Compilat Mitjà Valencià 2012-2015 PDF

prova
grau mitj
12.00 h
primera fase
Nom
1r cognom
2n cognom
NIF/NIE
Localitat de la prova
Junta Qualificadora de
Coneixements de Valenci
Instruccions
El quadern dexamen i la plantilla de respostes, amb les seues dades identificadores, aix com el
DNI o un altre document didentificaci, han destar visibles durant tota la prova.
En este quadern dexamen es presenten:
El text corresponent a lrea de comprensi lectora.
Els enunciats de totes les qestions relatives a les rees de comprensi i destructures
lingstiques.
TRASLLAT DE RESPOSTES A LA PLANTILLA

RECORDE: totes les respostes shan de traslladar a la plantilla.
En la plantilla de respostes escriga amb bolgraf blau o negre, i no use corrector lquid o dun altre tipus.
s molt important que no cometa errors quan trasllade les respostes a la plantilla.
Assegures que el nmero de pregunta correspon a la del quadern dexamen.
Indique la resposta correcta marcant una X dins de la casella corresponent. El sistema de correcci no
reconeix com a vlids altres signes (cercles, ratllats, etc.).
Les preguntes poden deixar-se en blanc o amb una nica opci marcada.
Si hi ha ms duna opci marcada, la resposta es considerar errnia.
Si sequivoca i vol anullar una resposta ja marcada, ratlle completament la casella equivocada i
marque amb una x la nova resposta.
Si sequivoca i vol recuperar una resposta que ja havia anullat, faa un cercle al voltant de la
casella.
rea de comprensi
Llija el text segent i marque la resposta ms adequada per a cada enunciat.
Els pescadors del Palmar

Lun darrere laltre, els pescadors del Palmar van triant els seus llocs de pesca, o redolins, a
mesura que sels anomena per sorteig. Els primers que trien sn els ms afortunats: latzar
els permetr obtindre ms beneficis, ja que en els llocs triats, la pesca s ms abundant. Fa
cinquanta anys, el primer a triar shauria fet ric; a lltim, este sorteig el condemnava a la
fam i a la misria. Tretze segles sha mantingut la tradici, respectada i consensuada per
tots; i la Comunitat de Pescadors, igual que el Tribunal de les Aiges, continua viva com
una instituci ancestral al servici dunes gents i del paisatge que han creat.
Els pescadors de soca-rel, els nics que tenen dret a la pesca per formar part de la
Comunitat de Pescadors, mantenen les mateixes tcniques artesanals de fa set segles.
Lexplotaci sempre shavia mantingut en equilibri amb el medi fins que va arribar la
industrialitzaci i lAlbufera va perdre part dels seus recursos. La vida dels seus membres
es regia fins llavors per les reials ordenances que es van atorgar a finals del segle XIII, uns
privilegis que per voluntat reial regulaven la riquesa de la pesca. La Comunitat de
Pescadors va quedar al marge de lordenament jurdic del Decret de Nova Planta, del 1707,
per la qual cosa al Palmar han continuat guiant-se pel costum i la tradici.
No obstant aix, cal destacar que els orgens de la Comunitat de Pescadors es remunten
als temps anteriors a Jaume I, encara que s a partir de la conquesta que sen regulen els
privilegis de manera escrita. El primer document sobre laprofitament pesquer data del 21
de gener de 1250. Pere I de Valncia, Pere II, Mart lHum i Ferran I, i la Corona
dEspanya el 1771, augmenten i mantenen els privilegis establits. El 1911 es produx lltim
canvi de propietari del llac. Les Corts espanyoles aproven la cessi de lestany i la devesa
de lAlbufera a lAjuntament de Valncia, trasps que es fa efectiu mitjanant lacta de
cessi del 3 de juny de 1927, data a partir de la qual la corporaci municipal passa a
tindren la plena propietat.
El dret a la pesca, la titularitat del qual lexercix la Comunitat de Pescadors, havia nascut
molts segles abans que entrara en vigor el Codi Civil. Ms encara, estos privilegis arrelen
en el ms antic dret foral valenci. Per ac s on apareix una caracterstica especial,
compartida en exclusivitat amb el Tribunal de les Aiges de la Vega de Valncia, i s que
sobreviu al Decret de Nova Planta i tamb a tots els ordenaments jurdics posteriors.
Precisament esta situaci atpica i sense normes jurdiques concretes va provocar que els
pleits entre els pescadors assoliren al segle xv tanta envergadura, que lautoritat va decidir
que arribaren a un acord entre ells. I aix naix la Junta de Captols, encarregada de resoldre
estos assumptes menors que la Corona no volia ni podia atendre. Des de llavors, es va
acceptar que qualsevol litigi havia de resoldres en el si de la Comunitat de Pescadors.
Tots els qui treballen i viuen al Palmar es beneficien de les gestions de la Comunitat.
Noms hi ha una cosa que en queda al marge: la pesca. Esta s noms estrictament
comuna entre els pescadors de nissaga, els membres de la Comunitat que transmeten el
dret a la pesca de pares a fills. Fins i tot un percentatge del que sobt de la venda de peix
va destinat als Socors Mutus, que s una mtua que ajuda els qui es jubilen o els qui, per
edat, no poden continuar pescant. Esta secci, que es va crear el 1963, t com a finalitat
emparar i ajudar tamb els socis i familiars que, per diverses causes, ho requerisquen.
Juntament amb el Tribunal de les Aiges, la Comunitat de Pescadors s la instituci de dret
consuetudinari valenci de major antiguitat. Les seues ordenances, redactades pel mateix
rei Jaume I, assumixen costums no escrits ja establits. Per la seua peculiaritat jurdica, la
Comunitat de Pescadors sha pogut anar adaptant a la nova societat.
s ben cert que el paisatge a lAlbufera mai no ha desaparegut i les postes de sol continuen
sent tan corprenedores com sempre, quan les ltimes llampades de foc samaguen darrere
de les muntanyes de Xiva i Bunyol. El lluent, com en deien els rabs, s encara un immens
i dilatat quadre impressionista; un gegant llen platejat on va quedar atrapada la llum de la
qual es continuen nodrint pintors i fotgrafs.
Durant tretze segles els llocs de pesca dels pescadors del Palmar
han sigut triats a latzar.
Els pescadors que formen part de la Comunitat de Pescadors sn

els nics que poden utilitzar les tcniques tradicionals en la pesca
al Palmar.
La Comunitat de Pescadors sha guiat pel costum i la tradici de fa

set segles fins que va arribar la industrialitzaci.
La Comunitat de Pescadors...
a)
b)
c)
La Junta de Captols...
a)
b)
c)
b)
c)
b)
c)
s una mtua que, juntament amb el Tribunal de les Aiges i la Comunitat de Pescadors,
est al servici de la gent del Palmar per a emparar-la.
es van crear per a ajudar econmicament els jubilats, els socis i els familiars de la
Comunitat de Pescadors que ho necessitaven.
s una secci que controla que el dret de pesca passe de pares a fills i que tots donen
una part dels guanys per a atendre les necessitats dels socis.
LAlbufera...
a)
b)
c)
era dret exclusiu dels pescadors que formaven part de la Comunitat de Pescadors perqu
mantenien les tcniques artesanals.
beneficia econmicament, i de manera directa, a tots els qui treballen i viuen al Palmar,
incls els socis i familiars de la Comunitat de Pescadors.
s compartida entre els pescadors de soca-rel, que transmeten la titularitat del dret de
pares a fills.
Els Socors Mutus...

a)
va ser creada com a secci de la Comunitat de Pescadors i no ha sigut afectada pel

Decret de Nova Planta ni per les normes jurdiques posteriors.
naix per a resoldre els pleits de ms envergadura entre els pescadors que la Corona
dEspanya no arribava mai a resoldre.
era una instituci que es va crear amb la finalitat de resoldre les diferncies entre els
pescadors i la Corona.
La pesca...
a)
es crea durant la conquesta de Jaume I, tot i que no t regulats els seus privilegis fins al
1250, quan es van fer constar de manera escrita.
va veure com el 1771, i desprs de quatre rellevants regnats, es mantingueren i
augmentaren els privilegis establits en temps anteriors.
passa a mans de lAjuntament de Valncia lany 1927, cedida per les Corts espanyoles
arran de lltim canvi de propietari.
s comparada amb un quadre impressionista que inspira pintors i fotgrafs pel seu
captivador paisatge.
s un estany que ha passat de m en m i on el dret de pesca no shereta.
ha sigut explotada per pescadors del Palmar des de temps de Jaume I i sempre ha tingut
unes normes establides i escrites.
Quin significat t la paraula soca-rel en loraci: Els pescadors de soca-rel, els nics
que tenen dret a la pesca per formar part de la Comunitat de Pescadors, mantenen les
mateixes tcniques artesanals de fa set segles.?
a)
b)
c)
genuns
primognits
orinds
10
Quin resum sintetitza millor el contingut del text?

