Aprenentatge Mòbil Com Incorporar Els Dispositius Mòbils A L'aprenentatge?

Aprenentatge mbil
Als pasos desenvolupats, 4 de cada 5 persones

posseeixen i utilitzen un mbil. Aquest i altres
dispositius, com les tauletes electrniques, shan
convertit en una atractiva eina educativa. Lluny de ser
una possibilitat terica, laprenentatge mbil s una
realitat tangible a Catalunya i arreu del mn. Sn moltes
les experincies deducadors i alumnes que utilitzen
dispositius mbils per accedir a continguts educatius,
parlar i compartir informaci, crear continguts, etc.
Davant daquest context, la comunitat internacional
representada per la UNESCO ha definit unes poltiques
daprenentatge mbil que volen servir com un marc de
treball pels diferents pasos membres i que tenim el
privilegi de presentar a Catalunya.
Merc Gisbert Cervera (coordinadora)

Miquel ngel Prats Fernndez
Nati Cabrera Lanzo
CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
Organitzaci de les Nacions

Unides per a lEducaci,
la Cincia i la Cultura
Informes breus
Informes breus #58
Com incorporar els dispositius mbils

a laprenentatge?
Informes breus #58
UNESCOCAT
Informes breus #58
Informes breus #58
#58
Aprenentatge mbil
Com incorporar els dispositius mbils a laprenentatge?
Nati Cabrera Lanzo
Amb la col.laboraci de:
ISBN: 978-84-943521-3-3

071-118075-Coberta 58 prova2.indd 1
UNESCOCAT
19/02/15 11:04
071-118075-INFORMES BREUS 58.indd 2
17/02/15 13:23
Aprenentatge mbil
Merc Gisbert Cervera (coordinadora), Miquel ngel Prats Fernndez,
Nati Cabrera Lanzo
17/02/15 13:23
17/02/15 13:23
Aprenentatge mbil

a laprenentatge?
Nati Cabrera Lanzo
Informes breus
58
17/02/15 13:23
Merc Gisbert Cervera s doctora en

Pedagogia i professora titular del
departament de Pedagogia de la
Universitat Rovira i Virgili de
Tarragona, especialista en TICs
aplicades a lEducaci. Tamb s
coordinadora del grup de recerca
ARGET consolidat. Ha coordinat
diversos projectes de recerca sobre TIC
i educaci: GET, PupitreNet (MCYT),
DUCANET (MECD), SIMUL@, entre
daltres, i actualment coordina el
Doctorat Interuniversitari oficial en
Tecnologia Educativa: eLearning i
Gesti del Coneixement (UM, UIB, UdL,
URV). Des de 1995 ha ocupat diversos
crrecs de gesti.
Miquel ngel Prats Fernndez s
mestre, psicopedagog i doctor en
Pedagogia per la Facultat de
Psicologia, Cincies de lEducaci i de
lEsport Blanquerna de la Universitat
Ramon Llull de Barcelona. Actualment,
s el director dels estudis de Grau
dEducaci Infantil a la FPCEE
Blanquerna, professor de Tecnologia
Educativa i investigador responsable
de la lnia eduTIC del Grup de recerca
consolidat PSiTIC de la FPCEE
Blanquerna de la Universitat Ramon
Llull. s tamb assessor pedaggic del
CETEI, collaborador del Projecte Edu21
i dInfonomia.com.
Nati Cabrera Lanzo s professora del
departament de Psicologia, Cincies de
lEducaci i eLearn Center de la
Universitat Oberta de Catalunya. La
seva activitat investigadora se centra a
estudiar i avaluar, des duna
perspectiva crtica, els usos i les
aplicacions de les TIC en diferents
contextos educatius, especialment en
els mecanismes organitzatius i didctics
que poden ajudar a la introducci de
noves metodologies densenyament i
aprenentatge, per transformar i millorar
la prctica educativa.
Informes breus s una col.lecci de la

Fundaci Jaume Bofill en qu s'hi
publiquen els resums i les conclusions
principals dinvestigacions i seminaris
promoguts per la Fundaci. Tamb inclou
alguns documents indits en llengua
catalana. Les opinions que shi expressen
corresponen als autors.
Els Informes breus de la Fundaci Jaume
Bofill estan disponibles per a descrrega
al web www.fbofill.cat.
Primera edici: febrer de 2015
Fundaci Jaume Bofill, 2015
Provena, 324
08037 Barcelona
fbofill@fbofill.cat
http://www.fbofill.cat
Aquesta obra est subjecta a la
llicncia Creative Commons de
Reconeixement-NoComercialSenseObraDerivada (by-nc-nd). Es
permet la reproducci, distribuci i
comunicaci pblica de l'obra sempre
que se'n reconegui l'autoria. No es
permet ls comercial de lobra ni la
generaci dobres derivades.
Autors: Merc Gisbert Cervera

(coordinadora), Miquel ngel Prats
Fernndez, Nati Cabrera Lanzo
Edici: Fundaci Jaume Bofill i A tona
Vctor Igual
Coordinaci de continguts: Valtencir
Mendes i Samuel Blzquez
Disseny: Amador Garrell
Fotografia: Ral Campuzano, Javi Garca
(Javigaar), With Left Hand (http://
withlefthand.tumblr.com)
ISBN: 978-84-943521-3-3
DL: B-5.988-2015
Impressi: Romany / Valls
17/02/15 13:23
ndex
Resum
Introducci
11
1. Dissenyar poltiques efectives per a laprenentatge mbil

David Atchoarena
15
2. La societat digital: quina s la realitat catalana?

Merc Gisbert Cervera
Un indicador per mesurar el desenvolupament TIC dels
territoris? Lndex digital
Quina s la penetraci de la tecnologia mbil en el context
catal?
El desafiament de la tecnologia mbil al sistema educatiu
29
3. Laprenentatge mbil
Merc Gisbert Cervera, Nati Cabrera Lanzo, Miquel ngel Prats
Fernndez
Des de la perspectiva dels aprenents
La competncia digital, una de les competncies clau
per al segle xxi. Alfabetitzats o competents?
Des de la perspectiva dels espais daprenentatge
Obrim les aules al mn
Nous temps, noves necessitats educatives
Els dispositius mbils com a objecte educatiu i com a eina
per a leducaci
Des de la perspectiva socioeducativa
Limpacte de les xarxes socials en el mn socioeducatiu
Un xic dhistria...
Educar en un mn connectat: nous reptes i noves
responsabilitats de laprenentatge mbil
33
35
38
43
46
49
51
51
53
55
59
59
60
62
17/02/15 13:23
Aprenentatge mbil
Noves regles de joc per a aquest nou mn connectat:

reptes, lmits, perills i possibilitats
63
4. Altres mirades
Aprenentatge mbil. Teresa Terrades
Mobile learning no s noms aprenentatge. Ramon Palau Martn
Si us plau, encn el mbil quan entris a classe. Evaristo
Gonzlez Prieto
El mobile learning i la innovaci en educaci: una oportunitat
de canvi en un mn ms mbil que mai. Mar Camacho i Mart
El factor emocional en laprenentatge mbil. Jordi Jubany
i Vila
Proposta de model per gestionar les innovacions que
provoca la incorporaci del mLearning a les aules. Guillem
Garcia Brustenga
Mobile technology i escola. Pere Fons i Ravents
69
71
74
5. Recomanacions
Miquel ngel Prats Fernndez, Nati Cabrera Lanzo, Merc
Gisbert Cervera
97
6. Propostes
Miquel ngel Prats Fernndez, Nati Cabrera Lanzo, Merc
Gisbert Cervera
105
Bibliografia
115
Propostes del seminari Aprenentatge mbil - Presentaci

de la proposta mobile learning de la UNESCO
123
Annex
Participants al seminari Aprenentatge mbil - Presentaci
de la proposta mobile learning de la UNESCO
135
79
86
90
92
93
17/02/15 13:28
Resum
Lobjectiu daquest text s fer una anlisi contextualitzada dels principals reptes que suposa ls de les tecnologies de la informaci i la
comunicaci, en general, i dels dispositius mbils, en particular. Uns
dispositius, el desenvolupament dels quals avana a molta ms velocitat que el propi sistema educatiu, i que tenen una incidncia cabdal
en el procs daprenentatge dels ciutadans i ciutadanes molt ms
enll dels espais educatius formals.
La realitat en la qual els subjectes es desenvolupen, des de la perspectiva del procs daprenentatge, s canviant, i sn les tecnologies les
que ms determinen aquests canvis. Aquesta evoluci constant de lentorn requerir poltiques pbliques, estratgies familiars i innovacions
escolars per tal de poder garantir una bona formaci per abordar el mn
actual tant des de la perspectiva individual com collectiva.
Lanlisi que es realitza evidencia que vivim en un context digital, que
les eines i dispositius mbils formen part de la nostra vida diria i
que, per aquesta ra, tamb haurien de constituir una eina fonamental
des de la perspectiva del nostre procs daprendre. Que aix sigui una
realitat dependr, en gran mesura, no noms de les infraestructures
tecnolgiques i de comunicacions, sin tamb de la nostra capacitat
de dissenyar veritables comunitats educatives que assumeixin aquestes eines naturalment per incorporar-les a les estratgies formatives
que shauran de desenvolupar al llarg de tota la vida de les persones.
17/02/15 13:23
17/02/15 13:23
11
Introducci
Les tecnologies, en general, i la tecnologia mbil, en particular, estan
en evoluci contnua no noms des del punt de vista del creixement
dels mercats, sin tamb des de la perspectiva de ls que daquestes
es fa o es pot fer en els diferents mbits: personal, social o acadmic.
Els telfons, les tauletes, els reproductors de so, les consoles de
videojocs sn les principals tipologies de dispositius mbils, i s des
daquesta perspectiva mplia que abordarem en aquest text el tema
de laprenentatge mbil (mLearning).
Tot aquest conjunt de dispositius electrnics comparteix algunes funcionalitats i caracterstiques, com ara que sn digitals, porttils, permeten accedir a la xarxa i faciliten tota una srie de tasques, espe
cialment la comunicaci (UNESCO, 2013b).
La principal caracterstica que defineix aquesta tecnologia s la ubiqitat, fet que fa que sigui la tecnologia ms implantada en l'mbit
global. En aquest sentit, s la que ha perms fer realitat aquella visi
dels inicis de la tecnologia mbil de: en qualsevol lloc, en qualsevol
moment i amb la intensitat que ho necessiti. Aquests tres principis fan
possible un aprenentatge permanent perqu laccs a la informaci i
la capacitat de construir coneixement esdevenen una realitat constant que, per primera vegada, es pot gestionar i aconseguir de manera individual i sense la necessitat dun guiatge acadmic, especialment en ledat adulta.
17/02/15 13:23
12
Aprenentatge mbil
Si ara orientem la nostra anlisi des de la perspectiva del cost dels

dispositius, hem de destacar que, per primera vegada, una tecnologia
de darrera generaci t un cost assumible per a una gran part de la
societat (lentrada dels mbils a les llars catalanes el 2013 arriba fins
al 96,1% segons linforme de la Sociedad de la Informacin en Espaa,
2013). En el cas de Catalunya aquest mateix informe tamb evidencia
que el 72,2% de llars disposen daccs a Internet; a ms, en el 70,9%
dels casos aquesta connexi s de banda ampla. Des de la perspectiva dels usuaris podem dir, segons dades que publicava al 2013 lInstitut Nacional dEstadstica (INE), que quasi la totalitat de nens i nenes
dentre 11 i 15 anys sn usuaris dordinadors i de la connexi a la
xarxa. Aquestes mateixes dades tamb evidencien que si als 10 anys
un 26,1% t mbil, el percentatge s del 90,2% als 15 anys.
Les dades que acabem d'esmentar i el fet que la tecnologia, per primera vegada, fa possible abordar laccs a la informaci i al coneixement en sentit individual, local i global requereixen tota una srie
destratgies i actuacions per part de tots els agents implicats: poltics, societat, institucions escolars, comunitats educatives i tamb dels
mateixos subjectes. No aconseguirem un veritable aven si no som
capaos dactuar de manera conjunta per poder aprofitar les potencialitats de laprenentatge mbil i, a la vegada, actuar amb una mateixa orientaci quan sigui necessari contrarestar les possibles amenaces
dun mal s daquests dispositius, tant des de la perspectiva indivi
dual com des de la collectiva.
En aquest sentit, s necessari que els poders pblics defineixin poltiques que garanteixin laccs universal i obert a la informaci; estratgies educatives que permetin incorporar la tecnologia mbil als processos de formaci per tal dafavorir la construcci del coneixement;
tamb estratgies socials, conjuntament amb les econmiques, que
permetin connexi i accs a la xarxa des de qualsevol lloc i en qualsevol moment i la definici de projectes i deines que afavoreixin i
facilitin la gesti del procs daprenentatge duna manera continuada
17/02/15 13:23
Introducci
13
i permanent des de la perspectiva i les necessitats dels aprenents. Al

mateix temps, shan dimpulsar poltiques pbliques i accions que
assegurin un nivell de qualitat de laplicaci daquestes tecnologies en
el procs educatiu.
Des de la perspectiva de les poltiques pbliques i segons la diagnosi
que es fa per poder definir lAgenda Digital en lhoritz del 2020, Catalunya parteix duna bona base tecnolgica, per, per tal desdevenir
un estat capdavanter en laplicaci i laprofitament de les Tecnologies
de la Informaci i la Comunicaci (anomenades TIC a partir dara), cal
definir un conjunt deixos estratgics per poder garantir que aquestes
TIC contribuiran a millorar la qualitat de vida de la ciutadania i la nostra competitivitat com a pas (Agenda Digital per a Catalunya, 2013).
En aquest sentit, i tal com explicita linforme de Telefnica 2014, le
Administraci catalana (per exemple) supera la mitjana de lEstat en
tots aquells parmetres orientats a la ciutadania.
Des de la perspectiva de leducaci, la tecnologia mbil i laprenentatge mbil ens plantegen dos grans reptes: la personalitzaci real dels
aprenentatges i la necessitat dajudar els aprenents a configurar el seu
propi entorn personal daprenentatge (Personal Learning Environment,
PLE) o, des del punt de vista de leducaci formal, assumir nous enfocaments de concreci del fet educatiu, com ara les classes invertides
(Flipped Classroom). Informes com el Trends Shaping Education de
lOrganitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament (OCDE, 2013)
o lHorizon Report (Johnson et al., 2014) identifiquen el tablet computing, les apps educatives, aix com laprenentatge mbil com les tecnologies que ms impacte tindran en leducaci en els propers anys.
Els estudiants ja aprenen ms fora que dins de laula? Aquesta i altres
qestions similars sn les que haurem dsser capaos de respondre
per aconseguir una integraci real entre la tecnologia mbil i el procs
daprenentatge. La resposta a aquestes preguntes hem de poder abordar-la de manera collectiva i amb una clara perspectiva de pas. No-
17/02/15 13:23
14
Aprenentatge mbil
ms si tenim la capacitat de definir una estratgia conjunta (poltica,

econmica, educativa, social i personal) podrem afavorir i propiciar
nous processos daprenentatge mitjanant ls de dispositius mbils.
En els propers apartats farem una breu aproximaci a quin s ls
actual de les TIC des de la perspectiva dels usuaris i a tot all referit
als processos daprenentatge.
17/02/15 13:23
Dissenyar poltiques efectives per

a laprenentatge mbil
David Atchoarena, director de la Divisi
per a Poltiques i Sistemes dAprenentatge
Permanent, UNESCO
17/02/15 13:23
17/02/15 13:23
17
Cada cop hi ha ms gent que creu que la tecnologia transformar

leducaci i que augmentar el nombre de persones adultes que gaudiran de laprenentatge permanent. La rapidesa amb qu es desenvolupen les tecnologies mbils i la importncia que adquireixen en la
vida social i en lesfera econmica fan augmentar el seu s en lmbit
de lensenyament i laprenentatge.
Ning dubta que el 2015 la tecnologia encara desenvolupar un paper
ms important en el mn de leducaci. Un informe publicat per la
UNESCO i la Uni Internacional de Telecomunicacions conjuntament
posa de manifest que s indiscutible la capacitat dInternet per millorar i enfortir leducaci, aix com laprenentatge dels alumnes [1]. Tot i
que els efectes reals de la tecnologia en els resultats daprenentatge
encara shan de demostrar, s que tenim experincia en lobservaci
del mn a travs de la lent que representa la tecnologia, i concretament la tecnologia mbil. Els aparells mbils enriqueixen i faciliten la
comunicaci, el treball, el fet de compartir i la collaboraci, en definitiva, els elements que promou laprenentatge. El fracs a lhora de
treure profit daquestes eines tan poderoses per a leducaci pot comportar la desconnexi dels centres educatius del mn i de les competncies que aquest mn exigeix.
Tot i que cada pas t una situaci diferent, la majoria dels estudiants
avui dia viuen en societats basades en el coneixement i interconnec-
17/02/15 13:23
18
Aprenentatge mbil
tades globalment. Els pasos que queden fora daquest mn en lnia

shi incorporaran en els propers anys i dcades [2]. Perqu els estudiants excelleixin en entorns rics en informaci, necessiten cultivar un
conjunt dhabilitats adaptatives i convertirse en:
Aprenents autodirigits.
Pensadors crtics.
Solucionadors de problemes.
Aprenents de per vida independents.
Sespera que els estudiants adquireixin les competncies i actituds en

qu es basen aquestes qualitats, sovint agrupades sota letiqueta
habilitats del segle xxi, grcies a la pedagogia potenciada mitjanant la tecnologia.
Si b la tendncia actual s clara, la incorporaci gradual de les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) a leducaci ha produt resultats diversos. Els costos associats a la compra i el manteniment de la tecnologia als centres educatius s un repte permanent, i
la capacitat i voluntat dels professors a lhora de fer s de la tecnologia ha estat desigual. A ms, els efectes que la inversi en tecnologia
t en els resultats acadmics dels estudiants encara shan de confirmar, i aix pot fer que les despeses en tecnologia siguin difcils de
justificar [3].
No obstant aix, les tecnologies mbils poden assolir el que les anteriors generacions de dispositius TIC no han aconseguit totalment: millorar laprenentatge de manera significativa, mesurable i rendible.
Cada cop hi ha ms pasos disposats a assumir el repte, malgrat el risc
de caminar per un terreny bastant desconegut. De fet, ms enll del
que de vegades es descriu com una nova moda, la rpida disminuci del preu dels dispositius mbils, la seva creixent ubiqitat, fins i
tot entre la poblaci ms pobra, i les eines que ofereixen per a lensenyament i laprenentatge generen unes condicions noves en les
17/02/15 13:23
Dissenyar poltiques efectives per a laprenentatge mbil
19
quals la tecnologia mbil sembla que estigui realment preparada per

transformar la pedagogia.
Si el potencial de laprenentatge mbil es mesura nicament per
laccs a un dispositiu amb connectivitat, aquest potencial s enorme i probablement no t precedents. Els estudis recents de les Nacions Unides indiquen que dels prop de 7.000 milions de persones
que hi ha a la Terra, ms de 6.000 milions ja tenen accs a un telfon mbil en funcionament. Per entendre ms b aquesta xifra, podem tenir en compte que noms 4.500 milions de persones tenen
accs a un lavabo [4].
Tot i que en altres temps laprenentatge mbil estava molt limitat als
pasos desenvolupats, ara s possible a tot el mn i s tan pertinent
per als pasos rics com per als pobres; probablement, encara ms per
a aquests darrers [5]. Noms fa deu anys que els telfons mbils comenaven a introduir-se als pasos amb rendes mitjanes i gaireb eren
inexistents en pasos en vies de desenvolupament. Avui dia la situaci
sha invertit: els pasos en vies de desenvolupament representen el
principal mercat per a la tecnologia mbil i tenen el nombre ms alt
de contractaci de mbils.
A part daquesta formidable expansi, tamb es milloren constantment la potncia i la utilitat de la tecnologia mbil. Es calcula que
el 2014 hi havia 350 milions de contractes per a tauletes i altres
dispositius mbils de pantalla gran, i 2.600 milions de contractes
de telfons intelligents [6]. Cap al final de 2019, es calcula que el
nombre de contractes de telfons intelligents pot arribar als 5.600
milions, la qual cosa vol dir que tant la gent dels pasos rics com la
dels pasos pobres, a ms de tenir connectivitat, tindran una connectivitat rpida [7]. Leducaci ja s el tipus de servei disponible
ms abundant en la tecnologia mbil, per davant de la salut, lagricultura i els serveis financers, i aquesta demanda s probable que
creixi. Gaireb cada dia es creen eines efectives per ajudar la gent
17/02/15 13:23
20
Aprenentatge mbil
a accedir al coneixement i aprendre a travs de xarxes i dispositius

mbils [8].
Aquesta disponibilitat de tecnologia i infraestructura ha portat un
nombre creixent de governs a recrrer a la tecnologia mbil en els
esforos per accelerar i millorar laccs a un ensenyament de qualitat.
Si fem una anlisi dels titulars ms recents, descobrirem que els responsables de poltiques no han dubtat a lhora daprofitar les TIC en
les iniciatives educatives. Recentment, la ciutat de Los Angeles va
gastar 30 milions de dlars per comprar 30.000 iPads per a estudiants
descoles pbliques [9]; lndia est a punt de comprar 5 milions de
tauletes tctils fabricades especficament per a leducaci [10]; i Tailndia va signar un contracte de 32,8 milions de dlars per introduir a tot
el pas les tauletes tctils en leducaci [11]. Aquest tipus diniciatives
tamb sestan duent a terme en lmbit regional. A Europa, amb el
nou programa Obertura de lEducaci, de la Comissi Europea, es
pretn oferir a totes les escoles els pasos de la UE connectivitat a
Internet de banda ampla, i alhora es vol fomentar el desenvolupament
dels recursos educatius oberts (REO) [12].
Els governs darreu del mn observen aquestes iniciatives per valorar
quan, com, per qu i en quina mesura cal integrar les TIC en leducaci. Els ministeris i altres autoritats interessades en educaci han de
crear poltiques apropiades per entrar a lera de laprenentatge mbil
i garantir que els seus objectius per a leducaci sacompleixin. La
poltica tamb ha de garantir que la tecnologia estigui al servei de les
prioritats de laprenentatge, i no al contrari (que les prioritats es modifiquin per adaptar-se a la tecnologia). Les Directrius de la UNESCO
per a les poltiques daprenentatge mbil estan destinades a conduir
aquesta tasca tan important [13]. Aquesta publicaci destaca cinc
punts importants que cal desenvolupar:
17/02/15 13:23
21
1) Crear entorns de poltiques favorables a la innovaci

Ats que la majoria de les poltiques sobre les TIC en educaci es van
elaborar en una era prembil, no busquen maximitzar les potencialitats daprenentatge que ofereixen els dispositius mbils ms recents
i la connexi rpida a Internet. Les poques poltiques que fan referncia a les tecnologies mbils les tracten de manera superficial o, simplement, en prohibeixen ls als centres educatius [14]. Les noves directrius que shan desenvolupat en relaci amb laprenentatge mbil
shan dincorporar a les poltiques sobre TIC en leducaci que molts
governs ja han adoptat. Per tal daprofitar les oportunitats que ofereixen la tecnologia mbil i altres noves TIC, els funcionaris responsables deducaci han de revisar les poltiques existents. En particular,
han dexaminar i entendre les possibilitats niques i els reptes que
ofereix la tecnologia mbil i, si escau, incorporar aquest coneixement
a un concepte de les TIC ms ampli en les poltiques educatives.
s fonamental per a les poltiques relatives a les tecnologies mbils
que hi hagi una evoluci que sallunyi de la mentalitat que fomenta
la prohibici total dels dispositius mbils. Les prohibicions universals, llevat que simplementin en terrenys analitzats curosament, sn
eines poltiques primitives que sovint obstrueixen les possibilitats
educatives i limiten la innovaci en lensenyament i laprenentatge.
Els responsables delaborar poltiques de lmbit educatiu han dinvestigar i proporcionar orientaci sobre com les noves inversions en
tecnologia poden funcionar juntament amb les inversions i les iniciatives anteriors.
2) Preparar professors perqu impulsin laprenentatge mitjanant

tecnologies mbils
Prioritzar el desenvolupament professional dels docents s una necessitat. Lxit de laprenentatge mbil depn de la capacitat dels profes-
17/02/15 13:23
22
Aprenentatge mbil
sors per maximitzar els avantatges educatius dels dispositius mbils.

