base 2)
corresponen a nombres similars als factors indicats en el SI, ms dife-
El SI s un sistema internacional
de mesura. Utilitza potncies amb
base 10.
29
rents. Els primers sn potncies amb base 2, mentre que els prefixos del
SI sn potncies amb base 10. !
En la taula 2 es mostra un resum dels prefixos utilitzats en la mesura de
la informaci que ens resultar molt til.
Taula 2
Prefixos ds convencional en la informtica
Nom
Smbol
Potncies binries i
valors decimals
Hexadec.
Nombre
Valors en el SI
unitat
2 0= 1
16 0
kilo
210 =
16 2,5
mil
10
mega
220 = 1.048.576
16 5
mili
10 6 = 1.000.000
230 =
1.073.741.824
16 7,5
miler
10
tera
240 =
1.099.511.627.776
1610
bili
1012 =
peta
250 = 1.125.899.906.842.624
1612,5
biliard
1015 = 1.000.000.000.000.000
13%
260 =
1615
trili
1018 =
1.000.000.000.000.000.0
15%
giga
exa
1.024
1.152.921.504.606.846
un(o)
.976
10 0 = 1
Diferncia
3 = 1.000
9 = 1.000.000.000
1.000.000.000.000
0%
2%
5%
7%
10%
00
zetta
270 = 1.180.591.620.717.411
.303.424
1617,5
triliard
1021 = 1.000.000.000.000.000.0
00.000
18%
yotta
280 = 1.208.925.819.614.629
.174.706.176
1620
quadrili
1024 = 1.000.000.000.000.000.0
00.000.000
21%
Ls convencional ha provocat confusions: 1.024 (210) no s 1.000. Els fabricants de dispositius demmagatzematge, habitualment, utilitzen els prefixos
binaris; per tant, un disc dur de 28 GB t una capacitat aproximada de 28 230
bytes. Els enginyers de telecomunicacions, en canvi, utilitzen el SI: una connexi de 1 Mbps equival a una transferncia de 106 bits per segon.
Tamb hi ha confusi respecte als smbols de les unitats de mesura de la
informaci, ja que no sn part del SI. La prctica recomana que el bit es
representi amb el smbol b i el byte amb el smbol B.
Un kilobyte sn 1.024 (210) bytes. El smbol s K, KB o K-byte. s una
unitat de mesura comuna per a la capacitat de memria o emmagatzematge dels microordinadors. Els PC dIBM ms antics, per exemple, tenien una capacitat mxima de 640 K, o al voltant de 640.000 carcters
de dades.
El megabyte (MB) s una unitat de mesura de la quantitat de dades informtiques. El smbol s M, MB o M-byte. s un mltiple binari del
byte, que equival a 220 (1.048.576) bytes i a 1024 KB, tradut a efectes
prctics com a 106 (1.000.000) bytes.
Un gigabyte s una unitat de mesura informtica equivalent a 210 megabytes (1024 MB). El smbol s GB o G. De vegades, en llenguatge informal, els gigabytes sanomenen gigues).
De manera similar, un terabyte (de smbol, TB) s igual a 1.024 gigabytes o 240 bytes.
30
Un petabyte (de smbol, PB) s igual a 1.024 terabytes.

1 PB = 210 TB = 220 GB = 230 MB = 240 KB = 250 bytes.
Un exabyte s una unitat de mesura informtica i el seu smbol s EB.
Equival a 260 bytes o a 1.024 petabytes.
Un zettabyte s una unitat de mesura informtica i el seu smbol s ZB.
Equival a 1.024 (210) exabytes o 270 bytes.
Un yottabyte s una unitat de mesura informtica i el seu smbol s
YB. Equival a 1.024 (210) zettabytes, o 280 bytes.
Un brontobyte s una unitat de mesura informtica i el seu smbol s
BB. Equival a 1.024 (210) yottabytes, o 290 bytes.
Exemple de conversi dunitats de mesura
Disposem dun disc dur amb una capacitat de 200 GB. A quants bytes i bits equival?
1) Primer calculem el nombre de bytes de la manera segent:
250 GB 1024 MB 1024 KB
1024 bytes = 268.435.456.000 bytes

1GB
1 MB
1 KB
2) Podem calcular el nombre de bits a partir del resultat de lapartat anterior:
268.435.456.000 bytes
8 bits = 2.147.483.648.000 bits
1 byte
2.3. Sistemes de representaci de la informaci numrica

Un sistema de numeraci permet representar la informaci numrica per
mitj de dades de significaci numrica i operar-hi, amb uns smbols i
unes regles determinats.
Un sistema de numeraci s el conjunt dels smbols i les normes

que sutilitzen per a la representaci de la informaci numrica. En
tot sistema de numeraci hi ha una base del sistema que indica el
nombre de smbols que podem utilitzar. La notaci s: (base.
Els sistemes de numeraci sn conjunts de dgits utilitzats per representar quantitats. Aix, hi ha els sistemes de numeraci decimal, binari, octal, hexadecimal, rom, etc. Els quatre primers es
caracteritzen per tenir una base (nombre de dgits diferents: 10,
2, 8, i 16 respectivament), mentre que el sistema rom no t base
i la seva utilitzaci resulta ms complicada, tant amb nombres
com en les operacions bsiques (sumes, restes, multiplicacions i
divisions).
La notaci posicional s vlida per als sistemes de numeraci que tenen

una base; s a dir, en la notaci posicional, la posici de cada nombre li
dna un valor o pes.
La notaci posicional s la posici

de cada dgit en un nombre,
i li dna un valor o pes.
31
Quan la majoria de la gent escolta la paraula digital, immediatament

pensa en un ordinador digital, encara que lordinador sigui una de les
moltes aplicacions dels circuits electrnics i dels principis digitals. El
terme digital prov de la forma en qu es representen quantitats o
magnituds fsiques.
Sabem que una magnitud analgica com una tensi elctrica o la velocitat
pot tenir qualsevol valor dins dun interval continu. Per exemple, la tensi
a la sortida dun micrfon podria estar dins de qualsevol valor entre 0 mV i
10 mV. En la representaci digital, les quantitats representades per dgits
no poden tenir qualsevol valor, sin sols valors discrets. Per exemple, un rellotge digital marca el temps del dia en forma de dgits decimals (hores, mi-
Analgic i digital
Analgic: una magnitud s
analgica quan pot tenir infinits
valors entre uns de determinats.
Digital: una magnitud s digital
quan noms pot tenir dos valors.
nuts i segons). Ara b, el temps varia de manera contnua, per la posici de

les manetes del rellotge no varia de manera contnua, sin a passos (segons).
s a dir, el rellotge noms pot donar valors discrets. !
Un sistema digital s una combinaci de dispositius (generalment

electrnics) dissenyada per manipular quantitats fsiques o informaci que estigui representada de forma digital (per exemple, els
ordinadors, les calculadores digitals, els equips dudio i vdeo digital, els telfons digitals, etc.).
La tecnologia digital utilitza molts sistemes de nombres. Els ms comuns sn:

Sistema decimal
Sistema binari
Sistema octal
Sistema hexadecimal
1) Sistema decimal. El sistema decimal s el ms conegut, ja que lutilitzem contnuament. Est format per deu smbols 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, i 9
amb els quals es pot representar qualsevol quantitat numrica. Aquest sistema tamb s conegut com de base 10. s un sistema de valor posicional
en qu el valor dun dgit depn de la seva posici.
2) Sistema binari. s el sistema de numeraci que utilitzen internament
els circuits digitals que configuren el maquinari dels ordinadors actuals.
La base s 2, i aix vol dir que es fan servir dos smbols per representar la
informaci, que sn 0 i 1. Cadascun daquests smbols s conegut per la paraula bit (de langls binary digit). Una combinaci de vuit bits sanomena byte (per exemple, 10011001).
3) Sistema octal. La base s 8. Per tant, els smbols que es poden aplicar
sn 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7.
mV: millivolts (1 mV = 10-3 volts).
32
4) Sistema hexadecimal. La base s 16. Per aquest motiu, es fan servir

setze smbols, dels quals els deu primers sn els nombres 0, 1, 2, 3, 4,
5, 6, 7, 8 i 9, i els sis segents sn les lletres A, B, C, D, E, F (els valors
respectius sn de 10 per a A, 11 per a B, 12 per a C, 13 per a D, 14 per a
E i 15 per a F). Per exemple, 19AC3 s un nombre en base hexadecimal.
2.3.1. Teorema fonamental de la numeraci

Els sistemes de numeraci sn posicionals; s a dir, el valor relatiu de
cada smbol est determinat pel seu valor absolut i per la seva posici relativa respecte de la coma decimal.
Tot nombre es pot convertir al sistema decimal, utilitzant el teorema fonamental de la numeraci.
El teorema fonamental de la numeraci (TFN) diu que el valor decimal duna quantitat expressada en altres sistemes de numeraci
est expressada segons el polinomi segent:
... + X4B4 + X3B3 + X2B2 + X1B1 + X0B0 + ...
en qu el smbol B representa la base, i X sn els dgits del nombre.
Exemples de conversi a decimal

1) Donat el nombre 1011(2, en calculem el valor decimal. Apliquem el TFN:
1011(2 = 1 23 + 0 22 +1 21 +1 20 = 8 + 0 + 2 + 1 = 11(10.
Nota: recordeu que qualsevol nombre elevat a zero val 1.
2) Tenim la quantitat 3221,03(4, que est expressada en base 4. Aquesta base utilitza per representar quantitats els dgits 0, 1, 2, i 3). Quin ser el valor corresponent en el sistema decimal?.
3 43 + 2 42 + 2 41 + 1 40 + 0 4-1 + 3 4-2 =
3 64 + 2 16 + 2 4 + 1 1 + 0 0,25 + 3 0,0645 = 233,1875(10
2.3.2. Conversi entre sistemes de numeraci

Moltes vegades, ens trobarem amb la necessitat de convertir quantitats
dun sistema de numeraci a un altre. En aquests casos, cal tenir en compte tota una srie de regles.
1) Conversi de nombres enters
Per comprovar com sefectua la conversi de nombres enters, analitzarem
amb exemples els casos segents:
Matemticament, es compleix que

a0 = 1 (a representa un nombre).
33
a) Conversi duna base b a base 10

Es pot fer mitjanant els mtodes segents:
Teorema fonamental de la numeraci
Exemple
Representeu el 4123 (5 en base 10 segons el teorema fonamental de la numeraci.
4123(5 = 4 53 + 1 52 + 2 51 + 3 50 = 500 + 25 + 10 + 3 = 538 (10
Regla de Ruffini (figura 3) !

