La vostra opini

1. Quins tipus de novelles us agraden ms, les que fan moltes descripcions
dels llocs i de
les persones i van explicant, ben detalladament, tot el que passa o aquelles
en qu passen
moltes coses, encara que no sapigueu ben b com s la cara dels
personatges?
Argumenteu la vostra resposta.
2. Heu llegit alguna novella que us hagi agradat especialment? Expliqueu a
la classe de
quina es tracta i per qu us ha agradat (s possible que alguns companys
coincideixen amb
vosaltres). Comenteu les vostres preferncies literries.

4. A PRIMER COP DULL

1. Mireu detingudament la coberta de Joc brut. Qu us suggereix? Quin creieu que
podra ser el tema daquest llibre? Us ve de gust llegir-lo, veient la fotografia de la
coberta? I el ttol,qu us recorda? Creieu que dna pistes sobre el seu contingut?
2. Considereu important el ttol duna obra? Quin procediment creieu que segueixen
els autors a lhora de buscar ttols per a les seves obres?
3. Joc brut, el ttol de lobra, es pot considerar tamb una frase feta; per tant, lautor
potser lha volgut usar per suggerir alguna cosa als lectors abans que comencin a
llegir-la. Si vosaltres fssiu autors i autores de contes o de novelles, quina mena de
ttol escollireu per a les vostres obres: un ttol suggeridor, un ttol que servs per
resumir lobra, un ttol que fes venir ganes de llegir, un ttol que fos una frase de lobra?

1. Desprs de llegir les informacions dels apartats I.2 i V.5, responeu

les preguntes segents:
a) Quina s lobra ms llegida de la literatura catalana?
b) Quantes novelles va escriure Manuel de Pedrolo?
c) En quina editorial es va publicar la primera edici de Joc brut?
d) De quina editorial s lexemplar que vosaltres teniu?
e) A quin gnere pertany aquesta novella?
f) Quantes edicions shan fet de Joc brut i de quina edici s el vostre
exemplar?
g) Quina collecci va iniciar Joc brut i a quina collecci pertany el
vostre exemplar?
h) Quins sn els llibres ms venuts de Manuel de Pedrolo?
i) Quantes pellcules, sries o cmics shan fet de les obres de
Manuel de Pedrolo?
j) Per quina ra creieu que dalgunes obres daquest autor se nhan
fet pellcules o
sries de televisi?
k) Quins indrets geogrfics o premis literaris coneixeu que duguin el
nom de Manuel de
Pedrolo?

Dades Pedrolo
ARA LLEGIM

Pedrolo, Rodoreda i Calders, els

autors ms venuts del catleg
d'Edicions 62
Una exposici amb textos indits a l'octubre i un documental centraran
els actes de celebraci del 50 aniversari de l'editorial
ARA / ACN Barcelona ACTUALITZADA EL 06/06/2012 14:21

'Mecanoscrit del segon origen' de Manuel de Pedrolo amb 868.779

exemplars venuts 1,3 exemplars si es compten les edicions no venals i
'Aloma' de Merc Rodoreda amb 331.450 exemplars sn els llibres ms
venuts dels 50 anys d'histria d'Edicions 62. Els segueixen de prop 'Joc brut'
(212.951) i 'Trajecte final' (208.308), tamb de Pedrolo. Completen la llista
'Crniques de la veritat oculta' de Pere Calders, el popular 'Solc', 'De mica en
mica s'omple la pica' de Jaume Fuster' i 'L'auca del senyor Esteve' de Santiago
Rusiol. Edicions 62 ha fet pbliques aquestes dades amb motiu del 50
aniversari de l'editorial, que tamb organitzar una exposici amb textos indits
que ser inaugurada a l'octubre a la biblioteca Jaume Fuster i el rodatge d'un
documental.