a)
Els membres de la Comunitat de Pescadors del Palmar distribuxen cada any els llocs de
pesca per sorteig. Es tracta d'una tradici ancestral que ni el temps ni la llei han
aconseguit modificar. Els pescadors que vullguen tindre dret a un lloc de pesca al Palmar
han d'acreditar que tenen experincia sobrada en la pesca tradicional i s'han de
comprometre a no sobreexplotar els recursos pesquers, amb la finalitat de mantindre
lequilibri amb el medi ambient. I s que, des de fa tretze segles, la tradici continua ben
viva al Palmar: tal com passa amb el Tribunal de les Aiges, la instituci no es va veure
afectada pel Decret de Nova Planta i continua regint-se pel costum i la tradici.
Labsncia de normes jurdiques que regularen la instituci provoc que, al segle XV,
sincrementara el nombre de litigis entre pescadors, per la qual cosa es consider
convenient crear la Junta de Captols per a resoldre els problemes que no requerien la
intervenci de la Corona... I aix s'ha mantingut fins a l'actualitat.
Per no tot ha quedat inalterat al llarg dels segles. Darrerament, la instituci s'ha
modernitzat i ha constitut una mtua per a ajudar els pescadors que ja no poden
continuar pescant i les seues famlies. I s que la Comunitat de Pescadors ha volgut
adaptar-se als nous temps.
b)
La Comunitat de Pescadors del Palmar, juntament amb el Tribunal de les Aiges, s una
instituci que encara es regix pel costum i l'antic dret foral valenci. A finals del segle XIII,
esta Comunitat va obtindre de la Corona uns privilegis que encara es mantenen, ja que no
es va veure alterada pel Decret de Nova Planta. En qualsevol cas, la Comunitat de
Pescadors s encara ms antiga: els seus orgens es remunten al 1250.
La titularitat del dret de pesca al Palmar s exercida per la Comunitat de Pescadors, i per
esta ra, els qui hi treballen i viuen poden participar en un sorteig per a determinar quins
pescadors tenen dret a pescar en els redolins ms productius. Quan hi ha conflictes entre
estos, s la mateixa Comunitat de Pescadors, mitjanant la Junta de Captols, la que t la
potestat de resoldre les desavinences.
La instituci no ha sigut aliena als canvis. El procs d'industrialitzaci va fer que l'Albufera
perdera part dels seus recursos pesquers i va trencar l'equilibri entre l'explotaci destos
recursos i el medi ambient, el qual, grcies a les tcniques artesanals de pesca, s'havia
mantingut des de l'edat mitjana. Per sort, el magnfic paisatge de l'Albufera continua
inspirant pintors i fotgrafs.
c)
Des de fa ms de tretze segles, la Comunitat de Pescadors del Palmar mant intacta la

tradici i sorteja els llocs de pesca que corresponen a cada pescador: ser la sort la que
decidir quin lloc triar cada un, factor determinant a lhora dobtindre beneficis.
Tot i que l'Albufera es va veure afectada pel procs d'industrialitzaci del segle XX, els
pescadors continuen usant les mateixes arts de pesca que en el passat, en un intent de
fer compatible l's dels recursos pesquers amb la defensa del medi ambient.
Els privilegis de la Comunitat de Pescadors del Palmar sn anteriors a la conquesta de
Valncia per Jaume I i han sigut respectats fins a l'actualitat pels diferents propietaris del
llac. En cas de conflictes entre pescadors, la Junta de Captols de la Comunitat de
Pescadors s l'encarregada de resoldrels. Tal com passa amb el Tribunal de les Aiges
de Valncia, esta Comunitat es basa en el costum i la tradici i en l'antic dret foral
valenci, tot i que ha sabut adaptar-se a l'poca actual i ha incorporat innovacions com els
Socors Mutus, una mtua que ajuda els seus pescadors que ja no poden guanyar-se la
vida amb la pesca o les seues famlies, quan ho necessiten.
rea d'estructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la
pregunta en un registre formal.
Lxic i semntica
11.
Qu significa la paraula "solatge"?

a) Esbargiment, entreteniment agradable.
b) Sediment que deixa un lquid.
c) Lloc a propsit per a prendre el sol.
12.
Hem canviat la __________ del caixer automtic per a millorar la interacci amb l'usuari.
a) interfcie
b) interfa
c) interfase
13.
__________: So que expressa dolor o pena.

a) bram
b) renec
c) gemec
14.
S'ha __________ en contra de la importaci de matries __________.

a) pronunciat / primes
b) posicionat / primes
c) pronunciat / primeres
15.
Miquel porta les __________ del negoci familiar: s una gran reponsabilitat.
a) regnes
b) reines
c) rentes
16.
Qu significa l'expressi "a cau d'orella"?

a) En veu baixa, molt a prop de l'orella.
b) Amb consideraci i inters.
c) Fent el sord i no parant atenci.
17.
La senyora vestia una faldilla de color verd __________ i una brusa blanca __________ per
darrere.
a) maragda / botonada
b) esmeralda / abotonada
c) esmaragda / cordonada
18.
Qu significa l'adjectiu "primmirat"?

a) Que s menyspreat per la resta.
b) Que t algun defecte en la vista.
c) Que s molt delicat en el tracte.
19.
Pel maig, __________. (refrany)

a) cada dia un raig
b) herba als sembrats
c) busca l'ombra del faig

20.
Qu significa l'expressi "no dir ni pruna"?

a) Dir coses sense importncia.
b) Articular les paraules d'una manera poc clara.
c) No dir res en absolut.
21.
__________ amb __________ i crema de marisc era el plat estrella del restaurant.
a) El rmol / closses
b) El llenguat / petxines
c) La llubina / closses
22.
El revisor ens ha fet __________ perqu no ens angoixem: __________ de temps d'espera
entre trens s de trenta minuts.
a) una aclaraci / la mitja
b) un aclariment / la mitjana
c) un aclariment / el promig
23.
Qu significa l'expressi "fer passar amb raons"?

a) Ajornar la soluci d'una cosa.
b) Fer patir fam o gran necessitat.
c) Obeir incondicionalment.
24.
Qu significa el verb "embafar"?

a) Donar-se importncia d'una manera pretensiosa sense motius.
b) Llevar l'apetit, un aliment, per excs de dolor, de greix o d'espessor.
c) Fer inhalacions de vapor amb finalitats teraputiques.
25.
Qu significa l'expressi "anar el carro pel pedregar"?

a) Anar malament un assumpte.
b) Transitar per un cam ple de dificultats.
c) No tindre bones intencions.
Morfologia i sintaxi
26.
Quan __________ s'alter perqu __________ que arribaria tard a la cita.

a) es va despertar / es pensava
b) va despertar / es pensava
c) va despertar / pensava
27.
La msica de Beethoven va canviar __________ la seua sordesa.

a) conforme anava avanant
b) a mesura que avanava
c) segons venia avanant
28.
L'nica persona de tota la seua vida __________ tenia una relaci especial va ser son pare.
a) amb qui
b) amb que
c) amb la que

29.
No em digueu __________ el que no s fer; __________, digueu-me tamb el que faig b.

a) noms / sobre tot
b) noms / sobretot
c) no ms / sobre tot
30.
Si vost no __________ segur del que significa alguna cosa, per favor, __________.
a) estiguera / pregunteu-la
b) est / pregunte'l
c) est / pregunte-la
31.
L'habitaci de l'hotel estava bruta i desprenia __________ d'humitat.

a) una olor pestilent
b) una olor pestilenta
c) un olor pestilent
32.
Carme __________ en llgrimes mentres estava __________ la carta.

a) es fongu / escrivint
b) es va fondre / escriguent
c) es fongu / escrivint
33.
Anem al gimns __________ per a fer classe de boxa __________.

a) els dilluns / de 9 a 10
b) els dillunsos / des de les 9 fins a les 10
c) dilluns / des de les 9 a les 10
34.
La companyia teatral, __________ de l'xit de pblic, __________ l'espectacle dos mesos

ms.
a) en vista / prorrogar
b) a la vista / va a prorrogar
c) amb vistes / prorrogar
35.
Per a participar en esta empresa no __________ amb un __________; cal gent de nivell.
a) n'hi ha prou / qualssevol
b) hi ha prou / qualsevol
c) n'hi ha prou / qualsevol
36.
No vos ho diu __________ ho feu ara, __________ quan pugueu.

a) per qu / si no
b) per a que / sin
c) perqu / sin
37.
Els anys __________ van ser l'poca en qu la msica popular d'arrels __________ va veure
la llum.
a) seixanta / anglosaxones
b) seixantes / anglosaxones
c) seixanta / anglosaxons

38.
No tenia __________ d'aprovar l'examen __________ la sala noms comenar la prova.

a) cap inters / abandonant
b) res d'inters / i va abandonar
c) gens d'inters / i va abandonar
39.
Va abandonar la reuni __________.

a) rpidament i immediata
b) rpidament e immediatament
c) rpida i immediatament
40.
__________ no determinen si tens __________ feble.

a) Uns anlisis / el pols
b) Unes anlisis / la pols
c) Unes anlisis / el pols
41.
En este departament __________ fa una faena determinada.

a) cadasc
b) cada u
c) cada un
42.
M'he __________ una mica els camals dels pantalons. __________ et semblen?
a) estretit / Qu
b) estretut / Que
c) estret / Qu
43.
Que jo no __________ estudiar no vol dir que tu no ho __________.

a) vuiga / fages
b) vullga / fages
c) vulga / faces
44.
__________ de decidir prompte, __________ no podrs inscriure't en la carrera nocturna de

muntanya.
a) Com no t'acabes / el dissabte
b) Si no t'acabes / dissabte
c) De no acabar-te / dissabte
45.
Frederic, __________, treballar __________ de soldador en el taller de son pare.

a) a l'estiu / com a aprenent
b) en l'estiu / com a aprenent
c) a l'estiu / com aprenent
46.
Volem fer-vos __________ d'una bona notcia i compartir-la amb tots vosaltres.
a) partceps
b) partcipes
c) partcips

47.
Menjava molt __________ perqu estava __________ i eren les dotze del migdia.
a) depressa / a dej
b) a pressa / dej
c) de pressa / en dej
48.
Ell s __________ ho sap, per s un tema __________ no vol parlar.

a) el que / del que
b) qui / del que
c) qui / del qual
49.
__________ a confiar __________ s el primer secret de l'xit.

