Академический Документы
Профессиональный Документы
Культура Документы
i del llenguatge
Fonaments
de laprenentatge
i del llenguatge
Elena Muoz Marrn
Jos Antonio Periez Morales
Els textos i imatges publicats en aquesta obra estan subjectes llevat que sindiqui el contrari a una
llicncia de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada (BY-NC-ND) v.3.0 Espanya de Creative
Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los i transmetrels pblicament sempre que en citeu lautor i la
font (FUOC. Fundaci per a la Universitat Oberta de Catalunya), no en feu un s comercial i no en
feu obra derivada. La llicncia completa es pot consultar a:
http://creativecommons.org/licenses/by-ncnd/3.0/es/legalcode.ca
CC-BY-NC-ND PID_00216065
ndex
ndex
Introducci........................................................................................................ 9
Objectius generals.......................................................................................... 11
Captulo I. Bases cognitives de laprenentatge i la memria............ 13
Objectius........................................................................................................ 13
1. Introducci ............................................................................................... 13
1.1. Concepte actual daprenentatge i memria..................................... 14
2. Fases del procs daprenentatge i memria............................................. 14
3.Aspectes cognitius rellevants en laprenentatge i la memria................ 15
3.1. Efecte de posici serial i organitzaci del material.......................... 15
3.2.Loblit ............................................................................................... 16
4. Models terics i classificacions de la memria........................................ 17
4.1.Model multimagatzem dAtkinson i Shifrin (1968): Classificaci
per sistemes de memria.................................................................. 17
4.2. Classificaci en funci de la intencionalitat.................................... 22
4.3. Classificaci en funci del temps..................................................... 22
5.Classificaci integradora de laprenentatge i la memria....................... 23
6. Aprenentatge i memria explcita o declarativa...................................... 25
6.1. Memria episdica............................................................................ 27
6.2. Memria semntica........................................................................... 28
7. Aprenentatge i memria implcita........................................................... 29
7.1. Aprenentatge no associatiu: habituaci i sensibilitzaci................. 29
7.2. Priming............................................................................................... 30
7.3. Aprenentatge associatiu.................................................................... 33
7.4. Aprenentatge i memria procedimental.......................................... 49
8. Memria de treball.................................................................................... 50
CC-BY-NC-ND PID_00216065
9.Bibliografia................................................................................................ 53
Glossari........................................................................................................... 54
Preguntes dautoavaluaci ............................................................................ 57
Captulo II. Bases neuroanatmiques de laprenentatge .................. 63
Objectius........................................................................................................ 63
1. Introducci................................................................................................ 63
2. Aprenentatge i memria implcita........................................................... 65
2.1. Aprenentatge no associatiu: habituaci i sensibilitzaci................. 65
2.2. Aprenentatge i memria perceptiva: priming................................... 69
2.3.Aprenentatge associatiu: condicionament clssic
i condicionament instrumental........................................................ 70
2.4. Aprenentatge i memria procedimental.......................................... 71
3. Aprenentatge i memria explcita............................................................ 73
3.1. Memria relacional dependent de lhipocamp ............................... 73
3.2. Aprenentatge i memria episdica i semntica............................... 80
4. Memria de treball.................................................................................... 82
4.1. Escora prefrontal i memria de treball........................................... 82
4.2. Regions cerebrals posteriors i memria de treball........................... 84
5.Bibliografia................................................................................................ 87
Glossari........................................................................................................... 87
Preguntes dautoavaluaci ............................................................................ 89
Captulo III. Bases cognitives del llenguatge......................................... 95
Objectius........................................................................................................ 95
1.Concepte i breu revisi histrica de la psicologia del llenguatge........... 95
2. La comprensi del llenguatge................................................................. 100
2.1. Percepci del llenguatge................................................................. 101
2.2. Reconeixement i comprensi de les paraules................................ 105
2.3. Comprensi doracions .................................................................. 109
2.4. Comprensi del text/discurs........................................................... 112
3. Producci del llenguatge......................................................................... 114
3.1. Producci del llenguatge oral......................................................... 115
3.2. Producci del llenguatge escrit....................................................... 118
CC-BY-NC-ND PID_00216065
ndex
CC-BY-NC-ND PID_00216065
Introducci
Introducci
CC-BY-NC-ND PID_00216065
11
Objectius generals
Objectius generals
Al llarg del present manual sintentar aconseguir els segents objectius generals:
1. Conixer el concepte actual daprenentatge, memria i llenguatge.
2. Dominar els conceptes clau per a la comprensi del funcionament daquests
tres processos cognitius.
3. Conixer les bases neuroanatmiques de laprenentatge, la memria i el llenguatge.
4. Comprendre els principals models cognitius proposats per explicar laprenentatge, la memria i el llenguatge.
5. Familiaritzar-se amb les principals taxonomies dels sistemes daprenentatge i
memria.
6. Saber aplicar els conceptes adquirits a la prctica, fonamentalment en lmbit
escolar.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
13
Captol I
Objectius
Els objectius daquest captol sn els segents:
1.Conixer el concepte actual daprenentatge i memria.
2.Conixer les fases del procs daprenentatge, aix com els factors que fan que
aquest procs sigui ms efica.
3.Familiaritzar-se amb les principals taxonomies dels sistemes daprenentatge i
memria.
4.Dominar conceptes cognitius fonamentals de laprenentatge i la memria.
5.Saber aplicar els conceptes adquirits a la prctica, fonamentalment en lmbit
escolar.
1.Introducci
Laprenentatge i la memria sn dos processos ntimament relacionats, per la
qual cosa s extremament difcil separar lun de laltre. Grcies a ells adquirim nous
coneixements, conductes i aptituds, per tamb sn la base del creixement emocional, ladquisici de valors i actituds, i, fins i tot, de la formaci de la nostra personalitat. A ms, no tan sols aprenem coses noves, sin que som capaos de modificar el que hem aprs per millorar-ho i adaptar eficament la nostra conducta davant de diferents situacions i moments.
Laprenentatge s present al llarg de tota la vida, no sols en les etapes primerenques del desenvolupament, en les quals, per descomptat, s fonamental. Un nen
no aprn fets i coneixement noms del mn que lenvolta, sin tamb de les persones que lacompanyen i de si mateix. Per tant, hi haur aprenentatges que resultaran ms evidents i observables que uns altres, de carcter ms subtil. A ms, els
motius pels quals aprenem poden ser molt diferents, ja que a vegades ens guien
CC-BY-NC-ND PID_00216065
14
recompenses externes, com, per exemple, els diners, i altres vegades tenim raons
de carcter ms intern, com la satisfacci personal o lautorealitzaci.
s essencial conixer com, grcies a lexperincia, modifiquem la nostra conducta i quins sn els factors que afavoreixen o dificulten laprenentatge. Aquest ser el
principal objectiu del present captol, en el qual abordarem les bases i principis
bsics de laprenentatge i la memria, sobretot aquells que considerem despecial
importncia en laprenentatge infantil.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
15
CC-BY-NC-ND PID_00216065
16
recncia), i els productes intermedis sn els que ms fcilment oblidarem de comprar. A ms, lefecte de primacia s ms potent que el de recncia, de manera que
els primers elements duna llista sn els que es recordaran amb ms probabilitat.
Aquest efecte de posici serial sobserva tant en processos de reconeixement com
de record.
A ms, en laprenentatge ser determinant lorganitzaci del material que hem
daprendre. Aix, quan el material t una organitzaci basada en algun criteri de
classificaci (sigui semntica, fonolgica, temporal, etc.) laprenentatge s ms efica que quan no t cap mena destructura. Aquest efecte es fa ms pals en proves
de record que en les de reconeixement.
3.2.Loblit
Encara que, com veurem ms endavant, la memria a llarg termini posseeix
una capacitat illimitada, hi ha diferents factors pels quals podem oblidar una
determinada informaci o habilitat apresa prviament. Loblit es pot produir
en qualsevol de les fases del procs encara que sempre es posa de manifest en
la recuperaci, per aix pot ser deguda a errors en la codificaci del material
que hem daprendre, en la seva consolidaci o en la recuperaci dun material
ja aprs.
Per loblit no ha de ser ents nicament com una fallada en el procs, sin que
compleix una funci adaptativa, ja que no s pas necessari recordar tota la informaci que processem al llarg de la vida.
Fallades en la codificaci i en la consolidaci: perqu es produeixi un aprenentatge determinat s fonamental que la informaci sigui codificada duna
manera apropiada, ja que si la primera fase no es produeix adequadament la
resta de les fases no es podran completar correctament. Daltra banda, la fallada pot produir-se ms endavant en el procs. Aix, desprs duna codificaci adequada, els processos duts a terme amb la finalitat de consolidar el material (com el reps actiu o elaboratiu) poden ser erronis o insuficients per a
fer que la informaci es fixi a llarg termini.
Decament: quan no tenim loportunitat de repassar o utilitzar el material
aprs s possible que aquest material decaigui amb el temps. Per el pas del
temps no explica pell mateix que hi hagi fets o habilitats que no es vegin
molt minvats desprs de molts anys dhaver-los aprs, ni per qu un materi-
CC-BY-NC-ND PID_00216065
17
MEMRIA
SENSORIAL
MAGATZEM
A CURT TERMINI
Emmagatzematge
i recuperaci
MAGATZEM
A LLARG TERMINI
CC-BY-NC-ND PID_00216065
18
A partir daquest model es fa una de les classificacions ms tils a lhora davaluar les capacitats mnsiques alterades i preservades duna persona, i poder, aix,
elaborar un programa dintervenci efica.
a)Memria sensorial (MS)
Registre mnsic de gran capacitat, per en el qual el manteniment de la informaci s de molt curta durada (entorn als 250 millisegons). La memria sensorial
est fora del control voluntari del subjecte i el seu funcionament s automtic i espontani, s a dir, sense mediaci de la conscincia. Es divideix en memria icnica
(per a material visual) i memria ecoica (per a material auditiu). La informaci retinguda en la memria sensorial es pot perdre per decament o per desplaament
en el qual les representacions formades sn substitudes per altres de noves o pot
ser transferida a la memria a curt termini, o a llarg termini.
b)Memria a curt termini (MCP)
Aquest sistema de memria t una capacitat limitada i la permanncia de la informaci s breu, encara que major que en la memria sensorial (entorn a vint segons). s un magatzem transitori i de codificaci rpida, en el qual la informaci
s analitzada, interpretada i organitzada per al seu posterior emmagatzematge en la
memria a llarg termini.
c) Memria a llarg termini (MLP)
La informaci transferida des dels altres sistemes s emmagatzemada en la MLP.
Aquesta constitueix un dipsit permanent en el qual es ret el coneixement que
sha anat acumulant al llarg de la vida; s una gran base de dades. La seva capacitat demmagatzematge s illimitada i la persistncia de la informaci en aquest
magatzem tamb ho s. La MLP es divideix en dos grans subsistemes: memria declarativa i memria procedimental o no declarativa.
M
emria declarativa: Es refereix al coneixement general i personal emmagatzemat. s formada per continguts adquirits de manera conscient, que poden
ser representats amb paraules i que sn fcilment expressats i avaluats en humans mitjanant el llenguatge. La memria declarativa es divideix en memria semntica (informaci de carcter general deslligada del context, com, per
exemple, qu s una taula, quantes potes t una aranya o quina s la capital
de Frana) i memria episdica (subjecta a parmetres espaciotemporals, com
ara el que vam fer el diumenge passat a la tarda).
CC-BY-NC-ND PID_00216065
19
Memria episdica
Memria procedimental: Aquesta memria recull i emmagatzema la informaci relacionada amb procediments i habilitats motores i repertoris conductuals. s la memria de com es fan les coses i sense ella no es podria recordar com es munta una
bicicleta, com es condueix un cotxe, com es fa un llit o com es prepara un caf.
Hi ha un gran nombre de diferncies entre la memria declarativa i la memria
procedimental. Una delles fa referncia a la possibilitat de verbalizar-ne el contingut.
La informaci recollida en la memria declarativa s fcilment expressable verbalment
(es pot explicar verbalment qui era Alejandro Magno), per el contingut de la memria procedimental resulta gaireb impossible de verbalizar, ja que s molt complicat
explicar com es juga al tennis, mentre que s molt fcil dexpressar mitjanant accions
o comportaments. Mentre que la memria declarativa s flexible i modificable, la meTaula 2. Diferncies entre memria declarativa i procedimental.
Memria declarativa
Memria procedimental
CC-BY-NC-ND PID_00216065
20
mria procedimental t un carcter rgid i inflexible, la qual cosa fa molt difcil modificar un repertori conductual ja establert. Aquesta rigidesa es deu al difcil control
conscient dels procediments, els quals normalment sn activats de manera automtica
davant les demandes de la tasca i sn difcils de modificar o dirigir voluntriament
una vegada engegats. Una altra diferncia rellevant entre aquests dos tipus de MLP s
la resistncia a loblit. La memria declarativa s molt vulnerable a loblit, mentre que
la procedimental s molt resistent, i normalment es troba ms preservada en estats
patolgics associats a la vellesa.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
21
Alan Baddeley i Graham Hitch (1974) van proposar un nou concepte de memria a curt termini, la memria operativa, composta per tres subsistemes organitzats
jerrquicament: bucle fonolgic o lla articulatori, agenda visuoespacial i executiu
central; aquest darrer situat en la posici jerrquica ms alta, controlant la memria
operativa.
Figura 2. Representaci esquemtica del model de memria operativa de Baddeley i Hitch (1974).
Executiu central
Bucle fonolgic
o lla articulatori
Agenda
visuoespacial
B
ucle fonolgic o lla articulatori: magatzem temporal responsable del manteniment i la manipulaci dinformaci verbal. Est format per un magatzem
fonolgic (que mant la informaci verbal durant un perode de temps dun
o dos segons) i un processador de control articulatori (que processa el material del magatzem fonolgic mitjanant la repetici subvocal). El bucle fonolgic interv en la prctica totalitat de les tasques relacionades amb el llenguatge, per la qual cosa s fonamental en laprenentatge de la lectura i escriptura,
ladquisici de vocabulari, laprenentatge didiomes, etc.
Agenda visuoespacial: processador analgic encarregat de lemmagatzematge
temporal i la manipulaci de la informaci visual i espacial. Est composta
per un sistema demmagatzematge de material visuoespacial i un mecanisme
de reps daquest material per a perllongar el temps demmagatzematge.
Aquest subsistema interv en lorientaci geogrfica, la localitzaci espacial
dels objectes, la planificaci de tasques espacials, la planificaci dactes motors, etc.
Executiu central: s el centre de control de tot el sistema de memria operativa. Planifica, organitza i controla el funcionament i les activitats que realitzen
els altres dos subsistemes.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
22
CC-BY-NC-ND PID_00216065
23
a) Memria prospectiva
Fa referncia a la memria de les activitats o plans dacci que han de ser dutes a
terme en un futur proper o lluny. Recordar que es t cita amb el metge el dilluns a les
deu, que a les vuit del vespre cal trucar a un familiar o que el dia 15 de juliol s laniversari del teu proms sn exemples daquest tipus de memria. La memria prospectiva implica el record del moment i la situaci concrets en els quals ha de dur-se a terme lactivitat, a ms del record de lactivitat en si. La quantitat dinformaci retinguda
s baixa i s molt vulnerable a loblit.
b) Memria retrospectiva
Es refereix al record daccions o esdeveniments que han succet en el passat.
Igual que la memria prospectiva, implica el record del moment i situaci concrets
en els quals es va produir el fet. La quantitat dinformaci recollida en la memria
retrospectiva s enorme, molt superior a la de la memria prospectiva, i a ms, s
menys vulnerable a loblit.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
24
Memria implcita
CC-BY-NC-ND PID_00216065
25
APRENENTATGE I MEMRIA
Memria immediata
Memria perceptiva
Memria i aprenentatge
explcit
Espacial
Episdica
Semntica
Procedimental
Memria a llarg
termini
Memria i aprenentatge
implcit
Priming
Aprenentatge
associatiu
Habituaci i
sensibilitzaci
CC-BY-NC-ND PID_00216065
26
noces). Per tant, laprenentatge episdic es refereix a la capacitat dadquisici dinformaci que t un origen especfic temporal o que queda relacionada amb circumstncies de la vida duna persona (memria autobiogrfica).
Laprenentatge semntic es refereix a la capacitat dadquisici de la informaci
que implica fets sobre el mn, sobre nosaltres mateixos i sobre el coneixement que
compartim amb una comunitat. Aquesta mena dinformaci s relativament independent del context temporal i espacial en el qual ha estat adquirida. Es tracta,
doncs, duna informaci que fa referncia al coneixement compartit amb uns altres. No sorganitza entorn dun perode temporal especfic i resulta menys susceptible a loblit que la informaci episdica. Les memries formades mitjanant
aquest tipus daprenentatge proporcionen una sensaci de coneixement ms que
un record conscient duna informaci especfica o duna vivncia.
Per la seva banda, la informaci episdica s altament dependent del context en
qu sha adquirit respecte al temps, lespai o les relacions amb altres persones. Les
memries formades mitjanant aquest tipus daprenentatge sn recordades duna
manera conscient, de tal forma que sembla que som capaos de tornar-les a experimentar. Es tracta dun tipus daprenentatge molt susceptible a loblit.
Va ser Endel Tulving lautor que, en 1972, va establir per primera vegada la distinci entre memria episdica i memria semntica, i a partir daquest moment
levidncia experimental de lexistncia daquests dos tipus de memria explcita
no ha fet ms que augmentar. En la taula segent queden resumides les principals
diferncies entre ambdues categories.
Taula 4. Diferncies entre memria semntica i episdica.
Memria semntica
Memria episdica
s vulnerable a loblit.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
27
EXERCICI
Des dun punt de vista clnic, hi ha diverses maneres danalitzar lafectaci de
tots dos sistemes de memria explcita amb preguntes quotidianes. A continuaci
sexposen una srie de preguntes emprades amb aquest fi. Intenteu indicar el sistema de memria responsable del seu emmagatzematge, tenint en compte les caracterstiques distintives de tots dos sistemes descrites prviament:
Qu s un altaveu?
On vas comprar el teu primer cotxe?
Quin s el teu nmero de telfon?
On vas comprar el teu telfon mbil?
Qui va inventar la impremta?
Quina pellcula van passar ahir a la nit a la televisi?
Com es diu el dictador que va governar Espanya?
Quants estats formen els Estats Units dAmrica?
Qu s una neurona?
Quan va ser lltima vegada que vas anar al cinema?
Com va ser el teu ltim dia de collegi a la primria?
