You are on page 1of 79

1 Tecnologia de les unions cargolades

1.1 Sistema cargol-femella


El sistema cargol-femella s una mquina en la qual s'aplica una fora
perifrica petita en el cap del cargol (o a la femella) amb un recorregut gran
i s'obt una fora axial gran a la femella (o en el cargol) amb un recorregut
petit (Fig. 1.1).

cargol

fora perifrica

suport esttic

femella

fora axial

Fig. 1.1 Sistema cargol-femella

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998. Sn rigorosament prohibides, sense l'autoritzaci escrita dels titulars del copyright, sota les sancions establertes a la llei, la reproducci total o
parcial d'aquesta obra per qualsevol procediment, inclosos la reprografia i el tractament informtic, i la distribuci d'exemplars mitjanant lloguer o prstec pblics.

1 TECNOLOGIA DE LES UNIONS CARGOLADES

1.1 SISTEMA CARGOL-FEMELLA

El sistema cargol-femella s'utilitza com a:


-

Mecanisme per transformar la fora: produir grans forces axials amb


petites forces perifriques. Una varietat sn els cargols de fixaci de
peces, s a dir, les unions cargolades.

Mecanisme per transformar el moviment: convertir el moviment giratori


en moviment axial (o viceversa).

1.2 Uni cargolada. Funci


Un dels sistemes d'uni de peces s la uni cargolada (Fig. 1.2). T la
particularitat que la uni s desmuntable.

Fig. 1.2 Uni cargolada. Fora separadora

En una uni cargolada es tenen els elements segents:


-

Cargol
Femella
Peces unides
Juntura: superfcie de contacte entre les peces unides

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

1 TECNOLOGIA DE LES UNIONS CARGOLADES

1.2 UNI CARGOLADA. FUNCI

Normalment, hi ha forces aplicades a les peces que tendeixen a separar-les.


La fora separadora pot ser:
-

Fora separadora axial: t la direcci de l'eix del cargol.


Fora separadora transversal: t la direcci perpendicular a l'eix del
cargol.
Fora separadora amb components axial i transversal.

En una uni cargolada la funci del sistema cargol-femella s:


-

Unir les peces.


Mantenir-les unides contra l'acci de les forces separadores.

1.3 Procs de collada


Abans de l'aplicaci de la fora separadora i per evitar l'obertura de la juntura,
normalment es munta la uni cargolada amb tensi prvia: la uni es colla.
Desprs es fa girar la femella o el cargol.

F (N)

Es generen forces d'acci i de reacci a la uni cargolada (fora de muntatge),


(Fig. 1.3). El cargol queda sotms a tracci i les peces unides es comprimeixen.

Assentament

Angle girat

Temps

t (s)

Fig. 1.3 Procs de collada i assentament

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

1 TECNOLOGIA DE LES UNIONS CARGOLADES

1.3 PROCS DE COLLADA

En el primer moment de la collada


En el moment de collar el cargol es produeix una deformaci elstica de les
peces unides i de les rosques.
Els efectes elstics sn:
-

Aplanament de les superfcies de contacte de les peces unides


Estirament del cargol
Escurament de les peces unides

A ms, es produeix una primera deformaci plstica. Els efectes plstics sn


els segents:
-

Aixafament sota el cap del cargol o sota la femella


Aixafament de protuberncies de contacte
Aixafament dels filets de rosca

Al final d'aquest procs de deformacions elstica i plstica queda establerta la


fora de muntatge, que s conseqncia de les accions i reaccions elstiques.

Desprs de la collada
Desprs del muntatge, al cap d'unes hores o d'uns dies, les peces unides i les
rosques experimenten una segona deformaci plstica amb els mateixos
efectes anteriors.
Aquest segon escurament plstic de les peces unides i del cargol s'ano-mena
assentament. Disminueixen les forces presents a la uni cargolada.

1.4 Fallada d'una uni cargolada


la fallada d'una uni cargolada es manifesta per un o ms dels efectes
segents:
10

Ruptura del cargol


Destrucci de les peces unides
Obertura de la juntura
J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

1 TECNOLOGIA DE LES UNIONS CARGOLADES

1.4 FALLADA D'UNA UNI CARGOLADA

- per deformaci elstica


- per descargolament

1.5 Retenci. Perill de descargolament


L'acci de la collada origina forces d'acci i de reacci (fora de muntatge) en
el sistema cargol-femella i a les peces unides.
Les peces unides queden comprimides i s'escurcen. Reaccionen contra el
cargol (Fig. 1.4).
El cargol queda sotms a tracci i s'allarga. Reacciona elsticament contra les
peces unides (Fig. 1.5).

Fig. 1.4 Compressi de les peces unides

Fig. 1.5 Tracci del sistema


cargol-femella

La fora separadora aplicada a les peces unides s'afegeix a la fora de


muntatge.

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

11

1 TECNOLOGIA DE LES UNIONS CARGOLADES

1.5 RETENCI. PERILL DE DESCARGOLAMENT

La fora que sotmet a tracci el sistema cargol-femella es transmet per mitj


dels filets de rosca i, a causa de la inclinaci de l'hlix, origina un parell de
descargolament que tendeix a descargolar la femella o el cargol.
El parell de descargolament creix amb la fora de tracci i l'angle de l'hlix.
Si no hi hagus fregament, la fora de tracci faria descargolar la femella, i les
peces per unir quedarien fluixes.
El fregament origina la resistncia al descargolament o parell de retenci.
El parell de retenci creix amb la fora de tracci i el fregament.
Si l'angle de l'hlix s ms petit que un valor lmit relacionat amb el coeficient
de fregament, el parell de retenci s ms gran que el parell de
descargolament. Es t autoretenci. Aix passa sempre en els cargols de
fixaci.
Mentre es mantingui la fora de tracci, es mantindr la fora de contacte, C,
entre els filets, la femella quedar immobilitzada i les peces romandran unides
(Fig. 1.6).

C
C
cargol

femella

Fig. 1.6 Fora de contacte entre filets

12

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

1 TECNOLOGIA DE LES UNIONS CARGOLADES

1.5 RETENCI. PERILL DE DESCARGOLAMENT

Malgrat que, tericament, hi hagi autoretenci, la uni cargolada es pot


descargolar a causa de:
a) Vibracions i sacsejades
Les forces que actuen sobre les peces unides fluctuen.
Les peces unides reben una compressi addicional que, en certs instants,
les escura: deixa fluix el cargol, no hi ha fora de contacte, la femella
no queda retinguda i es descargola.
b) Assentament
Disminueix o es perd la fora de contacte entre els filets, la femella no
queda retinguda i es descargola.
c) Dilataci trmica diferent del cargol i de les peces unides.

1.6 Assegurament contra el descargolament


Les peces unides proporcionen la seva fora de reacci elstica al cap del
cargol i a la femella. Mentre es mantingui aquesta fora, hi haur fora de
contacte entre els filets i autoretenci. La femella no es descargolar.
La fora de reacci elstica de les peces unides s proporcional a la seva
deformaci elstica.
Ara b, les peces unides tenen una gran rigidesa i, per tant, la seva deformaci
elstica s molt petita, normalment de dcimes de millmetre.
Un assentament incontrolat pot fer desaparixer la deformaci elstica i, per
tant, la fora de reacci elstica, i la femella es descargolar.
Per aix, cal prevenir la possibilitat del descargolament mitjanant algun
sistema d'assegurament.

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

13

1 TECNOLOGIA DE LES UNIONS CARGOLADES

1.6 ASSEGURAMENT CONTRA EL DESCARGOLAMENT

El sistema d'assegurament ms recomanable s dissenyar una uni slida (uni


d'alta qualitat, vegeu la secci 5.1) i collar-la fins a prop del seu lmit.
Quan la uni no pot ser slida, o b hi ha vibracions notables o sacsejades o
canvis de temperatura, cal collocar elements addicionals d'assegurament
contra el descargolament.
La recerca d'elements d'assegurament ha donat lloc a una infinitat de patents.
Tots els sistemes es basen en un dels conceptes segents:
1

Dispositius generadors de fora axial

Dispositius generadors de fora radial

Femelles amb filets autotensats

Dispositius de seguretat absoluta

Dispositius generadors de fora axial

Es tracta de volanderes elstiques, no planes, que es munten sota el cap del


cargol o sota la femella. La volanderes sn obligades a aplanar-se sota la fora
i reaccionen elsticament amb aquesta fora d'aplanament, proporcionant una
fora addicional a la fora de deformaci elstica de les peces unides.
La deformaci de la volandera s molt ms gran que la deformaci de les
peces unides.
Si desapareix la petita deformaci elstica de les peces unides queda la gran
deformaci elstica de la volandera.
Tot i que en comparaci amb la fora de reacci de les peces unides la fora
de deformaci de la volandera s petita, aquesta es mant i s suficient per
mantenir el contacte entre els filets de rosca.

Exemples d'aquest tipus de dispositius sn els indicats a la figura 1.7.

14

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

1 TECNOLOGIA DE LES UNIONS CARGOLADES

a)

b)

1.6 ASSEGURAMENT CONTRA EL DESCARGOLAMENT

c)

d)

a) volandera elstica helicodal (volandera Grower); b) volandera elstica ondulada;


c) volandera elstica dentada; d) volandera elstica troncocnica (volandera Belleville)

Fig. 1.7 Asseguraments

Dispositius generadors de fora radial

Hi ha volanderes elstiques que abracen amb fora la rosca del cargol i


originen un parell de fregament que s'oposa al descargolament. A vegades
aquestes volanderes van inserides dins de la femella.
Exemples d'aquest tipus de dispositius sn els indicats a la figura 1.8.

a)

b)

a) femella que porta inserida la volandera elstica (femella autoblocadora);


b) volandera de seguretat de plstic (volandera Dubo)

Fig. 1.8 Asseguraments


Tamb hi ha femelles que tenen un extrem alterat transversalment, amb la qual

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

15

1 TECNOLOGIA DE LES UNIONS CARGOLADES

1.6 ASSEGURAMENT CONTRA EL DESCARGOLAMENT

cosa el permetre de la rosca queda ellptic. En muntar la femella, els seus


filets ellptics sn obligats a adoptar la forma de circumferncia del cargol i
es deformen elsticament.
Aquests filets de la femella abracen fortament el cargol i originen un parell de
fregament que s'oposa al descargolament.

