Академический Документы
Профессиональный Документы
Культура Документы
Nom i cognoms:
Nom de l'escola:
9. Explica una narraci que coneguis en qu el protagonista tamb sigui un animal. El text ha de
tenir, com a mnim, 100 paraules.
3. Busca un antnim (paraula que significa el contrari) d'aquests mots en les 10 primeres lnies del
text.
Marxen:
sobre:
incapacitat:
humits:
baix:
escs:
darrere:
prescindibles:
acaba:
4. Escriu sis mesures que tu pots prendre a casa teva per reduir el consum d'aigua.
5. Pensa en un paisatge que sigui molt sec i que tingui molt poca aigua, pensa tamb en un altre
paisatge que sigui molt humit i on hi hagi aigua per tot arreu. Fes una redacci de ms de 100
paraules en qu comparis els dos paisatges i en qu acabis triant quin t'agrada ms i per qu.
c. Per qu la mare de lOttorino creu que rentant-li la boca sacabaran les paraulotes?
3. Ordena les accions que tens a continuaci seguint lordre en qu apareixen en el text.
deixar anar una paraulota al final de la dcima de Nadal
escriure paraulotes en una llibreta
dir merda
rentar la boca amb sab
4. Expressi escrita. Continua aquest resum del conte unint les accions que surten a lexercici
anterior. Haurs de dir qui fa cada cosa i relacionar les frases entre elles de manera que formin un
text coherent.
LOttorino era un nen que sempre deia paraulotes, per no oblidar-ne cap ____________________
6. El verb fotre i ladjectiu fotut sn mots sovint considerats paraulotes en certs contextos.
Substitueix-los de les oracions segents per un altra paraula adequada.
Exemple: Fa mitja hora que el busco, no s on coi sha fotut.
Fa mitja hora que el busco, no s on coi s.
a. Avui no em trobo gaire b tinc lestmac fotut.
a.
b. La policia ha detingut els dos lladres que li van fotre el moneder.
b.
c. Lentrenador em t mania, nicament pensa a fotrem.
c.
d. Amb els seus acudits ens hem fotut un panxot de riure.
d.
e. Lha deixat el seu xicot i sha quedat molt fotuda.
e.
f. Sempre que vaig al mecnic em foten el pl.
f.
g. Si no li agrada el que li he dit que es foti.
g.
h. Li van fotre un cop de puny que el van deixar estabornit.
h.
7. Uns mots molt relacionats amb les paraulotes sn els insults, aquests sn unes paraules molt
expressives i que sovint cal utilitzar en contextos molt determinats, per de les quals cal saber-ne
b el significat per fer-les servir amb precisi. A continuaci tens una srie dinsults barrejats, has
de collocar-los per ordre alfabtic sota la definici corresponent. Per facilitar-tho et donem una
lletra de cadascun.
ximplet, brtol, covard, barroer, matusser, porc, beneit, bandarra, estaquirot, pusillnime, marr,
sapastre, cagat, fastigs, potiner, galifardeu, capsigrany, murri, poruc, llards, destraler, gallina,
babau, brut.
-Persona sense seny, ni enteniment, poc intelligent:
____U
_E____
_________Y
__T_______
X______
_____R__
____O_
G_________
____I
-Persona
que
por,
que
no
valenta:
_ A _
_ _ _ _ _ _
L
_
_
_
_
_
_
_
R
___C
_
_
_
_____D
___L___
P____
_________M_
-Persona mancada de netedat:
__U_
F
_
______R
D________
___U____
_O_____
___A____
8. Un altre tipus de mots que tenen un gran valor expressiu sn les interjeccions, aquestes sn
paraules que equivalen a una oraci exclamativa (apa! = no exageris! ). Uneix aquestes
interjeccions amb el significat que expressen.
oh!
men vaig!
visca!
quin fstic!
ai!
silenci!
ecs!
tant de bo!
estic sorprs!
som-hi!
em fa molt mal!
adu-siau!
pst!
9. Expressi escrita. La mare de lOttorino no va aconseguir el que volia amb el seu cstig.
Imaginat que ets una mena de psicleg o conseller a qui ella ha enviat una carta per demanar-li
ajuda per sortir de la seva situaci quan el nen encara no ha tornat a parlar. Escriu-li una resposta
on primer li justifiquis per qu es va equivocar rentant-li la boca amb sab i on desprs li facis
dues propostes inventades per tu per tal que lOttorino torni a parlar.
