Guia de Continguts de La Intervencióeducativa en Cànnabis

Guia de continguts
de la intervenci educativa
en cnnabis
Mesura alternativa a la sanci administrativa
per consum o tinena de drogues illegals
a la via pblica per part de menors dedat
Textos
Sara Valmayor Safont, PDS, Promoci i Desenvolupament Social
Direcci
Jaume Larriba Montull, PDS, Promoci i Desenvolupament Social
Collaboradors
En lelaboraci daquesta guia diferents persones han aportat i compartit idees, coneixements i
experincies en relaci amb la intervenci educativa amb menors en el context de les mesures
alternatives a la sanci administrativa per consum o tinena de drogues en espais pblics:
Esperana Aguilar Ducet, Diputaci de Barcelona
Otger Amatller Gutierrez, Mancomunitat Peneds-Garraf
Llus Cucurull Herreros, Consell Comarcal del Garraf, Canyelles, Cubelles i Olivella
Antoni Duran Vinyeta, PDS, Promoci i Desenvolupament Social
Silvia del Fresno Marimon, Ajuntament de Sant Sadurn dAnoia
Gemma Garcia Enrich, Diputaci de Barcelona
Silvia Gil Simn, Diputaci de Barcelona
Roser Orriols Guillemas, Diputaci de Barcelona
Yasmina Pallares Arrufat, PDS, Promoci i Desenvolupament Social
Enric Pelez Marcos, PDS, Promoci i Desenvolupament Social
David Sanitjas Garreta, Mancomunitat de la Vall del Tenes
Maribel Serra Canadell, Diputaci de Barcelona
Eullia Sot Rahola, Agncia de Salut Pblica de Catalunya
Diputaci de Barcelona
Gener de 2015
Edici i coordinaci: Gabinet de Premsa i Comunicaci de la Diputaci de Barcelona
Dipsit legal: B 1952-2015
ndex
Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Marc teric i metodologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
La intervenci educativa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1. Sessi dacollida i valoraci | Unitat familiar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2. Intervenci amb menors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2.1. mbit 1 | Coneixements, creences i factors reforadors | Menors. . . . . . . . . . . . . . . . .
2.2. mbit 2 | Habilitats | Menors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2.3. mbit 3 | Recursos | Menors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
29
35
63
79
3. Intervenci amb la famlia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3.1. mbit 1 | Coneixements i creences | Famlies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.2. mbit 2 | Pautes educatives | Famlies. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
84
85
93
4. Sessi de tancament | Unitat familiar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
102
Recursos complementaris. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
105
Referncies bibliogrfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
108
Introducci
Aquesta guia s una proposta educativa estructurada per treballar amb menors que han
estat denunciats per una infracci administrativa relacionada amb el consum o la tinena
de cnnabis a la via pblica. Sadrea a professionals amb formaci i experincia en lmbit de la prevenci i labordatge de les drogodependncies amb joves, i el seu propsit s
aportar a aquests professionals una eina per dissenyar intervencions educatives, basada
en models terics de referncia i en lexperincia prctica de treball amb aquests menors.
Pretn facilitar el desenvolupament dintervencions educatives coherents, estructurades i
de qualitat, i contribuir a generar confiana en els professionals que duen a terme les intervencions.
Alhora, vol ser un document complementari a la Guia de recomanacions per a la implementaci del protocol de prevenci sobre drogues ASA (alternativa a la sanci administrativa)
(2012), de lAgncia de Salut Pblica de Catalunya. En aquest sentit, amplia el captol referent
als continguts de la intervenci educativa i sha elaborat tenint en compte les recomanacions
que va consensuar lequip de professionals que va participar en la seva elaboraci.
La guia ofereix unes pautes metodolgiques per dissenyar una intervenci educativa mnima
adaptada a les caracterstiques i circumstncies individuals de cada menor, organitzada en:
una sessi dacollida, tres sessions de treball amb el menor, dues sessions de treball amb
la famlia i una sessi de tancament del procs. Per a cada sessi proposa uns continguts
i unes eines metodolgiques per dissenyar una intervenci adaptada al perfil de cada menor.
Marc teric i metodologia
Aquesta guia integra diferents marcs conceptuals i models terics dintervenci, i sha elaborat sota el marc de la Promoci de la Salut (OMS, 1986; Green, 1986).
Duna banda, la intervenci es planteja en el context duna actuaci dmbit poblacional
dirigida a millorar la salut de joves que han estat sancionats per consum o tinena de cnnabis a la via pblica. I de laltra, la Promoci de la Salut accentua la necessitat que les
persones incrementin el control dels factors que influeixen en les seves conductes relacionades amb la salut. En aquest sentit, la intervenci educativa de la guia fomenta que el
menor generi un seguit de recursos personals i utilitzi mitjans externs que lajudin a canviar
la seva relaci amb el cnnabis.
A ms, el model PRECEDE (Green i Kreuter citat a Bartholomew, 2006) proposa que els
canvis personals es fan de manera voluntria, quan la persona percep la necessitat de
modificar el seu comportament i es compromet a fer-ho. A ms, ofereix un marc sistemtic
per identificar els determinants personals i contextuals de les conductes relacionades amb
la salut, per tal que posteriorment sabordin en la intervenci. Aquest model sutilitza com a
marc central danlisi i disseny de la intervenci educativa. Aix, en la sessi dacollida sanalitzen els determinants (cognitius, conductuals i contextuals) del consum de cnnabis en el
menor, i en les sessions posteriors es proposa treballar-los per mbits: coneixements, creences i reforadors (mbit 1), habilitats (mbit 2) i recursos (mbit 3). Aquests mbits corresponen als determinants proposats per aquest model.
La intervenci educativa que proposa aquesta guia tamb considera les aportacions del
model de desenvolupament social de Catalano i Hawkins (1996). En lnia amb aquest model,
es posa atenci en lanlisi i la intervenci sobre els factors de risc i de protecci, ja que
adequa la intervenci a letapa de desenvolupament de cada menor i brinda oportunitats de
socialitzaci positiva (per exemple, millorant la vinculaci afectiva amb la famlia i/o afavorint
que es vinculi a entorns prosocials).
Alhora, la guia recomana planificar la intervenci partint del model transteric del canvi
(Prochaska i DiClimente, 1992) i, per tant, avaluar i prendre en consideraci la intenci de
consum del menor en el futur per tal dorientar el seu procs de canvi. Aquest model ajuda
a prioritzar els objectius, els mbits de treball i els determinants que shan de treballar amb
cada menor.
Els determinants socials com ara la classe social, ledat, el gnere, ltnia o el territori sn
eixos clars de desigualtats en salut (OMS, 2009) i s necessari incorporar-los en les intervencions. Habitualment, aquests determinants saborden a escala poblacional. Tanmateix,
malgrat que aquesta guia proposa una intervenci individual, es considera important treba-
Marc teric i metodologia 6
llar amb els menors sota aquesta perspectiva. Aix, per exemple, pel que fa al gnere, la
construcci social del femen i el mascul influeix de manera rellevant en les conductes
de les persones, incloses aquelles relacionades amb la salut. Per aix, la relaci que les
noies i els nois estableixen amb el consum de drogues s diferent. Incorporar la perspectiva de gnere implica entendre que els determinants del consum de cnnabis, com ara les
motivacions, les creences, les conseqncies derivades del seu consum, les situacions
socials que exerceixen pressi, etc., acostumen a ser diferents en els nois i en les noies.
Aquesta perspectiva sha de tenir en compte tant quan sanalitzen els determinants com
quan sinterv sobre ells.
En relaci amb els models de canvi, la guia recomana emprar lenfocament de lentrevista
motivacional (EM) (Miller i Rollnick, 1999) per acompanyar el menor. LEM comparteix amb
altres models incorporats en aquesta guia la necessitat que la persona estigui motivada per
afrontar un canvi. En aquest sentit, s recomanable que els professionals es familiaritzin
amb els principis i les eines de lEM per fer-ne s a la intervenci. Alhora, es proposa utilitzar un seguit de mtodes de modificaci de conducta que es troben referenciats en lapartat corresponent.
Finalment, labordatge amb la famlia sha basat en les propostes dentrenament familiar en
habilitats educatives per prevenir les drogodependncies que plantegen els programes
PROTEGO (Larriba, et al., 2001) i MONEO (Larriba, et al., 2002), elaborats per lassociaci
PDS, Promoci i Desenvolupament Social. Aquests programes estan basats en el model
decologia social (Kumpfer i Turner, 1990-1991), que postula que establir vincles afectius i
positius amb la famlia i lescola afavoreix lelecci damics amb actituds i conductes prosocials, la qual cosa, alhora, tendeix a condicionar eleccions positives en relaci amb ls de
substncies.
La intervenci educativa
Lobjectiu de la intervenci educativa s aconseguir que, en el context dun espai de reflexi

i daprofitament educatiu, el menor valori i/o canvi la seva relaci amb el cnnabis i es vinculi a recursos que poden beneficiar diferents mbits de la seva vida (formatiu, laboral, oci,
etc.). Aquesta intervenci est organitzada en set sessions distribudes tal com sindica en
la taula segent:
Sessi dacollida
i valoraci
1a sessi
dintervenci
amb el menor
2a sessi
dintervenci
amb el menor
1a sessi dintervenci amb

la famlia
3a sessi
dintervenci
amb el menor
2a sessi dintervenci amb

la famlia
Sessi
de tancament
La durada de les sessions s de 90 minuts la dacollida, de 45 minuts les sessions amb els
menors, de 60 minuts les de treball individual amb la famlia i de 30 minuts la sessi de
tancament.
Aquesta proposta de treball es considera una intervenci mnima per poder resoldre satisfactriament la mesura alternativa. No obstant aix, cada professional pot decidir ampliar
el nombre o la durada de les sessions si considera que aix facilitar que el menor assoleixi el seu procs de canvi.
La intervenci educativa que proposa aquesta guia es regeix pels principis segents:
Respecte. Es proposa adaptar la intervenci educativa a les caracterstiques (socioculturals, educatives, conductuals, destil de vida, etc.) de cada menor i de cada famlia i del canvi que el menor vol afrontar. En aquest sentit, el professional ajuda, guia i posa a disposici
de la persona la seva experincia, els recursos de qu disposa i el seu bon tracte.
Realisme. Lobjectiu de la intervenci sadequa a cada menor i al temps i als recursos disponibles per aplicar-la.
Professionalitat. Les propostes daquesta guia shan elaborat dacord amb criteris cientfics i amb les recomanacions procedents de lexperincia prctica.
Enfocament holstic. La intervenci es dirigeix als menors i a les seves famlies i se centra
tant en el consum de cnnabis com en altres aspectes de la vida del menor.
En la sessi dacollida sexplora informaci rellevant del menor i la seva famlia per orientar la
intervenci. En concret, es proposa recollir informaci sobre factors de risc i protecci, el tipus
de consum del menor, la intenci de consum en el futur i els determinants conductuals que
expliquen el seu consum. La finalitat no s utilitzar tota la informaci recollida, sin prioritzar
La intervenci educativa 8
la que sigui ms pertinent treballar a les sessions. Per tant, lobjectiu daquesta sessi no s
fer un diagnstic clnic, i est totalment desaconsellat utilitzar-la per a aquest propsit.
Un cop descrita la sessi dacollida, la guia planteja un seguit de pautes per dissenyar la
intervenci educativa, que amb els menors sorganitza al voltant de tres mbits segons els
determinants que shan de treballar i que shan explorat en la sessi dacollida. Aquests
mbits sn:
mbit 1
Coneixements, creences i reforadors
mbit 2
Habilitats
mbit 3
Recursos
Lelecci daquests mbits de treball sorgeix de ladaptaci del model PRECEDE1 (Green i
Kreuter citat a Bartholomew, 2006). Els coneixements i les creences que es consideren en
lmbit 1 sn determinants cognitius que predisposen a tenir una conducta concreta. Aquests
determinants formen part del sistema de valors de les persones, influencien les seves preferncies, atorguen coherncia als seus comportaments i condicionen la motivaci per tenir
una conducta concreta. Alhora, pel que fa als factors reforadors associats al consum,
apareixen desprs que la persona hagi tingut una conducta (en aquest cas, consumir cnnabis) i sn els responsables que aquesta conducta es mantingui o desaparegui. s a dir,
la premien o la castiguen. Com que aquesta guia sadrea al treball amb joves consumidors (ocasionals o habituals), els factors reforadors estan entre els motius que nexpliquen el consum. Per aquesta ra es proposa treballar-los en aquest primer mbit.
Les habilitats i els recursos a qu es fa referncia en els mbits 2 i 3 sn determinants que,
en funci de si es tenen o no, faciliten o dificulten que la persona faci una conducta. Alhora,
actuen quan les persones estan motivades per fer un canvi de comportament. En conseqncia, aquesta guia dna orientacions per promoure habilitats en els menors i vincular-los
a recursos que afavoreixin el canvi.
Parallelament als determinants conductuals, la guia proposa maneres de treballar transversalment els factors de risc i de protecci, aix com ledat, el gnere, el pas dorigen i les
caracterstiques socioculturals, per tal dadaptar al mxim la intervenci a cada menor.
Daltra banda, els mbits de treball de la intervenci amb les famlies sn:
mbit 1
Coneixement i creences sobre les drogues
mbit 2
Pautes educatives
Els mbits de treball els escull cada professional en funci de les caracterstiques de cada
menor. Per tant, en les sessions amb els joves es podr treballar un, dos, o els tres mbits,
i el mateix passa en les sessions amb la famlia. En conseqncia, sota un marc dactuaci
com poden sorgir diferents propostes dintervenci.
1 http://www.lgreen.net/index.html. Tamb sha consultat Bimbela i Gorrotxategi, 1992, on es descriu la utilitzaci del
model PRECEDE en intervencions individuals de salut.
Aquesta guia aporta orientacions sobre els continguts que shan de treballar i la manera de
fer-ho. Per requereix que cada persona apliqui el seu criteri professional per dissenyar la
intervenci, adaptar les eines metodolgiques i aprofundir en les recomanacions i els recursos que proporciona la guia. Per tant, es fa necessari dedicar un temps a preparar les
sessions abans daplicar-les. En fer-ho, es proposa revisar tamb la Guia de recomanacions
per a la implementaci del protocol de prevenci sobre drogues ASA (alternativa a la sanci
administrativa), de lAgncia de Salut Pblica de Catalunya, 2012 (en endavant, Guia ASA),
ats que la intervenci educativa complementa i aprofundeix les indicacions que s'hi esmentin.
A continuaci, sexpliquen detalladament la sessi dacollida, els mbits dintervenci amb
els menors i amb les famlies i la sessi de tancament.
1. Sessi dacollida i valoraci | Unitat familiar

Durada:
90 minuts
Tipus: Intervenci amb la unitat familiar (menor, pare, mare i/o tutor legal)
Objectius:
Formalitzar ladhesi al programa.
Conixer les caracterstiques del menor per orientar la intervenci educativa.
Desenvolupament de la sessi
La sessi dacollida dura 90 minuts. s ms llarga que la resta de sessions per tal de poder
recollir la informaci necessria i atendre les necessitats de la famlia i del menor amb tranquil
litat. Aquesta s la primera vegada que entren en contacte amb el programa i ens hem dassegurar que la informaci que tenen sobre la mesura educativa s correcta. A ms, cal explorar les caracterstiques personals i socials del menor per orientar la intervenci.
La taula segent detalla la seqncia temporal de les tasques que cal fer durant aquesta
sessi:
Tasques
Temps
1 | Benvinguda i acollida.
5 min
2 | Informar i motivar ladhesi al programa.
10 min
3|S
ignar el full de comproms amb el programa i el full de suspensi temporal del procs
sancionador.
5 min
4 | Analitzar els factors de risc i els factors de protecci amb la famlia.
25 min
5 | Analitzar els factors de risc i els factors de protecci amb el menor.
15 min
6 | Explorar el nivell i la intenci de consum de cnnabis amb el menor.
10 min
7 | Explorar els determinants per orientar la intervenci educativa amb el menor.
15 min
8 | Resoluci de dubtes, concretar cita per a la propera sessi i comiat.
5 min
9 | Resum de la sessi per part del professional.
A continuaci, sespecifica el desenvolupament de cada una de les tasques de la sessi,

suggerint per a cada una: la informaci a transmetre, el plantejament metodolgic i els materials a utilitzar.
Fitxa 1 | professional. Informaci personal del

menor
5 min
Se saluda els assistents, sels convida a seure, el professional es presenta i, a continuaci,

es demanen algunes dades. Es pot utilitzar la Fitxa 1 | professional. Informaci personal del
menor (pg. 17) per anotar les dades personals del menor i de la famlia. Tanmateix, aquesta informaci tamb es demana en el full de comproms que se signa amb el menor, i es pot
apuntar all.2
En fer lacollida s recomanable considerar les orientacions comunicatives segents:2
Crear un clima de confiana i empatia.
Transmetre seriositat i professionalitat en el procs.
Tranquillitzar tant els menors com la famlia.
Garantir la confidencialitat del procs (entre professional i unitat familiar).
Aclarir que no es tracta de discutir sobre la sanci, sin de tenir una oportunitat educativa.
No jutjar ni buscar la culpabilitat de ning (i evitar que ho facin entre ells).
2 | Informar i motivar ladhesi al programa.
10 min
Es demana a la famlia i al menor la informaci que tenen sobre el programa. La seva visi
ser un bon punt de partida per explicar el procs de la mesura educativa i els compromisos
que hauran de complir perqu la mesura es resolgui satisfactriament. En aquest sentit, cal
informar els assistents sobre el procediment, els objectius, els continguts i els beneficis de
la mesura alternativa.
2.1 | El procediment. Es tracta dinformar sobre les condicions que han de complir i les
sessions a les quals hauran dassistir tant el menor com la famlia.
Cal informar que el programa consta de la sessi actual, ms tres sessions individuals amb
el menor, dues amb la famlia (individuals o en grup) i una sessi conjunta de tancament.
Tamb sha dinformar que les condicions necessries per a una resoluci favorable de la
mesura sn:
Assistir a totes les sessions (tant el menor com la famlia).
Ser puntuals a les sessions.
Participar activament en les sessions.
2 Basat en la Guia ASA.
Assistir a les sessions sense estar sota els efectes de cap substncia.
Complir els compromisos que es pactin a les sessions amb el professional.
En cas que el menor reincids en el decurs de la intervenci, caldr valorar cada cas concret
per decidir lactuaci que es dur a terme. La Guia ASA planteja que la repetici de la infracci no ha de ser, per si mateixa, un criteri dexclusi.
Conv emfatitzar que tant lassistncia a les sessions com les condicions indicades sn
requisits necessaris perqu la valoraci de la mesura sigui satisfactria. Adherir-se a la
mesura no s suficient per anullar la sanci administrativa. Cal que tant el menor com
la famlia entenguin que la resoluci favorable de la mesura depn del fet que es respectin i es compleixin les condicions establertes.
Alhora, el professional ha de comunicar que la informaci que aportin ser tractada de

manera confidencial i sha de comprometre a ser la persona referent en relaci amb el procs i a posar al seu abast els mitjans que contribueixin que la mesura sigui profitosa i es
resolgui satisfactriament.
2.2 | Els objectius i els continguts. En aquest moment de la sessi, la informaci que es
transmeti sobre els objectius i els continguts no ha de ser gaire extensa. Ha de servir noms
per situar les sessions dins dun marc educatiu.
En relaci amb lobjectiu de la mesura es pot dir que es tracta daprofitar aquest espai per
reflexionar sobre el moment actual que est vivint el menor i els seus interessos. En les
sessions sha de parlar sobre el cnnabis (perqu ha estat el motiu que ha emps a iniciar
el programa), per tamb daltres assumptes del seu inters.3
Conv emmarcar la sessi en un context educatiu,3 malgrat que la sanci administrativa
sigui el motiu que els hagi dut a iniciar aquesta acci. En molts casos ser la primera
oportunitat que el menor hagi tingut per plantejar-se la relaci que t i/o que vol mantenir amb el cnnabis i, potser tamb, amb altres esferes de la seva vida personal, familiar
i social.
2.3 | Els beneficis. La valoraci favorable de la mesura educativa comporta un estalvi econmic, per aquest no s lnic benefici. Es poden destacar altres beneficis per adherir-se
al programa i comprometre-s'hi, com ara:
Compartir amb un professional dubtes, neguits etc., relacionats amb el consum de
cnnabis i de les drogues en general.
Conixer millor el significat que t consumir cnnabis (i altres drogues) en la seva vida.
Plantejar-se certs comportaments personals i socials.
Conixer i entrar en contacte amb recursos que li poden interessar.
3 Basat en la Guia ASA.
Un cop informats es pot fer un petit resum de les condicions necessries per superar satisfactriament la mesura.
3 | Signar el full de comproms amb el programa i el full de suspensi
temporal del procs sancionador.
5 min
Una vegada shagi informat sobre el programa i shagin resolt els dubtes, s el moment de
signar el full de comproms amb el programa, sempre que sacceptin totes les condicions
que implica adherir-se a la mesura. s pot utilitzar com a model el Full de comproms proposat a la Guia ASA i el Full de sollicitud de suspensi temporal de la sanci que proposa
la Guia ASA.
4 | Analitzar els factors
Fitxa 2 | professional. Guia per elaborar
25 min
de risc i els factors de
entrevistes sobre els factors de risc i protecci
protecci amb la famlia.
Fitxa 1 | menor. Qestionari sobre el consum
de cnnabis
Ara es tracta de conixer lopini de la famlia sense que el menor hi sigui present. Per aix,
se li demana que vagi a una altra sala i que ompli un qestionari que comentarem desprs,
a lentrevista individual. A tal fi, se li lliura la Fitxa 1 | menor. Qestionari sobre el consum de
cnnabis (pg. 28) i se li diu que si alguna pregunta no la sap contestar la pot deixar en blanc
per comentar-la desprs.
Per evitar possibles suspiccies cal informar tamb del segent:
Les respostes seran confidencials. Ni la famlia ni ning ms que el professional no coneixer les seves respostes al qestionari.
Les respostes les comentaran individualment el professional i el menor.
s important que contesti amb sinceritat, sense mentir. Les respostes han de reflectir
la seva realitat, all que ha viscut, la seva opini.
Les seves respostes no condicionaran la multa. Serviran per orientar les sessions educatives que es faran posteriorment.
Finalment cal informar el menor que la conversa amb la seva famlia durar uns 20 minuts.
Per alleugerir lespera, se li pot oferir documentaci (fulletons, trptics, etc.) sobre drogues i
salut per llegir.
A continuaci, es desenvolupa una entrevista amb la famlia amb lobjectiu de conixer millor la situaci personal i social del menor. En el seu decurs sexploren els factors de risc i
els factors de protecci que sn rellevants en el context daquesta intervenci educativa. A
tal fi, sha elaborat una taula de factors de risc i protecci (vegeu la Fitxa 2 | professional.
Guia per elaborar entrevistes sobre els factors de risc i protecci, pg. 18) per orientar
lentrevista amb les famlies i ajudar a valorar les seves respostes. Abans de comenar la
sessi s recomanable que el professional es prepari el gui de lentrevista.
La Fitxa 2 | professional. Guia per elaborar entrevistes sobre els factors de risc i protecci proposa un seguit de factors rellevants a explorar en el context daquesta intervenci
educativa, per tamb nhi pot haver daltres. No obstant aix, cal tenir en compte que
el temps per fer aquesta exploraci s limitat. Per aix, cal seleccionar els ms rellevants
i evitar duplicar preguntes a la famlia i al menor, a menys que es consideri convenient
conixer els punts de vista de tots dos sobre un aspecte concret. La fitxa suggereix la
informaci que generalment conv preguntar a la famlia, la que sol ser millor preguntar
al menor i la que conv preguntar a tots dos.
Aquesta fitxa vol servir dorientaci. Per tant, cada professional ha de seleccionar la
informaci que cregui ms adient, considerant tamb la que ja pugui conixer. s possible que de vegades no es disposi de tota la informaci, per aix no ha de ser necessriament un inconvenient. El criteri professional determinar si hi manca informaci
rellevant o no per desenvolupar la intervenci educativa. En cas que la resposta sigui
afirmativa, cal trobar els mitjans per localitzar-la (potser a travs daltres referents del
territori, o b en alguna de les sessions posteriors amb el menor o amb la famlia).
s important recordar que tant leina proposada per analitzar els factors de risc i de protecci com la resta dinstruments que es proposa utilitzar en la sessi dacollida noms sutilitzaran per adaptar les sessions educatives a la realitat de cada menor. Per tant, est
contraindicat emprar els instruments proposats per fer un diagnstic clnic del menor.
Lanlisi dels factors de risc i de protecci s clau perqu la intervenci sigui rellevant i profitosa per al menor, ja que aporta informaci sobre el seu context personal i social.
La informaci sobre els factors de risc i de protecci associats a ls de cnnabis es pot
localitzar a travs de diferents fonts. En aquesta sessi, sha d'aprofitar tant el que expliqui la famlia com el menor. Per tamb es pot aconseguir informaci a travs daltres
referents del territori que coneguin el menor. En funci del temps disponible i del tipus
dimplantaci de la mesura alternativa que es faci a cada territori, aquesta informaci es
pot obtenir de lequip de docents, dels professionals de serveis socials, de joventut,
datenci primria, dels cossos de seguretat, etc.
En cas de demanar informaci del menor a altres referents, cal recordar que se nha de
fer un s confidencial i que noms ha de ser utilitzada en el context daquest programa.
Abans dacabar es deixa que la famlia faci preguntes i es resolen els dubtes que hi pugui haver.
Un cop acabada lentrevista, sacompanya la famlia fora, es fa passar el menor i sinforma
que el temps previst de lentrevista amb el seu fill o la seva filla s de 40 minuts. La famlia
sha desperar fins al final perqu aleshores sexplica la continuaci del procs.
5 | Analitzar els factors

de risc i els factors de
protecci amb el menor.
Fitxa 2 | professional. Guia per elaborar

entrevistes sobre els factors de risc i
protecci
15 min
Un cop a soles amb el menor, s important afavorir un clima de confiana abans de parlar
del consum de cnnabis. Aix es pot facilitar comenant per explorar els factors de risc i
protecci i posteriorment revisant els qestionaris que ha contestat sobre nivell i intenci
ds de cnnabis.
La informaci prvia que shagi aconseguit a travs de la famlia (o daltres referents)
servir per orientar les preguntes que es poden fer al menor. La Fitxa 2 | professional.
Guia per elaborar entrevistes sobre els factors de risc i protecci (pg. 18) recull els
factors ms rellevants que es poden explorar en el menor.
Igual que en lexploraci amb les famlies, conv que abans diniciar la sessi dacollida
el professional elabori un gui dentrevista oberta dirigida als menors. Cal tenir en compte que el contingut de les preguntes es refereix a lesfera personal i, en conseqncia,
shan de plantejar amb cura, comenant per les menys compromeses.
Lexploraci dels factors de risc i de protecci serveix per conixer les caracterstiques personals i socials del menor i orientar la intervenci educativa, ja que fonamentalment la intervenci s'ha de centrar a ajudar a reduir els factors de risc i enfortir els factors de protecci.
6 | Explorar el nivell i la
intenci de consum de
cnnabis amb el menor.
Fitxa 4 | professional. Plantilles de correcci

dels qestionaris sobre el nivell i la intenci
ds de cnnabis dirigits a menors
10 min
Fitxa 1 | menor. Qestionari sobre el consum

de cnnabis
Ara s el moment de revisar, corregir i valorar les respostes que el menor ha marcat en els
qestionaris. Conv explorar primer el nivell de consum i desprs la intenci que t de consumir en el futur.
El qestionari que ha contestat consta de preguntes sobre la freqncia i la tipologia del
consum, sobre possibles consums problemtics i sobre la intenci de consum en el futur.
Els tems shan estret o adaptat de diferents instruments.4 A ms, la intenci de consum es
valora amb una pregunta basada en el model destadis de canvi (Prochaska i DiClimente,
1992). Aix ajuda a determinar letapa en qu es troba el menor en relaci amb la intenci
per canviar el seu comportament.
La Fitxa 4 | professional. Plantilles de correcci dels qestionaris sobre el nivell i la intenci
ds de cnnabis dirigits a menors (pg. 24) inclou les instruccions per corregir el qestionari que ha contestat el menor.
4 Vegeu informaci a la Fitxa 4 | professional i a la Fitxa 1 | menor. Sessi dacollida i valoraci.
7 | Explorar els determinants

per orientar la intervenci
educativa amb el menor.
Fitxa 3 | professional. Guia per explorar els

determinants de la intervenci educativa
15 min
Els determinants sn les caracterstiques personals i socials que influencien sobre les decisions que es prenen en relaci amb el consum de drogues i amb altres conductes relacionades amb la salut. Per tant, els determinants shan dexplorar perqu shauran de treballar
durant les tres sessions educatives posteriors.
La taula segent recull una classificaci dels determinants adaptada del model PRECEDE
(Green i Kreuter citat a Bartholomew, 2006) perqu serveixi de guia en el disseny de la intervenci educativa. Els determinants especfics sn els que es proposa explorar a la sessi
dacollida per treballar-los posteriorment a la intervenci.
Determinant general
Determinants especfics
Reforadors
Conseqncies del consum
Mantenen la conducta
Coneixements / Creences / Actituds
Predisposen la conducta
Accessibilitat (substncies)
Percepci de risc
Creences sobre les conseqncies negatives
Creences normatives
Barreres i beneficis percebuts
Autoeficcia:Per mantenir-se sense consumir
Per a situacions de pressi per consumir
Habilitats
Faciliten la conducta
Habilitats emocionals
Habilitats de comunicaci
Habilitats de presa de decisions, soluci de problemes i resoluci de
conflictes
Assertivitat
Recursos
Faciliten la conducta
Accessibilitat (recursos assistencials)

Suport social
Vinculaci a recursos prosocials
La classificaci general dels determinants sha adaptat del model PRECEDE (Green i Kreuter citat a Bartholomew, 2006)
La Fitxa 3 | professional. Guia per explorar els determinants de la intervenci educativa (pg.
21) recull la classificaci dels determinants adaptada del model PRECEDE (Green i Kreuter
citat a Bartholomew, 2006) i suggereix preguntes per explorar. Tamb inclou els criteris
que es poden utilitzar per valorar els determinants explorats. Noms cal marcar lopci que
professionalment es consideri que reflecteix millor la valoraci del determinant explorat.
s possible que grcies a la conversa que sha tingut amb el menor es coneguin alguns
determinants especfics del seu comportament. En cas que sigui aix, s millor evitar pre-
guntar-los de nou i dedicar aquesta part de la sessi a explorar-ne uns altres.

