4.

Conclusions

La primera conclusió que podem treure d’aquest estudi es que a Menorca

encara hi ha un elevat patrimoni varietal, sense tenir en compte si es tracta de
varietats autòctones o foranes. Existeix una certa variabilitat tant entre varietats
diferents com dins una mateixa varietat, d’aquesta manera una mateixa varietat
pot produir diferents mides de rem, que podem madurar de manera diferent,
amb fulles no exactament iguals, etc. Aquesta variabilitat intravarietal es veu
principalment a varietats no comercials, degut a que no s’ha produït una
selecció clonal d’aquestes, com passa amb les varietats típiques (Tempranillo,
Cabernet Sauvignon, etc.) en que s’han seleccionat un clons i només es
comercialitzen aquests, per tant tots els ceps del mateix clon presenten les
mateixes característiques de fulla, fruit, maduració, etc. Aquesta característica,
la variabilitat intravarietal, es una primera prova de que es podria tractar d’una
varietat autòctona.
Existeix la possibilitat de que alguna varietat ancestral d’altres llocs del
món encara es conservi a Menorca i també que alguna varietat autòctona de
Menorca, ja hagi desaparegut a la nostra illa, però es conservi o es cultivi en
algun altre lloc de la península, per exemple als instituts d’investigació.
També existeix una gran confusió amb els noms de les varietats, molts
dels noms que surten a la documentació antiga s’han perdut per falta d’ús,
altres per la desaparició de la varietat i per la disminució del cultiu de la vinya a
Menorca. Els noms que més es conserven són els de Planta, Calop i Imperial,
tot i que hem trobat altres noms com Baberrès, Esperó de gall i Jerusalem, que
ja s’utilitzaven a finals del segle XIX. A més molta gent al parlar d’una varietat
simplement li diu rem blanc o rem negre, depenent del color del fruit, només hi
ha una varietat que li diuen rem de Menorca o negre de Menorca. Fins i tot es
dona un fenomen d’acumulació, ja que s’utilitza el mateix nom per diferents
varietats, per desconeixement o per simplificar. Aquesta situació dificulta la
identificació de varietats, però demostra quines eren les varietats més
apreciades, ja que són les que s’han mantingut al pas del temps i a la
desaparició progressiva del cultiu a Menorca.

772
 Hi ha algunes varietats que es repeteixen per tots els municipis de
Menorca i que amb la documentació de que es disposava, bastant limitada, no
consta que siguin cap varietat coneguda. Però, aquesta dada no és definitiva ja
que existeixen milers de varietats que no hem pogut comprovar al no tenir cap
tipus de bibliografia sobre elles, i tenint-la també haguera estat difícil
identificar-les amb seguretat, només hem pogut comparar les varietats que
trobàvem amb unes vuitanta varietats comercials que estan al registre de
varietats comercials de l’Estat. Hi ha dues varietats suposadament autòctones i
que hem comprovat, quasi al 100%, que són comercials, una és un rem negre
molt compacte trobat a dues vinyes antigues properes, Montplè i Turonet vell,
que podria ser Carinyena (Mazuela), aquesta varietat surt al llistat de l’Arxiduc
Lluís Salvador com Crinyana, per tant no és estrany que encara es cultivi a
Menorca. L’altra és una varietat de taula, que el propietari li deia Calop blanc i
en realitat és de la varietat de taula Roseti, en aquest cas vàrem sospitar quan
ens va dir que li havien portat d’uns vivers de Barcelona. En els altres casos no
hem pogut trobar relació amb varietats comercials, però com ja hem dit
anteriorment, això no vol dir que siguin autòctones.
Les varietats que més hem trobat durant les visites i amb més
possibilitats de ser autòctones, les analitzam a continuació d’una manera més
acurada.

Planta o Planta blanca: Amb la denominació de planta o planta blanca hem

trobat dues morfologies de fulles i de rem. Una amb els lòbuls dels sinus
peciolar bastant superposats, com es veu a la primera imatge i l’altra amb els
lòbuls oberts com es veu a les altres dues imatges. Pel que fa al brot de rem,
també hi ha diferències, però aquestes poden ser degudes al sistema de poda
del cep, com es pot observar al segon grup d’imatges. La mida del gra de rem i
la compacitat del brot són diferents depenent de si s’han podat o no. El tercer
cas és semblant al segon, i també presenta un brot bastant solt. Així podríem
dir que no està clar quina de les dues varietats és Planta, i per tant s’hauria de
comprovar amb els registres dipositats en altres indrets on tenguin aquesta
varietat sembrada.

