PRLEG

Em decideixo a escriure aquest manual a mitjans de lany 2014,desprs de

seguir la temporada dun dels meus fills,en Nil,que siniciava a jugar a
minibsquet.Portava sis anys sense entrenar,per si en algn moment has fet
dentrenador,ja mai ms deixes de ser-ho.Tinguis o no en un equip a les teves
mans.
Llegint un magnfic llibre de Mauro Valenciano sobre la formaci en
minibsquet, tinc la pensada de fer una mena de compendi dalgunes idees
que comparteixo amb aquest autor, ja que dona un enfocament de la formaci
als petits fora innovadora i coincident en molts dels conceptes aportats amb
la meva visi de la filosofa formativa.
Desprs de ms de 30 anys com a jugador i havent fet dentrenador 15 o 20
anys a prcticament totes les categories,de minibsquet fins a seniors,tinc la
gosadia de pensar que puc aportar alguna cosa,encara que noms sigui el punt
de vista amateur dalg a qui li apassiona aquest esport.
Penso que al bsquet formatiu,en moltes ocasions,no se li dona la importncia
que mereix.Molt sovint,pensem que qualsevol jove jugador amb ganes,temps i
poca preparaci,ser suficient per portar un equip de nanos.
Jo mateix vaig comenar aix.Sense cap mena dexperincia,amb moltes ganes
i encara ms mancances,em vaig trovar,als 15 anys,amb un equip de
minibsquet amb el qual,haig de confessar,moltes tardes no sabia ni qu ferne
Lentrenament diniciaci en minibsquet s exigent per a lentrenador des
dun punt de vista tcnic,i a ms,ha de ser un exercici de responsabilitat vers
els joves jugadors/res que tenim al nostre crrec.
Els nens tenen una facilitat daprenentatge sorprenent,molt superior a la de
letapa adulta.Sn com esponges,absorbeixen tot all que sels ensenya.
La capacitat de retenci,en aquesta etapa,s altssima.Per aix,el qu els
ensenyem i com ho fem,marcar de manera quasi definitiva la seva forma de
practicar i entendre el bsquet.
Els clubs i les escoles han de fer un esfor per poder oferir als seus jugadors
els millors formadors.I aix passa per disposar duna estructura tcnica que
permeti tamb a aquests entrenadors formar-se,des del punt de vista tcnic i
personal,de la millor manera possible.
No nhi ha prou en entregar lequip a un jove entrenador i que sespavili.Sha
de donar formaci als entrenadors novells,de la mateixa forma que pretenem
fer-ho amb els joves jugadors.Les bones escoles de bsquet,noms poden serho,si es plantegen com un planter no noms de jugadors,sino tamb
dentrenadors.
I per aix manimo a escriure aquest manual.El punt de vista dun espectador
amb un cert criteri.El punt de vista dun modestssim entrenador.
Noms que serveixi per donar un cop de m a algn entrenador diniciciaci o
b per generar debat amb daltres entrenadors ms experimentats,ja em

donar per satisfet.

Aquest no s un manual ds per copiar i enganxar i apa! ja tinc muntat el meu
entrenament! .No.No hi trobars cap frmula mgica.
Simplement pretenc exposar com veig el bsquet de formaci.Donar quatre
idees i pautes molt bsiques.Deixar pals com ns dimportant donar una
formaci de qualitat des de pre-mini i ajudar-te a que et puguis crear la teva
propia filosofa dentrenament.
A llarg de tot el manual et proposo un seguit dexercicis per donar forma
prctica a les meves idees,per no en facis massa caso s,t mateix.
La millor recomanaci que et puc donar s que et llegeixis el manual,treguis les
teves conclusions i generis la teva propia idea de com has de preparar el teu
grup.
Ning com t sap qu s el que necessiten els teus jugadors.Cada jugador
tindr les seves particularitats i cada equip s diferent i necessita ser entrenat
amb matisos tamb diferents.Si quan lhagis llegit nhas extret alguna cosa
positiva,ja haur complert amb el seu objectiu.
A llarg de tots els anys que he jugat a bsquet potser he tingut una vintena
dentrenadors.Hi ha hagut de tot:entrenadors voluntariosos per amb no massa
bagatge tcnic,entrenadors tcnicament impecables i preparadors fsics amb
algn coneixement de bsquet.
Des daquestes ratlles vull fer esment dels clubs que mhan perms practicar
aquest esport i amb ells,a tots els entrenadors que he tingut la sort de
conixer.

De tots ells he aprs moltes coses que han marcat la meva forma dentrenar.El
germ Paco, Francesc Grau, Mart Esteve,Toms Llahuna, Vicens Ribas, Kelo
Mart,Jordi Verd, Jeroni Garrido, Trifn Poch, Pep Pujols ,Guifr Gol, Ti Royan,
Carles Sala, Marino Piqueras, Ramon Sarrinat, Francesc Torres, Ramon Comes,
Gaspar Roura i algn que,de ben segur ,em deixo pel cam Grcies a tots!
El que ms valoro perqu ho compartien tots i cada un dells s la passi per
un esport que els portava a perdre hores del seu temps i dedicar-les,amb tota
la il.lusi,a un grapat de nanos,adolescents desprs i adults finalment

que,moltes vegades,els feien la vida impossible.

I aix mereix TOT el respecte del mn.
Robert Font i Costa.

1-TCNICA INDIVIDUAL,TCTICA,ESTRATGIA I TREBALL DECISIONAL

El millor aprenentatge per a un nen/na que comenci a practicar el
minibsquet,ja des de ben petit,s el que reparteix prcticament a parts iguals
el treball tctic,estratgic i de presa de decisions al de laprenentatge pur dels
fonaments individuals.
El concepte de l'aprenentatge de la tcnica individual nicament en situacions
de 1x0 s,al meu entendre,obsolet.
Podem utilitzar l'1x0 per aprendre el moviment sense interferncies
defensives,per de seguida,hi hem d'incorporar la vertent tctica i de presa de
decisions,que suposa el posar-hi oposici d1x1.
Es tracta de dissenyar exercicis on no noms es treballin els fonaments
individuals sino que,en aquest mateix exercici,per exemple la prctica en un
con dun canvi de m (1.),els afegim la defensa (2.).
Daquesta forma,els nens sacostumen a entrenar en situacions molt similars a
les de la competici.
A aquest mateix exercici li anem afegint ms dificultat quan,per exemple,el
juguem 2x2,obligant a latacant a fer una passada desprs del canvi de m
(3.).

1.

2.

3.

I aix successivament,anem donant valor afegit a un simple exercici de canvi de

m,que sacaba convertint en una lli magistral de fonaments ofensius i
defensius individuals i col.lectius.
Amb la construcci dexercicis com aquest,podem anar implementant
laprenentatge de *tots els fonaments individuals per duna forma ms
amena i alhora ms exigent pel jugador.
*Al final del manual trobareu un annex amb un llistat dels fonaments de tcnica

individual.Aquest llistat s el que hem dutilitzar per anar implementant conceptes als
exercicis que dissenyeu.