Femelles amb filets autotensats

La femella t els filets de rosca amb el pas alterat. En muntar-la, els filets de
la femella queden obligats a deformar-se elsticament per ajustar-se als filets
del cargol i s'origina una fora de contacte entre els filets, independent de la
tensi de muntatge entre el cargol i les peces unides.
Exemples d'aquestes femelles sn els indicats a la figura 1.9.

a)

b)

a) femella amb escletxa i deformada (femella snep nut);


b) femella i contrafemella

Fig. 1.9 Asseguraments

16

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

1 TECNOLOGIA DE LES UNIONS CARGOLADES

1.6 ASSEGURAMENT CONTRA EL DESCARGOLAMENT

Dispositius de seguretat absoluta

La immobilitzaci s'efectua mitjanant un obstacle que s'oposa al descargolament del cargol o de la femella. El descargolament no es pot aconseguir
sense l'operaci de retirar o destruir l'obstacle.
Exemples d'aquests dispositius sn els indicats a la figura 1.10.

a)

b)

c)

a) femella de corona amb passador d'aletes; b) placa de


seguretat; c) assegurament amb filferro

Fig. 1.10 Asseguraments

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

17

1 TECNOLOGIA DE LES UNIONS CARGOLADES

18

1.6 ASSEGURAMENT CONTRA EL DESCARGOLAMENT

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

2 Normativa sobre unions cargolades

2.1 Perfils de rosca


Hi ha diversos perfils de rosca per a diferents utilitzacions:
a) Perfil triangular, per a la fixaci de peces i la uni de tubs.
b) Perfil rod, que s robust i poc sensible als cops, i s'empra, per exemple,
en els enganxaments de vagons.
c) Perfil trapezial
d) Perfil amb dents de serra, que s'utilitza en cargols de moviment.

a)

b)

c)

d)

a) triangular; b) rod; c) trapezial; d) amb dents de serra

Fig. 2.1 Perfils de rosca


J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

19

2 NORMATIVA SOBRE UNIONS CARGOLADES

2.1 PERFILS DE ROSCA

S'utilitzen els tipus segents de perfil triangular:


- Perfil ISO, angle de 60E (internacional)
- Perfil Whitworth, angle de 55E (Anglaterra)
- Perfil UN, angle de 60E (Estats Units). Rosca granada UNC (Unified
National Coarse). Rosca fina UNF (Unified National Fine)

2.2 Perfil triangular ISO


Avui en dia, s'utilitza internacionalment el perfil de rosca triangular ISO. La
figura 2.2 representa el perfil i en dna les dimensions.

H
__
4

5
H
8

h3 ' 0,61343 P '

17
H
24

femella

' 0,14434 P '

d2 ' D2 ' d & 0,64953 P


h3

H
__
8

d2 ' d & 2 H1
d3 ' d & 1,22687 P
A3 '

AT '
d
p
H
h3

=
=
=
=

H
6

D ' i nom

60

cargol
H
__
6

d3
d2
d

H1 ' 0,54127 P '

H1

60

D
D2
D1

H ' 0,86603 P

H H__
H
__
2 2

Dimetre exterior i nominal


Pas
Profunditat portant de flancs
Profunditat de rosca

P
d3
A3
AT

=
=
=
=

n 2
d3
4
n
4

d2 % d3

Dimetre de flancs
Dimetre de nucli
Secci del nucli
Secci resistent a la tracci

Fig. 2.2 Perfil ISO


La indicaci del dimetre exterior de la rosca del cargol identifica les
dimensions de la rosca, tant del cargol com de la femella corresponent.
20

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

2 NORMATIVA SOBRE UNIONS CARGOLADES

2.3 ROSCA NORMAL I ROSCA FINA

2.3 Rosca normal i rosca fina


Per a un mateix dimetre es consideren dos passos que originen dues rosques:
-

Rosca normal, que t el pas gran (rosca granada)


Rosca fina, que t el pas petit

La rosca normal s la que s'utilitza habitualment. La rosca fina s'utilitza


excepcionalment. S'utilitza en el roscatge de parets primes, quan hi ha
sacsejades o quan conv un ajustament de la fora de muntatge. No conv
utilitzar la rosca fina en els materials frgils.

2.4 Fabricaci dels filets de rosca


Els filets de rosca es poden fabricar:
-

Amb arrencament de la ferritja mitjanant eines de tall


Per laminaci o embotici de la tija mitjanant plaques o corrons
perfilats

La rosca laminada proporciona una resistncia ms gran a la fatiga.

2.5 Tipus de cargols, femelles i altres elements


La figura 2.3 representa els cargols que normalment s'usen a les mquines:

a)

b)

c)

d)

e)

a) cargol de cap hexagonal (cargol sisavat); b) cargol de cap cilndric amb hexgon interior (cargol
Allen); c) cargol de cap cilndric amb ranura; d) cargol aixamfranat amb ranura; e) esprrec

Fig. 2.3 cargols usuals

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

21

2 NORMATIVA SOBRE UNIONS CARGOLADES

2.5 TIPUS DE CARGOLS, FEMELLES I ALTRES ELEMENTS

La figura 2.4 representa les femelles que s'utilitzen usualment:

a)

b)

c)

d)

a) femella hexagonal; b) femella rodona aplanada; c) femella de forats


encreuats; d) femella ranurada

Fig. 2.4 Femelles usuals


A les unions cargolades, moltes vegades, hi ha presents altres components:
-

Volanderes planes, per disminuir la pressi sobre les peces unides


Asseguraments contra el descargolament

2.6 Dimensions de cargol, femella i altres elements


Hi ha una normalitzaci molt completa:
-

Dimetre del cargol, que correspon al dimetre exterior dels filets de la


rosca. Hi ha una srie de dimetres normalitzats. A ms a ms, dintre
dels dimetres normalitzats hi ha uns dimetres que cal evitar (Taula 1).
Caps de cargol: tipus, formes i dimensions
Longitud de cargol
Longitud de rosca
Femelles: tipus i dimensions
Volanderes
Forats a les peces
Claus per collar els cargols a les femelles
Tolerncies d'ajust de les rosques, etc.

Aquesta normalitzaci est recollida a les normes nacionals (UNE, DIN,


AFNOR...) i totes coincideixen, prcticament, amb les recomanacions ISO.

22

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

2 NORMATIVA SOBRE UNIONS CARGOLADES

2.6 DIMENSIONS DE CARGOL, FEMELLA I ALTRES...

Taula 1
Dimetre
nominal d

Pas
P

Dimetre de
flancs d2

Dimetre de
nucli d3

Secci de
nucli A3

Secci resistent AS

Rosca normal
3
(3,5)
4
(4,5)
5
6
(7)
8
10
12
(14)
16
(18)
20
(22)
24
(27)
30
(33)
36
39

0,5
0,6
0,7
0,75
0,8
1
1
1,25
1,5
1,75
2
2
2,5
2,5
2,5
3
3
3,5
3,5
4
4

2,675
3,110
3,545
4,013
4,480
5,350
6,350
7,188
9,026
10,863
12,701
14,701
16,376
18,376
20,376
22,051
25,051
27,727
30,727
33,403
36,402

2,387
2,764
3,141
3,580
4,019
4,773
5,773
6,466
8,160
9,853
11,546
13,546
14,933
16,933
18,933
20,319
23,319
25,706
28,706
31,093
34,093

4,47
6,00
7,75
10,1
12,7
17,9
26,2
32,8
52,3
76,2
105
144
175
225
282
324
427
519
647
759
912

5,03
6,78
8,78
11,3
14,2
20,1
28,9
36,6
58,0
84,3
115
157
192
245
303
353
459
561
694
817
976

36,0
56,3
86,0
81,1
116
157
205
259
319
364
473
596
732
820
979

39,2
61,2
92,1
88,1
125
167
216
272
333
354
496
621
761
865
1.030

Rosca fina
8
10
12
(12)
(14)
16
(18)
20
(22)
24
(27)
30
(33)
36
(39)

1
1,25
1,25
1,5
1,5
1,5
1,5
1,5
1,5
2
2
2
2
3
3

7,350
9,188
11,188
11,026
13,026
15,026
17,026
19,026
21,026
22,701
25,701
28,701
31,701
34,051
37,051

6,773
8,466
10,466
10,160
12,160
14,160
16,160
18,160
20,160
21,546
24,546
27,546
30,546
32,319
35,319

(Els dimetres entre parntesis s'han d'utilitzar el mnim possible. Dimensions en mm i mm2.)

Selecci de rosques per a cargols i femelles (perfil ISO)


A la taula 2 hi ha la normativa de dimensions de cargols, femelles i altres components.

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

23

2 NORMATIVA SOBRE UNIONS CARGOLADES

24

2.6 DIMENSIONS DE CARGOL, FEMELLA I ALTRES...

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

2 NORMATIVA SOBRE UNIONS CARGOLADES

2.7 MATERIALS NORMALITZATS

2.7 Materials normalitzats


Per als cargols i les femelles no s'han normalitzat els materials que cal
utilitzar, sin la classe de resistncia. Una mateixa classe de resistncia es pot
obtenir amb diferents materials, els quals es deixen a elecci del fabricant.
La taula 3 (pgina segent) indica els valors de resistncia de cargols i
femelles corresponents a les classes de resistncia normalitzades.
Per a les mquines s'utilitzen, majoritriament, les classes segents: 5.6 per a
exigncies baixes, 8.8 habitualment, i 10.9 i 12.9 per a grans exigncies.
A les femelles, la tensi de prova correspon a la resistncia mxima en la
tracci d'un cargol que es pot aparellar amb la femella si s'ha de garantir la
capacitat de crrega de la uni fins al trencament del cargol. Amb
l'aparellament amb un cargol encara ms resistent, fallaria la femella.

