Di CC I On Ari Competencies

NDEX
PRESENTACI
Competncies estratgiques de lAdministraci local

Efectivitat individual
11
Gesti eficient dels recursos pblics
13
Orientaci de servei a la ciutadania
15
Planificaci, organitzaci i avaluaci de serveis pblics
17
Competncies qualitatives transversals

Aprenentatge permanent
19
Comprensi interpersonal
21
Influncia i persuasi
23
Presa de decisions
25
Treball en equip
27
Visi global
29
Competncies qualitatives de funci directiva

Desenvolupament de persones i equips
31
Direcci de persones
33
Gesti del canvi i lideratge
35
Treball transversal en la prestaci de serveis
37
Visi estratgica local
39
Competncies tcniques transversals

Gesti administrativa
41
Planificaci i gesti de projectes tcnics a lAdministraci local
41
s d'aplicacions ofimtiques
41
Diccionari de competncies per al desenvolupament professional dels empleats pblics de l'Administraci local.
Competncies tcniques especfiques o sectorials

Serveis d'acci ciutadana: cultura
Activitats de muntatge i desmuntatge escnics
42
Conservaci i manipulaci d'objectes patrimonials
42
Desenvolupament de fons i colleccions
43
Equipaments escnics i culturals
43
Gesti dels museus municipals
44
Projectes de dinamitzaci de la cultura local
44
Serveis d'acci ciutadana: diversitat, civisme i convivncia

Programes d'actuaci davant la violncia masclista
45
Programes de diversitat, convivncia i mediaci ciutadana
45
Programes de foment de la participaci ciutadana
46
Programes d'igualtat de gnere
46
Serveis d'acci ciutadana: educaci

Planificaci, organitzaci, gesti i avaluaci de centres docents
47
Programes d'orientaci educativa
47
Projectes i serveis educatius locals
48
Serveis d'acci ciutadana: esports

Manteniment sostenible d'installacions esportives
48
Programes de dinamitzaci de l'activitat fsica i la salut
49
Serveis i equipaments esportius
49
Serveis d'acci ciutadana: joventut

Programes per al desenvolupament personal i professional dels joves
50
Serveis d'acci ciutadana: salut pblica i consum

Defensa de les persones consumidores
50
Programes de promoci de la salut pblica i comunitria
51
Programes d'inspecci sanitria
51
Serveis de benestar social

Habilitats en la intervenci professional en els serveis socials
Programes d'intervenci social comunitria
52
52
Serveis de desenvolupament territorial: espais urbans

Gesti de serveis d'habitatge
53
Planificaci, disseny i gesti d'espais urbans
53
Plans d'autoprotecci
53
Plans d'inspecci i verificaci d'activitats
54
Projectes i actuacions de planejament urbanstic
54
Serveis de desenvolupament territorial: espais verds

Manteniment d'espais verds
54
Serveis de desenvolupament territorial: infraestructures i mobilitat

Planejament i gesti d'infraestructures viries i mobilitat
55
Senyalitzaci i seguretat viria

Serveis de desenvolupament territorial: installacions, obres i acabats
Manteniment i control d'installacions i d'edificis
55
55
Obres i acabats de construcci
56
Projectes de millora d'installacions, equipaments i obres
56
Projectes de millora energtica
56
Serveis de desenvolupament territorial: medi ambient

Activitats de gesti ambiental
57
Educaci i sensibilitzaci mediambiental
57
Serveis de promoci econmica

Assistncia en la creaci i consolidaci empresarial
58
Projectes de dinamitzaci comercial
58
Projectes de mercat de treball i ocupaci
59
Projectes i programes de desenvolupament econmic local
59
Projectes, serveis i equipaments turstics
60
Serveis de seguretat ciutadana

Actuaci policial administrativa i mediambiental
60
Actuaci policial de proximitat a la ciutadania i comunitria
60
Actuaci policial en seguretat de persones i bns
61
Actuaci policial en trnsit i seguretat viria
61
Plans de protecci civil
61
Suport a l'actuaci policial
62
Vigilncia i seguretat
62
Serveis de suport intern: arxiu i gesti documental

Gesti dels arxius municipals
Gesti documental i arxiu
62
63
Serveis de suport intern: comunicaci i protocol

Comunicaci estratgica
63
Premsa i publicacions
64
Protocol i relacions institucionals
64
Serveis de suport intern: contractaci i compres

Contractaci administrativa
65
Gesti de compres i magatzem
65
Serveis de suport intern: padr

Gesti i explotaci de les dades del padr municipal d'habitants
66
Serveis de suport intern: processos i e-administraci

Gesti de processos i e-administraci
66
Models i projectes de millora organitzativa
67
Serveis de suport intern: protecci de dades

Protecci de dades de carcter personal
67
Serveis de suport intern: recursos humans

Avaluaci i carrera professional
67
Disseny, impartici i avaluaci de la formaci
68
Gesti de la formaci
68
Gesti de recursos humans
68
Planificaci de la formaci
69
Planificaci dels recursos humans
69
Programes i mesures de prevenci de riscos laborals
69
Selecci i provisi de recursos humans
70
Tecnologies i entorns virtuals d'aprenentatge
70
Serveis de suport intern: serveis econmics

Comptabilitat
70
Control financer
71
Control i gesti pressupostria
71
Gesti de les subvencions
71
Gesti patrimonial
72
Gesti tributria i recaptaci
72
Tresoreria
72
Serveis de suport intern: serveis generals

Cuina
73
Manteniment de vehicles
73
Neteja i serveis
73
Transport i conducci de vehicles
74
Serveis de suport intern: serveis informtics

Disseny i manteniment d'aplicacions especfiques
Serveis i equipaments informtics
Serveis de suport intern: serveis jurdics
Assessorament i defensa jurdica
74
75
75
PRESENTACI
La Diputaci de Barcelona s conscient de la importncia creixent que t la capacitaci de les persones, dels
empleats pblics, en lassoliment dels objectius de lacci pblica.
s per aix que tradicionalment la Diputaci de Barcelona ha volgut oferir als ajuntaments una mplia oferta
formativa ajustada a les diferents demandes dels ens locals, sempre amb el comproms que, a ms dintentar
ser suficient, sidentifiqus amb un alt nivell de rigorositat tcnica i qualitat organitzativa, nivells que han
configurat un model reconegut dins de les administracions pbliques.
s en aquesta lnia de millora contnua on se situa aquest instrument tcnic que us presentem des de la
Direcci de Serveis de Formaci (DSF), el Diccionari de competncies per al desenvolupament professional dels
empleats pblics de lAdministraci local.
Qu s un diccionari de competncies
Per una banda podem consensuar que un diccionari s una obra, un document, etc. que presenta un seguit de
paraules i conceptes ordenats i amb una descripci del seu significat.
Per un altra, coincidirem en qu que totes les organitzacions, pbliques i privades, necessiten posseir unes
determinades qualitats per complir amb la seva finalitat i amb els objectius que tinguin plantejats i, per donar
resposta a les necessitats i demandes sorgides de lentorn on estan ubicades. Per aquest motiu les
organitzacions pbliques han destar ben organitzades, han de fer servir bons mecanismes de presa de
decisions, han doferir productes o serveis amb uns nivells de qualitat exigibles pels seus usuaris o destinataris,
etc.
Reflexionar sobre quines sn aquestes qualitats, identificar-les, descriure-les i traduir-les en les actuacions
reals que shan dobservar en els seus professionals, s la base per construir un diccionari de competncies.
Aix doncs, un diccionari daquest tipus cont unes paraules/conceptes (competncies), que estan molt lligades
a valors de ladministraci o formes de fer i estar professional, definides per fer-les comprensibles a tothom i
classificades en funci de la seva singularitat.
Com sha construt el Diccionari

En la seva construcci sha partit, i shan integrat, els suggeriments que, basats en lexperincia danteriors
models de formaci i desenvolupament de competncies professionals, ens han facilitat els responsables de
formaci del mn local i els collaboradors externs que treballen amb la DSF en el desenvolupament de la
nostra cartera de productes, i en lexperincia acumulada pels diferents equips de la prpia Diputaci.
A tots ells grcies per la seva imprescindible i valuosa collaboraci.
Quin tipus de competncies t el Diccionari

Dins daquest Diccionari hi ha tres grans grups de competncies: les competncies estratgiques de
l'Administraci local, les competncies qualitatives i les competncies tcniques.
Sn les competncies professionals que es desprenen de lideari de la funci pblica. Associades a valors,
principis, etc. que sn presents en la fonamentaci legal que acompanya les grans lleis que orienten lactuaci
pblica, des de la Llei 30/1984 de mesures per a la reforma de la funci pblica, fins la ms recent Llei 7/2007
de lEstatut Bsic de lempleat/a pblic. Es presenten com a competncies estratgiques:
Competncies qualitatives
Fan referncia a les habilitats personals i socials, relacionades amb el com s'han de fer les coses' i com han
d'actuar' els empleats pblics. Es classifiquen en dos tipus: les competncies qualitatives de funci directiva i
les competncies qualitatives transversals.
Molt associades al desenvolupament, en qualsevol organitzaci, i per tant tamb a les nostres
administracions pbliques, de crrecs directius i de comandament: sn competncies que, juntament
amb les de caire estratgic, estan estretament relacionades amb les seves funcions i els seus rols, i han
de ser de desenvolupament prioritari per a qualsevol persona que ocupi llocs de responsabilitat a les
nostres administracions. Dins daquesta tipologia de competncies incorporem:
Direcci de persones

Aquestes competncies es refereixen a qualitats personals que determinen el com es fan les coses i la
manera de ser, la manera dactuar que han de tenir els diferents professionals que treballen a les
administracions locals, ja sigui per necessitats especfiques de la seva professi com pel fet de
desenvolupar-la especficament en un entorn pblic. Les competncies qualitatives que incorporem al
nostre Diccionari sn:
Presa de decisions
Treball en equip
Visi global
Competncies tcniques
Fan referncia a coneixements i habilitats tecnicoprofessionals, relacionades amb els continguts i els entorns
de treball en els quals es desenvolupa la professi. Aquestes competncies han estat definides enguany en la
seva primera versi. s un treball que haurem d'anar afinant i ampliant de manera progressiva en un futur
proper.
Es classifiquen en dos tipus: les competncies tcniques transversals i les competncies tcniques especfiques
o sectorials.
Sn competncies tcniques que es desenvolupen en una gran diversitat d'mbits funcionals (serveis
interns, serveis territorials, serveis d'acci ciutadana, serveis de promoci econmica, etc.). Es
presenten com a competncies tcniques transversals:
s daplicacions ofimtiques
Fan referncia als coneixements i les habilitats professionals prpies d'un determinat collectiu
professional i, fins i tot, d'un determinat mbit especfic d'activitat. En aquest moment hi ha un total
de 82 competncies tcniques especfiques identificades, ordenades en diferents blocs funcionals a
ra de la seva especificitat tcnica i organitzativa.
Com sn les competncies del Diccionari

Cada competncia consta dun ttol, una definici general i un apartat anomenat la competncia implica on
es pretn enumerar tota una srie d'aspectes o temtiques relacionats amb la competncia i que sn claus per
al seu desenvolupament.
En el cas de les competncies qualitatives tamb trobem quatre nivells de domini professional: 1 - 2 - 3 i 4,
cadascun dells definit amb els comportaments professionals esperats, i amb un apartat dexemples
dactuacions professionals que es podrien observar en el nivell.
El significat de la descripci dels nivells: cada nivell recull actuacions, fites professional que les
persones han demostrat en el desenvolupament de les seves funcions, s a dir, que han aplicat ja, de
manera reeixida, en la realitat del seu lloc de treball, un conjunt de coneixements, tcniques i
habilitats.
Ordenaci lgica dels nivells: cada nivell recull actuacions professionals ms complexes dassolir:
requereixen de coneixements ms i ms complexos i de ms experincies reals. s a dir, la
competncia creix en complexitat i exigncia; poca en el nivell 1 i molta en el nivell 4.
Lexperincia com a fonament de nous aprenentatges: lestructura tamb t una lgica evolutiva;
tenir un nivell de domini determinat en una competncia suposa forosament, tenir assolits els nivell
anteriors: els coneixements i lexperincia necessaris per arribar a un determinat nivell sn la base
necessria per adquirir nous coneixements terics i prctics.
Per a qu ha de servir el Diccionari de competncies

Malgrat que habitualment els diccionaris de competncies estan dissenyats per donar suport al conjunt de
poltiques de recursos humans (selecci i provisi, carrera professional, formaci i desenvolupament, etc.) el
Diccionari que us presentem, tot i que pot contribuir al desenvolupament daquests elements, est pensat
especficament per orientar les accions de capacitaci dels empleats/des pblics de les nostres administracions
locals.
s per aquest motiu que entre les competncies del nostre diccionari no hi figuran competncies que sn molt
habituals en la gran majoria de diccionaris com poden ser iniciativa, innovaci, comproms amb lorganitzaci,
etc. Aquestes ltimes sn competncies difcilment abordables des del punt de vista formatiu (la formaci t
poc impacte en el seu desenvolupament) i sn ms utilitzades en altres instruments de gesti de recursos
humans.
Hem dentendre aquest Diccionari com una eina de treball que ens ha de permetre millorar loferta formativa
que sadrea als ens locals mitjanant la definici de perfils professionals per competncies que:
Facilitin identificar loferta formativa ms adient per a cada collectiu professional o lloc de treball.
Permetin establir relacions de prioritat i ordre entre les accions formatives adreades a un collectiu
professional o lloc de treball, s a dir dibuixar itineraris formatius.
Ajudin a millorar i ajustar el disseny daprenentatge de les accions formatives contemplades a

loferta formativa.
Siguin la base per a la detecci de necessitats formatives i elaboraci de plans de formaci especfics.
Afavoreixin el desenvolupament de models davaluaci de laprenentatge i de la transferncia.
Un Diccionari en construcci
Durant lany 2016 est previst aprofundir en la definici i gradaci per nivells de les competncies tcniques
especfiques o sectorials, en un treball conjunt amb els promotors sectorials de les diferents rees de la
Diputaci de Barcelona.
10
Definici
La competncia implica...
Capacitat de fer una bona feina, aconseguir els

objectius fixats i superar els estndards
establerts, tot preocupant-se per a la millora
contnua dels resultats.
La planificaci i organitzaci del treball: objectius, encrrecs,

recursos assignats i criteris de realitzaci. Elements bsics en
lorganitzaci del treball personal: urgncia vs importncia.
Qualitats personals que afavoreixen el rendiment individual:
mtode, proactivitat, decisi, comproms, etc.
Veure els
fracassos com una font daprenentatge. Mtodes davaluaci de la
prpia activitat professional. La innovaci com element de
contribuci a la millora organitzativa. Utilitzaci de noves
tecnologies com element de millora en leficcia personal.
Sensibilitzaci amb el consum responsable i la millora ambiental.
Nivells de desenvolupament
1
Sesfora per treballar b i assolir els

objectius establerts.
Exemples de realitzaci professional
Assoleix els objectius del seu lloc de

treball. Desenvolupa les tasques
encomanades seguint els procediments
establerts i arriba als estndards de
qualitat i quantitat esperats, amb una
bona utilitzaci dels recursos assignats.
Fa el seu treball de manera eficient.
T presents els objectius marcats i treballa per aconseguir

resultats.
Aplica accions de correcci quan es produeixen desviacions
(dificultats puntuals, urgncies, etc.).
Realitza la seva feina sense postergar-la ni allargar-la
innecessriament.
Majoritriament, porta al dia els encrrecs de treball,
argumentant els possibles endarreriments de manera objectiva
i fonamentada.
s receptiu quan se li fan puntualitzacions del que ha estat el
resultat de la seva feina.
Expressa frustraci quan no pot assolir els objectius plantejats.
No perd el temps.
Treballa de manera organitzada i sistemtica.