LESTIL NARRATIU
Si no hagus estat per les seves cames, no hauria passat res. O potser s. Per
hauria passat a alg altre. Jo ho hauria llegit al diari. (pg. 43)
Manuel de Pedrolo, Joc brut
1. Desprs de llegir el primer pargraf de la novella, expliqueu la seva relaci amb la
coberta.
2. En aquesta segona part del dossier, dedicada a Joc brut, reprodum tres cobertes de
diferents edicions de la novella (als encapalaments dels apartats V, VI i VII).
Observeu-les detingudament i desprs:
4

a) Ordeneu les tres cobertes segons lantiguitat que penseu que tenen. Escriviu lany a
qu creieu que correspon cadascuna.
b) Quina coberta trobeu ms adequada, dacord amb el primer pargraf de la novella?
Digueu per quina ra.
c) Dissenyeu la vostra prpia coberta per a la novella Joc brut. Tingueu en compte
que ha de tenir format de llibre i que hi ha de figurar de manera llegible el nom de autor
el ttol de la novella.

LOBRA I EL SEU TEMPS

1. Joc brut es va publicar lany 1965. Aquest tamb s, aproximadament, lany en qu
sesdevenen els fets que shi expliquen. A mesura que aneu avanant en la lectura
veureu
que hi ha moltes coses que han canviat des daleshores. Lautor per exemple parla de
safareigs pblics:
El seu somrs va endur-se tot duna, sense deixar-ne rastre, les cabries
professionals que mhavien turmentat tota la setmana, i especialment aquell mat,
quan
en Sorribes va tenir la idea genial denviar-me a un del pocs safareigs pblics que
encara quedaven a la ciutat. Una marca de detergents tenia dificultat amb la venda
dels seus productes i, en lloc de pensar que potser fabricaven una barreja mal
dosificada, sels acud de consultar lagncia. (pg. 50)
Possiblement no heu vist mai cap safareig pblic, per, si pregunteu als vostres
familiars,
potser us podran indicar on estaven ubicats els dels vostres pobles i ciutats:
a) Esbrineu on eren els safareigs pblics de la vostra localitat i qu hi ha actualment en
el lloc que ocupaven; aix descobrireu alguns dels canvis urbanstics del lloc on viviu.
b) Escriviu un text de 25 lnies on exposeu qu han suposat els canvis esdevinguts al
vostre poble o ciutat, des de lpoca que shavia danar a rentar al safareig pblic fins a
la generalitzaci de la rentadora. Si al vostre poble encara es conserva el safareig,
expliqueu-ne els nous usos.
2. En el fragment segent, Manuel de Pedrolo tamb parla de festejar, de viure
rellogats, de
la comuna, etc.:
Laltre dia, quan em vas dir que thavies de trobar amb alg... No festeges?
No. Per qu? Et pensaves que mhavia de trobar amb un xicot... (pg. 53)
[...]
79
Vivem rellogats, de primer a casa de dues germanes, dues bruixes que ens feien
la vida impossible, desprs a casa dun matrimoni el cunyat del qual un home ja
granat que tamb dormia al pis , intent de seduir la mare. (pg. 58)
a) Creieu que encara sutilitza aquest mot, festejar? Digueu amb quines paraules ho
explicareu vosaltres.
b) Expliqueu qu vol dir viure rellogats. Si no ho sabeu, esbrineu-ho preguntant-ho
als vostres familiars o amics i mirant-ho en un diccionari.
5

