El gust per la lectura

A lentorn de dues novelles de Manuel de Pedrolo

Mecanoscrit del segon origen i Joc brut

Generalitat de Catalunya
Departament d'Ensenyament
Subdirecci General de Llengua i Plurilingisme
Servei d'Immersi i Acolliment Lingstics

SEMINARI

El gust per la lectura

1998-1999

A lentorn de dues novelles de Manuel de Pedrolo

Mecanoscrit del segon origen i Joc brut

CARME FORCADELL I LLUS

XAVIER VERNETTA GALLART

Revisi 2a edici (2013-2014): VICENT SANZ ARNAU

Tots els textos han estat reproduts

amb l'autoritzaci expressa
de les editorials corresponents

Els continguts daquesta publicaci estan subjectes a una llicncia de Reconeixement-No

comercial-Compartir 3.0 de Creative Commons. Sen permet cpia, distribuci i comunicaci
pblica sense s comercial, sempre que sen citi lautoria i la distribuci de les possibles
obres derivades es faci amb una llicncia igual que la que regula lobra original.
La llicncia completa es pot consultar a:
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/deed.ca

NDEX

Presentaci

Orientacions per al professorat

Objectius
Continguts
Criteris davaluaci

9
9
11

Mecanoscrit del segon origen (1974)

I. Abans de llegir

13

1. La tria dun llibre

15
2. A lentorn de Manuel de Pedrolo i de Mecanoscrit del segon origen
II. Comprensi

21

1. Quadern de la destrucci i de la salvaci. TT/1

1.1. Activitats orals
23
1.2. Activitats escrites
25
2. Quadern de la por i de lestrany. TT/2
3. Quadern de la sortida i de la conservaci. TT/3
4. Quadern del viatge i de lamor. TT/4
5. Quadern de la vida i de la mort. TT/5
6. s lAlba la mare de la humanitat actual?
III. Desprs de llegir

23

28
31
34
38
39

41

1. Lestructura narrativa
43
2. Lautor i el lector de Mecanoscrit del segon origen
IV. I per continuar, trieu una nova lectura

44
45

Joc brut (1965)

V. Abans de llegir

49

1. La novella policaca
51
1.1. La novella dintriga
53
1.2. La novella negra
58
2. Registres de llenguatge
61
3. La narraci i la descripci
63
3.1. La narraci
63
3.2. La descripci
65
4. A primer cop dull
68
5. A lentorn de Manuel de Pedrolo i de Joc brut

71

17

VI. Comprensi

75

1. Lestil narratiu
77
2. Lobra i el seu temps
78
3. La ciutat com a marc literari de la novella
4. La societat
81
VII. Desprs de llegir

83

1. Joc brut
85
2. Entorn social
86
3. Els protagonistes
87
4. El llenguatge de Joc brut
88
5. Treballem la narraci i la descripci
6. Treballem la narraci dintriga
VIII. I per continuar, trieu una nova lectura
Bibliografia

103

Solucionari

105

80

89
95
98

PRESENTACI
Aquesta proposta didctica, adreada als nois i noies dESO, s lactualitzaci del dossier
didctic que el Departament dEnsenyament va dedicar a les novelles Mecanoscrit del
segon origen i Joc brut, de Manuel de Pedrolo, dins el programa El Gust per la Lectura en
ledici 1998-1999. En conseqncia, reprodueix els plantejaments originals adaptant-los
quan s necessari a les possibilitats de les tecnologies de laprenentatge i el coneixement
actuals.
Manuel de Pedrolo s un dels autors ms rellevants de la literatura catalana contempornia
i, sens dubte, el ms llegit i conegut. Per aquest motiu, en aquest dossier es treballen
precisament dues de les seves obres ms populars: Mecanoscrit del segon origen i Joc brut,
que sn, en especial la primera, un punt de referncia per a ms duna generaci.
Considerem positiu que lalumnat que tot just descobreix la literatura catalana mantingui
aquest lligam literari amb les generacions que el precedeixen.
Si volem treballar dues de les seves obres ms llegides, Mecanoscrit del segon origen, amb
prop d1.400.000 exemplars venuts des de lany 1974, data de la seva primera edici, fins a
2012, nera una de les imprescindibles. Podrem dir que s la lectura que ha fet, en un
moment o altre, tota persona que avui tingui entre quinze i quaranta-cinc anys. Es tracta, ben
segur, duna novella present en totes les cases de Catalunya, en una o altra de les
nombroses edicions que se nhan fet.
Un dels objectius del nostre dossier s estimular la recuperaci de Mecanoscrit del segon
origen com a lectura escolar habitual. Daltra banda, la relectura de la novella ens ha
recordat el valor literari duna narraci innovadora, que mant alhora un model clssic de
composici, que defensa valors tics de validesa universal i que s tamb un text gil,
divertit i de fcil comprensi per a alumnes adolescents.
Tot i que la lectura de Mecanoscrit del segon origen s adequada a qualsevol edat a partir
dels dotze anys, hem preferit treballar-la pensant en alumnes dels primers cursos dESO i,
especialment, en aquells que tenen dificultats de comprensi escrita i no han desenvolupat
uns hbits de lectura que els permetin gaudir de la literatura. Recomanem que el treball
daquesta obra en lmbit acadmic es faci en el context del treball especfic de la
comprensi lectora. Molts dels exercicis proposats en aquest apartat sn activitats orals; aix
doncs, les instruccions per realitzar-los les haur de donar el professorat tamb de forma
oral. A linici de cada apartat hem assenyalat quines activitats van adreades directament als
alumnes i quines al professor, que ser qui les expliqui oralment.
Joc brut, si b s tamb una de les obres ms populars de Manuel de Pedrolo, no s ni de
bon tros un punt de referncia tan clar com Mecanoscrit del segon origen (o com Trajecte
final). De tota manera, lhem triada perqu presenta, tamb, una reflexi tica sobre la
condici humana, per des duna perspectiva narrativa i literria diferent. Joc brut sinclou
dins de la tradici de la novella detectivesca i, per tant, t caracterstiques molt diferents de
Mecanoscrit del segon origen o de Trajecte final, incloses tradicionalment dins del gnere de
la cincia-ficci.
Per treballar Joc brut ens adrecem a un lector ms madur, amb uns hbits lectors ja
adquirits, capa danalitzar lobra literria i, fins i tot, de produir textos de creaci
acceptables, a partir dun model o de forma lliure. En aquest sentit hem escollit els darrers
7

cursos dESO, i proposem la lectura de la novella en el context del treball al voltant de

lexpressi escrita.
Hem plantejat el dossier en dos apartats clarament diferenciats un per a cada novella,
encara que amb un tractament didctic com, que es pot entendre com a progressiu. En
lapartat dedicat a Joc brut es treballaran tamb els diferents tipus de novella policaca i les
caracterstiques de cadascun. Tamb es treballaran la narraci i la descripci, i sestimular
la producci de textos literaris.
Cada un dels dos apartats est estructurat en quatre parts. Abans de llegir serveix
dintroducci al text i a la figura de lautor, alhora que intenta en especial la segona part,
dedicada a Joc brut que el lector spiga fer s del bagatge cultural que ja posseeix per a
gaudir de la lectura de la novella i comprendre-la en profunditat. Comprensi cont
exercicis que cal fer parallelament a la lectura i que tenen com a objectiu millorar la
comprensi lectora, desenvolupar la capacitat de relaci entre all que es llegeix i altres
coneixements, i despertar la curiositat de saber a partir de les propostes argumentals i
temtiques de la novella. A Desprs de llegir es vol obrir pas a la reflexi sobre lobra i el
fet literari. Finalment, a Trieu una nova lectura es pretn estimular la lectura espontnia,
mitjanant una oferta de nous ttols que permetran a alumne de poder triar el que ms li
interessi.
Per a lelaboraci del dossier que teniu a les mans hem fet servir les edicions segents:
1. Mecanoscrit del segon origen. Barcelona: Educaula, 2009 (Educaci 62, 15).
2. Joc brut. Barcelona: Educaula, 2013 (Educaci 6, 21).
Tots els textos reproduts, doncs, provenen daquestes dues edicions. Els fragments daltres
obres corresponen a les edicions consignades a la bibliografia (cal tenir en compte que
aquestes edicions, que es van utilitzar en lelaboraci del dossier didctic, no coincideixen
amb les edicions suggerides en els apartats I per continuar, trieu una nova lectura, ja que
la llista de llibres ha estat actualitzada i, doncs, sn ms recents).
En fer la revisi, shan traslladat a un solucionari final unes poques respostes que
anteriorment apareixien dins dels apartats del dossier.

ORIENTACIONS PER AL PROFESSORAT

Objectius
1. Fomentar el gust per la lectura, valorant-la com a font de plaer, denriquiment personal i de
coneixement dun mateix i del mn, i consolidar hbits lectors.
2. Descobrir la lectura com una eina de creixement i enriquiment personals.
3. Valorar la llengua i la comunicaci com a mitj per a la comprensi del mn dels altres i
dun mateix, evitant qualsevol tipus de discriminaci i estereotips lingstics.
4. Identificar els elements que configuren una obra potica (temps, espai, personatges,
estructura, temes i argument) i analitzar-los.
5. Comprendre i crear textos literaris utilitzant els coneixements bsics sobre les convencions
dels gneres, els temes i motius de la tradici literria i els recursos estilstics, tot valorant el
coneixement del patrimoni literari com una manera de simbolitzar lexperincia individual i
collectiva.
6. Desenvolupar un pensament crtic, obert i flexible en els processos comunicatius originats
a partir de la lectura i ser capa de debatre, amb arguments i respecte, les idees prpies i
daltri.
7. Interaccionar amb els altres, comprendre i expressar-se oralment, per escrit o
audiovisualment, adoptant una actitud respectuosa i de cooperaci.
8. Relacionar Manuel de Pedrolo i la seva biografia amb elements que apareixen en la seva
obra narrativa.
9. Estimular la creativitat de lalumnat.
10. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiana en la prpia capacitat
daprenentatge i ds de les llenges.
Continguts
DIMENSI COMUNICATIVA
1. Comprensi i interpretaci de textos escrits amb atenci a les caracterstiques
especfiques dels textos narratius.
2. Planificaci i producci, oral i escrita, de textos narratius i descriptius.
3. Participaci en debats orals sobre temes relacionats amb el contingut de les novelles.
4. Actitud de cooperaci i respecte crtic envers les diferncies dopini en les situacions de
treball compartit.

5. Participaci en la interacci com a eina per a prendre conscincia dels valors i sentiments
propis i aliens, i per a la regulaci de la conducta.
6. Cerca dinformaci i hbits de consulta per comprendre i ampliar el contingut dels
missatges, utilitzant estratgies prvies a la cerca i amb recurs a fonts diverses.
7. s destratgies de recollida dinformaci oral, aprendre a escoltar, saber seleccionar i
valorar les diferents informacions.
8. Contrastaci dels continguts dels textos analitzats amb els coneixements propis, abans i
desprs de la lectura.
9. Cerca del significat del lxic desconegut a partir del context, analitzant la forma de les
paraules o usant diccionaris, amb la contextualitzaci de les accepcions.
10. Lectura en veu alta de textos narratius amb dicci, entonaci i ritme adequats,
interpretant els signes de puntuaci de manera apropiada.
11. Composici de textos orals, escrits (en suport paper o digital) i audiovisuals propis de
lmbit acadmic, especialment resums, exposicions senzilles i conclusions sobre les
tasques i els aprenentatges fets amb atenci especial als narratius, descriptius i expositius.
12. Organitzaci i valoraci del treball individual per progressar en laprenentatge de manera
autnoma i per a la millora personal i del treball en equip per a la construcci collectiva del
coneixement.
DIMENSI ESTTICA I LITERRIA
1. Lectura duna obra de literatura de gnere narratiu seguint un itinerari literari.
2. s destratgies i tcniques que ajudin a analitzar i interpretar el text literari abans, durant
i desprs de la lectura.
3. Identificaci del gnere literari novellesc i de les variants de cincia-ficci i de detectius, i
de les seves caracterstiques distintives.
4. Anlisi dels elements que configuren una obra literria (personatges, lxic, estructura
narrativa, temps, espai, temes i argument) i dels elements narratius de les obres treballades.
5. Coneixement de les dades ms significatives i rellevants de la biografia de Manuel de
Pedrolo i de les seves obres Mecanoscrit del segon origen i Joc brut.
6. Creaci de textos literaris amb tcniques de foment de la creativitat i de simulaci, creaci
de versions o elaboraci a partir de la reflexi i lanlisi de textos model, utilitzant alguns
aprenentatges adquirits a les lectures.
7. Desenvolupament progressiu de lautonomia lectora i de la consideraci de la lectura com
a font de coneixement del mn i dun mateix.

10

DIMENSI PLURILINGE I INTERCULTURAL

1. Conscienciaci que les llenges sn elements que defineixen la identitat personal i
collectiva, una eina potenciadora de la comunicaci i laprenentatge i una porta oberta a la
comprensi del mn i de les altres persones.
2. Conscienciaci de la pertinena a una comunitat lingstica, social i cultural i actitud
positiva d'inters i confiana davant la diversitat de llenges i cultures.
3. Inters per parlar correctament la llengua prpia i les apreses en el currculum escolar.
4. Coneixement, mitjanant lexploraci, de diferents registres (vulgar, colloquial, estndard,
acadmic) del catal en diversitat de situacions.
5. Conscienciaci de les prpies actituds davant les diferncies entre llenges i cultures, i
valoraci de les variacions lingstiques i culturals.
6. s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les diferncies.
7. Actitud crtica davant dels missatges que suposin qualsevol tipus de discriminaci i
voluntat de superar els prejudicis.
Criteris davaluaci
En el cas de Mecanoscrit del segon origen, lavaluaci inicial pot realitzar-se a partir de la
lectura dun fragment del text, en la qual haur de participar tots els alumnes del grup.
Lobjectiu s valorar el nivell lector inicial i fixar-lo com a punt de referncia per a la millora
del nivell de comprensi de cada alumne a travs de la socialitzaci dall que es llegeix.
Pel que fa a Joc brut, lavaluaci inicial pot realitzar-se amb una tria de les activitats que
configuren lapartat Abans de llegir, que permetran constatar els coneixements previs de
lalumnat.
Lavaluaci sumativa, un cop llegida i treballada lobra corresponent, pot fer-se amb una tria
de les activitats dels apartats Comprensi i Desprs de llegir. Aquestes eines shan de
complementar amb lobservaci de la progressi dels alumnes amb relaci a la comprensi
lectora, lexpressi oral i escrita de raonaments basats en el contingut de la lectura, la
capacitat de generar un text literari a partir de pautes i tcniques de construcci literria.
Alguns aspectes ms concrets que poden ajudar a elaborar una pauta davaluaci de
lalumnat sn els segents:
Participar activament i reflexivament en les activitats realitzades a laula.
Comprendre i sintetitzar fragments de lobra llegida.
Produir pautadament i acuradament textos narratius i descriptius, prenent com a
model un text literari treballat a laula.
Identificar les caracterstiques principals del gnere narratiu.
Mostrar inters per laprenentatge.
11

Respectar els torns de paraula i les opinions dels altres.

Tenir cura de la presentaci de les activitats i fer-ho de manera puntual.
Treballar de manera autnoma, tant individualment com en grup, i prendre
conscincia de la importncia de la feina feta correctament, i sentir-sen satisfet
desprs.

12

MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN (1974)

I. ABANS DE LLEGIR

1. LA TRIA DUN LLIBRE

1. Per qu trieu un llibre? Entreu en una llibreria o en una biblioteca. Voleu llegir un llibre i
lheu de triar entre molts daltres. Sense saber-ne res heu de trobar un llibre que us agradi.
De quina manera ho fareu? Marqueu amb una creu aquelles respostes que considereu
adequades:
Feu la primera tria per laspecte del llibre? Us agrada que tingui:
Una coberta atractiva
Un preu adequat (en el cas de la llibreria)
Poques pgines
Un tipus de lletra agradable
Una mida de lletra llegible
Una bona enquadernaci
Altres motius:
En segon terme, trieu el llibre perqu:
En coneixeu lautor
El ttol us s familiar
Sabeu que s un llibre molt venut
Del llibre se nha fet una adaptaci teatral, cinematogrfica, televisiva
Altres motius:
Tamb us fixeu en:
La contracoberta: - Dades de lautor
- Resum del text
Lndex
Un fragment de la introducci (si nhi ha)
Un fragment del llibre: - Linici
- Un fragment triat a latzar
- El final
Altres aspectes:
En cas de dubte pregunteu a:
Els amics
Algun familiar
Els llibreters o bibliotecaris
Alg que hagi llegit el llibre
Altres persones
Ning

15

2. Heu triat Mecanoscrit del segon origen (encara que sigui pel consell del professorat). Un
cop teniu el llibre a les mans, qu en penseu? Poseu s o no al costat de cada pregunta:
Trobeu que t:

No

No

No

Una coberta atractiva

Un preu adequat
El nombre ideal de pgines
El tipus i mida de lletra que us agrada
Una bona enquadernaci
Altres virtuts
I, a ms:
En coneixeu lautor
El ttol us s familiar
Sabeu si s un llibre molt venut
Del llibre se nha fet una adaptaci teatral, cinematogrfica, televisiva
Altres elements que considereu positius
Heu trobat atractius:
Les explicacions de la contracoberta: - Dades de lautor
- Resum del text
Els ttols de lndex
La introducci
Un fragment del llibre que heu llegit
Altres
Compteu el nombre delements positius i negatius que heu valorat:
S: _________

NO:__________

Esperem que el nombre delements positius siguin majoria. De tota manera, la lectura del
llibre us pot convncer que teniu una novella interessant a les mans. En qualsevol cas, els
exercicis anteriors us poden ajudar a triar una altra lectura que us interessi.

16

2. A LENTORN DE MANUEL DE PEDROLO I DE MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN

Coneguem Manuel de Pedrolo

Manuel de Pedrolo va nixer lany 1918 al
poble de lArany (comarca de la Segarra),
on la seva famlia, dorigen aristocrtic, vivia
al castell del mateix nom.
Com a escriptor va fer obra de creaci en
tots els gneres: poesia, contes, novella,
teatre.
Tamb va traduir obres del francs i langls
al catal.

El 1963 va crear la collecci La Cua de

Palla, de novella negra, la primera
publicada en catal.
El seu inters per crear literatura de gnere
en catal el va dur a escriure novelles de
cincia-ficci, detectivesques i, fins i tot, una
novella ertica, que no va voler signar amb
el seu nom i es va editar de forma annima.

Manuel de Pedrolo s un dels autors

contemporanis ms prolfics. Entre 1949 i 1985 va
publicar setanta-dues novelles.

Va escriure dos cicles de novelles: La terra

prohibida i Temps obert.
Va morir a Barcelona lany
1990.

17

Sabeu que...

Mecanoscrit del segon origen

s la novella ms llegida de tots els temps de la literatura
catalana, amb 1.376.016
exemplars editats des del 1974 al 2012?

a causa de la censura poltica, algunes

novelles de Manuel de Pedrolo no es
van poder publicar fins anys desprs
dhaver-les escrit?
de Mecanoscrit del segon origen sen va fer una srie
televisiva en set captols que va emetre TV3 des del 29
de desembre de 1985 fins al 9 de febrer de 1986?

els anys 1984 i 1985 es va publicar una

versi de Mecanoscrit del segon origen en
cmic, amb dibuixos dIsidre Mons?
la ciutat de Matar convoca, des de lany 1997, el premi
Manuel de Pedrolo de narrativa de Cincia-Ficci o de
Fantasia?

el dibuixant Enric Si va publicar a la revista Oriflama un

cmic titulat Lavnia 2016, en qu el protagonista
tenia laspecte de Manuel de Pedrolo?

a ms del premi que es convoca a Matar, tamb hi ha el premi 7

Lletres, convocat des de 2006 pel Consell Comarcal de la Segarra,
el Centre Municipal de Cultura de Cervera i la Fundaci Pedrolo?

18

1. Com heu vist, Mecanoscrit del segon origen s la novella ms coneguda de la literatura
catalana. Comproveu si s cert passant lenquesta segent a la vostra famlia i a persones
del carrer (feu lenquesta a 10-15 persones, triades a latzar, que tinguin entre 18 i 30 anys):
Una pellcula americana
a) Qu li recorda el ttol
Mecanoscrit del segon origen?

Una novella
Un programa de rdio
No em sona de res
Manuel de Pedrolo
Pedrito Ruiz

b) Sap qui ns lautor?

Oliver Stone
No ho s
Banner i Flappy
Alba i Ddac
c) Recorda el nom dels protagonistes?
Marta i Manelic
No ho s
S
Noms algun fragment
d) Lha llegida?
No
No ho recordo
S
e) (Si la resposta anterior s
afirmativa.) Li va agradar?

