ESTRUCTURES II MET

SESSI 08

COMPROVACI DUNA BIGA BI-ARTICULADA

Comprovar si el perfil de les bigues proposat per la segent estructura s

adequat per suportar les crregues de projecte.

Crrega Permanent (Format per: Pes Propi estructura + corretges + material

coberta) = 1,05 kN/m2
Crrega de Neu = 0,40 kN/m2

Material: Acer S275

E = 210.000 N/mm2
fyk = 275 N/mm2

Dades geomtriques:
Planta

EII - MET - Sessio 08-r01.doc

1 / 19

Allant una de les bigues centrals, i suposant que la uni amb el pilar o suport
vertical que la sustenta s articulada, el que tenim s la segent biga biarticulada:

Per a que el perfil IPE proposat sigui adequat ha de complir els estats lmits de
servei (ELS) i els estats lmits ltims (ELU).
La comprovaci a ELU engloba la comprovaci de resistncia (determinar el
moment o tallant mxim que pot suportar el perfil i comparar-lo amb el de
clcul) i la comprovaci destabilitat a vinclament lateral (determinar si la regi
comprimida de la biga, tamb anomenada cap comprimit, presenta fenmens
dinestabilitat lateral).

1.- Determinaci de lestat de crregues

Dacord amb el Codi Tcnic, hem de determinar les diverses combinacions de

crregues per les quals hem de comprovar que lestructura funciona
correctament.
Cadascuna daquestes combinacions s un estat de crregues, en alguns
casos veurem clarament que un estat s ms desfavorable que els altres, i
aleshores noms caldr fer les comprovacions per aquest estat, per en altres
casos caldr comprovar ms dun estat (per exemple quan es produeixi
moment positiu per un estat de crregues gravitatries i negatiu en un estat on
intervingui el vent, degut a una succi forta i una crrega permanent baixa).
En el cas que ens ocupa noms tenim crrega permanent i crrega de neu, i
cap mena de sobrecrrega ds ni de vent, cosa que no seria correcte dacord
amb el CTE, ja que sempre nhem de tenir, per ho fem aix per simplificar.
Daquesta forma, larticle 4.2.2. del Document Bsic de Seguretat Estructural
(DB-SE), lnica combinaci que tenim per comprovar els ELU de resistncia
s:
EII - MET - Sessio 08-r01.doc

2 / 19

Qd =1,35 * C.Perm + 1,50 * C.Neu

Qd = 1,35 * 1,05 kN/m2 + 1,50 * 0,40 kN/m2 = 2,00 kN/m2

Aix mateix, larticle 4.3.3.1. del mateix Document Bsic, ens diu que hem de fer
tres comprovacions de fletxa per comprovar els ELS:
La primera podem considerar que es una mena de fletxa activa, s a dir la
deformaci que es produeix en la biga un cop sha posat en obra algun element
que pot ser danyat degut a que deforma menys que la biga i s ms rgid.
Normalment fa referncia als tancaments rgids que pot tenir una edificaci. En
el nostre cas no t massa sentit, ja que es tracta duna coberta, per podem
suposar que el que tenim s algun tancament interior que sha atracat contra la
coberta, de forma que si aquesta es deforma podria danyar-lo.
Aleshores, lnica crrega que actuaria desprs de la posada en obra del
tancament seria la crrega de neu (suposem que el tancament sha fet un cop
la coberta estava acabada). Daquesta forma la combinaci caracterstica a
considerar s:
Qd1 =1,00 * C.Neu = 0,40 kN/m2

I la deformaci mxima permesa la prenem L/300 (el tancament el suposem

rgid per no tant!, si no podrem prendre L/500).
La segona comprovaci fa referncia al confort dels usuaris. s un tema
discutible si en una coberta cal fer aquesta comprovaci o no. Avui suposarem
que no.
Finalment hem de fer una comprovaci considerant laparena de lobra, que
normalment sanomena la fletxa a termini infinit. En aquest cas es consideren
totes les crregues que actuen per en una combinaci quasi permanent, s
a dir, redudes una mica, per tenir en compte lefecte de que totes les crregues
no actuaran a lhora amb la seva mxima intensitat. En el cas que ens ocupa,
dacord amb el CTE, quan es tracta duna crrega de neu per alades inferiors
als 1.000 m (com en el nostre exercici) o per crrega de vent, el coeficient
reductor s 0, s a dir, que no intervenen, aix:

Qd2 = 1,00 * C.Perm + 0 * C.Neu = 1,05 kN/m2 + 0 * 0,40 kN/m2 = 1,05 kN/m2

EII - MET - Sessio 08-r01.doc

3 / 19

2.- Comprovaci a deformaci (ELS)

Com que la biga est bi-articulada, el ms recomanable s fer la primera

comprovaci a ELS, ja que tret de bigues molt curtes que pugin fallar fer tallant,
els ELS sn ms restrictius que els ELU. En cas de bigues bi-encastades, la
situaci sol ser al revs.
Doncs vinga, la deformaci en una biga bi-articualda s:
f =

On:

5 ql 4
384 EI

q s la crrega per metre lineal que actua sobre la biga

L s la longitud de la biga
E s el mdul de deformaci longitudinal (o de Young) del material de la
biga
I s el moment dinrcia de la biga respecte del eix al voltant del que es
deforma, s a dir, respecte de leix del moment flector actuant.

Hem de determinar doncs la crrega per metre lineal de biga, ja que els estats
de crrega que hem determinat sn per metre quadrat de coberta. Com que la
distncia entre bigues s de 6 metres, lrea tributria duna biga central t un
ample de 6 metres, per tant la crrega lineal ser:
Comprovaci de fletxa activa:
qd1 = 6m * Qd1 = 6 m * 0,40 kN/m2 = 2,40 kN/m
I per la comprovaci a termini infinit:
qd2 = 6m * Qd2 = 6 m * 1,05 kN/m2 = 6,30 kN/m

Aix la primera comprovaci, per una IPE 450, amb un moment dinrcia per a
leix fort Iy=33.740 *104 mm4 ens dona:
2,40 N / mm (15 .000 mm )
5
= 22 mm
384 210 .000 N / mm 2 33 .740 10 4 mm
4

f1 =

El valor mxim acceptable s L/300, s a dir, 15.000/300 = 50mm, per tant com
que:
f1 = 22 mm <

l
= 50 mm
300

ok !

La biga proposada compleix la primera condici dels ELS.

EII - MET - Sessio 08-r01.doc

4 / 19

La segona condici s:
6,30 N / mm (15 .000 mm )
5
f2 =
= 58 mm
384 210 .000 N / mm 2 33 .740 10 4 mm
4

Malauradament el valor mxim acceptable per a la segona condici, la fletxa a

termini infinit s tamb L/300, i en aquest cas no complim, ja que ens passem
per 8 mm, o el que s el mateix, la fletxa que obtenim s:
15.000 mm
= 259
58 mm

f2 =

l
l
>
259 300

No compleix!

Per tant tenim dues opcions:

1. Augmentem el perfil, passant al segent de la taula.
2. Colloquem les bigues ms juntes, per exemple cada 5,5 metres.

Suposem que no s possible variar la distncia entre bigues, i per tant hem
daugmentar el perfil, passant, per exemple, a un IPE500.
En aquest cas, com que Iy=48.200 104 mm, obtenim:
5
6,30 N / mm (15.000 mm )
f2 =
= 41 mm
384 210 .000 N / mm 2 48 .200 10 4 mm
4

f2 = 41 mm < 50 mm

OK!

No cal comprovar f1 ja que, si complia amb un perfil IPE450, segur que ho far
amb qualsevol altre amb ms inrcia.
Ojo! Alg podria argumentar que al canviar de perfil hem canviat el pes propi, i
per tant la crrega permanent, pel que hem recalcular la crrega. Aix s
correcte, per tenint en compte que la diferncia de pes entre el dos perfils s
de 13,1 kg/m, s a dir, de 0,022 kN/m2, no sembla necessari.

3.- Determinaci de la classe resistent

Un cop hem determinat un perfil que compleix amb els ELS, anem a comprovar
si tamb compleix amb els ELU.
En les comprovacions de resistncia sempre comparem lacci de clcul
actuant amb la mxima que pot suportar.