No shan danar a buscar en llibres de referncia o a internet un compendi dels

millors exercicis i copiar-los.Moltes vegades,copiem prctiques,que,encara que
venen avalades per grans entrenadors,no sajusten en absolut a les necessitats
reals dels nostres jugadors.
La idea s pensar i dissenyar.Crear-te el teu propi bagatge dexercicis,la teva
propia base de dades particular.A partir dun exercici molt bsic,ser capaos de
fer-lo crixer en progressi geomtrica a base danar afegint nous conceptes
tcnics i, sobretot,totalment adaptat a les necessitats i mancances que el dia a
dia dels entrenaments i partits et mostra del teu grup.La simple observaci i
reflexi de levoluci del teu equip et marca el cam a seguir.
L'entrenador ha d'adaptar-se a una nova forma de treballar,ms exigent tamb
per a ell.
Haur d'ensenyar els fonaments individuals integrats en prctiques una mica
ms complexes on haur de prestar atenci a tres fronts diferents:el fonaments
ofensius de latacant,els defensius de loponent i el joc col.lectiu quan hi
incorpori una altra parella a lexercici.
Es juga com sentrena.
No hi ha millor forma d'aprendre que simulant les situacions reals de joc,amb
oposici.
I aquestes situacions simulades de joc real comporten indefectiblement
laprenentatge de conceptes tctics a un nivel molt elemental per alhora molt
valus.
Treballant amb oposici,ser ms lent l'aprenentatge i levoluci del gest
tcnic,per aquesta incorporaci duna dificultat,els far progressar en un
entorn ms realista.
A ms,hi afegim el treball de la presa de decisions:loponent no s un con
que no es mour,sino que s un company que li vol prendre la pilota.
El jugador/a necessita destinar una part dels seus recurssos a comenar a
prendre decisions en la tria del moviment tcnic adequat i el moment
dexecuci adient,que sense defensa ni es plantejaria.
Aquest treball sacosta molt ms a la situaci en qu es troba el jugador a la
competici.Aix far que levoluci la distingim ms clarament als partits que
als entrenaments.Tingues pacincia.Veurs com,poc a poc,aplicar el qu
aprn a les situacions de partit.
Hi ha nens/nes que aprenen rpidament el gest tcnic en el treball sense
oposici,per desprs els costa molt d'aplicar-lo a la pista amb la tenssi de la
competici.Amb aquest model daprenentatge,els ajudem a incorporar el
treball de lentrenament al partit duna forma ms relaxada i natural.

2-La TCTICA i ESTRATGIA en minibsquet

Entenem situacions d'aprenentatge tctic i estratgic en aquest nivell
elemental de minibsquet,conceptes com l'1x1,el passar i tallar,la passada a la
m o l'ajuda defensiva.
Totes aquestes situacions sn perfectament combinables als exercicis amb el
treball de tcnica individual:En la fase ofensiva,les fintes darrancada,el
bot,amb tots els seus moviments especfics,la passada de tota mena,les
parades a un i dos temps,el rebot ofensiu i finalment el llanament a
cistella,amb totes les seves variants i fintes.
I tots els moviments de la fase defensiva,la posici fonamental i els
moviments defensius,la defensa al jugador amb pilota i sense,la recuperaci
defensiva,lajuda,el tap i el rebot defensiu.
El bsquet s,per sobre de tot,un joc dequip.Un meravells joc que mostra el
mxim de la seva bellesa en les accions combinades,amb la participaci de
tots els jugadors en pista.
Hem de preparar exercicis pensant no nicament en el desenvolupament dels
fonaments individuals del jugador amb pilota,sino tamb en laprenentatge del
joc en com.
Sn camins paral.lels que conflueixen sempre a la pista.Intenta traslladar a
lentrenament,tot all que passa als partits.
El jugador/a de minibsquet,en una edad compresa entre els 4 i els 10
anys,est en un moment en qu la seva capacitat d'assimilaci de conceptes
s en el seu mxim exponent.
El que aprengui en aquesta etapa,quedar definitivament gravat al disc dur del
seu cervell.
Ms endavant,ens ser molt ms difcil modificar comportaments,actituts i vicis
adquirits a nivell tcnic.

3-PILOTA,PILOTA I MS PILOTA
A tots ens agrada entrenar sempre amb la pilota i la cistella com a
protagonista.Als nens ms encara!

Qualsevol planificaci d'entrenament,qualsevol exercici,ha de tenir com a

protagonista com a mnim la pilota,i a poder ser,aquesta i la cistella com a
objectiu final.
Els nens han de passar-sho b quan entrenen.Sha de descartar cap mena
d'exercici fsic sense presncia de la pilota.
En bsquet diniciaci no es treballa la preparaci fsica de forma
especfica.Fins i tot pot ser contraproduent treballar amb molta crrega per al
desenvolupament fsic dels nens.
En una dinmica dentrenament normal,la quota de preparaci
necessria ja est inclosa als diferents exercicis de la sessi.

fsica

Oblideu-vos de fer donar voltes als nens a la pista i poseu-los la pilota a les
mans!
4-EVOLUCI I COMPETITIVITAT,no nicament JOC.
En l'entorn de la iniciaci al minibsquet,constatnment sentim frases com
aquestes en boca dentrenadors i pares: El resultat no s important.... No
hem de mirar el marcador,ni tan sols al final del partit....
s evident,que el resultat no pot ser la motivaci principal alhora de guiar la
nostra filosofia d'ensenyament.
Un bon resultat s haver-ho fet el millor posible John Wooden Entrenador
de UCLA
s ms correcte parlar de COMPETIR.
Competir s s molt important,i per tant,aquesta mxima ens condueix a la
dicotomia del guanyar o perdre.
Als nens els agrada guanyar.s ms divertit comentar el partit i anar cap a casa
havent guanyat que havent rebut una severa derrota.
Nosaltres,en el nostre paper dentrenadors hem d'ensenyar-los,ja des del
principi a competir.S s important guanyar partits,almenys intentar-ho.

Per aix el treball que hem de fer,ha d'anar encarat a la millora contnua,el
perfeccionament i l'evoluci constant que els motivi per intentar guanyar tots
aquells partits que juguem.
La nostra responsabilitat s veure de forma evident com tot all que
practiquem i la seva concepci com a grup creixen dia rere dia.
Hem de fixar-ho com al barem clau del nostre xit com a entrenadors.Evaluar
els jugadors.Evaluar la seva evoluci de forma peridica i constant i poder
mesurar en cada entrenament i partit aquesta millora.
Aix ens ajudar a crear plans especfics de perfeccionament per tasques en
funci dels punts forts i febles que detectem de manera individual i col.lectiva.
EXERCICI - Utilitza de tant en tan concursos de tirs lliures,1x1,llanaments o
2x2.Ajuden a introdur el concepte de la competitivitat de forma divertida.
Elabora un pla de formaci.
No hi ha vent favorable,per aquell que no sap on va Antic proverbi xins.
Has de tenir un pla de formaci.Ha de ser el teu,nic i particular.Ben
estructurat per conceptes i periodicitat,per alhora estar disposat a modificarlo sense dubtar quan detectis punts febles en l'evoluci del grup.
Plasma en un paper aquest pla de formaci,escriu-lo.s fcil,pensa qu s el
que els vols ensenyar,quins fonaments i ves-ho situant en un pla temporal a
seguir.Segueix i evala levoluci dia a dia i modifical sempre que et sembli
que thas deixat alguna cosa enrera.
No improvisis.Tot el que preparis prviament,sempre ser molt millor que la
inspiraci del dia a dia.
Has de tenir en compte per,que no tots els nens aprenen i progressen amb la
mateixa facilitat.Dins dun mateix equip,saniran creant subgrups per nivell
daprenentatge i destresa.Lentrenador ha de saber identificar-ho i oferir,dins
dun pla de formaci estandar per a tots,respostes a aquells jugadors de ms
talent i tamb per a aquells menys dotats.
Els entrenaments no poden ser totalment estandars per a tots.Dins dun gui
general nic,has de ser capa de diferenciar el nivell dels teus jugadors,per
oferir-los lensenyament personalitzat que els permeti la millor evoluci.
I a diferencia del qu passa habitualment,ens hem dassegurar de que els
jugadors menys dotats siguin els que gaudeixin de la major atenci.A llarg de
tot un curs levoluci en laprenentatge dels nens depara sorpreses.Els que
comencen la temporada a un nivell superior a la resta,poden acabar a un nivell
inferior,i a la inversa.
Entrenar un equip diniciaci no s fcil.Moltes vegades veiem com aquesta
responsabilitat recau en joves poc preparats o fins i tot pares voluntariosos i
aix s un gran error.

Ens hem de prendre aquesta tasca amb un caire bviament amateur,per de

forma molt seriosa.Si ho fem aix,ells com a jugadors i t com a preparador
evolucionareu i aquest treball us portar a fer l'equip competitiu i,per
tant,poder guanyar partits.