773
774
Calop blanc: Aquesta varietat de rem de taula està inclosa al registre
provisional de varietats comercials del Ministerio de Agricultura Pesca y
Alimentación, però es considera autòctona de Menorca. El que estigui inclosa en
aquest registre vol dir que es cultiva en algun lloc d’Espanya, però ha estat
impossible localitzar-la, només sabem que surt en alguns llibres sobre varietats
de taula d’Andalusia. A Menorca hi ha una certa uniformitat en les morfologies
llevat d’alguna confusió amb la varietat Planta o Imperial. Es tracta d’un rem
gros i allargat, amb una pell gruixada i una polpa molt compacte,
característiques ideals del rem de taula.

775
Calop negre: Aquesta varietat només l’hem trobada a dues localitats i en cap
de les dues hem pogut veure el rem ja que aquest any no n’han fet. Els dos
ceps comparteixen el mateix tipus de fulla pel que es probable que siguin
d’aquesta varietat. Un dels propietaris ens va comentar que feia un rem allargat
característic dels calops i de color blau-negre. Es tracta d’un rem de taula.

Calop vermell: Aquesta varietat de taula molt apreciada per la gent, també
l‘hem trobada a moltes localitats i gairebé a tots els municipis. Es tracta d’un
rem gros i allargat de color vermell gris amb la pell gruixada com els calops i
amb una fulla característica, gairebé orbicular amb els lòbuls del sinus peciolar
molt superposats. Només a una finca hem trobat un calop vermell amb la fulla
una mica diferent, però que es pot atribuir a la variabilitat intravarietal.

776
777
Imperial: Aquesta varietat de rem de taula segurament és la mateixa que
calop blanc, alguns propietaris ens han comentat que a la part de Maó es diu
calop o galop i a la part de Ciutadella i Ferreries es diu Imperial. Així i tot
caldria comprovar-ho més detingudament, ja que existeixen algunes diferències
en les fulles de les dues varietats. La gent considera l’Imperial un dels rem de
taula més bons que hi ha, i fins fa poc encara s’en trobava als mercats.

Esperó de gall: Aquesta espectacular varietat només l’hem trobada en una

finca d’Alaior, i es caracteritza pels grans de rem allargats i arquejats de color
violeta. Així i tot, no coincideix amb algunes imatges de la varietat Esperó de
gall que surten a la tesi de na Josefina Bota de la Universitat de les Illes
Balears, els ceps que tenen a Palma, els hi varen portar de la finca Rancho de
la Merced de Jerez de la Frontera, i per tant caldria veure quin dels dos

778
realment és Esperó de gall, però si tenim en compte el nom, la que te més
números és la de Menorca, ja que els grans de rem són com esperons de gall.

Baberrès: Aquesta varietat que segons l’Arxiduc dóna un rem molt dolç
utilitzat per fer vi blanc, es caracteritza per fer uns brot petit i bastant atapeïts,
amb els grans d’una mida mitjana. Només l’hem trobada en un hort on fa prop
de cent anys que s’hi cultiva vinya. Aquesta varietat no l’hem trobada a cap
catàleg internacional de varietats, només alguns noms que s’assemblen
(Barbarrossa), però les característiques no coincideixen.

779
Jerusalem: Aquesta varietat també surt al llibre de s’Arxiduc, tot i que diu que
és negre, en canvi al diccionari Alcover-Moll diu “Raïm de Jerusalem: és blanc,
petit, de grans mitjancers, bo per a menjar i no tant per a fer vi (Mall.).”.
Aquesta darrera descripció s’apropa més a lo que nosaltres hem trobat a un lloc
amb una vinya tradicional bastant antiga.