Una mica
No
No gaire

f) Ha llegit alguna altra obra de Manuel de Pedrolo (noms cal que en diguin una)? En cas
afirmatiu, quina?
19

Trajecte final
Joc brut
Una altra novella:
___________________________________________________
Especifiqueu-ne el ttol (heu de comprovar que realment sigui una obra de
Pedrolo).
No en recordo el ttol
2. Poseu en com el resultat de lenquesta, amb els vostres companys de classe. Podeu fer
servir el quadre segent:
Nombre de persones enquestades
Saben que Mecanoscrit del segon origen s una novella
Identifiquen Manuel de Pedrolo com el seu autor
Coneixen el nom dels protagonistes
Lhan llegida
Els ha agradat
Nhan llegit una altra
3. Feu una segona enquesta en llibreries, biblioteques i llibreters de vell de la vostra localitat
o barri. Pregunteu en els tres casos si tenen Mecanoscrit del segon origen i si s una lectura
molt sollicitada. Resumiu les respostes en el quadre segent:
Poseu el nombre de llibreries i biblioteques
on heu preguntat

Tenen algun exemplar

de Mecanoscrit del
segon origen

s una lectura molt

sollicitada

Llibreries:
Biblioteques:
Llibreters de
vell:
4. Creieu que us agradar llegir Mecanoscrit del segon origen? Contesteu en deu frases com
a mxim els motius pels quals creieu que us agradar o els motius pels quals creieu que no
us agradar.

20

II. COMPRENSI

1. QUADERN DE LA DESTRUCCI I DE LA SALVACI. TT/1

1.1. Activitats orals
Els exercicis del present apartat sn activitats orals; per tant, les instruccions les ha de donar
el professor tamb de manera oral.
1. Exercici de lectura compartida. Activitat en grup, preferiblement de 8 a 12 alumnes:
LAlba, una noia de catorze anys, verge i bruna, tornava de lhort de casa seva
amb un cistellet de figues negres, de coll de dama, quan satur a avergonyir dos nois,
que napallissaven un altre i el feien caure al toll de la resclosa, i els va dir:
Qu us ha fet?
I ells li van contestar:
No el volem amb nosaltres, perqu s negre.
I si sofega?
I ells es van arronsar despatlles, car eren dos nois formats en un ambient cruel,
de prejudicis. (pg. 41)
a) El professor demanar als alumnes que llegeixin el primer pargraf en veu baixa. En
cas que hi hagi molta dificultat lectora, el professor llegir el pargraf en veu alta i els
alumnes en seguiran la lectura amb el text al davant.
b) El professor convidar un alumne a exposar la seva interpretaci del pargraf llegit.
Desprs demanar a altres alumnes que corregeixin o completin all que ha dit el
company. s preferible que el professor no manifesti les seves prpies idees sobre la
lectura sin que siguin els mateixos alumnes els qui arribin a fer-ne una interpretaci.
Si el professor considera que la interpretaci no s prou satisfactria, es pot tornar a
llegir el text desprs de treballar lactivitat segent.
c) Quines paraules no shan ents? El professor ho preguntar i nescriur la llista a la
pissarra. Desprs demanar si alg sap el significat de cada una de les paraules (s
important donar per bona tota definici acceptable dins del context, encara que no
sajusti a una definici formal). El professor participar en lexercici amb les seves
prpies definicions per fixar un model.
d) El professor demanar que es busquin al diccionari les paraules que cap alumne no
hagi sabut definir. Un dels alumnes en llegir la definici. Si cal, el professor
intervindr per explicar qu vol dir la paraula en el context del pargraf que es treballa
(no s convenient buscar massa paraules al diccionari; la majoria de mots shan
dhaver definit pel context en lexercici anterior).

Repetici. Lexercici anterior es pot repetir tants cops com el professor

consideri necessari, incrementant lextensi del text en cada nova lectura.
s recomanable que es llegeixin els primers apartats numerats amb la tcnica
descrita, fins que quedin fixades les habilitats segents: lectura atenta,
compartir informaci, interpretaci dall que es llegeix i saber utilitzar
instruments per millorar la comprensi (deducci per context, diccionari).
23

2. Exercici de lectura compartida:

a) Si el professor, desprs de repetir diverses vegades lexercici anterior, encara detecta
dificultat lectora, demanar als alumnes que llegeixin silenciosament un fragment de
text, que desprs llegiran en veu alta. Abans de fer la lectura en veu alta, el professor
demanar si algun alumne t cap dubte pel que fa al significat, la pronncia o les
pauses que shan de fer en la lectura.
Lectura en veu alta. Cada alumne, i tamb el professor, llegeix un fragment del text en veu
alta. La quantitat de mots a llegir per cada alumne la fixar el professor segons lhbit de
lectura de cadascun. s important que la lectura resulti intelligible; per tant, si tots els
alumnes tenen moltes dificultats, el professor pot preparar un text en el qual estigui marcat el
tros que ha de llegir cada un, com en lexemple segent, adreat a lectors inexperts (la doble
barra indica el fragment que toca llegir a cada alumne):
b)
I aleshores, quan lAlba ja deixava el cistellet per tal de llanar-se a laigua sense
ni treures la roba, puix que noms duia uns shorts i una brusa sobre la pell,// el cel i la
terra van comenar a vibrar amb una mena de trepidaci sorda que sanava
accentuant, i un dels nois, que havia alat el cap, digu:
Mireu! //
Tots tres van poder veure una gran formaci daparells que satansava
remorosament en la llunyania,// i nhi havia tants que cobrien lhoritz. Laltre noi va dir:
Sn platets voladors, tu! // (pg. 41-42)
c) A continuaci, el professor demanar qu sha ents fent preguntes concretes sobre
els personatges o sobre les situacions que shan descrit en el fragment llegit. Per
exemple, desprs de llegir els apartats 1-7 (pg. 41-44), es pot preguntar:
Qui s lAlba?
Com s lAlba?
Qui s en Ddac?
Com s en Ddac?
Per qu lAlba es tira a laigua?
Qu es veu al cel?
Qu troben lAlba i en Ddac quan surten de laigua?
Els alumnes han de respondre les preguntes directes, i tamb poden completar
lexplicaci que hagi fet un company, si la consideren incompleta. El professor en
moderar les intervencions i far les indicacions oportunes perqu els alumnes
demanin la paraula i parlin quan sels indiqui.
d) Finalment, si algun alumne no ha sabut respondre adequadament les preguntes, el
professor li demanar que torni a llegir silenciosament el fragment que es treballava,
desprs de fer-li els aclariments necessaris. Un cop feta la relectura, li pot tornar a
formular alguna pregunta per tal de comprovar si ha ents el text.

24

e) Si la majoria dalumnes no han contestat satisfactriament les preguntes, es pot fer

una tercera lectura del fragment en veu alta. En aquest cas, ser convenient anar
interpretant les frases duna en una, fins a arribar al sentit global del text seleccionat.
1.2. Activitats escrites
Els exercicis segents daquest apartat sn activitats que els nois i noies han de respondre
per escrit; lenunciat shi adrea, doncs, directament. A criteri del professor, tamb es poden
realitzar oralment; en aquest, cas ser aquest qui en dicti les instruccions i en determini el
procediment a seguir.
El primer exercici sha de repetir tants cops com sigui necessari. El professor preparar les
preguntes, segons el model, incrementant el nombre de paraules en cada nova lectura, a fi
que lalumne vagi fixant a la memria all que ha llegit. Els objectius sn:
augmentar la comprensi auditiva i visual,
millorar la dicci, lentonaci i la fludesa en la lectura en veu alta,
aprendre a relacionar all que es llegeix amb referents anteriors de la mateixa novella.
1. Recordeu qu passa quan lAlba i en Ddac surten de laigua? Assenyaleu en les
preguntes segents la soluci correcta:
a) Qui van trobar lAlba i en Ddac ajaguts a terra?
Els dos nois que havien apallissat en Ddac.
Unes noies que sortien de lescola.
b) Qu se nha fet de tota la gent?
Tothom ha fugit corrents per por de morir.
Tots, excepte lAlba i en Ddac, sn a terra immbils, deformats, amb aspecte destar
malalts.
c) Qu diu en Ddac?
Vols dir que no sn morts?
Haurem de fugir nosaltres tamb.
d) Qu ha passat mentre lAlba i en Ddac eren sota laigua?
Els platets voladors han matat tota la gent amb alguna arma desconeguda.
Un terratrmol ha fet caure totes les cases.
2. Llegiu tot el primer quadern:
a) Qu penseu del text que heu llegit?
b) Responeu breument les preguntes segents, en una redacci de 20-30 lnies:
Qu fareu si us trobssiu en el lloc de lAlba i en Ddac? Per qu?
25

Penseu que s possible que passi una cosa com la que heu llegit? Per qu?
Quin aspecte de la lectura us ha impressionat ms?
El racisme dels nois que apallissen en Ddac.
La personalitat de lAlba.
La mort de tothom.
El fet que uns desconeguts siguin capaos de matar indiscriminadament.
La solitud de lAlba i en Ddac.
3. Consulteu, si us cal, el fragment de text que heu llegit i responeu les preguntes segents
(escriviu dues o tres frases com a mxim en cada resposta):
a) Els personatges
Com sn?
LAlba:
En Ddac:
Quina edat tenen?
LAlba:
En Ddac:
Qui sn?
La Margarida:
La Xica:
b) Els llocs
El poble de lAlba i en Ddac:
Com es diu?
Escriviu el nom dalgun carrer del poble.
Quines botigues visiten lAlba i en Ddac?
El bosc:
A quants quilmetres est del poble?
En quin lloc del bosc sinstallen lAlba i en Ddac?

26

4. Sense mirar el text que heu llegit, expliqueu quin personatge diu cada una de les frases
segents:
Frase

Personatge

No el volem amb nosaltres perqu s negre.

Gaireb ets tan negra com jo, ara.
Jo en s [dengegar un cotxe]. Ho he vist fer molts cops al
garatge den Josep, a sota casa.
Els ocells sn ms felios volant que engabiats.
I a tu tagrada de ser una noia?
No et fa res que et pregunti coses?
Quan siguis ms gran tindrem fills.
5. Al final del Quadern, lAlba diu a en Ddac que, quan ell sigui gran, tindran fills. A partir
daquesta idea, sigueu creatius i:
a) Escriviu un dileg dunes 20 ratlles entre lAlba i en Ddac. Suposem que en Ddac no
vol tenir fills i lAlba el vol convncer. Linici del dileg pot ser el que trobem a la pgina
68:
Aix digu en Ddac si un dia ens morim, ja no quedar ning?
Confio que s respongu lAlba. Quan siguis ms gran, tindrem fills.
...
Per fer lexercici anterior, heu de tenir en compte les convencions establertes per
escriure un dileg:
gui a linici de cada intervenci,
punt i apart en acabar cada intervenci,
aclariments entre guions de qui parla, si s necessari per a la comprensi del text:
va dir lAlba, va respondre en Ddac.
b) Escriviu en 20-25 ratlles els pensaments dun dels dos personatges desprs del dileg
que vosaltres mateixos acabeu descriure. Podreu comenar aix:
En Ddac se la va mirar amb la boca oberta, estranyat. (pg. 68)
o tamb:
[LAlba] es va quedar cavillosa, perqu encara no se li havia acudit que, si per atzar
no restava ning ms, el mn futur podia sser totalment diferent. (pg. 76)

27

6. A la pgina 55 i segents lAlba i en Ddac agafen roba, menjar i estris diversos:

a) Recordeu qu agafen? Feu-ne una llista sense consultar el llibre.
b) Comproveu si heu oblidat alguna cosa, consultant el text.
c) Hi afegireu algun altre objecte? Raoneu la tria.
7. Poseu-vos en el lloc de lAlba i en Ddac. Heu dagafar, com ells, aquells objectes que us
permetran sobreviure. Per no teniu la sort de disposar de cap carret. Noms podeu
carregar 20 quilos, que dureu en una motxilla:
a) Feu la llista dobjectes. Poseu al costat de cada objecte el pes que calculeu. Recordeu
que tot ha de cabre dins duna motxilla.
b) Ordeneu la llista anterior per ordre de preferncia. El primer objecte ser el ms
necessari i el darrer el menys necessari.
c) En grups reduts (3-5 persones) compareu les vostres llistes. Feu una nica llista.
d) Si cada grup ha fet una llista diferent, ara tota la classe pot intentar posar-se dacord
en una discussi ordenada. En fer-ho, heu de tenir en compte les condicions en qu
han de viure lAlba i en Ddac (condicions meteorolgiques, aliments naturals que
tenen a labast, aigua potable, etc.).
2. QUADERN DE LA POR I DE LESTRANY. TT/2
s preferible que els exercicis de comprensi lectora i de relaci amb parts anteriors del text
que hi ha en aquest apartat es corregeixin a laula de manera collectiva, encara que es facin
per escrit. De bon comenament, el professor demanar que diversos alumnes llegeixin el
que han escrit. Si hi ha interpretacions diverses, es contrastaran les unes amb les altres i, en
cas de dubte, es rellegiran en veu alta els pargrafs estudiats.
A criteri del professor, els alumnes podran consultar o no el text per realitzar les activitats.
Tamb sels pot demanar que llegeixin prviament a casa els fragments que llegiran a laula
individualment i en silenci. De la mateixa manera, si algun alumne continua tenint dificultats
en la lectura silenciosa, el professor pot recrrer encara a la lectura en veu alta.
1. Ha passat un any des del dia de la destrucci. LAlba i en Ddac troben una masia,
lexploren i decideixen dinstallar-shi (apartats 1-21):
LAlba, una noia de quinze anys, verge i bruna, es va immobilitzar a frec dels
matolls que acabava de separar i, sense girar-se, va dir:
Mira, Ddac.
El noi va saltar al seu costat i tamb va aturar-se.
Una masia... (pg. 77)
a) Llegiu en silenci els apartats 1-21.
b) Expliqueu el contingut dun dels apartats. Cada alumne, per torn, explicar el
contingut dun dels pargrafs als companys. Lexplicaci lheu de fer de manera
emotiva, s a dir, manifestant lemoci que els fets referits en el text us hagin pogut
produir.
28

2. A partir de la lectura dels apartats 1-21 opineu si:

Fareu el mateix que fan lAlba i en Ddac i us installareu a la masia,
us quedareu a la cova,
buscareu un lloc on poder-vos construir una casa,
buscareu una casa abandonada ms luxosa,
triareu una altra opci: .......................................................................
Contrasteu les vostres opinions. Digueu per qu heu triat cada opci.
3. Imagineu-vos que els alumnes de la classe sou els supervivents de la catstrofe. Heu de
triar lopci ms convenient. Mireu darribar a un acord. Podeu fer una votaci per decidir qu
us conv ms.
4. Llegiu el fragment segent:
I no havien pensat en el combustible, de manera que un mat, en plena maniobra,
el motor comen a estossegar amb uns retrucs asmtics, fall, sengeg de nou,
espeteg altra vegada amb discontinutat. Llavors la noia hi va caure:
Vols-thi jugar que ens hem quedat sense gasolina?
Va amb gas-oil.
Tant li fa... Qu farem, ara?
Perqu no el podien pas deixar all, en ple camp, exposat a les pluges i, potser, a
daltres nevades. En Ddac va dir:
A la gasolinera del poble nhi deu haver. Per qu no hi anem? (pg. 90)
En Ddac i lAlba decideixen anar al poble. Abans, per, prenen algunes precaucions:
Es van emportar un preparat de formalina per tal de xopar-ne els mocadors si se
sentia fortor,
la gasolinera que van escollir, de les tres que hi havia a la vila, es trobava als afores,
per no haver de travessar Benaura, van fer la volta pel gual dels horts de baix i
pujaren cap a les eres, don un altre cam menava a la carretera. (pg. 90-91)
Escriviu en una sola frase per qu els cal prendre tantes precaucions. Si teniu algun dubte,
rellegiu lapartat 22 de la pgina 55.
5. Un cop arriben a Benaura, lAlba i en Ddac troben que Tot es veia si fa no fa com ho
havien deixat... La gran diferncia era que ara no quedava ni rastre de pols. (pg. 91)
Escriviu, en dues o tres ratlles, per qu hi havia pols quan lAlba i en Ddac van marxar del
poble. Si teniu algun dubte, rellegiu lapartat 8 de la pgina 44.

29

6. LAlba i en Ddac tornen a veure les naus que han destrut Benaura i potser totes les
poblacions de la Terra:
I va ser al cap de tres dies, quan sortien del bosc, on havien anat a veure si
encara trobaven bolets, que van distingir cinc aparells dall ms estranys en el cel de
ponent. Dinstint, lAlba va subjectar la m den Ddac i larrosseg cap a terra, on va
deixar-se caure darrera uns arbustos. (pg. 93-94)
De primer decideixen amagar-se, per ms endavant (pg. 108-113) shi hauran denfrontar:
a) Descriviu les naus dels atacants (pg 94).
b) Descriviu laspecte dels ssers que han mort els habitants de Benaura (pg. 108-113).
c) Narreu la mort de lsser que descobreixen lAlba i en Ddac (pg. 111-112).
7. Llegiu aquest fragment:
I a punt dentrar a la primavera els va caure damunt una altra desgrcia, car un
mat, en Ddac, que es pensaven que shavia refredat, va llevar-se amb els ulls tan
inflats i llagrimosos i la mucosa del paladar tan irritada, que lAlba loblig a tornar-sen
al llit. [...] en posar-li un dels dos termmetres que havia recollit amb els frmacs, va
veure que assenyalava 382. (pg. 96)
En Ddac t el xarampi i la temperatura li puja fins a 38,2 graus. Quan comena a curar-se
la temperatura descendeix fins a 37,1 (pargraf 41, pg. 102). A partir dels vostres
coneixements, dalgun manual o preguntant a alg de la vostra famlia, contesteu les
preguntes segents:
a) Quina s la temperatura normal del cos hum?
b) Quins sn els smptomes del xarampi?
8. Descriviu breument (5-10 lnies) i en primera persona el procs que segueix la malaltia del
xarampi.
9. Al text trobem referncies a diferents moments de la vida del camp:
I gaireb de seguida van haver dajornar de nou llurs exploracions per dedicar-se a
veremar. (pg. 82)
Expliqueu a quina poca de lany correspon:
verema (pg. 82)
olives a punt de madurar (pg. 86)
caar bolets (pg. 93)
collir espinacs i bledes (pg. 104)
10. El captol que heu llegit du per ttol Quadern de la por i de lestrany. Expliqueu per qu
t aquest ttol. Si no ho sabeu, rellegiu els apartats 29 (pg. 94), 40 (pg. 102), 51 (pg. 109)
i 58 (pg. 114).