Estimada mare de lOttorino,
En resposta a la carta que em va enviar...
El museu
Per fi havia arribat el primer diumenge de la primavera. El dia shavia llevat, com era habitual, clid
i assolellat, res excepcional si no fos que a casa dels Grau esperaven la data amb devoci des de
feia uns quants mesos. Linters de la famlia, ms enll de lefemride astronmica, estava
motivat per una promesa; el Marc i la Mireia havien proms als seus fills que els durien a un lloc
molt especial aquell dia.
Des que lAlba i el Ddac havien estudiat a lescola levoluci de la vida al planeta no havien parat
de bombardejar amb preguntes els pares, fins al punt que linters creixent dels nens vers el tema
els va fer prometre que tots junts visitarien el Museu dHistria Natural. Els nens es mostraven
entusiasmats davant la proposta, ja que, fins la data, tot el que havien vist o estudiat eren imatges
enregistrades i mai no havien tingut la possibilitat dobservar espcies vives al natural.
Finalment, desprs desperar moltes setmanes, aquell era el dia assenyalat. Els quatre membres
de la famlia Grau es desplaaren fins a les portes del museu i feren una llarga cua per entrar. Un
cop dins, safegiren al riu de gent que quedava repartida al llarg dels passadissos i avanava
lentament entre les diferents seccions de lhabitaci. La cridria i la illusi dels ms menuts es
barrejava amb un punt denyorana i tristor que es desprenia de les mirades dels ms grans. Als
costats de les cambres, rere vidres blindats, sexhibia la collecci despcies que el museu havia
aconseguit salvar desprs duna desesperada recerca per tots els racons del mn. Dins aquestes
gbies de vidre es reproduen acuradament les condicions atmosfriques i ambientals ms idnies
per conservar en vida cada una de les espcies. No sescatimaven els esforos ni mitjans. El
museu era lesfor conjunt de la humanitat per conservar les restes del seu patrimoni natural.
Quan els Grau aconseguiren obrir-se pas entre la gent i situar-se en primera lnia, el Marc i la
Mireia obriren els ulls com taronges. No es podien creure el que estaven veient.
-Sn preciosos! va dir lAlba sense desviar la mirada-. Al natural sn molt millor que a les
fotografies de lescola!
-No es poden tocar? pregunt el seu germ.
-No. El museu els conserva amb molta cura. Penseu que si tothom els toqus es podrien perdre
per sempre ms aclar el seu pare-. Aquests que veiem sn exemplars nics en el mn.
-Mare, s veritat que hi va haver un temps en qu vivien per tot el planeta? pregunt lAlba.
-S, s cert. Fins i tot molt abans que lhome evolucions, moltes espcies ja dominaven el planeta
de punta a punta.
-I per qu van haver de desaparixer? No ho entenc!
-La m de lhome els va anar destruint fins que el procs va ser irreversible els aclar la Mireia-.
s una pena que es deixessin perdre
-Per no us quedeu davant dels primers que veieu, nhi ha molts altres per admirar els intent
animar en Marc.
-S, va! Som-hi! El Ddac estirava impacientment el bra de la seva mare.
-Espereu un moment
-Espereu un moment -va dir lAlba, que es veia incapa dapartar la mirada dels vidres-. Quins
1. A partir de la lectura anterior completa aquestes frases amb una paraula del text.
a. La famlia Grau decideix anar a visitar el Museu d__________ Natural.
b. Els protagonistes van haver de fer una llarga __________ per entrar al museu.
c. Davant dels arbres la mirada dels adults es tenyia de tristor i d__________.
d. Les espcies del museu estaven protegides per vidres __________.
e. Els arbres sn ms bonics vistos de prop que a les __________ del collegi.
f. Abans que la humanitat __________, les espcies del museu sescampaven per tota la
terra.
g. La destrucci dels arbres ve ser causada per la __________ de lhome.
h. Uns __________ sn els primers arbres que veuen.