El significat de ls de cnnabis s personal i s el que volem conixer quan explorem
els determinants del consum de cnnabis en cada menor. Tanmateix, aquests variaran
segons el gnere, ledat, el pas de procedncia, el nivell socioeconmic i el nivell educatiu. Aix, per exemple, est documentat que la iniciaci al consum de drogues illegals
per part de noies joves sassocia sovint a relacions afectives amb parelles consumidores
i com a resposta a conflictes personals. Alhora, elles sn ms vulnerables als seus
efectes (per exemple, els trastorns dangoixa associats al consum de cnnabis sn ms
freqents en les noies).5 Per aix es recomana que els determinants sexplorin sota la
mirada daquestes caracterstiques.
5 min
En acabar lentrevista amb el menor, es fa entrar la famlia, es recorden els missatges clau
i es deixa un espai per fer aclariments i resoldre dubtes. Abans dacomiadar-se, se citen per
a la propera sessi. En aquest moment, es pot donar un full informatiu que resumeixi la
informaci ms important de la mesura.5
9 | Resum de la sessi per
part del professional.
La Fitxa 5 | professional. Resum de lexploraci de les

caracterstiques del menor
Un cop finalitzada la sessi, s recomanable que el professional resumeixi i integri la informaci recollida. A tal fi, pot ser til la Fitxa 5 | professional. Resum de lexploraci de les
caracterstiques del menor (pg. 27) que inclou un espai per resumir la informaci recollida
de cada exploraci. s important resumir la informaci de tal manera que sigui pertinent per
orientar la intervenci educativa.
La intervenci educativa sha dadaptar a les necessitats del menor. Per aix shan de tenir
en compte els aspectes segents, recollits a la Fitxa 5 | professional. Resum de lexploraci
de les caracterstiques del menor de la sessi dacollida i valoraci: les caracterstiques
socials (pregunta 1), els factors de risc detectats (pregunta 2), els factors de protecci detectats (pregunta 3), el perfil de consum (pregunta 4), la intenci de consum (pregunta 5) i
els determinants conductuals del consum de cnnabis (pregunta 6).
5 Snchez, 2009.
Fitxa 1 | professional. Sessi dacollida i valoraci

Informaci personal del menor
Nom del professional:
Dates sessions:
Acollida:
/
/
2a:
3a:
Tancament:
Seguiment:
Altres:
Nom del menor:
Data de naixement i
edat:
1a:
Cognoms del
menor:
/
Telfon/s
A/e:
Nom i cognoms
(pare/tutor):
Telfon/s (pare/tutor):
A/e
(pare/tutor):
Nom i cognoms
(mare/tutora):
Telfon/s (mare/
tutora):
A/e
(mare/tutora):

Guia per elaborar entrevistes sobre els factors de risc i protecci
Eix
Factor risc o factor protecci
Referent
Menor
Factors
familiars
Valoraci professional
Famlia Factor
de risc
Factor de
protecci
Estructura familiar: amb qui viu i on

viu.
Problemtica
No
problemtica
Dubto
Qualitat de la relaci familiar:

comunicaci, cohesi familiar,
expressi dafecte, relaci parental.
Insatisfactria
Satisfactria
Dubto
Lmits: conductes sancionades.
No
Dubto
Actituds del pare i de la mare envers

les drogues: normes de consum (o
tinena) a casa, opinions sobre la
sanci, sobre ls de drogues del
menor.
Favorables
(envers les
drogues)
Desfavorables Dubto
(envers les
drogues)
Consum de drogues a la famlia:

consum de tabac, alcohol, cnnabis o
altres drogues.
No
Dubto
Cap
Estudia i/o
treballa
Dubto
Correspon
No correspon
Dubto
Absentisme: si falta a classe o a la

feina, expulsions, sancions laborals.
No
Dubto
Rendiment acadmic i/o laboral: fa les

tasques, supera les avaluacions, rep
incentius.
Insatisfactria
Motivaci per lestudi i/o per la feina:

arriba a lhora, segueix les tasques, es
responsabilitza, el tipus de relaci amb
lentorn formatiu o laboral.
Insatisfactria
Normes: horaris dentrada i sortida,

responsabilitats a la llar,
responsabilitats escolars, coherncia
parental en laplicaci de lmits i
normes.
Supervisi: diners, amistats, oci o
tasques escolars.
Factors
Ocupaci: nivell educatiu o tipus de
formatius i
feina.
ocupacionals
Correspondncia del nivell formatiu
amb ledat.
Satisfactria
Satisfactria
Dubto
Dubto
Eix
Factor risc o factor protecci
Referent
Menor
Factors
socials,
doci i lleure
Factors de
lestil de
vida i
psicolgics
Famlia Factor
de risc
Factor de
protecci
Activitats doci: tipus dactivitat, temps

dedicat, diners invertits, interferncia
en la vida quotidiana.
Inadequades
Adequades
Dubto
Relacions amb la parella (si en t):

nivell de consum (altres conductes de
risc), tipus de relaci, etc.
Insatisfactries
Satisfactries
Dubto
Relacions amb els iguals: tipus

damistats (consumidors o no, altres
conductes de risc), xarxa damistats,
nivell de dependncia, normes de grup.
Insatisfactries
Satisfactries
Dubto
Vinculaci amb instncies prosocials

del territori: assistncia a equipaments
juvenils, esportius, etc., participaci en
activitats juvenils, excursions, etc.
No
Dubto
Consum de tabac, alcohol o altres

drogues.
No
Dubto
Edat dinici ds de tabac, alcohol i/o

altres drogues.
Inferior mitjana* Superior

mitjana /no
consumeix*
Dubto
Freqncia de consum de drogues.
Habitual o
regular
Espordic o
experimental
Dubto
Problemtic
No
problemtic
Dubto
Presncia de problemes de salut,

familiars, amb les amistats,
acadmics, laborals, legals, etc.,
associats a ls de drogues.
No
Dubto
Presncia daltres conductes de risc

per a la salut: relacions sexuals no
protegides, alimentaci no saludable,
trastorns dalimentaci, sedentarisme,
conducci temerria, conductes
delictives, socioaddiccions (addicci a
pantalles, jocs, etc.).
No
Dubto
Presncia de trastorns del comportament

i/o problemes de salut mental.
No
Dubto
Reincidncia de sanci per tinena i/o

s de cnnabis.
No
Dubto
Habitual o regular: en pren almenys un

cop/set. (tamb cap de set.) / en pren
gaireb cada dia.
Espordic o experimental: nha provat
un cop per mai ms / en prenia per
ja no / en pren de tant en tant.
Moments del dia en qu es consumeix:
mat, tarda, nit.
Amb qui consumeix: sol, acompanyat
damics i/o parella.
On consumeix: casa, escola, feina,
parc, de festa.
Altres:
* Consulteu lltima enquesta ESTUDES, Enquesta estatal sobre ls de drogues en ensenyaments secundaris. Pla nacional
sobre drogues. Disponibles a: http://www.pnsd.msc.es/Categoria2/observa/estudios/home.htm i al Canal Drogues. ASPC
http://drogues.gencat.cat.
Valoraci del professional

La valoraci es pot fer utilitzant les tres darreres columnes. La de lesquerra representa el
valor de risc en cada factor explorat; la columna central representa el factor de protecci;
la columna de la dreta permet marcar lopci Dubto quan hi hagi dificultats per establir si
algun dels factors explorats s de risc o de protecci. Una vegada shagi completat aquesta fitxa es pot tenir una fotografia dels eixos on sacumulen els factors de risc i els de protecci del menor.

Guia per explorar els determinants de la intervenci educativa
Determinant
general
Determinant
especfic
Suggeriments de preguntes
Reforadors
Mantenen la
conducta
Conseqncies
del consum
(significat que
dna al seu
propi consum)
Quines raons et porten a

Moltes
Poques
consumir cnnabis? Per
conseqncies conseqncies
exemple, per a algunes persones positives
positives
consumir cnnabis est associat
a sortir de festa, tamb pot ser
que es consideri que s una
experincia agradable que sha
de provar, perqu tajuda a
superar alguns problemes,
perqu et pot fer sentir feli, etc.
Dubto
Accessibilitat
(substncies)
Et resulta fcil o difcil aconseguir Accessibles

cnnabis? Et resulta fcil o difcil
aconseguir altres drogues (les
que ha dit que consumeix).
Poc
accessibles
Dubto
Percepci de risc
(en relaci amb el
consum de
cnnabis)
En quina mesura creus que

Sense
consumir cnnabis
percepci de
ocasionalment / habitualment
risc
pot empitjorar la teva salut? Quin
risc comporta per a la teva salut
consumir cnnabis
ocasionalment / regularment?
Percepci de
risc
Dubto
Creences sobre
les conseqncies
negatives
(personals,
relacions familiars,
relacions socials,
educatives,
laborals, legals per
consum de
cnnabis)
En quina mesura creus que

Falses
consumir cnnabis et pot
creences
comportar problemes personals,
socials, familiars, legals, etc.?
Fins a quin punt creus que et
poden passar les situacions
segents si continues consumint
cnnabis? (tenir mals resultats
acadmics, tenir problemes
familiars, amb amics i amigues,
laborals, legals, dependre del
cnnabis, etc.). Creus que
consumir cnnabis tafecta
noms a tu o tamb altres
persones?
Creences
ajustades
Dubto
Creences
normatives
(sobre el consum
de cnnabis)
Com valores el teu consum de

cnnabis si el compares amb el
daltres persones de la teva
edat? Creus que la major part
dels joves de la teva edat en
consumeixen? Fins a quin punt
creus que les teves amistats, les
persones amb qui surts, la teva
parella, etc., esperen que
consumeixis cnnabis?
Creences
normatives
contrries
Dubto
Coneixements /
Creences /
Actituds
Predisposen la
conducta
Desfavorable Favorable
Creences
normatives
proconsum
Dubto
Determinant
general
Determinant
especfic
Barreres i
beneficis percebuts
(respecte del fet
de no consumir
cnnabis)
Quins inconvenients / avantatges Barreres

anticipes si decidissis no
percebudes
consumir cnnabis? Quins
problemes creus que tindries si
deixessis de consumir cnnabis?
Quins beneficis creus que
aconseguiries si deixessis de
consumir cnnabis?
Beneficis
percebuts
Dubto
Autoeficcia
(respecte del fet
de mantenir-se
sense consumir)
En quina mesura creus que pots

deixar / reduir en general / reduir
en moments concrets el consum
de cnnabis? (en funci del que
la persona valori que vol fer). En
quina mesura creus que pots
aguantar sense fumar en les
situacions en qu fins ara ho has
fet?
Autoeficcia
baixa
Autoeficcia
alta
Dubto
Autoeficcia
(respecte de
situacions de
pressi per
consumir)
En quina mesura et veus capa

de no fumar quan daltres tho
proposen? En quina mesura et
veus capa de rebutjar consumir
cnnabis en situacions en qu
fins ara ho has fet?
Autoeficcia
baixa
Autoeficcia
alta
Dubto
Determinant
general
Determinant
educatiu
especfic
que es poden fer durant la
Dubto
sessi dacollida per orientar Desfavorable Favorable
la intervenci educativa
Habilitats
Faciliten la
conducta
Habilitats
emocionals
(respecte de
situacions
relacionades amb
el consum de
cnnabis)
Quines situacions acostumen a

Manquen
posar-te nervis? Com et sols
habilitats
comportar en aquestes
emocionals
situacions? Qu acostumes a fer
quan tenfades? Com et sentiries
si haguessis denfrontar-te a
situacions com ara resistir la
pressi per consumir una droga,
fer una cosa que no vols fer,
rebutjar consumir drogues, etc.
Bones habilitats Dubto

emocionals
Habilitats de
comunicaci
Acostumes a escoltar quan et

parlen? Tens en compte el que
sent i/o et diu laltra persona
quan et comunica alguna cosa?
Com reps o dnes els elogis?

de comunicaci
Habilitats
de presa de
decisions, soluci
de problemes
i resoluci
de conflictes
Manquen
Com acostumes a prendre les
decisions? (sense pensar, havent habilitats
valorat diferents opcions,
canvies constantment dopini,
preguntes a les persones
importants per a tu, etc.) Com
acostumes a sentir-te desprs
de prendre una decisi? Com
acostumes a solucionar els
problemes?
Desfavorable Favorable
Manquen
habilitats de
comunicaci
Dubto
Determinant
general
Recursos
Faciliten la
conducta
Determinant
educatiu
especfic
que es poden fer durant la
Dubto
sessi dacollida per orientar Desfavorable Favorable
la intervenci educativa
Assertivitat
Qu acostumes a fer quan

Comunicaci
alguna persona et fa alguna cosa passiva o
que et fa sentir malament? Qu
agressiva
acostumes a fer quan alguna
cosa no tagrada?
Comunicaci
assertiva
Dubto
Accessibilitat
(recursos
assistencials)
En cas que necessitis ajuda

externa perqu consideres que
tens algun problema, coneixes
els llocs on podries anar? (CAP,
CSMIJ, etc.).
Accessibles
Dubto
Suport social
Et resulta fcil parlar amb (la teva Sense suport

mare, el teu pare, etc.) de les
social
coses que realment et
preocupen? La teva famlia
tajuda quan ho necessites? Pots
aconseguir suport de la teva
famlia? Pots comptar amb el teu
millor amic i/o la meva millor
amiga? Com et trobes amb les
teves amistats?
Suport social
Dubto
Vinculaci
a recursos
prosocials
En quina mesura s important

per a tu responsabilitzar-te de les
tasques formatives / laborals? En
quina mesura s important per a
tu participar en les entitats i/o
activitats del teu barri? En quina
mesura s important per a tu
participar en activitats
esportives, juvenils, educatives,
etc.?
Vinculaci a
recursos
prosocials
Dubto
Inaccessibles
Sense
vinculaci a
recursos
prosocials
La classificaci general dels determinants sha adaptat del model PRECEDE (Green i Kreuter citat a Bartholomew, 2006).
Valoraci del professional

La valoraci es pot fer utilitzant les tres darreres columnes. La columna de lesquerra representa els determinants que sn desfavorables i que, per tant, shaurien dabordar prioritriament en les sessions posteriors. Les valoracions en la columna central indiquen que el
determinant s un punt fort i, per tant, es pot prescindir de treballar-lo. La columna de la
dreta permet marcar lopci Dubto quan es trobin dificultats per classificar els determinants. Una vegada completada la fitxa, es pot tenir una primera fotografia dels determinants
prioritaris que caldr treballar. Aquesta fitxa es pot completar durant lexploraci amb el
menor, o b a soles un cop acabada la sessi.

Plantilles de correcci dels qestionaris sobre el nivell i la intenci ds de cnnabis
dirigits a menors6
1r pas: corregir les preguntes 1.1., 1.2. i 1.3. del qestionari del menor.
Pregunta 1.1. Valora la freqncia de consum. Quina daquestes opcions descriu millor
la teva experincia amb els porros?
En funci de lopci de resposta que contesti, satribueix la freqncia i perfil de consum
segent:
Opci de resposta
Freqncia
Perfil de consum
He provat els porros un o dos cops, per no nhe tornat a fumar
Baixa
Nul o ocasional
Fumava porros, per ara ja no en fumo
Baixa
Nul o ocasional
Fumo porros de tant en tant (per exemple en festes, celebracions, etc.)
Baixa*
Ocasional*
Fumo porros cada setmana o gaireb cada setmana
Alta
Freqent
Fumo porros cada dia o gaireb cada dia
Alta
Freqent
* En principi es valora com a freqncia baixa perqu consumeix de tant en tant. Per es pot demanar si, per exemple, surt de
festa cada cap de setmana i consumeix, perqu en aquest cas es podria valorar que la freqncia s alta ja que ho fa cada
setmana. En conseqncia, el perfil de consum seria freqent.
Pregunta 1.2. Valora el tipus de consum. On fumes porros?

La valoraci daquesta pregunta es fa en combinaci amb la de la pregunta 1.1. En funci
de lopci o opcions de resposta que contesti, es poden tenir diferents riscos, tal com es
recull en la taula segent:
Lloc de consum
Possibles riscos als quals sexposa
Al parc o al carrer
Problemes legals, accidents, etc.
A lescola
Baix rendiment acadmic, expulsi, etc.
A la feina
Baix rendiment laboral, acomiadament, etc.
A casa
Problemes familiars, discussions, etc.
En locals de festa, concerts, etc.
Problemes legals, amb les amistats, accidents, baralles, etc.
En altres espais
A determinar
6 Aquest instrument sha elaborat a partir daltres. La pregunta 1.1. est extreta del Qestionari sobre tabac, alcohol i al-
tres drogues, de lentitat PDS, Promoci i Desenvolupament Social, 1999. La pregunta 1.2. sha adaptat de la Histria
toxicolgica. Programa de mesures educatives alternatives a la sanci administrativa per consum o tinena de drogues
illegals, del Centre de Prevenci i Intervenci en Drogodependncies-SPOTT, Diputaci de Barcelona. La pregunta
1.3. correspon a lescala CAST, Cannabis Abuse Screening Test (Leglye et al., 2007) i la pregunta 1.4. est extreta i
adaptada del Qestionari FRESC 18, de lAgncia de Salut Pblica de Barcelona, 2012. Disponible a: http://www.aspb.
cat/quefem/docs/FRESC_2012_2n-batx-CFGM.pdf.
Pregunta 1.3. Valora el consum problemtic. Marca les vegades que than passat les
situacions segents durant els ltims 12 mesos7
En els ltims 12 mesos...
Mai Rarament De tant Bastant

en tant sovint
Molt
sovint
1.3.1.
Has fumat cnnabis abans del migdia?
(0)
(0)
(1)
(1)
(1)
1.3.2.
Has fumat cnnabis estant sol?
(0)
(0)
(1)
(1)
(1)
1.3.3.
Has tingut problemes de memria per

fumar cnnabis?
(0)
(1)
(1)
(1)
(1)
1.3.4.
Les teves amistats o la teva famlia than

dit que hauries de reduir el consum de
cnnabis?
(0)
(1)
(1)
(1)
(1)
1.3.5.
Has intentat reduir o deixar de consumir

cnnabis sense aconseguir-ho?
(0)
(1)
(1)
(1)
(1)
1.3.6.
Has tingut problemes (per exemple,

baralles, discussions, accidents, mals
resultats escolars, relacions sexuals no
desitjades o de les quals desprs thas
penedit, etc.) per consumir cnnabis?
(0)
(1)
(1)
(1)
(1)
Puntuaci
dicotmica
Puntuaci total
Nivell de risc de consum problemtic
Les respostes a les preguntes de lescala CAST es poden dicotomitzar en valors 0 i 1.

Una manera de fer-ho s la segent:8
Per a les preguntes 1.3.1. i 1.3.2. les respostes Mai i Rarament prenen el valor 0 i les
respostes De tant en tant, Bastant sovint i Molt sovint prenen el valor 1.
Per a les 1.3.3., 1.3.4., 1.3.5. i 1.3.6. les respostes Mai prenen el valor 0 i les respostes
Rarament, De tant en tant, Bastant sovint i Molt sovint prenen el valor 1.
Una vegada shan dicotomitzat, se sumen les respostes i sestableix un rang de consum de
risc entre 0 i 6 amb els intervals segents. Si el sumatori dna entre:
Rang
Perfil de consum
0i1
Baix risc de consum problemtic
2i3
Risc moderat de consum problemtic
4i6
Alt risc de consum problemtic
7 Lescala CAST, Cannabis Abuse Screening Test (Leglye, S.; Karila, L.; Beck, F.; Reinaud, M., 2007) avalua el consum
problemtic a travs de diferents dimensions: el tipus de consum de cnnabis, els problemes associats al consum i els
perodes dabstinncia. Sha escollit aquesta escala perqu est validada (Leglye, et al., 2007) i presenta bones propietats psicomtriques comparada amb escales similars (Lgleye, et al., 2010).
8 Aquesta dicotomitzaci es proposa a Surez i Ramrez, 2011.
2n pas: determinar el perfil de consum.

Amb els resultats a les preguntes 1.1., 1.2. i 1.3., determinarem el perfil de consum del menor:
Si el resultat s...
Aleshores el perfil de consum s...
1.1.Freqncia de consum: nulla o ocasional

1.2.Tipus de consum: ara ja no fuma
1.3.Escala CAST: baix risc de consum problemtic
Ocasional o nul
1.1.Freqncia de consum: freqent

1.2.Tipus de consum: determinar les conseqncies que
pot tenir en funci dels espais de consum
1.3.Escala CAST: baix risc de consum problemtic
Freqent no problemtic
1.1.Freqncia de consum: freqent

1.2.Tipus de consum: determinar les conseqncies que
pot tenir en funci dels espais de consum
1.3.Escala CAST: risc moderat o alt de consum problemtic
Problemtic i/o possible dependncia
3r pas: determinar la intenci de consum.

Pregunta 1.4. Valora la intenci de consum. Has pensat deixar de fumar porros?
En funci de lopci de resposta, satribueixen les etapes de canvis segents:9
Opci de resposta
Etapa de canvi *
No, no ho vull deixar
Precontemplaci
Voldria deixar-ho daqu un temps
Contemplaci
Voldria deixar-ho ja
Preparaci
Ho estic deixant o ja ho he deixat
Acci / Manteniment
* Precontemplaci: no t cap intenci de deixar de consumir. Contemplaci: es planteja deixar de consumir cnnabis en un
futur prxim (p. ex., 6 mesos). Preparaci: es planteja deixar de consumir cnnabis de manera immediata (en els propers dies).
Acci: ha deixat de consumir-ne recentment. Manteniment: ha deixat de consumir-ne des de fa temps.
9 Prochaska i DiClimente, 1992.

Resum de lexploraci de les caracterstiques del menor
Per tal dorientar la intervenci educativa, haurem de tenir en compte ledat, els resultats obtinguts en lexploraci dels factors de risc i de protecci, el perfil del menor consumidor, la intenci que t de consumir en el futur i els determinants prioritaris a treballar en la sessi educativa.
1. Caracterstiques socials del menor? (edat, gnere, nivell educatiu, etc.).
2. Quins sn els factors de risc que shan detectat en el menor? (eixos: factors familiars, factors
formatius i ocupacionals, factors socials, doci i lleure i factors de lestil de vida i psicolgics) [prov
de la Fitxa 2 | professional. Guia per elaborar entrevistes sobre els factors de risc i protecci].
3. Quins sn els factors de protecci que shan detectat en el menor? (eixos: factors familiars,
factors formatius i ocupacionals, factors socials, doci i lleure i factors de lestil de vida i
psicolgics) [prov de la Fitxa 2 | professional. Guia per elaborar entrevistes sobre els factors
de risc i protecci].
4. Quin s el perfil de consum del menor? (consum ocasional o nul, consum freqent no problemtic
i consum problemtic (i amb possible dependncia) [prov de la Fitxa 4 | professional. Plantilles de
correcci dels qestionaris sobre el nivell i la intenci ds de cnnabis dirigits a menors i de
la Fitxa 1 | menor. Qestionari sobre el consum de cnnabis].
5. En quina etapa dintenci de consum es troba? (precontemplaci, contemplaci, preparaci,

acci, manteniment) [prov de la Fitxa 4 | professional. Plantilles de correcci dels qestionaris
sobre el nivell i la intenci ds de cnnabis dirigits a menors i de la Fitxa 1 | menor.
Qestionari sobre el consum de cnnabis].
6. Quins sn els determinants conductuals que shan detectat en el menor? (coneixements,

actituds, creences, habilitats, recursos i reforadors de consum o dabstinncia) [prov
de la Fitxa 3 | professional. Guia per explorar els determinants de la intervenci educativa].
Fitxa 1 | menor. Sessi dacollida i valoraci

Qestionari sobre el consum de cnnabis10
1.1. Quina daquestes opcions descriu millor la teva experincia amb els porros?
He provat els porros un o dos cops, per no nhe tornat a fumar

Fumava porros, per ara ja no en fumo
Fumo porros de tant en tant (per exemple en festes, celebracions, etc.)
Fumo porros cada setmana o gaireb cada setmana
Fumo porros cada dia o gaireb cada dia
1.2. On fumes porros? (pots marcar ms duna opci)
Al parc o al carrer
A lescola
A casa
A la feina
A locals de festa, concerts, etc.
En altres espais. Especifica quins: ............................................................ .
1.3.Marca les vegades que than passat les situacions segents durant els ltims 12 mesos
En els ltims 12 mesos...
Mai
Rarament
De tant Bastant Molt

en tant sovint sovint
1.3.1.
Has fumat cnnabis abans del migdia?
1.3.2.
Has fumat cnnabis estant sol?
1.3.3.
Has tingut problemes de memria per fumar cnnabis?
1.3.4.
Les teves amistats o la teva famlia than dit que hauries

de reduir el consum de cnnabis?
1.3.5.
Has intentat reduir o deixar de consumir cnnabis

sense aconseguir-ho?
1.3.6.
Has tingut problemes (per exemple, baralles,

discussions, accidents, mals resultats escolars,
relacions sexuals no desitjades o de les quals desprs
thas penedit, etc.) per consumir cnnabis?
1.4. Has pensat deixar de fumar porros?
No, no ho vull deixar

Voldria deixar-ho daqu un temps
Voldria deixar-ho ja
Ho estic deixant o ja ho he deixat
10 Aquest instrument sha elaborat a partir daltres. La pregunta 1.1. est extreta del Qestionari sobre tabac, alcohol i
altres drogues, de lentitat PDS, Promoci i Desenvolupament Social, 1999. La pregunta 1.2. sha adaptat de la Histria toxicolgica. Programa de mesures educatives alternatives a la sanci administrativa per consum o tinena de
drogues illegals, del Centre de Prevenci i Intervenci en Drogodependncies-SPOTT, Diputaci de Barcelona. La
pregunta 1.3. correspon a lescala CAST, Cannabis Abuse Screening Test (Leglye, et al., 2007) i la pregunta 1.4. est
extreta i adaptada del Qestionari FRESC 18, de lAgncia de Salut Pblica de Barcelona, 2012.
2. Intervenci amb menors

Els passos per dissenyar la intervenci educativa amb els menors sn:
1. Determinar els objectius de la intervenci.
2. Prioritzar els determinants a treballar en la intervenci.
3. Centrar els mbits de treball de cada sessi.
4. Incorporar el treball transversal dels factors de risc i protecci i dels determinants socials.
5. Preparar les sessions.
Primer. Objectius de la intervenci

Els objectius de la intervenci educativa pretenen guiar i acompanyar la persona per un
procs de canvi. Els resultats que shan aconseguit en la sessi dacollida relatius a la intenci de consum en el futur orienten els objectius que convindr treballar en la intervenci.
A la taula segent es proposen els objectius de la intervenci dacord amb la intenci ds
de cnnabis.
Nivell dintenci
Objectius intervenci
Precontemplaci
Incrementar la conscienciaci dels riscos

Afavorir lambivalncia actitudinal
Contemplaci
Incrementar la conscienciaci dels riscos

Afavorir lambivalncia actitudinal
Incrementar lautoeficcia percebuda
Preparaci
Incrementar les capacitats personals

Oferir recursos de suport per al canvi
Acci
Oferir recursos de suport per al canvi
Daltra banda, el perfil de consum i la intenci ds declarada poden servir de guia per
orientar el procs de canvi.
Perfil de consum
Nivell dintenci
Procs de canvi
Ocasional
Precontemplaci
Promoure canvis en el patr de consum: evitar el

consum habitual i/o evitar riscos associats al
consum
Contemplaci
Preparaci
Promoure labstinncia
Acci
Habitual
Precontemplaci
Contemplaci
Preparaci
Promoure canvis en el patr de consum: evitar el

consum problemtic i/o evitar riscos associats al
consum
Promoure labstinncia
Acci
Possible
dependncia
Precontemplaci
Contemplaci
Preparaci
Acci
Promoure canvis en el patr de consum: evitar

riscos associats al consum
Promoure linici dun tractament
Segon i tercer. Determinants de la intervenci i mbits de treball

Cada professional ha de prioritzar la informaci explorada a la sessi dacollida i seleccionar
els determinants i els mbits de treball de la intervenci.
Objectius intervenci
Determinants
mbits de treball
Incrementar la conscienciaci
dels riscos
Percepci de risc
mbit 1 | Coneixements,
creences i factors reforadors
Creences sobre les conseqncies negatives

Afavorir lambivalncia
actitudinal
Reforadors (conseqncies associades al seu

consum de cnnabis)
Creences normatives
Beneficis i barreres (associades a laband)
Incrementar lautoeficcia
percebuda
Autoeficcia percebuda (envers la pressi per

consumir)
Autoeficcia percebuda (envers labstinncia
i el canvi en el patr de consum)
Incrementar les capacitats

personals
Habilitats (socials, emocionals, etc.)
mbit 2 | Habilitats
Oferir recursos de suport

al canvi
Recursos socials i assistencials
mbit 3 | Recursos
Tenint en compte els objectius, els determinants i els mbits de treball, la intervenci educativa es pot ajustar al perfil de cada jove.
Aquesta decisi depn de la informaci recollida a la sessi dacollida, de la prioritzaci dels objectius, dels determinants a treballar i, fonamentalment, del criteri de cada
professional.
Com sha explicat, les sessions de la intervenci educativa estan orientades cap al canvi de conducta tenint en compte lestat inicial del qual parteix la persona i del comproms
de canvi que assumeix. Per aix, no tots els canvis shan dorientar en la mateixa direcci. Per exemple, hi haur joves que aprofitaran la intervenci per deixar de consumir
cnnabis, daltres per ser ms conscients dels riscos encara que no nabandonin el
consum, daltres per reduir els riscos del consum, etc. En funci de cada menor, hi pot
haver diferents combinacions dintervenci educativa. A tall dexemple, sen mostren
algunes:
Menor: Consumeix habitualment i no vol deixar-ho (precontemplaci). Sense percepci del
risc, falses creences envers el consum de cnnabis, conseqncies positives derivades del
consum de cnnabis reforadors positius (determinants prioritaris).
mbit 1
mbit 2
mbit 3
Sessi 1
Sessi 2
Sessi 3
Menor: Consumeix habitualment per ho vol deixar daqu un temps (contemplaci). Amb
percepci de risc, falses creences envers el consum de cnnabis, creences normatives
proconsum, percepci de beneficis en labstinncia i poca percepci dautoeficcia per fer
front a les pressions per consumir (determinants prioritaris).
mbit 1
mbit 2
mbit 3
Sessi 1
Sessi 2
Sessi 3
Menor: Consumeix ocasionalment i vol deixar de fer-ho (preparaci). Amb percepci de risc,
creences ajustades envers el consum, creences normatives contrries al consum, percepci de beneficis en labstinncia, poca percepci dautoeficcia per fer front a les pressions
i per no consumir (determinants prioritaris).
mbit 1
mbit 2
mbit 3
Sessi 1
Sessi 2
Sessi 3
Quart. Factors de risc i protecci i determinants socials