I: Episdica / S: Semntica
Soluci: S, I, S, I, S, I, S, S, S, I, I.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
28
guda posseeix una organitzaci temporal. s un tipus de memria altament dependent del context i est molt influenciada per lestat emocional present en el
moment que va passar el fet. A causa daquesta exigncia de referncies espacials
i temporals, la informaci episdica s ms vulnerable a la interferncia i a loblit
que la informaci de carcter semntic. Laprenentatge episdic es produeix amb
una nica experincia, i la informaci adquirida a travs de diferents episodis
viscuts es pot anar descontextualitzant i generalitzant, donant lloc a coneixements semntics, els quals saniran enriquint progressivament amb experincies
posteriors.
Una gran quantitat de treballs dinvestigaci ha tractat de dilucidar si lactivaci
de lhipocamp s major quan una persona est aprenent o recordant informaci
episdica o semntica. Diversos estudis han trobat que hi ha una activaci selectiva
de lhipocamp quan la persona recorda experincies personals, per no quan es recorden esdeveniments pblics, amb una menor implicaci personal, en els quals
un coneixement general s suficient. Els casos de pacients amb amnsia tamb han
posat de manifest que un dany limitat a lhipocamp pot fer que la memria episdica es vegi alterada, mentre que la capacitat per a adquirir coneixements semntics
pot preservar-se.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
29
Laprenentatge i la integraci dinformaci semntica sol produir-se gradualment, ja que a partir de experincies concretes anem generant coneixement sobre
les constncies i regularitats sobre el mn que ens envolta.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
30
ten percebre i adaptar-nos al mitj duna manera molt efica i molt rpida. El fet
que laprenentatge associatiu es doni en tots els animals, des dels organismes ms
simples fins a nosaltres, els humans, posa de manifest la importncia que t.
Lhabituaci i la sensibilitzaci modifiquen la intensitat de la resposta davant
determinats estmuls, encara que en sentit oposat. Lhabituaci consisteix en la reducci de la magnitud de la resposta conductual davant un estmul, o conjunt destmuls, generalment innocus, que es repeteixen sovint en un perode de temps
breu. Per exemple, imagineu-vos que esteu a classe i salta lalarma dun cotxe al
carrer. En els primers moments, aquest fet us cridar latenci, per si es mant en
el temps, i el volum us permet seguir les explicacions del professor, deixareu de parar esment al so de lalarma i us centrareu a atendre el docent. Lhabituaci s
laprenentatge que fa que deixem desglaiar-nos quan sentim sorolls intensos amb
els quals ja estem familiaritzats. Per contra, la sensibilitzaci s el procs que provoca que la resposta a un estmul, normalment intens, nociu o que provoca por, sigui
ms intensa del normal, per haver-se presentat anteriorment un estmul que ha
causat un sobresalt inicial. Per exemple, vas caminant per un carrer fosc; de sobte
sents un soroll estrany i et sobresaltes perqu penses que pot haver-hi alg amagat
que pretn robar-te o fer-te mal; al final descobreixes que era un gat, per en sortir
del carrer una persona et toca lespatlla i et pregunta lhora. En aquest cas, el teu
sobresalt ser molt superior al normal, ja que la por que has passat en el carrer
davant el soroll provocat pel gat tha sensibilitzat.
Encara que en tots dos casos es tracta daprenentatges no associatius, hi ha grans
diferncies entre els dos processos. Lhabituaci s especfica tant dels estmuls que
lhan originat com de la resposta comportamental que sha vist reduda. En canvi,
la sensibilitzaci t un carcter inespecfic, s general a una gran varietat destmuls
i respostes. A ms, lhabituaci es produeix desprs de lexposici repetida a lestmul, mentre que la sensibilitzaci ocorre desprs de laparici nica dun estmul
amb un gran impacte emocional. Finalment, tots dos processos difereixen en la
durada, ja que lhabituaci pot perllongar-se en el temps i la sensibilitzaci, normalment, es limita a un curt perode temporal.
7.2. Priming
El priming s un tipus daprenentatge implcit que facilita el processament dun material especfic al qual hem estat exposats abans. s a dir, millora el rendiment en una
tasca, sigui en precisi, en velocitat o en tots dos, quan sha tingut una experincia
CC-BY-NC-ND PID_00216065
31
prvia amb estmuls relacionats dalguna manera amb els presentats en la tasca que
sha dexercir. Per tant, el priming facilita la detecci o identificaci destmuls iguals o
similars als anteriorment presentats, dnicament a causa daquesta presentaci prvia.
Aquest tipus daprenentatge es forma i sevoca automticament, sense que sigui
necessria la intervenci de processos conscients com en laprenentatge explcit. s
un aprenentatge molt efectiu i durador, que fa ms rpida i precisa la nostra percepci i comprensi de determinats estmuls. La percepci del nostre entorn i dels
estmuls que el componen fa que es generi una petjada mnsica daquest entorn i,
posteriorment, aquesta petjada s activada per estmuls iguals o similars als processaments, i aix fa que la informaci prvia sigui recuperada facilitant el processament tant dinformaci nova com de la ja familiar.
El priming perceptual reflecteix el processament previ dels aspectes perceptuals
de lestmul, i s fcilment observable en proves de memria indirectes, en les quals
el processament de la informaci est guiat per les propietats fsiques de lentorn i
no pel seu significat. Aquesta mena de proves solen consistir en la presentaci
duna srie destmuls duna determinada modalitat (paraules, dibuixos dobjectes,
fotografies de cares, etc.), per a desprs tornar a presentar aquests estmuls molt
breument, o fragments daquests estmuls, i comprovar la millora en leficcia del
subjecte en la detecci dels tems en aquesta segona exposici.
La tasca de Gollins (Gollins parcial picture task) s una de les proves paradigmtiques
emprades en lavaluaci del priming. Aquesta tasca consisteix a identificar objectes
quotidians representats en figures progressivament menys degradades (figura 4). La
primera figura que es mostra s la ms incompleta; si el subjecte no s capa didentificar lobjecte, es presenta la segent, i aix successivament, fins que aconsegueix
identificar-lo. Desprs duna tasca distractora, es torna a repetir la tasca. Aquesta vegada, el subjecte s capa didentificar les figures quan sn presentades molt ms incompletes que en la primera srie. A ms, aquesta millora saprecia fins i tot en pacients
amnsics, que no recorden explcitament haver realitzat la primera fase de la prova.
Un altre procediment paradigmtic en lestudi del priming perceptiu sn els tests
en els quals shan de completar paraules (de langls, word-stem completion test). Els
subjectes han de llegir una llista de paraules; posteriorment sels presenta una llista
amb noms les tres primeres lletres duna paraula, que han de completar. Aquestes
tres lletres poden formar diverses paraules diferents, per els subjectes presenten
una tendncia a completar-les amb una paraula de la llista llegida prviament. Per
exemple, les lletres C-A-S poden donar lloc a les paraules casa, casada o casella, per
si la paraula cascavell es trobava en la llista inicial, ser ms probable que les lletres
C-A-S siguin completades fins a formar la paraula cascavell.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
32
EXERCICI
Per exemplificar lefecte de priming us presentem una tasca clssica amb material verbal. Podeu fer lexercici vosaltres mateixos o aplicar-lo a alg.
Instruccions:
A continuaci llegirs una llista de paraules. La tasca consisteix simplement a llegir
aquesta llista:
Casa, rosa, abella, llibre, sof, ventall, telfon, truita, llapis, taula, os, timbre, finestra, guitarra, carpeta, ratol.
Ara completa les segents sllabes amb la primera paraula que et vingui al cap:
CC-BY-NC-ND PID_00216065
33
Ab
To
Em
La
Ca
Hu
Gu
Ra
Tu
Ca
Veu
Li
Ab
Sota
Ro
Et
CC-BY-NC-ND PID_00216065
34
CC-BY-NC-ND PID_00216065
35
En aquesta primera fase tamb hi ha lestmul neutre (EN, el so), que encara
no provoca la resposta de salivaci en el gos.
Segona fase: en aquesta fase es presentar de forma repetida lEN (so) seguit
immediatament desprs de lEI (menjar), amb la finalitat que el gos aprengui
aquesta associaci i lEN generi per si mateix la RI (salivaci). En aquesta fase,
la RI segueix mostrant-se com a resposta a lEI, per el gos comena a associar
lEN amb lEI, cosa que far que en la fase segent no sigui necessria la presncia de lEI per a generar la resposta.
T
ercera fase: en lltima fase del condicionament, el gos ha associat lEN (que
ara es denominar EC, ja que ja ha estat condicionat) amb el EI, i per tant lEC
provocar la RI, que passar a ser RC. Daquesta manera, davant la presncia
del so en absncia del menjar el gos produir la resposta de salivaci.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
36
Tercera fase:
Estmul condicionat (EC) Resposta condicionada (RC)
CC-BY-NC-ND PID_00216065
37
En humans, el condicionament clssic sha estudiat en una gran varietat de situacions de la vida diria, tant en lentorn personal, com en leducatiu o laboral.
En tots ells sha demostrat que s una tcnica de modificaci de conducta altament
efica, i que els nens sn molt susceptibles a aquest tipus daprenentatge.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
38
R
ecuperaci espontnia: si desprs del condicionament dun EC i la seva posterior extinci hi ha un perode de temps en el qual no es refora aquesta extinci, s probable que davant la nova aparici de lEC es torni a produir la
RC. Aquest procs s conegut com a recuperaci espontnia.
Generalitzaci: dos estmuls poden ser considerats similars i englobar-los dins
duna mateixa categoria, fins i tot tractant-se de dos estmuls molt diferents.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
39
CC-BY-NC-ND PID_00216065
40
E
stmul aversiu: s aquell que provoca unes conseqncies desagradables per
al subjecte.
Estmul senyal, desencadenant o elicitant: s aquell que provoca una resposta
innata, no apresa en el subjecte.
Estmul retroalimentador: s aquell que ha estat provocat com a conseqncia
duna resposta donada pel subjecte.
Estmul discriminatiu: s aquell que assenyala quan el refor est o no disponible.
Contigitat i contingncia
La contigitat i la contingncia sn dos conceptes clau en laprenentatge associatiu i que estan relacionats amb la presentaci temporal dels estmuls i les respostes que es desitgen condicionar. Sempre que dos estmuls es presenten junts en el
temps podem dir que entre ells hi ha contigitat. Per que es presentin alhora no
s suficient perqu es produeixi condicionament. Caldr que entre ells hi hagi contingncia. El concepte de contingncia fa referncia al fet que lEC ha de ser un bon
predictor de laparici de lEI (condicionament clssic excitatori) i de labsncia de
lEI (condicionament inhibitori).
La relaci de contingncia pot tenir diferents graus; s a dir, no s una relaci
de tot o res. Per exemple, no sempre que est ennuvolat plou, encara que la presncia de nvols sol ser un bon predictor de laparici de pluja. Per tant, la capacitat que t un EC per a predir la presncia dun EI dependr de la quantitat de vegades que lEC es presenti abans de lEI i del nombre de vegades que es presenti
sense ell (Rescorla, 1967). Aix, la contingncia entre dos estmuls ve determinada
per una equaci de probabilitat amb valors entre 1 i 1: s la diferncia entre la
probabilitat que lEC es presenti juntament amb lEI [p(EI/EC)] i la probabilitat que
lEI es presenti en absncia de lEC [p(EI/noEC)].
Contingncia = p(EI/EC) p(EI/noEC)
Segons el valor de la contingncia, el condicionament pot ser:
C
ondicionament clssic excitatori: valor positiu, s a dir, p(EI/EC) > p(EI/
noEC). En aquest cas la presncia de lEC prediu la presncia de lEI.
Condicionament clssic inhibitori: quan el valor s negatiu, s a dir, p(EI/EC)
< p(EI/noEC) lEC prediu labsncia de lEI.
Absncia de condicionament: amb valor igual a zero no es produeix condicionament, ja que no hi ha cap relaci de contingncia entre EC i EI.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
41
EC
EI
Temps
EC
EI
Interval
dempremta
Temps
CC-BY-NC-ND PID_00216065
42
C
ondicionament simultani: laparici de lEC i lEI coincideixen totalment
en el temps, apareixent i desapareixent tots dos alhora. Leficcia daquest procediment no s tan alta com en els dos casos anteriors.
EC
EI
Temps
Condicionament cap enrere: lEI es presenta abans que lEC, de manera que lEC
informa de la desaparici de lEI. Aquest procediment s molt til per al condicionament inhibitori, encara que tamb pot produir condicionament excitatori.
EC
EI
Temps
CC-BY-NC-ND PID_00216065
43
Thorndike va ser el primer investigador que es va centrar en lestudi del condicionament instrumental, per al qual empr les denominades caixes problema
ideades per ell mateix (figura 7). Les bestioles famolenques que hi introdua en podien sortir i accedir al menjar fent una acci determinada. Al principi no sabien
com es podien escapar, per quan senfrontaven a la caixa problema repetides vegades, el temps que necessitaven per a sortir-ne era cada vegada menor. Aix, la reducci daquest temps indicava que les bestioles havien aprs quines eren les conductes que havien de tenir per a aconseguir el menjar. Perqu la bestiola pogus
aprendre quines eren les accions ms eficaces, calia que adopts diferents conductes
per a comprovar quina delles li permetia resoldre el problema. Lexecuci de moltes conductes resulta inefica, per alguna s encertada, de manera que aquesta s
la que es perpetua i no les altres.
Figura 7. Representaci grfica de la caixa problema de Thorndike.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
44
qual cosa fa que la taxa de pressi de la palanca sigui molt ms elevada que si no
hi hagus la recompensa del menjar. Aix, el menjar actuaria com un reforador de
la conducta de pressionar la palanca. Una vegada la bestiola ha aprs aquesta associaci entre la resposta de pressionar la palanca i lobtenci dun reforador (menjar), s possible modificar la seva conducta. Per exemple, si de forma sostinguda no
es torna a presentar el reforador, la taxa de resposta de pressi de la palanca es
veur reduda i arribar fins a la mateixa eliminaci o extinci de la conducta. En
general, el condicionament instrumental permet augmentar la probabilitat que sorgeixi una determinada resposta quan va seguida dun reforador, o disminuir-la si
selimina el reforador o si va seguida dun cstig, tal com veurem en apartats posteriors.
En lenlla segent podeu veure un vdeo que illustra els experiments duts a
terme per Skinner. http://www.youtube.com/watch?nr=1&v=SUwCgFSb6Nk
CC-BY-NC-ND PID_00216065
45
Contigitat i contingncia
Els principis de contigitat i contingncia en el condicionament operant sn
determinants a lhora dexplicar per qu dos successos queden associats. Igual que
en el condicionament clssic, la contiguitat temporal entre lexecuci duna conducta i la presncia dun reforador no s una condici suficient, ni necessria, perqu es produeixi aprenentatge, sin que s necessria una relaci causal entre tots
dos. Per tant, el que s realment important en ladquisici del condicionament instrumental s la relaci de contingncia. Aquest fet queda patent en les situacions
en qu hi ha un temps de demora entre la conducta i la recompensa; encara que
desprs de realitzar una acci determinada (menjar-nos el menjar que els nostres
pares ens han preparat) no sens proporcioni la recompensa de manera immediata
(anar a jugar al parc), sin amb una demora (no anirem al parc fins a les sis de la
tarda) som capaos daprendre la relaci entre la nostra conducta i el reforador. s
habitual que els temps de demora llargs facin que el condicionament sigui ms difcil daconseguir, per la qual cosa en els primers assajos s recomanable que el
temps de demora sigui tan breu com sigui possible.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
46
CC-BY-NC-ND PID_00216065
47
C
stig negatiu (o entrenament domissi): en aquest cas hi ha una relaci de
contingncia negativa entre una conducta i un estmul apetitiu, de manera que si
es produeix la conducta, es retira un estmul agradable. Com en el cas del cstig
positiu, lentrenament domissi fa que la probabilitat de la resposta disminueixi.
Resposta Retirada destmul apetitiu
No resposta Manteniment destmul apetitiu
Tant en el cstig positiu com en el negatiu hi ha factors que naugmenten leficcia, com la intensitat alta de lestmul, la contigitat temporal resposta-estmul, lexistncia dalternatives o un programa de cstig continu. Tamb han de tenir-se en
compte els possibles efectes secundaris que poden sorgir amb laplicaci de cstig,
entre els quals es troben laparici de determinades reaccions emocionals i conductuals negatives, com la por, lenuig o conductes agressives, i la supressi daltres conductes diferents de les que es castiga. En general, es considera que el cstig no s una
bona opci per a eliminar una conducta indesitjable, especialment si hi ha tcniques
basades en lestimulaci apetitiva que permeten obtenir els mateixos resultats.
s important veure clar el concepte dels termes positiu i negatiu, ja que no fan
referncia a valoracions, sin al tipus de contingncia que hi ha entre una resposta
donada i lestmul associat a ella. A ms, s fonamental saber que tot reforament
far que la probabilitat de la conducta augmenti, mentre que el cstig produir una
disminuci de la resposta.
En la taula segent es poden veure resumits els quatre procediments del condicionament instrumental:
Taula 5. Procediments del condicionament instrumental.
Conseqncia
Correlaci
resposta-conseqncia
Apetitiva
Aversiva
Positiva
Reforament positiu
Cstig positiu
Negativa
Programes de reforament
Hi ha diferents programes de reforament que difereixen en els criteris que determinen quan una conducta anir seguida dun reforador o no. Aquests criteris
CC-BY-NC-ND PID_00216065
48
CC-BY-NC-ND PID_00216065
49
CC-BY-NC-ND PID_00216065
50
en un mirall. Al principi es cometen molts errors, per progressivament aprenem el control visual dels moviments manuals a travs del mirall. Mitjanant
la repetici, el nombre derrors en una execuci normal es va reduint progressivament. Sha comprovat que participants amb Alzheimer no sn capaos de recordar la tasca ni tan sols les instruccions per a fer-la, per la millora en les habilitats dexecuci es mantenen a llarg termini.
Tasques descriptura en mirall: Similar a la tasca anterior, per lobjectiu de
lactivitat consisteix en lescriptura de paraules, i lnic feedback rebut sobre
lexecuci s el reflex de les lletres que es van escrivint en un mirall, les quals
es mostren girades. Igual que en la tasca anterior, les habilitats dexecuci van
millorant progressivament.
Tasca de persecuci rotatria: En aquest cas, la tasca es compon dun plat giradiscos, amb un punt de metall, i una vareta metllica. Lobjectiu consisteix a intentar situar la vareta de metall en el punt durant tanta estona com sigui possible,
tenint en compte que la pea giratria fa un moviment circular que cal seguir.