EII - MET - Sessio 08-r01.doc

5 / 19

Les expressions que ens donen el que pot suportar una secci depenen de la
classe resistent de la mateixa, per tant el primer que caldr fer ser determinar
la classe resistent.
De manera rpida, podem consultar un prontuari, que ens confirma que s
classe 1 tant per acer S235 com per acer S355, pel que segur que tamb ho s
per acer S275.
En qualsevol cas, i com que hi ha alguna diferncia entre com classifica els
perfils el CTE i com ho fa lEurocodi (que s el mtode usat en els prontuaris
europeus), ho farem seguint el CTE (Taules 5.3 i 5.4 del DB-SE-A):
El primer que hem de tenir clar s el tipus de sollicitaci a que est sotms
lelement a classificar.
En el cas de la biga bi-recolzada, tenim flexi simple, per tant diagrama
tensional de la secci pot ser qualsevol dels tres casos indicats, per en
qualsevol cas, la zona comprimida i la zona traccionada sn les mateixes:

Aix doncs veiem que lala superior est sempre sotmesa completament a
compressi, mentres que lala inferior sempre est a tracci. En canvi lnima
est sotmesa a flexi simple.
Per tant, quan comprovem la classe de lala ho farem entrant a la fila
corresponent a la sollicitaci de Compressi, mentres que quan comprovem
lnima ho farem entrant a la fila de Flexi simple.
En qualsevol cas el primer que cal determinar el factor :

235
= 0,92
275

Doncs, apa, primer classificarem lanima i desprs lala.

EII - MET - Sessio 08-r01.doc

6 / 19

nima:
Cas de flexi simple:
c 468
= 45,9 < 72 = 66,6 ok! CLASSE 1
=
t 10,2
Si la comprovaci la fssim dacord
lEurocodi, tal i com es fa al prontuari, la
distncia c s la longitud plana de lanima,
s a dir 426 mm.

c 426
=
= 41,8 < 72 = 66,6 ok! CLASSE 1
t 10,2
Com veiem el CTE s ms restrictiu. Aix
pot fer que en algun cas el prontuari
classifiqui una secci amb una classe
resistent ms bona (un nivell per sota) de la
classificaci obtinguda amb el CTE.

Ala comprimida:
Cas de compressi:

c 74
=
= 4,6 < 9 = 8,3 ok! CLASSE 1
t 16
La classificaci del perfil s la de la seva zona ms dbil (classe ms alta), en
el nostre cas tots les zones sn de la mateixa classe, per tant el perfil IPE500
dacer S275 a flexi simple s CLASSE 1.

4.- Comprovaci a flexi

Un cop hem determinat un perfil que compleix amb els ELS, anem a comprovar
si tamb compleix amb els ELU.
La primera comprovaci que farem s a flexi, per sense tenir en compte el
vinclament lateral.
La crrega lineal que actua sobre la biga, per lestat de crrega corresponent
als ELU s:
qd = 6 m * Qd = 6 m * 2,00 kN/m2 = 12 kN/m
EII - MET - Sessio 08-r01.doc

7 / 19

Per tant el moment actuant s:

q l 2 12 kN / m (15 m )
=
= 337 ,5 kN m
8
8
2

M Ed =

Ara hem de determinar el mxim moment que suporta la biga (Mrd).

Al tractar-se dun perfil de classe 1, el moment mxim que pot suportar s el
moment plstic:

M pl , Rd = W pl , y f yd = W pl , y

yk

M0

= 2.194 10 3 mm 3

275 N / mm 2
= 574 .619 .048 N m = 575 kN m
1,05

La comprovaci s, en les seves dues formes:

M Ed M pl , Rd

M Ed
1
M pl , Rd

337,5 kN m
= 0,89 1 ok!
575 kN m

Aprofitament 59%

5.- Comprovaci a tallant

Acabem de veure que la biga proposada s apte per suportat el moment flector
mxim al que estar sollicitat (sense tenir en compte el vinclament lateral), ara
hem de fer el mateix amb el tallant.
Sabem que en realitat el tallant i el moment sn esforos que interactuen, un
clar exemple s la frmula de Von Misses. Per per simplificar els clculs de
les estructures metlliques, sha comprovat que si lesfor tallant no s massa
important, puc fer les comprovacions per separat, com si no interactuessin.
En el cas del CTE, savalua que si el tallant de clcul VEd (majorat) on estic
comprovant la secci s menor que el 50% del mxim que pot suportar (VRd),
aleshores els puc comprovar per separat; en cas contrari, quan faci la
comprovaci a flexi, he de reduir el moment mxim que por suportar (MRd)
mitjanant una expressi que t en compte el tallant existent (CTE-DB-SE-A
art.6.2.8.2.).
Cal tenir present que encara que per una biga bi-articulada, el moment s
mxim en el centre i el tallant val zero, mentres que en els extrems passa a
linrevs: el tallant s mxim i el moment s zero, en tota la resta de la biga tinc
tallant i moment.

EII - MET - Sessio 08-r01.doc

8 / 19

El que farem s comprovar si el tallant mxim ens permet comprovar les dues
sollicitacions per separat (s a dir, s menor que el 50% del mxim que pot
suportar la secci).
En cas contrari haurem de determinar a partir de quan el tallant afecta al
moment, i comprovar all la secci amb el moment de clcul existent respecte
al mxim moment que pot suportar tenint en compte la reducci per interacci
amb el tallant.
B, esperem que tant de rollete no hagi despistat al personal. Anem al gra:
Tallant mxim que actua sobre la nostra biga bi-articulada:

VEd =

qd l 12 kN / m 15 m
=
= 90 kN
2
2

I com s de Classe 1, el tallant mxim que pot suportar la secci de la biga s:

VRd = V pl , Rd = Av

f yd
3

= Av

f yk M 0
3

On Av per un perfil en I,H o U carregat parallelament a lnima s:

Av=A - 2btf + (tw + 2r)tf

(el significat de cada lletra est als apunts o a larticle 6.2.4. del CTE)
Que simplificadament, dacord amb el CTE, es pot prendre com:

Av=h tw

On h s lalada del perfil en I,H o U i tw el gruix de lnima.

En el cas del perfil IPE500:

V Rd = Av

f yk M 0
3

275 N / mm 2
= 500 mm 10,2 mm

1,05
3

= 771 .175 N = 771 kN

Daquesta forma, el primer que podem comprovar s que compleix a tallant:

EII - MET - Sessio 08-r01.doc

9 / 19

VEd VRd

VEd
1
VRd

90 kN
= 0,12
771 kN

Aprofitame nt 12%

I que no hi ha interacci entre el tallant i el moment flector, ja que:

VEd = 90 kN < 0,50VRd = 385,5 kN

Per tant la comprovaci a flexi realitzada en lapartat anterior s correcte, ja

que no calia disminuir el que aguanta el perfil a flexi (MRd) per culpa del tallant.

6.- Comprovaci a vinclament lateral

Sabem que aix com els pilars poden presentar un fenomen dinestabilitat com
s el vinclament, les bigues poden presentar un fenomen dinestabilitat en les
seves zones comprimides.
Aquesta inestabilitat es tradueix en que la capacitat mxima de la biga a flexi
(MRd) es veu reduda per un factor (LT) de forma anloga com es tracta el
vinclament a compressi dels pilars. Aquesta capacitat reduda sanomena
Mb,Rd.
Aix doncs caldr sempre garantir que les zones comprimides de la biga estan
convenientment lligades o arriostrades, o comprovar la capacitat a flexi de la
biga disminuda degut a la distncia entre arriostraments (Mb,Rd) s ms gran
que el mxim moment actuant (MEd).
Per una biga treballant a flexi sota crregues gravitatries, com s el nostre
cas, la zona comprimida s la part superior i la traccionada la part inferior. En
aquests casos noms caldr que ens assegurem de que el cap de la biga
est convenientment arriostrat, per en els casos en que es pugui produir
inversi desforos (degut generalment a succi del vent), caldr comprovar
tamb el vinclament de la part inferior de la biga.
En primera instncia, i com a exercici acadmic, comprovarem com es veu
disminut el moment mxim que pot suportar la biga (Mb,Rd) si suposem que no
est arriostrada en cap punt intermig (noms en els recolzaments dels
extrems). Aix la distncia entre arriostraments s Lc=15 m. s important que
quan dissenyem la uni dels extrems de la biga aquesta garanteixi que
efectivament lliga el cap comprimit de la biga.
El full de ruta s el segent:

EII - MET - Sessio 08-r01.doc

10 / 19

Hem de determinar Mb,Rd:

M b , Rd = LT W y

fy

M1

On per tractar-se dun perfil IPE500 a flexi hem vist que s classe 1 per tant
Wy=Wpl,y.
Per trobar LT, puc usar la taula 6.3. o puc usar la frmula:

LT =

LT +

2
LT

2
LT

1 on LT = 0,5 1 + LT LT 0,2 + LT

El coeficient LT (anomenat factor dimperfecci) depn de la geometria del

perfil i es dona en la taula 6.10.
I LT (lesveltesa relativa front el vinclament lateral) es determina com:

LT =

Wy f y
M cr

On Mcr s el moment crtic elstic de vinclament lateral, que en el cas de que

els recolzaments extrems de la barra impedeixin la seva deformaci per torsi
(com en la majoria de les unions que fem) i si la crrega actua en leix de la
biga (com s lhabitual), es pot determinar com:
2
2
M cr = M LTv
+ M LTw

Essent:
MLTv la part que representa la resistncia per torsi uniforme (Teoria de
Saint-Venant, per si a alg li dona per consultar un llibre de resistncia
de materials!). Per seccions de classe 4 es pren igual a zero.
MLTw la part que representa la resistncia per torsi no uniforme. Aquest
fenmen apareix quan tenim una gerxesa (alabeo en castell) no
uniforme al llarg de la longitud de la biga. Aix passar sempre que
tingui punts de la biga arriostrats i altres no.

Les expressions analtiques que en permeten avaluar aquests moments sn:

M LTv = C1

Lc

G I T E I z

EII - MET - Sessio 08-r01.doc

11 / 19

On:
C1 s un coeficient que depn de les condicions de recolzament i de la
llei de moments flectors a que est sotmesa la biga. Aquest coeficient es
pot trobar en untes taules al CTE, per estan incompletes. Als apunts
trobareu les dues taules.
Lc s la longitud de vinclament lateral (distncia entre recolzaments o
arriostraments laterals que impedeixen el vinclament lateral).
G mdul delasticitat transversal o mdul de Rigidesa (per acer s
81.000 N/mm2).
E mdul delasticitat o mdul de Young (per acer s 210.000 N/mm2).
It s la constat de torsi uniforme, i que est a les taules de perfils (t
unitats mm4).
Iz s el moment dinrcia de la secci respecte a leix al voltant del qual
es produeix el vinclament. Com normalment les bigues treballen a flexi
al voltant de leix Y (eix fort) el vinclament lateral es produeix al voltant
de leix Z.
Com hem dit, per seccions a flexi de Classe 4 es prendr MLTv=0.

I laltre expressi:

M LTw = Wel , y

2E
L2c

C1 i 2f , z

On, a part dels parmetres ja explicats de la frmula anterior:

Wel,y s el mdul resistent elstic de la secci, segons leix fort dinrcia,
corresponent a la fibra ms comprimida.
if,z s el radi de gir respecte a leix al voltant del que es produeix el
vinclament de la regi comprimida del perfil formada per: lala
comprimida i una tercera part de la zona comprimida de lanima,
adjacent a lala comprimida. Normalment la biga est sotmesa a flexi al
voltant de leix fort (com acostuma a ser), per tant el vinclament es
produeix al voltant de leix Z. A ms com es pot demostrar que iz<if,z,
podem utilitzar iz quedant-nos pel cant de la seguretat i ens estalviem
de calcular if,z.
En el cas de seccions a flexi de Classe 4, aquests parmetres es calculen per
la secci efica.

