Installaci, actualitzaci

i configuraci de sistemes
operatius

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

Installaci, actualitzaci i configuraci de sistemes operatius

ndex

Introducci ...............................................................................................

Objectius ...................................................................................................

1. Anlisi de sistemes operatius ...........................................................

1.1. Funcions del sistema operatiu ...................................................

1.2. Classificaci de sistemes operatius ...........................................

1.3. Components dun sistema operatiu...........................................

10

1.4. Famlies de sistemes operatius .................................................

11

1.4.1. MS-DOS ..............................................................................

11

1.4.2. OS/2 ....................................................................................

11

1.4.3. Windows ............................................................................

11

1.4.4. Unix.....................................................................................

12

1.4.5. Linux ..................................................................................

12

1.5. Organitzaci del disc dur ............................................................

13

1.5.1. Formatar un disc dur ........................................................

13

1.5.2. Sistemes darxius ..............................................................

13

1.5.3. Particions............................................................................

14

1.6. Requeriments de maquinari ......................................................

16

2. Actualitzaci en sistemes operatius .................................................

17

2.1. Windows Update .........................................................................

17

2.1.1. Configuraci actualitzacions automtiques ...................

18

2.1.2. Service pack ......................................................................

19

2.2. Procs darrencada de sistema operatiu ..................................

19

2.2.1. Gestors darrencada .........................................................

20

2.3. Els virus ........................................................................................

22

2.3.1. Dany que pot causar al sistema ......................................

22

2.3.2. Mitjans de propagaci dels virus ....................................

23

2.3.3. Ubicaci dels virus.............................................................

23

2.3.4. Tipus de virus ....................................................................

23

2.3.5. Smptomes ........................................................................

24

2.3.6. Els antivirus ......................................................................

24

2.3.7. Distribudors de programari antivirus ...........................

24

2.4. Programari antispyware .............................................................

25

2.4.1. Detecci de programari espia .........................................

26

3. Configuraci de servidor/client ........................................................

27

3.1. Definici de xarxa drea local (LAN) .......................................

27

3.2. Elements duna xarxa .................................................................

27

3.3. Tipus de xarxa ..............................................................................

28

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

Installaci, actualitzaci i configuraci de sistemes operatius

3.4. Tipus de servidors .......................................................................

28

3.5. Avantatges de larquitectura client/servidor ............................

29

4. Verificaci i documentaci del procs .............................................

30

4.1. Eines de verificaci .....................................................................

30

4.2. Configuraci de dispositius mitjanant ladministrador

de dispositius de Windows .........................................................

31

4.2.1. Passos per visualitzar la configuraci de recursos

en ladministrador de dispositius ...................................

32

4.2.2. Soluci als errors de dispositius .....................................

33

4.3. Programes de diagnstic ............................................................

34

4.3.1. Everest home (Antic AIDA32) .........................................

34

4.3.2. SiSoftSandra ......................................................................

36

4.4. Documentaci del sistema .........................................................

39

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

Installaci, actualitzaci i configuraci de sistemes operatius

Introducci

La configuraci i actualitzaci dequips informtics s un procs bsic per a

posar en marxa el nostre equip. Caldr saber quins sn els aspectes bsics
que ens permetran mantenir al dia el nostre equip.
Quan al crdit dInstalacions i manteniment de sistemes ja heu estudiat
els components fsics dun ordinador, ara en aquesta unitat ja comenareu
a estudiar la part ms lgica: linstal.laci i configuraci de sistemes operatiu, que representen la base per tal de poder treballar ms endavant
amb qualsevol programari.
Cada nucli dactivitat es correspon a uns eixos principals per a estudiar
lunitat didctica. En primer lloc veureu lanalisis dels sistema operatius.
En el nucli dactivitats Anlisi de sistemes operatius sabordar desde
un punt de vista teric les principals funcions dels sistemes operatius. A
lhora dinstal.lar un sistema operatiu tindreu en compte lorganitzaci del
disc dur, i per tant haurem de conixer els diferents tipus de sistemes darxius, la seva relaci amb els sistemes operatius i la realitzaci de particions.
Comprovarem en el nucli referent a lactualitzaci de sistemes, que una
de les part ms vulnerables del funcionament dun equip informtic sn
els sistemes operatius, a causa dels forats de seguretat. Daqu que es recalcar limportncia de tenir el nostre sistema actualitzat i daltra banda,
preveure linstal.laci de programari anti-virus i anti-espies.
En el nucli dactivitat Configuraci de servidor/client veurem la configuraci bsica dun sistema operatiu de xarxa, tant desde el punt de vista de
servidor com de client, essent un dels apartats ms interessants la configuraci dun controlador de domini.
I, lltim nucli Verificaci i documentaci del procs est molt relacionat amb el manteniment del sistema operatiu i el software de diagnstic.
Ls daquestes eines en permet reconixer i emetre un informe sobre
lestat del nostre ordinador.
Veureu que a lhora de treballar amb aquesta unitat , que en primer lloc
caldr treballar amb els material escrit, per tal dobtenir un primer punt
de vista teric, i ms endavant continuar amb la documentaci, en forma
dannexes, i amb els exercicis del material web.

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

Installaci, actualitzaci i configuraci de sistemes operatius

Objectius

En acabar la unitat didctica, heu de ser capaos del segent:

1.

Diferenciar les principals tasques del sistema operatiu.

2.

Classificar els diferents tipus de sistema operatiu.

3.

Enumerar els diferents components dun sistema operatiu.

4.

Analitzar els principals tipus de sistemes darxius.

5.

Reconixer la importncia de la planificaci a lhora de fer una

partici.

6.

Utilitzar una eina per gestionar les particions dun disc dur.

7.

Reflexionar sobre la importncia de les actualitzacions.

8.

Reconixer els principals mecanismes dels gestors darrencada.

9.

Conixer els principals trets dels programes antivirus i antiespies.

10.

Configurar una estaci de treball i un servidor de xarxes.

11.

Conixer les caracterstiques de les eines de verificaci de sistemes.

12.

Elaborar la documentaci del nostre sistema.

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

Installaci, actualitzaci i configuraci de sistemes operatius

1. Anlisi de sistemes operatius

Escollir el sistema operatiu adient a les funcions que esperem del nostre
equip informtic s una decisi important. Un altre aspecte important que
haurem de tenir en compte s el cost econmic: en cas que sigui de pagament, haurem de valorar el cost de les llicncies. Tamb caldr valorar si
treballarem en xarxa o no, si lordinador realitzar la funci de servidor, el
tipus de programari especfic per al sistema operatiu, etc. Per tant, caldr
que busquem la mxima informaci possible sobre aquest programari. Podem obtenir informaci a partir dInternet, de llibres, de coneguts...

1.1. Funcions del sistema operatiu

Un ordinador necessita duna srie de programari per desenvolupar una
srie de funcions: editor de text, full de clcul, programes de comptabilitat Amb el programari, un ordinador pot emmagatzemar, processar, recuperar informaci

El programari es pot classificar en dos tipus:

Els programes de sistema, que controlen els recursos de la mquina.
Els programes daplicaci, que ajuden a resoldre problemes als
usuaris.

Els programes de sistema o sistemes operatius sn els encarregats de permetre, a lusuari, laccs a la mquina duna forma transparent i senzilla.
Les funcions principals dun sistema operatiu les podrem resumir en els
segents punts:
Interpretar els comandaments que permeten a lusuari comunicar-se
amb lordinador.
Coordinar i manipular el maquinari del PC, com la memria, les impressores, el teclat, el ratol...
Gestionar els possibles errors de maquinari i la prdua de dades.
Organitzar els arxius en diversos dispositius demmagatzematge, com
discos flexibles, discos durs
Servir de base per a la creaci del programari, de manera que pugui ser
compatible amb diversos tipus dequips.
Configurar lentorn per a ls del programari i els perifrics, depenent
del tipus de mquina que sutilitza.

El programa fonamental
dun equip informtic s el sistema
operatiu.