Sorganitza el treball diari de manera autnoma, distingint
clarament entre la urgncia i la importncia de les tasques
encomanades.
Utilitza sistemes de treball que li permeten assolir els
objectius plantejats amb una bona utilitzaci dels recursos
pblics facilitats.
Es compromet amb els resultats i no es limita a obeir ordres:
pren decisions amb criteri.
Ofereix alta fiabilitat en les tasques ms comunes del seu lloc
de treball.
Actua decididament quan hi ha desviacions importants entre
el que s'ha planificat i els resultats assolits.
11
Realitza esforos personals per tal

d'assolir objectius de treball de lequip
que sobrepassen els que li han estat
assignats personalment.
Proposa i impulsa accions i millores en

els processos i en les maneres de fer per
tal de millorar el servei prestat.
Actua amb flexibilitat per donar sortida a encrrecs

inesperats.
T gran capacitat per fer front a tasques diferents i
simultnies amb un bon rendiment.
Es mostra molt exigent amb si mateix: t un nivell de
rendiment ms alt que la resta dels seus companys.
s una persona clau en lassoliment dels objectius de la unitat
organitzativa, sobretot en situacions de necessitat (crregues
de treball, baixes de personal, etc.).
Es compromet amb nous reptes o noves responsabilitats
assumint les dificultats del nou encrrec.
Compagina eficament la diversitat de tasques, la urgncia i la
importncia fins i tot en situacions de pressi.
Qestiona, analitza i proposa nous mtodes i sistemes de

treball eficaos i perdurables en el temps.
Troba maneres ms eficients de fer les coses, amb ms
qualitat, amb menys recursos, etc.
Aporta solucions, alternatives per enfocar els procediments
des daltres punts de vista.
Ofereix alta fiabilitat en les tasques ms difcils o de ms
impacte associades al seu lloc de treball.
Genera plantejaments i solucions innovadores als problemes
fins i tot abans que apareguin.
Reorienta els problemes per obtenir-ne resultats profitosos.
12
Definici
Fet d'assolir els resultats que han estat assignats

a la seva unitat o el seu grup de treball mitjanant
una gesti eficient dels recursos (humans,
tecnolgics, infraestructures, etc.), dacord amb
els principis emanats de l'tica pblica i els
principis d'eficincia, eficcia i qualitat de servei.
Gesti de recursos humans. Gesti i control del pressupost de la

unitat organitzativa. Finanament pblic. Gesti de processos per
a una gesti eficient. Planificaci orientada a resultats i DPO
(Direcci per objectius). Clcul de costos de productes i serveis.
Tcniques de millora de la gesti. Indicadors i quadres de
comandament. Memries de gesti de resultats. Rendici de
comptes. Experincies de gesti eficient en daltres organitzacions
pbliques.
1
Centra l'activitat de l'equip en

l'acompliment de les tasques i funcions
de les persones, de manera que
s'aconsegueixin els indicadors clau que
hagin estat prviament definits.
Desenvolupa
models,
sistemes,
procediments de treball propis que
tenen com a objectiu especfic el
rendiment del seu equip en l'esfera de
l'eficcia, l'eficincia i la qualitat del
servei pblic.
Utilitza correctament els recursos (humans, tecnolgics,

pressupostaris, etc.) que l'organitzaci posa al seu abast.
Procura que els seus collaboradors actun de la mateixa
manera: orienta el seu equip cap a l'assoliment dels resultats
esperats.
Atribueix tasques i responsabilitats als membres del seu equip
en funci de les seves caracterstiques jurdiques (grup de
titulaci, categoria, marc funcional, perfil professional, etc.).
Vetlla per un s correcte i segur de les eines de treball. Fa
complir les orientacions en prevencions de riscos laborals de
cada collectiu.
Defineix els objectius de la unitat a partir de nivells superiors

de planificaci --o en organitzacions petites on no existeixen
diferents nivells de planificaci-- i dels indicadors clau que han
estat marcats per a la seva unitat o l'equip de treball, i segons
els recursos assignats.
Defineix la planificaci de les activitats per arribar a les dates
previstes i resol els imprevistos ms habituals sense necessitat
de supervisi.
Fa servir un procs sistematitzat (reunions, informes, etc.) per
fer un seguiment sistemtic de l'assoliment dels objectius
previstos.
13
Estableix prioritats i objectius d'acord

amb la lgica de cost-benefici i pren les
decisions organitzatives o personals
necessries per tal que aquesta cultura
organitzativa impregni l'organitzaci.
Desenvolupa
models,
sistemes,
procediments especficament ideats per
rendir comptes de la seva actuaci i dels
seus equips a la seva organitzaci i/o a
la ciutadania.
Defineix de manera autnoma els objectius a assolir per les

seves unitats o els seus equips de treball i preveu els recursos
(recursos humans, pressupostaris, tecnolgics, etc.) necessaris
per aconseguir-los.
Implanta i fa servir un sistema de quadre de comandament
integral per a la seva unitat organitzativa, d'acord amb els
objectius estratgics rebuts.
Revisa el model organitzatiu i de responsabilitats, etc., per
assolir els objectius previstos.
Analitza el cost-benefici dels elements clau de la gesti que
tenen impacte en lassoliment dels resultats de la seva rea de
responsabilitat
Defineix i impulsa nous models de gesti i organitzaci per

millorar, de manera perdurable, els resultats globals o duna
rea/gerncia, que representin un reconeixement extern de la
prpia organitzaci.
Estructura l'assignaci de recursos (humans, pressupostaris,
etc.) d'acord amb els objectius estratgics de l'organitzaci.
Selecciona el model de gesti de serveis ms adequat per a
cada activitat o mbit sectorial (externalitzaci de serveis,
convenis pblics privats, fundaci pblica, etc.).
Defineix sistemes que reconeguin i recompensin lorientaci a
resultats de les persones o equips de lorganitzaci.
14
Definici
Motivaci per conixer, comprendre i satisfer les

demandes de la ciutadania (o client
intern/extern), actuant de manera proactiva en el
seu abordatge.
Drets i deures de lempleat pblic en la seva relaci professional

amb la ciutadania. Habilitats i actituds que defineixen una
correcta atenci i relaci en la prestaci de serveis. La relaci
dorientaci i assessorament. Caracterstiques i elements que
defineixen un servei pblic. Protecci de dades en la gesti
pblica. Tcniques de resoluci de conflictes. Tcniques de
distncia emocional. Elements multiculturals en latenci a la
ciutadania. Qualitat i avaluaci de serveis pblics. Coneixement
organitzatiu. Sistemes didentificaci de necessitats i coneixement
de tendncies futures. Models i tcniques de participaci
ciutadana.
1
Respon amb agilitat i de manera

educada les demandes d'informaci,
documentaci, etc., de la ciutadania o
d'altres departaments, fent servir guies
o procediments molt definits i procurant
un comportament acurat, tic i de servei
pblic.
Escolta i valora les peticions i demandes

que li transmeten els ciutadans,
esforant-se en donar una resposta gil,
eficient i adaptada a les necessitats i
caracterstiques de la demanda i del seu
interlocutor.
Adopta un to educat i amable quan es relaciona amb els

ciutadans i comprn els aspectes fonamentals de la demanda o
del problema plantejat.
Respecta la confidencialitat dels ciutadans.
Escolta correctament i tracta de disminuir la tensi quan el
ciutad es troba alterat emocionalment.
Actua amb empatia.
Utilitza els formulismes de relaci i comunicaci comuns de la
nostra cultura.
Domina les tcniques datenci telefnica.
s rpid a lhora de contactar telefnicament amb els seus
superiors o amb la persona de lajuntament que correspongui.
Demostra una actitud proactiva.

Transmet amb claredat opinions i valoracions, de manera
adaptada a situacions concretes, valorant els efectes que
comporta la seva posici/responsabilitat i la del ciutad.
Utilitza els formulismes de relaci i comunicaci comuns a
altres cultures del municipi.
Collabora en laplicaci de les eines definides per conixer el
grau de satisfacci dels ciutadans.
Domina de manera bsica la llengua de collectius lingstics
significatius al municipi (angls, xins, rab, etc.) i adapta la
seva actuaci als trets culturals dels seus interlocutors.
15
Desenvolupa procediments propis de

treball per conixer en profunditat les
necessitats de la ciutadania (o clients
externs i interns). s capa d'anar ms
enll a l'hora de respondre les
demandes explcitament expressades.
Assessora la ciutadania (o clients externs

i interns) en la presa de decisions. T
una visi global dels serveis que presta
la seva unitat organitzativa i les unitats
amb les quals t relaci en la prestaci
de serveis.
Dedica temps i esforos (reunions, contactes informals...) en

conixer en profunditat el client (persona, professional,
collectiu), la base i motivaci de les seves demandes, els seus
lmits i potencialitats, el grau de satisfacci, etc.
Dna valor afegit a la seva relaci en la prestaci de serveis:
noves informacions, alternatives, oportunitats.
T capacitat darribar a demandes no explicitades pel ciutad.
Defensa el seu client quan ho considera necessari.
T una visi a llarg termini de les seves necessitats.

s una persona de confiana en la seva presa de decisions:
crea vincles professionals.
S'anticipa a les seves necessitats adaptant o desenvolupant
productes o serveis, oferint alternatives.
s una persona compromesa amb la qualitat del servei que es
presta: collabora en la definici de metodologies i
procediments per millorar el servei i l'atenci a la ciutadania:
cartes de serveis, compromisos, protocols datenci...
16
Definici
Definici del conjunt de plans que ajudi les

unitats organitzatives i els equips de treball a
assolir els objectius que hagin estat definits en el
Pla d'actuaci de mandat (PAM) o en altres
documents estratgics, tenint en compte les
necessitats de la ciutadania, els recursos existents
i el marc de gesti pblica vigent.
Nivells de planificaci estratgica, tctica i operativa. Models i

sistemes dorganitzaci de les administracions pbliques. Models
de qualitat a les administracions locals. Direcci de projectes.
Models de Responsabilitat Social Corporativa. Avaluaci de serveis
i poltiques pbliques. Estudis demogrfics i de prospectiva.
Models de gesti pblica (funci pblica, pressupostria, etc.).
Models de collaboraci pblico-privada. Transparncia i dades
obertes. Comunicaci estratgica. Experincies en planificaci,
organitzaci i avaluaci de serveis pblics en daltres
organitzacions pbliques.
1
Organitza i planifica a curt termini les

tasques i actuacions de la seva unitat o
equip de treball per tal dassolir els
objectius fixats, complint amb els
terminis i estndards de quantitat i
qualitat que hagin estat definits.
Planifica els projectes i/o les lnies de

gesti de la seva unitat o equip a partir
dels objectius generals que han estat
marcats, definint les prioritats, els
objectius, les fases de treball, i els
indicadors dactivitat, i assignant de
manera efica recursos i responsabilitats
Defineix els objectius de treball i els estndards de qualitat

que cal assolir.
Utilitza sistemes per fer el seguiment de lactivitat de lequip.
Organitza el seu equip per tal de minimitzar imprevistos.
Descriu i valora els processos de treball de l'activitat que
desenvolupa el seu equip de treball.
Organitza l'equip amb atenci al marc de funcions i
responsabilitats que cada empleat pblic tingui assignat.
Aplica correctament els conceptes d'urgncia i importncia en
el desplegament de l'activitat de l'equip.
Utilitza eines especfiques (reunions, entrevistes, informes,

etc.) per fer un seguiment sistemtic i una avaluaci dels
resultats assolits.
Utilitza un sistema d'indicadors per fer el seguiment
(qualitatiu i/o quantitatiu) de la planificaci efectuada.
Defineix les fites que vol aconseguir en l'activitat dels seus
equips.
Proposa accions correctores en cas de desviacions sobre la
planificaci inicial.
Revisa els processos i mtodes de treball d'equips o unitats
administratives per assolir els objectius previstos.
Integra la planificaci de diferents projectes o mbits de
gesti.
17
Defineix plans, a partir dels objectius

estratgics. Defineix l'estat i evoluci de
l'mbit sectorial, la cultura i les
possibilitats
organitzatives,
tot
dimensionant els recursos necessaris, els
terminis i les prioritats en la seva
execuci.
Realitza la planificaci estratgica de

l'rea o de lorganitzaci definint tant les
lnies
estratgiques
dactuaci
orientades a prestar serveis a la
ciutadania com les que resten
orientades a la millora interna de
lorganitzaci.
Defineix els objectius que les seves unitats o els equips de

treball han d'assolir.
Implanta i fa servir un sistema de quadre de comandament
integral de la seva unitat organitzativa; aix com altres sistemes
per organitzar i controlar la informaci.
Revisa el model organitzatiu i de responsabilitats de la seva
rea de responsabilitat, etc., per arribar als objectius previstos.
Dirigeix correctament la coordinaci de projectes complexos i
interdependents.
Planifica a llarg termini integrant informaci de l'entorn

municipal i de la ciutadania, dades de l'evoluci d'mbits
sectorials i de la prpia administraci local i t en compte les
tendncies pel que fa a la seva evoluci.
Defineix i impulsa nous models de gesti i organitzaci per
millorar, de manera perdurable, els resultats globals o duna
rea/gerncia, que representin un reconeixement extern de la
prpia organitzaci.
Fa que lorganitzaci participi en frums institucionals sobre
models de gesti, cercles de qualitat interadministrativa, etc.
Revisa el disseny organitzatiu: crea, redefineix o anulla el
marc de responsabilitats de serveis, rees o departaments.
18
Definici
Fet de dedicar temps i esfor personal a

mantenir-se actualitzat professionalment i fer
que els altres tamb ho estiguin contribuint a una
millor gesti del coneixement organitzatiu.
Com aprenen les persones adultes. Elements que afavoreixen

lactualitzaci professional: llegir documentaci especialitzada,
mantenir contactes amb professionals, participar en nous
projectes, etc. Fonts d'aprenentatge formal i informal.
Aprenentatge 360. Lespai de treball com eina daprenentatge
personal. Fitxes descriptives dels llocs de treball i els perfils
professionals com referncia en identificaci de necessitats
formatives personals. Diferncies fonamentals entre els processos
dinformaci, formaci i el desenvolupament de competncies.
1
Mostra inters en conixer les seves

rees de millora (competncies)
professionals i assisteix amb actitud
positiva a les accions formatives
organitzades.
S'actualitza permanentment. Est al dia

quant als continguts, les tcniques, les
eines i els mtodes de treball relacionats
amb la seva activitat professional.
s conscient de la importncia d'adquirir nous coneixements,

habilitats, etc. i aplicar-los al lloc de treball.
Participa activament en els processos didentificaci de
necessitats formatives engegats per lajuntament.
Fa les activitats de desenvolupament recomanades (cursos,
encrrecs de treball, etc.).
Accepta positivament les oportunitats d'adquirir habilitats,
coneixements, metodologies i tcniques.
Valora de manera objectiva el seus resultats professionals:
accepta les observacions sobre la feina feta de forma
constructiva.
Es responsabilitza activament del seu propi aprenentatge i

desenvolupament professional.
Procura estar actualitzat ms enll de loferta formativa, a
travs de diferents mitjans (internet, assistncia a cursos,
documentaci especialitzada...).
Proposa als seus superiors la convenincia d'adquirir
determinats coneixements o experincies tils per a ell mateix
o per als companys.
Aplica, de forma sistemtica, els coneixements i les habilitats
apresos en el seu mbit de treball.
Coneix clarament i raonadament els seus punts forts i els seus
punts febles.
19
Contribueix a la millora organitzativa

mitjanant la realitzaci de diferents
accions que ajudin a augmentar el
coneixement organitzatiu.
Actua com docent intern.
Participa en grups de millora de nous programes, projectes,

serveis, etc.
Fa de tutor amb les persones que sincorporen a lequip
(noves incorporacions, suplncies, estudiants en prctiques,
etc.).
Desenvolupa material tcnic (manuals dacollida tcnica,
guies de procediments, etc.).
Realitza activitats informatives sobre qualsevol dels elements
(fonamentaci tcnica i normativa, processos de gesti,
indicadors de gesti, etc.) que configuren lactivitat (projectes,
lnies de gesti, serveis, etc.) de la seva unitat organitzativa o
especialitat.
Collabora en lelaboraci de temaris i proves davaluaci per
als processos de selecci de personal, carrera professional, etc
Dissenya, desenvolupa i avalua accions especficament

pensades per transmetre coneixements i habilitats a altres
membres de lorganitzaci.
Dissenya autnomament proves davaluaci de coneixements
i habilitats professionals per als processos selectius, de carrera
professional, etc.
Afavoreix la creaci de grups de millora i despais per a
lintercanvi de coneixement.
Fomenta la socialitzaci de coneixements i daprenentatges
entre els equips.
Participa activament, en nom de l'organitzaci, en activitats
formatives de l'mbit pblic o sectorial.
20
Definici
Escoltar i entendre els actes, les idees,

plantejaments,
pensaments,
emocions,
sentiments de persones i grups, encara que no
s'expressin verbalment o hagin estat parcialment
plasmades, generant un clima relacional positiu
que faciliti l'actuaci professional.
Concepte, elements, possibilitats i lmits. Valors i fonts de

motivaci humanes. Actituds en la relaci professional: respecte,
flexibilitat, comproms, credibilitat i distncia emocional.
Autoestima i seguretat en un mateix tant personal com
professional. Tcniques dempatia. Tcniques de recerca
dinformaci: lentrevista i lart de preguntar. Tcniques
dassertivitat. Estil comunicatius (verbals i no verbals) com
afavoridors de la comprensi i relaci interpersonal. Estratgies
per al desenvolupament dhabilitats socials.
1
Reconeix els valors i els drets dels seu

interlocutor com base per a una relaci
professional constructiva. Es comunica i
relaciona correctament amb el seu
interlocutor.
Demostra inters per conixer a l'altre

en
profunditat,
dissenyant
i
desenvolupant diferents estatgies
orientades a aprofundir en el
coneixement de l'altre, i crear una
relaci de confiana amb el seu
interlocutor.
Actua respectant els trets culturals diferencials que poden

condicionar la comunicaci i la relaci professional
Emet missatges coherents entre all que diu, com ho diu i el
que fa.
Sap escollir el mitj i les formes adequades per comunicar-se
segons linterlocutor.
Fa preguntes de forma adequada per tal dobtenir informaci
Adapta la seva actuaci professional als els estats d'nim dels
seus interlocutors.
Sap interpretar amb gran precisi els missatges no verbals del
seu interlocutor.
Fomenta un clima de relaci no defensiva i de cordialitat.