a) L'aprendre / en un mateix
b) Aprendre / en un mateix
c) El fet d'aprendre / en uno mateixa
50.
Han __________ el partit __________ la pluja.

a) suspengut / degut a
b) susps / si ms no
c) susps / a causa de
51.
Sempre ens _________ en el mateix lloc i aix no ho __________.

a) vegem / anem a canviar
b) veiem / hem de canviar
c) veguem / devem de canviar
52.
Aquella desgrcia __________ va deixar molt __________.

a) el / abatit
b) li / abatut
c) el / abatut
53.
No els digues tot el que saps. Ja __________ quan siga el moment.

a) s'ho dirs
b) els ho dirs
c) lis ho dirs
54.
L'entrenador aspira __________ traure __________ seu equip dels llocs de descens.
a) a / al
b) en / el
c) a / el
55.
Es nota que heu estat de vacacions: __________ veu ms relaxats que mai.
a) se vos
b) s'hi vos
c) vos se

Normativa ortogrfica
56.
En quina paraula la grafia "s" no sona igual que en les altres dos?
a) ansa
b) salut
c) endinsar
57.
El caf __________ est en el pot de vidre, i la __________, en el de color verd.

a) molt / ml
b) mlt / mel
c) mlt / mel
58.
El __________ al poble qued sorprs per __________ del paisatge.

a) nouvingut / l'exuberncia
b) nou vingut / l'exuberncia
c) nouvingut / l'exhuberncia
59.
A travs d'un viatge __________ prendrem conscincia de __________ cultural prpia del
poble.
a) historicoemocional / la identitat
b) historicoemocional / l'identitat
c) historico emocional / la identitat
60.
La __________ i la llana __________ van ser els teixits estrella d'una desfilada plena de
creativitat.
a) franela / plisada
b) franella / plissada
c) franella / plisada
61.
El __________ dels __________ va acceptar la submissi als romans.

a) cabdill / ibers
b) cabdill / bers
c) capdill / bers
62.
Per Nadal sempre __________ moltes marques de __________.

a) anuncien / colnia
b) anncien / colnia
c) anncien / colnia
63.
Van allar la __________ amb suro perqu es __________ el soroll de la msica.

a) paret / redura
b) pared / redura
c) paret / redura
64.
Segons fonts oficials del pas __________ per al qual treballem, l'edifici ser el __________
ms alt del continent.
a) centreuropeu / gratacels
b) centreeuropeu / grata-cels
c) centreeuropeu / gratacel

65.
El vent de __________ ha tombat les __________ que estan vora riu.

a) garb / drassanes
b) garv / drasanes
c) garb / draanes
66.
Quina de les tres paraules est separada correctament?

a) i-gual
b) fle-txa
c) de-sa-llot-jar
67.
En una __________ les vendes de cava en l'estranger s'han __________.

a) dcada / quadruplicat
b) dcada / quadriplicat
c) dcada / quatriplicat
68.
Amb este producte __________ he aconseguit __________ el cant de manera immediata.

a) antitussigen / dolcificar
b) antitossigen / dulcificar
c) antitussigen / dulcificar
69.
Quina s la frase que est ben escrita?

a) Aquells tcnics vnen a desmuntar la mquina del mol.
b) Aquells tcnics venen a desmontar la mquina del moli.
c) Aquells tcnics vnen a desmontar la mquina del mol.
70.
__________ el teu suggeriment si __________ sincer.

a) Agrairia / fra
b) Agrairia / fora
c) Agraria / fra
Consulta sobre els resultats

1. www.cece.gva.es/jqcv
2. Telfon 012
Calendari i estructura
Primera fase
rea de comprensi
10%
(08/11/2014)
rea destructures lingstiques
30%
Segona fase
rea dexpressi escrita
30%
(22/11/2014)
rea dexpressi i interacci orals
30%
Mnim per a passar a la segona fase: 40% en la mitjana ponderada de les dos
rees de la primera fase.
Mnim per a aprovar: 60%.
prova grau mitj

primera fase novembre 2014
12.00 h
prova
grau mitj
segona fase
Nom
1r cognom
2n cognom
NIF/NIE

Trie una de les dos lectures segents i prepares per a realitzar:
a) Una lectura en veu alta, davant dels examinadors, del text que ha triat.
b) Una exposici i una breu conversa, amb els examinadors, sobre el tema de la lectura.
Lectura 1
La febre del running

Per qu molta de la gent que conec matina estoicament, es posa unes
sabates ultramodernes amb cinc cambres daire diferents, ix a crrer i
travessa els carrers de punta a punta? La febre del running est ms
de moda que mai i guanya adeptes entre totes les classes socials, i
tamb entre els dos sexes.
Per, per qu este boom? Els aficionats diuen que s una activitat
molt senzilla de practicar i barata, ja que noms calen unes sabatilles.
s lexercici fsic de la crisi: toblides de pagar gimnasos i dhoraris, i
et permet mantindre un culte al cos de manera natural i sense molts
patiments.
El que un dia comena com un exercici de superaci personal, o com
un mtode per a perdre pes, o fins i tot com una manera de
socialitzaci, es pot acabar convertint en una obsessi en alguns
casos. Els runners asseguren que crrer enganxa tant, que no dubten a
qualificar este esport de droga saludable.
Abans que una persona es llance a crrer, s convenient visitar el
metge per a passar una prova desfor i un reconeixement exhaustiu
per tal de saber si podem patir algun risc de salut amb la prctica del
running. Lesport millora el nostre cos, per tampoc fa miracles.
Lectura 2
Malala
Amb noms 17 anys, la jove estudiant i activista paquistanesa Malala
Yousafzai s la guanyadora del premi Nobel de la Pau del 2014. s la
persona ms jove que ha obtingut mai este guard i tot un smbol per a
laccs universal a leducaci. Tot i la seua joventut, Malala sha
convertit en una destacada portaveu dels drets de les xiquetes a
leducaci i ha donat exemple de com els xiquets i els jvens tamb
poden contribuir a millorar les seues prpies situacions, a ms dhaverho fet sota les ms perilloses circumstncies, assenyal el comit dels
Nobel.
El 9 doctubre de 2012, Malala va ser vctima de latac dun pistoler del
rgim talib quan ella tornava descola en autobs. Li va disparar al cap
i la deix ferida de molta gravetat. Encara que salv la vida, loperaren
per a extreure-li la bala que tenia molt a prop de la medulla. No va ser
fins a mitjan gener de lany 2013 que va rebre lalta mdica i pogu
tornar a classe.
El motiu daquell atemptat va ser la notorietat internacional que la jove
activista havia obtingut, des del 2010, per escriure un blog per a la BBC
en el qual denunciava les atrocitats del rgim talib, que havia obligat a
tancar moltes escoles i havia prohibit a les xiquetes laccs a leducaci.

Dictat
Espai per a esborrany: el text definitiu ser el que trasllade a la plantilla de respostes.
Redacci. Trie una de les dos propostes segents:

a) Escriga un article dopini en qu expose i argumente la seua opini sobre ls de substncies,
secrecions i extractes de diferents animals per a curar i alleujar malalties crniques, per a usos
esttics o per a unes altres aplicacions. (200 paraules)
b) Vost i la seua parella volen llogar un pis per mitj duna immobiliria. Escriga una carta al
responsable del negoci per a preguntar-li per les condicions en qu est el pis que linteressa, el
preu del lloguer, les despeses de la finca i els servicis de qu consta, i, a ms, descriga-li les seues
necessitats. (200 paraules)
Consulta dels resultats:

www.cece.gva.es/jqcv
Telfons:
96 317 52 00 (telfon audiomtic)

012 (o 96 386 60 00, des de fora de la Comunitat Valenciana)
Calendari i estructura de la prova
Primera fase
Segona fase
rea de comprensi
10%
30%
30%
30%
Mnim per a aprovar: 60%
prova grau mitj

segona fase novembre 2014
9.00 h
DICTAT
NOVEMBRE 2014
Em domin la tafaneria desbrinar el contingut

del secreter. Era fcil; tenia la clau. Vaig
descobrir linevitable diari, i el vaig fullejar. La
llibreta tenia tapes de pell repussada a m,
labor della, i closa amb una cinta la llaada
de la qual duia lempremta que la mateixa m
havia deixat en tots els llaos de la casa. No
era un diari en el sentit cronolgicament ampli
que esta denominaci obliga a suggerir, sin
la descripci duna poca determinada de la
vida de la meua parenta, les incidncies duna
histria damor. Per mai havia suposat que
una relaci ingnua i adotzenada com aquella
em poguera interessar.
prova
grau mitj
9.00 h
primera fase
Nom
1r cognom
2n cognom
NIF/NIE
Instruccions
El quadern dexamen i la plantilla de respostes, amb les seues dades identificadores, aix com el
DNI o un altre document didentificaci, han destar visibles durant tota la prova.
lingstiques.

