DICTATS

DICTATS MITJ 04 Vencies Si un crepuscle mai no s decadent, com ha de ser-ho el crepuscle de

Vencia? s la millor hora dels colors del cel i de l'aigua, t la llum que volen els marbres antics i
les parets ocres i rogenques i el silenci viu de la ciutat. Un silenci que admet les veus, les passes i
els sorolls de l'espuma i dels motors de les barques. s l'hora ms alta de la mirada. Energia no
significa agressi, com ja quasi estem obligats a pensar. L'energia pot estar feta de pau apassionada i
calma encesa, com en les aquarelles venecianes dalgun pintor angls. Vencia quedar, com ha
quedat sempre: s una de les proves ms certes del gust, del valor i de la dignitat humanes. Font:
Pere Rovira, Avui, gener 2005 (adaptaci) Nombre de mots: 124 Observacions: text assagstic
descriptiu-argumentatiu; dificultat equilibrada (esses, laterals, oclusives finals de mot, accents i
diresis...)

El nou paisatge No baix de la mquina, es llev el casc i es qued contemplant lextensa runa del
seu jard perdut. Era el triomf inevitable de lasfalt que sestenia de nord a sud, fins on arribava la
vista. Els lmits de la ciutat gran es confonien amb els dels pobles estirats en carrers i en
edificacions indistingibles. All que van ser els pobles de lHorta sendevinava en xicotets nuclis de
carrers ms torts i atapets. En un daquells, hi havia hagut sa casa i la fusteria del pare, per no el
va poder localitzar. I pens: aquest s el paisatge nou que ens ha dut la riquesa, hem destrut la
bellesa i hem construt la lletjor. Font: J. F. Mira. Purgatori. Barcelona: Proa, 2003, p. 28-29
(adaptaci) Nombre de mots: 114 Observacions: fragment descriptiu dun text narratiu; dificultat
equilibrada (sibilants, accents i diresis, oclusives finals de mot...)
Un poblet de lHorta Santngel, aleshores, era un poblet entre tants. Una vintena de carrers, un barri
de cases emblanquinades i un grapat dedificis ms alts habitats per immigrants completaven la seua
geografia. Un barranc immens acaronava el terme pel sud, en parallel. A vista davi, el poble
emergia com una illa triangular enmig de lhorta, a un pas de la mar. Els senyals de trnsit estaven
per arribar. Per aix, cap direcci estava prohibida, cap carrer era de sentit nic i es podia aparcar en
la mateixa porta de lalcalde o, fins i tot, davant lesglsia en lhora deixida de la missa cantada
dels diumenges, la de les vuit i mitja. Dues grans fbriques de porcellana i un magatzem agrcola ja
ocupaven ms m dobra que els camps dhortalisses. Per la fbrica ms temptadora era la ciutat,
distant menys de quatre quilmetres. Font: Francesc Bayarri, Lavi del migdia, Bromera, 2002
(adaptaci); p. 13 Nombre de mots: 139 Observacions: fragment descriptiu de text narratiu;
dificultat equilibrada (sibilants, accents, nasals, laterals...)
Cultura juvenil i conflicte generacional Els joves sn els protagonistes del canvi, no solament
perqu els correspon rebre lherncia passada i transmetre-la a les generacions futures, sin tamb
perqu, en integrar-se com a nous participants en el procs cultural, lleven importncia a tot all que
ha estat assimilat en el perode anterior i aix creen una nova manera de pensar i de construir el
mn. Les noves generacions garanteixen el canvi, ja que els joves, precisament perqu encara no
shan integrat en lorganitzaci social, sn ms lliures per a veuren els defectes i intuir-ne les
febleses. Un adult tendir a desconfiar del canvi social i cultural, i a resistir-shi, perqu prefereix la
certesa del seu present a la incertesa del futur, mentre que un jove, que en el present encara no t
una identitat precisa, s lintrpret ideal de les tensions socials existents. Font: Proa Temtica. Vol.
5, El Medi Social, p. 77 (adaptaci) Nombre de mots: 138 Observacions: text expositiuargumentatiu; dificultat sobretot amb els accents i les diresis, les esses i els pronoms febles