Transment opinions contraries o crtiques al seu interlocutor
sense ferir les seves sensibilitats
Mostra facilitat per establir i mantenir relacions amb un ampli
ventall dinterlocutors.
Recerca informaci, opini en altres professionals per
augmentar el seu coneixement envers el seu interlocutor
Escolta i entn les idees i posicions dels altres, encara que
siguin oposades a les prpies.
Dedica temps a escoltar a altres.
T en compte les preocupacions dels altres i respecta els seus
sentiments
21
Compren les motivacions dels actes dels

seus interlocutors.
Identifica els elements principals

(psicolgics, socials, etc) que expliquen
els seus sentiments i motivacions.
s receptiu a les opinions i els suggeriments dels altres,

intentant, en la mesura del possible, establir una relaci
bidireccional.
Explica el motiu de les decisions preses, respecte al
interlocutor - usuari, i de les accions que s'han de realitzar.
Estableix una relaci de confiana amb els usuaris, famlies de
llarga durada, etc.
Orienta als interlocutors en el seu procs depresa de
decisions, tot i respectant la seva autonomia personal
Argumentar encertadament, davant de tercers, les actuacions
dels interlocutors.
Entn els sentiments i preocupacions a partir dels

comportaments que desenvolupen els seus interlocutors,
encara que no hagin estat concretament expressades.
Anticipar-se a les reaccions i als comportaments dels altres.
Escull l'entorn de comunicaci-relaci ms adequat en funci
de la transcedncia del missatge a donar i de les possibles
reaccions estats dels interlocutors.
Santicipa a actuacions negatives dels seus interlocutors i
usuaris.
Assessorar a tercers en la seva relaci amb el seu interlocutor.
22
Definici
Resultat de causar un determinat impacte,

convncer i influir en els altres, per tal de guanyar
opinions, decisions i actuacions necessries per
assolir els objectius de treball assignats, actuant
sempre amb respecte pels principis tics i els
valors de la professi i de la funci pblica.
Influncia i persuasi: concepte i factors diferencials. Comprendre

el comportament hum: calcular anticipadament limpacte de les
paraules i les accions dun mateix. Actituds que afavoreixen la
persuasi i la influncia: flexibilitat i adaptabilitat, energia i
tenacitat. Elements clau en la persuasi directa: dades,
argumentacions i exposicions. Estratgia persuasiva. Autocontrol
emocional i capacitat emptica. Tcniques de negociaci. La xarxa
professional de contactes com element dinfluncia.
1
Persuasi directa: prepara i desenvolupa

una acci per convncer terceres
persones fent servir diferents recursos
(argumentacions
lgiques,
dades,
exemples, demostracions, imatge i
estatus personal) adaptats als interessos
i nivell dels interlocutors o l'audincia.
Persuasi flexible o adaptativa: posa en

marxa una estratgia alternativa quan
no n'hi ha hagut prou amb lestratgia
directa, per tal dadaptar-se a les
reaccions de persones o grups.
Utilitza correctament dades, argumentacions, grfics, etc. en

les seves argumentacions.
Fa que les persones comprenguin les caracterstiques
principals dun projecte.
Utilitza correctament els elements d'imatge corporativa.
Identifica clarament els arguments de dues parts en conflicte.
Prepara documentaci bsica per abordar un contacte amb
un provedor, la resoluci d'un cas, una entrevista, etc., de poc
impacte.
Analitza els condicionants del seu interlocutor i de la situaci,

i s capa d'establir els lmits de resoluci del problema.
Realitza presentacions o defenses slides basades en dades,
documentaci, antecedents, etc., que ha analitzat curosament.
Adapta les seves argumentacions als interessos i les
motivacions del seu interlocutor, i en sap interpretar
correctament les reaccions a la seva actuaci.
Es prepara amb antelaci diferents tipus de respostes davant
de les possibles dificultats o reaccions que preveu que tindr el
seu interlocutor respecte de les seves argumentacions.
23
Influncia indirecta: incorpora, a

explicacions complexes mantingudes en
el temps, el recolzament o actuaci de
persones clau de dintre o fora de
lorganitzaci perqu donin suport als
seus plantejaments.
Influncia estratgica: porta a terme un

pla dactuaci, davant de persones i
grups amb interessos contraposats, amb
cadenes dinfluncia indirecta, que es
posen en marxa en funci de la resposta
dels interlocutors i dels resultats
utilitzats en lestratgia.
Arriba a acords amb persones i grups heterogenis, amb gran

diversitat dinteressos.
Aborda amb xit (amb rapidesa i baixa conflictivitat) la
remodelaci organitzativa dels serveis i equips duna gerncia o
gran rea de lajuntament, quan aquesta t impacte en el
conjunt dels processos de treball, la distribuci fsica i lestatus i
responsabilitat de les persones.
Adaptar els objectius i les estratgies en funci dels resultats
parcials d'una negociaci.
Arriba a acords, en organitzacions complexes, amb la

representaci dels treballadors; i aconsegueix una mplia
acceptaci de lequip de govern, dels equips directius i dels
propis representants sindicals.
Arriba a acords de collaboraci (guanyar-guanyar) amb altres
institucions o administracions pbliques i privades.
Arriba a consensos beneficiosos per a totes dues parts
realitzant concessions i desbloquejant situacions crtiques en
negociacions complexes.
24
Presa de decisions
Definici
Tria entre diferents alternatives, aquelles que sn

ms viables, basant-se en una anlisi dels
possibles efectes i riscos i de les possibilitats
d'implementaci.
Qualitats personals en la presa de decisions professionals:

capacitat analtica, objectivitat, seguretat tcnica i professional,
etc. Elements emocionals implicats en la presa de decisions.
Models i tcniques bsiques de presa de decisions. Tcniques de
presa de decisions grupals. Processos creatius i la presa de
decisions. Presa de decisions estratgiques: la incertesa i el risc.
1
Pren decisions en situacions que es

presenten
sovint
en
lactivitat
professional, que poden ser rpidament
reversibles mitjanant la supervisi
prpia o dun tercer, i que habitualment
estan emmarcades en normes, lleis o
procediments de treball, i facilita la
presa de decisions dels nivells jerrquics
superiors.
Analitza fets o situacions que no sn

habituals i que tenen un impacte en la
totalitat de la unitat organitzativa, en la
gesti o en els seus collaboradors, i
n'assumeix
les
responsabilitats.
Desenvolupa, i fa que els altres ho facin,
les seves prpies idees, propostes i
ordres en organitzacions poc complexes
i regulades.
Reconeix els factors i circumstncies implicades en un

problema o en una situaci habitual.
Actua amb independncia en les activitats, tasques i
responsabilitats habituals prpies del lloc, i demana suport o
autoritat davant de situacions de certa complexitat.
Pren les decisions basant-se en les normatives, les
reglamentacions o els protocols d'actuaci, i s flexible quan la
situaci ho requereix.
Argumenta de manera clara i concreta les decisions preses.
Gestiona el seu equip amb autonomia i pren les decisions
necessries dins del seu marge de responsabilitat.
Pensa analticament, descomposa les situacions en parts i

n'identifica les relacions de causa-efecte.
Pren decisions per implantar una nova metodologia de treball
per a tota la unitat organitzativa.
Aplica diferents marcs normatius per solucionar problemes
complexos o nous.
Pren decisions importants en la gesti dels seus equip
(incorporacions de nous collaboradors, promocions del seu
personal, etc.).
Pren decisions tcniques dimpacte en la salut i la integritat
de les persones (definir el model diagnstic i valorar els
resultats obtinguts en casos no habituals; signar un projecte
dobra o pla de seguretat, etc.).
25
Analitza fets o situacions complexes, que

comporten un important impacte en
tota o en gran part de lorganitzaci, en
la responsabilitat professional, o que
comporta una gran crrega emocional.
Opta per la soluci ms adient desprs
duna avaluaci minuciosa de la
viabilitat i dels riscos que comporta la
decisi. Desenvolupa, i fa que els altres
ho facin, les seves idees i propostes.
Aborda amb encert decisions dalt

impacte en organitzacions complexes en
situacions dincertesa i analitza diversos
escenaris, variables i riscos.
Actua amb fermesa i decisi davant de situacions de gran

impacte, d'estrs, en entorns adversos, etc.; inspira seguretat i
control; transmet calma i tranquillitat als dems.
Desenvolupa estratgies per cercar informaci o referncies
necessries per completar la seva anlisi.
Fa un seguiment de la cadena causa-efecte en l'anlisi dels
resultats associats a la seva decisi.
Decideix un dibuix organitzatiu que dota lorganitzaci d'un
alt grau deficcia, eficincia i qualitat datenci a la ciutadania.
Decideix les orientacions pressupostries en administracions
pbliques de complexitat mitjana-baixa.
Decideix pel seu compte les orientacions pressupostries,

organitzatives, etc., en grans administracions pbliques.
Valora els inconvenients o les conseqncies dels plans que
lidera.
Inicia un determinat procs judicial on es posi en joc la
reputaci de lorganitzaci.
Decideix una collaboraci institucional, de caire global, amb
altres administracions.
Impulsa canvis generals dels models organitzatius i de gesti
de lorganitzaci.
26
Treball en equip
Definici
Fet d'integrar-se, collaborar i coordinar-se de

forma activa en un grup de treball per tal
dassolir els objectius comuns necessaris per a
una bona prestaci del servei.
Funcionament bsic dels grups humans en un entorn de treball.

Caracterstiques dels grups i equips de treball. Etapes evolutives
dels equips de treball. Rols als equip de treball. El rol del lder.
Conflictes als equips de treball. Actituds i habilitats personals que
afavoreixen o dificulten el treball en equip. Compartir reptes i
objectius. Noves tecnologies aplicades al treball en equip.
Reunions de treball.
1
Coopera amb l'equip per a l'assoliment

dels objectius comuns. Treballa de
manera activa seguint les normes i els
procediments definits per lequip.
Afavoreix un bon clima de treball i

facilita una bona dinmica personal amb
les persones de l'equip.
Prepara materials, eines, etc., que poden fer servir altres

membres de l'equip.
Informa els seus companys sobre l'estat de les activitats que
porta a terme.
Collabora en les reunions i discussions de l'equip (aporta
idees, suggeriments, opinions, propostes, etc.).
Tracta correctament els seus companys.
Accepta el rol que t dins lequip sense generar conflictes.
Es preocupa per conixer els reptes i/o objectius de lequip.
Realitza les tasques que se li assignen dins el grup de treball i
n'assoleix els resultats esperats.
Respon a les sollicituds d'ajuda de caps i companys i hi
collabora quan cal.
Evita endarreriments que puguin repercutir negativament en

la feina dels altres.
Accepta les maneres de fer de les persones de l'equip i valora
les seves capacitats i aportacions.
Mostra sensibilitat i respecte davant dels estats d'nim dels
seus companys.
Participa activament i s constructiu en els reunions: facilita la
reflexi i l'anlisi conjunta, integrant contribucions i punts de
vista i consensuant les idees.
Es corresponsabilitza de les decisions de lequip.
Defensa amb convicci les seves opinions davant del grup,
per sap cedir amb la finalitat de buscar el consens i de facilitar
el treball del grup.
27
Afavoreix la collaboraci amb els altres

per fer crixer professionalment l'equip.
Potencia la cohesi de l'equip. Crea

esperit d'equip i en refora la identitat.
Valora i reconeix les idees i iniciatives dels altres.

Anima l'equip a opinar sobre els projectes i a arribar a acords
a travs de dinmiques de participaci.
Dna i demana ajut: mant una actitud oberta vers les idees i
experincies dels altres.
Felicita els altres i reconeix la feina ben feta.
Dna suport directe (formatiu, suport, conflictes amb terceres
persones, etc.) als altres quan aquest ho necessiten.
Impulsa i defensa una manera comuna de fer les coses.

Actua amb decisi per tal de tallar la difusi de comentaris
gratuts dins l'equip.
Afronta els problemes, els conflictes o les diferncies en
l'equip amb decisi i optimisme.
Defensa l'equip davant de comentaris negatius o queixes
injustificades.
Davant de tercers es mostra orgulls del treball de l'equip.
28
Visi global
Definici
Comprensi de lentorn de treball (orgnic,

cultural, etc.) per poder anticipar-se als efectes
que pot tenir la prpia actuaci professional en
lorganitzaci, per poder identificar les propostes
i les respostes ms idnies.
Coneixement formal de lorganitzaci: estructura, cartera de

productes, serveis i equipaments, etc. Coneixement informal de
les organitzacions: cultura organitzativa, mecanismes no formals
de presa de decisions, possibilitats i amenaces, etc. Visi sistmica
de les organitzacions. Coneixement de les tendncies presents i
futures de la seva rea sectorial (professional, caracterstiques
especfiques i demogrfiques dels collectius destinataris, etc.).
1
Explica a terceres persones les lnies

bsiques de treball de lorganitzaci
relacionades amb la seva activitat
professional.
Percep la importncia i contribuci de la

seva unitat o el seu equip de treball en
la cadena de prestaci de serveis a la
ciutadania.
Est al corrent del que passa dins i fora

de lajuntament que estigui relacionat
amb la seva activitat professional.
Es preocupa per conixer no noms el que ell fa sin la feina

daltres.
Coneix les tcniques, els processos i els procediments del seu
lloc de treball, aix com la seva interrelaci amb altres llocs de
treball o atres unitats organitzatives.
Coneix de manera genrica els trets principals de
l'ajuntament i el municipi.
Coneix els processos de treball, els sistemes dinformaci,

etc., que relacionen la seva unitat amb la resta de lorganitzaci.
Demostra que pensa sintticament, s a dir, interrelaciona les
parts dintre dun tot.
Sap relacionar lobjectiu concret de la seva feina amb els
objectius estratgics del PAM.
Valora les conseqncies que pot suposar un mal
funcionament de la seva unitat/equip en la valoraci que la
ciutadania pot fer del funcionament municipal.
Utilitza la seva xarxa interna de contactes per oferir un millor

servei al ciutad.
Utilitza diferents mecanismes per estar permanentment
informat de les tendncies i canvis en el seu mbit professional.
Resol un problema o agilitza un trmit acudint a lorganitzaci
formal i no formal.
Identifica colls dampolla en la gesti dels seus projectes,
lnies de treball, etc.
Disseny nous plans d'acci per aprofitar les oportunitats o
avantar-se als problemes.
29
Adapta missatges, processos projectes,

etc. al sentir i a la cultura organitzativa.

Posseeix una visi integrada de lorganitzaci: sap identificar
xarxes, persones clau... per millorar els seus objectius.
Entn les relacions de funcionament de la corporaci i els
elements concrets que poden determinar certes reaccions,
preveient lefecte que poden tenir certes actuacions o
missatges.
Identifica els riscos potencials i les oportunitats que
acompanyen els canvis poltics, normatius, en el seu entorn
professional i organitzatiu.
Pot collaborar, en nom de la seva rea o servei, en lestudi,
desplegament o avaluaci dun projecte transversal a
lajuntament.
Gestiona correctament les seves relacions amb directius i
poltics tenint en compte la cultura i l'equilibri de fores de
l'ajuntament.
30
Definici
Identificaci de les potencialitats i les necessitats

de desenvolupament dels seus collaboradors per
oferir-los els mitjans (formaci, suport,
oportunitats i experincies) ms adients per tal
que puguin millorar i crixer professionalment.
Elements que defineixen i diferencien laprenentatge adult i el

desenvolupament de competncies professionals. El lloc de treball
com espai daprenentatge i de desenvolupament personal.
Conixer loferta formativa adreada als empleats pblics locals.
Tcniques didentificaci de necessitats formatives aplicables en
l'mbit individual i dequip. Rol directiu: tutor i coach dels seus
collaboradors. Elements clau en el desenvolupament dels equips
de treball: la confiana i la delegaci. Desenvolupament de
recursos humans a la funci pblica. Caracterstiques dels equips
dalt rendiment.
1
Anima els collaboradors a adoptar un

paper actiu en el seu desenvolupament
professional.

Justifica correctament qualsevol petici de formaci per als
seus collaboradors.
Utilitza els procediments definits per la seva organitzaci per
enviar participants a accions formatives.
Reorganitza el treball de la unitat per facilitar la participaci
de les persones en accions formatives.
Valora les iniciatives dels collaboradors per que fa a la seva
formaci i desenvolupament professional.
Coneix loferta formativa que ofereix lajuntament o les
administracions provedores de formaci per als empleats
pblics locals.
31
Proporciona suport directe i donar feedback als collaboradors per tal de

millorar el seu desenvolupament
professional.
Crea
oportunitats
daprenentatge
(sistemes de reuni, assignaci i rotaci
de tasques, activaci de nous projectes,
etc.) en lentorn de treball per tal
d'afavorir
el
desenvolupament
professional de les persones.
Defineix i fa un seguiment sistemtic del

desenvolupament dels seus col
laboradors
(Pla
Individual
de
Desenvolupament o similar).
Dedica temps a explicar el perqu i com shan de fer les coses,

fent, si cal, demostracions prctiques.
Aprofita els errors com a font d'aprenentatge i millora per als
seus collaboradors.
Suggereix als seus superiors, a recursos humans, etc., accions
especfiques individuals i grupals de desenvolupament.
Comprn els fonaments tcnics dels procediments de gesti
de la formaci de la seva organitzaci.
Identifica les necessitats de desenvolupament del seu equip,
defineix les accions que cal emprendre i es responsabilitza del
seu seguiment.
Sap com aprenen les persones adultes en el lloc de treball.
Documenta i redacta el protocol dels processos i models de
treball per facilitar que els seus collaboradors ho desenvolupin.
Delega representativitat per facilitar el desenvolupament dels

seus collaboradors.
Planteja reptes de futur als seus collaboradors per tal de
millorar el seu desenvolupament professional.
Prepara el treball de la unitat per afavorir la transferncia
dels aprenentatges dels collaboradors que han assistit a una
acci formativa.
Organitza el seu entorn de treball per afavorir la polivalncia i
la transmissi de l'aprenentatge dels uns als altres.
Utilitza metodologies de treball collaboratives.
Prepara recursos especficament pensats per al
desenvolupament de les persones de la seva unitat
organitzativa (guies de treball o de procediment, manuals,
definicions de models, etc.).
Coneix els plantejaments tcnics del desenvolupament de
competncies professionals en un entorn de treball.
Identifica i valora sistemticament, fent servir el model de

lajuntament, les competncies que han de millorar les
persones del seu equip.
Raona i consensua amb els seus collaboradors les
competncies que cal treballar i els suports formatius que s'han
de rebre: el pla de desenvolupament dels seus collaboradors.
Dedica temps de la seva agenda a fer el seguiment i la
valoraci del pla pactat.
Prepara els seus collaboradors per tal que assumeixin nous
reptes en un futur: exerceix de coach amb persones
significatives i amb potencialitat del seu equip.
32
Direcci de persones
Definici
Gesti d'equips de persones per aconseguir que

la feina es realitzi de manera efectiva i que els
collaboradors contribueixin a la consecuci dels
objectius de la unitat.
Funcions i rols a desenvolupar per un comandament o directiu a

lAdministraci pblica. Estils directius en el comandament de
persones. Funcionament bsic dels grups humans en un entorn de
treball. Comprensi interpersonal en la gesti de collaboradors.
Tcniques de resoluci de conflictes. Elements que determinen un
clima de treball sa i productiu. Metodologies davaluaci de
lacompliment dels collaboradors. Gesti de les prpies emocions
en la direcci de persones.
1
Dna als collaboradors ordres i

instruccions de treball clares i
detallades;
els
informa
dels
procediments que cal seguir i dels
resultats esperats en termes qualitat,
quantitat i terminis; aprofita per oferir
suport i alhora demana l'opini.
Organitza les tasques en funci de les

crregues de treball i del potencial dels
seus collaboradors, tot mantenint un
clima de treball positiu i estable.
Explica el perqu dels objectius de treball i dels requeriments