Figura 3. Exemple daplicaci de la regla de Ruffini
b) Conversi de base decimal a base b

Hi ha diversos mtodes, per el ms fcil s el de divisions successives per
la base. Es tracta danar dividint el nombre i els successius quocients entre la base fins que trobem un quocient ms petit que el divisor (base). La
uni de tots els residus obtinguts escrits en ordre invers i de lltim quocient ens donar el resultat buscat.
Exemple
Passeu el nombre 75(10 a base 2.
75 / 2 = 37 + residu 1
37 / 2 = 18 + residu 1
18 / 2 = 9 + residu 0
9 / 2 = 4 + residu 1
4 / 2 = 2 + residu 0
2 / 2 = 1 + residu 0
El resultat s: 1 (ltim quocient)
0 (ltim residu)
0 (penltim residu)
1 (antepenltim residu)
0 (...)
1 (...)
1 (...)
El resultat ser: 1001011(2
c) Conversi de base b a base b

El mtode que sha de seguir pot ser el segent:
Passar el nombre en base b a base 10.
Passar el resultat anterior a la base b.
34
Exemple
Passeu el nombre 101(2 a base 3.
1) 101(2 : s el 5 en base 10. Heu daplicar el TFN.
2) 5(10 : s el 12(3 . Podeu aplicar la regla de Ruffini.
2) Conversi de nombres decimals

Comprovarem com es fa la conversi de nombres decimals analitzant els
exemples dels casos segents:
a) Conversi duna base b a base 10
El mtode que utilitzarem s el del teorema fonamental de la numeraci.
Exemple
Passeu el nombre 210,3(4 a base 10. Apliquem el TFN:
210,3(4 = 2 42 + 1 41 + 0 40 + 3 4-1 = 32 + 4 + 0 + 3 / 4 = 32 + 4 + 0 + 0 ,75 = 36,75(10
b) Conversi de base decimal a base b

Ho explicarem mitjanant un exemple.
Exemple
Passeu el nombre 12,35(10 a base 2. El mtode que utilitzarem s el segent:
Prenem la part entera i seguim el mateix procs que amb els nombres enters (mtode de les divisions successives).
12(10 = 1100(2
A continuaci agafem la part fraccionria del nombre, 0,35, la multipliquem per la base i agafem la
part entera.
0,35 2 = 0,70. Agafem el valor 0 del 0,70.
Repetim el procs anterior amb la part fraccionria del resultat anterior.
0,70 2 = 1,40. Agafem el valor 1 d1,40.
Repetim el procs anterior amb la part fraccionria del resultat anterior.
0.40 2 = 0,80. Agafem el valor 0 de 0,80.
Com ms vegades repetim el procs, ms precs ser el resultat. El resultat ser 1100,010(2
c) Conversi de base b a base b

Sha daplicar el mateix mtode de la conversi de nombres enters, per
aplicats a nombres fraccionaris.
Exemple
Transformeu el nombre 12,2(3 a base 2.
Passem el nombre 12,2(3 a base 10.
12,2(3 = 1 31 + 2 30 + 2 3-1 = 3 + 2 + 2/3 = 5 + 0,66 = 5,66(10
35
Passem el nombre 5,66(10 a base 2.

5,66(10 = 101,101(2.
d) Hi ha una regla que ens permet passar ms directament de binari a octal, i de binari a hexadecimal.
Pas binari-octal: amb el nombre binari fem grups de tres dgits comenant per la dreta i desprs el passem a decimal.
Exemple
Passeu el binari 10.111 a octal.
1) 111(2 . En base 10 s 7; i en octal s el 7.
2) 10(2 . En base 10 s 2; i en octal s el 2.
El resultat que obtenim s 27(8 .
Pas binari-hexadecimal: amb el nombre binari fem grups de quatre dgits

comenant per la dreta.
Exemple
Passeu 101011(2 a hexadecimal.
1) 1011(2 en base 10 s 11; i correspon a lhexadecimal B.
2) 10(2 en base 10 s 2; i correspon a lhexadecimal 2.
El resultat que obtenim s 2B(16 .
2.3.3. Operacions bsiques amb sistemes de numeraci

De la mateixa manera que en el sistema de numeraci decimal podem fer
les operacions bsiques de clcul (suma, resta, multiplicaci i divisi), en
el sistema binari octal i hexadecimal tamb les podem fer. Presentem a
continuaci alguns exemples sobre aquest apartat.
1) Suma en binari
La suma en qualsevol base binria es fa igual que en el sistema decimal. Si el
resultat no est en la base corresponent sha dexpressar en base binria.
Exemple
Feu la suma segent en binari.
a) 111
111
a) 1 + 1
123
36
b) Passem el dgit 3 a binari 11.

c) Substitum aquest valor en 3 i tornem a sumar:
12
+11
131
d) Cal repetir el procs en tots els dgits que no estiguin en la base corresponent. Aix, el resultat ser
1011. No obstant aix, sha de comprovar.
2) Resta en binari
Lalgorisme de la resta en binari s el mateix que en el sistema decimal.
Les restes bsiques 0 0, 1 0 i 1 1 sn evidents:
00=0
10=1
11=0
La resta 0 1 es resol igual que en el sistema decimal, agafant una unitat

prestada de la posici segent: 0 1 = 1 i en porto 1. Aix equival a dir en
decimal, 2 1 = 1 . Aquesta unitat prestada sha de retornar sumant-la a
la posici segent. !
Ho podem veure en els exemples segents.
Exemples
Restem 17 10 = 7
Restem 217 171 = 46
10001
01010
00111
11011001
10101011
00101110
Per simplificar les restes i reduir la possibilitat de cometre errors hi ha diverses solucions. Una s utilitzar el mtode de complement a 2 (C 2). La
resta de dos nombres binaris es pot obtenir sumant el complement a 2 del
subtrahend al minuend.
Exemple
Fem la resta segent: 91 46 = 45, en binari.
1011011
1011011
0101110 C246 = 1010010 +1010010
0101101
10101101
En el resultat, ens sobra un 1 que es desborda per lesquerra. Per, com que el nombre resultant no
pot ser ms llarg que el minuend, el bit sobrant selimina i, per tant, el resultat s 0101101.
Exemple
Un altre exemple ser restar 219 23 = 196, directament i utilitzant el complement a 2:
11011011
11011011
00010111 C223 = 11101001 +11101001
11000100
111000100
Un cop eliminat el bit que es desborda per lesquerra, arribem al resultat correcte: 11000100 en binari
i 196 en decimal.
37
Exemple
Fem loperaci segent en binari:
10110
1 1
1 0 0 1 1 Comproveu-ho.
3) Multiplicaci en binari
La multiplicaci en qualsevol base binria es fa igual que en el sistema decimal. Si el resultat no est en la base corresponent, sha dexpressar en
base binria.
Exemple
10010
101
10010
00000
+1 0 0 1 0
1011110
Cal comprovar que el resultat estigui en la base corresponent.
4) Divisi en binari
La divisi en qualsevol base binria es fa igual que en el sistema decimal.
Exemple
11011:101
101
1 0 1 quocient
00111
101
010
residu
2.3.4. Representaci dels nombres enters

Els ordinadors poden fer servir diferents mtodes per representar
internament els nombres enters, positius i negatius. Entre altres mtodes
destaquen:
mdul i signe
complement a 1
complement a 2
excs a 2n-1
38
En aquestes representacions, sutilitza el sistema binari.

Uns dels aspectes que cal tenir en compte s que, en un ordinador, disposem dun nombre limitat de bits per a la representaci dun nombre.
Aquest lmit s fixat pel concepte de paraula.
La paraula s el nombre de bytes que pot gestionar lordinador, s a
dir, el nombre de bits que lordinador s capa de manipular per fer
operacions internes. Aquesta quantitat depn del disseny de la mquina: hi ha ordinadors amb paraules de 8, 16, 32 i 64 bits. Per aix,
la representaci dun mateix nombre ser diferent en mquines de
paraules diferents.
Exemples
1) Paraules d1 byte
Nombres enters
a) Sense signe: 28 = 256 combinacions diferents
Valors possibles: 0 a 255
b) Amb signe: 27 = 128 combinacions diferents
Valors possibles: 128 a 127
2) Paraules de 2 bytes
Nombres enters
a) Sense signe: 216 = 65.536 combinacions diferents
Valors possibles: 0 a 65.535
b) Amb signe: 215 = 32.768 combinacions diferents
Valors possibles: 32.768 a 32.767
3) Paraules de 4 bytes
Nombres enters
a) Sense signe: 232 = 4.294.967.200 combinacions diferents
Valors possibles: 0 a 4.294.967.199
b) Amb signe: 231 = 2.147.483.600 combinacions diferents
Valors possibles 2.147.483.600 a 2.147.483.599
En tots els mtodes que explicarem a continuaci, suposem que treballem

amb un ordinador en qu la paraula s dun byte, i que el bit del signe s a
la part esquerra del byte (nombres positius, 0, i nombres negatius, 1). !
1) Mdul i signe
Aquest mtode representa els nombres positius i negatius de la manera
com sindica a continuaci:
El nombre es passa a binari i el resultat es colloca en el byte de dreta a
esquerra. Cal recordar que el bit en qu es guarda el signe est situat a la
part esquerra del byte. Les posicions no utilitzades somplen amb zeros.
39
Exemple
Representem el nombre 10(10.
Resultat: 0 0 0 0 1 0 1 0
Exemple
Resultat: 1 0 0 0 1 0 1 0
En la taula 3, teniu els valors duna srie de nombres expressats en mdul