5-CONSTRUNT UNA FILOSOFIA D'ENSENYAMENT

L'ESCOLA FRANCESA ens ensenya que per progressar en esports dequip,hi ha
quatre parmetres a treballar cronolgicament per aquest ordre:
1r Treballar el canvi de rol DEFENSA/ATAC
2n CONSERVAR la pilota
3r PROGRESSAR amb direccionalitat
4rt Progressar per aconseguir LOBJECTIU (CISTELLA)
El primer concepte s el ms important.El canvi de rol defensa/atac,s per a
mi,en el que hi hem de posar ms mfasi des de molt petits,des del principi.
La resta sn ms fcils de treballar ja que dalguna manera sn innats en tots
els nens.En el treball amb pilota sn ms receptius ja que sn moviments que
tenen un component de diversi ms acusat.Per el primer no.
En el transcurs del partit,veiem sovint que,quan xiula l'rbitre tots es queden
mirant-lo desconcertats,sense saber qu ha passat i quan ens fan
cistella,abans de sacar,s com que la pilota passi almenys per les mans de
almenys dos jugadors,abans de reprendre el joc.
De la mateixa manera,quan nosaltres fem cistella,es poden parar a felicitar-se i
a buscar laprobaci dels pares a la grada,abans de reprendre el rol defensiu.
Si aconseguim que agafin la pilota a lrbitre i saquin rpidament (la sacada a
un peu),aconseguirem un munt de cistelles en contraatac abans que la
defensa contrria shagi format.
El joc en transici i/o contraatac s fcil,rpid,vists i molt divertit.
EXERCICI La sacada a un peu.Passades des del mig camp sense botar fins
que un jugador fa safata i encistella.El que no tira,PROCURA QUE LA PILOTA NO
CAIGUI AL TERRA I SACA A UN PEU AL COMPANY.El surt a defensar i juguen 1x1
a la mateixa cistella o a la de laltra pista (potser quan haguem treballat una
mica els conceptes bsics de la transici,de la que parlo ms endavant).

Per aconseguir-ho,la figura de l'entrenador s clau comunicativament

parlant.Hem de donar instruccions sonores per activar rpidament el nostre
equip a la nova tasca:
Grocs ataquen,saquem!! Grocs defensen,pressionem,cadasc el
seu!!!.
s molt important tamb,que donem instruccions de forma personalitzada.Els
jugadors es sentiran vigilats,per alhora motivats si els anomenem pel seu
nom de pila.
Un concepte que toca introdur ara per ajudar a treballar aquest canvi de rol s
el
de
la
POLIVALNCIA.En
aquesta
edat
d'iniciaci,no
hi
ha
bases,escortes,alers i pivots.
Hem de tenir un equip amb 12 jugadors polivalents,en el sentit que han de
saber i voler fer de tot.Per sobre de tot s'han d'ATREVIR TOTS a botar i buscar
la cistella.Per tant s fonamental que nosaltres els animem a fer-ho.
No fomentem que els jugadors ms dotats,siguin els que tinguin quasi tot el
protagonisme en el joc.La nostra responsabilitat s intentar que TOTS
progressin,el talent innat de cadasc ja far la resta.
Aquest treball de polivalncia comena per insistir en qu tots poden sacar (ho
far el que estigui ms aprop de la pilota en aquell moment) i tots,quan reben
la pilota,han de buscar la direccionalitat i la progressi cap a la cistella en bot.
s el primer que han de pensar i a ms han de fer-ho rpidament.Si la defensa
no s efectiva,farem moltes cistelles fcils.
Si agafen un rebot,encara amb ms acusadament.El rebotejador ha de tenir el
premi danar cap a la cistella contraria.
No podem privar a cap dels nostres jugadors del plaer de fer cistella.

2
6-CONTINUTAT
Si aconseguim que el nostre equip sigui efectiu i rpid en el canvi de rol
defensa/atac i a la inversa garantim tenir continutat en el joc.
Una tasca molt important de lentrenador s no permetre mai que es
desconnectin del partit.El propi reglament del minibasket ja t intrnsecs els
seus moments de desconnexi.Un nen no pot jugar tot el partit i tots han de
jugar un nombre determinat de parts.Mentre sn a la pista,han de estar
concentrats al mxim.Nosaltres els hem dajudar a aconseguir aix sense
defallir,estant a sobre de tots i cada un dells.
Els hem de transmetre que tot el qu passa a la pista s una mateixa
sequncia de joc:
ATAC-REBOT-DEFENSA-SACADA-TRANSICI-ATAC...CONTINUTAT
CONSTANT.
Les aturades del joc per cistella propia,del contrari o pel xiulet de l'rbitre sn
accions que,amb la petita pausa que comporten,ja ens ajuden a relaxar-nos
lleument.
Anomenava en l'anterior sequncia del principi de continutat el REBOT.Crec
que s molt important treballar-ho des de letapa inicial. Hem de fer esment del
bloqueig del rebot. Podem comenar a ensenyar a utilitzar el cos per situar-lo
entre la pilota i el nostre defensat (*1),per per sobre de tot fer-los sentir la
importncia d'ANAR-HI.

(*1)
2
En minibsquet,el percentatge dencert acostuma a ser baix.Per tant,lequip
que tingui una especial atenci al rebot,jugar moltes ms possessions.
s una altra instrucci que han de sentir constantment:Atenci! Anem al
rebot

7-APRENEM A JUGAR,PER A JUGAR A MINIBSQUET.

Quan els nens sapunten a minibsquet,sapunten bsicament a jugar.
Evidentment,s un joc,per de seguida els hem de transmetre que jugarem a
minibsquet.
s a dir,hi ha unes normes dentrenament i un sentit daprenentatge molt clar
en tot el qu farem.
Els entrenaments,han de ser divertits i motivadors,per ens hem dallunyar del
concepte trobada damics per jugar plegats una estona.
Des dun bon principi hem de donar sentit a all que fem en una nica
direcci:aprendre els fonaments del minibsquet per pasar-ho dall ms b.
Hi ha una sequncia molt genrica d'entrenament que us proposo de seguir en
l'etapa de formaci.:
Al bsquet escolar i pre-mini (etapa inicial,4-6 anys) s'ha de treballar la
familiaritzaci del jugador amb la pilota i la pista i combinar-ho amb l'1x1
(fonaments ofensius/defensius).
Al minibsquet (7-8 anys) comencem a treballar estructures tctiques ms
complexes. s el moment de practicar el m a m i el passar i moures (inici
del joc col.lectiu).
bviament,aquesta sequncia es pot accelerar en funci de la capacitat
d'assimilaci i maduresa esportiva i fsica dels nens.
Familiaritzaci amb lespai de prctica (la pista) i la pilota.

El primer que hem de fer,s posar en contexte als nens.Posar-los en contacte

de seguida amb els dos actius ms importants i reconeixibles daquesta etapa
inicial:la pista de joc i la pilota.
Han de practicar en tot lespai de la pista en contacte permanent amb la pilota.
Al principi podem treballar amb pilotes ms petites i menys
pesants,combinant-les amb la de reglament del nmero 5.
Utilitzar pilotes ms petites en la prctica de bot i llanament facilita
laprenentatge ja que la seva manipulaci s ms senzilla pel seu pes i
dimenssi menors.
El control del bot amb una pilota ms petita es ms difcil,pel que,desprs,en
treballar amb la
reglamentria,notaran sensiblement la diferencia i
progressaran ms rpidament.
En quant al llanament s obvi que,en ser una pilota menys pesant,poden
arribar a cistella ms fcilment i aix alimenta la progressi.
Per familiaritzar al jove jugador amb la pilota i la pista,hi ha infinitat de jocs que
ens permeten treballar de forma divertida aquest objectiu.
Aqu us napunto alguns dels ms utilitzats:
EXERCICI - Joc datrapament dels jugadors en bot per part dels que no tenen
pilota,sense poder trepitjar les linees ni sortir de la pista.Si un jugador s
tocat,canvia el rol.
Lexercici es fa per tota la pista i botant amb les dues mans.Primer amb la
dreta i desprs amb lesquerra.