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

25

2 NORMATIVA SOBRE UNIONS CARGOLADES

26

2.7 MATERIALS NORMALITZATS

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Uni sotmesa a crrega axial. Bases


de clcul

3.1 Muntatge sense tensi. Estat base


En primer lloc s'estudia el cas de muntatge sense tensi i amb crrega axial
posterior (estat base).
El cargol (o la femella) es colloca a m fins que no entra ms. No es colla (no
es premen les peces que s'han d'unir). Desprs s'aplica una fora axial, F, a les
peces unides, que tendeix a separar-les. El cargol queda sotms a tracci. No
hi ha torsi.
Fallada
La fallada es pot produir per:
-

Ruptura del nucli del cargol


Aixafament dels filets
Cisallament dels filets

Influncia del cargol


Tensi al nucli del cargol

F '

F
# Fadm
AT

(1)

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

27

3 UNI SOTMESA A CRREGA AXIAL. BASES DE CLCUL

3.1 MUNTATGE SENSE TENSI...

Secci resistent a la tracci

B d2 % d3 2
(
)
4
2

AT '

(2)

Dimetre de la secci resistent a la tracci

d2 % d3

dT '

(3)

La resistncia a la tracci d'una barra roscada s ms gran que la resistncia


d'una barra llisa de dimetre igual a la del nucli, d3.
Influncia de la femella
La femella pot ser ms o menys alta i fer que hi hagi ms o menys filets de
rosca en contacte i, per tant, determina les tensions que hi pot haver en els
filets de rosca.

Aixafament del filets


La fora axial, F, origina una fora normal en els filets; amb l'esquema de la
figura 3.1, es pot veure que la fora normal total s

F
2
$
cos
2

F
2
$
cos
2

'

(4)

$
cos
2

La superfcie de contacte d'un filet (Fig. 3.2) s

B d2 H1
cos

28

$
2

(5)

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

3 UNI SOTMESA A CRREGA AXIAL. BASES DE CLCUL

3.1 MUNTATGE SENSE TENSI...

F
/2

F / (cos /2)

H1 / (cos /2)

(F / 2)
H1/ (cos $ / 2)

(F / 2) / (cos $ / 2)
F

Fig. 3.1 Fora normal a la rosca


triangular

Fig. 3.2 Fora i generatriu de contacte

La pressi superficial, si noms hi hagus un filet, seria

F
$
2
F
p '
'
Bd2H1
Bd2H1
cos

cos

(6)

$
2

En haver-hi i filets, seria

i '

m
P

(7)

p '

F P
# p adm
Bd2H1 m

(8)

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

29

3 UNI SOTMESA A CRREGA AXIAL. BASES DE CLCUL

3.1 MUNTATGE SENSE TENSI...

Es pot determinar l'alria necessria de la femella, m, aplicant el criteri


d'igual resistncia: F de tracci del nucli = F de compressi dels flancs.

F ' F AT
p B d2 H1 m

F '

(9)

(10)

p B d2 H1 m
B 2
dT '
4
P

m '

(11)

d P
1 F 2 1 P
1F
dT
'
dT T
d2 H1
4 p
d2 H1
4p

(12)

En rosques normalitzades es t, aproximadament,

d T . 0,85

m'

dT
d2

P
. 1,
H1

. 0,95

(13)

1 F
F
0,85 d @ 0,95 @ 1,84 ' 0,37 d
4 p
p

Si es fes que p = F, resultaria m = 0,37 d.


Tot el que s'ha dit s a base de suposar una distribuci uniforme de la crrega
entre els filets.
Ara b, com que la distribuci no s uniforme, es pren un valor mitj de p ms
petit que F:

p . 0,46 F
m ' 0,37

(14)

F
d ' 0,8 d
0,46F

Per tant, l'alria normalitzada de les femelles s m = 0,8 d.

30

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

3 UNI SOTMESA A CRREGA AXIAL. BASES DE CLCUL

3.1 MUNTATGE SENSE TENSI...

Cisallament dels filets (Fig. 3.3)


Cargol

J '

F
F
'
B d3 Pi
B d3 m

(P @ i ' m)

d3

(15)

d
cargol

femella

Fig. 3.3 Cisallament dels filets de rosca


Femella

J '

F
F
'
B d Pi
Bdm

(16)

Com que d3 < d, el cargol falla abans.


Cargol

F ' J B d3 m

(17)

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

31

3 UNI SOTMESA A CRREGA AXIAL. BASES DE CLCUL

3.1 MUNTATGE SENSE TENSI...

Criteri d'igual resistncia : F de cisallament dels filets = F de tracci del nucli.

F ' J B d3 m
F ' F AT ' F
B d3 m ' F

(18)

B 2
dT
4

(19)

B 2
dT
4

(20)

Amb la femella d'alria normalitzada, m = 0,8 d, es t

J d3 0,8 d ' F

1 2
dT
4

(21)

dT
1
1 dT dT
J ' F
' F
4 0,8 d @ d3
4 @ 0,8 d d3

dT
d

. 0,86

J ' F

dT
d3

. 1,05

(22)

(23)

1
0,86 @ 1,05
3,2

(24)

J ' 0,28 F

(25)

No s'arriba a J = 0,6 F; noms s'arriba al 46% d'aquest lmit.


Ara b, com que la distribuci no s uniforme, en el filet ms sollicitat
l'esfor de cisallament s superior.

32

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

3 UNI SOTMESA A CRREGA AXIAL. BASES DE CLCUL

3.1 MUNTATGE SENSE TENSI...

Flexi dels filets


Es poden fer unes consideracions semblants i es pot comprovar que per a la
femella normalitzada la tensi de flexi queda per sota de la que s
admissible.

Distribuci de la fora entre els filets


El cargol est sotms a tracci i el seu pas de rosca augmenta.
La femella est sotmesa a compressi i el seu pas de rosca disminueix.
Els filets de rosca de cargol i femella tendeixen a desengranar-se. (Fig. 3.4).
En conseqncia, la distribuci de fora entre els filets en contacte no s
uniforme.

En una femella normal (femella de compressi), la distribuci de la fora entre


els filets s com la indicada a la figura 3.5.

d3
d2
d

40% 20 10 0

6
5
4
3
2
1

F
F/2

F
F

Fig. 3.4 Filets de rosca


en contacte

Di
De
ds

Fig. 3.5 Distribuci de la fora


entre els filets. Femella de tracci

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

33

3 UNI SOTMESA A CRREGA AXIAL. BASES DE CLCUL

3.1 MUNTATGE SENSE TENSI...

Es pot influir en la distribuci de la fora mitjanant la configuraci de la


femella (Fig. 3.6 i 3.7).
De

3
2
1
40% 20 10 0

9
8
7
6
5
4

ds
Di

F/2

F
Di
F/2

De

40% 20 10 0

9
8
7
6
5
4
3
2
1

ds

Fig. 3.6 Distribuci de la fora entre els filets. Femella ranurada

Fig. 3.7 Distribuci de la fora entre els filets. Femella de tracci

Ruptura del sistema cargol-femella


En uni cargolada amb femella normal, la possible fallada es produeix en el
cargol, que es trenca a la secci del primer filet en contacte amb la femella
(Fig. 3.8).

F/2

F/2

F/2

F/2
2

Fig. 3.8 Punts de ruptura en cargols amb sollicitaci dinmica: a la zona 1,


el 15% de totes les ruptures; a la 2, el 20%; a la 3, el 65%; etc.
34

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

3 UNI SOTMESA A CRREGA AXIAL. BASES DE CLCUL

3.2 ALRIA DE LA FEMELLA

3.2 Alria de la femella


Com a resum de les sollicitacions de tracci, aixafament, cisallament i flexi
es pot dir:
-

Cargol i femella del mateix material. Femella normal, m = 0,8d: no cal


considerar p, J ni la flexi.

Femella d'un grau inferior al del cargol. dem.

Cargol i femella de material diferent. Molt sovint la femella s de


material ms dbil (forat roscat en una pea): cal considerar p, J i la
flexi fent m 0,8d

Cargol de material 1 i femella de material 2

m ' 0,8 d

Re1

(26)

Re2

(s una frmula conservadora si Re2 << Re1,


perqu hi ha redistribuci d'esforos.)
Taula 4
Aparellament

Alria mnima m

Cargol i femella del mateix material

0,8 d

Cargol d'acer 8.8 roscat en fosa grisa

1,0 ... 1,2 d

Cargol d'acer 10.9 roscat en fosa grisa

1,2 ... 1,4 d

Cargol d'acer roscat en alumini pur

2,2 d

Cargol d'acer 8.8 roscat en aliatge d'alumini Al Cu Mg 1 F 40

1,1 d ... 1,4 d

Cargol d'acer 8.8 roscat en acer St 37

1,0 d ... 1,35 d

Cargol d'acer 10.9 roscat en acer St 37

1,25 d ... 1,4 d

Valors petits per a passos P / d > 1 / 9 (rosca normal)


Valors grans per a passos P / d < 1 / 9 (rosca fina)

Profunditat mnima de rosca o alria mnima de femella

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

35

3 UNI SOTMESA A CRREGA AXIAL. BASES DE CLCUL

3.3 MUNTATGE AMB TENSI. COLLADA...

3.3 Muntatge amb tensi. Collada d'un cargol


Normalment una uni cargolada es munta amb tensi prvia: la uni es colla.
Desprs del muntatge es pot aplicar o no una fora separadora a les peces
unides.
En aquest apartat s'estudia la fase de muntatge i es deixa per a ms endavant
l'estudi de l'efecte de la fora separadora eventual.

