Вы находитесь на странице: 1из 58
VEUS CURS DE CATALA MARTA MAS ALBERT VILAGRASA NURIA BASTONS / GEMMA VERDES / M. HELENA VERGES © he reo nang aa ‘evens Gren 3005 Foes Fo Greg Mr, 208 "GS980 tpkgue de Uabegel : erevcuresees Salutacio Que uns materials didactcs per © Foprenentige d'un lengua estrongera manfingin Ie seve vigencio duront une decade pede ser consider un fel d'excepcio en a industria ‘editor, 3 ‘questa lengua fos Vengas, rence, 'elemary, italia © espenyo, per esmentr les que en el ‘Rosie enorn son les que goudeixen de conidereiopriontoriacom a langues abject aprenen faige, Que aquesta vigenca rertongvee © més de dues decades, ja comengoria © merece! {qualia de slanomen digne destuds. | potter d'lguno voloraci no necessrioment positive ‘espace a eat de sli del sactor implica en Vensonyament df aqvesta lengua. Aquos! fonomen ‘The exdovingu, pel que fa « ax qe ora ren dy enronyament/aprenentaige del calla com @ {agone lengua 2 com ollenguaesiongora, amb ol ers Digu, igu._Des da any 1984, on que ‘oser publ, ha continotconsttin, ony re any, une opie a considera, per pa del proesso- ‘lor intone desicades @ Vensenyament dl coal, "hore desea motels docs por ‘© aprenents no catolonoporlons, fot que els mes de Vint anys eda dal curs ja mosiron, de tmonera massa incloment, les marques iles neces del ps el toms. lk motrils que toiu les mans que hon esta! baejts amb el nom gondvic de Veus, son, por ‘it dvho, el descendent natural dl Digu, gu... ho son pergud, gual que a seu predecosor, {an frit una experience consoldede on la feine diet ales aves de stole fica idioms, ‘Sn ensempament dl catia es plantja, dela moteixa manera que el Sales longus strange: ‘es, com un proces gradval per aprendre o ura al coolo com @instroment de communica vo ‘cag uil en quatevo sivocle ela vido Quotdiona dels contenrs de persones ave, code cs, FTprocedents de quolsovol punt del planet, shi acsten per motnculerh, amb Fesperanca de {ers seve aquest llngu, dor dels primers dies de clsse. En aquerls més de vin! ony que separen Foparce dal Digi, dew. le de Veus, han poss por, molt cores, qo shon devour forgozament recalides en aquests nous materials. En primer Moe ho produt-xesta produintun can rdial en el mapa sodolingusc dal pals. Lelecte dala {ue onomenem uglbaltzacion, aml el futos migratoria de procedencis ~geogrfiques,clturols Tinguetques- ton vorodes | dveres, dibuia un panorama de polencals eprenens ue o 9 ret ‘2 vere om® la stvocs de peincpis dels wutanta | que, portant, modfica rr! robo! [os sever ‘mofwarions i le sous habs daprenentage, les Soves necosstts d's de la lengua, les sever ‘Rforences curls | dl possible destinaton un credo cafla po @ no cotelanopariants nun alive ordre de coses, men de a metedologa de 'nsenyament de lngis amb ha enat svcluclonant | apertont nave plonsjaments | noves erctgiesd oprenenaige. Entre elles, uno de {es mas deslacadss en oquests any, dine ol que es monte com © enfocomertcomunica, ha sta orgonieaco de les unos sideciques@ port de fosques sgnfcaives (el que es consi com @ ‘enflocoment per asauesy), amb ft el que dhe comport: foaltzoio on el roves, potispacia més ‘Salve de Taprenent on aquest proces, enbitat port aaaplacia de les proposes didec {quer oles neceectors|Tentor des prenents, el ‘ont el nou perl de Veprenent aqui vn destinals equess materi com la incorporocié de noves ‘aportacions en el comp de la metodalogia son, probabiemant, els dos aspedesfonamorls que ‘Conforeten¢ Vous eaves! valor de renova, dina una rads ban consoidada en al comp dela Imelodologia de lengues exrangeres. Una tradics que es vincula iactoment amb ol Projoce do Uengues Modernes, ndeget des del Consol d Europe principe das rs sotto, quo ha tngut ‘om a dorrera gran apart la publeacio del More Europev Cord de Referenci para les len (es, un document que, ene ales coses, estebloi una excalarefrencl derives de domini de Tenge, ola guel tombe Veus es rme Seludam, dones, om entsiasme incssimult, Vopari doquess motes, mb Vesperanca gue le fora de germans, cosins fil, robots dlrs pores frus ’equest crs es vagi ompion | omplementant dara endevort pol be | por la ztstocc de stort! mai prow roconegut rem Set protessorat de cotal, Joan Melon ornare de cin Beak Presentacio Veus 6 un mtede daprenentaige de coal, com o segona lengua, slaborot ¢acord omb los dieetiss del More Europeu Comu de Relerénca pr @ le lengves: oprendre, eneenyor | avlvar ‘del Conall Europa sun metode bose en ensonyament per esques. Les unites estan seqUendodes de manera que le soma doctvitatspossibita a realizado de la asco final, com a oxi! global comunicaive Shitrabolon de manera integrado, oes les habits ingusigues, la gram elle neces pera cade objctv propose Va areca perzones adultos do procedéncios i cures diverse, ja visquin os Paisos Cotalans, ie estudin cotale des dele sour loc origen, 1 0 alomnos de secundria(2n cise ESO t nivale Superior tombe de procedencies i cultures dverses. Yous 1 Corespon o un nivel que el more eurepeu esmenta se stua entre AL i 'A2 En podriom aie un Al pls Bs clcla que edeuisicio dels abject | continguts aplagats a Veus I et pa fer en uner 120 hores, 20 hores per cada una. ‘Consta de: Libre de flume, Ube execs, Ure del professor i material audio en CD. thre de Votumne Conte 6 unitate de 18 pagines cadoscuno, amb une tasca final, que e resol amb una acuacis potas ocxrtao porladat eset, acts, de 18019 par nat, que posbilien a reslucs de fe tosc final. Les octitats enen objective dfernts per fl que els alumnes inferatin treatin ‘om ter ora ever, prachquin esructureegromoical lec, coneguin determinades reali Socecutrals, Les octvitess acomparyen de fl el element istrative, erecta lice necessrs porque ‘lsalumnos ies puguin eld. Sovn morge dela pagina hha elguns aut addionas(olomonte io comunicaco rela ala) perfctr interac en parelles 0 en grup, afi que puguin ezalre rector. tore df exerciis Exerc iho ss unttecorresponents ae sis unitate de Ure de alone. Cad unit t¢ un nombre ‘ferent ¢exorcics, que orca ene 30:4, sagons a complesiat de cadescuna, Hia earls ‘crits oral, en que ex trebolen hobilots diverss, encora que es foun tras! especial en Fdauiscie de les esruciures grometials i del lnic necessrs pr osimilar os components lingutses que contenen lr crate propocades al Libre de ekomne. Eton ordenete sequin! ler acts da Libre de Vlumne, Solucions ‘Sén darvere dels exercicis. A vegades es donen solucions orientatives. Gromatica tract una gramatica dvs sequoncada por unitts que conto expliccions sobre Ia forme i "os dels elements gromoticas nocessris, noms, per resoldra cada eciviat dol Libre do "alumne. Alina hia un rosom dels poraigmes dle laments gromatialsoparegus ol brs

Вам также может понравиться