EXERCICI - Laranya El jugador amb pilota surt des del fons i els que estn al
con,lhan de tocar.Aix s,no poden anar endavant o enrera.Noms poden
crrer en la perpendicular de la lnea de tir lliures o mig camp.Podem afegir

dificultat si donem tamb pilota als jugadors que han datrapar.

EXERCICI - El lladre de mocadors Tots els nens botant i amb un mocador a la

cintura.Nhi ha un que comena sense mocador i ha danar treient els
mocadors a la resta.A mesura que treu mocadors,el jugador atrapat passa al
bndol dels que treuen mocador.
Amb jocs daquesta mena,comencem la formaci amb exercicis que combinen
la vertent joc amb la familiaritzaci dels nens amb lespai de la pista,la pilota i
els seus companys.Podem comenar els entrenaments de forma distesa amb
algn daquests exercicis per passar a treballar desprs l1x1.

L1 contra 1
Amb els exercics basats en l'1x1,treballem especficament els fonaments
individuals ofensius i defensius.Aquesta situaci de duel individual s la
unitat formativa ms valuosa per comenar amb els joves esportistes.
Es treballen no noms els fonaments ofensius i defensius individuals,sino
tamb la presa de decisions i la lectura dels espais.s una petita per alhora
inacabable lli de fonaments sense fi.
El treball amb oposici a ms,ens permet comenar a ensenyar de manera
natural quelcom tan important com les FINTES DE DARRANCADA I
RECEPCI,CANVIS DE DIRECCI i CANVIS DE RITME.
Tot per rebre la pilota per comenar a atacar,GENERANT LINEES DE
PASSADA.
EXERCICI Treball per trios o parelles (la parella de banda no interv en
latac,noms fa la passada latacant i la dificulta el defensor),rotant cada
vegada les posicions. - 1 intenta rebre,l'altre el defensa i un tercer saca de fons

o banda.Quan aconsegueix rebre,juga 1x1 fins a cistella.

Res ms senzill ni tan complexe i ric alhora si hi anem afegint variants.
Podem incidir en el treball de recepci de la pilota,els fonaments ofensius o els
defensius.

*A l'exercici bsic hi anem afegint variants.

El passador far diferents tipus de passades:de pit,en bot,des del

cap,Amb una m i laltre,pasada lateral,de baseball.

L'atacant,un cop hagi rebut haur de treballar cada cop un fonament

ofensiu diferent abans de poder tirar:Primer,sempre finta de
sortida.Canvi de m per davant,revers,canvi de m per darrera,per sota
les cames,per l'esquena.

Parada 1 o 2 temps i tirar o finta de tir, o penetraci i safata.

Tornar-la al passador i fer un canvi de direcci per rebre de nou i acabar

en avantatge i safata o tir.
Tot aix es treball de tcnica individual.
EXERCICI Per trios Un passa,un ataca i un defensa Latacant i el defensor
han danar a passar per darrera el con abans de rebre i jugar 1x1.

Per posar en contexte de competici la prctica de l1x1 hem densenyar-los el

concepte de lACLARIDA.
De ben petits,tots tenen tendncia a anar acompanyant la pilota all on
va,fent-se una monior de nens al voltant daquesta.
Aix dificulta justament l'1x1 amb espais del que t la pilota.
Els hem d'ensenyar,que el bsquet s un joc on els ESPAIS i la gesti
d'aquests s tan important com el joc amb pilota.
Quan un company t la pilota,s fonamental que la resta se n'allunyin
raonablement.D'aquesta forma el possedor de la pilota t l'oportunitat de
jugar l'1x1 amb ms comoditat i espai lliure.
En la mateixa acci,allunyant-nos de la pilota,els ensenyem que DIFICULTEM
L'AJUDA DEFENSIVA i OFERIM AL COMPANY LINEES DE PASSADA ms
clares.
EXERCICI Laclarida - Juguen 3x3 o 4x4 .Tirem la pilota amunt,qui l'agafa no
bota immediatament,per es posa en posici bsica disposat a atacar (TRIPLE
AMENAA).

Posici de triple amenaa-possibilitat de botar,passar o tirar.

Els restants jugadors,llegeixen de seguida el seu rol,si s defensiu o ofensiu i

s'obren per generar espai.Qui t la pilota ataca l'1x1.Si para de botar i no hi ha
tir els companys han de generar una linea de passada i segueix exercici.
Podem tamb jugar amb la variant de que si el jugador que juga 1x1 no
aconsegueix tirar,noms es pot seguir l'exercici si un dels seus companys va a
buscar m a m.
Podem afegir ms endavant la continuaci del passador (passar i moure's).

El m a m
Quan ja tenim introdut l1x1 al nostre entrenament i veiem que necessitem
evolucionar, comencem amb el joc per parelles amb el m a m.
Amb el m a m,els iniciem en el JOC DE PASSADA,tant important per
promoure la participaci i associaci de TOTS els jugadors.
Sn les beceroles del JOC COL.LECTIU.
El m a m,s un recurs tctic per parelles que facilita la continutat en el joc
molt sovint millor que una passada.
Als nens d'iniciaci,un cop han parat de botar,els s molt difcil,de manera
simultnea,protegir la pilota,aixecar el cap i veure la linea de passada ms
clara.
Per aix,crec que s molt important ensenyar-los que una de les formes ms
segures de continuar atacant redunt el risc de perdre la pilota s anant a
buscar-la de la m del possedor.
Si no tenen una lnea de pasada clara,han de demanar a un company el m a
m.Al cap i a la fi,aix s generar una linea de passada,la ms fcil.
El m a m,a ms, s el precursor del pick&roll/pop que tan til i necessari els
ser molt ms endavant.
(per fer un correcte m a m,cal protegir la pilota correctament i bloquejar
amb el cos,oferint amb la m exterior la pilota al company que ve).

Molt lligat amb el m a m,hi va un recurs/fonament individual importantssim

que toca ara ensenyar-los.s el moviment dels peus anomenat PIVOTAR.
Pivotar ofensivament per encarar adequadament la cistella,i defensivament per
protegir la pilota i buscar linees de passada quan hem parat de botar.
El reglament de minibsquet diu que l'equip que defensa, si aconsegueix una
lluita, recupera la pilota.Per tant,s clau que els jugadors coneguin els
avantatges i perills que suposa aquesta norma.
Si ataquem han de saber protegir-se, i si defensem intentar recuperar la
possessi rpida i fcilment.
Quan defensem, mentre el nostre oponent bota, prioritzarem la defensa amb el
cos i les cames.Aix s,un cop ha parat de botar,intentarem agafar la pilota
sense fer falta per provocar una lluita i el corresponent canvi de possessi.
No cal estirar fort per intentar prendre-li.Simplement atrapar-la fort fins que
lrbitre aturi el joc i ens torni la possessi.
Pivotar ofensivament serveix per encarar els peus a cistella i equilibrar el cos
abans de tirar,i pivotar defensivament ha de servir per protegir la pilota amb
el cos,dificultant la ubicaci de la pilota al defensor contrari.

acci de pivotar amb el peu dret fixe.

EXERCICI Pivotar ofensivament.Juguen 1x0.Arriben a cistella mirant al fons i

reben una passada des d'aquest fons.
Parada a 1 temps amb els peus mirant al fons.Pivotar cap a cistella,col.locar b
peus i cos i tirar.Pels dos costats.

Quan han assimilat b el moviment es treballa amb defensa amb obligaci de

pivotar per encarar la cistella i el defensor en TRIPLE AMENAA i decidir la
millor opci.
EXERCICI Pivotar defensivament.Sacada lateral amb defensa tots dos.
Primer treball de recepci de pilota (fintes,canvis de ritme...),quan rep,pot fer
un bot i parada per treballar el pivotar defensivament,havent de buscar
passada al que ha sacat,que juga 1x1 a cistella.

