Sumari

INTRODUCCIÓ

1. - PREPARACIÓ DEL TERRENY 1 LABORS PRÉVIES A LA PLANTACIO

- SUBSOLAT

- DESFONAMENT

- TRETA D'ARRELS

- DESCANS - DESINFECCIÓ DEL SOL

- ADOBAMENT DE FONS

II. - EL MATERIAL VEGETAL PER A LA PLANTACIO.

TIPUS DE MATERIAL VEGETAL

-

- PLANTES LLIURES DE VIRUS

- ELECCIÓ DE PORTA-EMPELT

- CARACTERISTIQUES QUE HA DE REUNIR EL MATERIAL VEGETAL

- CONSERVACIO DEL MATERIAL VEGETAL

- PREPARACIÓ DEL MATERIAL VEGETAL

III. - LA PLANTACIÓ

- DENSITAT 1 MARC DE PLANTACIO

- TRACAT 1 MARCAT DE LA PLANTACIO

- ÉPOCA DE PLANTACIO

- FONDÁRIA DE LA PLANTACIO

SISTEMES DE PLANTACIO
-
- OPERACIONS POSTERIORS A LA PLANTACIO

5
I. Preparació del terreny per a la Plantació

Les tasques preparatóries de la plantació tenen com a fi deixar el

terreny en les millors condicions físiques, de sanitat i nutrició per a
permetre un rápid arrelat i bon desenvolupament de la vinya..

Subsolat:

Té com a principal objecte, el de trencar ('estructura del sól i facilitar

la penetració de I'aigua i de les arrels.
Aquesta labor no és indispensable i sovint és substituida pel desfonament.

Será convenient el subsolat quan

el subsól tingui capes de calo
pedres, sal o argila, ja que en
aquests casos pot ésser recoma-
nable de suprimir el desfonament
per no barrejar les capes fondes
amb les més superficials.
El subsolat es realitza amb els
arreus anomenats subsoladors que
convé que treballin a una profun-
-
ditat minima de 60 cm. Pe r trencar
millor ('estructura del terreny és
recomanable que es faci la labor
creuant la parcel.la, en el cas de
parcel.les sense pendent. En
parcel.les que tinguin pendent és
millor una passada en direcció
perpendicular a la pendent.
La labor de subsolar es preferible
SUBSOLADOR fer-la amb la terra seca.

9
Desfonament:
Consisteix en una labor a la máxima profunditat possible, uns
60 - 70 cm., realitzada amb una arada voltejadora o pala de
desfonament. Aquesta labor té com a missió la d'airejar la capa
profunda de terra, facilitar la penetració de I'aigua i pujar a la superficie
restes d'arrels de les plantacions anteriors.
Per realitzar una bona labor de desfonament cal que la terra estigui
assaonada i no faci terrossos.

DESFONAMENT PROFUND AMB ARADA

BASCULANT "BRAVANT" PALA DE DESFONAMENT

Treta d'arrels:
A la vegada que es fa el desfonament, cal treure totes les arrels
que vagin sortint a la superficie. Aquesta operació es fará amb la
máxima cura possible, principalment en les parcel.les que anterior-
ment hagin estat plantades de vinya, ja que les restes d'arrels permeten
de subsistir durant llarg temps als nematodes transmissors de la virosi
del "Nuscurt" -Bordenc-, com també els fongs del sól Armillaria...
Caldrá eliminar de la parcel.la les figueres, els ametllers i els altres
arbres que permeten sobreviure com a parásits en les seves arrels
a nematodes i fongs.

lo
 TRETA D 'ARRELS

Descans o Desinfecció del sól:

La Iluita contra el Bordenc o "Nuscurt" de les vinyes, comenca
per assegurar la no persisténcia al sól, de nematodes -petits cucs-
transmissors d'aquesta virosi, principalment el nematode XIPHINEMA
INDEX.
Per eliminar amb cena garantia la preséncia de nematodes en les
parcel.les que anteriorment han estat plantades de vinya, caldrá seguir
un deis següents procediments:
a) Descans del sól: deixar des de I'arrencada i treta d'arrels de la
vinya anterior, un període mínim de 8 anys sense tornar a plantar vinya.
Els conreus més aconsellables en aquest període de descans són
els cereals i les lleguminoses.
b) Desinfecció química del sól: Aquest és el procediment adequat
quan es vol plantar reduint el període de descans, així i tot
és indicat de no fer la desinfecció i la replantació abans de
2-3 anys de I'arrencada i treta d'arrels de la vinya anterior.
Per a una bona DESINFECCIÓ del sól cal seguir les següents operacions
prévies: arrencada de la vinya anterior, desfonament o millor subsolat