En les sessions educatives, a ms de treballar els determinants, conv integrar la informaci
obtinguda sobre els factors de risc i protecci duna manera transversal. A la taula segent
es donen algunes orientacions sobre com fer-ho.
Factors de risc /
protecci
Orientacions a la intervenci educativa
Familiars
Tenir en compte de quina manera els factors familiars afecten positivament o negativa la
relaci que el menor estableix amb el cnnabis, i posar-ho en evidncia durant la intervenci.
Fonamentalment, en treballar els determinants relatius a les creences i als factors
reforadors (mbit 1).
Els factors relacionats amb la qualitat de la relaci familiar, els lmits, les normes, la
supervisi, lactitud de la famlia envers el consum de drogues, etc., shan dabordar
en les sessions amb la famlia.
Factors de risc /
protecci
Orientacions a la intervenci educativa
Formatius i
ocupacionals
Els factors formatius i ocupacionals es poden treballar a les sessions en qu ens ocupem
dels determinants inclosos als mbits 1 i 3. Per exemple, per mostrar les conseqncies que
t consumir cnnabis a lescola o a la feina (mbit 1).
Tamb s recomanable ajudar el menor a identificar els seus propis interessos formatius
i ocupacionals per fer veure que el consum de cnnabis influeix en el seu assoliment. Alhora
conv facilitar-li recursos formatius o laborals propers i adients (mbit 3).
Socials, doci
i de lleure
Els factors socials es poden abordar en qualsevol mbit de treball. Per treballar els
determinants de lmbit 1, aquests factors es poden utilitzar per mostrar la vinculaci entre
consumir cnnabis, el tipus doci que realitza i les relacions socials que estableix. Alhora,
tamb es poden utilitzar per entrenar habilitats en situacions socials simulades
de consum que siguin rellevants per a cada jove (mbit 2).
A ms, els factors socials, doci i de lleure es poden integrar quan es treballin els
determinants relacionats amb els recursos (mbit 3), ja que aleshores es pot facilitar laccs a
recursos prosocials del territori.
De lestil de vida
i psicolgics
Els factors psicolgics i els vinculats amb lestil de vida poden indicar altres situacions
de risc afegides al consum de cnnabis. En funci de la problemtica, aquests factors
es poden abordar quan es treballin determinants de qualsevol dels tres mbits.
A lmbit 1, els factors de lestil de vida i psicolgics es poden abordar de manera que
es vegi la relaci entre les diferents conductes de risc i de salut que t la persona. Tamb
per posar de manifest les similituds que hi ha en els determinants de diferents conductes
de salut (com ara les falses creences, la baixa percepci de risc, els reforadors, etc.).
Les situacions relacionades amb lestil de vida es poden utilitzar per treballar les habilitats en
altres conductes de salut que es puguin generalitzar a les situacions del consum de cnnabis
(mbit 2).
Finalment, aquests factors shan de tenir en compte en cas que calgui fer una derivaci del
menor a altres recursos socials i/o assistencials (mbit 3).
Daltra banda, tamb sha de tenir en compte ledat,11 el gnere, el pas dorigen i les caracterstiques socioculturals per adaptar la intervenci a cada persona.
Edat | Ledat del menor s important tenir-la present en dos sentits: 1. Hi ha evidncia
que els riscos associats al consum de cnnabis sn ms grans com ms jove es comenci a consumir. Aquesta evidncia s recomanable transmetre-la a aquelles persones
que van iniciar el consum aviat, i 2. Els menors ms joves acostumen a tenir ms dificultats per desenvolupar-se socialment, ats que les seves capacitats maduratives estan
en procs de desenvolupament. Aix cal tenir- ho present en treballar els determinants.
Gnere | s recomanable que els continguts de les sessions siguin diferents per als nois
i per a les noies, atenent les diferncies de consum que tenen per ra de gnere. Per
exemple, es pot explorar si hi ha particularitats pel que fa al grau i el tipus de consum,
la percepci de les conseqncies i dels problemes derivats del consum, els motius per
consumir, les situacions socials de pressi, les habilitats que manquen ms en els nois
o les noies, etc. Hi ha publicacions que poden orientar aquestes decisions (vegeu recursos complementaris).
11 Segons les dades extretes de lEnquesta estatal sobre ls de drogues en ensenyaments secundaris (ESTUDES 2012), la
mitjana dedat dinici del consum va ser els 14,7 anys (14,6 anys en els nois i 14,9 en les noies). Aquesta dada sha danar
actualitzant. Disponible a: http://www.pnsd.msc.es/Categoria2/observa/estudios/home.htm i http://drogues.gencat.cat/
Pas dorigen i caracterstiques socioculturals | s important considerar aquestes caracterstiques per transmetre missatges rellevants, adequar el nivell de transmissi de
la informaci i adaptar-se a la manera darribar al jove. Per exemple, pot passar que una
persona estigui confosa perqu prov dun pas on el cnnabis t unes consideracions
legals i unes pautes socials de consum diferents del nostre.
Cinqu. Preparar les sessions

Abans de desenvolupar una sessi conv tenir present qestions com ara les que sindiquen
a continuaci:
1. Revisar i entrenar-se en qualitats com ara la transmissi de respecte, la voluntat dajuda,
la professionalitat (coneixement i prctica de la mesura alternativa), entre daltres.
En aquest sentit, s altament recomanable familiaritzar-se i aplicar els principis de lentrevista motivacional. Les sessions estan orientades cap al canvi de conducta tenint en compte les caracterstiques personals i la intenci ds en el futur de cada menor. Daquesta
manera, si una persona t voluntat de canviar estar ms a prop daconseguir-ho i tamb
que els canvis que faci perdurin. Els principis de lentrevista motivacional poden ajudar a fer
aquest procs i s recomanable que el professional els apliqui quan condueixi les sessions
de la intervenci educativa. Aquests sn (Miller i Rollnick, 1999):
Expressar
empatia
Generar
discrepncies
Evitar la
discussi
Canviar la
resistncia
Fomentar
lautoeficcia
Expressar empatia. Vol dir escoltar la persona amb respecte, mostrar acceptaci amb independncia que sestigui dacord o en desacord amb el que diu, i no jutjar-la. La manera
de fer-ho s utilitzant un llenguatge no verbal adequat. Aix genera un clima de confiana
que permet que la persona salliberi i sobri a noves perspectives.
Generar discrepncies. Significa que les sessions serveixin per mostrar la discrepncia
existent entre la conducta actual i els objectius personals de lindividu. Daquesta manera
la persona estar ms predisposada a trobar arguments que la convencin que necessita
fer un canvi.
Evitar la discussi. En lenfocament de lentrevista motivacional la discussi s un signe
de resistncia que sha de canviar i s contraproduent. La discussi genera actituds defensives i arguments que reafirmen la conducta actual. s recomanable evitar situacions
com ara etiquetar la persona, faltar-li al respecte, imposar un punt de vista o tractar de
convncer-la que faci quelcom que no vol fer.
Canviar la resistncia. La resistncia indica que la persona no ha trobat fins ara la manera
de solucionar el seu problema. El professional ajuda el menor a canviar les seves percepcions i a trobar solucions fent suggeriments i sense imposar res.
Fomentar lautoeficcia. Lautoeficcia s la creena que tenen les persones sobre les seves capacitats per resoldre amb xit una situaci determinada. Per aix, s molt important
que el menor confi que pot superar els reptes que li plantegen els seus objectius. Els missatges que fomenten la responsabilitat personal, potencien les fortaleses de la persona,
utilitzen els fracassos com a experincies daprenentatge i treballen les habilitats que
manquen enforteixen lautoeficcia.
Per ampliar informaci es pot consultar La entrevista motivacional: Preparar para el cambio
de conductas adictivas (Miller i Rollnick, 1999).12
2. Preveure la manera de resoldre situacions que podrien ser conflictives o incmodes. Per
exemple:
Qu es pot fer si la persona es nega a parlar? Es pot preguntar si ha tingut algun problema
o si li passa alguna cosa, es pot dir que sentn que pugui sentir incomoditat per la situaci i preguntar-li qu lajudaria a sentir-se millor, es pot recordar que el comproms que va
acceptar en la primera sessi era de participar en les sessions, i en cas que no saconsegueixi la participaci, convidar la persona que es replantegi si vol fer les sessions i quedar
per a una altra sessi perqu sho pensi.
Qu es pot fer si la persona es posa a cridar, plorar, etc.? s possible que la persona aprofiti la sessi per mostrar lestat emocional que sent davant daquesta situaci. En la mesura que ning no corri cap risc ni es vulnerin les condicions elementals de respecte i educaci, cal permetre que la persona expressi les emocions que sent en aquesta situaci. Ser
important acompanyar la persona i alhora donar-li loportunitat dexpressar les seves
emocions amb paraules.
Qu es pot fer si la persona no es presenta o arriba tard? Caldr explorar les raons per
pactar situacions que ajudin ambdues parts a complir els compromisos. Tamb sha de
recordar que la puntualitat s una condici necessria perqu la valoraci de la mesura es
resolgui de manera satisfactria. En cas que la manca de puntualitat sacompanyi duna
actitud general de desinters i de falta de collaboraci, caldr revisar els compromisos i la
intenci dacollir-se a la mesura. En casos extrems es pot resoldre la mesura abans amb
una valoraci no satisfactria.
Qu es pot fer si sospitem que la persona ve sota els efectes dalguna substncia? Caldr
recordar-li que la sessi no es pot fer en aquestes condicions, tal com es va informar en
lacollida, i anullar la sessi. Si la situaci es torns a repetir shauria de suspendre la mesura.
3. Preparar detingudament les sessions: llegir el desenvolupament, organitzar el temps de
la sessi, preparar els materials que sutilitzaran i buscar els recursos que ajudin a millorar la sessi.
4. s convenient fer un recordatori de la sessi i avisar la persona el dia abans, recordant-li
el dia, lhora i el lloc.
5. Disposar un escenari adequat. Conv que lentorn fsic sigui cmode i faciliti un treball
fluid. Es poden tenir en compte els aspectes segents:
12 Es pot trobar informaci actualitzada sobre lentrevista motivacional a GETEM: http://www.getem.org/
Condicionar lespai fsic perqu les condicions de llum, temperatura, soroll, ventilaci, neteja i ordre siguin adequades.
Seure de manera que sigui fcil veure la persona i mantenir una distncia cmoda per a
tots dos.
Evitar interrupcions i distraccions (es pot demanar de silenciar i guardar el mbil, avisar que
la sala est ocupada durant el temps previst per a la sessi, avisar que no passin trucades
durant la sessi, desconnectar el mbil, evitar objectes decoratius que distreguin, etc.).
Es poden tenir mocadors de paper i aigua per si es necessiten durant la sessi.
2.1. mbit 1 | Coneixements, creences i factors reforadors | Menors

Durada de
les sessions:
45 minuts
Tipus: Intervenci individual amb el menor

Objectius educatius:
Incrementar la conscienciaci dels riscos.
Afavorir lambivalncia actitudinal.
Incrementar lautoeficcia.
Desenvolupament de les sessions

El primer mbit se centra a treballar els coneixements, les creences i els reforadors associats al consum. La informaci daquest mbit es pot utilitzar per preparar una, dues o tres
sessions en funci dels objectius i dels determinants que shagin prioritzat amb cada menor.
La metodologia que es proposa s la conversa guiada.
A la taula segent es detalla la seqncia temporal de les tasques que shan de fer a la
sessi:
Tasques
Temps
2 min
2 | Revisi de la sessi anterior.
8 min
3 | Conversa guiada.
30 min
4 | Resoluci de dubtes, deures, concretar cita per a la propera sessi i comiat.
5 min
A continuaci, sespecifica el desenvolupament de cada tasca de la sessi. En concret, la

informaci que el professional pot transmetre, les orientacions metodolgiques que pot
utilitzar i els materials que necessita en cada moment.
2 min
Saludar el menor i convidar-lo a seure. El professional pot facilitar la creaci dun clima
inicial de confiana destacant el seu inters per assistir a la sessi. Es pot preguntar com
han anat les coses des de la darrera vegada que es van veure.
2 | Revisi de la sessi
anterior.
Fitxa 1 | professional. Resum del perfil, els

determinants i la intenci de consum
8 min
Comenar la sessi fent una devoluci de la informaci que es va recollir a la sessi dacollida. A tal fi, es pot utilitzar la Fitxa 1 | professional. Resum del perfil, els determinants i la
intenci de consum (pg. 38).
Conv comenar per la informaci ms objectiva relativa al consum i acabar amb la informaci sobre els determinants conductuals. A mesura que es van comentant els resultats,
conv preguntar sobre la conformitat (o no) amb la informaci. Si hi hagus disconformitats,
caldria donar loportunitat de fer els aclariments i les modificacions pertinents.
3 | Conversa guiada.
Fitxa 2 | professional. Exemples de missatges

per treballar els determinants conductuals
durant la conversa guiada
30 min
Fitxa 3 | professional. Guiant la conversa

Cada professional sha dorganitzar la conversa dacord amb els determinants prioritzats i
els objectius de la intervenci. Per aix, abans de desenvolupar la sessi s important preparar els arguments que es transmetran.
Per exemple, si estem davant dun jove que t informaci poc realista sobre els riscos
que comporta el consum de cnnabis, seria recomanable comenar la conversa treballant la percepci de risc. La informaci que aquest menor hagi aportat sobre aquest
determinant ens servir per preparar els elements que podem utilitzar per augmentar la
percepci de risc.
A la Fitxa 2 | professional. Exemples de missatges per treballar els determinants conductuals
durant la conversa guiada (pg. 39) es recullen alguns continguts i la metodologia que es
pot utilitzar per treballar els diferents tipus de determinants. Lobjectiu daquesta fitxa s il
lustrar uns exemples tils de continguts i uns exemples de metodologia de treball, per en
cap cas pretn recollir tota la casustica que es podria generar durant la conversa. Alhora,
la Fitxa 3 | professional. Guiant la conversa (pg. 62) tamb pot servir de plantilla per anotar
els continguts i la manera de transmetrels a cada menor.
En relaci amb la transmissi de la informaci, abans de la sessi conv repassar els principis de lentrevista motivacional i recordar que la informaci sobre drogues ha de ser:
Rigorosa i tenir en compte levidncia cientfica (objectiva)
No alarmista
Rellevant i ajustada a les necessitats de cada menor
Ajustada a les caracterstiques socioeducatives de la persona
Respectuosa
Creble
La manera de treballar els coneixements, les creences i els factors reforadors en la

intervenci educativa s:
Aportar informaci rellevant per a la persona.
Generar ambivalncia i ajudar que la persona es qestioni les seves prpies creences.
Facilitar que la persona trobi els seus propis arguments i solucions.
Evitar la imposici de lopini professional i la confrontaci.
Reforar el menor per incrementar les seves capacitats de canvi.
4 | Resoluci de dubtes, deures, concretar cita per a la propera sessi

i comiat.
5 min
Una vegada acabada la conversa, es fa un resum del que sha parlat, recordant els missatges clau, i es demana al jove si vol comentar alguna cosa o si li queda algun dubte. Posteriorment, se li dna la possibilitat de fer algunes activitats per portar-les a la propera sessi
o enviar-les per correu electrnic. Si es considera adient, se li poden proporcionar materials
informatius per complementar la informaci.
Finalment, es concreta (o es recorda) el dia i lhora de la propera sessi i la manera de contactar amb el professional.
Proposta de deures
Els deures sn opcionals i cada professional ha de valorar si aquestes propostes sn adequades per a cada menor.
P1 | Escriure una llista amb totes
les coses que ha aprs o que
lhagin sobtat de la sessi.
P2 | Recerca dinformaci
concreta per Internet i anotar les
fonts dinformaci.
P3 | Respondre un qestionari
sobre mites relacionats amb el
cnnabis.
P4 | Respondre un qestionari
de coneixements sobre el
cnnabis.
P5 | Sondejar lopini del grup

damics, etc., sobre un o ms
assumptes abordats en la
conversa.
P6 | Fer una llista dels beneficis i

les barreres de deixar de fumar
porros o de fer-ho duna manera
menys problemtica.
Fitxa 1 | professional. mbit 1. Menors

Resum del perfil, els determinants i la intenci de consum
Per elaborar aquesta fitxa cal tenir a m un resum de la informaci extreta de la sessi
dacollida [es pot utilitzar provinent de la Fitxa 5 | professional. Resum de lexploraci de les
caracterstiques del menor]. Lestructura daquesta conversa comena per la informaci
relativa al perfil de consum, segueix amb els determinants i acaba amb la intenci de consum. Daquesta manera, en finalitzar la devoluci es demana la confirmaci del comproms
de canvi de consum que vol la persona.
El que et comentar ara s un resum de la conversa que vam tenir laltre dia. Jo tanir
dient qu vaig anotar i entendre. Si hi ha alguna cosa que no s correcta o que no coincideix amb el que tu penses, mho comentes. Dacord?
Laltre dia vas comentar que actualment
[afegir la freqncia i el tipus
de consum]. Relacionat amb aix, vas explicar que a causa del consum de cnnabis
[afegir els resultats sobre el consum problemtic]. s aix?
Em vas dir que quan fumes aconsegueixes
[incloure breument la infor
maci relativa a les conseqncies del consum] i que aconseguir cnnabis et resulta
[informaci sobre laccessibilitat]. Ho vaig entendre tot b?
Vas dir que per a tu consumir cnnabis s
[utilitzar informaci resumida
sobre la percepci de risc, les creences sobre les conseqncies negatives i les creences normatives]. Ests dacord amb el que vaig dient?
Tamb em vas explicar que si no fumessis cnnabis o si canviessis la manera de fer-ho
[en funci del canvi que shagi parlat amb la persona]
podries
[afegir breument informaci relativa a les barreres i els beneficis percebuts envers al
no-consum o a consumir de manera menys perjudicial] i que et veies amb capacitat
per
[afegir breument informaci relativa a la informaci sobre lautoeficcia]. s aix?
Finalment, vas dir que
[afegir la resposta sobre la seva intenci de consum]. Continues pensant el mateix?
En aquesta conversa sutilitza un llenguatge formal, per s recomanable adaptar-lo a la relaci professional que sestableix amb
el jove.

Exemples de missatges per treballar els determinants conductuals durant la
conversa guiada
En aquesta fitxa hi ha informaci que es pot transmetre en funci dels determinants que
sabordin durant la conversa. La informaci est ordenada per blocs de determinants: 1. reforadors, 2. accessibilitat, 3. percepci de risc, 4. creences sobre les conseqncies negatives del consum, 5. creences normatives, 6. beneficis i barreres percebudes i 7. autoeficcia.
Cada bloc cont informaci sobre el determinant, els missatges, les explicacions que es
poden transmetre i un exemple de conversa amb el menor. Cada professional ha de transmetre la informaci a la seva manera i es pot ajudar daquest annex per fer-ho. Encara que
la informaci estigui dividida en blocs, s recomanable fer una lectura completa de lannex
perqu cada professional seleccioni la informaci que sigui ms adequada per a cada menor.
Lannex pretn oferir informaci que es pot treballar en la sessi educativa i mostrar exemples aplicats a una conversa, per no pot recollir tota la casustica que es pot trobar amb
els menors.
1. Conseqncies associades al consum. Reforadors

Les conseqncies sn els factors reforadors associats al consum. Sn les raons que es
tenen per seguir consumint cnnabis i, en definitiva, el significat que una persona atorga al
consum. Els motius poden ser de tipus emocional, social, material, etc.
Per exemple, si un menor diu que consumeix perqu li agrada, per divertir-se, per sentir-se
b, per estar feli, perqu t preocupacions, perqu lajuda a dormir, etc., dna raons de tipus
emocional. s a dir, considera que el cnnabis li proporciona estats de benestar, b perqu
lajuda a divertir-se o b perqu li alleugereix estats dangoixa. En canvi, quan les raons per
consumir sn perqu t amics que tamb fumen, la famlia tamb consumeix, noms fuma
quan surt, vol estar amb els seus collegues que tamb fumen, etc., sn factors socials.
La manera de treballar els reforadors s facilitant informaci perqu la persona es qestioni el significat que dna al seu consum. Tamb ajudant-la a trobar alternatives amb les
quals poder aconseguir reforadors positius importants per a ella. En cap cas no es tracta
de rebatre el que la persona viu. Els motius que es tenen per consumir donen pistes per
saber si shan dabordar conseqncies relacionades amb els efectes del consum, les emocions o la pressi social, entre daltres.
A continuaci es presenta la informaci que es pot transmetre en resposta a reforadors
del tipus fumo per oblidar els problemes i tamb un exemple de com es pot transmetre
aquesta informaci a la persona.
Fumo per oblidar els problemes
Totes les persones volen sentir-se b, felices i tranquilles i estalviar-se preocupacions,
perqu lsser hum tendeix cap al benestar i lequilibri. De fet, quan aquest benestar es
perd sorgeix langoixa, juntament amb la necessitat de fer desaparixer les emocions negatives que la provoquen.
En canvi, sentir por, nerviosisme, angoixa o qualsevol altra emoci negativa forma part del
procs de viure, i una persona noms sabr qu pot fer quan se senti aix si es permet viure aquest tipus democions. Consumir substncies per estalviar-se les emocions negatives
s voler que desapareguin per art de mgia, per la mgia mostra una realitat que no existeix. Cada persona ha de trobar la manera de resoldre les situacions que la fan sentir malament. Consumir per estar millor s una resposta rpida que momentniament pot treure
el malestar, per no ajuda a saber com afrontar les situacions difcils futures. A ms, per una
qesti adaptativa i de supervivncia, tot estat emocional va reduint la seva intensitat amb
el pas del temps. Per aix, una cosa pot ser molt preocupant en un moment determinat i
desprs no ser-ho. Per a un mateix pot ser til permetres sentir una mica aquests estats,
no fugir-ne tant, expressar-los (p. ex., plorant o cridant si sent tristesa o rbia), que vegi qu
necessita quan es troba aix i que a poc a poc descobreixi alternatives diferents de les de
consumir substncies en aquestes situacions (p. ex., parlar-ne amb alg de confiana,
buscar informaci que lajudi a calmar-se, distreures, etc.).
Per exemple, imaginem que una noia de 17 anys diu: ...que per qu fumo porros? Doncs
per oblidar-me dels problemes i no pensar en res.
Professional: Aix, dius que fumar porros et va b per oblidar els problemes... Explicam aix.
Menor: Doncs que s una manera de deixar la ment en blanc, de no haver-me de preocupar per res.
Professional: Ah! Dacord, entenc qu vols dir. A tothom ens agrada no haver-nos de
preocupar per res. Ara b, creus que fumar porros tajuda a resoldre aquests problemes
o noms a ajornar-los?
Menor: Mmm... de vegades ja intento enfrontar-mhi, per si no men surto em poso molt
nerviosa. Sc molt impulsiva.
Professional: Aix doncs ja tenim per on comenar. Com diu un filsof molt respectat
(Jos Antonio Marina):13 Las drogas no son el problema, son una mala solucin a nuestros problemas. Tu qu necessitaries per enfrontar-te als teus problemes?
Menor: Doncs segurament prendre-mho amb ms calma. Parlar amb alguna amiga.
Per de vegades costa. Noms tinc ganes de plorar.
Professional: Est molt b aix que comentes. Tu mateixa ests trobant solucions alternatives que et poden ajudar quan tens un problema. Quan volem plorar el millor que
podem fer s fer-ho, deixar-nos sentir el que realment sentim i aix poder veure qu necessitem quan ens trobem malament i, a poc a poc, anar buscant possibles alternatives.
Si et sembla, el proper dia podrem veure com pots posar en prctica aquestes solucions
que has proposat quan et trobes malament.
...
13 Congrs Parlem de Drogues, organitzat per lObra Social la Caixa, la Fundacin de Ayuda contra la Drogadiccin
(FAD) i el Ministeri de Sanitat i Poltica Social. CosmoCaixa. Barcelona, juny de 2009.
Aquestes sn altres temtiques que es poden treballar en el bloc de reforadors, conseqncies viscudes associades al consum:
Fumo per divertir-me
Aquests aspectes sn emocions. Les emocions poden afavorir el consum de cnnabis, tant
si sn positives com negatives. s comprensible que una persona vulgui sentir-se b i feli,
per tamb s possible aconseguir aquestes sensacions sense consumir cnnabis. Es pot
aprendre a associar estats de benestar al fet de consumir cnnabis. Tanmateix, s possible
trobar altres activitats menys perjudicials que aconsegueixin que una persona se senti b.
De fet, segurament aquestes activitats ja les fa. Aquestes poden ser una bona alternativa
per no consumir, per deixar de consumir en algunes ocasions o per fer un consum menys
perjudicial.
El consum de cnnabis pot tenir efectes imprevistos (o no buscats). El fet que fins ara les
conseqncies derivades del consum hagin estat positives no vol dir que en el futur sigui
sempre aix. Per exemple, es pot patir una baixada de tensi, un esvament, angoixa, estats
de confusi (paranoia, etc.). s possible que la persona no els hagi viscut per els hagi
passat a altres persones que coneix. Aquests efectes imprevistos passen perqu consumir
cnnabis depn de diverses circumstncies i les persones no sn mquines. Per exemple,
lefecte emocional que pot produir el consum de cnnabis depn de la quantitat, de la forma
de consum, de lestat fsic, emocional i psicolgic de la persona, del moment i de lambient.
No tothom que consumeix sent el mateix i una mateixa persona en diferents ocasions pot
experimentar sensacions diferents que no sn sempre les buscades. El potencial que satribueix a qualsevol substncia no s noms una conseqncia dels seus principis actius. Una
part la posa la mateixa persona perqu necessita sentir que la substncia proporciona
all que espera.
Fumo per relaxar-me
Els efectes del cnnabis sn molt variables i depenen de la quantitat consumida, la proporci de principis actius que cont, la forma de consum, lexperincia prvia, la personalitat,
les motivacions i expectatives del consumidor, el context i les circumstncies del consum
(sol o en companyia), etc.
Generalment, per, provoca inicialment eufria i benestar, seguida de relaxaci i somnolncia. Tamb sol produir alguns dels efectes segents: xerrameca, ganes de riure sense motiu, una aguditzaci dels sentits i una lleugera distorsi de la sensaci del pas del temps, a
ms duna certa afectaci de la coordinaci, el pensament, la memria, latenci i la capacitat de concentraci.
Per tamb pot provocar, especialment en consumidors novells o desprs de consumir
quantitats importants, ansietat, angoixa, sensacions de por o pnic i smptomes paranoides,
entre daltres. Per tant, no s veritat que el cnnabis sempre relaxi i faci sentir b.
A ms, quan el consum de cnnabis comena a ser freqent s habitual estar relaxat si es
fuma i nervis si no es fuma. Aix acostuma a ser un signe de dependncia. Aleshores, la
persona sent ganes de consumir per calmar la intranquillitat que li produeix el fet de no
tenir cnnabis a lorganisme. Per aix, sovint la sensaci de benestar desprs de consumir
sassocia a una necessitat generada per una dependncia.
Per contra, les persones se senten relaxades quan es comporten amb coherncia amb el
que pensen i senten. Contrriament, senten malestar quan fan all que no volen. Pot ser til
plantejar-se si lorigen del malestar prov dalguna incoherncia entre el que un pensa, sent
o fa. Una persona aconsegueix benestar emocional i refora la seva autoestima quan es
comporta tal com vol.
Fumo perqu les meves amistats tamb fumen
Sovint les persones es comporten segons el que pensen que les altres persones esperen
delles. Per aix, s possible que si alg fuma perqu altres tamb ho fan consumeixi perqu
vol aconseguir alguna cosa ms que els efectes del cnnabis. Per exemple, pot sentir por
que el grup de collegues el rebutgi o sen burli, de quedar-se sol, de no passar-sho tan b
com creu que sho passen els altres, etc. Per aix, pot ser til aturar-se a pensar les raons
amagades que hi ha per fumar quan els altres ho fan.
Aquestes situacions acostumen a mostrar que les persones temen comportar-se diferent
de com ho fan els altres. La por s una emoci que es genera per pensaments que santicipen. Per les situacions temudes no passen necessriament tal com shan pensat. Hi ha
la possibilitat de preparar-se per a la situaci social incmoda o temuda. Per exemple, anticipant all que es pot sentir i qu es pot fer davant una situaci conflictiva determinada.
Fumo perqu vull estar amb collegues que tamb fumen
Una persona pot no consumir i tenir un grup damics que s que ho fan. Aquesta s una
realitat possible sempre que la persona que no fuma se senti cmoda i no shagi de justificar constantment per no consumir. En cas contrari, podria sorgir la necessitat de fer noves
amistats.
Fumo quan surto
Si una persona sha acostumat a consumir cnnabis sempre que surt s possible que li
costi deixar de fer-ho. Tanmateix, no est de ms observar si el comportament en aquests
contextos ha canviat respecte a quan no consumia. Per exemple, pot anar b observar si
sempre necessita fumar per passar-sho b quan surt, si sempre sha dassegurar que hi
hagi cnnabis quan surt de festa, si ha deixat de sortir amb altres persones que no en fumen,
si sortint de festa ha tingut algun problema associat al consum de cnnabis, etc.
2.Accessibilitat
La manera dabordar laccs al cnnabis en la sessi educativa s posant en evidncia la
relaci entre laccs i el consum, de manera que cada menor valori si per assolir el seu
procs de canvi necessita reduir laccs al consum.
A continuaci, es posa un exemple de com treballar la informaci sobre aquest tema amb
alg que afirma que t fcil accs al cnnabis.
Aconseguir cnnabis s molt fcil

Laccessibilitat a les substncies en facilita el consum. Per tant, s recomanable que si una
persona vol deixar de consumir (sempre o en determinats moments) redueixi laccs que t
al cnnabis. Per exemple, deixant de freqentar espais de consum, evitant anar a llocs on
habitualment se naconsegueix, deixant danar amb persones que lin proporcionen o deixant
de portar cnnabis a sobre.
Les persones joves acostumen a tenir ms accs a les drogues. En general, hi estan ms
interessades que la resta de la poblaci. Per, alhora, la indstria i el mrqueting de les
drogues es dirigeix sovint a aquest collectiu. La indstria t molt clars els avantatges que
aconsegueix dirigint-se al jovent: aprenen molt rpid i sasseguren que la clientela consumeix
ms anys.
Per exemple, imaginem que una noia de 15 anys afirma: Per s molt complicat fugir
dels porros. Vagi on vagi sempre hi ha gent fumant-ne.
Professional: Tu em comentes que tagradaria deixar els porros per que s molt complicat fugir-ne, oi?
Menor: S, aix ho tinc molt clar. El que no tinc tan clar s com fer-ho.
Professional: A veure... et sembla que, si ms no durant un temps, podries evitar les
situacions on solies fumar porros? Com ho veus? I al llarg daquestes sessions tamb
podem treballar algunes habilitats que et poden ajudar a allunyar-ten.
Menor: Per aix vol dir que no podr anar mai ms amb els meus amics? Ells no pensen deixar de fumar porros!
Professional: Mai ms s molt de temps, i com dius, deixar de consumir s una opci
individual que, evidentment, no pots imposar als teus amics i amigues. Ara b, a tu s
que et pot ajudar a deixar-ho no portar marihuana a sobre i, si ms no durant un temps,
no anar als llocs on fumaves i no veuret gaire amb qui et passava els porros. Sn estratgies perqu el procs inicial et resulti ms senzill, i desprs tu ja decidirs all que et
sigui ms convenient. Qu et sembla? Com ho veus?
...
3. Percepci de risc
La manera dincrementar la percepci de risc s facilitar informaci objectiva que ajudi la
persona a posar en dubte les seves informacions errnies. La percepci errnia que moltes
persones tenen sobre el consum de cnnabis sovint gira al voltant de temtiques com les
que es recullen en aquest apartat. Es tracta doferir informaci significativa perqu cada
persona pugui valorar els riscos que implica consumir-ne i decideixi qu vol fer.
Una manera de facilitar informaci a fi que la persona es pugui qestionar les seves prpies
creences s fent preguntes, tal com sillustra en el proper exemple duna interacci.
Com ms jove es comenci a consumir, ms riscos per a la salut