30

3. QUADERN DE LA SORTIDA I DE LA CONSERVACI. TT/3

El primer exercici daquest apartat s una activitat oral; per tant, el professor ha dexplicar el
procediment a seguir tamb de manera oral.
Els exercicis segents sn activitats que els alumnes han de fer per escrit; lenunciat sels
adrea directament. A criteri del professor es poden realitzar oralment; en aquest cas ser
aquest qui en dicti les instruccions.
1. A classe, el professor dirigir la lectura silenciosa dels primers apartats del tercer captol,
un a un, adequant el ritme de lectura al dels que llegeixin ms lentament.
Un cop tots els alumnes hagin acabat de llegir, el professor demanar a un dells que faci un
resum del que ha llegit (noms saclariran dubtes de vocabulari si es plantegen de forma
espontnia).
s convenient que el professor estimuli la participaci daltres alumnes perqu completin o
corregeixin qui ha fet el resum, i que noms corregeixi paraules o aspectes del que ha dit, si
considera que hi ha hagut una distorsi de la comprensi.
2. Llegiu aquest fragment i contesteu les preguntes que hi ha a continuaci:
LAlba, una noia de setze anys, verge i bruna, va prmer laccelerador per tal que
el vehicle supers el pendent dels ltims cent metres de cam, i dalt, va tombar cap a
lesquerra. (pg. 116)
a) A linici del captol 3, quants anys han passat des del principi de la novella?
b) Quina edat tenen ara en Ddac i lAlba?
c) Qui ha ensenyat lAlba a conduir el tractor?
d) On s enterrat lsser estrany que lAlba va matar?
e) En quins llocs han viscut lAlba i en Ddac des que van marxar del seu poble?
3. Definiu les paraules segents. Si dalguna no en sabeu el significat, esbrineu-lo pel
context o b consultant el diccionari:
Paraula

Definici

Muser
Extraterrestre
Fortor
Malura
Cadernera

31

4. Per la manera com est escrita la novella, els apartats es poden anar agrupant en unitats
susceptibles de dur un ttol. Feu una divisi dels que heu llegit fins a aquest punt del captol
3, agrupeu-los per unitats de contingut i poseu un ttol a cada grup. Per exemple:
els dos primers apartats es podrien titular La fugida,
ms endavant, podrem posar per ttol Desolaci o,
en arribar a Barcelona, Ciutat morta.
5. Un cop tots heu escrit el vostre ttol, llegiu-lo en veu alta i justifiqueu-lo davant dels
companys i companyes.
6. A lapartat 7 i segents, la novella entra en uns espais geogrfics reals: Montserrat, el
Prat de Llobregat, lHospitalet, Barcelona; i fa referncies a carrers i llocs de Barcelona:
I lendem, en endinsar-se per les primeres ciutats industrials que, de lluny,
envoltaven Barcelona, van comprendre que, en matria de desastres, encara no
havien vist res. (pg. 121)
Amb el Google Maps, geolocalitzeu els accidents geogrfics, els pobles i els llocs i carrers
de Barcelona que sesmenten en aquest apartat.
7. A lapartat 10, lAlba i en Ddac troben una rulot i decideixen viure-hi. Trobeu la decisi
encertada? Per quins motius?
a) La trobo encertada perqu:
els plats voladors, si tornen, s ms probable que no puguin veurels
poden canviar de lloc cada cop que vulguin
sestalvien els problemes que comporta mantenir una casa ms gran
b) No la trobo encertada perqu:
corren el risc de tenir un accident cada cop que es traslladin en la rulot
no hi caben coses que podrien fer-los la vida ms cmoda
en cas de pluja o tempesta estan menys protegits
Completeu les dues llistes afegint-hi els motius pels quals creieu que lAlba i en Ddac fan b
o malament dagafar la rulot.
8. Argumenteu en unes deu ratlles alguns dels motius a favor o en contra de viure a la rulot
que heu pensat en lexercici anterior, com si vosaltres fssiu els protagonistes. Si esteu
dacord danar-hi a viure, podeu comenar com diu lAlba: Estaria b tenir una caseta aix,
transportable... (pg. 123). Si penseu que s una decisi desencertada podeu comenar:
No magradaria gens, viure en una barraca com aquesta....
9. A partir de lapartat 22, lAlba i en Ddac busquen, amb lajut duna guia, les biblioteques
que hi havia a Barcelona abans de la destrucci:
[...] un mat van entrar el primer carregament de llibres al subterrani del passeig de
Grcia, on, sense gaires llocs entre els quals escollir, decidiren de reunir tots els
volums salvats de lhecatombe. (pg. 132)
32

Llegiu atentament els captols on sexplica qu fan per salvar els llibres i desprs:
a) Expliqueu breument els esforos que fan lAlba i en Ddac per salvar els llibres i altres
objectes de lhecatombe (el professor decidir si lexplicaci es fa oralment o per
escrit).
b) A partir de lexplicaci que heu fet, escriviu en un full qu considereu ms important
de salvar en un cas com el que descriu la novella. Per exemple:
els llibres,
objectes dart,
joies i diners,
gasolina,
aigua,
ordinadors porttils,
etc.
10. Feu un debat ordenat sobre all que heu escrit en lapartat b) de lexercici anterior. Cada
un de vosaltres llegir les seves raons, en un i altre sentit, i les defensar davant de les
opinions dels altres.
11. Llegiu el fragment segent i, desprs, continueu la narraci, escrivint-ne unes deu lnies,
en primera persona, com si vosaltres fssiu en Ddac o lAlba:
I un dia que passaven amb el jeep per un indret on mai no havien anat, cap a la
banda de lHospitalet, en Ddac, que condua, va frenar sobtadament el vehicle, car a
llur davant, entre dos pals llargs clavats a les runes, una pea de roba blanca,
probablement un llenol, els barrava el pas amb el seu rtol pintat amb lletres negres,
grosses: Aqu hi ha supervivents. A la part de sota, una fletxa mal dibuixada
apuntava cap a les runes de lesquerra. (pg. 136)
12. El captol que heu llegit acaba amb aquestes frases:
I ella assistia, complaguda, a la seva maduraci. Estimava, com si lhagus escollit
ella i no latzar, aquell adolescent. (pg. 153)
El captol es titula Quadern de la sortida i de la conservaci. Expliqueu en una sola frase
per qu es diu:
de la sortida: ___________________________________________________________
de la conservaci: _______________________________________________________
13. Comproveu si heu ents b tot el que heu llegit. Poseu una creu en la casella de S o de
No, segons si considereu correcte o incorrecte cada enunciat:
Enunciat

33

No

LAlba s una noia duns vint anys al comenament de la novella.

En Ddac s un noi ros i pllid.
Desprs de la destrucci mai no tornen a veure els atacants.
Com que lAlba era pagesa no tenen cap problema a lhora de fer un hort
i criar gallines.
En Ddac sap prou mecnica per arreglar el motor dun vehicle.
Poc desprs darribar a Barcelona, lAlba i en Ddac troben altres
persones que havien sobreviscut a la catstrofe com ells, per ja mortes.
LAlba t una arma que podria haver-la presa a un extraterrestre.
El poble on vivien en Ddac i lAlba es diu Benaura.
Entre en Ddac i lAlba hi ha una relaci damistat que de mica en mica es
converteix en amorosa.
14. Un cop hgiu comprovat els errors que heu fet en lexercici anterior, rellegiu els
fragments de la novella que corresponen als enunciats que us han plantejat dubtes.
4. QUADERN DEL VIATGE I DE LAMOR. TT/4
Els exercicis que descrivim a continuaci pressuposen abans la lectura completa del captol
4.
1. LAlba i en Ddac fan una pellcula on filmen laspecte que t la ciutat desprs del
desastre:
a) Poseu un ttol a la pellcula.
b) Descriviu amb una sola frase o b un breu enunciat (oralment o per escrit, a criteri del
professor) cadascuna de les escenes que es podran veure a la pellcula. Els enunciats
de les diferents escenes podrien ser, per exemple:
La ciutat de Barcelona desprs de la destrucci.
El port sense vida.
Montserrat en runes.
2. LAlba i en Ddac decideixen mesurar el curs del temps a partir del moment de la
destrucci:
Va ser aleshores que lAlba, amb laprovaci entusistica den Ddac, al qual feia
grcia de trobar-se en un comenament, decid dinstaurar una nova cronologia que
batej amb el nom de Temps Tercer i que regiria, retrospectivament, des de lendem
del cataclisme. (pg. 156)
En grups de tres o quatre persones responeu les preguntes segents:
a) Qu vol dir una nova cronologia?
b) Com es diu la cronologia que fem servir actualment?
34

c) En els llibres dhistria trobeu les referncies abans de la nostra era (o abans de Crist,
o abans de lera comuna), la nostra era (o desprs de Crist, o era comuna). Tenint en
compte aquesta cronologia, per qu creieu que lAlba i en Ddac parlen de Temps
Tercer?
d) A tots els captols trobeu la referncia TT/1, TT/2, TT/3; al costat del ttol. Qu volen
dir aquestes indicacions?
3. Poseu en com, tots els alumnes de la classe, el que heu parlat en els grups. Podeu
servir-vos del procediment segent:
a) Un portaveu dun grup llegeix les conclusions de la primera pregunta.
b) Els altres grups, per torns, diran si han arribat a la mateixa conclusi. En cas contrari
diran la seva opini o afegiran all que encara no han dit els altres grups.
c) Ordenadament es discutir fins a arribar a una conclusi comuna.
d) El portaveu dun altre grup encetar la pregunta segent.
e) Es repetir el procs fins a donar resposta a cadascuna de les quatre preguntes.
4. LAlba no vol que saventurin a pilotar un avi:
I el projecte, o el somni, mor all mateix. Un instant de reflexi va fer veure a lAlba
els perills a qu sexposaven si un dia aconseguien de volar. (pg. 155)
a) Feu una llista dels motius que t lAlba per no volar.
b) Digueu qu fareu vosaltres. Anoteu tamb els vostres arguments.
6. Amb lajuda del diccionari, definiu les paraules en negreta del fragment segent:
I tot seguit van calafatejar lembarcaci amb una bona capa de brea que la
deix, exteriorment, com nova. (pg. 163)
Paraula

Definici

calafatejar
embarcaci
brea
exteriorment
7. Torneu a escriure el fragment anterior usant paraules que us siguin habituals, sense
canviar, per, el registre literari.

35

8. Observeu el mapa segent i, amb lajuda de Google Maps, contesteu les preguntes que hi
ha a continuaci:

a) Quins estats del mapa actual dEuropa visiten lAlba i en Ddac en el seu viatge?
b) En quin estat actual es troba La Spezia?
c) Quins volcans veuen lAlba i en Ddac?
d) Quin nombre aproximat de quilmetres fan al llarg del viatge?
e) Quant de temps dura el viatge?
9. Observeu els dibuixos segents, que corresponen a la versi dibuixada de Mecanoscrit
del segon origen. Escolliu-ne cadasc un de diferent i feu una narraci dunes 25 lnies, on
expliqueu lescena. Desprs, llegiu en veu alta la narraci que heu escrit:

36

Dibuix 1

Dibuix 2

Dibuix 3

37

Dibuix 4

10. Llegiu les frases segents i escolliu-ne cadasc una de diferent. Escriviu una narraci
dunes 25 lnies, on expliqueu lescena que correspongui a la frase escollida. Desprs, llegiu
en veu alta la vostra narraci:
Hi podrem aprendre de volar. (pg. 154)
Deu ser la pellcula ms llarga que sha fet mai. (pg. 161)
[...] a proa, van pintar el nom que duria el remolcador: Benaura (pg. 163)
Al poble deien que els fills uneixen, per es veu que a nosaltres ens passa a linrevs,
noi. (pg. 188)
Saps Ddac, que som uns indocumentats? (pg. 190)

5. QUADERN DE LA VIDA I DE LA MORT. TT/5

1. LAlba, una noia de divuit anys, bruna i prenyada (pg. 193). Tots els captols de la
novella comencen amb la frase: LAlba, una noia de ... anys... Escriviu en poques frases qu
explica aquest comenament i quina diferncia hi ha entre els diferents captols.
2. El pare de lAlba havia estat a la pres:
Conservaria els llibres, doncs. I va alegrar-se dhaver tingut un pare com el seu,
que havia estat a la pres perqu ella, avui, pogus decidir com decidia. (pg. 196)
Recordeu qu li havia passat al pare de lAlba i per qu havia anat a la pres? Busqueu la
pgina de la novella on sexplica aquesta histria.

38

3. Al text podeu observar que en Ddac vol saber si el fill que tindran ser blanc o negre:
Jo voldria que fos dun color com el que tens tu a lestiu, quan ens toca tant el
sol; dun bru ben fosc, sense arribar al negre. [...]
I va tornar a submergir-se en lestudi de les lleis de Mendel. (pg. 198-199)
Creieu que s possible saber com ser el fill que ha de nixer? Coneixeu les lleis de
Mendel? Busqueu-ne informaci, si no la teniu. Calculeu com serien els fills de lAlba i en
Ddac segons les lleis de Mendel.
4. Rellegiu el fragment en qu lAlba t un fill:
LAlba gemeg encara, amb les cames que li tremolaven, i el noi, sense deixar
linfant, amb laltra m, oberta, va pressionar a tots dos costats de pubis; la massa
fosca, com sanguinolenta, es va desprendre amb un plof i la noia, exhausta, va caure
sobre els genolls. (pg. 209)
Narreu en deu o quinze lnies aquesta mateixa escena. Busqueu, si la necessiteu, informaci
sobre com s un part.
5. A la pgina 211 en Ddac i lAlba posen els noms a la seva filla. En Ddac proposa que li
posin primer el cognom de lAlba, perqu ets tu qui lha dut nou mesos i qui lha parit. Hi ha
algun pas on es posi als nadons el cognom de la mare en primer lloc? Informeu-vos-en. Hi
esteu dacord? Escriviu tres motius a favor o en contra. Contrasteu a la classe les vostres
opinions.
7. El fragment segent descriu el moment en qu lAlba troba en Ddac mort:
Era en Ddac, colgat fins als genolls. Al moment dentrar en uns baixos, per unes
raons que ella mai no sabria, el sostre li havia caigut al damunt. (pg. 228-229)
Qu fareu vosaltres si us trobssiu, com lAlba, en aquesta situaci (qu farien tamb els
nois si fos lAlba qui trobessin morta)? Continueu la narraci daquest fragment escriviu-ne
unes 30 lnies i redacteu el desenlla que us agradaria que tingus la novella.
6. S LALBA LA MARE DE LA HUMANITAT ACTUAL?
1. En les pgines finals del llibre leditor ens diu que la novella s un mecanoscrit trobat fa
molt de temps:
Com alguns lectors ja saben i daltres ignoren, el primer exemplar de Mecanoscrit
del segon origen fou descobert ara fa quatre mil dos-cents divuit anys... (pg 232)
Llegiu atentament aquestes pgines finals i contesteu les preguntes segents:
a) Qu vol dir mecanoscrit?
b) Qu significa la dataci TT?
c) Creieu possible que una sola parella pugui repoblar la terra?
39

d) Coneixeu algun cas histric semblant (real o procedent de la tradici literria o

religiosa)?
2. Llegiu les vostres respostes en veu alta i contrasteu, entre tots els companys i companyes
de la classe, les diferents opinions i informacions duna manera ordenada.

40

III. DESPRS DE LLEGIR

Tots els exercicis daquest apartat es poden fer oralment, seguint lesquema de discussi
ordenada que hem descrit en lapartat anterior, o per escrit, amb correcci per part del
professor. El professor tamb pot fer servir els exercicis daquest apartat per avaluar el
progrs experimentat pels alumnes durant la lectura del llibre.
1. LESTRUCTURA NARRATIVA
1. Us deveu haver fixat que els primers cinc captols de Mecanoscrit del segon origen tenen
algunes caracterstiques comunes; anoteu aquestes caracterstiques respecte a:
a) El ttol dels captols.
c) Linici de cada captol.
d) La durada del temps transcorregut en la narraci dels fets de cada captol.
e) El comenament de cada apartat.
2. Tenint en compte les caracterstiques que heu descrit, redacteu el primer apartat del que
podria ser el captol nmero sis, continuant la narraci de les aventures de lAlba i en Mar.
3. Poseu ttol al captol que heu iniciat, seguint les pautes dels altres ttols de Mecanoscrit
del segon origen.
4. Ompliu el quadre segent, on podeu observar alguns aspectes de lestructura de la
novella. Cal que hi referiu noms aspectes essencials de lobra. Com a exemple, us donem
completat el quadern primer:
Personatges
protagonistes
Quadern de
la
destrucci i Alba i Ddac
de la
salvaci
Quadern de
la por i de
lestrany
Quadern de
la sortida i
de la
conservaci
Quadern del
viatge i de
lamor
Quadern de
la vida i de
la mort

Personatges
secundaris
els nois, la
Margarida i la Xica
(si el considerem
personatge)

43

Durada
temporal
1 any,
destiu a
estiu

Entorn
geogrfic
el bosc i
Benaura

Aspectes
argumentals
destrucci,
supervivncia...

5. Al captol 6, un editor explica que Mecanoscrit del segon origen s una narraci trobada fa
uns anys i publicada ms tard. Heu ents qu vol dir aquest darrer captol? Forma part de la
novella o s una nota real de leditor? Escriviu la vostra opini en dues frases.
6. Segons el que heu llegit al captol 6, qui seria lautor de Mecanoscrit del segon origen?
7. Justifiqueu el ttol daquest captol: s lAlba la mare de la humanitat actual?
8. Expliqueu el sentit de cadascuna de les paraules que configuren el ttol de la novella,
Mecanoscrit del segon origen.
9. Trobeu adequat el ttol de la novella? Se us nacut algun altre de millor? Si s que s,
quin? Justifiqueu la vostra resposta.
2. LAUTOR I EL LECTOR DE MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN
1. Manuel de Pedrolo, a Mecanoscrit del segon origen, escriu a lentorn de temes com les
races, les relacions dona/home, lincest, la guerra, la supervivncia... Quina intenci creieu
que tenia lautor en escriure la novella? Resumiu la vostra opini en unes deu lnies.
2. Llegiu a classe en veu alta all que heu escrit. Contrasteu les diferents opinions que
shagin sentit.
3. Feu una llista dels temes que us han impressionat ms en el curs de la lectura. Escriviune els deu que considereu ms importants. Contrasteu les llistes dels alumnes de la classe.
4. Destrieu de les llistes els temes que shi han repetit ms, busqueu informaci de cadascun
dells i organitzeu un debat a classe.
5. Us heu sentit identificats amb algun personatge? Us ha agradat la lectura? Escriviu la
vostra opini i contrasteu-la desprs amb la dels companys i companyes.
6. Sabreu imitar o millorar lestil de lautor? Feu un esfor dimaginaci i redacteu un captol
breu dun full i mig (unes 200 paraules). Situeu la narraci en el moment en qu en Mar t
dotze anys. Podeu titular el captol: Quadern de lorigen i el retorn. TT/17, o qualsevol altre
ttol que considereu adient.
7. Us ha agradat llegir Mecanoscrit del segon origen? Expliqueu en deu frases all que ms
us nha agradat i all que menys. Contrasteu les vostres respostes amb les que heu escrit a
l'apartat I.2.4. del dossier.

44

IV. I PER CONTINUAR, TRIEU UNA NOVA LECTURA

Heu llegit una novella que potser us ha agradat fora o potser no us ha acabat de fer el pes.
En qualsevol cas, sempre en podeu triar una altra que us agradi ms. Per ajudar-vos a
escollir us hem preparat una selecci de possibles noves lectures segons les vostres
preferncies.
1. Us ha agradat llegir Mecanoscrit del segon origen?
S

NO

2. Si heu contestat s podeu llegir:

a) Altres obres del mateix autor:
Trajecte final. Barcelona: Educaula, 2009 (Educaci 62, 42).
Mossegar-se la cua. Barcelona: Educaula, 2011 (Educaci 62, 70).
b) Altres novelles de cincia-ficci o fantasia:
ASIMOV, I. La fi de leternitat. Barcelona: La Magrana, 1995 (LEsparver, 65).
FUSTER, J. Lilla de les tres taronges. Barcelona: Planeta, 2000.
VERDAGUER, P. El cronombil. Barcelona: Empries, 1999 (LOdissea, 105).
HOMS, O. Terra promesa. Argentona: Voliana, 2012.
c) Contes de cincia ficci i fantasia:
ANTOLOGIES Futurs imperfectes. Barcelona: Educaula, 2013 (Educaci 62).
Temps al temps. Barcelona: La Magrana, 1994 (LEsparver llegir).
ASIMOV, I. Jo, robot. Barcelona: Proa, 2005 (Proa butxaca, 38).
CALVINO, I. Marcovaldo. Barcelona: Labutxaca, 2011.
d) Novelles que narren el mn desprs duna catstrofe:
BRADBURY, R. Fahrenheit 451. Barcelona: Labutxaca, 2012.
CARB, J. Calidoscopi de laigua i del sol. Barcelona: La Magrana, 2001 (LEsparver, 39).
e) Altres novelles ambientades a Catalunya en una poca anterior a la nostra:
CABR, J. La teranyina. Barcelona: Proa, 2009.
Galceran lheroi de la guerra negra. Barcelona: Proa, 2006 (Proa butxaca, 46).
RODOREDA, M. Aloma. Barcelona: Educaula, 2012 (Educaci 62, 16).
f) Novelles ambientades a la Catalunya recent:
ALBANELL, J. El Barcelonauta. Barcelona: La Magrana, 2002.
47

FUSTER, J. De mica en mica somple la pica. Barcelona: Edicions 62, 2012 (Educaci 62,
44).
MORET, X. Qui paga mana. Barcelona: Labutxaca, 2010.
g) Novelles dactualitat ambientades fora de Catalunya:
MANKELL, Henning. El gos que corria cap a un estel. Estrella Polar, 2013.
HINTON, S. E. El noi de la moto. Barcelona: Estrella Polar, 2012.
MORET, X. El manuscrit perdut. Barcelona: Estrella Polar, 2009.

3. Si heu contestat no podeu llegir:

a) Altres obres del mateix autor per de diferent temtica:
PEDROLO, M. De. Joc brut. Barcelona: Educaula, 2009 (Educaci 62, 21). s una novella
policaca.
b) Altres novelles ms breus de cincia-ficci o fantasia:
PLA, J. Xantal, la noia digital. Barcelona: Baula, 2007.
MARTN, P. Una de zombis. Barcelona: Estrella Polar, 2012.
c) Contes de cincia-ficci i fantasia:
ANTOLOGIA Futurs imperfectes. Barcelona: Edicions 62, 2013 (Educaci 62).
CALDERS, P. Dem a les tres de la matinada Barcelona: Edicions 62, 2007 (El Cangur
butxaca, 28).
d) Novelles per a lectors joves que narren el mn desprs duna catstrofe:
CIRICI, D. Lesquelet de la balena. Barcelona: Estrella Polar, 2009 (LOdissea, 14).
PRADAS, N. Lior. Barcelona: Crulla, 1995 (Vaixell de vapor. Srie vermella, 67).
e) Novelles breus ambientades a Catalunya amb protagonistes joves:
ALCOBERRO, A. El secret del doctor Givert. Barcelona: La Magrana, 2004 (LEsparver
jove, 12).
LIENAS, G. 2CV. Barcelona: Estrella Polar, 2010 (LOdissea, 25).
Aix s la vida, Carlota. Barcelona: Estrella Polar, 2009 (LOdissea, 17).