Forces de muntatge

El cargol (o la femella) es colloca a m fins que no entra ms i desprs es


colla fent fora amb una clau.
En anar collant el cargol (o la femella), es va generant una compressi de les
peces unides amb la fora, FM, i una tracci del cargol amb la mateixa fora,
FM . En fer girar el cargol o la femella, s'ha de vncer aquesta fora, FM, i el
fregament corresponent (Fig. 3.9).

FM
FM

FM
FM

Fig. 3.9 Forces de muntatge


2

Rosca plana

Fora tangencial al cargol (en la rosca) per aixecar la femella vencent la fora,
FM (Fig. 3.10).

36

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

3 UNI SOTMESA A CRREGA AXIAL. BASES DE CLCUL

3.3 MUNTATGE AMB TENSI. COLLADA...

Sense fregament

U ' FM tan "

(27)

Amb fregament a la rosca, coeficient

' tan D

(28)

Moment a la tija del cargol

MT ' FM tan (" % D )

d2

(29)

U
FM
U

R=N

FM

"
"

a)

U
N F
M
D "
"

b)

a) sense fregament; b) amb fregament

Fig. 3.10 Forces en el sistema cargol-femella amb rosca plana

Rosca triangular

Fora normal al filet (Fig. 3.11)

FM

(30)

cos $
en lloc de FM.

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

37

3 UNI SOTMESA A CRREGA AXIAL. BASES DE CLCUL

3.3 MUNTATGE AMB TENSI. COLLADA...

S'augmenta el fregament. Es mant l'equaci posant DN en comptes de D:

tan D
$
cos
2

tan D) .

(31)

Moment a la tija

MT ' FM tan (" % D) )

d2

(32)

FM

FM /cos ($ / 2)
$/2
$

d2
Fig. 3.11 Fora normal a la rosca triangular

Fregament al seient

En girar, la base del cap del cargol (o la base de la femella) frega contra el seu
seient (la pea unida) i requereix un moment

MS ' FM S

dS

(33)

dS s el radi mitj de la superfcie (corona circular) de fregament.

38

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

3 UNI SOTMESA A CRREGA AXIAL. BASES DE CLCUL

3.3 MUNTATGE AMB TENSI. COLLADA...

Moment de muntatge, MM

Moment total per collar el cargol (moment de muntatge)

MM ' MT % MS ' FM [

d2
2

tan("%D) ) %

(34)

Per a cargols normalitzats, $ = 60E, " =2,50E i la frmula es pot simplificar:

MM ' FM (0,16 P % 0,58 d2 % 0,5 S d S )

(35)

Per a clculs prctics es pot prendre = S = G com a coeficient de


fregament global.

MM ' FM [0,16 P % G (0,58 d2 % 0,5d S)]

(36)

(Frmula aproximada)

Per a cargols normalitzats:

$
"
d2/2
rs

'
s

=
=
.
=
=
=
=

60E
2,5E
0,45 d
0,7 d
tan D = 0,15 valor mitj usual
tan D' = 0,173
0,15

MM . FM d (0,02 % 0,08 % 0,10 ) . 0,2 F

(37)

Coeficients: 0,02 til


0,08 fregament rosca
0,10 fregament seient

Tensi de torsi

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

39

3 UNI SOTMESA A CRREGA AXIAL. BASES DE CLCUL

3.3 MUNTATGE AMB TENSI. COLLADA...

En collar-lo, el cargol queda sotms a torsi. Del moment de muntatge, noms


una part, el moment a la tija, sollicita el cargol a torsi. No hi participa la part
del moment que es gasta pel fregament del seient.
Esfor tallant de torsi

FM d2 tan (" % D) )
Jt '

Mt

'

WJ

0,2

(38)

3
dT

FM ' F

Bd T

(39)

4
2

B dT
4

d2 tan ( " % D))


2

Jt '

Bd 3 T

'

2 d2 tan (" % D))


dT

(40)

16
7

Tensi equivalent

Fe '
8

F2 % 3J2

(41)

Valors corrents

En rosques normalitzades

d2 . 1,05d T
(42)

" . 2,5E
Valors corrents:

'
40

= 0,15
= 0,173
J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

3 UNI SOTMESA A CRREGA AXIAL. BASES DE CLCUL

D'
J '

3.4 DISPERSI DE LA FORA DE MUNTATGE

= 9,38E

2 @ 1,05d T @ tan (2,5E % 9,83E )


dT

F ' 0,527 F

(43)

Amb els valors corrents indicats abans, es t

Fe '

F2 % 3 (0,527F)2 ' 1,35 F

(44)

Aix vol dir que n'hi ha prou amb calcular el cargol noms a tracci i, per
tenir en compte la torsi (que no es calcula), se li aplica el factor 1,35.
Taula 5
Estats de les superfcies

Estat de lubricaci

Cargol

Femella

No lubricat

Lubricat oli

Pasta de
M o S2

Fosfatat
al Mn

Sense
recobriment

0,14 ... 0,18

0,14 ... 0,15

0,10 ... 0,11

Fosfatat
al Mn

Sense
recobriment

0,14 ... 0,21

0,14 ... 0,17

0,10 ... 0,12

Zincat
galvnic

Sense
recobriment

0,12 ... 0,18

0,12 ... 0,17

Cadmiat
galvnic

Sense
recobriment

0,08 ... 0,12

0,08 ... 0,11

Zincat
galvnic

Zincat
galvnic

0,14 ... 0,19

0,12 ... 0,17

Cadmiat
galvnic

Cadmiat
galvnic

0,14 ... 0,15

0,08 ... 0,12

Coeficient de fregament global G per a diversos estats de


superfcies i estats de lubricaci
La lubricaci disminueix la dispersi.

3.4 Dispersi de la fora de muntatge


Amb una clau s'aplica el moment amb la intenci d'induir una fora de

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

41

3 UNI SOTMESA A CRREGA AXIAL. BASES DE CLCUL

3.4 DISPERSI DE LA FORA DE MUNTATGE

muntatge, FM . Ara b, hi ha una gran dispersi en els valors dels moments


realment donats per la clau i en els valors del coeficient de fregament. Aix
fa que la fora, FM, induda sigui incerta i que tingui una gran dispersi. El
coeficient de fregament en un cargol no lubricat t una dispersi al voltant del
60% i en un de lubricat, al voltant del 20%.
El moment realment donat per una clau dinamomtrica t una dispersi al
voltant del 20% i el donat per una clau pneumtica, al voltant del 40%.
Sobre una clau de m (clau fixa, clau anglesa), el muntador hi pot aplicar
forces ben diferents (de 100 a 200 N). Eventualment, el muntador pot
augmentar el bra de palanca collocant un allargador a la clau (per exemple,
un tub), cosa que no s'hauria de fer.
Normalment es necessita un valor mnim, FM min, de la fora de compressi
entre les peces unides per tal de garantir la funci de la uni. La dispersi es
considera per sobre d'aquesta fora mnima, a base del factor de collada.

"c '

FMmax

(45)

FMmin

A la taula 6 s'indiquen els valors de "c segons diverses circumstncies (valors


orientatius).
Taula 6
Procediment de collada

Estat lubricaci rosca

"c

Clau dinamomtrica

Lubricada

1,4

No lubricada

1,8

Lubricada

1,6

No lubricada

2,0

Qualsevol estat
de lubricaci

3,0

Clau pneumtica

Clau de m
(eventualment allargada)

Factor de collada, "c. Valors orientatius


Es considera que la dispersi del moment produt per les claus dinamomtriques est situada en el 10% al voltant del valor nominal amb qu sn
ajustades.

42

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

3 UNI SOTMESA A CRREGA AXIAL. BASES DE CLCUL

3.4 DISPERSI DE LA FORA DE MUNTATGE

A les claus pneumtiques la dispersi est situada en el + 10% - 30%. Amb


la clau s'aplica un moment nominal, per en resulta un moment real que t un
valor desconegut situat entre els dos valors extrems, MM max i
MM min. Interessa limitar MM max.
El moment MM max es calcula en funci de FM max i min.
El moment que cal prescriure en el muntatge (moment nominal) s, per tant,
M'M = 0,9 MM max.

3.5 Muntatge amb tensi sense fora separadora


Hi ha unions per a cargols en les quals, desprs del muntatge que es fa amb
tensi (collant), no hi ha forces exteriors que tendeixin a separar les peces
unides; o b aquestes forces sn d'una magnitud molt petita i no cal fer-les
intervenir en els clculs.
Normalment aquestes unions es dissenyen com a unions de resistncia normal
i no d'alta resistncia.
S'acostuma a emprar cargols de classe de resistncia 5.6 i, com a excepci, de
8.8.

a)

Forces

La funci de la uni requereix un valor mnim, FM


compressi entre les dues peces unides.

min

, de la fora de

El factor de collada, "c, determina el valor mxim de la fora de muntatge,


FMmax, que es pot arribar a produir: FM max = "c FM min.
b)

Tensi

El cargol queda sotms a tracci i a torsi.

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

43

3 UNI SOTMESA A CRREGA AXIAL. BASES DE CLCUL

3.5 MUNTATGE AMB TENSI SENSE FORA...

En el cas d'una rosca normalitzada i amb coeficient de fregament usual


= 0,15, s suficient calcular el cargol noms a tracci i, per tenir en compte
la torsi (que no es calcula), se li aplica el factor 1,35.

F '

c)

FM max

(46)

AT

Seguretat

1,35 F # Fa d m
F #
d)

Fa d m
1,35

(47)

' 0,75Fa d m

(48)

Tensi admissible

Fadm ' 0,7Re

(CS ' 1,4)

F # 0,75 @ 0,7Re

(C S ' 1,4)

F # 0,52Re

(CS ' 1,4)

(49)

(CS = Coeficient de seguretat)

e)

Moment de muntatge
-

Clcul precs: s'ha d'aplicar la frmula 35, considerant separadament els


coeficients de fregament i S; o la frmula 36, considerant el
coeficient de fregament global G. S'utilitza el valor
FM max i min | MM max

Moment nominal: M'M = 0,9 Mmax


-

44

Clcul aproximat: M'M = 0,2 FM max @ d

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Uni sotmesa a crrega axial. Muntatge amb tensi i fora separadora


posterior

Normalment una uni cargolada es munta amb tensi, s a dir, es colla.