de temps, qualitat, etc., que han de reunir els productes de
treball.
Dna instruccions de treball detallades: els collaboradors
coneixen quina s la utilitat de la seva feina i quines sn les
prioritats; informa dels nivells tcnics i de qualitat que han de
reunir les tasques encomanades, etc.
Mant una relaci correcta amb els seus collaboradors i els
seus superiors.
Utilitza sistemes de reunions peridiques o altres mtodes
planificats per informar i guiar l'equip.
Comunica els objectius de la unitat o de l'equip de treball

estimulant la intervenci dels seus collaboradors.
Defineix els marcs de responsabilitats funcionals i la
responsabilitat del seu equip.
Organitza i defineix els processos de treball a la seva unitatequip.
Clarifica i analitza, amb les persones de lequip de treball, els
nivells dimportncia de les tasques i els objectius que han
dassolir.
Felicita als seus collaboradors per la feina ben feta.
Avalua objectivament la tasca dels seus collaboradors
dacord amb les orientacions i els criteris corporatius.
33
Demana un rendiment alt i la implicaci

dels collaboradors, amb accions,
mltiples i oportunes per facilitar-lo;
actuant decididament davant de
problemes o situacions que puguin
posar en perill la productivitat de la
unitat.
Dirigeix adaptant el seu estil directiu a la

situaci i a la maduresa i experincia
dels seus collaboradors.
Estableix clarament les lnies de treball i de comportament

dels seus collaboradors.
Aborda de manera decidida problemes en el rendiment dels
seus collaboradors i pren les decisions (dajut --formaci,
tutela, etc.-- o disciplinries) oportunes.
s constructiu davant del conflicte: no cerca culpables sin
solucions.
Ofereix un clima de confiana, suport i seguretat en el grup.
Defensa, davant dels seus iguals, les maneres de fer i ser dels
seus collaboradors. Protegeix lequip i la seva reputaci.
Sap identificar les competncies que han de reunir els

integrants d'un equip que ha d'abordar un determinat projecte.
Delega mpliament funcions i responsabilitats en els seus
collaboradors.
Defineix els objectius finals i no tant el procs.
Anima els seus collaboradors que plantegin noves idees i que
participin en el procs de presa de decisions.
Aporta visi estratgica a lactuaci del seu equip.
34
Definici
Acci de donar suport als canvis i les millores que

poden plantejar-se en la seva rea de
responsabilitat o dins de l'organitzaci, per
millorar-ne els objectius i per generar illusi i
comproms en implantar-los.
Projectes de canvi a les administracions pbliques:

caracterstiques i elements diferencials. Rol del directiu o
comandament en els processos de canvi. Tipus de canvi a les
organitzacions (missi - visi, models, estructura, processos,
tecnologia i persones) i actuacions diferencials. Elements claus
dels processos de canvi: lestratgia i la construcci daliances.
Competncies directives i processos de canvi: la credibilitat,
lactuaci tica, la persuasi, la negociaci, la gesti de la
comunicaci i de la informaci, etc. Gesti de les resistncies en
els processos de canvi.
1
Accepta i comprn les necessitats de

canvi en lorganitzaci i les adapta
gradualment a la seva unitat
organitzativa o al seu equip de treball.
Impulsa i dna suport als processos de

canvi organitzatiu dins la seva rea de
responsabilitat; dedica temps i esfor
personal en implementar-los.
Porta a terme accions per explicar el canvi als seus

collaboradors.
Aporta dades, documentaci, etc., per fonamentar la
necessitat o la proposta de canvi.
Fa que els seus collaboradors actun dacord amb els nous
plantejaments i valors.
Transmet als seus collaboradors una visi positiva sobre el

canvi.
Participa activament en les comissions i els equips de treball
creats a lefecte.
Aporta recursos de la prpia unitat organitzativa (humans,
pressupostaris, etc.) per implementar el canvi.
Analitza i modifica les metodologies, els processos de treball i
les maneres de fer professionals per adaptar-se a noves
situacions (legals, tecnolgiques, etc.) i demandes
organitzatives o de la ciutadania.
Fixa objectius de treball associats al canvi definit; en fa el
seguiment i dna feed-back als seus collaboradors regularment.
35
Defineix i lidera canvis que facilitin

ladaptaci de lorganitzaci a noves
situacions (estructurals, normatives,
etc.) o demandes de la ciutadania, i evita
els impactes negatius en el rendiment i
el clima de treball.
Lidera canvis en administracions locals

grans amb una complexa xarxa de nivells
poltics i directius on cal vncer
importants
focus
de
resistncia
individuals i organitzatius per a la
implantaci de projectes de canvi.
Coneix els resultats que els canvis proposats han tingut en

organitzacions pbliques o privades similars a la seva.
Analitza les resistncies al canvi i les gestiona correctament.
Planifica i desenvolupa accions especialment pensades per
facilitar el canvi: per definir-lo, per comunicar-lo, per capacitar
els seus collaboradors, etc.
Preveu futurs problemes o resistncies al canvi plantejat i
desenvolupa un conjunt d'accions per minimitzar-los.
Defineix un sistema de seguiment i valoraci dels canvis
implantats.
Comunica, persuadeix i crea aliances sostenibles amb figures

rellevants per a lorganitzaci, tan internes com externes.
Percep les tendncies, visualitza nous escenaris i proposa
accions de canvi de cara el futur.
Desenvolupa planificacions complexes i interdependents (de
comunicaci, de disseny tcnic i organitzatiu, de gesti de
recursos humans, etc.) per implantar el canvi.
Fa partcips els membres rellevants de lorganitzaci en cada
una de les fases del procs.
36
Definici
Collaborar, coordinar-se i treballar activament

amb persones i equips de serveis, departaments,
entitats o institucions diverses --sense que
existeixi necessriament relaci jerrquica-- per
tal de definir lnies dactuaci, desenvolupar
projectes, etc., amb els quals donar resposta
integral a les necessitats de la ciutadania dotant
lactuaci pblica de ms eficincia, ms eficcia i
millor qualitat de servei.
Concepte, finalitats, enfocaments i cost benefici de la

transversalitat. Estructures organitzatives i la seva incidncia en el
funcionament transversal. Gesti de la transversalitat: nivells i
agents implicats. La cadena de valor pblic en la prestaci de
serveis. Gesti de la xarxa de relacions. Disseny, gesti i avaluaci
de projectes interdepartamentals. Organitzaci i definici de
processos transversals a les organitzacions pbliques.
1
Es coordina activament amb unitats i

equips
amb
els
quals
mant
interdependncia en la prestaci de
serveis.
Participa
en
grups
de
treball
transversals, de carcter intern, per
definir nous productes o serveis.
T una visi global de la finalitat que tenen la resta d'unitats

organitzatives que sinterrelacionen amb la seva.
Facilita informaci i coneixement dacord amb les necessitats
del projecte transversal.
Fa el seguiment de projectes, obres, expedients, ms enll
dels lmits de la seva unitat o equip.
Coneix la missi, ubicaci, etc., dels principals serveis i equips
de lajuntament.
Facilita recursos de la prpia unitat organitzativa (humans,

pressupostaris, etc.) al projecte transversal, mantenint un
seguiment continuat del seu desenvolupament.
Coneix bones prctiques dorganitzacions pbliques i privades
del seu mbit dactuaci. Est al corrent dexperincies i
innovacions.
Utilitza xarxes internes i externes de professionals per
millorar el servei que es presta.
Anteposa linters de lajuntament a lassoliment dels seus
objectius i la prpia unitat organitzativa.
Coneix en profunditat els productes i serveis que es presten a
la ciutadania des de lajuntament.
37
Lidera projectes transversals entre

diferents rees o serveis de la
corporaci.
Potencia i impulsa el treball transversal

en lorganitzaci, definint i implantant el
model de gesti transversal en la
prestaci de servei de lajuntament.
Identifica les persones de lorganitzaci que sn clau per

participar al projecte.
Coneix la finalitat i els projectes de les entitats i associacions
del territori.
Defineix els trets bsics del projecte: finalitat, equips de
treball, marc funcional i de responsabilitats, de comunicaci
amb lorganitzaci, etc.
Mant una xarxa de contactes professionals interns i externs,
amb mltiples relacions amb institucions i entitats.
T capacitat per arribar a acords amb altres directius.
Defineix els recursos estructurals per treballar

transversalment: dibuix organitzatiu (organigrames, estructura
pressupostria, perfils professionals del capital hum, estil
directiu...).
Valora adequadament limpacte que la implantaci del treball
transversal t en el conjunt drees/serveis (centrals i finalistes)
de lajuntament.
Genera collaboracions i aliances per vncer les resistncies
de possibles serveis o equips.
38
Definici
Identificar tendncies de futur que hi ha a

l'entorn i les seves oportunitats, adoptant
decisions
(pressupostries,
organitzatives,
tcniques, etc.) que permetin a lajuntament
anticipar-se i preparar-se millor per a nous
escenaris.
Elements clau en els diagnstics organitzatius. Funcionament

sistmic de les administracions locals. Factors globals i
interdependncies que defineixen lestabliment de poltiques i
lagenda del govern municipal. Generaci descenaris futurs
avanant-se als esdeveniments. Gesti estratgica de la xarxa de
relacions de lajuntament. Estudis de perspectiva organitzativa:
concepte, finalitat i procs.
1
Posa en prctica les directrius

estratgiques de la instituci orientant
la seva unitat cap a l'assoliment dels
objectius establerts.
Participa en la definici del pla

estratgic
de
la
seva
unitat
organitzativa, el seu departament o el
seu equip de treball.
Defineix noves lnies dactuaci per a la

seva rea, el seu servei, etc., anticipantse a les necessitats futures de
lorganitzaci en aquest mbit.
T clara la missi i la visi de la seva organitzaci i com es

tradueixen en les lnies, els programes i serveis de la seva unitat
organitzativa.
Informa els seus collaboradors sobre els objectius generals
de la seva unitat organitzativa en relaci a la instituci.
T en compte en els seus plans d'acci els objectius generals
de la instituci.
Sap mantenir la discreci amb la informaci que pot
comprometre lestratgia de la instituci.
Coneix en profunditat lorganitzaci i el seu entorn

organitzatiu i professional.
T una visi global de com la seva unitat es relaciona amb
altres unitats de lajuntament amb les quals t relaci.
Valora limpacte organitzatiu duna proposta o d'un projecte.
Davant del grup, assumeix com a prpies les directrius
estratgiques de la instituci tot i que no sempre hi estigui
dacord.
Pensa sistmicament i estratgicament en analitzar el seu

entorn, desenvolupant accions a curt i llarg termini.
Descriu escenaris que faciliten la presa de decisions
estratgiques i que promouen les accions de canvi.
Contribueix en la formulaci de poltiques i diniciatives
estratgiques des de la seva rea de responsabilitat.
Tradueix lideari del govern municipal en propostes
organitzatives, programes i serveis.
Impulsa l'adhesi als valors de qualitat i servei.
T en compte la viabilitat organitzativa, econmica, etc., de
les lnies que impulsa.
39
Defineix a mig o llarg termini situacions i

escenaris futurs positius per a
lorganitzaci.

Realitza anlisis complexes que integren informaci
quantitativa i qualitativa de lorganitzaci (tendncies socials,
econmiques, etc.).
Identifica els punts forts i febles de lorganitzaci, aix com les
oportunitats i amenaces de lentorn.
Desenvolupa i posa en prctica estratgies i aliances de
collaboraci amb institucions, associacions i altres grups
dinfluncia municipal.
40

Definici
Elaborar documents, prefigurats o no,

juridicoadministratius, comptables i econmics
pressupostaris (JACEP), requerits en la tramitaci
dels expedients que gestiona el seu mbit de
treball, seguint els procediments administratius i
la normativa general i especfica d'aplicaci.
Regim jurdic de les administracions pbliques i procediment

administratiu. Redacci de documentaci administrativa referent
a la gesti pressupost a les entitats locals (execuci, modificacions
pressupostries), a la gesti de subvencions, a la contractaci, etc.
Tramitaci dels expedients administratius. Explotaci de sistemes
d'informaci i anlisi de dades referents a la gesti administrativa.
Gesti documental i arxiu de la documentaci associada a la
gesti administrativa.
Definici
Definir, planificar, desenvolupar i avaluar

projectes o programes dactuaci tcnica que
donin resposta a les necessitats de la ciutadania
fent un seguiment exhaustiu del seu
desenvolupament, tramitant i gestionant la
informaci i la documentaci associada d'acord a
les normatives generals i especfiques de la gesti
pblica, coordinant l'actuaci de tots els agents
que participen i resolent els problemes que es
puguin presentar en qualsevol de les fases de
realitzaci, tot amb un curs s dels recursos
pblics.
Metodologies i instruments de planificaci, gesti i avaluaci de

projectes. Rgim jurdic i procediment administratiu per a la gesti
de projectes i programes a l'Administraci local. Redacci dels
plecs de prescripcions tcniques per a la contractaci de
projectes. Gesti de la documentaci i arxiu dels documents
associats als projectes i programes. Tcniques d'obtenci i anlisi
de dades per al desplegament del projecte. Indicadors de gesti
per al seguiment i avaluaci de projectes. Avaluaci de programes
i projectes. Tcniques de redacci i comunicaci de projectes.
Habilitats en la presentaci didees i dades. Propietat intellectual.
Coneixement organitzatiu i de lentorn social i professional del
projecte.
s d'aplicacions ofimtiques
Definici
Utilitzar i configurar els programes ofimtics de la

corporaci, per optimitzar al mxim els processos
de treball.
Programari d'ofimtica de la corporaci (processadors de textos,

fulls de clcul, bases de dades, presentacions electrniques, etc.).
Opcions de configuraci a nivell usuari i s de les funcionalitats
bsiques de les aplicacions ofimtiques. Personalitzaci dels
l'entorn de treball i creaci de macros i plantilles per optimitzar
els treballs ofimtics.
41
Bloc funcional - Serveis d'acci ciutadana: cultura

Activitats de muntatge i desmuntatge escnics
Definici
Analitzar, definir, planificar i desplegar el conjunt

dactuacions que han de permetre als tcnics
municipals poder preparar els seus espais
escnics per acollir diferents espectacles basats
en diferents tipus descenografies, assegurant la
coherncia amb lobjecte i singularitat de
lespectacle, la viabilitat tcnica i econmica i la
seguretat de tots els participants.
Bases teriques i tcniques dels diferents models descenografies

(clssica, interactives, etc.). Tipologies de muntatges escnics. La
programaci i la realitzaci de les activitats de muntatge i
desmuntatge descenaris: activitats amb suspensi de crregues
en escenaris. Prevenci de riscos en les activitats de muntatge i
desmuntatge. La interpretaci de plnols escenogrfics. Tipologia i
utilitzaci segura de maquinria escnica. Illuminaci
escenogrfica. Utilitzaci de noves tecnologies (multimdia,
robtica, etc.) en el disseny descenaris i interactivitat amb els
participants.
Conservaci i manipulaci d'objectes patrimonials
Definici
Identificar i avaluar els factors, els sistemes i els

processos d'alteraci i degradaci dels bns
culturals per tal de definir un pla dactuaci de
conservaci preventiva que reculli els processos,
els procediments, les tcniques artstiques i
laplicaci de tecnologies especfiques, i un pla de
trasllat de les obres patrimonials, identificant els
materials que cada obra requereix segons les
seves caracterstiques, per tal de garantir-ne la
seguretat durant les actuacions de mobilitat.
Exposicions: permanents i temporals. Funcions i caracterstiques.

Projectes dintervenci preventiva: estructura i continguts clau.
Projectes de trasllat dobres: principis bsics de manipulaci i de
transport. Factors de deteriorament de les obres durant la seva
manipulaci i desplaament: ambientals, biolgics, fsics i qumics i
humans. Varietat de bns culturals: materials i la seva combinaci.
Proteccions i embalatges: tipus. Materials i tcniques delaboraci
de lobjecte patrimonial. Tcniques de conservaci. Prevenci de
riscos en lactivitat conservadora. Assegurana del transport de
bns artstics. Gesti de bns artstics: catalogaci, informes de
sortida i dentrada, i de control peridic durant lestada dun
objecte en ubicacions temporals.
42
Desenvolupament de fons i colleccions
Definici
Actualitzar permanentment els fons documentals

i les colleccions, i realitzar el seu tractament
tcnic d'acord amb la normativa establerta i els
estndards internacionals, per tal d'oferir un
servei ptim a la ciutadania.
Valoraci de l'adequaci del fons, aix com dels recursos i fonts

dinformaci de l'equipament. Criteris i instruments de selecci de
fonts. Anlisi i definici dels requeriments d'un fons o d'una col
lecci en funci de les necessitats de l'entorn directe i de l'rea
d'influncia. La funci social de les biblioteques. Evoluci de les
biblioteques: el mapa i el sistema bibliotecari de Catalunya.
Tcniques de catalogaci i indexaci del material documental,
descriptors i codis de classificaci. Formats bibliogrfics i
intercanvi de registres. Catalogaci compartida i catlegs en xarxa.
La societat de la informaci en les biblioteques. Diferents suports
documentals i els agents nocius que els deterioren. Tcniques de
conservaci o preservaci dels documents bibliogrfics.
Equipaments escnics i culturals
Definici
Impulsar, definir, planificar i desenvolupar el

conjunt daccions necessries per garantir un
funcionament ptim i una prestaci integral de
les activitats, programes i serveis dun centre o
equipament escnic i cultural, a partir de la
definici de les lnies organitzatives i de la
coordinaci i la utilitzaci dels recursos
disponibles.
Organitzaci i funcionament dels centres o equipaments escnics i

culturals (horaris i calendaris, localitzaci dels espais i recursos del
centre o equipament, etc.). Legislaci i normativa especfica que
regula els rgans i el govern de l'equipament, per tal de garantir la
correcci en la seva estructura i funcionament (requeriments dels
espais, equipaments i personal del centre, control dels circuits
establerts o normatius, compliment dhoraris i i del centre, etc.).
Programacions d'arts visuals locals. Relacions amb la xarxa de
centres o equipaments afins. Collaboraci, coproducci i
producci despectacles.
43
Gesti dels museus municipals
Definici
Definir, implantar i avaluar el conjunt de lnies

dactuaci que han de permetre que els serveis i
equipaments culturals dels ens locals gaudeixin
duns alts estndards de qualitat i eficincia de
servei, vetllant per la seva adequaci a les
necessitats municipals i lequilibri respecte a la
xarxa de serveis i equipaments culturals existents,
de manera que esdevinguin espais referents de
preservaci de la identitat i de la memria col
lectiva, alhora que nous llocs d'aprenentatge, de
socialitzaci, d'oci i de desenvolupament del
territori.
Models de gesti cultural i musestica: escala internacionalnacional-local. El pla director del museu. Tcniques i eines de
gesti cultural. Els actors pblics i privats. Aspectes jurdics de
museus, fundacions i empreses culturals. Models i processos de
gesti pblica aplicats a la gesti de museus. La documentaci de
colleccions. Els projectes de conservaci i restauraci en els
museus. Tcniques dexposici i de difusi de la collecci
musestica i del patrimoni cultural. Projecte dexposici. Estudis
de perspectiva en la gesti musestica: perspectiva dusuaris,
financera, de processos interns i d'aprenentatge i
desenvolupament. El quadre de comandament integral de la
gesti musestica.
Projectes de dinamitzaci de la cultura local
Definici
Analitzar, planificar i definir el conjunt

dactuacions que han de donar resposta a les
necessitats reals de dinamitzaci i de serveis
culturals duna determinada poblaci, dacord
amb les seves caracterstiques diferencials
(demogrfiques, recursos, etc.), vinculant als
agents del territori (entitats, institucions i
administracions) i avaluant-ne els seus resultats.
Legislaci especfica vigent en l'mbit de la cultura i del patrimoni.