48

JOC BRUT (1965)

V. ABANS DE LLEGIR

49

1. LA NOVELLA POLICACA
Abans dendinsar-nos en la lectura de la novella Joc brut, de Manuel de Pedrolo, parlarem
de les caracterstiques daquest gnere literari i dels autors que lhan conreat (tamb
anomenada de lladres i serenos, o detectivesca). Comenarem per autors catalans, dels
quals potser alguns de vosaltres ja heu llegit alguna obra.
1. Llegiu els fragments segents:
El dormitori de la Jlia semblava una cort: llosques per terra, vestits tirats de
qualsevol manera, roba interior bruta, el llit per fer, un flasc de colnia trencat damunt
el tocador i tota la tpica muni de punyetes que omplen els quartos de les dones,
escampades per terra, per damunt del llit, mig trencades, malmeses.
Talment com si alg shi hagus barallat.
La Jlia era a la cuina. Jeia de bocaterrosa, davant el tub de goma del gas. I un
xiulet sinistre sescapava encara, empudegant-ho tot. Vaig ajupir-me i vaig tancar
laixeta de pas. La Jlia noms duia una camisa de dormir que se li arregussava ms
amunt de les natges, descobrint impdicament la seva pell, ratllada per la franja del
banyador. Instintivament vaig cobrir-li les cuixes. Anava descala dun peu. A laltre hi
duia una xinella vermella.
Estava a punt dencendre un cigarret, quan vaig recordar que el gas no havia
marxat del tot, i que hi havia el perill que explots. Llavors vaig anar al lavabo, obrint
totes les finestres que trobava, i mhi vaig rentar la cara i les mans. Com si estigus
brut. I s que ho estava. Massa mort al meu voltant. (pg. 32)
Jaume Fuster, De mica en mica somple la pica
Quan estava a punt daturar el cotxe i de fer-la baixar, amb una excusa qualsevol,
la rdio va comenar a xerrotejar. Invocaven el patriotisme, la indignaci popular, el
sacrilegi coms. Un representant de lajuntament va fer unes declaracions i va dir que
la festa shavia susps, tanta era la rbia que tenien. A ms, el vigilant havia estat ferit
greument i els metges no sabien si sen sortiria. Vaig tancar la rdio precipitadament.
De cop i volta ens havem convertit en els enemics pblics nmero u del Pas Valenci.
(pg. 12-13)
Jaume Fuster, La corona valenciana
Anit em va succeir una cosa bastant desagradable. s possible que li faa
grcia, per li pregue que ho dissimule. Em posa nervis que es riguen de mi. B,
Butxana, mhan assaltat el xalet.
El detectiu estigu a punt desclatar en rialla. Ho hauria fet si la Star no hagus
estat tan a prop del comissari. Tampoc el semblant de Garcia no ho aconsellava. El
ms convenient seria fer una llarga pipada a la cigarreta. La fu.
Continue, comissari.
Fou a la matinada, mentre la meua dona i jo ens distriem amb una partida
descacs. Com que no mhavien robat mai i no esperava ser vctima dun robatori,
utilitze poques precaucions. Normalment tenim els finestrals ben oberts i les poques
coses de valor que hi ha a casa es poden trobar sense massa escorcoll.
I com sap que succe durant la partida? fu ara Butxana, entusiasmant-se.
El gos va lladrar.
I no aconsegu detindrel?
51

Quan el Rufo don lavs, el lladre escapava amb una moto que no vaig poder
identificar. (pg. 54-55)
Ferran Torrent, No emprenyeu el comissari
Desprs de llegir aquests tres fragments, segurament ja us podreu fer una idea de qu
tracta cadascuna de les novelles, b perqu ja nheu llegit daltres daquestes mateixes
caracterstiques, b perqu en coneixeu els autors o perqu heu vist pellcules amb
arguments similars. Digueu, en un parell de frases, quin us sembla que pot ser el tema de
cadascuna:
De mica en mica somple la pica

La corona valenciana

No emprenyeu el comissari

2. Si nheu llegit alguna de les tres, o alguna altra que s'hi pugui assemblar, expliqueu-ne
breument largument als vostres companys. Abans de fer-ho, penseu detingudament el que
voleu dir i lordre que heu de seguir en la vostra exposici, i apunteu-ho a la llibreta.
Tamb podeu explicar en quines circumstncies la vau llegir (per exemple, si us la van
regalar, si us la van comprar a casa, si us la van fer llegir a lescola, etc.). Per acabar, en
podeu donar la vostra opini i, si s possible i ho recordeu, dir en quina part de lobra
estarien situats els fragments que hem reprodut.
3. Busqueu a la biblioteca del centre altres novelles de Jaume Fuster i de Ferran Torrent,
fixeu-vos en les illustracions de les cobertes i en els ttols, i fullegeu-les. Proveu desbrinar
quin s el tema de cadascuna:

52

Ttol de lobra

Illustraci de la coberta

Tema

4. Pregunteu als vostres companys si han llegit alguna de les novelles anteriors i, en cas
afirmatiu, demaneu-los de qu tracten. Desprs de fer tot aix, podeu llegir el text de
contracoberta de les obres i comprovar si nheu encertat, ms o menys, el tema.
5. Heu llegit alguna novella policaca o de lladres i serenos? Coneixeu altres autors
daquest gnere, a ms de Jaume Fuster i Ferran Torrent?
a) Els que respongueu afirmativament la pregunta anterior, podeu explicar als altres
companys quines sn les caracterstiques daquests tipus de novelles?
b) Si no nheu llegit mai cap, amb els elements que hem treballat fins aqu, podeu fer
una llista a la pissarra de les caracterstiques que creieu que t el gnere policac i
discutir-les entre tots.
c) Desprs anoteu a la llibreta, com a recordatori, les caracterstiques de la novella
policaca.
1.1. La novella dintriga
1. Observeu ara aquests fragments de novelles dautors estrangers:
La policia tamb t notcies! va remugar Leduc.
Estava amonat. No volia que sembls que anava a veure Maigret per posar-lo al
corrent. Potser, fins i tot li havien demanat que no li digus res de la investigaci oficial.
Novetats de Samuel?
Justa! Primer ha arribat la seva fitxa. Desprs, Lucas, que fa temps es va haver
dencarregar del seu cas, ha trucat des de Pars per donar ms detalls.
53

Explica!
No saben exactament don s. Per hi ha bones raons per creure que va nixer
a Polnia o a Iugoslvia. En qualsevol cas, en algun indret de per all! Era un home
taciturn, a qui no agradava parlar dels seus negocis. Tenia una botiga a Alger.
Endevina de qu?
Una cosa ben discreta. Nestic segur!
Compra-venda de segells de correus!
Maigret estava encantat, perqu all encaixava perfectament amb lindividu del
tren.
Un comer de segells que amagava una altra cosa, s clar! El ms gros s que
estava tan ben muntat que la policia no es va adonar de res, i que ha calgut un crim
doble perqu... Repeteixo grosso modo el que ha dit Lucas per telfon. La botiga en
qesti era, si fa no fa, una de les ms grans fbriques de falsificaci de passaports i,
sobretot, de contractes de treball. Samuel tenia corresponsals a Varsvia, a Vilna, a
Silsia, a Constantinoble... (pg. 70-71)
George Simenon, El boig de Bergerac
Varen anar a buscar el cambrer alemany, per aquest declar que no sabia res de
lassumpte i les preguntes no varen servir pas per aclarir-ho. Un altre aspecte acabava
dafegir-se a aquesta srie de petits misteris aparentment mancada de propsit que
shavien succet amb tanta rapidesa. Deixant a part tota la llbrega histria de la mort
de Sir Charles, ens restava un seguit dincidents inexplicables tots en lespai de dos
dies, que incloen la rebuda de la carta, lespia amb barba negra de dins del cabriol
angls, la prdua de la bota nova, la prdua de la bota vella negra i, ara, la troballa de
la bota marr nova. Holmes seia en silenci dins del cotxe mentre tornvem a Baker
Street, i jo coneixia per les seves celles enlairades i el seu aspecte entusiasmat, que la
seva ment, com la meva, estava ocupada intentant bastir una mena desquema en el
qual tinguessin cabuda tots aquests episodis estranys i aparentment desconnectats.
Es va passar tota la tarda i fins tard al vespre, perdut entre el tabac i els seus
pensaments. (pg. 52-53)
Sir Arthur Conan Doyle, El gos dels Baskerville
El coronel Johnson romangu una estona mirant Sugden de fit a fit abans detzibar-li
entrebancant-se:
Em veniu a dir, superintendent, que aquest s un daquells casos misteriosos
que es llegeixen a les novelles policaques, on un home mor assassinat dintre duna
habitaci tancada amb pany i clau, per un fenomen aparentment sobrenatural?
Un somriure molt tnue va bellugar el bigoti del superintendent, mentre replicava
tot seris:
Jo no crec que sigui tan enrevessat com tot aix.
El coronel va respondre:
Sucidi. Ha de ser un sucidi!
On s larma llavors? No, senyor, no pot ser un sucidi.
Aleshores com sha escapat lassass? Per la finestra?
Sugden ho neg amb el cap.
Tinc el pressentiment que no.
Per heu explicat que la porta estava tancada amb clau per dintre...
El
superintendent assent. Es tragu una clau de la butxaca i la va deixar sobre la taula.
54

Sense empremtes digitals

els anunci . Per fixeu-vos en aquesta clau,
senyor. Doneu-hi una ullada amb aquella lupa dall.
Poirot sinclin. Ell i Johnson examinaren plegats la clau. El cap de policia profer
una exclamaci.
Per Du, ja ho veig. Aquestes petites rascades de la punta. Les veieu, Poirot?
S que les veig. Aix vol dir que han girat la clau des de fora, no? Lhan girada
mitjanant un estri especial que travessava el pany i atrapava la clau. Possiblement
saconseguiria amb unes senzilles alicates. (pg. 80-81)
Agatha Christie, El Nadal dHrcules Poirot
2. Segurament ja deveu conixer algun daquests tres famosos autors, o tots tres. Fins i tot
s probable que nhgiu llegit alguna obra o que hgiu vist alguna pellcula basada en les
seves novelles. Si es aix, expliqueu breument les obres que heu llegit o les pellcules que
heu vist:
Autor

Ttol de lobra o
de la pellcula

Argument

Si mai no nheu llegit res i tampoc no nheu sentit a parlar, busqueu-ne informaci a la
biblioteca del centre (segur que hi ha llibres seus) o en qualsevol enciclopdia en lnia. Amb
la informaci que heu recollit tamb podeu omplir el quadre anterior.
3. Ara segurament ja sabreu que aquests tres escriptors han creat detectius de ficci que
resolen els casos misteriosos: linspector Maigret, Sherlock Holmes i Hrcules Poirot (o la
senyoreta Marple), respectivament. Cadascun daquests detectius t unes caracterstiques
determinades que els han fet famosos arreu del mn. Busqueu-ne informaci i discutiu a la
classe quines sn aquestes caracterstiques.
4. Amb lajut de lenciclopdia en lnia i del professor, feu un dibuix dun daquests tres
detectius. Desprs podeu triar el millor de la classe i reproduir-lo a la revista del centre.
5. Escolliu una pellcula dintriga que cap de vosaltres no hagi vist i passeu-la a laula. s
preferible que estigui basada en una obra daquests autors que estem treballant. Si no pot
ser, qualsevol pellcula serveix, sempre que sigui bona i que hi hagi els elements tpics
daquest gnere: que es plantegi un problema (un robatori, un crim, una desaparici...), que
hi hagi diversos sospitosos i que es doni una situaci que permeti la descoberta del culpable
per deducci lgica. Mentre la veieu, feu les activitats que us proposem:
55

a) Un cop sha plantejat el problema i shan presentat els sospitosos, atureu la pellcula i
escriviu quin us sembla que pot ser el culpable i el motius que l'han mogut a cometre el
crim (o el robatori).
b) A la classe segent feu grups de quatre o cinc persones. Cada grup es posar a
treballar amb els possibles sospitosos per mirar desbrinar quin pot ser el culpable i
quins motius podia tenir per cometre el delicte. Podeu utilitzar els apunts i les notes
que heu pres el primer dia. Desprs de discutir-ho els membres del grup, proposeu un
culpable i uns motius. Tamb podeu intentar que tota la classe arribi a una conclusi
comuna.
c) A la tercera sessi, acabeu de passar la pellcula per saber la soluci del cas. Si
ning no lha encertada, comenteu-ho collectivament. Si algun grup lha endevinat,
demaneu-li que expliqui com ha arribat a les seves conclusions.
d) Un cop acabat el treball, podeu omplir la fitxa segent com a recordatori:

Fitxa de la pellcula
Ttol:______________________________________________________________________
Director:___________________________________________________________________
Actors:____________________________________________________________________
__________________________________________________________________________
Guionista:__________________________________________________________________
Msica:____________________________________________________________________
Sinopsi de largument: ________________________________________________________
__________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________
Qu s el que ms us ha agradat? ______________________________________________
__________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________
Heu endevinat qui era lassass? ________________________________________________
Heu estat pendents del final? __________________________________________________
Us ha enganxat, la pellcula? __________________________________________________

56

Per qu? __________________________________________________________________

__________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________
Us ha agradat: el director, els actors, largument, algun altre aspecte?
____________________
__________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________
s una pellcula dintriga _____________________________________________________
Quins elements considereu dintriga o de suspens? _________________________________
__________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________
Com es crea la intriga en la pellcula? ___________________________________________
__________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________
Com lhaureu fet acabar vosaltres? _____________________________________________
__________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________
__________________________________________________________________________
6. Amb la informaci que ara teniu, ja podeu explicar qu s una novella dintriga. Digueu
quins sn els elements imprescindibles per escriure una novella daquest tipus.
7.Tot i que coneixeu poques coses de cadascun dels detectius que hem treballat, podreu dir
quin de tots tres, Hrcules Poirot, Sherlock Holmes o linspector Maigret, us agrada ms i per
qu. Digueu quin mtode us sembla que utilitza cadascun per descobrir els culpables.
8. A un company vostre li han pres el llibre de Manuel de Pedrolo que esteu llegint. Dividiu el
grup classe en dos grups de sospitosos i en dos grups de detectius (o el nombre que calgui
en funci del total dalumnes).
a) Cadascun dels membres dels grups de detectius podria comenar la indagaci dient
all que cregui que pot servir per trobar el llibre o proposant alguna iniciativa per
organitzar la recerca. Anoteu a la llibreta les preguntes que penseu fer i com teniu
intenci dorganitzar-vos.
b) Els membres dels grups de sospitosos shan de posar dacord en quin personatge
interpreten (del qual hauran de detallar unes caracterstiques mnimes i el mbil del
57

robatori: per exemple: sc un sense sostre, i puc haver robat el llibre perqu no tinc
diners) i decidir qui s el lladre (ho han de comunicar al professor).
c) Aparelleu un grup de sospitosos i un grup de detectius. Mentre els dos grups actuen,
els altres grups els observen i prenen notes de cara a la valoraci de les intervencions.
Els detectius daquest grup hauran dinterrogar els sospitosos de laltre grup per tal de
trobar el lladre.
Cal fixar el temps de durada de lactivitat; per exemple, es poden deixar set o vuit
minuts a cada grup per localitzar el llibre. Evidentment, cada grup pot fer servir el
mtode que cregui ms convenient per trobar-lo.
Heu dactuar i interrogar els companys sospitosos i esbrinar, per exemple:
a quina hora ha estat vist el llibre per darrera vegada,
qui ha estat el darrer que lha vist,
qui sha quedat sol a laula, etc.
d) Cal que tingueu en compte que el ms important sn les preguntes que fareu i la
manera com us organitzareu per trobar el llibre. En acabar, podeu comprovar si
tots els grups heu fet preguntes similars i si heu coincidit en la manera dorganitzarvos.
e) Independentment de si han encertat o no el culpable, a lhora davaluar les
intervencions dels detectius cal valorar la consistncia i la versemblana de les
hiptesis. En el cas dels sospitosos, cal valorar els seus arguments de defensa.
9. Dividiu-vos en tres grups; cada grup ha dutilitzar els mtodes dun dels detectius,
Hrcules Poirot, linspector Maigret i Sherlock Holmes, per resoldre un robatori. Us heu
dinventar lobjecte desaparegut, qui lha robat i per quins motius, i el ms important: com
heu enxampat el lladre. Cada grup ha dexplicar els mtodes utilitzats pel detectiu que
representa.
1.2. La novella negra
1. Llegiu, ara, aquests tres fragments dautors de novella negra:
En aquest punt tequivoques! Qualsevol tipus de persona pot assassinar. Noms
depn de les circumstncies i no t res a veure amb el carcter. Les persones poden
dur les coses molt lluny... I noms falta un detall sense importncia perqu rebin
lempenta definitiva. Tothom la pot rebre. Fins i tot la teva via, ho s.
No hi estic dacord fu Guy lacnicament.
Haig de dir-te que he estat a punt de matar el meu pare mil vegades. A qui tens
ganes de matar, tu? Els amants de la teva esposa?
Un dells murmur Guy.
Vas estar a punt de matar-lo?
No, ni de bon tros. Noms vaig pensar-ho. Guy record les nits dinsomni,
centenars de nits, i com desesperava per assolir la pau en cas que no executs la
venjana. Podia alguna cosa haver-li donat lempenta definitiva aleshores?
Guy sent que Bruno rondinava:
Vas estar ms a punt de matar-lo del que timagines; aix s tot el que puc dirte. (pg. 32-33)

58

Patrcia Highsmith, Estranys en un tren

Rusty Regan havia abandonat una muni de diner i una esposa bella per anar a
vagabundejar amb una rossa imprecisa que ms o menys estava casada amb un
gngster anomenat Eddie Mars. Regan havia desaparegut tot duna sense dir adu a
ning i podia tenir moltes raons per a fer-ho. El general havia estat massa orgulls o, a
la primera entrevista que vam tenir, massa circumspecte, de dir-me que lOficina de
Persones Desaparegudes tenia lafer entre mans. La gent de lOficina de Persones
desaparegudes ni es bellugaven, i evidentment no creien que valgus la pena moures.
Regan havia fet el que havia fet i aix era cosa personal seva. Jo estava dacord amb
el capit Gregory que Eddie Mars era molt improbable que shagus embolicat amb un
doble crim noms perqu un altre home hagus anat a la ciutat amb la rossa amb la
qual ni tan sols no vivia. Podia haver-lo afectat, per els negocis sn els negocis, i per
Hollywood heu de portar les dents ben serrades precisament per a no estar mastegant
a cada moment cabelleres rosses. Si hi hagus hagut barrejada una forta quantitat de
diner hauria estat diferent. Per quinze dels grossos no representaven una gran suma
per a Eddie Mars. (pg. 92)
Raymond Chandler, La gran dormida
Enterramorts contemplava el tros de vorera on estava estirat el cadver en un
bassal de sang que sanava eixamplant. Els fars del cotxe illuminaven amb cruesa el
tros fins passat el fanal i les escales frontals dun cert nombre de cases tronades
daquella banda de carrer que havien estat una mena de residncies privades mig
segle abans. La gent que shavia congregat estava a laltre cant del carrer i darrere el
cotxe, de manera que tenien les cares fosques a lombra, per mostraven una renglera
de cames nues de color de rovell i peus negres plans i torats amb dits enormes. Una
vorera de Harlem, va pensar, peus negres i sang vermella i un home mort al terra.
Aquest cop resultava ser blanc. La majoria de vegades era negre com les cames i els
peus daquella gent que ara el mirava de fit a fit. Quanta gent havia vist morta al terra
del carrer? No ho podia recordar, noms recordava que la majoria era negra. Morts i
sense dignitat sobre les voreres brutes. Estirats sobre gargalls assecats, embolcalls
enganxifosos de gelats i caramels, xiclets enganxats, burilles bavejades de cigarret,
trossos de paper de diari, ossets de carn cuinada, cagarades de gos, olors de pixum,
ampolles de cervesa, pots de brillantina; porqueria pudenta i empolsada que els venia
al damunt a cada bufada de vent. (pg. 45)
Chester Himes, Un cec amb una pistola
2. Compareu els tres textos que acabeu de llegir amb els fragments dAgatha Christie, Arthur
Conan Doyle i Georges Simenon que hem estudiat anteriorment. Digueu quines
coincidncies i quines diferncies trobeu entre ambds grups. Definiu cada caracterstica
amb una sola paraula o amb una frase curta:
Caracterstiques comunes
Agatha Christie
Arthur Conan Doyle
Georges Simenon

Caracterstiques diferents

Patricia Higsmith
Raymond Chandler
Chester Himes

Agatha Christie
Arthur Conan Doyle
Georges Simenon

59

Patricia Highsmith
Raymond Chandler
Chester Himes

3. En aquests tres darrers fragments apareixen elements nous que no sn freqents en les
novelles dels autors anteriors; per exemple, la presncia de personatges dtnia negra, que
hi afegirien el component racial. Digueu quins altres elements nous hi apareixen i, amb
lajuda del professorat, si cal, expliqueu la diferncia que hi ha entre aquests autors i els
anteriors.
4. Raymond Chandler, en un conte titulat The simple art of murder, defineix el mn que
retrata la novella negra com:
[...] un mn on ning no pot caminar tranquil per un carrer fosc, perqu la llei i lordre
sn coses de les quals parlem, per que no practiquem.
No s estrany que un home sigui assassinat, per de vegades sembla estrany que
lassassinin per tan poca cosa i que la seva mort sigui el segell del que anomenen
civilitzaci.
Dacord amb aquesta definici, creieu que la novella negra reflecteix el mn real?
Argumenteu la vostra opini.
5. Hem classificat els primers fragments que hem llegit de Jaume Fuster i de Ferran Torrent
com a novelles de lladres i serenos o novelles policaques i nhem destriat unes
caracterstiques comunes.
Els altres fragments que hem treballat, de George Simenon, dAgatha Christie i dArthur
Conan Doyle, tamb els hem classificat com a novelles policaques, per hem vist que hi
apareixien elements dintriga i de suspens; per tant, podrem dir que sn novelles
policaques dintriga i suspens.
I, aquest darrer grup de novellistes, Raymond Chandler, Patrcia Highsmith i Chester Himes,
tenen elements comuns amb els dos anteriors, per incorporen a les seves obres un
component de crtica social, element nou respecte dels primers; per aquest motiu daquests
autors es diu que escriuen novella negra. Amb aquesta informaci ompliu el quadre
segent:
Autor

Novella
policaca

Ttol

Jaume Fuster
Ferran Torrent
Agatha Christie
A. Conan Doyle
G. Simenon
P. Highsmith
60

Novella
dintriga

Novella
negra

R. Chandler
Chester Himes

5. Feu una llista de les caracterstiques que considereu comunes a tots els grups de
narracions que hem treballat, des de Jaume Fuster fins a Chester Himes, encara que en els
fragments que hem llegit no hi apareguin totes.