Molts professors saben com utilitzar els dispositius mbils, per molts
d'altres no, i pocs se senten cmodes aprofitantlos per aprofundir en
laprenentatge dels estudiants. Els professors han de rebre formaci
sobre com utilitzar la tecnologia mbil per millorar la pedagogia. Com
que la potncia, la versatilitat i la complexitat dels dispositius mbils
no paren daugmentar, cada cop es fa ms difcil utilitzarlos. Sha de
convidar els centres de formaci del professorat a incorporar laprenentatge mbil als seus programes i plans destudi.
3) Proporcionar suport i formaci als professors

a travs de tecnologies mbils
La UNESCO ha constatat que molt pocs sistemes educatius utilitzen
tecnologies mbils per donar suport al treball i al desenvolupament
dels professors, encara que aquest sovint sigui el mtode ms prctic i rendible per ajudar els educadors, especialment els que treballen en zones remotes o amb escassos recursos. Daltra banda, els
dispositius mbils poden ajudar a fer que la formaci del professorat no depengui tant de les institucions homognies i centralitzades
i sadapti ms a les aules i als centres on els educadors treballen
amb els estudiants. Laccs remot als continguts curriculars pot permetre als professors disposar de ms temps per aplicar la pedagogia
en entorns autntics. Els dispositius mbils tamb poden garantir
que els mestres estudin conceptes adequats a matries, centres i
poblaci estudiantil especfics. Aix, laprenentatge mbil ofereix una
sortida als enfocaments nics de la formaci del professorat, que
sn insuficients tant per a les necessitats dels docents com dels
estudiants. En canvi, ofereix sortides de formaci i plans destudis
que es poden adaptar a les necessitats sovint niques de tots dos
grups.
17/02/15 13:23
23
Daquesta manera, les Directrius de la UNESCO per a les poltiques

daprenentatge mbil recomanen a les escoles i als responsables de
poltiques:
Garantir que els plans destudis i els recursos educatius estiguin
disponibles per als professors a travs de dispositius mbils sempre que sigui possible.
Estudiar la viabilitat de proporcionar desenvolupament professional
i formaci del professorat a travs de les tecnologies mbils.
4) Crear continguts i fer que siguin accessibles com

a recursos educatius oberts
Actualment, la majoria de continguts educatius, inclosos els continguts digitals, no sn accessibles des dels dispositius mbils i, si ho
sn, no aprofiten al mxim les extraordinries capacitats multimdia,
de comunicaci i de reconeixement dubicaci daquests dispositius.
Per, encara que els continguts estiguin disponibles, poden estar limitats per motius idiomtics, culturals o de necessitats especfiques, i
efectivament, massa sovint per manca dadequaci als estudiants i professors duna zona determinada.
Per fer front a aquestes necessitats, es recomana que:
Sapliquin llicncies obertes i copyrights als continguts mbils per
tal de facilitarne una difusi mplia, ls i ladaptaci.
Es desenvolupin plataformes i programari per ajudar els professors
a laula a adaptar o crear continguts mbils.
Els recursos educatius per a dispositius mbils selaborin en molts
idiomes, sadaptin als estudiants amb discapacitats i siguin adequats per a la diversitat destudiants.
17/02/15 13:23
24
Aprenentatge mbil
5) Protegir els estudiants i promoure la ciutadania digital

Com qualsevol tipus de TIC, la tecnologia mbil es pot utilitzar duna
manera inapropiada. En les mans equivocades, els dispositius mbils
es poden utilitzar per accedir a material inadequat i poden permetre
un comportament no desitjat (com lassetjament escolar, lenviament
de missatges violents o sexualment explcits i la interacci amb individus perillosos). No obstant aix, com que les tecnologies mbils sn
sovint ignorades o prohibides a les escoles, els educadors no han
tingut loportunitat densenyar als estudiants com utilitzar-les duna
manera responsable. Els centres educatius sn unes entitats ideals
per proporcionar orientaci sobre els usos apropiats i productius dels
dispositius mbils i, en molts casos, els estudiants no tenen loportunitat de rebre aquesta orientaci en cap altre lloc.
Les escoles han de promoure ls responsable dels dispositius mbils
mitjanant lensenyament de la ciutadania digital. Shan dadoptar poltiques ds responsable perqu n'afavoreixen un s acceptable. Les
poltiques ds responsable ajuden a destacar i reforar els hbits
saludables i a la vegada garanteixen que els educadors no shagin
docupar de vigilar ls que fan els estudiants dels dispositius mbils,
una tasca en gran mesura intil per als educadors, ja que poden veure centenars destudiants en un sol dia, cadascun dels quals s probable que tingui accs a un dispositiu mbil.
La tecnologia mbil t un historial provat pel que fa a laugment de
leficcia de la gesti de leducaci, aix com a la millora de la comunicaci entre centres educatius, professors i pares. En simplificar tasques com el registre de lassistncia i els resultats de les avaluacions,
les tecnologies mbils permeten que els educadors tinguin ms temps
per dedicar-lo a la instrucci. Els dispositius mbils tamb faciliten la
recopilaci de dades i la millora de la gesti de leducaci, especialment en aquells sistemes deducaci on no hi ha accs a una lnia fixa
dInternet. Per tant, els responsables de formular poltiques han de
17/02/15 13:23
25
promoure els usos de la tecnologia mbil destinats a enfortir el sistema, per exemple, fomentant que els centres educatius i els educadors
individualment es comuniquin amb els alumnes i amb els pares i mares a travs de dispositius mbils.
Les cinc rees descrites anteriorment illustren algunes de les lnies
dacci contingudes en les Directrius de la UNESCO per a les poltiques
daprenentatge mbil. El document esmentat en recull daltres, com
ara oferir suport en ls de les tecnologies mbils per ampliar labast
i leficcia de la gesti de leducaci i els sistemes dinformaci.
Les actituds socials negatives, pel que fa a les possibilitats pedaggiques de la tecnologia mbil, constitueixen lobstacle ms immediat
per a lacceptaci generalitzada de laprenentatge mbil. En general,
la gent sol pensar que els dispositius mbils (i els telfons mbils en
particular sn mitjans dentreteniment i de distracci ms que no pas
deducaci). Per aquestes raons, ls de la tecnologia sovint es descarta, perqu es considera que suposa una molstia en lmbit educatiu. Tanmateix, aquesta visi errada est canviant i es fa ms important la idea que la tecnologia mbil pot afavorir leducaci amb la
mateixa facilitat i amb la mateixa fora que la pot afeblir. Com
qualsevol eina, tot depn de com, quan i en quines circumstncies
sempri la tecnologia.
Histricament, la mida petita de les pantalles i els peculiars mtodes
dintroducci dinformaci als dispositius mbils tamb shan considerat inconvenients, sovint raonables, per usar-los en leducaci. Per
aquests obstacles desapareixen grcies a les millores tcniques; de
mitjana, la mida de les pantalles dels dispositius mbils han augmentat molt, i les noves tauletes i els nous ordinadors porttils funcionen
com a dispositius mbils, a diferncia dels PC que predominaven en
els mercats de fa una dcada, els quals no es podien moure de lloc i
trigaven molta estona a iniciar-se [15]. Els responsables delaborar
poltiques poden prendre mesures per educar la poblaci sobre els
17/02/15 13:23
26
Aprenentatge mbil
beneficis de laprenentatge mbil i atenuar els temors desfasats sobre

la incorporaci de la tecnologia a leducaci. Per aix, cal emprendre
mesures de suport, com ara:
Destacar la manera com la tecnologia mbil pot millorar lensenyament, laprenentatge i la gesti.
Compartir els resultats de la recerca i la valoraci dels programes
daprenentatge mbil.
Fomentar el dileg entre les parts interessades ms importants
(directors, professors, alumnes, pares, lders locals i les organitzacions de les comunitats) sobre laprenentatge mbil.
Proporcionar una visi coherent de com les TIC i les tecnologies
mbils poden impulsar els objectius daprenentatge.
Acostar les escoles, les universitats i leducaci dadults a lera de
laprenentatge mbil requerir alguna cosa ms que tecnologia. El lideratge i la gesti del canvi a laula, a les institucions educatives i en
la societat en general tamb sn parts essencials daquest procs. La
configuraci duna poltica efectiva s, en essncia, un procs social, i
aix s tan cert per a laprenentatge mbil com ho s per a altres
mbits de la innovaci.
Webgrafia
[1] http://www.unesco.org/new/en/mediaservices/singleview/news/
broadband_the_missing_link_in_global_access_to_education_
new_report_from_the_broadband_commission_highlights_strategi
es_for_leveraging_high_speed_networks_to_realize_education_
for_all/#.VHTwgUjq9mg
[2] http://unesdoc.unesco.org/images/0021/002196/219637E.pdf
17/02/15 13:23
27
[3] http://books.google.fr/books?hl=en&lr=&id=sdSutyVQfzYC&oi=f
nd&pg=PP6&dq=oversold+a nd+underused&ots=VFRlrt7rR0&si
g=hxFsB05eUmpTCp4YPpMwb7SW1nE#v=onepage&q=overso
ld%20and%20underused&f=false
[4] http://www.un.org/apps/news/story.asp?NewsID=44452#.
VHUHFkjtlmg
[5] http://www.itu.int/en/ITUD/Statistics/Documents/facts/ICTFactsFi
gures2014-e.pdf
[6] http://www.itu.int/en/ITUD/Statistics/Documents/facts/ICTFactsFi
gures2014-e.pdf
[7] http://www.ericsson.com/res/docs/2014/ericssonmobilityreport
june-2014.pdf
[8] https://gsmaintelligence.com/files/analysis/?file=140708financinginnovation.pdf&utm_source=M4D+Impact&utm_
campaign=57e4e0b1f6report20140708&utm_
medium=email&utm_term=0_86f01706fa57e4e0b1f6300735837
[9] http://www.dailynews.com/generalnews/20130618/lausdspending-30-million-to-buy-30000-ipads-for-students
[10] http://www.theguardian.com/sustainablebusiness/2014/aug/20/
bcta-datawind-tablet-pc-developing
[11] http://www.aseanchinacenter.org/english/201205/10/c_
131580177.htm
[12] http://eurlex.europa.eu/legalcontent/EN/TXT/?uri=CELEX:52013D
C0654
17/02/15 13:23
28
Aprenentatge mbil
[13] http://unesdoc.unesco.org/images/0021/002196/219641e.pdf
17/02/15 13:23
La societat digital: quina s la realitat

catalana?
17/02/15 13:23
17/02/15 13:23
31
Els darrers estudis publicats asseguren que al voltant del 40% de la

poblaci mundial disposa de connexi a la xarxa i sestima que actual
ment la tecnologia mbil t un nivell de penetraci del 90% (Fundaci
Telefnica, 2014). El que es coneix com a nvol (cloud computing)
est adquirint cada vegada ms importncia i s tamb una de les
raons per les quals la tecnologia mbil ha assolit ms rellevncia, ja
que sn aquestes eines tecnolgiques les que permeten accedir amb
facilitat a tot un conjunt de recursos amb total independncia del dispositiu des del qual hi accedim i del lloc de connexi. En aquest context, la Internet de les coses va adquirint cada cop ms importncia.
Durant la darrera dcada, la major part dels informes que han elaborat
les principals organitzacions internacionals, la Comissi Europea, el
Banc Mundial, l'OECD, la UNESCO..., han destacat de manera insistent
el paper estratgic de les TIC com un dels eixos fonamentals del desenvolupament econmic, social i educatiu (Comissi Europea, 2010;
UNESCO, 2013a) i com una de les eines fonamentals per afavorir, incls garantir, la creaci permanent de coneixement i laprenentatge
continu. LAgenda Digital Europea (2010) es marca com un dels seus
objectius en lhoritz 2020 impulsar el potencial de les TIC com a element essencial per al desenvolupament dels pasos, a la vegada que
aquesta ha dafavorir la innovaci, el creixement econmic i la millora
de la qualitat de vida de la ciutadania.
17/02/15 13:23
32
Aprenentatge mbil
El Govern catal tamb ha impulsat en els darrers anys una Agenda

Digital per a Catalunya 2020 (Generalitat de Catalunya, 2013), com ja
hem mencionat a la introducci, en qu sexpliciten i concreten un
conjunt de lnies per al desenvolupament de les TIC en coherncia amb
lAgenda Digital Europea i amb lestratgia 2020. Lobjectiu fonamental daquest document s definir de manera explcita, i en clau de pas,
els eixos estratgics per promoure un creixement distribut, integrador
i sostenible des del punt de vista territorial. A continuaci, reprodum
grficament aquests eixos amb les lnies estratgiques de cadascun.
Figura 1.
Eixos estratgics i mbits de treball de lAgenda Digital catalana
Font: Generalitat de Catalunya, 2013.
17/02/15 13:23
La societat digital: quina s la realitat catalana?
33
La definici daquests vuit eixos suposa, tamb, establir prioritats, a

la vegada que ha de servir de guia a lhora de definir poltiques dactuaci en aquest mbit. Per aquests eixos, per poder desenvoluparse, necessiten una estratgia que lAgenda Digital estableix a partir de tres pilars bsics:
Disseny i desenvolupament de projectes tractors.
Implantaci dun nou model TIC.
Desplegament dinfraestructures de telecomunicacions.
Per poder definir unes estratgies adequades i ben prioritzades sha
utilitzat com a guia un indicador que sha anomenat ndex digital. En el
segent apartat explicarem, de manera sinttica, en qu consisteix.
Un indicador per a mesurar el desenvolupament

TIC dels territoris?: Lndex digital
Vinculat a les agendes digitals, sha desenvolupat un ndex al que
sha anomenat ndex digital que, mitjanant una srie dindicadors,
com ara el nombre de llars amb accs a la xarxa, llars amb banda
ampla, poblaci que accedeix a la xarxa, poblaci que compra per
internet, poblaci que no ha utilitzat mai un ordinador i despesa en
R+D (% sobre el PIB regional), estableix una comparativa sobre el
desenvolupament tecnolgic dels territoris. En aquest sentit, val a dir
que Catalunya est al mateix nivell de la mitjana europea en tots els
indicadors excepte en els dos darrers. La poca inversi en R+D que es
fa a Catalunya fa que sigui una de les regions que es troba a la cua en
aquest indicador (vegemho en el grfic segent). El que s sha fet a
Catalunya s un esfor per fomentar la certificaci de lalfabetitzaci
digital (ACTIC), aix com laproximaci de la connectivitat TIC a la societat a travs de la Xarxa de Telecentres i dels punts TIC. Iniciatives fonamentals considerant que la vida diria de la ciutadania catalana es
desenvolupa en un context digital.
17/02/15 13:23
34
Aprenentatge mbil
tica
Estnia
Catalunya
Llombardia
Lisboa
Kozp-
Piemont
Noord-
Com. Madrid
South. & E
RoineAlps
Reg. Brusselles
Praga
Londres interior
Berln
Darmstadt
Illa de Frana
Viena
nglia oriental
Stuttgart
Etel-Suomi
Estocolm
Hovedstaden
Figura 2.
Posicionament de Catalunya amb relaci a les euroregions
capdavanteres ( ndex digital 2012)
Font: Generalitat de Catalunya, 2013.
La incorporaci de les TIC a tots els mbits i nivells de la societat

evidencia, cada vegada ms, la necessitat de redefinir, replantejar i fer
una reforma en profunditat del sistema educatiu formal de manera
urgent, i dintre daquesta reforma es troben, com demostren les dades
anteriors, tamb totes aquelles inversions que han dajudar a la recerca i a la implantaci dels mitjans i recursos TIC. Els vells plantejaments
de la revoluci industrial que afavoreixen la formaci estandarditzada
i homognia de la poblaci per poder ocuparlos a les indstries dintre
de les cadenes de muntatge shan substitut, un segle desprs, per la
necessitat de formar professionals de leconomia del coneixement.
Una economia que requereix persones qualificades, especialment, en
ls de les TIC i, per tant, competents digitals. De nou, tots els infor-
17/02/15 13:23
35
mes de la darrera dcada dedicats a definir les competncies clau per

al segle xxi inclouen, sense excepci, la competncia digital (Comissi
Europea, 2012; OECD, 2012). La segent pregunta que hem de respondre s si el nostre sistema educatiu formal est preparat per aconseguir fer competents digitals els nostres estudiants, si realment els
plans de formaci tenen en compte quin s el tipus de professional
que es necessita per cobrir les exigncies de la societat digital i quins
recursos necessitem i/o tenim per ferho possible.
Per finalitzar aquest punt i per tenir una visi general de limpacte de
les TIC a lEstat espanyol, aquest contribueix en un 4,2% al PIB (semblant a la mitjana de la resta dEuropa). Segons les dades daquest
informe (Fundaci Orange, 2014), el 70% de les llars espanyoles t
accs a la xarxa i el 75% dels internautes hi accedeixen de manera
diria, quasi sempre usant un dispositiu mbil, sent les aplicacions
relacionades amb la comunicaci social (WhatsApp, Facebook o Twitter) les que ms sutilitzen. Aquestes dades fan ms evident, encara,
que haurem de tenir en compte tots els dispositius TIC tamb en
lmbit de leducaci i de laprenentatge des dun punt de vista personal, ja que s una realitat no noms econmica, sin tamb social
(tant individual com collectiva).
Quina s la penetraci de la tecnologia mbil

en el context catal?
Ms enll de les dades genriques recollides a lapartat anterior, pensem que s important analitzar, encara que sigui de manera breu
i sense oblidar que aquestes dades canvien cada any, quina s la
penetraci de la tecnologia mbil en el context catal. Per fer aquesta anlisi, utilitzarem dades de lInstitut dEstadstica de Catalunya
(IDESCAT), aix com dalguns informes que shan realitzat darrerament
en el nostre context.
17/02/15 13:23
36
Aprenentatge mbil
Si ens fixem en les dades del quadre segent, podem observar que la
disponibilitat dordinadors i de connexi a Internet ha anat augmentant en els darrers 5 anys entre la poblaci dedats compreses entre
els 10 i els 15 anys, que podrem considerar la franja dedat en qu
sinicia i en qu es consolida ls daquests dispositius i daquesta
tecnologia.
Taula 1.
Ls de lordinador, dInternet i disponibilitat de mbil dels nens
de 10 a 15 anys
2009
2010
2011
2012
2013
s dordinador (1)
Motiu
oci
treballs escolars
altres
Lloc
habitatge
altres habitatges
centre destudis
centre pblic
cibercaf
altres llocs
96,7
96,7
96,3
97,8
96,7
93,4
95,9
35,2
92,6
99,1
40,4
92,7
98,7
24,5
96,3
39,4
86,8
14,5
3,6
1,7
93,5
35,9
78,6
18,5
5,2
2,1
94,3
30,6
68,4
14,7
3,7
1,9
s dInternet (1)
Motiu
oci
treballs escolars
altres
Lloc
habitatge
altres habitatges
centre destudis
centre pblic
cibercaf
altres llocs
93,0
93,7
92,0
95,5
94,8
95,3
96,0
34,6
91,1
98,3
39,2
92,3
100,0
22,9
85,9
37,6
78,2
14,7
4,1
1,2
90,7
35,9
74,1
18,2
5,0
1,9
91,9
32,1
88,6
14,1
3,8
4,1
87,4
28,4
88,5
19,6
3,3
8,1
84,6
30,2
78,1
20,8
5,4
8,3
Disponibilitat de mbil
66,9
58,3
61,2
63,1
53,1
Font: IDESCAT, 2014.
17/02/15 13:23
37
Respecte als dispositius mbils, veiem que fa 5 anys la disponibilitat

de mbils era un 13,8% superior a la de lany 2013. Si analitzem
aquesta dada des de la perspectiva de les darreres notcies que han
anat apareixent a la premsa catalana de la prohibici de dispositius
mbils per part dels consells escolars i de les direccions dels centres
escolars, podrem concloure que ls daquesta tecnologia est en
clara regressi. Aix no t gaire sentit des dun punt de vista educatiu, ja que el fonamental, com veurem en els propers apartats i en les
recomanacions i propostes, s integrarla, com abans sha fet amb
unes altres eines, i aconseguir fer-ne una aplicaci adequada des del
punt de vista de laccs a la informaci i de la construcci del coneixement.
En aquest sentit, volem fer referncia a un informe que sha dut a
terme recentment i que t com a objectiu general analitzar ls que els
adolescents fan de les TIC en els diferents contextos: escolar, familiar,
social o ldic, on saborda, tamb, ls dels mbils per part daquesta
poblaci. Aquesta recerca ha estat realitzada per un equip liderat pel
grup EDO de la Universitat Autnoma de Barcelona (Gairn et al., 2014),
finanat per la Fundaci MAPFRE, amb els adolescents de les comunitats dAndalusia, Madrid i Catalunya.1 Algunes de les conclusions
daquest informe les presentem en els segents apartats.
En lmbit no escolar, els joves utilitzen les TIC per contactar i comunicarse (xatejar i enviar missatges) amb persones conegudes (un
55,5%). Els menors de 18 anys fan un s ms responsable de les TIC
que els que tenen ms edat, possiblement perqu lentorn, com ms
joves sn, ms insisteix en les pautes ds responsable. El dispositiu
1. Gairn et al. (2014): Usos y abusos de las Tecnologas de la Informacin y la Comunicacin en adolescentes. El adolescente. El present informe, realitzat per l'Equip de
Desenvolupament Organitzacional (EDO: http://edo.uab.es) de la Universitat Autnoma
de Barcelona a Madrid, Andalusia i Catalunya a partir de la recollida de dades mitjanant 1.194 qestionaris, 135 entrevistes i 54 grups de discussi (20 dadolescents i 34
de professors, pares i experts).
17/02/15 13:23
38
Aprenentatge mbil
mbil amb Internet s el ms utilitzat entre setmana (28,8%) i tamb

el cap de setmana (38%) i en tots dos casos manifesten utilitzar-lo
ms de 6 hores.
Un altre informe recent (Bernabeu i Plaza, 2014), centrat en la ciutat de
Granollers,2 t com a objectiu principal conixer ls que fan dInternet
i dels telfons mbils els estudiants de secundria i analitzar les problemtiques associades al seu s. Aquest estudi conclou que les pantalles que ms fan servir els adolescents sn: 86,4% ordinador amb
Internet, 76,9% la televisi i 74,8% el mbil amb Internet. De la mateixa manera, un 83,2% dels adolescents disposa, en propietat, dun
telfon mbil amb Internet sense que hi hagi una diferncia significativa entre sexes. En canvi, s que sobserven diferncies pel que fa a
la possessi de smartphones entre els estudiants dels centres pblics
i els dels concertats (77,5% pblics vs. 90.28% concertats). Per, com
impacta aquesta realitat en el sistema educatiu?
El desafiament de la tecnologia mbil

al sistema educatiu
Als resultats dun dels estudis esmentats a lapartat anterior (Gairn
et al., 2014) sevidencia que ls que fan els estudiants de les TIC en
l'mbit escolar s, fonamentalment, per elaborar documents i realitzar
treballs escolars (un 42,1%) i, daltra banda, un percentatge molt alt
(92,3%) manifesta que no les utilitza mai per agredir els professors
ni per distreure els companys (47,6%) ni per copiar treballs daltres
persones (45,5%).
2. Aquest estudi sha dut a terme a la ciutat de Granollers amb una mostra de del
65% del total de poblaci de 1.393 estudiants de 2n i 4t dESO entre els mesos de
febrer i maig de 2013, en centres pblics i concertats. A ms, es van recollir respostes
de 165 famlies, de 35 tutors i de 14 persones dequips directius de 9 centres diferents.
Per diversificar la perspectiva de lestudi tamb es van realitzar 5 entrevistes en profunditat a persones clau i dos focus grup amb professionals deducaci reglada i no
reglada.
17/02/15 13:23
39
De totes les hores que els adolescents estan connectats a la xarxa i a