Intervenci pblica en lordenaci de les activitats culturals.
Patrimoni cultural i natural del municipi. Patrimoni immoble
d'inters historicoartstic local. Concepte dequipament cultural.
Caracterstiques generals dels projectes de dinamitzaci cultural.
Diferents models de collaboraci pblic-privat per a la
dinamitzaci cultural: punts forts i punts febles. Estudis econmics
i sociodemogrfics. Tcniques de comunicaci i mrqueting
cultural. Gamificaci com a element de dinamitzaci. Tcniques
danlisi de loferta i la demanda cultural. Accions de promoci,
dinamitzaci i animaci sociocultural. Indicadors danlisi de la
dinamitzaci cultural. Coneixement de referncies i experincies
reeixides en l'mbit de la dinamitzaci cultural.
44
Bloc funcional - Serveis d'acci ciutadana: diversitat, civisme i convivncia

Programes d'actuaci davant la violncia masclista
Definici
Dissenyar, planificar i avaluar el conjunt de

programes dintervenci que han de configurar
de manera integrada lactuaci preventiva i de
sensibilitzaci de lajuntament, fent-la de manera
coordinada i transversal amb altres programes
municipals (educaci, benestar social, policia
local, etc.) i amb la resta de serveis i institucions
pbliques i privades del territori, amb lobjectiu
de construir una societat veritablement
igualitria per a dones i homes.
Marc conceptual i de comprensi de la violncia masclista. Les

poltiques digualtat: context internacional, europeu, nacional,
autonmic i local. Elements de diagnosis diferencial. Els models
dintervenci integral: prevenci, detecci, atenci i recuperaci.
La Xarxa de serveis i equipaments: conceptualitzaci i procs. Els
programes de sensibilitzaci i prevenci: estructura i continguts
bsics. Criteris, mecanismes i estratgies de participaci social.
Metodologia de treball: la comissi de violncia. Diagnstic de la
vulnerabilitat. Coneixement de referncies i experincies reeixides
en programes d'actuaci davant la violncia masclista.
Programes de diversitat, convivncia i mediaci ciutadana
Definici
Fomentar, dissenyar, planificar i avaluar el

conjunt dactuacions que guin lactuaci del
consistori en la seva tasca de promoci de la
convivncia i la cohesi social inclusiva de la
diversitat, fent-ho de manera coordinada i
transversal amb altres rees (educaci, benestar
social, policia local, urbanisme, cultura, comer,
etc.), reduint els nivells de conflictivitat i donant
resposta a les transformacions socials que es
donen al municipi.
Concepte i tcniques de la mediaci comunitria. Informes

demogrfics. Serveis i programes de mediaci comunitria.
Tcniques de resoluci de conflictes per a la convivncia
comunitria. Xarxa de professionals - mediadors i ciutadania.
Informaci, comunicaci i participaci ciutadana. Actuacions que
ajuden a generar sentiment de pertinena. Disseny despais
pblics i convivncia. Actuacions de convivncia en la diversitat.
Programes dintervenci per a la integraci.
45
Programes de foment de la participaci ciutadana
Definici

conjunt dactuacions que les diferents rees de
lajuntament impulsin i fomentin metodologies
de participaci ciutadana en la definici i
avaluaci de les poltiques pbliques impulsades.
Bases fenomenolgiques: concepte de participaci ciutadana en

les administracions locals. Bases sociolgiques: transformacions i
evolucions socials. Govern obert i governana participativa des
d'una visi participativa, diversa i multicultural. Principis
dactuaci en l'acci comunitria i en la participaci ciutadana.
Caracterstiques diferencials dels projectes de participaci
ciutadana. Espai pblic i participaci ciutadana. Metodologies i
tcniques de participaci ciutadana: investigaci-acci, ciutadania
2.0, etc. Psicologia de grups i collectius humans. Sistemes
dindicadors de participaci ciutadana. Coneixement de
referncies i experincies reeixides en el foment de la participaci
ciutadana.
Programes d'igualtat de gnere
Definici

conjunt de programes dintervenci que han de
configurar de manera integrada el Pla digualtat
de gnere de lajuntament dacord amb les
necessitats identificades sistemticament, fentho de manera coordinada i transversal amb altres
programes municipals (d'educaci, de benestar
social, de recursos humans, etc.), seguint les
orientacions i prioritats definides per lequip de
govern i directiu de lajuntament, amb la finalitat
dafavorir el desenvolupament organitzatiu de
lajuntament i de la societat.
Poltiques digualtat: context internacional, europeu, nacional i

local. Poltiques locals d'igualtat de gnere: significat, evoluci i
implantaci. Elements de diagnosi de la realitat municipal.
Projectes transversals digualtat de gnere. Programes de
sensibilitzaci social i prevenci en igualtat de gnere. Criteris,
mecanismes i estratgies de participaci social. Quadre de
comandament del Pla digualat i dels seus projectes. Serveis,
recursos i espais de participaci i de foment de la igualtat
doportunitats entre dones i homes. Xarxa de serveis i
equipaments. Coneixement de referncies i experincies reeixides
en matria d'igualtat de gnere.
46
Bloc funcional - Serveis d'acci ciutadana: educaci

Planificaci, organitzaci, gesti i avaluaci de centres docents
Definici

dactuaci que han de permetre que els
equipaments i centres educatius dels ens locals
gaudeixin duns alts estndards de qualitat de
servei, vetllant per la seva sostenibilitat.
Marc legal del sistema educatiu. Normatives reguladores

dorganitzaci i funcionament per tipologia de centres educatius.
Xarxa de serveis socioeducatius i sanitaris. Definici del marc
dactuaci: el Projecte Educatiu de Centre i El Projecte de Direcci.
Programaci i manteniment d'equipaments educatius. Els plans
dautoprotecci en centres educatius. Tcniques i estratgies
davaluaci de centres educatius: gesti acadmica i econmica,
qualitat pedaggica, ambiental, etc. La qualitat aplicada als
centres docents.
Programes d'orientaci educativa
Definici

dactuaci que, interconnectades, han doferir als
infants, als joves, a les seves famlies i als altres
professionals de leducaci, un procs sistemtic
de suport que els ajudi a afrontar de manera
encertada la presa de decisions que els trnsits
escolars i personals, en les diferents etapes
evolutives de la vida, els deparen; definint-les, a
partir
dels
principis
de
prevenci,
desenvolupament, visi holstica i intervenci
social.
Fonaments i marc regulador de lorientaci educativa. Els

programes dorientaci en els processos daprenentatge:
fonaments, estructura, indicadors i experincies. Orientaci
acadmica-professional: fonaments, estructura, indicadors i
experincies. Orientaci personal i presa de decisions: fonaments,
estructura, indicadors i experincies. Orientaci familiar i
comunitria i presa de decisions: fonaments, estructura,
indicadors i experincies. Tcniques de suport: tutories,
counseling, etc. Els programes datenci a la diversitat. Disseny
curricular dels programes dorientaci educativa. Les tcniques de
diagnstic psicopedaggic.
47
Projectes i serveis educatius locals
Definici
Dissenyar, desenvolupar i avaluar un conjunt

dactuacions que han de facilitar que els
professionals del mon educatiu del municipi
implantin els programes i serveis educatius que,
connectats a les xarxes existents, sajustin ms a
les demandes i necessitats dels seus usuaris en
particular i de la seva ciutadania en general.
Xarxa de programes i serveis educatius. Xarxa daltres serveis i

equipaments: benestar social, sanitaris, etc. Fonaments,
estructura i experincies de programes de participaci educativa.
Fonaments, estructura i experincies de programes per a la
millora del rendiment escolar. Fonaments, estructura i
experincies de programes per a la prevenci del fracs escolar i
enfortir la participaci educativa de les famlies. Fonaments,
estructura i experincies de programes dorientaci
psicopedaggica. Fonaments, estructura i experincies de
programes educatius per treballar lentorn social i mediambiental
del municipi. Fonaments, estructura i experincies de programes
de suport a la tasca docent. Fonaments, estructura i experincies
de programes educatius adreats a collectius amb necessitats
educatives especfiques.
Bloc funcional - Serveis d'acci ciutadana: esports

Manteniment sostenible d'installacions esportives
Definici

dactuaci que han de recolzar l'enfortiment
d'una cultura de la seguretat i de respecte al
medi ambient en les installacions esportives
municipals, garantint el millor servei a lusuari.
Normatives sobre seguretat i funcionament dels diferents tipus

dequipaments. Criteris de disseny, constructius i dutilitzaci dels
equipaments esportius. El Pla director. Programaci i
manteniment dels diferents equipaments esportius. Manteniment
preventiu i rondes de manteniment. Plans dautoprotecci i
laplicaci de la llei de riscos laborals a les installacions esportives.
Auditoria sanitria i mediambiental.
48
Programes de dinamitzaci de l'activitat fsica i la salut
Definici
Definir, implantar i avaluar el conjunt daccions i

projectes que han de contribuir a reforar la
integraci social, la salut, la qualitat de vida i els
valors educatius de la ciutadania, mitjanant la
prctica fsica esportiva, adaptant-la a les
caracterstiques de lentorn, garantint la
seguretat en el seu desenvolupament, amb uns
costos sostenibles i assolint la plena satisfacci
dels seus usuaris.
La diagnosi esportiva del territori. Estructura dels programes de

dinamitzaci esportiva. Criteris per a la planificaci, organitzaci,
execuci i dinamitzaci desdeveniments esportius. Els programes
de dinamitzaci esportiva i el cicle vital de les persones.
Dinamitzaci esportiva en collectius amb necessitats especfiques.
La promoci desdeveniments esportius. Pla de protecci de
lesdeveniment. Assegurances. Quadres de comandament i
indicadors dels programes de dinamitzaci esportiva.
Serveis i equipaments esportius
Definici

dactuaci que han de permetre que els serveis i
equipaments esportius dels ens locals gaudeixin
duns alts estndards de qualitat de servei,
vetllant per la seva adequaci a les necessitats
municipals i lequilibri respecte a la xarxa de
serveis i equipaments existents.
Normatives reguladores dorganitzaci i funcionament dels

diferents tipus dequipaments i de serveis esportius. Xarxa de
serveis i xarxa dequipaments. Diagnosi territorial i planificaci
dels equipaments i serveis esportius. Mrqueting de serveis
esportius. El Pla director del servei o equipament. Gesti de
lactivitat esportiva. Models de gesti esportiva: directa, patrocini,
etc.
49
Bloc funcional - Serveis d'acci ciutadana: joventut

Programes per al desenvolupament personal i professional dels joves
Definici

dactuaci que, interconnectades, han doferir als
joves, a les seves famlies i als altres professionals,
un procs sistemtic de suport que els ajudi a
afrontar de manera encertada la presa de
decisions que els trnsits escolars i personals, en
les diferents etapes evolutives de la vida els
deparen; definint-les, a partir dels principis de
prevenci, desenvolupament, visi holstica i
intervenci social.
Estratgies dimplementaci i desenvolupament de poltiques

juvenils. Frmules existents de dinamitzaci del collectiu jove, de
participaci juvenil i dassociacionisme. Fonaments i marc
regulador de lorientaci educativa. Els programes dorientaci en
els processos daprenentatge dels joves: fonaments, estructura,
indicadors i experincies. Orientaci acadmica i professional:
fonaments, estructura, indicadors i experincies. Orientaci
personal i presa de decisions: fonaments, estructura, indicadors i
experincies. Orientaci familiar i comunitria i presa de
decisions: fonaments, estructura, indicadors i experincies. El
procs de socialitzaci juvenil. Tcniques de suport: tutories,
counseling, etc. Els programes datenci a la diversitat. Disseny
curricular dels programes dorientaci educativa. Tcniques de
diagnstic psicopedaggic.
Bloc funcional - Serveis d'acci ciutadana: salut pblica i consum

Defensa de les persones consumidores
Definici

dactuacions que han de permetre als
ajuntaments de la provncia desplegar poltiques i
programes dinformaci, ajuda i orientaci, que
assegurin la defensa dels drets de la ciutadania
en lmbit del consum, i que collaborin en la
promoci dactituds de consum responsable en
la societat, avaluant-ne els seus resultats.
Les bases teriques del consum: bases psicolgiques i

sociolgiques. El marc legal: europeu nacional autonmic.
Drets de les persones consumidores i usuries Les competncies
dels diferents nivells dadministraci. La xarxa de serveis. Les
Oficines Municipals dInformaci al consumidor. Instruments:
inspecci, procediment sancionador, mediaci i arbitratge. Bases
del consum responsable. Els processos preventius i les infraccions
administratives.
Els plans locals de consum: estructura i
continguts bsics per programes. Indicadors davaluaci i cercles
de comparaci en matria de consum. Referncies i experincies
reeixides municipals en matria de consum.
50
Programes de promoci de la salut pblica i comunitria
Definici

dactuacions (d'informaci, comunicaci i
educaci sanitries) que han de permetre als
ajuntaments de la provncia fomentar la salut
individual i collectiva de la poblaci i ladopci
destils de vida saludables, apostant per un model
de xarxa amb altres administracions locals i de
participaci de la ciutadania, avaluant-ne els seus
resultats.
Bases conceptuals i factors personals, familiars i de l'ambient

socioeconmic, cultural i fsic, en els programes de la salut pblica
i comunitria. Marc legal en salut pblica: europeu-nacionalautonmic-local. Models dacci comunitria. Programes de salut
alimentria. Programes de prevenci i promoci de la salut.
Programes de prevenci de les drogodependncies (tabac, alcohol
i altres substncies estupefaents). Programes de prevenci per
trams de poblaci: infants i joves, adults, tercera edat, etc. Xarxa
de serveis i equipaments pblics. Indicadors i models davaluaci
en matria de salut pblica. Coneixement de referncies i
experincies reeixides municipals en matria de salut pblica.
Programes d'inspecci sanitria
Definici

dactuacions que han de permetre als
ajuntaments de la provncia desplegar de manera
sistemtica els programes dinspecci definits per
lactual marc legal, avaluant els seus resultats.
Marc competencial de les administracions pbliques en matria

d'inspecci sanitria. Normativa europea-nacional-autonmica en
matria d'inspecci sanitria. Planificaci i protocols en la
inspecci sanitria. Gesti del risc sanitari als establiments
alimentaris: protocols dactuaci, mesures cautelars, etc. Control
sanitari dedificis i llocs dhabitatge i convivncia humana. Control
sanitari de la distribuci, transport i subministrament daliments,
begudes i altres productes de consum hum. Participaci de la
ciutadania en temes de salut. Inspecci sanitria d'animals
(domstics, aus, etc.). Inspecci sanitria d'establiments pblics.
Elements per a la salut ambiental (control de plagues, platges,
salubritat dedificis, abocadors, soroll, contaminaci atmosfrica,
etc.). Indicadors i models davaluaci en matria d'inspecci
sanitria. Coneixement de referncies i experincies reeixides
municipals en matria d'inspecci sanitria.
51
Bloc funcional - Serveis de benestar social

Habilitats en la intervenci professional en els serveis socials
Definici
Conjunt dhabilitats personals i professionals que

han de desenvolupar els equips de lmbit del
benestar social per tal de garantir una intervenci
efectiva i tica.
tica i deontologia en lactuaci professional. Visi holstica de la

intervenci social. Habilitats personals i professionals en la relaci
d'ajuda. Metodologies dintervenci: programes dintervenci
individual i grupal. Diagnstic diferencial. Metodologies
dintervenci del treball social. Tcniques dentrevista
socioeducativa. Avaluaci de programes dintervenci.
Programes d'intervenci social comunitria
Definici
Fonamentar, dissenyar, planificar i avaluar

programes d'intervenci social, de manera
coordinada (transversal) amb programes d'altres
disciplines, desplegant el conjunt d'activitats
definides per donar resposta a les necessitats
d'integraci i desenvolupament dels diferents
grups d'usuaris que pugui haver al municipi,
seguint les orientacions i prioritats definides per
l'equip de govern i directiu de l'ajuntament.
Processos bsics d'elaboraci i d'anlisi de programes

d'intervenci. Marc legal i normatiu implicats en els projectes
d'intervenci social. Poltiques i projectes especfiques impulsats
per l'ajuntament. Caracterstiques diferencials dels grups
d'intervenci: tcniques d'identificaci dels factors i grups de risc,
aix com dels factors de resilincia que intervenen.
Caracterstiques dels diferents nivell de prevenci. Criteris,
mecanismes i estratgies de participaci social. Tcniques i
estratgies d'avaluaci de projectes socials i comunitaris.
Plantejaments d'intervenci d'altres disciplines en persones i
grups.
52
Bloc funcional - Serveis de desenvolupament territorial: espais urbans

Gesti de serveis d'habitatge
Definici
Desenvolupament i gesti d'estructures de

prestaci de serveis d'habitatge a la ciutadania
(oficines, borses i altres) i de programes i
propostes d'actuaci locals relacionades, que
permetin gestionar millor les poltiques
d'habitatge de proximitat.
Normativa vigent sobre els serveis locals dhabitatge. Poltiques

locals dhabitatge al mn local. Plans locals d'habitatge. Mesures
de foment de la rehabilitaci i manteniment del parc edificat.
Mesures d'intervenci i disciplinries en la rehabilitaci
d'habitatge. Programes socials d'habitatge. Habitatge amb
protecci. Gesti de borses de lloguer. Intermediaci en matria
hipotecria i sobreendeutament. Mediaci en comunitats de
propietaris, barris, etc., per a la rehabilitaci i manteniment del
parc edificat.
Planificaci, disseny i gesti d'espais urbans
Definici
Disseny i implantaci de projectes de creaci

despais pblics urbans i dels seus plans de
manteniment, vetllant per la seva integraci
paisatgstica, funcional i mediambiental.
Usos i millora dels espais pblics municipals. Disseny d'espais

pblics i paisatgisme urb. Sostenibilitat i medi ambient. Variables
fsiques, ecolgiques i humanes que interaccionen en el paisatge
urb i les seves dinmiques.
Plans d'autoprotecci
Definici
Aplicar el conjunt de mesures (procediments,

sistemes i organitzaci) implantades en un
determinat mbit (edificis, installacions, nuclis
habitats, solars, activitats, centres, etc.) exposat a
una o a diverses situacions de risc, destinades a
preveure, prevenir i controlar-ne el risc, donar
resposta adequada a les emergncies i garantir la
integraci daquestes actuacions a les del sistema
pblic.
Normativa i legislaci vigent en matria de plans d'autoprotecci.

