LA PLAÇA DEL DIAMANT

La seva vida havia estat un somni d'alegries molt seguides.

Però havia descobert que aquell somni manipulat per les
drogues i l'alcohol en realitat havia estat un malson del
qual s'havia de despertar. Ho havia perdut tot. I ara que
s'adonava de tot, s'odiava a ell mateix i es menyspreava.

Va estar pensant com podia sortir d'aquell embolic i de

sobte se li va aparèixer a la ment un vell amic d'escola, que
més tard van anar a la universitat junts. Era un noi que era
molt intel—ligent i durant la seva carrera va ajudar a molts
nois i noies a sortir de la droga i o l'alcohol.

Va voler anar a buscar-lo, però no sabia on trobar-lo. Va

estar buscant i preguntant per moltes grans ciutats, que
era el més lògic que el seu amic acabes en una gran i
important ciutat a causa de la seva intel—ligència, però no
va aconseguir trobar-lo. Va acabar amb tots els seus nens i
va tenir que tornar a Barcelona.

Estava assegut en un banc, quan de sobte i sense avisar,

se li va acudir la plaça on jugaven de petits, la plaça del
diamant. Va ser un pressentiment, encara que hi haguessin
unes probabilitats mínimes.

Va arribar allà i va veure un ambient molt solitari.Només hi

havia una persona asseguda en un banc. Es va seure al seu
costat.

- En què penses? – va preguntar al senyor que estava al

banc en veure la mirada buida, inexpressiva i perduda en
l’horitzó.

- Penso en un vell amic, anomenat Ricard, que va ser el

meu amic durant gairebé vint anys i després el vaig perdre
de vista sense saber-ne la causa – va dir ell amb la mirada
perduda.

- Com et dius? – va interrogar-lo.

- Miquel.

- Doncs aquest Ricard que dius només puc ser jo, Miquel.
Jo vaig ser el que vaig marxar sense avisar, i per això et
demano perdó. Vaig estar adicte a l’alcohol i a les drogues
durant molts anys però ara vull que m’ajudis a superar-ho i
seguir endavant – va dir en Ricard.

- Et diré el que he dit a tothom que m’ha dit això. Només

pots tirar endavant confiant en tu i amb la teva força de
voluntat.

Llavors va marxar i el va deixar sol. Va estar pensant i

meditant aquestes paraules durant molt de temps. Les
paraules que li va dir en Miquel aquella tarda no les
oblidarà mai, en Ricard.

Després de cinc dies en Ricard ja no va prendre més

drogues ni alchol en la seva vida. Després de dos anys en
Ricard va morir. La ultima cosa que va pensar va ser que la
seva vida havia valgut la pena i tot gracies als dos
d'esforços: sacrifici, i patiment.

I amb el seu últim alè va dir:"Només pots tirar endavant

confiant en tu i en la teva força de voluntat".

Oriol Jiménez (6è B Ed. Primària)