les xarxes socials, el 51,8% ho fa des de casa i noms un 13,9% ho fa
des del centre escolar. Aquesta dada ens fa plantejar una altra pregunta. Qui t ms responsabilitat llavors, les famlies o lescola? Percentualment, segons aquestes dades, seria lentorn familiar, tot i que les
mesures que es prenguin sempre seran ms efectives, en termes
daprenentatge i bon s si som capaos de dissenyar estratgies conjuntes.
Des del punt de vista dels professors i dels experts que han participat
en els estudis als quals hem fet referncia, podem concloure que s
necessari fer una anlisi acurada de si aquests dispositius constitueixen una amenaa real per tal de poderne preveure les conseqncies,
ms que considerar, noms, les dades quantitatives. Enfocament,
aquest, que nosaltres compartim.
La major part daquests professionals defensen la visi de considerar
ls de les TIC des de la perspectiva de convenient o inconvenient,
ms que des de la perspectiva dels usos i abusos. Al mateix temps
consideren que determinades conductes en ls de les TIC tenen ms
a veure amb el context en qu es desenvolupen que en lacci que es
duu a terme amb aquests dispositius. Segons la seva percepci, el
problema no s la tecnologia, sin ls que sen faci, fet que es relaciona amb la intencionalitat de la conducta. La preocupaci ms gran
que manifesten fa referncia a la quantitat dhores que els nens i joves dediquen a les pantalles i a la forma daprendre dels joves, ja que
sembla que hagin deixat de necessitar utilitzar els mitjans analgics
com el llapis i el paper. Aquest darrer aspecte creiem que s el que
ms fa trontollar els principis dun sistema escolar que es basa, encara, en els fonaments del segle xix, ms que en el fet concret de ls
dels dispositius mbils i la qesti que aquests shan convertit en un
espai personal daprenentatge per als estudiants al qual no sempre
tenen accs els pares i els professors.
17/02/15 13:23
40
Aprenentatge mbil
La tecnologia mbil constitueix el darrer desafiament a qu shan

denfrontar leducaci, en general, i el sistema escolar, en particular, i
la nostra realitat escolar no ns una excepci. Durant les dues darreres dcades, la nostra societat ha sofert una transformaci causada
per la incorporaci massiva de dispositius tecnolgics a la nostra vida
quotidiana. Aquesta revoluci sha ests inevitablement al procs
educatiu en forma de globalitzaci de la informaci i del coneixement,
relativitzaci de lespai i el temps de formaci, canvi de rols dels principals agents educatius (pares, professorat i estudiants), estratgies
educatives invertides (Flipped Classroom), entre daltres. A la vegada,
hem dassumir que els processos daccs a la informaci i de transformaci del coneixement han canviat, fins i tot, el valor que t aquest
coneixement, ja que ha deixat de ser patrimoni de la persona individual per passar a formar part de processos complexos duna intelligncia distribuda, collectiva i en xarxa. Laparici dels dispositius
mbils afavoreix, i afavorir encara ms, aquest tipus de processos, a
la vegada que pot provocar un altre tipus damenaa derivada de
laparici de nous analfabetismes i de laugment de lescletxa digital.
Durant el curs 2013-2014, el Departament dEnsenyament de la Generalitat de Catalunya, en el marc del programa mSchools i promogut per
la Fundaci Barcelona Mobile World Capital (MWC), inicia la proposta
didctica Mobilitzem la Informtica per ser implantada en els centres deducaci secundria de Catalunya. Lobjectiu del programa
mSchools s introduir la tecnologia mbil a les aules per tal dafavorir
noves metodologies i activitats daprenentatge. El juny de 2014, un
total de 86 aplicacions que dissenyen estudiants de 4t dESO de tot
el pas es presenten a lApp Contest impulsada per la MWC.
Tant les poltiques educatives com el mateix sistema educatiu han
dassumir la responsabilitat de fer front als reptes de la tecnologia
mbil, a la vegada que han dassegurar ladquisici de les competncies relacionades amb aquests mitjans per tal de propiciar la participaci activa i eficient dels futurs ciutadans i ciutadanes i dels futurs
17/02/15 13:23
41
professionals en el context on viuen i on han de desenvoluparse com

a persones i com a futurs professionals (Comissi Europea, 2012 i
2013; Ferrari, 2012; OECD, 2012). En aquest sentit, la UNESCO, en els
darrers quatre anys, ha anat publicant diversos informes sobre laprenentatge mbil amb recomanacions orientades al disseny i desenvolupament de poltiques pbliques per tal de facilitar tant laccs universal a aquesta tecnologia com la seva incorporaci en els processos
densenyar i daprendre (UNESCO, 2012a, 2012b, 2013a, 2013b).
Per acabar aquest apartat volem fer menci, de nou, a la dada que
hem presentat anteriorment i que es refereix a la quantitat dhores
ds de pantalles, al context don es connecten i a ls dels dispositius
mbils dins i fora dels centres escolars per part dels nens i joves (Gairn et al., 2014; Bernabeu i Plaza, 2014). Si tenim en compte aquestes
dades, podem observar, i tornem a insistir, que no s lespai escolar
on ms susen. De fet, algunes de les conclusions evidencien que hi
ha rees curriculars on ls de les TIC s mnim o prcticament inexistent. En aquest sentit, s necessari que la comunitat educativa, societat, escola i famlia, abordin una estratgia conjunta. Aquesta nova
situaci provocada per la irrupci massiva de les TIC i, en els darrers
cinc anys, pels dispositius mbils en tota la seva diversitat, no ha de
fer perdre de vista que per quantitat de temps de connexi i per la
varietat de dispositius mbils als quals es pot accedir des de lentorn
familiar, s aquesta part de la comunitat educativa qui hauria dassumir un major grau de responsabilitat.
Passem a analitzar, a continuaci, quins sn els reptes que hem dassumir a lhora dincorporar la tecnologia mbil en els processos daprenentatge.
17/02/15 13:23
17/02/15 13:23
Laprenentatge mbil
Merc Gisbert Cervera, Nati Cabrera Lanzo,
17/02/15 13:23
17/02/15 13:23
45
Els dispositius mbils shan convertit en un element de la nostra vida

quotidiana que portem a la bossa, a la butxaca en tot moment, i que
ens faciliten un accs permanent i constant a la informaci i a la comunicaci i, per la mateixa ra, constitueixen una poderosa eina per
a la construcci de coneixement.
Els mbils, les tauletes, els lectors electrnics, els reproductors dudio porttils, les consoles de videojocs, els miniordinadors, entre daltres, sn eines que poden tenir molta potencialitat per ajudar, en
qualsevol moment i en qualsevol lloc, a aprendre i a construir coneixement. Un procs, aquest, que no necessita un espai especfic (l'espai escolar) ni dun procs planificat de manera formal (el currculum
de formaci) per poder assegurar la millora de la formaci dels ciutadans i ciutadanes. Un recurs, per, que, utilitzat de manera adequada,
pot esdevenir un element fonamental per a la redefinici del procs
densenyar i tamb daprendre. Tant els ensenyants com els aprenents
tenen accs i poden utilitzar els mateixos recursos i eines tecnolgiques mbils i, per primera vegada, aquestes permeten que tant els
uns com els altres siguin aprenents en qualsevol moment de la seva
vida personal, social i professional. En aquest sentit, tots dos aprenen
de manera constant i tots dos necessiten una estratgia personal per
poder gestionar aquest procs. Aquesta tecnologia pot ser una de les
claus de la innovaci, el canvi i la millora de leducaci de la ciutadania (SCOPEO, 2011).
17/02/15 13:23
46
Aprenentatge mbil
Lany 2004, lInstitut Tecnolgic de Massachusetts (MIT) ja va fer notar

que el mLearning oferia molt ms valor afegit que qualsevol altre model
daprenentatge. De la mateixa manera, la major part dels experts del
sector lhan destacat com una de les tendncies clares devoluci dels
sistemes formatius, tal com sha anat evidenciant en els informes Horizon a partir de lany 2010. Per, abans danalitzar la veritable repercussi que aquests dispositius tenen en el procs daprenentatge, creiem
que s important definir qu entenem nosaltres per aprenentatge mbil
(mLearning). Seguint en part UNESCO (2013b), laprenentatge mbil s
aquell que comporta la utilitzaci de mitjans i de recursos tecnolgics
mbils per facilitar laprenentatge en qualsevol moment i en qualsevol
lloc, perqu ens permet: accedir a recursos pedaggics, crear i compartir continguts, facilitar els processos de comunicaci i generar veritables xarxes formatives on els centres escolars sn, noms, un node.
En aquest sentit, volem destacar la necessitat de considerar qualsevol
recurs tecnolgic mbil, i no noms els telfons, quan ens referim a ls
de recursos tecnolgics mbils per a laprenentatge.
Per analitzar els efectes de la tecnologia mbil en els processos daprenentatge, hem pensat de ferho des de tres perspectives que considerem que ens seran de molta utilitat, ja que ens donaran una visi holstica de la temtica. Les tres perspectives sn: la de laprenent, la dels
espais daprenentatge i la socioeducativa.
Des de la perspectiva dels aprenents

Segons les conclusions de les entrevistes realitzades en el marc de
lestudi de Gairn et al. (2014), podem determinar quins sn els principals perills i avantatges que els joves i adolescents perceben de la
utilitzaci de les TIC i, concretament, dels mbils. Pel que fa a la utilitzaci de les TIC, destaquen la seva gran utilitat perqu sn funcionals,
rpides, fcils dutilitzar i tenen la percepci de que ajuden a viure millor. En molt pocs casos no adverteixen cap tipus de perill associat al
17/02/15 13:23
Laprenentatge mbil
47
seu s, ja que diuen que no han experimentat problemes seriosos o

males experincies amb ls daquests dispositius. Aix, reconeixen estar preocupats per les falses identitats i per la suplantaci de perfils
personals. Tot i aquestes preocupacions, la majoria manifesta que no
utilitza cap eina de control i/o de seguretat ms enll dels antivirus i
de les claus de pas per poder accedir als dispositius. En termes generals, els nens i els adolescents de les comunitats de Catalunya i de
Madrid fan un s ms responsables de les TIC que els dAndalusia.
En general, diuen que utilitzen les TIC per comunicar-se, per accedir a
fonts dinformaci (acadmiques i no acadmiques) i per descarregar
jocs i vdeos, i consideren que les activitats que es realitzen amb les
TIC sn ms entretingudes i motivadores.
Per si hagussim de definir el perfil daquests aprenents, quin direm
que s? A continuaci, en fem una breu aproximaci a partir de lanlisi dels principals articles publicats en la darrera dcada sobre les
caracterstiques dels aprenents del nou millenni, que hem organitzat
en la taula segent:
Taula 2.
Caracterstiques de laprenent del nou mil.lenni
Dimensions
Caracterstiques
Social
Canvi i evoluci contnua

Digitalitzaci
Sobrecrrega dinformaci
Accessibilitat tecnolgica i econmica
s de les TIC
Preferncia per entorns electrnics

La tecnologia com a necessitat
Multimodal
Permanentment connectat
Falta dhabilitats per a ls crtic dels recursos digitals
Orientaci multimdia
17/02/15 13:23
48
Aprenentatge mbil
Dimensions (cont.)
Caracterstiques (cont.)
Patrons cognitius
No lineal, menys textual, menys estructurat [hipermdia]

Multimodal i visual
Discontinu
Sobrecrrega cognitiva
Actituds personals
Participaci activa
Proximitat a lespai digital
Comproms constant
Creativitat
Expressivitat
Actituds per al treball
Risc, menys por al fracs

Impacincia, necessitat de gratificaci immediata
No busca una resposta nica
Tota la informaci t el mateix pes i valor
Multitasca
Actituds socials
Molt social
Necessitat de seguretat
Sentit del dret molt acusat
Necessitat dindependncia
Actituds educatives
Prefereixen metodologies actives

Les TIC sn eines per a laprenentatge
Facilitat daccs a la informaci
Facilitat de comunicaci
Font: Gisbert i Esteve, 2011.
Com podem veure, la segona columna fa referncia a totes aquelles

caracterstiques ds i de gesti de ls de les TIC, daccs a la informaci i daprenentatge i, per tant, de construcci i de gesti de coneixement que ens seran de molta utilitat per abordar les estratgies
educatives i formatives que ens facilitaran els processos daprenentatge mbil, no noms des de la perspectiva escolar, sin tamb des de
la del subjecte que aprn de manera permanent al llarg de la vida.
Pedr (2006), seguint Prensky (2001), ja alerta sobre el fet que el
desenvolupament de les competncies intellectuals i les capacitats
17/02/15 13:23
Laprenentatge mbil
49
cognitives de les noves generacions en un entorn digital transforma, clarament, la forma de processar la informaci i fins i tot la seva forma de
pensar. Uns quants anys desprs, aix s una realitat de hem de poder
afrontar, tamb, des del sistema educatiu, tot tenint en compte que els
dispositius mbils han fer realitat all que els aprenents, sigui quina
sigui la seva edat i el seu context de formaci (Esteve i Gisbert, 2011):
Accedeixen a la informaci a partir de fons no impreses.
Donen prioritat a les imatges en moviment i a la msica per damunt del text.
Se senten cmodes realitzant diferents tasques al mateix temps.
Construeixen coneixements processant informaci discontnua i
de manera no lineal.
Per abans de continuar amb el nostre discurs, creiem que s fonamental analitzar un altre aspecte: si totes aquestes caracterstiques i
capacitats, afavorides algunes delles per la irrupci massiva de les
TIC, els fa ser competents digitals. A continuaci fem una breu reflexi
sobre aquesta qesti.
La competncia digital, una de les competncies

clau per al segle xxi. Alfabetitzats o competents?
Silipigni et al. (2012) plantegen que ls que fan els individus de la
tecnologia t ms a veure amb laproximaci que fan a les TIC que
amb la seva edat o les seves caracterstiques generacionals. En aquest
sentit, defineixen dos grups diferenciats, als quals anomenen residents i visitants segons si desenvolupen la seva vida, personal i professional, en un entorn digital o si, per contra, noms saproximen a
la tecnologia de manera ocasional. A diferncia daltres classificacions,
aquesta no presenta dos grups totalment diferenciats, sin que constitueixen els dos extrems dun interval en qu poden haverhi punts
intermedis.
17/02/15 13:23
50
Aprenentatge mbil
Hi ha uns altres autors que parlen daprenents digitals quan volen

referir-se a totes aquelles persones que aprenen amb les eines TIC i
en un context digital, per sense que aix els confereixi unes caracterstiques especfiques; s ms, aquestes caracterstiques que sels atribueixen no solen estar contrastades per dades empriques (Bullen et
al., 2009), de tal manera que no tenim evidncies que hi hagi diferncies generacionals clares a causa de ls de les TIC.
Un altre aspecte que hem de tenir en compte s que, quan parlem
daprenents digitals, solem ferho per referirnos als alumnes en sentit
escolar, malgrat que creiem que no s un enfocament del tot adequat.
En la nostra societat, tots som aprenents i, per aprendre de manera
constant, no ens cal ser en una instituci escolar. Podem definir i gestionar el nostre propi espai daprenentatge on, sense cap dubte, les
tecnologies tindran un paper fonamental.
Altres estudis (Valtonen, 2011; Kennedy et al., 2007) tamb apunten
que existeixen certes habilitats TIC relacionades amb els aprenents
digitals, per ms associades a activitats socials i ldiques i que no
sempre sn transferibles als processos daprenentatge i de construcci del coneixement.
Tot i aquests arguments que acabem dexposar, s evident que cada
vegada els nens accedeixen ms aviat a ls de les eines TIC. El darrer
estudi realitzat per la fundaci Protegeles.com (2014) 3 indica que
ledat daccs als dispositius tecnolgics (la major part dels quals sn
mbils) descendeix i comena als 2 o 3 anys, encara que no podem
dir que aix els converteixi en competents digitals. En tot cas, el que
s que s evident s que cada vegada tenen ms adquirides les seves
habilitats per usar els diferents dispositius tecnolgics, especialment
3. La fundaci Protegeles.com va publicar el gener de 2014 un estudi que va titular
Menores de edad y conectividad mvil en Espaa a partir de 1800, enquestes fetes a
joves dentre 11 i 14 anys.
17/02/15 13:23
Laprenentatge mbil
51
els mbils, ja que sn aquests els que ens acompanyen en el nostre

dia a dia en tot tipus dactivitats.
Per finalitzar aquest apartat, volem fer menci a una de les conclusions de la XXII Jornada de Reflexi del Consell Escolar de Catalunya
(2012) que es va centrar en limpacte i contribuci de les tecnologies
digitals a leducaci: La competncia digital t una dimensi addicional, relacionada amb la naturalesa dels sistemes i instruments tecnolgics com a objecte de coneixement.
Fetes totes aquestes apreciacions i reflexions sobre la realitat de laprenentatge mbil, i compartides algunes evidncies empriques, creiem
que s clar que les TIC han contribut i contribueixen a generar noves
realitats per a laprenentatge a la vegada que determinen noves necessitats formatives i dacompanyament per un s saludable, tic, crtic i
responsable de la tecnologia, en general, i de la tecnologia mbil, en
particular. En els propers apartats ens centrarem en aquest aspecte.
Des de la perspectiva dels espais

daprenentatge
Obrim les aules al mn
La necessitat de fer de les institucions educatives un espai obert, connectat amb lentorn i amb la realitat, no s nova. Fa temps que la
societat demana una connexi ms gran entre la vida dins i fora de
laula. Per la qesti s que, en un mn digital i globalitzat com el
nostre, el que hi ha fora de laula s inabastable, si ens ho plantegem
de fer amb els mitjans tradicionals. Aquesta connexi entre els espais
educatius i el mn que hem daprendre a conixer ens ajuda a repensar, no noms el contingut del currculum i dels programes de formaci, sin tamb les metodologies, els escenaris amb els quals les
persones aprenem i el temps que dediquem a ferho. Imaginar formes
17/02/15 13:23
52
Aprenentatge mbil
daprendre ms significatives, lligades a escenaris reals, t molt a

veure amb promoure aprenentatges significatius, amb aprenentatges
situats (Ausubel, 1983; Lave i Wenger, 1991) que impactin en el creixement i en el desenvolupament dels individus com a persones que
habiten en un entorn social complex (Vygotsky, 1979).
Hem dadmetre que part daquest entorn est influenciat, fins i tot
condicionat, per la tecnologia, en general, i per les tecnologies mbils
de manera encara ms evident.
Si partim de la idea que la realitat en la qual vivim ha dentrar a laula per tal que els alumnes la comprenguin i en tinguin un coneixement
profund i integral, per qu no permetre que la tecnologia mbil tamb
ho faci? Podem sortir fsicament de laula, trencar els murs de lescola,
per labast del que podrem fer ser molt limitat. Tamb podem fer
entrar part daquesta realitat que ens envolta a travs de les tecnologies mbils, fent que els alumnes es beneficin de les moltes potencialitats que aquestes tecnologies tenen i facin un s positiu i educatiu de les mateixes.
Per ferho possible, hem de comenar a canviar la concepci de lespai
daprenentatge com a espai merament fsic, i entendre que en els espais virtuals tamb es donen les condicions necessries per generar
coneixement i interacci entre les persones i lactivitat que shi genera.
En aquest sentit, alguns experts ja fa un cert temps que parlen decologies per a laprenentatge (Barron, 2004, 2006) o ecosistemes daprenentatge (Uden i Damiani, 2007), ms que despais o daules presencials o virtuals. Ells entenen que es tracta descenaris que contenen
mltiples recursos de naturalesa diversa i possibilitats de connexi i
interrelaci, descenaris que es caracteritzen per la flexibilitat i ladaptabilitat i que fan que siguin absolutament personalitzables, en funci
de les necessitats i les preferncies de cada individu o grup. En realitat, el veritable valor daquesta perspectiva no est tant en qu saprn,
sin en el com, on, quan, amb qui saprn (Cobo i Moravec, 2011).
17/02/15 13:23
Laprenentatge mbil
53
Aix mateix, hem de deixar de pensar en una disposici de lespai i de

les persones que convidi noms a seure i escoltar o llegir i escriure, i
comenar a imaginar espais de creaci, individual i conjunta, on el que
sespera de lindividu s que esdevingui el protagonista del procs.
Un procs concebut com un continuum de temps i espai, i no com una
fracci daquestes dimensions. Entrem en el debat sobre la noci del
temps i de lespai que fa temps que existeix, per en el qual leducaci es resistia a serhi.
Fomentar que leducand se situ com a part activa del procs educatiu
al llarg de la vida, amb iniciativa prpia, amb decisions prpies, no s
senzill, i ens obliga a repensar moltes coses, una de les quals s lespai de treball que tenim i els recursos que posem al seu abast.
Lespai de desenvolupament dels alumnes hauria de caracteritzarse per
ser un espai obert, modulable, adaptable a diferents necessitats, motivacions i estils daprenentatge. Per tant, haurem de poder imaginar un
espai o diversos espais integrats, fsics i virtuals, que puguem modular
i personalitzar en funci de les necessitats i les caracterstiques dels
alumnes i dels objectius daprenentatge que ens proposem dassolir. En
aquest gran repte que tenim, les tecnologies mbils, amb totes les potencialitats educatives que tenen, poden contribuir a la creaci daquests
escenaris daprenentatge i de creaci oberts i flexibles.
Nous temps, noves necessitats educatives

A lpoca actual ja no concebem leducaci com un perode de temps
de les nostres vides que comena a la infantesa i acaba, habitualment, a la joventut. Quan parlem descenaris per a laprenentatge, no
noms ens estem referint a trencar les barreres de lespai, sin tamb a concebre el temps per a leducaci de manera diferent i, en tot
cas, molt ms oberta, flexible i interrelacionada amb altres mbits de
la vida.
17/02/15 13:23
54
Aprenentatge mbil
La societat actual t uns requeriments que a tots plegats ens afecten

per viure, treballar i socialitzar-nos, i que ens obliguen a mantenir-nos
constantment actualitzats en diferents mbits. Es fa necessari, doncs,
pensar en propostes educatives molt flexibles, que permetin la formaci i lactualitzaci constant que precisem. Hem de trencar les barreres
del temps i oferir possibilitats educatives que les persones puguin
realitzar des de qualsevol espai, per tamb al llarg de la vida, en
qualsevol moment i al ritme que els convingui ms.
Aquestes exigncies educatives que fan referncia a ls que fem del
temps condicionen les propostes que hem de posar sobre la taula tant
per leducaci formal com per a la no formal i la informal. De fet, les
barreres entre les diferents tipologies educatives esdevenen fronteres
difuses, difcils dalbirar en el context descrit. Novament, les tecnologies, i en concret, les tecnologies mbils, ens ofereixen opcions mltiples per dissenyar propostes educatives flexibles, que cadasc adapti a les seves necessitats de temps i ritme, sense renunciar al seguiment
personalitzat i al feedback de qualitat que s necessari al llarg del
procs.
Les persones aprenem de formes diferents i amb ritmes tamb diferenciats. Actualment, atendre aquesta diversitat ens resulta costs
amb els mitjans tradicionals i, sovint, sotmetem els aprenents al
ritme establert, estandarditzat. Les tecnologies mbils ens permeten
pensar en alternatives que respectin el ritme natural de laprenent,
de tal manera que sajusti a les seves necessitats no noms pel que
fa al contingut, sin tamb pel que fa a la intensitat i al temps de
dedicaci.
La idea principal a qu ens estem referint s la de diversificar les activitats daprenentatge i els itineraris per tal de personalitzar al mxim
el procs educatiu, el fet educatiu.
17/02/15 13:23
Laprenentatge mbil
55
Els dispositius mbils com a objecte educatiu i com a eina

per a leducaci
Lescola ha de promoure el desenvolupament de les competncies
digitals dels individus amb tota la seva extensi. s a dir, no noms
ls instrumental de les tecnologies, sin tamb ladquisici dels nous
llenguatges i codis dactuaci que comporta el seu s. En aquest sentit, les escoles haurien de ser un agent actiu en la promoci dels coneixements necessaris per a ls general i educatiu de les tecnologies
mbils, promoventne un s saludable, tic i efica.
Lescola ha de ser un agent actiu en la capacitaci digital dels individus, de tal manera que tant el currculum com els programes de les
escoles recullin de manera adequada i suficient el nivell competencial
que haurien dadquirir els infants en cadascuna de les etapes escolars. Per tal de fer realitat aquest objectiu, s del tot necessari que
els mestres i professors estiguin adequadament formats i actualitzats, i que aquesta actualitzaci constant formi part no noms del
sistema de formaci docent, sin de la cultura de la mateixa professi. Quan parlem de capacitaci digital, com ja hem dit amb anterioritat, no estem parlant noms de ser competents en ls instrumental
de les TIC i les tecnologies mbils (competncies TIC), sin de les
capacitats relacionades directament amb aquests dispositius i que
tenen a veure amb la gesti, transformaci i creaci dinformaci
(competncia informacional) i amb la comunicaci i el treball en xarxa a travs dels mitjans audiovisuals (competncia comunicacional)
(AlaMutka, 2011).
Daltra banda, a les escoles i institucions educatives en general, les
tecnologies mbils poden ser eines i esdevenir estratgies per promoure un aprenentatge significatiu. A continuaci apuntem algunes de
les estratgies metodolgiques que es poden emprar:
17/02/15 13:23
56
Aprenentatge mbil
1) Laprenentatge situat a travs de les tecnologies

de realitat augmentada
Sn aquelles tecnologies que ens permeten integrar informaci i imatges del mn real amb daltres generades virtualment amb lobjectiu de
potenciar tant els estmuls com els sentits i les percepcions que experimenta lusuari a travs daquesta fusi dinformaci real i digital en
temps real. Aquesta potenciaci busca millorar lexperincia de lusua
ri, en general, i de leducand, en particular, quan sutilitza amb aquesta finalitat.
Un dels usos educatius ms populars de la realitat augmentada s el
que fan, des de ja fa uns quants anys, molts museus o centres temtics
permetent al visitant barrejar el que veu fsicament dins les seves installacions amb elements virtuals que li proporcionen els dispositius mbils i que se sobreposen i sintegren en lespai fsic real, fent que lexperincia sigui molt ms enriquidora. En aquest sentit, la realitat
augmentada permet a lusuari, fins i tot, triar aquells continguts o recursos virtuals ms adequats per a ell, per tal de gaudirlos en el mateix
moment o b perllongar lexperincia de la visita i desarlos en un arxiu
que podr recuperar ms tard i aprofundirhi o revisarlo quan vulgui.
Un altre exemple de realitat augmentada en lmbit educatiu serien els
mateixos llibres. Algunes editorials4 han comenat a crear llibres, quaderns temtics i documentals per a nens des de 3 anys amb la tecnologia de la realitat augmentada, per tal daconseguir lenriquiment del
contingut del quadern amb illustracions en 3D, grfics, imatges vir
tuals, animacions, entre altres estratgies. Fins i tot, hi ha llibres per
a tauletes que incorporen la idea del joc com a estratgia daprenentatge: el que proposen s que lusuari (o un grup dusuaris) tingui una
missi que ha de complir, i a travs del seu compliment assolir uns
coneixements o desenvolupar unes competncies concretes.
4. Les colleccions Doko de leditorial Nathan.
17/02/15 13:23
Laprenentatge mbil
57
Per acabar dillustrar aquest punt, existeixen aplicacions populars per

a mbils com ara l'SkyMap de Google que permeten fusionar informaci sobre els astres i les constellacions mentre lusuari est mirant el
cel, en disposar de mapes del cel detallats i de sistemes precisos de
detecci de la ubicaci i orientaci de lusuari.
2) La cerca i recopilaci dinformaci