i signe.
Taula 3
Dec.
-dec.
Hex.
Bin.
Dec.
dec.
Hex.
Bin.
Dec.
dec.
Hex.
Bin.
Dec.
dec.
Hex.
Bin.
Dec.
dec.
Hex.
Bin.
Dec.
dec.
Hex.
Bin.
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
-------------------------------------------------------------------------------------------------
00
01
01
03
04
05
06
07
08
09
0A
0B
0C
0D
0E
0F
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
1A
1B
1C
1D
1E
1F
00000000
00000001
00000010
00000011
00000100
00000101
00000110
00000111
00001000
00001001
00001010
00001011
00001100
00001101
00001110
00001111
00010000
00010001
00010010
00010011
00010100
00010101
00010110
00010111
00011000
00011001
00011010
00011011
00011100
00011101
00011110
00011111
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
-------------------------------------------------------------------------------------------------
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
2A
2B
2C
2D
2E
2F
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
3A
3B
3C
3D
3E
3F
00100000
00100001
00100010
00100011
00100100
00100101
00100110
00100111
00101000
00101001
00101010
00101011
00101100
00101101
00101110
00101111
00110000
00110001
00110010
00110011
00110100
00110101
00110110
00110111
00111000
00111001
00111010
00111011
00111100
00111101
00111110
00111111
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
-------------------------------------------------------------------------------------------------
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
4A
4B
4C
4D
4E
4F
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
5A
5B
5C
5D
5E
5F
01000000
01000001
01000010
01000011
01000100
01000101
01000110
01000111
01001000
01001001
01001010
01001011
01001100
01001101
01001110
01001111
01010000
01010001
01010010
01010011
01010100
01010101
01010110
01010111
01011000
01011001
01011010
01011011
01011100
01011101
01011110
01011111
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
-------------------------------------------------------------------------------------------------
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
6A
6B
6C
6D
6E
6F
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
7A
7B
7C
7D
7E
7F
01100000
01100001
01100010
01100011
01100100
01100101
01100110
01100111
01101000
01101001
01101010
01101011
01101100
01101101
01101110
01101111
01110000
01110001
01110010
01110011
01110100
01110101
01110110
01110111
01111000
01111001
01111010
01111011
01111100
01111101
01111110
01111111
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
148
149
150
151
152
153
154
155
156
157
158
159
128
127
126
125
124
123
122
121
120
119
118
117
116
115
114
113
112
111
110
109
108
107
106
105
104
103
102
101
100
99
98
97
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
8A
8B
8C
8D
8E
8F
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
9A
9B
9C
9D
9E
9F
10000000
10000001
10000010
10000011
10000100
10000101
10000110
10000111
10001000
10001001
10001010
10001011
10001100
10001101
10001110
10001111
10010000
10010001
10010010
10010011
10010100
10010101
10010110
10010111
10011000
10011001
10011010
10011011
10011100
10011101
10011110
10011111
224
225
226
227
228
229
230
231
232
233
234
235
236
237
238
239
240
241
242
243
244
245
246
247
248
249
250
251
252
253
254
255
32
31
30
29
28
27
26
25
24
23
22
21
20
19
18
17
16
15
14
13
12
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
E0
E1
E2
E3
E4
E5
E6
E7
E8
E9
EA
EB
EC
ED
EE
EF
F0
F1
F2
F3
F4
F5
F6
F7
F8
F9
FA
FB
FC
FD
FE
FF
11100000
11100001
11100010
11100011
11100100
11100101
11100110
11100111
11101000
11101001
11101010
11101011
11101100
11101101
11101110
11101111
11110000
11110001
11110010
11110011
11110100
11110101
11110110
11110111
11111000
11111001
11111010
11111011
11111100
11111101
11111110
11111111
2) Complement a 1 (C 1)
Els nombres positius es representen igual que els positius que hem vist en
el mtode de mdul i signe.
Per als nombres negatius el procs s el segent:
a) Es representa com a positiu.
b) Es canvien els bits 0 per 1 i els bits 1 per 0.
Exemple
a) El binari ser 0 0 0 0 1 0 1 0.
b) Canviem el bit 0 per 1 i el bit 1 per 0. El resultat ser: 1 1 1 1 0 1 0 1.
40
3) Complement a 2 (C 2)
Els nombres positius es representen igual que els positius que hem vist en
el mtode de mdul i signe.
Per als nombres negatius el procs s el segent:
a) Es representa igual que el mtode de complement a 1.
b) Se suma el valor 1 al bit que s ms a la dreta.
Exemple
Representem el nombre 10(10 .
a) El complement a 1 ser 1 1 1 1 0 1 0 1.
b) Sumem 1 al bit que s ms a la dreta. El resultat ser 1 1 1 1 0 1 1 0.
4) Excs a 2n-1
La variable n representa el nombre de bits que forma la paraula de lordinador. El procs de clcul que seguirem s el segent:
a) Valor = 2n-1 + nombre.
b) Passem el valor a binari.
c) El colloquem en el byte.
Exemple
a) Valor = 2n-1 + 10 = 28-1 + 10 = 128 + 10 = 138.
b) El valor 138 en binari s 1 0 0 0 1 0 1 0.
c) El resultat ser 1 0 0 0 1 0 1 0.
2.3.5. Representaci dels nombres en coma o punt fix

Amb aquest mtode, el punt decimal de les quantitats estar situat en un
lloc determinat. El punt fix sutilitza per a la representaci de nombres enters, suposant que el punt decimal s implcitament a la dreta dels bits.
Poden emprar els mtodes segents:
Binari pur
Decimal desempaquetat
Decimal empaquetat
41
1) Binari pur
El procs de clcul que seguirem en utilitzar el mtode binari pur s el segent:
a) Cal representar el nombre en binari i seguir utilitzant la mateixa notaci per als nombres positius i negatius respecte al signe (positius, 0; negatius, 1).
b) Collocarem el valor en format de paraules de 2 bytes per exemple.
Exemple
Representem el 3(10 en binari pur.
a) El resultat de 3 en binari ser: 1 1
b) El resultat de 3 en binari pur (2 bytes): 1 0 0 0 0 0 0 0
00000011
2) Decimal desempaquetat
El procs de clcul que cal seguir en utilitzar el mtode de decimal desempaquetat s el segent:
a) Representarem cada dgit utilitzant 1 byte.
b) Cada byte est format per 2 zones de 4 bits cada una. La primera
sanomena rea de zona (shi posa 1111, si el que volem representar
sn nombres) i laltra, rea de dgit (collocarem el dgit del nombre en
binari).
c) En lrea de zona del byte que est situat ms a la dreta, posarem el signe del nombre (positius, 1100; negatius, 1101, per exemple).
Exemple
Representem en format desempaquetat el nombre +1999(10 .
1
+9
11110001 11111001 11111001 11001001

El resultat en binari ser 11110001 11111001 11111001 11001001.
3) Decimal empaquetat
El procs de clcul que seguirem en utilitzar el mtode del decimal
empaquetat s el segent:
a) Cada dgit es representa amb quartets.
b) 2 dgits sutilitzen per omplir un byte.
Els quartets sn grups de quatre

bits.
42
c) El signe est situat en lltim quartet del byte que s ms a la dreta.

d) Els quartets no utilitzats dalguns bytes somplen amb zeros.
Exemple
Representem el nombre +1999 en format empaquetat.
0
1
0000 0001
9
9
1001 1001
9
+
1001 1100
2.4. Sistemes de representaci de la informaci alfanumrica

Les dades formen la informaci i es representen mitjanant lletres, nombres i altres smbols, que en conjunt formen el que sanomena en angls
character set.
A lhora dintroduir dades en lordinador, per manipular-les, lideal seria comunicar-se amb lordinador de forma parlada o escrita utilitzant
el mateix llenguatge que fem servir per comunicar-nos amb altres persones.
Avui dia, aquestes formes de comunicaci encara no estan prou desenvolupades. Lordinador noms entn la informaci en forma de senyals elctrics
que nosaltres representem mitjanant dos smbols, el 0 i l1. En aquest
sentit, treballa i opera seguint les regles de laritmtica binria.
El teclat dun ordinador o les barres dimpressi tenen gravats el propi joc
de carcters. Quan premem una tecla, el dispositiu produeix un senyal
elctric que representa i transporta el carcter contingut en aquesta tecla;
aquest senyal transmet el carcter corresponent a lordinador per mitj
dun cable o daltres dispositius. Cada un daquests senyals est format per
una srie dimpulsos o tren dimpulsos.
Cada carcter es transmet per mitj dun tren dimpulsos i segons un codi
determinat. Tant els codis binaris utilitzats pels dispositius dentrada de
dades com el teclat i la cinta magntica varien segons el dispositiu que els
tracti. Aquests codis sanomenen codis externs. !
En lordinador sutilitza un nic codi binari per a totes les dades,

independentment don vinguin. Aquest codi sanomena codi intern
o codi alfanumric, i s diferent dun fabricant a un altre (IBM fa
servir el codi EBCDIC en els grans ordinadors, i en els microordinadors aplica el codi ASCII).
Els impulsos estan formats per

senyals que corresponen a zeros
i a uns (equivalents a dos estats:
off (apagat) i on (engegat).
43
Per tant, hi ha dhaver una conversi de codis entre formes externes i

internes. Aquesta conversi es pot fer per mitj dalguna de les vies segents:
Dintre del mateix dispositiu dentrada
Dintre del processador
Abans darribar al processador, en un dispositiu anomenat interfcie o
connexi
La interfcie s un dispositiu de
connexi que converteix els codis
externs en interns o al revs.
Tamb cal indicar que, en tot aquest procs, hi ha un sistema de control

derrors per assegurar que les dades arribin correctament a la seva destinaci. Les tcniques de control derrors poden ser molt variades, una
delles s lanomenada tcnica de control de paritat. !
El control de paritat s una tcnica

de control derrors en la
transmissi de la informaci.
Hi ha dos tipus de control de paritat:

a) Paritat parella. El nombre total de bits 1 en cada byte ha de ser
parell; si no, en el bit de paritat es posa un 1 i, en cas contrari, shi
posa un 0.
b) Paritat senar. El nombre total de bits 1 en cada byte ha de ser senar; si no, en el bit de paritat es posa un 1 i, en cas contrari, shi posa
un 0.
Es denomina codificaci la manera diferent dentendre un mateix smbol

en funci del sistema davaluaci que fem servir. No t el mateix significat
el smbol X interpretat com a lletra que com a nombre en el sistema de
codificaci romana.
Tenim diferents sistemes de codificaci interna o dels codis alfanumrics
de les dades:
ASCII
EBCDIC
UNICODE
ASCII, EBCDIC i UNICODE
1) ASCII
s un codi que inicialment utilitzava 7 bits per representar cada carcter.
Aquest codi permet representar 27 = 128 carcters diferents. Posteriorment, va aparixer la versi anomenada ASCII extensa, que utilitza 8 bits
(28 = 256 carcters). En la figura i en la taula 4, teniu alguns carcters en
el codi decimal, hexadecimal i ASCII.
ASCII: american standard code