Aquesta s la manera racional de resistir les forces separadores.
En el treball d'una uni cargolada es pot distingir una primera fase, la de
muntatge, i una de segona, la de servei, en la qual s'aplica la fora separadora.

4.1 Fase de muntatge


a) Forces
La uni es colla. S'aplica un parell a
la femella (o al cargol). Les pe-ces
unides queden comprimides amb la
fora de muntatge, FM (Fig. 4.1).

FM

FM

Fig. 4.1 Fase de muntatge

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

45

4 UNI SOTMESA A CRREGA AXIAL. MUNTATGE...

4.1 FASE DE MUNTATGE

El cargol queda sotms a tracci amb la fora, FM.


Sollicitaci del cargol: la reacci de les peces unides, FpM, actua sobre el
sistema cargol-femella (Fig. 4.2).
La canya del cargol queda sotmesa a tracci: FcM = FpM.
Sollicitaci de les peces unides: l'acci del cargol, FcM, actua sobre les peces
unides (Fig. 4.3).
Les peces unides queden sotmeses a compressi: FpM = FcM.
A la fase de muntatge, FcM = FpM = FM.
FcM

FpM
FpM

FcM

FpM
F

cM

FcM

Fig. 4.2 Sollicitaci del cargol

FpM

Fig. 4.3 Sollicitacions de les peces unides

b) Deformacions
Cargol: sota la fora de tracci, FcM, el cargol s'allarga en la magnitud *cM.
Peces unides: sota la fora de compressi, FpM, les peces unides s'escurcen en
la magnitud *pM.
c)

Diagrama fora-deformaci

La figura 4.4 representa el diagrama fora-deformaci del cargol. Representa,


tamb, el diagrama fora-deformaci de les peces unides.

46

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

4 UNI SOTMESA A CRREGA AXIAL. MUNTATGE...

4.1 FASE DE MUNTATGE

F ( N)

Fc

FM

*pM
*cM

* (mm)

FM

pM

Fig. 4.4 Diagrames fora-deformaci

El tercer quadrant del diagrama anterior es desplaa segons la figura 4.5.

Fc M

FpM

Fig. 4.5 Diagrames fora-deformaci

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

47

4 UNI SOTMESA A CRREGA AXIAL. MUNTATGE...

4.1 FASE DE MUNTATGE

Es forma el diagrama convencional fora-deformaci de la figura 4.6.


F (N )

FM

* cM
allargament
del cargol

* (mm)
* pM

escurament
de les peces

Fig. 4.6 Diagrama conjunt fora-deformaci


Resumint:
- Cargol amb fora de tracci: Fc = FM i allargament *c
- Peces unides amb fora de compressi: Fp = FM i escurament *p

4.2 Rigidesa del cargol i de les peces unides


Es defineix com constant de rigidesa d'un element deformat elsticament la
relaci entre la fora i la deformaci ocasionada:

k'

F
(N & mm)
*

(1)

Segons la llei de Hooke, el mdul d'elasticitat, E, relaciona la tensi, F, i la

48

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

4 UNI SOTMESA A CRREGA AXIAL. MUNTATGE...

4.2 RIGIDESA DEL CARGOL I DE LES PECES UNIDES

deformaci unitria, ,.

E '

F
g

(2)

Tensi F '

F
(N / mm 2 )
A

Deformaci unitria g '

*
(&)
l

( A ' rea )

(3)

(l ' longitud inicial)

(4)

Per tant:

E '

F/ A
F
'
*/l
*

l
l
' k
A
A
(5)

k '

AE
(N / mm)
l

a) Rigidesa del cargol

kc '

Fc
*c

'

A c Ec
lc

(N/mm)

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

(6)

49

4 UNI SOTMESA A CRREGA AXIAL. MUNTATGE...

4.2 RIGIDESA DEL CARGOL I DE LES PECES UNIDES

b) Rigidesa de les peces unides


En peces unides de secci limitada al recobriment de la volandera (Fig. 4.7)
tot el volum de les peces unides queda sotms a compressi. La rigidesa val

kp '

Fp
*p

'

A p Ep
lp

(N / mm)

(7)

Fig. 4.7 Peces unides limitades

En peces unides de secci extensa, noms la zona prxima al cargol queda


sotmesa a compressi. El volum que es considera s l'anomenat bicon de
compressi (Fig. 4.8).

50

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

4 UNI SOTMESA A CRREGA AXIAL. MUNTATGE...

4.2 RIGIDESA DEL CARGOL I DE LES PECES UNIDES

45

De
B + h

Fig. 4.8 Peces unides extenses


Tradicionalment, es considera un angle de 45E.
El dimetre del cilindre equivalent s

De ' B %

h
2

(8)

L'rea equivalent s

Ae '

B
2
(D e & dforat)
4

(9)

Hi ha autors que consideren un angle inferior a 45E.


c)

Rigidesa de diversos cossos en srie

La rigidesa, k, del conjunt s

1
1
1
1
'
%
%
% ...
k
k1
k2
k3

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

(10)

51

4 UNI SOTMESA A CRREGA AXIAL. MUNTATGE...

4.2 RIGIDESA DEL CARGOL I DE LES PECES UNIDES

4.3 Fase d'aplicaci de la fora separadora


Ara es considera l'efecte de la fora separadora per si sola.
El conjunt cargol-femella simplement est collocat, per sense exercir fora.
No hi ha la fora de muntatge.
Suposem temporalment que les peces que cal unir estan soldades entre elles
i, per tant, que poden absorbir forces de tracci.
La fora separadora est suportada, d'una banda, pel cargol i, d'altra banda, per
les peces unides (Fig. 4.9 i 4.10). El sistema s hiperesttic.

FS

FS

FpS

FcS

FcS

FpS

cargol

soldadura

peces

*cS

*pS

FS

FS
Fig. 4.9 Fase d'aplicaci de la
fora separadora

Fig. 4.10 Allargaments

La distribuci de la fora separadora s

FS ' FcS % FpS

(11)

*cS allarga la fora, FcS, sobre el cargol.


*pS allarga la fora, FpS, sobre les peces unides.

52

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

4 UNI SOTMESA A CRREGA AXIAL. MUNTATGE...

4.3 FASE D'APLICACI DE LA FORA SEPARADORA

Les rigideses sn

k '

F
*

*cS '

kc '

FcS

FcS
*cS

*pS '

kc

kp '

FpS
*pS

FpS

(12)

(13)

kp

Per necessitat fsica, *cS = *pS

FcS

'

kc
FcS

FpS

(14)

kp
'

kc

FS & FcS

(15)

kp

FcS kp ' FS kc & FcS k c

(16)

FcS (kp % k c ) ' FS k c

(17)

La part de FS absorbida pel cargol s

FcS '

kc
kc % k p

FS ' cFS

(18)

La part de FS absorbida per les peces unides s

FpS '

kp
kc % k p

FS ' (1 & c ) FS

(19)

La relaci de rigideses s
J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

53

4 UNI SOTMESA A CRREGA AXIAL. MUNTATGE...

c '

kc

4.3 FASE D'APLICACI DE LA FORA SEPARADORA

c <1

kc % k p

(20)

La relaci de rigidesa es calcula per a cada cas. Per a clculs de primera


aproximaci es poden considerar com a valors usuals: c = 0,1 ... 0,3

4.4 Acci conjunta


Ara es considera l'acci conjunta de la fase de muntatge i de la fase d'aplicaci
de la fora separadora.
a)

Fora final en el cargol


Tracci: Fc = FM + FcS . Augment de la tracci de muntatge (Fig. 4.11).

b)

Fora final a les peces unides


Compressi: Fp = FM - FpS. La component FpS s una descompressi o
disminuci de la compressi de muntatge.

Si Fp > 0, les peces unides no tendeixen a separar-se i, per tant, no cal la


soldadura que podrem esperar.
Normalment, la uni es dissenya per tal que quedi una compressi romanent
a les peces unides.

Fc S

Fc S

FM

FM

Fc
Fp

Fig. 4.11 Sollicitacions resultants en el cargol i a les peces unides

54

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

4 UNI SOTMESA A CRREGA AXIAL. MUNTATGE...

4.4 ACCI CONJUNTA

4.5 Diagrama fora-deformaci complet


La figura 4.12 representa el diagrama fora-deformaci complet i posa de
manifest les relacions segents:

FM ' Fp % FpS
(21)

Fc ' Fp % FpS % FcS ' Fp % FS

FcS

F ( N)

Fc

FS

Fp

FpS

FM

* (mm)
*c S
*p S

Fig. 4.12 Diagrama fora deformaci complet

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

55

4 UNI SOTMESA A CRREGA AXIAL. MUNTATGE...

4.6 ANALOGIA AMB UNA BALANA DINAMOMTRICA

4.6 Analogia amb una balana dinamomtrica


L'escala de lectura est marcada a la caixa al costat de l'extrem de la tija.
Arriba fins a 200 N i t una llargria de 200 mm (Fig. 4.13).
Rigidesa de la molla

k '

F
200 N
'
' 1 N mm
*
200 mm

(22)

Es poden considerar les fases segents:

a)

S'aplica un pes de 150,75 N. La tija es desplaa 150,75 mm i el seu


extrem queda al nivell de la marca de 150,75 N.

b)

S'intercala un bloc de 150,75 mm.

c)

Es retira el pes. El bloc s'escura 0,75 mm.


Rigidesa del bloc

k '

F
150,75
'
' 200 N / mm
*
0,75

(23)

La molla s'allarga 0,75 mm, s'afluixa 0,75 N i queda a 150 N. La balana


marca 150 N. El bloc queda comprimit a 150 N i la tija queda sotmesa
a tracci a 150 N.
Smil: la balana representa el cargol i el bloc, les peces unides. Fase de
muntatge amb tensi prvia.
d)

Ara s'aplica un pes de 20 N.