11
i desfonament, treta de les arrels, llaurat i desterrossament del sól.
Amb el terreny preparat cal realitzar I'aplicació del desinfectant, posant
atenció en els següents punts:

1 efQue la temperatura del sól, a uns 30 cm. de fondária, estigui

entre 12 i 15°C. - Aixó es dóna en els mesos d'octubre - novembre
i abril.-
2°" Que els productes s'apliquin a dues profunditats, 20-30 cm.,
la superficial, i 40-50 la més profunda.
3e' Que es passi un corró "ruleu" i es comprimeixi la terra després de
realitzar I'aplicació del producte.
4' Que es deixi sense treballar la terra uns 2-3 mesos. Posteriorment
caldrá llaurar i voltejar la terra abans de la plantació.

Els productes més emprats per desinfectar terrenys de vinya contra

el XIPHINEMA ÍNDEX -principal transmissor del virus del "Bordenc"-
són els següents:

Matéria activa Nom Comercial Dosi orientativa (Xl

Dicloropropé
+
Dicloropropé D.D. (Shell) 1000 - 1500 I/Ha.
Dicloropropé TELONE (Condor) 600 - 900 I/Ha.

NOTA: A/tres productes emprats són: FENAMIFOS (Nemacur de Bayeri, DD + METILISOTIOCIA-

NATO (Di trapex de Schering), DIBROMOETANO (EDB de Shell i Edesol d'Aragonesasl.

IX) Les dosis máximes són per a terrenys argilosos i compactes. Les mínimes, per a terres
sorrenques o molt so/tes.

12
 APARELL DE DESINFECCIÓ

Abonament de fons:

Aquesta práctica consisteix a incorporar al sól matéria orgánica i

elements minerals per tal d'assegurar un nivell suficient de reserves
que garanteíxi una óptima alimentació de les plantes. L'adobat de fons té
també la missió de compensar les extraccions que realitza el conreu.
Tant el fósfor com la potassa són poc móbils en el sól i si s'incor-
poren superficialment tarden molts anys a baixar a les capes més
profundes, per aquest motiu caldrá repartir-los a tot el perfil del
sól deixant-los a disposició de les arrels. Aixó comporta enterrar-les
a la máxima profunditat possible.

13
Si I'adobament de fons vol cobrir les necessitats de la vinya durant
els primers anys, caldrá incorporar al sól entre 30 i 50 Tm/Ha.
de fems; 100 U.F./Ha. de fósfor i 300 U.F./Ha. de potassa. Si
volem assegurar les necessitats en fósfor i potassa per un període
més llarg -prácticament la major part de la vida de la plantació-
caldrá aplicar-hi de 300-500 U.F./Ha. de fósfor i 500-600 U.F./Ha.
de potassa.
En terrenys calcaris no és recomanable sota cap punt de vista
d'aplicar-hi adobs fosforats poc solubles ja que rápidament queden
i mmobilitzats i es retrograden al sól. En aquests casos cal recórrer
a adobs fosforats solubles del tipus fosfat amónic o superfosfat.

1 4
II. Material vegetal per a la plantació

Tipus de material vegetal:

Actualment existeixen en el mercat quatre tipus de material vegetal
d'acord amb la seva presentació: "ARRELATS" -a arrel vista- o
"en pot"-, i PLANTA EMPELTADA -"en pot" o a arrel vista-.
En la major part de les zonas vitícoles catalanes segueix predominant
el sistema clássic de plantar I'arrelat i empeltar al camp la varietat
de vinífera desitjada. Així i tot cal constatar I'augment en els darrers
anys de la plantació amb planta empeltada.
Els principals avantatges i inconvenients de cadascun d'aquests tipus
de material són:

Arre/ats -a arre/ vista-

És el material emprat tradicional-

ment. El seu maneig és el més
conegut pel viticultor i el seu preu
de compra, el més económic.