Figura 10. Figura illustrativa de la tasca de persecuci rotatria.
8. Memria de treball
La memria de treball constitueix una forma particular de memria explcita, i
per tant conscient, per que no sengloba dins la memria a llarg termini. La me-
CC-BY-NC-ND PID_00216065
51
mria de treball, tamb denominada memria operativa, es defineix com el manteniment temporal i la manipulaci dinformaci recentment percebuda o recuperada de la memria a llarg termini quan ja no est disponible per als sentits, per
que s necessria per a dirigir la nostra conducta encaminada a la consecuci dun
objectiu. Aquest manteniment i manipulaci s fonamental per a dur a terme processos cognitius complexos, com sn la resoluci de problemes, la planificaci de
tasques, el raonament o la presa de decisions. Per tant, la memria de treball constitueix un sistema de control cognitiu i de processament executiu que t com a fi
guiar adequadament el nostre comportament. A ms, la memria de treball est
estretament relacionada amb altres processos cognitius i forma part de les denominades funcions executives.
Al llarg dels anys shan anat desenvolupant diferents models terics sobre la memria de treball. Un dels que han tingut ms rellevncia en la neurocincia cognitiva
s el model proposat per Alan Baddeley i Graham Hitch en 1974 (descrit en un apartat anterior), autors que van proposar lexistncia daquest tipus de memria, ja que
la concepci de memria a curt termini que es tenia no era capa dexplicar la conducta dels humans en moltes tasques mnsiques. Malgrat les diferents teories sobre
aquest tipus de memria, els diferents autors estan dacord en moltes de les propietats
de la memria de treball. Una de les qestions compartides ms rellevants s el fet de
considerar que la funci principal de la memria de treball s el manteniment i manipulaci de la informaci en estat actiu durant un determinat perode de temps. A
ms, hi ha acord a considerar que la seva capacitat s limitada, tant en temps (passats
uns segons la informaci ha de ser actualitzada i no pot mantenir-se durant ms duns
minuts) com en amplitud demmagatzematge (entorn de set unitats dinformaci).
La memria de treball ha estat mpliament estudiada en el seu vessant verbal a
causa de la importncia que posseeix per a la comprensi i producci del llenguatge, capacitat tan rellevant per a lsser hum, encara que el material estimular amb
el qual opera la memria de treball pot pertnyer a qualsevol modalitat (visual, auditiva, etc.).
Exercici
Per exemplificar com funciona la memria de treball amb material verbal exposem la segent tasca.
Instruccions: A continuaci dir una paraula, la tasca consisteix a lletrejar inversament les lletres de la paraula:
CC-BY-NC-ND PID_00216065
52
CASA: A-S-A-C
MENJAR: R-A-J-N-E-M
PASTS: S--T-S-A-P
COLLEGI: I-G-E-L-L-O-C
Noteu que per a fer correctament aquesta tasca, no nhi ha prou amb retenir la
paraula que sha de lletrejar (memria a curt termini), sin que tamb cal manipular la informaci mentalment amb la finalitat de lletrejar la paraula en ordre invers.
Exercici
Per a analitzar la manera com podem valorar la memria operativa visual, un
exemple clssic s la reproducci de seqncies de moviments inversos als realitzats
per un avaluador.
Instruccions: A continuaci tocar alguns dels quadrats segents. La tasca s que haurs de repetir els moviments en ordre invers als que jo hagi fet. La numeraci de les galledes es mostra amb finalitats didctiques i per a exemplificar lexercici, per a valorar aquest
sistema de memria no shan de veure aquests nmeros, ja que la informaci podria ser
codificada a partir de la informaci verbal administrada, s a dir, els nmeros.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
53
9.Bibliografia
Bibliografia recomanada
Baddeley, A. (1998). Memoria humana. Teora y prctica. Madrid: McGraw-Hill.
Ormrod, J. I. (2005). Aprendizaje humano (4 edici). Madrid: Pearson.
Pou, J. I. (2008). Aprendices y maestros: la psicologa cognitiva del aprendizaje. Madrid: Alianza.
Referncies bibliogrfiques
Atkinson, R. C., i Shiffrin, R. M. (1968). Human memory. A proposed system and its control processes. Dins K. W. Spence i J. T. Spence (eds.), The psychology of learning and motiva- tion, vol.
2 (pgs. 89-195). New York: Academic Press.
Baddeley, A. D., i Hitch, G. (1974). Working memory. Dins G. A. Bower (De.), Advances on Liarning and Motivation, vol. 8 (pgs. 47-90). New York: Academic Press.
Craik, F. I. M. i Lockhart, R. S. (1972). Levels of processing: a framework for memory research.
Journal of Verbal Learning and Verbal behavior, 11, 671-684.
Gonzlez Rodrguez, B. i Muoz Marrn, I. (2008). Estimulacin de la memoria en personas mayores. Madrid: Editorial Sntesis.
Muoz Marrn, I. i Gonzlez Rodrguez, B. (208). Estimulacin cognitiva y rehabilitacin neuropsicolgica de la memoria. Dins Muoz Marrn, I. (ed.) (2009). Estimulacin cognitiva y rehabilitacin neuropsicolgica. Barcelona: Editorial UOC.
Pavlov, I. P. (1927). Conditioned reflexes (translated by G.V. Anrep). Londres: Oxford University Press.
Rescorla, R. A. (1967). Pavlovian conditioning and its proper control procedures. Psychological
Review, 74, 71-80.
Skinner, B. F. (1938). The behavior of organisms: an experimental analysis. Oxford, England:
Appleton-Century.
Thorndike, I. L. (1911). Animal Intelligence. Experimental Studies. Oxford, England: Macmillan.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
54
Glossari
Aprenentatge no associatiu: aprenentatge que es produeix per la simple exposici
a estmuls, sense que operi cap procs associatiu entre els mateixos estmuls o
entre les accions i les seves conseqncies.
Cstig negatiu (o entrenament domissi): situaci en la qual hi ha una relaci
de contingncia negativa entre una conducta i un estmul apetitiu, de manera
que si es produeix la conducta, es retira un estmul agradable.
Cstig positiu (o simplement cstig): el cstig fa que la probabilitat de la conducta disminueixi, i fins i tot desaparegui, ja que lexecuci de la conducta comporta que sorgeixi un estmul aversiu. La relaci de contingncia en aquest cas
tamb s positiva, ja que davant la conducta sorgeix lestmul aversiu i en la seva
absncia lestmul indesitjat no.
Condicionament clssic: aprenentatge associatiu mitjanant el qual lassociaci
entre un estmul neutre i un estmul incondicionat fa que el primer provoqui la
resposta generada espontniament pel segon, desprs de la presentaci conjunta repetida de tots dos.
Condicionament instrumental: aprenentatge associatiu en el qual la conseqncia duna resposta donada pel subjecte determina la probabilitat que aquesta
resposta torni a produir-se.
Discriminaci: tendncia a respondre de manera diferent a estmuls considerats
diferents.
Efecte de posici serial: fenmen pel qual recordem amb ms facilitat els primers
i els ltims elements dun contingut determinat, que els que es presenten en
posicions intermdies.
Estmul apetitiu: aquell que provoca unes conseqncies agradables per al subjecte.
Estmul aversiu: aquell que provoca unes conseqncies desagradables per al subjecte.
Estmul condicionat (EC): estmul que no provoca per si mateix cap reacci en
lindividu, per que s capa de provocar una resposta per la seva associaci amb
un estmul incondicionat.
Estmul discriminatiu: aquell que assenyala quan el refor est disponible o no.
Estmul incondicionat (EI): estmul capa de provocar una resposta determinada
en el subjecte per si mateix.
Estmul neutre: estmul que no provoca per si mateix cap reacci en lindividu.
Estmul retroalimentador: aquell que ha estat provocat com a conseqncia duna
resposta donada pel subjecte.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
55
Estmul senyal, desencadenant o elicitant: aquell que provoca una resposta innata, no apresa en el subjecte.
Extinci: reducci o eliminaci de la resposta condicionada desprs de la presentaci allada de lEC sense lEI.
Generalitzaci: tendncia a respondre de la mateixa manera davant estmuls considerats similars.
Habituaci: aprenentatge no associatiu consistent en la reducci de la magnitud
de la resposta conductual davant un estmul, o conjunt destmuls, generalment
innocus, que es repeteixen sovint en un breu perode de temps.
Interferncia proactiva: dificultat en ladquisici dun nou aprenentatge a causa
de la presncia dun aprenentatge anterior.
Interferncia retroactiva: oblit o dificultat daccs a una informaci prviament
adquirida degut a un nou aprenentatge.
Memria a curt termini (MCP): sistema de memria transitori amb una capacitat
limitada i una permanncia de la informaci breu. En la MCP, la informaci s
analitzada, interpretada i organitzada per al seu posterior emmagatzematge en
la memria a llarg termini.
Memria a llarg termini (MLP): dipsit permanent dinformaci, de capacitat
illimitada i llarga durada. La MLP es divideix en dos grans subsistemes: memria declarativa i memria procedimental o no declarativa.
Memria declarativa: magatzem de coneixement general i personal, format per
continguts adquirits de manera conscient que poden ser representats amb paraules i que sn fcilment expressats i avaluats en humans mitjanant el llenguatge. La memria declarativa es divideix en memria semntica i memria
episdica.
Memria episdica: continguts subjectes a parmetres espaciotemporals, com ara
esdeveniments, successos o episodis.
Memria explcita: emmagatzematge i/o recuperaci conscient de la informaci.
La caracterstica fonamental de la memria explcita s el seu carcter voluntari
i conscient.
Memria implcita: emmagatzematge i/o recuperaci no intencional o inconscient
de la informaci. s un tipus de memria independent de la voluntat i de la
conscincia del subjecte en totes les seves fases.
Memria operativa: magatzem dinmic dinformaci capa de retenir i operar
activament amb informaci rellevant per a la resoluci duna tasca o problema.
Memria procedimental: recull i emmagatzema informaci relacionada amb procediments i habilitats motores i repertoris conductuals.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
56
CC-BY-NC-ND PID_00216065
57
Preguntes d'autoavaluaci
1.Lefecte de primacia fa referncia al fet que recordem amb ms facilitat els primers elements dun contingut determinat que aquells que
ocupen posicions finals i intermdies.
VF
2.Explica breument en qu consisteixen i quins sn les principals diferncies de la memria semntica i la memria episdica.
3.Segons el model de memria operativa de Baddeley i Hitch (1974), el
component del bucle fonolgic de la memria operativa s el centre
de control de tot el sistema de memria operativa. Planifica, organitza i controla el funcionament i les activitats que realitzen els altres
dos subsistemes.
VF
4.En la memria implcita, lemmagatzematge i/o recuperaci de la informaci es realitza de manera no intencional o inconscient.
VF
VF
CC-BY-NC-ND PID_00216065
58
VF
VF
VF
Respostes dautoavaluaci
1.V
2.
Memria semntica
Continguts conceptuals i la seva relaci
Coneixements generals amb validesa
independent del succs en qu sutilitzin
Organitzaci de continguts segons criteris
conceptuals
Pot manejar informaci que no sha aprs
explcitament, per que es troba implcita en els
seus continguts
Baixa vulnerabilitat a loblit
Memria episdica
Continguts desdeveniments, successos
o episodis
Organitzaci de continguts segons
criteris espaciotemporals
Esdeveniments codificats explcitament
Alta vulnerabilitat a loblit
3.F
4.V
5.Lhabituaci i la sensibilitzaci constitueixen els tipus daprenentatge ms
bsics, per resulten de vital importncia, ja que ens permeten percebre i
adaptar-nos al mitj duna manera molt efica i molt rpida. Lhabituaci i
CC-BY-NC-ND PID_00216065
59
60
CC-BY-NC-ND PID_00216065
CC-BY-NC-ND PID_00216065
61
Estmul retroalimentador: s aquell que ha estat provocat com a conseqncia duna resposta realitzada pel subjecte.
Estmul discriminatiu: s aquell que assenyala quan el refor est disponible
o no.
11.F
12.En el condicionament dempremta lEC es presenta abans que lEI, i una vegada que lEC ha desaparegut, sorgeix lEI, de manera que tots dos estmuls
no coincideixen en el temps. El temps que transcorre entre la desaparici de
lEC i laparici de lEI es denomina interval dempremta. El condicionament de demora i el dempremta sn els ms eficaos, i el primer s una
mica ms efectiu, ja que com ms gran sigui linterval dempremta, ms baixa ser la intensitat del condicionament.
13. V
EC
EI
Interval
dempremta
Temps
CC-BY-NC-ND PID_00216065
63
Captol II
Objectius
Els objectius daquest captol sn els segents:
1.Distingir els sistemes neurals responsables de la memria implcita i explcita.
2.Conixer el substrat neural dels processos daprenentatge no associatiu i del
priming.
3.Conixer el substrat neural dels processos del condicionament clssic i el condicionament instrumental.
4.
Aprendre els processos neurobiolgics involucrats en la memria procedimental i la formaci dhbits.
5.Aprendre el paper del lbul temporal medial en la formaci de nous records.
6.Conixer els diferents sistemes neuroanatmics implicats en la memria episdica i semntica.
7.Estudiar la implicaci de lescora prefrontal en la dimensi temporal de la
memria.
1.Introducci
La investigaci de laprenentatge i la memria des de la neurocincia cognitiva
ha revelat lexistncia de mltiples sistemes, els quals es poden dividir en relaci a
categories funcionals (per exemple, declarativa enfront de procedimental), pel que
respecte a la seva seu neural (dependent o no dependent de lhipocamp) o mitjanant ladopci de criteris temporals (immediata, a curt termini i a llarg termini).
En lactualitat sabem que diferents regions cerebrals tenen un paper diferencial
en diferents tipus de memria i aprenentatge, i en diferents estadis del procs. Per
exemple, el sistema neural del lbul temporal medial compost per lescora entorrinal, perirrinal, parahipocmpica i hipocamp s crtic per a la codificaci i la con-
Figura 1. Classificaci integradora de laprenentatge i la memria, i les principals rees cerebrals implicades en aquests processos
CC-BY-NC-ND PID_00216065
64
Fonaments de laprenentatge i del llenguatge
CC-BY-NC-ND PID_00216065
65
solidaci de la informaci accessible a la conscincia i que, per tant, es pot explicitar. Tanmateix, no s en aquest sistema on semmagatzema permanentment
laprenentatge i tampoc no sembla que sigui necessari per a la codificaci i consolidaci dun altre tipus de memries, com, per exemple, el coneixement que tenim
de com es condueix un cotxe.
Tal com hem comentat en captols anteriors, s possible dividir els sistemes
daprenentatge i memria tenint en compte diferents perspectives, les quals hem
intentat conjuminar en una nica classificaci integradora. En la figura 1 podeu
veure les principals rees cerebrals implicades en els diferents aprenentatges i memries.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
66
expulsa lexcs daigua marina) per un senzill circuit que implica neurones sensorials que intervenen en el procs destimulaci del sif i connecten amb interneurones que fan destaci de pas per a conduir la informaci sensitiva fins a les motoneurones que controlen el moviment de la brnquia. Una breu estimulaci tctil
del sif provoca la retracci reflexa de la brnquia. Si es presenta repetidament el
mateix estmul, la resposta de retirada de la brnquia disminueix i es produeix habituaci.
Figura 2. Representaci grfica de lAplysia californica i el reflex de retirada de la brnquia.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
67
poden perllongar en el temps durant uns quants minuts i fins i tot durant diversos dies i setmanes.
Els mecanismes fisiolgics de lhabituaci i sensibilitzaci en lAplysia van ser
estudiats per Eric Kandel (premi Nobel de Fisiologia o Medicina lany 2000, al costat dArvid Carlsson i Paul Greengard). Duna banda, lhabituaci sassocia amb una
depressi de lactivitat presinptica, i implica una reducci en lalliberament de
neurotransmissors. Una breu estimulaci de les neurones sensitives del sif en
lAplysia produeix potencials postsinptics excitatoris en les interneurones i motoneurones que controlen lactivitat muscular de la brnquia, ocasionant-ne la contracci. Amb lestimulaci repetida del sif es redueix lentrada de Ca 2+ en els terminals presinptics de les neurones sensorials. Ats que el Ca 2+ actua com a senyal
per desencadenar el procs dexocitosi, la disminuci de la concentraci intracellular
de Ca 2+ produeix un decrement en lalliberament de neurotransmissor, fet que explicaria la reducci en la resposta de retirada de la brnquia (figura 3).
Figura 3. Representaci grfica del procs fisiolgic dhabituaci.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
68
1.La facilitaci heterosinptica implica, duna banda, un augment de la fora sinptica o enfortiment
sinptic (facilitaci) i, de laltra, que laugment en la resposta a lexcitaci duna via depn de lestimulaci duna via diferent (heterosinptica).
CC-BY-NC-ND PID_00216065
69
Els investigadors Craig Bailey i Mary Chen van demostrar que tant lhabituaci
com la sensibilitzaci es troben associats amb canvis en la densitat sinptica. Lhabituaci a llarg termini es relaciona amb disminuci del nombre de contactes sinptics entre les cllules sensorials i les motoneurones, fet que demostra que la
depressi o absncia de la funci sinptica pot determinar una perduda selectiva de
sinapsi. Per contra, la sensibilitzaci a llarg termini es veu relacionada amb un increment del nombre de sinapsi. Aix suggereix que augments en la resposta a lestimulaci sinptica poden estar determinats per una major densitat de contactes
sinptics.
En els segents enllaos sexpliquen amb detall lestudi de laprenentatge i la
memria amb lAplysia i un exemple daprenentatge no associatiu (habituaci) en
rosegadors.
http://www.youtube.com/watch?v=-vOwOXysTDs
http://go.owu.edu/~deswartz/videos/habituation.mov
CC-BY-NC-ND PID_00216065
70
CC-BY-NC-ND PID_00216065
71
CC-BY-NC-ND PID_00216065
72
CC-BY-NC-ND PID_00216065
73
CC-BY-NC-ND PID_00216065
74
Lhipocamp s lestructura cerebral ms directament relacionada amb laprenentatge i la memria explcita. Aquesta estructura, localitzada en el pol temporal medial, t un paper determinant en ladquisici de nova informaci, interv tant en
la codificaci com en la consolidaci de nous continguts i possibilita la transferncia daquest material de la memria a curt termini a la memria a llarg termini. Per
tant, sense la intervenci de lhipocamp, lemmagatzematge a llarg termini de la
informaci s improbable. Cal recordar que, com hem assenyalat a linici del captol, lhipocamp no funciona alladament, sin que forma part del sistema neural
del lbul temporal medial compost per lescora entorrinal, perirrinal, parahipocmpica i lhipocamp. En les figures 5 i 6 veureu dues illustracions de les estructures implicades en laprenentatge i la memria explcita en diferents talls cerebrals.