En la plantilla de respostes escriga amb bolgraf blau o negre, i no use corrector lquid o dun altre tipus.
marque amb una x la nova resposta.
Si sequivoca i vol recuperar una resposta que ja havia anullat, faa un cercle al voltant de la casella.
rea de comprensi
Histria de la medicina de les herbes

Fins fa ben poc, en totes les cultures lhome era coneixedor de les plantes i les usava per a
alimentar-se i curar-se. Les coneixia pel seu nom: no parlava darbre, mata o herba, sin de
roure o freixe, boix o ginebre, dent de lle o camamilla. Eren apreciades i tils, algunes
verinoses, per la majoria bones. No obstant aix, en poc de temps, el regne vegetal ha
esdevingut un mn desconegut, i paradoxalment, a mesura que la botnica descrivia i
classificava les plantes, lhome, cada dia ms urb, les va deixar de reconixer. El perode
iniciat en els orgens de la humanitat, en qu qui ms qui menys estava familiaritzat amb les
propietats de les plantes i, en cas de malaltia, les emprava per a guarir-se, es va tancar. Per a
les afeccions ms comunes es recorria als remeis populars, i en els casos greus hi intervenia
una persona experta que prescrivia les herbes adients.
Lherbalisme s la ms tradicional de les medicines que sha practicat des de sempre. Fins i
tot els animals recorren a les plantes de manera intutiva per a curar els seus mals. Lhome es
va fer sapiens a costa de perdre bona part del seu instint, que va suplir amb lenginy, la qual
cosa li va permetre ampliar enormement les possibilitats ds dels recursos de lentorn i refiarse de la tradici, s a dir, de la memria, per a conixer les propietats medicinals de les
plantes.
En la nostra tradici cristiana es considerava que si Du havia disposat que lhome
emmalaltira, tamb havia fet crixer en el seu entorn remeis per a cadascun dels seus mals.
Les plantes han estat la base de quasi la totalitat dels remeis durant millennis, i eren
deficcia provada per a les malalties ms comunes. Remeis naturals per a malalties naturals.
I aix va ser fins a larribada de mals forans, com la pesta vinguda dOrient al segle XIV, la gran
epidmia de sfilis pocs mesos desprs de la tornada del primer viatge de Colom, o, fins i tot,
les ferides de plvora que provocaven lesions noves i que queien fora de labast dels remeis
herbalstics tradicionals. Estos nous mals, la medicina docta els va voler combatre amb remeis
minerals molt ms potents que hui posen la pell de gallina: les intoxicacions de mercuri o
lantimoni, capdavanters en ls medicinal dautntics verins, moltes vegades acabaven amb el
mal matant el malalt. I quan els llicenciats en Medicina utilitzaven les herbes, no ho feien com
els remeiers, sin duna manera complicadssima, normalment en combinaci amb lastrologia
i amb el que sanomenava polifarmcia: combinar dotzenes de substncies del regne vegetal
amb altres dels regnes animal o mineral. Els vegetals, per a ser efectius, havien de ser
remeis pelegrins, s a dir, que vingueren de molt lluny, la qual cosa augmentava el seu preu
i el valor teraputic per lefecte placebo. Per a preparar les complicades frmules dels metges
va aparixer una nova professi, lapotecari, qui les administrava moltes vegades
personalment en forma dnemes.
Si b el comer va portar malalties fins aleshores desconegudes, el que realment era nou
eren les condicions de vida, sobretot laglomeraci urbana, que va generar habitacles
insalubres i alimentaci deficitria, situaci agreujada per les pssimes condicions de treball
de la industrialitzaci. Van aparixer les grans epidmies del segle XIX, com la tuberculosi, el
clera, el tifus, que gaireb han desaparegut actualment grcies a la millora de les
condicions higiniques. Atesa la magnitud destos problemes, les plantes medicinals,
incapaces de fer-hi front, perderen a poc a poc prestigi. A grans mals, grans remeis.
Els grans remeis es van buscar tamb dins de les mateixes plantes. Al segle XIX, la indstria
qumica va fer possible obtindren el principi actiu, separar la substncia pura de la impura per
tal daugmentar la potncia deste. Aix, es va allar primer la morfina i lherona, molt ms
potents que el ludan (tintura dopi amb alcohol que receptaven els herbolaris), i este va ser el
primer pas de tot un reguitzell de substncies qumiques amb una intensa acci sobre
lorganisme. La cincia comen a interrogar la natura, a sotmetre les plantes a un tercer grau
a fi dextrauren els secrets.
Des dels seus orgens, el ser hum ha sabut aprofitar les propietats
teraputiques de les plantes.
Arran de la descripci i la classificaci de les plantes, lhome va

comenar a sentir curiositat per un mn vegetal desconegut per a ell.
La gent era coneixedora de les propietats medicinals de les plantes, i

davant de malalties greus sautomedicava amb remeis naturals.
Lhome...
a)
b)
c)
Els remeis naturals...

a)
b)
c)
b)
c)
c)
combinava les herbes amb lastrologia i substncies vegetals, animals i minerals.

va voler combatre els mals amb els remeis vegetals capdavanters en ls medicinal que
usaven els remeiers tradicionals.
feia s dels remeis vegetals, que, per a ser efectius, havien de ser preparats pels metges
amb unes complicades frmules magistrals.
Al segle XIX...
a)
b)
c)
es pogueren curar amb frmules a base dherbes prescrites per metges i administrades per
remeiers i apotecaris.
es tractaven amb complicadssimes combinacions dherbes de les quals sextreia el principi
actiu.
com que eren desconegudes en el mn occidental, foren tractades amb remeis ms potents
que els que oferia lherbalisme tradicional.
La medicina docta...
a)
b)
foren els ms eficaos durant millennis per a les malalties ms comunes fins a larribada de
malalties fornies.
van ser els ms efectius per als nous mals vinguts dOrient al segle XIV, com la pesta del
clera.
no eren suficientment potents per a combatre les noves malalties del segle XIV i susaren
amb xicotetes dosis de verins per tal de no perjudicar els malalts.
Malalties com la pesta o la sfilis...

a)
emprava intutivament les herbes com a medicina per a curar malalties, i fins i tot el regne
animal recorria a les plantes amb eixa finalitat.
va deixar de refiar-se de la tradici i de linstint quan va ampliar bona part dels coneixements
medicinals de les plantes.
es va fer sapiens a costa de conixer les possibilitats ds dels recursos de lentorn.
les deficitries condicions de vida i les pssimes condicions de treball de la industrialitzaci

van propiciar larribada de malalties desconegudes fins aleshores.
epidmies com la tuberculosi o el tifus es van eradicar amb frmules mdiques que
augmentaven la potncia i el principi actiu de les plantes.
la cincia i la indstria qumica revolucionaren ls de les plantes medicinals en aconseguir
extraure el seu principi actiu.
Qu significa el substantiu reguitzell (un reguitzell de substncies qumiques amb una

intensa acci sobre el organisme.)?
a)
b)
c)
una llarga srie de coses

un conjunt format per la uni de dos o ms elements
una combinaci delements
10

a)
Des de sempre, el ser hum ha conegut les plantes pel seu nom i les ha utilitzades, no sols
per a curar tot tipus de malalties, sin tamb com a part de la seua alimentaci. En els
orgens de la humanitat, l'home era caador i recollector i va aprendre que determinades
plantes l'ajudaven a guarir-se; aquell coneixement va anar enriquint-se amb l'evoluci de la
humanitat.
Es tractava d'un saber purament intutiu que el ser hum va perdre en fer-se civilitzat. Quan
l'home va comenar a viatjar, perd els lligams amb el territori que li era propi i comen a
patir malalties que li eren estranyes, i com que no coneixia suficientment les plantes locals,
hagu de recrrer a metges i astrlegs per a curar-se. Per este motiu, la medicina va
guanyar en complexitat i va requerir la utilitzaci de frmules ms elaborades i cares.
El cristianisme, per, va saber reviscolar linters per les herbes guaridores. A ms, les
plantes no sn tan perilloses com altres remeis provinents del regne animal o mineral, sn
molt ms econmiques i no estan infludes per l'efecte placebo.
Ja en temps ms actuals, al segle XIX, l'avan de la indstria qumica va aconseguir extraure
l'efecte actiu de les plantes i augmentar-ne aix el valor teraputic.
b)
Fins no fa massa anys, les plantes remeieres eren molt apreciades per la gent, que les
usava com a aliment i medecina. Els homes les coneixien pel seu nom i n'apreciaven les
qualitats. Per a curar les afeccions ms comunes recorrien als remeis populars, i noms
acudien al metge per als casos ms complicats. De fet, no sols el ser hum, sin tamb els
animals, prenen les plantes que intutivament saben que els poden ajudar a curar-se. Per, a
mesura que l'home s'ha fet sapiens, ha perdut el seu instint i s'ha anat allunyant de la natura.
A ms, els remeis naturals es van mostrar ineficaos a lhora de curar les noves malalties del
segle XIV, i els metges hagueren de fer s les herbes en combinaci amb minerals,
substncies animals i l'astrologia, en unes frmules complicades que eren preparades pels
apotecaris.
Segles desprs, els canvis causats per la creixent industrialitzaci del segle XIX provocaren
grans epidmies que la gent no sabia com tractar amb els remeis tradicionals; per aix, la
indstria qumica i la cincia esdevingueren fonamentals per a combatre-les.
Tot i el desprestigi que darrerament ha suportat l'herbalisme, la cincia ha volgut aprofitar
este saber tradicional i extraure el secret que guarden les plantes.
c)
Antigament, les persones identificaven cada herba pel seu nom perqu les plantes eren
apreciades i tils. Per, actualment, el regne vegetal ha esdevingut un mn desconegut per a
la majoria de la gent.
Les plantes formaven part de la saviesa popular i els remeis tradicionals guarien
prcticament totes les malalties. Per nhi hagu algunes, com la pesta vinguda dOrient al
segle XIV o la sfilis, que van palesar la inoperncia dels remeis antics i la necessitat dusarne de ms potents. A ms, els vegetals, per a ser efectius, havien de ser remeis pelegrins,
s a dir, perqu tingueren un major valor teraputic i un eficient efecte placebo, els malalts
havien de viatjar en peregrinaci.
El cristianisme propugna que Du ha posat a l'abast del ser hum els mitjans que poden
curar els seus mals, i per aix, les plantes han sigut des daleshores el remei ms habitual
per a curar les malalties ms comunes. Remeis naturals per a malalties naturals.
La millora de les condicions higiniques va provocar que les plantes remeieres
esdevingueren innecessries i perderen a poc a poc prestigi. Daltra banda, els avanos
mdics van aconseguir allar els principis actius de les plantes i aix es van obtindre
substncies qumiques molt efectives per a la curaci dels malalts.