ARRELAT CLASS/C ABANS D'ESTAR PREPARAT

PER PLANTAR

15
Arrelats "en pot
Material de recent introducció que
consisteix en un peu americá amb
les arrels protegides per un pa de
terra "Pot" o "torreta".
El principal avantatge d'aquest
material és que permet fer planta-
cions fora d'época i reposar falles
d'arrelats al mateix any de la
plantació.

Cal tenir present que les planta-

cions fora d'época exigeixen
d'ésser regades fins que
aconsegueixen arrelar bé en el
terreny.
El seu cost és superior als arrelats
tradicionals.
ARRELAT PRESENTAT "EN POT"

Planta Empeltada:

Consisteix a plantar al sól el peu ja empeltat de la varietat

vinífera.

Aquest sistema permet de suprimir les labors d'empeltár i de

desarrelar, facilitant la replantació de falles i I'homogeneitat
de la plantació.

El cost de la planta i per tant el seu desembossament inicial és

superior als arrelats tradicionals.
La planta empeltada, si és arrelada en pot, permet de reposar falles
o retardar I'época de plantació.

16
 PLANTA EMPELTADA ! "EN POT"

Plantes Iliures de virus:

Per Iluitar contra les virosis de la vinya "Bordenc o Nus curt",
"Enrollat"... cal que a part que el sól estigui lliure de nematodes
transmissors d'aquestes malalties, el material vegetal emprat en la planta-
ció -peu i empelt- estigui Iliure de virus.

Es denomina material exempt o Iliure de virus al procedent d'una

selecció sanitária i que ha estat sotmés a una comprovació "testatge"
que garanteix que la fusta no está contaminada.
Actualment existeixen en el mercat plantes exemptes de virus d'algunes
de les varietats conreades a Catalunya i de nombrosos peus.

Elecció del porta-empelt:

L'elecció del porta-empelt "peu americá" és una de les decisions
de major trascendéncia a ('hora de la plantació. L'análisi del sól,
el coneixement de la climatologia i de la vinífera que volem empeltar-
hi són fonamentais a ('hora d'escollir. Algunes de les principals caracterís-
tiques deis peus americans més corrents a Catalunya són:

17
 Resisténcia a Resisténcia a Tipus de terra
PEU Caly activa la secada que s 'adapta VIGOR

41 - B 40% Bona Fondes i Fértils Regular

140 - RUGGIERI 30% Molt bona Terres pobres M. Vigorós

161 - 49 25% Regular Terres mitjanes Regular

SO 4 20% Dolenta Terres fértils i Regular

fresques

1103 - PAÚLSEN 19% Molt bona Terres mitjanes M. Vigorós

110 - RICHTER 17% Molt bona Terres pobres no M. Vigorós;

gaire sorrenques
RUPESTRIS LOT 14% Bona Terres pobres M. Vigorós

FERCAL (x) més del 40% ? Terres de molta ?

cale

(xl Peu de molt recent introducció, del qual es desconeix el seu comportament en les nostres condicions.
Característiques que ha de reunir el material vegetal:
La legislació actual sobre plantes de viver de vinya -BOE núm. 177 de
26 - 7 - 82- fixa entra d'altres les següents condicions que ha de
reunir el material vegetal de vinya comercialitzat:
Categories comerciáis de plantes:
Planta Certificada:
Será tota la precintada directament per I'INSPV. A
I'etiquetat figurará el "clon" del peu o del peu i varietat
si és planta empeltada.
Planta autoritzada:
Es ('etiquetada pel propi productor segons normes de
L'INSPV.
Puresa varietal:
El material certificat ha d'ésser el 100% de la varietat
indicada. En el material autoritzat ha d'ésser del 99%, com
a mínim.
Puresa técnica:
Es considera impur tot el material vegetal que estigui
dessecat, trencat o que presenti ferides que comprometin
el seu bon desenvolupament. La puresa técnica ha d'ésser
del 96% com a minim.
Calibrat:
Les condicions de calibre que ha de reunir el material
vegetal de vinya són:
a) Per als arrelats:
Diámetre, amidat en I'entrenús que segueix al brot
superior, com a minim de 5 mm.
La Longitud entre la bifurcació del brot superior i el
punt d'arrencada inferior de les arrels ha d'ésser de
30 cm. com a mínim en els arrelats.
Les arrels han d'ésser dues o més i han de tenir
una longitud mínima de 10 cm.