Figures 5 i 6. Estructures cerebrals implicades en laprenentatge i la memria explcita.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
75
rees
dassociaci
cortical
Crtex
parahipocmpic
Crtex
perirrinal
Hipocamp CA3
Cossos mamilars
de lhipotlam
Crtex
entorrinal
Hipocamp CA1
Tlam
Subcul
rees dassociaci
cortical
Una vegada que el procs de codificaci dut a terme per lhipocamp ha finalitzat, la informaci s enviada de nou a lescora cerebral. El camp CA1 de lhipocamp i el subicle sn les principals estructures encarregades de generar aquestes
eferncies. Duna banda, envien la informaci a lescora a travs de lescora entorrinal, des don es dirigeix, en un viatge de tornada, a lescora parahipocmpica
i lescora perirrinal, i finalitza a les rees dassociaci polimodal de lescora cerebral en les quals es va originar el procs. A ms, des de la formaci hipocmpica
tamb senvia informaci, a travs del frnix, als cossos mamillars de lhipotlem.
Posteriorment, la informaci s remesa al tlem posterior, des don viatja a les re-
CC-BY-NC-ND PID_00216065
76
CC-BY-NC-ND PID_00216065
77
ques que implicaven destreses manuals, perceptives o cognitives. Al marge dels seus
problemes de memria, altres funcions cognitives com la intelligncia, percepci,
motivaci o personalitat quedaren intactes.
Com a resultat daquesta avaluaci i la comparaci amb altres pacients amb lesions similars, es van poder establir un certs principis bsics de lorganitzaci de la
memria.
Primer, la memria s una funci cerebral sustentada per circuits cerebrals diferents dels implicats en processos cognitius com la percepci, la motivaci o
la personalitat.
Segon, la informaci pot ser mantinguda en una memria a curt termini
abans de convertir-se en una memria a llarg termini.
Tercer, el lbul temporal medial no s el repositori ltim de les memries a
llarg termini.
Finalment, sarribaria a dissociar una memria per a fets i successos (memria
declarativa) duna memria per a hbits i destreses (memria implcita), independent de la funci del lbul temporal medial.
En un intent desclarir el substrat neuroanatmic especfic de la memria es van
comenar a fer importants esforos en laboratori per trobar un model animal apropiat que pogus explicar lamnsia en humans. Tradicionalment, es considerava que
el responsable de les alteracions mnsiques era lhipocamp, per a partir de casos
com el dH. M. es va observar que les lesions limitades a lhipocamp nicament
afectaven lemmagatzematge de records nous a llarg termini. Daix es va deduir
que lhipocamp t un paper fonamental en lemmagatzematge inicial de la memria
a llarg termini, per que aquesta implicaci s temporal i que es produeix a linici
daprenentatge, ja que lemmagatzematge de la informaci es transfereix posteriorment a altres regions corticals. Aix, els pacients amb una lesi hipocmpica poden,
en general, recordar o aprendre fets recents, encara que sn incapaos de formar
noves memries a llarg termini. Per tant, sembla que el problema s que no sn
capaos de transferir la informaci des dels sistemes de memria a curt termini als
sistemes mnsics a llarg termini, i aix afecta la consolidaci de la memria. Per
aquest motiu, els records que han estat emmagatzemats abans no es perden quan
hi ha una lesi hipocmpica, s a dir, no es produeix amnsia retrgrada, la qual
cosa posa de manifest que lhipocamp no s un magatzem permanent dinformaci.
Avui dia sembla haver-hi un acord entre la comunitat cientfica sobre les estructures necessries per a la formaci de la memria explcita a llarg termini, que abas-
CC-BY-NC-ND PID_00216065
78
ten la formaci hipocmpica (que inclou el gir dentat, el subicle, la fmbria o frnix
i lhipocamp prpiament dit) i el gir parahipocmpic (format per lescora entorrinal, lescora perirrinal i lescora parahipocmpica) (figura 8).
Pel que fa al paper que t lescora cerebral en el procs daprenentatge, s fonamental conixer que els records sorgeixen de lactivitat de xarxes neuronals mpliament distribudes per tota lescora cerebral. Aquestes xarxes formen les denominades empremtes mnsiques, i es formen per lestimulaci conjunta de diferents
neurones a partir dun mateix esdeveniment (seguint el principi dHebb), de manera que queden interconnectades a travs de sinapsi formant una xarxa. Aix, una
neurona, o un grup de neurones, pot formar part de diferents xarxes neuronals i,
per tant, pot estar implicada en diferents records, la qual cosa facilita que siguem
capaos de canviar dun record a un altre gilment, sigui de manera conscient o
inconscient.
Per tant, encara que s en el lbul temporal medial on es duen a terme els processos de transferncia de la informaci per al posterior emmagatzematge a llarg
termini, s en lescora cerebral on es produeix lemmagatzematge permanent.
Aquesta transferncia dinformaci es fa de manera relativament lenta, la qual cosa
permet que les dades noves sassimilin amb la informaci ja existent.
Com que les rees dassociaci corticals sn els magatzems de la memria explcita a llarg termini, una lesi en aquestes rees pot produir una alteraci del coneixement explcit adquirit abans del dany. Per aquest motiu, els pacients amb dany
en les rees dassociaci solen presentar dificultats a lhora de reconixer objectes
quotidians, llocs familiars o rostres de persones conegudes, entre altres alteracions.
En aquest punt, s important assenyalar les diverses funcions en les quals se centren les diferents regions de lescora cerebral i la seva relaci amb els processos
mnsics. Lescora posterior o postrolndica es troba principalment implicada en el
processament perceptiu, i t un paper determinant en lemmagatzematge dels records que sadquireixen per qualsevol dels nostres sentits. Per la seva banda, lescora frontal o prerolndica t, entre altres funcions, com sn el processament i representaci de les accions motores, el raonament i la producci del llenguatge.
Lescora temporal (excloent les regions medials estudiades anteriorment) sembla
que s determinant en el manteniment de la memria a llarg termini, ja que les lesions en aquesta zona es manifesten amb amnsia retrgrada. Aix mateix hi ha una
especialitzaci hemisfrica: lhemisferi dret est ms relacionat amb material no verbal i lesquerre amb material de carcter verbal. A ms de la seva implicaci en lemmagatzematge del coneixement semntic, lescora parietal, sobretot de lhemisferi
dret, sembla estar implicat en el record de la disposici espacial dobjectes i persones.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
79
CC-BY-NC-ND PID_00216065
80
Pel que fa al lbul frontal, lrea ms estudiada i ms ben coneguda funcionalment s lescora prefrontal, la qual est especialitzada en el manteniment temporal de la informaci explcita al llarg del procs destabliment i consolidaci de la
memria, aix com en la discriminaci i organitzaci temporal dels records. Els pacients amb patologia prefrontal no mostren una sndrome amnsica clssica, sin
que presenten una dificultat o incapacitat per manejar temporalment els records
duna manera efica, per ordenar-los cronolgicament i per recordar com i quan
van adquirir una determinada informaci (amnsia de la font). Una altra de les implicacions daquestes lesions s la dificultat que poden tenir aquests pacients a lhora de realitzar tasques o activitats que impliquin una seqncia de respostes en un
ordre determinat. A ms, lescora prefrontal resulta crucial per a la memria de
treball, la qual estudiarem en apartats posteriors del present captol.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
81
En un altre estudi dedicat a conixer les rees especfiques de lescora implicades en una determinada informaci semntica es va trobar que s lescora occipital
lateral dreta lencarregada del processament de la informaci de les parts del cos.
Aquesta rea es mostrava ms activada quan els subjectes veien o dibuixaven parts
del cos que quan els estmuls eren objectes inanimats o parts daquests. Aquesta
especialitzaci funcional implica que hi ha una mplia xarxa cortical que participa
en el processament de la informaci que adquirim al llarg de la vida.
A ms, el grup de Nancy Kanwisher ha identificat una rea en lescora temporal
ventral (el gir fusiforme) que sactiva amb el processament de cares, que s precisament lrea que tenen danyada els pacients que pateixen prosopagnsia. La prosopagnsia comporta una impossibilitat per al reconeixement de rostres, tant del propi com del dels altres. Per aix, sol ser causa de la falta de reconeixement de les
persones que coneixem.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
82
Lhipocamp, per la seva banda, t un paper essencial en el procs daprenentatge semntic, ja que permet la integraci de la informaci emmagatzemada en diferents xarxes semntiques, la qual cosa permet que el coneixement que es va adquirint al llarg de diferents experincies pugui ser emprat tant per a solucionar
problemes nous com per a afrontar noves situacions. En conclusi, sembla que
lescora cerebral pot intervenir en ladquisici del coneixement semntic, mentre
que lhipocamp duu a terme un processament addicional que contribueix a la construcci de xarxes de memria cortical, establint relacions entre les diferents empremtes mnsiques dacord amb les seves caracterstiques comunes. Per tant, s
possible lexistncia de memria semntica sense la intervenci de lhipocamp, fet
que sha pogut constatar en persones amb greus amnsies degudes a lesions hipocmpiques que sn capaces dadquirir alguns coneixements semntics.
4. Memria de treball
La implicaci cerebral en la memria de treball s molt extensa, ja que aquesta
funci compromet diferents rees cerebrals, tant anteriors com posteriors. Sembla
cada vegada ms clar que sn les regions posteriors les que sencarreguen del manteniment temporal de la informaci, mentre que la manipulaci de la memria de
treball s duta a terme per rees anteriors. A ms de linters suscitat pel coneixement del substrat neural en funci del tipus de procs dut a terme (manteniment
o manipulaci), el coneixement de les rees cerebrals implicades en la memria de
treball segons el tipus dinformaci ha constitut una important font dinvestigaci.
Amb lobjectiu de facilitar la comprensi al lector, en el present apartat es tracta de
forma separada la implicaci de les rees anteriors i posteriors del cervell, i dins de
les segones, saborda de manera diferenciada la memria de treball verbal
i visual.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
83
Imatge creada a partir del programari lliure: Brain Voyager (Brain Voyager Tutor):
http://www.brainvoyager.com/products/braintutor.html.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
84
CC-BY-NC-ND PID_00216065
85
Figura 12. rea temporal inferior esquerra (rea 20 de Brodmann), que sustenta la memria de treball
en el camp grafmic.
Imatge creada a partir del programari lliure: Brain Voyager (Brain Voyager Tutor):
http://www.brainvoyager.com/products/braintutor.html
CC-BY-NC-ND PID_00216065
86
Imatge creada a partir del programari lliure: Brain Voyager (Brain Voyager Tutor):
http://www.brainvoyager.com/products/braintutor.html
CC-BY-NC-ND PID_00216065
87
etal inferior), quan el material s de carcter visual, el camp ocular frontal duu a
terme les funcions de manipulaci, mentre que el solc intraparietal (rea posterior)
s subjacent al manteniment de la informaci espacial.
Finalment, s important assenyalar que la memria de treball daltres modalitats
sensorials tendeix a implicar lescora prefrontal dorsolateral i les regions sensorials
unimodals que sustenten el processament de la informaci de cada modalitat, com,
per exemple, lescora auditiva en el cas de laudici o lescora somatosensorial en
el cas del tacte.
5.Bibliografia
Bailey, CH., Chen, M. Morphological basis of long-term habituation and sensitization in Aplysia. Science. 1983; 220(4592):91-3.
Fuster, J. i Alexander, G. E. Neuron activity related to short term memory. Science. 1971; 173:
652-654.
Kandel, E. R. The molecular biology of memory storage: a dialogui between gens and synapses. Science. 2001; 294(5544):1030-8.
Milner, B., Squire L. R., Kandel, E. R. Cognitive neuroscience and the study of memory. Neuron. 1998; 20(3):445-68.
Kanwisher, N., Yovel, G. The fusiform face area: a cortical region specialized for the perception
of fas. Philos Trans R Soc Lond B Biol Sci. 2006; 29(1476):2109-28.
Damasio H., Grabowski, T. J., Tranel, D., Hichwa, R. D., Damasio, A. R. A neural basis for lexical
retrieval. Nature. 1996 380(6574):499-505.
Warrington, E. K., Shallice, T. Category specific semantic impairments. Brain. 1984;107:829-54.
Glossari
Amgdala: conjunt de nuclis situats a linterior del lbul temporal que forma part
del sistema lmbic, i que es relaciona, principalment, amb processos emocionals.
rea de Broca: rea del cervell localitzada en la tercera circumvoluci frontal (rea
44 de Broadman) de lhemisferi esquerre. Estretament relacionada amb lrea de
Wernicke, hi connecta a travs del fascicle arquejat. s una regi crucial en la
producci del llenguatge.
rea de Wernicke: rea del cervell situada en la circumvoluci temporal superior
(rees 22, 39 i 40 de Broadman) fonamental per a la comprensi del llenguatge.
El fascicle arquejat la connecta amb lrea de Broca.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
88
CC-BY-NC-ND PID_00216065
89
Preguntes dautoavaluaci
1.Completa la taula segent amb la classificaci integradora de laprenentatge i la
memria.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
90
2.Completa la taula segent amb les principals rees cerebrals implicades en cadascun dels tipus daprenentatge i memria proposats en la classificaci integradora.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
91
3.Dins les rees cerebrals implicades en laprenentatge i la memria procedimental, les connexions que tenen un paper determinant sn dues
(completa lelement que falta):
Cortico__________corticals
Cortico__________corticals
4.Lestructura cerebral principalment implicada en la memria relacional s lhipocamp.
VF
VF
VF
7.En la memria de treball hi estan implicades tant rees cerebrals anteriors com posteriors.
VF
VF
9.El substrat neural de la memria operativa s el mateix tant si processem material visual com verbal.
VF
VF
11.
En el condicionament clssic dempremta les estructures decerals
principalment implicades sn el cerebel i ___________________.
12.El crtex prefrontal s lrea cerebral que sencarrega de programar
lacte motor en laprenentatge procedimenal.
VF
VF
14.Els pacients amb lesi hipocmpica no sn capaos de formar memries a llarg termini.
VF
VF
CC-BY-NC-ND PID_00216065
Respostes dautoavaluaci
1 i 2.
92
CC-BY-NC-ND PID_00216065
93
3. Corticoestriocorticals / Corticocerebellocorticals
4.V
5.
Circumvoluci
dentada
rees
dassociaci
cortical
Crtex
parahipocmpic
Crtex
perirrinal
Hipocamp CA3
Cossos mamilars
de lhipotlam
Crtex
entorrinal
Hipocamp CA1
Tlam
Subcul
6. F
7.V
8.V
9.F
10.V
11. La formaci hipocmpica.
12.V
13.F
14.V
15.F
rees dassociaci
cortical
CC-BY-NC-ND PID_00216065
95
Captol III
Objectius
Els objectius del present captol sn els segents:
1.Conixer la definici de la psicologia del llenguatge i identificar els seus objectius i eines de treball.
2.Conixer el desenvolupament histric recent de la psicologia del llenguatge
i les diferents perspectives teriques que han contribut a la seva construcci.
3.Descriure els processos de codificaci del llenguatge oral i escrit i les diferncies entre ambdues modalitats de comprensi.
4.Conixer els models terics de la comprensi de fonemes, paraules oracions
i textos.
5.Descobrir la complexitat de lestudi dels processos de producci del llenguatge i la metodologia que ha guiat laven en aquest mbit.
6.Comprendre els principals models cognitius de la producci del llenguatge i
les fases de processament.
7.Estudiar les caracterstiques del dileg i els models actuals que tracten dexplicar els factors cognitius especfics que intervenen en aquesta modalitat de
llenguatge.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
96
diana (EUA) lany 1953, sota els auspicis del Social Science Research Council i organitzat per aquests mateixos autors.
Per a Osgood i Sebeok la psicolingstica es defineix com la disciplina que
socupa en el ms ampli sentit de les relacions entre els missatges i les caracterstiques dels individus humans que els seleccionen i interpreten. En un sentit ms
estricte, la psicolingstica estudia els processos a travs dels quals les intencions
dels parlants es transformen en senyals segons un codi acceptat culturalment i
aquells altres processos pels quals aquests senyals es transformen en interpretacions
dels odors. En altres paraules, la psicolingstica tracta directament dels processos
de codificaci i decodificaci en tant que relacionen estats de missatges amb estats
de comunicants (Osgood i Sebeok, 1954).
A la llum daquesta definici i daltres de ms recents, recollides per Belinchn
i collaboradors (2005), podrem assenyalar que per a la majoria dels autors sn,
com a mnim, tres els mbits dinvestigaci principals en psicologia del llenguatge:
adquisici, comprensi i producci del llenguatge. A lhora de delimitar els aspectes
que han de ser tinguts en compte en lestudi daquestes qestions resulta dutilitat
tenir en compte algunes de les caracterstiques o propietats formals que comparteixen totes les llenges: sn sistemes estructurats i simblics amb unes regles que
regeixen ls correcte dels seus subsistemes. Aquests subsistemes comprenen un
sistema de sons, o fonologia; regles per a la formaci de paraules, o morfologia; un
sistema de vocabulari i significat, lxic i semntica; normes per a la formaci de les
oracions o sintaxi; i regles sobre com utilitzar el llenguatge adequadament en contextos socials, o pragmtica.
Figura 1. Nivells de descripci del sistema lingstic i unitats bsiques danlisi.
Nivells
Descripci
Unitat bsica
Fonolgic
Fonema
Lxic
Lexema
Morfolgic
Morfema
Sintctic
Oraci
Semntic
Pragmtic
CC-BY-NC-ND PID_00216065
97
CC-BY-NC-ND PID_00216065
98
CC-BY-NC-ND PID_00216065
99
tic, el realitzat durant els setanta se centr en lestudi de lorganitzaci del lxic
mental i el processament de textos i del discurs. El nou rumb de la psicologia del
llenguatge comena a consolidar-se sota el paradigma del processament de la informaci, que concep els ssers humans com a processadors, en qu la informaci
entra a travs dels nostres rgans sensorials i sofreix una srie de transformacions,
el producte de les quals s incorporat a la memria permanent i pot ser emprat per
a la generaci de noves conductes.