Consumir drogues de manera reiterada, i ms si el cervell encara est en procs de desenvolupament, provoca canvis neurobiolgics que poden donar lloc a dficits neuropsicolgics, eventualment irreversibles. El cervell continua madurant fins i tot passats els 18 anys,
i per a un funcionament ptim necessita que el seu desenvolupament no linterfereixi lefecte nociu del consum de substncies.
Si una dona embarassada fuma cnnabis tamb altera el cicle normal de creixement del
fetus. La ra de fons s lesmentada anteriorment. El cervell del fetus tamb sest desenvolupant, i consumir cnnabis durant lembars pot produir alteracions neuropsiquitriques
posteriors, a ladolescncia i a ledat adulta. Consumir cnnabis quan el cervell encara
sest desenvolupant fa que les conseqncies negatives per a la salut puguin ser superiors.
Per exemple, imaginem que una noia de 14 anys diu: Per en realitat jo noms penso
fumar fins als 18.
Professional: I qu vols dir que noms fumars fins als 18 anys?
Menor: Doncs que segur que no em passar res perqu haur fumat durant poc temps.
Total, noms sn 4 anys!
Professional: Aix, el que vols dir s que consumir cnnabis durant 4 anys no t cap risc?
Menor: Mmm... potser cap risc no, per vaja, que jo no sc daquelles que fumar tota
la vida. Per a mi s una cosa per passar-ho b durant un temps.
Professional: I creus que s el mateix fumar dels 14 als 18 que dels 24 als 28, o dels 34
als 38, per exemple?
Menor: Doncs... suposo que s, no? s clar que si ets ms gran pot ser que controlis
ms, per jo tampoc em desfaso.
Professional: Per qu creus que passa al cervell si fumes quan ets ms jove o quan
ets ms gran?
Menor: Doncs que com ms gran ms format, no? I aix t alguna cosa a veure amb els
porros?
...
Altres temtiques que es poden treballar en el bloc de percepci de risc sn:
El consum de cnnabis afecta el cervell
El cnnabis modifica el funcionament cerebral i els efectes que pot ocasionar sn imprevisibles. Fumar un porro t repercussions sobre el cos perqu cont ms de quatre-centes
substncies psicoactives, que sadhereixen als receptors cannabinoides que es troben majorment en zones cerebrals relacionades amb el plaer, el pensament, latenci, la memria i la
coordinaci de moviments, i provoquen alteracions en les connexions cerebrals. De manera
que canvia la manera de sentir, atendre, pensar i comportar-se. Altrament, no seria una droga.
No es poden preveure les conseqncies concretes que es tindran desprs de

consumir
Els efectes varien segons la proporci de delta-9-tetrahidrocannabinol (THC) que cont la
preparaci, i segons la forma de consum, lexperincia prvia amb el cnnabis, la personalitat, lestat dnim, les expectatives que es posen en els efectes (qu sespera aconseguir),
el context i les circumstncies del consum (p. ex., sol o en companyia). Per totes aquestes
raons, no s possible conixer de manera certa lefecte immeditat que tindr un consum
concret en una persona determinada.
Hi ha persones que no senten res, daltres que es troben relaxades o endormiscades, unes
altres ansioses, algunes (poques) tenen pensaments paranoics, altres poden sentir-se mandroses i sense inters per fer coses, altres senten eufria, loquacitat i riure fcil, etc. Quan
les persones pensen en els efectes que aconseguiran consumint una determinada droga,
atorguen un gran poder a la substncia. Per els efectes depenen tamb de circumstncies
alienes a la substncia. Molts dels efectes viscuts els posen les persones (i les seves
expectatives i circumstncies) i no sn prpiament de la substncia.
El consum de cnnabis t conseqncies fsiques
El cnnabis augmenta la freqncia cardaca i t efectes sobre la pressi arterial. Per aix,
just desprs de consumir cnnabis es pot patir taquicrdia, artmies i mareigs. Augmenta la
sensaci de gana passades d1 a 3 hores del moment de consum. Tamb s freqent tenir
la boca seca i tenir set desprs de consumir cnnabis. Barrejat amb lalcohol pot provocar
una baixada de tensi (es coneix com una pllida), juntament amb suor, debilitat, malestar i prdua de coneixement. Aquests smptomes, per, tamb es poden presentar havent
consumit cnnabis nicament, sobretot en cas de consums importants o en persones amb
poca experincia de consum.
El consum de cnnabis pot causar problemes mentals
El cnnabis pot desencadenar problemes mentals en les persones predisposades a patirne. El problema, per, s que no tenim eines per mesurar la vulnerabilitat personal a patir
aquests problemes. No obstant aix, algunes circumstncies poden indicar un cert risc. Per
exemple, haver requerit atenci prvia per problemes de salut mental (independentment del
consum) o tenir angoixa quan es consumeix, entre daltres. En aquests casos, consumir
cnnabis pot incrementar el risc de la persona a tenir problemes mentals. Diferents estudis
constaten que ls de cnnabis pot provocar una reacci psictica puntual (paranoia, pensaments distorsionats, etc.) que, tanmateix, remet en esvair-se els efectes de la droga. En
canvi, si el consum de cnnabis provoca angoixa s ms fcil que aquest smptoma es
repeteixi en diferents consums. Ls habitual tamb pot augmentar el risc de patir una esquizofrnia.
Les conseqncies mentals acostumen a ser menys freqents que les fsiques (baixada de
tensi, augment de la pressi arterial, etc.), per els problemes de salut mental solen ser
ms greus.
El consum reiterat de cnnabis pot generar dependncia

El cnnabis actua sobre el mecanisme de transmissi de la informaci de les neurones, i el
seu consum repetit pot generar tolerncia i dependncia. La tolerncia apareix quan ls
habitual de cnnabis redueix la sensibilitat i el nombre de receptors cerebrals cannabinoides,
i provoca la necessitat daugmentar el consum per aconseguir els efectes inicials. La tolerncia apareix amb ls repetit, per noms una part de la poblaci que consumeix esdev
depenent. La dependncia t relaci amb el consum habitual, ledat dinici del consum i
molts altres factors personals i socials.
Algunes pistes per saber si la persona pot estar generant una dependncia sn: si sent la
necessitat de fumar per sentir-se b, per evadir-se dels problemes, per reduir langoixa que
produeix el no-consum, etc. Tamb el fet de consumir sol, de fumar des de primera hora
del mat o el fet que gent propera digui a la persona que convindria que ho deixs o que
en redus el consum.
Molts joves creuen que unes drogues enganxen ms que unes altres. Per exemple, quan
comparen lalcohol i el cnnabis acostumen a destacar que lalcohol s pitjor que el cnnabis, que enganxa ms i que comporta conseqncies ms negatives. Aquesta percepci
noms t en compte les caracterstiques bioqumiques de les drogues i no altres factors
implicats en el procs de dependncia, com sn la freqncia i la intensitat del consum, la
via dadministraci o la motivaci per prendre la substncia, entre daltres aspectes.
Els perjudicis del consum de cnnabis se sumen als del tabac
Habitualment, el cnnabis es barreja amb tabac i es fuma. A les substncies perjudicials
prpies del cnnabis, cal afegir-hi les prpies del tabac (nicotina, quitr, but, amonac, acetona, etc.). Els riscos per al sistema respiratori derivats de fumar cnnabis sn semblants als
del tabac. El fum dels porros cont compostos cancergens, monxid de carboni i quitrans
en quantitats equivalents a les del fum del tabac no filtrat. Quan es fuma cnnabis es produeix
una entrada major de substncies txiques a lorganisme perqu normalment no sutilitza
filtre, es fan calades ms intenses, sacostuma a retenir ms temps el fum als pulmons i
sescura al mxim la cigarreta, i sadopta, en conjunt, una forma de consum de ms risc.
A vegades, hi ha persones que per reduir els riscos afegits del tabac fuma cnnabis sol,
sense barrejar-lo amb tabac. Per tant, la concentraci de delta-9-tetrahidrocannabinol (THC)
que es consumeix s major i els efectes poden ser ms servers. Aleshores, els perjudicis que
es volen prevenir duna banda sincrementen de laltra.
El cnnabis s natural i tamb s perjudicial
Lhaixix o la marihuana tenen un origen natural (provenen de la planta Cnnabis sativa), per
contenen ms de quatre-centes substncies qumiques, moltes de les quals sn txiques
per a lorganisme. El fet que sigui natural no vol dir que no sigui txica: moltes espcies
animals i vegetals tenen verins. A ms, poden incrementar-se els riscos si el cnnabis que
es consumeix est adulterat amb substncies txiques per a la salut. A vegades, lhaixix
sha barrejat amb pinsos, fems, plstics, goma de pneumtics, olis, etc., i la maria, amb
pesticides o insecticides.
Que el cnnabis sigui teraputic no vol dir que no sigui perjudicial

Ls teraputic vol dir que es pot utilitzar per contribuir a palliar els problemes de salut;
per en cap cas no vol dir que sigui beneficis per a tota la poblaci. Actualment, les indicacions aprovades del cnnabis per a usos teraputics sn principalment per a les
nusees i els vmits secundaris al tractament amb antineoplsics que no responen als
tractaments habituals, prdua de gana en la sndrome danorxia i caquxia en malalts de
la sida, dolor de tipus neuroptic que no respon a altres tractaments provocat per lesclerosi mltiple, i analgsia en malalts de cncer avanat que experimenten dolor moderat o
sever persistent basal i no responen a la mxima dosis tolerada dopioides. Aix, ls teraputic vol dir que seria possible utilitzar-lo com un frmac, per no vol dir que sigui necessriament bo per a la salut. La nicotina, per exemple, tamb t un s teraputic. Es
poden prescriure xiclets o pegats de nicotina a persones que volen deixar de fumar tabac. Per en cap cas no es recomanaria a tota la poblaci perqu s una droga perjudicial
per a la salut.
Daltra banda, de vegades es destaquen les virtuts teraputiques de la substncia per potenciar-ne una visi positiva que la relacioni amb la salut i el benestar.
4. Creences sobre les conseqncies negatives del consum

Les creences sobre les conseqncies negatives es refereixen a diferents mbits de la
persona. Un menor pot haver viscut (en primera persona o a travs dalg proper) conseqncies socials del consum de cnnabis o en pot haver sentit parlar per no haver-les
patit. Aix s, les conseqncies legals les han rebut tots els menors que estan fent la sessi. Tant aquestes com daltres es poden abordar durant la sessi educativa.
La manera dabordar-les s escollir les creences rellevants de cada menor, aportar dades
objectives que ajudin la persona a qestionar-se creences errnies i reforar les que siguin
ajustades a la realitat.
Una manera de facilitar informaci perqu la persona es pugui qestionar les seves prpies
creences s fent preguntes, tal com ho illustra lexemple segent.
El cnnabis dificulta el descans
El THC indueix a la son, probablement a causa de laugment de melatonina, i tamb altera el patr son-viglia. Desprs de ladministraci contnua de dosis elevades, algunes
persones poden presentar un cert grau de ressaca el mat segent. A ms, pot aparixer
un efecte rebot en els perodes de son REM (moviments oculars rpids) desprs de la
interrupci brusca de consums elevats. Aix, el consum de cnnabis, per a certes persones, pot actuar com un efectiu inductor del son. Per, una vegada adormida la persona,
dificulta arribar a la fase profunda del son (fase REM) que s la fase reparadora en la qual
es produeixen els somnis i es consolida i fixa la memria. Per aix hi ha consumidors que
no recorden els somnis, que es lleven cansats i que, a la llarga, poden experimentar problemes de memria.
Per exemple, imaginem que un noi de 16 anys afirma: Per a mi el millor moment per
fumar un porro s abans danar a dormir. Majuda a agafar el son i aix no em costa tant
adormir-me.
Professional: Tal com dius, hi ha gent a qui el cnnabis els ajuda a agafar el son. Per
tamb t alguns altres efectes. Per exemple, els dies que has fumat abans danar a dormir, com et despertes?
Menor: Mmm... la veritat s que em costa molt llevar-me i no tinc ganes de fer res.
Professional: Justament aquest s un dels altres efectes del cnnabis. Com que s una
droga depressora, a algunes persones els ajuda a agafar el son. El problema s que, un
cop la persona sha adormit, el descans no s el mateix. Afecta la fase REM del son, que
s la fase reparadora de dormir i durant la qual somiem i es fixa la memria. Recordes
els somnis quan fumes abans danar a dormir?
Menor: Ara que ho dius, no gaire... Aix tamb ho fan els porros?
Professional: Pot ser una de les seves conseqncies. En aquest cas s curis que no
sempre all que experimentem s all que est passant. El cnnabis seria un mal medicament per dormir, ja que pot ajudar a agafar el son, per desprs no es descansa igual
i fins i tot pot afectar la memria.
...
El consum de cnnabis pot tenir conseqncies sobre la teva persona

Disminueix la motivaci. Un dels riscos que comporta el consum reiterat de cnnabis s el
de perdre linters per les coses que tagradaven i que latenci es dirigeix fonamentalment
a consumir. Pot reduir la motivaci i les ganes de fer altres activitats. Habitualment, les
persones joves tenen molta vitalitat, i el consum de cnnabis pot frenar aquesta energia.
Dificulta el descans. (vegeu la informaci a linici del bloc sobre les creences de les conseqncies negatives).
T repercussions en la sexualitat. El consum continuat de cnnabis pot provocar efectes
inhibitoris sobre la conducta i el desig sexual. Alhora, sota els seus efectes es pot incrementar el risc de mantenir relacions sexuals sense protecci.
Consumir cnnabis abans de conduir s una situaci de risc. El cnnabis redueix moltes de
les habilitats que es necessiten per conduir: altera la percepci dels senyals visuals i auditius,
latenci, la concentraci i la coordinaci i fa que augmenti el temps de reacci. Aquests
efectes empitjoren en funci de la quantitat consumida i amb la combinaci amb altres
drogues (alcohol, etc.).
Redueix el rendiment esportiu i la capacitat fsica. Els efectes aguts del cnnabis inclouen
una afectaci del rendiment psicomotor semblant a la de lalcohol, amb un augment del
temps de reacci, disminuci de latenci i la concentraci, afectaci de la coordinaci
motora i alteracions perceptives. Una persona tamb pot tenir dificultats respiratries i
sentir-se ms cansada si consumeix habitualment cnnabis. Els efectes sobre la capacitat

fsica augmenten en funci de la quantitat consumida i de si es combina amb alcohol o
sedants.
El consum de cnnabis pot tenir conseqncies sobre les teves dedicacions
Riscos laborals. La necessitat de consumir cnnabis que algunes persones poden experimentar pot fer que perdin linters per aquells assumptes que no estiguin directament relacionats amb el consum daquesta droga. Els efectes negatius del cnnabis sobre latenci,
la memria i laprenentatge poden trigar dies o setmanes a desaparixer. Consegentment,
la disminuci en el rendiment cerebral pot comportar una reducci de les competncies
laborals, i es corre el risc que el treball es faci malament o senzillament que no es faci.
Riscos sobre el rendiment escolar. Els efectes del cnnabis sobre la capacitat daprenentatge comprometen el rendiment acadmic. El cnnabis afecta latenci i la memria i, per
tant, dificulta lorganitzaci de nous aprenentatges, pensar amb lucidesa i comprendre
conceptes. Hi ha estudis que han demostrat que els estudiants que consumeixen cnnabis
de manera regular solen assolir qualificacions acadmiques inferiors que els que no ho fan.
El consum de cnnabis pot tenir conseqncies sobre les teves relacions
Les amistats sen poden ressentir. Consumir cnnabis fa que sovint es vagi perdent linters
per les persones que no segueixen els mateixos patrons de consum, fet que provoca que
sacabi sortint majoritriament amb gent que tamb en consumeix. Per tant, es poden perdre amistats que ara sn importants, simplement perqu no fan el mateix, i quedar-se amb
un grup de collegues que tamb consumeixen, amb la qual cosa augmenten les probabilitats de continuar consumint i, tamb, de passar a provar altres drogues.
Es poden tenir problemes familiars. Si la famlia no tolera el consum de cnnabis, es poden
tenir conflictes familiars. Consumir cnnabis afegeix una preocupaci extra a la famlia que
es pot estalviar. s normal que la famlia salerti i supervisi ms el que fan els fills i les filles
perqu pateixen per all que els pot passar. Segurament, part dels conflictes familiars es
podrien reduir si sabandona el consum. Seria una manera de demostrar que una persona
pot tenir cura de si mateixa i de guanyar-se la confiana de la famlia.
Consumir cnnabis pot afectar leconomia personal
Els diners que sinverteixen a comprar cnnabis no es tenen per a altres coses que segurament tamb es necessiten. Per valorar si sn molts diners o pocs, es pot fer un simple
clcul de les despeses dun dia, una setmana, un mes, i calcular el percentatge que representen sobre el conjunt de les despeses de la persona. Aquesta pot ser una manera molt
objectiva per valorar si s molt o s poc.
El cnnabis tamb pot afectar leconomia mental, s a dir, el temps que ocupa el cnnabis
en els teus pensaments. En el cas que una persona consumeixi de manera continuada, s
possible que inverteixi un temps significatiu del dia a dia a pensar a consumir cnnabis. Una
manera de calcular-ho s recordar al final del dia els moments en qu el cnnabis ha estat
present i estimar un percentatge orientatiu del temps que shi ha invertit.
El consum de cnnabis pot comportar conseqncies legals

La Llei orgnica 1/1992, de 21 de febrer, de protecci de la seguretat ciutadana (coneguda
com la Llei Corcuera), considera una infracci greu consumir qualsevol droga illegal en
llocs pblics (carrer, bars, etc.), aix com disposar de drogues per a consum propi. Aquests
actes comporten una sanci administrativa amb una multa dun mnim de 300 euros (mxim
30.000 euros). En lactualitat, aquesta llei sest reformulant i les previsions apunten que
sendureixi.14
Daltra banda, el Codi penal espanyol considera delicte (i per tant castiga amb pena de
pres) cultivar, elaborar, traficar i promoure el consum de drogues. En aquest sentit, lautocultiu podria ser considerat un delicte si en un judici es considers que aix s una manera
dafavorir o promoure el consum de cnnabis. Lautoconsum no s delicte.
5. Creences normatives
Les creences normatives sn el que es pensa sobre el que fan o creuen altres persones.
Aquestes creences modulen les conductes relacionades amb el consum. La sobreestimaci
del consum de substncies i el judici percebut de les persones que sn importants per a
un mateix poden afavorir el consum de substncies.
Una manera dabordar les creences normatives en la sessi educativa s donant informaci
objectiva del consum i facilitant elements perqu la persona qestioni les valoracions percebudes dels altres sobre la prpia conducta.
Aquest exemple mostra la informaci que es pot transmetre i una manera dabordar la
creena la majoria de la gent fuma porros.
La majoria de la gent no fuma porros
A vegades es tendeix a pensar que una cosa que es fa o que es vol fer tamb la fa la major
part de la gent. Per aix no necessriament s aix. De fet, segons la darrera enquesta
estatal sobre ls de drogues,15 un 35,5% de la poblaci estudiant de 14 a 18 anys havia
provat el cnnabis alguna vegada a la vida, un 28,5% nhavia consumit lltim any, un 17,0%
ho havia fet dins dels ltims 30 dies i el percentatge de consumidors diaris o gaireb diaris
de cnnabis (20 dies o ms durant els darrers 30 dies) va ser dun 2,8%. Prenent com a
referncia el consum dins dels ltims 30 dies, es pot afirmar que un 83% no nacostuma a
consumir, tot i que probablement algunes daquestes persones el deuen haver provat.
La percepci que tothom fuma porros pot explicar-se pel fet que les persones que fumen
solen relacionar-se amb altres persones que tamb ho fan, i aleshores creuen que la majoria fuma, per no s veritat. Aquesta percepci resulta til per justificar el consum: Com
14 En el moment delaborar aquesta guia, La Llei orgnica 1/1992, de 21 de febrer, de protecci de la seguretat ciutada-
na est en procs de revisi. Per aix, s recomanable actualitzar aquesta dada amb la llei vigent quan es necessiti
utilitzar la guia.
15 Segons les dades extretes de lEnquesta estatal sobre ls de drogues en ensenyaments secundaris (ESTUDES 2012),
la mitjana dedat dinici del consum va ser els 14,7 anys (14,6 anys en els nois i 14,9 en les noies). Aquesta dada sha
danar actualitzant. Disponible a: http://www.pnsd.msc.es/Categoria2/observa/estudios/home.htm i http://drogues.
gencat.cat/
que ho fa la majoria no deu ser tan dolent, Com que la major part de la gent fuma, jo
tamb ho vull fer.
Per exemple, una noia de 15 anys diu: Avui en dia fumar porros s normal. Tothom fuma
i no passa res.
Professional: A quanta gent et refereixes quan dius que tothom fuma?
Menor: B, la majoria de la gent jove!
Professional: Si et sembla b fem un joc. Anota el percentatge de joves de 14 a 18 anys
que creus que han provat els porros. Ara, anota el percentatge de joves de 14 a 18 anys que
creus que en fumen habitualment.
Menor: (La noia anota els percentatges en un full de paper). 80% algun cop a la vida i
50% habitualment.
Professional: (Comparant les anotacions de la noia amb els resultats de lESTUDES:
35,5% han fumat algun cop a la vida, 28,5% durant els ltims 12 mesos i el 17% durant
els ltims 30 dies). s curis perqu en general la majoria pensem que sn ms els que
fumen dels que en realitat ho fan.
Menor: Continuo pensant que aqu hi ha molta ms gent que fuma! Potser en altres llocs
aix s diferent, per en aquest poble hi ha molta gent que fuma. No em crec aquestes
dades.
Professional: s cert que aquestes dades poden variar dun lloc a un altre, per provenen duna de les enquestes ms ben fetes i fiables que es fan. Observa que la diferncia
entre el que tu dius i les dades oficials s de gaireb la meitat. Per et proposo que ens
ho mirem duna altra manera: Qu passa si creus que tothom fuma porros?
Menor: Doncs que fumar porros no sembla tan dolent perqu tothom ho fa.
Professional: Dacord. Aleshores, fixat que el que ests dient s que en realitat largument que tothom consumeix sutilitza per justificar el propi consum i treures la responsabilitat individual. s el mateix que passa quan una persona suspn un examen i diu
que tamb lha susps la majoria.
...
A continuaci, es recullen altres temtiques que es poden abordar per treballar les creences
normatives.
La gent que es preocupa per tu pateix per si et passa alguna cosa
La gent que es preocupa per alg espera que no li passi res i t por que fumar li generi
problemes. A conseqncia de la por, s possible que a vegades pensi que es poden patir
vivncies exagerades. No obstant aix, s cert que consumir cnnabis comporta riscos,
alguns dels quals poden ser immediats i altres desprs dun consum continuat, com tamb
ho s el fet que es desconeixen les conseqncies negatives que a una persona li pot tocar
viure.
Si una persona pensa en una altra persona que sestima (germ, germana, pare, mare, amic o
amiga, etc.) i observa qu sent quan aquestes persones sexposen a situacions de perill, es pot
adonar que quan sestima alg el que es vol s que no li passi mai res dolent. Si alguna persona
creu que consumir no vol dir perjudicar-se, potser s perqu creu que el cnnabis no s perills,
per tamb pot passar que per a aquesta persona un sigui menys important del que es pensa.
Per exemple, lalumnat acostuma a censurar la intervenci del professorat davant el consum
duna substncia en context educatiu. En canvi, de vegades no es percep el cost emocional
i de temps que implica per al professorat abordar aquesta situaci. Des daquest punt de
vista, les persones que es preocupen per la salut dels altres acostumen a voler evitar problemes.
Mal de molts, conhort de boigs
Algunes persones sovint en pressionen daltres a fumar per no trobar-se soles o perqu
creuen que tothom sho passar millor. Aquestes persones solen ser insistents i es converteixen en les millors publicistes del producte, perqu per aconseguir convncer generen
arguments molt creatius. Pressionar altres persones per fer alguna cosa implica voler anul
lar la seva capacitat de decisi. Sol ser ms beneficis per a un mateix considerar les opinions de les persones que respecten les decisions dels altres, que no pas les daquelles
persones que no les respecten.
I s ms recomanable que una persona conegui per ella mateixa les coses que la poden
ajudar a passar bones estones, que no pas que accepti les que li vulguin imposar altres
persones.
6. Beneficis i barreres percebudes (envers no consumir o fer-ho de manera

menys perjudicial)
Els beneficis i les barreres que el jovent percep davant la possibilitat de deixar de consumir
o reduir els riscos associats al consum poden referir-se a qestions fsiques, emocionals,
cognitives, socials o materials.
Les barreres emocionals sn atribucions del tipus: Mho passar fatal, tindr, patir o estar trist, entre daltres, quan alg es planteja deixar de consumir com fins ara. Les barreres cognitives sn raons com ara: No crec que ho pugui aconseguir, no em veig sense
fumar, si no fumo no em podr concentrar, etc. Les barreres socials poden ser del tipus:
Haur de deixar danar amb alguns collegues i no ho vull, Em quedar sol, sense poder
sortir amb ning, em costa molt no consumir quan estic amb gent que ho fa, tots els meus
collegues fumen, etc.
Daltra banda, els beneficis fsics percebuts sobre el fet de canviar la manera de consumir
poden referir-se a raons del tipus: Tindr ms energia, em cansar menys, estar ms
actiu o activa, etc. Els beneficis emocionals percebuts poden trobar-se en expressions com
ara: Em sentir millor, aconseguir ms autocontrol sobre mi, etc. Els beneficis cognitius
poden ser, per exemple, Podr concentrar-me millor. Els socials podrien ser: Tindr
menys problemes familiars, recuperar amistats perdudes, etc., i entre els materials acostumen a manifestar-se raons dels tipus: Tindr ms diners.
Les persones amb ms resistncies a canviar solen percebre ms barreres que beneficis.
La manera dabordar aquestes percepcions a la sessi s ajudar a expressar tant els avantatges com els inconvenients, utilitzar els beneficis com una manera de reforar el canvi, i
facilitar elements perqu les persones trobin el cam per superar les barreres: ajudant que
no es percebin com un impediment, potenciant les capacitats personals i trobant els recursos socials.
Lexemple segent mostra la informaci i una manera dabordar la barrera no em veig sense fumar
No em veig sense fumar
Quan una persona adquireix un hbit, difcilment es veur a ella mateixa fent una cosa diferent. Els hbits sinstauren en el repertori conductual i les persones sobliden de com feien
les coses abans. Fins i tot sobliden de fer coses que els agradaven. En relaci amb aix,
pot ser til que la persona projecti la imatge del qui voldria de si mateixa i que vegi si el seu
comportament actual s coherent amb aquest futur desitjat.
Daltra banda, una persona difcilment es veur ella mateixa fent una cosa, si creu que li
costar fer-la perqu pensa que li manca experincia, i no ho intenta. Per la prctica ajuda
a generar competncies, i sempre s positiu intentar aconseguir una cosa que es desitja,
independentment del resultat que sassoleixi. Una persona noms pot valorar qu necessita quan sexposa a situacions que li resulten difcils. Per exemple, pot veure si necessita
ajuda de les amistats, de la famlia o, incls, dun professional. Tamb s possible que li vagi
b aprendre a gestionar les seves emocions, etc. Cada persona ha de trobar les maneres
que li permetin adquirir ms confiana.
Per exemple, imaginem que un noi de 16 anys diu: Fa molt que fumo i no em veig sense fumar porros.
Professional: Pel que em vas dir el primer dia, fumes gaireb cada dia des dels 15 anys.
Aix vol dir que fa un any que fumes, i ara dius que no et veus sense fumar. Per com
tagradaria veuret daqu uns anys?
Menor: S, fumar, fumar, fumo des dels 15. Abans noms fumava de tant en tant. I daqu
uns anys, doncs no ho s... Magradaria tenir una bona feina, una famlia, ser feli, vaja!
Professional: Molt b, tens molts projectes! I qu creus que hauries de fer per assolir-los?
Menor: S, ja ho s... Estudiar ms, centrar-me i, segurament, no fumar tants porros.
Professional: Qu et sembla si comencem pel present, pensa en alguna cosa que hagis
deixat de fer i que tagradaria recuperar.
Menor: Mmm... No ho s... Magradaria tornar a lequip de bsquet. Ho vaig deixar fa un
temps, perqu em feia mandra. I ho feia prou b, la veritat! El que passa s que ara em
fa mandra tornar-hi.
Professional: Molt bon propsit. Est molt b perqu encara que, com dius, fa temps
que no hi vas, veus que pots tornar-hi. Aix et demostra que si tens clar el que vols fer,
a la prctica no resulta tan difcil com pensaves. s normal que no et vegis capa de fer
una cosa quan no lhas provat. A ms, sovint les expectatives ens frenen quan volem
canviar. Qu passa si creiem que no podem? Aquesta mandra de la qual parlaves?
Menor: Ja, s cert que s una manera de no enfrontar-nos-hi. Que ja no ho intentem!
...
Aquests altres missatges i arguments es poden utilitzar per treballar les barreres i els beneficis percebuts (vegeu els raonaments per treballar lautoeficcia a la pg. 55).
Ho passar fatal
Els estats emocionals dangoixa o de tristesa es poden presentar quan es deixa de consumir, per tamb poden no presentar-se. I tamb poden desaparixer ms rpid del que un
simagina. En el cas que una persona necessiti iniciar un tractament per deixar de consumir,
atendre aquest tipus destats forma part del procs teraputic.
Les afirmacions Manir malament, Ho passar fatal, etc., sn generalistes i acostumen
a generar sentiments de por i comportaments devitaci. Aquesta por generalitzada disminueix quan sintenten desentranyar les situacions que hi ha al darrere daquestes afirmacions,
i pot resultar molt til descobrir-les.
Si una persona posa molts inconvenients per deixar o canviar el consum s probable que
necessiti una mica ms de temps per madurar la decisi. Una estratgia que pot servir per
apropar-se a un canvi s fer un balan dels beneficis i els costos atributs a la nova situaci.
Haur de deixar danar amb collegues i no ho vull fer
Els canvis que es fan en les relacions socials, si sn necessaris, no han de ser ni dolents ni
eterns. Alguns poden ser passatgers. Per exemple, evitar trobar-se amb persones que consumeixen o anar a espais associats al consum de cnnabis pot ser beneficis inicialment,
i passat un temps ser innecessari. s ms fcil compartir espais amb persones que consumeixen cnnabis sense que un tamb ho faci desprs que hagi passat un temps prudencial
sense consumir. Per cada persona ha de decidir si vol fer-ho i si est preparada. El temps
per recuperar-se i tenir confiana lha descollir cada persona.
Els canvis desencadenen noves situacions. Pot passar que sorgeixin oportunitats per conixer gent nova o recuperar amistats antigues, i que es descobreixin persones amb les
quals es poden passar bons moments.
Hi ha molta gent, tamb entre les persones consumidores, que valora lesfor que fa alg
altre quan vol deixar de consumir una substncia o canviar els seus hbits de consum.
Habitualment, lxit associat a lesfor s satisfactori i selogia. Com quan es guanya una
competici esportiva, es renova un contracte de feina o saconsegueix una cita amb una persona interessant.
Tindr ms energia
Hi ha millores que es poden experimentar de manera immediata quan es deixa de consumir
cnnabis desprs dun temps de consum reiterat. Per exemple, recuperar energia fsica,
sentir menys cansament, millorar la imatge personal, tenir ms nims, ms agilitat, menys
atordiment, ms bon al, ms frescor, ms ganes de fer coses. Cada persona ha de trobar les
millores que pot obtenir. Habitualment, les persones que redueixen els riscos associats al
consum sexposen a menys possibilitats de tenir una lesi, un accident, una intoxicaci, etc.
Els beneficis fsics derivats de deixar de consumir o dadoptar un patr de consum menys
perjudicial van acompanyats de beneficis emocionals. La manca defectes fsics desagradables associats al consum de cnnabis sol anar acompanyada de benestar.
Recuperar relacions socials, familiars
Quan una persona canvia el seu patr de consum cap a un de menys perjudicial contribueix
a millorar les relacions familiars, de parella, damistat, etc. Alhora, aquesta millora pot generar un espai de relaci que probablement shavia perdut. Aix s positiu perqu es recupera al mateix temps un espai de control personal i social.
Es poden recuperar coses que shavien deixat de fer i estar amb gent interessant. Els efectes positius que sesperen aconseguir fumant cnnabis sn una informaci molt valuosa per
conixer all que la persona vol. No obstant aix, s ms saludable que la persona busqui
i trobi maneres dexperimentar aquestes vivncies (o altres de semblants) sense haver de
consumir, estant amb amics o fent activitats divertides o relaxants.
Tindr ms diners
Una persona que deixa de consumir o que redueix el consum de cnnabis sestalvia diners,
sempre que en sigui comprador. Per tant, acostuma a ser motivador calcular quants diners
sestalvien i en qu es poden invertir aquests diners.
7. Autoeficcia
Lautoeficcia s lopini que les persones tenen sobre les seves capacitats per resoldre
amb xit una determinada situaci. Aquesta creena sorigina fonamentalment amb lexperincia dxits i fracassos viscuts. La persuasi verbal positiva sobre les capacitats personals
pot ser una de les maneres dalimentar lautoeficcia. Laltra s potenciant directament les
habilitats personals necessries per fer front a una situaci determinada. (Aquesta segona
manera sexplica a lmbit 2 de la guia, pg. 63.)
Els missatges sobre autoeficcia han de ser rellevants per a cada persona, shan de referir
a habilitats concretes, han de donar informaci precisa sobre la seqncia de comportaments que cal fer per millorar lhabilitat i han de proposar pautes de comportament assequibles per a cada persona. El professional ha dajudar cada menor a trobar les pautes
conductuals que es vegi ms capa dassolir, encara que semblin allunyades de lobjectiu
final. La finalitat s que la persona cregui que ho pot fer i que faci passos en aquella direcci. Ara b, la persuasi verbal per si mateixa pot ser insuficient i, fins i tot, contraproduent,
si sallunya molt del nivell dautoeficcia estimat per la persona. s a dir, seria poc efica
insistir a una persona que pot deixar de fumar cnnabis definitivament, si ha manifestat de
manera reiterada que no es veu gens capa de fer-ho.
A continuaci, sofereix un exemple de la informaci que es pot transmetre i com es pot fer
per abordar la temtica: Es pot no consumir encara que els altres ho facin.
Es pot no consumir encara que els altres ho facin
Una persona no est obligada a consumir. Aquesta tamb s una manera de ser diferent.
Encara que si alg sexposa constantment a situacions en qu sovint altres fumen o esperen
que tothom fumi, augmentaran les probabilitats que acabi fumant. Aquesta situaci s ms
fcil de superar si la persona t una posici molt ferma per no consumir, sap com rebutjar
loferiment dun consum i sent satisfacci per mantenir la seva postura.
Hi ha moltes raons per no consumir: trobar-se malament, desgana, estudiar, treballar, estar
amb la famlia, conduir, etc. Cada persona ha de trobar els seus motius.
Per exemple, imaginem que una noia de 16 anys diu: No puc deixar de fumar quan
estic amb gent que fuma.
Professional: Comentes que sempre que ests amb persones que fumen, tu tamb fumes.
Magradaria que mexpliquessis a qu et refereixes quan dius que no pots deixar de fumar.
Menor: No ho s. Que sempre vull fer-ho, que veig les altres persones i men vnen
ganes.
Professional: Com b dius, s ms fcil que acabis fumant si texposes a situacions en
qu altres persones fumen. Per que ho tinguis a m no vol dir que hagis de fumar cada
cop que hi ha porros o que te nofereixen, perqu hi ha circumstncies en les quals fumar
podria ser pitjor que no fer-ho. Per exemple, si et trobes malament. Quines altres situacions personals et vnen al cap perqu no consumeixis encara que els altres ho facin?
Menor: Si estic malalta, si he de fer un treball per a linstitut, si he danar a buscar la meva
germana petita a la sortida duna activitat.
Professional: En aquestes situacions, per a tu seria important estar b i creus que fumar
podria perjudicar-te. Aleshores, si et passs alguna daquestes situacions, fumaries o
no fumaries?
Menor: Potser no fumaria.
Professional: Per a aix et seria possible no fumar, tot i estar amb gent que ho fa. Per
tant, de vegades podries no consumir; i si decideixes a priori els moments en qu preferiries abstenir-ten et resultar ms fcil fer-ho quan thi trobis.
...
Els missatges que es recullen a continuaci sn altres exemples dinformaci que es poden
facilitar per augmentar la confiana de les persones en les seves possibilitats de canviar.
Es pot observar el que se sent i es fa en situacions que mafavoreixen el consum