Mesures dautoprotecci ms adients segons el tipus dactivitat o
establiment. Situacions de greu risc collectiu, de catstrofe o de
calamitat pblica. Activaci i organitzaci dequips actuants.
Exercicis i simulacres d'emergncies. Assistncia sanitria
immediata i primers auxilis.
53
Plans d'inspecci i verificaci d'activitats
Definici
Elaborar i implementar plans i programes de

verificaci i control d'activitats i establiments,
seguint la normativa reguladora en la matria.
Marc normatiu en matria d'activitats subjectes a declaraci

responsable. Protocols d'actuaci a l'inspecci d'activitats i
establiments. Eines informatiques per a la gesti d'informaci
d'activitats i establiments. Aspectes bsics dels actes d'inspecci.
Tramitaci d'expedients d'activitats.
Projectes i actuacions de planejament urbanstic
Definici
Dissenyar propostes d'ordenaci urbanstica d'un

territori determinat i analitzar i valorar les
necessitats de la poblaci i les implicacions en el
desenvolupament econmic i social de la zona,
en el medi, en la mobilitat, etc. Crear directrius o
criteris de planificaci urbanstica que serveixin
per a una ordenaci territorial sostenible.
Normativa reguladora de l'ordenaci urbanstica. Legalitat

urbanstica i dret urbanstic. Classificaci i qualificaci del sl.
Desenvolupament de projectes urbanstics. Valoracions
urbanstiques. Planejament i gesti urbanstica. Expropiacions
urbanstiques. Delineaci, dibuix tcnic i elaboraci de plnols.
Operacions topogrfiques. Clcul estructural. Paisatgstica urbana.
Bloc funcional - Serveis de desenvolupament territorial: espais verds

Manteniment d'espais verds
Definici
Realitzar el conjunt d'operacions destinades al

manteniment i conservaci dels espais verds
urbans.
Productes, eines i materials existents al mercat per fer els

tractaments fertilitzants. Mtodes de control fitosanitari.
Procediments de plantaci, prevenci, manteniment i expedici
ms adients a cada espcie i varietat. Calendari de plantaci,
manteniment i expedici de les plantes, arbres i arbustos.
Tcniques i procediments de cultiu: preparar i condicionar la terra
i les llavors, sembrar, protegir, adobar, regar, drenar, podar, etc.
Tcniques d'expedici de plantes, arbres o arbustos: segar,
arrencar, recollir, adequar i trasplantar les plantes al recipient de
trasllat, etc. Inventaris d'espcies vegetals, calibraci, recompte,
etc. Replantejament sobre el terreny d'un projecte de jardineria o
paisatgstic: forma, traat, densitat de plantaci, etc. Noves
tecnologies i tcniques especfiques vinculades a la jardineria.
54
Bloc funcional - Serveis de desenvolupament territorial: infraestructures i mobilitat

Planejament i gesti d'infraestructures viries i mobilitat
Definici
Realitzar l'anlisi i planificaci viria municipal, de

mobilitat, de seguretat viria i d'accessibilitat, de
forma coherent amb la planificaci urbanstica i
territorial local i donant suport al seu
desenvolupament econmic, social i de cohesi
territorial.
Legislaci especfica de mobilitat, accessibilitat, urbanisme i via

pblica. Plans de mobilitat de vehicles i vianants. Plans de
seguretat viria. Transport pblic urb i interurb. Millora del
espais pblics municipals. Inspecci dactivitats a la via pblica.
Manteniment i conservaci dels diferents elements de la via
pblica per incrementar les condicions d's, confort, seguretat i
accessibilitat.
Senyalitzaci i seguretat viria
Definici
Ordenar i senyalitzar les possibles desviacions o

modificacions del trnsit derivades de mesures de
millora de la mobilitat per motius d'obra,
accidents, actes pblics, etc., garantint la
seguretat viria i la qualitat de l'espai pblic.
Normativa en seguretat viria. Criteris d'implantaci i inventari en

la senyalitzaci i seguretat viria. Mobilitat i via pblica. Gesti i
ordenaci del trnsit. Senyalitzaci vertical de codi i d'orientaci.
Abalisament. Senyalitzaci horitzontal. Senyalitzaci d'obres.
Bloc funcional - Serveis de desenvolupament territorial: installacions, obres i acabats

Manteniment i control d'installacions i d'edificis
Definici
Desenvolupar les actuacions necessries,

preventives o correctives, sobre equips i instal
lacions (d'electricitat, aigua, gas, climatitzaci,
etc.), per tal d'assegurar-ne un funcionament
correcte.
Comprovaci i ajust dels nivells i parmetres dels equips i instal

lacions per fer el manteniment dels mateixos i garantir un s
racional. Detecci i reparaci d'avaries d'equips i installacions,
seguint les especificacions tcniques i els manuals dels fabricants.
s de sistemes de control d'installacions per regular les
condicions ambientals de les diferents zones dels edificis.
Programaci dels sistemes de control d'installacions per a un
correcte i eficient funcionament en funci de l'poca de l'any.
Lectura i interpretaci de la informaci, documentaci i normativa
referent a equips i installacions per planificar el manteniment
preventiu i definir les principals operacions a fer.
55
Obres i acabats de construcci
Definici
Executar treballs d'obra i acabats (paviments,

enrajolats,
cobertes,
cobertures,
impermeabilitzacions, revestiments, tancaments,
particions de fbrica, etc.) en obres de nova
construcci i en obres de rehabilitaci, aix com el
manteniment preventiu i correctiu tant d'edificis
com d'obra civil (carreteres, camins, ponts, obres
de fbrica, etc.).
Materials o productes, superfcies i morters i mescles de material.

Valoraci de la idoneitat dels materials, les eines prpies de l'ofici
i dels recursos necessaris per executar una feina concreta d'obra i
acabats de construcci. Procediments de treball ms adients per a
la realitzaci de l'obra. Seguiment de les activitats realitzades per
tercers en l'execuci d'un projecte d'obres i acabats de
construcci. Nous materials d'obra i acabats i noves tcniques de
treball que permetin la millora contnua dels treballs.
Projectes de millora d'installacions, equipaments i obres
Definici
Dissenyar i executar projectes d'actualitzaci i

millora dels equipaments o installacions
existents, tenint en compte criteris de
sostenibilitat
mediambiental,
d'eficincia
energtica, etc.
Definici i programaci de les actuacions necessries, preventives

o correctives, sobre els equipaments i installacions existents.
Nous estris, eines, maquinria, materials, entorns tcnics i
qualsevol tipus d'innovacions tcniques i tecnolgiques que
permetin optimitzar les installacions, equipaments i obres
existents. Millores en la contaminaci acstica i lluminosa:
sistemes d'allament, diagnosi i control del soroll, etc.
Projectes de millora energtica
Definici
Dissenyar projectes dinstallacions (d'aigua, gas,

electricitat, climatitzaci, etc.) tenint en compte
criteris de sostenibilitat, i realitzar estudis i
projectes dactualitzaci de les installacions per
al manteniment i millora de leficincia
energtica o la introducci denergies renovables.
Legislaci i normativa en matria d'installacions, d'eficincia

energtica i d'energies renovables. Energies renovables i solucions
respectuoses amb el medi ambient. Nous estris, eines,
maquinria, materials, entorns tcnics i qualsevol tipus
d'innovacions tcniques i tecnolgiques que permetin optimitzar
el rendiment de les installacions existents. Anlisi de l'estat, la
qualitat i eficincia energtica de les installacions. Definici i
programaci de les actuacions necessries, preventives o
correctives, sobre els equips i installacions existents.
56
Bloc funcional - Serveis de desenvolupament territorial: medi ambient

Activitats de gesti ambiental
Definici

de projectes i dactuacions que, associats a
diferents vectors ambientals i actuant de manera
integrada, han de permetre als ajuntaments de la
provncia desplegar al seu municipi el programa
de Suport a la Gesti Ambiental (SAM), avaluantne els seus resultats.
Bases teriques de la gesti ambiental. Marc legal: europeu,

nacional i autonmic. Competncies municipals. Programes
dintervenci per a la millora de la qualitat acstica ambiental.
Avaluacions dels camps electromagntics (lnies elctriques,
antenes de telefonia mbil, etc.). Programes dintervenci per al
control de la qualitat de l'aire ambiental. Control de l'estanquitat
de la xarxa urbana d'aigua domiciliria. Qualitat de les aiges
continentals no tractades (fonts, rius, etc.). Definici i aplicaci de
criteris mediambientals en els programes dactuaci municipal:
sostenibilitat dels espais verds municipals, recollida selectiva porta
a porta, gesti del servei de neteja viria, etc. Projectes europeus
ambientals: criteris per a la seva elaboraci i fons de finanament.
Coneixement de referncies i experincies reeixides municipals en
matria mediambiental.
Educaci i sensibilitzaci mediambiental
Definici

de projectes i dactuacions que, han de permetre
als ajuntaments de la provncia desenvolupar
tasques d'informaci, divulgaci i educaci
ambiental que potencin la sensibilitzaci de la
poblaci i incrementar la participaci ciutadana
en la presa de decisions ambientals, avaluant-ne
els seus resultats.
Finalitat i estructura de les campanyes i activitats de sensibilitzaci

mediambiental. Elaboraci de materials audiovisuals i multimdia
de difusi mediambiental. Eines 2.0. per a l'educaci i
sensibilitzaci mediambiental. Educaci mediambiental i
currculum formatiu de les diferents etapes del sistema educatiu.
Plans de comunicaci ambiental i de participaci ciutadana:
tcniques i estratgies. Disseny i configuraci de plans de
formaci ambiental. Xarxes de cooperaci i intercanvi: Xarxa de
Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat Coneixement de referncies
i experincies reeixides municipals en sensibilitzaci i educaci
mediambiental.
57
Bloc funcional - Serveis de promoci econmica

Assistncia en la creaci i consolidaci empresarial
Definici
Analitzar, planificar i definir el conjunt de plans

dactuaci (programes, projectes i serveis), que
han de facilitar suport a la creaci, consolidaci o
replantejament dempreses tenint en compte la
realitat econmica actual, les tendncies de futur
i la diversificaci del teixit econmic del municipi,
avaluant els seus resultats.
Elements que defineixen lestructura econmica dun territori.

Caracterstiques diferencials dels sectors productius: sector agrari,
sector industrial i sector serveis. Serveis i programes de
consolidaci empresarial. Estructures de suport a la dinamitzaci
empresarial: municipal, autonmic, estatal i europeu. Organismes
i mesures de suport a la creaci dempreses a Catalunya. Diagnosi
i planificaci per al desenvolupament del teixit empresarial dun
territori. Factors claus: demografia, economia, societat, qualitat
de
vida,
habitatge,
infraestructures
tecnolgiques
i
infraestructures de mobilitat. Adequaci empresa - territori.
Elements clau dun projecte empresarial: el perfil empresarial i el
pla dempresa. Ajuts per al finanament i el suport al teixit
empresarial. Clsters empresarials. Innovaci en lempresa:
concepte, rol i estratgies per al seu foment. Estratgies per a la
internacionalitzaci dempreses. Dinamitzaci del sl industrial:
els polgons dactivitat empresarial.
Projectes de dinamitzaci comercial
Definici

dactuacions que han de donar resposta a les
necessitats reals de dinamitzaci comercial i de
serveis duna determinada zona urbana, dacord
amb les seves caracterstiques diferencials
(demogrfiques, destructura comercial, etc.),
vinculant els agents del territori (entitats,
institucions i administracions), avaluant-ne els
seus resultats.
Marc legal general: la intervenci pblica en lordenaci de les

activitats comercials. Legislaci comercial: legislaci estatal i
autonmica i ordenances municipals. Caracterstiques generals
dels projectes de dinamitzaci comercial. Diferents models de col
laboraci pblica-privada en la dinamitzaci comercial: punts forts
i punts febles. Gesti zones comercials. Mercats i fires municipals.
Plans comercials de dinamitzaci. Campanyes d'inspecci de
control de mercats. Estudis de prospectiva i indicadors danlisi en
la dinamitzaci comercial. Tcniques danlisi de loferta i la
demanda comercial. Organitzaci d'activitats de dinamitzaci del
comer. Coneixement de referncies i experincies reeixides en
matria de dinamitzaci comercial.
58
Projectes de mercat de treball i ocupaci
Definici
Dissenyar, planificar, desenvolupar i avaluar

projectes o programes destinats a afavorir la
inserci laboral i la millora de locupaci
(estable), tenint en compte les caracterstiques i
les necessitats especfiques del territori i
levoluci de la conjuntura econmica.
Normativa i marc competencial del mercat de treball: comunitari,

estatal, autonmic i local. Dinmica econmica, reestructuraci
productiva i mercat de treball europeu per a locupaci.
Estructura del mercat de treball espanyol i catal: caracterstiques
diferencials. Objectius estratgics dels programes de formaci per
a l'ocupaci. Poltiques, programes, serveis i agncies (europeanacional-autonmica-local). Fons de finanament. Formaci
ocupacional i sistema integral de qualificacions professionals.
Mercat de treball i benestar social. Programes especfics dinserci
laboral. Tcniques per a la recerca de feina. Ocupabilitat i
competncies: llocs de treball, perfils professionals i processos de
selecci per competncies. Emprenedoria. Indicadors de mercat
de treball. Sistemes, estratgies i tcniques dorientaci
professional i inserci laboral. Tipus i caracterstiques dels
contractes laborals. Tendncies de futur en el mercat laboral.
Avaluaci de les poltiques actives docupaci (PAO).
Projectes i programes de desenvolupament econmic local
Definici

dactuacions (programes, projectes i serveis) i
mesures orientades a crear riquesa (empreses i
ocupaci) amb la finalitat de millorar la qualitat
de vida i el benestar de les persones a partir dun
creixement econmic sostenible estretament
lligat a un mbit territorial local determinat,
avaluant els seus resultats.
Marc conceptual i caracterstiques del desenvolupament

econmic local: actors, recursos, rols de les entitats locals.
Programes europeus de desenvolupament econmic: estratgies i
objectius. Finanament comunitari de poltiques de
desenvolupament econmic local. Diagnosi territorial, planificaci
i gesti estratgica en el desenvolupament territorial. Poltiques
de desenvolupament econmic local: lnies dactuaci i projectes.
Poltiques de suport al teixit productiu. Disseny de programes i
organitzaci de desenvolupament local: models de gesti.
Desenvolupament rural: lnies dactuaci i metodologies.
Desenvolupament industrial i artes: lnies dactuaci. Projectes
de regeneraci urbana. Promoci dactivitats turstiques. Model
de cooperaci pblica-privada en els programes de
desenvolupament econmic.
59
Projectes, serveis i equipaments turstics
Definici

dactuaci que, dacord amb lestratgia
municipal, prvia anlisi de la seva rea
dinfluncia, han de dinamitzar lactivitat turstica
del municipi, incorporant uns serveis i
equipaments amb uns alts estndards de qualitat
de servei, vetllant per la seva sostenibilitat.
Marc regulador. Gesti pblica del turisme. Xarxa dequipaments

turstics. Planificaci turstica. Mrqueting turstic. Impacte del
turisme al territori. Elements que defineixen el turisme sostenible.
Cicles de vida dels equipaments turstics. Tipologia de projectes de
desenvolupament turstic. Quadre dindicadors de lactivitat
turstica.
Bloc funcional - Serveis de seguretat ciutadana

Actuaci policial administrativa i mediambiental
Definici
Dur a terme la verificaci i el control de les

activitats dels establiments pblics del municipi i
el control sanitari del transport amb vehicles,
vetllant per a qu acompleixin la normativa
reguladora de la matria.
Normativa vigent en matria de medi ambient, de protecci de

lentorn i de lespai pblic. Marc jurdic i diferents normatives
reguladores de lmbit i protocol general dinspecci dels
establiments pblics. Control sanitari daliments identificant les
deficincies i les condicions de risc sanitari, tant en el transport
com en els establiments minoristes. Procediments de control de la
contaminaci acstica tant en vehicles com en locals pblics i
habitatges. Rgim sancionador.
Actuaci policial de proximitat a la ciutadania i comunitria
Definici
Basar lactuaci professional sota els principis de

la policia de proximitat, desenvolupant
estratgies i competncies personals per a dur a
terme aquest model de policia tot collaborant de
forma transversal amb altres equips dintervenci
comunitria: escola i benestar social.
Mediaci en els conflictes privats quan calgui fer-ho (violncia de

gnere, abusos, etc.). Gesti dels conflictes derivats de la
convivncia ciutadana i social al municipi. Tcniques de mediaci i
conciliaci per tal devitar la judicialitzaci de conflictes quan
aquesta no sigui estrictament necessria.
60
Actuaci policial en seguretat de persones i bns
Definici
Dur a terme les accions relacionades amb la

seguretat ciutadana, amb lauxili a les autoritats
judicials i amb la prevenci i protecci de les
persones i dels bns.
Supervisi i custdia de laccs als edificis, installacions i

dependncies municipals. Funci de policia judicial. Investigaci
dels delictes, el descobriment i la detenci dels delinqents.
Diligncies de prevenci i de custdia de detinguts i prevenci i
custdia dels objectes provinents dun delicte dacord amb la
normativa vigent. Prevenci i actuacions destinades a evitar la
comissi de delictes. Auxili en accidents, catstrofes i calamitats
pbliques. Participaci en lexecuci dels plans de protecci civil.
Atenci a la vctima daccidents i seguiment del seu estat. Suport
als serveis mdics i sanitaris aix com als serveis implicats en els
plans de protecci civil de la corporaci.
Actuaci policial en trnsit i seguretat viria
Definici
Dur a terme les actuacions destinades a garantir

la seguretat viria i del transport amb vehicles en
el municipi.
Control, regulaci i senyalitzaci del trnsit. Vigilncia i denncia

de les infraccions del trnsit produdes a les vies urbanes. Control
de prevenci dinfraccions a les vies urbanes: control
dalcoholmia i drogues, de velocitat, de documentaci, de
transports, etc. Instrucci datestats en accidents de circulaci.
Actuaci sobre els delictes contra la seguretat viria.
Plans de protecci civil
Definici
Organitzar, desenvolupar i supervisar les accions

destinades a protegir les persones, els bns i el
medi ambient davant situacions de greu risc col
lectiu.
Assessorament i suport tcnic en matria de protecci civil.