Negre de Menorca: Aquesta és la varietat que més hem trobat, però no amb
aquest nom, sinó que la gran majoria de vegades amb nom desconegut i de
manera mig salvatge per voreres de tanques, carreteres i barrancs. Es tracta
d’una varietat de rem negre-vermell, molt dolç i que es pot menjar, però que
també s’utilitza per fer vi. Amb el nom de Negre de Menorca no l’hem trobat
enlloc, però cercant als catàleg d’internet vàrem trobar unes imatges que ens
varen fer pensar que es tractava de la varietat Vernassa. Aquesta varietat surt
al llistat de varietats de l’Arxiduc, també està a les col·leccions de varietats de
Madrid i Jerez, i també la tenen al camp experimental de la UIB amb el nom de
Vernasia. Cal a dir que hi ha qui diu que el nom ve de Garnatxa, o també que
ve d’Itàlia ja que allà hi ha una varietat que es diu Vernachia. Però el cert és
que als catàleg internacionals està com a Vernassa. Les dues primeres parelles
d’imatges són trobades a Menorca i la tercera parella és la trobada a internet
amb el nom de Vernassa.

780
781
 També cal comentar que hi ha tota una sèrie de varietats que hem
trobat molt poques vegades, sense nom conegut i que ni a la recerca
bibliogràfica i ni a la d’internet hem pogut trobar cap referència sobre elles.
Com a exemple en mostrarem un parell de les més estranyes, una que es va
trobar al fons Barranc de Son Fideu, al lloc de Son Mercer de Dalt. Es tracta
d’una varietat de rem negre, de brots llargs i estrets, de grans també molt
petits, atapeïts i bastant àcids, amb les fulles i els sarments també molt petits.
Normalment aquests tipus de varietats de grans petits i brots molt atapeïts
solen servir per fer vi més que per menjar.

L’altra es va trobar a un hort de Sant Lluís prop de s’Algar i també és de

rem negre, però en aquest cas de fulles grans, de brots grossos i bastant solts,
amb grans molt grossos i dolços, una mica allargats i que el propietari va dir
que venia de molt antic.

782
 Com hem comentat a la introducció, faria falta realitzar un estudi
exhaustiu i sistemàtic de cada una d’elles per poder comprovar si realment es
tracta de varietats autòctones. Les noves tècniques moleculars, com per
exemple l’anàlisi d’ADN, estan revolucionant el món de les varietats de vinya, ja
que permeten establir amb seguretat si una mostra és d’una o una altra
varietat. Els instituts de recerca esmentats a la introducció dominen aquestes
tècniques i a més tenen en les seves col·leccions un gran nombre de varietats
per poder comparar els resultats. En una primera consulta feta al Sr. Francisco
Cabello de l’IMIA, ens va dir que estan molt interessats en treballar amb el
material que els hi puguem enviar des de Menorca, només es tractaria de
formalitzar una mena de conveni de col·laboració entre les dues institucions per
tal de portar endavant aquest projecte, que donaria seguretat als resultats
degut a l’elevat prestigi i experiència que te l’IMIA a nivell mundial. Això no treu
que des de el Consell Insular s’hagi de seguir treballant en aquest sentit, ja
sigui continuant la recerca al camp o als arxius històrics, o mantenint una
col·lecció de les varietats més importants a Sa Granja, per evitar que per
qualsevol accident es perdin. Si realment es vol arribar a tenir una Denominació
d’Origen de vi a Menorca, de qualitat i diferenciada de la resta, ja que no
podem competir amb algunes D.O. de la península, cal apostar per aquestes
varietats que confereixen al vi unes característiques que poden arribar a ser
inconfusibles i molt apreciades pels consumidors.

783
 Per estudiar aquestes varietats cal anar a recollir material (sarments)
aquest hivern per tal de poder empeltar patrons ja sembrats al lloc on es vulgui
mantenir la col·lecció, o sembrar-los directament sense peu americà. Nosaltres
recomanam escollir un parell de varietats de peu americà per la zona on s’ha de
sembrar i després empeltar les varietats que es vulguin estudiar. Les millors
finques per anar a recollir material de les varietats per diferents motius són, a
més d’algunes que són les úniques on s’hi troba aquella varietat, distribuïdes
per municipis:

§ Alaior: Can Guillem, Hort Squella, Hort de Torrubenc Nou i Son Vicenç.

§ Es Migjorn: Hort de Son Trèmol, Binicordell de darrera i Na Falguera.

§ Ciutadella: Vinya Saura, Camí de St. Agustí, sa Vinyota de Montefí, Son

Quim, Villa Galmés i s’Hort den joan Bagur.

§ Es Mercadal: Horts de l'inici del camí d'Es Mercadal al Toro i Rafal dels
Frares.