2. REGISTRES DE LLENGUATGE
Com ja sabeu, els escriptors fan parlar els seus personatges amb diversos tipus de
llenguatge, segons les caracterstiques socials de cadascun. s evident que no s el mateix
escriure una novella amb uns personatges cultes que amb uns que no ho siguin, amb uns
protagonistes joves que amb uns de vells, amb uns de lextraradi duna gran ciutat que amb
uns del camp, perqu a lhora de parlar cadascun dells ho fa de manera diferent, encara que
vulguin dir les mateixes coses.
Doncs b, aquests tipus de novelles que estem treballant utilitzen un llenguatge caracterstic
(un registre) que, moltes vegades, est ple de paraules, frases fetes i expressions vulgars
que volen representar la manera real de parlar dels personatges. Malgrat tot, com podreu
veure, sn ben diferents els mots que utilitzen uns autors i altres, segons lpoca i el lloc on
shagin escrit les novelles.
1. Llegiu atentament els fragments segents i fixeu-vos en les paraules i en les frases fetes
que utilitzen els diversos autors. Subratlleu les que no conegueu, tot i que el seu significat el
podreu deduir fcilment pel context:
La pregunta, malgrat la calor, em va deixar fred. Shavia adonat que el cotxe...
Malet siga!... Vaig improvisar una histria, darrel autntica. Men vaig sortir prou b.
Treballo per a un peix gros de Santa Pola. Un que va fer cal llarg a lfrica. El
cotxe s seu. Jo li faig de xofer. La benzina mha agradat sempre i aquest ofici em
permet conduir bones carrosses sense haver datracar un banc. Lamo ara fa un viatge
per mar... t un iot, tamb..., b, un transatlntic, millor dit. Li duc la carretoina al Grau
de Valncia per recollir-lo i passejar-lo cap a linterior...
I qu hi feies, a Elx, si havies danar cap a Valncia?
Lhavia espifiada un cop ms. LAnna shavia adonat que la histria era fula. Me
nhavia de desempallegar com fos. (pg. 17)
Jaume Fuster, La corona valenciana
La seva reacci em va sorprendre fins a cert punt. No, en Rodergues no era un
dur. Un taur dels negocis pocs legals. Es veia prou clar que tot i les seves dries de
grandesa, he pensat, he decidit, i tot aix, es veia prou clar, dic, que ell noms era
un manat. Em calia veure els peixos grossos. Amb aquell mitjamerda no mhi entendria
pas.
Escolteu, Rodergues: darrera tot aix hi ha un negoci brut. I si mhe dembrutar
les mans vull, tamb, untar-me-les doli. I doli doliva, del bo i milloret. Digueu als qui
organitzen loperaci que vull parlar amb ells. S que us cal un brtol capa de tot per

61

una mica de cal. Jo sc aquest brtol, ben cert; per el cal ha de ser ms llarg.
Menteneu..., oi que menteneu? (pg. 18)
Jaume Fuster, De mica en mica somple la pica
Mireu si aquest pardal porta alguna ferralla.
El ros empuny una pistola curta i va apuntar-me. El pequins avan tenia els
peus plans, el pobre! i amb compte em tust les butxaques. Jo vaig fer lentament la
volta talment una model semprova una pea, sense convicci.
No pistola digu amb una veu de rogall.
Identitat.
El pequins em fic la m a la butxaca interior i en va treure la cartera. Lobr i
nestudi el contingut.
Nom: Philip Marlowe, Eddie. Viu a Hobart Arms, Franklin. Llicncia particular,
insgnia dassistent, etc. Un tafaner.
Em fu lliscar novament la cartera a la butxaca, em don una bufetadeta i se
separ.
Foteu-me el camp deman Eddie Mars.
Els dos pistolers tornaren a sortir i tancaren la porta. (pg. 53)
Raymond Chandler, La gran dormida
2. Els mots que trobareu a continuaci sn colloquialismes o vulgarismes trets dels
fragments anteriors; escriviu al costat de cadascun un sinnim corresponent al registre
estndard. Al final de cada exercici hi ha una fila en blanc per si voleu afegir qualsevol altre
mot del text que considereu que tamb es pot incloure en els registres colloquial o vulgar:
deixar fred
peix gros
cal llarg
fula
espifiar
desempallegar

taur dels negocis

manat
mitjamerda
negoci brut
embrutar-se les
mans
untar-me-les doli
brtol

62

pardal
ferralla
pequins
tafaner
foteu-me el camp

Si recordeu haver llegit alguna obra (tamb pot ser un cmic) que us hagi cridat latenci per
la seva forma dexpressi o perqu shi parli amb algun argot caracterstic, digueu quina s i
esbrineu si alg ms de la classe la coneix. Feu una llista amb els mots que en recordeu i
exposeu el que us sembla que lautor volia expressar en utilitzar-los.
4. Segur que coneixeu algun collectiu que utilitzi un argot amb un significat especial, que
noms coneixen els entesos, com ara metges, advocats, policies, lladres, etc. Feu grups de
treball de quatre persones i inventeu-vos un argot que noms entengueu vosaltres. Per
exemple, podeu parlar canviant les vocals de les paraules, afegint-hi una sllaba ms, etc.
5. Vosaltres o les vostres amistats utilitzeu alguna mena dargot, real o inventat, que us
identifiqui? Si s aix, com lheu inventat? Podreu explicar-nos el significat dalguns mots?

3. LA NARRACI I LA DESCRIPCI
Quan llegiu una novella hi trobeu barrejats elements caracterstics de la narraci i elements
caracterstics de la descripci perqu, normalment, un escriptor utilitza ambdues tipologies
textuals per construir la seva obra: duna banda, ha dexplicar com sn els personatges de
lobra o els indrets i les coses que hi surten, i de laltra, ha dexplicar qu hi passa.
Duna manera general, la descripci serveix per explicar les caracterstiques dels objectes i
de les persones, per a la qual cosa necessita molts adjectius. En canvi, la narraci serveix
per explicar una successi de fets o accions, cosa que implica un s abundant de les formes
verbals. En una novella, doncs, sn necessries tant la narraci com la descripci.
3.1. La narraci
1. Llegiu atentament aquests tres fragments i fixeu-vos en la quantitat de verbs que hi ha.
Subratlleu-los amb un bolgraf de color vermell i compareu-ne la quantitat amb la de noms i
adjectius. Si voleu, podeu subratllar els noms i adjectius dun altre color per destacar la
diferncia entre aquests i els verbs:
Quan Fede deix la Derbi al vestbul dentrada de la finca, una vena el va informar
que havia vist marxar el Nis al cinema del barri. El cambrer, agrat, li don les grcies.
A la finca, entre el venat, existia una mena dencant protector envers el seu germ. En
realitat es tractava dun temor ms que dun emparament. Sovint, en vida del pare, a
les reunions que els vens acostumaven a fer per tal de resoldre problemes que
63

afectaven la finca, eixia, duna manera subtil, la salut del Nis. El pare, capint lestat
dnim de la gent, els tranquillitzava llevant importncia al tema. Per el personal no
restava massa plcid i, fins i tot, intentaren suggerir-li la idea duna recollecta, la
finalitat de la qual serviria per a mantenir el Nis recls en un centre de recuperaci
mental. La proposta fu que el pare trencs la relaci amb la resta de vens. La gent
soblid del tema, per no pogueren evitar dexercir duna mena de bfia de venat.
Corrien temps de dria policial. (pg. 78)
Ferran Torrent, No emprenyeu el comissari
Al tercer dia desprs de larribada de la carta, el meu pare sen va anar a visitar un
vell amic, el comandant Freebody, que t sota el seu crrec el fort de Portsdown Hill.
Jo em vaig alegrar que se nans, perqu em semblava que es trobaria ms allunyat
del perill si se nanava de casa. Per, en aix, jo estava en un error. Al segon dia de la
seva absncia, vaig rebre un telegrama del comandant pregant-me que hi ans
immediatament. El meu pare havia caigut en una de les canteres de creta que
abunden per aquells entorns, i es trobava inconscient, amb el crani fracturat. Hi vaig
anar tot seguit, per sen va anar sense haver recobrat el coneixement. Pel que
sembla, tornava de Farenham, ja entrada la nit, i, com que no coneixia la contrada i no
hi havia cap tanca al voltant de la cantera, el jurat no va vacillar en emetre un
veredicte de Mort per causes accidentals. Malgrat la cura amb qu vaig examinar
cada un dels fets relacionats amb la seva mort, no vaig poder trobar res que pogus
suggerir la idea dassassinat. No hi havien senyals de violncia, ni petjades, ni robatori,
ni shavia vist cap foraster per les carreteres. I amb tot, no cal pas que us digui que jo
no estava tranquil i que gaireb estava segur que shavia ordit un abominable complot
al voltant del meu pare. (pg. 106)
Sir Arthur Conan Doyle, Les aventures de Sherlock Holmes

El tribunal estava molt divertit. Els experts en empremtes digitals no podien posarse dacord en les seves classificacions. Un ferreter, la botiga del qual havia visitat
Miriam el dia anterior a la seva mort, va fer-se un embull sobre si la persona que havia
acompanyat Miriam havia estat un home o una dona, i ms rialles amagaven el fet que
li havien manat que digus un home. Ladvocat de Guy fu un parlament sobre
lescenari del crim, les contradiccions de la famlia Joyce, les declaracions jurades que
tenia a la m, per Guy estava segur que la seva prpia franquesa labsoldria de
qualsevol sospita.
El jutge dinstrucci sugger en el seu informe que el crim semblava haver estat
coms per un manac que desconeixien la vctima i els seus acompanyants. La
sentncia va recaure sobre una persona o persones desconegudes, i el cas fou
transferit a la policia.
Lendem Guy va rebre un telegrama, precisament quan sortia de casa de la seva
mare. (pg. 110)
Patricia Highsmith, Estranys en un tren
2. Hem suprimit tots els verbs del fragment segent. Escriviu els verbs que vulgueu en els
espais que hem deixat en blanc. Recordeu que el fragment ha de ser coherent, encara que
el significat del text canvi:

64

Quan Fede _________ la Derbi al vestbul dentrada de la finca, una vena el

_________________ que _______________ el Nis al cinema del barri. El cambrer,
________ , li_______ les grcies. A la finca, entre el venat, __________ una mena
dencant protector envers el seu germ. En realitat es__________ dun temor ms que
dun emparament. Sovint, en vida del pare, a les reunions que els vens ____________
per tal de__________ problemes que______________ la finca, _____________ ,
duna manera subtil, la salut del Nis. El pare,________ lestat dnim de la gent,
els___________ ____________ importncia al tema. Per el personal no__________
massa plcid i, fins i tot, _________ _______ -li la idea duna recollecta, la finalitat de
la qual__________ per a ________ el Nis _________ en un centre de recuperaci
mental. La proposta__________ que el pare _________ la relaci amb la resta de
vens. La gent s_________ del tema, per no ___________ __________ d_______
duna mena de bfia de venat. ________________ temps de dria policial. (pg. 78)
Ferran Torrent, No emprenyeu el comissari
3. Quan acabeu descriure el text, feu grups de quatre per comentar com us ha sortit;
compareu els diversos textos elaborats en el grup i escolliu-ne un. Finalment, llegiu el text
escollit en veu alta per a tota la classe.
4. En els textos anteriors hi ha molts verbs. Quina idea us sembla que volien transmetre els
escriptors als lectors amb aquesta abundncia? Quina idea us ha suggerit a vosaltres la
lectura dels fragments?
5. Escriviu un text de 10 ratlles com a mxim, utilitzant quinze daquests verbs:
aixecar, veure, abonar, sortir, accidentar, trobar, aclarir, acollir, estimar, menjar, llevar,
entrar, enlairar, seure, circular, voltar, engegar, tornar, acumular, complicar, passar,
rentar, escoltar, sentir, parlar, entendre, avariar, trencar, venir i estar.
6. Escriviu un text de 10 ratlles com a mxim, utilitzant tots els verbs que pugueu dels que us
donem a continuaci (com ms verbs useu, millor):
escurar, abellir, abolir, capbussar, tastar, recaure, recaptar, esdevenir, reeixir, degotar,
erigir, pixer, lloar, romandre, decretar, ensorrar, oir, albirar, adobar, dilucidar,
captivar, cuitar, recloure, raure, avenir-se, lluir, plovisquejar, tutelar, transmetre,
vagarejar, sovintejar, ensopegar i pregar.
3.2. La descripci
1. Llegiu atentament els fragments segents i resumiu-ne el contingut en quatre ratlles:
Abans dentrar a la botiga rest un moment mirant laparador fent temps, ja que el
perit, un home que llua canes a les patilles, atenia en aquell moment una dona dedat
avanada. Fede observ amb atenci un gran radiocasset, marca Sanyo. Laparell
65

semblava lltim model amb qu la indstria japonesa havia sobtat el mercat, amb una
simetria moderna i un preu bastant convincent.
Amb la mirada, Fede examin linterior del local. Era una tenda de dimensions
redudes amb dues taules de treball. Una, la que enfrontava amb la porta dentrada,
locupava lhome que havia vist des de lexterior i que semblava lamo, a jutjar pel posat
dominador que exhibia. Li somrigu de la taula estant. En un costat del local, un jove
seia capficat desmuntant unes peces. Ni tan sols observ la presncia del cambrer
quan dring la campaneta de la porta. (pg. 79-80)
Ferran Torrent, No emprenyeu el comissari
Va desaparixer, el mat del dia 14, un senyor anomenat Hosmer Angel. Uns 5
peus, 7 polzades destatura, robust, de pell groguenca, cabells negres, amb una petita
calba en el centre, espesses patilles i bigoti negre; duu ulleres fosques, lleugera
dificultat en el parlar. Lltima vegada que sel va veure, duia una levita negra amb
solapes de seda, armilla negra, albertina dor i pantal gris de xeviot Harris, amb
polaines fosques sobre botes amb costat de goma. Se sap que treballava en una
oficina de Leadenhall Street. Qualsevol persona que proporcioni ..., etc., etc. (pg. 67)
Sir Arthur Conan Doyle, Les aventures de Sherlock Holmes
Era un home vestit de gris, tot ell gris, excepte les sabates negres i
enllustradssimes, i dos diamants escarlata a la corbata de set gris que semblaven
diamants sobre els quadres del tapet de la ruleta. Camisa grisa i vestit damericana
encreuada de franella tova, ben tallat. En veure Carmen es tragu un barret gris i els
cabells que deix al descobert eren grisos i tan fins com si els haguessin cardat. Les
celles grises i espesses tenien aquell aire indefiniblement mascul. Tenia un ment
llarg, un nas de ganxo, ulls grisos i pensarosos que semblaven oblics perqu la
parpella superior tenia un replec que queia sobre langle mateix de lull.
Va romandre all, tot ell correcte, amb una m a la porta, que quedava al darrera
seu, laltra aguantant el barret gris que copejava moderadament contra la cuixa. Tenia
una mirada decidida, per no la dura mirada dun tipus dur. Ms aviat la duresa dun
cavaller de moltes hores de vol. Per no era un cavaller. Era Eddie Mars. (pg. 50)
Raymond Chandler, La gran dormida
No emprenyeu el comissari

Les aventures de Sherlock Holmes

66

La gran dormida

2. Al primer fragment, el Fede descriu un radiocasset i la botiga on s aquest aparell.

Vosaltres heu de fer el mateix. Descriviu un objecte de casa vostra que recordeu i el lloc on
es troba. Si us s ms fcil fer-ho amb lobjecte al davant, podeu descriuren un de la vostra
classe i lespai fsic on est situat.
3. Al segon fragment es descriu una persona. Vosaltres heu de fer el mateix. Heu de
descriure un familiar o un amic i, si us s ms fcil fer-ho tenint el model al davant, un
company de classe o el vostre professor o professora. (Com heu vist, A. Conan Doyle parla
de peus i polzades per explicar les mides duna persona perqu utilitza els sistema mtric
anglosax, vosaltres heu dutilitzar el sistema mtric decimal.)
4. Hem tret tots els substantius i els adjectius del fragment de Raymond Chandler, perqu
vosaltres empleneu els buits amb els noms i els adjectius que vulgueu. Heu daconseguir
que el text tingui sentit, encara que no sigui el mateix que el del fragment original:
Era un_______ ________ de________ , tot ell ______, excepte les______________
____________i ____________________ , i dos_______________ ____________ a la
____________de _________ __________ que semblaven ____________ sobre els
__________ del _________ de la __________. ____________ ________ i _________
d________________ ______________ de___________ ________ , ben _______.
En veure________ es tragu un ___________ _________ i els ___________ que
deix al _____________ eren _________ i tan __________ com si els haguessin
cardat. Les _________

_________ i ___________ tenien aquell ___________

indefectiblement ____________. Tenia un _______

________, un _________ de

________ , ________ _________ i ______________ que semblaven ________ perqu

la ____________ __________ tenia un _________ que queia sobre l__________
mateix de l______.
Va romandre all, tot ell _________ , amb una _________ a la ___________ , que
quedava al darrera seu, laltra aguantant el ___________ ________ que copejava
67

moderadament contra la ____________. Tenia una _________ __________ , per no

la ______ __________ dun _______ _______. Ms aviat la ______________ dun
____________ de moltes __________ de _________. Per no era un __________ .
Era ________ ________. (pg. 50)
Raymond Chandler, La gran dormida
5. Torneu a llegir atentament els fragments de Les aventures de Sherlock Holmes i
dEstranys en un tren de l'apartat V.3.1. i subratlleu-ne els adjectius, si no ho heu fet encara.
Utilitzeu un bolgraf dun color diferent del que heu fet servir per marcar els verbs. Compareu
la quantitat de verbs amb la dadjectius i digueu quins trets caracterstics de la descripci hi
trobeu.
6. Escriviu un text que descrigui una sensaci, com ara fred, calor, por, gana, etc. o un
sentiment, com ara tendresa, amor, compassi, etc.
7. Escriviu un text dunes vint-i-cinc lnies on expliqueu algun fet real o inventat. Un cop
acabat, analitzeu si hi predominen els elements narratius o els descriptius. Llegiu en veu alta
el text de cada un de vosaltres i escolliu el que ms us agradi per publicar-lo a la revista del
centre.
La vostra opini
1. Quins tipus de novelles us agraden ms, les que fan moltes descripcions dels llocs i de
les persones i van explicant, ben detalladament, tot el que passa o aquelles en qu passen
moltes coses, encara que no sapigueu ben b com s la cara dels personatges?
Argumenteu la vostra resposta.
2. Heu llegit alguna novella que us hagi agradat especialment? Expliqueu a la classe de
quina es tracta i per qu us ha agradat (s possible que alguns companys coincideixen amb
vosaltres). Comenteu les vostres preferncies literries.
4. A PRIMER COP DULL
1. Mireu detingudament la coberta de Joc brut. Qu us suggereix? Quin creieu que podria
ser el tema daquest llibre? Us ve de gust llegir-lo, veient la fotografia de la coberta? I el ttol,
qu us recorda? Creieu que dna pistes sobre el seu contingut?
2. Considereu important el ttol duna obra? Quin procediment creieu que segueixen els
autors a lhora de buscar ttols per a les seves obres?
3. Joc brut, el ttol de lobra, es pot considerar tamb una frase feta; per tant, lautor potser
lha volgut usar per suggerir alguna cosa als lectors abans que comencin a llegir-la. Si
vosaltres fssiu autors i autores de contes o de novelles, quina mena de ttol escollireu per
a les vostres obres: un ttol suggeridor, un ttol que servs per resumir lobra, un ttol que fes
venir ganes de llegir, un ttol que fos una frase de lobra?