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

Installaci, actualitzaci i configuraci de sistemes operatius

1.2. Classificaci de sistemes operatius

A lhora de fer una classificaci dels sistemes operatius, ens trobem amb
una srie de parmetres que ens ajuden a establir diferncies entre els sistemes:
1) Classificaci segons nombre dusuaris
Aqu tindrem en compte el nmero dusuaris que poden utilitzar un mateix sistema operatiu de forma simultnia. Distingim els dos tipus segents:
Monousuari. Serien els sistemes que suporten nicament un usuari a la
vegada: mentre un usuari utilitza els recursos de la mquina, ning ms
no els pot utilitzar. Podrem citar sistema operatiu com el DOS, Windows
9X, Windows 2000 Professional i Windows XP.
Multiusuari. Serien els sistemes operatius que sn capaos de donar servei a ms dun usuari a la vegada: els usuaris poden compartir els recursos dun mateix ordinador. Els recursos que es podrien compartir serien
el disc dur, les impressores, els escners, el programari Aquest tipus
de sistemes sutilitzen especialment per a xarxes. Citarem com a exemples de sistema operatiu multiusuari: Novell, Unix, Windows 2000/2003
Server
2) Classificaci segons nombre de processos
En aquest segon tipus, es tindria en compte la possibilitat dexecutar diversos programes alhora. En aquest segon apartat, podrem establir dos
grups:
Monotasca. Aquests sistemes operatius tenen la particularitat que sols
permeten executar un programa o procs i, per tant, tots els recursos de
lordinador es dediquen a un sol procs. Es pot donar el cas dun sistema
multiusuari i monotasca que admeti diversos usuaris al mateix temps; per, llavors, tan sols hi hauria un procs en el processador, i la resta de processos del altres usuaris shaurien desperar.
Multitasca. Aquests sistemes operatius poden executar diversos programes de forma parallela o concurrent. Dins daquest apartat, anomenarem els segents sistemes operatius: Unix, Windows NT, Windows 2000,
Windows 2003 Server No s imprescindible disposar de ms dun processador.

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

Installaci, actualitzaci i configuraci de sistemes operatius

3) Classificaci segons nombre de processadors

Tenint en compte el nombre de processadors, tindrem els sistemes operatius segents:
Monoprocs. Quan, en una mquina, tan sols disposem dun processador
que haur dexecutar tots els processos.
Multiprocs. En aquest cas, la mquina disposa de dos o ms processadors. Sn exemples daquest tipus: Unix, Windows NT, Windows
2000 Pro/Server, Windows XP Hi ha dos tipus de tcniques ds
dels processadors:
multiprocs simtric i
multiprocs asimtric.
En el primer cas, els processos sn enviats indiferentment a qualsevol
dels processadors disponibles, tenint en compte una forma ptima dequilibri en la carrega de treballs; mentre que, en el segon cas, el sistema operatiu reparteix lexecuci i especialitza cada un dels processadors en
programes o processos diferents. En la taula 1, us presentem una classificaci dels principals sistemes operatius.
Taula 1
Classificaci SO

Usuaris

Processos

Processadors

DOS

monousuari

monotasca

monoprocs

Windows 9X

monousuari

monotasca

monoprocs

Windows XP

monousuari

multitasca

multiprocs

Windows 2000/Pro

monousuari

multitasca

multiprocs

Windows 2000/2003
Server

multiusuari

multitasca

multiprocs

Linux

multiusuari

multitasca

multiprocs

Novell

multiusuari

multitasca

multiprocs

4) Classificaci segons temps de resposta

Es refereix al temps de resposta dexecuci dun programa. Caldr que diferenciem entre els temps segents:
En temps real. La resposta sobt de forma automtica un cop sha executat un programa.
En temps compartit. Quan tenim ms dun procs en execuci. Per tant,
cal esperar que la CPU executi tots els programes, abans dobtenir la resposta.

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

10

Installaci, actualitzaci i configuraci de sistemes operatius

1.3. Components dun sistema operatiu

A lhora de parlar dels diferents components dels sistemes operatius, cal
tenir en compte les diferents gestions que assumeixen:
Gesti de processos
Aquest procs el podem definir com un programa en execuci o b com
una unitat de treball en el sistema. Els processos necessiten recursos, com
la CPU, la memria, els arxius per realitzar les tasques. El sistema operatiu realitza les segents operacions amb els processos: crear i eliminarlos, suspendrels i reactivar-los. Tamb preveu un mecanisme per a la sincronitzaci de processos
Gesti de memria
La memria principal s un recurs al qual, la CPU, pot accedir directament. Els programes han destar en memria abans ser executats, per
tant, el sistema operatiu controla les parts de memria que sutilitzen i decideix quins sn els processos o dades que es carreguen o salliberen de la
memria. Tamb assigna i allibera espai de la memria a mesura que es
necessita.
Gesti de fitxers
Un fitxer s una representaci lgica que fa el sistema operatiu de lemmagatzematge dinformaci, la qual cosa permet que les propietats fsiques dels dispositius siguin transparents per a lusuari. Veurem que les
tasques ms importants que fa el sistema operatiu en relaci amb la gesti
de fitxers sn crear i eliminar arxius i directoris, controlar els accessos
dusuaris i programes als arxius, i establir una correspondncia entre els
arxius i lemmagatzematge secundari.
Gesti dels sistemes dE/S
Una de les fites del sistema operatiu s ocultar els detalls dels dispositius maquinari a lusuari i, juntament amb els drivers, realitzar una correcta configuraci dels perifrics. La majoria de sistemes operatius ja porten incorporats
un gran ventall de drivers de diferents fabricants. Tamb s important la gesti de la memria dE/S per ls de tcniques com el buffering, que permeten
guardar dades temporals mentre es transfereixen les dades.
Gesti demmagatzematge secundari
Aqu, veiem la funci del sistema operatiu en la gesti daquests dispositius:
unitat C, CD-ROM En aquest cas, sencarrega de les activitats segents: ad-

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

11

Installaci, actualitzaci i configuraci de sistemes operatius

ministraci de lespai lliure, formataci de disc, planificaci del disc, control

del sector darrencada, administraci de lespai dintercanvi (swapping)

1.4. Famlies de sistemes operatius

Al principi, quan van aparixer els primers ordinadors, cada fabricant tenia el seu propi sistema operatiu, que es coneixia com a sistema propietari. La tendncia ha marcat levoluci cap als sistemes operatius oberts,
la qual cosa els permet treballar amb una gran diversitat de mquines,
sense tenir-ne en compte el fabricant.
Hi ha tot un seguit de sistemes operatius, i entre els ms difosos trobem
MS-DOS, OS/2, Windows, Unix i Linux.

1.4.1. MS-DOS
Va ser un sistema operatiu adaptat per Microsoft per a IBM, en concret,
per al model PC. El va desenvolupar Tim Paterson, que treballava per a
Seatle Computer Products, i Microsoft Corporation el va adquirir.
s un sistema monousuari i monotasca, la qual cosa s un gran inconvenient.
Actualment, ha quedat obsolet.

1.4.2. OS/2
Desenvolupat inicialment per IBM i Microsoft desprs que va aparixer el
primer processador 80286. Aquesta uni es va trencar i IBM va continuar
desenvolupant aquest sistema operatiu. La interfcie de qu disposa s
molt similar a la de lMS-DOS. Unes de les caracterstiques que el diferencien daquest s que disposa dun repertori de comandes molt ms extens,
i que s un sistema operatiu multitasca.

1.4.3. Windows
El primer sistema operatiu de Microsoft Windows va aparixer lany 1985.
Va aportar una interfcie grfica ms fcil dutilitzar que daltres sistemes
operatius. Una de les primeres versions importants va ser Windows 3.0,
3.1 i 3.11, que va introduir el suport de xarxa, la capacitat de reiniciaci del
sistema operatiu, el suport multimdia i amb Windows 3.11 la capacitat
de comunicar-se en xarxa. Desprs, arribaria la nova versi de Windows 98,
que suporta el sistema de fitxers FAT32. El segent va ser Windows NT,
creat com a sistema operatiu per a servidors. A continuaci, apareix

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

12

Installaci, actualitzaci i configuraci de sistemes operatius

Windows XP, que presenta un nou disseny grfic que facilita les tasques a lusuari. Actualment, compta amb sistemes operatius de xarxa
com Windows 2003 Server.

Windows s el sistema operatiu que ms sutilitza en el mercat

(aproximadament un 90%). Podrem dir que es tracta dun estndard que cobreix la majoria de necessitats de lusuari. s fcil de
configurar, tot i que s un sistema inestable i que presenta certs pro-

Normalment, en adquirir un
ordinador, el sistema operatiu ja
est installat.

blemes de seguretat.