for information (codi estndard
americ per a lintercanvi
dinformaci)
EBCDIC: extended binary coded
decimal interchange code (codi
ampliat dintercanvi de decimals
codificats en binari)
UNICODE: universal code (codi
universal)
44
Figura 4. Representaci dalguns carcters en el codi decimal, hexadecimal i ASCII
2) EBCDIC
s un codi de 8 bits, i saplica principalment en grans ordinadors. En la
taula 4, teniu alguns carcters amb la codificaci ASCII i EBCDIC.
Taula 4
Representaci dalguns carcters en ASCII i EBCDICO
Carcter
ASCII
EBCDIC
Carcter
ASCII
EBCDIC
01 00 0001
1100 0001
0101 0111
111 0 011 0
01 00 001 0
11 00 001 0
01011000
1110 0111
0100 0011
11 000011
0101 1000
1110 1 000
0100 01 00
11 00 01 00
0101 1010
1110 1 001
0100 01 01
11000101
0011 0000
1111 0000
01 00 011 0
11 00 011 0
0011 0001
1111 0001
0100 0111
11 00 0111
0011 001 0
1111 0010
01001000
11 00 1 000
0011 0011
1111 0011
01001001
11001001
0011 0100
1111 0100
0100 1010
1101 0001
0011 0101
1111 0101
01 00 1011
11010010
0011 0110
1111 0110
01001100
11 01 0011
0011 0111
1111 0111
0100 11 01
1101 0100
0011 1000
1111 1 000
0100 111 0
11 01 0101
0011 1001
1111 1 001
0100 1111
1101 0110
00101011
0100 1110
0101 0000
11 01 0111
00101101
01101101
0101 0001
1101 1000
0010 1010
0101 11 00
01 01 0010
11 01 1 001
00111010
0111 1010
0101 0011
111 0 0010
0011 11 01
0111 1110
0101 0100
111 0 0011
<
0011 11 01
0100 11 00
0101 0101
1110 0100
0011 1011
0101 1110
0101 0110
1110 01 01
45
3) Unicode
Unicode proporciona un nombre per a cada carcter, independentment de
la plataforma, el programa i lidioma. Abans dinventar-se el sistema
Unicode, hi havia centenars de sistemes de codificaci diferents per assignar nombres. Cap codificaci tenia nombres suficients per representar
tots els carcters que sutilitzen en el mn.
El consorci Unicode
El consorci Unicode s una organitzaci sense nim de lucre creada per desenvolupar, difondre i
promoure ls de la norma Unicode, que especifica la representaci del text en productes i estndards moderns. Est integrat per una mplia gamma de corporacions i organitzacions de la indstria
informtica i del processament de la informaci. El consorci es finana amb les quotes dels socis.
Lafiliaci s oberta a organitzacions i individus de qualsevol part del mn que donin suport a la norma Unicode i que vulguin collaborar en la seva difusi i aplicaci.
Unicode s un codi de 16 bits; per tant, el nombre de carcters que

podem representar s de 216 = 65.536 carcters.
Tamb cal recordar que, a ms de les dades que hem de transmetre, en

tota comunicaci hi ha altres senyals, principalment de control, que cal tenir en compte, com ara el comenament i la fi de la capalera, el comenament i la fi de la transmissi, etc. !
46
3. Unitats funcionals dels ordinadors
Les principals unitats que formen un ordinador sn les segents:

Unitats dentrada
Unitat de processament i emmagatzematge
Unitat de sortida
Unitat dentrada/sortida
Definim com a unitats funcionals de lordinador el conjunt delements del maquinari imprescindibles per al seu bon funcionament.
Els elements del maquinari es poden classificar segons la funci
que tinguin en:
Unitat central de processament
Memria principal
Unitats dentrada i sortida
Unitat central de processament

Tamb es coneix per les sigles UCP (unitat central de processament), o b CPU (de langls central
processing unit). Alguns autors consideren la memria central com un element ms de la CPU per
les relaci que tenen, per les seves caracterstiques i funcions. En realitat, per, no s aix, ja que
avui dia la memria principal no forma part de la CPU.
Tots els elements que formen les unitats funcionals necessiten algun tipus de comunicaci per funcionar correctament; aix saconsegueix grcies al bus del sistema.
Tamb, perqu la comunicaci entre aquests dispositius i altres mquines
sigui eficient, a vegades cal que altres mquines la gestionin. Aix s el
que fan els anomenats controladors.
Podem veure aquests elements i les relacions que estableixen en les figures 5, 6 i 7.
Figura 5. Esquema dels elements de les unitats funcionals dun ordinador
El bus del sistema s el mitj de

comunicaci entre els diferents
elements que formen les unitats
funcionals.
Controladors
Dispositius que gestionen
el funcionament de determinat
maquinari fent la comunicaci
entre elements de les unitats
funcionals i dispositius perifrics
(per exemple, els monitors,
les impressores, etc.).
47
Figura 6. Esquema dels elements de les unitats funcionals dun ordinador
Figura 7. Estructura funcional dels ordinadors
Aquests elements que constitueixen les unitats funcionals formen part

del maquinari; per tant, tenen una part fsica que podem veure, tocar, etc.,
i estan formats per circuits electrnics. Els podem estudiar a partir de
lmbit electrnic o de circuit, o a partir de lmbit lgic. Nosaltres lestudiarem des de lmbit electrnic. !
3.1. La memria principal i els seus elements

La memria principal tamb es coneix com a memria central. Igual que
passa amb les persones, la memria de lordinador s capa de retenir o emmagatzemar dades i instruccions que sn accessibles en qualsevol moment.
Abans que lordinador manipuli les dades i les ordres mitjanant lALU,
aquestes es transfereixen a la memria principal. De la mateixa manera,
els resultats obtinguts del procs quedaran emmagatzemats en aquesta
memria.
La memria principal o central s el dispositiu electrnic en qu estan situades les dades o instruccions que manipular lALU, o els resultats que obtinguin daquests tractaments.
ALU s la unitat aritmtica i lgica.
48
La memria principal t un paper molt important dintre de la unitat central de processament. s un dispositiu totalment electrnic i, per tant,
qualsevol informaci que contingui s accessible quasi instantniament.
Per aix, a vegades, tamb s coneguda amb el nom de dispositiu demmagatzematge daccs immediat.
Daltra banda, la memria principal t una capacitat limitada i, en determinats moments, ha tingut uns preus bastant elevats en comparaci amb
altres elements del maquinari. Per aix i per altres factors, aquesta memria es complementa amb la memria externa o memria secundria.
La memria principal est formada per xips de silici. Els xips sn

dispositius electrnics formats per circuits integrats.
Elements de la memria
La memria est formada per celles o posicions de memria numerades
de forma consecutiva, que tenen la capacitat de retenir la informaci mentre lordinador est connectat a una font denergia elctrica.
Cada cella t un nom que sanomena posici de memria i un identificador o nmero dordre anomenat adrea de memria. En la figura 8, teniu
un esquema. !
Figura 8. Esquema bsic de la memria principal
Cella de la memria
Cada posici de la memria est formada per dispositius electrnics de base binria, de manera que,
en cada instant, cada un pot adoptar un dels dos estats binaris: on per representar l1 binari, i off per
representar el 0 binari.
Com a conseqncia de tot aix, el conjunt complet dels dispositius de dos estats que forma cada
posici de la memria principal proporciona un mtode per codificar les dades duna manera semblant al dun llum encs o apagat.
Cada posici de memria t una quantitat determinada de bits, de manera que totes les posicions
tenen el mateix nombre de bits (per exemple, 8 bits, 16 bits, 32 bits, etc.).
La manera de gestionar cada posici de la memria, quan es manipula la

memria en operacions de lectura o escriptura, sanomena paraula.
La memria principal disposa dels elements segents per dur a terme les
seves funcions:
registre dadrea de memria (RAM)
Memria externa (memria

secundria)
La memria secundria
s un dispositiu que permet desar
grans quantitats dinformaci
per perodes generalment llargs
de temps.
Circuit integrat
Un circuit integrat s un conjunt
de components electrnics amb
funcions determinades. Milers
de components electrnics en una
integraci en miniatura.
49
registre dinformaci o intercanvi de memria (RlM)

selector o descodificador de memria
Analitzem ms detalladament cada element:
1) Registre dadrea de memria. Abans de fer qualsevol operaci de
lectura o escriptura en la memria, sha de collocar ladrea de la cella
que sutilitzar en loperaci en aquest registre, tant si s per gravar-hi
com si s per treuren dades.
2) Registre dinformaci o intercanvi de memria (RIM). Aquest registre rep la informaci obtinguda de la lectura de la memria. Aquest registre ha de contenir la informaci que volem escriure i desar en la
memria.
3) Selector de memria o descodificador. Aquest dispositiu sactiva cada
vegada que es produeix una ordre de lectura o escriptura. Connecta la
cella de memria indicada per ladrea del registre dadrea de memria amb el registre dinformaci de memria, la qual cosa fa possible la
transferncia de dades en un sentit o en laltre (memria a RIM, RIM a
memria).
Bsicament, hi ha tres parmetres que permeten mesurar la velocitat de
Capacitat de la memria
A fi de mesurar la capacitat
de la memria principal o central,
es fan servir les mateixes unitats
que les que hem utilitzat per a la
mesura de la informaci. Per tant,
podem parlar de capacitats de la
memria principal duns 512 bytes,
1.024 KB, 32 MB, 64 MB, 128 MB,
etc.
resposta duna memria:

Temps daccs (Ta). s el temps mxim que es tarda a llegir o escriure el
contingut duna posici de memria.
Temps de cicle (Tc). s el temps mnim entre dues lectures.
Amplada de banda (Ab). s el nombre de paraules que es transfereixen
entre la memria i la CPU en cada unitat de temps: Ab = 1 / Tc.
Seqncia de passos per llegir o escriure una dada en la memria principal
1) Llegir
Per llegir una dada se segueixen els passos segents:
a) Es posa ladrea en el registre dadrea.
b) Mitjanant el descodificador, saccedeix a ladrea de memria.
c) Se situen les dades en el registre de dades.
2) Escriure
Per escriure una dada se segueixen els passos segents:
a) Es transfereix ladrea en qu sescriur al registre dadrea.
b) Es transfereixen les dades al registre dinformaci.
c) Es descodifica ladrea de memria.
d) Es passa el contingut del registre dinformaci a ladrea que cont el registre dadrea.
!!
La classificaci i els aspectes
fsics de les memries els podeu
consultar en la secci Annexos
en el web del crdit.
50
3.2. La unitat central de processament
La unitat central de processament (UCP o CPU) s el cervell de lordinador. La seva missi s controlar, coordinar i efectuar les operacions del sistema informtic. Per aix, agafa cada una de les ordres
del programa que hi ha en la memria principal, les analitza i interpreta, i dna les ordres necessries per executar-les.
Fsicament, est formada per circuits electrnics que en un microordinador

es troben integrats en una pastilla o xip denominada microprocessador. En
lactualitat, hi ha diverses empreses que es dediquen a comercialitzar microprocessadors; per exemple: Motorola (famlia 68xxx), IBM, Apple, Intel (famlia 8080, 8086, 8088, 80286 286, 386, 486, Pentium, Pentium lI, Pentium III,
Pentium IV, etc.), Digital (Alpha), CYRIX (famlia Mx), AMD (famlia Kx), etc.
La unitat central de processament est formada per les unitats que se citen a continuaci (vegeu figura 9):
Els registres
Unitat aritmtica i lgica (ALU)
Unitat de control (CU)
Figura 9. Esquema dun processador
3.2.1. Els registres