Previsi i planificaci de les actuacions a realitzar i dels
mecanismes adequats dintervenci en cas de situacions de greu
risc, de catstrofe o de calamitat pblica. Elaboraci,
manteniment i revisi dels diferents plans demergncia municipal
i dels plans de prevenci d'incendis forestals.
61
Suport a l'actuaci policial
Definici
Basar lactuaci policial en aquells aspectes

rellevants i coadjuvants al desenvolupament de
les tasques de policia local.
Redacci de documents policials. Normes dactuaci i rgim

disciplinari dels policies locals. tica i deontologia policial.
Vigilncia i seguretat
Definici
Dur a terme les activitats necessries destinades

a garantir la protecci i seguretat de les persones,
les installacions i els bns de la corporaci,
mitjanant els procediments, les directrius i la
normativa vigents.
Poltiques i directrius corporatives en matria de seguretat de

persones, equips i materials. Elements passius i actius de
seguretat en la vigilcia i el control d'accessos. Operatives de
seguretat i protocols dactuaci interna en matria de seguretat.
Protecci i seguretat de les autoritats de la corporaci tant a les
dependncies municipals com en els desplaaments. Primers
auxilis.
Bloc funcional - Serveis de suport intern: arxiu i gesti documental

Gesti dels arxius municipals
Definici
Dissenyar i planificar la gesti de l'Arxiu municipal

per assegurar la conservaci, el manteniment i
l'accs a la documentaci generada per
l'ajuntament, d'acord amb la legalitat i les
directrius que s'estableixin, i per tal de preservar
la identitat i el patrimoni documental de la
corporaci.
Legislaci i normativa sobre laccs a la documentaci de lArxiu

municipal. Abast i contingut de la llei de transparncia en relaci
amb els documents municipals. Gesti documental i sistemes
arxivstics, elaboraci de quadres de classificaci i sries
documentals, gesti de documents electrnics, conservaci i
eliminaci de documents, gesti de documentaci audiovisual,
desenvolupament de fons i colleccions documentals i sistema
informtic de registre d'entrades i sortides i transferncia
documental. Elaboraci de criteris generals sobre la conservaci,
manteniment i accs adequat a la documentaci de lArxiu
municipal. Eines informatitzades per a la gesti de documentaci
de l'arxiu: classificaci, descripci, cerques, prstec,
transferncies, gesti dexpedients i descriptors. Avaluaci dels
documents. El valor dels documents. Eliminaci, tria i conservaci.
62
Gesti documental i arxiu
Definici
Analitzar els aspectes formals i de contingut de

material documental en formats diversos, aix
com elaborar i utilitzar diferents tcniques i
instruments per localitzar i recuperar la
informaci.
Implementaci del sistema de gesti documental i arxiu en els

diferents mbits funcionals de lajuntament, manteniment del
sistema i resoluci dels problemes derivats del seu funcionament.
Gesti dels dipsits de larxiu. Administraci i manteniment de les
aplicacions informtiques que possibiliten el tractament i laccs a
la documentaci que s'hi conserva. Classificaci i arxivament dels
documents i dels expedients en els arxius de gesti i execuci dels
procediments i les operacions de tractament documental
(transferncies, descripci, tria, eliminaci i conservaci) i
dexplotaci i difusi dels documents i els expedients semiactius i
inactius (s, consulta i prstec).
Bloc funcional - Serveis de suport intern: comunicaci i protocol

Comunicaci estratgica
Definici
Gestionar la informaci i impulsar la imatge

corporativa, tant internament com externa,
seleccionant el mitj, el canal i les formes d'estil
de comunicaci. Proposar, impulsar i executar el
pla de comunicaci corporativa interna i externa
de forma coherent amb el missatge i el pla
estratgic de la corporaci.
Elaboraci del manual d'estil i formats corporatius per a la

comunicaci i divulgaci de programes i projectes. Establiment de
procediments i circuits de comunicaci interna. Seguiment i
control de l'aplicaci dels criteris corporatius en les diferents
accions de comunicaci (exposicions, congressos, etc.). s de
sistemes davaluaci de leficincia i eficcia dels sistemes,
procediments i tcniques dinformaci utilitzats (s dndexs i
d'indicadors de seguiment, anlisi de la satisfacci dels usuaris,
etc.). Selecci de la informaci corporativa a oferir i del sistema i
modalitat ms adient per difondre-la (publicaci interna o
externa, portaveus i emissors, moment i lloc de la comunicaci,
etc.), tenint una visi mplia de la finalitat de la comunicaci, les
caracterstiques del context i dels destinataris, limpacte i les
repercussions del missatge, etc. Valoraci de lestratgia (selecci
del mitj, destinataris, moment, etc.) que cal seguir en funci de
les qestions a tractar (emergncia, alta importncia, etc.) i de
l'impacte sobre la imatge i el prestigi de la corporaci.
63
Premsa i publicacions
Definici
Redactar i distribuir comunicacions de premsa i

publicacions, aix com establir, mantenir i
gestionar les relacions amb els mitjans de
comunicaci dacord amb les directrius
establertes. Proposar criteris de poltica
informativa.
Rellevncia i fiabilitat de les diferents fonts d'informaci de l'mbit

profesional propi i les tendncies o llacunes en la informaci.
Llenguatge periodstic. La publicitat com a procs de comunicaci.
Periodisme digital. Redacci de documents informatius, de
comunicats, d'articles, de reportatges de revista, etc. Anlisi dels
temes i de la informaci a incorporar a les revistes corporatives,
definint lestructura del contingut. Edici grfica per a l'elaboraci
de materials de difusi (maquetaci, compaginaci...), disseny
grfic i infografia. Organitzaci i planificaci de rodes de premsa.
Resoluci dels conflictes que puguin aparixer amb les
representacions dels mitjans de comunicaci. Aparicions
pbliques davant dels mitjans de comunicaci (premsa escrita,
rdio, televisi, etc.) en temes dalt impacte organitzatiu.
Protocol i relacions institucionals
Definici
Organitzar i coordinar els actes oficials i

institucionals, garantint el cumpliment del
Reglament de protocol i el seguiment dels criteris
protocollaris i ceremonials escaients. Establir i
mantenir des de la corporaci unes adequades
relacions tant externes (amb les entitats, les
associacions municipals i la societat civil) com
internes.
Normativa reguladora del protocol aplicable a la corporaci.

Organitzaci dactes oficials i institucionals. Simbologia, reglament
dhonors i distincions. Atenci i acompanyament a visites
externes.
64
Bloc funcional - Serveis de suport intern: contractaci i compres

Contractaci administrativa
Definici
Gestionar, assessorar i supervisar els processos i

els documents que facin referncia a la
contractaci de bns, obres, serveis, etc.,
efectuats per la corporaci.
Marc normatiu, objectes, mbits daplicaci, tipologies i recursos.

Parts del contracte: lobjecte i garanties. Preparaci dels
contractes. Processos de tramitaci ordinria i abreujada (urgent i
demergncia) dels expedients de contractaci. Conceptualitzaci
dels plecs de clusules administratives i els plecs de prescripcions
tcniques. Procediments de selecci del contractista i ladjudicaci
dels contractes. Processos de les diferents tipologies de
procediments selectius: procediment obert, procediment
restringit, procediment negociat amb i sense publicitat.
Comprensi dels efectes, compliment i extinci del contractes.
Gesti de compres i magatzem
Definici
Realitzar les tasques relacionades amb els

processos
de
subministrament,
emmagatzematge, i distribuci de materials, aix
com gestionar la documentaci associada
(inventari, albar...). Identificar i analitzar les
necessitats de compra de productes, valorar els
provedors i fer les propostes tcniques per a la
contractaci, aix com el seguiment posterior.
Gesti, tramitaci i resoluci dels expedients de contractaci de

subministraments, aix com els dels serveis que no estiguin
atributs a un determinat mbit funcional. Gesti de la cartera de
possibles provedors per al subministrament de necessitats.
Gesti, control i administraci de la caixa fixa. Recerca en el
mercat de les ofertes ms favorables per treure la mxima
rendibilitat al pressupost general de lajuntament. Recepci de
materials i subministraments, comprovaci i revisi dalbarans,
tramitaci de la facturaci dels expedients de compra, i control de
qualitat dels productes a la seva recepci. Distribuci dels
materials i subministraments fins al departament sollicitant.
Gesti integral del magatzem i distribuci de materials i
subministres. Creaci, gesti i manteniment del catleg de
subministraments, productes, tarifes de preus i serveis
normalitzats aix com del catleg de provedors. Control dels
estocs i realitzaci peridica de l'inventari del magatzem, fent
propostes de compra per garantir els estocs mnims, aix com
informes peridics sobre el consum de productes normalitzats.
65
Bloc funcional - Serveis de suport intern: padr

Gesti i explotaci de les dades del padr municipal d'habitants
Definici
Gestionar les dades del padr municipal

dhabitants, i s de de les eines informtiques
disponibles per a la seva administraci i
explotaci.
Normativa legal que regeix la gesti del padr d'habitants.

Instruments i procediments de treball per a la gesti diria del
padr. s de sistemes informtics de gesti del padr dhabitants.
Explotaci i s de les dades padronals. Mtodes i eines
d'integraci de les dades de padr a altres sistemes d'informaci
local del propi ajuntament (gestor d'expedients, registre, etc.).
Actualitzaci i unificaci de les dades de territori i padr dels
ajuntaments.
Bloc funcional - Serveis de suport intern: processos i e-administraci

Gesti de processos i e-administraci
Definici
Definir i optimitzar els processos de prestaci de

serveis, administratius, pressupostaris, etc. de la
corporaci i les eines dadministraci electrnica.
Importncia dels processos i els mtodes d'identificar-los i

documentar-los. Estructuraci i elaboraci del mapa de processos
a nivell d'organitzaci, d'rea o de departament. Alineaci dels
processos amb el client i amb els objectius de l'organitzaci.
Mtodes per implantar un sistema d'indicadors equilibrat i efica
de mesura dels processos: disseny d'indicadors associats a
processos. Concepte d'Administraci electrnica i els diferents
tipus de procediments i serveis que engloba. Conceptes de
prestador de serveis de certificaci, de certificat digital, de
dispositiu de creaci de signatura. Tipus de signatura electrnica.
Normativa jurdica relacionada amb els processos d'Administraci
electrnica i signatura electrnica, especialment la Llei 11/2007.
Conceptes d'interoperabilitat i seguretat, i la seva importncia en
les iniciatives de desenvolupament tecnolgic de l'Administraci
electrnica.
66
Models i projectes de millora organitzativa
Definici
Dissenyar, implementar i avaluar projectes de

modernitzaci i millora organitzativa, analitzant
els processos i les dinmiques de funcionament
intern per tal dincrementar leficincia de
lestructura organitzativa aix com loptimitzaci
dels recursos emprats.
Models de modernitzaci a l'Administraci pblica. Models i

sistemes de qualitat i millora contnua a les administracions
pbliques. Anlisi i disseny de processos i circuits de funcionament
intern per millorar i facilitar la gesti interna i externa. Eines de
gesti per al seguiment i lavaluaci de lactivitat dels serveis
interns i externs de la corporaci i la millora de la qualitat.
Bloc funcional - Serveis de suport intern: protecci de dades

Protecci de dades de carcter personal
Definici
Planificar, desenvolupar i avaluar projectes i

actuacions encaminades a aconseguir una
correcta adequaci de l'organitzaci i de
l'actuaci professional dels treballadors que la
integren a la normativa vigent en matria relativa
a la protecci de dades de carcter personal.
Principis i fonaments bsics establerts en la regulaci de protecci

de dades. Drets en matria de protecci de dades. Obligacions i
deures en matria de protecci de dades. Organitzaci
corporativa de la protecci de dades. Funcions i obligacions del
personal pel que fa al tractament de dades de carcter personal.
Recollida i conservaci de les dades. Usos i cessions que es poden
realitzar. Anlisi de les principals situacions de risc que es poden
donar i com afrontar-les.
Bloc funcional - Serveis de suport intern: recursos humans

Avaluaci i carrera professional
Definici
Dissenyar, implantar i avaluar models de carrera

professional dacord amb el marc normatiu de
funci pblica per tal de donar resposta a les
necessitats i plantejaments de millora de
lorganitzaci i de desenvolupament professional
dels seus empleats pblics.
Marc normatiu de funci pblica per al desenvolupament de les

poltiques generals i el sistema de carrera professional de la
corporaci. Models terics i metodgics per a l'elaboraci de
plans individuals i collectius de desenvolupament professional.
Normativa interna i procediments de gesti de les convocatries
de carrera professional, avaluaci del rendiment, etc. Disseny i
aplicaci deines i tcniques d'avaluaci del rendiment i
l'acompliment (test, qestionaris, entrevistes, memries, etc.).
67
Disseny, impartici i avaluaci de la formaci
Definici
Dissenyar accions formatives, atenent al perfil

dels participants, impartir continguts mitjanant
metodologies i recursos centrats en el
participant,
i
implementar
instruments
davaluaci dels aprenentatges i de la
transferncia al lloc de treball.
Estratgies de formaci: interna i externa; informal, no formal i

formal. Modalitats i metodologies de laprenentatge de persones
adultes. Documents relacionats amb el disseny: fitxa tcnica, pla
docent, programaci de les sessions i instruments davaluaci.
Formaci de formadors. Nivells de gradaci de lavaluaci:
coherncia pedaggica, satisfacci, aprenentatge, transferncia i
impacte.
Gesti de la formaci
Definici
Gestionar, organitzar i fer el seguiment daccions

formatives, realitzant la contractaci dels
docents, lelaboraci de calendaris i horaris, la
provisi de recursos com aules i equipament, el
control pressupostari, lactualitzaci de dades i
indicadors globals, i el control de la prpia
activitat de cara a lelaboraci dinformes.
Procediment intern d'accs a la formaci. Comissi de formaci.