Lxic i semntica
11.
__________: Posar dues coses formant una creu l'una amb l'altra.
a) encreuar
b) creuar
c) crullar
12.
He fet arrs calds amb __________ i __________.

a) llamntol / escamarl
b) bogavant / cigala
c) llamntol / centollo
13.
Cal portar tots els matins el bestiar __________.

a) a l'abeurador
b) a l'abrevadero
c) al beveder
14.
El vestit de festa que duia l'amfitriona tenia __________ i negres.

a) unes llentilles dorades
b) unes lluentones dorades
c) uns lluentons daurats
15.
Qu s un trmit?
a) Insecte que s'alimenta de fusta.
b) Aparell de mesura de l'energia calorfica radiant.
c) Acabament d'un espai de temps assenyalat per a fer alguna cosa.
16.
Qui molt parla, __________. (refrany)

a) molt erra
b) molt encerta
c) poc menja
17.
Ha sigut __________ per fer trampes en el joc __________.

a) jutjat / d'escacs
b) jusgat / d'escac
c) judicat / d'escaigs
18.
Rosa s'ha comprat unes arracades en __________ del mercat medieval.

a) una parada de bijuteria
b) un lloc de bisuteria
c) un puesto de bisuteria
19.
Qu significa l'expressi "passar pel seds"?

a) Analitzar amb detall, controlar.
b) Obligar alg a fer alguna cosa vencent la seua resistncia.
c) No fer cas d'una cosa, ignorar-la.
20.
Compra boletes __________ per a posar-les dins de l'armari.

a) d'alcmfora
b) d'alcanfor
c) de cmfora

21.
Qu significa l'expressi "tocar timbals"?

a) Estar molest o enfadat amb alg.
b) Dir despropsits.
c) Estar atabalat.
22.
Qu significa l'expressi "ara i ads"?

a) Ara i desprs
b) Amb freqncia
c) Ara i abans
23.
Qu significa bascs?
a) Confs, sense claredat.
b) Desficis, inquiet, ansis.
c) De poc coneixement o poca experincia.
24.
Qu s un penell?
a) Moneda anglesa de poc de valor.
b) Aparell que assenyala la direcci del vent.
c) Pea corredora d'un pany per a tancar una porta o finestra.
25.
Qu significa l'expressi "fer dissabte"?

a) Comprar en el mercat.
b) Netejar la casa a fons.
c) Descansar tot el dia.
26.
Una de les crtiques de la postmodernitat a la nostra cultura s que ens hem creat
__________ necessitats.
a) prous
b) bastantes
c) massa
27.
Els responsables de l'empresa han assegurat als treballadors que les hores extres no
__________ retribuiran.
a) els les
b) li les
c) les els
28.
El regidor de cultura demana els llibres de text que estan en bon estat. Per favor, __________
quan pugues.
a) dus-los-els
b) dugue-se'ls
c) dus-li'ls
29.
Noms __________ va passar si em promets que no ho dirs a ning.

a) et dir qu
b) vaig a dir-te qu
c) vaig dir-te que

30.
Anna ha oblidat la contrasenya del cadenat de la maleta i la seua germana __________.

a) l'hi ha recordada
b) li l'ha recordada
c) se l'ha recordat
31.
Menjant-se __________ li ha caigut __________.

a) les llegums / el dent
b) les llegums / la dent
c) els llegums / la dent
32.
Cal que __________ tota la roba __________ b.

a) abarates / amb la finalitat de vendre-la
b) abaratisques / a fi de que la vengues
c) abaratim / a fi de vendre-la
33.
El xocolate __________ feia __________.

a) de les postres / un aroma intens
b) dels postres / una aroma intensa
c) dels postres / un aroma intens
34.
Esta s una de les raons __________ alguns tcnics lingstics preferixen usar els diccionaris.
a) per la qu
b) per la qual
c) per la que
35.
M'agrada ms aquell bar perqu __________ ms la carn, per tarden ms __________ els
plats.
a) rusten / en traure
b) rosten / en traure
c) rostixen / a traure
36.
__________ la mantega __________ a bollir la llet amb mel.

a) Fongau / abans que comence
b) Foneu / abans de comenar
c) Fongueu / abans que comence
37.
Com que les clavegueres feien __________, els dos ens vam fer __________.
a) tanta pudor / un salut rpid
b) tant de pudor / un salut rpid
c) tant pudor / una salutaci rpida
38.
El motiu de la discussi va ser que __________ d'ells pensava que era millor que
__________.
a) cadasc / els dems
b) cada un / els altres
c) cada u / la resta

39.
Molts programes informtics estan prohibits en __________ universitats i hi ha __________

motius per a no fer-los servir.
a) algunes / varis
b) vries / diversos
c) diverses / variats
40.
La velocitat en la carretera s'ha redut __________ est el radar mbil, __________ les nits
del cap de setmana.
a) des de que / sobre tot
b) des que / sobretot
c) desde que / sobretot
41.
Per a fer b la recepta __________ els ingredients __________ diu el cuiner.

a) tens de posar / tal i com
b) has de posar / tal com
c) deus de posar / tal com
42.
He vingut __________ m'assessoren sobre els nous productes diettics que _________ en el
mercat.
a) per a qu / n'hi ha
b) per qu / hi ha
c) perqu / hi ha
43.
El sorteig dels membres de les meses electorals __________ a petici d'una regidora de
l'ajuntament.
a) va tindre que repetir-se
b) es va haver de repetir
c) hi hagu que repetir-se
44.
S'ha comprat una ferramenta per no sap com funciona, __________ no __________ ning.
a) ats que / li ho ha explicat
b) ja que / s'ho ha explicat
c) donat que / li l'ha explicat
45.
El guia oficial __________ parlvem ahir t molta experincia en viatges a les Balears i ens
guiar __________ viatgers per les illes.
a) de qu / a uns quants dels
b) del qu / a tots els
c) de qui / a alguns dels
46.
La patinadora s'ha proclamat subcampiona per moure's __________ per la pista de gel.
a) suau i lentament
b) suaument i lentment
c) suaument i lenta
47.
Divendres no vas vindre __________ que havem quedat, __________ estaves enfeinat.
a) alhora / pot ser
b) a l'hora / potser que
c) a l'hora / potser

48.
Sempre __________ molt fort __________ a tots a parlar en veu ms alta.

a) reia / i obligava
b) rea / obligant
c) rea / i obligava
49.
A tots aquells que han demanat el reglament, el president __________ facilitat un exemplar.
a) els hi ha
b) els n'ha
c) el se n'ha
50.
Marcel __________ la substncia en aigua i __________ al laboratori.

a) ha dissolut / l'ha tramogut
b) ha dissolgut / l'ha trams
c) ha dissolt / l'ha tramesa
51.
__________ que s'ho prenia tan malament, __________.

a) D'haver sabut / m'hauria callat
b) En cas d'haver sabut / m'hauria callat
c) Si haguera sabut / hauria callat
52.
Si l'arbre __________, per Sant Joan l'haurem de canviar de test.

a) creixera rpid
b) creixquera rpid
c) cresquera rpidament
53.
Els mobles vells i els electrodomstics es reciclen en l'abocador municipal, per per a
__________ utilitzarem el servici de recollida gratut.
a) portar-los-hi
b) portar-los-li
c) portar-los-en
54.
El mes que ve viatjarem a Holanda tota la famlia. I pensem que, si ens agrada molt,
__________ les prximes vacances d'estiu.
a) possiblement hi tornarem
b) igual hi tornem
c) a la millor en tornarem
55.
L'assagista alemany es pregunta __________ tot, en realitat, un engany.

a) sin ser
b) sin deu ser
c) si no deu ser
56.
Quina paraula est ben separada sillbicament?

a) butl / le / t
b) des / o / cu / pat
c) ar / ro / sser

57.
Esta guia gastronmica vos __________ els millors restaurants __________ de la ciutat.
a) suggerix / japonesos
b) sugerix / japonessos
c) sugerix / japonesos
58.
La _________ de gols marcats pels dos equips els __________ en la classificaci.

a) diferncia / distancia
b) diferencia / distancia
c) diferncia / distncia
59.
En quina paraula la lletra "x" no sona igual?

a) xixonenc
b) xurro
c) eixir
60.
La imatge __________ del teatre del segle passat ha marcat un abans i un desprs en la
dramatrgia __________.
a) turbada / contempornia
b) torbada / contempornia
c) torbada / contempornea
61.
La catedral s l'edifici ms emblemtic de la ciutat pels seus __________ i __________.

a) arc-botants / contra forts
b) arcbotants / contraforts
c) arc botants / contra-forts
62.
La __________ s atribuble al debilitament de la demanda que prov de l'__________.

a) recesi / extranger
b) recesi / estranger
c) recessi / estranger
63.
Finalment va aconseguir menjar-se l' __________ flam de mel i __________.

a) anelat / canella
b) anhelat / canyella
c) anelat / canella
64.
El guardonat va pronunciar unes paraules __________ desprs de rebre el __________

honorfic.
a) d'agraiment / ttul
b) d'agrament / ttol
c) d'agraiment / ttol
65.
L'associaci __________ ha decidit collocar un __________ als seus locals per a donar-se a
conixer.
a) d'olecultors / rtul
b) d'oleicultors / rtol
c) d'olecultors / rtol

66.
Les seues paraules __________ contra la __________ de presoners no van deixar indiferents
els assistents.
a) untuosses / flagelaci
b) untuoses / flagellaci
c) untuoses / flagelaci
67.
No coneix b __________ correcte de __________.

a) l's / la hac
b) l's / l'hac
c) el s / l'hac
68.
__________ es realitzaran els actes del Simposi Internacional de Literatura __________.

a) Desps-dem / Hispanoamericana
b) Desps dem / Hispano-americana
c) Desps-dem / Hispano americana
69.
Dibuixa un pentagrama amb la clau de sol, __________ corresponents.

a) els bemolls i les corxeres
b) els bemolls i les corxees
c) els bemols i les corxeres
70.
Quina frase est ben escrita?

a) Trobe molt interessant llegir biografies de personatges illustres famosos.
b) Trobe molt interesant llegir biografies de personages illustres famossos.
c) Trove molt interessant llegir biografies de personatges ilustres famossos.

