Академический Документы
Профессиональный Документы
Культура Документы
Gabriel Ferrater
Poema inacabado
Versin en castellano, prlogo y notas de Joan Margarit y
Pere Rovira
Titulo origin!:
Poem tncabt
PRLOGO
I
Gabriel Ferrater es un poeta de biografa difcil, al menos hasta que quienes ms cerca estuvieron de l desvelen
un da sus secretos. La noticia que ha acompaado a este
mito de la Catalua moderna ha sido, en general, esquemtica, basada en opiniones de personas que lo trataron. Estas
personas emiten con frecuencia afirmaciones demasiado rotundas o idealistas y hay serias contradicciones entre ellas.
Sin embargo, la cuidada y paulatina edicin que Joan Ferrat
va realizando de la obra crtica 1 ha abierto un espacio de
conocimiento y comprensin alrededor de la poesa de su
hermano Gabriel.
Toda esta obra crtica, hasta hace poco dispersa, dibuja
junto al perfil del poeta el de un crtico excepcional capaz
1
La poesia de Caries Riba, Barcelona, Ed. 62, 1979; Sobre literatura, Barcelona, Ed.
62, 1979; Sobre pintura, Barcelona, Quadems Crema, 1981; Sobre el llenguatge,
Barcelona, Quadems Crema, 1981; Papers, cartes, paraules, Barcelona, Quadems
Crema, 1986 (en adelante citado PCP); Foix i el seu temps, Barcelona, Quadems
Crema, 1987.
PCP, p. 41.
jj B*lu*ar Potccd: Gabriel F entier, tin memoriam, PCP, p. 532.
34
PCP, pp. 20, 21.
4
Baltasar Parcel: Gabriel Ferrater, m memoriam, PCP,
5
p. 531.
Barcelona, Ed. 62, 1968, y Ed. 62 y La Caixa, 1979. Mujeres y dias, traduccin al
castellano de varios autores, sin el Poema inacabado, Barcelona, Seix Barrai, 1979.
6
Encuesta en la Antologa i'homerutge a Pompeu F abra, PCP, pp. 496-497. g Gabriel
Ferrater o las mujeres, entrevista por Federico Campbell, PCP, p. 321.
10
13
10
14
Se ha hablado demasiado del Ferrater que bebe acompaado, y poco o nada se sabe del Ferrater que bebe en la ms
absoluta soledad. Este sera, en todo caso, el alcohol que ms
contara en su biografa, una biografa an por intentar, que
debera aclarar tantas zonas oscuras en sus poemas y, a veces,
poemas enteros. All por el ao 1963 deja de escribir poesa,
contrae matrimonio con una joven re- riodista y escritora
americana (de la que se separar en 1967) y comienza su ltima
aventura intelectual, la lingstica. Es uno de los introductores
del pensamiento de Chomsky en Catalua (y en Espaa),
traduce La Lingstica Cartesiana y ejerce de profesor en las
universidades de Barcelona con el sueldo del jardinero, se
deca. All tuvo ocasin de deslumbrar a su auditorio con sus
conocimientos, su agilidad y su obsesin por la interpretacin
inteligente. Por entonces ya viste distinto, ya es el Ferrater de
blue jeans, zapatillas deportivas y cazadora. Son los ltimos
aos: el 27 de abril de 1972 se suicid en su apartamento de
Sant Cugat y fue encontrado dos das ms tarde. Sola decir que
no llegara
a los cincuenta aos. Como introduccin a su obra completa
haba colocado estos versos de su mujer, Jill Jarrel:
15
PCP, p. 140.
18
20
21
GABRIEL
FERRATER
INACABAT
POEMA
POEMA
INACABADO
Versin de Joan Margarit y Pere Rovira
25
27
anacoltico y alusivo.
Har listas de cosas gratas y malas,
nombres de muchachas: por ejemplo la
Maribel, que con un novio se la ve y debe
saber a limn.
Yo ya me entiendo y, guste o no, pienso
seguir este camino.
Quizs el fin de lo que escribo es mi
propsito de plagio.
De una vez quiero dejar claro que imito a
los medievales. Siempre lo hice, y di mis
claves, mas nadie cree esta evidencia.4
Ingenuos de ellos. Los poetas somos
mentirosos, es cierto, pero an ms, y
ahora no miento, lo es que somos egostas.
No hemos de decir mentiras sobre
nosotros. La verdad pensamos que interesa
ms porque nosotros vamos dentro. Soy,
pues, adepto al medioevo,
lo dejar por dicho ya, y permteme
saludar a los fieles a la edad media que
nunca cabalgadas suean,
29
ni alicoms ni sarrans.
De cavaliers, mai no nhe vist.