A linterior del processador hi ha unes zones reservades per a lemmagatzematge de petites quantitats dinformaci. Sn els registres interns.
Sanomena registre un conjunt de bits que es manipulen en bloc.
El microprocessador s un conjunt
de circuits electrnics que estan
integrats en un xip.
51
Un registre de 8 bits pot enviar la seva informaci a la memria o a un altre registre. La transferncia no s bit a bit, sin que es passen els 8 bits
alhora. Hi ha registres de 4, 8, 16, 32 i 64 bits. Els registres interns dun
processador acostumen a tenir la mateixa amplada.
Podem diferenciar dos tipus de registres interns:
1) Registres interns ds general. El processador utilitza aquests registres per a lemmagatzematge temporal de dades o adreces de memria; s
a dir, la posici de memria en qu semmagatzemen les dades. Podem
trobar els segents:
a) Registres interns de dades. Sutilitzen per emmagatzemar dades que el
processador sollicita freqentment. Un exemple daquest tipus de registre s lacumulador que sutilitza en les operacions aritmtiques.
b) Registres interns dadrea. Es pot guardar ladrea de memria on es
troba la dada. Mitjanant aquest registre podem accedir a posicions contiges de memria.
2) Registres interns especfics. Hi ha registres en linterior dels processadors que tenen una comesa especfica i, per tant, no sn ds general. Podem indicar els segents:
a) Comptador de programa. Un dels registres que du el control de les instruccions del programa que sexecuten s el comptador de programa.
El comptador de programa (program counter, PC) s un registre

especfic que est pendent de la instrucci del programa que sexecuta o la propera a executar.
El processador porta de la memria la instrucci assenyalada pel PC i la

comena a executar. Immediatament, el PC incrementa el seu valor per
preparar-se per a la instrucci segent.
b) Punter de pila. Dins la memria RAM, hi ha una zona destinada a lemmagatzematge dinformaci temporal: s la pila o stack.
El punter de pila (stack pointer, SP) s un registre que mant

ladrea duna dada que est emmagatzemada en la pila.
El processador pot guardar el contingut dels seus registres interns temporalment, per recuperar-los ms tard, en la pila. El processador accedeix r-
PC, SP, FLAG i IR

PC (personal counter) s un
registre especfic que apunta cap
a la instrucci del programa que
sexecuta o la propera a executar.
SP (stack pointer) s un registre
que mant ladrea duna dada
emmagatzemada en la pila.
FLAG (flag register) s un registre
que cont informaci sobre
el resultat de lltima operaci
efectuada en lALU.
IR (instruction register)
s un registre que mant el codi de
la instrucci que sexecuta.
52
pidament a aquesta memria, ja que el registre punter de pila lassenyala

permanentment. Aquest registre sincrementa o disminueix automticament quan saccedeix a la memria de pila.
c) Indicador de resultat. Cada bit del registre indicador de resultat (flag
register, FLAGS) cont informaci sobre el resultat de lltima operaci
efectuada en lALU. El nombre de bits del FLAGS i el seu significat varien
dun processador a un altre.
d) Registre dinstrucci. La unitat de control t una referncia permanent
de la instrucci en curs mitjanant el registre dinstrucci.
El registre dinstrucci (instruction register, IR) mant el codi de

la instrucci que sexecuta.
3.2.2. Unitat aritmtica i lgica

Totes les operacions matemtiques i lgiques que el processador ha defectuar es realitzen en un bloc intern especialitzat anomenat unitat aritmtica
i lgica (UAL o ALU: arithmetic logic unit).
La unitat aritmtica i lgica gestiona les operacions elementals de

tipus aritmtic (sumes, restes, etc.) i, tamb, les de tipus lgic (operacions en les quals el resultat s de tipus lgic: vertader o fals).
Aquesta unitat t dues entrades per als operands i una sortida per al resultat. El processador dirigeix cap a les entrades de lALU els registres sobre
els quals sha defectuar loperaci. El resultat apareix a la sortida de
lALU i es recull en un registre o senvia al bus.
Molts processadors dirigeixen la sortida de lALU (vegeu figura 10) cap a
lacumulador.
Per comunicar amb les altres unitats funcionals sutilitzen els busos.
Hi podem trobar els elements segents:
Circuits operacionals. Circuits necessaris per fer les operacions amb les
dades procedents dels registres dentrada.
Registre dentrada. Emmagatzema dades o operands que intervenen en
una instrucci abans de la realitzaci de loperaci per part del circuit operacional.
Un acumulador s un registre en
qu se situen els resultats de les
operacions de clcul realitzades
per lALU.
53
Figura 10. Esquema de lALU
Registre acumulador. Emmagatzema els resultats numrics del circuit

operacional. Tamb est connectat als registres dentrada per a la realimentaci, en cas doperacions encadenades, i t una connexi amb el
bus de dades per enviar els resultats a la memria central o a la unitat
de control.
Registre destat. Registre que emmagatzema algunes condicions de
situacions donades en lltima operaci feta i que hem de tenir en compte
en les operacions segents.
3.2.3. Unitat de control

La unitat de control (control unit, UC o CU) realitza una srie doperacions bsiques per al funcionament del processador:
Interpreta les instruccions del programa que li arriben de la memria del
sistema.
Dirigeix els registres adequats cap a lALU.
Controla els busos interns.
Ordena a lALU efectuar loperaci indicada en el programa.
Porta de la memria les dades necessries, i hi envia les dades resultants.
Gestiona els busos externs de comunicaci amb la memria externa i
els perifrics.
La unitat de control s el centre nervis de lordinador, ja que s on es

controlen, es governen i es decideixen totes les operacions. s el cervell que organitza tots els elements interns i externs del processador.
54
Figura 11. Unitat de control
La unitat de control (figura 11) controla directament el registre dinstrucci IR, el comptador de programa PC, el registre de pila SP i una srie de
registres ocults a lusuari, en els quals semmagatzemen temporalment
instruccions, dades o adreces.
La unitat de control consta dels elements segents:
1) Descodificador dinstruccions. La instrucci que el processador porta
de la memria semmagatzema en el registre dinstrucci, IR. Aquest registre est connectat a una unitat anomenada descodificador dinstrucci
(instruction decoder, ID). El descodificador s el dispositiu que t com a
funci la interpretaci del tipus dinstrucci a partir del codi doperaci
que hi ha en el registre dinstrucci, i genera els senyals de control que sn
necessaris per executar correctament una instrucci.
2) El rellotge o temporitzador. El ritme de funcionament del descodificador dinstrucci, el marca un senyal de rellotge. Tots els senyals generats
pel descodificador dinstrucci estan sincronitzats amb aquest rellotge per
mitj del bloc seqenciador. Aquest procs de sincronitzaci sanomena
temporitzaci (timing).
Grcies a aquesta temporitzaci, les diferents operacions de gesti es fan
duna manera ordenada, sense encavalcar el control ni la informaci.
Una de les mesures de velocitat dun sistema processador la dna la freqncia del seu rellotge. Aquesta s una primera aproximaci de la velocitat i permet la comparaci entre sistemes que utilitzen el mateix
processador. La freqncia es pot mesurar en Hz, kHz, MHz, etc. Un Hz
equival a un cicle per segon; aleshores, quan es parla duna freqncia de
rellotge de 16 MHz, es parla de 16 milions de cicles per segon. Tamb sabem
que T = 1/F, en qu T s el perode expressat amb segons i F s la freqncia,
ja que T = 1 / 16.000.000 = 6,25. 10-8 s, equivalent a 62,5 ns, que indica la
duraci dun cicle.
3) El seqenciador. s el dispositiu que marca les pautes amb qu shan
dexecutar les diferents parts de la instrucci en coordinaci amb els
impulsos enviats pel rellotge.
55
3.2.4. Arquitectures dels microprocessadors

Els microprocessadors shan fabricat utilitzant dues tecnologies conegudes amb els noms de CISC i RISC. !
1) CISC (complex-instruction-set computing, repertori complex dinstruccions dordinador) repertori complex dinstruccions dordinador: la
tecnologia ms utilitzada en la fabricaci dels microprocessadors, que consisteix en la utilitzaci dun joc dinstruccions complexes que es basen en
la implementaci dun gran nombre dinstruccions en el processador per
possibilitar tenir programes ms petits i per tant ms rpids. Les CPU i
les CISC ms esteses sn de la famlia 80x86 dIntel. Tamb sn importants les companyies Cirix i AMD, que fabriquen processadors amb el joc
dinstruccions 80x86 a un preu ms redut que els dIntel.
2) RISC (reduced-instruction-set computing, repertori redut dintrusions
dordinador): en aquesta tecnologia es fa servir un joc dinstruccions redut,
i sintenta utilitzar el nombre ms petit possible dinstruccions. s la ms
fcil de dissenyar i t lavantatge de fer les operacions a ms velocitat, a
costa dutilitzar programes ms grans. s una tecnologia ms simple.
Per aix permet minimitzar el nombre dinstruccions i la complexitat a
lhora de dissenyar la CPU. Alguns exemples darquitectura RISC sn
lSPARC, de lempresa Sun Microsystems; el microprocessador Alpha, dissenyat per Digital, els Motorola 88000 i el PowerPC. Aquest processadors
sutilitzen, principalment, en aplicacions industrials i professionals per la
seva gran rendibilitat i fiabilitat.
Comentari
Normalment, els micros de lempresa Intel per a PC han estat dissenyats segons la tecnologia CISC,
per actualment sestan desenvolupant solucions mixtes. Amb les tecnologies actuals, s possible
integrar, en linterior del micro, milions de transistors. Tots aquests transistors sorganitzen en un
gran circuit que rep el nom de DIE i que no s ms gran de 4 cm2. Aquest circuit est embolcallat per
una cpsula de cermica o plstic que el protegeix.
Tamb podem destacar els parmetres segents en els processadors:
Llei de Moore
La llei de Moore diu que cada divuit
mesos la tecnologia de fabricaci
deIs micros millora, de tal manera
que es podr duplicar el nombre
de transistors integrats en el
micro.
Un dels parmetres de fabricaci del micro s el nivell dintegraci, que

en aquests moments utilitza com a unitat de treball el nm (1 nm = 10-9 m).
El pas a la tecnologia de fabricaci CMOS en 90 nm, la que utilitza actualment el Pentium 4, es considerava impossible no fa gaires anys i, no obstant aix, els enginyers ja han aconseguit fabricar en 65 nm; lany 2007
arribaran als 45 nm; lany 2009 a 35 nm i, fins i tot, a 20 nm, el lmit
actual per a aquesta tecnologia.
Pel que fa a la tensi de corrent, podem dir que la tensi de 5 volts que es
feia servir fins no fa gaire, en lactualitat, s de 2 volts aproximadament,
amb la qual cosa sha millorat el problema de lescalfament del micro.
El nivell dintegraci indica