La incorporaci de mesures, com els temps de reacci, per investigadors com
Herbert Clark durant la realitzaci de tasques lingstiques de diversa ndole constituir una eina de treball habitual per a elucidar la complexitat de les operacions
mentals en curs durant el processament lingstic. En estreta relaci amb lenfocament del processament de la informaci, lestudi dels trastorns del llenguatge pren
una gran rellevncia en aquest moment, fins al punt de donar lloc al desenvolupament duna nova disciplina cientfica denominada neuropsicologia cognitiva del
llenguatge o neurolingstica. La figura clau en aquest context, desprs de les primeres aportacions de Paul Broca a Frana i Carl Wernicke a Alemanya, fou, sens
dubte, la del sovitic Alexander R. Luria, que, a partir de lexamen de nombrosos
pacients amb lesions cerebrals, arriba a la conclusi que els processos complexos no
estan localitzats en zones especfiques del cervell, sin distributs al llarg dextenses
rees formant sistemes funcionals complexos.
En lnies generals, levoluci de la psicologia del llenguatge en les ltimes dcades ha seguit una trajectria que presenta certes caracterstiques globals. Primer, a
mesura que es distancia de la lingstica i va cobrant ms importncia el component psicolgic, saccentua linters pels processos cognitius compromesos en ls
del llenguatge en detriment dels seus aspectes formals. En segon lloc, sha desplaat
la unitat principal danlisi a aspectes ms macroscpics, com el text, el discurs
o fins i tot el dileg, en detriment dunitats menors, com les paraules o les oracions.
En tercer lloc, molts autors postulen lespecificitat del llenguatge o lexistncia dun
processador lingstic especfic i diferenciat daltres processos cognitius (Carroll,
2006c) (si b no tots accepten la versi forta de la modularitat fodoriana). Finalment, en els ltims temps hi ha hagut una inclinaci creixent per lestudi daltres
aspectes funcionals del llenguatge, com la pragmtica o els models mentals de situaci que elaboren els parlants, el bilingisme, la lectura, els trastorns del llenguatge o les bases cerebrals dels processos descrits en els models de la psicologia cognitiva. En definitiva, la psicologia del llenguatge del nostre temps s un camp divers
en el qual, igual que en psicologia, no es pot afirmar que hi hagi domini dun punt
de vista teric nic, i on la informaci procedent daltres camps de les cincies
CC-BY-NC-ND PID_00216065
100
CC-BY-NC-ND PID_00216065
101
CC-BY-NC-ND PID_00216065
102
Els odors, per a la resoluci del problema de labsncia dinvarincia, semblen imposar un reconeixement absolut o categric als senyals de la parla que processen.
En aquest sentit, Liberman i collaboradors (1967), desprs de descriure aquesta
propietat categrica del reconeixement (percepci categrica), van formular la
teoria motora de la comprensi del llenguatge parlat, que defensa que la comprensi del llenguatge es produeix per referncia a la producci. s a dir, donada la
complexitat del senyal de la parla i la sovint insuficient informaci disponible per
a extreure sons lingstics (fonemes, sllabes, paraules) a partir de lanlisi acstica,
els odors utilitzarien el seu coneixement articulatori implcit sobre com es produeixen els sons com a ajuda per a la percepci. Entre les proves experimentals que
han ajudat a fonamentar aquesta teoria s de destacar lefecte McGurk (McGurk &
MacDonald, 1976), pel qual quan els subjectes visualitzen imatges dun subjecte
pronunciant amb els llavis la sllaba /ga/, per el so que sescolta en el vdeo al
mateix temps s el so /ba/, el percebut s /da/. Aquest efecte sha interpretat com
una evidncia que, efectivament, per a la comprensi del llenguatge parlat integrem
factors acstics i articulatoris. Aquesta idea de la importncia dels factors articulatoris en la comprensi tamb troba suport en fenmens quotidians, com el fet que
parlar per telfon en una llengua que estem aprenent resulta molt ms complicat
que fer-ho cara a cara, o tamb la constataci que aprendre a pronunciar els sons
duna segona llengua millora substancialment la seva comprensi.
Redundant en la idea que els factors acstics resulten insuficients per al reconeixement del llenguatge, experiments com el de Pollack i Pickett (1964) van demostrar que quan les paraules duna conversa perfectament comprensible eren
segmentades i presentades als subjectes allades del seu context oracional, la comprensi oral disminua fins al 50% (la meitat de les paraules no eren reconegudes
pels participants). Aquest i altres treballs similars comenaren aviat a posar de
manifest la idea que en la comprensi de la parla shaurien de considerar altres
factors prosdics, semntics i sintctics que contribuen a aquest reconeixement.
Aix, fenmens com el de la restauraci fonolgica, pel qual quan en un experiment se substitueixen certs sons de paraules per soroll blanc (per exemple, eliminant el fonema /m/ de la paraula menjar) sense que els odors siguin capaos
didentificar labsncia daquest so, comencen a demanar latenci dels investigadors cap a nivells superiors del processament que interactuarien amb els factors
fonolgics durant la comprensi.
Sens dubte, el model TRACI de la percepci de la parla de Mc Clelland i Elman
(1986), denominat model de processament interactiu de la percepci de la parla,
posava de manifest la necessitat dexplicar la cooperaci entre nivells danlisi
CC-BY-NC-ND PID_00216065
103
El model de processament interactiu planteja lexistncia de tres nivells de processament per a la comprensi del llenguatge
oral (trets distintius, fonemes i paraules) que interactuarien mitjanant senyals excitatoris internivell, i inhibitries intranivell
per a la comprensi dels senyals dentrada.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
104
CC-BY-NC-ND PID_00216065
105
superioritat de la paraula, descrit en primer lloc per Cattell lany 1886. Aquest efecte fa referncia al fet que resulta ms senzill reconixer una lletra en el context
duna paraula que en el duna pseudoparaula. Tot i aix, fins desprs de vuitanta
anys els experiments de Reicher (1969) no demostraren sense cap dubte el carcter
perceptiu daquest efecte de facilitaci.
El model desenvolupat per McClelland i Rumelhart el 1981 (i actualitzat en
McClelland i Rumelhart, 1990) permet acomodar molts daquests fenmens sota
una perspectiva interactiva parallela (conexionista) similar a lexposada en lapartat anterior per a la comprensi de la parla (model TRACE). El model presenta una
arquitectura en tres nivells de processament (trets, lletres i paraules) que actuarien
de manera simultnia. Aquesta interacci entre nivells pot ser de tipus excitatori,
quan lactivaci dun nivell incrementa la dun altre, o inhibitori, quan lactivaci
dun nivell redueix la dun altre nivell. El model ofereix explicaci a aquest efecte de superioritat de la paraula en el sentit que les activacions aconseguides en
el nivell de les paraules facilitarien lactivaci en el nivell de les lletres (la qual
cosa no passaria en el cas de pseudoparaules, les quals no estarien representades
en el nivell de les paraules). Aix, detectar lletres en el context de paraules resultaria ms senzill (ms rpid en termes de temps de reacci) pel fet que lactivaci
dunitats lxiques en el nivell de les paraules facilitaria lactivaci dunitats de
representaci en el nivell de les lletres. Aix mateix, la inhibici dunitats intranivell descrita pel model permetria explicar fenmens com els descrits per Neisser
per a la percepci de lletres. En aquest sentit, detectar la lletra Z en el context de
lletres els trets de les quals sn similars (TLMZFE) seria ms complicat (es trigaria
ms temps) pels fenmens dinhibici que es produirien en els nivells de trets i
lletres similars.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
106
CC-BY-NC-ND PID_00216065
107
Malgrat que el model assumeix que tots els exemplars duna categoria (o elements duna jerarquia donada) sn iguals, aviat es va comprovar que alguns exemplars es verifiquen amb ms rapidesa que uns altres. Aquest fenomen, denominat
efecte de tipicitat, consisteix en el fet que els elements considerats ms tpics dun
determinat subordinat (categoria) requereixen menys temps de verificaci que els
ms atpics. Models com el dactivaci expandida de Collins i Loftus (1975) plantejaren poc desprs alternatives plausibles a la noci jerrquica. En el seu model,
aquests autors suggereixen que les paraules estan representades en el lxic intern a
manera de xarxa, per no necessriament de forma jerrquica. La distncia entre
nodes quedaria determinada per caracterstiques estructurals i per relacions i consideracions taxonmiques, com la tipicitat, la freqncia ds i el grau dassociaci
entre conceptes relacionats. En el model, la recuperaci dinformaci es produeix
mitjanant un procs dactivaci expandida, comenant en un node donat i estenent-se en parallel desprs al llarg de tota la xarxa. Lactivaci satenuaria en funci
de lespai entre nodes i el temps transcorregut des del moment dactivaci inicial.
Malgrat que el model permet explicar efectes com el de tipicitat, el de freqncia
ds o els fenmens de priming, est centrat en els aspectes semntics del lxic i
desatn altres dimensions (sintctica, morfolgica, fonolgica).
Amb la finalitat dincorporar aquestes darreres, i sota premisses i mecanismes
similars als del model de Collins i Loftus (1975), neix el model de Bock i Levelt
CC-BY-NC-ND PID_00216065
108
(1994). Els autors hi assenyalen que el nostre coneixement de les paraules consistiria en una xarxa lxica i existiria almenys en tres nivells diferents per interconnectats entre si: el nivell conceptual o nodes que representen conceptes connectats
per les seves relacions, el nivell dels lemmas o aspectes sintctics del coneixement
de les paraules (funci gramatical, gnere), i el nivell dels lexemes o sons i propietats fonolgiques de les paraules. Sens dubte, aquest model recull les millors
propietats dels models anteriors, incorporant la noci de tres capes o nivells de
representaci de les paraules i s una de les alternatives que explica millor els resultats experimentals.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
109
Figura 4.Representaci esquemtica del Model Logogen o de lorigen de les paraules de Morton
(1979).
Adaptada del captol Morton, J. (1979). Facilitation in word recognition: experiments causing change in the logogen model.
P. A. Kolers & M. I. Wrolstad & M. Bouma (eds.). Processing of visible language (pgs. 259-268). New York: Plenum.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
110
jar per a dur a terme aquesta comprensi s complex. La comprensi duna oraci
implica parar esment a factors sintctics (reconeixent els rols sintctics de les paraules), factors semntics (el significat de les paraules) i factors pragmtics (sentit
de loraci en un context donat). Un dels objectius principals de la investigaci
sobre comprensi doracions s identificar quin paper t cadascun daquests factors
en la comprensi i com interactuen entre si durant el processament doracions.
Un dels primers passos del procs de comprensi doracions consisteix a classificar els elements de lestructura superficial en categories lingstiques, amb la finalitat de generar una estructura arbria o marcador sintagmtic, que permet establir
quines relacions hi ha entre els diferents elements que componen loraci mitjanant lanlisi sintctica. Sembla que una de les formes en qu el sistema perceptiu
redueix la crrega de processament durant la comprensi del llenguatge continu
consisteix a dividir les oracions entrants en clusules. Tant els experiments de comprensi doracions en la modalitat oral com en lescrita demostren que els temps
mitjans de processament de paraules que formen oracions augmenten significativament al final de cada clusula (Stine, 1990). A ms, com ms clusules contenia
loraci presentada als participants, ms gran era lincrement dels temps de reacci
en les paraules del final de la segent clusula. Aquests resultats abonen el principi
dimmediatesa, pel qual els subjectes extreuen el significat de les oracions (i en resolen lanlisi sintctica) conforme les van escoltant o llegint sense esperar al final.
Lestudi de com els odors o lectors manegen lambigitat sintctica (o casos
en qu una clusula o oraci pot tenir ms duna interpretaci, donades les funcions gramaticals potencials de les paraules individuals) sha mostrat til a lhora
de revelar els principis generals de la comprensi doracions. Un dels principals
models que han mostrat la manera com processem oracions s el model de via
morta o de sendera de jard (de langls garden path) de Frazier (1987). Segons
aquest model, lodor efectua noms una anlisi sintctica inicial duna seqncia
de paraules dacord amb diversos principis i regles danlisi: principi de tancament
tard (preferim adjuntar elements nous duna oraci a la clusula ms recent) i
principi dadjunci mnima (preferim adjuntar elements nous al marcador sintagmtic existent, en comptes de generar nous nodes sintctics). Alternativament, el
model de satisfacci de restriccions del processament doracions (McClelland, 1987)
afirma que es pot generar ms duna anlisi sintctica duna seqncia de paraules,
encara que noms en mantinguem una dactiva en la conscincia. Quan en arribar
al final de loraci descobrim el nostre error en lanlisi, activem la interpretaci
alternativa (aquestes interpretacions no sn totes les possibles, sin les ms possibles a partir del nostre coneixement semntic o les nostres expectatives). Malgrat
CC-BY-NC-ND PID_00216065
111
que les evidncies sobre temps de lectura shan recolzat en el model de via morta
(Frazier i Rayner, 1982), hi ha estudis que indiquen que, en alguns tipus doracions,
els lectors en regions ambiges de les oracions construeixen interpretacions mltiples conforme llegeixen.
A lhora de posar en clar el carcter modular o interactiu de lanalitzador sintctic, diferents autors han tractat de confirmar experimentalment la manera com
variables diferents de les sintctiques (plausibilitat, context semntic, variables lxiques) poden afectar la forma en qu processem oracions. Sha destacat la potent
influncia dels factors lxics en lanlisi sintctica (per laccessibilitat daquesta informaci) en experiments en qu la variaci de paraules concretes de loraci, en
oracions amb idntica estructura sintctica ambigua, aconseguien esbiaixar el tipus
destratgia sintctica emprada pels subjectes (Trueswell, Tanehhaus i Garnsey,
1994). Per exemple, davant la frase ambigua En Joan va veure en Carles amb els
prismtics resulta difcil destriar qui dels dos portava els prismtics. Tot i aix, si
diem En Joan va veure el cavall amb els prismtics aquesta ambigitat desapareix.
Per contra, el processament sintctic ha resultat relativament independent de variables com del context oracional previ a una oraci ambigua, en qu noms en alguns casos particulars sembla ser emprat pels subjectes com a font dinformaci
(Ferreira i Clifton, 1986). Avui, i a la llum de molts daquests experiments, la perspectiva modular segueix resistint-se a ser falsejada. No obstant aix, sembla que
lassumpci de la modularitat sobre que les estratgies de processament de lanalitzador sintctic (tancament tard i adjunci mnima) haurien de ser universals no
s pas correcta. En aquest sentit, laparici de nous experiments sobre les estratgies danlisi doracions ambiges en diferents llenges, com lespanyol, litali o
lalemany, est proporcionant cada vegada ms evidncies que aix no s aix i que,
depenent del tipus dambigitat, cada cultura mostra diferents preferncies per a
solucionar lambigitat sintctica (per exemple, tancament primerenc, etc.).
CC-BY-NC-ND PID_00216065
112
CC-BY-NC-ND PID_00216065
113
comuniquen (Lpez-Higes Snchez i del Ro Grande, 2006). Lestudi de la comprensi de textos implica lestudi dels processos pels quals, una vegada conclosa lanlisi sintctica i formades les representacions proposicionals duna oraci particular,
els subjectes estableixen relacions entre aquestes proposicions i les anteriors.
Les denominades gramtiques dhistries constitueixen una de les primeres
aproximacions a lexplicaci de quins mecanismes engeguem per a la comprensi
de textos. La proposta assumeix que qualsevol text posseeix una estructura subjacent (per exemple, principi, nucli, final). El propsit de la comprensi seria reconstruir lestructura subjacent a una histria donada (gramtica textual). Aix, la gramtica dhistries seria un conjunt de regles sobre lestructura dels sintagmes que
componen un text. Des daquest punt de vista comprendre un text implicaria,
duna banda, la identificaci de les unitats bsiques de contingut (o continguts de
clusules) i la seva assignaci posterior a les ranures de lestructura subjacent (principi, nucli i final). Entre les principals crtiques a models daquest tipus basats en
lexistncia desquemes previs com aquestes gramtiques hi ha la falta dacord
sobre quins haurien de ser els elements i les regles de les histries, o el fet que
aquesta teoria noms proporcionaria una explicaci al subconjunt dhistries que
mantinguessin aquestes estructures.
Un dels models cognitius alternatius sobre la comprensi de textos s el proposat
a la fi dels setanta per Kintsch i Van Dijk (1978). Segons aquests autors, la comprensi dun text/discurs dna lloc a tres nivells de representaci interrelacionats. El primer nivell s la forma superficial o passatgera consistent en una seqncia de paraules (sintcticament, semnticament i pragmticament interpretades). El segon nivell
del model s el nivell microestructural, en el qual sestableix la cohesi del text base
o conjunt de procediments pels quals els elements superficials apareixen com a ocurrncies progressives, de manera que la seva connexi seqencial pot mantenir-se i
recuperar-se (repetici, elements connectius, elements conjuntius, substituci i
ellipsi, o coreferncia). El tercer nivell de representaci s el nivell macroestructural,
i fa referncia a la coherncia o conjunt de procediments mitjanant els quals sactiven els elements de coneixement que mantenen i fan recuperable la seva connexi
conceptual (coherncia local o relacions semntiques entre enunciats successius del
discurs; i coherncia global que depn de la coherncia local i del nostre coneixement
del mn i de lorganitzaci del mateix text). El nivell de representaci psicolgica del
text seria el macroestructural on es representa el text base, o representaci mental
del text que tractem de comprendre. El procs delaboraci de la macroestructura est
guiat per tres tipus doperadors o processos mentals que relacionen les microproposicions amb les idees que copsen el seu contingut essencial (macroproposicions): (a)
CC-BY-NC-ND PID_00216065
114
operadors de supressi o eliminaci de proposicions que no contribueixen a la interpretaci dunes altres; (b) operadors de generalitzaci o substituci duna seqncia
de proposicions per una de ms general que en recull lessencial; i (c) operadors de
construcci, pels quals proposicions condicionals, conseqents o components duna
proposici ms global poden ser substitudes o integrades en aquesta ltima. Laplicaci recursiva dels operadors donar com a resultat una nica macroproposici final
depurada (tema) que ocupa el lloc ms alt de la jerarquia en la macroestructura.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
115
comprensi lingstica que els processos de producci. No obstant aix, aquest fet
no ha frenat pas laven de la investigaci sobre producci. Per contra, la investigaci sobre els processos i les representacions implicades en la producci del llenguatge sha vist incrementada de forma substancial en lltima dcada. Aix, si
entre els anys 1990 i 1999 el nombre darticles indexats en bases de dades com
PsycINFO que incloen en les seves abstracts les paraules clau language production
es calculaven en 395, entre els anys 2000 i 2009, aquest nombre ascendia ja a gaireb deu vegades ms (3199).