Si b la seva edat mitjana tirant
a morasiana, no me la crec, Josep
Camer que tots nosaltres ens ha fet i
s a Brusselles grisa daigua, reclama
el meu primer homenatge.
Tu amb qui parlvem dAusis i
recordvem la canal de Flandes, Rosa
Leveroni, quan uns nrdics que Du
confongui anaven per embarrancar i ens ho
mirvem consternats de la terrassa del
Martim,
Rosa, no em fallis, i no oblidis que tu em
deus i jo et dec un vers i que tant tu com
jo els devem a la Roser, que la risible
posta de sol de laltre dia no conv que
caigui en loblit ans que el seu fet li sigui
dit.
Riem tots tres i ens astorvem daquell
sanguinos melodrama ofert al teatre de
dalt del cam vell del Port Lligat.
Recordes com el sol rodava, baldufa
negra, i sespantava de caure darrera el
Pen?
Com si fos res tan decisiu que un vespre
mori, el poca-solta que per tomar t la
seva hora
No segueixo, ho va dir Catul, i la natura
en fa un abs (que ens coneix
impressionables) quan ens dna aquests
espectacles.
ni unicornios ni sarracenos.
Jams he visto caballeros.
A pesar de que la edad nwli.
tirando a morasiana, de Josep Camer,
no me la creo,s l, que a nosotros nos
ha hecho, y est en Bruselas, la gris de
agua, el homenaje me reclama.
T, con quien hablamos de Ausias y
recordamos el Canal de Flandes, Rosa
Leveroni, cuando unos nrdicos sin norte
estaban casi embarrancando y consternados
los mirbamos desde las mesas del
Martimo,
Rosa, no me falles, no olvido que
mutuamente nos debemos un verso y que
ambos los debemos a Roser, ya que la
ridicula puesta de sol del otro da no
conviene darla al olvido sin convertir su
hecho en dicho. Reamos, nos asombraba
aquel sangriento melodrama para los tres
en el teatral camino viejo a Port Lligat.
Recuerdas cmo el sol rodaba, oscuro
trompo, y se espantaba de ir a caer tras el
Peni?
Como si eso de morir cada tarde fuese muy
grave, si el necio a su hora vuelve a alzarse.
No sigo, lo dijo Catulo,1 y la natura abusa
mucho (conoce nuestros puntos flacos)
cuando nos da estos espectculos.
Sabem venjar-nos amb els mots. Aqu en
tens una versi, per te nenviar una
altra amb ms metfora i menys dansa.
Vs, mestre Foix, Josep Vicen de qui
em separa el Cap de Creus (puix que sou al
Port de la Selva) comptant per mar (aix
faig veure que jo tamb em dic mariner),
vs que trobeu per aquells quers pedres
tarades dor onric, a vs que heu fet catal
el lric vers de Bernat de Ventadom, us
exposo aquest vers fosc on arribo, jo que les
notes altes, les don com les granotes.
Tampoc enguany
31 no haur vingut, tal com
agradezco la jugada.
Me coment el doctor Boada, que es
vuestro mdico y el mo, que a un
carcter como el mo le asustaba darle
morfina, por si el hbito le venca.
Me pareci muy curioso el nosce te ipsum
forzoso: digo que supe lo que piensan los
mdicos de los poetas.
I a Jaime Gil, que si fa s dedat
mitjana, no en fa abs, per t sextina i
albada, i a Llus que lacompanyava quan
van venir a Cadaqus ja fa deu dies amb
escreix, i em van portar una cantimplora
(die ampolla) dalcohol de Scotland, ara
els recordo aquell passeig en una tarda de
mareig quan, ms enll de SArenella,
vam anar explorant les trinxeres que son
obra dels enxufats de la guerra de fa vint
anys, i obra instructiva: les trinxeres que
mostren com es perden guerres (he
volgut assonantar guerx per mostrar com
sesguerra un vers). Helena, enxufat
significa aquell que danar al front
sesquiva sense amagar-se: diplomat i amb
mapa i prismtics armat, vigila costes, veu
espies, denuncia i clava pallisses.
Com que no sc desagrat, de cor
saludo els erudits i els seus estris, els
films, la lmpara de quars, amb les
antigues lmpares on es cremen ulls
diligents que abans que els meus corren al
text per mi friss darbres i dhomes, el
mig llegeixen, mig anoten, i mel passen
molt puntuat i tot amarat daparat.
Grcies doncs, Pere Bohigas, pel
teu Ausis (una mina
Y a Jaime Gil, pues en su uso de la
edad media no hay abuso, y tiene sextina y
albada, y a Llus que le acompaaba
cuando, hace casi medio mes, en su visita a
Cadaqus, me33
dieron una cantimplora
37
40
44
53
pasado.