Criteris sobre contractaci de docents: honoraris, seguiment i
control de qualitat. Logstica duna acci formativa i duna
programaci anual. Quadre de comandament amb indicadors de
formaci: hores ofertades, hores impartides, hores/persona i
pressupost. Control dels instruments davaluaci de la satisfacci i
dels aprenentatges.
Gesti de recursos humans
Definici
Gestionar, d'acord amb la normativa interna i

externa, el conjunt de les actuacions que es
deriven de la relaci jurdica existent entre la
corporaci i el personal al seu servei: situacions
administratives, nomenaments, contractacions,
retribucions, rgim de previsi, gesti de temps,
incidncies en la jornada i altres de relacionades.
Tramitaci administrativa dels processos de captaci i selecci del

personal. Tramitaci administrativa dels processos de formaci,
desenvolupament, compensaci i beneficis dels treballadors.
Documentaci relativa al procs de contractaci, variacions de la
situaci laboral i acabament de contracte, identificant i aplicant la
normativa laboral en vigor. Elaboraci de la documentaci
corresponent al pagament de retribucions del personal, de
cotitzaci a la Seguretat Social i impostos inherents, reconeixent i
aplicant la normativa en vigor. Documentaci relativa a les
incidncies derivades de lactivitat laboral dels treballadors, a
partir de les normes establertes.
68
Planificaci de la formaci
Definici
Elaborar plans de formaci, entesos com un

conjunt daccions formatives que responen a un
diagnstic de necessitats de formaci realitzat en
una organitzaci, en funci de les lnies
estratgiques marcades per la direcci, de la
situaci de l'entorn, de les oportunitats que
puguin sorgir i dels nivells competencials dels
diferents collectius destinataris.
Factors que emmarquen i condicionen el pla de formaci duna

organitzaci. Poltica de recursos humans respecte de la formaci.
Perfils de competncies professionals. Procs i instruments de
recollida de necessitats formatives de manera ordinria.
Estratgies i modalitats formatives en funci de la tipologia de
continguts i dels perfils competencials dels diferents collectius.
Normativa i funcionament de la formaci bonificada.
Coneixement de loferta dels provedors de formaci de
referncia.
Planificaci dels recursos humans
Definici
Proposar i implantar sistemes eficients

d'organitzaci, planificaci i valoraci de les
estructures de llocs de treball de la corporaci,
per respondre a les demandes de l'organitzaci i
a la consecuci dels seus objectius.
Poltiques d'organitzaci i de planificaci de recursos humans a la

corporaci. Documentaci bsica de la planificaci de recursos
humans: fitxes de llocs, manuals de funcions, organigrames, etc.
Identificaci de les necessitats de plantilla i definici de les
poltiques d'oferta pblica d'ocupaci. Estudis de necessitats i
evoluci de plantilles. Anlisi i valoraci de llocs de treball. Estudis
retributius. Models organitzatius. Avaluaci de l'impacte
econmic de les mesures organitzatives.
Programes i mesures de prevenci de riscos laborals
Definici
Dissenyar, planificar i aplicar accions i programes

per prevenir, reduir i, si s possible, eliminar els
riscos laborals per afavorir la seguretat i salut dels
treballadors, fomentant la presa de conscincia
sobre la prevenci i assolint un ambient laboral
segur.
Rgim jurdic de la prevenci de riscos laborals, seguretat i salut

laboral. Drets i deures de la corporaci i del seu personal en
matria de prevenci de riscos laborals. Tcniques de prevenci
de riscos laborals. Metodologies davaluaci de riscos. Ergonomia i
psicologia aplicada. Accidents i malalties professionals. Disseny de
plans demergncia. Campanyes de difusi, promoci,
conscienciaci i formaci en matria de seguretat i salut laboral.
69
Selecci i provisi de recursos humans
Definici
Dissenyar, planificar, implantar i avaluar les

accions necessries per a la selecci externa i la
provisi interna (reclutament o convocatria,
selecci i acollida) de treballadors de la
corporaci.
Marc normatiu de la selecci de personal al servei de les

administracions locals a Catalunya. Bases de convocatria de
selecci i provisi. Gesti de processos selectius. Disseny i
aplicaci de proves de diagnstic i avaluaci: eines de preselecci,
entrevista preliminar, tests psicotcnics de selecci de personal,
proves professionals i de coneixement, simulacions, etc. Criteris i
tcniques d'avaluaci de candidats. Plans d'acollida per a personal
de nova incorporaci.
Tecnologies i entorns virtuals d'aprenentatge
Definici
Incorporar al desenvolupament professional tant

les tecnologies web 2.0., que afavoreixen la
interactivitat i la collaboraci a travs de
comunitats professionals, com portar a terme la
integraci dun espai daprenentatge personal
(PLE) que afavoreixi lactualitzaci permanent i
lautoformaci.
Caracterstiques de la modalitat formativa en lnia i

semipresencial. Aprenentatge en xarxa: comunitat virtual, de
prctica i altres. Funcionalitats de les aplicacions web 2.0. Nous
rols professionals: tutoria, dinamitzaci de comunitats,
dissenyador daules virtuals, etc. Disseny i creaci de recursos
dautoformaci. Nous canals i xarxes de comunicaci i interacci
per al desenvolupament professional. Configuraci de lescriptori
com espai daprenentatge personal (PLE).
Bloc funcional - Serveis de suport intern: serveis econmics

Comptabilitat
Definici
Realitzar i analitzar operacions comptables i

estats financers de les administracions locals
seguint els procediments establerts i la normativa
general i especfica d'aplicaci.
Models comptables de lAdministraci local i de comptabilitat

pressupostria i financera. Operativa dels projectes d'inversi i
finanament afectat. Comptabilitzaci de les operacions derivades
de l'execuci del pressupost de despeses, d'ingressos, i de les
operacions no pressupostries de la corporaci. Redacci
d'informes i treballs d'ordre tcnic derivats de l'acompliment de
les tasques de comptabilitat de la corporaci.
70
Control financer
Definici
Elaborar i executar el pla dactuaci en matria

dauditoria i control financer establert per la
corporaci i valorar els treballs realitzats per
firmes auditores externes.
Conceptes dendeutament, de contractaci doperacions, del seu

reflex comptable en el pressupost, del circuit administratiu
associat a la crrega financera, i de lentorn legal. Elaboraci de
lanlisi de cost de lentitat. Informe de costos i rendiments del
servei. Estats de fi dexercici duna entitat local. rgans de control
extern a qui sha de remetre cpia de la liquidaci de pressupost o
del compte general, i els mitjans disponibles per fer-ho.
Control i gesti pressupostria
Definici
Planificar i fer seguiment del pressupost a

l'Administraci local, elaborant lavantprojecte
del pressupost municipal, les seves posteriors
modificacions per tal de mantenir un control i
fiscalitzaci de les despeses i ingressos
municipals, aix com de la gesti pressupostria
de la corporaci.
Documentaci administrativa vinculada amb els processos de

gesti pressupostria. Fases d'execuci de la gesti del
pressupost. Principals conceptes derivats de la gesti
pressupostria: aprovaci del pressupost, modificacions de
crdits, execuci, liquidaci i control. Estabilitat pressupostria i
controls derivats de la legislaci vigent.
Gesti de les subvencions
Definici
Gestionar i administrar els ajuts econmics

promoguts per les administracions locals dacord
amb la normativa legal aplicable a les
subvencions, i mitjanant la seva ordenaci i
estandarditzaci.
Legislaci reguladora del rgim de subvencions que concedeixen

les administracions locals. Procediments de concessi de
subvencions i propostes de normalitzaci. Tramitaci de
subvencions segons els models de documents. Procediments de
justificaci, comprovaci i gesti pressupostria de subvencions.
71
Gesti patrimonial
Definici
Identificar i fer el control detallat de la realitat

patrimonial de la corporaci pel que fa a bns
mobles, immobles i participaci en societats,
tenint en compte la realitat jurdica,
economicocomptable i administrativa i atenent
els bns, els drets i les obligacions que aquests
puguin generar.
Funcions de contractaci, control, conservaci i explotaci dels

bns i drets que integren el patrimoni de lajuntament. Gesti i
tramitaci de les adquisicions i alienacions dimmobles,
expedients dexpropiaci forosa, arrendaments, concessions
demanials, inventari de bns mobles i immobles i qualsevol altre
acte de gesti patrimonial de la corporaci. Control, registre i
arxiu de linventari de bns mobles i immobles de la corporaci.
Seguiment i control dels bns i gesti dels seus traspassos
(compres, donacions, cessions, etc).
Gesti tributria i recaptaci
Definici
Desenvolupar els models, tcnics i de gesti i les

funcions administratives que han de permetre als
ens locals la liquidaci dels tributs i daltres
ingressos municipals, aix com de les seves
recaptacions, dacord amb les normes daplicaci
generals i especfiques, els procediments i
sistemes de treball de cada organitzaci local,
amb una clara orientaci a la ciutadania.
Normativa sobre actuacions i procediments tributaris.

Procediment administratiu en la gesti i inspecci tributria.
Infraccions i sancions tributries. Tributs locals. Taxes. Preus
pblics. Contribucions especials. Impost sobre bns immobles.
Impost sobre vehicles de tracci mecnica. Impost sobre
construccions, installacions i obres. Impost sobre l'increment del
valor dels terrenys de naturalesa urbana. Impost sobre activitats
econmiques. Sistemes fiscals. Procediment de recaptaci. Gesti
de serveis recaptadors. Tipologia dingressos i cobraments pblics.
Models i aplicacions de gesti per a la tramitaci electrnica en la
gesti tributria i de recaptaci.
Tresoreria
Definici
Elaborar i gestionar el conjunt d'operacions que

configuren el Pla de tresoreria de la corporaci
proposant i adoptant les mesures i/o productes
ms idonis (inversions, finanament, etc.) per a la
consecuci dels objectius fixats.
Processos de recaptaci de drets i pagament dobligacions.

Principi d'unitat de caixa, centralitzaci de tots els fons i valors
generats per operacions pressupostries i extrapressupostries.
Distribuci en el temps de les disponibilitats dinerries per satisfer
puntualment les obligacions. Respondre dels avals contrets.
Comptabilitzaci financera de les operacions i moviments
generats. Control i seguiment de les operacions de prstec a llarg i
curt termini. Realitzaci del trasps dinformaci comptable i
estadstica amb institucions i entitats de crdit.
72
Bloc funcional - Serveis de suport intern: serveis generals

Cuina
Definici
Realitzar el conjunt d'operacions destinades a

satisfer les necessitats d'alimentaci dels usuaris
dels centres i serveis municipals en condicions
ptimes i adequades a les particularitats de
cadasc.
Tractament dels aliments atenent els criteris d'higiene i

manipulaci establerts en cada cas. Preparaci dels plats dels
mens seguint les normes alimentries, les dietes determinades
per a cada usuari/ria i les tcniques culinries adequades a cada
preparaci i presentaci.
Manteniment de vehicles
Definici
Tenir cura del conjunt d'operacions que

permeten mantenir els diferents tipus de vehicles
(de transport de persones o d'objectes) en
perfectes condicions de funcionament i
seguretat, tant pel que fa al manteniment
preventiu com a la reparaci davaries.
s de les eines i els estris adequats i necessaris per a les diverses

operacions de manteniment i reparaci. Detecci i reparaci
d'avaries, atenent les consideracions establertes pels superiors,
els manuals dels fabricants, els diagrames, etc. Planificaci i
realitzaci del manteniment preventiu dels vehicles atenent la
programaci establerta. Comprovaci i ajust, si cal, dels nivells i
dels parmetres dels vehicles (oli, aire, pressi de pneumtics,
etc.). Elaboraci o modificaci de procediments i instruccions
tcniques per millorar els processos i les tcniques de reparaci i
manteniment. Especificaci de les pautes, condicions, resultats,
etc., en les actuacions de manteniment i serveis atorgades a
empreses externes, i supervisi de les mateixes.
Neteja i serveis
Definici
Realitzar el conjunt dactivitats i operacions que

permeten realitzar processos de neteja i higiene
d'edificis i installacions aix com de rentat de
diversos tipus de materials, assegurant unes
condicions ptimes de netedat i ordre adequades
al funcionament i particularitats del servei.
Manipulaci i s de productes de sanejament. s d'eines i

maquinria especfica de neteja (aspiradors, abrillantadores, etc).
Emplenament dels fulls de treball per a la realitzaci de serveis de
neteja. Protocols corporatius per a la recollida d'incidncies en el
desenvolupament de les funcions del lloc.
73
Transport i conducci de vehicles
Definici
Conduir vehicles en condicions de seguretat i

eficcia, tant pel que fa al transport de diferents
mercaderies com al de personal, complint les
normes establertes. Planificar i supervisar
latenci i prestaci dels serveis de transport de la
corporaci.
Conducci eficient i segura de vehicles (turismes, carretons

elevadors, etc.). Normativa i regulaci de la conducci de vehicles
especials, senyalitzaci de crregues, etc. Operacions de crrega,
descrrega i manipulaci de la petita mercaderia o mercaderia
especial. Organitzaci i disseny d'itineraris de repartiment (temps,
distncies recorregudes, consum de combustible, etc.). Maniobres
de conducci segura en situacions climatolgiques extremes, en
diferents tipus de superfcie (aigua, gel, terra, etc.) o en situacions
especials de protecci i seguretat (maniobres evasives, de
contraseguiment, etc). Control i racionalitzaci de despeses pels
serveis prestats (carburants, prquings, peatges, etc.) Clusules
tcniques dels contractes de compra o lloguer de vehicles de la
corporaci i els criteris de selecci de provedors externs.
Bloc funcional - Serveis de suport intern: serveis informtics

Disseny i manteniment d'aplicacions especfiques
Definici
Desenvolupar
i
mantenir
aplicacions
informtiques d'acord amb les necessitats i els
requisits funcionals dels usuaris aplicant les
normes i els estndards corporatius.
Normes i estndards corporatius en relaci a les aplicacions

informtiques. Definici d'evolutius dins d'aplicacions ja existents
a partir de les necessitats expressades pels usuaris. Tcniques de
prova d'aplicacions i anlisi de la funcionalitat, usabilitat, etc.
Llenguatges de programaci per a l'actualitzaci i disseny
d'aplicatius informtics. Eines de desenvolupament d'aplicacions
homologades a l'organitzaci.
74
Serveis i equipaments informtics
Definici
Dissenyar, implantar i mantenir les xarxes i equips

informtics i de telecomunicaci, aix com
analitzar i definir lestructura dels sistemes
dinformaci i noves tecnologies, amb l'objectiu
d'aconseguir la mxima eficcia i eficincia, i
garantint la seguretat
Arquitectura de sitemes de la xarxa informtica i de

telecomunicacions. Eines d'administraci, desenvolupament,
gesti i avaluaci basades en la implantaci de les TIC.
Interoperabilitat i disseny de serveis integrats. Sistemes operatius.
Llenguatges de programaci. Elaboraci de normatives d's
corporatiu de les xarxes i equipaments informtics, de
procediments d'installaci o migraci de sistemes operatius,
programari de base o bases de dades. Installaci i configuraci
del programari de base especfic de servidors (sistema operatiu,
programari web, servidor de comunicaci, gestors BD, seguretat,
etc). Operacions d'installacions de maquinari i programari
d'estacions de treball i d'equipament perifric associat. Installaci
i configuraci de l'equipament de comunicacions d'una oficina
(concentradors de xarxa, routers, etc.) i els perifrics de xarxa
associats (impressores de xarxa, escanners, fotocopiadores, etc.).
Bloc funcional - Serveis de suport intern: serveis jurdics

Assessorament i defensa jurdica
Definici
Assessorar i donar suport jurdic als mbits

d'actuaci de la seva responsabilitat d'acord amb
les demandes formulades i segons la normativa
aplicable. Instruir, tramitar i resoldre els recursos
administratius
instats
contra
l'actuaci
administrativa relacionada amb el seu mbit
funcional en base a l'estudi, la valoraci jurdica i
la determinaci de la normativa aplicable.
Representar i defensar jurdicament els interessos
municipals en les matries atribudes al seu mbit
dactuaci.
Conceptes i procediments tcnics relatius al rgim jurdic de les

administracions pbliques i del procediment administratiu com, i
a la responsabilitat patrimonial de les administracions locals.
Assessorament jurdic general del seu mbit dactuaci:
establiment de criteris dactuaci dels diferents departaments,
redacci de documents jurdics i establiment i coordinaci dels
criteris dactuaci amb els professionals externs. Representaci i
defensa jurdica de l'organitzaci en els procediments
jurisdiccionals a partir d'una adequada valoraci jurdica en base a
l'estudi i la determinaci de la legislaci aplicable. Establiment
dels criteris dactuaci i seguiment dels processos jurisdiccionals
assignats a assessors externs en base a lestudi de la normativa
aplicable i dacord amb les condicions establertes en el contracte
dadjudicaci.
75

Di CC I On Ari Competencies

Загружено:

Сведения о документе

Оригинальное название

Авторское право

Доступные форматы

Поделиться этим документом

Поделиться или встроить документ

Параметры публикации

Этот документ был вам полезен?

Это неприемлемый материал?

Авторское право:

Доступные форматы

Di CC I On Ari Competencies

Загружено:

Авторское право:

Доступные форматы

NDEX

Competncies estratgiques de lAdministraci local

Gesti eficient dels recursos pblics

Orientaci de servei a la ciutadania

Planificaci, organitzaci i avaluaci de serveis pblics

Competncies qualitatives transversals

Competncies qualitatives de funci directiva

Gesti del canvi i lideratge

Treball transversal en la prestaci de serveis

Visi estratgica local

Competncies tcniques transversals

Planificaci i gesti de projectes tcnics a lAdministraci local

Competncies tcniques especfiques o sectorials

Conservaci i manipulaci d'objectes patrimonials

Desenvolupament de fons i colleccions

Equipaments escnics i culturals

Gesti dels museus municipals

Projectes de dinamitzaci de la cultura local

Serveis d'acci ciutadana: diversitat, civisme i convivncia

Programes de diversitat, convivncia i mediaci ciutadana

Programes de foment de la participaci ciutadana

Programes d'igualtat de gnere

Serveis d'acci ciutadana: educaci

Programes d'orientaci educativa

Projectes i serveis educatius locals

Serveis d'acci ciutadana: esports

Programes de dinamitzaci de l'activitat fsica i la salut

Serveis i equipaments esportius

Serveis d'acci ciutadana: joventut

Serveis d'acci ciutadana: salut pblica i consum

Programes de promoci de la salut pblica i comunitria

Programes d'inspecci sanitria

Serveis de benestar social

Serveis de desenvolupament territorial: espais urbans

Planificaci, disseny i gesti d'espais urbans

Plans d'inspecci i verificaci d'activitats

Projectes i actuacions de planejament urbanstic

Serveis de desenvolupament territorial: espais verds

Serveis de desenvolupament territorial: infraestructures i mobilitat

Senyalitzaci i seguretat viria

Obres i acabats de construcci

Projectes de millora d'installacions, equipaments i obres

Projectes de millora energtica

Serveis de desenvolupament territorial: medi ambient

Educaci i sensibilitzaci mediambiental

Serveis de promoci econmica

Projectes de dinamitzaci comercial

Projectes de mercat de treball i ocupaci

Projectes i programes de desenvolupament econmic local

Projectes, serveis i equipaments turstics

Serveis de seguretat ciutadana

Actuaci policial de proximitat a la ciutadania i comunitria

Actuaci policial en seguretat de persones i bns

Actuaci policial en trnsit i seguretat viria

Plans de protecci civil

Suport a l'actuaci policial

Serveis de suport intern: arxiu i gesti documental

Serveis de suport intern: comunicaci i protocol

Protocol i relacions institucionals

Serveis de suport intern: contractaci i compres

Gesti de compres i magatzem

Serveis de suport intern: padr

Serveis de suport intern: processos i e-administraci