Les emocions modulen el comportament. No sempre sen t conscincia, per sempre hi
sn. Quan una persona sacostuma a fer una cosa, de vegades no sadona per qu la fa,
per si observa la situaci en la qual es trobava i les emocions que sentia, pot descobrir
informaci molt til sobre ella mateixa.
Pot recordar la darrera vegada que es va consumir, veure com se sentia i qu va fer. Aix
ajudar a identificar estats emocionals (alegria, tristesa, preocupaci, etc.) que afavoreixen
el consum i a trobar maneres ms saludables de compensar-los. Lanticipaci descenaris
futurs ajuda a generar propostes de comportament sense la pressi real. Aquestes conductes es poden entrenar abans, i posar-les en prctica quan es produeixin situacions que
empenyen al consum. Aquest exercici tamb es pot fer amb situacions diferents de les relacionades amb el consum de drogues, per ajudar les persones que es coneguin millor elles
mateixes.
Les coses es poden fer de manera diferent de com shan fet fins ara
Afortunadament, les coses poden canviar i es poden fer duna manera diferent. Els canvis
sn ms fcils dincorporar si sn assolibles i sn coherents amb les rutines. Per aix, s
millor comenar per canvis petits, concrets i realistes, que no pas per canvis grans per il
lusoris. Aquesta manera de fer s molt diferent dels propsits que la gent acostuma a fer-se
quan comena un nou any i que solen quedar-se en bones intencions. Aix passa perqu
sovint requereixen modificar rutines per a les quals la gent no est preparada.
Es pot provar de fer un canvi que afavoreixi el no-consum o fer-ho duna manera diferent. Per
exemple, si una persona fuma cnnabis abans danar a dormir, pot provar a llegir una estona
en lloc de fumar. Cada persona ha de trobar els canvis que poden ser beneficiosos per a ell.
Reduir el consum pot ser una opci transitria
Quan una persona intenta reduir el consum de cnnabis s que vol cuidar-se. Aix pot ser
un pas previ a deixar-ho del tot o b una manera de descansar del consum durant un temps.
Lesfor que requereix reduir el consum s gaireb el mateix que es requereix per deixar-ho
del tot, per el resultat s diferent. Per a una persona pot comportar un desgast haver de
decidir sovint si consumir o no en una situaci determinada.
Pot passar que quan una persona es planteja reduir el consum, la decisi de deixar-ho no
sigui prou madura o senzillament que no ho vulgui deixar. En aquest cas, reduir pot ser una
opci vlida. Per s important saber que, sovint, les persones que inicialment redueixen
el consum, al cap dun temps tornen a fumar tant com abans.
Deixar de consumir o reduir els riscos associats al consum s possible
La major part de les persones que volen deixar de consumir o reduir els riscos (canviant el
seu patr de consum) ho aconsegueixen. De vegades, cal modificar algunes rutines, per
sovint s la mateixa persona qui es coneix millor per saber els canvis ms adequats per a
ella. Les rutines ms freqents a canviar solen ser les segents:
En el dia a dia
No comprar cnnabis, no portar-ne a sobre, no tenir-ne a casa.
Seguir una rutina molt estructurada en aixecar-se: dutxar-se, esmorzar, sortir de casa,
anar al centre educatiu (o a la feina), etc.
Evitar, si ms no temporalment, espais o situacions on sacostumava a consumir.
Portar diners a sobre exclusivament per a les despeses necessries per al dia.
Pensar en distraccions per quan vinguin ganes de consumir.
Demanar ajuda a un recurs extern (CAS, CAP, etc.) en cas que es necessiti.
Estant amb amics
Fer pblica la decisi.
Deixar danar, si ms no durant un temps, amb collegues que fumen.
Demanar un cop de m a les persones que poden ajudar a superar un mal moment.
Estant amb la famlia
Fer pblica la decisi.
Demanar suport.
Deixar-se cuidar.
En loci
Fer activitats divertides incompatibles amb el consum de cnnabis.
Sortir amb persones que respecten la decisi i no intenten que es canvi dopini.
Cada menor ha de comenar per la rutina que li sembli ms fcil canviar.
Un es pot demostrar que ho pot deixar
Gaireb tothom que es planteja seriosament deixar de consumir cnnabis ho aconsegueix.
Quan una persona afronta un repte pot sentir temor i atreviment alhora. La incertesa dels
resultats genera inquietud, i les ganes de superaci motiven. Si la inquietud no aconsegueix
fer enrere la motivaci, es pot arribar a afrontar un canvi sense gaires problemes o molsties.
Les persones que volen deixar-ho manifesten que trobar-se malament, deixar de fer certes
activitats o perdre amistats sn algunes de les seves pors o inquietuds ms freqents. En
treballar aix, cal tenir en compte que la por (per exemple, al rebuig social) s una resposta anticipatria intensa que pot arribar a paralitzar els intents de canvi.
Es pot tornar a provar de deixar de consumir
Una persona pot tendir a veures incapa daconseguir quelcom que ja ha intentat assolir
en el passat, sense xit. Lexperincia de fracassos per aconseguir fites concretes sol afeblir
la confiana en un mateix. Tanmateix, el fracs pot ser una oportunitat per aprendre. Es
poden repassar les situacions un cop ja han passat, quan la culpa i/o la frustraci han disminut. Aleshores, s ms fcil analitzar les situacions i veure els factors personals i socials
que han contribut a la manca dxit.
Encara que fins ara una persona no hagi aconseguit deixar de consumir o canviar un determinat patr de consum, aix no implica que no ho pugui aconseguir. Aprendre dels errors
(i de les recaigudes) ajuda a preparar millor el futur. Les persones que intenten fer canvis de
consum tenen la voluntat daconseguir-ho. Per pot passar que ho hagin intentat sense
considerar si era el millor moment, si podien personalment o si disposaven de lajuda necessria.
Hi ha moments personals ms favorables que altres a fer canvis. Per exemple, hi ha persones que aprofiten haver tingut una malaltia per tornar-ho a intentar, daltres que aprofiten
canvis descenaris (marxar a viure a un altre lloc, vacances, etc.), daltres que prioritzen tenir
moments de calma, etc. Tamb s important confiar que es podr aconseguir i, alhora,
accedir al suport que cada persona necessiti durant el procs de canvi.
Els missatges i els arguments que es recullen a continuaci sn altres exemples dinformaci que es pot facilitar per fer augmentar la confiana de les persones en les seves possibilitats a lhora de superar pressions socials que les empeny a consumir.
Hi ha una influncia implcita i una altra dexplcita
La tolerncia social envers el consum sol exercir una influncia implcita, mentre que la
pressi que exerceixen altres persones per consumir sol ser explcita.
En un entorn social molt tolerant amb el consum de cnnabis, hi ha ms pressi per a la
persona que no vol consumir, encara que aquesta influncia es pot presentar de manera
molt subtil. Avui en dia, a diferncia daltres moments, en molts contextos hi ha una influncia social favorable al consum de cnnabis. Es podria dir que, a diferncia del que ha
passat amb el tabac, en el cas del cnnabis ha augmentat lacceptaci social. Els sectors
que tenen interessos en el cnnabis (que nhi ha) hi guanyen ms com ms gent en consumeixi. Un bon exercici s pensar qui hi pot guanyar i qui hi pot perdre amb el consum de
cnnabis.
La influncia explcita (de persones properes) es pot percebre ms fcilment, per exigeix
respostes dafrontament ms rpides. En canvi, hi ha entorns que generen una pressi ms
subtil que s ms difcil de percebre, per que igualment pot influenciar el comportament.
Per exemple, imaginem que un noi de 14 anys diu: ...per a mi no em pressionen per
fumar, ho faig perqu jo vull.
Professional: Com b dius, finalment, les decisions les prenem nosaltres mateixos. Ara
b, ests segur que els altres i lentorn no hi influeixen gens?
Menor: B, potser s, per no mobliguen a res. I si no vull fumar, no hi insisteixen.
Professional: I aix est molt b. s important mantenir el respecte entre uns i altres.
Tot i aix et posar un exemple que mostra que sovint la pressi social no s tan evident.
Imagina que coneixes alg, et cau b i voldries tornar a quedar. Qu li demanes per
contactar amb aquesta persona?
Menor: Doncs molt fcil. Em passes el teu mbil? Em passes el teu whats?
Professional: Perfecte. Ara imagina que no t mbil.

Menor: Que no t mbil...?! Si tothom en t!
Professional: Molta gent, s; tothom, no. Hi ha persones que no en tenen, i algunes no
en volen tenir.
Menor: Doncs s que mhauria fixat en un bitxo rar...
Professional: I qu li diries?
Menor: No ho s... Que no tens mbil, dius?
Professional: No creus que lestaries pressionant a comportar-se duna manera diferent
de com ho vol fer?
Menor: No. Noms mestranyaria que no tingus mbil. Per si no en t, no mimporta.
Professional: No voldries pressionar-la i no et preocupa que tingui mbil o no. Per
ests donant per fet que en t o que nhauria de tenir. I s aix com sovint les persones
ens sentim pressionades. Si em diuen fuma, fuma, o beu, beu, i jo no vull fumar ni beure, no ho far. Per de vegades la pressi s ms subtil, ms implcita, i aleshores ens
pot costar reconixer-la i estar preparats per fer-hi front.
...
Algunes persones pressionen i daltres no ho fan

En un grup hi ha persones que exerceixen rols de lideratge i altres no. Una de les caracterstiques dels lders s que sn ms visibles i aix, en un grup, pot provocar que altres
persones se sentin invisibles.
Pot ser un bon exercici fixar-se en les caracterstiques de les persones menys visibles, perqu s probable que descobrim que acostumen a respectar ms les decisions que prenen
els altres que no pas les persones amb rols de lideratge. En un grup acostuma a haver-hi
pocs lders perqu no poden conviure conjuntament amb altres lders.
Tamb a linrevs. Sempre pensem en la pressi que podem rebre dels altres. Per nosaltres,
sovint, tamb pressionem. En general, convidar pot estar b, per insistir, no. Per en relaci amb el cnnabis, caldria evitar convidar menors (per diferents motius que tenen a veure
amb ells i amb qui convida), persones que no fumen, les que se sap que no els va b, les
que tenen problemes de salut mental, les que estan a punt dentrar a treballar o a estudiar
o les que han de conduir.
Es pot actuar de manera diferent de com un imagina que els altres esperen que ho fem
Sovint, les persones proven les drogues perqu la prpia curiositat est encoratjada per
altres persones. Molt rarament es comena a consumir sol.
Com que sovint s difcil ser conscient de la influncia social, conv aturar-se, deixar dactuar amb el pilot automtic i aclarir qu es vol fer. Algunes preguntes tils poden ser: Per
qu es fa una cosa? All que crec que esperen els altres s real o s una percepci subjectiva? All que esperen els altres s el ms convenient per a un mateix? All que esperen
altres persones coincideix amb el que vol un mateix?
Aturar-se ajuda a reduir la pressi que se sent en un moment determinat
De vegades, quan una persona en pressiona una altra s perqu vol guanyar-hi alguna cosa
a canvi. No sempre s senzill descobrir els beneficis que vol obtenir, per s convenient
reconixer que les persones que pressionen solen pensar ms en elles mateixes que en els
altres.
Com a mesura de prudncia, s convenient dubtar quan una persona insisteix massa a una
altra perqu faci alguna cosa que pot portar-li problemes. Plantejar-se aquest dubte amplia
el temps de reacci, permet no actuar immediatament i tenir ms temps per pensar qu es
vol fer. Guanyant aquest temps es redueix la pressi que es pot sentir en un moment determinat i es pot pensar amb ms claredat.
Dir no s una opci
Davant de loferiment dun consum es pot dir que s o que no. Abans, es poden valorar els
beneficis i els problemes personals (i de les persones properes) i prendre una decisi en
conseqncia. Cada persona sha de comprometre amb les seves prpies responsabilitats.
Les raons per acceptar o rebutjar un oferiment no shan de fer necessriament pbliques.
s suficient que cada persona les conegui, se les cregui i les respecti. Perqu aquesta s
una manera de respectar-se a un mateix.
NOTA: Els continguts daquesta fitxa shan basat en les fonts segents: Larriba (2005), Bobes (2000), Sampl (2004), Comisin
Clnica de la Delegacin del Gobierno para el Plan Nacional Sobre Drogas (2009), Canal Drogues del Departament de Salut de la
Generalitat de Catalunya i la web del National Institute on Drug Abuse.
Fitxa 3 | professional | mbit 1 | Menors

Guiant la conversa
Aquesta taula cont tres columnes. A la primera es poden apuntar els determinants que
shan explorat amb cada menor, a la columna del mig es poden apuntar els motius i les
explicacions de cada determinant i a la columna de la dreta es poden anotar els missatges
i arguments que cada professional generi per incorporar-los a la conversa. La informaci
relativa als determinants es pot aconseguir a la Guia per explorar els determinants de la
intervenci educativa. Fitxa 3 | professional. Sessi dacollida i valoraci.
Determinants
explorats
Conseqncies
del consum
(significat que
dna al seu
propi consum)
Accessibilitat
(substncies)
Percepci
de risc
Creences
sobre les
conseqncies
negatives
Creences
normatives
Barreres i
beneficis
percebuts
(respecte del fet
de no consumir
cnnabis)
Autoeficcia
(respecte a
mantenir-se
sense consumir)
Autoeficcia
respecte de
situacions
de pressi per
consumir)
Explicacions
del menor
Missatges i arguments
professionals
2.2. mbit 2 | Habilitats | Menors

Durada de
les sessions:
45 minuts

Incrementar lautoeficcia.
Incrementar les habilitats personals.
Desenvolupament de les sessions

El segon mbit est centrat en les habilitats. La informaci daquest mbit es pot utilitzar
per preparar una, dues o tres sessions en funci dels determinants que shagi prioritzat
treballar amb cada menor. Es proposen diferents eines metodolgiques que permeten treballar les habilitats.
sessi:
Tasques
Temps
2 min
3 min
3 | Treball dhabilitats.
35 min
5 min
A continuaci, sespecifica el desenvolupament de cada tasca de la sessi. En concret, les

orientacions metodolgiques que el professional pot utilitzar i els materials que necessita
en cada moment.
2 min
Se saluda el menor i sel convida a seure. Es pot iniciar un dileg informal abans de comenar la sessi.
3 min
Es comena fent un recordatori de la darrera sessi i preguntant com han anat les coses
des de la darrera vegada que van parlar, i es revisen els deures (si escau).
3 | Treball dhabilitats.
Fitxa 1 | professional. Procediment per

dissenyar estratgies per treballar habilitats
35 min
Una vegada feta la devoluci, sinicia lactivitat per treballar les habilitats. Abans de la sessi,
cada professional sha de preparar lactivitat que utilitzar dacord amb els determinants
prioritzats i els objectius de la intervenci.
Per exemple, si som davant dun jove amb dificultats per defensar les seves opinions i
decisions, seria recomanable desenvolupar una activitat per entrenar una comunicaci
assertiva. Lexploraci sobre lassertivitat en la sessi dacollida servir per preparar
lestratgia i escollir les situacions ms significatives per entrenar aquestes habilitats.
En la taula segent es proposen cinc mtodes que es poden utilitzar per promoure habilitats
i canvis de comportament. Es defineixen cada un dells, els requisits necessaris per aplicar-los i es posen alguns exemples destratgies que sen deriven. El procediment per dissenyar una estratgia es descriu a la Fitxa 1 | professional. Procediment per dissenyar estratgies per treballar habilitats (pg. 67).
Mtode
Requisits ds del mtode
Modelatge:*
Model:
Aprenentatge per imitaci que

es produeix en observar la
conducta duna persona.
Tenir semblances amb lobservador.

Ser amable.
Tenir la conducta adequada.
Rebre reforament.
Habilitat:
Escollir una habilitat que sigui rellevant i accessible.
Escollir una habilitat simple i clara.
Treballar de menys a ms dificultat.
Contextualitzar-la amb pocs detalls.
Observador:
Identificar-se amb el model.
Tenir capacitat datenci, retenci i abstracci.
Tenir motivaci per practicar-la.
Rebre reforament.
Alguns exemples poden ser: visualitzar una escena (srie, pellcula, etc.), descriure
una situaci (el professional pot representar aquest personatge), descriure els
passos a seguir per aprendre lhabilitat (p. ex., en un suport grfic), etc.
Representaci de papers
o escenificacions:**
Representaci teatralitzada
duna situaci real, amb
lobjectiu daprendre a afrontar
amb xit situacions
significatives. Permet una
major presa de conscincia de
la conducta.
Gui:
Situaci.
Habilitat (vegeu les caracterstiques indicades al modelatge).
Personatges.
Rols.
Menor (actor o actriu):
Acceptar participar.
Tenir clara lhabilitat i comprometres a representar-la correctament.
Capacitat dabstracci i dimprovisaci.
Rebre reforament.
Professional:
Desenvolupar un doble paper (personatge i observador).
Representaci ajustada a lactuaci del menor.
Proporcionar feedback.
Un exemple com daquest mtode s el role-playing.
* Goldstein, et al., 1989.

** Duran, et al., 2006.
Mtode
Requisits ds del mtode
Maneig de contingncies:***
Les caracterstiques per aplicar un reforador sn:
Administraci de reforadors
amb lobjectiu dincrementar,
millorar o mantenir una
conducta.
Que sigui:
Personalitzat
Creble
Contingent
Gradual
Oportunista
s convenient utilitzar reforadors socials (o, si escau, materials) a linici, i
posteriorment, lautorefor. Aquest sha densenyar perqu la persona spiga com
aplicar-lo.
Alguns exemples poden ser: visualitzar una escena que reforci una conducta
apropiada, fer una activitat per entrenar la persona en lautorefor, etc.
Resoluci de problemes
i presa de decisions:
Procs lgic per identificar, triar
i posar en prctica solucions
concretes a problemes reals.
Requereix:
Capacitat danlisi.
Tenir un pensament crtic.
Desenvolupar-se b amb les habilitats socials, en especial, la comunicaci.
Defugir de les decisions impulsives i poc raonades.
Seguir un procs coherent de presa de decisions.
Alguns exemples poden ser: activitats danlisi de casos, proposar dilemes
morals, analitzar una situaci real viscuda en el passat, etc.
Les intencions
dimplementaci****
Laplicaci de les intencions dimplementaci requereix uns condicionants

personals i conductuals.
Sn plans dacci que

especifiquen concretament
com assolir una meta.
Personals:
s un mtode efica quan les persones tenen una elevada motivaci per canviar i
adquireixen el comproms ferm de fer-ho.
Conductuals:
La formaci dintencions dimplementaci implica definir la situaci en termes
condicionals si passa una situaci X... aleshores far una conducta Y... i el pla
dacci concret per assolir una conducta determinada.
Algun exemple pot ser: escollir un parell de situacions i definir lacci concreta.
*** Vallejo i Ruiz, 1983.

**** Gollwitzer, 1999.
Primer, cada professional ha de seleccionar el mtode ms adient dacord amb el que vol
treballar en la sessi, els requisits ds, les caracterstiques del menor i les seves competncies professionals. Desprs, ha descollir lhabilitat que vol treballar i dissenyar (o adaptar
daltres programes) les estratgies ms apropiades. Es pot utilitzar una nica estratgia
basada en un mtode concret o que combini diferents mtodes.
A lhora de treballar aquest mbit sovint caldr abordar aspectes relacionats amb la
comunicaci (p. ex., estils comunicatius, escolta activa, assertivitat, errors comunicatius,
etc.), la pressi de grup (p. ex., com identificar-la, tcniques per fer-hi front, etc.) i la gesti emocional (p. ex., empatia, control de la impulsivitat, tcniques de relaxaci, etc.).
Tamb es pot utilitzar la informaci referida a autoeficcia de la Fitxa 2 | professional. Exemples de missatges per treballar els determinants conductuals durant la conversa guiada, de
lmbit 1 de les sessions amb els menors (pg. 39). En funci del tipus destratgia que es
plantegi i de les habilitats que es vulguin promoure, el professional pot recrrer als missatges i els arguments que sinclouen en lautoeficcia.
4 | Resoluci de dubtes, deures, concretar cita per a la propera sessi i
comiat
5 min
Una vegada sacaba la conversa, es fa un resum del que sha parlat, recordant els missatges
clau, i es demana al jove si vol comentar alguna cosa o si li queda algun dubte. Posteriorment, se li dna la possibilitat de fer algunes activitats per portar-les a la propera sessi o
enviar-les per correu electrnic al llarg dels dies posteriors. Si es considera adient, es poden
proporcionar materials informatius per complementar la informaci que ha sorgit en la conversa.
Finalment, sacaba concretant el dia de la propera sessi i sacomiada el menor.
Proposta de deures
Els deures sn opcionals i cada professional, dacord amb el seu criteri, ha de valorar si
aquestes propostes sn adequades per a cada menor concret. Alguns exemples sn:
P1 | Escollir una situaci real i
posar en prctica una habilitat
apresa durant la sessi.
P2 | Elaborar una llista

de situacions (conductes)
que voldria treballar.
P3 | Elaborar un escrit
dinstruccions per
autoreforar-se.
P4 | Omplir una fitxa de resoluci

de problemes o dintencions
dimplementaci, etc.
P5 | Analitzar el comportament
(conseqncies, etc.) dun
personatge duna srie,
pellcula, etc., o real.
P6 | Fer una llista de persones

de lentorn que poden oferir
suport social.

Procediment per dissenyar estratgies per treballar habilitats
Modelatge16
Els quatre passos per desenvolupar una estratgia basada en el modelatge sn els segents:
1. Preparar lhabilitat i contextualitzar-la. Aquest pas s previ al desenvolupament de la
sessi.
Cada professional selecciona i prepara lhabilitat que vol modelar. s recomanable que el
menor participi en aquesta elecci.
Quan es prepara una estratgia basada en el modelatge s important saber que laprenentatge per observaci es produeix quan lobservador: atn (es concentra en la situaci), ret
(codifica la seqncia de passos que implica lhabilitat i sen fa una representaci mental),
reprodueix (pot assajar la conducta) i t motivaci (intenci de practicar-la).
La conducta ha de ser rellevant per a la persona, accessible, simple i presentar-se en una
seqncia de passos gradual, de menys dificultat a ms. A ms, sha de contextualitzar en
una situaci realista i adaptada a les caracterstiques socioculturals del menor, on hi hagi
els detalls suficients per entendre la situaci, per que no siguin excessius, perqu podrien
fer menys visible la conducta. Tamb cal descriure la demostraci i escollir i/o dissenyar els
materials que es necessitin per mostrar-la (audiovisuals, materials grfics, materials informtics, objectes per mostrar-la, etc.). s molt recomanable utilitzar situacions, arguments i
formes dexpressar-se prpies del menor.
Aquest pas es pot concretar en una fitxa que inclogui una descripci de:
Lhabilitat
El model
La situaci
La demostraci i els materials
Per exemple, es pot practicar lhabilitat de defensar la decisi de no fumar si tofereixen
fumar i tu no vols.
Descripci de lhabilitat: la persona ha de dir que avui no vull fumar, exposar molt
breument les raons (laltre dia el van deixar empanat tota la tarda i avui no t ganes
que li torni a passar) i mantenir-se ferm en aquesta posici.
Descripci del model: noi de 16 anys, amb bon rendiment acadmic, li agrada lesport,
la msica i el cinema. T molts amics i amigues.
Descripci de la situaci: al parc, passant la tarda amb amics i amigues que fumen.
Descripci de la demostraci i dels materials: sutilitzar la situaci segent i es llegir
durant la sessi:
16 El modelatge s un mtode basat en la teoria de laprenentatge social de Bandura. Aquest procediment sha basat en
diferents publicacions: Goldstein, et al.,1989, i Bartholomew, et al., 2006.
Un grup de collegues es troba al parc, als bancs de sempre, per passar la tarda. Com
altres vegades, alguns es posen a cargolar uns porros per compartir-los amb la resta.
En Xavi t 16 anys, va b a lescola i li agrada fer esport, escoltar msica i anar al cinema.
Altres vegades ha fumat, per avui no vol fumar. La Berta li passa un porro perqu hi
faci unes calades, per en Xavi el refusa i li diu: Avui no vull fumar. La Berta es queda
parada i li pregunta: Per qu no vols fumar si sempre ho has fet?. En Xavi li contesta:
Tens ra, per avui no vull fumar. Per per qu no?, insisteix la Berta, i ara tamb
shi afegeixen altres membres del grup. En Xavi contesta: Perqu laltre dia em va deixar
tota la tarda empanat i no tinc ganes que em torni a passar. La Berta pregunta. Per,
aix vol dir que ja no fumars mai ms?, i en Xavi diu: Avui no. El que far els altres
dies encara no ho s.
A travs del modelatge es poden ensenyar moltes habilitats de la vida quotidiana. Per exemple, lautocontrol, relaxar-se, manifestar una emoci, expressar una opini, defensar una
decisi, demanar ajuda, acceptar un elogi, etc.
2. Descriure lhabilitat. Es presenta la situaci i sexplica el context en el qual es mostrar.
Conjuntament amb el menor santicipen situacions quotidianes on es pot aplicar lhabilitat i
es deixa un espai per resoldre dubtes que pugin sorgir.
3. Demostrar i repetir lhabilitat. Sensenya lhabilitat amb el suport que sha triat (audiovisual, grfic, lectura, explicaci, etc.). Es mostra la seqncia de passos que la persona ha
de fer i es repeteix tantes vegades com sigui necessari. Mentrestant, conv observar la
reacci de la persona, i al final es pot demanar que reprodueixi la seqncia de passos que
ha retingut. Pot passar que la persona manifesti dificultats per posar en prctica lhabilitat,
i conv parlar-ne durant la sessi.
4. Practicar lhabilitat. El modelatge no implica necessriament practicar lhabilitat, per
s una conseqncia que es deriva daquest mtode i ajuda a consolidar laprenentatge.
Amb el modelatge es pot aprendre un comportament, per els seus efectes sn ms curts
que si es practica. Es pot aprofitar la sessi per assajar la conducta o, en cas que no sigui
possible, es poden escollir algunes situacions reals i fixar un perode de temps (p. ex., fins a
la propera sessi) on practicar lhabilitat. Aquest darrer pas permet generalitzar les habilitats
i superar les facilitats i els obstacles que es poden anar trobant.
Es pot utilitzar la Fitxa 2 | professional. Fitxes per dissenyar estratgies basades en el modelatge i la representaci de papers (pg. 77).
Representaci de papers o escenificacions17