Una de les metodologies ms importants en lestudi de la producci lingstica
i en lelaboraci de models terics sobre la producci des del paradigma de la psicologia cognitiva, s lanlisi dels errors o lapsus linguae. Per a la psicolingstica,
lobjectiu de lanlisi dels errors de la parla sha centrat a comprendre les propietats
dels errors com a base per a la comprensi dels mecanismes de la producci. En
aquest sentit, diferents tipus derrors podrien correspondre a fallades en diferents
fases del processament durant la producci. Al costat daquesta metodologia clssica, en psicologia cognitiva shan desenvolupat diferents paradigmes experimentals
que han perms observar, sota condicions experimentals ms controlades, diferents
aspectes de la producci. En aquest sentit caldria destacar les tasques de lectura en
veu alta sota pressi de temps, les tasques de facilitaci fonolgica, els paradigmes
de priming sintctic o estructural, les tasques de monitoratge de fonemes, o les tasques de denominaci a partir dimatges o definicions per a forar laparici del fenomen de la punta de la llengua (PDL).
CC-BY-NC-ND PID_00216065
116
Adaptada de larticle Fromkin, V. A. (1971). The senar-anomalous nature of anomalous utterances. Language, 47, 27-52.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
117
lxic es produiria lassignaci de paraules de contingut a espais a partir de les caracterstiques semntiques i sintctiques definides amb anterioritat (substantius, verbs
i adjectius). Lassignaci de paraules funcionals (articles, preposicions i conjuncions, prefixos i sufixos) tindria lloc en una fase independent i posterior a la dassignaci de les paraules de contingut. Els ltims estadis de processament del model
anirien dirigits a lespecificaci de la forma fonolgica de les paraules i lespecificaci fontica prvia a larticulaci dels sons que formen les paraules.
Des duna perspectiva connexionista diferent de la de Fromkin, el model de
producci de Dell (1986) proposa que les frases que seran emeses pels parlants sn
construdes en parallel en diferents nivells de representaci (semntica, sintctica,
morfolgica i fonolgica). s a dir, quan un subjecte planifica una emissi donada,
el procs de construcci del significat que vol transmetre ocorreria simultniament
a la representaci que especifica lordre dels diferents elements constituents en
loraci, i tamb en parallel a la selecci de les paraules que volen dir-se i dels sons
corresponents (processament en parallel). El mecanisme principal que regularia la
producci seria un mecanisme dactivaci de nodes etiqueta o representacions
dalt nivell que expandirien aquesta activaci a representacions de baix nivell en el
lxic intern. Quan un node etiqueta aconsegueix una activaci major que zero,
mana part daquesta activaci a tots els nodes connectats amb ell. El nivell dactivaci en els nodes s additiu, per tamb decau de forma exponencial amb el pas
del temps. Una altra de les assumpcions importants del model s que les connexions sn bidireccionals, la qual cosa, al costat de la naturalesa jerrquica de la xarxa
lxica, fa que hi hagi connexions excitatries descendents (top-down) i connexions
excitatries ascendents (bottom-up).
En ltim lloc esmentarem el model de Levelt i collaboradors (1999), derivat de
lanlisi dels temps de reacci en tasques de laboratori i que en lactualitat constitueix un dels ms influents en lestudi de la producci. El model consta de dues
fases principals, en les quals tindrien lloc diferents operacions i representacions, la
selecci lxica i la codificaci morfolgica. El procs de selecci lxica comenaria
amb lactivaci del concepte lxic que es vol evocar focalitzant el nivell de concreci o abstracci daquest concepte. La segona fase de la selecci lxica implica
lactivaci dels lemmas o representacions de les propietats sintctiques dels conceptes (nombre, persona, gnere). Cada concepte lxic apunta a un lemma que caldr
seleccionar en funci del seu nivell dactivaci per competici. La codificaci morfolgica sinicia en la recuperaci de la forma fonolgica dels lemmas activats en la
fase anterior (estructura morfologia, longitud i segments), que es denomina morfema. En la fase de sillabaci, els morfemes sn transformats o lletrejats en grups
CC-BY-NC-ND PID_00216065
118
de seqncies ordenades (sllabes) amb entonaci, denominades paraules fonolgiques. Finalment, la codificaci fontica consistiria a generar una cadena de rutines gestuals sillbiques que es corresponen amb les paraules fonolgiques que
volen produir-se, que es denominen resultat articulatori.
Figura 6. Model serial dactivaci expandida de Levelt i collaboradors (1999) sobre el processament per a la producci de paraules.
Adaptada de larticle Levelt, W. J., Roelofs, A., & Meyer, A. S. (1999). A theory of lexical access in speech production. Behav
Brain Sci, 22(1), 1-38; discussion 38-75.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
119
CC-BY-NC-ND PID_00216065
120
Adaptada del llibre Ellis, A. W., & Young, A. W. (1992). Neuropsicologia cognitiva humana. Barcelona: Masson, S.A.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
121
CC-BY-NC-ND PID_00216065
122
altres han definit un segon requisit en la conversa denominat alineaci. En contraposici amb el concepte general de coordinaci, lalineaci implicaria el fet que els
interlocutors aconsegueixin compartir les mateixes representacions mentals sobre els
elements de la conversa (situaci, lxic, sintaxi, estats mentals, etc.). Un dels elements
dalineaci fonamentals per a aconseguir un dileg efica s lalineaci dels models
de situaci (o representaci multidimensional de la situaci sobre la qual es discuteix,
que inclou parmetres com lespai, el temps, la causalitat, la intencionalitat i la referncia als individus sobre els quals es discuteix). Per a Pickering i Garrod (2004), els
mecanismes bsics pels quals saconsegueix lalineaci serien quatre: mecanismes de
priming, mecanismes inferencials, utilitzaci dexpressions rutinries i mecanismes de
monitoratge. En primer lloc, i malgrat que podrem pensar que lalineaci saconsegueix a travs de la negociaci explcita dels models dels interlocutors, cal afirmar
que no s freqent que les persones defineixin de forma explcita les expressions que
sn utilitzades al llarg de la conversa. En aquest sentit la proposta dels autors suggereix que mecanismes de carcter automtic com el priming sengegarien quan un
interlocutor escolta un fragment de la conversa, que activar una representaci donada. Al seu torn, ls daquesta representaci ser ms probable en la seva segent
intervenci. A mesura que la interacci entre interlocutors avana, les representacions usades per a generar un output donat saniran alineant amb aquelles emprades
per a la comprensi del segent element dentrada o input, la qual cosa succeir de
forma interactiva en els diferents nivells de representaci (semntic, pragmtic, etc.)
fins a aconseguir una alineaci efica. En segon lloc, malgrat que per explicar la base
duna comunicaci efica entre interlocutors alguns models evidencien la necessitat
dun fons de coneixement com entre els participants (amb tots els problemes que
tal pressupsit implica en laspecte computacional), el model interactiu proposa una
alternativa ms plausible, basada en la realitzaci dinferncies per part dels interlocutors sobre el coneixement mutu, denominades fons de coneixement implcit.
Aquest coneixement implcit no derivaria dun acte explcit dels interlocutors per a
generar un model sobre les creences de laltre, sin que es construiria de manera
automtica i progressiva a partir de la informaci que es va comprenent i produint
al llarg de la conversa. Ls de mecanismes de reparaci interactiva facilitarien el
manteniment del fons com implcit quan lalineaci no s suficient. Aquest mecanisme de reparaci consistiria en dos processos que saplicarien de forma repetida fins
a aconseguir alineaci: (a) comprovaci de quan un pot interpretar de manera directa un input amb relaci a les representacions prpies, i (b) en cas que el primer mecanisme falli, reformular lexpressi de manera que permeti lestabliment dun fons
de coneixement implcit. En tercer lloc, les rutines sn expressions fixes a les quals
CC-BY-NC-ND PID_00216065
123
podem tenir accs duna manera relativament automtica com un tot, la freqncia
daparici de les quals s elevada amb relaci a altres paraules i que es produeixen
habitualment durant la conversa en comparaci daltres tipus dactes lingstics (per
exemple, el monleg). Per al model, les rutines es produeixen a causa de lalineaci
interactiva i contribueixen duna manera clau a la fludesa del dileg (per exemple,
davant les explicacions del nostre interlocutor vam afirmar s el que em dius). Finalment, els mecanismes dautomonitoratge sota la perspectiva del model dalineaci
interactiva serien un cas particular dels fenmens dalineaci, per en lmbit del
mateix subjecte i no de la interacci entre dos o ms. Per tant, la capacitat dautomonitoratge consistiria en una autoalineaci. Daquesta manera, lautomonitoratge
seria possible a qualsevol nivell de la producci lingstica (semntic, sintctic, fonolgic, etc.) a partir de la detecci de la falta dalineaci entre nivells de representaci.
Lexistncia de mecanismes de monitoratge semblaria una conseqncia del dileg.
Automonitoratge i heteromonitoratge serien processos homlegs i necessaris per a la
consecuci duna conversa efica.
Figura 8. Diagrama del model de dileg de Pickering i Garrod (2004).
Adaptada de larticle Pickering, M. J., i Garrod, S. (2004). Toward a mechanistic psychology of dialogui. Behav Brain Sci, 27(2),
169-190; discussion 190-226.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
124
CC-BY-NC-ND PID_00216065
125
4.Bibliografia
Belinchn, M., Igoa, J. M., & Riviere, A. (2005). El concepto de lenguaje. Dins M. Belinchn &
J. M. Igoa & A. Riviere (eds.), Psicologa del lenguaje: investigacin y teora (7a ed., pgs. 1754). Madrid: Trotta.
Berko-Gleason, J., & Bernstein-Ratner, N. (2003). Una introduccin a la psicolingstica: Qu
saben los hablantes? Dins J. Berko-Gleason & N. Bernstein-Ratner (eds.), Psicolingstica (2a
ed., pgs. 1-52). Madrid: McGraw-Hill/Interamericana dEspanya, S.A.O.
Blumenthal, A. L. (1970). Language and psychology. Hystorical aspects of psycholinguistics. New
York: Wiley.
Bock, J. K., & Levelt, W. J. (1994). Language production: grammatical encoding. In M. A.
Gernsbacher (Ed.), Handbook of psycholinguistics (pgs. 945-984). Sant Diego: Academic
Press.
Bhler, K. (1934). Sprachtheorie. Jena: G. Fisher.
Carroll, D. W. (2006a). La percepcin del lenguaje. Dins D. W. Carroll (ed.), Psicologa del
lenguaje (4a ed., pgs. 67-104). Madrid: Thompson.
Carroll, D. W. (2006b). Produccin del habla y del lenguaje. Dins D. W. Carroll (ed.), Psicologa del lenguaje (pgs. 205-238). Madrid: Thompson.
Carroll, D. W. (2006c). Psicologa del lenguaje (4a ed.). Madrid: Thompson.
Chomsky, N. (1959). Review of B.F. Skinners Verbal Behavior. Language, 35, 26-58.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
126
Chomsky, N. (1965). Aspects of the theory of sintax. Cambridge, DT.: MIT Press.
Chomsky, N. (1975). Reflections on language. London: Tremp-Smith.
Clark, H. H. (1996). Using language. Cambridge, UK: Cambridge University Press.
Collins, A. M., & Loftus, I. F. (1975). A spreading activation theory of semantic processing.
Psychological Review, 82, 407-428.
Collins, A. M., & Quillian, M. R. (1969). Retrieval estafi from semantic memory. Journal of
Verbal Learning and Verbal Memory, 9, 240-247.
Cuetos Vega, F. (1998). Evaluacin y rehabilitacin de las afsias: aproximacin cognitiva. Madrid:
Editorial Mdica Panamericana.
Dell, G. S. (1986). A spreading-activation theory of retrieval in sentence production. Psychol
Rev, 93(3), 283-321.
Ellis, A. W., & Young, A. W. (1992). Neuropsicologa cognitiva humana. Barcelona: MASSON, S.A.
Ferreira, F., & Clifton, C. J. (1986). The independence of syntactic processing. Journal of Memory & Language, 25, 348-368.
Fletcher, C. R. (1994). Levels of representation in memory of discourse. Dins M. A. Gernsbacher
Forster, K. I. (1976). Accessing the mental lexicon. Dins R. J. Wales & I. Walker (eds.), New
approches to language mechanisms (pgs. 257-287). Amsterdam: North-Holland.
Frazier, L. (1987). Sentence processing: a tutorial review. In M. Coltheart (ed.), Attention and
performance XII. Hillsdale, NJ: Erlbaum.
Frazier, L., & Rayner, K. (1982). Making and correcting errors during sentence comprehension:
eye movements in the analysis of structural ambiguous sentences. Cognitive Psychology,
14, 178-210.
Fromkin, V. A. (1971). The senar-anomalous nature of anomalous utterances. Language, 47, 27-52.
Glucksberg, S., & Keysar, B. (1990). Understanding metaphorical comparisons: beyond similarity. Psychological Review, 97, 3-18.
Grice, H. P. (1975). Logic and conversation. Dins P. Colle & J. Morgan (Eds.), Syntax and
semantics. Vol 3. Speech acts. New York: Academic Press.
Hartley, T. A. (2009). Psicologa del lenguaje: de los datos a la teora. Madrid: McGraw-Hill.
Johnson-Laird, P. N. (1983). Mental codes. Cambridge, DT.: Harvard University Press.
Kintsch, W., &
van
del
discurso. Dins R. Lpez-Higes Snchez (ed.), Psicologa del lenguaje (pgs. 79-122). Madrid:
Pirmide.
Marslen-Wilson, W. D. (1987). Functional paralelism in spoken word-recognition. Cognition,
25, 71-102.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
127
McClelland, J. L. (1987). The casi for interactionism in language processing. Dins M. Coltheart (Ed.), Attention and performance: Vol. XII. The psychology of reading (pgs. 3-36). Hillsdale, NJ: Erlbaum.
McClelland, J. L., & Elman, J. L. (1986). Interactive processing in speech perception: the TRACE model. Dins J. L. McClelland & D. I. Rumelhart & T. P. R. Group (eds.), Paralel distributed processing (Vol. 2, pgs. 58-121). Cambridge, DT.: MIT Press.
McClelland, J. L., & Rumelhart, D. I. (1990). Un modelo de activacin interactivo de los efectos del contexto en la percepcin de letras: explicacin de los descubrimientoss bsicos.
Dins F. Barri & F. Cuetos Vega & J. M. Igoa & S.
del
1. Comprensin y produccin del lenguaje (pgs. 29-74). Madrid: Aliana Editorial, S.A.
McGurk, H., & MacDonald, J. (1976). Hearing lips and seeing voices. Nature, 264, 746-748.
Miller, G. (1990). Linguists, psychologists, and the cognitive sciences. Language, 66, 317-322.
Morton, J. (1969). Interaction of information in word recognition. Psychological Review, 76,
165-178.
Neisser, O. (1964). Visual search. Scientific American, 210, 94-102.
Osgood, C. (1963). On understanding and creating sentences. American Psychologist, 18, 735751.
Osgood, C. I., & Sebeok, T. A. (1954). Psycholingistics. A survey of theory and research problems. Journal of Abnormal and Social Psychology, 49, 60-65.
Pickering, M. J., & Garrod, S. (2004). Toward a mechanistic psychology of dialogui. Behav
Brain Sci, 27(2), 169-190; discussion 190-226.
Pollack, I., & Pickett, J. M. (1964). Intelligibility of excerpts from fluent speech: auditory vs.
structural context. Journal of Verbal Learning and Verbal Behavior, 3, 79-84.
Rayner, K. (1975). The perceptual span and peripheral cues in reading. Cognitive Psychology,
7, 65-81.
Reicher, G. M. (1969). Perceptual recognition of meaningfulness of stimulus material. Journal
of Experimental Psychology, 81, 275-280.
Searle, J. R. (1975). Indirect speech acts. In P. Colle & J. Morgan (eds.), Syntax and semantics:
Vol. 3. Speech acts (pgs. 59-82). New Yory: Seminar.
Skinner, B. F. (1957). Verbal Behavior. New York: Appleton-Century-Crofts.
Stine, I. A. L. (1990). On-line processing of written text by younger and older adults. Psychology and Ageing, 5, 68-78.
Tirapu Ustarroz, J., Rios Lago, M., & Maestu, F. (2008). Manual de neuropsicologa. Barcelona:
Viguera.
Trueswell, J. C., Tanehhaus, M. K., & Garnsey, S. M. (1994). Semantic influences on parsing:
usi of thematic role information in syntactic disambiguation. Journal of Memory & Language, 33, 285-318.
Valaki, C. I., Maestu, F., Simos, P. G., Zhang, W., Fernndez, A., Amo, C. M., Ortiz, T. M., & Papanicolaou,
CC-BY-NC-ND PID_00216065
128
Glossari
Absncia dinvarincia: alludeix a la falta de correspondncia directa entre els
senyals acstics dentrada i la percepci de la parla. Aix el so o caracterstiques
acstiques duna paraula donada, com casa, variaran notablement si aquesta
paraula es pronuncia en veu alta, murmurant, si tenim el nas tapat, o si lemissor s un individu o un altre. Malgrat totes aquestes variacions, els odors sn
capaos didentificar la mateixa paraula en tots els casos.
Efecte de superioritat de la paraula: fenomen pel qual resulta ms facil reconixer
lletres allades en el context duna paraula que en el context duna pseudoparaula.
Efecte de tipicitat: els elements considerats ms tpics dun determinat subordinat
(categoria) requereixen menys temps de verificaci que els ms atpics.
Fontica: estudi dels sons de la parla.
Fontica articulatria: estudia els mecanismes de producci daquests sons (lloc
darticulaci, manera darticulaci o sonoritat).
Fontica acstica: estudia les propietats acstiques daquests, mitjanant tcniques
com lespectrograma.
Marcador sintagmtic: representaci mental que reflecteix les caracterstiques sintctiques o el conjunt de relacions existents entre les paraules i sintagmes que
componen una oraci.
Percepci categrica: el reconeixement auditiu dels sons del llenguatge s un procs de reconeixement absolut en el qual els odors assignen el so escoltat a una
de les categories fonolgiques conegudes.
Restauraci fonolgica: fenomen pel qual els odors completen informaci fonolgica no percebuda o emmascarada (un fonema donat) en el context de fragments majors de llenguatge (paraules o oracions).
Segmentaci: alludeix a la nostra capacitat de diferenciar el final duna paraula i
el principi de la segent en la modalitat de comprensi oral. La segmentaci
constitueix una habilitat, ats que el llenguatge oral consisteix, la majoria de les
vegades en una seqncia contnua de sons sense lmit fsic clar entre paraules.