19
 30 cros. com a mínim

— CARACTERÍSTIQUES MÍNIMES QUE HA DE REUNIR L ' ARRELAT COMERCIALITZAT —

b) Per les plantes empeltades:

La longitud de la tija ha d'ésser com a mínim
de 20 cm.
Les arrels, han d'ésser dues o més, í d'una longitud
mínima de 10 cm.
La soldadura ha d'ésser sólida, regular i suficient.

20
 20 cros. com a mínim

— CARACTERÍSTIQUES MÍNIMES QUE HA DE REUNIR LA PLANTA EMPELTADA —

Conservació del material vegetal:

Bona part del nombre de baixes duna plantació és per causa d'errors
i defectes -principalment dessecament de la fusta- en la conservació
del material vegetal.

Com a norma general és desitjable que el temps entre I'arrencada

21
Tuna planta del viver i la seva plantació definitiva al camp sigui
el mínim possible.
Quan s'han de conservar els arrelats durant un període curt de temps
-4 ó 5 dies-, cal condicionar-los en un lloc fresc, humit i que no
estigui airejat.
És convenient de cobrir els feixos amb sacs o draps humits.
Si el període de conservació ha d'ésser més llarg, caldrá enterrar
els arrelats amb terra o sorra humitejada, o guardar-los en cambres
d'humitat constant.

CONSERVACIO DE CEPS ARRELATS

"
EN POT"

EIs arrelats i plantes empeltades subministrades "en pot", poden

conservar-se a ('aire Iliure sempre que no estiguin directament
exposades al sol. És convenient que estiguin resguardades deis
forts corrents d'aire i han d'ésser regades sovint en forma' de
polvorització. Si la conservació es fa en un local tancat cal
que hi hagi una humitat relativa mínima del 70%.

22
Preparació del material vegetal:
La preparació de la planta cal que es faci en el moment de la
plantació. Aquesta preparació consisteix básicament en:

a) Comprovar el bon estat de conservació deis arrelats i suprimir

tots els que estiguin secs o els que presentin algun defecte o
anomalia sanitária Arrels escasses o seques, fusta atacada per
fongs, fusta seca, cor de la fusta de color marró
b) Despuntar les arrels a una longitud apropiada segons el sistema
de plantació -uns 8-12 cm. per les plantacions fetes a clot
i 1 - 3 cm. en les plantacions fetes a burxa o parpal-.

OPERAC/O DE PARAF/NAT

23
 c) Parafinat. Aquesta práctica és aconsellable per a les zones
ón no es tapen eis arrelats. Té com a objectiu evitar la
dessecació de la part aéria de I'arrelat un cop plantat i el de
reduir el nombre possible de baixes.
L'operació de parafina consisteix a introduir I'extrem superior
de la planta uns -10 cm.- en un pot amb parafina escalfada
i mantinguda a 60-80.° C.e:2 Un cop mullat I'extrem amb la para-
fina cal treure'I i mmediatament i submergir-lo en aigua freda,
la parafina fa així una capa protectora a I'extrem de I'arrelat
que evita la dessecació de la fusta. Aquesta operació es fa
en el moment de preparar les plantes per a la plantació.

EXTREM D'UN ARRELAT PARAF/NAT

('I La temperatura será variable segons el tipos de parafina emprada.

24
III. La plantació

Densitat i marc de plantació:

Els marcs de plantació i per tant les densitats -núm. de ceps per
Ha. - són forca variables a les diferents zones vitícoles catalanes.
El marc de plantació ve condicionat fonamentalment per la climatologia
de la zona, la fertilitat del sól, el tipus de maquinária -tractors-
predominants a la zona, la forma de poda etc. Aquest gran nombre
de criteris fa forca difícil de donar unes recomanacions generals
sobre marc de plantació i densitats. Malgrat aixó, en les noves
plantacions és aconsellable de deixar 3 metres a les passades i
1'20 m. de cep a cep, com a mínim.
Juntament als criteris ja esmentats cal considerar també el vigor
del peu i la varietat, si el material vegetal és seleccionat i exempt
de virus -ja que tendeix a un major vigor-, si la futura plantació es
vol conduir en emparrat, etc.
El nombre teóric (x) de ceps per Ha. en els marcs de plantació
més corrents a Catalunya ve reflectit en el quadre següent:

Distáncia a les passades Cm.)