lamplada o lespai lliure que
hi ha entre els diferents elements
que formen el micro.
56
La placa base proporciona allotjament al micro i a les lnies de co-
!!
municaci amb altres components de larquitectura PC. En les plaques, el bus del sistema funcionava a 66 MHz fins no fa gaire, per
avui dia ja podem tenir busos de sistema que funcionen per sobre
dels 100 MHz (velocitat amb qu es comunica el processador amb la
Podeu trobar informaci sobre els

diferents tipus de scols del
processador en la secci
Annexos del web daquest crdit.
memria principal; a la meitat daquesta velocitat, saccedeix als dispositius PCI connectats). Cal tenir en compte aquesta velocitat del
microprocessador, ja que sempre ha de ser mltiple de la velocitat del
bus dels sistemes (per exemple, si tenim un processador a 133 MHz i
amb un bus de 66 MHz, la velocitat del micro que sobt, segons el
clcul, s 66 2).
Una de les parts del processador sencarrega de descodificar les
instruccions. Cada instrucci es manipula en registres interns petits
que t el mateix microprocessador i, segons la grandria daquests registres, el micro tindr una arquitectura o una altra. Aix, el 80286 i el
8086 tenien una arquitectura de micro de 16 bits, perqu cada un dels
registres interns tenia aquesta capacitat, la del 386 era de 32 bits i la
dels Pentiums, de 64 bits.
Un altre element important que cal tenir en compte en el microprocessador s la memria cau. La memria cau que tenen els micros sanomena
de nivell 1, i la capacitat que t s de poques K. Funciona a una velocitat
propera a la del micro. Hi ha una altra memria cau de nivell 2, que generalment s en la placa base (en el cas del Pentium II i Pentium III, s en
el cartutx, i en el Pentium Pro en el mateix micro), i en alguns equips hi
ha una tercera memria cau anomenada de nivell 3.
3.3. Busos del sistema

Podem definir com a bus del sistema el conjunt de circuits encarregats de la connexi i comunicaci entre la CPU i la resta dels elements de lordinador. Un bus s un conjunt de cables (pistes de
circuit imprs o fils conductors) que proporcionen un cam per al
flux dinformaci entre els diferents elements que formen lordina-
Srie i parallel
Srie: tots els bits passen pel
mateix fil un darrere de laltre.
Parallel: cada bit passa per un fil
diferent i en el mateix moment.
dor. Quan una dada passa dun component a un altre, viatja al llarg
daquest cam com per arribar al seu dest. Per cada pista o cable,
es transmet un bit. Un bloc de bits es pot transmetre fent-los passar
tots pels mateix cable (un bit desprs de laltre), o b fent-los passar
per diferents cables a la vegada.
!!
Si passen tots pel mateix cable, es diu que hi ha una transmissi en srie; si passen per diferents cables, es diu que hi ha una transmissi en
parallel.
Podeu trobar informaci sobre

levoluci dels microprocessadors
en la secci Annexos del web
daquest crdit.
57
En les figures 12 i 13, teniu un esquema dels busos de comunicaci dun

ordinador.
Figura 12. Esquema de busos de comunicaci dun ordinador
Figura 13. Esquema de busos de comunicaci dun ordinador
Pel bus, shan de transmetre diferents tipus dinformaci: ladrea de les

dades a les quals volem accedir, la dada a transferir o la informaci de control, que permet loperaci amb els diferents elements. Aix, segons la funci (i, per tant, el tipus dinformaci) que circula pels busos, es poden
diferenciar els tres busos segents:
1) Bus dadreces de memria. Sencarrega de transportar les adreces de
memria o del perifric a les quals la CPU vol accedir. Lamplada del bus
dadreces indica la quantitat de memria a la qual pot accedir un processador. Hi ha processadors amb el bus dadreces de 16, 20 i 32 bits damplada. Amb un bus de 16 bits (16 fils conductors en parallel), podem accedir
a 216 = 65.536 posicions de memria.
2) Bus de dades. Transporta les dades entre registres. s bidireccional, s
a dir, els mateixos fils sutilitzen per transmetre informaci cap a dintre o
cap a fora duna unitat en instants diferents.
3) Bus de control. Proporciona uns senyals de lectura i escriptura que controlen ladrea a la qual es dirigeix la dada, que pot anar del processador a
la memria, o b de la memria al processador. Els processadors tenen un
altre bus de control per governar els seus registres interns.
58
En la taula 5, teniu un resum de les principals caracterstiques dels busos

dadreces i de dades segons el tipus de processador.
Taula 5
Caracterstiques dels busos dadreces i de dades
Processador
Bus dadreces (bits)
Bus de dades (bits)
8086
20
16
8088
20
80186
20
16
80188
20
80286
24
16
80386 SX
32
16
80386 DX
32
32
80486 DX
32
32
80486 SX
32
32
Pentium
32
64
Pentium Pro
32
64
A ms, podem diferenciar dos tipus de busos segons les parts del sistema
que connecten: el bus que connecta la CPU amb la memria (bus intern o
de CPU) i el que connecta la CPU amb la resta delements (bus dexpansi), que s una prolongaci del bus intern. !
El bus de CPU s interessant pels tipus de memria que exigeix, ja
Bus intern i bus extern

Bus intern (de CPU): comunica
la CPU i la memria principal.
Bus extern (dexpansi): comunica
la CPU i la resta dels components
de lordinador.
que es dedica a transferir dades entre la CPU i la memria. Destaca

per la velocitat. Hi ha arquitectures amb velocitats superiors a 100
MHz.
Per els busos realment interessants sn els busos dexpansi. Les diverses arquitectures de les plaques es diferencien bsicament per les
caracterstiques del bus dexpansi. El bus permet intercomunicar el
processador, la memria i els perifrics, i les seves caracterstiques seran decisives a lhora determinar-ne les prestacions.
3.3.1. Busos dexpansi

Hi ha dues organitzacions fsiques doperacions E/S que estan relacionades amb els busos:
1) Bus nic. No accepta un controlador DMA (tot es controla des de la
CPU).
2) Bus dedicat. Suporta controladors DMA. Tracta la memria de manera
diferent que els perifrics (utilitza un bus especial), al contrari que el bus
E/S: entrada/sortida.
DMA (direct memory access)

significa accs directe a memria.
59
nic, que considera posicions de memria a tots dos. Aquest bus especial
dedicat t 4 components fonamentals:
a) Dades. Intercanvia informaci entre la CPU i els perifrics.
b) Control. Porta la informaci referent a lestat dels perifrics (petici
dinterrupcions). !
c) Adreces. Identifica els perifrics que ha dutilitzar.
d) Sincronitzaci. Temporitza els senyals de rellotge.
Lavantatge del bus nic s la simplicitat de lestructura, que el fa ms econmic; per no permet que es realitzi, a la vegada, transferncia dinformaci
entre la memria i el processador, i entre els perifrics i el processador. Dal-
Interrupci
Una interrupci s la situaci
en la qual es para
momentniament lexecuci duna
determinada tasca per executarne una altra. Una vegada
acabada, es continua amb
la primera a partir del punt en qu
es va deixar.
tra banda, el bus dedicat s molt ms flexible i permet transferncies simul-
!!
tnies, per s ms complex i, per tant, els costos sn ms elevats.

En la taula 6 es presenten algunes caracterstiques dels busos principals.
Taula 6
Podeu trobar informaci sobre

els diferents tipus de busos
en la secci Annexos del web
daquest crdit.
Caracterstiques dels principals busos

Sortida
Denominaci
ISA (XT)
Connectors
Bit dades/
adreces
Velocitat de
transferncia
62
8/20
1 MB/s(5 MHz)
Destinat al processador 8088.

Baixa resistncia al soroll.
62 + 98
16/24
8 MB/s(8 MHz)

Baixa resistncia al soroll.
32/
10 MB/s(>10 MHz)
Destinat al processador PS/2 (50,80) dIBM.

Estndard proposat per IBM.
Ms resistncia al soroll que lISA i aix els fa ms
segurs.
Incompatible amb ISA.
Permet configurar las plaques dinterfcie per a
aquest bus per mitj de programari.
32/
33 MB/s(8 MHz)

Estndard proposat per Compaq, Tandy, AST,
AT&T.
Major resistncia al soroll que lISA.
Compatible amb ISA.
Permet configurar las plaques dinterfcie per a
aquest bus per mitj de programari.
32/
133 MB/s(33 MHz)

Compatible amb ISA.
Suporta targetes de vdeo, controladora de discos,
targetes de xarxa i targetes de memria.
(industry standard
architecture:
arquitectura estndard
de la indstria)
1984
1987
ISA (AT)
MCA
(micro channel
architecture:
arquitectura de micro
canal)
1988
EISA
(extended ISA: ISA
ests)
1993
VESA (local bus)

(Video Electronics
Standarts Association:
Associaci
dEstndards per a
lElectrnica de Vdeo)
PCI (V 1.0)
62 + 98 +
112
148 MB/s(40 MHz)

267 MB/s(50 MHz)
124
32/
184
132 MB/s(<33 MHz)
(peripheral component
interconnect:
interconnexi de
components
electrnics)
1994
PCI (V 2.0)
64/
264 MB/s(<33 MHz)
1997
PCI (V 2.1)
64/
264 MB/s(<33 MHz)
SCSI (SCSI-1)
8/
5 MBps (5 MHz)
1980
(small computer
system interface,
interfcie per a sistemes
de computaci petits)
Nota
Destinat al processador 80486DX4 i Pentium.