La balana no passa a marcar 170 N. El bloc no queda lliure.
El bloc es descomprimeix parcialment i recupera 0,1 mm.
La molla s'escura 0,1 mm i es carrega a 150,1 N.
La balana marca 150,1 N. La tija est sotmesa a tracci a 150,1 N.

56

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

4 UNI SOTMESA A CRREGA AXIAL. MUNTATGE...

4.6 ANALOGIA AMB UNA BALANA DINAMOMTRICA

El bloc est comprimit a 130,1 N.


La fora a la tija ha canviat + 0,1
La fora al bloc ha variat - (-19,9) N = + 19,9 N.
Variaci total: 20 N.

150,75

150,75

a)

20

b)

c)

d)

Fig. 4.13 Analogia d'una balana dinamomtrica


amb una uni cargolada
La figura 4.14 representa el diagrama fora-deformaci corresponent
F( N )
150,1
150
20
130,1
0,1

150

0,75

* (mm)

Fig. 4.14 Diagrama corresponent a la balana

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

57

4 UNI SOTMESA A CRREGA AXIAL. MUNTATGE...

4.7 OPTIMITZACI

4.7 Optimitzaci
Normalment interessa que la part de la fora separadora que suporta el cargol
sigui petita. Aix porta a dissenyar la uni de manera que la relaci de
rigideses, c, sigui petita. S'aconsegueix fent que:
-

El cargol sigui elstic (prim, llarg, etc.).


Les peces unides siguin rgides (material rgid, secci gran, longitud
curta, ales rgides, etc.).

No s convenient intercalar juntes entre les peces unides.

a)

b)

a) convenient: poca fora addicional sobre el cargol


b) no convenient: molta fora addicional sobre el cargol

Fig. 4.15 Representaci del disseny convenient i no convenient

4.8 Obertura de la juntura


Si la fora separadora va augmentant, la compressi romanent a les peces
unides va disminuint. Quan aquesta compressi s'arriba a anullar s'est al
lmit d'obertura de la juntura (Fig. 4.16).

58

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

4 UNI SOTMESA A CRREGA AXIAL. MUNTATGE...

4.8 OBERTURA DE LA JUNTURA

F ( N)

FM

FSlim

*c

*p B

* ( mm)

Fig. 4.16 Obertura de la juntura

La semblana dels triangles OAM i OBC permet relacionar

FS lim

'

FM

*c % *p
*c

'

kc % k p
kp

(24)

Fora separadora lmit

FS lim '

kc % k p
kp

FM

(25)

Fora de muntatge mnima

FM min '

kp
k c % kp

FS

(26)

Normalment no interessa arribar a la situaci lmit d'obertura de la juntura,


sin que es vol que hi hagi una fora de compressi romanent, Fp.
La fora de compressi romanent necessria s'estableix:
J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

59

4 UNI SOTMESA A CRREGA AXIAL. MUNTATGE...

4.8 OBERTURA DE LA JUNTURA

Segons la funci de la uni


A falta de dades concretes, com una proporci de la fora separadora
Fp = n FS n= 0,2...1

Aleshores,

Fc ' FS % Fp ' FS % n FS ' FS ( 1 % n )

(27)

Fora de muntatge, FM

Fp ' n FS ' FM & ( 1 & c ) FS

(28)

FM ' FS ( n % 1 & c )

(29)

4.9 Efectes de la dispersi de la fora de muntatge


Abans s'ha vist que la fora de muntatge, FM, realment obtinguda pot tenir una
dispersi compresa entre FM min i FM max.
En conseqncia, el diagrama fora-deformaci t les dues situacions
extremes indicades a la figura 4.17.

F
F

M max

M min

Fc

Fc

*
Fig. 4.17 Efectes de la dispersi de la fora de muntatge

60

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

4 UNI SOTMESA A CRREGA AXIAL. MUNTATGE...

a)

4.9 EFECTES DE LA DISPERSI DE LA FORA...

No obertura de la juntura

La situaci extrema inferior ha de satisfer la condici de no obertura de la


juntura.
S'estableix Fp.
Queda determinat:

b)

FM min ' Fp % ( 1 & c ) FS

(30)

FM min ' FS ( n % 1 & c )

(31)

Fallada del cargol

La situaci extrema superior ha de satisfer la condici que no falli el cargol:

FM max ' "c FMmin

(32)

Fc ' FMmax % c FS

(33)

Fc ' "c FMmin % c FS

(34)

Fc ' "c [ FS ( n % 1 & c ) % c FS

(35)

F c ' [ "c ( n % 1 & c ) % c ] F S

(36)

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

61

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

4 UNI SOTMESA A CRREGA AXIAL. MUNTATGE...

4.10 ASSENTAMENT

4.10 Assentament
A la secci 1.3 s'ha exposat l'efecte d'assentament en una uni cargolada.
En el moment de collar el cargol es produeix una deformaci elstica de les
peces unides i de les rosques. A ms a ms, es produeix una primera
deformaci plstica.
Al final d'aquest procs de deformacions elstica i plstica queda establerta la
fora de muntatge, que s conseqncia de les accions i reaccions elstiques.
Desprs del muntatge, al cap d'unes hores o d'uns dies, les peces unides i les
rosques experimenten una segona deformaci plstica amb els mateixos
efectes anteriors.
S'anomena assentament aquest segon escurament plstic de les peces unides,
amb allargament plstic del cargol. Disminueixen les forces presents a la uni
cargolada.
L'assentament, *x, s'hauria de medir en cada uni cargolada concreta. A falta
de mides experimentals es pot estimar el valor de *x com la suma dels valors
d'assentament a les juntures de les peces unides, *xj, i a la rosca, *xr.
Per a cada juntura,

*x j ' 2 ( LLL ) ... 4 (LL ) m

(37)

A la rosca,

*x r ' 5 m

(38)

La fora de muntatge disminueix en

) FM '

*x
1
1
%
kc
kp

' *x C k p

(39)

La uni cargolada ha de funcionar b desprs de l'assentament.

62

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

4 UNI SOTMESA A CRREGA AXIAL. MUNTATGE...

4.10 ASSENTAMENT

S'identifiquen:
-

Amb ndex ('): valors de FM i Fp que queden desprs de l'assentament.


Sense ndex: valors de FM i Fp que s'apliquen al muntatge (abans de
l'assentament).

Fora de muntatge que cal aplicar:


-

Desprs de l'assentament: s'imposa la compressi romanent, F'p.


)

FM min ' Fp % Fp S ' Fp % FS (1 & c )


-

(40)

Abans de l'assentament:
)

FM min ' FMmin % )FM ' Fp % FS (1 & c ) % )FM

(41)

FM max ' "c [ Fp % FS (1 & c ) % ) FM ]

(42)

Diagrama fora-deformaci amb assentament (Fig. 4.18 i 4.19)


F (N)

M max

Fc

F
FM lim cmax

F
FM min c
FM' min

FcM
Fp'

*x

*'c
*c

*'p
*p

* ( mm)

Fig. 4.18 Diagrama fora-deformaci amb assentament

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

63

4 UNI SOTMESA A CRREGA AXIAL. MUNTATGE...

4.10 ASSENTAMENT

FcS
FS

*c' * p'

Fp S
Fp'

FM' min
FMmin

) FM

FM max

FM lim Fc max

*x

Fig. 4.19 Diagrama fora-deformaci amb assentament

4.11 Nivell d'acci de la fora separadora


Fins ara hem considerat que la fora separadora actuava a les superfcies de
contacte del cap del cargol amb les peces unides i de la femella amb les peces
unides. Aix es compleix en un cas com, per exemple, el de la figura 4.20.

FS

FS

Fig. 4.20 Nivell d'acci de la fora separadora: i = 1

64

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

4 UNI SOTMESA A CRREGA AXIAL. MUNTATGE...

4.11 NIVELL D'ACCI DE LA FORA SEPARADORA

En altres configuracions, com, per exemple, la de les figures 4.21a i b, els


punts d'acci es consideren situats a l'interior. La fora separadora no actua
sobre la longitud total, l, sin noms sobre la part il. El factor i s'anomena
factor del nivell d'acci de la fora separadora.
En aquest cas, noms queda descomprimida la part i de les peces unides.
L'altre part rep una compressi addicional.

r
r

FS

r
d

il

FS

il

FS

FS

a)

i = 0,5

i = 0,75
l

l
FS

il

l
FS

il

FS

il

c
d

i = 0,25

b)
c = compressi de muntatge

d = descompressi

r = recompressi

Fig. 4.21 Nivell d'acci de la fora separadora

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

65

4 UNI SOTMESA A CRREGA AXIAL. MUNTATGE...

4.11 NIVELL D'ACCI DE LA FORA SEPARADORA

Aix altera el curs del diagrama de deformacions, que passa a ser el de la


figura 4.22. Queda disminuda la fora addicional, FcS, sobre el cargol. El
coeficient, c, queda alterat i passa a tenir un valor c' = i c.
Com a conseqncia:
FpS = (1 - c')FS

ms gran que (1 - c)FS

FcS = c'FS

ms petit que cFS

Es considera que l'assentament es produeix abans de l'aplicaci de la fora


separadora. En aquesta fase, i= 1; s'opera amb c i no amb c'.

)FM ' *x c kp

(43)

FM max

FM min

Fc

F cS

FS
i =1

Fp S
kp FM

k c FM
[ k c + ( 1 - i ) kp ] FM

i k p FM

( kc + kp ) FM
( kc + kp ) FM

Fig. 4.22 Diagrama fora-deformaci considerant


el valor de la fora separadora

66

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

4 UNI SOTMESA A CRREGA AXIAL. MUNTATGE...

a)

4.11 NIVELL D'ACCI DE LA FORA SEPARADORA

Condici de no obertura de la juntura

Fase de muntatge abans de l'assentament


Es considera el cas pitjor: ja s'ha produt l'assentament.