Quan pensem en la cerca dinformaci amb finalitats educatives, sovint ens imaginem la recerca de continguts textuals actualitzats sobre una temtica. I s veritablement important i necessari aquest tipus de cerca que ens permeten els dispositius mbils amb molta
comoditat i immediatesa. Per les prestacions, ara per ara, sn ms
variades.
La tecnologia actual ens permet cercar informaci a partir duna imatge o duna veu, i no necessriament duna o ms paraules clau. I a
linrevs, podem cercar imatges, vdeos i udios a partir duna o ms
paraules.
Aix mateix, s possible fer una cerca transversal sense discriminar la
font (a qualsevol lloc o repositori existent), o b fer cerques especialitzades o restringides a unes quantes fonts limitades, la qual cosa ens
permet de controlar el tipus de resultat que lusuari podr obtenir. En
aquest sentit, cada vegada hi ha ms apps per dispositius mbils de
biblioteques, centres de recerca, centres de recursos educatius o mitjans de comunicaci, com ara canals de televisi o diaris, entre molts
altres.
Daltra banda, els dispositius mbils tenen incorporats elements, com
ara la cmera de vdeo, el registre dudio o el bloc de notes, que
permeten als usuaris recopilar dades, idees, preguntes prpies o alienes en qualsevol moment, de manera gil i fcilment recuperable.
17/02/15 13:23
58
Aprenentatge mbil
Aquests avenos en les possibilitats de cercar, generar i gestionar informaci i recursos de tota mena per Internet a travs de dispositius
mbils sn, sens dubte, una bona notcia en el camp de leducaci, ja
que laccs a les fonts s cada vegada ms obert i ms gil, per,
tanmateix, ms segur, si coneixem les claus de la cerca i la gesti de
la informaci digital. Aqu s on els educadors i les escoles tenen un
paper important que han de desenvolupar.
3) Laprenentatge collaboratiu o entre iguals

Els dispositius mbils faciliten no noms lintercanvi dinformaci entre
usuaris, sin tamb la interacci entre ells. La idea s que puguin arribar a compartir i explorar plegats els temes que els interessin, que
puguin construir plegats les respostes que estan buscant a partir de les
informacions i els recursos que ells mateixos seleccionin i/o cren.
Laprenentatge pren una dimensi collaborativa i social, i les tecnologies mbils ajuden a facilitar el procs a partir deines altament usables i
pensades no noms per ferne un s individual, sin tamb collaboratiu.
4) El feedback o retroalimentaci immediata en processos cognitius

de comprensi i memoritzaci de continguts (tests amb
feedback automtic)
Quan aprenem, necessitem informaci del nostre procs, dels avenos
i de les mancances, per tal de poder regular-lo i redirigir-lo quan sigui
necessari i cap a on sigui convenient. Actualment ens podem plantejar
mltiples formes doferir aquesta informaci, aquest feedback avaluatiu just en el moment en qu produm alguna cosa, algun resultat que
ens permet de valorar qu hem aconseguit, en quin nivell, qu podem
millorar, etc. El feedback automtic permet donar informaci ms o
menys limitada, depenent del nivell de sofisticaci del recurs que utilitzem i de leina concreta que dissenyem.
17/02/15 13:23
Laprenentatge mbil
59
Podem oferir el nombre de respostes correctes i incorrectes (feedback

quantitatiu) o automatitzar rbriques que proporcionin informaci
qualitativa sobre els resultats obtinguts. En qualsevol cas, amb tots
els matisos de nivell daprofundiment de feedback possibles, una de
les caracterstiques ms importants de la informaci que es podr
proporcionar s la seva immediatesa, i, per tant, la possibilitat destimular la capacitat de reacci de lusuari i de la seva autorregulaci.
Els grans avantatges que suposen les tecnologies mbils quant a la
significaci de laprenentatge, a la personalitzaci dels processos i a
lapropament a les diferents formes daprendre i als ritmes per ferho
ens posen davant duna estratgia interessant i a labast de les institucions i les persones que, per aquesta mateixa ra, no noms sha
danalitzar des duna perspectiva individual, sin tamb collectiva.
Aquest s lenfocament que utilitzarem en els propers apartats.
Des de la perspectiva socioeducativa

Limpacte de les xarxes socials en el mn socioeducatiu
Molt sovint, les TIC es conceben nicament i exclusivament com a eines de treball o instruments doci. Aquesta visi tan reduccionista de
les TIC com a simples aparells no deixa marge a entendre que estem
tamb davant de nous llenguatges, de nous codis i nous alfabets i,
sobretot, de noves formes de comunicaci, de nous escenaris de participaci i de nous espais de trobada i de creaci de xarxa social, com
ja hem mencionat en els apartats anteriors.
Es poden trobar interessants presentacions (http://www.slideshare.com)
a la xarxa que expliquen el fenomen del denominat Web 2.0, aix com
alguns dels seus mxims exponents de recursos web: Flickr, Blogger,
Wikipedia, les RSS, etc., i tamb descripcions de levoluci que la
xarxa Internet en concret, com a mxim exponent de les TIC, ha
17/02/15 13:23
60
Aprenentatge mbil
experimentat en els darrers 15 anys. En aquest sentit, resulta interessant remarcar aquesta evoluci dInternet, ja que, com es pot comprovar, Internet com a tal no existeix si no s per la fora, la presncia i
la perseverana dels seus usuaris a reinventar dia a dia el concepte de
compartir i construir conjuntament el coneixement; s a dir, la
xarxa pren molt sentit quan s capa de crear llaos i vincles socials i,
sobretot, quan es mostra competent per mobilitzar les persones ms
enll tamb de les pantalles.
Per aix, de manera generalitzada, podrem afirmar sense por dequivocar-nos que les TIC tamb es poden considerar com laltre espai
(el virtual) en el qual es generen mltiples sinergies socials entre usuaris que, duna manera o una altra, hauria estat impossible que es
relacionessin o es comuniquessin. I aquest s el cas del fenomen de
les xarxes socials i el seu s ja ben ests en dispositius mbils.
Un xic dhistria...
La histria de les xarxes i aplicacions socials t l'inici el 2003, coincidint amb la recuperaci de leconomia digital (bombolla de les puntcom) i a partir tamb duna interessant teoria sociolgica (Watts,
2003) anomenada els sis graus de separaci. Aquesta teoria defensa la hiptesi que s possible arribar a contactar amb qualsevol persona del mn, com a mxim, a partir dunes altres cinc persones. Sigui
com sigui, el terme xarxa social a Internet t el significat dun lloc web
que ofereix serveis i funcionalitats de comunicaci diversos (blocs,
wikis, frums, cartelleres, etc.) per mantenir contacte amb altres usua
ris de la xarxa. Per norma general, les xarxes socials sn temtiques,
en el sentit que es dediquen a certs aspectes de la vida quotidiana
(aficions, relacions professionals, msica, relacions de parella, etc.).
Per la seva banda, i tal com esmentvem abans, el factor principal que
fa que les xarxes socials siguin tan populars rau directament en aquest
aspecte clau de la socialitzaci virtual i en aquesta possibilitat actual
17/02/15 13:23
Laprenentatge mbil
61
dInternet de generar un sentiment molt fort de pertinena a una comunitat a partir de serveis i funcions per poder participarhi i serne
usuaris actius.
Facebook, Twitter i LinkedIn sn els clars exponents de les xarxes
socials. En aquest sentit, Facebook (http://www.facebook.com) s el
viu exemple de xarxa social genrica en qu els usuaris tenen la possibilitat de mostrarse al mn i crear la seva xarxa damics i contactes
personals amb la finalitat de tenir tothom connectat i saber dells
per tenir-ne notcies. Podrem afirmar sense por dequivocar-nos que
Facebook representa dalguna manera el nou safareig del segle xxi.
Per la seva banda, Twitter (http://www.twitter.com) s una xarxa social
o de microblogging en qu els usuaris comparteixen missatges de
menys de 140 carcters en canals anomenats hashtags acompanyats
del smbol #. El nom de cada usuari va precedit per una @ i lacte
denviar un missatge (tipus SMS) sanomena piular, en el qual podem adjuntar tamb imatges o vdeos.
En canvi, LinkedIn (http://www.linkedin.com) s una altra xarxa social,
per amb finalitats ms de tipus professional i laboral, en qu els
usuaris disposen duna gora per donarse a conixer, cercar complicitats professionals i explorar vies de collaboraci empresarial i comercial.
Tal com hem pogut veure, aquest fenomen de les xarxes socials ens
porta a entendre que ens trobem, sense que ens nhaguem adonat, en
una nova realitat completament connectada que ha canviat les formes
de fer i dentendre laccs a la informaci, al coneixement i a la cultura. En definitiva, un mn permanentment connectat, en constant interacci social i amb unes noves regles de joc pel que fa a la comunicaci i a laprenentatge.
17/02/15 13:23
62
Aprenentatge mbil
Educar en un mn connectat: nous reptes i noves

responsabilitats de laprenentatge mbil
A la societat del comenament del segle xxi, caracteritzada com a
societat del coneixement, la instituci escolar no pot romandre aliena
als ritmes del canvi actual, per la qual cosa la innovaci constitueix
una de les seves principals i prioritries tasques. I s obvi que un dels
canvis ms profunds que hem experimentat en aquests darrers anys
ha vingut de mans de les tecnologies digitals. Per tant, lescola, si el
que vol s prepararse per a la vida real a curt, mitj i llarg termini, no
pot restar al marge de lecosistema informacional actual: els mitjans
digitals sn decisius al respecte i ja sn una part indissociable daquesta vida, malgrat sigui fora probable que acostumin a aparixer implicacions on la tecnologia (mbil) sembli una simple qesti de moda
o b una exigncia consumista. Precisament per aquesta darrera ra,
s encara ms necessari conixer les eines digitals i ferne un s tic,
reflexiu i saludable a lescola i a casa. En aquest sentit, el coneixement
i domini de les eines i els processos digitals constitueix una garantia
dequitat en el sistema educatiu, de la mateixa manera que s un repte per a lescola posar les eines i aplicacions de la tecnologia digital a
labast de tots els alumnes sense renunciar a la seva funci educativa
en tots els aspectes. Tanmateix, i ja hem anat insistint en aquesta
idea, el professorat no pot restar al marge dunes competncies digitals que sn fites ineludibles de leducaci actual i futura. El coneixement i domini daquestes eines i processos digitals ara s part de la
professi docent, igual que els ha succet a molts altres professionals
daltres sectors. Seria una negligncia per part nostra perdre loportunitat que tenim per promoure una veritable transformaci educativa
on les tecnologies digitals tenen un paper cabdal daccs i gesti de
la informaci, aix com de suport i motivaci a laprenentatge (Prats,
2014).
Cal, doncs, convncer i tenir arguments ms que no pas prohibir; cal
perdre la por, posar lmits i analitzar els reptes que suposa la integra-
17/02/15 13:23
Laprenentatge mbil
63
ci amb seny dels dispositius mbils i les aplicacions socials associades en els entorns socioeducatius.
Noves regles de joc per a aquest nou mn connectat:

reptes, lmits, perills i possibilitats
Com gaireb totes les eines, tots els llenguatges i tots els espais, els
usos dels dispositius mbils mal emprats i mal entesos poden ser font
de conflicte i maldecaps. Fer fotos des de lsmartphone i publicar-les
a les xarxes socials sense el consentiment exprs dels diferents implicats en el retrat en pot ser un primer exemple. s per aix que cal
posar lmits i canalitzar els reptes dels seus usos de forma tica, crtica i responsable.
A continuaci, analitzarem un seguit de consideracions prvies que cal
tenir en compte a lhora dintegrar aquestes eines de forma saludable
en entorns socioeducatius, que ens serveixin de sntesi final daquest
captol, per destacar tots aquells aspectes que hem plantejat i que
creiem fonamentals per abordar la realitat de laprenentatge mbil des
de la perspectiva del procs educatiu ents en el seu sentit ms ampli.
1) El concepte didentitat digital

Anteriorment, ens hem referit al fet que les tecnologies ja sn molt
ms que simples eines. Recordem que estem tamb davant de nous
llenguatges, nous codis i nous alfabets i, sobretot, de noves formes
de comunicaci, nous escenaris de participaci i nous espais de trobada i de creaci de xarxa social. s per aix que cal recordar que a
la xarxa tenim una identitat digital tan o ms real o potent com en el
mn real o fsic, s a dir, qu s all que diu la xarxa Internet de nosaltres. La nostra adrea de correu electrnic, el nostre compte de
Twitter, Skype o b el nostre nmero de mbil configuren perfecta-
17/02/15 13:23
64
Aprenentatge mbil
ment la nostra porta dentrada al mn virtual i sn la nostra carta de

presentaci al mn real. Aix suposa tenir molta cura a qui donem
aquesta informaci o b com la fem servir quan naveguem i publiquem a les xarxes socials. Aix, doncs, s tamb aconsellable protegir-nos i disposar de diferents adreces de correu electrnic en funci
de lactivitat que vulguem desenvolupar a Internet. I, sobretot, ajudar
a qu infants i adolescents sho pensin dues vegades abans de publicar (Think before you post).
Daltra banda, i com a punt cabdal del document de les conclusions de
la XXII Jornada de Reflexi del Consell Escolar de Catalunya sobre limpacte i la contribuci de les tecnologies digitals en leducaci, celebrada
a Barcelona el 2013, aconseguir que cada alumne sigui capa de presentar pblicament les seves competncies de manera efica i devidenciar
qu li interessa, coneix i sap fer s un factor essencial de la millora per
a la qualitat dels aprenentatges que Catalunya necessita globalment.
Aquesta capacitat constitueix un element cada cop ms indispensable
per a laccs a estudis superiors, la incorporaci al mercat laboral i laccs a activitats com ara formacions, intercanvis i projectes de carcter
internacional. En aquesta lnia, les tecnologies digitals sn el vehicle
privilegiat i alhora imprescindible de demostraci de les capacitats individuals: la qualitat de la pgina web personal (presentaci, continguts,
idiomes, indexaci, etc.) i la rellevncia i la coherncia de les aporta
cions a serveis de xarxa social, com per exemple Twitter i Facebook,
configuren la identitat digital de la persona, la qual es valora com a
manifestaci de la seva personalitat, preparaci i valors. Locupabilitat
t relaci amb lextensi i la fora de la xarxa social de cadasc.
2) Cal superar el concepte de nadius digitals

i el dorfes digitals
Moltes sn les diferents visions sobre el concepte dels nous aprenents. Es continua parlant molt del concepte de nadius digitals, terme
17/02/15 13:23
Laprenentatge mbil
65
inicialment denominat i definit per Prensky (2001) com aquells infants

que han nascut envoltats de tecnologia (pantalles, tauletes, consoles,
teclats i ratolins), que tenen un o diversos ordinadors a casa o a lhabitaci des de ben petits, que fan servir el mbil des que han acabat
la primria, o b que passen ms de 20 hores a la setmana davant
duna consola de videojocs i que ja no saben el que s una cinta de
casset o un disc de vinil ni de bon tros una agenda telefnica de paper. Aquests nadius utilitzen aquests dispositius amb destresa i sense
esfor en la seva vida privada, fora de lescola, encara que cap professor ni curs formal els hagi ensenyat a ferho. Professors i adults, altrament anomenats immigrants digitals per Prensky (2001), ja que shan
hagut de reciclar i actualitzar permanentment davant lallau constant
de novetats tecnolgiques que apareixen al mercat i que tenen unes
competncies ms prpies del mn analgic que no pas del digital.
Tot i que encara no disposem de prou evidncies en termes de coneixement real de la seva incidncia en el procs daprenentatge des de
la perspectiva de la seva optimitzaci. En aquesta lnia, en una versi
ms evolucionada i corregida de la definici, Prensky (2004) matisa i
parla dels nadius digitals com aquells joves que fan servir la tecnologia en unes determinades rees de canvi, com sn aquelles que els
permeten un s estrictament personal (oci) i, sobretot, per crear, comunicar i compartir amb els seus amics a la xarxa.
En el nostre cas, preferim per damunt de tot diferenciar entre infants
i joves que es troben familiaritzats amb la tecnologia respecte a infants i joves que sn competents amb la tecnologia. A la XXII Jornada
de Reflexi del Consell Escolar de Catalunya sobre limpacte i la contribuci de les tecnologies digitals en leducaci, celebrada a Barcelona el 2013, es va concloure que expressions com nadius digitals o
generaci Facebook o daltres semblants expressen un fet generacio
nal relacionat amb la familiaritat del jovent amb la tecnologia. Creiem
que s cabdal comprendre que molts escolars disposen dun extens
bagatge de coneixements, experincies i habilitats digitals, ampli per
poc estructurat, que no es pot assimilar a competncia digital, perqu
17/02/15 13:23
66
Aprenentatge mbil
no garanteix que infants i adolescents aprenguin i obtinguin valor

afegit de ls de la tecnologia en el treball intellectual. Com ja hem
dit, haver nascut en un context social i tecnolgicament ric no implica
automticament que se sigui capa de treballar i estudiar amb els
entorns digitals de manera profitosa ni eficient, fet que observen els
professors quotidianament. Emprar assduament sistemes de missatgeria i participar en les xarxes socials no s sinnim de domini de la
comunicaci; cercar informaci i emprar eines ofimtiques (de vegades poc ms que copiar i enganxar) no equival a elaborar ni gestionar
coneixement. s necessari, doncs, atendre la qesti de la competncia digital des de la vessant escolar a partir dels documents de competncies bsiques.
Per la seva banda, i seguint amb les conclusions de la XXII Jornada de
Reflexi del Consell Escolar de Catalunya sobre limpacte i la contribuci de les tecnologies digitals en leducaci, celebrada a Barcelona al
2013, les famlies sovint desconeixen el potencial educatiu de les TIC
i ls real que les filles i els fills en fan als centres o fins i tot a casa.
Tampoc no s infreqent que les vegin primordialment com un mitj
de diversi i distracci i que tinguin una certa prevenci a ls escolar
dInternet per temes com els continguts grollers, violents, racistes i
pornogrfics, la privacitat, la seguretat i les relacions que sestableixen a les xarxes socials.
Si no hi ha en aquest sentit un dileg famliaescola permanent, com
ja hem mencionat, el treball educatiu esdev inefica. I s per aix que
tamb podrem parlar no tant de nadius digitals sin dorfes digitals. Orfes digitals entesos des del desemparament educatiu, ja que
probablement aquests infants i adolescents, quan busquen referents
adults que els orientin i els guin davant les tecnologies digitals en
general no acostumen a trobar models i exemples a seguir. Cal, doncs,
portar a terme actuacions descola de pares i mares en relaci amb
les tecnologies digitals: tenen ms probabilitats dassolir una bona
integraci de les TIC i, alhora, de facilitar la implicaci i el control pa-
17/02/15 13:23
Laprenentatge mbil
67
rental en relaci amb les tecnologies. Aquestes activitats faciliten que

les famlies coneguin com sutilitzen les TIC a laula i les seves potencialitats educatives, i que percebin la satisfacci que produeixen a
professorat i alumnat les noves formes de treball: bones experincies,
aprenentatge entre iguals, resultats compartits i daltres que ls de
les tecnologies potencia.
Aquest tipus dactivitat escola-famlia, que destaca per la concreci de
la seva finalitat, facilita orientar pares i mares sobre lacompanyament
que poden donar als seus fills en els estudis quan empren tecnologies
i tamb sobre el seguiment i el control adequats de ls que els estudiants fan de les TIC a casa. En els nivells educatius de lensenyament
obligatori, els centres educatius potser amb el suport dels ajuntaments poden contribuir eficament a assegurar una formaci digital
bsica a tots els pares i mares i, alhora, reduir lescletxa digital entre
intergeneracional.
3) Cal comptar amb la complicitat de lalumnat