3. Busca al text un mot sinnim que pugui ser substitut per cadascuna daquestes paraules.
normal:
portarien:
traslladaren:
nostlgia:
rescatar:
adequades:
estalviaven:
mantenir:
habitaven:
eliminant:
4. Quines tres idees de les cinc segents surten en aquest conte? Escriu-les ordenades de major
a menor importncia.
a-els museus com a institucions necessries per guardar el patrimoni de la humanitat
b-el preu de lentrada als museus s excessiu
c-la importncia per a laprenentatge de veure el que sestudia en viu
d-el perill que representa lhome per a la naturalesa
e-la visita a un museu sha de fer en un dia assenyalat
123-
5. Els protagonistes del conte sanomenen Alba i Ddac. Lautor no ha triat aquests noms per
casualitat, sin per homenatjar els protagonistes duna novella de Manuel de Pedrolo,
Mecanoscrit del segon origen, on lAlba i en Ddac eren dos supervivents duna catstrofe nuclear
que gaireb destrua la terra. En el requadre tens el nom dels protagonistes dalgunes obres
cabdals de la literatura catalana. Ordenals alfabticament i escriu-los en aquest ordre al costat
dels ttols i de lautor dels llibres en qu surten.
Tirant
Gentil
Esteve i Ramonet
Mila
Manelic
Flix
Toni
Natlia
Pilar Prim
Jons
6. En el conte els protagonistes visiten un museu dhistria natural. Relaciona els noms dels
museus segents amb el que shi pot veure. Si cal consulta al diccionari el significat de cada
museu.
museu botnic
monedes
museu arqueolgic
animals dissecats
pinacoteca
pedres i minerals
museu zoolgic
museu numismtic
plantes
museu geolgic
pintures
museu etnolgic
7. A continuaci tens la descripci dalguns animals que ja han desaparegut o que gaireb estan
extingits de Catalunya. Posa-hi el nom adequat dels que tens a la llista i escriu en els espais en
blanc el mot adequat de laltra llista en funci del significat.
Nom dels animals: gall fer, linx, llop, lldriga, s, trencals.
Paraules que falten per completar les descripcions: cua, mesos, negre, rius, temut, tres.
a. el ______ s el parent salvatge dels gossos, t una cua llarga i peluda, emet un udol
caracterstic i s especialment ______ pels pastors de bens i cabres.
b. el ______ s un ocell carronyaire de gaireb ______ metres denvergadura que es
caracteritza per deixar caure els ossos de les seves preses des de gran alada per tal que
es trenquin en xocar a terra i poder menjar el moll que contenen.
c. el ______ s un flid, de la famlia dels gats, les orelles semblen unes banyes i les taques
del cos recorden les dun guepard, t la ______ curta i salimenta de petits mamfers.
d. l______ s un mamfer de cos corpulent i pelatge abundant, durant els ______ de fred sol
hivernar en una cova.
e. la ______ s un carnvor de la famlia dels mustlids, viu als ______ i la seva pell espessa
s molt apreciada per fer-ne abrics.
f. el ______ s una au salvatge de plomatge ______, familiar de les gallines i que viu a la
muntanya.
8. Expressi escrita. Imaginat que han passat setanta anys, que ja ets vell i que el mn ha canviat
molt. Els teus nts et demanen que els expliquis qu eren uns objectes ja desapareguts en el mn
futur, que han trobat escrits en una novella antiga i que no saben qu eren, ni la forma que tenien,
ni per a qu servien. Escriu tres textos on descriguis detalladament cadascun daquests objectes:
-bolgraf:
-moto:
-moneda:
2. Completa aquests mots amb les lletres a, e, o o u i desprs escriu-los a la frase adequada
segons el seu significat.
__valuaci, r__ncor, m__ntanya, av__rrir, av__riat, rt__l, ass__ssinats, m__ravellosa, t__rmell,
b__tllet
a. A la porta de lascensor hi havia un ______ que deia que estava _____.
b. Les pellcules de crims i ______ em fan ______ fins a badallar.
c. La vista que es contempla des del cim daquella ______ s _______.
d. He perdut el ______ de notes de la tercera ______.
e. Tot i que li havia trencat un lligament del ______ duna puntada, no li guardava cap
______.
3. Escriu els verbs que tens a continuaci al text de sota en primera persona del singular del
present dindicatiu.
sucar, dutxar-se, llevar-se, tancar, posar-se, sortir, preparar, vestir-se, baixar, agafar
Cada mat _em llevo_ a les set. Primer de tot vaig al bany i ______ amb aigua freda. Desprs
torno a lhabitaci i em ______ rpidament. Quan ja estic llest, vaig a la cuina i ______ un caf
amb llet i hi ______ un parell de magdalenes. Vaig al rebedor i ______ la jaqueta, ______ la
cartera i ______ la porta sense fer soroll. ______ les escales rpidament i ______ al carrer
disposat a comenar un dia nou.