4. Digueu quines de les coses o de les situacions segents, i daltres que surten al
llibre, abans es consideraven normals i ara ja no ho sn. Utilitzeu el quadre que hi ha a
continuaci i escriviu al costat de les coses o accions referides al passat, aquelles que
les han substitudes:
[...] la humitat sens menjava, devorava les tres cadires, els dos llits i la taula, larmari,
tot comprat de vell, usat i miserable. La comuna era fora, al pati, on tamb calia cuinar
amb un fog porttil... (pg. 59)
Safareig pblic
Viure rellogats
Comuna
Festejar
Rdio
Mquina descriure
La vostra opini
1. Penseu quines coses han canviat en general i quines continuen igual des de lany
1965.
Feu una llista de les diferncies entre aquell any i lactualitat. Comenteu-les amb els
vostres familiars i afegiu-nhi daltres que ells us suggereixin i que us semblin
interessants per exposar-les a la classe. Comenteu entre tots aquests canvis i digueu
si us semblen positius o negatius, si penseu que la qualitat de vida ha millorat o ha
empitjorat, en quins aspectos creieu que shauria davanar i quines coses creieu que
shaurien de fer.
2. Escriviu unes 15 ratlles sobre algun daquests canvis esdevinguts des de lany 1965
i que considereu que us afecti personalment. Podeu parlar del transport, de la sanitat,
de les pensions, de lensenyament, de la relaci entre els joves, del menjar, de la
moda, etc.

LECTURES / PROPOSTES
Desprs daquesta experincia conjunta, ens agradaria que continussiu llegint pel
vostre compte, per s important saber triar noves lectures que us puguin agradar. Per
ajudar-vos a escollir aquests nous llibres, us hem preparat un petit qestionari:
1. Us ha agradat llegir Joc brut?
S

NO

2. Si heu contestat s, podeu llegir:

a) Si us ha agradat la intriga policaca:
CHRISTIE, A. Assassinat a lOrient Express. Barcelona: La Magrana, 2010 (La Negra).
CONAN DOYLE, A. El gos dels Baskerville. Barcelona: Barcanova, 2012 (Antaviana
Jove).
Les aventures de Sherlock Holmes (I). Barcelona: Laertes, 2011 (Larc, 35).
FUSTER, J. La Corona valenciana. Valncia: Tres i quatre, 2008 (La Unitat).
De mica en mica somple la pica. Barcelona: Edicions 62, 2009 (Educaci 62, 44).
HIGHSMITH, P. El crit de lliba. Barcelona: La Magrana, 2012 (La Negra).
MARTN, A. La nit que Wendy va aprendre a volar. Alzira: Bromera, 2011 (LEspurna,
80).
El dia que Wendy va conixer el monstre. Alzira: Bromera, 2013 (LEspurna, 107).
MARTN, A.; RIBERA, J. No demanis llobarro fora de temporada. Barcelona: Estrella
Polar, 2009 (Biblioteca Flanagan).
Tots els detectius es diuen Flanagan. Barcelona: Estrella Polar, 2009 (Biblioteca
Flanagan).
SIMENON, G. El gos groc. Barcelona: Quaderns Crema, 2012 (Biblioteca Mnima, 193).
SIERRA I FABRA, J. El cas del fals accident. Barcelona: Estrella Polar, 2011. (Vostock)
El cas del quadre desaparegut. Barcelona: La Galera, 2012. (La Galera jove, 20)
Radiografia de noia amb tatuatge. Barcelona: La Galera, 2013 (La Galera jove, 6)
SIM, I.-C. La vena. Barcelona: Estrella Polar, 2012 (Collecci Jove 55).
SOTORRA, A. Lassass viu a Bellvitge. Barcelona: Estrella Polar, 2009 (Odissea, 4).
TASIS, R. La Bblia valenciana. Valncia: Tres i Quatre, 2007 (El grill, 26).
b) Si us ha agradat que la novella estigui ambientada a Catalunya:
ALCOBERRO, A. El secret del doctor Givert. Barcelona: La Magrana, 2004 (LEsparver
jove, 12).
BAGS, N. I la mort em parlava. Barcelona: Barcanova, 2006 (Antaviana nova).
COSTA, J.P. Invitaci a un crim. Barcelona: Columna, 2013 (Clssica).
FUSTER, J. De mica en mica somple la pica. Barcelona: Edicions 62, 2009 (Educaci
62,44).
MARTN, A.; RIBERA, J. No demanis llobarro fora de temporada. Barcelona: Estrella
Polar,2009 (Biblioteca Flanagan).
PEDROLO, M. Mossegar-se la cua. Barcelona: Edicions 62, 2011 (Educaci 62).
SIERRA I FABRA, J. Set dies de juliol. Barcelona: Debolsillo, 2011 (Best seller, 773).
SIM, I.-C. La vena. Barcelona: Estrella Polar, 2012 (Collecci Jove 55).
c) Si us ha agradat lengany de la Juna:
7