1.4.4. Unix
Es va desenvolupar en els laboratoris AT&T Bell lany 1969 i estava pensat
per funcionar en miniordinadors. Al principi, es va difondre en el mn universitari, ja que estava ms enfocat a laplicaci en lmbit de la investigaci. Es tracta dun sistema multiusuari que incorpora multitasca; aix
permet suportar gran quantitat de connexions simultnies. Unix presenta
com a principals avantatges el fet que s un sistema estable i segur.
En aquest moment, ha perdut lestandarditzaci, i coexisteixen diferents
versions en qu es presenten poques compatibilitats. Una altra versi coneguda s la Solaris, de lempresa Sun.

1.4.5. Linux
Linux va ser escrit per Linus Torvals (1969) com un sistema operatiu obert
i estndard. Ms tard, grups de programadors el van desenvolupar de forma independent. s una modificaci del sistema Minix, que inicialment
va nixer com una reducci de Unix.
Al principi, Linux es presentava amb mode text i duna forma poc intutiva, similar al DOS. Per, des de fa un temps, sestan desenvolupant entorns grfics similars al sistema Windows: KDE, Gnome El codi font, els
gestors de dispositius i les seves utilitats estan disponibles gratutament.
Smbol de Linux

Aquest sistema operatiu s lescollit per les empreses que proveeixen accs a Internet, i tamb comena a tenir auge en la gesti de les xarxes.
Linux requereix ms
coneixements tcnics.

Actualment, Linux suposa una clara competncia per a Windows i

es perfila com una alternativa de futur, ja que es tracta dun programari lliure, amb unes eines grfiques millorades i, a ms, disposa
duna major estabilitat i seguretat.

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

13

Installaci, actualitzaci i configuraci de sistemes operatius

1.5. Organitzaci del disc dur

Figura 1. Disc dur

Quan iniciem el procs dinstallaci dun o de diversos sistemes operatius, cal pensar b com organitzem el nostre disc dur, ja que depenent de
la mida i del tipus de sistema operatiu crearem diferents particions. Per
tant, caldr valorar prviament quin s el sistema o sistemes ms adients,
quina capacitat ocupen i quin tipus de sistema de fitxers suporten.

1.5.1. Formatar un disc dur

L acci de formatar un disc dur implica la creaci duna estructura bsica
del disc dur que permetr organitzar la informaci de manera que el nostre sistema operatiu pugui utilitzar la que hi guardem. Tamb sens crea
una taula dassignaci de fitxers en qu sinclou informaci sobre els directoris i els arxius. Hi ha diferents maneres de formatar, depenent del
sistema de fitxers que utilitzem; aix, tindrem tipus com FAT16, FAT32,
NTFS, VFS, swap

1.5.2. Sistemes darxius

Un sistema darxius s una estructura que permet desar la informaci duna partici. Aquesta estructura la creem quan formatem la
partici. Hi ha diferents sistemes darxius i, molts cops, un mateix
sistema operatiu s capa de reconixer mltiples sistemes darxius.

Els principals sistemes darxius sn:

a) FAT 16
Les sigles FAT signifiquen file allocate table. Aquest sistema darxius es
basa en una taula dassignaci darxius o FAT, que far dndex i que, com
a conseqncia de la fragmentaci darxius, ens ajudar a localitzar-los.
Les principals limitacions daquest sistema sn els noms darxius curts,
que pot gestionar fins a 2 Gb i lelevada fragmentaci. I, com a aspectes
positius, hi ha la compatibilitat amb diferents sistemes operatius. Windows 95 treballa amb aquest sistema darxius.
b) FAT32 (FAT de 32 bits)
El sistema FAT32 permet treballar amb particions majors de 2 Gb. Una altra caracterstica s que la mida de cada bloc s molt ms petita, i aix fa-

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

14

Installaci, actualitzaci i configuraci de sistemes operatius

cilita que saprofiti ms b lespai. Normalment, amb aquest sistema,

sinstalla Windows 98/Windows ME. El sistema FAT32 es pot utilitzar en
discos amb capacitat des de 512 Mb fins a 32 Gb.
c) NTFS
Aquest sistema va ser dissenyat per Microsoft per a una srie de sistemes
operatius Windows NT. s un sistema ms segur i eficient que el sistema
darxius FAT. Shi han incorporat funcions de comprensi i xifratge de fitxers. s el sistema darxius que permet utilitzar totes les caracterstiques
de seguretat i protecci darxius de Windows NT. NTFS es pot utilitzar en
discos de capacitat fins a 2 Tb.
d) EXT3
s un sistema darxius que utilitzen els sistemes operatius Linux. Es tracta duna versi millorada de lEXT2. Aquest sistema proporciona una integritat superior de les dades si es produeix un tancament brusc del sistema.

1.5.3. Particions
Un disc dur ha de tenir, com a mnim, una partici. Les particions ens permeten dividir una unitat fsica, que s el disc dur, en diverses unitats lgiques. En conseqncia, dun sol disc, naconseguim diversos.
Cada partici t el propi sistema de fitxers, s a dir, la prpia manera dorganitzar i localitzar la informaci. Per exemple, Windows 98 utilitza el sistema FAT32, i Windows 2003 Server utilitza particions NTFS.
A lhora descollir el tipus i mida de les particions, haurem de tenir en
compte dos aspectes:
Lespai de disc dur.
Els sistemes operatius que hi vulguem installar. !
El fet de fer particions en el disc dur ens ajuda a millorar lorganitzaci de
les dades i a tenir ms dun sistema operatiu installat, i no es desaprofita
tant lespai del disc dur.

Particions primries i lgiques

Comptem amb dos tipus de particions: les particions primries i les lgiques.
Les primries sn les que ens serviran per arrencar un sistema operatiu.
Les particions lgiques sn les que crearem a partir duna partici primria extensa.

Amb les particions, podrem

millorar lorganitzaci de les dades
i disposar de diferents sistemes
operatius en un sol disc dur.

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

15

Installaci, actualitzaci i configuraci de sistemes operatius

Les particions primries, per tant, seran el lloc on installarem el sistema

operatiu, i disposarem en total de fins a 4 particions primries. Davant la
necessitat de crear ms particions, haurem de crear les lgiques a partir
de ls duna partici primria com si fos extensa. A partir daqu, hi podrem crear totes les particions lgiques que vulguem. Aquestes no ens serviran per a installar-hi el sistema operatiu, per ens permetran de
guardar-hi dades, com si es tracts duna carpeta.
Com a mnim, s necessari crear una partici per a cada disc dur. La partici pot contenir la totalitat de lespai del disc dur o sols una part.

Estructura lgica de les particions

Totes les particions tenen un sector darrencada (el primer de la partici)
amb informaci relativa a la partici. Si la partici t installat un sistema
operatiu, aquest sector sencarregar darrencar-lo. Si no hi hagus cap sistema operatiu, en intentar arrencar donaria un error.

Seqncia darrencada dun ordinador

La primera acci que realitza lordinador en iniciar-se s la verificaci del
maquinari. A continuaci, comprova quina s la unitat indicada en larrencada. Si arranquem des de la unitat C, es passa el control al Master Boot.
Aquest ens buscar la partici activa en la taula de particions i cedir el
control al seu sector darrencada. El programa contingut en el sector darrencada de la partici activa arrencar el sistema operatiu.
Les particions se situen en el primer sector del disc dur. Sempre caldr definir una partici activa, que s aquella amb qu arrencarem la mquina.
Aquest programa dinicialitzaci lanomenem Master Boot.

Eines de gesti del disc dur

En el procs dinstallaci
dun sistema operatiu...

Podem trobar diferent programari que ens pot ajudar a gestionar cmoda-

... cal tenir en compte la creaci

de la partici, la installaci del
sistema operatiu (formataci de la
partici i cpia darxius) i
lactivaci de la partici.

ment les particions en el nostre disc dur: Partition Magic, BootIt Next
Generation, Paragon Partition Manager, etc. Les funcions principals
daquests programes sn les segents:
Crear i esborrar particions.
Formatar.
Arrencar el sistema operatiu des de qualsevol partici.
Canviar la mida de particions sense destruir les dades.
Crear imatges de les particions.

!!
Trobareu un resum de les
principals funcions que ens ofereix
una eina com Partition Magic
en la secci Annexos del web
del crdit.