§ Es Castell: Binissaida.

§ Ferreries: Son Mercer de Dalt, Es Canaló, Hort den Vicent Pons, Hort
Rafel Florit, Horts Miquel Pons Palliser.

§ Maó : Montplè, Mitjan Lloc, Algendaró vell, Vergrers, Sant Domingo,

Turonet Nou, Sa Vinya (Gabriel Sintes) i Hort Francisco Olives.

§ Sant Lluís: Binifadet, Hort de Biniati, Hort Miquel Perelló i Hort Mateu
Pons.

En definitiva, aquest estudi és una primera passa cap a la consecució

d’uns objectius clars que han de ser: conèixer el patrimoni varietal que hi ha a
l’illa i el seu estat, aconseguir alliberar de malalties les varietats trobades i
registrar-les a nivell oficial, i finalment, que els productors de vi de l’illa les
utilitzin per donar personalitat als seus vins i arribar a crear una Denominació
d’Origen de vi de Menorca.

784
 5. Bibliografia

§ Llibres i publicacions:

- A. Martínez. Sínies, vinyes i molins. Aj. Maó.

- A.M. Alcover, F. de B. Moll. Diccionari Català-Valencià-Balear. Ed. Moll.

Palma de Mallorca.

- Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria. Die Insel Menorca. Mallorca, 1890.

Traducción Carlos y Bárbara Sánchez. Sa nostra. Palma de Mallorca, 1980.

- J. Bota Salord. Caracterització morfològica i fisiològica de varietats de vinya

(Vitis vinifera L.) autòctones de les Illes Balears. Tesi de Llicenciatura.
Universitat de les Illes Balears. Palma de Mallorca, 1999.

- J. Mascaró Pasarius. Geografia e Historia de Menorca. Menorca, 1980.

- J. Peñín. Cepas del mundo. Pi & Erre Ediciones.

- J. Rallo Garcia. Reestructuració i reconversió de la vinya. Quaderns

d’Agricultura. Conselleria d’Agricultura i Pesca, Govern de les Illes balears.
Mallorca, 2003.

- M. A. Torres. Viñas y vinos. Ed. Blume. Barcelona, 1980.

- P.M. Chomé Fuster. Variedades de vid. Registro de variedades comerciales.

Muinisterio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Madrid, 2003.

- X. Fava i Agud. Diccionari dels noms de ceps i raïms. Ampelonímia catalana.

Institut d'Estudis Catalans. Barcelona, 2001.

785
 § Pàgines web:

- Bookmarks for Biblioteca Enologia: www.urv.es/biblioteca/Bib_Enologia/

- Centro de Enología y Viticultura: www.e-nologia.com/

- European Vitis Database: www.genres.de/eccdb/vitis/

- GrapePictures.com: www.grapepictures.com

- Instituto Madrileño de Investigacion Agraria y Alimentaria:www.imianet.org/

- Office International de la Vigne et du Vin: www.oiv.com/es

- Red vid y vino: www.redvidyvino.org/

- Vitis International Variety Catalogue: www.genres.de/idb/vitis/vitis.htm

- Vitis.org: www.vitis.org

786
 6. Agraïments

En primer lloc volem agrair al Consell Insular de Menorca i en particular

al Departament d’Economia per haver-nos donat l’oportunitat de realitzar
aquest estudi, també a les persones que treballen o treballaven al Departament
d’Economia com n’Alfons Méndez, en Sam Gomila, na Mercè, en Salvador i na
Sara.
També volem agrair a n’Antoni Martorell i en Joan Rallo de la Conselleria
d’Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears per la interessant visita
guiada a la finca experimental de vinya del Govern.
Al personal del Departament de Fisiologia Vegetal de la Universitat de les
Illes Balears, en particular a na Josefina Bota per haver-nos deixat la seva tesi
de llicenciatura.
Finalment, voldríem anomenar a totes les persones que hem visitat
durant aquest estiu i ens han ofert informació sobre les seves vinyes i parres de
manera amable i totalment desinteressada, però lamentablement la llista seria
molt llarga. Per tant, si vàreu rebre la visita dels becaris de sa vinya, heu de
saber que sense la vostra feina, mantenint les vinyes, i sense la vostra ajuda no
hauríem pogut fer realitat aquest estudi.
A tot gràcies.

787