FUSTER, J. La Corona valenciana. Valncia: Tres i quatre, 2008 (La Unitat).

HIGHSMITH, P. Lamic americ. Barcelona: Columna, 1997.
TORRENT, F. La mirada del tafur. Alzira: Bromera, 2001 (L'eclctica).
d) Si us ha agradat lestil de lautor:
PEDROLO, M. Mossegar-se la cua. Barcelona: Educaula, 2011 (Educaci 62, 70).
Totes les bsties de crrega. Barcelona: Labutxaca, 2011.
Un cam amb Eva. Barcelona: Edicions 62, 2002 (El Cangur butxaca, 52).
Vint-i-vuit contes. Barcelona: Edicions 62, 2009 (El Balanc, 415).
e) Si us ha agradat la novella negra:
CHANDLER, R. El son etern. Barcelona: La Magrana, 2012 (La Negra).
HAMMET, D. El falc malts. Barcelona: Edicions 62, 2006 (Nova Cua de Palla).
La clau de vidre. Barcelona: Labutxaca, 2009.
HIGHSMITH, P. Estranys en un tren. Barcelona: Columna, 2001.
La fossa de Ripley. Barcelona: La Magrana, 2013 (La Negra).
LEON, D. Cristall enverinat. Barcelona: Edicions 62, 2006 (El Balanc).
MANOTTI, D. Un habitual de la comissaria. Barcelona: Alrevs (Crims.cat, 7).
MORET, X. Qui paga mana. Barcelona: Labutxaca, 2010.
SALINGER, J. D. El vigilant en el camp de sgol. Barcelona: Labutxaca, 2007.
3. Si heu contestat no, podeu triar entre les segents opcions.
a) Si no us ha agradat perqu preferiu saber qui s el culpable des de bon
comenament, podeu llegir les novelles detectivesques segents:
CAIN, J. J. El carter sempre truca dues vegades. Barcelona: Labutxaca, 2009.
CHESTERTON, G.K. Lhome que fou dijous. Barcelona: Quaderns Crema, 2005
(Biblioteca Mnima, 149).
DALMASES, A. Doble joc. Barcelona: Crulla, 2004 (Gran Angular, 133).
b) Si no us ha agradat per la dificultat del llenguatge, podeu llegir:
ALCOBERRO, A. El secret del doctor Givert. Barcelona: La Magrana, 2004 (LEsparver
jove, 12).
FUSTER, J. La Corona valenciana. Valncia: Tres i quatre, 2008 (La Unitat).
Les claus de vidre. Barcelona: La Magrana, 2004 (Butxaca, 4).
De mica en mica somple la pica. Barcelona: Edicions 62, 2009 (Educaci 62, 44).
MARTN, A.; RIBERA, J. Tots els detectius es diuen Flanagan. Barcelona: Estrella Polar,
2009 (Jove, 134).
c) Si no us ha agradat perqu la policia sempre guanya, podeu llegir:
TORRENT, F. No emprenyeu el comissari. Barcelona: Columna, 2006 (Jove, 136).
La mirada del tafur. Alzira: Bromera, 2001 (L'eclctica).