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

16

Installaci, actualitzaci i configuraci de sistemes operatius

1.6. Requeriments de maquinari

Cada sistema operatiu presenta una srie de requisits a lhora dinstallarse en un ordinador. Aquests requisits tenen a veure amb el segent:
tipus de microprocessador
memria RAM
mida del disc dur !
Sempre que installem un sistema operatiu, hem de conixer els requeriments mnims que ha de complir la nostra mquina. Podrem esbrinar-los
en els webs oficials de cada programari.
Levoluci dels sistemes operatius comporta un augment considerable
dels requeriments, sobretot per laugment de les prestacions grfiques.
s aconsellable dotar la mquina dun nombre de recursos superior al que,
en principi, requereix la installaci del sistema operatiu. Daquesta manera, ens assegurem que el sistema no salentir i ens funcionar correctament. !

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

17

Installaci, actualitzaci i configuraci de sistemes operatius

2. Actualitzaci en sistemes operatius

El sistema operatiu s el programari bsic encarregat del funcionament de lordinador. El programari pot plantejar problemes de seguretat: virus, programes malignes El fet de treballar, cada cop
ms, amb Internet tamb agreuja la vulnerabilitat.

Quan es llana un sistema operatiu, es van trobant vulnerabilitats importants que no shavien tingut en compte, i sn els mateixos fabricants de
programari que posen, a la disposici dels usuaris, actualitzacions per
compensar les deficincies.
En el cas dels sistemes Windows, les actualitzacions sofereixen en forma
de peda o de seguretat. Quant als tipus dactualitzacions, ens trobem amb
diferents nivells.
Tipus dactualitzacions:
Alta prioritat. Sn les actualitzacions crtiques, les de seguretat, els
service packs i els paquets acumulatius de revisions.
Programari (opcional). Sn les revisions no crtiques per a aplicacions
com Windows Media i el visor de Windows Journal.
Maquinari (opcional). Sn les revisions per a controladors i altres dispositius maquinari, com targetes de so, impressores, etc.

!!
2.1. Windows Update

Podeu anar a la secci Adreces

dinters del web del crdit per
veure el lloc WindowsUpdate.

El lloc web de Windows Update permet comprovar si tenim installades les actualitzacions
crtiques. En cas que no les tinguem, ens suggereix la seva baixada i posterior installaci.
Un cop realitzat aquest procs prioritari, podrem mirar quines actualitzacions queden pendents de baixar.
En qualsevol moment, podem visitar Windows Update per conixer el nostre historial. Amb aquesta
opci, podrem veure quines actualitzacions ja
shan aplicat, en quines dates i quin ha estat el
resultat.

Lloc en qu revisar lhistorial de les

actualitzacions.

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

18

Installaci, actualitzaci i configuraci de sistemes operatius

Ens apareix lopci de realitzar la installaci rpida o personalitzada. La

primera opci s la ms senzilla, i ens permet realitzar actualitzacions
dalta prioritat fent un sol clic. En el segon cas, la personalitzada, ens permet installar tant les actualitzacions ms importants, com les opcionals,
seleccionant-les una a una.
En cas que es realitzi el procs de reinstallaci del sistema operatiu, s important installar novament les actualitzacions. Normalment, en aquest
procs, sens demana de reiniciar la mquina.

2.1.1. Configuraci actualitzacions automtiques

Una vegada hem utilitzat Windows Update per actualitzar el sistema operatiu, disposem de leina servei dactualitzacions automtiques per mantenir-lo al dia. La configuraci, la realitzarem des dInicio/Configuracin/
Panel de control/Actualizaciones automticas.

La diferncia entre les actualitzacions automtiques i laplicaci

web de Windows Update s que en el primer cas tan sols ens ofereix
actualitzacions dalta prioritat.

En aquesta pantalla, haurem de seleccionar una de les opcions disponibles:

Automtic (recomanat). En aquest cas, es configura
un dia i una hora per carregar i installar les actualitzacions. Recordeu que sn les actualitzacions crtiques.
Desprs daix, ens podem despreocupar totalment
de les actualitzacions, ja que el mateix sistema busca
les actualitzacions noves. s recomanable configurar
aquesta opci perqu sactivi cada dia.
Descarregar automticament. Ens demana que escollim el moment de la installaci.
Notificaci. Aquesta opci ens avisar quan hi hagi noves actualitzacions, i ens permetr seleccionar les que
volem baixar i installar.

Funcionament de la baixada de les actualitzacions

En connectar-nos a Internet, el sistema operatiu envia informaci al lloc
web Windows Update, el qual detecta si ens falta algun tipus dactualitzaci. En cas que hi hagi algun error en la baixada, en tornar la connexi,

Actualitzacions automtiques

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

19

Installaci, actualitzaci i configuraci de sistemes operatius

continua en el punt en qu havia finalitzat. Aquesta baixada es fa en segon

pla, i aix no interfereix amb daltres baixades.

Funcionament de la installaci de les actualitzacions

Una vegada hem realitzat la baixada, cal iniciar el procs dinstallaci,
tenint en compte que si hem escollit lopci automtica, les actualitzacions noves sinstallaran a lhora i el dia que hgim escollit. En cas que
hagussim programat el procs en un moment en qu lordinador est
apagat, la installaci es realitzaria quan tornarem a iniciar lordinador.

2.1.2. Service Pack

Cada determinat temps, Microsoft llana una srie de service pack. En el
cas de Windows XP, distingim dos service pack: el Service Pack 1 (SP1) i
el Service Pack 2 (SP2).
Service Pack 1 (SP1). Apareix lany 2002. Va introduir la novetat que ens
permetria, de forma ms visible, utilitzar lopci Configurar acceso y programas predeterminados. Tamb va afegir el suport per a USB 2.0 i

Normalment, cada mes,

sofereixen noves actualitzacions
de Windows Update.

dLBA.
Service Pack 2 (SP2). El 2004 sallibera aquest SP2, que a ms dincloure
lSP1 est especialitzat a donar ms seguretat al sistema operatiu. Les
novetats que presenta sn: nova interfcie de tallafocs, millora del suport
WIFI i Bluetooth.

2.2. Procs darrencada de sistema operatiu

En un moment determinat, un usuari necessita installar ms dun sistema operatiu en un PC. En aquest cas, cal tenir una manera eficient darrencar en cada un.
En engegar lordinador, el BIOS (basic input output system) inicia el procs de verificaci per comprovar que tot funcioni correctament: la pantalla, el teclat, la memria RAM, els perifrics, etc. A continuaci, es
traspassa el control del sistema al carregador darrencada, tamb anomenat bootstrap loader. Aquest sencarrega de buscar el sector darrencada,
que est en el primer sector del disc dur (tamb podria estar en un disquet, CD, etc.), i de carregar-lo en memria. En el cas del disc dur, ocuparia els primers 512 bytes. Aquest sector tamb sanomena MBR (master
boot record) i cont una taula de particions en qu sespecifiquen aques-

!!
Un exemple de com actualitzar
des del CD-ROM dun sistema
un altre, el trobareu en la secci
Annexos del web del crdit.

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

20

Installaci, actualitzaci i configuraci de sistemes operatius

tes i, a ms, un petit programa anomenat IPL (gestor darrencada), que s

lencarregat darrencar una partici.
En la figura 2 comprovareu lestructura general del disc dur.
Figura 2. Estructura de la gesti darrencada en un disc dur

La taula de particions s una estructura de dades que defineix la

manera en qu un disc dur pot estar dividit (recordeu que pot tenir fins a 4 entrades). En aquesta taula sespecifiquen les particions

Recordeu que, sense aquesta

taula de particions, no es podria
utilitzar el disc dur.

del disc a partir dels camps segents: indicador darrencada, inici de

partici, indicador del sistema operatiu i final de partici.

El carregador darrencada llegeix la taula de particions i verifica quina s

la partici activa. A continuaci, es carrega el sector darrencada de cada
partici.

2.2.1. Gestors darrencada

En cas que tingussim ms dun sistema operatiu, si volgussim canviar
lordre darrencada, haurem de canviar la partici activa (opci poc encertada). Per evitar aquest procs, hi ha els gestors darrencada, que ens
ofereixen lopci descollir un sistema operatiu a partir dun men. Normalment, tenen seleccionat un sistema operatiu predeterminat i un
comptador de temps. Si en un temps establert no sescull cap opci, el
sistema predeterminat es carrega automticament.
Aquest permet mantenir diversos sistemes operatius en un ordinador
i alternar el procs darrencada. Lusuari escull aquest procs per mitj
dun men que apareix per pantalla. Una vegada iniciat un sistema operatiu, si volem realitzar un canvi, haurem de reiniciar la mquina.