Distáúcía
de cepa\ a 2'80 3'00 3'20 3'40 3'50 3'60 3'80 4'00
cep (m{.

1'00 :3.570 3.333 3.125 2.941 2.857 2.777 2.631 2.500

1
1'10 3.246 3.030 2.840 2.673 2.597 2.525 2.392 2.272
1'20 2.976 2.777 2.604 2.450 2.380 2.314 2.192 2.083
1'30 2.747 2.564 2.403 2.262 2.197 2.136 2.024 1.923
1'40 2.551 2.380 2.232 2.100 2.040 1.984 1.879 1.785
1'50 2.380 2.222 2.083 1.960 1.904 1.851 1.754 1.666
1'60 2.232 2.083 1.953 1.838 1.785 1.736 1.644 1.562

(x/ Cal descomptar la superficie ocupada per camins, antares...

25
Tragat i marcat de la plantació.
La disposició de les línies de ceps dintre de les parcel.les vindrá
donada pel desnivell, la forma í I'orientació del camp.
Entre les característiques duna bona disposició de plantació hi ha
les següents:
— Que les passades tinguin I'amplada suficient per passar-hi amb
comoditat un tractor i remolc.
— Que la longitud de les passades sigui la máxima possible.
— Que s'asseguri al máxim aprofitament de I'aigua de pluja, peró
evitant els embassaments -aiguamoils-.
— Per tal d'evitar al máxim I'erosió en tragar la plantació s'inten-
tará de seguir amb tracat recte les corbes de nivell.
A les parcel.les de forma irregular, per tal de perllongar la longitud
de les passades, de seguir les corbes de nivell i d'evitar I'embas-
sament d'aigües o I'erosió caldrá recórrer sovint a variacions de direcció
en les línies de plantació (gráfic núm. 11.

Faní tracas aegona var ac á

- TRACAT DUNA VARIACIÓ DE DIRECCIÓ -

26
La disposició d'anteres suficient -4-5 m.- al comencament i al final
de les passades i de camins de treta de fruits, com a máxim
cada 200 m., són factors que tenen una considerable importáncia
en la bona mecanització i I'estalvi de temps.
El marcat de les línies de plantació caldrá que es faci de forma
acurada mitjancant el sistema de tratar perpendiculars a una línia
base de plantació. Si la plantació es fa a solc amb subsolador o
a máquina, caldrá marcar les línies al terreny; si es fa amb clots
o perpal només caldrá marcar els punts d'intersecció de les perpen-
dículars amb una canya o estaca. Aquests punts indicaran el Iloc
on han d'anar situats els ceps (Gráfic núm. 2)

LIM1T DE LA FARCEL.LA

TRASAT DE LES PERPENDI CULARS AME GORDA, PER ESTABLIR

EL MARC DE PLANTACIO

27
Época de plantació.
Si la plantació es fa amb arrelats d'arrel nua, ('época rnés adient
és la de desembre a febrer; si hi ha fortes gelades és aconse-
Il able de plantar durant el mes de marp. Les plantacions fetes més
tardanes presenten generalment un nombre superior de baixes
en les primaveras o comencaments d'estius de pluviometria escassa.
La plantació amb planta arrelada en pot es pot , fer . fins a finals
de juny sempre que es regui convenientment en el rnoment de plantar
i fins que estigui ben arrelada al terreny.

Fondária de la plantació
La fondária de la plantació és un punt básic per I'éxit de la futura
vinya.
La plantació a una fondária excessiva pródueix un seguit de problemas
- major incidéncia de baixes per asfixia i malalties criptogámiques a
les arrels, lent desenvolupament durant els primers anys ....... Contráriament,
una ' plantació massa superficial fa sensible les plantes a la secada
i exposa les arrels a ésser tallades amb les llaurades.
La fondária adequada estará condicionada per la climatologia de la
zona i les característiques del sól. Com a norma general podem
indicar:
— Terres argiloses i humides de 25 a 30 cm.
— Terres lleugeres i seques de 30 a 35 cm.
— Terres pobres i zonas molt seques de 35 a 45 cm.