Passar i tallar.
Paralelament al m a m podem comenar a treballar un recurs tctic ofensiu
molt similar.s el PASSAR I MOURES.
s senzill:pasada a un company i canvi de direcci,tallant cap a la pilota per
intentar rebre de nou amb avantage sobre el nostre defensor.

Al bsquet la utilitzaci/generaci dels espais i la situaci dels jugadors sense

pilota,sn tant o ms importants que les accions del jugador amb la pilota.
A bsquet juguen TOTS els jugadors en pista,no noms el que t la pilota.

EXERCICI Passada a un costat des de la posici de base,canvi de direcci al

con i tallar cap a cistella.Comenar 1x0 per aprendre b el moviment i seguir
amb defensa per acabar amb tir o 1x1.
2

EXERCICI El mateix que a l'anterior,per el que rep,es mant botant i s el

passador inicial el que fa el canvi de direcci.per rebre i jugar tir o 1x1.

Al treballar el passar i tallar hem d'ensenyar-los a utilitzar l'AUTOBLOQUEIG.

AUTOBLOQUEJAR S:canviar de direcci i anar a buscar la pilota col.locant el

nostre cos per davant del del nostre defensor,entre ell i la pilota per oferir una
lnea de passada clara.

Igualment important com la qualitat en lexecuci dun tall cap a pilota s la

INTENSITAT amb qu lefectuem.
Tallar cap a pilota requereix indefectiblement un CANVI DE RITME.
Un tall s una penetraci sense pilota.
EXERCICI Juguem 2x2,3x3 o 4x4 amb 1 o 2 bots noms o sense bot,generant
constants talls cap a pilota fins a fer cistella.Moure's per rebre,pivotar per
protegir la pilota.
2
8-LA GESTI DELS ESPAIS: EL JOC REDUT
Com us deia abans,en laprenentatge del joc col.lectiu per parelles,treballem no
tan sols els fonaments ofensius i defensius individuals i uns conceptes molt
bsics a nivell tctic, sino tamb eduquem a utilitzar els ESPAIS com a factor
clau d'aquest joc.
Per aix,recomano quasi sempre que entrenem en situacions de mxim 4x4.
El 3x3 s la situaci dentrenament que permet la millor praxi.Hi ha un
proporci ptima de jugadors participants i espais a la pista.

*El 5x5 o partidet ha destar sempre present als entrenaments.Als nens els
encanta i ho podem utilizar com a mesura de premi i/o relaxaci. Pero en
aquesta fase inicial de laprenentatge,les situacions de 5x5 sn poc agrades
pedaggicament.

El joc de 2x2 fins a 4x4 s el que anomenem JOC REDUT.

El joc redut ens ofereix els seguents beneficis:

Promou una participaci ms activa i augmenta el temps de comproms

motor.En haver-hi menys jugadors,tothom participa del joc amb ms

frequncia.s una forma de treballar en intenssitat alta,treballant alhora
la resistncia i la fora.
Genera ms espais per jugar.El jugador aprn a llegir els espais que hi
ha a la pista ms fcilment.
Incideix en la responsabilitat col.lectiva de parar la pilota i agafar
rebots.Hi ha menys efectius i es fa ms evident la necessitat de
participar activament en totes les accions que passen a la pista.

EXERCICI Repartir els espais - 3 jugadors,llancem la pilota amunt entre els

3.El que l'agafa pren el carril central i els altres dos rpidament agafen els
altres dos carrils.Aataquem 3x0 amb una transici de 3 carrils (obligatori dues
passades) (1).
El que fa cistella,saca a un peu i defensa els altres dos que tornen sense poder
botar (2).

1.

2.

9-TREBALL DALTA INTENSITAT.

Quan hem parlat dels talls cap a pilota,us apuntava la importancia de la
INTENSITAT.
Al bsquet noms hi ha dues posibilitats: sprint o stop Bozidar Maljkovic
En aquesta etapa inicial sembla una mica extrem parlar d'aix,per les
situacions ms intenses sn les que ms s'assemblaran al moment de partit.

El treball en alta intensitat,no s res ms que destinar un petit espai de

lentrenament a un canvi de xip en el nivell de la nostra exigncia.
Quan preparem els entrenaments mai hem dimaginar-los planers.
s interessant que els jugadors treballin alguns periodes de mxima dificultat.
Probablement ens sorprendr positivament la seva resposta.
La mxima exigncia treu de cada un dels jugadors,prestacions que a un ritme
dentrenament normal difcilment apareixen.La dificultat obliga al jove jugador
a utilizar tots els recursos que t.Fins i tot aquells amb els que encara no es
sent massa segur.
Hem de destinar una petita part de la sessi a aquest treball especfic
d'oposici mxima.
Aix ho farem notar als jugadors tant amb un major nivell d'exigncia per part
de lentrenador,com preparant exercicis on es faci palesa aquesta doble
dificultat.
Hem de ser especialment intensos en aquesta fase de l'entrenament,
mostrant-nos molt actius reclamant el mxim esfor dels jugadors.s una fase
de lentrenament on permetrem lerror sense correccions.On permetrem la
defensa al fil de la falta.Mxima intensitat!!
Acabada aquesta fase de mxima exigncia,podem fer una parada o espai de
relax assajant tirs lliures o fent una estona de partidet.

Aprofito per apuntar que l'assaig de tirs lliures ha de tenir un espai

important en els nostres entrenaments.
s el moment de la sessi en qu millor podem incidir en la mecnica de tir i
les seves correccions.

La mecnica del tir El cos encarat a cistella,en equilibri,les puntes dels peus
mirant a cistella.El bra tirador en un angle de 90 graus i el colze mirant a

cistella,laltre bra serveix per aguantar la pilota.

La m que t la pilota mant el contacte amb aquesta amb les gemes dels dits.
El llanament,que es fa amb una m,es produeix de tal forma que la pilota ha
danar girant cap enrera en donar un cop de canell.
EXERCICI DOBLE EXIGNCIA - 1 jugador ataca des de mig camp i troba dos
defensors escalonats.Delimitem amb cons la zona de defensa de cada jugador.
Quan l'atacant ha superat un defensor,troba l'altre suposant-li un doble
esfor.Demanar intenssitat mxima a la defensa.
2

10-EL ALLEY-OOP
Aquest s un recurs ofensiu,una modalitat de tir,que als nens els encanta.Quan
comencen a mirar el partits per televisi s una de les jugades que ms els
crida l'atenci.
Aprofitar aquesta sinrgia i afegir-lo al nostre repertori d'exercicis ens dna
molts beneficis.
s una prctica divertida i ens ajuda a treballar la COORDINACI.
La coordinaci s,entre daltres capacitats,la de manipular objectes amb les
mans i alhora moures o saltar.
s la possibilitat de fer diferents moviments,amb diferents parts del cos alhora i
hi intervenen els ulls,les mans i les cames,tot coordinat pel cervell i de manera
simultnea.
En la prctica desports amb pilota,la coordinaci de moviments s una
capacitat bsica,daqu la importncia de treballar-la.
Amb la prctica de lalley-oop,treballem la coordinaci de moviments tant
individuals com col.lectius:
La coordinaci del cos del jugador,que ha d'agafar la pilota a l'aire i llenar
abans no toquin els peus al terra.I la coordinaci col.lectiva:la complicitat quan
treballem per parelles,amb exercicis per buscar el moment idoni de passada.

EXERCICI A peu parat,sota cistella,un fa la passada elevada i l'altre ha de fer

l'alley-oop.
2

EXERCICI Sortint,frontal a cistella,des de mig camp,un de cada costat.Un surt

botant i fa un canvi al con,l'altre creua per darrera seu i acaben amb passada
en moviment i llanament en alley-oop.