Un dels altres aspectes clau que cal considerar en la correcta integraci dels dispositius mbils en entorns socioeducatius per afavorir
laprenentatge s comptar en tot moment amb la mirada, lescolta i la
participaci activa de lalumnat. Sovint podem pensar que no seran
prou responsables davant del seu s, per la realitat sha imposat
sempre que sha pogut comptar amb el seu comproms des de l'inici
dels projectes que han emprat dispositius mbils, i algunes dades
destudis recents que hem utilitzat al llarg del text aix ho evidencien.
Algunes indicacions que ens poden orientar per comptar amb la seva
presncia sn:
Donar-los veu per decidir quins projectes pedaggics volen portar a terme amb els dispositius mbils.
Incorporar-los a la comissi tecnolgica de lescola per tal que
17/02/15 13:23
68
Aprenentatge mbil
vetllin tamb pel correcte funcionament dels dispositius mbils,

acompanyin la resta dels companys professors i alumnes i ajudin
a loficina i la coordinaci TIC de lescola.
Assignar-los la coresponsabilitat de crear la normativa interna
d'usos dels dispositius mbils dins lentorn escolar.
Creiem que s important tenir en compte una srie de recomanacions
i propostes per al bon s dels dispositius mbils des de la perspectiva
del procs daprenentatge, que presentem de manera sinttica en el
darrer captol daquest llibre.
17/02/15 13:23
Altres mirades
17/02/15 13:23
17/02/15 13:23
71
A continuaci presentem una srie daportacions realitzades per alguns dels participants a la Jornada de Reflexi que creiem que ens
permeten abordar la temtica des de perspectives i visions diferents.
Aprenentatge mbil
Teresa Terrades. Professora de secundria i coach educativa
El passat dia 23 de setembre, la Fundaci Jaume Bofill, dins el Seminari de Perspectives Internacionals dEducaci, va dedicar una jornada
a laprenentatge mbil. Sentn com a tal aquell que comporta ls de
recursos tecnolgics mbils i que, per la seva condici, modifica s o
s lestructura clssica a laccs i aprenentatge dels coneixements.
Com a punt de partida per a la reflexi, es va presentar la proposta
mobile learning de la UNESCO, que traa unes poltiques sobre aquest
aprenentatge i vol ser el marc de referncia per als pasos membres.
David Atchoarena, director de la Divisi de Desenvolupament del Professorat i Educaci Superior de la UNESCO, va ser qui va exposarho.
Merc Gisbert, coordinadora del Frum Internacional dEducaci i Tecnologia del Departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili, va introduirnos a laprenentatge mbil en el context catal.
Fins ara, tal com diu Jordi Vivancos, responsable de lrea de Tecnologies per a lAprenentatge i el Coneixement de la Generalitat, tenem
17/02/15 13:23
72
Aprenentatge mbil
un model de transmissi de coneixements que partia de la idea que

la informaci era un b escs. Els coneixements que els estudiants
havien de rebre i aprendre eren a les mans dun professorat especialitzat en determinades rees i, durant anys, el seu rol ha consistit en
ser el transmissor del seu saber. Per els nous ginys ens acosten la
informaci a un clic de distncia. La seva implantaci avana imparable i a un ritme vertigins. Aquest fet fa imprescindible que la comunitat educativa pugui repensar les formes de relaci i treball a laula
per tal que aquestes sadeqin al moment present i, sobretot, que, en
ferho, es millori la manera daprendre i els resultats educatius.
Paradoxalment, fins ara hem esmerat ms temps pensant en com
prohibir ls de mbils que no pas en com integrarlos en laprenentatge dels nostres alumnes. La realitat ens mostra que vivim en un
pas en el qual la seva penetraci s molt elevada. A Espanya, un
estudi fet entre nois i noies d11 a 14 anys diu que un 66% t mbil,
lndex ms alt de tot Europa, i que linici dedat daccs als dispositius comena entre els 2 i els 3 anys. Dins dun centre educatiu,
aquestes dades es tradueixen en una mala convivncia amb aquests
aparells perqu no sels ha donat un format educatiu. Serhi, hi sn, i
marquen la dinmica relacional dels joves. Entre ells, el seu s sense
models ni referents ha generat noves possibilitats de saltarse lmits:
xuletes en forma de whatsapp, piulades i jocs online en hores de
classe i, en la seva pitjor versi, violncia, sexting, prdua de privacitat o assetjament escolar, entre els ms coneguts.
Tamb ens han obert nous interrogants. No sn menors els problemes
que es deriven de ls de les pantalles durant moltes hores i la seva
capacitat addictiva. De tot plegat, la vctima propiciatria nha estat
latenci dels estudiants. Molts es mouen en la multitasca contnua, el
canvi constant de pantalles i de temes que no ha contribut gens a
fer-los ms bons aprenents. Com que aquests comportaments ens
preocupen i ens espanten, hem tendit a eliminar laparell mbil, declarantlo culpable daquests mals. Mort el gos, morta la rbia: si sen-
17/02/15 13:23
Altres mirades
73
xampa un mbil, es confisca (proveu de prendre un mbil a un adolescent i comprovareu que ja s un apndix ms del seu bra!), i, si
no, continua utilitzantse d'aquesta manera clandestina.
Per aquests reptes, sense resoldrels de manera efica i optant per la
prohibici, fan que perdem un aliat ple de possibilitats didctiques i,
encara ms, estan provocant lexistncia del que anomenem orfes digitals. La majoria dels nois i noies han creat la seva relaci amb el mbil
seguint el model dels amics o inventantsela. De fet, no nhan tingut cap
altre, de model. Aix com sensenyen les regles ortogrfiques per fer un
bon s de la llengua, ning els ha explicat les bones regles per a ls del
mbil. El mateix estudi que abans he citat explica que el 27% dels joves
no apaga mai el mbil i que a un 71% els preocupa la seva seguretat,
per els hem dexplicar tant com calgui qu s la identitat digital, com
nhan de tenir cura i, tal com diu Merc Gisbert, treballar la conscincia
que en aquest mn som en un aparador global.
Eduard Vallory, president del Centre UNESCO de Catalunya, entn que
la introducci dels dispositius mbils ha danar lligada a la transformaci de lescola. Els dispositius mbils sn eines que per si mateixes
modifiquen tot el context de laprenentatge. Per tant, la pregunta clau
s quin tipus descola volem ser, perqu, si volem continuar essent
lescola de fa 15 anys, la prohibici dels aparells mbils s coherent,
per si optem per la transformaci, els hem dintegrar com un mitj
que ens dna possibilitats de personalitzar leducaci, millorar laccs
al coneixement, crear nous coneixements compartits en xarxa i, en
ltim terme, millorar la qualitat de leducaci.
No tenim davant, doncs, una qesti de mbils prpiament dita, sin
ms aviat una qesti de model i canvi educatiu. Per a Miquel ngel
Prats, director dels estudis de gau deducaci infantil a la FPCEE Blanquerna, reeixir en la gesti del canvi vol dir sortir de la zona de comoditat i involucrar, com a mnim, quatre agents en aquest procs: duna
banda, els professors, lesperit dels quals ha de deixar enrere la tec-
17/02/15 13:23
74
Aprenentatge mbil
nofbia i als qui es demana que es formin de manera permanent. Daltra

banda, els equips directius, que sn els que marquen la ruta cap a la
innovaci i en gestionen el temps i labast. Tamb els pares, que nhan
de formar part activa de manera coordinada amb el centre. I, en darrer
terme, atesa la naturalesa del canvi, shi han de sumar els alumnes, com
a persones que ja veuen i entenen el mn des de la seva condici de
nadius digitals. Quatre agents, quatre vrtexs clau duna transformaci
metodolgica i competencial sense precedents.
Lxit, doncs, de la introducci daquests aparells dependr molt de la
capacitat que tinguem dafrontar els canvis que aix comporta i dels
quals al final esperem trobar uns beneficis. En paraules de David
Atchoarena, els veurem en la millora de laprenentatge personalitzat,
en la millora de lavaluaci per aportar un feedback immediat positiu
als alumnes, en la major possibilitat de relacionar laprenentatge dins
i fora de laula per a aquells alumnes que veuen laula com un espai
artificial i finalment tamb acostar escenaris exteriors dins laula, cosa
que pot contribuir a millorar la motivaci i gaudir de laprenentatge.
En aquest sentit, especialment rellevants sn les possibilitats que
obre als alumnes que tenen alguna discapacitat.
Per tot aix i per estar a lalada dels nous temps, val la pena esmerar els nostres esforos a crear una nova cultura i una nova educaci
tecnolgica que serveixi de marc referencial en el qual tots ens hi
puguem sentir segurs i, alhora, serveixi per a la seva finalitat ltima:
un millor aprenentatge per als homes i les dones del futur.
Mobile learning no s noms aprenentatge
Ramon Palau Martn. Grup de recerca ARGET. Universitat Rovira i Virgili
En general, entenem el mobile learning com els processos tant densenyament com, sobretot, daprenentatge on els dispositius mbils
sn el mitj daccs al coneixement i laprenentatge. Segons la matei-
17/02/15 13:23
Altres mirades
75
xa UNESCO (2013), laprenentatge mbil implica ls de la tecnologia

mbil, ja sigui sola o en combinaci amb una tecnologia de la informaci i la comunicaci, per permetre laprenentatge en qualsevol moment i en qualsevol lloc. El mobile learning permet als docents proposar noves formes daprenentatge i noves formes dafrontar activitats
centrades ms en laprenentatge individualitzat i basat en projectes
on la creativitat i la collaboraci tinguin una presncia ms important
a travs de ls daplicacions en el nvol i continguts en lnia, com ara
llibres de text electrnics i vdeos educatius.
Pel que fa a laprenentatge mbil en un context ms ampli, hem de reconixer que els dispositius mbils estan transformant radicalment el coneixement i, de retruc, tamb la forma dadquirir laprenentatge. Amb laugment de laccs popular a la informaci i al coneixement en qualsevol lloc
i en qualsevol moment, el paper de leducaci, especialment leducaci
formal, potser est sent desafiat i les relacions entre leducaci, la socie
tat i la tecnologia sn ara ms dinmiques que mai (Traxler, 2007).
s cert que laprenentatge t factors, variables o agents que linflueixen duna manera molt important i que no podem obviar. Una forma
clssica dentendre laprenentatge s aquella on els processos sn
generats pels docents per tal que els alumnes aprenguin seguint-los
al peu de la lletra. Actualment, el concepte daprenentatge t un punt
de vista ms global on les variables de context adquireixen una ms
gran rellevncia. Wang et al. (1990) afirmen que les variables confirmen la primacia de lestudiant, laula, la llar, i les influncies de la
comunitat en laprenentatge en relaci amb les variables de poltica
ms distals, com les caracterstiques destat i del districte. A ms, les
variables tamb van destacar la importncia de la metacognici, la
gesti de laula, la quantitat dinstrucci, les interaccions a laula i el
clima, aix com el grup de parells.
La UNESCO (2013) complementa la definici de mobile learning dient
que laprenentatge pot desplegar-se en una varietat de formes: les
17/02/15 13:23
76
Aprenentatge mbil
persones poden utilitzar dispositius mbils per accedir als recursos

educatius, connectar amb els altres o crear contingut, tant dins com
fora de les aules.
Finalment, creiem que la incorporaci dels dispositius mbils a leducaci aporta un nou vessant de canvi fora dels mateixos processos
densenyamentaprenentatge. La mateixa UNESCO apunta que laprenentatge mbil tamb inclou esforos per donar suport als objectius
educatius generals, com ladministraci efica dels sistemes escolars i
la millora de la comunicaci entre les escoles i les famlies.
El mobile learning pot produir una srie de canvis dins i fora de les
escoles. Quan un estat, una regi o una escola aposta pel mobile lear
ning es produeix un impacte no noms en els processos daprenentatge dels alumnes, sin que tamb repercuteix en un conjunt dagents i
processos al voltant de les escoles. Podem agrupar aquests processos
en cinc grans eixos:
La gesti i administraci del centre escolar

Ladministraci dels centres escolars s un dels reptes ms importants
de les escoles (Ball, 2012). Actualment, els responsables de la gesti
dels centres educatius evidencien la necessitat de la informatitzaci dels
processos de gesti i administraci, ja que sn organitzacions poc digitalitzades i on molts dels processos documentals encara sn duts a
terme en paper, amb tots els inconvenients posteriors, com sn el processament, consulta i guarda daquestes dades. El mobile learning s
una oportunitat per a les institucions educatives dinformatitzaci
daquests processos a partir de la generaci d'una gran quantitat dinformaci grcies a ls de dispositius mbils i, en segon lloc, el fcil i
rpid accs a aquests pot afavorir o alleugerir les reticncies possibles
per part del professorat o els treballadors del centre educatiu a causa
de la possibilitat de ferho en qualsevol lloc i en qualsevol moment.
17/02/15 13:23
Altres mirades
77
La comunicaci famlia-escola
La comunicaci entre les famlies i les escoles actualment es porta a
terme amb diferents mtodes: des de lagenda de lalumne, passant
per les trucades telefniques, fins a circulars enviades en un full de
paper. Aquests sistemes o tcniques tenen diferents punts febles: des
de la necessitat de la sincronia de les trucades fins a la poca seguretat
que tenen els centres i els mateixos pares que les circulars en paper
arribaran al destinatari. Ls de tecnologies mbils pot ajudar a fer
que aquests sistemes de comunicaci passin pel nvol, amb una srie
de punts forts prou obvis respecte als sistemes anteriors.
La comunicaci i tutoria docent-alumne

Actualment, alguns docents han comenat a donar els seus correus
electrnics als alumnes per poder fer alguna consulta de tutoria fora
dhorari escolar o a escala ms individual o particular. Podem dir que
no s pas una prctica estesa i tampoc hi ha directrius institucionals,
ni en lmbit catal ni en l'espanyol, on imposin aquestes prctiques
al sector docent, tot i que nexisteixen exemples i casos dxit a nivell
individual. S que s cert que algunes institucions concertades i privades, a nivell individual, estan implementant aquests sistemes de comunicaci en lmbit institucional.
Ls de tecnologies mbils i ls daplicacions especfiques, a nivell
tant individual com corporatiu, dissenyades per a aquest fi, poden ser
una proposta efectiva i amb valor afegit en els processos de seguiment de lalumnat i com a eina facilitadora del contacte entre tutor i
alumne.
17/02/15 13:23
78
Aprenentatge mbil
La comunicaci i collaboraci entre famlies

Les famlies dels alumnes collaboren i es comuniquen a partir de diferents canals informals. Les formes tradicionals han estat les trucades
telefniques o les reunions informals davant dels centres escolars a
lhora dentrada i sortida dels alumnes a lescola. Actualment, grups
de pares estan utilitzant la tecnologia per a aquesta finalitat. Grups de
xarxes socials o grups de missatgeria generats per alguna de les famlies mitjanant els coneguts Facebook o WhatsApp han estat algunes
de les solucions ms esteses. Ls intensiu de la tecnologia per part
del centre, docents i alumnes, pot fomentar que aquesta comunicaci
i collaboraci sigui de tipus ms formal i permeti fer-se duna forma
ms estructurada, generalista i inclusiva de totes les famlies que participen en un centre educatiu.
La millora de la competncia digital de les famlies

Com ja hem argumentat, el mobile learning produeix una srie de canvis importants en els processos de comunicaci entre els agents al
voltant dun centre educatiu. Diferents poltiques i estratgies de la
mateixa Uni Europea es preocupen per la millora de la competncia
digital docent. La competncia digital de la societat tamb s un repte. El fet que les famlies es puguin comunicar, collaborar, participar i
rebre informaci sobre els processos daprenentatge dels seus fills
mitjanant tecnologies mbils produir un increment en ls de la tecnologia i, en conseqncia, una millora del nivell de la seva competncia digital.
La qesti dentrada daquest text referia a si mobile learning no era
noms aprenentatge. Creiem que els canvis que pot produir tant en
els processos com en els mateixos agents al voltant de la instituci
educativa poden ser duna importncia cabdal per tal de millorar la
gesti i administraci del centre, la comunicaci entre la famlia i
17/02/15 13:23
Altres mirades
79
lescola, la tutoria, la comunicaci i collaboraci entre les famlies i,

de retruc, pot ajudar a la millora de la competncia digital de les
famlies.
Bibliografia
Ala-mutka, K. (2011). Mapping Digital Competence: Towards a Conceptual Understanding. JRC 67075 Joint Research Centre Institute
for Prospective Technological Studies. Recuperat de: http://ftp.jrc.es/
EURdoc/JRC67075_TN.pdf.
Ball, S. J. (2012). The micropolitics of the school. Routledge: Oxon.
Traxler, J. (2007). Defining, Discussing and Evaluating Mobile Learning. Recuperat de: http://www.irrodl.org/index.php/irrodl/article/view/
346/875.
UNESCO (2013). Policy guidelines for mobile learning. Pars: UNESCO
Wang, M. C. et al. (1990). What Influences Learning? A Content Analysis of Review Literature. The Journal of Educational Research, vol. 84,
nm. 1, p. 3043.
Si us plau, encn el mbil quan entris a classe
Evaristo Gonzlez Prieto. Professor i periodista, investigador en comunicaci i educaci

Alguna persona recorda el que la gent gran va dir quan va escoltar o
veure la primera rdio o televisi a casa seva? I quan va aparixer el
primer cotxe a la seva ciutat o poble?
17/02/15 13:23
80
Aprenentatge mbil
I, ara mateix, hem tingut lexperincia del que passa quan una persona gran es connecta per primera vegada via Internet amb algun familiar que viu lluny?
Qualsevol tecnologia nova sol crear expectaci, incredulitat i, sovint,
una certa oposici o resistncia. La por inicial a all que s desconegut tamb sol derivar en un progressiu acostament fins a un s posterior ja normalitzat, derivat dels avantatges que t en la vida diria.
Quan, fa temps, les TIC es van traslladar al mn de leducaci (sovint
conservador i arrelat a tradicions que se sap que funcionen per repetici
des de fa temps), van envair lanomenada zona de confort de la classe docent. La tecnologia, dentrada, t un cert grau dexigncia: primer
sha dentendre per saber com funciona, abans de veure quines aplicacions t a laula o a la gesti. I, quan sembla que ja es domina, surten
novetats sense parar. All del llibre de text en paper est donant pas a
les classes interactives connectades a Internet, on el mn exterior pot
entrar a laula fent un clic i el coneixement es renova constantment, amb
un canvi en la tradicional figura del docent: de ser qui ho sabia tot, ara
ha de passar a ser un guia que mostra un cam, orienta i ensenya competncies i habilitats, provoca un canvi metodolgic [1]. Google en sap
molt ms, per el professorat ha de guiar, ajudar a interpretar i contextualitzar, ha de conduir lalumne en el cam del coneixement, que s un
pas ms enll del de la informaci que aporta el fams cercador.
Lesfor t ms recompenses si ens centrem en maquinari o aplicacions ja populars que formen part de la nostra vida, en general, i de
lalumnat en particular. En aquest cas, els dispositius mbils ara mateix sn tan imprescindibles que han creat un nou terme, motivat per
un costum cada vegada ms arrelat: la constant necessitat de mirar el
telfon mbil. Es tracta de la nomofbia [2]. Per tamb preocupen
altres alteracions de la conducta o del comportament sovint relacionades amb ls de les TIC per part de la poblaci ms jove: trolling [3],
ciberassetjament escolar [4], grooming [5], sexting [6], etc.
17/02/15 13:23
Altres mirades
81
Si aquests aparells sn a les butxaques dalumnes i professorat, per

qu no fer-los servir a laula per a usos educatius? La proposta, per a
alguns docents, seria com fer una aliana amb lenemic [7]. Els hi
costa acceptar que lalumne pot seguir amb el mbil encs a laula per
a finalitats relacionades amb laprenentatge.
La progressi en ls dun dispositiu com aquest ve donada, dentrada, per lexperimentaci intutiva, per imitaci o per laprenentatge
inicial guiat per alguna persona propera. Desprs deriva en un continu
autoaprenentatge com a resultat de ls. No oblidem que un mbil no
s difcil de fer servir (i menys per a les noves generacions), estimula
la participaci, s propietat de lalumne, les seves dimensions sn
ideals per al seu transport i tamb per presumir davant d'amistats
(sovint el porten a la m o en butxaques de pantalons molt ajustats),
fomenta la interacci social amb un continu feedback, potencia la
creativitat, permet mantenir una certa informalitat amb la mquina,
propicia la instantanetat i lespontanetat, la publicaci s rpida i et
fa sentir membre actiu del grup. Per, al costat daix, tamb hi ha
perills.
Un repte molt important s que lalumne vegi que les possibilitats de
laparell van ms enll de mirar la missatgeria instantnia tipus Whats
App o xarxes socials com Facebook o Twitter en tot moment. Per
exemple, lelecci dapps adients per a segons quins tipus densenyaments o matries facilita autonomia per treballar des de qualsevol
lloc. Aqu tenim un dels rols del professorat: ensenyar a discriminar i
triar, demostrar que aprendre s una feina contnua al llarg de tota la
vida, amb un elevat grau dautonomia fruit de linters. La tecnologia
ens ajuda, per no s lobjectiu final a lensenyament. Els mbils sn
ideals per afavorir el descobriment daficions, per a la consulta immediata de dubtes, per compartir coneixements i fomentar el treball col
laboratiu. I tamb com a eina inspiradora de reptes que obeeixen
objectius concrets. Reptes que senfoquen cap a lalumnat o b cap a
la gesti i lorganitzaci: llistes creades en aplicacions de missatgeria
17/02/15 13:23
82
Aprenentatge mbil
per a famlies o alumnes grans, trameses dalertes o avisos, agendes

dactes, interacci amb formularis i enquestes, documents compartits
i tot el que es deriva de les eines habituals que podem utilitzar des
de qualsevol ordinador.
Comptem a les aules amb els avantatges que els mbils ens ofereixen
per aplicar-los a lanomenat mLearning o com aprendre amb un mbil
[8]: afavoridor de relacions, propietat i s personal, accs a la informaci a linstant, gran poder comunicatiu, geolocalitzaci, portabilitat
i omnipresncia. Tamb sorigina una problemtica especfica que, des
dun punt de vista educatiu, servir per prevenir i educar des de la
responsabilitat.
Linstitut Torre del Palau de Terrassa pot ser un exemple dels efectes
que ha tingut i t la permissivitat de ls dels mbils entre tot lalumnat des de fa temps. Noms entrar, tenen al seu abast una potent
Wi-Fi, oberta i gratuta. Per tamb disposen duna normativa especfica en el reglament de rgim intern i un programa deducaci en ls
responsable i segur de les TIC a les aules. Lobjectiu s educar no
des de la prohibici. Laposta implica tamb una adaptaci del
professorat a la realitat que tenim, especialment en un centre educatiu que fa divuit anys que s amb les TIC a les aules i on sempre
sha intentat tenir presents els tres conceptes bsics i progressius:
aprendre de les tecnologies, amb les tecnologies i sobre les tecnologies. El canvi de docents ha provocat contnues adaptacions a aquesta realitat. Ls de les TIC forma part del projecte educatiu de centre i
del projecte de direcci.
Els dispositius mbils, en general, i la telefonia mbil en particular,
permeten un aprenentatge ms personalitzat des de lexperincia
directa i activa de cada alumne. Interactuar s un procs que implica
aprenentatge i decisions amb conseqncies. Per tal de comprovar
tot millor, podem enumerar algunes activitats que shan fet a linstitut Torre del Palau al llarg dels darrers cursos, com a exemple i ins-
17/02/15 13:23
Altres mirades
83
piraci per a altres professionals que les vulguin aplicar, ampliar o

millorar:
El mbil per a la recerca dinformaci i recursos: lalumne pot
fer-lo servir per trobar solucions de manera immediata.
Al servei de la millora de la competncia lingstica: no noms
per als dubtes ortogrfics o de significat, sin tamb per al contacte amb altres llenges i amb persones que les fan servir.
Per crear situacions comunicatives originades per ambients diversos, amb un component educatiu: enregistraments de prctiques
en angls a laeroport, declamaci de poesies, prctiques de teatre.
Per efectuar el seguiment desdeveniments dactualitat des del
lloc on es produeixen: per exemple, etiquetes especfiques a
Twitter, amb la possibilitat dinteractuarhi.
Per participar ms activament en visites a espais pblics, museus, etc., amb els codis QR o amb aplicacions que es poden
descarregar o usar via Wi-Fi.
Per analitzar els diferents codis del llenguatge segons les situacions comunicatives, mals exemples en comentaris, textos, faltes
ortogrfiques o material multimdia que no respecta els drets
humans.
Perqu lalumnat pugui contribuir a formar les seves famlies en
altres usos del mbil que desconeixen o que no fan servir.
Per gestionar informaci prctica, amb simulacions: reserva de
viatges en diferents mitjans de transport, elecci dhotels o restaurants, entrades per a espectacles, familiaritzaci amb cercadors especfics, compres...
Una altra de les grans prioritats en la introducci del mbil a laula s
que no s una joguina tecnolgica, sin una eina molt potent que
permet treballar duna altra manera, plena de possibilitats per tamb
amb les limitacions del sentit com i del mxim respecte als altres.
Ladolescent ha de veure que hi ha actuacions que poden tenir greus
conseqncies, tal com passa en qualsevol ordre de la vida per a la
17/02/15 13:23
84
Aprenentatge mbil
qual es preparen. s la relaci entre causa i efecte, un principi molt

estudiat en el currculum escolar que sha dextrapolar tamb a ls del
maquinari.
Una darrera prioritat de la tecnologia mbil, experimentada a linstitut,
s participar en la creaci o generaci de coneixement. Lalumne interioritza millor si aprn fent, si la teoria la trasllada a un procs que
produeix un resultat i, encara millor, si aquest demostra la seva efectivitat quan es posa a disposici dels altres. Fa tres cursos es van
crear rutes turstiques [9] amb realitat augmentada per conixer el
patrimoni modernista de Terrassa amb eines gratutes i disponibles
des del telfon mbil. Fa dos cursos, linstitut va participar en un
projecte europeu [10] anomenat Creative CH [11], coordinat pel Museu
de la Cincia i la Tcnica de Catalunya. La finalitat era crear una ruta
urbana per conixer el patrimoni industrial de Terrassa. Es podia
descarregar des duna app especfica. En el seu desenvolupament
van participar experts i empreses tecnolgiques. Lalumnat de quart
dESO va treballar en els guions inicials i va pilotar lapp dies abans
de presentarla en pblic, aportanthi propostes de millora que es
van tenir en compte. Actualment, aquest s el segon curs en qu el
professorat de Tecnologia i Informtica participa en el programa
mSchools [12], promogut per GSMA i el Departament dEnsenyament
de la Generalitat de Catalunya. Alumnat de quart dESO de linstitut va
guanyar un dels primers premis pel disseny i desenvolupament de
lapp que van anomenar Lifebud, fruit de la creaci de lempresa
SmartHelp System.
La telefonia mbil ha vingut no noms per quedarse. Els pronstics
per al futur ms proper en lactual societat del coneixement sn la
concentraci de molts serveis, activitats i coneixements en eines focalitzades en els dispositius mbils. Al professorat no li queda altre remei que treure valor educatiu a aquests aparells encesos al entrar a
les classes.
17/02/15 13:23
Altres mirades
85
Webgrafia
[1] http://www.slideshare.net/AnaBasterra/nuevasformasdeensear
y-aprender-10818454
[2] http://ca.wikipedia.org/wiki/Nomofbia
[3] http://es.wikipedia.org/wiki/Trol_%28Internet%29
[4] http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciberassetjament_escolar
[5] http://ca.wikipedia.org/wiki/Grooming
[6] http://ca.wikipedia.org/wiki/Sexting
[7] http://www.dreig.eu/caparazon/2012/12/30/movilesenclase/
[8] http://unpasomas.fundacion.telefonica.com/blog/2013/02/19/mo
bilelearningocomoaprenderconuntelefonomovil/
[9] http://recursostic.educacion.es/buenaspracticas20/web/es/educacionsecundariaobligatoria/871elusoeducativodelarealidad
aumentada-aplicado-a-la-informacion-turistica
[10] https://www.scribd.com/fullscreen/143469187?access_key=key
2auyvhbcza4rbnq4mtyb&allow_share=true&escape=false&view_
mode=scroll
[11] http://www.creativeheritage.eu/index.php
[12] http://mobileworldcapital.com/cat/pagina/67
17/02/15 13:23
86
Aprenentatge mbil
El mobile learning i la innovaci en educaci:

una oportunitat de canvi en un mn ms mbil
que mai
Mar Camacho i Mart. Professora Titular dUniversitat. Departament de Pedagogia. Membre del grup de Recerca ARGET. Universitat Rovira i Virgili
En un intent per convertir-se en una economia intelligent, sostenible i
integradora, i amb la finalitat destimular alts nivells docupaci, productivitat i cohesi social, la Uni Europea va establir locupaci, la innovaci, leducaci, la inclusi social i lenergia com els objectius clau
del Pla Horizon 2020. En aquest context, leducaci desenvolupa un
paper fonamental en la consecuci daquests objectius, en el sentit que
s essencial per dotar les persones amb els coneixements i habilitats
que leconomia europea necessita per ser competitiva i innovadora.
Europa senfronta actualment a un gran nombre de reptes educatius:
una quarta part dels europeus menors de 15 anys noms ha assolit el
nivell ms baix de competncia en lectura, el 15% dels joves de 18 a
24 anys abandona lescola abans de temps, i noms el 78% dels joves
de 22 anys ha completat leducaci secundria superior. Els ministres
dEducaci dels pasos membres, compromesos a millorar els sistemes
educatius, han sollicitat que es fomenti des de les escoles que els
estudiants assumeixin la responsabilitat del seu propi aprenentatge i
el desenvolupament personal durant tota la vida, proporcionant-los
competncies essencials (coneixements, habilitats i actituds) per
participar amb xit tant en la societat com en el treball.
Entre aquestes competncies, lalfabetitzaci digital i la capacitat
dutilitzar la tecnologia de manera efectiva resulten de particular importncia en la preparaci dels estudiants per a leconomia global del
segle xxi. Aix, la integraci de les TIC en els sistemes europeus
deducaci s vista com a crucial per a la reactivaci de leconomia
europea.
17/02/15 13:23
Altres mirades
87
Daltra banda, des de fa un temps, els smartphones i les tablets estan

transformant radicalment la forma en qu accedim al coneixement i
ens comuniquem, manejant enormes quantitats de dades i informaci.
Dia a dia, noves i emocionants formes daprenentatge emergeixen
dmbits tant formals com informals, i els nostres joves i adolescents
porten a les butxaques potents dispositius que els apassionen, encara
que sovint no spiguen aprofitar. Actualment existeixen ms de 6.000
milions de subscripcions de telefonia mbil a tot el mn, i per cada
persona que accedeix a Internet des dun ordinador, dues ho fan des
dun dispositiu mbil. Daltra banda, el trnsit ds de dades mbils
ha augmentat ms del 15.000% des de 2006, en la mesura que la
ciutadania ha anat accedint a les dades que ofereix la xarxa (OECD,
2013). Atesa la ubiqitat i la rpida expansi de les tecnologies mbils, les possibilitats i el potencial educatiu que aquestes tenen romanen fora de dubte. Sengles informes dactualitat, Trends Shaping Education 2013, de lOCDE, i linforme mundial Horizon Report 2014,
identifiquen el mobile learning, al costat del tablet computing i les
apps educatives com les tecnologies de ms creixement que tindran
un impacte segur en leducaci dels anys futurs. La seva inclusi, per
tant, en els processos tant de formaci com daprenentatge hauria de
ser especialment canalitzada per les institucions pertinents, ateses les
oportunitats per a la transformaci i innovaci que aquest nou escenari els brinda.
Actualment, la informaci sobre ls significatiu de les tecnologies mbils per a laprenentatge s limitada, per ls de dispositius mbils en
educaci est creixent i convertintse en un camp emergent per ajudar
a orientar el disseny i la implementaci de poltiques i projectes daprenentatge basats en aquests nous escenaris. Des de 2012, la Division for
Teacher Development & Higher Education (ED/THE) Education Sector de
la UNESCO impulsa una important i nova lnia d'investigaci dedicada
al mobile learning per millorar i facilitar laprenentatge a travs dels
dispositius mbils, centrada en la capacitaci professional del professorat com a element clau dins aquest procs i tamb com a agent ca-
17/02/15 13:23
88
Aprenentatge mbil
talitzador de canvi. En aquest sentit, es fa palesa la necessitat que els

programes de formaci inicial dels docents en les institucions deducaci superior incorporin les tecnologies mbils en la preparaci dels
mestres del segle xxi. No obstant aix, la integraci de les tecnologies
mbils en els processos educatius no comporta noms la substituci
dunes eines tecnolgiques per daltres, sin que canvia radicalment la
concepci del que significa ensenyar i aprendre al segle xxi, anant des
del canvi metodolgic cap a una planificaci global i integradora on
les tecnologies mbils tamb tinguin cabuda en la formaci tant inicial
com continuada del docent. Noms una formaci de qualitat garantir
que els professionals de leducaci entenguin i acceptin la necessitat
de canvi metodolgic i, alhora, el paper de les TIC com a promotores
de canvi i dinnovaci i nous processos (Bereiter i Scardamalia, 2006;
Cheng, 2009; Northcote i Lim, 2009).
En definitiva, els nous horitzons que sobren amb la revoluci dels
telfons mbils intelligents, cada vegada ms assequibles i de fcil
s, representen un gran repte per aprendre en qualsevol lloc i en qualsevol moment, amb dispositius propis i aplicacions plenes de potencial, de mxim inters i en continu creixement. El docent est cridat a
protagonitzar aquest canvi. Sovint, parlar de mbils a laula s sinnim de prohibici, tot i que cada vegada hi ha ms iniciatives que
estan capgirant la tendncia i s fcil trobar professorat que utilitza el
mbil com a eina educativa. I no noms aix: en pasos com Anglaterra, el Canad o els Estats Units, molts centres educatius animen els
seus estudiants a portar la prpia tecnologia a classe per fer-la servir
(Bring your Own Device/Technology) i aprofundir en el potencial que
els dispositius tenen per al propi aprenentatge i familiaritzar els i les
estudiants amb els seus dispositius, ja que noms en coneixen la part
ms ldica.
A Catalunya, tot i les iniciatives recents d'mbit institucional per debatre sobre laprenentatge mbil, encapalades per la Fundaci Bofill o
b el Departament dEnsenyament, amb el programa mSchools, cal
17/02/15 13:23
Altres mirades
89
anar ms enll i fer una reflexi profunda en clau de pas. Cal entendre
laprenentatge mbil com una eina dapoderament que ens permeti
avanar en lassoliment dobjectius no nicament educatius, sin tamb socials i innovadors, en el marc duna societat basada en leconomia del coneixement. En els propers anys, lexecuci de nous models
basats en laprenentatge mbil haur de ser guiada tamb per com
aquestes tecnologies encaixen en el teixit social i cultural ms ampli
de la societat. Pensem que, mitjanant poltiques adequades i bons
mecanismes per capacitar els professionals a dissenyar intervencions
daprenentatge mbil, es pot transformar (des del potencial que
aquestes ofereixen) el sistema i perseguir lassoliment de bons resultats acadmics que esdevinguin alhora oportunitat de canvi i creixement social.
Bibliografia
Adams, L., et al. (2014). The NMC Horizon Report: 2014 Higher Education Edition. Austin: New Media Consortium.
Bereiter, C. i Scardamalia, M. (2006). Education for the knowledge
age: Designcentered models of teaching and instruction. A: Alexander, P. A. i Winne, P. H. (eds.). Handbook of educational psychology
(2nd ed., p. 695713). Mahwah: Lawrence Erlbaum Associates.
Camacho, M. i Lara, T. (2009). MLearning en Espaa, Portugal y
Amrica Latina. Novembre de 2011. Monogrfic SCOPEO, nm. 3. Salamanca: Servicios de Publicaciones de la Universidad de Salamanca.
Northcote, M. i Lim, C. P. (2009). The state of preservice teacher
education in the AsiaPacific region. A: Lim, C.P.; Cock, K.; Lock, G. i
Brook, C. (eds.). Innovative practices in preservice teacher education:
An AsiaPacific perspective (p. 2338). Rotterdam: Sense Publishers.
17/02/15 13:23
90
Aprenentatge mbil
OECD (2013). Communications Outlook 2013. Pars: OECD Publishing.

DOI:10.1787/comms_outlook2013en.
UNESCO (2012). Policy Guidelines for Mobile Learning. Pars: UNESCO.
El factor emocional en laprenentatge mbil

Jordi Jubany i Vila. Mestre, antropleg i assessor TIC
Entre els joves [1], ls deines tecnolgiques s molt significatiu: als

10 anys, el 92% usa lordinador; als 12 anys, el 92% usa Internet, i
als 15 anys, el 90 % disposa de telfon mbil. Les xarxes socials formen part de la vida del 64% dels usuaris dInternet [2], i del 95% dels
que tenen entre 16 i 24 anys, gaireb tots els joves. Aquestes xifres
tan contundents sexpliquen perqu hi ha un gran component emo
cional en ls daquest tipus de tecnologies mbils i xarxes de comunicaci. Si les tauletes tctils es comencen a introduir als 2 o 3 anys
de vida [3] s perqu emocionen, sorprenen, motiven, aglutinen, comuniquen...
Quan el regal estrella de comuni s el mbil, entre altres motius, s
perqu dna una certa sensaci de benestar, seguretat, estatus i confort. De forma semblant a qu el Bara s ms que un club, avui el
mbil s ms que un telfon; de fet, actualment trucar s el de menys.
Tenir-lo o no afecta directament la configuraci de la identitat personal, lautoestima, com veus i com et veu el mn, i pot ser la diferncia
entre ser o no ser acceptat en un collectiu. I aquesta distncia emo
cional es pot sumar a fractures daccs i cognitives a poblaci amb
diversitat funcional i/o en risc dexclusi.
Per aix, la proposta s prendren conscincia i incorporar les emo
cions de forma explcita als aprenentatges mbils. Tamb en l'mbit
laboral es valoren les habilitats que tenen a veure amb components
no exclusivament cognitius, com la capacitat dempatia, la creaci col-
17/02/15 13:23
Altres mirades
91
lectiva, el treball en equip... Per tant, el repte educatiu en el paradigma actual no s noms la gesti de coneixements, sin tamb la
democions. Si no entenem leducaci de forma global, s quan identifiquem la part emocional amb connotaci negativa a travs de conflictes, pors, neguits, riscos, inseguretat, malalties, addiccions...
Per aix, en una societat on tots som aprenents, la personalitzaci
dels aprenentatges tamb significa ferho oberts, motivats i focalitzats
als objectius que volem assolir. I aix es fa des duna base emocional,
si pot ser amb el comproms de les famlies i amb les xarxes que tenim
a labast, que ens serveixen alhora dexpansi i de protecci. En l'mbit educatiu, la inclusi digital vol garantir lequitat en laccessibilitat
als recursos digitals de forma autnoma i el seu s conscient, responsable i crtic. En l'mbit social, la inclusi digital pretn facilitar laccs
competent, comproms i saludable a les tecnologies de la informaci
i la comunicaci a tota la societat.
Webgrafia
[1] Encuesta sobre Equipamiento y Uso de Tecnologas de Informacin
y Comunicacin en los Hogares del Instituto Nacional de Estadstica: http://www.ine.es/prensa/np803.pdf
[2] La Sociedad de la Informacin en Espaa 2013 de la Fundacin
Telefnica: http://www.fundaciontelefonica.com/arte_cultura/socie
daddelainformacion/sie2013/
[3] http://www.diainternetsegura.es/descargas/estudio_movil_smart
phones_tablets_v2c.pdf
17/02/15 13:23
92
Aprenentatge mbil
Proposta de model per gestionar les

innovacions que provoca la incorporaci
del mLearning a les aules
Guillem Garcia Brustenga, Responsable de lmbit dinnovaci
de leLearn Center de la Universitat Oberta de Catalunya
Laprenentatge mbil, mLearning, avanar i esdevindr natural a les

aules de la mateixa manera que ha estat habitual en altres revolu
cions tecnopedaggiques prvies. Avanar mitjanant innovacions i
experincies generades pels mateixos mestres a les aules, ms que
pels esforos, tamb necessaris, de lAdministraci o les direccions
dels centres. Aquests darrers posen les condicions, el maquinari, el
suport, la formaci, els incentius... Han de donar les directrius i facilitar que es puguin dur a terme les proves o experincies pilot.
El problema dinnovar daquesta manera, de baix a dalt (en contraposici a projectes que vnen de dalt i que tamb sn necessaris), s
que els resultats quedin relegats a lmbit duna aula un cop shan
generat i no tinguin repercussi ms enll daquesta o del centre escolar. Laltre problema s que invertim molta energia en aquests experiments i, a lhora de la veritat, no sigui fcil saber (pel mestre, per
la direcci) si els resultats compensen lesfor.
Una manera de millorar tot aix seria sistematitzar o professionalitzar
el procs dinnovaci. Aquesta proposta tindria diferents implicacions.
Totes les idees, proves i experiments (pilots) i resultats (innovacions)
han destar catalogats en una llista viva que reflecteixi lestat de
cada idea (en l'mbit del centre, o en agrupacions superiors) dins el
cicle de vida de la innovaci (idea, projecte, pilot, innovaci, transferncia a altres aules, comunicaci). Aix s lanomenat funnel o embut
de la innovaci. En un extrem, tenim moltes idees i, a laltre extrem,
tindrem resultats dexperincies de mLearning implantats amb xit a
diverses aules i explicats a tota la comunitat educativa. Pel cam, es
17/02/15 13:23
Altres mirades
93
van descartant idees o projectes mitjanant criteris com poden ser la

viabilitat tecnolgica, la sostenibilitat, si sacompleixen els objectius
educatius fixats a priori (cal comptar amb indicadors!), etc. Aquest
procs es pot alimentar noms amb idees per potenciar el mLearning,
per tamb es pot ampliar a qualsevol altra possible idea dinnovaci
a les aules.
s fcil veure que, en un model com aquest, com ms idees entrin
ms resultats tindrem i millors seran. Per tant, s una idea atractiva
pensar que, en una segona fase, es pot obrir aquesta generaci didees fora del claustre, tenint en compte altres centres, famlies, alumnes... Aix seria obrir la innovaci a la societat. La Innovaci Oberta.
Mobile technology i escola
Pere Fons i Ravents. Responsable dels projectes dinnovaci

en xarxa Jesutes Educaci
La mobile technology, com la resta de les TIC, s una oportunitat per

a la innovaci educativa. Hem de tenir en compte, per, que la introducci de la tecnologia a lescola, s a dir, la presncia de tecnologia
a les aules, no suposa que es desencadeni una innovaci educativa.
La innovaci educativa parteix de la voluntat de canvi profund i global
del procs densenyament-aprenentatge per part de la direcci i dels
docents, en la idea dexplorar metodologies innovadores que possibilitin un millor aprenentatge per part dels alumnes i superin el model
tradicional de lensenyament. Amb aquesta voluntat de transformaci
de lacci docent, la tecnologia s un aliat que permet arribar a situacions que no eren possibles en el passat, quan no disposvem
daquests aparells ni daquestes infraestructures.
La mobile technology permet desenvolupar el mobile learning. Les
tauletes i els smartphones sn cada cop ms assequibles i el seu s
est cada cop ms divulgat entre el nostre alumnat. Aquestes tecno-
17/02/15 13:23
94
Aprenentatge mbil
logies no es poden quedar a la porta de lescola; aquestes tecnologies

han dentrar a les aules i, ben enfocades (hi ha dhaver unes normes
ds), ens aporten una srie de possibilitats educatives que no podem
menysprear.
Se macudeixen tres grans blocs que agrupen possibilitats educatives
de les mobile technologies:
En la mesura que disposem dactivitats curriculars multimdia dissenyades didcticament, disponibles a la xarxa, accessibles des
dels dispositius mbils, graduades i que facilitin feedback, podem avanar en la necessria personalitzaci de laprenentatge.
Podem avanar en latenci de la diversitat, atendre millor les
particularitats de cada estudiant facilitant la incorporaci del mxim
nombre de nens i nenes a leducaci. Podem potenciar lautoaprenentatge i responsabilitzar laprenent del seu progrs acadmic.
Si sestableixen aliances entre el mn de lempresa, el mn cultural i el mn educatiu, si la societat comparteix una conscincia
educativa, les mobile tecnologies, amb els programaris adients,
ens permeten deslocalitzar laprenentatge, acostar lescola a la
realitat del nostre entorn productiu i cultural. Tamb ens permeten superar els lmits de lespai i el temps donant lloc a situacions daprenentatge collaboratiu entre diferents comunitats
educatives (d'mbit local o internacional) i ms enll daquestes.
Encara que lescola, al meu entendre, ha de seguir essent presencial, podem incorporar elements de lensenyament a distncia per arribar a un blended learning o semipresencialitat.
En el moment que els alumnes disposen de dispositius mbils, i
tenint en compte el programari ja existent, alumne i professor
poden compartir la gesti de laprenentatge, establir una altra
dinmica de les relacions mestredeixeble. Avanar per aquesta
lnia de treball permet al mestre, ms que ensenyar, tutoritzar
laprenentatge. En definitiva, canvi de rol de laprenent i del docent.
17/02/15 13:23
Altres mirades
95
Evidentment, la llista de possibilitats no acaba aqu. Estem tot just

albirant els nous escenaris educatius que ens poden facilitar aquestes
tecnologies. Ens cal anar-les incorporant a projectes pedaggics slids
i consensuats amb tota la comunitat educativa i social. Les directrius
per a les poltiques de laprenentatge mbil donades per la UNESCO
(2013) constitueixen una important orientaci per a les organitzacions
a lhora dimpulsar i planificar canvis en aquesta lnia.
17/02/15 13:23
17/02/15 13:23
Recomanacions
Miquel ngel Prats, Nati Cabrera Lanzo,
17/02/15 13:23
17/02/15 13:23
99
Com ja hem anat exposant al llarg dels diferents apartats, creiem que
s fonamental centrar la nostra atenci a donar indicacions per al bon
s ms que no pas determinar elements i propostes de control i restricci i, per tant, centrar-nos ms en les oportunitats, per sense
menystenir les amenaces. Amb aquesta idea, plantegem en els apartats segents una srie de recomanacions i propostes. Les presentem
organitzades per apartats, posant atenci a ls dels dispositius, el
procs daprenentatge i els hbits saludables en contextos socioeducatius.
a) Usos saludables dels dispositius mbils

1. s aconsellable limitarne ls durant la setmana, pactant i establint unes regles clares de consum.
2. Cal advertir que el mbil s un aparell personal i intransferible.
s aconsellable no intercanviar-lo amb els companys com si fos
un videojoc.
3. Cal tenir molta cura a qui donem el nmero de telfon mbil,
aix com les adreces de correu o a qui donem accs al perfil de
Facebook.
17/02/15 13:23
100
Aprenentatge mbil
4. Bona part dels aparells de tercera generaci o mbils multimdia (smartphones) necessiten una adrea de correu electrnic
per establir vincles digitals amb el nvol. Cal responsabilitzar-los amb els comptes i les adreces de correu electrnic i les
seves contrasenyes.
5. Cal tenir molta cura amb els aparells mbils de tercera generaci o mbils multimdia (smartphones) que incorporen cmeres de vdeo i/o fotogrfiques. Usarlos de forma fraudulenta
pot vulnerar els drets dimatge personal.
6. La majoria dels telfons intelligents actuals aporten la seva
enorme potencialitat a partir de ls i la descrrega dapps, o
b de lactivaci de serveis de geolocalitzaci. s molt important que siguin conscients de quines aplicacions es descarreguen i quins serveis es troben actius.
7. Cal tenir en compte que alguns missatges SMS sn dun cost
ms elevat, ja que solen ser compres de logos, msica, jocs
i/o missatges que es poden enviar a alguns concursos de cadenes de televisi. Cal alertar que aquests SMS sn molt ms
cars.
8. Cal ferlos ser molt curosos en les converses de WhatsApp: que
sho pensin dues vegades abans de contestar. El nostre exemple i model aqu s clau.
9. Cal dir-los que davant de qualsevol situaci poc adequada o
estranya han dinformar a mestres i pares.
10. Bona part dels usos que tenen els adolescents amb els aparells
de tercera generaci o mbils multimdia (smartphones) sn
per laplicaci WhatsApp, per escoltar msica i per jugar amb
apps que es descarreguen. Cal ferlos reflexionar sobre el temps
17/02/15 13:23
Recomanacions
101
que es passen connectats amb aquest dispositiu i a aquests

tipus dactivitats.
b) Bons usos daprenentatge

1. s primordial que cada individu es vagi configurant el seu propi
entorn personal daprenentatge (PLE):
El dispositiu mbil permet accedir als espais de gesti dinformaci i comunicaci personal (mail, calendari, notes, arxius...).
El dispositiu mbil permet llegir, exposar i compartir a la xarxa
(Twitter, Facebook, Instagram...).
El dispositiu mbil permet accedir a plataformes daprenentatge online.
El dispositiu mbil (si s smartphone) acostuma a tenir eines
multimdia molt potents que permeten una infinitat daplicacions creatives i/o de productivitat.
2. En el cas acadmic o escolar, s necessari anar assajant i provant diferents aplicatius (apps) que permeten resoldre i enriquir
digitalment una activitat didctica.
3. s aconsellable conixer a fons les opcions i configuracions tcniques mnimes dels aparells o dispositius mbils per saber de
les seves possibilitats.
c) Usos i hbits saludables tecnolgics en entorns

socioeducatius
1. Crear espais de dileg i crtica sobre ls i el consum tecnolgic
en lmbit personal i familiar. Ms que prohibir, s ms important educar, convncer i donar arguments.
17/02/15 13:23
102
Aprenentatge mbil
2. Establir un clima de confiana perqu els infants i adolescents

percebin que sempre ens poden tenir a m i que l'estima per
ells s totalment incondicional.
3. Interessar-se pel que els nostres infants i adolescents consumeixen mediticament.
4. Jugar i navegar amb els infants i adolescents.
5. Pactar i limitar els horaris i els usos i, per damunt de tot, ser
coherents amb els acords presos. Lautoritat moral (lexemple
dels adults davant ls tecnolgic) s tamb clau per exigir responsabilitats i compromisos.
6. En la mesura del possible, poseu els aparells tecnolgics en
llocs visibles i en espais comuns de pas.
7. Proveu de combinar altres activitats de lleure amb les purament
dedicades a loci tecnolgic.
8. Feu comprendre que la tecnologia, en general, s capa de generar una altra realitat Emergent (virtual, diferida i/o ubiqua) que t les seves prpies regles de joc (valors, actituds...)
i el seu propi llenguatge, i on cada individu t la possibilitat de
disposar duna nova identitat (digital) diferent de la del mn real.
9. Feu que sho pensin dues vegades abans de publicar, enviar
missatges o donar les seves dades personals a travs dels aparells tecnolgics a qualsevol interlocutor que es troba davant de
la pantalla.
10. Proveu de tenir el seu ordinador ben protegit amb un tallafocs i
un antivirus, aix com ben actualitzat per navegar de manera
segura per Internet.
17/02/15 13:23
Recomanacions
103
En definitiva, els dispositius mbils ens tornen a donar la possibilitat