68

4. El ttol daquesta obra el formen dos mots monosillbics, que, a ms, constitueixin un joc
de paraules. Com totes les llenges, el catal t moltes frases fetes i molts jocs de paraules,
i s especialment rica en monosllabs. Possiblement aix va influir lautor a lhora de triar el
ttol de la seva novella. Busqueu altres expressions que considereu similars i que siguin
tamb suggeridores per al lector. Per exemple: Tal dit tal fet, O tot o res, Nedar i guardar la
roba, Aix fa pudor, etc.
5. A continuaci trobareu reprodudes algunes cobertes de les novelles que hem treballat en
aquesta part del dossier. Compareu les illustracions o les fotografies de cada obra amb el
seu ttol i esbrineu-ne la relaci, si s que considereu que nhi ha alguna. Digueu quina
coberta haureu posat vosaltres a la novella si nhagussiu estat els autors.

69

70

6. Feu grups de quatre i prepareu les activitats segents:

a) Discutiu dins de cada grup si creieu que les cobertes de les obres i els ttols estan
relacionats i per qu. Abans de fer-ho, penseu b qu voleu dir i quin procediment
podeu seguir per desenvolupar els vostres arguments i saber defensar-los amb
claredat davant els vostres companys. Si cal, escriviu primer en un paper les vostres
idees.
b) Inventeu-vos entre tots quatre el ttol duna obra i dibuixeu la coberta que considereu
ms adient, seguint lexemple que ms us hagi agradat dels que heu treballat.
c) Un cop acabada la feina, ensenyeu-la als altres grups i comenteu entre vosaltres
quina coberta us ha agradat ms. Si nhi ha alguna despecialment suggeridora, podeu
publicar-la a la revista del vostre centre o penjar-la al tauler danuncis dels alumnes.
7. Fixeu-vos en cadascuna de les cobertes i en cadascun dels ttols de les novelles anteriors
i digueu quin de tots aquests llibres escollireu vosaltres per llegir si es trobessin en una
biblioteca; expliqueu-ne els motius.
8. Fixeu-vos en el sumari de Joc brut i veureu que aquesta obra sestructura en quatre parts
que tenen els ttols segents:
El projecte
Els fets
La recerca
Les explicacions
Us suggereix alguna cosa aquesta estructura? Qu penseu que sexplica en cadascuna
daquestes parts?
5. A LENTORN DE MANUEL DE PEDROLO I DE JOC BRUT
Sabeu que...

Manuel de Pedrolo va ser un dels

primers autors que va escriure
novelles policaques en catal?
de Joc brut se nhan fet ms de trenta
edicions?

Joc brut va ser la primera novella de la

collecci La cua de palla dEdicions 62
que es va iniciar lany 1965?

71

Joc brut s un dels llibres

ms llegits de Manuel de
Pedrolo (se nhan venut
ms de 200.000 exemplars,
de lany 1965 fins a
l'actualitat)?
de Joc brut sen va fer una adaptaci
cinematogrfica lany 1974, titulada La ley
del deseo, que va dirigir Juan Antonio
Bardem?
de les obres de Manuel de Pedrolo, se nhan fet
diverses adaptacions cinematogrfiques (la
novella Menterro en els fonaments es va adaptar
al cine amb la pellcula La respuesta, dirigida per
Josep Maria Forn, i una altra novella, Procs de
contradicci suficient, es va filmar amb el ttol
titular Garum, sota la direcci de Toms Muoz )?

la biblioteca de Sant Pere de Ribes du el nom de Manuel

de Pedrolo?

1. Desprs de llegir les informacions dels apartats I.2 i V.5, responeu les preguntes segents:
a) Quina s lobra ms llegida de la literatura catalana?
b) Quantes novelles va escriure Manuel de Pedrolo?
c) En quina editorial es va publicar la primera edici de Joc brut?
d) De quina editorial s lexemplar que vosaltres teniu?
e) A quin gnere pertany aquesta novella?
f) Quantes edicions shan fet de Joc brut i de quina edici s el vostre exemplar?
g) Quina collecci va iniciar Joc brut i a quina collecci pertany el vostre exemplar?
h) Quins sn els llibres ms venuts de Manuel de Pedrolo?
i) Quantes pellcules, sries o cmics shan fet de les obres de Manuel de Pedrolo?
j) Per quina ra creieu que dalgunes obres daquest autor se nhan fet pellcules o
sries de televisi?
k) Quins indrets geogrfics o premis literaris coneixeu que duguin el nom de Manuel de
Pedrolo?

72

2. Llegiu atentament la biografia de Manuel de Pedrolo a enciclopedia.cat i proveu de

descobrir, en la segent sopa de lletres, dades importants de la seva vida, algunes de les
seves obres ms importants i alguns dels premis literaris que va guanyar:
QWER T Y
SMLKVA
E V AN E I
Y T SR GH
MO L T E S
A M ER I C
L O DS E R
R E WQ S H
K M NC E N
S S I S ON
B H YT L E
A O DF S A

UI OP L
CONRE
XERAL
VANEI
REVI S
ANSSK
GF DOT
O ME S I
DRAPE
ROS E S
Z EVI C
NT J OR

J
A
A
X
T
I
E
N
R
F
T
D

H H GMGT R A
RT OT S E L S
RA NY OUV A
EREL 1 9 1 8
ESCAT AL A
T SVAT REB
U P MN Z A X T
OUHA T OT E
MA R T I N A L
L ORI RA NT
ORCA T A L A
I R OMI J OA

P L K I U J A K K MN
GE NE RE S L I T E
S E RS OL DA T DA
NHUT RGV A COL
NESEI VAT RAD
A L L A R A L MO N E
R H GJ MB QI S F H
SL ESBEST I ES
OMI U MT R A J E C
MO S S E G A R S E L
RHI EPRUDENC
N OT MA R T OR E L

S
R
R
L
U
D
B
D
T
A
I
L

J UDF
ARI S
T I L L
A B OR
I RAU
I T OR
XRDE
ECAR
EF I N
CUAP
BERT
MOI U

GR
MQ
E R
A R
T O
I A
A L
RE
A L
OI
RA
J A

E
E
I
E
R
L
T
G

B
N
N

3. Pregunteu als vostres familiars si saben qui s Manuel de Pedrolo i si en coneixen alguna
obra. Si nhan llegida alguna, pregunteu-los si els ha agradat i lopini que tenen de lautor.

73

S
U
A
N
S
G
W
A
P
E
A
Y

VI. COMPRENSI

1. LESTIL NARRATIU
Si no hagus estat per les seves cames, no hauria passat res. O potser s. Per
hauria passat a alg altre. Jo ho hauria llegit al diari. (pg. 43)
Manuel de Pedrolo, Joc brut
1. Desprs de llegir el primer pargraf de la novella, expliqueu la seva relaci amb la
coberta.
2. En aquesta segona part del dossier, dedicada a Joc brut, reprodum tres cobertes de
diferents edicions de la novella (als encapalaments dels apartats V, VI i VII). Observeu-les
detingudament i desprs:
a) Ordeneu les tres cobertes segons lantiguitat que penseu que tenen. Escriviu lany a
qu creieu que correspon cadascuna.
b) Quina coberta trobeu ms adequada, dacord amb el primer pargraf de la novella?
Digueu per quina ra.
c) Dissenyeu la vostra prpia coberta per a la novella Joc brut. Tingueu en compte que
ha de tenir format de llibre i que hi ha de figurar de manera llegible el nom de lautor i
el ttol de la novella.
3. A les primeres frases de lobra, que serveixen dintroducci general a la novella i en
resumeixen, en dues ratlles, el contingut, ja hi apareix el jo del protagonista, que ens ofereix
una visi fatalista del seu dest, com si ja estigus decidit des de la primera ratlla i no es
pogus canviar. El narrador admet que li passar quelcom terrible, ho sap, per que malgrat
tot no ho pot evitar perqu ja est decidit. Imitant el narrador, proveu descriure en dues
lnies un argument que comenci daquesta manera:
Si no hagus aixecat la vista del diari, no hauria vist mai...

Si aquell dia no hagus entrat a la floristeria...

4. En les novelles negres s freqent que el protagonista, algun altre personatge o tots dos
alhora tinguin una visi fatalista del futur en general i del seu en particular. Creieu que s un
recurs del novellista per dramatitzar o considereu que si els personatges fossin reals tamb
tindrien una visi aix? Justifiqueu la vostra resposta.
5. Tot just comenada lobra, ja veiem que el narrador, a ms dutilitzar la primera persona,
s un dels protagonistes dels fets, i els lectors podem endevinar que s a ell a qui passar
tot all que ens vol explicar. Per quin motiu creieu que lautor ha decidit que el punt de vista
del narrador sigui la primera persona?
77

6. Si vosaltres hagussiu descriure una novella, utilitzareu la primera persona, tal com ho
fa Manuel de Pedrolo, o utilitzareu la tercera? Argumenteu la vostra resposta. Per contestar
podeu parlar dimplicaci personal, de versemblana, de realitat, de fatalitat, etc.
7. Ara, avanant-nos als fets que ens vol explicar lobra, intentarem descobrir qu li passar
al protagonista daquesta novella. Imagineu-vos qu li pot passar, quin pot ser aquest dest
que no es pot canviar. Escriviu a la llibreta les idees que tingueu i exposeu-les a la classe,
raonant els vostres arguments. Desprs, a mesura que aneu avanant en la lectura, anireu
descobrint si lheu encertat o no.
La vostra opini
1. Creieu en lexistncia del dest o noms el considereu un recurs per a les novelles?
2. Penseu que els novellistes imiten la realitat o que noms utilitzen la imaginaci a lhora
descriure les seves obres? Exposeu tres arguments que avalin la vostra resposta.
2. LOBRA I EL SEU TEMPS
1. Joc brut es va publicar lany 1965. Aquest tamb s, aproximadament, lany en qu
sesdevenen els fets que shi expliquen. A mesura que aneu avanant en la lectura veureu
que hi ha moltes coses que han canviat des daleshores. Lautor per exemple parla de
safareigs pblics:
El seu somrs va endur-se tot duna, sense deixar-ne rastre, les cabries
professionals que mhavien turmentat tota la setmana, i especialment aquell mat, quan
en Sorribes va tenir la idea genial denviar-me a un del pocs safareigs pblics que
encara quedaven a la ciutat. Una marca de detergents tenia dificultat amb la venda
dels seus productes i, en lloc de pensar que potser fabricaven una barreja mal
dosificada, sels acud de consultar lagncia. (pg. 50)
Possiblement no heu vist mai cap safareig pblic, per, si pregunteu als vostres familiars,
potser us podran indicar on estaven ubicats els dels vostres pobles i ciutats:
a) Esbrineu on eren els safareigs pblics de la vostra localitat i qu hi ha actualment en
el lloc que ocupaven; aix descobrireu alguns dels canvis urbanstics del lloc on viviu.
b) Escriviu un text de 25 lnies on exposeu qu han suposat els canvis esdevinguts al
vostre poble o ciutat, des de lpoca que shavia danar a rentar al safareig pblic fins a
la generalitzaci de la rentadora. Si al vostre poble encara es conserva el safareig,
expliqueu-ne els nous usos.
2. En el fragment segent, Manuel de Pedrolo tamb parla de festejar, de viure rellogats, de
la comuna, etc.:
Laltre dia, quan em vas dir que thavies de trobar amb alg... No festeges?
No. Per qu? Et pensaves que mhavia de trobar amb un xicot... (pg. 53)
[...]
78

Vivem rellogats, de primer a casa de dues germanes, dues bruixes que ens feien
la vida impossible, desprs a casa dun matrimoni el cunyat del qual un home ja
granat que tamb dormia al pis , intent de seduir la mare. (pg. 58)
a) Creieu que encara sutilitza aquest mot, festejar? Digueu amb quines paraules ho
explicareu vosaltres.
b) Expliqueu qu vol dir viure rellogats. Si no ho sabeu, esbrineu-ho preguntant-ho als
vostres familiars o amics i mirant-ho en un diccionari.
4. Digueu quines de les coses o de les situacions segents, i daltres que surten al llibre,
abans es consideraven normals i ara ja no ho sn. Utilitzeu el quadre que hi ha a continuaci
i escriviu al costat de les coses o accions referides al passat, aquelles que les han
substitudes:
[...] la humitat sens menjava, devorava les tres cadires, els dos llits i la taula, larmari,
tot comprat de vell, usat i miserable. La comuna era fora, al pati, on tamb calia cuinar
amb un fog porttil... (pg. 59)
Safareig pblic
Viure rellogats
Comuna
Festejar
Rdio
Mquina descriure

La vostra opini
1. Penseu quines coses han canviat en general i quines continuen igual des de lany 1965.
Feu una llista de les diferncies entre aquell any i lactualitat. Comenteu-les amb els vostres
familiars i afegiu-nhi daltres que ells us suggereixin i que us semblin interessants per
exposar-les a la classe. Comenteu entre tots aquests canvis i digueu si us semblen positius
o negatius, si penseu que la qualitat de vida ha millorat o ha empitjorat, en quins aspectes
creieu que shauria davanar i quines coses creieu que shaurien de fer.
79

2. Escriviu unes 15 ratlles sobre algun daquests canvis esdevinguts des de lany 1965 i que
considereu que us afecti personalment. Podeu parlar del transport, de la sanitat, de les
pensions, de lensenyament, de la relaci entre els joves, del menjar, de la moda, etc.

3. LA CIUTAT COM A MARC LITERARI DE LA NOVELLA

Tot just iniciar la lectura de la novella us adonareu que el fets que shi descriuen succeeixen
a Barcelona i, a mesura que avanceu en la lectura, veureu que la ciutat tamb ha canviat
molt des de la publicaci de lobra fins ara. Quan surtin barris i indrets de la ciutat que
conegueu o que hgiu sentit esmentar, penseu qu ha canviat (o qu ha pogut canviar) des
daleshores en pel que fa a lurbanisme, als mitjans de transport, a les diversions, etc.
1. Assenyaleu els canvis urbanstics que conegueu esdevinguts a Barcelona des de la
publicaci de la novella, com la construcci de la Ronda de Dalt i de la Ronda del Litoral,
lampliaci de laeroport, etc.
2. Expliqueu oralment quins canvis ha sofert el vostre poble o ciutat en els darrers 50 anys.
Parleu-ne a classe i feu una llista de les coses que han canviat i de les que vosaltres encara
voldreu canviar. Poseu-vos dacord sobre quin s el canvi urbanstic ms urgent que
necessita el vostre poble o ciutat.
3. La novella parla dels tramvies, utilitzats normalment com a mitj de transport en aquells
anys. A Barcelona, durant molt de temps, noms n'hi va haver un que anava fins al Tibidabo,
el tramvia blau, anomenat aix perqu s daquest color, per actualment hi ha diferents
lnies.
a) Heu vist algun cop un tramvia? Descriviu com funcionen (podeu buscar-ho a
enciclopedia.cat).
b) Expliqueu algun canvi que shagi produt en els mitjans de transport en els darrers 50
anys.
4. A lobra sesmenten alguns indrets de Catalunya com ara: Almacelles, la Terra Alta,
Tortosa, Mra la Nova, etc. Expliqueu-ne algunes caracterstiques, per exemple: on es
troben, per qu sn coneguts, qu shi fabrica, quin conreus hi ha, etc.
Nom

On es troba

Nombre dhabitants

Almacelles
La Terra Alta
Mra la Nova
Tortosa

80

De qu viuen

5. Amb Google Maps, geolocalitzeu tots els indrets que surtin a lobra. All marcador de cada
indret referenciat, introduu-hi la citaci del text que en fa esment i la localitzaci dins del
llibre. Completeu aquesta informaci amb una imatge relacionada amb el lloc, millor si s de
l'poca en qu s'ambienta l'obra.
6. Descriviu en 10 ratlles algun poble o comarca que conegueu. Per fer-ne la descripci,
recordeu el procediment a seguir, s a dir, les pautes que us hem marcat en lapartat V.3.2.

4. LA SOCIETAT
1. Llegint les primeres planes de la novella, ja us deveu haver adonat que els protagonistes
sn dos nois joves que es coneixen en una parada dautobs. Tot i que els fets passen el
1965, aix tamb pot passar ara, per vosaltres, segurament, no us comportareu de la
mateixa manera que el Xavier, el protagonista. Qu fareu si, com la Juna, volgussiu
conixer una noia o un noi? Com iniciareu una conversa? Expliqueu-ho.
2. Creieu que la Juna pren el pl al Xavier perqu ell s una bona persona o perqu ella s
molt ms llesta? Argumenteu la vostra resposta.
3. Penseu, com el protagonista, que un cop va conixer la Juna ja no podia fer marxa
enrere, que era un cam sense retorn i que el seu dest ja estava escrit en el moment de
conixer-la?
4. Com haureu actuat vosaltres si us hagussiu enamorat duna noia o dun noi, com passa
a la novella, i aquest o aquesta us demans de fer alguna cosa que considerssiu mal feta?
5. Escriviu un correu electrnic dunes quinze ratlles adreat a un amic, en qu us negueu a
fer all que us demana, perqu ho considereu mal fet. Heu dexposar raons dordre prctic i
dordre tic. Per exemple, no voleu agafar el cotxe del vostre pare o mare sense dir-li-ho
perqu considereu que no est b, per tamb perqu us pot descobrir i la cosa tindria
greus conseqncies per a vosaltres, com no deixar-vos sortir, no donar-vos diners, etc.
La vostra opini
1. Creieu que les tcniques repressives (pres) solucionen els problemes de delinqncia de
la nostra societat? Qu creieu que caldria fer perqu no es produssin actes delictius?
2. Quines mesures creieu que sn ms eficaces per prevenir els delictes, les repressives (la
pres), les dissuasives (sistemes de seguretat) o les tiques (est mal fet)? Argumenteu la
vostra resposta.
3. Creieu que el robatori est justificat en algunes ocasions (per exemple per no passar
gana) o que no ho est mai? Per qu?
4. Penseu que si no hi hagus presons hi hauria ms delinqents dels que hi ha ara o creieu
que la delinqncia s fruit del nostre sistema econmic i social? Podeu imaginar-vos una
societat sense delictes? Com es podria aconseguir?

81

VII. DESPRS DE LLEGIR

1. JOC BRUT
1. Aquest fragment, que inicia la novella, pren tot el seu sentit en els mots finals:
Si no hagus estat per les seves cames, no hauria passat res. O potser s. Per
hauria passat a alg altre. Jo ho hauria llegit al diari. (pg. 43)
Aquestes lnies tant haurien pogut servir per iniciar la histria, tal com ha fet lautor, com per
acabar-la. En aquest darrer cas, el condicional del principi adquireix una gran importncia.
Trobeu adequada aquesta frase del comenament de lobra? Expliqueu-ne els motius.
2. Creieu que aquestes ratlles expressen el sentit general de la novella i serveixen de
resum? Argumenteu la vostra resposta.
3. Com escriureu la primera frase daquesta novella? Utilitzareu les mateixes paraules que
Manuel de Pedrolo o no? Tot imitant lautor, escriviu una frase similar que pugui servir per
comenar una histria i que, alhora, navanci el final. Heu dutilitzar el mateix temps verbal.
4. Hi ha poques novelles en qu una frase tan curta sigui a la vegada tan significativa. Feu
grups de quatre i, desprs de fer una pluja didees, escriviu una frase que, com la de lautor,
pugui servir per acabar, per comenar o per resumir una novella.
Durant deu minuts cada membre del grup va dient el que se li acut; tot aix es va escrivint en
un paper. Un cop acabat aquest temps es consideren, una per una, les frases que shan dit i
es decideix quina s la ms adient. Es poden triar paraules de les frases ms interessants i
combinar-les per fer una frase enginyosa.
5. En cadascun dels quadres segents hi ha una frase comenada; escriviu-ne la
continuaci (duna delles o de totes) en deu ratlles com a mxim. Teniu deu minuts per ferho; desprs, cada un de vosaltres haur de llegir en veu alta el que ha escrit als altres
companys de classe:
Si el llibre no hagus estat tan avorrit, lhauria llegit i no hauria vist la cara de latracador
mentre agafava un ostatge...

85

Si no hagus perdut lavi, ara seria morta com tots els altres passatgers, per...

Si no shagus rebentat la roda del cotxe, la policia no mhauria enxampat i ara seria al
Brasil, per...