Lescenificaci acostuma a ser un mtode que sutilitza en grup, per en el marc daquesta
guia sha adaptat per aplicar-la en una intervenci individual. Lelaboraci duna estratgia
basada en lescenificaci es divideix en quatre fases:
17 Basat en Costa i Lpez, 2009.
1.Preparaci. El primer que sha de fer s elaborar un gui on ha de constar lhabilitat que
es vol entrenar, una escena similar a la real, uns personatges i uns rols.
Situaci: En lelecci i definici de la situaci s preferible que participi el menor perqu s
la manera dassegurar-se que lescena sigui significativa. Lescena incorpora alguns elements
per contextualitzar lhabilitat que es vol treballar. Pot estar relacionada amb el consum de
cnnabis o ser una situaci diferent. De fet, una escena on no aparegui el cnnabis pot
facilitar la representaci. El que s important s que la situaci permeti aprendre lhabilitat
que es vol entrenar.
Actor o actriu (menor): En la descripci del personatge principal es concreten les caracterstiques psicolgiques, emocionals i daparena rellevants (similars a les del menor) i tamb lobjectiu que ha daconseguir en la situaci que se li planteja. Per exemple, defensar la
seva posici per no fumar cnnabis, deixar de consumir durant uns dies, etc. (si es proposa
una situaci vinculada amb el cnnabis) o, incls, expressar un desacord, rebre una crtica,
etc. (si s una situaci general).
Altre/s personatge/s: Igual que en el cas anterior, es descriuen les caracterstiques psicolgiques, emocionals i daparena rellevants i tamb les dificultats que el personatge planteja en la situaci. Per exemple, ridiculitza, es burla, rebutja, etc.
Un cop plantejada la situaci, cada personatge es prepara el paper i anota les frases que
dir i tamb la manera de fer-ho.
En la preparaci, tamb shan daconseguir els elements i els materials que seran importants
en la posada en escena (msica, objectes, etc.).
Situaci:18 La Marta i la Laia sn amigues de fa molt de temps. Solen trobar-se al parc
cada tarda amb altres collegues un cop han acabat les seves obligacions escolars, per
passar una estona junts, lluny del control dels pares i sense haver de gastar ni un cntim.
Tamb els agrada anar all perqu sn a laire lliure i poden gaudir de les installacions
del parc: una pista poliesportiva, un half per fer skate i una zona verda bastant mplia
(on es pot arribar a tenir certa intimitat...). Aquesta tarda tamb shi ha presentat en
Carles, un conegut del grup, que hi va de tant en tant i que avui els ha posat a tots en
un dilema. Si fa o no fa, la cosa ha anat aix:
Carles: Hola nois, com va la tarda? Noto... cert avorriment...
Marta: Anar fent. Res especial!
Laia: Cada cop sem fan ms llargs els dies...
Carles: B, jo vaig a fer un peta... Per cert, no us vindria gens malament a vosaltres... Qui
shi apunta?
Els altres collegues observen la situaci per no diuen res. Sestableix un dileg entre
la Marta i en Carles.
18 Situaci adaptada del Programa THC, Qu fer? (Larriba, et al., 2005).
Actriu (menor) Marta: T 15 anys i s la ms gran de la colla. Des de petita sempre li

han dit (famlia, docents, etc.) que era molt madura per la seva edat. Potser per aix
generalment els seus amics i les seves amigues tenen en compte la seva opini. Li agrada en Carles per ning no ho diria perqu ho porta molt amagat i no ho vol dir, perqu
tamb li agrada a la seva millor amiga. Ha provat els porros per ha decidit que no volia
fumar ms. Avui es troba en una situaci en qu ha de defensar la seva decisi de no
fumar porros.
Personatge (professional) Carles: T 16 anys acabats de fer (sen porta un amb la Marta). Sempre ha estat un noi molt extravertit que ha anat amb diferents grups damics. s
un noi molt popular i sempre est implicat en moltes activitats tant a lescola com fora.
Fuma porros de tant en tant i sempre convida. s dels qui diu que fuma quan vol i que
controla.
Personatge Laia: T 14 anys. Tot i que no viu al mateix barri que la resta de joves, s
amiga de la Marta des que eren petites, i solen anar sempre juntes. A ms, darrerament
se sent atreta per en Carles, i mira datreure la seva atenci sempre que pot (la Marta
diu que est boja per ell). Faria qualsevol cosa per agradar a en Carles.
Materials i escenificaci: Papers escrits amb la situaci i els personatges. Paper en
blanc i bolgrafs, material per representar lescena del parc (cadires, bancs, mbils,
carpetes, etc.).
2. Posada en escena. Lescenificaci ha de ser el ms propera a la realitat possible pel que

fa a lescenografia, el dileg, els comportaments, les emocions, tot i que cal deixar un marge a la improvisaci. Lespai ha de ser el ms versemblant possible.
Els personatges han de representar els papers de la manera que simaginin actuant en la
realitat. Com que s una escenificaci individual, un dels personatges lhaur dinterpretar
el professional (pot fer diferents papers, encara que no s recomanable fer-ne ms de dos)
i el ms probable s que interpreti un personatge conflictiu, aquell que posa dificultats al
menor. El professional sajusta a la representaci del menor per ajudar-lo a veure lefecte del
seu comportament sobre laltra persona.
La representaci ha de durar poc, sinicia un cop tots dos estan preparats i pot aturar-se
sempre que sigui necessari. Si sallarga massa pot ser avorrida o, incls, confusa. En el cas
que el menor resolgui la situaci amb facilitat, es poden incorporar elements a lescena que
incrementin el grau de dificultat. Daquesta manera, es pot afinar i potenciar la competncia
personal.
s possible que el menor manifesti algunes resistncies a interpretar el paper (vergonya,
manca de credibilitat en la tcnica, etc.) i conv tenir preparades algunes estratgies que
ajudin a fer front a aquestes dificultats (p. ex., el professional inicia la representaci, es preparen els papers conjuntament, fan entrenaments parcials de la conducta, etc.).
3. Avaluaci de lescenificaci. En lavaluaci de lescenificaci hi ha dos elements importants, la reflexi que es desencadena de lescena i el feedback que dna el professional.
En relaci amb la reflexi, s convenient que el menor expressi les emocions que ha sentit
i que faci una avaluaci de com creu que ha resolt la situaci. Aquestes preguntes es poden
utilitzar per avaluar la situaci:
Qu has aconseguit? Era el que volies?
Qu has fet per apropar-te al teu objectiu? Qu tha allunyat del teu objectiu? Quins sn
els avantatges i els inconvenients de la teva actuaci? Les preguntes poden referir-se tant
al llenguatge verbal com al no verbal.
Com thas sentit? Quines emocions than portat a comportar-te duna manera determinada?
Com podries millorar?
El professional tamb interv en aquesta avaluaci fent preguntes que convidin a reflexionar,
especialment quan detecta que la interpretaci s poc ajustada al que ha succet en lescenificaci.
Una manera de facilitar lavaluaci i el feedback de la situaci s gravar la representaci.
Avui en dia, les aplicacions dels mbils permeten fer fcilment un registre dudio i/o de
vdeo. Daquesta manera, el menor pot tenir un material que lajudi a valorar i comparar el
progrs de la seva execuci.
El feedback (retroalimentaci): Es tracta de proporcionar informaci sobre el desenvolupament duna conducta i serveix per millorar lhabilitat. No obstant aix, el feedback ha de
complir unes caracterstiques concretes perqu sigui efica:
Ser especfic: shan desmentar les conseqncies concretes que sesdevenen del comportament, sense generalitzar. Cal centrar-se en les conseqncies que ocasionen les
conductes.
Ser positiu: es fan elogis generosos, es ressalta qu sha fet b i qu es pot millorar.
Ser conseqent: proporciona informaci sobre les conseqncies que tenen certs comportaments o actituds.
Ser possibilista: proposa canvis i ofereix oportunitats per practicar en el futur.
Ser immediat: sha de facilitar immediatament desprs de lassaig de la conducta.
El professional fa un doble paper. Duna banda, interpreta el rol del personatge conflictiu, i
de laltra, tamb ha dobservar el desenvolupament del rol del menor. El feedback es basa
en lobservaci de lescena i en lavaluaci que el menor fa de la seva escenificaci. s a dir,
el professional proporciona informaci rellevant sobre:
Els avantatges i els inconvenients del seu comportament per aconseguir lobjectiu.
Suggeriments per millorar lhabilitat.
La relaci entre les emocions i el comportament del menor.
Una vegada feta la representaci, lavaluaci i el feedback, s molt recomanable repetir
lassaig per corregir lhabilitat i proposar modificacions de lescena que impliquin superar
noves dificultats. Tamb es poden invertir els papers de manera que el menor es posi en el
paper conflictiu (per entendre millor les emocions i les intencions daltres persones). El professional ha de valorar si aix pot ser positiu per al menor.
4. Prctica en la vida real. Una vegada shan fet els entrenaments i es t la seguretat que
el menor sap desenvolupar la competncia, s important motivar-lo perqu la practiqui en
situacions reals. Conjuntament, es busquen situacions on pot ser ms fcil comenar a
practicar i es fa un recordatori de la seqncia daccions i expressions especfiques que ha
aprs i que pot utilitzar quan practiqui en la situaci real.
El professional ha dentendre que quan proposa aquesta prctica real, el menor es trobar
sol davant duna situaci que, dentrada, s hostil. Per tant, ha de proposar diferents alternatives per ajudar-lo (p. ex., pot mostrar la seva disponibilitat, ajudar-lo a buscar ajuda,
animar-lo, ensenyar autoreforament, etc.).
Es pot utilitzar la Fitxa 2 | professional. Fitxes per dissenyar estratgies basades en el modelatge i la representaci de papers (pg. 77).
Maneig de contingncies19
El maneig de contingncies s un mtode tradicional entre les tcniques de modificaci de
conducta que consisteix a administrar incentius de manera adequada. Un reforador (o
incentiu) s qualsevol esdeveniment intern o extern que segueixi una conducta i que incrementa o redueix les probabilitats que aquesta es repeteixi.
En les intervencions individuals amb els menors pot resultar molt til conixer els principis
necessaris per reforar conductes beneficioses i tamb per ensenyar-los a autoreforar-se.
Entre els incentius principals que el professional pot aplicar al menor es troben latenci, el
suport social, lelogi, lacceptaci, el reconeixement de la conducta i les mostres dafecte
(incentius socials).
Un reforador que funciona s:
Especfic: conv vincular el reforament a una conducta concreta i escollir reforadors
gratificants per a cada menor. Lexperincia i les seves necessitats apunten pistes per saber all que cadasc valora, troba significatiu i li resulta motivador.
Creble: el menor sha de creure el suport que rep. Les gratificacions verbals shan de donar de manera personalitzada, sincera, agradable i dacord amb lestil personal de cada
professional.
Contingent: sha daplicar immediatament desprs de lacci (real o explicada), ja que els
canvis de comportament sn ms efectius com ms immediat s el reforament.
Gradual: conv gratificar pas a pas, a mesura que es van assolint petits elements que
apunten a la conducta final.
Oportunista: es dna cada vegada que es fa el comportament correcte fins que aquest
sha instaurat. En aquest sentit, s molt convenient aplicar els reforadors durant les escenificacions ja que sn situacions controlades on el professional pot facilitar que el menor
desenvolupi el comportament adequat.
19 Basat en Goldstein, et al., 1989, i Costa i Lpez, 2009.
El professional pot utilitzar el reforament verbal per donar suport al menor. Per exemple,
imaginem que arriba un menor a la sessi i explica la situaci segent:
Menor: No estic gaire content perqu he fumat. El cap de setmana passat tenia ganes
de sortir amb el grup, per no volia que anssim a una festa que estava organitzada
perqu sabia que es fumarien porros. Aleshores, vaig dir que a mi no em venia de gust
anar-hi i vaig proposar de fer una altra cosa, per ning no shi va apuntar. Total, que al
final vam anar-hi i, s clar, ens ho vam passar de conya... Per jo vaig fumar.
Professional: Entenc que et sentis malament perqu has fumat i volies evitar-ho. Per
vas ser molt valent manifestant que no volies anar-hi.
Menor: S, per ning no em va fer cas i vaig acabar fumant.
Professional: S, per vas expressar un desacord i vas proposar una alternativa perqu
us ho passssiu b. Per tant, all que depenia de tu ho vas fer i ho vas fer b. En canvi,
no s fcil anticipar la reacci que tindran els altres i els sentiments i els comportaments
consegents que tindrs tu. Per aix, magradaria que recordessis com et vas comportar en aquella situaci i et felicitessis per haver expressat el que volies.
...
Lautorefor s lavaluaci positiva que una persona fa del seu propi comportament. s una
habilitat que sha dentrenar. Per si la persona aprn a reforar-se positivament afavoreix
la seva autoestima, t la possibilitat dactuar com a guia del seu propi comportament i t
ms recursos per mantenir la seva conducta al llarg del temps. Amb lautorefor la persona
aprn a valorar la seva conducta sobre la base del sentiment satisfactori dautoafirmaci i
expressi personal . En definitiva, aprn a animar-se a si mateixa utilitzant expressions del
tipus: B, ho he aconseguit, Vaig a bon ritme, Ho estic fent b, Ha valgut la pena
intentar-ho, etc.
Resoluci de problemes i presa de decisions20

El mtode de resoluci de problemes s transversal i es pot aplicar a diferents situacions
de la vida quotidiana. Promou lautoconfiana perqu ajuda que les persones decideixin de
manera autnoma i coherent all que creuen que s millor per a elles.
s un mtode que ajuda a fer conscient la presa de decisions duna soluci. Els esdeveniments que viuen les persones estan determinats, en part, per la manera que tenen dafrontar les situacions. Hi ha persones que tendeixen a evitar de resoldre els problemes, daltres
que actuen impulsivament i sense pensar, daltres que intenten solucionar-los amb decisions
poc beneficioses i daltres que prenen decisions satisfactries.
El mtode de resoluci de problemes permet que les persones adquireixin habilitats per
afrontar i resoldre problemes. Sestructura en cinc passos:
20 Basat en Costa i Lpez, 2009, i Ministerio de Educacin, Cultura y Deporte, 2002.
1. Identificar i definir correctament quin s el problema. A vegades, els problemes no es

poden solucionar perqu no sidentifiquen o perqu shan definit malament. Una persona
pot reconixer que en desconeix les causes. Per aix, el primer pas per solucionar un problema s identificar-lo i definir-lo correctament. Un problema apareix quan hi ha una sensaci de discrepncia entre una situaci real i una situaci desitjada. El problema es pot
reconixer en sentir malestar, preocupaci, etc., o si les persones significatives ens adverteixen, i tamb quan sesdevenen conseqncies negatives.
En aquest pas es poden utilitzar preguntes del tipus: 1. Com et sents? Quines sensacions
tens? 2. Quin s concretament el problema? Qu ha passat? Per qu creus que et sents
aix? Per qu creus que ha passat? Com explicaries el que et passa? i 3. Qu voldries
aconseguir? Qu desitjaries que passs?
Per analitzar un problema conv estar sota un estat dnim adequat: ni massa alterat ni
massa tranquil. Si una persona est molt irritada s probable que actu de manera impulsiva. En canvi, si no sent cap preocupaci no sesforar per solucionar-lo. El professional ha
dintentar transmetre calma en el primer cas o posar en relleu les conseqncies negatives
en cas que el menor fugi destudi.
Un problema es formula bsicament dient: qu se sent, qu passa, per qu i qu es vol
aconseguir: Em sento ... perqu ... i voldria que ....
2. Proposar les alternatives que es trobin per solucionar-lo. Es tracta de proposar diferents coses que es poden fer per aconseguir el que una persona voldria. Com ms alternatives es trobin ms possibilitats hi haur descollir la millor. Aquest pas es diferencia de
lanterior perqu en el primer sidentifica qu es desitja aconseguir i ara es determina qu
es far per aconseguir-ho.
En aquest pas, el professional pot plantejar una pluja didees de possibles solucions. No es
tracta de fer judicis, noms cal que es proposin diferents maneres darreglar la situaci. Per
fer-ho, s important recordar el problema que sha identificat i lobjectiu que es voldria
aconseguir.
En aquest pas el professional pot utilitzar la formulaci segent: Recordem que el problema s ... i que tu vols aconseguir ... aleshores ... [pensa maneres daconseguir el que
vols / possibles solucions / qu podries fer per solucionar el problema, etc.].
3. Valorar les alternatives. La manera ms habitual de valorar les alternatives s anticipar-ne

les conseqncies. Totes les solucions tenen conseqncies ms o menys desitjables. Per
tant, s recomanable valorar les conseqncies positives i negatives de cada alternativa per
a la persona i per a lentorn. Per fer aquest pas, conv recollir informaci addicional de persones que poden estar implicades en la soluci. A lhora de fer aquesta valoraci, s important proposar conseqncies realistes, i discriminar les immediates de les llunyanes. Les
persones sesforaran a aplicar solucions que valorin com a realistes.
El professional pot ajudar el menor a fer una taula amb tres columnes, on estiguin descrits per a cada alternativa els avantatges i els inconvenients de cadascuna. En aquesta
taula es poden afegir tantes fileres com alternatives es proposin.
4. Triar la millor alternativa possible. Per fer aquesta tria, s convenient comparar les conseqncies de les solucions, prioritzar-les i triar la que sigui ms adequada, sabent que
habitualment quan es tria es guanya una cosa i sen perd una altra. La clau rau en el balan
personal que es fa dels guanys i dels costos. Els primers sempre han de ser ms importants
que els segons.
El professional pot fer s del quadre anterior i ajudar el menor a comparar i prioritzar les
alternatives proposades. Es pot assignar un nombre o un smbol a cada alternativa i, posteriorment, ordenar-les segons la seva importncia i triar lopci ms adequada per a ell.
5. Comprometres amb la decisi, posar-la en prctica i comprovar si es resol el problema. Adquirir el comproms de la soluci vol dir que la persona sha de creure que aquella
soluci s la millor i recordar els motius pels quals lha triat. El problema es podr solucionar
en gran mesura si la persona es compromet amb la seva soluci. A ms, una possible soluci pot no assolir els resultats esperats, per la qual cosa se nhan davaluar els efectes,
corregir els aspectes que no siguin satisfactoris i, si s necessari, canviar-la.
A lhora de posar en prctica la soluci, professional i menor han de tenir presents alguns
aspectes: 1. valorar si es donen les condicions necessries per practicar la soluci
(sentir-se b, tenir les habilitats necessries, trobar el moment i el lloc adequats, etc.),
2. anticipar possibles obstacles i solucions, 3. buscar maneres de recompensar lesfor
i de practicar la soluci, 4. veure si saconsegueixen els resultats esperats i 5. ajudar a
proposar alternatives de millora.
Es pot utilitzar la Fitxa 1 | menors. Fitxes per utilitzar estratgies basades en la resoluci de
problemes i en les intencions dimplementaci (pg. 78).
Les intencions dimplementaci

Les intencions dimplementaci s un mtode per ajudar les persones a planificar les seves
intencions de conducta. Ajuda a elaborar plans dacci basats en la formulaci segent: si
passa una situaci X aleshores seguir una conducta Y.21 Sespecifica com assolir una meta
i es genera el comproms de respondre a una situaci crtica amb una acci concreta. Les
intencions dimplementaci anticipen lassoliment duna meta.
Leficcia de les intencions dimplementaci es basa en dos processos.22 Un s que la si21 Gollwitzer, 1999.
22 Schweiger i Gollwitzer, 2007.
tuaci crtica es converteix en un sistema dalerta per a la persona, que lavisa que ha de fer
una acci. Laltre s que la decisi prvia del que far la persona (davant duna situaci) fa
que es posi en marxa una actuaci de manera automtica, sense haver de decidir qu ha
de fer en cada moment. Aix estalvia esforos cognitius.
Per exemple, encara que una persona noms fumi en situacions molt especfiques (per
exemple, amb determinades persones), experimenta forts desitjos de consumir sempre
que es troba davant daquesta situaci i, de manera gaireb automtica, consumeix.
En el cas que la persona tingus la intenci de deixar de consumir tamb en aquestes
ocasions i apliqus una estratgia dimplementaci dintencions, hauria danalitzar lautomatisme daquesta situaci. s a dir, ser conscient de les raons reals que la porten a consumir, decidir la conducta alternativa i formar la intenci dimplementaci que vol aplicar
per a aquell moment. Posteriorment, tan aviat com la persona comena a sentir els desitjos
de consumir (clau contextual) hauria daplicar la conducta alternativa, tal com lha previst.23
En les intencions dimplementaci es defineixen els aspectes segents:24

1. La situaci. Aquesta sha de formular de la manera segent: Si passa una situaci X
aleshores seguir una conducta Y. Shan de vincular les claus contextuals (que funcionen
com a alertes) amb la conducta que sha dactivar. Dacord amb aquest mtode, quan una
persona anticipa aquesta situaci es generen uns processos datenci i de memria que
permeten que situaci i acci estiguin mentalment connectades i, per tant, accessibles
perqu sinici el comportament.
2. On, quan i com es desenvolupar la conducta concreta. s a dir, es tracta de definir
lescenari, el moment en qu aplicar lestratgia i tamb la manera com es portar a terme.
Les intencions dimplementaci sn eficaces quan:
Les persones tenen una forta motivaci per al canvi i es comprometen a portar-lo a terme.
Es formen intencions dimplementaci especfiques i realistes.
Es fan amb conductes difcils dassolir. Les situacions necessiten un cert grau de complexitat perqu sigui necessari aplicar un pla dacci. Les conductes simples que sassoleixen fcilment no necessiten formar intencions daplicaci.
La intenci dimplementaci est ben formada. s a dir, tots els components (situaci i pla
dacci) estan definits.
Es pot utilitzar la Fitxa 1 | menors. Fitxes per utilitzar estratgies basades en la resoluci de
problemes i en les intencions dimplementaci (pg. 78).
23 Basat en una situaci extreta de Bartholomew, et al., 2006.

24 Gollwitzer, 1999.

Fitxes per dissenyar estratgies basades en el modelatge i la representaci de
papers
Modelatge
La fitxa segent es pot utilitzar per dissenyar una estratgia basada en el modelatge:
Descripci
de lhabilitat
Descripci
del model
Descripci
de la situaci
Descripci
de la demostraci
i dels materials
Representaci de papers o escenificacions

La fitxa segent es pot utilitzar per dissenyar una estratgia basada en la representaci de
papers:
Situaci :
Descripci dels materials:
Actor o actriu (menor):

Preparaci del paper:
Personatge a:
Personatge b:
Fitxa 1 | menor. mbit 2. Menors

Fitxes per utilitzar estratgies basades en la resoluci de problemes i en les
intencions dimplementaci
Resoluci de problemes i presa de decisions
La fitxa segent es pot utilitzar per dissenyar una estratgia basada en la resoluci de problemes i la presa de decisions:
Identifica
i defineix
el problema
Em sento ... perqu ... i voldria que ....
Proposa
les alternatives
per solucionar-lo
1.
2.
3.
...
Valora cada
soluci
Alternativa
Avantatges
Inconvenients
Escriu la soluci
triada
Planifica
la soluci
Tria el moment i el lloc

Anticipa obstacles i solucions
Pensa com et recompensars
Les intencions dimplementaci

La fitxa segent es pot utilitzar per formular les intencions dimplementaci:
Definici de
la situaci
Si passa una situaci X aleshores tindr una conducta Y.
Definici de
lacci
Definir on, quan i com es desenvolupar la conducta concreta.
2.3. mbit 3 | Recursos | Menors

Durada de
les sessions:
45 minuts

Facilitar suport social.
Incrementar laccessibilitat a recursos assistencials i socials.
Els objectius del tercer mbit se centren a facilitar el suport social i a fer accessibles els
recursos. Aquests objectius es poden assolir treballant aquest mbit i tamb amb la intervenci familiar. La famlia ha de donar suport social i promoure que el menor es vinculi als
recursos assistencials i socials que afavoreixin el seu benestar.
Alhora, la informaci extreta en la sessi dacollida determinar si el menor presenta alguna
problemtica important que naconselli la derivaci a un servei especialitzat. En el cas que
sigui aix, shaur dactivar el protocol adient a cada situaci. A la Guia ASA es fan les recomanacions segents, que conv tenir presents en el procs de derivaci:
La situaci per la qual es vol derivar el menor conv analitzar-la i contrastar-la detingudament.
La derivaci sempre ha de tenir el consentiment informat del menor i de la seva famlia,
dacord amb larticle 11 de la Llei orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de protecci de
dades de carcter personal, perqu qualsevol cessi de dades no consentida pot ser objecte dinfracci administrativa greu.
Els recursos on es deriva el menor han de conixer lexistncia daquest programa en el
municipi i haver establert prviament un mecanisme de coordinaci.
Cal tenir en compte especialment els centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ), els
centres datenci i seguiment (CAS) de la Xarxa dAtenci a les Drogodependncies, els
centres datenci primria (CAP) i els equips de Serveis Socials, entre daltres.
sessi.
Tasques
Temps
2 min
3 min
3 | Facilitar suport i recursos.
35 min
5 min

informaci que el professional pot transmetre, les orientacions metodolgiques que pot
utilitzar i els materials que necessita en cada moment.
2 min
Se saluda al menor i sel convida a seure. Es pot iniciar un dileg informal abans de comenar la sessi.
3 min
Es comena fent un recordatori de la darrera sessi i preguntant com han anat les coses
des de lltima vegada que van parlar, i es revisen els deures (si escau).
3 | Facilitar suport i recursos.
Fitxa 1 | professional. Llista de recursos
35 min
Fitxa 2 | professional. Fitxa per facilitar

recursos
Abans de comenar la sessi, el professional fa una llista dels recursos i les activitats que
pot facilitar a cada menor, dacord amb la informaci obtinguda a la sessi dacollida. Els
recursos poden ser: assistencials, juvenils, doci, laborals, educatius, esportius, culturals,
de voluntariat, etc., tant del municipi com externs. La Fitxa 1 | professional. Llista de recursos (pg. 82) es pot utilitzar perqu cada professional elabori una llista de recursos que es
puguin facilitar en el context daquesta intervenci i, desprs, escollir els ms pertinents per
a cada cas.
El professional ha de conixer els equipaments municipals, les associacions, els diferents
serveis, les activitats programades, els recursos informatius, els recursos web, les xarxes
virtuals, etc., que poden ser interessants per a la gent jove. Necessita saber: el tipus dajuda que ofereix cada recurs, les dades daccs i de contacte (localitzaci, horaris, criteris
dinclusi, etc.) i, si escau, les persones responsables o que atenen el recurs.
Durant la sessi sinicia una conversa sobre el nivell daccs dels recursos explorant aspectes com ara:
Coneixement del recurs. Es pot preguntar al jove si coneix el tipus dactivitat que ofereixen, la localitzaci, la persona de contacte, els horaris, com arribar-hi, etc.
Barreres daccessibilitat. Conv explorar els possibles obstacles que la persona percebi
per accedir, i buscar conjuntament possibles solucions. Per exemple, pot tenir una experincia prvia negativa, manca dinters, tenir por danar-hi, qestionar la seva utilitat, manifestar manca de temps, dir que li queda lluny, etc.
Es pot utilitzar la Fitxa 2 | professional. Fitxa per facilitar recursos (pg. 83) amb cada menor.
Quan es determinin els recursos ms accessibles es pot concretar un moment i la manera
de fer-ho.
En aquesta sessi conv aprofitar per accedir a recursos web. Daquesta manera el
professional pot mostrar directament al menor com accedir als recursos i valorar linters que susciten.
A part dapropar els recursos, s important parlar sobre el suport social. Alguns dels aspectes que es poden tractar en aquesta conversa sn els segents:
El menor no est sol. A ms de lajuda professional, segurament pot comptar amb
moltes altres persones (grups damistats, familiars, docents, educadors, etc.).
Les persones sn diferents i cadascuna pot oferir una ajuda concreta. s important
ajudar el menor perqu identifiqui les persones que pot tenir al seu voltant i lajuda que
li poden donar: distracci, comprensi, companyia, recursos, etc.
La manera efica de demanar ajuda. A vegades, quan una persona no rep lajuda que
necessita s perqu no la demana correctament. Quan es fa b sidentifiquen les
necessitats, es pensen diferents persones o recursos on trobar-la es comunica correctament i es fa en el moment adequat.
Buscar alternatives. s possible que lajuda es pugui trobar en diferents fonts i conv
tenir alternatives preparades en el cas que alguna falli.

i comiat
5 min
Un cop acabada la conversa es fa un resum del que sha parlat, recordant els missatges
clau, i es demana al jove si vol comentar alguna cosa o si li queda algun dubte. s convenient
proporcionar per escrit les dades de contacte dels recursos que shan valorat durant la
conversa. Com que s la darrera sessi, no hi ha una proposta de deures.
Posteriorment, es recorda que la sessi de tancament s conjunta. Finalment, es concreta
o es recorda la data de la propera sessi i se lacomiada.