FM min

(44)

Fase de muntatge desprs de l'assentament


)

FM min ' FM min & )FM ' FM min & *P c kp

(45)

Fase d'aplicaci de la fora separadora


)

FM min
Fp) ' FM) min & FpS ' FM) min & (1 & c ) ) FS

(46)

Fp valor que es necessita

b) Condici de no fallada del cargol


Es considera el cas pitjor: encara no s'ha produt l'assentament.
)

FM max ' "c FM min ' "c [Fp % FS ( 1 & c ) ) % ) FM ]


(47)

Fc ' FM max % FcS ' "c [Fp) % FS ( 1 & c ) ) % ) FM ] % c ) FS

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

67

5 Clcul d'unions amb fora


separadora axial

5.1 Unions cargolades de qualitat normal i d'alta


qualitat
Uni de qualitat normal
Una uni cargolada es considera de qualitat normal i, per tant, es calcula com
a normalment sollicitada quan:
a) El material del cargol s de classe 5, un tipus que presenta fluncia quan
arriba a la deformaci plstica. Eventualment, s'usa la classe 8.
b) Les peces unides no sn especialment rgides, sin ms aviat elstiques.
Ho poden ser a causa d'alguna de les circumstncies segents:
- Perqu hi ha juntes elstiques o plstiques intercalades.
- Perqu les superfcies de les peces unides no sn extremament llises ni
planes.
- Per la configuraci que tenen.
- Perqu el seu material t un mdul d'elasticitat baix (aliatges lleugers,
plstics, etc.).
Per tot aix s pot preveure un assentament apreciable. La fora de muntatge
pot anar disminuint al llarg del temps.

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

69

5 CLCUL D'UNIONS AMB FORA SEPARADORA AXIAL

5.1 UNIONS CARGOLADES DE QUALITAT...

Una uni d'aquesta categoria es calcula d'una manera simplificada. No es


considera l'assentament ni el valor de la fora separadora.
El cargol se sollicita fins a prop del 70% del lmit elstic. Hi ha un coeficient
de seguretat de l'1,4 per cobrir el desconeixement de tots els factors que
afecten la uni cargolada.
Normalment no hi ha perill que falli el cargol, per s que s'obri la juntura. Per
tant, s'accepta el risc de comptar amb el fet que, si hi concorren circumstncies
desfavorables, s'arribi a obrir la juntura.

Uni d'alta qualitat


Una uni cargolada es considera d'alta qualitat i, per tant, es calcula com a
altament sollicitada quan:
a) El material del cargol s de classe 8, 10 o 12. Aquests materials no
presenten fluncia quan arriben a la deformaci plstica. En aquest cas
es considera el lmit elstic convencional, R0,2, en el qual es produeix un
allargament permanent del 0,2%.
b) Les peces unides sn molt rgides. s a dir, el seu material t un mdul
d'elasticitat elevat (acer, fosa grisa), les superfcies sn llises i ben
planes, i no hi ha juntes elstiques o plstiques intercalades; la
configuraci que tenen s de gran rigidesa. No es preveu un assentament
apreciable. La fora de muntatge es mant al llarg del temps.
A les unions d'aquesta categoria, el cargol se sollicita fins al voltant del lmit
elstic (90%) i en el clcul de la uni es tenen en compte una srie de punts
que el fan complex (assentament, situaci dels punts d'acci de la fora
separadora, etc.).
Es pretn tenir garantia que el cargol no fallar i que la juntura no s'obrir.

70

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

5 CLCUL D'UNIONS AMB FORA SEPARADORA AXIAL

5.2 FORA SEPARADORA ESTTICA

5.2 Fora separadora esttica


Unions de qualitat normal
Quan l'obertura de la juntura no s crtica, la uni es dissenya de qualitat
normal (uni normalment sollicitada).
Se segueix un clcul simplificat.
No es consideren l'assentament ni el nivell d'acci de la fora separadora.
S'imposa un valor de necessitat de la fora de compressi romanent, FP.
-

Si l'obertura de la juntura no s crtica, s'imposa un valor de FP mitjanament elevat:


FP = n F

n = 0,5 ... 0,7

Si l'obertura de la juntura no s crtica, per no es vol que es produeixi,


s'imposa un valor de FP elevat:
n = 0,8 ... 1

Si l'obertura de la juntura s crtica, l'execuci de la uni ha de ser d'alta


qualitat. S'ha de seguir el clcul complet.

a) Seqncia de clcul
Fp c FM min "c FM max FcS Fc max
b) Tensi de tracci

F '

Fcmax

(1)

AT

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

71

5 CLCUL D'UNIONS AMB FORA SEPARADORA AXIAL

5.2 FORA SEPARADORA ESTTICA

c) Tensi equivalent

Fe = 1,35F per tenir en compte la torsi


d) Seguretat
S'aplica un coeficient de seguretat mitjanament elevat: CS = 1,4.

Fadm # 0,7 Re

(Cs = 1,4)

1,35 F # 0,7 Re

(Cs = 1,4)

F # 0,75 @ 0,7 Re

(Cs = 1,4)

F # 0,52 Re

(Cs = 1,4)

e) Dimensi necessria

AT '

f)

Fcmax

(2)

0,52 Re

Moment de muntatge
-

Clcul aproximat
MM = 0,2 FM max d

Clcul precs
Segons la frmula 4.26

Moment que s'ha de prescriure en el muntatge


M'M = 0,9 MM

Unions d'alta qualitat


72

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

5 CLCUL D'UNIONS AMB FORA SEPARADORA AXIAL

5.2 FORA SEPARADORA ESTTICA

Si l'obertura de la juntura s crtica, l'execuci de la uni ha de ser d'alta


qualitat.
S'ha de seguir la seqncia completa de clcul.
S'ha de considerar l'assentament i el nivell de l'acci de les forces separadores.
S'imposa el valor estrictament necessari de la fora de compressi romanent,
F'P. Coeficient: n = 0,2 ... 0,4.
a) En el muntatge
1

Tensi de tracci

F '

FMmax

(3)

AT

Tensi de torsi

J '

MT

'

FMmax d2 tan (" % D) )

Wt

2 B d3

(4)

16

Tensi equivalent

Fe '
4

F2 % 3J2

(5)

Seguretat

Fe # Fadm
Fadm = 0,9 Re

Rosca de pas normal

Fadm = 0,8 Re

Rosca de pas fi

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

73

5 CLCUL D'UNIONS AMB FORA SEPARADORA AXIAL

Fe '

FM max

AT

%3

5.2 FORA SEPARADORA ESTTICA

FMmax d2 tan (" % D) )


3
2 B d3

# Fa d m

(6)

16

Fora de muntatge lmit

De la frmula anterior es pot deduir la FM max lmit

0,9 Re AT

FM lim '
1 % 3

tan(" % D) ) AT d2

(7)

3
2Bd3

16

La taula 7 cont els valors de FM lim i els valors corresponents del moment de
muntatge, MM. Requerida una FM max, es pot escollir el cargol adequat tal que
FM max # FM lim.
El moment de muntatge que cal prescriure s M'M = 0,9 Mm.

74

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Taula 7
FG = 0,100

FG = 0,140

FM lim (N)

MM (Nm)

FM lim (N)

MM (Nm)

8.8

10.9

12.9

8.8

10.9

12.9

8.8

10.9

12.9

8.8

10.9

12.9

M4

4.200

5.900

7.100

2,4

3,3

3.900

5.450

6.550

2,9

4,1

4,9

M5

6.900

9.700

11.600

4,9

6.350

8.950

10.700

8,5

10

M6

9.750

13.700

16.400

12

14

9.000

12.600

15.100

10

14

17

[M7]

14.400

20.200

24.200

13

19

23

13.200

18.500

22.200

16

23

28

M8

17.900

25.100

30.200

20

28

34

16.500

23.200

27.900

25

35

41

[M9]

23.800

33.400

40.100

29

41

49

22.000

30.900

37.100

36

51

61

M10

28.400

40.000

48.000

40

56

67

26.200

36.900

44.300

49

69

83

M12

41.500

58.500

70.000

69

98

115

38.300

54.000

64.500

86

120

145

M14

56.500

80.000

96.000

110

155

185

52.500

74.000

88.500

135

190

230

M16

78.500

110.000

132.000

170

240

285

73.000

102.000

123.000

210

295

355

M18

95.000

134.000

160.000

235

330

395

88.000

124.000

148.000

290

405

485

M20

122.000

172.000

206.000

330

465

560

114.000

160.000

192.000

410

580

690

M22

152.000

214.000

257.000

445

620

750

141.000

199.000

239.000

550

780

930

M24

176.000

248.000

298.000

570

800

960

164.000

230.000

276.000

710

1.000

1.200

M27

232.000

326.000

391.000

840

1.200

1.400

215.000

302.000

363.000

1.050

1.500

1.800

M30

282.000

397.000

476.000

1.150

1.600

1.950

262.000

368.000

442.000

1.450

2.000

2.400

5 CLCUL D'UNIONS AMB FORA SEPARADORA AXIAL

5.2 FORA SEPARADORA ESTTICA

Fora de muntatge lmit, FM lim, segons l'equaci 8 i el moment de muntatge


corresponent, MM.
Coeficient de fregament global segons la taula 5, valors mnims.
Rosca de pas normal.
Una vegada escollit el cargol, s lgic aprofitar-ne la resistncia total i collarlo amb el moment de muntatge corresponent a la fora de muntatge lmit.
b)

Seqncia de clcul

F'p

c'

Fps

F'M min

classe de resistncia

c)

*x

)FM

FM lim

FM min

"c

MM

M'M

FM max

En aplicar la fora separadora

Quan s'afegeix la part de la fora separadora, FcS, resulta

Fe max '

FM lim % Fcs
AT

%3

FMlimd2tan (" % D))


3
2 B d3

# Fe maxa d m

(8)

16
L'experincia mostra que es pot arribar fins a

Fe max a d m . 1,0Re

(9)

Resulta prou aproximat comprovar

FcS
AT

76

< 0,1 Re

(10)

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

5 CLCUL D'UNIONS AMB FORA SEPARADORA AXIAL

5.3 FORA SEPARADORA VARIABLE

5.3 Fora separadora variable

Fc ( N )

F (N )

Fs ( N )

La fora separadora variable pot ser: pulsatria, fluctuant o alternativa.