Doncs aqu acaba lexplicaci del que s el full de ruta. Espero que no shagi
perdut ning. Com a resum tenim el segent esquema:
EII - MET - Sessio 08-r01.doc

12 / 19

MCR

LT

LT

MLTv

LT (Taula 6.10)

MLTw

Tamb es pot usar taula 6.3

Mb,Rd

Ara es tracta de posar fil a lagulla i anar posat valor numric a cadascuna de
les expressions descrites, fins trobar quan val Mb,Rd i el comparem amb el
moment actuant a veure si compleix o no.

Primer cal trobar MLTv i MLTw, i per aix hem vist que necessitem:

C1: es tracta una biga bi-recolzada i la distncia antre arriostraments s la

distncia entre aquests extrems articulats, i amb crrega uniforme, aleshores,
de les taules 6.11 del CTE, o en aquest cas dels apunta, ja que al CTE se lhan
deixat:

El coeficient C1 depn del valor de k, que est relacionat amb lencastament

de lelement darriostrament i la biga. De forma habitual se sol considerar que
s articulat i es pren sempre el cas de k=1.

Per un perfil IPE500, treballant a flexi en la direcci forta, el vinclament es

produeix en la direcci dbil, per tant del prontuari podem extreure:

EII - MET - Sessio 08-r01.doc

13 / 19

Finalment, la distncia entre arriostraments Lc hem dit que s de 15 metres, ja

que no suposo cap arriostrament intermig.
Per tant:
M LTv = C1
= 1,132

Lc

G I T E I z =

81 .000 N / mm 2 89 , 29 10 4 mm 4 210 .000 N / mm 2 2141 10 4 mm 4 =

15 .000 mm

= 135 .196 .965 N mm = 135 , 2 kN m

I tamb:

M LTw = W el , y

2E
2
c

C1 i 2f , z = 1.928 10 3 mm 3

2 210 .000 N / mm 2

(15 .000 mm )

1,132 (43,1 mm ) =
2

= 37 .246 .036 N mm = 37 ,2 kN m
Com veiem, per perfils en I o H, el moment MLTw s bastant ms petit que MLTv, i
al fer la mitja quadrtica per trobar MCR, afecta poc al valor final:
2
2
M cr = M LTv
+ M LTw
=

(135,2 kN m )2 + (37,2 kN m )2

= 140,2 kN m

Aix, lesveltesa reduda a vinclament lateral s:

LT =

Wy f y
M cr

2.194 10 3 mm 3 275 N / mm 2
= 2,07
140,2 10 6 N mm

Ara, per trobar LT tinc dos camins, determinem quina corba de vinclament li
correspon al nostre perfil, i entrant a la taula 6.3 amb lesveltesa reduda trobem
EII - MET - Sessio 08-r01.doc

14 / 19

LT, o apliquem les frmules. Primer ho farem amb les taules i desprs amb la
frmules.
En qualsevol cas, hem dutilitzar la taula 6.10, per donades les caracterstiques
del nostre perfil IPE500, determinar la corba de vinclament, o el que s el
mateix LT:
Per un perfil laminat IPE500, h=500 mm i b=200 mm (alada i base del perfil),
per tant h/b=2,5 > 2 per tant hem dusar la corba de vinclament b o el que s el
mateix, LT=0,34.

Per tant, en la taula 6.3:

s a dir, LT=0,21.

EII - MET - Sessio 08-r01.doc

15 / 19

Utilitzant les frmules:

LT =

LT +

2
LT

2
LT

1 on LT = 0,5 1 + LT LT 0,2 + LT

LT = 0,5[1 + 0,34 (2,07 0,2 ) + 2,07 2 ] = 2,96

LT =

LT +

2
LT

2
LT

1
2,96 + 2,96 2,07
2

= 0,20

Com veieu de les dues formes sobt el mateix resultat. Amb les frmules es
pot obtenir una mica ms de precisi, per s una mica ms lent.
Aix doncs veiem que per una longitud entre arriostraments de 15 m, el factor
LT s 0,21. s a dir:

M b , Rd = LT W y

fy

M1

= LT M pl , Rd = 0,20 575 kN m = 115 kN m

En altres paraules, la resistncia a flexi del meu perfil, degut al vinclament

lateral, per no estar arriostrat, mha disminut en un 80%!!!!!!!!!
Per tant, si fem la comprovaci:

M Ed M b , Rd

M Ed
1
M b , Rd

337,5 kN m
= 2,9 > 1 NO COMPLEIX !!!!!!!!!
115 kN m

Com veiem, no noms no compleix, si no que no compleix i de molt!!! Pel que

lopci de canviar de perfil no noms es pot veure dificultada perque potser no
existeix un perfil laminat que pugui complir les nostres necessitats, si no que
seria clarament antieconmic!!
Val la pena en comenar a pensar que potser s que hem darriostrar el cap
comprimit de la biga!
La primera opci ser calcular quina s la distncia mxima entre
arriostraments de forma que la biga em compleixi. s a dir, quin Lc mxim fa
que Mb,Rd = MEd.
s com fer el procs a la inversa:

M Ed = 337 ,5 kN m = M b , Rd = LT M pl , Rd

EII - MET - Sessio 08-r01.doc

LT =

337 ,5 kN m
= 0,59
575 kN m

16 / 19

s a dir, com a molt poc, LT ha de valdre 0,66, i tornant a la taula 6.3,

determinem quina esveltesa reduda correspon a LT = 0,66 per la corba b.

Per tant, lesveltesa mxima que ens podem permetre s = 1,00 .

Com sabem que:

LT =

Wy f y
M cr

M cr =

2.194 10 3 mm 3 275 N / mm 2
1,00 2

M cr = 603 .350 .000 N mm = 603 kN m

Ja gaireb hi sm.... Un ltim obstacle: ara tant MLTv com MLTw contenen a Lc
dins de la seva frmula. Pel que si plantegem lequaci en funci de Lc es
trobarem amb una expressi fora complicada.
En comptes daix, com hem vist que MLTv > MLTw, al fer la mitja quadrtica,
resulta que:
2
2
2
M cr = M LTv
+ M LTw
M LTv
= M LTv = C1

Lc

G I T E I z

Daqu podem allar Lc fcilment:

Lc = C1
= 1,132

603 10 N mm
6

M cr

G I T E I z =

81.000 N / mm 2 89,29 10 4 mm 4 210.000 N / mm 2 2141 10 4 mm 4 =

= 3.363 mm

EII - MET - Sessio 08-r01.doc

17 / 19

s a dir, la distncia mxima a la que puc arriostrar el meu perfil IPE500 per les
crregues que tenim s Lc=3.363 mm.
Si el mecanisme darriostrament que triem s mitjanant les corretges de
coberta, la distncia mxima que pot haver entre elles s de 1.464 mm.

Aquesta s la primera opci.

La segona s infinitament ms senzilla: dacord amb larticle 6.3.3.1, a lapartat

3 sindica que NO caldr comprovar el vinclament lateral si larriostrament es fa
com a mxim cada 40 vegades el radi de gir mnim.
Per un IPE500, hem vist que iz = 43,1 mm, per tant, la distncia mxima per la
que no cal comprovar el vinclament lateral s:

Lmax = 40 i z = 40 43,1 mm = 1.724 mm

Com veiem, si s possible arriostrar, i ho fem seguint aquesta premissa, el
clcul se simplifica enormement, ja que ens podem estalviar tot el clcul a
vinclament lateral!!!

Al final, normalment per motius de simetria, la distncia entre corretges acaba

essent la llum de la biga dividit entre un nombre sencer. En aquest cas podem
escollir 1.500 mm (11 corretges) o 1.667 mm (10 corretges).

Si utilitzem les corretges per arriostrar els caps comprimits, hem dassegurarnos que queden fermament fixades a les bigues, i que van a parar a algun lloc
que pot suportar la crrega axial que genera limpedir el vinclament lateral. Aix
es pot fer triangulant amb tensors en algun punt de la coberta, generalment s
als extrems:

EII - MET - Sessio 08-r01.doc

18 / 19

Si el lligat de les corretges el fem mitjanant tensors, cal combinar-los de forma

que sempre nhi hagi treballant a tracci, ja que a compressi no els podem
comptar. Per aix la disposici en els dos extrems s una simetria.

EII - MET - Sessio 08-r01.doc

19 / 19