4. Si hagussiu preferit llegir un altre tipus de novella, per exemple:

8

a) Una novella de cincia-ficci, podeu llegir:

ASIMOV, I. Jo robot. Barcelona: Proa, 2001 (Butxaca, 38).
L'home bicentenari i altres relats. Alzira: Bromera, 2011 (A la lluna de Valncia, 50).
Robbie i altres contes. Barcelona: Vicens-Vives, 2009 (Aula literria, 6).
BURGAS, . M.A.X.Barcelona: La Galera, 2012 (El Corsari, 63).
CARB, J. Calidoscopi de laigua i del sol. Barcelona: La Magrana, 2001 (LEsparver).
CIRICI, D. Lesquelet de la balena. Barcelona: Estrella Polar, 2011 (Odissea, 4).
Macip, S. Hipnofbia. Barcelona: Proa, 2012 (Beta)
PEDROLO, M. Mecanoscrit del segon origen. Barcelona: Educaula, 2009 (Educaci 62).
Successimultani. Lleida: Pags, 2006 (Lo Macarr, 175).
Trajecte final. Barcelona: Educaula, 2010 (Educaci 62).
b) Una novella de fantasia, podeu llegir:
BRENNAN, H. El portal dels elfs. Alzira: Bromera, 2009 (Esfera, 1).
COLLINS, S. Els jocs de la fam I. Barcelona: Fanbooks, 2013.
ROWLING, J.K. Harry Potter i la pedra filosofal. Barcelona: Labutxaca, 2013.
SCHELLEY, M.W. Frankestein. Barcelona: Barcanova, 2012 (Antaviana Jove).
TOLKIEN, J.R.R. El Hbbit. Barcelona: La Magrana, 2013 (Les ales esteses).
c) Una novella ambientada en el passat, podeu llegir:
Frana segle XVIII
DUMAS, A. Els tres mosqueters. Barcelona: Educaula, 2009 (Llibre Obert, 3).
Guerres carlines:
TEIXIDOR, E. Cor de roure. Barcelona: Crulla, 2006 (Gran Angular, 142).
Segle XIX
CABR, J. La teranyina. Barcelona: Educaula, 2009 (Les eines, 8).
Segle XX
RIERA LLORCA, V. Tots tres surten per lOzama. Barcelona: Edicions 62, 2008 (El
Cangur, 56).
RODOREDA, M. Aloma. Barcelona: Educaula, 2009 (Educaci 62, 16).
Segona Guerra Mundial:
ANGLADA, M.A. El viol dAuschwitz. Barcelona: Educaula, 2012 (Educaci 62, 77).
FRANK, A. El diari dAnna Frank. Barcelona: Proa, 2007 (Butxaca, 21).
UHLMAN, F. Lamic retrobat. Barcelona: Labutxaca, 2013.
d) Una novella daventures, podeu llegir:
DEFOE, D. Robinson Crusoe. Barcelona: Teide, 2007 (Biblioteca Teide, 16).
CARB, J. La casa sota la sorra. Barcelona: Estrella Polar, 2009 (Columna Jove).
GOLDING, W. Senyor de les mosques. Barcelona: Estrella Polar, 2009 (La Via Lctia).
POE, E. A. Lescarabat dor. Alzira: Bromera, 2008 (A la Lluna de Valncia, 6).
SALGARI, E. Els corsaris de les Bermudes. Alzira: Bromera, 2009 (A la Lluna de
Valncia,9).
STEVENSON, R. L. Lilla del tresor. Barcelona: La Galera, 2012 (La Galera Jove, 21).
TEIXIDOR, E. Cor de roure. Barcelona: Crulla, 2006 (Gran Angular, 142).
TWAIN, M. Les aventures de Huckleberry Finn. Barcelona: Edeb, 2006 (Nmades del
temps, 7)
Les aventures de Tom Sawyer. Barcelona: La Galera, 2012 (Grumets, 43).
VERNE, J. Lilla misteriosa. Barcelona: Estrella Polar, 2011 (La Via Lctia).
Vint mil lleges de viatge submar. Alzira: Bromera, 2011 (El Micalet Galctic, 111).