La fora sobre el cargol resulta fluctuant (Fig. 5.1a, b i c).

fora separadora

fora sobre el cargol

fluctuant

muntatge
pulsatria

alternativa

( mm )

a )
a)

c )
c)

b )
b)

a) Fase de muntatge; b) fase d'aplicaci de la fora separadora;


c) fora sobre cargol

Fig. 5.1 Fora variable separadora

La figura 5.2 representa l'efecte sobre el cargol d'una fora separadora pulsatria.
fora fluctuant Fc

Fcm

3
2

3 4
1 2

Fc
Fca

Fs

FM

sobre el cargol
ca

Fs

Fc

Fc ( N )

F ( N)

fora
separadora

1234

a)

b)

c)

Fig. 5.2 Fora separadora pulsatria

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

77

5 CLCUL D'UNIONS AMB FORA SEPARADORA AXIAL

5.3 FORA SEPARADORA VARIABLE

Quan la fora separadora s variable, l'execuci de la uni ha de ser d'alta


qualitat.

a)

En el muntatge
Valen les mateixes consideracions indicades a l'apartat anterior.

b)

En els primers cicles de la fora separadora


Valen les mateixes consideracions indicades a l'apartat anterior.

c)

En els cicles posteriors. Fatiga

Re

Fe

F max

fatiga

Fmin

primers cicles
(torsi)

muntatge
(torsi)

Fe max

(no hi ha
torsi)

Fig. 5.3 Tensi en un cargol causada per una


fora separadora variable
Al cap d'un cert nombre de cicles de la fora separadora, desapareix la torsi
produda en el muntatge. Les tensions es refereixen a l'rea del nucli, A3.
c1) Sollicitaci
FM lim 6 Fmin

FcS
2

78

6 Fa

Fcmax 6 Fmax
Fa '

FcS
2 A3

(11)
(12)

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

5 CLCUL D'UNIONS AMB FORA SEPARADORA AXIAL

5.3 FORA SEPARADORA VARIABLE

Si en el muntatge s'ha collat el cargol fins a F . 0,9 Re, un cop desapareguda


la torsi, la tensi ha disminut a F . 0,75 Fe . 0,75 (0,9 Re) . 0,67 Re
La component mitjana, Fm, queda al voltant de Fm . 0,7 Re.
c2) Resistncia
L'amplitud de resistncia, FA, dels cargols s molt petita en comparaci a Rm
o Re a causa del fort efecte d'entalla dels filets de rosca. A les figures 5.4 i 5.5
es pot veure que no varia o varia molt poc amb la component mitjana, Fm.

12.9 = 1080 N/mm 2


A

1200

10.9 = 900 N/mm

amplitud de la resistncia
a la fatiga
FA en N/mm 2

1000

( N/mm 2)

800
8.8 = 640 N/mm

600 6.9 = 540 N/mm

grups de dimetres
M4 - M8 M10 - M16 M18 - M30

400

12.9
10.9

70

60

60

200

8.8
6.9

60

50

40

200

400

600

800

1000 1200

( N/mm )

-200

-400

resistncia a la fatiga del


material dels cargols 10.9

Fig. 5.4 Resistncia a la fatiga de cargols amb femella normal de


compressi. Cargol amb rosca tallada i desprs bonificat

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

79

5 CLCUL D'UNIONS AMB FORA SEPARADORA AXIAL

1200

( N/mm 2)

1000

5.3 FORA SEPARADORA VARIABLE

12.9 = 1080 N/mm 2


10.9 = 900 N/mm

amplitud de la resistncia
a la fatiga
FA en N/mm 2

tensi prvia

800
8.8 = 640 N/mm

600 6.9 = 540 N/mm

= 0,7 R e

grups de dimetres
M4 - M8 M10 - M16 M18 - M30

400

12.9
10.9

110

100

90

200

8.8
6.9

100

90

80

200

400

600
m

800

1000 1200

( N/mm 2)

Fig. 5.5 Resistncia a la fatiga de cargols amb femella normal


de compressi. Cargol bonificat i laminaci posterior de la rosca.
Taula de valors de FA amb una collada prvia que origina una Fm
= 0,7 Re
La resistncia amb femella de tracci augmenta en un 20%; i amb femella amb
ranura de distensi, en un 10%.

c3) Seguretat

CS '

80

FA
Fa

CS $ 1,5

(13)

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

6 Uni sotmesa a crrega transversal

6.1 Fora separadora transversal


En una uni cargolada les peces unides poden estar sotmeses a una fora
separadora parallela al pla de la juntura, que tendeix a separar-les, fent-les
lliscar entre elles.

FT / 2

FT

FT / 2

Fig. 6.1 Uni sotmesa a crrega transversal

El sistema cargol-femella ha d'impedir que les peces unides llisquin entre


elles.
La fora separadora s transversal al cargol.

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

81

6 UNI SOTMESA A CRREGA TRANSVERSAL

6.1 FORA SEPARADORA TRANSVERSAL

La uni pot resistir la fora transversal de dues maneres:


-

Que els cargols originin un fregament entre les peces unides.


Que els cargols resisteixin a cisallament.

A la transmissi de parells de gir es presenten, habitualment, unions amb fora


separadora transversal (Fig. 6.2).

a)

b)

c)

a) cargol passant i resistncia per fregament; b) cargol ajustat amb resistncia


a cisallament; c) cargol passant i maneguet a cisallament

Fig. 6.2 Uni cargolada en una transmissi de


parell de gir

6.2 Uni per fregament


En una uni per fregament, els cargols sn passants, s a dir, tenen joc
respecte el forat (Fig. 6.3).
La fora transversal, FT, tendeix a separar les peces unides, fent-les lliscar.
S'ha d'originar una resistncia al lliscament mitjanant la fora de fregament,
Ff, entre les peces unides.
82

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

6 UNI SOTMESA A CRREGA TRANSVERSAL

6.2 UNI PER FREGAMENT

FM

Ff

FM

Ff

FM

Ff

FM

Ff

FT / 2

FT

FT / 2

Fig. 6.3 Resistncia per fregament


Es pot establir un coeficient de seguretat contra el lliscament, Cs.
Valors orientatius:
Cs = 1,25
Cs = 1,6

FT '

per a mquines i estructures


per a ponts i grues

Ff

(1)

Cs

Fora de fregament
Fora de muntatge
=
Coeficient de fregament
Nombre de cargols
Nombre de superfcies de fregament

=
FM
=
=
=

Ff = FM n m
= 0,10 ... 0,15 en mquines
n
m

Fora de muntatge necessria (mnima)

FM '

FT C S
nm

(mnima)

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

(2)

83

6 UNI SOTMESA A CRREGA TRANSVERSAL

a)

6.2 UNI PER FREGAMENT

Uni de qualitat normal

La uni pot ser dissenyada com de qualitat normal si la fora transversal s


esttica i un lliscament eventual no s crtic.
Es pot fer un clcul simplificat estimant l'assentament.

)FM .

1
F
3 M min

(3)

Seqncia de clcul: la indicada a b)

b)

Uni d'alta qualitat

Si amb fora transversal esttica un lliscament eventual pot ser crtic, o b si


la fora transversal s variable, la uni ha de ser dissenyada com a uni d'alta
qualitat.
En el clcul cal determinar l'assentament. La seqncia de clcul s:
-

Desprs de l'assentament. Condici de no lliscament


FT

CS

Ff

F'M min

Abans de l'assentament. Condici de no fallada del cargol

)FM

FM min

"c

FM max

FM lim

MM

M'M

6.3 Uni amb cargol sotms a cisallament


En aquesta variant d'uni sotmesa a crrega transversal s'utilitzen cargols
ajustats, que tenen la tija constituda per una part llisa, que ocupa prcticament
la totalitat de la longitud del forat, i per una altra part, que s roscada. La part
llisa de la tija omple sense que hi hagi joc el forat de les peces unides i s'oposa
al seu lliscament sota la fora transversal (Fig. 6.4).

84

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

6 UNI SOTMESA A CRREGA TRANSVERSAL

6.3 UNI AMB CARGOL SOTMS A CISALLAMENT

FT / 2

FT / 2

s1

s2

FT

s3

La part llisa de la tija queda sollicitada, igual que un rebl o un passador, per
la fora transversal, FT, a cisallament i a aixafament lateral.

Fig. 6.4 Resistncia a cisallament

Sollicitaci
a)

Cisallament

- Tensi de cisallament:

J '

FT
Am n

# Ja d m

(4)

m = nombre de seccions de cisallament


n = nombre de cargols
- Secci de cisallament de la tija llisa:

A '

B d2
4

(5)

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

85

6 UNI SOTMESA A CRREGA TRANSVERSAL

6.3 UNI AMB CARGOL SOTMS A CISALLAMENT

La uni amb cargols ajustats s cara, ms que pels cargols, per la


perforaci de les peces unides, que ha de ser de gran precisi perqu s'hi
puguin inserir els cargols.
L'aparellament de la part roscada de la tija i de la femella no est sotms
a crrega significativa i noms t la funci de retenir el cargol.

b) Aixafament lateral
- Pressi de contacte lateral:

Fl '

FT
dsn

# Fl a d m

(6)

s = longitud de contacte
S'ha de controlar la pressi en el cargol i a cada una de les peces.

Resistncia
Cal tenir en compte que la fora transversal sigui esttica o variable.
Valors orientatius:
fora esttica:
fora pulsatria:
fora alternativa:
en tots els casos

86

Jadm
Jadm
Jadm
Fladm

.
.
.
.

0,4 Re
0,3 Re
0,15 Re
2 Jadm

J. FENOLLOSA i CORAL, Unions cargolades (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.