Sector darrencada
Cada partici primria cont
un sector darrencada situat
al principi de cada partici,
a excepci de les particions
extenses. Ocupa un total
de 512 bytes despai i permet
guardar codi, que pot ser executat
pel sistema operatiu que resideix
en la partici.

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

21

Installaci, actualitzaci i configuraci de sistemes operatius

Una de les condicions principals s que el gestor darrencada escollit resulti adequat per als sistemes operatius que vulguem gestionar.
Malgrat que els gestors darrencada tenen les mateixes funcions, nhi
ha de diferents menes:
1) Gestors darrencada que sinstallen obligatriament en el MBR
Aquest tipus installen en primer lloc els arxius propis del programa en
una partici del disc dur, i el gestor sinstalla en el MBR. s interessant
poder crear disquets dinici, per recuperar el gestor en cas que sesborri el
MBR. Dins aquest grup de programari, trobarem el gestor BootMagic.
2) Gestor darrencada Windows
A lhora dinstallar un sistema operatiu Windows es generen una srie
darxius: ntldr, ntdetect.com i boot.ini (aquest ltim s larxiu del selector
darrencada). En installar el carregador darrencada en una determinada
partici, caldr tenir present que, quan installem altres sistemes operatius, per carregar-los ser necessari arrencar prviament des de la partici
darrencada i desprs seleccionar el sistema operatiu.
En realitzar la installaci, es crea un arxiu boot.ini, en la partici activa.
El programa NTLDR (gestor darrencada) llegeix larxiu boot.ini. Si t ms
dun sistema operatiu, ens permetr seleccionar-ne un. En cas que no realitzem cap selecci, de forma predeterminada, sens carrega lltim que es
va installar.
El fitxer boot.ini s un arxiu que consta de dues parts:
boot.loader
operating system
3) Gestor darrencada des de Linux: LILO
Aquest gestor darrencada es pot installar en diferents llocs:
En el sector darrencada dun disquet (/dev/fd0)
En el sector darrencada duna partici de Linux
En el Master Boot Record del primer disc dur
En cas que tinguem solament Linux, lopci ms correcta seria installar
LILO en el MBR. Si disposem ja dun altre sistema operatiu per exemple,
Windows XP, en realitzar la installaci de LILO en el MBR, impedirem
que sarrenqui Windows XP, i en cas que ja tinguem installat Linux i ins-

Un altre gestor darrencada similar

a LILO seria el gestor GRUB.

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

22

Installaci, actualitzaci i configuraci de sistemes operatius

tallem un sistema operatiu Windows a posteriori, ens arrisquem a eliminar el LILO del MBR.
Per tant, si volem installar Windows i Linux en una mateixa mquina, s
millor installar el primer i deixar Linux per al final, i utilitzar LILO com
a gestor darrencada; tot i que tamb s possible utilitzar el gestor darrencada de Windows. En lannex, sexplica ms detalladament el procs darrencada dual gestionat pel gestor darrencada de Windows.
La possibilitat dutilitzar eines darrencada com, per exemple, BootMagic

!!

(partition magic), facilitaria que una opci correcta fos escriure LILO en
el sector darrencada de la partici Linux corresponent.
La configuraci de LILO es fa en /etc/lilo.conf; per, en comptes dutilit-

Vegeu un exemple de com

configurar una arrencada dual
de dos sistemes operatius
diferents, en la secci Annexos
del crdit del web.

zar-lo manualment, hi ha una srie dinterfcies que faciliten aquesta feina a lusuari. La majoria de distribucions proporcionen un assistent
durant la installaci.

2.3. Els virus

Un virus s un programa realitzat intencionadament per un programador, que es basa en la capacitat de copiar-se a si mateix. s
un programa que sintrodueix en el nostre sistema de diverses maneres. El seu objectiu s produir, en el nostre equip, efectes nocius. Una vegada el virus sha introdut en lordinador, es colloca
en llocs en qu es pot executar sense el coneixement previ de
lusuari. El virus actua quan sexecuta o quan es donen una srie
de condicions.
Forats de seguretat

s necessari mantenir el nostre antivirus constantment actualitzat. !

Cada dia es descobreixen nous virus i les empreses distribudores de programari antivirus ofereixen a lusuari actualitzacions per defensar-se dels
ltims virus apareguts.

2.3.1. Dany que pot causar al sistema

Els virus poden provocar danys en el nostre sistema, tant en el programari
com en el maquinari. En el primer cas, els virus provoquen la modificaci
de programes perqu deixin de funcionar, la modificaci de les dades, la
supressi de programes i lalentiment del sistema. Si el virus ataca el maquinari, pot arribar a esborrar el BIOS.

Els sistemes de seguretat tenen

forats de seguretat que els fan
ms vulnerables a aquests atacs,
per la qual cosa cal mantenir
actualitzat tant el nostre antivirus
com el sistema operatiu.

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

23

Installaci, actualitzaci i configuraci de sistemes operatius

2.3.2. Mitjans de propagaci dels virus

Les principals vies daccs dels virus al nostre sistema sn les segents:
Internet. Les possibilitats que ens dna per obtenir informaci, enviar i rebre fitxers, baixar fitxers tamb donen possibilitats als virus per entrar
al nostre equip.
Unitats demmagatzematge. En aquestes unitats podem desar informaci
que pot ser utilitzada dun equip a un altre.
Xarxes dordinadors. En haver-hi comunicaci entre diferents ordinadors,
es facilita lintercanvi dinformaci entre els equips. Si alguna daquestes
informacions est infectada i senvia, el receptor tamb sinfecta.

2.3.3. Ubicaci dels virus

Els virus tenen una srie damagatalls on esperen amb la intenci dinfectar el sistema:
Memria principal. Els virus es colloquen en memria principal i esperen
que sexecuti algun programa. Sanomenen virus residents.
Sector darrencada. Tant en el disc dur com en els disquets, hi ha el sector
darrencada, que guarda la informaci del format del disc i de les dades
emmagatzemades. Algunes vegades, aquesta secci cont un programa
que permet arrencar lordinador.
Documents amb macros. Sn documents de les aplicacions que tenen algun tipus de llenguatge de macros. Aquestes macros poden formar part
del document (text, full de clcul o bases de dades).

2.3.4. Tipus de virus

Els virus es classifiquen de diferents maneres depenent del mitj i de les
tcniques que utilitzen. Els grups principals sn els segents:
Virus residents. Es localitzen en zones de la memria RAM. Esperen que
sexecuti un fitxer per tal dinfectar-lo.
Virus de sobreescriptura. Quan sinfecta un arxiu, la informaci que cont
no es respecta i es pot perdre totalment.
Virus dacci directa. Lobjectiu del virus s replicar-se, s a dir, crear cpies dell mateix i propagar-se en fitxers o carpetes.

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

24

Installaci, actualitzaci i configuraci de sistemes operatius

Virus de Boot. Tots els discos tenen una secci que anomenem sector
darrencada. La seva finalitat s infectar les unitats de disc: disc dur o disquets.
Virus denlla o de directori. Quan es treballa amb un arxiu, el sistema
operatiu coneix on ha danar a buscar la informaci, ja que a cada arxiu se
li assigna una adrea. Els virus modifiquen aquestes adreces de manera
que lordinador s incapa de localitzar el fitxer perqu ladrea s incorrecta.

2.3.5. Smptomes
Advertim la possible presncia de virus amb els smptomes segents:
Canvi de data o hora dels arxius
Alentiment del sistema
Missatges derror no habituals
Canvis en la longitud dels programes
Error en larrencada lequip
Canvi daspecte de la pantalla: missatges inesperats, canvis dicones en
lescriptori

2.3.6. Els antivirus

Sn un tipus de programari que permet analitzar la memria, les unitats de
discos i altres elements de lordinador en cerca de virus. En cas que en trobi,
automticament o manualment, el programari antivirus produir una finestra dalerta que notificar que ha trobat un virus, i preguntar a lusuari si vol
netejar larxiu. En altres ocasions, sesborrar larxiu sense avisar.
Un dels sistemes que utilitzen els antivirus s el mtode heurstic, que
consisteix a buscar, en el sistema, cadenes de codi que similars als virus.
Si reconeix aquestes cadenes, ninforma i sollicita perms per eliminarles o, de vegades, les esborra automticament.