1. www.cece.gva.es/jqcv
2. Telfon 012
Primera fase
rea de comprensi
10%
(08/11/2014)
30%
Segona fase
30%
(22/11/2014)
30%
Mnim per a passar a la segona fase: 40% en la mitjana ponderada de les dos rees
de la primera fase.
prova grau mitj

9.00 h
prova
grau mitj
segona fase
Nom
1r cognom
2n cognom
NIF/NIE

Lectura 1
La febre del running

Per qu molta de la gent que conec matina estoicament, es posa unes
sabates ultramodernes amb cinc cambres daire diferents, ix a crrer i
travessa els carrers de punta a punta? La febre del running est ms
de moda que mai i guanya adeptes entre totes les classes socials, i
tamb entre els dos sexes.
Per, per qu este boom? Els aficionats diuen que s una activitat
molt senzilla de practicar i barata, ja que noms calen unes sabatilles.
s lexercici fsic de la crisi: toblides de pagar gimnasos i dhoraris, i
et permet mantindre un culte al cos de manera natural i sense molts
patiments.
El que un dia comena com un exercici de superaci personal, o com
un mtode per a perdre pes, o fins i tot com una manera de
socialitzaci, es pot acabar convertint en una obsessi en alguns
casos. Els runners asseguren que crrer enganxa tant, que no dubten a
qualificar este esport de droga saludable.
Abans que una persona es llance a crrer, s convenient visitar el
metge per a passar una prova desfor i un reconeixement exhaustiu
per tal de saber si podem patir algun risc de salut amb la prctica del
running. Lesport millora el nostre cos, per tampoc fa miracles.
Lectura 2
Malala
Amb noms 17 anys, la jove estudiant i activista paquistanesa Malala
Yousafzai s la guanyadora del premi Nobel de la Pau del 2014. s la
persona ms jove que ha obtingut mai este guard i tot un smbol per a
laccs universal a leducaci. Tot i la seua joventut, Malala sha
convertit en una destacada portaveu dels drets de les xiquetes a
leducaci i ha donat exemple de com els xiquets i els jvens tamb
poden contribuir a millorar les seues prpies situacions, a ms dhaverho fet sota les ms perilloses circumstncies, assenyal el comit dels
Nobel.
El 9 doctubre de 2012, Malala va ser vctima de latac dun pistoler del
rgim talib quan ella tornava descola en autobs. Li va disparar al cap
i la deix ferida de molta gravetat. Encara que salv la vida, loperaren
per a extreure-li la bala que tenia molt a prop de la medulla. No va ser
fins a mitjan gener de lany 2013 que va rebre lalta mdica i pogu
tornar a classe.
El motiu daquell atemptat va ser la notorietat internacional que la jove
activista havia obtingut, des del 2010, per escriure un blog per a la BBC
en el qual denunciava les atrocitats del rgim talib, que havia obligat a
tancar moltes escoles i havia prohibit a les xiquetes laccs a leducaci.

Dictat

a) Escriga un article dopini en qu expose i argumente la seua opini sobre ls de substncies,
secrecions i extractes de diferents animals per a curar i alleujar malalties crniques, per a usos
esttics o per a unes altres aplicacions. (200 paraules)
b) Vost i la seua parella volen llogar un pis per mitj duna immobiliria. Escriga una carta al
responsable del negoci per a preguntar-li per les condicions en qu est el pis que linteressa, el
preu del lloguer, les despeses de la finca i els servicis de qu consta, i, a ms, descriga-li les seues
necessitats. (200 paraules)
Consulta dels resultats:

www.cece.gva.es/jqcv
Telfons:

Primera fase
Segona fase
rea de comprensi
10%
30%
30%
30%
prova grau mitj

9.00 h
DICTAT
NOVEMBRE 2014
Em domin la tafaneria desbrinar el contingut

del secreter. Era fcil; tenia la clau. Vaig
descobrir linevitable diari, i el vaig fullejar. La
llibreta tenia tapes de pell repussada a m,
labor della, i closa amb una cinta la llaada
de la qual duia lempremta que la mateixa m
havia deixat en tots els llaos de la casa. No
era un diari en el sentit cronolgicament ampli
que esta denominaci obliga a suggerir, sin
la descripci duna poca determinada de la
vida de la meua parenta, les incidncies duna
histria damor. Per mai havia suposat que
una relaci ingnua i adotzenada com aquella
em poguera interessar.
DICTAT
VESPRADA, JUNY 2014
Si alg em qestionava sobre les raons que

mespentaven cap a altres paratges, podria
assegurar-li que noms em movia el guany.
Alguns anys abans havia comenat una
pertina recerca del producte de moda, el
conreu que sestenia amb fria pels camps
dAmrica, i que es coneixia amb el nom de
caf. Aquell gra movia fortunes, precipitava
enveges i contribua a muntar conspiracions,
perqu el seu consum al Vell Mn shavia
disparat ms enll del deliri. Hi havia qui
profetitzava que el seu mercadeig, ben
prompte, passaria per davant dels interessos i
esforos que nodrien lesplendors negoci de
lesclavitud.
DICTAT
MAT, JUNY 2014
Es tractava duna jove prima, amb molt de

mn, que llua uns cabells rojos greixosos i
enviscats. Shavia depilat les celles i se les
havia pintades accentuant una corba ms
suggeridora,
per
els
esforos
de
la
naturalesa per restaurar lantiga alineaci

donaven al seu rostre un aire borrs. Quan es
movia,
els
quincalla
innombrables
que
portava
braalets
de
dringaven
constantment. Per la mirada que llan cap

als
mobles
contenia
una
expressi
de
senyora, com si en fra la propietria.

El senyor, en canvi, era un home pllid.
Sacabava dafaitar, com podia deduir-se del
fet que encara portava sab en un pmul.
10
11
DICTAT
NOVEMBRE 2013
Per un dia, quan jo posava drets uns tubs de

coure perqu no mocuparen massa espai al
magatzem, aparegu un afric per la porta
que ni un triler hauria sigut capa de
transportar els objectes que duia damunt: del
muscle esquerre li penjaven quatre catifes,
els avantbraos plens de rellotges, els dits
amb anells de bijuteria barata, a les mans
transistors de diferents grandries i llanternes
potents amb la bateria incorporada, i del coll,
amb una corretja que li feia la volta, li penjava
un malet a lalada del melic amb polseres,
collars per a dones i ms anells.
10
11
DICTAT
NOVEMBRE 2013
Per un dia, quan jo posava drets uns tubs de

coure perqu no mocuparen massa espai al
magatzem, aparegu un afric per la porta
que ni un triler hauria sigut capa de
transportar els objectes que duia damunt: del
muscle esquerre li penjaven quatre catifes,
els avantbraos plens de rellotges, els dits
amb anells de bijuteria barata, a les mans
transistors de diferents grandries i llanternes
potents amb la bateria incorporada, i del coll,
amb una corretja que li feia la volta, li penjava
un malet a lalada del melic amb polseres,
collars per a dones i ms anells.
10
11
DICTAT
VESPRADA, JUNY 2013
Lendem es va alar prompte i, amb el sac

de viatge a lesquena, va eixir de la fonda en
direcci a lembarcador. El sol comenava a
picar, i els carrers tornaven a omplir-se de
comerciants que cantaven lloances dels
productes que venien: pells siberianes, teixits
de seda, catifes perses, rellotges sussos,
fruita, perfums... Tot el que es compra i es
ven semblava que es podia trobar en aquella
immensa plaa. Hi havia msics ambulants,
cmics
que
actuaven
en
escenaris
improvisats, actors que cantaven i ballaven

davant duna multitud de curiosos, domadors
dssos... Lespectacle despertava ladmiraci
de qualsevol.
10
11
DICTAT
MAT, JUNY 2013
Tenem
un
cotxe
minscul
un
dels
eixugavidres estava trencat, de manera que jo

havia danar traient el bra per la finestra per
a fer-lo funcionar. A ta mare, li agradaven
amb bogeria els camps de roselles, i els dies
assolellats volia que anrem a travessar els
que sestenien al voltant de la ciutat. I ac
comenava la lli. Al principi, el mn era un
camp immens i la terra, plana. Llavors lhome
es va contemplar a si mateix i, com que tots
rem tan lletjos i pelats, es dispers i
comen a matar feres i a posar-sen les
pells.
10
11
prova
grau mitj
segona fase
Nom
1r cognom
2n cognom
NIF/NIE