Sistemas de plantació.
Els sistemas emprats actualment són Plantació a Clots, Burxa o
Perpal, Solc obert amb Arada i Máquina de plantar.
Plantacioa Clots:
Consisteix a obrir clots de forma manual o mecánica i a
introduir-hi els arrelats.
Cal retallar les arrels del peu a uns 10 - 12 cm. Un cop
posada la planta, cal omplir de terra fina el clot i paredar-
la bé.

28
 Es convenient d'obrir els clots un temps abans de la
plantació.
Planta ció a Burxa - Parpal:
Consisteix a obrir un forat i introduir-hi I'arrelat. Aquest
sistema que és generalment forra rápid té, peró diversos
inconvenients:
— Necessita que el terreny estigui ben desfonat i treballat.
— Que no sigui pedregós.
— Cal retallar molt les arrels per introduir-les als forats.
— Cal reomplir amb terra el forat; aixó és millor fer-ho
regant.

PLANTAClO A BURXA

29
Plantació a So/c:
Consisteix a obrir un solc amb una arada i introduir-hi
els arrelats.
Aquest sistema Ye els següents inconvenients:
— Cal que el terreny estigui ben marcat i que el tractorista
segueixi molt bé la línia de plantació.
— És difícil de regular la fondária de plantació.
— Cal passar a comprimir els arrelats posats al solc.
— Hi ha molta feina a tapar la resta del solc.
Els avantatges , que presenta són:
— No cal retallar tant les arrels com amb burxa
— És més fácil plantar en terres pedregoses.
Plantació a máquina:
Actualment existeixen diversos tipus de maquines de plantar
que permeten mecanitzar total o parcialment la feina de
plantació.

MAQUINA DE PLANTAR

30
 El model més senzill consisteix en un bastidor que porta
incorporat un sistema de relles que permeten obrir i tancar
el solc, unes rodes que comprimeixen la terra un cop tancat el
solc, i opcionalment un seient on va I'operari que posa
els arrelats quan el solc está obert.
Aquesta máquina, que té alguns deis ,defectes de la plantació
a solc (marcat del terreny), redueix má d'obra ja que només
necessita dos operaris i perfecciona la feina feta en la plantació
a solc en comprimir ella mateixa la terra. La máquina pot
portar incorporat un dipósit per regar en el moment de
plantar.

Operacions posteriors a la plantació:

Les plantes requereixen un conjunt d'atencions pel seu bon arrelament
i rápid creixement. Aquestes labors de post-plantació no seran les
mateixes si es tracta de plantes empeltades o d'arrelats.
Entre les principals operacions que cal realitzar després de la plantació
hi ha les següents:
Regar:
El reg sempre és beneficiós ja que facilita el compactat de
la terra entorn de les arrels i afavoreix un rápid arrelament
de la planta. Caldrá considerar-lo com a necessari si la
plantació s'ha fet en época tardana.
En les plantacions fetes amb planta arrelada "en pot" a finals
de primavera será una práctica indispensable.

Tapar les plantes:

La tasca de cobrir amb terra la part de I'arrelat que sobre-
surt del sól és sempre beneficiosa ja que evita possibles
dessecacions de la fusta i redueix el nombre de falles de
la plantació. Aquesta operació és més necessária a les comar-
ques amb folies gelades de primavera o amb freqüéncia
de vents secs.
L'operació de parafinat deis arrelats pot suplir en part el
tapat de les plantes en les zones de clima suau. En comarques
de clima continental és millor cobrir de terra els extrems
deis arrelats.

31
 És necessari que en el moment de la brotació la terra
que cobreixi I'extrem superior de I'arrelat estigui descros-
tada ja que aixó facilita una bona brotació.
La plantació feta amb planta empeltada no s'ha de cobrir
amb terra per sobre de la zona d'empelt ja que pot franquejar-se.

Altres treballs després de la plantació:

Consisteix a eliminar la preséncia de males herbes i mantenir la terra
descrostada perqué pugui recollir I'aigua de pluja. Com a norma
general només es faran tractaments si es presenta algun flagell o
alguna malaltia en concret.
Els treballs del primer any són fonamentals perqué els peus tinguin
el gruix suficient per ésser empeltats I'any següent, o a finals de
I'estiu, en les zones que es faci empelt de costat.

ARRELATS AL FINAL DE L'EST/U DEL MATEIX

ANY DE PLANTACIO

32