2.3.7. Distribudors de programari antivirus

En el mercat, hi ha una gran quantitat de distribudors dantivirus. Gaireb tots els fabricants ofereixen una versi de prova que es pot baixar. A
continuaci en teniu un llistat:
McAffee
Panda Software

Cadena sospitosa
Si trobem una cadena sospitosa
de pertnyer a un virus, per no
est classificat com a tal, es
continuar rastrejant en el sistema
cadenes iguals, ja que els virus
tenen per missi reproduir-se en
diferents parts del disc dur.

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

25

Installaci, actualitzaci i configuraci de sistemes operatius

Symantec
Trend Micro
AVG

!!
Trobareu les adreces dels
fabricants en la secci Adreces
dinters del web del crdit.

2.4. Programari antispyware

Els programes espies o spywares sn aplicacions que sinstallen

en els nostres ordinadors, algunes vegades amb el coneixement dels
usuaris i, daltres, sense el seu consentiment. Aquests programes es
dediquen a recopilar informaci del sistema per enviar-la desprs
per mitj dInternet normalment a empreses de publicitat.

Lentrada daquest tipus de programari pot venir de la visita a llocs web

determinats que impliquen ls dActive, de JavaScript o de galetes (cookies), que acompanyen algun virus o troi; o poden arribar amb la baixada de programes gratuts en qu, en acceptar-ne les condicions ds
(normalment en idioma angls), acceptem la installaci de programari
espia.
La funci daquest programari s recopilar informaci que anir a parar a
servidors. Desprs, alguns provedors ens oferiran els seus productes per
mitj del correu. Aquest procs produeix un alentiment en la velocitat del
sistema, ja que utilitza fora recursos. Tamb pot provocar bloquejos i prdues de connexi a Internet.
Aquest tipus de programes es classifiquen principalment en els segents:
Keylogger. Sn programes que permeten monitoritzar el que lusuari ha
teclejat, tant noms dusuaris com contrasenyes, codis secrets, nmeros de
targetes de crdit, comptes de banc, etc.
Dialer. Sn connexions telefniques a nmeros dalt cost, sense que
lusuari se nassabenti. Apareixen emmascarades com una connexi
gratuta a determinats tipus de pgines web: ertiques, jocs, etc.
Hijacker. Sn un tipus de rutines que permeten canviar les pgines dinici
del navegador, de cerca de manera diferent al que vol lusuari.
Tracking Cookies. Sn programes de text que permeten identificar visites
reiterades a una mateixa pgina web, amb la finalitat denviar publicitat de
forma personalitzada.
Adware. s un programari que fa aparixer publicitat mentre estem utilitzant lordinador.

La baixada dels spyware es

realitza en background perqu
lusuari no se nadoni.

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

26

Installaci, actualitzaci i configuraci de sistemes operatius

BHO (browser helper object). Sn pluggings dels navegadors. Se solen

carregar en clicar sobre un enlla determinat, i sexecuten cada vegada
que sobre el navegador. Poden estar visibles com a barres deines del navegador, o romandre ocults realitzant una srie doperacions sense coneixement de lusuari.
WebHancer. s un programari que recull informaci dels hbits de lusuari en les visites a Internet, com el temps de connexi, etc.
HotBar. s un programa que recull informaci sobre les pgines web visitades i la informaci sollicitada als cercadors.

2.4.1. Detecci de programari espia

Hi ha una srie de senyals que ens faran sospitar que tenim installat
aquest tipus de programari:
Sens canvien les pgines dinici i de cerca del navegador.
Sens obren finestres pop-up, fins i tot sense estar connectats a la
xarxa.
La navegaci per la xarxa cada dia s lenta.
Apareixen botons en la barra deines del navegador, que no es poden
treure.
En cas que detectem programari espia i vulguem eliminar-lo, el ms probable s que el programa que acompanyava deixi de funcionar, mentre
que si desinstallem aquesta aplicaci, probablement lspyware continuar funcionant.
La funci del programari antispyware s revisar el sistema, i en cas de detectar aquest tipus de programes, eliminar els programes espia duna
manera similar a com ho fan els programes antivirus.

Hi ha un ampli ventall de
programari antispyware:
SpywareGuard, Ad-ware, Spybot,
SpySwepper, AntiSpyware

!!
Trobareu una breu ressenya
sobre les principals opcions del
programari Spy-Bot, en la secci
Annexos del web del crdit.

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

27

Installaci, actualitzaci i configuraci de sistemes operatius

3. Configuraci de servidor/client

Quan parlem de la configuraci del nostre equip, cal tenir present que normalment no sens presenta de manera individual, sin que est installat
en xarxa. Aix requereix uns coneixements previs sobre la tecnologia servidor-client: funcions, tipus de servidors, avantatges daquesta tipologia,
tipus de xarxes...

3.1. Definici de xarxa drea local (LAN)

La definici ms general duna xarxa drea local s la duna xarxa

de comunicacions utilitzada per una organitzaci des duna distncia limitada (normalment, fins a un dimetre de 5 kilmetres).
Aquesta interconnexi permet, als usuaris, compartir informaci i
recursos: espai en disc dur, impressores, CD-ROM, aplicacions, etc.

Els avantatges de treballar en xarxa sn diversos:

Compartir recursos.
Compartir informaci.
Centralitzar la informaci i donar-hi un nivell elevat de seguretat.
Fer s del mateix programari.

3.2. Elements duna xarxa

Una xarxa dordinadors consta tant de maquinari com de programari. En
el primer, podem incloure servidors, estacions de treball, targetes de xarxa, cablejat i equips de connexi. En el programari, caldr parlar dels sistemes operatius de xarxa (NOS).
Figura 3. Xarxa

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

28

Installaci, actualitzaci i configuraci de sistemes operatius

3.3. Tipus de xarxa

Normalment, les xarxes es poden classificar en dos grups: xarxes punt a
punt i xarxes basades en servidor.
1) Xarxes punt a punt
s un tipus de xarxa en qu tots els ordinadors pertanyen a la mateixa je-

Les xarxes punt a punt sn xarxes

pensades per a un nombre limitat
dequips.

rarquia; en conseqncia, no hi ha un servidor ni una client especfic, sin

que un mateix equip pot fer de client i, en un altra ocasi, de servidor. Per
tant, amb aquest tipus de xarxa, els equips comparteixen recursos sense
disposar dun servidor concret. Lavantatge s una implantaci senzilla.
No es requereix cap seguretat per crear un grup de treball.
2) Xarxes client/servidor(xarxes basades en servidor)
Aquest tipus de xarxes es basen en una major centralitzaci i seguretat.
En aquesta modalitat de xarxes, disposem de servidors, que sn els encarregats de supervisar ladministraci de recursos. Les xarxes entre iguals
es diferencien de les xarxes basades en servidor pel sistema operatiu. Sn
xarxes en qu el nivell de seguretat s alt.

3.4. Tipus de servidors

Segons les tasques que han dexecutar, podem classificar els servidors en
els tipus segents:
Servidors darxius o impressi. Administren tot laccs dels usuaris i ls
de recursos darxius i impressores.
Servidors de bases de dades. En aquests, sexecuten sistemes dadministraci de bases de dades basats en SQL. Els equips clients envien una petici SQL. El servidor accedeix a la base de dades, processa la sollicitud i
retorna el resultat a lequip client.
Servidors daplicacions. Sencarreguen de donar un resultat a un equip
client a partir duna petici, sense baixar-lo a la memria del client.
Servidors de correu. Controlen el flux de correu electrnic. La majoria de
vegades, resten emmagatzemats en el servidor. El seu funcionament es
basa en ladministraci del correu, per exemple, esborrant els missatges
duna certa antiguitat.
Servidor FPT. Permet la baixada de fitxers. Realitza el treball principal de
seguretat darxius, organitzaci i control de transferncies.

!!
Els annexos de la secci
Annexos del web del crdit us
ajudaran a configurar un servidor i
gestionar un domini. Aquest
servidor, a ms, tindr la funci de
controlador de domini. Tamb,
aprendreu a configurar una
estaci client.

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

29

Installaci, actualitzaci i configuraci de sistemes operatius

Servidors web. Permeten proporcionar contingut per mitj dInternet

que, alhora, lobt per mitj de les pgines HTML. Els servidors com IIS o
Apache accepten sollicituds de navegadors com Internet Explorer o Netscape.
Servidors Telnet. Proporcionen la capacitat de connectar-se a un equip i
realitzar tasques com si sestigus treballant en lequip remot.
Servidors de notcies. Funcionen com una font de distribuci i entrega de
notcies pbliques utilitzant el protocol NNTP.