Lectura 1
Un futur incert
Ara mateix no hi ha futur ms enll del menjador, el sof i el
comandament a distncia del televisor de cals pares. Esta s la
conclusi a la qual cada vegada arriben ms jvens espanyols a qui
lactual situaci de crisi impossibilita emprendre la primera volada.
De fet, la taxa dels jvens entre els 16 i els 34 anys que no estan
emancipats sha incrementat en quatre punts entre lany 2007 i el
2011, i ja se situa en el 44,1%.
Un estudi recent ha constatat que la que abans era considerada una
opci vital, decidir en quin moment un jove sestablia pel seu compte,
ara sha convertit en una imposici: la de restar a casa dels pares molt
ms temps del que es voldria. La frustraci que experimenten molts
dels afectats s ms que evident, si es t en compte que, quan sels
pregunta quina creuen que s ledat ideal per a deixar la famlia, la
resposta majoritria assenyala la franja dedat entre els 20 i els 21
anys.
Lestudi tamb subratlla que la frustraci per la impossibilitat de tirar
avant els projectes vitals s la causa per qu molts jvens opten per
emigrar a lestranger per a guanyar-se la vida, sobretot els ms ben
preparats acadmicament.
Lectura 2
Repintada meditica
Lanlisi de leccehomo de Borja que ha fet lInstitut Valenci de
Conservaci i Restauraci ha arribat a la conclusi que encara s
possible recuperar lobra original dElas Garca, un pintor nascut a
Requena. Ara b, el fet de restaurar-la o no, segons la seua directora,
ser una decisi poltica que ha de prendre lajuntament de la
poblaci. Una empresa saragossana, a la qual una fundaci municipal
va encarregar linforme duna possible restauraci, va ser la que va
contactar amb linstitut valenci.
Lanlisi ha partit de micromostres de la desafortunada repintada que
una vena de la localitat va fer sobre lobra. Esta intervenci va fer la
volta al mn lestiu passat, desprs de convertir-se en trending topic en
Twitter i que diaris i televisions darreu del mn sen feren ress.
Es mereixia un fet com este tanta atenci dels mitjans de comunicaci?
No es tracta de cap obra dart especialment rellevant, per va rebre el
tractament informatiu que tindria una gran obra. I per qu? Les xarxes
socials estan marcant cada dia ms els continguts en els mitjans de
comunicaci tradicionals. All que s trending topic s audincia, cosa
que per a molts vol dir que ha de rebre un tractament ben destacat. I
moltes vegades s aix, per no sempre.

Dictat

a) Lajuntament de la seua ciutat ha organitzat un concurs de bellesa i li ha suggerit que participe com
a membre del jurat. Escriga una carta a lorganitzador del concurs en qu li comunique si hi assistir
com a jurat o no, i les raons de la seua decisi. (200 paraules).
b) Cada dia hi ha ms cursos que simpartixen a distncia a travs dInternet, b en la seua totalitat o
b parcialment complementant les classes presencials. Escriga un article dopini en qu expose i
argumente el seu punt de vista sobre els avantatges i els inconvenients deste ensenyament en
lnia. (200 paraules).

www.cefe.gva.es/jqcv
Telfons:

Primera fase
Segona fase
rea de comprensi
10%
30%
30%
30%
prova grau mitj

9.00 h
DICTAT
NOVEMBRE 2012
El genet sovint es distreia amb pensaments

que lallunyaven del tema que volia imposar-se:
una dona, una nova sella o alguna cosa
relacionada amb la seua vida de soldat.
Llavors, una imatge silenciosa sorg del fons de
la seua abstracci: es veia cavalcant per un
poblat, seguit per un estol dombres. En passar
per davant duna esglsia es descobria sense
minvar el galop. De sobte, quan una iguana
travessava el cam, el cavall feia un moviment
fals i queia espernegant amb una pota
trencada. El genet desenfundava la pistola i
amb dos trets matava la bstia.
prova
grau mitj
9.00 h
primera fase
Nom
1r cognom
2n cognom
NIF/NIE
Instruccions
El quadern dexamen i la plantilla de respostes, amb les seues dades identificadores, aix com
el DNI o un altre document didentificaci, han destar visibles durant tota la prova.
lingstiques.

En la plantilla de respostes escriga amb bolgraf blau o negre, i no use lquid correctiu o dun altre tipus.
marque amb una X la nova resposta.
Si sequivoca i vol recuperar una resposta que ja havia anullat, faa un cercle al voltant de la
casella.
rea de comprensi
Restes submarines a la Vila Joiosa

Durant la guerra del 14, la nostra costa es va convertir en un santuari per als mercants aliats
encarregats dabastir el sud dEuropa. Les rutes entre Anglaterra i el sud de Frana i Itlia
feien cap a les aiges neutrals de la Mediterrnia, per aix tamb ho sabien els alemanys,
que feren destes aiges una de les seues zones preferides de caa. Per aix, lany 1917 els
alemanys decidiren intensificar els atacs i assignaren la costa mediterrnia com a zona de
patrulla al submar U64, sota les ordes del tinent Robert Morath. Durant este temps i abans
de ser afonat el 17 de juny de 1918 entre Siclia i Sardenya, lU64 amb 36 tripulants, 6
torpedes i capacitat per a navegar a 50 metres de profunditat va causar estralls a les rutes
martimes aliades, per s just davant de les costes de la Vila Joiosa on la seua petjada s
ms notable. Fins a sis mercants hi van ser afonats per Morath.
Malgrat que la gent de la Vila coneixia els fets els atacs eren clarament visibles des de la
costa, i que alguns vaixells van ser batejats pels vilers, com ara el Gasolina, per la seua
crrega, o la Nina, per estar a laltura duna zona coneguda amb este nom, no va ser fins fa
una dcada que comenaren a investigar-sen les restes. Va ser el propietari dun club de
submarinisme de la localitat qui comen a preocupar-sen a partir dels comentaris dels
pescadors, que deien que en algunes zones perdien moltes xarxes en quedar-se atrapades.
Els mercants es troben en diferents punts de la costa, a una profunditat entre 55 i 80 metres.
Les restes es conserven en molt bon estat, ja que tots els vaixells estan drets sobre el fons
del mar i sobserven clarament totes les parts dels bucs, inclosos els punts on van ser
encertats pel submar. Les restes sn un autntic parads per als submarinistes, ja que, a
ms dels vaixells i la seua histria, tamb es pot observar una gran quantitat despcies
marines, com ara llagostes, peixos lluna, morenes o congres.
La investigaci duta a terme ha identificat exactament quins sn els vaixells afonats, la seua
destinaci, la crrega i la data de cada afonament. Aix, lOwasco, un vapor mixt de crrega i
passatgers de 122 metres, que va ser afonat el 10 de desembre de 1917 quan navegava en
comboi entre Norfolk i Gnova, transportava passatgers i una crrega de 50.000 barrils de
combustible. Va provocar un gran foc i, per aix, a la Vila es coneix com el Gasolina. El
Crathorne, un vapor de crrega de 93 metres, que anava en el mateix comboi, tamb va ser
afonat aquell dia. El D. A. Gordon fou afonat lendem, 11 de desembre de 1917, quan
navegava de Marsella a Melilla; era un mercant de crrega destinat al transport de carb, i
feia 77 metres deslora. Eixe mateix dia el Minorca va ser atacat quan navegava de Gnova
a Cartagena: es tracta del vaixell ms menut de tots els afonats a la zona, amb 68 metres
deslora. Daltra banda, el Participation feia la ruta entre Siclia i Liverpool amb un
carregament de llimes i taronges quan va ser atacat per lU64 el 4 de febrer de 1918. Este
vaixell, de 92 metres deslora, rep el nom de la Nina o el de les taronges i es conserva una
fotografia de la tripulaci del submar alemany eixugant els ctrics a la coberta del submar
desprs del seu afonament. Finalment, el Caprera va ser afonat el 5 de febrer de 1918: era
un vapor mixt de crrega i passatgers de 93 metres deslora, armat amb 4 canons.
Les aiges de la Vila Joiosa sn un autntic parads de tresors submarins, ja que no sols shi
troben els sis vaixells afonats pels alemanys en la Primera Guerra Mundial, sin que tamb
conserven les restes dun vaixell rom, el ms gran trobat a la Mediterrnia. El descobriren
un grup de bussejadors aficionats lany 2000, i s una de les troballes arqueolgiques ms
importants del Mediterrani occidental, una autntica joia del mn antic. La nau, de 400 tones
i amb una eslora de 30 metres, transportava ms de 1.200 mfores amb salses derivades
del peix, molt cotitzades en temps de lImperi Rom. Les restes es coneixen amb el nom de
Bou Ferrer en honor als bussejadors que les descobriren, i den que foren descobertes
han patit diverses espoliacions per a vendre les mfores en el mercat negre. Per este motiu,
shi va installar un sistema de protecci pioner en excavacions arqueolgiques consistent en
un enreixat submar que impedix lextracci de les restes.
Els alemanys sabien que la nostra costa era molt transitada per a
labastiment de mercaderies al sud dEuropa.
Durant la Primera Guerra Mundial, entre els anys 1917 i 1918, un submar
alemany comandat pel tinent Robert Morath va afonar sis mercants
davant de les costes de la Vila Joiosa.
Lany 1914, lU64 va ser lltima embarcaci que va ser afonada davant
de les costes de la Vila Joiosa.
Els pescadors de la Vila Joiosa

a)
b)
c)
Les restes dels sis barcos...

a)
b)
c)
c)
el ms menut era el Minorca, i el ms gran, lOwasco.

quatre foren afonats per lU64 noms en dos dies, cada un dels quals feia una ruta
diferent.
hi ha una fotografia del Participation que mostra els alemanys eixugant taronges en la
coberta del vaixell.
En les costes de la Vila Joiosa...

a)
b)
c)
estan a una distncia entre 55 i 80 metres de la costa, en diferents punts.