Text base: representaci mental del text que es tracta de comprendre.
Transmissi parallela: fenomen pel qual diferents formes duna mateixa sllaba
es codifiquen en el senyal de parla simultniament.
Variabilitat dependent de context: fenomen pel qual lespectrograma dun so
determinat est lligat al context de parla en el qual es troba.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
129
Preguntes dautoavaluaci
1.La teoria de la percepci de la parla de Liberman et al. (1957) proposa
que la percepci del llenguatge s un procs modular independent
daltres funcions lingstiques.
VF
2.Segons el model TRACE de McClelland i Elman (1986,1988) de percepci de la parla, els tres nivells danlisi de la informaci dentrada serien: loggrafs, fonemes i representacions semntiques.
VF
VF
VF
5. E
l model de cerca autnoma de Forster (1976, 1979) proposa lexistncia de dos components per al reconeixement de paraules, un dortogrfic i un de fonolgic.
VF
VF
VF
8.El processament sintctic no es veu afectat ni per variables contextuals ni per variables lxiques.
VF
VF
10.La noci de model mental o de la situaci (Johnson-Laird, 1983) consisteix en una representaci dinmica del text que es modifica
constantment amb relaci al coneixement present i passat de lodor/
lector.
VF
CC-BY-NC-ND PID_00216065
130
11.Es denomina text base el material que ha de ser processat pel subjecte en tasques de memoritzaci de textos.
VF
12.
En el model Fromkin (1971) lassignaci de paraules de contingut
precedeix lassignaci del perfil dentonaci de loraci.
VF
13.En el model dactivaci expandida de la producci (Dell, 1986) cadascun dels tres nivells de representaci del lxic posseeix els seus propis
marcs tctics.
VF
VF
15.
Els mecanismes pels quals saconsegueix alineaci en el model de
dileg (Pickering i Garrod, 2004) sn: priming, inferncies, expressions
rutinries i monitoratge.
VF
Respostes dautoavaluaci
1.F
2.F
3.F
4.F
5.V
6. V
7.F
8.F
9.V
10.V
11.F
12.F
13.V
14.F
15.V
CC-BY-NC-ND PID_00216065
131
Captol IV
Objectius
Els objectius daquest captol sn els segents:
1. Entendre la importncia de lestudi de les bases neuroanatmiques del llenguatge.
2. Comprendre la lateralitzaci i especialitzaci hemisfrica i ser capa de relacionar-la amb el llenguatge.
3. Conixer el desenvolupament histric de la neurolingstica des dels models
clssics neuropsicolgics als actuals models inspirats en les troballes de neuroimatge.
4. Conixer les caracterstiques i estructures neurals involucrades en la producci i comprensi del llenguatge a partir dels diferents estudis i nivells danlisis plantejades.
5. Relacionar les bases neurals del processament del llenguatge amb els mecanismes neurals de representaci simblica.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
132
nyalar que una de les qestions que han suscitat i suscita ms inters des de camps
com la neurocincia cognitiva i la neuropsicologia s com el nostre cervell s capa
de processar la informaci relacionada amb la comprensi i la producci del llenguatge oral i escrit. No obstant aix, linters daquestes disciplines per lestudi del
llenguatge no solament s desentranyar el funcionament dun dels processos cognitius ms complexos. Des duna perspectiva ms funcional, lestudi del comportament verbal resulta essencial per a posar en clar el procs devoluci de les diferents
cultures humanes.
En lmbit de la neurocincia cognitiva i la neuropsicologia podem definir el
llenguatge com un sistema simblic flexible utilitzat per a comunicar un potencialment infinit nombre de significats concrets o abstractes, a partir de la combinaci
mitjanant regles dun conjunt finit de smbols. En aquesta definici sinclouen
tant la modalitat oral, lescrita, la llengua de signes o els processos de producci o
comprensi.
Malgrat que es podria pensar que la utilitat del coneixement sobre les bases
neuroanatmiques del llenguatge es restringeix a aquells professionals de la medicina, la fisiologia o la biologia centrats en la descripci de les caracterstiques del
sistema biolgic que sustenta aquests processos o b en la intervenci teraputica
directa sobre el sistema nervis per a restablir-los, la realitat s ben diferent. La
comprensi de la neuroanatomia del llenguatge ens ajuda a entendre que diferents
aspectes de la nostra capacitat lingstica (per exemple, la comprensi, la producci, el processament fonolgic o el processament sintctic) no sn simples abstraccions o constructes terics artificials, sin que tenen representacions relativament
separades i especfiques en el cervell hum.
Aix, des dels inicis de lestudi cientfic del llenguatge, les dades neuroanatmiques sobre els processos lingstics, com els procedents de pacients amb dany cerebral, han resultat denorme importncia per a donar suport empric a les teories
psicolgiques del llenguatge, aix com per a promoure la generaci de nous models.
En les segents seccions comenarem revisant les principals aportacions dalguns
dels estudis clssics sobre les bases cerebrals del llenguatge que van contribuir a
forjar els primers models neuroanatmics. En aquesta secci es revisaran principalment dades procedents de lestudi de les seqeles en pacients amb dany cerebral a
travs dels quals es tractava destablir la relaci entre les alteracions especfiques
dels pacients i les rees lesionades evidents en lestudi postmortem del seu cervell.
Introduirem altres mtodes ms moderns destudi de les bases neurofisiolgiques
del llenguatge reportant els resultats dalguns estudis ms recents. En la secci segent revisarem algunes de les teories neurolingstiques ms actuals, en les quals
CC-BY-NC-ND PID_00216065
133
CC-BY-NC-ND PID_00216065
134
Imatge a) Imatge per cortesia de Mark Dow, investigador del Brain Development Laboratory de la Universitat dOregon. b) Imatge modificada a partir dun escanejat de la pgina 288 de lobra original Anatomy of the Nervous System, de S.
W. Ranson, W. B. Saunders, 1920.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
135
gallina, farcida de fluids, que sestenia cap al lbul parietal, lnsula, i parts del
cos estriat, deixant relativament intacta la regi orbital. Aquestes troballes van
donar motiu a lestabliment daquesta regi com lrea del llenguatge productiu,
denominada des de llavors rea de Broca, la lesi de la qual i els seus smptomes
lingstics serien denominats afsia de Broca. De Frana passem a Alemanya, ja
que va ser un altre neurleg alemany el que continu impulsant els treballs de
llenguatge per aquests camins. Carl Wernicke (1848-1905) va publicar un estudi,
tretze anys desprs del treball de Broca, en el qual suggeria lexistncia duna regi
cortical especialitzada en la comprensi del llenguatge, localitzada en el gir superior del lbul temporal, avui coneguda com a rea de Wernicke (regi equivalent
a lrea 22 de Broadmann). El seu descobriment de lafsia sensorial en pacients
amb lesions de la primera circumvoluci temporal constitueix una fita de lafasiologia definida, en paraules del mateix autor, com una prdua dimatges auditives de les paraules.
Carl Wernicke va distingir inicialment les localitzacions de les lesions en els pacients que presentaven problemes en la producci del llenguatge, de les localitzacions de les lesions dels pacients que presentaven problemes de comprensi. Wernicke sadon que alguns pacients afsics conservaven la capacitat per a produir un
discurs amb una gramtica correcta i amb la sintaxi apropiada, per que eren incapaos dentendre el que sels deia o el que llegien. Aquest tipus de pacients produen un discurs que, encara que resultava estructuralment coherent, no tenia sentit.
Les observacions anatomicopatolgiques de Wernicke van mostrar que els pacients
presentaven lesions a la regi posterior i superior del lbul temporal, la majoria
sempre en lhemisferi esquerre (regi que pass a ser coneguda com a rea de Wernicke). Aquesta alteraci en la comprensi del llenguatge es va denominar afsia de
Wernicke o afsia sensorial o receptiva. A diferncia de lafsia de producci, el
dficit ms important en lafsia sensorial s posar en conjunci les paraules amb
les idees o els objectes als quals es refereixen i comprendre subjectivament aquesta
relaci. La parla dels pacients amb afsia sensorial s fluda i ben estructurada; tanmateix, el discurs manca de sentit ats que les paraules i els significats no estan
relacionats correctament.
A la llum daquestes troballes, Carl Wernicke va proposar un dels primers models
associacionistes de la neuropsicologia que li permet anticipar lexistncia dun tercer
tipus dafsia de conducci que va confirmar ell mateix en 1904. Els pacients amb
afsia de conducci poden comprendre i produir parla, per tenen dificultats per
repetir el que han sentit. Aquests pacients presentaven lesions en les vies de connexi
entre les regions rellevants frontals i les temporals (fascicle arquejat).
CC-BY-NC-ND PID_00216065
136
Figura 2. Representaci del model associacionista de Wernicke (a) i actualitzaci del model per Lichtheim
(b) (1885).
Presentaven una deterioraci a lhora de produir les respostes apropiades a una pregunta escoltada, fins i tot encara que la comunicaci fos entesa per lemissor.
A ms de les rees 45 i 44 (rea de Broca) i 22 (rea de Wernicke), altres regions corticals
importants en el processament del llenguatge sn les rees 9, 4, 3-1-2, 40, 39 i 21.
Una tercera fita en lestudi del processament cerebral del llenguatge es va produir
lany 1892 a Frana, on el neurleg Joseph Jules Dejerine (1849-1917) aconsegu localitzar les regions cerebrals responsables de lalxia o la incapacitat per a la comprensi del llenguatge escrit. Aquest dficit ja havia estat descrit molt abans pel metge
alemany Johann Schmidt en 1673, quan va reportar el cas dun pacient amb dany
cerebral incapa didentificar lletres allades o llegir-les en el context de paraules o
CC-BY-NC-ND PID_00216065
137
oracions, malgrat que conservava intacta la seva capacitat descriure paraules al dictat
i fins i tot lletrejar-les. En aquest sentit el pacient era incapa de llegir el que acabava
descriure. No obstant aix, va ser Dejerine qui proporcion la primera evidncia
anatmica del que avui denominem alxia sense agrafia, caracteritzada per lesions
simultnies del lbul occipital esquerre i lespleni del cos calls. Aquestes lesions estarien interrompent lentrada dinformaci visual sobre els grafemes i les paraules
escrites a les rees de comprensi del llenguatge de lhemisferi esquerre.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
138
identificades per Broca i Wernicke, hi hauria implicades altres regions en els lbuls
parietal, temporal i frontal. En aquest context va sorgir un model compost per set
components anatmics: el model de Wernicke-Lichtheim-Geschwind.
Figura 4.Circuits implicats en la lectura en veu alta i en la resposta a una pregunta oda segons el
model Wernicke-Lichtheim-Geschwind.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
139
provareu al llarg del present , la localitzaci cortical del llenguatge resulta ms complexa que els pressupsits plantejats pel model de Wernicke-Lichtheim-Geschwind.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
140
Figura 5. Pintures rupestres de la Cueva de las Manos a Santa Cruz, Patagnia argentina, 9.300 a de
C. Lestudi daquest tipus de pintures de mans ha perms comprovar lexistncia dun 90% de mans esquerres dibuixades amb la m dreta, dada que correspon amb els
percentatges del carcter de dret/esquerr de lactualitat.
autors van ampliar considerablement la informaci en aquest mbit. Els investigadors observaren, per exemple, els pacients davant la presentaci taquitoscpica
dimatges en diferents parts del camp visual durant perodes de temps molt breus,
no mostraven dificultats per anomenar objectes presentats en el camp visual dret
(processaments en lhemisferi esquerre). Per si lobjecte era presentat en el camp
visual esquerre (hemisferi dret) els pacients responien que no havien vist res. En
un altre experiment, quan es demanava als subjectes que agafessin amb la m esquerra (controlada per lhemisferi dret) lobjecte presentat en el camp visual esquerre (una cullera), els subjecte agafaven la cullera correctament, tot i manifestar no
haver vist res (no sen sortien amb la m dreta). Lhemisferi esquerre, en la majoria
de les persones, s el principal encarregat de les funcions lxiques i sintctiques.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
141
Aix va fer pensar que lhemisferi dret tenia molt poca o cap importncia per al
processament de la informaci lingstica. En lactualitat comptem amb mltiples
evidncies que demostren la importncia de lhemisferi dret per als aspectes emocionals del llenguatge i per al processament de la informaci musical o prosdica.
Sha pogut comprovar que les lesions de lhemisferi dret (a les regions corticals que
corresponen aproximadament a lrea de Broca i lrea de Wernicke) produeixen un
dficit en els components emocionals i en la generaci del to del llenguatge (components prosdics), fet que repercuteix notablement en lexpressi verbal. La prosdia resulta crtica en la majoria didiomes, ats que sutilitza per a modular el
significat i la importncia del discurs. Aquest tipus dalteracions es denominen
aprosdies. El llenguatge dels pacients aprosdics s monotnic i robtic, impossibilitant a linterlocutor interpretar lestat emocional de la persona i les seves intencions comunicatives. Lhemisferi dret s dimportncia cabdal per al component
emocional i lentonaci del llenguatge.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
142
Figures modificades de les referncies segents: W. Penfield i L. Roberts (1959). Speech and Brain Mechanisms. Princeton:
Princeton University Press. G. Ojemann, J. Ojemann, I. Lettich, i M. Berger (1989). Cortical Language localization in left-dominant
hemisphere. J. Neurosurg. 71 (3), 316-326.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
143
CC-BY-NC-ND PID_00216065
144
P600
6
N400
6
0
200
400
600
800
ms
Adaptada dAinsworth-Darnell, K., Shulman, H. G., & Boland, J. I. (1998). Dissociating Brain Responses to Syntactic and Semantic Anomalies: Evidence from Event-Related Potentials. Journal of Memory & Language, 38(1), 112-130.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
145
CC-BY-NC-ND PID_00216065
146
hemisferis quan els subjectes van dur a terme diferents tasques de llenguatge, indicant que el processament del llenguatge implicaria regions cerebrals ms mplies
que les que originalment foren proposades en els estudis clnics. Aquests autors
proposen un model que parteix del processament sensorial dun estmul mitjanant
lescora sensorial corresponent (auditiva o visual, depenent del material presentat).
Quan la presentaci s visual, el reconeixement de la paraula es localitza en lescora visual extraestriada, mentre que, si la presentaci s auditiva, es codifica fonolgicament a la regi temporoparietal. Lactivaci bilateral drees premotores, com
lrea motora suplementria, i de regions perisilvianes estaria relacionada amb la
programaci motora de la parla, mentre que lactivaci bilateral drees sensoriomotores estaria relacionada amb el control motor de la parla. Aquestes rees tamb
sactiven quan el subjecte noms mou la boca, sense pronunciar res. Si es tracta
duna tasca simple, com repetir o llegir una paraula, la informaci passaria de les
escorces sensorials i temporoparietal directament a aquestes rees de producci de
la sortida motora. En canvi, quan es tracta duna tasca complexa, com lassociaci
semntica substantiu-verb, aquesta informaci hauria de passar abans per lescora
prefrontal, lloc on es produiria aquesta associaci.
Raichle i collaboradors, utilitzant la tcnica de ressonncia magntica funcional (MRf, sigla de langls functional magnetic resonance), en persones cegues lectores
Figura 8. Representaci esquemtica dels resultats de lestudi dut a terme per Bavelier i collaboradors els anys noranta amb ressonncia magntica funcional, on es mostren les regions corticals
que van mostrar un augment de lactivitat cerebral associat amb la lectura en silenci.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
147
en Braille, van mostrar una activaci bastant extensa en lescora visual, posant de
manifest que regions que no estan directament implicades en el llenguatge poden
reclutar-se funcionalment quan es necessiten.
El grup de Bavelier utilitz la tcnica de ressonncia magntica funcional per a
descriure lactivitat cerebral de diferents subjectes mentre realitzaven una tasca de
lectura en silenci. Aquests autors van trobar moltes diferncies individuals, de manera que les rees dactivitat variaven molt entre els diferents subjectes. A ms,
posaren de manifest que lactivitat de les regions era molt irregular i dispersa.
Daquesta manera, van veure que lactivitat era bastant dispersa per la superfcie
lateral de lhemisferi esquerre, malgrat observar-se activitat a les regions proposades
pel model de Wernicke-Lichtheim-Geschwind.
Les dades clniques semblen indicar que les lesions especfiques i limitades del
lbul temporal poden produir dificultats de llenguatge per a categories dobjectes
concretes (per exemple, una deterioraci selectiva per al coneixement relacionat
amb animals). Elizabeth Warrington i collaboradors suggereixen que el coneixement de categories sorganitza tant en funci dels trets sensorials, com ara la
forma o el color, com en funci de les propietats interactives, com ara la localitzaci de lobjecte (en lapartat sobre models dorganitzaci lxica reprendrem
aquesta qesti).
CC-BY-NC-ND PID_00216065
148
CC-BY-NC-ND PID_00216065
149
CC-BY-NC-ND PID_00216065
150
CC-BY-NC-ND PID_00216065
151
CC-BY-NC-ND PID_00216065
152
Figura 10. La figura mostra el model neuroanatmic per a la comprensi de la parla dHickok i Poeppel (2007) i les dues rutes ventral i dorsal responsables, respectivament, de la comprensi del significat
del llenguatge i la transformaci de la informaci acstica lingstica en codis articulatoris per a la
producci.
Xarxa Dorsal
Input daltres
modalitats
sensorials
Anlisi
espectral/temporal
de linput verbal
(Solc temporal superior)
Interfcie sensorimotor
(Escora temporoparietal)
Xarxa articulatria
(Crtex premotor,
Circumvoluci frontal inferior
posterior, nsula anterior)
Xarxa fonolgica
(Circumvoluci temporal superior
medial-dorsal)
Xarxa Ventral
Interfcie lxic
(Circumvoluci temporal medial posterior,
Solc temporal inferior posterior)
Xarxa conceptual
(mpliament distribuda)
Adaptada dHickok, G., & Poeppel, D. (2007). The cortical organization of speech processing. Nature Reviews Neuroscience, 8,
393-402.
Identificada la paraula corresponent a lentrada sensorial, aquesta informaci activaria la informaci semntica sobre el significat, s, propietats daquestes paraules
emmagatzemades de forma mpliament distribudes del cervell en el que els autors
denominen el Sistema Conceptual.