3.5. Avantatges de larquitectura client/servidor

Respecte a la xarxa basada en servidor, ens trobem amb una srie de caracterstiques que ens poden convncer dutilitzar-la.
s compartit. Els servidors permeten ls compartit i una major organitzaci de recursos. Les dades i els recursos dun servidor es poden administrar i controlar de manera centralitzada. Aquest procediment centralitzat
afavoreix la cerca darxius i recursos de manera ms ptima que si estiguessin ubicats en equips individuals.
Nivell de seguretat. Es pot centralitzar la configuraci i aplicaci de poltiques de seguretat que afectin els usuaris i els equips.
Cpies de seguretat. Aquesta tasca s ms simple, ja que se centralitzen
les dades en el servidor i en fem una cpia. Les cpies de seguretat es poden programar perqu es facin automticament.
Tolerncia a errors. La fiabilitat augmenta si afegim, al servidor, tecnologies demmagatzematge de dades, com la tecnologia RAID.

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

30

Installaci, actualitzaci i configuraci de sistemes operatius

4. Verificaci i documentaci del procs

Lltim procs, un cop ja hem installat i configurat el sistema operatiu en

la nostra mquina, ser verificar i documentar. Aquestes dues accions esdevenen de vital importncia en moltes accions informtiques, ja que ben
implementades ens poden ajudar a controlar la posada al punt i els errors
duna manera molt ms eficient. Tamb serveix perqu qualsevol persona
que no hagi intervingut directament en la implementaci pugui conixer
els trets principals del nostre maquinari i la seva configuraci.

4.1. Eines de verificaci

A lhora de fer una anlisi del nostre ordinador i obtenir el mxim dinformaci, disposem duna srie deines. Aquest tipus de programari ens permet generar una srie de resums, en qu es detallen les caracterstiques
dels sistemes operatius installats, dels programes, dels components maquinari (memria, CPU, targetes), dels controladors, etc.
Alguns daquests programes de diagnstic tamb ens permeten fer comparatives entre el nostre ordinador i daltres equips amb determinades
prestacions: placa base, disc dur, i tamb mesurar el rendiment i verificar que el maquinari funciona de forma ptima. Aquest tipus de programari sanomena benchmark. En general, sn programes que sinstallen
com una aplicaci clssica. Normalment, aquest tipus de programes generen una srie de tests, que poden ser individuals o b de grup; per exemple,
velocitat descriptura en memria, velocitat de CPU, nombre dimatges per
segon, etc.
Per tant, s molt important ls daquest tipus deines per comprovar que
el nostre equip funciona correctament i conixer els detalls dels components que en formen part. !
Eines principals:
Administrador de dispositius de Windows
Everest (antic AIDA32)
SiSoftSandra
BurnInTest
DrHardware
3DMark

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

31

Installaci, actualitzaci i configuraci de sistemes operatius

4.2. Configuraci de dispositius mitjanant ladministrador

de dispositius de Windows
Quan installem un dispositiu de tipus Plug and Play, el sistema operatiu
s lencarregat de configurar-lo, prcticament, de forma automtica.

Ladministrador de dispositius s una eina que ens permet comprovar grficament el maquinari que tenim installat en la nostra mquina i actualitzar els controladors.

Des de la consola Mi PC, i prement el bot dret, seleccionarem lopci Administrar. Desprs escollirem lopci Herramientas del sistema i, a continuaci, lopci Administrador de dispositivos.
Les funcions principals daquesta eina sn solucionar problemes de dispositius, veure detalls dels controladors, actualitzar controladors, inhabilitar
o desinstallar dispositius i canviar els recursos assignats als diferents dispositius.
En seleccionar un dispositiu i prmer el bot dret, escollirem lopci Propiedades. Depenent del tipus de dispositiu, sens mostraran diferents opcions. Les ms comunes sn les segents:
General. Especifica el tipus de dispositiu, la ubicaci i lestat del dispositiu
per saber si funciona correctament. En cas que ens mostri un missatge
derror, seleccionarem el solucionador de problemes, i ens anir indicant
diferents passos per determinar el problema i la possible soluci. Tamb
ens permet inhabilitar el dispositiu.
Controlador. Permet veure els arxius del controlador, actualitzar-los, tornar a una versi anterior o b desinstallar el controlador. En cas que el
dispositiu no funcioni del tot b, es pot actualitzar el controlador.
Recursos. Ens apareix el tipus de recursos. Segons els tipus de dispositius,
ens permet canviar lestat de configuraci automtica i configurar-lo manualment. Tamb ens mostra una llista de dispositius en conflicte. Hi ha
quatre tipus principals de recursos que sassignen:
Nmero dinterrupci (IRQ)
Adreces de ports dentrada i sortida (E/S)
Canals daccs directe a memria (DMA)
Intervals dadreces de memria

Conflicte dassignaci
A cada dispositiu li pertoca un dels
quatre tipus principals de
recursos. Si sassigna el mateix
recurs a diferents dispositius,
hi pot haver conflicte. Poques
vegades lhem de configurar
manualment.

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

32

Installaci, actualitzaci i configuraci de sistemes operatius

Figura 4. Detall de linterval de memria dun dispositiu

s un procs en qu cal estar segurs que la configuraci de recursos

que volem aplicar s la correcta. En cas contrari, la nostra mquina
podria deixar de funcionar correctament.

4.2.1. Passos per visualitzar la configuraci de recursos

en ladministrador de dispositius
Per veure una llista dels dispositius i recursos assignats, podem anar al
men Ver i, des dall, triar la manera de visualitzar-los:
1) Dispositius per tipus. En aquest cas, es mostren classificats pels diferents perifrics; per exemple: monitor, adaptador de xarxa, etc.
Figura 5. Classificaci per tipus de dispositiu

2) Dispositius per connexi. Mostren els dispositius en funci del tipus de

connexi a lequip. Ens apareix la llista de dispositius amb el maquinari a
qu estan connectats.

33

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

Installaci, actualitzaci i configuraci de sistemes operatius

Figura 6. Classificaci per connexi

3) Recursos per connexi. Mostren lestat de tots els recursos assignats

en funci del tipus de dispositiu que utilitzen.
4) Recursos per tipus. Mostren lestat de tots els recursos assignats en
funci del tipus de dispositiu que utilitzen. Els recursos sn canals daccs
directe a memria (DMA), ports dentrada/sortida, adreces de memria i
interrupcions (IRQ).

4.2.2. Soluci als errors de dispositius

Si veiem que al costat dun dispositiu ens apareix un smbol dinterrogaci
de color groc, ens indica que no funciona de forma correcta.
Ladministrador de dispositius ens dna una srie de codis derror que ens
indiquen de quin tipus sn. A la taula 2, destaquem els principals codis:
Taula 2
Taula de possibles errors
Codi error

Descripci

Soluci

El dispositiu no est configurat de forma

correcta.

Actualitzar els controladors. Utilitzar

lassistent.

Codi 3

Controlador danyat, o b es disposa de

pocs recursos.

Desinstallar el controlador i tornar a

installar. Utilitzar lassistent. Comprovar
memria.

Codi 18

Reinstallar els controladors.

Desinstallar. Utilitzar lassistent.

Codi 22

El dispositiu est desactivat.

Habilitar el dispositiu.

Codi 37

Windows no pot inicialitzar el controlador

de dispositiu.

Desinstallar el controlador i tornar-lo a

reinstallar o actualitzar-lo.

Codi 44

Una aplicaci o servei ha apagat aquest

dispositiu.

Reiniciar lequip.

Codi 1

Cal estar segurs que la configuraci de recursos que volem aplicar

s la correcta. En cas contrari, la nostra mquina podria deixar de
funcionar correctament.

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

34

Installaci, actualitzaci i configuraci de sistemes operatius

4.3. Programes de diagnstic

Els programes de diagnstic sn eines que permeten analitzar diferents aspectes de lordinador, tant del programari com del maquinari. Aix, per exemple, permeten veure amb detall la configuraci de
la placa base, del sistema operatiu, del programari installat, etc.