2. ENTORN SOCIAL
1. El protagonista de lobra, el Xavier, pertany a una classe social ms baixa que no pas la
Juna; aix ho podeu veure per la manera com viu: en una casa sense lavabo, sense telfon,
amb humitats a les habitacions, gaireb sense mobles, sense cuina (ha de cuinar amb un
fog porttil al pati), etc. Creieu que, si el Xavier hagus estat ric, no li hauria passat el que li
va passar? Argumenteu la vostra resposta.
2. Comenteu aquest fragment:
Tres dies desprs, entre les seves coses, vaig trobar la llibreta de la caixa
destalvis on em pensava que, desprs de lestafa del pis, ja no ens quedava res. Per
mequivocava. Duna manera o altra, aquella formiga havia aconseguit reunir encara
prop de cinc mil pessetes. Van servir per a lenterrament. s a dir, per a pagar en
Sorribes, que shavia portat b i em deix els diners que vaig demanar-li. (pg. 136)

86

a) Parleu de lestafa del pis i dels estalvis de la mare den Xavier. Creieu que aquestes
coses noms passaven abans o penseu que passen sempre?
b) Coneixeu alguna persona a qui hagi passat una cosa aix, que hagi estat vctima dun
frau, dun engany o duna estafa? Expliqueu-ho.
3. Considereu que la situaci en qu viu el protagonista condiciona la seva actuaci en els
fets que descriu la novella? Per qu?
4. Si la Juna i el Xavier haguessin pertangut a la mateixa classe social, creieu que els
esdeveniments haurien estat diferents? Per qu?
5. Un cop llegida lobra, el sentit fatalista que reflecteix la novella queda justificat o creieu
que lautor lexagera? Raoneu la vostra resposta.
La vostra opini
1. De quina manera creieu que es podrien evitar aquests situacions dengany i frau?
Coneixeu alguna organitzaci que se nocupi o algun mitj pblic o privat que lluiti contra el
frau? Si no en coneixeu cap, feu una petita cerca a Internet i busqueu-ne alguna. Expliqueu
quina finalitat concreta t.
2. En quina mesura creieu que les condicions socials influeixen en la vida de les persones?
3. A quina classe social creieu que pertany la majoria de persones que comet delictes? Qu
penseu que t ms influncia en el fet de delinquir: el carcter de la persona o les seves
condicions de vida? Hi ha delictes especfics de cada classe social? Sabeu qu es vol dir
quan es parla de delinqents de guant blanc?

3. ELS PROTAGONISTES
1. Els dos protagonistes de lobra, en Xavier i la Juna, representen dos carcters oposats,
dues maneres dentendre el mn: el Xavier s idealista, la Juna s materialista. Aquest
fragment de lobra reflecteix el diferent carcter dels dos protagonistes:
Puc canviar dofici, ara que et tinc...
No, Xavier. No sc egoista, per sc ambiciosa. Per mi, per lhome que estimi.
Potser vull massa... Quan penso que hi ha gent que ho tenen tot, que no han de
passar angnies, maldecaps, i que no ho saben aprofitar!
Val ms estimar-se que ser ric, Juna.
Val ms estimar-se i ser ric em rectific ella.
Per no es pot escollir; jo... (pg. 65)
Resumiu en dues ratlles les posicions antagniques del Xavier i la Juna.
2. Busqueu a la novella altres fragments on tamb es vegi la diferncia de carcters i
dinteressos den Xavier i la Juna, i comenteu-los entre tots.

87

3. Enumereu els aspectes positius i els aspectes negatius dels carcters dels dos
protagonistes (per exemple, la Juna s ambiciosa, per, en principi, lambici noms es
considera negativa quan, com en el cas de la nostra protagonista, s exagerada, no t altre
objectiu que guanyar diners). Digueu tres caracterstiques que defineixin els dos
protagonistes.
4. Descriviu amb cinc adjectius com a mxim els personatges segents de la novella:
La mare den Xavier

El coronel Virs

Sorribes, el cap den

Xavier

El policia que det en

Xavier

5. Descriviu el carcter den Xavier i el de la Juna (deu lnies com a mxim). Desprs, feu
grups de quatre i defenseu cadasc la vostra descripci davant els altres components del
grup. Per argumentar les vostres opinions, ajudeu-vos, si cal, de fragments de la novella.
Desprs de posar en com les vostres opinions personals, escriviu una descripci entre tots
els membres del grup i defenseu-la davant dels altres. Si al vostre grup no arribeu a posarvos dacord i no podeu fer una descripci comuna, heu dexplicar-ne els motius.

4. EL LLENGUATGE DE JOC BRUT

1. Tot i que en aquests tipus de novelles, com hem vist anteriorment, sutilitza un determinat
llenguatge, en aquesta obra, Manuel de Pedrolo no respon als esquemes preestablerts:
Amb en Sorribes, com gaireb amb tothom, calia anar amb mentides. Si li explico la
veritat, mhauria engegat amb un renec: foteu el camp i a la feina. (pg. 157)
Aquest exemple s un dels pocs que hi ha al llibre on sutilitza un registre de llenguatge que
podrem anomenar vulgar, per que, com hem vist, s molt lluny dels exemples que hem
posat en lapartat V.2, quan parlvem dels registres de llenguatge de les novelles
policaques.
Per quins motius creieu que Manuel de Pedrolo va utilitzar un llenguatge tan diferent del que
utilitzaven els autors estrangers que feien el mateix tipus de novella en la mateixa poca?
(Tingueu en compte que aquest autor ha estat un dels pocs que en aquells anys va introduir
a Catalunya els corrents literaris daltres pasos.)
88

2. Esbrineu el que passava al nostre pas lany 1965, quines eren les condicions poltiques i
socials de lpoca. Podeu preguntar-ho als vostres pares o als vostres familiars; pregunteulos tamb quina era la situaci de la llengua i la literatura catalanes. Un cop tingueu aquesta
informaci, penseu quines raons podia tenir lautor per escriure aquestes novelles negres
amb un llenguatge tan formal.
3. Lany 1965 la censura al nostre pas prohibia divulgar algunes informacions, especialment
de caire poltic, per tamb de caire econmic i social. Si no sabeu qu s la censura,
informeu-vos-en. Podeu preguntar-ho als vostres familiars, mirar-ho a enciclopedia.cat o
demanar-ho als vostres professors. Expliqueu de quina manera pot haver influt la censura
en lobra de Manuel de Pedrolo.
4. Digueu en quina mesura la biografia de lautor i les seves circumstncies personals poden
haver influt en lobra que estem treballant i en el tipus de llenguatge que utilitza. Consulteu,
si cal, els apartats I.2 (A lentorn de Manuel de Pedrolo i de Mecanoscrit del segon origen) i
V.5 (A lentorn de Manuel de Pedrolo i de Joc brut).
5. TREBALLEM LA NARRACI I LA DESCRIPCI
1. En aquest fragment lautor ens descriu la pistola:
Em va caldre atansar-me a la finestra per a examinar-la a la comparativa llum que
entrava de fora. Era una arma negra, una Astra, neta, impecable, estranyament
pesada. El carregador era ple i vaig passar una bala tan silenciosament com em fou
possible. Aix i tot, el menut espetec em fu sobresaltar, moblig a immobilitzar-me, un
cop ms atent al que sesdevenia passads enll, al despatx. No se sentia res. (pg.
117)
Utilitzant els mateixos recursos descriviu els segents objectes:
anell: era un crcol ample, polit, estranyament brillant i __________________________
________________________________________________________________________
telfon: era un aparell sense fils_____________________________________________
________________________________________________________________________
nina: __________________________________________________________________
________________________________________________________________________
gos:___________________________________________________________________
________________________________________________________________________
2. Un cop fet lexercici anterior, completeu cada descripci amb daltres detalls. Per exemple:
era un crcol ample, polit, estranyament brillant i de 22 quirats que llua en una m,
blanca, arrugada, molsuda i plena de taques que descobrien la veritable edat daquella
dama.

89

era un aparell sense fils ___________________________________________________

________________________________________________________________________
era una joguina _________________________________________________________
________________________________________________________________________
era una bstia __________________________________________________________
________________________________________________________________________
3. En aquest fragment lautor ens descriu el coronel Virs, lhome que vol assassinar:
Ella mai no mhavia descrit lhabitaci, jo no hi havia pensat mai, per ara la
reconeixia. Era una cosa familiar. I ho era lhome, un individu calb, bigotut, vestit amb
una jaqueta de pijama dun color torrat, molt discret, uniforme, alterat noms per dues
inicials, E. V. brodades a la butxaqueta que, sense aix, gaireb no hauria estat
possible de distingir. (pg. 117-118)
Descriviu laspecte fsic duna persona dedat avanada, sense utilitzar els mots vell/vella ni
tercera edat, ni cap adjectiu que qualifiqui el personatge descrit com una persona gran; com
als exemples:
tenia els cabells blancs, la cara plena darrugues, els ulls vermellosos i sense
pestanyes...
anava vestida de negre, duia un mocador al cap, caminava arrossegant les cames...
tenia _________________________________________________________________
________________________________________________________________________
era __________________________________________________________________
________________________________________________________________________
4. Ara heu de descriure un nen petit seguint el mateix procediment. Per exemple:
anava despentinat, tenia els cabells rebecs, duia els genolls pelats, les ungles brutes...
era baixet, amb els cabells plens de fixador, menjava xiclet...
anava _________________________________________________________________
_______________________________________________________________________
era ___________________________________________________________________
________________________________________________________________________
5. Desprs de descriure el nen de lexercici anterior, descriviu el lloc on es troba (pot ser un
parc, lescola, la seva habitaci, etc.) sense dir quin s; cal que sendevini per la vostra
descripci. Per exemple:
90

estava assegut jugant amb una galleda i una pala al costat dun petit llac ple dnecs
que no paraven de xipollejar i de piular; una mica ms lluny se sentia el soroll mecnic i
estrident dels cotxes...
anava _________________________________________________________________
________________________________________________________________________
________________________________________________________________________
estava ________________________________________________________________
________________________________________________________________________
________________________________________________________________________
6. Imitant les descripcions anteriors que fa Manuel de Pedrolo, primer de larma i desprs del
coronel Enric Virs, descriviu fsicament els protagonistes de lobra, en Xavier i la Juna (cinc
lnies per a cadascun com a mxim). Les vostres descripcions haurien de reflectir algun tret
del personatge que permets descobrir de qui es tracta sense dir-ne el nom.
7. Busqueu altres fragments descriptius de lobra, compareu-los amb els dos que hem
treballat i digueu si shi segueix el mateix procediment de tcnica descriptiva (encadenament
dadjectius); s a dir, comproveu si lautor usa dos o tres adjectius qualificatius darrere el
nom del personatge o lobjecte que descriu. Fixeu-vos qu vol expressar el fragment que
escolliu.
8. Descriviu en cinc lnies com a mnim un carrer o una plaa del vostre barri, de la vostra
ciutat o del vostre poble.
9. Fins ara hem fet descripcions de coses o de persones fsiques. Ara haureu de fer
descripcions psicolgiques dels personatges de lobra. Descriviu el carcter i la manera de
pensar de la Juna i la del Xavier a partir del dileg segent:
Per jo no vull. No puc, Xavier! Em sap greu que hgim de separar-nos aix,
tu creient que sc una noia vida... Per no et vull enganyar. Oi que ms val que
sigui aix, sense engany?
S, Juna, per jo... Dnam una oportunitat!
vaig dir a la fi. No podia
perdre-la, hauria fet qualsevol cosa per no perdre-la.
Una oportunitat? De qu?
De convncer-te. Encara has de passar uns dies a Barcelona. Deixa que
jo...
I desprs qu? S el que vull, Xavier. I desprs seria pitjor.
Et convencer, nestic segur. No pot ser que siguis aix. En el fons no ho ets.
S, ho sc. (pg. 67-68)
10. Si heu fet els dos exercicis anteriors, s a dir, si heu descrit un indret de la vostra ciutat o
del vostre poble i el carcter del Xavier i de la Juna, ara en podeu fer una sntesi: en Xavier o
la Juna passegen pel vostre carrer, van a comprar en alguna botiga del barri, prenen caf al
bar de la plaa... Escriviu-ne el fragment, que hauria de tenir unes 10 lnies.

91

11. Llegiu aquest fragment:

No em va amonar gaire per. Havien passat sis mesos llargs, la teoria del sucidi
havia estat admesa oficialment, com ho demostraven els articles que havia llegit i que
encara recordava. Totes aquelles mesures de cautela que havem acordat amb la Juna
estaven molt b quan encara suposvem que hi hauria una investigaci, i tamb
estava b, ja que un excs de prudncia no sobra mai, que hagussim continuat
subjectant-nos-hi quan tot va agafar un caire tan inesperadament favorable, per no
calia exagerar. Ara, desprs de tant de temps, noms seria un noi que cerca una noia
amb la qual sha relacionat anteriorment, amb la qual fins podia simular haver tingut un
tracte merament social.
Vaig decidir-me, doncs. (pg. 139-140)
En el pargraf que acabeu de llegir, el protagonista no ens descriu cap personatge, els
adjectius que hi apareixen sn poc significatius en quantitat i qualitat, s a dir, no sn
determinants per a la comprensi del fragment. Ben al contrari, us deveu haver adonat que
s un pargraf en qu passen moltes coses i en qu els verbs sn molt abundants, tal com
hem vist que passa en les narracions.
Seguint els exemples, feu una llista dels verbs, dels adjectius i dels substantius que
apareixen en el fragment anterior i observeu que la diferncia amb els dels fragments
anteriors s significativa:
Verbs
va amonar

Substantius
mesos

Adjectius
llargs

havien passat

12. Continueu la llista de les informacions que heu obtingut desprs de llegir aquest
pargraf:
el protagonista no estava amonat
havien passat sis mesos des de lassassinat
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________
92

_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________
13. Utilitzant el mateix temps verbal que lautor, expliqueu alguna cosa que us hagi passat
dies abans dun problema que vau tenir la setmana passada. Recordeu que el pretrit
plusquamperfet es fa servir per referir una acci anterior dins un relat que ja s en passat.
Seguiu lexemple:
no havia sabut preveure res _______________________________________________
havia assentit ___________________________________________________________
havia realitzat ___________________________________________________________
havia penetrat __________________________________________________________
i ara __________________________________________________________________
14. En les dues primeres ratlles daquest text, el narrador ens explica que a en Xavier
lespanta el que est a punt de fer, per, tot i que el lector ja sap que est espantat, no s
fins al final de la segona lnia que parla de pnic:
Ara el cor em corria amb un rebombori terrible. Se mescapava per la boca,
mofegava. Vaig haver de repenjar-me contra el muntant, venut per un pnic insensat,
cerval, que no havia sabut preveure. No havia sabut preveure res. Perqu fins ara, fins
en aquest segon precs, aquell acte proper no abandonava la meva imaginaci per
convertir-se en realitat. Havia assentit als projectes de la Juna, havia realitzat tots els
preparatius a conscincia, havia penetrat clandestinament a la casa... Per tot havia
estat un somni. I ara em despertava. Dins duns moments, mataria un home... (pg.
116)
Utilitzant la mateixa tcnica, expliqueu quines sensacions experimenteu quan esteu a punt
de fer un examen, o quan teniu set, gana, fred, o sentiu alegria, tristor, etc. Per exemple, en
lloc de dir que teniu set, podeu dir que teniu la gola seca, la boca pastosa, els llavis blancs...
15. Feu una narraci dunes quinze lnies on expliqueu alguna experincia personal i, alhora,
el que vau sentir en viure-la.
16. Resumiu en quatre ratlles el fragment segent, utilitzant paraules diferents de les que fa
servir el narrador per explicar el seu estat dnim:
De fet, dintre meu treballaven unes quantes persones que no es podien entendre.
Lhome honest que havia estat fins aleshores, respectus amb lordre i amb la llei
convencionals, lhome ntegre que accepta, sense discutir-los, uns valors que no acaba
de precisar-se per que li han ensenyat a creure desitjables; el xicot que per primera
vegada descobreix un objectiu concret, un b conquerible noms a travs duna prova,
passada la qual haur donat sentit a la seva existncia; el ciutad temorenc de la
justcia, desitjs de viure sense complicacions i, en darrer lloc, lindividu que a despit
de tots els condicionaments a qu ha estat sotms no se sent a gust en la mena de
societat on li ha tocat de viure, prou intelligent per a observar que ha caigut en una
93

trampa preparada ja dabans de la seva naixena i dins la qual morir, una trampa que
el condemna a la misria, a la rutina, que limita els seus horitzons i el converteix en un
ser carregat de deures i sense cap dret, espoliat per una circumstncia a la qual no ha
contribut i que el minimitza... (pg. 112)
17. En el fragment anterior el narrador parla duna trampa preparada ja abans de la seva
naixena i dins la qual morir. Digueu a qu es refereix amb aquestes paraules.
18. La visi fatalista i inevitable del dest es reflecteix en el darrer pargraf del mateix
fragment. Digueu, segons la vostra opini, per qu el protagonista considera que no pot
escapar-se del seu dest.
19. En aquest text, en Xavier intenta convncer-se ell mateix que ha coms un crim perfecte,
mitjanant uns raonaments lgics i que semblen convincents, malgrat que desprs tot se
nanir en orris:
s cert que els sucides solen deixar una nota per als seus, per a ladvocat si en
tenen, per a la policia, i ell no lhavia poguda escriure. Ja hi havia pensat abans. Per
aix no menquimerava. No era un detall obligatori. Al xalet no devien haver trobat cap
rastre de persones estranyes; cal creure que la Juna havia comprs immediatament la
situaci i que havia procedit en conseqncia, tancant la finestra. Si la policia havia
desconfiat, llurs sospites noms podien recaure sobre dues persones: la noia i la seva
tia. I totes dues eren al teatre, on ella es devia haver preocupat prou de fer-se veure.
S, podia estar tranquil. Havem aconseguit all que volem, all que els professionals
no aconsegueixen mai: un crim perfecte. (pg. 130)
Feu igual que en Xavier i expliqueu, mitjanant raonaments lgics, que passareu la propera
avaluaci de llengua catalana perqu heu fet b els exercicis i els controls o perqu en
sabeu fora.
20. Narreu com seria el vostre dia ideal: qu us agradaria fer, qui us agradaria conixer, on
us agradaria anar...
21. Fer veure que el coronel Virs sha sucidat s un dels errors den Xavier, tot i que en
principi semblava una bona soluci perqu aix no buscarien els culpables. Penseu que
lautor ens vol demostrar lexistncia de casualitats que sescapen al nostre control o que,
senzillament, s un episodi ms de la mala sort del protagonista?
22. Evidentment, en Xavier es pensava que mai no el descobririen. Creieu que si haguessin
seguit el pla establert, s a dir, si en lloc dun sucidi, haguessin fet veure que es tractava
dun robatori i posterior assassinat, el pla hauria estat realment perfecte? Digueu per qu.
La vostra opini
1. Creieu en lexistncia del crim perfecte? Argumenteu la vostra opini.
2. Considereu que totes les persones que cometen delictes paguen les seves culpes o, al
contrari, creieu que hi ha molta gent que mai no ha estat descoberta, tot i haver delinquit?