directa de ser molt a prop daquells que potser sentim molt lluny. Tant
de bo aquests aparells no ens facin sentir lluny daquells que realment
sn ben a prop.
17/02/15 13:23
17/02/15 13:23
Propostes
Miquel ngel Prats, Nati Cabrera Lanzo,
17/02/15 13:23
17/02/15 13:23
107
A partir de la identificaci de les recomanacions ms importants pel

que fa a limpuls de poltiques relatives a ls de les tecnologies mbils, selabora un conjunt de propostes i estratgies concretes per tal
dafavorir la integraci de laprenentatge mbil, les quals expliquem a
continuaci:
1. Cal impulsar lautonomia i el protagonisme dels centres

educatius i de la comunitat educativa
Els centres sn coneixedors del context en qu es troben, de les necessitats dels alumnes, de les seves famlies, etc., i poden apropar
leducaci al que es necessita realment, i promoure millores a travs
de laprenentatge mbil atenent al que es pot fer i al que cal fer, caminant cap a la personalitzaci de leducaci (necessitats i motivacions). Tenen instruments per ferho, com ara les poltiques del centre,
el projecte educatiu, la programaci, entre daltres. Per han de ferho
a travs de la comunicaci, la negociaci i el consens amb els actors
implicats: direcci, mestres, famlies.
En relaci amb les decisions que shan de prendre, cal la implicaci de
tots! La proposta seria promoure, a partir duns principis comuns, la
regulaci de ls dels dispositius mbils pels mateixos centres, de
manera acordada per tots els afectats, fins i tot els alumnes, perqu
es comprometin a ferne un s responsable, saludable i educatiu.
17/02/15 13:23
108
Aprenentatge mbil
Acompanyant la incorporaci tecnolgica de diagnstics

tecnopedaggics de centre (fulls de ruta) que complementen
els plans estratgics de centre
Lequip directiu, juntament amb alumnat, professorat i famlies, identifica i consensua clarament uns objectius i unes fites a assolir pel que
fa a ls dels dispositius mbils al centre (funcionant com a comunitat
daprenentatge).
En el grup de discussi, va quedar molt clar que ladopci de la tecnologia mbil al centre havia de ser una opci completament collegiada,
s a dir, la decisi dincorporar tecnologia mbil havia de ser un comproms per a tots i cadascun dels agents implicats en la comunitat
educativa, tenint en compte un pla de treball i uns objectius educatius
per a letapa, els cicles i els cursos on sincorporen. A banda, cal remarcar la necessria veu i mirada dels estudiants en tot el procs.
2. Cal evidenciar i facilitar el paper protagonista dels

docents en el procs creatiu densenyament
i aprenentatge
El docent s una pea clau en el procs densenyament i aprenentatge, malgrat que amb les metodologies i eines tecnolgiques emergents el seu rol hagi de canviar necessriament. Les poltiques educatives han de facilitar la formaci especialitzada dels docents en les
metodologies a travs daquestes tecnologies mbils, apoderar-los de
noves idees, estratgies, instruments, formes de fer, deducar, de millorar la qualitat del que sensenya i saprn a travs de les tecnologies mbils.
Fer de leducaci un procs creatiu en qu el mestre, el docent, dissenyi els camins, les formes davanar pel cam daprendre integrant
totes les tecnologies i metodologies que estan al seu abast. Les pol-
17/02/15 13:23
Propostes
109
tiques shaurien dorientar cap a apoderarlos en el seu paper protagonista i fer possible que aquestes tecnologies i noves estratgies
educatives estiguin veritablement al seu abast i en puguin fer un s
adequat. Per fer-los conscients daquest protagonisme i comprometrels professionalment, es proposa lelaboraci o revisi del codi deontolgic del mestre/docent/educador, amb un comproms exprs amb
les necessitats educatives dels alumnes.
Tanmateix, les poltiques haurien de minimitzar els efectes de desgast
que tenen les novetats que sintenten imposar a les escoles cclicament, tenint en compte la motivaci intrnseca i lextrnseca: si fem
possible que el mestre se senti protagonista, important, respectat,
segurament la motivaci intrnseca far que el risc de desgast sigui
menor. Algunes de les accions que es podrien dur a terme les concretem a continuaci.
Crear un equip dorientaci i lideratge pedaggic (TAC) pel que fa

als mbils a lescola
Fent emergir talent ocult del claustre del centre educatiu tot destacant
un equip de professorat multidisciplinari on ressaltin diferents competncies: socials-emocionals, digitals, creatives, pedaggiques, incorporanthi tamb la veu i la mirada dun alumne veter i assenyat.
El grup de discussi va ressaltar la urgent necessitat que els centre
comptin amb equips dassessorament tecnopedaggics, s a dir,
equips amb professorat que domini diferents disciplines que permeten atendre els diferents dubtes que van sorgint durant la implantaci
dels mbils al centre escolar. Insistim un altre cop en la importncia
de la veu i la participaci dels estudiants en aquest punt.
17/02/15 13:23
110
Aprenentatge mbil
Invertint contnuament en formaci i capacitaci docent

tecnopedaggica mbil:
Combinar models formatius formals amb altres models ms informals
(peertopeer, videotutorials, coffeeTIC, apadrinaments, alumnesadults...)
Cal trobar i reinventar els espais formatius amb models ms informals, no tan invasius i ms eficaos i invisibles, amigables i coherents a les necessitats reals del centre i del professorat. Lequip
dassessorament tecnopedaggic tindria tamb la tasca de posar a
disposici del personal del centre aquests recursos i espais formatius amables.
Cercar, optimitzar i crear continguts pedaggics aptes per

emprarlos en dispositius mbils
El centre educatiu instaura la fira de coneixement pedaggic on
alumnes i professors presenten el que han fet amb els dispositius
mbils.
En la mateixa lnia de cercar vies per gestionar el coneixement entre
el professorat i limpuls del lideratge de la innovaci al centre, seria
convenient canviar tamb el model formatiu imperant que es dna a
final de curs (cursets) i fomentar diferents fires de coneixement i/o
congressos interns a les escoles amb la finalitat que el professorat,
a banda que pugui presentarhi pblicament el que ha experimentat a les aules amb els dispositius mbils, juntament amb el seu
alumnat, tamb pugui fer xarxa i conixer altres realitats o complicitats amb altres escoles o professors (networking i augment del capital social).
17/02/15 13:23
Propostes
111
Incorporar el factor de la ubiqitat de laprenentatge en els

processos de formaci i facilitar estratgies, eines i recursos per
impulsarlo transferint responsabilitats a partir de:
Classes invertides.
Integraci dels mbits no formals i informals.
Involucrarhi la comunitat (entorn social).
3. Orientar les poltiques al fet que leducaci, laprenentatge,

sigui una opci individual que requereix una actitud
compromesa de les persones. Acceptaci per part de la
comunitat educativa de la integraci de laprenentatge
mbil a les escoles
Malgrat que el procs educatiu sha dacompanyar i facilitar, hem de
creure i promoure que leducaci s tamb un cam en qu cadasc ha
de prendre el seu comproms, prendre les seves decisions i fomentar
una actitud dautoaprenentatge continuat. Cal ser responsable de la
prpia formaci al llarg de la vida i exigir de les poltiques educatives
que serveixin per facilitar la informaci necessria, els recursos adequats, lacompanyament necessari en cada moment i etapa i per a
cada objectiu que hom es proposi assolir.
Cal informar adequadament els pares i les mares perqu prenguin
conscincia i coneguin i reconeguin els beneficis i els perills de les
tecnologies mbils per a ells mateixos i per als seus fills, i perqu
spiguen com afrontarlos. Combatre el mal s i labs s cosa de
tots, i tamb dels pares. Potenciar el bon s, ls educatiu, tamb.
L'estratgia que es proposa passaria per considerar lescola com a
agent que educa usuaris i pares i mares en ls correcte dels dispositius mbils, a partir de pautes establertes, guies, etc., que lAdministraci proporcionaria. Lescola hauria de ser un agent actiu que promogui lacord entre la comunitat educativa del context proper de com
17/02/15 13:23
112
Aprenentatge mbil
utilitzar el mbil dins lescola i difongui recomanacions a joves i famlies de com ferho fora.
Sensibilitzar sobre com la tecnologia mbil pot afavorir el procs

daprenentatge
Campanya de difusi sobre la importncia daprendre a aprendre i sobre la necessitat daprendre al llarg de la vida (Life Long
Learning).
Crear guies sobre ls dels dispositius mbils pensats en termes
damenaa/oportunitat no pels possibles perills, sin per lescletxa digital que pot provocar el seu no s.
Definir i assegurar un nivell suficient de CDD (competncia digital

docent) per garantir la correcta inclusi daquesta tecnologia en els
processos de formaci
Incorporar la formaci i certificaci a la formaci inicial del docent.
Treballar el cost doportunitat del no s de les TIC.
Avaluaci regular del professorat i recertificaci de la CDD.
Quan es faci la formaci, formarlos amb aquestes tecnologies i
amb metodologies escaients perqu aix es transfereixi a la
prctica de manera adequada.
Ensenyar a aprendre a ensenyar tamb amb aquests dispositius.
17/02/15 13:23
Propostes
113
4. LAdministraci hauria de prendre un paper protagonista

en el foment de la recerca i lestabliment de pautes i
guies ds de les tecnologies mbils
En aquests moments, les recerques en relaci amb ls educatiu dels
dispositius mbils sn encara incipients. Cal incrementar les recerques
rigoroses sobre com ensenyar i aprendre a travs dels dispositius
mbils, com ferne un s segur, i cal fer difusi dels resultats, sobretot, entre la comunitat educativa. Ls dels mbils per a oci i comunicaci entre joves distorsiona, en gran part, ls educatiu que sen pot
fer. Cal educar la societat en ls responsable del mbil, en general, i
en les seves potencialitats educatives, en particular, per cal ferho
amb prou coneixement i rigor, per tal de poder gestionar el beneficis
i evitar els perills.
Disposar dun Vademcum Tecnopedaggic (VTP) que reculli de

forma actualitzada qestions i explicacions tecnolgiques,
metodologies adients per emprar amb tecnologia i exemples,
activitats i bones prctiques reeixides
Disposar dun centre de gesti de la innovaci i la recerca educativa
catalana.
Un centre que sigui capa de gestionar la innovaci i la recerca educativa i fer de punt de trobada dels educadors ms innovadors per tal
que puguin compartir, fer xarxa, cercar complicitats, endegar projectes
dinnovaci amb suport tecnolgic, tastar nous productes tecnolgics,
avaluar noves propostes metodolgiques... i fer dobservatori permanent de bones prctiques (mapa de la innovaci a Catalunya), aix com
de crear qualsevol informe i/o documentaci per a la resta del professorat.
17/02/15 13:23
114
Aprenentatge mbil
Incentivar la recerca sobre laprenentatge mbil des del punt de vista

de la persona i del procs educatiu i aplicar els resultats per a la
millora del procs daprendre:
Definir programes especfics de recerca sobre laplicaci dels
dispositius mbils als processos de formaci.
Definir un mapa de recursos per a la creaci de coneixement
accessibles amb eines TIC i analitzar-ne la potencialitat en termes
daprenentatge.
17/02/15 13:23
Bibliografia
17/02/15 13:23
17/02/15 13:23
117
Ala-Mutka, K. (2011). Mapping Digital Competence: Towards a Conceptual Understanding. JRC 67075 Joint Research Centre Institute
for Prospective Technological Studies. Recuperat de: http://ftp.jrc.es/
EURdoc/JRC67075_TN.pdf
Ausebel, D. (1983). Adquisicin y retencin del conocimiento: una perspectiva cognitiva. Barcelona: Paids.
Barron, B. (2004). Learning ecologies for technological fluency in a
technologyrich community. Journal of Educational Computing Re
search, 31, 1-37.
Bernabeu, J. i Plaza, I. (2014). Ls dInternet i els smarphones per part
dels adolescents escolaritzats de Granollers. Granollers: Ajuntament de
Granollers. (En premsa.)
Bullen, M., et al. (2009). Digital learners in higher education. Phase 1
report. British Columbia: BCIT. Recuperat de: http://www.box.net/shared/h50e1ey149.
Cobo, C. i Moravec, J. W. (2011). Aprendizaje Invisible. Hacia una nueva ecologa de la educacin. Barcelona: Laboratori de Mitjans Interactius / Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.
17/02/15 13:23
118
Aprenentatge mbil
Comissi Europea (2010). Una agenda digital para Europa. Comunicacin de la Comisin al Parlamento Europeo, al Consejo, al Comit
Econmico y Social Europeo y al Comit de las Regiones. Brusselles.
Recuperat de: http://eurlex.europa.eu/legalcontent/ES/TXT/PDF/?uri=C
ELEX:52010DC0245R(01)&from=EN
(2012). Un nuevo concepto de educacin: Invertir en las competen
cias para lograr mejores resultados socioeconmicos. Estrasburg. Recuperat de: http://ec.europa.eu/education/news/rethinking/com669_es.
pdf
(2013). Apertura de la educacin: Docencia y aprendizaje innovadores para todos a travs de nuevas tecnologas y recursos educativos
abiertos {SWD(2013) 341 final}. Comunicacin de la Comisin al Parlamento Europeo, al Consejo, al Comit Econmico y Social Europeo y
al Comit de las Regiones. Brusselles.
Consell Escolar de Catalunya (2012). Limpacte i la contribuci de
les tecnologies digitals en leducaci. XXII Jornada de Reflexi del
Consell Escolar de Catalunya. Conclusions. Recuperat de: http://www.
consescat.cat/page/xxiijornada
Ferrari, A. (2012). Digital competence in practice: An analysis of frameworks. Sevilla: European Commission. Joint Research Centre (JRC).
Fundacin Orange (2014). Espaa 2014. Informe anual sobre el desarrollo de la sociedad de la informacin en Espaa. Madrid: Fundacin Orange.
Fundacin Telefnica (2014). La sociedad de la informacin en Espaa
2013. Madrid: Ariel.
Gairin, J. et al. (2014). Estudio sobre los usos y abusos de la tecnologas de la informacin y la comunicacin en adolescentes. Seguridad y medio ambiente, nm. 135, p. 214.
17/02/15 13:23
Bibliografia
119
Generalitat de Catalunya (2013). Agenda Digital per a Catalunya 2020.

Barcelona: Direcci General de Telecomunicacions i Societat de la Informaci.
Gisbert, M. i Esteve, F. (2011). Digital learners: La competencia digital de los estudiantes universitarios. La Cuestin Universitaria, nm.
7, p. 48-59.
Johnson, L., Adams Becker, S., Estrada, V. i Foreeman, A. (2014).
NMC Horizon Report: 2014. Higher Education Edition. Austin, Texas:
The New Media Consortium.
Kennedy, G., Dalgarno, B., Gray, K., Judd, T., Waycott, J., Bennett,
S. i Chang, R. (2007). The net generation are not big users of web
2.0 technologies: Preliminary findings. A: ICT: Providing choices for
learners and learning. Proceedings ascilite. Singapur.
Lave, J. i Wenger, E. (1991). Situated learning: Legitimate peripheral
participation. Cambridge: Cambridge University Press.
OECD (2011). Students on Line: Reading and Using Digital Information.
Pars: Organisation for Economic Co-operation and Development.
(2012). Better skills, better jobs, better lives: A strategic approach to
skills policies. Publicacions de lOECD. DOI:http://dx.doi.org/10.1787/
9789264177338-e
(2013), Trends Shaping Education 2013, OECD Publishing. http://
dx.doi.org/10.1787/trends_edu2013en
(2014). PISA 2012 results in focus. What 15yearolds know and what
they can do with what they know. Pars: Organisation for Economic Cooperation and Development.
17/02/15 13:23
120
Aprenentatge mbil
Pedr, F. (2006). Aprender en el nuevo milenio: Un desafo a nuestra

visin de las tecnologas y la enseanza. Document OECDCERI.
(2011). Tecnologa y escuela: Lo que funciona y por qu. Documento
bsico. Recuperat de: http://www.fundacionsantillana.com/upload/
ficheros/noticias/201111/documento_bsico.pdf
Prats, M. A. (2013). Innovaci pedaggica amb suport tecnolgic. Barcelona: Aloma.
Prensky, M. (2001). Digital natives, digital immigrants. On the Horizon, vol. 9, nm. 5, p. 16.
(2004). The emerging online life of the digital native: what they do
differently because of technology, and how they do it. Recuperat de
http://www.marcprensky.com/writing/PrenskyThe_Emerging_Online_
Life_of_the_Digital_Native03.pdf
Protegeles.com (2014). Menores de edad y conectividad mvil en Espaa: Tablets y Smartphones. Centro de seguridad en Internet para los
menores en Espaa. Recuperat de: http://www.diainternetsegura.es/
descargas/estudio_movil_smartphones_tablets_v2c.pdf
SCOPEO (2011). MLearning en Espaa, Portugal y Amrica Latina. Monogrfico SCOPEO, nm. 3.
Silipigni, L. et al. (2012). Visitors and residents: What motivates engagement with the digital information environment?. Proceedings of
the American Society for Information Science and Technology.
Uden, L; Damiani, E. The future of Elearning: Elearning ecosystem. Proceedings of the First IEEE International Conference on Digital Ecosystems and
Technologies. Cairns, Austrlia, 21 23 de febrer de 2007. Ms informaci
a: http://www.mdpi.com/14248220/11/8/7835/htm#sthash.Z6iPR3NM.dpuf
17/02/15 13:23
Bibliografia
121
UNESCO (2012a). Mobile Learning for Teachers in Europe: Exploring the

Potential of Mobile Technologies to Support Teachers and Improve
Practice. Pars: UNESCO.
(2012b). Mobile Learning and Policies. Key Issues to consider. Pars:
UNESCO.
(2013a). The Future of Mobile Learning. Implications for Policy Maquers and Planners. Pars: UNESCO.
(2013b). Policy guidelines for mobile learning. Pars: UNESCO.
(2008). Estndares de competencia en TIC para docentes. Londres:
UNESCO.
Valtonen, T. et al. (2011). Confronting the technological pedagogical
knowledge of Finnish net generation student teachers. Technology,
Pedagogy and Education, vol. 20, nm. 1, p. 318.
Vygotsky, L. S. (1979). El desarrollo de los procesos psquicos supe
riores. Barcelona: Grijalbo.
Watts, D. J. (2003). Six Degrees: The Science of a Connected Age. Nova
York: W. W. Norton.
Weston, M. E. i Bain, A. (2010). The End of TechnoCritique: The Naked
Truth about 1:1. Laptop Initiatives and Educational Change. Journal of
Technology, Learning, and Assessment, vol. 8, nm. 6 (gener).
17/02/15 13:23
17/02/15 13:23
Propostes del seminari Aprenentatge

mbil - Presentaci de la proposta
mobile learning de la UNESCO
17/02/15 13:23
17/02/15 13:23
125
El mn actual gira al voltant de la revoluci tecnolgica i la digitalitzaci de tots els aspectes de la vida, i el context catal no ns una
excepci. Lany 2013 es publica lAgenda Digital per a Catalunya 2020,
de la qual deriva lestratgia digital del pas per als propers set anys,
basada en vuit eixos que, duna manera o una altra, tenen a veure
amb el context, els recursos i la potenciaci de laprenentatge mbil.
La UNESCO, en els darrers quatre anys, ha realitzat diferents informes
sobre aquesta temtica que ens donen recomanacions, des de tots els
mbits, per dissenyar poltiques encaminades a promocionar, impulsar
i implementar estratgies orientades a fomentar-lo. Per, qu entenem per aprenentatge mbil? Laprenentatge mbil s aquell que comporta la utilitzaci de mitjans i recursos tecnolgics mbils per facilitar
laprenentatge en qualsevol moment i en qualsevol lloc perqu ens
permet: accedir a recursos pedaggics, crear i compartir continguts,
facilitar els processos de comunicaci i generar veritables xarxes formatives on els centres escolars sn, noms, un node.
Tot i que els centres escolars noms sn una part daquesta xarxa, s
evident que hi tenen una funci fonamental, ja que constitueixen lespai educatiu que ha dajudar els estudiants a vertebrar els processos
mentals per a laprenentatge. Processos que, actualment, no es poden deslliurar de la tecnologia. Una tecnologia que avana i canvia a
gran velocitat, que cada vegada s ms portable i que, a ms, ens
permet estar connectats de manera permanent. Les infraestructures
17/02/15 13:23
126
Aprenentatge mbil
tecnolgiques de les que disposa Catalunya evidencien que aix s

possible, ja que el 2011 el 100% dels nuclis de poblaci disposava de
cobertura de banda ampla i el 98% de cobertura mbil. Si analitzem
la penetraci dels dispositius mbils a tot Europa, veiem tamb que
Espanya t el major grau de penetraci.
Dit tot aix, plantegem tres nuclis de recomanacions per tal de poder
prioritzar-les i aconseguir propostes dacci per a Catalunya que ens
permetin optimitzar ls daquests dispositius per a la millora dels
processos daprenentatge i, per extensi, de la qualitat de leducaci.
Aquests tres mbits danlisi i de propostes sn: les poltiques educatives, lorganitzaci escolar i la gesti de laprenentatge.
1r Grup de treball. Poltiques educatives
Coordinadora del grup: Nati Cabrera Lanzo Universitat Oberta de

Catalunya
Introducci
Els canvis als quals ens aboca la societat de la informaci i el coneixement, en general, i la integraci de les tecnologies mbils en particular
requereixen el desenvolupament de poltiques dimpuls i dacompanyament que assegurin la seva integraci a les nostres vides en les condicions adequades. Aquestes poltiques, a ms de posar de manifest els
avantatges que poden tenir les tecnologies mbils per a lactivitat de
les persones i, concretament, per a leducaci, han de garantir aspectes
que ens preocupen a tots, com ara laccs dels collectius ms vulnerables, o els aspectes vinculats a la seguretat en totes les seves manifestacions, entre daltres. Concretament, en lmbit de leducaci, el desenvolupament de poltiques educatives no noms ha de perseguir
lampliaci dels escenaris educatius i del seu abast, sin que tamb, i
sobretot, ha de fomentar ls pedaggic de les mateixes amb el clar
objectiu de millorar la qualitat dels processos educatius.
17/02/15 13:23
Propostes del seminari
127
Recomanacions
Us proposem algunes recomanacions que ens han semblat interessants en relaci amb el desenvolupament de poltiques educatives
que fomentin i facilitin ls de les tecnologies mbils. Les hem ordenat
en quatre grups o categories, per tal de facilitar la prioritzaci i la reflexi al voltant de les possibles accions que es podrien dur a terme.
1. Recomanacions que tenen a veure amb les poltiques inclusives
orientades a millorar i augmentar laccs a leducaci com a part
integrant de les poltiques i programes ja existents dalfabetitzaci digital dels ciutadans.
Promoure poltiques concretes digualtat de gnere.
Ferles servir com a estratgia per arribar a poblacions en
risc dexclusi.
Facilitar laccs a leducaci de persones amb discapacitat
funcional.
2. Recomanacions que tenen a veure amb les poltiques orientades a la millora de la qualitat educativa.
Promoure un aprenentatge autntic i significatiu.
Facilitar la personalitzaci del procs daprenentatge atenent
les diferents caracterstiques de les persones i les seves necessitats.
Posar de manifest la necessitat daugmentar la flexibilitat de
les propostes educatives en un entorn canviant.
Identificar noves formes davaluaci i, especialment, de feed
back.
3. Recomanacions que tenen a veure amb les poltiques orientades
a lacceptaci per part de la comunitat educativa.
17/02/15 13:23
128
Aprenentatge mbil
Facilitar informaci rigorosa (provinent de la recerca) en relaci amb les conseqncies negatives que poden derivar dun
mal s daquestes tecnologies (per a la salut fsica, pels comportaments addictius, la privacitat, etc.), i pautes per tal de fer
un s segur dels dispositius mbils.
Promoure la formaci especfica i especialitzada dels educadors (mestres i professors de qualsevol nivell educatiu) no
noms en els aspectes generals ds de la tecnologia mbil,
sin tamb, i sobretot, en els usos i la potencialitat educativa
de la mateixa.
Informar els pares i mares per tal de fer-los conscients dels
avantatges des dun punt de vista educatiu i de les estratgies
que cal posar en marxa a casa per a un s saludable i adequat.
4. Recomanacions que tenen a veure amb les poltiques orientades
a millorar les infraestructures i els recursos necessaris per fomentar i facilitar ls de les tecnologies mbils.
Millorar les infraestructures necessries per a un bon funcionament de les tecnologies mbils (espais de connexi WiFi en
els espais pblics, les escoles, etc.).
Incentivar laccs als dispositius dels collectius clau, com
ara els mestres i professors.
Fomentar la creaci de continguts educatius en obert, especialment dissenyats per a dispositius mbils.
2n Grup de treball. Organitzaci escolar
Coordinador del grup: Miquel ngel Prats Universitat Ramon Llull
Introducci
Laposta per a la incorporaci massiva de les tecnologies mbils a les
aules pot suposar un dels canvis metodolgics ms disruptius de tota
17/02/15 13:23
129
la histria de leducaci. La rellevncia daquest procs de digitalitzaci sha demmarcar en la transcendncia educativa que suposa introduir en lescola les eines prpies del segle xxi. Aquestes eines possibiliten processos daprenentatge innovadors que, a la vegada, tamb
afavoreixen el canvi del rol del professor, que passa a convertirse en
un guia que impulsa el treball collaboratiu i entre iguals, i un aprenentatge ms personalitzat. Daltra banda, la decidida poltica de donar
ms autonomia als centres educatius per precisar el seu projecte educatiu i, dins daquesta possibilitat, concretar els materials digitals, les
infraestructures i les tecnologies necessries per durlo a terme, suposa un gran repte per a un sistema acostumat a pocs canvis i a sortir
poc de la seva zona de confort.
En aquest sentit, els reptes de laprenentatge mbil pel que fa a qestions que tracten la gesti i lorganitzaci escolar sn cabdals per a
una correcta integraci i una adaptaci reeixida.
Recomanacions
A partir dels diversos documents referents que tracten ls dels dispositius mbils a leducaci, hem pogut destacar quatre epgrafs que ens
permeten desglossar un seguit de recomanacions des de la mirada de
la gesti i lorganitzaci escolar. A continuaci es presenta la llista,
ordenada per aquests epgrafs o mbits, de les principals recomana
cions que es presenten al grup de treball per a la seva discussi i
prioritzaci.
1. Recomanacions que tenen a veure amb la gesti de la tecnologia
mbil en els centres educatius.
Acompanyar la incorporaci tecnolgica de diagnstics tecnopedaggics de centre (fulls de ruta) que complementin els
plans estratgics de centre.
17/02/15 13:23
130
Aprenentatge mbil
Professionalitzar i externalitzar les tasques de gesti i manteniment TIC (mobilitat) a lescola.