11-JOC EN TRANSICI I CONTRAATAC

Quan portem un cert temps treballant conceptes tctics individuals i col.lectius
molt bsics com l'1x1,l'aclarida,el m a m i el passar i moure's,i veiem que
levoluci i assimilaci s positiva,podem integrar als entrenaments un recurs
tctic ofensiu en el que participaran 3,4 o 5 dels jugadors en pista de manera
activa.
s l'inici del joc col.lectiu 5x5:la transici ofensiva i el contraatac.

No hi ha forma ms vistosa,divertida,rpida i efectiva en minibsquet que jugar

en transici i contraatac.
Per les mateixes caraterstiques del joc a aquesta edat,on hi ha poc
control,moltes imprecisions i per tant molts canvis de possessi constants,hem
d'ensenyar ben aviat al nostre equip a jugar amb unes certes nocions i ordre el
contraatac.
Si ho fem aix,farem moltes cistelles en penetracions 1x0 o en avantatge
numrica i convertirem el partit en una prctica molt divertida.
El contraatac parteix,n'hem parlat abans,de tres situacions inicials:

La sacada rpida de banda o fons (canvi rol defensa/atac,sacada a un

peu)
El rebot (canvi de rol defensa/atac)
La recuperaci de pilotes en defensa (provocar situacions de lluita quan
defensem,robatori de pilotes i canvi de rol defensa/atac).

Hem de fomentar la sortida del mateix rebotejador en bot.Almenys com a

reacci rpida.Desprs,un cop en moviment podem buscar alternatives ms
efectives.Si no s un gran driblador,fer almenys un parell de bots per iniciar
lacci datac.s clau una sortida rpida de pilota.
Hi ha una srie de conceptes que suggereixo seguir,si volem construir un bon
contraatac:

NO es pot passar la pilota (prohibit) per sota de la linea de tir lliure.

La passada s prioritaria al bot.

Personalment,m'agrada la utilitzacio del carril lateral.Deixem dos carrils

lliures per l'arribada de la resta de jugadors,amb la perspectiva frontal
del jugador amb pilota (amb la mirada en una sola direcci,domina
visualment els dos carrils restants).

Crrer,inicialment allunyats de la pilota,no cap a la pilota,generant

espais i linees de passada,facilitant l'1x0 o 1x1.Ocupant els tres carrils.

Si no hem pogut acabar en contraatac 1x0 o 1x1,juguem arribant.Talls

cap a pilota,per davant dels defensors,abans que no es formi la defensa.

EXERCICI Per trios.Dos sota el crcol.1 tira tir lliure,el que agafa el rebot va
pel carril central,els altres dos carrils laterals i ataquem 3x0.
Tres finalitzacions:
(1.) passada i acaba un lateral
(2.) passada i retorn per acabar pel centre i passada
(3.) retorn i fi per l'altre lateral.

1.
2.
3.
*Amb les finalitzacions 2 i 3,aprenen que el contraatac no acaba sempre amb
una cistella fulminant,sino que tamb es pot contemporitzar una mica,buscant
la millor finalitzaci en transici,jugant arribant pels companys que
segueixen el contraatac.
EXERCICI Per trios.Un saca de banda.Els altres dos juguen 1x1.
El que ha tirat saca de fons si hi ha cistella.Si hi ha rebot una passada per
sobre tir lliure i ataquem 3x0 l'altre cistella.(treballem la sacada a un peu,els 3
carrils i la coordinaci de passada en moviment).

12-LA DEFENSA
Quan parlvem datacar,donvem molta importncia a treballar la velocitat del
canvi de rol defensa/atac.Ara,que ens toca defensar,s tot el contrari.
La rapidesa amb qu fem aquest canvi (atac/defensa en aquest cas) ,ser molt
important per limitar les opcions de contraatac de lequip contrari.
Atacar agrada a tothom.s la part del joc ms agrada.Tens contacte amb la
pilota,T portes la iniciativa i tindrs possibilitat dintentar llanar al
crcol.Tothom est sempre disposat a participar de lacci datac.
La majoria dentrenadors creiem que els equips noms poden ser competitius a
partir duna bona estructura defensiva.
Un equip que defensa b,atacar millor.
Aix s ens els equips seniors,i aix ha de ser-ho en els equips diniciaci.
s obvi que la forma de treballar diferir ostensiblement de letapa adulta,per
s importantssim que paral.lelament que ensenyem als nens a botar,passar i
tirar,els ensenyem a aplicar-se amb la mateixa dedicaci a les tasques
defensives.
De ben petits,els hem de transmetre de forma molt clara la importncia de la
fase defensiva.
Tan important s aconseguir una cistella,com evitar-ne una altra.I no s una
simple elucubraci filosfica,s pura matemtica.Les dues accions valen dos o

tres punts.
El component ms important duna bona defensa s la MOTIVACI.El DESIG.
La defensa,contrriament a latac,pot ser un element important sense tenir
una gran perfecci tcnica.El primordial duna bona defensa s la
motivaci.Generar una mentalitat entre els jugadors que fomenti la uni en
pos dun obejctiu. Ettore Messina.
I per incentivar aquesta motivaci defensiva als ms petits,els definirem la
defensa com:
Recuperar el ms aviat la pilota,per poder atacar de nou.
Defensar agressiu s la primera acci per aconseguir tornar a atacar.
Ja que la defensa depn en primer terme de la motivaci,poden dir que a ms
duna bona posici defensiva,cal una encara millor ACTITUT defensiva.
Hem de comenar amb el treball d'una bona posici defensiva individual i
treballar-la 1x0 per aprendre acadmicament tots els moviments defensius del
cos.
s el que sanomena POSICI FONAMENTAL defensiva cames en tenssi,
flexionades i obertes una mica ms que les espatlles, cap aixecat, mans
actives, cul avall.

EXERCICI Tots posats davant de lentrenador,mirant cap a ell.Lentrenador es

mou endavant,enrera i cap als costats i els jugadors es mouen al
unson,mantenint una bona posici defensiva.

2
Aquest mateix exercici es pot fer amb els jugadors amb pilota mirant a
lentrenador i els defensors desquenes segueixen els moviments dels
atacants.Daquesta manera es treballen els fonaments defensius i el bot dels
atacants.
En aquesta etapa inicial,al jugador sense pilota,ensenyarem a defensar-lo en
una posici defensiva OBERTA.
La posici defensiva oberta,permet de veure sempre la pilota i el nostre
home.Facilita una rpida sortida a latac,cas de recuperar la possessi.El
cos,est orientat de la millor manera per permetre de forma natural un rpid
canvi a la fase ofensiva.

Posici defensiva OBERTA de les jugadores del centre de la zona

S MOLT IMPORTANT VEURE SEMPRE LA PILOTA I EL JUGADOR

DEFENSAT.
Mai podem perdre de vista la pilota.Hem destar sempre orientats en un angle
de visi que ens permeti veure la pilota i el nostre home simultneament.Els
moviments del cos estaran condicionats en tota la fase defensiva a aquesta
norma.Mai donarem lesquena a la pilota.
La distncia a la que estem de la pilota,tamb condiciona la posici de la
defensa.Quant ms lluny est la pilota,ms lluny ens podem situar del nostre
defensat i a linversa.

El repartiment de les parelles defensives.

Els emparellaments defensius sels han de repartir els mateixos
jugadors.L'entrenador noms intervindr si ha de corregir-los per desajustos
molt evidents.Han d'aprendre ells mateixos a identificar els emparellaments
perqu estiguin equilibrats.I no noms per questions fsiques,sino tamb per
les capacitats tcniques.

Principis d'una defensa organitzada

1-La situaci de l'equip.
Hem de pressionar ben amunt.Com ms amunt ho fem,ms aprop de la cistella
contrria recuperarem la pilota.
2-Fixar emparellaments defensius,per...
Cada jugador t la responsabilitat individual de la seva parella defensiva,per
el ms important de tot s FRENAR L'AVAN DE LA PILOTA.I aquesta no s
una responsabilitat individual,pot passar a ser compartida.
Aqu hem de comenar a parlar del concepte de l'AJUDA DEFENSIVA.
Quan el jugador que defensa el portador de la pilota s superat,el defensa ms
proper ha de canviar dassignaci i frenar l'avan del que porta la pilota cap a
la nostra cistella.
No podem permetre que per defensar aferrissadament el nostre
emparellament,es produeixi una cistella fcil dun jugador que ha superat el
seu.
Per aconseguir-ho s fonamental la col.laboraci de l'entrenador des de la
banda.
L'entrenador ajuda cridant el nom del que est ms aprop juntament amb la
paraula SALTA: Joan salta!!.