94

3. Creieu que les presons sn necessries per a la reinserci de les persones que han
coms delictes o penseu que shauria de trobar un altre sistema per rehabilitar els
delinqents?
4. Sou partidaris de rehabilitar els delinqents per tornar a integrar-los a la societat, o
penseu, senzillament, que han de pagar el mal que han fet i que s molt difcil sortir-se del
mn de la delinqncia un cop shi ha entrat? Raoneu la vostra resposta amb almenys dos
arguments.
5. TREBALLEM LA NARRACI DINTRIGA
En totes les narracions dintriga sintenta mantenir fins al final la incgnita del desenlla. s
un truc o un estratagema per mantenir linters del lector durant tota lobra. Segurament que,
si a vosaltres us expliquen el final dun llibre o duna pellcula dintriga, tamb hi perdeu
linters. En lobra que estem estudiant totes les incgnites es resolen, tamb, a les ltimes
pgines i el protagonista no descobreix que la noia lha entabanat des del comenament.
Vosaltres, probablement, ho heu descobert abans, perqu no sou tan ingenus com el
protagonista o perqu, senzillament, no us trobeu en les mateixes circumstncies que ell.
1. En quin moment heu comenat a sospitar que la noia li prenia el pl? O us ha estat
enredant tota la novella com a en Xavier?
2. Quins indicis heu trobat al llarg de la novella que us hagin fet veure que la Juna no actua
de bona fe? Expliqueu-ne un parell.
3. Com podeu llegir en el fragment segent, en Xavier fa tots els preparatius per al crim:
Havia comprat una llanterna elctrica, uns guants de cot, un ganivet per si a
darrera hora sorgia algun obstacle que em privs dapoderar-me de la pistola, unes
espardenyes que calaria aquella nit i que desprs cremaria al foc de casa, en
absncia de la mare. Com tothom, havia llegit novelles detectivesques i sabia o em
pensava saber que sovint la policia en t prou amb alguns indicis ben magres per a
descobrir el criminal, que una petjada em podia trair... Per remota que fos la possibilitat
dassociar-me al crim, volia extremar totes les precaucions, que mai no pogus ser dit
que, per culpa meva, havem fracassat. Si havia de ser una cosa perfecta, ho seria. En
responia. (pg. 111-112)
Se us acut quins inconvenients poden fer entrebancar el pla que han preparat per
assassinar el coronel Virs? Digueu dues o tres coses que poden sortir malament (per
exemple, que hi hagi alg ms a la casa, que el coronel Virs no hi sigui, etc.). Com creieu
que hauria reaccionat en Xavier si shagus trobat amb algun imprevist?
4. Creieu que en Xavier s descobert a causa dels errors que ha coms o penseu que
encara que no nhagus coms cap lhaurien descobert igualment?
5. En Xavier diu que va matar per amor:
No havia matat una vegada per amor? Ms fcil, semblava, havia de ser encara
matar per odi. En aquests moments carnissers em deia que una mort lenta, ben lenta,
95

seria el ms escaient. Que tingus temps de sofrir, dadonar-se del que li esdevenia;
que abans de la nit final pogus comprendre una cosa que sempre devia haver-li
passat per alt: que hi ha ssers que es neguen a ser destruts i que des del fons de llur
desesperaci sn capaos de tornar cop per cop i darrossegar els altres a la
damnaci. (pg. 176)
Esteu dacord amb les paraules del personatge? Argumenteu la resposta.
6. En Xavier ha descobert lengany de la Juna i es vol venjar, per precisament aquesta
venjana el delata. Qu haureu fet vosaltres si us hagussiu trobat en les mateixes
circumstncies que en Xavier?
7. Feu una narraci duna pgina dalgun fet, real o inventat, que tingui un final imprevisible.
8. Llegiu el fragment final de lobra:
Mhavia enredat fins al final. Mai no havia dit una veritat... Vaig alar les mans
emmanillades per reposar-hi el cap. Laltre, el baix, va picar-se les cuixes, divertit, i
esclaf:
No ho sabia!
Per qu ho vaig fer? No ho s. Per duna manera o altra mhavia de desfogar. Per
aix vaig escopir-li:
Malparit!
La m, rpida i dura, em peg la cara i lanell que duia em part el llavi. La boca se
mompl de sang.
Encara la hi tinc. (pg. 200-201)
La darrera frase, Encara la hi tinc (es refereix a la boca plena de sang), est escrita en
present, a diferncia de la resta de la novella, que est escrita en passat. Aix vol dir que
va escriure la novella poc desprs que tinguessin lloc els fets que ens narra i que per aix
encara t sang a la boca? Expliqueu qu penseu que vol dir aquest final.
9. Aquest canvi de temps verbal que fa el narrador a la frase final del llibre s usat
expressament per produir-nos una impressi de continutat; s a dir, tot i que la histria que
el llibre ens explica ja sha acabat, ell encara t la boca plena de sang i la hi continuar
tenint. Sabeu per qu?
10. Si ara llegiu la primera i la darrera frase daquesta novella, veureu que ambdues sn
ben significatives. La histria comena amb una pura casualitat, casualitat que desprs es
revelar fatal per al protagonista (veure las cames de la Juna a la parada dautobs) i acaba
amb la boca plena de sang. En aquest sentit, podem dir que es compleix el sentit fatalista
que va destillant tota la novella? Justifiqueu la resposta.
11 . En el primer apartat de Joc brut hem treballat la novella policaca i hem vist que aquest
gnere sovint t unes determinades caracterstiques que permeten considerar-lo tamb
dintriga o suspens, deixant de banda els seus trets exclusius: els elements de crtica social.
De quina manera classificareu Joc brut? Especifiqueu quins sn els elements ms
importants que shi poden trobar. Argumenteu la resposta.

96

12. Ara ha arribat lhora de la veritat; ja som al final del dossier i us toca a vosaltres
demostrar el que heu aprs de la narraci i de la descripci. Escriviu una narraci dintriga
de cinc pgines com a mxim, on es plantegi un conflicte i la seva soluci. Aquesta narraci
us pot servir per participar en el concurs El Gust per la Lectura. Recordeu que heu de
mantenir la intriga fins al final.
La vostra opini
1. Considereu que el fets que es narren en aquesta novella sn comuns i ordinaris, perqu
sempre hi ha persones que es deixen seduir i enganyar per altres de ms llestes o,
contrriament, penseu que sn fets extraordinaris que no passen gaireb mai? Argumenteuho i exposeu-ne algun exemple (potser coneixeu alg que, alguna vegada, sha deixat
entabanar).
2. Considereu que els motius que impulsen la gent a cometre delictes sn sempre els
mateixos: diners, amor, venjana, odi etc.?
3. Creieu que el comportament de les persones ha canviat en els darrers temps o
considereu que no ha canviat i que s molt difcil que canvi?

97

VIII. I PER CONTINUAR, TRIEU UNA NOVA LECTURA

Desprs daquesta experincia conjunta, ens agradaria que continussiu llegint pel vostre
compte, per s important saber triar noves lectures que us puguin agradar. Per ajudar-vos
a escollir aquests nous llibres, us hem preparat un petit qestionari:
1. Us ha agradat llegir Joc brut?
S

NO

2. Si heu contestat s, podeu llegir:

a) Si us ha agradat la intriga policaca:
CHRISTIE, A. Assassinat a lOrient Express. Barcelona: La Magrana, 2010 (La Negra).
CONAN DOYLE, A. El gos dels Baskerville. Barcelona: Barcanova, 2012 (Antaviana Jove).
Les aventures de Sherlock Holmes (I). Barcelona: Laertes, 2011 (Larc, 35).
FUSTER, J. La Corona valenciana. Valncia: Tres i quatre, 2008 (La Unitat).
De mica en mica somple la pica. Barcelona: Edicions 62, 2009 (Educaci 62, 44).
HIGHSMITH, P. El crit de lliba. Barcelona: La Magrana, 2012 (La Negra).
MARTN, A. La nit que Wendy va aprendre a volar. Alzira: Bromera, 2011 (LEspurna, 80).
El dia que Wendy va conixer el monstre. Alzira: Bromera, 2013 (LEspurna, 107).
MARTN, A.; RIBERA, J. No demanis llobarro fora de temporada. Barcelona: Estrella Polar,
2009 (Biblioteca Flanagan).
Tots els detectius es diuen Flanagan. Barcelona: Estrella Polar, 2009 (Biblioteca
Flanagan).
SIMENON, G. El gos groc. Barcelona: Quaderns Crema, 2012 (Biblioteca Mnima, 193).
SIERRA I FABRA, J. El cas del fals accident. Barcelona: Estrella Polar, 2011. (Vostock)
El cas del quadre desaparegut. Barcelona: La Galera, 2012. (La Galera jove, 20)
Radiografia de noia amb tatuatge. Barcelona: La Galera, 2013 (La Galera jove, 6)
SIM, I.-C. La vena. Barcelona: Estrella Polar, 2012 (Collecci Jove 55).
SOTORRA, A. Lassass viu a Bellvitge. Barcelona: Estrella Polar, 2009 (Odissea, 4).
TASIS, R. La Bblia valenciana. Valncia: Tres i Quatre, 2007 (El grill, 26).
b) Si us ha agradat que la novella estigui ambientada a Catalunya:
ALCOBERRO, A. El secret del doctor Givert. Barcelona: La Magrana, 2004 (LEsparver
jove, 12).
BAGS, N. I la mort em parlava. Barcelona: Barcanova, 2006 (Antaviana nova).
COSTA, J.P. Invitaci a un crim. Barcelona: Columna, 2013 (Clssica).
FUSTER, J. De mica en mica somple la pica. Barcelona: Edicions 62, 2009 (Educaci 62,
44).

99

MARTN, A.; RIBERA, J. No demanis llobarro fora de temporada. Barcelona: Estrella Polar,
2009 (Biblioteca Flanagan).
PEDROLO, M. Mossegar-se la cua. Barcelona: Edicions 62, 2011 (Educaci 62).
SIERRA I FABRA, J. Set dies de juliol. Barcelona: Debolsillo, 2011 (Best seller, 773).
SIM, I.-C. La vena. Barcelona: Estrella Polar, 2012 (Collecci Jove 55).
c) Si us ha agradat lengany de la Juna:
FUSTER, J. La Corona valenciana. Valncia: Tres i quatre, 2008 (La Unitat).
HIGHSMITH, P. Lamic americ. Barcelona: Columna, 1997.
TORRENT, F. La mirada del tafur. Alzira: Bromera, 2001 (L'eclctica).
d) Si us ha agradat lestil de lautor:
PEDROLO, M. Mossegar-se la cua. Barcelona: Educaula, 2011 (Educaci 62, 70).
Totes les bsties de crrega. Barcelona: Labutxaca, 2011.
Un cam amb Eva. Barcelona: Edicions 62, 2002 (El Cangur butxaca, 52).
Vint-i-vuit contes. Barcelona: Edicions 62, 2009 (El Balanc, 415).
e) Si us ha agradat la novella negra:
CHANDLER, R. El son etern. Barcelona: La Magrana, 2012 (La Negra).
HAMMET, D. El falc malts. Barcelona: Edicions 62, 2006 (Nova Cua de Palla).
La clau de vidre. Barcelona: Labutxaca, 2009.
HIGHSMITH, P. Estranys en un tren. Barcelona: Columna, 2001.
La fossa de Ripley. Barcelona: La Magrana, 2013 (La Negra).
LEON, D. Cristall enverinat. Barcelona: Edicions 62, 2006 (El Balanc).
MANOTTI, D. Un habitual de la comissaria. Barcelona: Alrevs (Crims.cat, 7).
MORET, X. Qui paga mana. Barcelona: Labutxaca, 2010.
SALINGER, J. D. El vigilant en el camp de sgol. Barcelona: Labutxaca, 2007.
3. Si heu contestat no, podeu triar entre les segents opcions.
a) Si no us ha agradat perqu preferiu saber qui s el culpable des de bon
comenament, podeu llegir les novelles detectivesques segents:
CAIN, J. J. El carter sempre truca dues vegades. Barcelona: Labutxaca, 2009.
CHESTERTON, G.K. Lhome que fou dijous. Barcelona: Quaderns Crema, 2005 (Biblioteca
Mnima, 149).
DALMASES, A. Doble joc. Barcelona: Crulla, 2004 (Gran Angular, 133).
b) Si no us ha agradat per la dificultat del llenguatge, podeu llegir:
100

ALCOBERRO, A. El secret del doctor Givert. Barcelona: La Magrana, 2004 (LEsparver

jove, 12).
FUSTER, J. La Corona valenciana. Valncia: Tres i quatre, 2008 (La Unitat).
Les claus de vidre. Barcelona: La Magrana, 2004 (Butxaca, 4).
De mica en mica somple la pica. Barcelona: Edicions 62, 2009 (Educaci 62, 44).
MARTN, A.; RIBERA, J. Tots els detectius es diuen Flanagan. Barcelona: Estrella Polar,
2009 (Jove, 134).
c) Si no us ha agradat perqu la policia sempre guanya, podeu llegir:
TORRENT, F. No emprenyeu el comissari. Barcelona: Columna, 2006 (Jove, 136).
La mirada del tafur. Alzira: Bromera, 2001 (L'eclctica).
4. Si hagussiu preferit llegir un altre tipus de novella, per exemple:
a) Una novella de cincia-ficci, podeu llegir:
ASIMOV, I. Jo robot. Barcelona: Proa, 2001 (Butxaca, 38).
L'home bicentenari i altres relats. Alzira: Bromera, 2011 (A la lluna de Valncia, 50).
Robbie i altres contes. Barcelona: Vicens-Vives, 2009 (Aula literria, 6).
BURGAS, . M.A.X.Barcelona: La Galera, 2012 (El Corsari, 63).
CARB, J. Calidoscopi de laigua i del sol. Barcelona: La Magrana, 2001 (LEsparver).
CIRICI, D. Lesquelet de la balena. Barcelona: Estrella Polar, 2011 (Odissea, 4).
Macip, S. Hipnofbia. Barcelona: Proa, 2012 (Beta)
PEDROLO, M. Mecanoscrit del segon origen. Barcelona: Educaula, 2009 (Educaci 62).
Successimultani. Lleida: Pags, 2006 (Lo Macarr, 175).
Trajecte final. Barcelona: Educaula, 2010 (Educaci 62).
b) Una novella de fantasia, podeu llegir:
BRENNAN, H. El portal dels elfs. Alzira: Bromera, 2009 (Esfera, 1).
COLLINS, S. Els jocs de la fam I. Barcelona: Fanbooks, 2013.
ROWLING, J.K. Harry Potter i la pedra filosofal. Barcelona: Labutxaca, 2013.
SCHELLEY, M.W. Frankestein. Barcelona: Barcanova, 2012 (Antaviana Jove).
TOLKIEN, J.R.R. El Hbbit. Barcelona: La Magrana, 2013 (Les ales esteses).
c) Una novella ambientada en el passat, podeu llegir:
Frana segle XVIII
101

DUMAS, A. Els tres mosqueters. Barcelona: Educaula, 2009 (Llibre Obert, 3).
Guerres carlines:
TEIXIDOR, E. Cor de roure. Barcelona: Crulla, 2006 (Gran Angular, 142).
Segle XIX
CABR, J. La teranyina. Barcelona: Educaula, 2009 (Les eines, 8).
Segle XX
RIERA LLORCA, V. Tots tres surten per lOzama. Barcelona: Edicions 62, 2008 (El
Cangur, 56).
RODOREDA, M. Aloma. Barcelona: Educaula, 2009 (Educaci 62, 16).
Segona Guerra Mundial:
ANGLADA, M.A. El viol dAuschwitz. Barcelona: Educaula, 2012 (Educaci 62, 77).
FRANK, A. El diari dAnna Frank. Barcelona: Proa, 2007 (Butxaca, 21).
UHLMAN, F. Lamic retrobat. Barcelona: Labutxaca, 2013.
d) Una novella daventures, podeu llegir:
DEFOE, D. Robinson Crusoe. Barcelona: Teide, 2007 (Biblioteca Teide, 16).
CARB, J. La casa sota la sorra. Barcelona: Estrella Polar, 2009 (Columna Jove).
GOLDING, W. Senyor de les mosques. Barcelona: Estrella Polar, 2009 (La Via Lctia).
POE, E. A. Lescarabat dor. Alzira: Bromera, 2008 (A la Lluna de Valncia, 6).
SALGARI, E. Els corsaris de les Bermudes. Alzira: Bromera, 2009 (A la Lluna de Valncia,
9).
STEVENSON, R. L. Lilla del tresor. Barcelona: La Galera, 2012 (La Galera Jove, 21).
TEIXIDOR, E. Cor de roure. Barcelona: Crulla, 2006 (Gran Angular, 142).
TWAIN, M. Les aventures de Huckleberry Finn. Barcelona: Edeb, 2006 (Nmades del
temps, 7)
Les aventures de Tom Sawyer. Barcelona: La Galera, 2012 (Grumets, 43).
VERNE, J. Lilla misteriosa. Barcelona: Estrella Polar, 2011 (La Via Lctia).
Vint mil lleges de viatge submar. Alzira: Bromera, 2011 (El Micalet Galctic, 111).

102

BIBLIOGRAFIA
1. Textos de Manuel de Pedrolo
PEDROLO, M. Mecanoscrit del segon origen. Barcelona: Educaula, 2009 (Educaci 62, 15).
Joc brut. Barcelona: Educaula, 2013 (Educaci 62, 21).
2. Lectures citades al dossier
CONAN DOYLE, A. El gos dels Baskerville. Barcelona: Laertes, 1986 (Els llibres de Glauco).
Les aventures de Sherlock Holmes. Barcelona: Els llibres de Glauco, 1987
(Larc).
CHANDLER, R. La gran dormida. Barcelona: Edicions 62, 1983 (La Cua de palla, 23).
CHRISTIE, A. El Nadal dHrcules Poirot. Barcelona: La llar del llibre, 1986 (Srie A. Christie,
3).
FUSTER, J. La Corona valenciana. Valncia: Tres i quatre, 1984 (LHam, 3).
De mica en mica somple la pica. Barcelona: Edicions 62, 1994 (El Cangur, 20).
HIGHSMITH, P. Estranys en un tren. Barcelona: Columna, 1987.
HIMNES, C. Un cec amb una pistola. Barcelona: Edicions 62, 1995 (La Cua de palla, 157).
Quin assassinat ms bstia. Barcelona: La Magrana, 1988 (La Negra, 24).
SIMENON, G. El boig de Bergerac. Barcelona: Columna, 1996.
TORRENT, F. No emprenyeu el comissari. Barcelona: Columna, 1997.
La Corona valenciana. Valncia: Tres i quatre, 1984. (LHam, 3).
3. Obres de consulta sobre l'obra de Manuel de Pedrolo
COCA, J. Pedrolo perills? Barcelona: La Magrana, 1991.
GARCIA, X. Rellegir Pedrolo. Barcelona: Edicions 62, 1992.
MUNN-JORD, A. Temps obert de Manuel de Pedrolo entre les dues cultures. Trrega:
Ajuntament de Trrega, 1995 (Natan estudis, 3).
PEDROLO, M. Si em pregunten, responc. Barcelona: Proa, 1974.
Darrers diaris indits: blocs 1988-1990. Barcelona: Edicions 62, 1991.
4. Enllaos dInternet
7lletres. El premi literari i ms coses [web]. Centre Municipal de Cultura de Cervera.
<http://www.7lletres.org/> [Consulta: desembre 2013]
Fundaci Pedrolo [web]. Fundaci Manuel de Pedrolo. <http://www.fundaciopedrolo.cat/>.
[Consulta: desembre 2013]
REGUANT, R. (dir.) Mecanoscrit del segon origen [vdeo]. TV3 a la carta. <http://www.tv3.
cat/videos/398789> [Consulta: desembre 2013]
103

SI, E. Lavnia 2016 o la guerra dels poetes [cmic]. La web sense nom. <http://www.lwsn.
net/article/lavinia-2016-o-la-guerra-dels-poetes> [Consulta: desembre 2013]
http://www.negraycriminal.com/ Es tracta duna llibreria virtual especialitzada en aquest
gnere literari, per si voleu estar al dia de les ltimes novetats editorials.

104

SOLUCIONARI
V Abans de llegir
5. A lentorn de Manuel de Pedrolo i de Joc brut
2.
Q WE R T Y
S ML K V A
EVA NE I
Y T S RGH
MOL T E S
A ME R I C
L ODS E R
R E WQ S H
K MN C E N
S S I S ON
BHY T L E
A ODF S A

UI OP L
CONRE
X E RA L
V A NE I
RE VI S
A NSS K
GF DOT
OME S I
DRAP E
ROS E S
Z E VI C
NT J OR

J
A
A
X
T
I
E
N
R
F
T
D

H H GMGT R A
RT OT S E L S
RA NY OUV A
E RE L 1 9 1 8
E SCAT A L A
T SV AT REB
U P MN Z A X T
OUHA T OT E
MA R T I N A L
L ORI RA NT
ORCA T A L A
I R OMI J OA

P L K I U J A K K MN
GE NE RE S L I T E
S E RS OL DA T DA
NHUT RGV A COL
NES EI VA T RA D
A L L A R A L MON E
R H GJ MB QI S F H
SL E SB ES T I E S
OMI U MT R A J E C
MOS S E GA R S E L
RHI EP RUDENC
N OT MA R T OR E L

a) Dades importants de la seva vida:

Va conrear tots els gneres literaris.
Va nixer a lArany.
Va ser soldat dartilleria.
Va nixer el 1918.
Va collaborar en moltes revistes catalanes.
Va traduir autors americans.
Va treballar al mn editorial.
b) Algunes de les seves obres ms importants:
Homes i no.
Totes les bsties de crrega.
Cendra per Martina.
Trajecte final.
Si sn roses, floriran.
Mossegar-se la cua.
c) Alguns dels premis literaris que va guanyar:
Vctor Catal
Prudenci Bertrana
Sant Jordi
Joanot Martorell

105

S
R
R
L
U
D
B
D
T
A
I
L

J UDF
A RI S
T I L L
A B OR
I RA U
I T OR
X RDE
E CA R
E F I N
CUA P
B ERT
MOI U

GRE S
MQE U
E RI A
A REN
T ORS
I A L G
A L T W
RE GA
A L P
OI B E
RA NA
J A NY

VI Comprensi
1. Lestil narratiu
2. a) La coberta que hem reprodut al comenament daquesta segona part del dossier,
titulada Joc brut (1965), correspon a la primera edici de la novella feta lany 1965. La
coberta de lapartat Abans de llegir correspon a la 29a edici, feta lany 1994, i la tercera
coberta, de lapartat Mentre llegiu, correspon a la 34a edici, de lany 1997.

106