Llista de recursos
En aquesta fitxa es poden incorporar les dades de contacte i les condicions daccs dels
diferents recursos:
Tipus de recurs
Assistencials (salut i serveis socials)
Juvenils
Oci i/o lleure
Laborals i/o docupaci
Educatius i/o formatius
Esportius
Culturals
Voluntariat i/o cooperaci
Activitats (programades properament)
Altres

Fitxa per facilitar recursos
En aquesta fitxa es marquen els recursos, se nanoten totes les dades de contacte i es resumeix el nivell daccs de cada recurs.
Tipus de recurs
Assistencials (salut i serveis socials)
Juvenils
Oci i/o lleure
Laborals i/o docupaci
Educatius i/o formatius
Esportius
Culturals
Voluntariat i/o cooperaci
Activitats (programades properament)
Altres
Valoraci professional del nivell daccs
3. Intervenci amb la famlia

Es recomana fer dues sessions familiars on es treballin els mbits segents:
mbit 1
Coneixement i creences sobre les drogues
mbit 2
Pautes educatives:
Comunicaci familiar
Reducci dels conflictes familiars
Establiment de normes i lmits
Cada professional ha de seleccionar els continguts ms rellevants dacord amb les necessitats de cada famlia (o grup de famlies) i transmetrels segons les seves habilitats professionals.
Les sessions es poden desenvolupar individualment o en grup. A la guia sexplica la sessi
individual. No obstant aix, si es volen desenvolupar les sessions en grup conv tenir present
algunes recomanacions:
Inscripci formal prvia. s molt recomanable establir un sistema formal dinscripci per
afavorir el comproms de les famlies amb lassistncia a les sessions.
Participaci del pare i de la mare. s convenient que ambds assisteixin a les dues sessions, sense establir torns de participaci entre ells. Aix sha de transmetre a les famlies
en el moment dinformar de la mesura.
Abans diniciar les sessions. Determinar les dates i lhorari ms idoni per a cada aplicaci
Comprovar que la sala on es faran les sessions reuneix condicions suficients dadequaci
(amplitud, temperatura, sorolls, etc.) i disponibilitat dels elements necessaris (pissarra, retoladors, cadires movibles, etc.).
Nombre de participants en els grups daplicaci. Es recomana formar grups de 7 a 10
participants. Grups ms petits dificulten les possibilitats denriquir la formaci amb les experincies de les diferents famlies i grups ms grans poden veure redudes les possibilitats dintervenci i es fa ms difcil la gesti efica del temps.
Durada de les sessions. Es recomana que les sessions en grup tinguin una durada de
dues hores cada una. Aquest temps pot ser suficient per transmetre els continguts, fer
participar les persones assistents, resoldre dubtes i fer algunes prctiques (si escau).
Les sessions han de tenir una estructura, que pot ser la segent:
1. Benvinguda als participants i presentaci de la sessi (objectius i metodologia).
2. Desenvolupament dels continguts informatius per part del professional (preferiblement amb lajut dun suport grfic), amb intervencions de les famlies en diferents moments (preguntes, discussions en grup, torns de paraula).
3. Tancament de la sessi.
Creaci dun clima de treball adequat. s important propiciar un clima de treball formal,
per alhora dists, que afavoreixi lexpressi de dubtes, dificultats o inquietuds, tant en
relaci amb les drogues com amb leducaci de fills i filles. Tamb s important promoure
la participaci activa en les sessions.
Transmissi de la informaci. El professional ha destar familiaritzat amb els continguts

de les sessions. Conv que revisi i prepari b cada sessi abans daplicar-la i hauria de
transmetre la informaci amb les seves prpies paraules. En definitiva, ha dexplicar els
continguts informatius (si es vol, amb suports visuals) i afegir els coneixements i lexperincia prvia per respondre de manera adequada preguntes o comentaris de les famlies.
Estimular la participaci dels assistents. Es poden proposar unes normes bsiques de
respecte en el grup, fer preguntes obertes al grup, explicar la utilitat dexpressar les vivncies personals com a model per a la resta de les famlies, raonar la importncia de participar de manera activa en les sessions i expressar agrament per la participaci.
Aquestes indicacions shan extret del programa PROTEGO.25
3.1. mbit 1 | Coneixements i creences | Famlies

Durada de
les sessions:
Individuals:
1 hora
Grupals:
2 hores
Tipus: Intervenci familiar

Millorar els coneixements sobre les drogues en general i els seus factors associats.
Promoure estratgies per parlar sobre drogues i comunicar la posici familiar sobre el
fet de consumir-ne.
Desenvolupament de la sessi individual

En aquest mbit es proposa treballar fonamentalment dos tipus de continguts: la informaci
bsica sobre drogues, i en particular sobre el cnnabis, i la importncia destablir normes
familiars sobre ls de les drogues i de comunicar-les.
sessi individual:
Tasques
Temps
5 min
2 | Presentaci de les sessions.
5 min
3 | Informaci bsica sobre les drogues i el cnnabis.
15 min
4 | Establiment i comunicaci duna posici familiar sobre el consum de drogues.
30 min
5 min

informaci que el professional pot transmetre, les orientacions metodolgiques i els materials necessaris.
25 Larriba, et al., 2001.
5 min
Se saluda la famlia i se la convida a seure. Es pot iniciar un dileg informal abans de comenar la sessi preguntant com ha anat aquests dies que el menor ha participat en les
sessions. Daquesta manera, la famlia t la possibilitat dexpressar les seves impressions
respecte de lactitud del menor amb la intervenci educativa.
2 | Presentaci de les sessions.
5 min
Es comena fent un recordatori des de la darrera vegada que es van veure i sexplica el
procs, sense massa detalls, que sest seguint amb el menor. A continuaci, sexpliquen
els objectius de les dues sessions i els continguts que saborden i es deixa un temps per fer
aclariments i resoldre dubtes.
3 | Informaci bsica sobre
les drogues i el cnnabis.
Fitxa 1 | professional. Informaci bsica per

transmetre a la famlia. mbit 1
15 min
Aquesta part de la sessi es pot plantejar facilitant que la mare i el pare facin les preguntes
que vulguin sobre les drogues i el cnnabis. Es tracta fonamentalment daportar informaci
rellevant partint dels seus coneixements i les seves creences.
La informaci de la Fitxa 1 | professional. Informaci bsica per transmetre a la famlia.
mbit 1 (pg. 88) pot servir de guia per transmetre aquesta informaci.
4 | Establiment i comunicaci Fitxa 1 | professional. Informaci bsica per
duna posici familiar sobre
el consum de drogues.
30 min
Una vegada shan resolt els dubtes sobre la informaci relativa al cnnabis, es passa a
parlar de la importncia destablir normes familiars envers el consum de drogues.
Els pares i les mares han de tenir criteris clars sobre all que els seus fills adolescents
poden fer o no poden fer. Moltes daquestes normes tenen a veure amb les activitats de la
vida diria, com ara lhora en qu els fills han de tornar a casa o el compliment de les activitats escolars (anar a classe, fer els deures a temps, estudiar, etc.). Tanmateix, tamb
conv establir normes respecte al consum de drogues. En general, s important que els
fills i les filles coneguin aquestes normes perqu si no estan clares s ms difcil actuar
apropiadament.
Per aix, aquesta part de la sessi es dedica fonamentalment a conixer les normes familiars
sobre el consum de drogues, a saber si els fills i les filles les coneixen i a oferir estratgies
per incorporar-les.
Aquesta part de la sessi es pot preparar partint de la informaci que la famlia va donar a
la sessi dacollida quan es van explorar els factors de risc i els factors de protecci. Per
tant, abans de fer la sessi amb la famlia, s recomanable revisar aquella sessi, i tamb
considerar la informaci rellevant que hagi sorgit en les sessions amb el menor.
En el cas que el posicionament familiar cap al consum de drogues sigui difs, s convenient
demanar a la famlia aclariments amb preguntes del tipus:
Shan establert normes en la seva famlia en relaci amb el tabac, lalcohol i la resta de
drogues? Quines sn aquestes normes? Es pot fumar cnnabis a casa? Qu passa si el
fill o la filla fuma a casa? Li diuen alguna cosa? Qu? Qu passa si sabem que fuma fora
de casa, quan surt o amb els amics i amigues?
Es pot introduir informaci relativa a les normes del consum de drogues dels fills i filles. Una
vegada es coneix la normativa familiar respecte al consum de drogues, conv plantejar a
les famlies fins a quin punt el fill o la filla coneix aquestes normes i quina credibilitat els
confereix.
Per exemple, es poden fer preguntes com ara les segents:
Pensen que els seus fills o filles tenen prou clares les normes familiars sobre el consum
de drogues? Entenen els seus motius? Respecten les normes? Qu passaria si les incomplissin?
A partir daqu, es va emfatitzant la necessitat de comunicar als fills i filles aquestes normes.
La informaci de la Fitxa 1 | professional. Informaci bsica per transmetre a la famlia (pg.
88), referida a la posici familiar respecte al consum de drogues pot servir de guia per transmetre la informaci daquest apartat.
i comiat.
5 min
Una vegada sacaba la sessi es fa un resum del que sha parlat, recordant els missatges
clau, i es demana a la famlia si vol comentar alguna cosa o si li queda algun dubte. Si es
considera adient, es poden proporcionar materials informatius per completar la informaci
que ha sortit durant la sessi.
Finalment, sacaba concretant la propera sessi i sacomiaden.
Fitxa 1 | professional. mbit 1. Famlies

Informaci bsica per transmetre a la famlia (1).
Aquest annex cont informaci bsica sobre les drogues, el cnnabis i la importncia de
tenir i transmetre una posici familiar sobre el seu consum. La informaci est extreta i
adaptada del programa MONEO,26 un programa deducaci familiar per a la prevenci de
les drogodependncies.
Informaci bsica sobre les drogues i el cnnabis

Qu sn les drogues?
Les drogues sn substncies que es caracteritzen per la seva capacitat de modificar la
conducta, lestat dnim i/o la manera de percebre la realitat, mitjanant lacci que exerceixen sobre el cervell. La manera com es prenen (fumades, injectades, etc.) varia en funci
de la substncia, la preparaci, els costums locals i els efectes buscats. Sempre, per, la
substncia arriba a la sang (a travs dels pulmons, de les mucoses, etc.), des don passa al
cervell per produir els seus efectes.
Qu s la dependncia?
El consum persistent duna droga pot provocar una situaci en la qual la persona experimenta un fort impuls a repetir-ne el consum, fins al punt de condicionar la seva conducta i
les seves activitats habituals (amb les amistats, la famlia, els estudis, les aficions, etc.).
Aleshores, es diu que la persona t dependncia daquella droga.
Totes les drogues poden generar dependncia, si b la intensitat amb qu es manifesta i la
probabilitat que aix passi varia duna substncia a una altra. Si atenem noms les caracterstiques de la substncia, lherona i el tabac tenen un potencial molt alt de generar dependncia, i s molt ms baix, per exemple, el del cnnabis.
Tanmateix, les caracterstiques bioqumiques de les substncies no sn lnic factor implicat
en el desenvolupament de la dependncia. Tamb hi intervenen la freqncia i la intensitat
del consum, la via dadministraci, la motivaci per prendre-la (hi ha ms risc si es pren per
ajudar a superar dificultats, com ara la manca dhabilitats socials), a ms daltres aspectes
(maduresa de la persona, predisposici gentica, etc.).
Qu s la tolerncia?
Consumir repetidament una droga pot conduir a una situaci en la qual cal prendren quantitats creixents per tal dexperimentar els mateixos efectes que abans saconseguien amb
dosis ms petites. Aix s degut al fet que la persona ha desenvolupat tolerncia. s el
reflex duna manera de consumir perjudicial, que provoca falsa sensaci de seguretat en les
persones consumidores i incrementa els riscos de dependncia.
A ms del risc de dependncia, prendre drogues pot comportar altres problemes no

menys importants, com ara accidents, infeccions i malalties, reaccions agudes, etc. Alguns
riscos sincrementen molt pel fet de consumir dues o ms drogues alhora.
Tot i que com ms freqncia, o ms intensitat de consum, ms risc, alguns problemes (p.ex.,
accidents) poden ser resultat dun consum ocasional o experimental. Daltres, en canvi, tenen
relaci amb el consum habitual (p.ex., cncer de pulm en el cas del consum de tabac).
Quins sn els factors de risc per al consum de drogues?
El fet que la famlia tingui actituds i conductes favorables a ls de drogues. La probabilitat
que els fills o filles prenguin drogues s ms alta si el pare o la mare en prenen o si perceben que qualsevol dambds t actituds positives o ambiges cap a les drogues. En
aquests casos, la famlia no sol establir normes i lmits sobre el tema.
Les prctiques educatives i de gesti familiar pobres i inconsistents. En sn exemples: la sobreprotecci o el distanciament; tenir poques aspiracions envers el nivell educatiu dels fills i
filles; no definir expectatives en relaci amb la seva conducta; tenir poca o mala comunicaci amb els fills i filles; no supervisar el que fan; aplicar una disciplina molt severa o inconsistent.
Viure en una famlia on hi ha pocs lligams afectius. Lexistncia de conflictes intensos i
persistents entre els membres de la famlia i/o el fet de no aportar suport emocional als fills
i filles afavoreix lestabliment de futures conductes dabs de drogues.
Comenar molt aviat a prendre drogues. Com ms aviat es comena a prendre drogues
(de qualsevol mena), major s la intensitat i la freqncia del seu consum posterior, i major
la probabilitat de passar a consumir altres drogues i de desenvolupar problemes de dependncia.
Tenir amistats que prenen drogues. Certament hi ha relaci entre el fet de consumir drogues i tenir amics i amigues que tamb en prenen. Ara b, sembla que ms que una influncia dels consumidors sobre els no-consumidors, el que hi ha s un procs recproc.
Experimentar fracs escolar. El fracs escolar augmenta el risc ds de drogues durant
ladolescncia. Tanmateix, laptitud intellectual no t relaci directa amb labs de substncies.
Sentir-se poc vinculat amb lescola i amb altres instncies socialitzadores. Hi ha una relaci inversa entre labs de drogues i el grau dintegraci escolar. A ms, quan la vinculaci
amb els recursos i els espais de socialitzaci s escassa, es fa ms probable tenir amics
problemtics i tenir conductes no normatives.
Lexistncia de lleis i normes socials favorables al consum de drogues. Una legislaci permissiva i favorable als interessos econmics dels negocis vinculats a les drogues, aix
com una tolerncia social elevada cap al seu consum tenen un efecte afavoridor del consum de drogues.
El fet que les drogues siguin fcilment accessibles. Relacionat amb lanterior, s un fet
mpliament constatat que com ms disponibilitat i accessibilitat (punts de venda, preu,
restriccions dhorari o dedat, promoci, etc.), major consum, tant per a les drogues legals
com per a les illegals.
Viure en un entorn social molt desafavorit (desorganitzaci comunitria). La manca de serveis comunitaris i la feblesa dels lligams socials augmenten el risc de consumir drogues.
Els canvis culturals molt sobtats redueixen la capacitat de les famlies per transmetre valors prosocials als fills i filles i provoquen un deteriorament del paper socialitzador del context social proper (famlia, barri, xarxa social, etc.).
Viure en situaci dextrema pobresa. La pobresa per se no constitueix un factor de risc per
a ls de drogues, a menys que sigui extrema i sacompanyi daltres problemes personals
i familiars. Amb tot, les situacions de clar desavantatge social (pobresa, males condicions
dhabitatge, etc.) comporten un major risc de conductes problemtiques.
Certes caracterstiques gentiques i psicolgiques. Hi ha caracterstiques gentiques que
poden predisposar a labs de drogues. El mateix passa amb certes variables psicolgiques, com ara la tendncia a cercar sensacions o la dificultat per controlar els impulsos.
Quins sn els factors de protecci per al consum de drogues?
Els lligams afectius forts i les prctiques educatives correctes i adequades. Els vincles
emocionals familiars positius, lestabliment duna normativa familiar clara i la supervisi de
la conducta i les activitats dels fills i filles (amistats, estudis, activitats extraescolars, etc.)
protegeixen del risc dabusar de les drogues.
Malgrat una creena molt estesa sobre la manca de capacitat dinfluncia dels pares i mares sobre els i les adolescents, hi ha estudis que indiquen el contrari: que als fills i filles els
importa fora la relaci amb els seus progenitors i semblen disposats a adaptar la seva
conducta a les expectatives de la seva famlia.
Tenir un bon rendiment escolar i vincular-se amb instncies socialitzadores. Tenir una relaci positiva amb lescola, un bon rendiment escolar i expectatives de continuar estudis
superiors sn factors que protegeixen del consum de drogues, com tamb ho fa el fet
destablir vincles amb institucions o espais de socialitzaci i prendre part activa en les seves activitats (culturals, esportives, etc.).
Certs aspectes individuals i variables psicolgiques. Tenir habilitats socials, sentiments
dautoeficcia, capacitat dadaptaci als canvis o actituds prosocials redueix la probabilitat de consumir i abusar de les drogues.
Lexistncia de lleis i normes socials contrries a labs de les drogues. Pel que fa a les
drogues legals, se sap que laugment de preus, les limitacions a la venda per raons dedat,
la restricci dels punts i horaris de venda i dels espais pblics de consum tenen efectes
reductors sobre els consums.
Qu s el cnnabis?
El cnnabis s una planta que cont THC (delta-9-tetrahidrocannabinol), el principi actiu de
lhaixix i la marihuana. El primer sobt de la resina de la planta, que un cop premsada forma
una pasta compacta i marronosa (lanomenen xocolata, costo, etc.). Es fuma barrejat amb
tabac (porros, canutos, etc.). La marihuana (herba, maria) s una mescla de flors, fulles i
tiges de la planta, assecades i triturades, que tamb es fuma.
En diversos pasos, incls el nostre, el cnnabis s avui motiu de controvrsia entre les
autoritats i certs grups que en reivindiquen la legalitzaci. El fet que alguns dels seus com-
ponents tinguin utilitat teraputica ha avivat el debat. Tanmateix, del fet que una substncia
tingui utilitat teraputica no es desprn necessriament que sigui inncua.
El cnnabis s un depressor del sistema nervis que, en certes circumstncies, es comporta com un estimulant, intensificant o modificant la manera de veure i sentir les coses. Provoca sequedat de boca, augment de la freqncia cardaca, suors, vermellor dels ulls (amb
caiguda de la parpella), a ms dalteracions lleugeres de la coordinaci, la memria i la
capacitat de concentraci.
Subjectivament, els efectes depenen de la personalitat, les expectatives, lentorn, etc. En
general, inclouen sensaci de benestar, amb tendncia a veure la part cmica de les coses,
i alteracions lleugeres de la percepci (la msica, els colors, el pas del temps, etc.).
Desprs, sovint es t gana i sexperimenta tranquillitat. Altres cops, la intoxicaci provoca
somnolncia, passivitat i indiferncia per lentorn. Tamb pot provocar ansietat i ideaci
paranoide (p. ex., es riuen de mi).
El consum repetit genera rpidament tolerncia. Tamb pot generar dependncia, tot i que
aquest risc s menor amb aquesta substncia que amb daltres. Sovint es diu que fumar
cnnabis pot dur a prendre altres drogues ms perilloses. Tanmateix, no hi ha evidncies
que provin que indueixi, directament, a consumir altres drogues.
El consum regular pot provocar problemes respiratoris, provocats tant pels derivats del
cnnabis, com pel tabac amb qu sol barrejar-se. La seva pauta de consum habitual (aspiraci profunda, retenci del fum, escurar al mxim la cigarreta, fumar sense filtre) agreuja
aquest risc.
Pel que fa al risc daccidents pel fet de conduir sota els seus efectes, les alteracions de la
coordinaci i de la percepci que provoca fan pensar que sincrementa, malgrat la manca
destudis cientfics concloents. Tamb cal tenir en compte que, quan es pren cnnabis,
sovint es prenen tamb altres drogues. Aix implica sempre ms risc, i no sols pel que fa a
la conducci. Barrejat amb alcohol, per exemple, pot provocar una lipotmia per baixada de
tensi.
Fumar cnnabis regularment pot afectar la memria i dificultar laprenentatge. A ms, el
consum habitual o intens implica un risc de patir trastorns psiquitrics, que en certs casos
poden fer-se crnics. No s clar, per, si aix, que s poc freqent, val per a tothom o noms
per a les persones predisposades a patir problemes mentals.
NOTA: La informaci sobre el cnnabis es pot ampliar amb els continguts de la Fitxa 2 | professional. Exemples de missatges per
treballar els determinants conductuals durant la conversa guiada, de lmbit 1 de les sessions amb els menors (pag. 43). En especial, la referida a la percepci de risc, les creences sobre les conseqncies negatives del consum de cnnabis i, tamb, la inclosa en les creences normatives.
Informaci bsica sobre la posici familiar respecte al consum de drogues

s important establir normes familiars sobre ls de cnnabis?
Hi ha temes importants per a la vida dels fills i les filles sobre els quals de vegades resulta
ms difcil parlar i establir normes de conducta. Ns un exemple el consum de tabac, alcohol i altres drogues. Tanmateix, cal que els fills i filles tinguin clares les normes familiars
sobre aquests temes, perqu, en cas contrari, augmenta la probabilitat que presentin conductes inapropiades, com ara fumar o beure alcohol quan sn molt joves, emborratxar-se,
provar drogues illegals, etc.
El consum de drogues illegals sovint preocupa els pares i les mares. Sol iniciar-se durant
ladolescncia. De fet, la major part dels adults que actualment consumeixen regularment
aquestes substncies van comenar a fer-ho abans dels 18 anys. Per aix s important
retardar al mxim linici de les conductes de consum de drogues. Per exemple, els nois i les
noies que comencen molt joves a fumar i/o a beure alcohol tenen ms probabilitats de provar i consumir altres drogues quan siguin ms grans. Per tant, si sevita el consum de jove,
es redueix tamb el risc darribar a consumir altres drogues en el futur.
Molts dels factors que poden contribuir a fer que un adolescent comenci a prendre drogues
tenen relaci amb la famlia, com ara el fet que els pares tamb en prenguin, o que no hagin
establert normes sobre el tema.
Per tant, en la famlia shan de tenir clars els criteris sobre all que els fills i filles poden o no
poden fer amb el consum de drogues. No es pot esperar que actun dacord amb les expectatives dels seus pares i les seves mares, a menys que aquests nhagin definit i comunicat les normes familiars.
Lnica manera dassegurar-se que els fills i filles coneixen les normes familiars s parlar-ne
clarament i obertament.
En quins moments s ms oport parlar amb els fills i filles sobre drogues?
Cal escollir els moments adequats per fer-ho. No tindria sentit parlar-ne contnuament o
sense motiu. En general, s adequat parlar sobre drogues amb els fills i filles:
Quan el tema sorgeix espontniament (com ara arran duna notcia).
Si fan preguntes sobre el tema. Cal respondre sempre les seves preguntes.
Sempre que un motiu ho justifiqui. Per exemple, en aquest cas, arran de la denncia del fill
o filla per consum o tinena de drogues en espais pblics.
3.2. mbit 2 | Pautes educatives | Famlies

Durada de
les sessions:
Individuals:
1 hora
Grupals:
2 hores
Tipus: Intervenci familiar

Aprendre estratgies per millorar la comunicaci amb els fills i filles.
Aprendre a afrontar els conflictes familiars.
Aprendre a establir normes, comunicar-les als fills i supervisar la seva conducta.
Desenvolupament de la sessi individual

En el segon mbit es treballen pautes educatives per millorar la comunicaci familiar, reduir
els conflictes familiars i establir normes i lmits. Tot i que en aquesta guia es proposa treballar aquestes pautes, cada professional pot prioritzar les que sn ms necessries per a
cada famlia.
Conv tenir present que un dels determinants clau amb els menors s que rebin suport
social. La famlia s un dels agents principals per proveir daquest suport i, per tant, les
pautes educatives que es proposen en aquesta sessi tenen lobjectiu de guiar el procs
perqu la famlia ho aconsegueixi.
sessi individual:
Tasques
Temps
5 min
2 | Estratgies per millorar la comunicaci familiar.
20 min
3 | Pautes per afrontar els conflictes familiars.
10 min
4 | Pautes per establir normes i lmits.
20 min
5 min

informaci que el professional pot transmetre, les orientacions metodolgiques i els materials necessaris.
1 | Benvinguda i presentaci.
5 min
Se saluda la famlia i sinicia un dileg informal preguntant com ha anat des de la trobada
anterior. A continuaci, es fa un breu recordatori de la darrera sessi i sexpliquen els objectius i els continguts daquesta.
2 | Estratgies per millorar

la comunicaci familiar.

20 min
Gaudir duna bona comunicaci s molt important. Afavoreix la cohesi familiar i la bona relaci entre els membres, fa possible lajuda mtua i permet exercir duna manera ms efica
lacci educativa de pares i mares. Per aix, aquesta part de la sessi es pot iniciar fent unes
reflexions al voltant de les funcions que t la famlia i de la importncia que t desenvolupar
una bona relaci familiar, partint de les opinions i les valoracions que fan els pares i les mares.
Per estimular la participaci de la famlia es poden fer preguntes com ara les segents:
Com valoren la relaci que tenen amb el seu fill o la seva filla? Quines sn les seves
funcions com a pares i mares? Amb quina freqncia conversen amb el seu fill o filla?
Quin tipus de converses acostumen a tenir amb el seu fill o filla? Quins temes pensen
que sn importants tractar amb els fills o filles?
A mesura que el pare i la mare van parlant, es pot introduir la informaci relativa a la comunicaci familiar que hi ha a la Fitxa 1 | professional. Informaci bsica per transmetre a la
famlia. mbit 2 (pg. 96).
3 | Pautes per afrontar els
conflictes familiars.

10 min
Una vegada que shan comentat aspectes relacionats amb la comunicaci familiar, es poden
abordar les maneres dafrontar els conflictes en el si de la famlia. Les relacions satisfactries i els lligams positius familiars actuen com a factors de protecci per al consum de
drogues. En canvi, les relacions familiars conflictives i la incomprensi dels progenitors cap
als fills i filles constitueix un factor de risc.
s important transmetre que cal limitar els conflictes familiars ja que poden afectar negativament la qualitat de les seves relacions i comportar el deteriorament de la comunicaci.
Per abordar aquestes qestions es poden fer preguntes del tipus:
En general, quins sn els orgens dels conflictes familiars? Com acostumen a resoldres
els conflictes familiars? Com valoren la qualitat de la relaci amb el seu fill o filla?
A la fitxa de professionals: Informaci bsica per transmetre a la famlia. mbit 2 (pg. 96)
hi ha informaci per orientar pautes educatives per afrontar els conflictes familiars.
4 | Pautes per establir
normes i lmits.

20 min
Tamb es poden abordar les maneres destablir normes i lmits perqu tenen una funci
reguladora i faciliten la convivncia familiar. A vegades, lestabliment de normes es fa duna
manera autoritria o sobreprotectora i t efectes negatius en els fills i filles. Per hi ha algunes indicacions que poden ser tils per generar un sistema de normes familiars que puguin
ser integrades en el sistema de valors dels fills i les filles. Per parlar daquestes temtiques
es poden plantejar preguntes amb la famlia del tipus:
Tenen normes familiars? Quin tipus de normes sn? Acostumen a complir-se? Els fills o
filles coneixen les conseqncies de lincompliment dalguna daquestes normes? Sapliquen les sancions estipulades? Supervisen la conducta dels seus fills i filles?
A la Fitxa 1 | professional. Informaci bsica per transmetre a la famlia. mbit 2 (pg. 96)
hi ha informaci sobre pautes per establir normes i lmits.
i comiat.
5 min
Una vegada sacaba la sessi es fa un resum del que sha parlat, recordant els missatges
clau, i es demana a la famlia si vol fer algun comentari o si t algun dubte. Si es troba adient,
es poden proporcionar materials informatius per completar la informaci que ha sortit durant
la sessi.
Finalment, sacaba concretant o recordant la data de la sessi de tancament.
Fitxa 1 | professional. mbit 2. Famlies

Informaci bsica per transmetre a la famlia (2)
Aquest annex cont informaci bsica sobre pautes educatives familiars. La informaci est
extreta i adaptada del programa MONEO27 i del programa PROTEGO.28
Informaci bsica sobre comunicaci familiar

Quines sn les funcions educatives de la famlia?
La major part dels pares i mares volen que els seus fills i filles, quan esdevinguin adults,
estiguin preparats per viure duna manera harmnica i participativa en societat, siguin capaos dactuar de manera autnoma dacord amb els seus valors i conviccions i gaudeixin
dun estil de vida saludable.
Per fer realitat aquests objectius, han de dur a terme una important acci educativa sobre
els fills i filles, bona part de la qual es basa en lexercici equilibrat de les funcions de suport
i de control.
Funci de suport. Orientada a donar resposta a les necessitats bsiques dels fills i filles,
tant pel que fa al seu benestar fsic (aliment, vestit, aixopluc), com a lexpressi dafecte,
comprensi i aprovaci.
Funci de control. Des que els fills i filles sn ben petits, els pares i mares intenten exercir
certa disciplina i s aix com aprenem certes regles de funcionament de la vida diria.
Moltes de les dificultats a qu han de fer front els pares i mares en leducaci dels fills i filles
passen per trobar un punt dequilibri entre aquestes dues funcions:
Una famlia que noms doni suport, per que no exerceixi cap control, estar sobreprotegint els fills i filles.
Una famlia que noms exerceixi control, per que no ofereixi prou suport, estar actuant
de manera repressiva i autoritria.
Oferir suport i control de manera equilibrada fa que la famlia sigui enfortidora, la qual cosa
ajuda que els fills i filles adquireixin autonomia i, alhora, responsabilitat.
Com afavorir la comunicaci familiar?
Tenir una comunicaci franca i oberta i una relaci dintimitat i confiana amb els fills i filles
depn molt de la conducta dels pares i mares. Per a aix, conv:
Buscar espais i oportunitats per parlar amb els fills i filles. Un primer pas per fer-ho consisteix a preguntar-se: Tinc un temps i un espai habitual per parlar amb els fills i filles? Hi ha
moments en qu estic especialment accessible per estar amb ells? Si la resposta a aquestes preguntes s negativa, cal intentar trobar-los.