Ajuda defensiva.El defensor 1 salta a defensar al 2 atacant,que ha superat al

seu.

No hem de veure amb mals ulls que hi hagi ms d'un jugador pressionant la
pilota,encara que aix suposi una certa desorganitzaci.Les iniciatives dels
jugadors en aquest sentit fomenten de manera natural lajuda defensiva.
3-Protegir la zona de 3 segons i la nostra cistella.
Un cop l'equip contrari ha aconseguit passar de mig camp,apareix el principi
ms bsic de la defensa:
NO PODEM PERMETRENS SER SUPERATS EN BOT EN 1X1,especialment
aprop del nostre crcol.
13-L'ESCALFAMENT
Per la seva fisiologia,en ple procs de formaci,els nens no necessiten un
escalfament des del punt de vista fsic tant intens com els adults.
Un nen necessita nicament 5 a 8 minuts per activar els mecanismes biolgics
del seu cos.
Us proposo de fer una diferenciaci ben clara entre l'escalfament pre-partit i
l'escalfament de l'entrenament,ja que tenen objectius clarament diferenciats.
L'escalfament pre-partit
Hem de considerar aquest escalfament com una part ms del periode
d'entrenament.
Durant la setmana hi ha equips que noms entrenen 2 hores setmanals (1
hora,2 dies a la setmana).
Per tant,si considerem que l'escalfament dura una mitja horeta,tenim un 25%
ms de temps d'entrenament que no hem de minusvalorar fent les tpiques
rodes d'escalfament o corrent per la pista.
Hem d'aprofitar per repassar conceptes que hem treballat durant la semana,o
b per fer exercicis que ens serveixin per activar als nens amb situacions el
ms similars possibles a les de partit.
Podem jugar 1x1,fer exercicis de sacada rpida de fons o banda,exercicis de
canvi de rol defensa/atac,joc de passada,m a m,passar i tallar...

Lescalfament l'hem de preparar de la mateixa manera que preparem els

entrenaments.Podem personalitzar-lo en consonncia amb el rival amb el que
ens toca jugar.Hem de practicar situacions preveguent que puguin succer
durant el partit.
Els estiraments,tampoc sn necessaris des del punt de vista fisiolgic.Per aix
no cal fer-los abans del partit.
S que sn tils per relaxar l'estat d'agitaci post-partit,acostumar el cos a la
calma i preparar-los per anar cap a casa.
Establirem un periode de 5-8 minuts d'estiraments suaus (molt suaus,els nens
poden patir lesions per sobreestirament,sobretot amb crrega),desprs de la
competici.

L'escalfament de l'entrenament
Magrada destinar 10-15 minuts a l'inici de l'entrenament a fer una serie
d'exercicis de millora del bot i de l'atrapament de la pilota.
s una prctica important,ja que ens ajuda a treballar la familiartizaci del nen
amb la pilota,el control visual,els atrapaments i la coordinaci,a ms de la
tcnica del bot.
Tamb els podem utilitzar com a exercicis de relaxaci,desprs d'una etapa de
lentrenament de molta intenssitat.
Aquests exercicis,combinen el treball de tcnica individual i els estiraments en
s mateix,ja que les postures i mobilitat del cos en qu els realitzem ajuden a
relaxar la musculatura.
EXERCICI - Millora de l'atrapament i control visual de la pilota.

Deixar botar i asseure's sobre la pilota

Tirar la pilota amunt i ajupir-se per atrapar-la el ms aprop del terra (amb
una i dues mans)
Tirar la pilota amunt i saltar a agafar-la sense doblegar els braos (com
en un rebot)
Tirar la pilota enrera i atrapar-la a l'esquena amb dues mans
Tirar la pilota amunt assegut i/o estirat i aconseguir agafar-la dret.
Deixar correr la pilota al llarg dels dos braos i acabar a la m contrria.
Treball de millora de la visi perifrica.Passades i recepcions mirant a un
altre banda.
Visi perifrica.Llanaments cistella fixant la mirada a una samarreta
penjada del tauler.

EXERCICI - Millora del bot

La majoria es realitzen en posici bsica ofensiva.Bot de protecci,cap
aixecat,cames flexionades,es bota amb lacci del canell i el contacte amb la
pilota s amb les gemes dels dits.

Cercles al voltant de cada cama (botant i sense bot)

Cercles al voltant del cos (botant i sense bot)
Bot en V (endavant i enrrera)
Bot amb dues pilotes
Canvis de m en posici de flexi (canvi de m proper i de canell)
Bot pel darrera del cos
Bots per sota les cames
Bot per sota genoll i canviar a bot per sobre l'espatlla
Bot estirats
Bot asseguts

En moviment:fer canvis a dos cons i acabar en cistella

14-EL SALT INICIAL

No hi ha millor manera de comenar un partit que guanyant el salt inicial per
convertir la primera cistella de forma fcil.
El salt inicial s una situaci estratgica fcil de treballar i amb molts bons
resultats,ja que generalment no s'hi presta massa atenci.
Guanyar-lo (o anticipar-nos) i anotar als 3 segons s una declaraci
d'intencions a lequip contrari de com encarem el partit des de l'inici.
Serveix per connectar rpidament al partit a lequip, ja que ens ajuda a iniciar
la primera acci del partit amb plena concentraci dels nostres jugadors.
EXERCICI Simular la situaci del salt inicial i acabar en cistella.
Treballar la col.locaci en avantatge,la direccionalitat de la passada en salt i
l'anticipaci en desavantatge.Amb i sense oposici.

15 LA DIRECCI DE PARTIT
Al partit del dissabte sha de reflectir el treball dels entrenaments de la
semana.I no parlo noms dall que hem practicat des del punt de vista
tcnico-tctic,sino tamb del rendiment que han tingut els joves jugadors en
aquests entrenaments setmanals.
El reglament del minibsquet preveu que tots els nens juguin un nombre
determinat de parts.
Reparteix els minuts de forma equitativa,per premia als jugadors amb millor
ACTITUT,tant als entrenaments com al mateix desenvolupament del partit.
Ells ho sabran interpretar i aix alimentar lactitut positiva.
En esport,i encara ms en aquestes etapes on les condicions tcniques sn
encara molt primries,lactitut iguala en importncia al talent.
Has daconseguir que el teu equip jugui cada dia una mica millor,per sobretot
es mostri en tot moment enxufat al partit,sigui quin sigui el resultat
daquest.Sn
molt
comuns
les
desaparicions
del
partit
dels
jugadors.Difcilment es mantenen a plena concentraci tot el partit.
No ho permetis,mostrat molt actiu,especialment amb aquells que surten del

partit. Actvals!!
Utilitza el partit per practicar el treball dels entrenaments setmanals.El
partit,des daquest punt de vista,s lentrenament de ms qualitat de la
semana.
Aprofital per assajar all que hagueu treballat als entrenaments.
Prepara els partits.A la segona volta de la competici,quan ja haurs jugat amb
tots els equips del teu grup,pots preveure millor com anir lencontre.
Pressiona a aquell equip que t dificultats en el control de pilota,sigues curs
amb la defensa del contraatac daquell equip ms rpid que el teu,prepara la
sortida de pressi dels que saps que et pressionaran ben amuntPreparat.
Utilitza els temps morts per utilitzals b.Un o dos missatges com a
molt,frases curtes i paraules clau.Fes seure als que estan en pista i aixecar els
de la banqueta.
Em sembla important la utilitzaci de la pissarra durant els temps morts.s una
forma molt grfica de donar instruccions i comenar a parlar dels espais amb
els joves esportistes que es familiaritzaran rpidament amb aquest mtode.