Malgrat laven enorme que el model dHickok i Poeppel (2007) ha suposat per
als investigadors i els clnics en la integraci de dades de diferents mbits com el de
la neuropsicologia i la neuroimatge, conv assenyalar que el treball en aquest mbit
no sha pas acabat. Recentment un important treball de metaanlisi realitzada amb
ms de cent treballs de neuroimatge funcional sobre els mecanismes de la comprensi ha aportat nova informaci sobre lorganitzaci cortical de la ruta ventral per a
la codificaci del significat. En particular, els autors, en identificar les rees comunes
CC-BY-NC-ND PID_00216065
153
entre estudis que demanaven processament dinformaci fonolgica, lxica o oracional, van descobrir un patr dactivaci al llarg del lbul temporal que reflectia una
jerarquia de complexitat danlisi al llarg del lbul temporal. En aquesta jerarquia
la porci medial del gir temporal superior semblava activat en tots aquells estudis
en qu sempraven tasques associades al processament de sons del llenguatge de
caracterstiques temporals breus, aix s, els fonemes i les sllabes. Per la seva banda, les rees activades en resposta a tasques que requerien la integraci de fonemes
en patrons temporals complexos (com en el cas de les paraules), es van associar a
lactivaci de la porci anterior del gir temporal superior. Ms encara, quan la unitat
danlisi dels experiments superava el nivell lxic (nivell de les frases) lactivaci
registrada se circumscrivia a les regions ms anteriors del solc temporal superior.
Figura 11. La figura mostra els resultats del treball de metaanlisi de De Witt i Rauschecker (2012): un
patr dorganitzaci jerrquic posterior-anterior de la ruta ventral basat en la complexitat de la informaci lingstica a processar (fonemes, paraules, frases). Fixeu-vos que el patr dactivitat cerebral s
bilateral en el cas dels fonemes i les frases, per dominant esquerre en el cas del processament de
paraules.
Adaptada de De Witt, I., & Rauschecker, J. P. (2012). Phoneme and word recognition in the auditory ventral stream. Proc. Natl.
Acad. Sci. OSA, 109(8), I505-514.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
154
Daquesta manera, sembla que es podria concloure que el lbul temporal presenta
una organitzaci jerrquica amb les rees ms medials del gir temporal superior
dedicades a lanlisi de les unitats ms simples del llenguatge i les regions ms anteriors dedicades al processament dels segments ms complexos del llenguatge.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
155
pacients amb dificultat en la denominaci deines (martell, tenalles, etc.) presentaven lesions comunes a les regions del gir frontal inferior esquerre, els problemes de
denominaci dinstruments musicals es van relacionar ms amb la presncia de
lesions en la porci posterior del gir temporal superior. Aix mateix, els problemes
de denominaci danimals es relacionaren amb lesions de les escorces temporals
anteriors i especialment en les circumvolucions temporal inferior i medial, mentre
que els problemes didentificaci dels noms de les persones que sortien en una
fotografia guardaven relaci amb la lesi del pol anterior del lbul temporal.
Figura 12. Resum esquemtic dels resultats de lestudi dut a terme per Damasio i collaboradors (2004), amb ressonncia magntica estructural, en pacients amb dany cerebral i problemes
de denominaci. Les rees cerebrals assenyalades representen aquelles que es mostraven lesionades en
els pacients amb diferents problemes de denominaci: persones, animals, eines i instruments musicals.
Adaptada de Damasio, H., Tranel, D., Grabowski, T., Adolphs, R., & Damasio, A. (2004). Neural systems behind word and concept
retrieval. Cognition, 92(1-2), 179-229.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
156
CC-BY-NC-ND PID_00216065
157
CC-BY-NC-ND PID_00216065
158
CC-BY-NC-ND PID_00216065
159
CC-BY-NC-ND PID_00216065
160
SELECCI LXICA
Esquema de
procesament
cognitiu
Tasca
experimental
Seqncia
temporal del
processament
Focalitzaci conceptual
Presa de perspectiva
Selecci de
lemmes
Concepte
lxic
Denominaci i
categoritzaci
imatges
CODIFICACI MOFOLGICA
Recuperaci
morfolgica
Lemma
Tasca Go/No Go
de decisi dual
Conceptual/sintctica
La selecci de lemmes
dura 73 ms i ocorre
entre 150-350 ms
Codificaci
fontica
Prosodificaci
silabificaci
Morfemes
(codis
fonolgics)
Tasca Go/No Go
de decisi dual
Sintctica/fonolgica
La recuperaci
codis fonolgics
comena 40-113 ms
rere la selecci de
lemmes
Resultat
gerstual
articulatori
Paraula
fonolgica
Tasca Go/No
Go de
classificaci
fonolgica
So
inicial/final
La silabificaci
consum 25 ms per
segment
No s constant
(estrattiga
145 ms)
CC-BY-NC-ND PID_00216065
161
Lobjectiu dels autors, doncs, s establir associacions entre rees cerebrals especfiques i subprocessos durant la producci (Indefrey i Levelt, 2004). A aquest efecte
van revisar 82 treballs de neuroimatge sobre producci i comprensi. Les tcniques
que sinclouen principalment sn RMf i PET, i algun treball sobre magentoencefalografia, SPECT i TMS. El mtode danlisi consisteix a: (1) establir per metaanlisi
les rees dactivaci en diferents tasques lingstiques de comprensi i producci
(difereixen en els processos que requereixen i en el punt darrencada en el model
Figura 14. En la part superior, resum del model cognitiu de Levelt i collaboradors (1999), com tamb
dels processos clau per a estudiar les estructures cerebrals implicades en la producci del llenguatge, i el
tipus de tasques experimentals emprades per diversos autors per a establir les rees cerebrals de la producci, segons Indefrey i Levelt (2004). En la part inferior, resum de les comparacions experimentals realitzades pels autors per dissociar entre rees cerebrals responsables de les diferents operacions durant la
producci, aix com les principals conclusions dels treballs.
SELECCI LXICA
Esquema de
processament
cognitiu
Procs
clau
Tasca
experimental
Comparaci
clau en
estudis
dactivaci
Focalitzaci conceptual
Presa de perspectiva
CODIFICACI MORFOLGICA
Selecci de
lemmes
Concepte
lxic
Recuperaci
morfolgica
Lemma
Codificaci
fontica
Prosodificaci
silabificaci
Morfemes
(codis
fonolgics)
Paraula
fonolgica
Reconeixement
visual dobjectes
Reconeixement
paraules
Reconeixement
visual de paraules
Conversi grafema
fonema
Denominaci
imatges
Generaci de
noms i verbs
Lectura de paraules
Lectura de
pseudoparaules
Generaci de paraules +
Denominaci imatges +
Lectura de paraules
Vs.
Lectura de pseudoparaules
(rees diferents)
Articulada
Vs.
Producci
encoberta
(rees comunes)
Generaci de paraules +
Denominaci imatges
Vs.
Lectura de paraules
(rees diferents)
Resultat
gestual
articulatori
Encoberta o articulada
Articulada
Vs.
Producci
encoberta
(rees diferentes)
rees
cerebrals
implicades
Imatge adaptada del treball dIndefrey, P., & Levelt, W. J. (2004). The spatial and temporal signatures of word production
components. Cognition, 92(1-2), 101-144.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
162
en cascada), (2) comparar els resultats entre tasques que es diferencin en processos
clau, i (3) identificar lactivaci comuna/diferent associada amb el procs dinters.
Els autors estableixen una associaci entre les tasques experimentals analitzades,
els processos clau que caracteritzen les tasques i el moment dentrada del procs
clau en la seqncia doperacions del model. Aix, tant les tasques de denominaci
dimatges com les de generaci de paraules requeririen lengegada doperacions
primerenques en el nivell de la focalitzaci conceptual o la selecci de lemmas. Per
la seva banda, les tasques de lectura de paraules entrarien en la seqncia de processament al nivell de reconeixement de morfemes. Per la seva banda, la lectura de
pseudoparaules, donada labsncia de representacions morfolgiques en el lxic
intern, entraria en la seqncia de processament en el nivell de la sillabaci. Finalment, el carcter encobert o articulat de la tasca de producci de qu es parli permetria focalitzar linters en el nivell de la codificaci fontica o larticulaci.
Per a la identificaci de les rees rellevants per a la fase de selecci lxica, els
autors comparen els resultats dactivaci en tasques de generaci de paraules i denominaci dimatges amb els de lectura de paraules. Les rees cerebrals presents en
les primeres i absents en les segones informen de les rees de la selecci lxica coincidint amb la porci medial del gir temporal medial esquerre. Si b la recuperaci
de la forma de les paraules t lloc en les tres tasques anteriors, no ocorre aix en la
tasques de lectura de pseudoparaules. Els autors comproven que, eliminades les
rees associades als processos previs, lactivaci diferencial en les tasques lxiques i
la de lectura de pseudoparaules concerneix principalment a lrea de Wernicke
(porci posterior dels girs temporal superior i mitj). Per estudiar els correlats dactivaci associats a la sillabaci, els autors extreuen les rees comunes en tasques de
resposta encoberta i articulada, una vegada eliminades les rees responsables dels
processos previs. El resultat va mostrar que solament lrea de Broca (gir frontal
inferior posterior esquerre) compartia activaci en aquestes tasques. Finalment i
amb vista a establir les rees responsables de la codificaci fontica i larticulaci,
els autors estudiaren les rees activades de forma diferencial entre tasques de producci encoberta i articulada, eliminant rees purament motores. El resultat va
mostrar les rees sensoriomotores de tots dos hemisferis (tamb lrea motora suplementria dreta, el cerebel dret i els tlems).
Tot i reconixer que el model presentat s una de les millors descripcions sobre les
bases neuroanatmiques de la producci del llenguatge fins al moment, hem dassenyalar tamb que el model explica la producci a nivell lxic. s a dir, es tracta dun model
centrat en la producci de paraules que no dna compte daltres aspectes ms complexos del processament per a la producci, com el processament doracions o el discurs.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
163
Figura 15.Resum del treball dIndefrey i Levelt (2004) en el qual es resumeixen les principals dades
neuroanatmiques i neurofisiolgiques recopilades a partir de la seva revisi de la literatura sobre les
bases neurofuncionals de la producci del llenguatge. Els intervals numrics reflecteixen el temps en
millisegons en qu tenen lloc les diferents operacions cognitives, respecte a la conceptualitzaci del
missatge que es vol transmetre.
3.Bibliografia
Ainsworth-Darnell, K., Shulman, H. G., & Boland, J. E. Dissociating Brain Responses to Syntactic and Semantic Anomalies: Evidence from Event-Related Potentials. Journal of Memory &
Language, 1998; 38(1), 112-130.
Alexander, M. P., Naeser, D. T., Palumbo, C. Brocas area aphasia. Neurology, 1990; 44:1824-29.
Ardila, A. A Review of conduction aphasia. Curr. Neurol. Neurosci. Rep. 2010; 10(6):499-503.
Benson, D. F. Classical syndromes of aphasia. Dins F. Boller i Grafman J. (eds.). Handbook of
Neuropsychology, 1988; 1:267-280.
Broca, P. Rmarques sur la sige de la facult du langage articul, suivi dune observation
daphmie. Bull. Anat. Soc. (Paris), 1861; 2, 330-357.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
164
Bub, D. N., Arguin, M., & Lecours, A. R. Jules Dejerine and his interpretation of pure alexia.
Brain Lang, 1993; 45(4), 531-559.
Damasio, H., Tranel, D., Grabowski, T., Adolphs, R., & Damasio, A. Neural systems behind word
and concept retrieval. Cognition, 2004; 92(1-2), 179-229.
De Witt, I., & Rauschecker, J. P. Phoneme and word recognition in the auditory ventral stream. Proc. Natl. Acad. Sci. O S A, 2012; 109(8), I505-514.
Friederici, A. D. The neural basis of language development and its impairment. Neuron.
2006;52(6),941-52.
Gazzaniga, M. S. Forty-five years of split-brain research and still going strong. Nat. Rev. Neurosci. 2005; 6(8),653-9.
Hickok, G., & Poeppel, D. The cortical organization of speech processing. Nature Reviews Neuroscience, 2007; 8, 393-402.
Indefrey, P., & Levelt, W. J. The spatial and temporal signatures of word production components. Cognition, 2004; 92(1-2), 101-144.
Levelt, W. J., Roelofs, ???, & Meyer, A. S. A theory of lexical access in speech production. Behav. Brain. Sci., 22(1), 1999; 1-38; 38-75.
Lichtheim, L. On aphasia. Brain., 1885; 7, 433-484.
Maest, F., Ros-Lago M., Cabestrero, R. Neuroimagen Funcional y Cognicin. Barcelona: MassonElsevier; 2008.
Poeppel, D., & Hickok, G. Towards a new functional anatomy of language. Cognition, 2004;
92(1-2), 1-12.
Schmitt, B. M., Schiltz, K., Zaake, W., Kutas, M, & Munte, T. F. An electrophysiological analysis of the estafi course of conceptual and syntactic encoding during tacit picture naming.
J. Cogn. Neurosci., 2001; 13(4), 510-522.
Sun, T., Walsh, C. A. Molecular approaches to brain asymmetry and handedness. Nat. Rev.
Neurosci. 2006;7(8):655-62.
Thorpe, S., Fize, D., & Marlot, C. Speed of processing in the human visual system. Nature,
1996; 381(6582), 520-522.
Tirapu Ustarroz, J., Ros-Lago, M., Maestu, F. Manual de neuropsicologa. Barcelona: Viguera;
2008.
Van Turennout, M., Hagoort, P., & Brown, C. M. Electrophysiological evidence on the estafi
course of semantic and phonological processes in speech production. J. Exp. Psychol. Learn. Mem. Cogn., 1997; 23(4), 787-806.
Van Turennout, M., Hagoort, P., & Brown, C. Brain activity during speaking: from syntax to
phonology in 40 milliseconds. Science, 1998; 280, 572-574.
Wernicke, C. Der aphasiche symptomenkoplex, 1874; (Boston Studies in Philosophy of Sciences,
34-97, Trans.): Breslau:Cohon & Weigart.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
165
Glossari
Components dels potencials evocats: una ona o component pot ser quantitativament caracteritzada mitjanant tres dimensions: amplitud, latncia i distribuci
en el cuir cabellut. Lamplitud proporciona un indicador de lextensi de lactivitat neural i de com el component respon funcionalment a les variables experimentals. La latncia, o moment temporal en qu t lloc la punta damplitud,
aporta informaci sobre el curs temporal daquesta activaci. La distribuci pel
cuir cabellut proporciona informaci del gradient de voltatge dun component
en un moment temporal concret, i sol relacionar-se amb les estructures anatmiques subjacents. Malgrat haver-hi dificultats a lhora de determinar quines
regions anatmiques especfiques sn responsables dun determinat component,
la seva distribuci espacial aporta informaci complementria a les que ofereixen lamplitud i la latncia, i aix permet, per exemple, la realitzaci dinferncies sobre si dos estmuls generen patrons dactivitat neural diferent, reflectint,
doncs, processos funcionals diferents.
Electroencefalograma: tcnica no invasiva de mesurament de lactivitat elctrica del
cervell mitjanant elctrodes situats en la superfcie del cuir cabellut. Els volums
de corrent registrats sn fluctuacions de voltatge positives i negatives que varien
en amplitud, freqncia i localitzaci, originades pels canvis en el potencial de
membrana de les dendrites, els somes cellulars i els potencials postsinptics de les
poblacions neuronals en la proximitat dels elctrodes de registre.
Estimulaci magntica transcraneal (o TMS): tcnica que permet la inducci, de
forma segura i no invasiva, dun corrent en el cervell. Laparell destimulaci
produeix un camp magntic duna durada de lordre de millisegons. Aquest
camp magntic penetra fcilment a travs del crani i, grcies a la seva capacitat
de canvi rpid, indueix un corrent elctric a lrea del cervell sobre la qual es
troba la bobina destimulaci. A travs daquest procediment s possible interrompre, de manera transitria i inncua, la funci cognitiva de la qual una rea
determinada s responsable (estimulaci inhibitria).
Lateralitat: tendncia duna funci psicolgica a sorgir en un hemisferi, sent laltre
incapa o menys capa de realitzar aquesta funci
Lemma: representaci mental que emmagatzema les propietats sintctiques de les
paraules.
Potencials evocats cerebrals (o PE): fluctuacions de voltatge visibles en lEEG indudes pels canvis de lactivitat del cervell que estan associats temporalment a
locurrncia destmuls sensorials, motors o successos cognitius.
CC-BY-NC-ND PID_00216065
166
CC-BY-NC-ND PID_00216065
167
Preguntes dautoavaluaci
1.El model neuroanatmic de Damasio et al. (2004) sobre el processament lingstic est fortament inspirat en dades de pacients amb lesi
cerebral
VF
VF
3.La metaanlisi dIndefrey i Levelt (2004) sobre lanatomia de la producci de paraules indica que la sillabaci t lloc en el gir frontal
inferior esquerre entre 400-600 millisegons desprs de lactivaci de
la informaci conceptual.
VF
4.
En el model neuroanatmic de la comprensi dHickok i Poeppel
(2004), les vies ventral i dorsal del cervell correspondrien a la ruta
directa i indirecta dels models neuropsicolgics de comprensi.
VF
5. D
acord amb els estudis de potencials evocats, triguem 25 millisegons
a codificar un segment sillbic.
VF
6.Durant el processament doracions, la detecci dirregularitats sintctiques en paraules concretes precedeix en el temps la detecci dirregularitats semntiques, tal com mostren els components dels potencials evocats N400 i P600, respectivament.
VF
VF
8.De Witt i Rauschecker (2012) van demostrar que la ruta ventral del processament lingstic presenta una organitzaci jerrquica, en qu les
rees ms posteriors del lbul temporal sencarregarien dels fonemes, les
regions medials de les paraules i les regions ms anteriors de les frases.
VF
9.
En el model neuroanatmic de la comprensi dHickok i Poeppel
(2004), la via ventral del cervell seria responsable de la repetici en
veu alta de paraules.
VF
CC-BY-NC-ND PID_00216065
168
10.
En el model neuroanatmic de la comprensi dHickok i Poeppel
(2004), la uni temporoparietal seria lestructura responsable de connectar les representacions lxiques sensorials i motores.
VF
VF
12.
Sembla que els bilinges no utilitzen necessriament les mateixes
regions per a emmagatzemar els noms dels mateixos objectes en les
dues llenges.
VF
13.Els estudis sobre pacients amb cervell dividit en els anys quaranta van
tractar destudiar les bases neuronals del processament sintctic.
VF
VF
VF
Respostes dautoavaluaci
1.V
2.F
3.V
4.V
5.V
6. F
7.V
8.V
9.F
10.V
11.V
12.V
13.F
14.F
15.V