Poetas recin iniciados, oh
corderitos de veinte aos!
Quiz conviene que otra guerra les d
temas para poemas que sabrn hacer tras
veinte aos. Tambin hay motivos actuales
para los que, no muy perversos, vivimos al
da. Hago versos hablando de mi juventud,
pero ya ves que a ti te hablan, que un verso
que ignora a quien habla se parece al que
se lanza a una piscina sin llenar
o que invoca a la eternidad.
A ver si encarrilo la historia que
te ofrezco y que la memoria (de la
invencin ya desist) me propone
hecha para ti.
No s que sutil nudo os liga a ti, a mi
tiempo y a las vidas que fueron a abrirse
un da junto a m. Lo que uno imagina
nace as: de improviso cuajan
No em costa de veure que el nus s un
garbuix de joventuts: la que em recordo i
no menyoro, la que en tu miro, i les que
et conto i que sn les que conec menys.
Qui conta, no sempre promet de donar res
millor que un dubte.
Jo no corro fires amb mules per carregar
de certituds: si un dia en tinc, haur
perdut llibertat de renunciar-hi i s a ser
lliure que em vull hbil.
(Si vols marxants de certituds, et
dir noms: en s ms dun.)
Veus, el conte em toca descriure i, per on
comenar? Sc lliure, car buridanesc mhe
trobat (asinari de Buridan caldria potser
dir): la meva estaci, amb ben poques
treves de decisi. Els meus instants sn
reversibles com els guants.
Revertirem aquell principi que
the donat. Prego que oblidis lheroi
per ara. Et parlar, no de lherona
ben b, per de la seva famlia.
55
56
59
cobarda
65
69
71
lrica.
75
78
TORNADA
Perd, Heleneta, perd.
No vindr la conclusi, i aquest embolic
de marrades no para enlloc. Tho
esperaves? Quatre mesos lluny de lestiu,
mesos que no mhas vist sortir de
trascant, butxaca plena de fulls que
pretenen sorprendre una orelleta
pacient.
Tamb un conte pot fer-se vell, com
un home, abans datnyer el seu just
nivell de creixena.
(me ahoga tanto olor a moho) cmo fui
joven entre chicas como sas, y cmo esas
chicas tuvieron todas que sufrir entre
chicos como el que fui.
A mis espaldas, el poema me har
nuevamente muecas,
84
ENVIO
Perdn, Heleneta, perdn.
No habr ninguna conclusin, y estas
revueltas complicadas en nada paran. Lo
esperabas?
A cuatro meses del verano, an no te he
importunado apareciendo de repente, lleno
el bolsillo de papeles, en busca de un
paciente odo. Tambin mi cuento ha
envejecido,
Qu en t la culpa? Cadaqus mha fugit
sense dir-me adu, i ms cauteri una
barreta de plata de self-pity fresca.
Pobre de mi, que vaig plorant per
les cantonades despant daquest
poble de Barcelona!
Puc dir amb orgull que en tinc molta, de
traa per no treballar, per no tota la que
em cal.
Continuar el conte voldria
0 fer vida contemplativa.
Totes les hores dun mat agrairia els dons
dun pi: limplant de la soca que es llana a
labraada de les branques, lescora
externa com el seny,
1 les agulles, ltim verd primet, com la
meva enyorana duna vida on no es
85
treballa.
Jo mig treballo, que vol dir que el conte no
veur la fi.
Quin greu que em sap, sobretot ara que
el passatge que mesperava shauria llanat,
amb quin gust, a dir mal de la joventut en
tota la seva part mascla.
No et costa, oi, de figurar-te per
quins motius la meva edat vol
malparlar del seu passat?
s el present d aquests, dels joves que
sobren pas a cops de colze.
Toro la boca, i no dir que sc deixa de
millor temps: no voldria ensenyar lorella.
Eludeixo latac directe,
86
94
95
96
97
98
99
103
104
105
INDICE
PCP, p. 140.
PCP, p. 332.
Gabriel Ferrater
o las mujeres,
entrevista
por Federico
Campbell, en PCP, p. 514.7
Prlogo,
por Joan
Margarit
y Pere
Rovira.....................
3 Gabriel
Ferrater o las mujeres, entrevista por Federico Campbell, PCP, g 514.
13
Baltasar Porcel: Gabriel Ferrater, in memoriam, PCP, p. 526.
18
Poema
Gabrielinacabat
Ferrater o las...............................................................
mujeres, entrevista por Federico Campbell PCP p. 512. 24
1
Poema inacabado............................................................
25
Tomada......................................................................
Envo..........................................................................
84
85
101
107