Mostrat actiu tot el partit.Lentrenador ha destar dret tot el partit.Hem de ser

un exemple dimplicaci pels jugadors.No envar la pista,per estar en el fil en
tot moment.
Ens han de sentir constantment i no noms verbalment sino tamb amb el
llenguatge no verbal.Nomenals constantment.Anmals constantment.
Corregeix i felicita de manera individualitzada i clara,no paris en tot el partit.
No protestis als rbitres.Els nens funcionen molt per mimetisme.Si veuen al seu
entrenador protestar ostensiblement a lrbitre,ells tamb ho faran a la
pista.Sigues sempre un bon exemple per als teus jugadors.

Exigeix als jugadors de la banqueta estar dins el partit.Animar als seus

companys i estar pendent del joc s estar preparat per sortir en qualsevol
moment que l'entrenador ho requereixi.
Quan acaba el temps de joc,fes acomiadar tot lequip de lequip
contrari,entrenador rival i lrbitre.
El partit comena quan sortim del vestidor per anar a escalfar i noms acaba
quan entrem de nou al vestidor desprs dels estiraments.En tot aquest periode
en pista hem de mostrar una actitut esportiva modlica.
2

RECOMANACIONS DES DEL PUNT DE VISTA DE LA COMUNICACI DE

L'ENTRENADOR

Lentrenador ensenya bsquet,no valors.De vegades,es vol implicar als

entrenadors en la formaci de valors morals als nostres nens.
No ens podem erigir en educadors.La nostra tasca s ensenyar a jugar
a bsquet.
Tot i aix,s molt important tenir sempre un comportament impecable
amb
jugadors,pares,equip contrari i rbitre i exigir-ho alhora als nens.

L'entrenador treballa des de fora de la pista.La pista s pels esportistes.

S'han de fer petites reunions sovint per tractar temes tcnics, de

resultats, comportaments i de cohesi d'equip. La millor situaci s la
d'estar asseguts tots en cercle.Els jugadors sn els que ms parlen.10
minuts mxim.

Lentrenament seguent al dia de partit,repassarem com ha anat aquest

de forma breu.El jugadors han de saber qu s el que es pot corregir
i,sobretot quines sn aquelles coses que han fet b.Evaluaci constant i
reforos positius i negatius per consolidar levoluci del grup.

s molt til en nens utilizar referents.Tant en forma de jugadors

professionals i els seus moviments que ells coneixen com en referents
directes ms propers.Per exemple recordals aquells moviments que ells
mateixos hagin fet b en un partit.Recordar-ho refora la seva confiana.

No utilitzar el cstig.Les conductes distorsionadores sn ignorades.Has

de tendir a apartar el que es comporta malament,deixar-lo fora de la
dinmica de l'entrenament.Reaccionar abans aix que fent voltes a la
pista.Ignorals i aconseguirs modificar abans el seu mal comportament.

No s'interromp contnuament l'entrenament per corregir situacions.El

exercicis i per tant el ritme de l'entrenament han de tenir fluidesa.Es
corregeix sobre la marxa amb instruccions des de la banda.Un cop
acabat l'exercici es pot corregir ms al detall.

Nomenar-los.Dir sovint el nom del jugador alhora de donar instruccions.

Felicitar les bones accions.SEMPRE i de forma nominal.Felicitar ms que

recriminar.

Sempre hem de prendre notes desprs del partit i dels entrenaments.Ens

serveix per recordar errades,mancances i tamb encerts que ens

ajudaran a planificar millor els entrenaments i la competici.

Si tenim oportunitat de gravar algn partit i/o entrenament ens ser molt
til per repassar i descobrir moltes coses que en el dia a dia ens
passaran per alt.s un recurs imprescindible en bsquet dalt nivell,que
tamb podem utilizar nosaltres en la seva justa mida.

Trenca alguna vegada la dinmica rutinaria de lentrenament.Fer algn

berenar,la visi dun video,una sortida o tenir alguna visita trascendent
ajuda a la cohesi del grup i afegeix un component de sorpresa que ser
benvingut pels joves jugadors.Aprofita per fer quelcom especial cada
aniversari dels components del teu equip.

ANNEX ELS FONAMENTS DE LA TCNICA INDIVIDUAL

Fonaments ofensius
Sense pilota
Posici fonamental Cames flexionades una mica ms obertes que lamplada
de les espatlles,tensionats,amb el cos encarat al jugador amb pilota,mans
actives.Preparats per rebre una passada o fer un canvi de direcci.
Canvis de direcci fintes,canvis de ritme,stop-arrencada,la porta enrera.
El rebot ofensiu anar-hi,agafar la posici,atac a la pilota,no esperarla.Treballar la intuici.

Amb pilota
*Tots els fonaments amb pilota es treballen amb les dues mans
Atrapament correcte de la pilota mans ben obertes,contacte amb la gema
dels dits.
Posici de triple amenaa immediatament a la recepci flexionats,amb la
possibilitat de botar,passar o tirar.
La finta de sortida tots els exercicis sinicien amb aquest moviment.

La parada a 1 i 2 temps La de dos temps es combina amb el pivotar

Pivotar encarar el cos a cistella i equilibrar-nos abans de tirar en la fase
ofensiva i protegir la pilota del atacant en la fase defensiva.
La passada - de pit,en bot,per sobre el cap amb dues mans,amb una m
lateralment,de baseball,per darrera,pasada avanada al jugador en carrera.
El bot de protecci,de velocitat,stop-arrencada.
Canvis de m i direcci:per davant,per darrera,per sota les cames,en
revers,doble revers.
El llanament a cistella treballar la posici del cos,sempre
equilibrat,comenar a treballar el tir amb una m (una m propulsa i laltre
noms dona suport).
Tir en suspensi parada 1 temps i reacci immediata.
En carrera:safata en extensi,tir a un pas,a cistella pasada,en
ganxo,palmeig,alley-oop,la .
El tir lliure Cos equilibrat,mans en bona posici.
Tir des del triple.
La finta de tir triple amenaa,finta i tir amb bot i sense.
La finta amb el cos en bot en carrera.
La finta de passada i penetraci en bot en carrera.
Fonaments defensius
La posici fonamental
mans,distancia de latacant.

Posici

del

cos,flexionats,posicin

de

les

Moviments defensius bsics cap als costats,endavant i enrera.No creuar mai

les cames.
Defensa del jugador amb pilota - abans,mentre bota i desprs de bot.
Defensa del jugador sense pilota - en funci de la posici del jugador amb
pilota,lnea de passada.

El rebot defensiu agafar la posici,atac a la pilota,no esperar-la,treballar la

intuici.
La recuperaci defensiva situar-nos de nou rpidament entre atacant i cistella
quan som superats en bot.
Lajuda defensiva frenar sempre lavan de la pilota. Prioritzar per sobre de
mantenir els emparellaments.
El tap timing de salt,intuici,salt vertical.
El robatori de pilota timing,intuici,anticipaci
Per tenir idea dun moviment,has de fer-lo mil vegades.Per conixer-lo,has de
repetir-lo deu mil cops.Per per posseir-lo,lhas de realitzar cent mil vegades.
Antic proverbi japons.
Si fem quelcom una vegada i una altra,i una altra ms,pel simple fet destar
repetint-ho,el procs daprenentatge comena a ser simple i a fer-se
automtic.Comena per ser-nos fcil,segueix per fer-se natural i acaba per
tornar-se subconscient.
Joe Dispenza Neurocientfic i Doctor en Bioqumica.
Laprenentatge dels fonaments individuals es resumeix en una sentencia molt
senzilla: hi ha bones i males maneres de fer les coses.T et pots preparar per
botar,passar o tirar vuit hores diries,per si la tcnica s errnea,noms et
convertirs en un individuu que s b per botar,passar o tirar malament.
Michael Jordan.