4. Escriu els verbs que hi ha entre parntesis en la forma adequada.
a. Abans la fruita es ______ (recollir) a m, sense cap ajut de maquinria.
b. Espero que tots vosaltres ______ (poder) arribar a temps a la feina.
c. Dem nosaltres ______ (sortir) una mica ms tard.
d. Avui he estat ______ (tossir) tota la nit.
e. Magradaria que elles ______ (poder) venir a la festa.
f. No s qui m______ (escopir) a labric.
g. Els teus pares ______ (voler) que tornis a casa ara mateix.
h. La vora dels pantalons ja te la ______ (cosir) dem.
i. Podeu venir a casa nostra sempre que ______ (voler).
5. Escriu les formes que falten en els segents pretrits imperfets dindicatiu.
jo desava
tu empaitaves
nosaltres xerrvem
vosaltres rentveu
6. Completa amb una b o una v aquests mots, desprs localitzals a la sopa de lletres i comprova
que els has escrit b.
a__et, a__ortament, __asc, __erruga, ca__all, co__ard, go__ern, m__il, pro__ar, re__entar
A
Paraules planes
Paraules esdrixoles
Decisi
majoria
mquina
13. Posa els quatre accents que falten a cadascuna daquestes frases.
a. La violencia no s cap solucio valida per a cap conflicte encara que sembli dificil trobar-la.
b. Si volguessiu aconseguir el titol haurieu daprovar historia i tecnologia.
c. Hauras de trucar per telefon a lavia per avisar-la que dema anireu a visitar-la.
d. Dijous no anire al gimnas perque tinc un compromis amb els meus cosins.
e. De la natacio, lunic esport que mhauria agradat practicar i que trobo interessantissim s el salt
de trampoli.
f. Amb els meus germans voliem anar dexcursio, pero a les noticies han dit que plouria.
g. La nostra secretaria t una malaltia tan estranya que sempre li fan proves mediques a una
clinica modernissima.
h. Un capita de lexercit sol tenir al seu carrec una companyia i un general un batallo.
14. Alguns dels mots segents han de portar accent a la e o a la o, fixat en quins i desprs posal
obert (`) o tancat () segons convingui.
decidire, colleccio, xemeneia, porta, mongeta, momia, molestia, tensio, coneixer, rebedor, finestra,
portare, euforia, broquil, escopeta, esposa, manifestacio, apareixer, victoria, discussio, enten,
bestia, perdre, esgarrifos, anemia, perdua, milions, excellent, trajectoria, cafe, mussol.
15. Escriu davant dels mots segents el, la o l segons sescaigui.
___ urbanitzaci
___ informaci
___ estil
___ ptica
___ intenci
___ univers
___ impressi
___ uni
___ informe
___ ull
___ nica
___ antena
___ invent
___ espcie
___ urgncia
___ inflamaci
___ uniforme
___ atenci
VOCABULARI
1. Colloca les paraules segents en l'espai en blanc adequat de la recepta segent.
Rovells, desfet, minuts, ou, pols, forn, motllo
Pasts de xocolata
Ingredients:
Preparaci:
- 6 rovells d'ou
- 6 clares
- 150 g de sucre
- 200 g de xocolata
negra de cobertura
- 50 g de mantega
- farina
Per guarnir:
- nata muntada
- cacau en __________
4. Escriu tots el nom de tots els coberts, estris i peces de roba que necessites per parar una taula
d'un dia de festa.
5. Escriu la recepta d'un plat que spigues fer seguint el model del pasts de xocolata. Si no en
saps cap, demana ajut a qui vulguis de la teva famlia per tal que t'ajudi.
7. Ara tu has d'inventar una definici per a cadascuna de les paraules segents.
tornavs:
tovallola:
vorera:
matals:
cendrer:
migdiada:
tap:
crossa:
8. Fes una llista amb deu adjectius que descriguin com ets.
9. Fes una descripci de com a mnim 100 paraules de la teva habitaci. Hi ha de sortir les mides,
els mobles, els colors, els objectes que la decoren, etc.