Incompatible amb ISA.
Suporta fins a 10 dispositius (interfcie de vdeo,
discos rgids, xarxes locals, plaquetes per a
multimdia).
Suport plug and play.
Dona suport a dispositius com escners, unitats

CD-ROM, DVD, discos Bernoulli, ZIP, etc.
Permet la connexi de dispositius (fins a 8) SCSI
en forma de cadena, utilitzant el bus per torns.
60
Caracterstiques dels principals busos

Sortida
Denominaci
Connectors
Bit dades/
adreces
Velocitat de
transferncia
Nota
Fast SCSI (SCSI-2)
8/
10 MBps (10 MHz)
Connecta fins a 8 dispositius.
Fast wide SCSI
16/
20 MBps (10 MHz)
Connecta fins a 16 dispositius.
8/
20 MBps (20 MHz)
Connecta entre 4 i 8 dispositius.
16/
40 MBps (20 MHz)
Connecta 4, 8 i 16 dispositius.
8/
40 MBps (40 MHz)
Connecta 8 dispositius.
16/
80 MBps (40 MHz)
Connecta 16 dispositius.
1/
1 Mbps a 12 Mbps
Aquest bus ha estat dissenyat per poder ser

utilitzat amb un gran nombre de dispositius (ex.:
teclats, joysticks, ratol, cmeres digitals, etc.).
Suporta plug and play.
Permet la desconnexi de dispositius en calent.
USB permet connexions de fins a 5 min cada
vegada i es poden connectar fins a 127
dispositius.
(Fast SCSI-2)
Ultra SCSI
(Fast-20)
Wide ultra SCSI
(Fast-40)
Ultra2 SCSI
(Fast-40)
Ultra2 SCSI
(Fast-40)
USB
(universal serial bus:
bus srie universal)
3.3.2. La placa base

Quan un usuari amb pocs coneixements dinformtica compra un nou
equip informtic, generalment avalua la velocitat del micro, la quantitat
de memria RAM installada o la quantitat de gigues de disc dur que necessita, etc. Per poques vegades es dna importncia a la placa base
(placa mare, principal o motherboard), i s en aix que cometem un
greu error. No t sentit tenir un processador molt rpid, molta memria
i molta capacitat de disc dur si tot aix ho muntem en una placa base
antiquada.
La placa base s el component sobre el qual es colloquen tots els altres.
s una placa de circuit imprs en qu sinsereixen tots els xips de tots els
components. s la placa ms gran dun ordinador. El rendiment general
de lequip dependr molt del seu disseny i del chipset de la placa.
La placa base s lencarregada dinterconnectar i comunicar tots els

components de lordinador. La placa base s la base de qualsevol sistema informtic. De la seva construcci, disseny i qualitat dependr
el bon funcionament del nostre equip informtic. Disposar duna
placa ben dissenyada i preparada per al futur significa, a ms de poder treballar a ms velocitat, tenir ms possibilitats per ampliar la
memria, canviar el micro i no patir incompatibilitats amb les noves
tecnologies que van sortint.
61
La forma fsica de les plaques base, la grandria i la disposici dels diferents components tamb han evolucionat amb el pas del temps. Fa
pocs anys, cada fabricant dordinadors dissenyava la seva prpia placa
base, i aix originava molts problemes, principalment dincompatibilitats. Per solucionar-ho, es van comenar a fixar unes orientacions de
compliment lliure amb la idea de normalitzar aquest sector, i el resultat va ser un primer estndard anomenat Baby At, que posteriorment
sha modificat i ha donat origen a lactual estndard conegut com a
ATX, que ha estat acceptat per tots els fabricants de plaques base (vegeu figura 14).
Figura 14. Placa base tipus ATX
A lhora descollir una placa base podem valorar, entre altres coses, el disseny, les previsions de futur, la incorporaci de memria, lactualitzaci del
micro, les caracterstiques del joc de xips, el fabricant, les actualitzacions de
la BIOS, etc.; per tamb hem de tenir en compte que els altres elements de
la placa base tamb han de ser de qualitat (memries, microprocessadors,
discos durs, etc.).
Quan parlem de plaques base, es fa imprescindible fer referncia a un dels
seus elements ms importants: el joc de xips (chipsets).
Els jocs de xips s una srie de xips que varien en nombre segons el
model de la placa base. Sencarreguen de comunicar-se entre si i de
controlar tots els components de la placa base (el micro, la memria
principal, la memria cau, les controladores, etc.) i els perifrics externs amb els quals es comunica per mitj de diferents interfcies
(IDE, USB, en srie, en parallel, etc.).
El joc de xips controla el sistema i les seves capacitats, i du a terme totes les
transferncies de dades entre els busos, la memria i el microprocessador.
Per aix, gaireb es pot considerar lnima de cada ordinador.
ATX: advanced technology

extended.
62
Figura 15. Chipsets
Dintre dels moderns jocs de xips sintegren diferents dispositius com ara
els segents:
Controladores de memries
Controladora EIDE
Conts PCI
Rellotge en temps real
Controladora daccs directe a memria (DMA).
Controladora de teclat i ratol
Controladora de memria cau de segon nivell
Un dels avantatges de disposar de tots aquests elements agrupats dintre
de dos o tres xips s que eviten els llargs perodes de comprovaci de compatibilitats i funcionament, que abans es produen en desenvolupar una
nova placa base, ja que els nous xips que es necessitaven eren molt complicats de provar en conjunt.
Respecte als inconvenients, el joc de xips no es pot actualitzar, ja que est
soldat a la placa base; per aix, si surt una nova tecnologia que el nostre
joc de xips no pot suportar, lnica soluci ser substituir la placa base.
3.3.3. Components de la placa base

Els principals components de la placa base sn:
El scol del processador. s on va inserit el processador.
Els scols de la memria RAM.
Els scols de la memria cau.
Els scols de la memria ROM.
Els chipsets. Conjunt de circuits integrats que implementen/controlen i coordinen les funcions dels busos i els dispositius connectats a ells (CPU, memria principal, cau, targetes, etc.). Tamb fan
de pont entre el bus de CPU i el bus dexpansi. La seva tasca prin-
63
cipal consisteix a regular el flux de dades entre la CPU, la memria

principal, la cau i els slots dexpansi en les operacions de lectura/
escriptura.
Els slots. Sn les ranures en qu es poden inserir altres targetes (per
exemple, PCI, ISA, etc.).
El scol VRM (voltage regulator module). Sutilitza per controlar el
voltatge que ha de fer funcionar el processador.
El generador de rellotge en temps real.
La BIOS (basic input/output system) i la memria CMOS. La BIOS
s un conjunt de petits programes per controlar les entrades i sortides
de dades en el sistema. Sn rutines, per exemple, per escriure en memria de vdeo, manipular les unitats de disc, etc. Sinclouen en un programa anomenat setup, amb qu es configuren molts elements de
lequip: unitats de disc, data i hora, activaci de la cau, control del bus
PCI, etc. Aquestes dades poden variar, per tant, no podem desar-les en
ROM, per interessa que no es perdin en apagar lequip. Per evitar-ho,
semmagatzemen en una petita memria RAM de baix consum alimentada per una bateria anomenada memria CMOS (complementary
metal oxid semiconductor).
Els jumpers de configuraci. Sn petits interruptors que permeten configurar diversos elements com ara el microprocessador, el voltatge, etc.
Figura 16. Components duna placa base
Moltes plaques base porten les sigles FX, VX, TX, LX, BX, GX, NX, etc.,
que sn les nomenclatures utilitzades per identificar els tipus de joc de
64
xips que incorporen. Levoluci de les plaques base est relacionada amb
la mateixa evoluci de lordinador.
Figura 17. Placa base ATX amb slot 1
Figura 18. Placa base ATX amb socket A
3.4. Suports i unitats dentrada i sortida

Sabem que perqu la unitat central de processament faci la seva feina, cal
que la informaci que ha de manipular estigui situada en elements fsics
als quals pugui accedir de manera rpida i eficient. Aquests elements fsics sanomenen suports de la informaci.
El suport de la informaci s lelement fsic que permet emmagatzemar la informaci i les dades de tal manera que lordinador hi pugui accedir.
Objectius de tot suport

Emmagatzemar la informaci que ser manipulada i tenir la capacitat per desar-la durant perodes
de temps ms o menys llargs.
Ser un mitj de comunicaci entre els usuaris i lordinador, de manera que les dades dentrada siguin
intelligibles per a lordinador i les dades de sortida ho siguin per a les persones.
Format ATX
Les noves plaques ATX tenen
una grandria de 305 244
millmetres; s a dir, que una
de les principals innovacions est
en la relaci de forma, la qual cosa
permet la installaci de ms
components amb vista a ampliar
les possibilitats dels equips.
65
Els suports es poden classificar de diverses maneres, per les ms utilitzades sn les que tenen en compte els criteris segents:
1) Per ls que sen faci
a) Reutilitzable. Podem fer servir el suport ms duna vegada per desar informaci (per exemple, els disquets, el disc dur, la cinta magntica, etc.).
b) No reutilitzable. Noms el podem utilitzar una vegada per desar la informaci (per exemple, el paper, la fitxa perforada, etc.).
2) Per la forma daccs a la informaci
a) Seqencials. Per accedir a una determinada informaci del suport, cal
passar per tota la informaci anterior (per exemple, les cintes magntiques).
b) Directes. Permeten accedir a la informaci de manera directa o immediata (per exemple, els disquets).
3) Per les caracterstiques fsiques del suport
a) Perforats. Sn els que codifiquen i mantenen la informaci per mitj
de perforacions en el suport (per exemple, les fitxes perforades de 80
columnes i les de 96 columnes, les cintes perforades, etc.).
b) Magntics. Mantenen la informaci codificada per mitj de dispositius
magntics (per exemple, els disquets).
c) ptics. Els continguts daquests suports es manipulen mitjanant tcniques especials com la reflexi de la llum (per exemple, el CD-ROM, el
DVD, etc.).
d) Altres tipus. Formen part daquest grup tots els suports que no podem
situar en cap dels grups anteriors i que es limiten a presentar els resultats
dun procs (per exemple, el monitor).
4) Per la seva situaci
a) Locals. El suport est situat en el mateix lloc en qu es manipular.
b) Remots. El suport no est situat en el mateix lloc en qu es manipular
la informaci, sin en un altre.
Per manipular els continguts dels diferents suports informtics, lordinador necessita els dispositius perifrics, tamb coneguts com a perifrics
dentrada i sortida o unitats dentrada/sortida.
66
3.4.1. Perifrics
Tot ordinador, per potent que sigui, necessita comunicar-se amb lsser
hum, que el programa, li introdueix dades i aprofita els resultats del treball de la mquina.
Un dispositiu perifric s una unitat capa de manipular el suport

de dades i que permet comunicar lusuari i lordinador.
Com ja hem dit, els perifrics sn dispositius que es fan servir per comunicar-se amb lordinador. Han destar connectats a lordinador, ja que tots
sols no tenen capacitat per efectuar les funcions per a les quals han estat
dissenyats.
En els entorns informtics, tamb sutilitzen altres dispositius per a tasques
complementries. Aquests dispositius no necessiten estar connectats a lordinador per fer la seva feina i sn capaos de treballar independentment.
Sn els dispositius auxiliars. Per exemple, les mquines perforadores de
fitxes, les talladores de paper continu, etc.
Com hem fet per als suports dinformaci, establirem una classificaci
dels perifrics tenint en compte tot un seguit de criteris:
1) Segons la funci
a) Perifrics dentrada. La seva funci s lentrada de dades des de lexterior fins a la memria principal de lordinador (per exemple, el teclat, el
ratol, lescner, etc.).
b) Perifrics de sortida. La seva funci s treure les dades de la memria
principal a lexterior (per exemple, el monitor, les impressores, el plter,
etc.).
c) Perifrics dentrada/sortida. Sn els dispositius capaos de fer les dues
funcions anteriors en una mateixa mquina (per exemple, les unitats de
discos magntics, les unitats de cintes magntiques, etc.).
2) Per la situaci que tenen respecte a la CPU
a) Locals. Estan situats molt a prop de la CPU.
b) Remots. Estan situats lluny de la CPU; per tant, per gestionar-los calen
sistemes complementaris (per exemple, els routers, els mdems, etc.).
Dispositius auxiliars
Els dispositius auxiliars
no necessiten estar connectats
a lordinador per fer la seva feina.
Sn capaos de treballar
independentment.
67
Els perifrics no sn fcils ni cmodes dutilitzar per als processos. Daltra

banda, aquests no necessiten conixer les caracterstiques dels perifrics,
noms els intercanvis de dades. Per tant, aquests detalls han destar amagats, i aix les operacions dentrada/sortida seran independents del tipus i
model del dispositiu.
Generalment, els perifrics sn a lexterior de lordinador, encara que alguns (per exemple, la targeta de so, etc.), estan dintre de lordinador. La
transferncia dinformaci entre el processador i els perifrics es fa seguint el cam: processador, controlador, bus extern, interfcie i perifric
(vegeu figura 19). !
Figura 19. Esquema de loperaci dentrada/sortida
3.4.2. Interfcie processador-perifric