4.3.1. Everest home (Antic AIDA32)

Ens mostra, de forma detallada, la configuraci del nostre sistema. s un
programari que ens facilita molta informaci, per que s relativament
senzill dutilitzar. La pantalla, tal com veiem en la figura 7, ens apareix dividida en dos apartats. El de lesquerra, ens mostra els elements a examinar i si, en seleccionem un, ens mostra tots els elements que formen part
daquest grup.
Figura 7. Detall dels elements del nostre sistema

Les principals seccions daquest programari sn les segents:

Ordinador. En el qual destacarem dues seccions:
La primera seria el resum que mostra detalladament les caracterstiques del sistema operatiu, les dades de la placa base, les unitats
demmagatzematge, les particions, les targetes de xarxa Normalment, tamb apareix un vincle a la pgina web del provedor del
component, que ens permetr, si escau, actualitzar els drivers.
Laltra secci seria la DMI. En aquesta secci, saprofundeix ms en
els aspectes de maquinari. Per exemple, dna ms informaci sobre
el BIOS, sobre els mduls de memria (indica de quin tipus sn, el
nombre de mduls solts, si estan ocupats o no), el tipus de processador, les ranures de les targetes del sistema

Entre els programes de diagnstic

ms coneguts hi ha Everest
Home, SiSoft Sandra

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

35

Installaci, actualitzaci i configuraci de sistemes operatius

Placa mare. Dna informaci detallada en les seves seccions corresponents. Aix, proporciona informaci sobre el tipus de memria installada,
la placa base, el processador, la informaci fsica sobre la CPU
Sistema operatiu. Mostra de forma detallada els elements principals que
hi tinguem installats, juntament amb informaci sobre la llicncia, els
processos actius i els serveis activats.
Servidor. Mostra les carpetes compartides, les dades del domini i del servidor, els usuaris de lequip i la connexi actual.
Monitor. Dna tota la informaci sobre aquest dispositiu de sortida. Mostra informaci sobre la targeta grfica, les fonts installades i les propietats
de la configuraci de lescriptori.
Multimdia. Dna diverses informacions sobre els dispositius dudio.
Emmagatzematge. Dna informaci detallada sobre els dispositius demmagatzematge del nostre ordinador: capacitat, controladors, canals IDE,
IRQ, fabricants
DirectX. Aquesta tecnologia potencia ls multimdia del PC en vdeo, msica i so. Dna informaci sobre els controladors DirectX, sobre el rendiment i sobre la detecci de problemes en els components del sistema.
Perifrics. Detallen tota la informaci sobre els diferents dispositius: els
recursos (IRQ, DMA, memria), les impressores, els controladors
Programari. Indica els programes que shan carregat en iniciar, el programari installat, les tasques planificades, les actualitzacions de Windows i
els antivirus installats.
Configuraci. Mostra els arxius de sistema, les variables dentorn, la carpeta del sistema i la configuraci regional (idioma, pas, moneda).
Figura 8. Configuraci dels fitxers de sistema

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

36

Installaci, actualitzaci i configuraci de sistemes operatius

Comparacions. En aquest ltim apartat, trobarem diferncies entre el

nostre equip i altres de diferents caracterstiques a lhora descriure i llegir
en memria.

4.3.2. SiSoftSandra
s una utilitat que, a part dinformar-nos sobre els diferents components
del sistema, insisteix ms en lanlisi del rendiment del maquinari fa
comparatives amb altres sistemes, avisa sobre millores del sistema i permet obtenir una srie dinformes.
s un programa que compta amb un nombre molt important de possibles
proves. En total, el programa disposa de 5 apartats:
Wizard modules
Information modules
Benchmarking modules
Testing/diagnostic modules
Listing modules
1) Wizard modules
Sn una srie de mduls que ens permeten utilitzar diferents tipus dassistents.
Add new module. Permet seleccionar ms mduls. Per defecte, ens apareixen per pantalla.
Combined Performance Index Wizard. Ens permet seleccionar diferents tipus danlisi sobre CPU, memria, disc dur, targeta de
xarxa i, tamb, realitzar comparatives amb altres sistemes. El resultat es reflecteix amb una figura geomtrica, en concret amb un
pentgon. Cada component es reflecteix en una superfcie concreta
de la figura. Si surt de color blau, ens indica que les prestacions del
sistema que estem comparant sn superiors a les del nostre; en cas
contrari, ens pintaria la superfcie de color vermell.
En la figura 9, veureu que els elements que estem comparant, en general,
tenen un resultat superior al nostre sistema.

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

37

Installaci, actualitzaci i configuraci de sistemes operatius

Figura 9. Comparativa de diferents elements del sistema

Burn-In Wizard. Aquest assistent permet realitzar una prova destrs sobre els diferents components; s a dir, permet sotmetrels a una srie de
proves basades en la realitzaci de clculs numrics que els facin treballar
al mxim. Per exemple, la figura mostra una sessi de prova de la CPU
amb un resultat correcte.
Figura 10. Prova destrs sobre el nostre equip

WebUpdate Wizard. Permet baixar les ltimes actualitzacions del

programa.
Performance Tune-up Wizard. Realitza una anlisi completa del nostre
PC i ens mostra, si conv, una srie davisos per millorar el nostre sistema.
Les maneres de desar un informe sn diverses: per pantalla, per impressora o per fax.
Create a Report Wizard. Permet realitzar diversos informes sobre els
mduls que escollim. Tamb permet desar la configuraci daquests mduls per poder-los utilitzar posteriorment.

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

38

Installaci, actualitzaci i configuraci de sistemes operatius

2) Information modules
Donen una llista de cada component de lordinador. En seleccionar-lo amb
el ratol, automticament ens dna informaci detallada de la CPU, el BIOS,
la targeta de vdeo, la targeta de so, la CMOS, les fonts installades, el teclat,
el ratol
3) Benchmarking modules
En aquest apartat, podrem realitzar una srie de proves comparatives entre diferents components; per exemple, entre les unitats demmagatzematge, lALU, la memria, la connexi a Internet, la connexi a la xarxa
local, la CPU En la pantalla segent, apareixen les principals caracterstiques del ratol.
Figura 11. Caracterstiques especfiques sobre un dispositiu: el ratol

4) Testing/diagnostic modules
Mostren detalls sobre diferents components.
Hardware Irq Settings. Mostren una llista de les interrupcions del sistema, associada al component que se li ha assignat.
DMA Channel Setting. Mostra una llista dels dispositius que poden accedir a memria mitjanant un canal directe.
I/O Port Setting. Mostra la llista de ports dentrada i de sortida, associats
als components corresponents.
Memory Resource. Ens envia la informaci dels components i de ladrea
de memria que se li ha assignat.
Plug & Play Enumerator. Mostra la llista de classes de dispositius: targetes de xarxes, controladores IDE, impressores, ratol, monitor En

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

39

Installaci, actualitzaci i configuraci de sistemes operatius

cas que tinguem ms duna opci per exemple, si tenim dues impressores installades, un cop tenim seleccionat el tipus, caldr escollir un
dels components.
5) Listing modules
En aquest apartat, es dna informaci sobre la configuraci del sistema:
programes installats, variables dentorn, fitxers del sistema (autoexec.bat, boot.ini, win.ini, system.ini).
Figura 12. Detall sobre el fitxer boot.ini

Des del men Tools (eines), podem realitzar diferents tasques que ens
ajudaran en el manteniment del nostre equip, i que sn prpies del sistema operatiu Windows. Entre les opcions principals, cal destacar les
segents:
Accs a Panel de control
Compactaci del disc dur
Realitzaci de cpies de seguretat del disc dur
Obtenci dinformaci sobre el rendiment del sistema
Utilitzaci de leditor de configuraci del sistema
Realitzaci dun scandisk del disc dur

4.4. Documentaci del sistema

s molt important, amb vista al manteniment dun sistema informtic, tenir
documentada la part de sistemes. Hi ha diferents propostes sobre com realitzar aquest procs. A continuaci apareix una llista duna srie dinformacions
que sn aconsellables de recollir de cada un dels nostres dispositius:
Caracterstiques principals de cada equip: tipus de processador, memria
RAM, disc dur, etc.

Installaci i manteniment dequipaments i sistemes informtics

40

Installaci, actualitzaci i configuraci de sistemes operatius

Indicaci del sistema operatiu que t installat cada ordinador. Es podria

raonar, si escau, ls dun determinat sistema operatiu.
Funci que realitza dins la xarxa: equip client, servidor de domini, servidor
web, servidor FTP, etc.
Programari antivirus i antispy que sutilitza.
Programari de diagnstic de la mquina. En cas que sutilitzi, caldria mantenir una base de dades amb la informaci recollida de cada equip.
Detall de la informaci sobre les llicncies del programari.
Actualitzaci del diferent programari.