Crear un equip dorientaci i lideratge pedaggic (TAC) pel que
fa als mbils a lescola.
2. Recomanacions que tenen a veure amb lautonomia de centre i
lexplotaci de les TIC mbils.
Garantir, per part de lAdministraci, la provisi duns serveis
tecnolgics bsics de manera ajustada als requeriments de
cada centre.
Escollir amb llibertat les dotacions tecnolgiques en relaci
amb el programari o el maquinari i en funci dels resultats del
centre i al seu projecte educatiu.
3. Recomanacions que tenen a veure amb la gesti del canvi i la
percepci de les potencialitats de laprenentatge mbil en els
centres educatius.
Formar les direccions en qestions tecnopedaggiques mbils.
Invertir contnuament en formaci i capacitaci docent tecnopedaggica mbil.
Cercar, optimitzar i crear continguts pedaggics aptes per emprar-los en dispositius mbils.
Disposar dun Vademcum Tecnopedaggic (VTP) que reculli
de forma actualitzada qestions i explicacions tecnolgiques,
metodologies adients per emprar amb tecnologia i exemples,
activitats i bones prctiques reeixides.
Disposar dun mapa actualitzat de la innovaci pedaggica
amb suport TIC a Catalunya.
4. Recomanacions que tenen a veure amb la comunicaci famliaescola i la gesti administrativa en els centres educatius.
17/02/15 13:23
131
Seleccionar sistemes i plataformes virtuals que permetin potenciar la comunicaci famlia-escola.

Facilitar al mxim els trmits burocrtics i administratius propis de la gesti escolar i laprenentatge.
3r Grup de treball. Gesti de laprenentatge
Coordinadora del grup: Merc Gisbert Cervera Universitat Rovira

i Virgili
Introducci
Els dispositius tecnolgics mbils formen part de la vida quotidiana
dels ciutadans i ciutadanes i tenen moltes potencialitats des del punt
de vista dels processos daprenentatge. En el nostre context, disposem de la infraestructura de comunicacions adequada i de la disponibilitat de recursos mbils suficient i hom podria pensar que ls
daquests recursos pot afavorir la construcci i transferncia de coneixements, per nhi ha prou amb disposar de les eines i dun context
tecnolgic favorable per assegurar un procs daprenentatge ptim?
Quines accions shaurien demprendre per aconseguir treure el major
profit a aquests recursos? Segurament, durant molt de temps, aquestes preguntes les hem emmarcat noms en lmbit de leducaci formal, per actualment creiem que la revoluci tecnolgica ens ha fet
depassar aquest context i situa la societat en general sota la perspectiva dun subjecte que aprn de manera permanent i al llarg de tota la
seva vida.
Per tal de poder arribar a definir unes recomanacions en lmbit de la
gesti dels aprenentatges, proposem una srie de recomanacions organitzades en quatre mbits.
17/02/15 13:23
132
Aprenentatge mbil
Recomanacions
A continuaci es presenta la llista, ordenada per mbits, de les principals recomanacions que es presenten al grup de treball per a la seva
discussi i prioritzaci.
1. Recomanacions des de la perspectiva de la ciutadania.
Facilitar laccs a continguts i recursos pedaggics des de dispositius mbils.
Obrir les llicncies de continguts mbils per facilitar-ne laccs
i ls.
Incentivar la creaci de continguts multiplataforma especfics
per a dispositius mbils.
Fer difusi duna visi coherent sobre com la tecnologia mbil
pot afavorir el procs daprenentatge.
2. Recomanacions des de la perspectiva del professorat.
Afavorir les oportunitats per compartir estratgies i recursos
per a dispositius mbils.
Potenciar el desenvolupament professional i la formaci continuada a travs de la tecnologia mbil.
Assegurar un nivell ptim de competncia digital docent.
3. Recomanacions des de la perspectiva dels estudiants.
Elaborar normes per facilitar laccessibilitat als equips, programes i continguts de manera universal.
Afavorir/possibilitar que els estudiants tinguin el seu propi dispositiu mbil com a entorn personal per a laprenentatge.
Incentivar la recerca sobre laprenentatge mbil des del punt
de vista de la persona i del procs educatiu, i aplicar els resultats per a la millora del procs daprendre.
17/02/15 13:23
133
4. Recomanacions des de la perspectiva de les institucions educatives.

Incorporar els dispositius mbils als programes de formaci que
desenvolupin i facilitar eines i recursos tant al professorat com
als estudiants.
Garantir el correcte funcionament de la infraestructura TIC i la
seva millora permanent.
Contribuir i collaborar en la construcci de xarxes de suport a
laprenentatge mbil especialment en zones amb pocs recursos TIC.
17/02/15 13:23
17/02/15 13:23
Annex
Participants al seminari Aprenentatge mbil Presentaci de la proposta mobile learning de
la UNESCO
17/02/15 13:23
17/02/15 13:23
137
David Atchoarena, director de la Divisi de Desenvolupament del Professorat i Educaci Superior de la UNESCO.
Antonio Bartolom, director del grup dinvestigaci LMI (Laboratori de
Mitjans Interactius), Dpt. de Didctica i Organitzaci Educativa de la UB.
Nati Cabrera, professora del Departament de Psicologia, Cincies de
lEducaci i eLearn Center de la Universitat Ooberta de Catalunya.
Mar Camacho, doctora en tecnologia educacional. Professora i investigadora del Departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili. Membre dARGET, Grup de Recerca de Tecnologia Educacional de la
Universitat Rovira i Virgili.
Roser Cuss, assessora i professora de tecnologies per al Departament dEnsenyament de la Generalitat.
Meritxell Estebanell, professora de Tecnologia Educativa a la UdG.
Responsable del Grup de Recerca sobre TIC en Educaci.
Pere Fons, responsable dels Projectes dInnovaci en Xarxa de Jesutes Educaci.
Albert Forn, director associat al Mobile World Capital - GSMA.
17/02/15 13:23
138
Aprenentatge mbil
Joaqun Gairn, director del departament universitari i de lICE de la

Universitat Autnoma de Barcelona. Consultor internacional.
Guillem Garcia Brustenga, responsable de lrea dInnovaci de leLearn Center de la Universitat Oberta de Catalunya.
Merc Gisbert, coordinadora del Frum Internacional dEducaci i Tecnologia i del Departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i
Virgili.
Evaristo Gonzlez Prieto, director de lIES Torre del Palau de Terrassa.
Davinia Hernndez-Leo, experta en tecnologies i educaci. Dirigeix un
grup a la UPF sobre TechnologyEnhanced Learning, desenvolupant
tecnologies que milloren o serveixen els aprenentatges.
Jordi Jubany, consultor a la Universitat Oberta de Catalunya. Assessor
tcnic, docent i mestre al Departament dEnsenyament de la Generalitat.
Joan Manel Martn Almansa, director executiu di2cat.
Francesc Masdeu, analista en el Early Childhood and Schools Division
de lOCDE.
Eduard Muntaner, arquitecte dexperincies de laprenentatge, informtic, bloguer, edupunk i voluntari a lndia. Fundador de nventors4C.
Treballa a UdiGitalEdu #edtech.
Jordi Musons, director de lescola Sadako.
Mnica Nadal, directora de Recerca, Fundaci Jaume Bofill.
Ismael Palacn, director, Fundaci Jaume Bofill.
17/02/15 13:23
Annex
139
Ramn Palau, doctor en Tecnologia Educativa i professor de Pedagogia de la URV. Membre del grup de recerca ARGET (Applied Research
Group in Education and Technology) i del Laboratori dAplicacions de
la Tecnologia a lEducaci.
Ismael Pea, lector i investigador a la Universitat Oberta de Catalunya
especialitzat en eReadiness, eInclusion, capacitaci digital, eLearning i ePortfolios. Director dInnovaci Oberta a la Fundaci Jaume
Bofill.
Miquel . Prats, mestre i doctor en Pedagogia. Director dels estudis
de Grau dEducaci Infantil a la FPCEE Blanquerna de la URL.
Josep M. Prats, advocat especialista en tecnologies de la informaci.
President de la Federaci dAssociacions de Mares i Pares dEscoles
Lliures de Catalunya (FAPEL).
Antoni M. Romero, director gerent, Fundaci Tr@ms.
Pilar Soro, formadora a Apptua (projectes de mLearning i creaci
daplicacions per a dispositius mbils). Docent al Departament dEnsenyament.
Esther Subias, coordinadora de projectes tecnopedaggics a lAssociaci per a Joves Teb - Projectes de la Generalitat. Consultora i professora externa a la Universitat Oberta de Catalunya i a IL3UB.
Teresa Terrades, professora i Coach educativa. Escriu al blog del diari
Ara: Mobres la porta?: http://mestres.ara.cat/mobreslaporta/
Ricardo Torres, professor de sistemes dinformaci, Internet i tecnologies multimdia a La Salle BCN.
Eduard Vallory, president del Centre UNESCO de Catalunya.
17/02/15 13:23
140
Aprenentatge mbil
Jordi Vivancos, cap del servei TAC, Generalitat de Catalunya.
Organitzaci
Valtencir Mendes, cap de Projectes Internacionals, Fundaci Jaume
Bofill.
Samuel Blzquez, tcnic de Projectes Internacionals, Fundaci Jaume
Bofill.
Gemma Teixid, becria de Projectes Internacionals, Fundaci Jaume
Bofill.
17/02/15 13:23
Informes breus
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
Les desigualtats educatives a Catalunya: PISA 2003

Ferran Ferrer (dir.), Gerard Ferrer i Jos Luis Castel
El paper crucial del professorat. Atraure, preparar i mantenir professors de qualitat
OCDE. Poltiques dEducaci i de Formaci
El procs de normalitzaci destrangers 2005. Balan i perspectives
Maria Helena Bedoya Muriel i Eduard Sol Alamarja
Itineraris de formaci i inserci laboral dels joves a Catalunya
Rafael Merino i Maribel Garcia
Els imams de Catalunya: rols, expectatives i propostes de formaci
Jordi Moreras
Sisena hora: una oportunitat o una dificultat per avanar?
Joaqun Garn, Isabel Snchez i Jess Vias
Joves i poltica
Nria Valls i Andrea Borison
Els sistemes educatius als pasos dorigen de lalumnat immigrat. Una aproximaci
Miquel ngel Alegre, Ricard Benito i Sheila Gonzlez
Els plans educatius dentorn: debats, balan i reptes
Miquel ngel Alegre i Jordi Collet
Formaci i professionalitzaci del professorat de secundria a Catalunya
Gemma Trib
La desafecci poltica a Catalunya. Una mirada qualitativa
Ismael Blanco i Pau Mas
Histries dimmigraci: la comprensi dels patrons de rendiment escolar dels joves
immigrants nouvinguts
Carola Surez-Orozco i Marcelo Surez-Orozco
Leducaci catalana a la premsa
Jaume Carbonell i Sebarroja i Antoni Tort i Bardolet
Simbologies en lespai pblic. Els debats sobre ls del hijab a Europa
Jordi Moreras
Actituds, comportament poltic i xarxes organitzatives dels immigrants a la ciutat
de Barcelona
Laura Morales i Eva Anduiza (directores), Laia Jorba, Josep San Martin i Amparo
Gonzlez
Les responsabilitats legals en les activitats educatives realitzades ms enll
del temps lectiu
Neus Soriano, Ramon Plandiura i Eva Izquierdo
El salari de reserva de les dones desocupades a Catalunya
Ddac Queralt Jimnez
Models educatius familiars a Catalunya
Javier Elzo Imaz (coordinador), Mara Teresa Laespada Martnez i Ana Martnez
Pampliega
Lescola del segle xxi. Una mirada des de la societat civil
Mireia Civs i Zaragoza, Jordi Riera i Roman, Annabel Fontanet i Caparrs i Elena S.
Ojando i Pons
Les persones en situaci de sense llar de Barcelona: perfils, estat de salut
i atenci sanitria
Joan Uribe i Sara Alonso
Crnica de la Llei dEducaci de Catalunya
Ramon Farr Roure
17/02/15 13:23
22 De lacollida a la ciutadania: la formaci de la poblaci adulta immigrada

Xavier Aranda, Miquel Casanovas, Alfons Formariz (coordinador) i Pep Vidal
23 El reagrupament familiar a Catalunya, una aproximaci qualitativa
Rosalina Alcalde, Andreu Domingo, Diana Lpez, Jordi Bayona i Amparo Gonzlez
24 Trajectries sociolaborals de la poblaci immigrada. Factors explicatius
Sarai Samper i Raquel Moreno (DCAS, Col.lectiu dAnalistes Socials)
25 Lopini dels catalans sobre la immigraci
Mnica Mndez Lago
26 Continuar o abandonar. Lalumnat estranger a leducaci secundria
Carles Serra i Josep Miquel Palaudrias
27 Impacte de la crisi econmica en la immigraci internacional a Catalunya lany 2008
Andreu Domingo i Albert Sabater
28 De laula dacollida a laula ordinria. Orientacions per a la transici
Ricard Benito Prez i Sheila Gonzlez Motos
29 Educaci i ascens social a Catalunya
Xavier Martnez Celorrio i Antoni Marn Saldo
30 Mercat de treball i poltiques actives docupaci
Maria Caprile ElolaOlaso i Jordi Potrony Hernando
31 Els patis de les escoles: espais doportunitats educatives
IPA Espanya, Associaci Internacional pel Dret dels Infants a Jugar
Imma Marn (directora), Cris Molins, Maite Martnez, Esther Hierro i Xavier Aragay
32 Canvis a curt termini en la identificaci nacional a Catalunya
Mara Jos Hierro Hernndez
33 Les llenges a Catalunya, 2001-2005
Albert Fab i Mireia Llaberia
34 Conciliar per educar
Esther Snchez Torres. Amb les aportacions de Cristina Brullet, Dolors Comas
dArgemir, Miquel Martnez i Sara Pons
35 Famlies, escola i xit. Millorar els vincles per millorar els resultats
Jordi Collet i Antoni Tort (coordinadors)
36 Nous comportaments residencials a les llars catalanes
Cristina Lpez Villanueva
37 Competncies lectores i xit escolar
Aurora Rincn Bonet
38 Les escoles magnet. Una aposta per lexcellncia i lequitat
Aina Tarabini (coordinadora)
39 Educaci avui. Indicadors i propostes de lAnuari 201
Bernat Albaigs i Miquel Martnez
40 A les tres a casa? Limpacte social i educatiu de la jornada escolar contnua
Elena Sintes Pascual
41 Crisi, desigualtats i benestar vulnerable. Anlisi longitudinal del PaD (2003-2009)
Xavier Martnez Celorrio i Antoni Marn Saldo
42 Educaci, competncies i mercat de treball. Els reptes de Catalunya a partir
de lestratgia de lOCDE
Queralt Capsada (coordinadora), Kathrin Hoeckel i Luis Ortiz
43 Esport i valors. Avaluaci del programa FutbolNet a Catalunya, 2012-2013
Albert Juli Cano i Maria Prat Grau
17/02/15 13:23
44 Ms que un gra de sorra. Les Associacions de Mares i Pares dAlumnes (AMPA) a

Catalunya
Marta Comas (directora), Sandra Escapa, Carlos Abelln i Ana Alcantud
45 Lagenda de la poltica educativa a Catalunya: una anlisi de les opcions de govern
(2011-2013)
Xavier Bonal i Antoni Verger
46 Liderar per aprendre. Del dileg entre la recerca i la prctica
David Istance, Louise Stoll, Anna Jolonch, Mrius Martnez i Joan Badia
47 Educaci avui. Indicadors i propostes de lAnuari 2013
Bernat Albaigs Blasi i Miquel Martnez Martn
48 Consells escolars i participaci de les famlies a lescola. Una lectura marcada
per la LOMCE
Marta Comas Sbat (directora), Carlos Abelln Cano i Ramon Plandiura Vilacs
49 Com participen mares i pares a lescola? Diversitat familiar i dimplicaci en educaci
Marta Comas Sbat (directora), Sandra Escapa Solanas i Carlos Abelln Cano
50 Poltiques educatives locals. El paper dels municipis en el nou context competencial
i econmic
Florencia Kliczkowski (coordinadora), Bernat Albaigs Blasi i Ramon Plandiura
Vilacs
51 Llibre Blanc de la participaci de les famlies a lescola
Marta Comas Sbat (directora), Carlos Abelln Cano, Ana Alcantud Torrent i Sandra
Escapa Solanas
52 Nous lideratges en moments de canvi. Reflexions sobre lideratge i transformaci
social
Marc Pars, Carola Castell i Joan Subirats (coordinadors)
53 Com les notes i el rendiment escolar condicionen les expectatives de lalumnat
Queralt Capsada (coordinadora), Alba Castejn, Guillermo Montt, Aina Tarabini i
Adrin Zancejo
54 Un model de formaci professional dual per Catalunya? Reptes en el disseny
i implementaci de la reforma
scar Valiente (coordinador), Rosario Scandurra, Adrin Zancajo i Chris Brown
55 Lavaluaci de leducaci als pasos de lOCDE. Reptes per a Catalunya
Miquel ngel Alegre (coordinador), Paulo Santiago i Eugeni Garcia Alegre
56 Desprs de lESO qu puc fer? Diagnosi i propostes per a l'orientaci educativa
de 12 a 16 anys
Mrius Martnez (director), Laura Arnau. Amb la collaboraci de Marta Sabat
57 A criar fills se naprn? Programes de criana positiva que enforteixen famlies
Slvia Blanch Gelabert i Gemma Badia Muniente
17/02/15 13:23
Aprenentatge mbil
Als pasos desenvolupats, 4 de cada 5 persones

posseeixen i utilitzen un mbil. Aquest i altres
dispositius, com les tauletes electrniques, shan
convertit en una atractiva eina educativa. Lluny de ser
una possibilitat terica, laprenentatge mbil s una
realitat tangible a Catalunya i arreu del mn. Sn moltes
les experincies deducadors i alumnes que utilitzen
dispositius mbils per accedir a continguts educatius,
parlar i compartir informaci, crear continguts, etc.
Davant daquest context, la comunitat internacional
representada per la UNESCO ha definit unes poltiques
daprenentatge mbil que volen servir com un marc de
treball pels diferents pasos membres i que tenim el
privilegi de presentar a Catalunya.

Nati Cabrera Lanzo

Informes breus
Informes breus #58

a laprenentatge?
Informes breus #58
UNESCOCAT
Informes breus #58
Informes breus #58
#58
Aprenentatge mbil
Nati Cabrera Lanzo
Amb la col.laboraci de:
ISBN: 978-84-943521-3-3

071-118075-Coberta 58 prova2.indd 1
UNESCOCAT
19/02/15 11:04

Aprenentatge Mòbil Com Incorporar Els Dispositius Mòbils A L'aprenentatge?

Загружено:

Сведения о документе

Оригинальное название

Авторское право

Доступные форматы

Поделиться этим документом

Поделиться или встроить документ

Параметры публикации

Этот документ был вам полезен?

Это неприемлемый материал?

Авторское право:

Доступные форматы

Aprenentatge Mòbil Com Incorporar Els Dispositius Mòbils A L'aprenentatge?

Загружено:

Авторское право:

Доступные форматы

Aprenentatge mbil

Als pasos desenvolupats, 4 de cada 5 persones

Merc Gisbert Cervera (coordinadora)

CENTRE UNESCO DE CATALUNYA

Organitzaci de les Nacions

Informes breus #58

Com incorporar els dispositius mbils

Informes breus #58

Informes breus #58

Informes breus #58

Amb la col.laboraci de:

CENTRE UNESCO DE CATALUNYA

Organitzaci de les Nacions

071-118075-INFORMES BREUS 58.indd 2

071-118075-INFORMES BREUS 58.indd 3

071-118075-INFORMES BREUS 58.indd 4

Com incorporar els dispositius mbils

071-118075-INFORMES BREUS 58.indd 5

Merc Gisbert Cervera s doctora en

071-118075-INFORMES BREUS 58.indd 6

Informes breus s una col.lecci de la

Autors: Merc Gisbert Cervera

1. Dissenyar poltiques efectives per a laprenentatge mbil

2. La societat digital: quina s la realitat catalana?

071-118075-INFORMES BREUS 58.indd 7

Noves regles de joc per a aquest nou mn connectat:

Propostes del seminari Aprenentatge mbil - Presentaci

071-118075-INFORMES BREUS 58.indd 8

071-118075-INFORMES BREUS 58.indd 9

071-118075-INFORMES BREUS 58.indd 10

071-118075-INFORMES BREUS 58.indd 11

Si ara orientem la nostra anlisi des de la perspectiva del cost dels

071-118075-INFORMES BREUS 58.indd 12

i permanent des de la perspectiva i les necessitats dels aprenents. Al

071-118075-INFORMES BREUS 58.indd 13

ms si tenim la capacitat de definir una estratgia conjunta (poltica,

071-118075-INFORMES BREUS 58.indd 14

Dissenyar poltiques efectives per

071-118075-INFORMES BREUS 58.indd 15

071-118075-INFORMES BREUS 58.indd 16

Cada cop hi ha ms gent que creu que la tecnologia transformar

071-118075-INFORMES BREUS 58.indd 17

tades globalment. Els pasos que queden fora daquest mn en lnia

Sespera que els estudiants adquireixin les competncies i actituds en

071-118075-INFORMES BREUS 58.indd 18

Dissenyar poltiques efectives per a laprenentatge mbil

quals la tecnologia mbil sembla que estigui realment preparada per

071-118075-INFORMES BREUS 58.indd 19

a accedir al coneixement i aprendre a travs de xarxes i dispositius

071-118075-INFORMES BREUS 58.indd 20

Dissenyar poltiques efectives per a laprenentatge mbil

1) Crear entorns de poltiques favorables a la innovaci

2) Preparar professors perqu impulsin laprenentatge mitjanant

071-118075-INFORMES BREUS 58.indd 21

sors per maximitzar els avantatges educatius dels dispositius mbils.

3) Proporcionar suport i formaci als professors

071-118075-INFORMES BREUS 58.indd 22

Dissenyar poltiques efectives per a laprenentatge mbil

Daquesta manera, les Directrius de la UNESCO per a les poltiques

4) Crear continguts i fer que siguin accessibles com

071-118075-INFORMES BREUS 58.indd 23

5) Protegir els estudiants i promoure la ciutadania digital

071-118075-INFORMES BREUS 58.indd 24