La comunicaci que sestableix entre el processador i els perifrics es pot
produir per alguns dels camins segents:
1) Registres. Els dispositius es poden connectar al processador per mitj
dels registres dels dispositius als quals es pot accedir directament en una
zona determinada de memria o, indirectament, per ordre del maquinari
que retorna lestat del dispositiu.
2) Controladors. Els dispositius complexos (discos, etc.) no es connecten directament al processador, sin per mitj dun controlador que
cont lestat del dispositiu, el controla i comprova les dades transferides. El controlador accepta les ordres del processador i shi comunica per mitj de registres com si fos un dispositiu. El controlador,
tamb anomenat unitat de control, pot gestionar diversos dispositius
del mateix tipus.
3) Canals. Normalment, els controladors estan connectats al processador
per un canal o processador dentrada/sortida (IOP, input/output processor). La finalitat dun canal s aconseguir que els dispositius es tractin
com a transparents. Els comandaments manipulen els canals i, quan acaben, el control torna al processador.
68
Per tenir una visi tan mplia com sigui possible dels dispositius dentrada/sortida, cal que fem referncia al driver.
El driver s el programari format per un conjunt de programes i taules que formen part del nucli del sistema operatiu, i que executen i
controlen totes les operacions dentrada/sortida sobre qualsevol perifric connectat a lordinador.
A ms, el driver cont la informaci que caracteritza cada perifric connectat a lordinador, i uns programes que controlen la prpia gesti i la de
les informacions que circulen en qualsevol sentit. Est situat permanentment en la memria principal.
Figura 20. Esquema del driver
3.4.3. Dispositius dentrada
Els dispositius dentrada sn totes les mquines que ens permeten

entrar informaci des de lexterior fins a la memria central.
Avui dia, nhi ha molts que poden fer aquesta funci: els teclats, els ratolins, els escners, etc.
En la taula 7, podeu veure les caracterstiques dalguns perifrics dentrada.
Taula 7
Perifrics dentrada
Perifric
Teclat
Caracterstiques
Cinc rees: teclat alfanumric, teclat numric, tecles de funci, tecles
del cursor i tecles especials.
69
Perifrics dentrada
Perifric
Caracterstiques
Ratol
Els seus moviments es reflecteixen en la pantalla (cursor). Simplifica la

selecci de funcions.
Palanques de jocs
Joystick i similars. Principalment per a jocs (3D). De diversos tipus.
Escner
Digitalitza imatges i textos (mitjanant el reconeixement ptic de

carcters).
De diversos tipus: de taula de corr i de m.
Pantalles tctils
Sn pantalles que serveixen per detectar pulsacions per canvi de

temperatura.
Sutilitzen en centres ds pblic.
Digitalitzaci dimatges i so
Sn targetes que detecten senyals analgics i els converteixen en

digitals.
Juntament amb la targeta de so, sacostuma a incloure un micrfon.
Tabletes digitalitzadores i
llapis ptic.
Utilitzades per a dibuix i arts grfiques. Es tracta duna taula en qu es

realitza el dibuix amb un llapis ptic.
El llapis es pot utilitzar independentment com una pantalla tctil.
Cmeres fotogrfiques
digitals
Digitalitzen imatges esttiques. Realitzen a la vegada els processos de

fotografia i escaneig.
Minicmeres de vdeo
(webcam)
Sutilitzen des de lauge dInternet. Es poden utilitzar simultniament

amb micrfon i auriculars.
Lectors de codi de barres
Detecten lamplada i la separaci de les bandes. Quan llegeixen el

senyal accedeixen a la base de dades en qu est la informaci del
producte.
Altres
Dispositius per a nens, persones amb discapacitats, de reconeixement

de la veu, etc.
3.4.4. Dispositius de sortida
Formen part del grup de dispositius de sortida, tots els perifrics

que tenen com a funci principal visualitzar la informaci que hi ha
emmagatzemada en la memria principal.
En podem destacar els segents: els plters, les impressores i els monitors.
En la taula 8 podeu veure les caracterstiques dalguns perifrics de sortida.
Taula 8
Perifrics de sortida
Perifric
Caracterstiques
Monitor
A ms de ser un dispositiu de sortida, permet comprovar les entrades de

dades. Les imatges es formen a partir de petits punts de llum (pcsels). Com
ms punts t el monitor, millor qualitat dimatge obtenim.
Impressora
Plasma en paper la informaci procedent de lordinador. Tipus: de matriu, les

trmiques, dinjecci de tinta i les lser.
Plter
Imprimeix grfics de gran qualitat. Funciona amb retoladors que es

desplacen sobre el paper.
70
Perifrics de sortida
Perifric
Caracterstiques
Altaveu
Proporciona la sortida dudio. Nhi ha de diversos tipus i potncies.
Sintetitzador de veu
Dna els resultats dun programa generant sons similars als de la parla
humana.
3.4.5. Dispositius dentrada/sortida
La caracterstica principal dels dispositius dentrada/sortida s que

el mateix dispositiu pot actuar com a dispositiu dentrada en un moment determinat i, en un altre, com un dispositiu de sortida.
Exemples: les unitats de cintes magntiques, les unitats de discos magntics, etc.
En la taula 9, que veureu a continuaci, trobareu les caracterstiques dalguns perifrics dentrada/sortida.
Taula 9
Perifrics dentrada/sortida
Perifrics
Caracterstiques
Cintes magntiques
Discos magntics
Discos ptics
Sn reutilitzables, per no direccionables. Aix implica que el seu accs s lent.

Flexibles
Reutilitzables, direccionables i portables. Discos de plstic recoberts duna superfcie magntica.

Dividits en sectors. Poca capacitat. Diferents tipus: 3,5 polsades (720 KB a 2,88 MB) o 5,25
polsades (de 360 KB a 1,2 MB).
Durs
Reutilitzables i direccionables. Normalment, van a dins duna carcassa. Formats per diverses capes
de discos. Des de 20 MB fins a GB.
Altres
Discos de cartutxos, Winchester, etc., com els ZIP i els JAZ.
Cd-rom
Direccionables i portables. La lectura es realitza per mitjans ptics. Alta capacitat

demmagatzematge, barats i segurs. Sn els ms utilitzats actualment. Diferents tipus: CD-R, CDRW, etc.
DVD
Semblants als CD per amb ms capacitat (daproximadament GB).

Esi 2201 c02 Ud1

Загружено:

Сведения о документе

Оригинальное название

Авторское право

Доступные форматы

Поделиться этим документом

Поделиться или встроить документ

Параметры публикации

Этот документ был вам полезен?

Это неприемлемый материал?

Авторское право:

Доступные форматы

Esi 2201 c02 Ud1

Загружено:

Авторское право:

Доступные форматы

Informaci i sistemes

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

Informaci i sistemes informtics

1. La informaci. Tractament. Ordinadors ..........................................

1.1. La informaci ..............................................................................

1.1.1. Elements de la informaci ..............................................

1.2. Tractament de la informaci .....................................................

1.3. Els ordinadors .............................................................................

1.3.1. La informtica ...................................................................

1.3.2. Lordinador ........................................................................

1.3.3. Evoluci dels ordinadors ..................................................

1.3.4. Generacions dordinadors ................................................

1.3.5. Classificaci dels ordinadors ...........................................

2. Codificaci de la informaci ..............................................................

2.1. Representaci de la informaci .................................................

2.2. Mesura de la informaci ............................................................

2.3. Sistemes de representaci de la informaci numrica ..........

2.3.1. Teorema fonamental de la numeraci ...........................

2.3.2. Conversi entre sistemes de numeraci .......................

2.3.3. Operacions bsiques amb sistemes de numeraci .......

2.3.4. Representaci dels nombres enters ...............................

2.3.5. Representaci dels nombres en coma o punt fix ..........

2.4. Sistemes de representaci de la informaci alfanumrica ....

3. Unitats funcionals dels ordinadors ..................................................

3.1. La memria principal i els seus elements ...............................

3.2. La unitat central de processament ...........................................

3.2.1. Els registres .......................................................................

3.2.2. Unitat aritmtica i lgica .................................................

3.2.3. Unitat de control ..............................................................

3.2.4. Arquitectures dels microprocessadors ...........................

3.3. Busos del sistema ........................................................................

3.3.1. Busos dexpansi ...............................................................

3.3.2. La placa base .....................................................................

3.3.3. Components de la placa base ..........................................

3.4. Suports i unitats dentrada i sortida .........................................

3.4.1. Perifrics ...........................................................................

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

Informaci i sistemes informtics

3.4.2. Interfcie processador-perifric ......................................

3.4.3. Dispositius dentrada .......................................................

3.4.4. Dispositius de sortida .......................................................

3.4.5. Dispositius dentrada/sortida ..........................................

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

Informaci i sistemes informtics

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

En acabar aquesta unitat didctica, heu de ser capaos del segent:

Distingir les principals etapes de levoluci de la informtica.

Interpretar la terminologia emprada en informtica.

Diferenciar les diferents fases que hi ha en el tractament de la informaci.

Classificar els diferents tipus de tractament de la informaci.

Conixer com interpreta les dades lordinador.

Diferenciar els elements que poden formar lordinador.

Aplicar les diferents unitats de mesura de la informaci.

Aplicar les tcniques de codificaci de la informaci.

Interpretar la informaci numrica, alfanumrica i alfabtica en

Classificar els ordinadors en funci de les seves caracterstiques.

Descriure les principals caracterstiques del maquinari funcional.

Identificar els elements que formen el maquinari funcional.

Interpretar el funcionament del maquinari funcional.

Identificar els principals suports informtics.

Classificar els suports informtics.

Informaci i sistemes informtics