Prestar-los atenci i fer que se sentin escoltats. Deixant-los parlar sense interrompre i
sense donar consells immediatament. Parafrasejant per comprovar que hem ents b el
seu missatge. Mostrant-los atenci amb gests: mirant a la cara, assentint amb el cap, etc.
Procurant comprendre els seus punts de vista (sense que aix impliqui haver de compartir-los). Recordar que mostrar inters real per les coses que interessen o preocupen els
fills i filles s el primer pas per poder parlar amb ells de les coses que preocupen els pares
i les mares.
Demostrar-los que poden expressar les seves inquietuds, sentiments i opinions sense
por a ser ridiculitzats ni recriminats. Tant sobre coses banals (msica, roba, etc.) com importants (amics, estudis, drogues, sexualitat). Cal evitar comentaris com ara: Canvies
de parella cada mes i cada cop et deprimeixes com si hagus estat lamor de la teva vida.
No hi ha qui tentengui!.
Estar preparats per escoltar coses que preferirem no haver sentit. Si passa aix, en
comptes denfadar-nos, val ms respirar fondo i prendre conscincia dels nostres sentiments, duna manera constructiva. Per exemple: No mesperava pas que fes aix! Estic
sorprs, indignat i preocupat alhora! De tota manera, grcies que ho ha comentat puc parlar amb ell del tema.
Prendre els pares la iniciativa, si cal. Fent-los preguntes, o parlant-los de nosaltres i de
les nostres coses (sense allargar-nos gaire). Per exemple: En tornar de la feina el pare podria comentar al fill Avui he tingut un dia molt dur, perqu (aix i all). I tu, qu has fet
avui? On has anat desprs de classe?. Aix pot donar peu a continuar preguntant ms
coses, com ara I qui ms hi ha anat? I com s que dius que no penses tornar a anar amb
ells?.
Quins sn els hbits comunicatius positius?
Quan parlem
1. Definir de manera clara el motiu de conversa o preocupaci: Has fet campana, Has
susps cinc assignatures i/o qu esperem que faci laltra persona: No posis el volum
de la tele ms alt del 3, i desprs de sopar, baixa les escombraries en comptes de
Portat b mentre som fora.
2. Tractar un sol tema cada vegada. No barrejar temes.
3. Centrar-nos en el present, sense remoure el passat.
4. Utilitzar la primera persona per referir-nos al problema, explicant com ens sentim:
Estic molt preocupat pel fet que hagis susps el mateix que el trimestre anterior.
5. Comprovar si laltra persona ens entn. Si no ens ha ents b, tornar a explicar el mateix amb altres paraules.
6. Animar laltra persona a donar el seu punt de vista o opini.
Quan escoltem
1. Escoltar laltra persona amb atenci.
2. Expressar que prestem atenci: assentint amb el cap, mirant a la cara, etc.
3. Procurar comprendre laltra persona, qu diu i com se sent.
4. Resumir de tant en tant el missatge de laltra persona per indicar que lescoltem i
comprovar que lhem ents b: Si ho he ents b, et preocupa la reacci dels teus
amics quan els diguis que has de marxar perqu els teus pares....
Quins sn els hbits comunicatius negatius?
Quan parlem
1. G
eneralitzar: Tu sempre, Tu mai, Ni estudies, ni ajudes a casa, ni res.
2. Criticar la persona, en comptes de la seva conducta: No has fet els deures i tampoc
no has fet el teu llit, en comptes de: Ets un gandul.
3. Cridar, aixecar la veu per fer-nos sentir.
4. Acusar, culpar, insultar, avergonyir, amenaar, retreure, ridiculitzar: Em matars a
disgustos, Ximpleries, No saps qu dius.
5. E
ndevinar, pressuposar: Ja s que tu... o Tu el que voldries s que....
6. Usar el sarcasme o la ironia: Fins i tot tu ho hauries pogut fer.
Quan escoltem
1. Pensar en altres coses mentre ens parlen (p. ex., la llista de la compra, la feina, etc.).
Intentar posar atenci a dues coses alhora: el que ens estan dient i una altra activitat
que requereix la nostra atenci (cuinar, fullejar el diari, el telenotcies, etc.)
2. M
ostrar impacincia. Interrompre. No deixar acabar de parlar.
Informaci bsica sobre com afrontar els conflictes familiars

Quins sn els orgens dels conflictes familiars?
La relaci pares-fills s una font de conflictes potencials molt variats. Els ms freqents i
ms intensos es donen per la funci de control dels pares sobre la conducta dels fills i els
intents daquests per eludir aquest control.
Quines sn les conseqncies dels conflictes familiars?
Quan es produeix una discussi s freqent deixar-se portar per les emocions que se senten en aquell moment. Tanmateix, aix t unes conseqncies:
Latenci se centra en els insults, els retrets, les amenaces, etc., en comptes de fixar-se
en la conducta que molesta.
Augmenten el disgust i les reaccions negatives: irritaci, explosi de rbia, aplicaci de
cstigs desproporcionats i, incls, tristesa, parlisi, i no fer res.
Es genera ressentiment i distanciament entre uns i altres.
Com afrontar les emocions negatives davant dels conflictes familiars?
Saber afrontar els sentiments de clera i les seves manifestacions s important. En cas
contrari, els conflictes familiars seran ms intensos i debilitaran el clima familiar.
El disgust, la rbia o la irritaci que ens pugui generar un conflicte sha dexpressar a laltra
persona per, de vegades, cal ajornar-ho fins haver redut la tensi. Aix doncs, quan se sent
molta rbia o molta tensi es poden seguir els passos segents per controlar els impulsos
abans de continuar la discussi:
1. Identificar els senyals personals dalarma. Cada persona ha daprendre a detectar els seus
senyals. Poden ser pensaments, sensacions, conductes i/o reaccions fisiolgiques.
2. Reconixer la irritaci i procurar reduir-la. Aprendre a dir-se expressions del tipus Aturat!
Mestic irritant quan es detecten senyals dalarma pot aturar la reacci en cadena que
porta a explotar de rbia.
3. Pensar en les conseqncies de perdre el control. Sentir-se molt malament, tenir vergonya i incrementar la sensaci dincapacitat per fer front als conflictes solen ser conseqncies molt habituals de la prdua de control.
4. Preguntar-se si hi ha algun motiu afegit per sentir-se tan irritat. Tenir un mal dia, un problema a la feina, sentir cansament, etc., poden incrementar ms la irritaci a la situaci i
sn motius externs al conflicte.
5. Intentar reduir el grau dirritaci. Aturar-se, retirar-se de la situaci, respirar fondo, prendres un moment per pensar, retirar la mirada de laltra persona, etc., poden ser estratgies
tils per reduir la rbia duna situaci conflictiva.
6. Avaluar la situaci i decidir el segent pas que cal fer. Cal decidir si continuar o no. Si la
irritaci prov noms de la discussi actual i es pot mantenir sota control, es pot intentar
solucionar el conflicte amb una bona comunicaci. En canvi, si hi ha altres motius i es
perceben dificultats per mantenir la calma s millor ajornar la discussi i tractar de relaxar-se.
7. Recompensar-se per haver mantingut el control. Si la situaci sha mantingut sota control
conv autorefoar-se. Missatges com ara: Ben fet!, Enhorabona, has pogut mantenir
la calma davant una situaci que era difcil, etc., sn importants per potenciar lautoestima dels pares i les mares i la seva autoeficcia per afrontar amb xit una situaci complicada.
Informaci bsica sobre normes i lmits

Qu sn les normes i els lmits?
Les normes indiquen els comportaments que els pares i mares esperen dels fills i filles. s
a dir, qu s acceptable i qu no ho s. En canvi, els lmits assenyalen fins on es pot arribar
i a partir de quan ja no s acceptable una conducta.
Per exemple, una norma familiar pot ser que els fills i filles no passin la nit fora de casa; un
lmit daquesta norma pot ser tornar a casa abans de mitjanit.
Com es poden aplicar normes i lmits tils?
Les normes i els lmits familiars ajuden a estructurar la conducta dels fills i filles, tot indicant
els comportaments que la famlia considera acceptables i els que no. Aix i tot, leducaci
no pot limitar-se a una mera imposici de normes i lmits. De fet, la tasca educativa dels
pares i les mares ha dorientar-se a aconseguir que els fills i filles desenvolupin un sistema
de valors propi i que adoptin conductes coherents amb aquest. Aix es pot afavorir aplicant
les pautes segents a lhora destablir normes i lmits:
1. Tenir clars els motius que justifiquen les normes que simposen i explicar-los, aix com les
conseqncies dincomplir-les. Fugir del perqu si, perqu ho dic jo i perqu sempre
sha fet aix.
2. Fonamentar i comunicar les normes en les conseqncies que sen deriven de complir-les
o incomplir-les per un mateix.
3. Procurar pactar les normes amb els fills i filles, i admetre modificar-les si aporten motius
raonables. Cal escoltar els seus arguments sobre les normes i estar oberts a modificar-les si aporten prou raons per fer-ho. No obstant aix, si no hi ha acord, els pares i les
mares han dassumir la seva responsabilitat i imposar les normes que considerin apropiades.
4. Relacionar responsabilitat i llibertat a lhora de pactar les normes.
5. Un cop fixada una norma, exigir sempre que es compleixi. I en cas dincompliment, aplicar sempre la sanci prevista.
6. Ambds progenitors han daplicar-les i actuar de la mateixa manera davant lincompliment.
7. Reforar el compliment de normes i lmits per parts dels fills i filles.
Com es poden comunicar les normes i els lmits?
Un exemple podria ser:
Volem parlar amb tu sobre (conducta sobre la qual es vol establir la norma) perqu spigues
com esperem que et comportis en relaci amb aquest tema. Nosaltres considerem que
(norma), perqu (motius de la norma). Aix doncs, pots (conducta dins dels lmits) per no
pots (conducta fora dels lmits). Si ho incompleixes, aleshores (sanci que saplicar). Tens
algun dubte? Hi ests dacord? (espai per a la negociaci).
Qu implica supervisar la conducta dels fills i filles?
Establir normes per als fills i filles s molt important. Per no nhi ha prou amb imposar, duna
manera adequada, normes i lmits sensats. A ms, cal comprovar el seu compliment a casa,
a lescola, al carrer, amb les amistats, al barri, etc. La supervisi permet tenir un millor coneixement de la conducta dels fills i filles i els fa saber que els seus progenitors sinteressen
i estan al cas don sn i qu fan al llarg del dia.
Supervisar els fills i filles s ms fcil i efica quan els pares i mares no els amaguen que ho
fan, els pregunten de tant en tant sobre la seva conducta i la dels seus amics i amigues
(sense caure en interrogatoris), comproven, de tant en tant, si els fills i filles fan de deb all
que diuen i acostumen a parlar amb altres persones que tenen contacte directe o indirecte
amb ells (docents, altres pares i mares, etc.).
Qu es pot fer davant lincompliment de normes i lmits?

En fixar les normes cal preveure la sanci que sha daplicar en cas dincompliment i comunicar-ho. Per tamb cal acceptar que, fins a cert punt, incomplir normes o lmits s normal.
Tanmateix, sempre que ho fan cal imposar una sanci. No fer-ho, o fer-ho unes vegades s
i daltres no, far que incompleixin les normes ms sovint.
Hi ha maneres raonables, sensates i efectives de sancionar lincompliment de les normes
per part dels fills i filles:
Cstigs petits, que es puguin complir, per de manera coherent.
Preveure sancions proporcionals a la gravetat de la conducta. Quan sn molt severes solen ser perqu shan improvisat quan sestava molt enfadat.
Relacionar la sanci amb la conducta que la motiva.
No castigar tota la famlia.
Buscar lefectivitat de la sanci. Per exemple, retirar o limitar un privilegi valorat pels menors que estigui sota el control dels pares i mares.
Qu fer quan les normes es compleixen?
Quan els fills i filles es mostren responsables i compleixen les normes, els pares i mares han
de reforar aquesta conducta. Aix es pot fer mitjanant el reconeixement verbal, la qual
cosa, a ms, fa ms fcil poder fer preguntes. Per exemple: Estem contents de veure que
no ens vam equivocar quan vam pensar que eres prou responsable per sortir de nit i tornar a
casa a lhora pactada. Ahir, fins i tot vas tornar abans. Tho vas passar b, per? Qu vreu fer?.
4. Sessi de tancament | Unitat familiar

Durada:
30 minuts
Tipus: Intervenci amb la unitat familiar (menor, pare, mare i/o tutor o tutora legal)
Objectius:
Fer un tancament del programa i de la mesura.
Avaluar el programa.
La darrera sessi s conjunta (pares i menor) i t lobjectiu de fer un tancament del programa, resoldre la mesura i fer una valoraci.
A la taula segent es detalla la seqncia temporal de les tasques que shan de fer a la sessi:
Tasques
Temps
2 min
2 | Resoluci de la mesura i revisi de la intervenci.
18 min
3 | Valoraci de la intervenci.
8 min
4 | Comiat.
2 min
A continuaci, sespecifica el desenvolupament de cada tasca de la sessi.

Cap material
2 min
Se saluda els assistents i sels convida a seure. En el cas que shagi fet alguna derivaci a
algun recurs es pot demanar com ha anat.
2 | Resoluci de la mesura, seguiment i revisi de la intervenci.
18 min
Es fa un resum de la intervenci i es recorda que pel que fa a la resoluci de la mesura, la

intervenci ha concls. Sinforma dels resultats i dels motius de la resoluci, tant si sn
satisfactoris com si no.
Per preparar aquesta part de la sessi, s recomanable tenir en compte les indicacions
sobre el tancament que es recullen a la Guia ASA. La mesura es pot incomplir per algun
dels motius que es van informar a la sessi dacollida: manca dassistncia a les sessions
(menor i/o famlia), manca dinters i implicaci en la intervenci de manera reiterada, incompliment de compromisos, etc.
A continuaci, es fa un resum del treball realitzat, es destaquen els objectius plantejats inicialment i els que shan assolit. Independentment de la resoluci, s important que el professional reforci el carcter educatiu de la mesura i laprofitament i el benefici que hagi
pogut tenir per a la famlia i per al menor. Conjuntament amb aquest resum, es lliura un in-
forme de tancament. La Guia ASA proposa un model que inclou la informaci mnima que
ha de tenir aquest informe:
Dades de la denncia
Dades de la persona menor
Dades de la persona que representa el menor
Professional del programa de referncia
Valoraci del compliment: satisfactori o no satisfactori
Signatura del professional de referncia
A continuaci, sinforma dels passos administratius que shan de seguir per comunicar la
resoluci de la mesura: linforme de tancament es remet a la persona que ha instrut lexpedient sancionador, juntament amb el full de sollicitud de suspensi definitiva o continutat
del procediment sancionador, i sindica lopci corresponent a la valoraci final del seguiment.
En aquest moment, tamb s important aclarir tant a la famlia com al menor tots els dubtes
que puguin sorgir sobre la continutat administrativa del procs. Tamb cal recordar ls
que es pot fer daquest programa en el futur i destacar-ne les limitacions en cas de reincidncia.
Un cop aclarit el procs relatiu a la mesura alternativa, s el moment de proposar un possible seguiment de la intervenci. Fer aquesta proposta dependr dels recursos que en cada
municipi sinverteixin en el programa, de les necessitats de cada menor i de la valoraci
professional. Per en cap cas no ha de ser una proposta adreada a tots els menors.
3 | Valoraci de la intervenci.
8 min
Abans de la sessi, el professional hauria delaborar els instruments per recollir aquesta
informaci. s convenient recollir informaci quantitativa i/o qualitativa amb la famlia i el
menor relativa a la qualitat de la intervenci. La qualitat es pot valorar preguntant sobre la
satisfacci, la utilitat i ladequaci de la intervenci.
Satisfacci. Algunes de les preguntes que es poden fer sn: Quina s la puntuaci global
de la intervenci?
Qu s el que ms ha agradat? Qu s el que menys ha agradat?
Quins sn els punts forts i els punts febles de la intervenci?
Recomanaria la intervenci a una persona que es trobs en la mateixa situaci? Etc.
Adequaci. Es pot preguntar:
Si els continguts que shan transms han estat clars / comprensibles...
Si les sessions educatives han estat interessants / tils ...
Si els materials oferts han estat clars / comprensibles ...
Si el nombre i/o la durada de les sessions ha estat adequat...
Si el professional ha transms la informaci amb claredat / professionalitat ...
Etc.
Utilitat. Es poden fer les preguntes segents:

Amb el menor
La participaci en aquesta intervenci lha ajudat a plantejar la seva relaci amb el cnnabis?
La intervenci lha ajudat a canviar la relaci amb el cnnabis?
La intervenci lha ajudat a prendre decisions en relaci amb el consum de cnnabis?
La intervenci lha apropat a recursos que poden ser beneficiosos en el futur?
Etc.
Amb els pares
La intervenci els ha donat eines educatives tils pel seu fill o la seva filla?
La intervenci els ha ajudat a reduir els conflictes familiars a casa?
La intervenci els ha ajudat a adonar-se de la importncia destablir unes normes familiars
sobre el consum de drogues?
Etc.
La Guia ASA proposa recomanacions i instruments que conv utilitzar per valorar la intervenci.
4 | Comiat.
2 min
Una vegada sacaba la valoraci, es tanca la sessi tot agraint la participaci en el programa. Abans, es demana si tenen algun dubte i el professional ofereix la seva disponibilitat
per aclarir qualsevol pregunta que pugui sorgir posteriorment a la sessi.
En cas que hi hagi una continuaci de la intervenci es concreta el dia i lhora de la segent
sessi. Seguidament, sacomiada els assistents.
Recursos complementaris
El professional ha de llegir prviament qualsevol font (material, web, etc.) que sadreci a un
jove i valorar si s pertinent per al seu nivell maduratiu i perfil de consum, la rellevncia del
seu contingut i el seu aspecte (llenguatge, imatges, etc.). A continuaci se citen alguns materials.
Recursos dirigits a menors

1. Materials grfics
Cannabing. Asaupam, 2011. Disponible a: http://asaupam.info/2011/07/cannabing/
Material en format de butxaca.
Que ruli. EdPac, 2011. Disponible a: http://edpac.cat/que-ruli-per-a-mans-properes-alcannabis/
Material en format de butxaca.
Cnnabis, qu cal saber-ne?. Promoci i Desenvolupament, 2006. Disponible a: http://www.
pdsweb.org/fullets-que-cal-saber-ne/
Fullets informatius.
La marihuana: Informacin para adolescentes. National Institute on Drug Abuse. Disponible a: http://www.coruna.es/servlet/Satellite?blobcol=urldata&blobheader=application%2F
pdf&blobheadername1=contentdisposition&blobkey=id&blobnocache=true&blobtable=Mu
ngoBlobs&blobwhere=1258124550381&ssbinary=true
Llibret informatiu.
2. Webs
Tu punto.org. Promoci i Desenvolupament. Disponible a: http://www.tupunto.org/?page_
id=130
Web informativa sobre drogues destinada a joves universitaris.
ElPep.info. EdPAC i WINC. Disponible a: http://www.elpep.info/
Web informativa sobre drogues dirigida a joves dentre 14 i 17 anys.
LaClara.info. EdPAC i WINC. Disponible a: http://laclara.info/
Web informativa sobre drogues dirigida a joves a partir de 18 anys.
Kolokon. Ayuntamiento de Portugalete. Disponible a: http://www.kolokon.com/
Web informativa sobre drogues i sexualitat.
Recursos complementaris 106
Con las drogas no te la juegues. Creu Roja Joventut i Ministeri de Sanitat i Consum. Disponible a: http://www.cruzroja.es/juego_drogas/
Web amb un joc interactiu per promoure actituds de responsabilitat envers les drogues
dirigit a joves dentre 13 i 18 anys.
Recursos dirigits a famlies

El professional ha de llegir prviament qualsevol material i valorar si s pertinent per a cada
famlia. A continuaci, se citen alguns materials que es poden distribuir:
Guia dorientaci per a les famlies. Diputaci de Barcelona, 2012.
http://controles.diba.cat/families/guia-dorientacio
Llibret informatiu que forma part del programa Controles?
Connecta amb els teus fills. Quan als pares ens preocupen els porros. Departament de
Salut. Generalitat de Catalunya, 2004. Disponible a: http://www20.gencat.cat/docs/canalsalut/
Home%20Canal%20Salut/Ciutadania/La%20salut%20de%20la%20A%20a%20la%20Z/D/
Drogues/05_enllasos_materials/connectafills_porros.pdf
Llibret informatiu.
8 equilibris: pares i mares que consumeixen alcohol i altres drogues. Departament de Salut.
Generalitat de Catalunya, 2011. Disponible a: http://www20.gencat.cat/docs/canalsalut/
Home%20Canal%20Salut/Professionals/Temes_de_salut/Drogues/documents/Arxius/8_
equilibris.pdf
Llibret informatiu dirigit exclusivament a pares i mares que consumeixen drogues.
Recursos dirigits a professionals

1. Programes de prevenci del consum de cnnabis i de drogues en general
THC, qu fer?. Promoci i Desenvolupament Social i Agncia de Salut Pblica de Catalunya,
2005. Disponible a: http://www.pdsweb.org/thc-que-fer/
Programa per prevenir el consum de cnnabis. Manual per als educadors i CD-Rom.
Sobre Canyes i Petes, XKPTS. Agncia de Salut Pblica de Barcelona, 2009. Disponible a:
http://www.aspb.cat/quefem/escoles/canyes-petes.htm
Programa per prevenir el consum de cnnabis per a 3r. dESO (14 i 15 anys). El programa
inclou material per al professor, per als alumnes i per a les famlies (sobre prevenci del
consum de cnnabis).
Construyendo Salud. Promocin del desarrollo personal y social. Ministerio de Educacin,
Cultura y Deporte, 2002. Disponible a: http://www.pnsd.msssi.gob.es/Categoria2/publica/
pdf/LUENGO1.PDF
Programa de prevenci de drogues per a alumnat de 1r. i 2n. dESO.
Unplugged. European Drug Addiction Prevention Trial. Disponible a: http://www.eudap.net/
Unplugged_HomePage.aspx
Programa europeu de prevenci de drogues per a alumnat de 1r. i 2n. dESO.
Recursos complementaris 107
Programa PROTEGO, Programa dentrenament familiar en habilitats educatives per prevenir

les drogodependncies. Promoci i Desenvolupament Social. Barcelona. 2001. Disponible
a: http://www.pdsweb.org/wp-content/uploads/Protego-Manual-CAT.pdf
Programa MONEO, Programa de prevenci familiar del consum de drogues. Promoci i
Desenvolupament Social, 2002. Disponible a: http://www.pdsweb.org/wp-content/uploads/
Moneo_catala.pdf
2. Guies didctiques dexposicions sobre drogues
Cnnabis, com ho vius? Agncia de Salut Pblica de Barcelona en conveni amb Promoci i
Desenvolupament Social, 2004. Disponible a: http://www.pdsweb.org/cannabis-com-ho-vius/
Exposici per informar sobre les conseqncies de ls del cnnabis i analitzar els factors
que influeixen en la decisi de fumar porros dirigida a joves a partir de 15 anys.
Sota pressi. Promoci i Desenvolupament Social, 2006. Disponible a: http://www.pdsweb.
org/sota-pressio/
Exposici al voltant de la pressi de grup i altres temes relacionats, com ara lassertivitat o
la presa de decisions dirigida a joves a partir de 14 anys.
3.Webs
Canal drogues. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. Disponible a: http://drogues.gencat.cat
Plan Nacional Sobre Drogas. Disponible a: http://www.pnsd.msssi.gob.es/
Observatorio Europeo de las Drogas y las Toxicomanas. Disponible a: http://www.emcdda.
europa.eu/
Farmacutica on-line. Collegi de Farmacutics de Barcelona. Disponible a: http://www.
farmaceuticonline.com/ca/el-medicament/607-cannabis
4. Informaci sobre drogues i gnere
Snchez, L. Gnero y drogas. Xunta de Galicia, 2009. Disponible a: http://www.pnsd.msc.
es/Categoria2/publica/pdf/GyD_DocumentoMarco.pdf
UNODC. Tratamiento del abuso de sustancias y atencin para la mujer: Estudios monogrficos y experiencia adquirida. Nova York: Nacions Unides, 2005. Disponible a: http://www.
unodc.org/docs/treatment/04-55686_ebook%20Spanish.pdf
Govern de les Illes Balears. Gua de Mujer y Drogodependencias, 2007. Disponible a: http://
www.pnsd.msssi.gob.es/Categoria2/publica/pdf/Mujer_Drogodependencias.pdf
Referncies bibliogrfiques
Agncia de Salut Pblica de Barcelona. Qestionari FRESC, 18, 2012. <http://www.aspb.cat/

quefem/docs/FRESC_2012_2n-batx-CFGM.pdf>
Agncia de Salut Pblica de Catalunya. Subdirecci General de Drogodependncies. Generalitat
de Catalunya. Guia de recomanacions per a la implementaci del protocol de prevenci
sobre drogues ASA (alternativa a la sanci administrativa), 2012.
Bartholomew, L. K.; Parcel, G. S. [et al.]. Planning health promotion programs: an Intervention mapping approach. 2a. edici. San Francisco: Jossey-Bass, 2006.
Bernabeu, J. Blog. <http://es.slideshare.net/jordibernabeu> [Consulta: mar 2014]
Bimbela, J. L.; Gorrotxategi, M. Herramientas para mejorar la adhesin teraputica del pa
ciente. El caso de la diabetes. Granada: Escuela Andaluza de Salud Pblica, 1992.
Bobes, J.; Calafat, A. Monografa Cannabis. Adicciones. Vol. 12, suplement 2, 2000.
Catalano, R. F.; Hawkins, D. The social development model: A theory of antisocial behaviour.
A: J. D. Hawkins [ed.]. Delinquency and crime. Current theories. Nova York: Cambridge University Press, 1996.
Comisin Clnica de la Delegacin del Gobierno para el Plan Nacional Sobre Drogas. Cannabis
II. Informes de la Comisin Clnica. Madrid: Ministerio de Sanidad y Poltica Social. Centro
de Publicaciones. Secretara General de Poltica Social. Delegacin del Gobierno para el
Plan Nacional Sobre Drogas, 2009. <http://www.pnsd.msc.es/Categoria2/publica/pdf/CannabisII.pdf>
Costa, M.; Lpez, E. Educacin para la salud: gua prctica para promover estilos de vida
saludables. Madrid: Ediciones Pirmide, 2008.
Duran, A.; Casado, M.; Garca, C.; Viaplana, M.; Pelez, E. Guia dhabilitats per al treball en
grup. De marxa sense entrebancs. Barcelona: Agncia de Salut Pblica de Barcelona, 2006.
Daz, J.; Garca, M. A.; Luque, F. Prevencin selectiva: Cribado e intervencin grupal breve con
adolescentes en riesgo de abuso de alcohol y otras drogas. Centro Provincial de Drogodependencias de Mlaga. Comunicacin oral. XLI Jornadas Nacionales, Sevilla, 3-5 dabril, 2014.
Goldstein, A. P.; Sprafkin, R. P.; Gershaw, N. J.; Klein, P. Habilidades sociales y autocontrol
en la adolescencia. Barcelona: Martnez Roca, 1989.
Gollwitzer, P. Implementation Intentions. American Psychologist, vol. 54, nm. 7 (1999),
pg.493-503.
Referncies bibliogrfiques 109
Green, L. W.; Wilson, A.; Lovato, C. Y. What changes can health promotion achieve and how
long do these changes last? The trade-offs between expediency and durability. Preventive
Medicine, vol. 15 (1986), pg. 508-521.
Green, L. W.; Kreuter, M. W. citat a Bartholomew, L. K.; Parcel, G. S. [et al.]. Planning health
promotion programs: an intervention mapping approach. 2a. edici. San Francisco: JosseyBass, 2006.
Klempova, D.; Snchez, A.; Vicente, J.; Barrio, G.; Domingo, A.; Suelves, J. M. [et al.]. Consumo
problemtico de cannabis en adolescentes espaoles de 14-18 aos. Validacin de escalas.
Madrid: Delegacin del Gobierno para el Plan Nacional sobre Drogas, 2009. <http://www.
pnsd.msc.es/Categoria2/publica/pdf/ConsProblematico_cannabis.pdf>
Kumpfer, K. L.; Turner. C. W. The social ecology model of adolescent substance abuse: implications for prevention. International Journal of the Addictions, 25 (4A), (1990-1991), pg.
435-463.
L arriba, J.; Duran, A.; Suelves J. M. MONEO. Programa de prevenci familiar del consum de
drogues. Barcelona: Promoci i Desenvolupament Social (PDS), 2002. <http://www.pdsweb.
org>
PROTEGO. Entrenament familiar en habilitats educatives per a la prevenci de les drogodependncies. Barcelona: Promoci i Desenvolupament Social (PDS), 2001. <http://www.
pdsweb.org>
L arriba, J.; Casado, M.; Acero, L. THC. Qu fer?. Barcelona: Promoci i Desenvolupament
Social (PDS), 2005. <http://www.pdsweb.org>
Leglye, S.; K arila, L.; Beck, F.; Reinaud, M. Validation of the CAST, a general population
Cannabis Abuse Screening Test. Journal of Substance Use, 12(4) (2007), pg. 233-242.
Leglye, S.; Pionteke, D.; Krause, L. Psychometric properties of the Cannabis Abuse Screening Test (CAST) in a French sample of adolescents, 2010.
Martnez, D. P.; Pallars, J. De riesgos y placeres. Manual para entender las drogas. Lleida:
Milenio, 2013.
Miller, W.; Rollnick, S. Motivational Interviewing: Preparing people to change addictive
behaviour. Nova York: Guilford Press. [Edici castellana: La entrevista motivacional. Preparar para el cambio de conductas adictivas. Barcelona: Paids, 1999]
Ministerio de Educacin, Cultura
personal y social, 2002.
Deporte. Construyendo salud. Promocin del desarrollo
National Institute on Drug Abuse. <http://www.pdsweb.org>; <http://www.drugabuse.gov/

drugs-abuse/marijuana> [Consulta: mar 2014]
Surez, H.; Ramrez, J. Sobre ruidos y nueces. Consumo de drogas legales e ilegales en la
adolescencia. Observatorio Uruguayo de Drogas. Junta Nacional de Drogas, 2011.
Organitzaci Mundial de la Salut (OMS). Carta dOttawa. Primera Conferncia Internacional
en Promoci de la Salut. Ottawa (Canad), 1986.
Referncies bibliogrfiques 110
Subsanar las desigualdades en una generacin. Alcanzar la equidad sanitaria actuando

sobre los determinantes sociales de la salud. Informe final de la Comisin sobre Determinantes Sociales. Buenos Aires: Ediciones Journal S. A, 2009.
Prochaska, J. O.; Diclemente, C. C.; Norcross, J. C. In search of how people change: Applications to addictive behaviours. American Psychologist, 47 (1992), pg. 1102-1114.
Sampl, S.; K adden, R. Terapia de estimulacin motivacional y cognitivo-conductual para adolescentes adictos a la marihuana. Barcelona: Ars Medica, 2004.
Snchez, L. Gnero y drogas. Xunta de Galicia, 2009. <http://www.pnsd.msc.es/Categoria2/
publica/pdf/GyD_DocumentoMarco.pdf>
Schweiger, I.; Gollwitzer, P. M. Implementation intentions: a look back at fifteen years of
progress. Psicothema, vol. 19, nm. 1 (2007), pg. 37-42.
Vallejo, M. A.; Ruiz, M. A. Manual prctico de modificacin de conducta. Vol. 1. Madrid:
Fundacin Universidad Empresa, 1993.
Manual prctico de modificacin de conducta. Vol. 2. Madrid: Fundacin Universidad
Empresa, 1993.
rea de dAtenci
a les Persones
Gerncia de Serveis de Benestar Social

Pg. de la Vall dHebron, 171
Recinte Mundet. Edifici Serradell Trabal. 4a planta
08035 Barcelona
Tel. 934 022 160
Fax 934 022 496
www.diba.cat/benestar
gs.benestars@diba.cat

Guia de Continguts de La Intervencióeducativa en Cànnabis

Загружено:

Сведения о документе

Оригинальное название

Авторское право

Доступные форматы

Поделиться этим документом

Поделиться или встроить документ

Параметры публикации

Этот документ был вам полезен?

Это неприемлемый материал?

Авторское право:

Доступные форматы

Guia de Continguts de La Intervencióeducativa en Cànnabis

Загружено:

Авторское право:

Доступные форматы

Guia de continguts

Marc teric i metodologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. Sessi dacollida i valoraci | Unitat familiar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2. Intervenci amb menors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3. Intervenci amb la famlia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4. Sessi de tancament | Unitat familiar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Marc teric i metodologia

Marc teric i metodologia 6

Lobjectiu de la intervenci educativa s aconseguir que, en el context dun espai de reflexi

1a sessi dintervenci amb

2a sessi dintervenci amb

Coneixements, creences i reforadors

Coneixement i creences sobre les drogues

model PRECEDE en intervencions individuals de salut.

1. Sessi dacollida i valoraci | Unitat familiar

2 | Informar i motivar ladhesi al programa.

4 | Analitzar els factors de risc i els factors de protecci amb la famlia.

5 | Analitzar els factors de risc i els factors de protecci amb el menor.

6 | Explorar el nivell i la intenci de consum de cnnabis amb el menor.

7 | Explorar els determinants per orientar la intervenci educativa amb el menor.

8 | Resoluci de dubtes, concretar cita per a la propera sessi i comiat.

9 | Resum de la sessi per part del professional.

A continuaci, sespecifica el desenvolupament de cada una de les tasques de la sessi,

Fitxa 1 | professional. Informaci personal del

Se saluda els assistents, sels convida a seure, el professional es presenta i, a continuaci,

2 | Informar i motivar ladhesi al programa.

Alhora, el professional ha de comunicar que la informaci que aportin ser tractada de

5 | Analitzar els factors

Fitxa 2 | professional. Guia per elaborar

Fitxa 4 | professional. Plantilles de correcci

Fitxa 1 | menor. Qestionari sobre el consum

7 | Explorar els determinants

Fitxa 3 | professional. Guia per explorar els

Conseqncies del consum

Accessibilitat (recursos assistencials)

guntar-los de nou i dedicar aquesta part de la sessi a explorar-ne uns altres.

8 | Resoluci de dubtes, concretar cita per a la propera sessi i comiat.

La Fitxa 5 | professional. Resum de lexploraci de les

Fitxa 1 | professional. Sessi dacollida i valoraci

Nom del menor:

Fitxa 2 | professional. Sessi dacollida i valoraci

Factor risc o factor protecci

Estructura familiar: amb qui viu i on

Qualitat de la relaci familiar:

Lmits: conductes sancionades.

Actituds del pare i de la mare envers

Consum de drogues a la famlia:

Absentisme: si falta a classe o a la

Rendiment acadmic i/o laboral: fa les

Motivaci per lestudi i/o per la feina:

Normes: horaris dentrada i sortida,

Factor risc o factor protecci

Activitats doci: tipus dactivitat, temps

Relacions amb la parella (si en t):

Relacions amb els iguals: tipus

Vinculaci amb instncies prosocials

Consum de tabac, alcohol o altres

Edat dinici ds de tabac, alcohol i/o

Inferior mitjana* Superior

Freqncia de consum de drogues.

Presncia de problemes de salut,

Presncia daltres conductes de risc

Presncia de trastorns del comportament

5 | Analitzar els factors

7 | Explorar els determinants

1.1.Freqncia de consum: nulla o ocasional

1.1.Freqncia de consum: freqent

1.1.Freqncia de consum: freqent