quan van caure al fons del mar, van mantindre la posici vertical i encara es mantenen
aix.
sn tamb un parads per a alguns peixos, que han trobat en els forats oberts pels
impactes dels projectils el seu hbitat perfecte.
Pel que fa als barcos afonats...

a)
b)
anomenaren un vaixell la Nina, i un altre com el Gasolina, a causa de la crrega que

transportaven.
tenien constncia de la ubicaci de les restes de les embarcacions perqu les xarxes de
pesca shi quedaven enganxades.
ara fa deu anys, van promoure la investigaci sobre les restes per a evitar perdre ms
xarxes de pesca.
tamb conserven les restes del vaixell rom ms gran que shaja trobat mai afonat en
les aiges de la mar Mediterrnia.
sha fet una troballa arqueolgica molt important: la dun vaixell prerom de 30 tones i
400 metres deslora.
han hagut de protegir les restes submarines amb un enreixat per a evitar que els peixos,
aix com les nombroses visites dels submarinistes, les facen malb.
Les mfores que transportava la nau romana...

a)
b)
c)
sanomenen Bou Ferrer en honor als seus descobridors.

contenien salses molt valorades en lpoca de lImperi Rom.
sn una joia del mn antic i una font de prosperitat perqu tenen un gran valor en el
mercat negre.
Qu significa lexpressi en comboi (Aix, lOwasco, un vapor mixt de crrega i

passatgers de 122 metres, que va ser afonat el 10 de desembre de 1917 quan
navegava en comboi entre Norfolk i Gnova...)?
a)
b)
c)
10
En grup amb altres barcos

A una velocitat uniforme
Amb molt dentusiasme i illusi

a)
Durant la Primera Guerra Mundial, els alemanys sadonaren de la posici privilegiada de

la costa de la Vila Joiosa per al transport de mercaderies al sud dEuropa i per aix les
tropes alemanyes hi van destinar el submar U64 perqu destrura els vaixells aliats que
solcaven estes aiges.
Entre els anys 1917 i 1918, este submar va aconseguir afonar sis barcos davant de les
costes de la Vila Joiosa, els quals formen un autntic tresor per als submarinistes ja que
es conserven en molt bon estat, atrauen molts peixos (llagostes, peixos lluna, morenes i
congres) i, a ms, grcies a una investigaci recent, estan perfectament identificats.
Per este no s lnic atractiu submar de les aiges de la Vila Joiosa: tamb conserven
les restes dun vaixell rom, conegudes amb el nom de Bou Ferrer en honor al grup de
bussejadors que les descobriren lany 2000 i considerades la troballa arqueolgica ms
gran i important que sha fet a la Mediterrnia pel gran nombre dmfores que
transportava.
b)
En el fons de les costes de la Vila Joiosa trobem un total de sis barcos afonats en la
Primera Guerra Mundial pels alemanys amb el submar U64, els quals sanomenaven:
lOwasco, el Gasolina, el Crathorne, el D. A. Gordon, el Minorca i el Participation o la
Nina. Tots eren molt grans i amb una eslora molt llarga entre 50 i 100 metres, portaven
mercaderies i passatgers, estaven provets de torpedes i es conserven drets en el fons
de la mar, la qual cosa permet als submarinistes poder diferenciar-ne totes les parts.
Per la troballa ms important dels ltims anys i la que ms ha atret els amants del
submarinisme s la dun vaixell rom descobert pels bussejadors lany 2000 que anava
carregat amb 1.200 mfores de salsa de peix, molt cotitzades en temps de lImperi
Rom. Esta riquesa del fons mar de la Vila Joiosa ha fet aconsellable protegir els seus
tresors submarins amb un enreixat.
c)
Durant la guerra del 14, el submar U64 tenia assignada la nostra costa mediterrnia
com a espai de vigilncia dels vaixells aliats que recalaven en zona neutral. Este
submar, abans de ser afonat en 1918 entre Siclia i Sardenya, va afonar sis mercants
davant de les costes de la Vila Joiosa.
Tot i que a la Vila hi havia memria destos fets, no va ser fins fa deu anys quan
comenaren a investigar-sen les restes. La investigaci, que ha aportat dades exactes
sobre la localitzaci, la ruta i la crrega dels barcos, aix com de la data del seu
afonament, es va iniciar a partir dels testimonis dels pescadors locals que asseguraven
que les xarxes es quedaven enganxades en algunes zones.
Hui estos barcos sn un gran atractiu per als submarinistes. A ms a ms, se sumen a
un altre tresor arqueolgic submar existent en la zona: les restes del vaixell rom ms
gran trobat a la Mediterrnia, conegudes amb el nom de Bou Ferrer i descobertes lany
2000.

Lxic i semntica
11.
Qu significa l'expressi "en conill"?

a) Sense diners
b) Tot nu
c) Corrents
12.
Qu significa el verb "aborronar"?

a) Posar els pls de punta, horroritzar.
b) Atabalar, atorrollar.
c) Fer perdre l'nim, descoratjar.
13.
Qu s un borinot?
a) Un insecte que fa un soroll caracterstic quan vola.
b) Un tros xicotet i solt de terra compacta.
c) Una figura de persona de forma grotesca.
14.
Qu significa l'expressi "no tindre cap ni peus"?

a) Estar desorientat
b) Perdre la pacincia
c) No tindre sentit
15.
El mes passat l'empresa va __________ una plaa de venedor de telfons __________.

a) oferir / inalmbric
b) ofertar / inalmbric
c) oferir / sense fil
16.
La mestra de l'escola __________ va traure un __________ per a arreplegar els clips.

a) de repent / iman
b) de sobte / imant
c) de colp i volta / imam
17.
Qu s una gavina?
a) Una au freqent als ports i les costes marines.
b) Una espcie de caixa tancada amb barres o llistons per a tindre pardalets a casa.
c) Una caseta installada en el carrer en qu hi ha un telfon pblic.
18.
Qu s un esdeveniment?
a) Un fet futur
b) Un accident
c) Un succs
19.
Qu significa l'expressi "fer-se compte" d'una cosa?

a) Adonar-se'n
b) Imaginar-se-la
c) Traure'n benefici
20.
Qui no vullga pols __________. (refrany)

a) que s'arrime a la paret
b) que pele fulla
c) que no vaja a l'era

21.
Per a qualsevol __________ o dubte, __________ al nmero que hi ha en la pgina web.

a) aclariment / telefoneu
b) aclaraci / crideu
c) aclarament / truqueu
22.
Finalment __________ el que volia: __________ l'atenci de tots.

a) ha conseguit / llamar
b) ha aconseguit / cridar
c) ha lograt / cridar
23.
En la seua vida __________, l'actor va ser processat per un __________ de drogues.

a) reial / assunt
b) reial / assumpte
c) real / assumpte
24.
Cada dia es presenten ms denncies contra els __________ que es cometen.

a) fraus i delictes
b) fraudes i delictes
c) fraus i delits
25.
Tamb ha sigut __________ que ell __________ del problema.

a) mala pata / es donara compte
b) mala pota / s'enterara
c) mala sort / s'adonara
26.
No, no vos __________ d'ell, xiquets, que no el __________ fcilment.

a) rigueu / batreu
b) rieu / batireu
c) rigueu / batereu
27.
En la loteria d'esta setmana, el nmero premiat amb __________ acaba en __________.

a) la grossa / un
b) el gros / un
c) la grossa / u
28.
__________, no vull que et comportes __________.

a) Sobretot / malament
b) Sobre tot / mal
c) Sobretot / mal
29.
s una autovia poc transitada: __________ hi passa __________ algun cotxe.

a) no ms / de tant en quan
b) noms / de tant en tant
c) noms / de quan en quan

30.
Si pretens reunir __________ teus companys, abans __________ una carta.

a) els / tindries que escriure'ls
b) als / hauries d'escriure-los
c) els / hauries d'escriure'ls
31.
La platja estava plena __________ de turistes __________.

a) d'autobussos / anglesos
b) d'autobusos / anglesos
c) d'autobussos / anglessos
32.
__________ companys no han menjat __________ des d'ahir.

a) La resta de / res
b) Els altres / cap
c) Els dems / gens
33.
Merc no vingu __________ que havem quedat, __________ li va sorgir algun imprevist.
a) alhora / pot ser
b) alhora / potser
c) a l'hora / potser
34.
Eixa jaqueta, __________ ms la mire, ms m'agrada.

a) contra
b) com
c) quant
35.
Enguany, __________ l'any passat, hem organitzat activitats per als ms menuts.
a) a l'igual que
b) a l'igual com
c) igual que
36.
Per favor, __________ cas i no __________ conclusions abans d'hora.

a) feu-me / traieu
b) fu-me / tragueu
c) feu-me / tragueu
37.
Els diners que et vaig deixar, voldria que __________ tornares dem.
a) me'ls
b) me'n
c) m'els
38.
Vull parlar amb Enric. __________ quan el veges.

a) Dis-li'l
b) Dis-li-ho
c) Digues-li-lo
39.
Feia __________ temps que no el veia __________ feli, que estic molt contenta per ell.
a) tant de / tant
b) tan de / tan
c) tant de / tan

40.
Ara __________ va passar ahir i __________ va participar tanta gent en el frum.

a) et dir qu / per qu
b) vaig a dir-te que / per que
c) vaig dir-te qu / perqu
41.
He presentat hui una diligncia __________ sollicite ms informaci.

a) en qu
b) en la que
c) en la qu
42.
El futur __________ creuen en els somnis.

a) perteneix als qui
b) pertany als quals
c) pertany als que
43.
Ja ests ac, Miquel! __________ una hora que t'espere.

a) Potser faa
b) Deu fer
c) Deu de fer
44.
Ara __________ comptar quantes pomes __________ en la fruitera.

a) mateix / hi ha
b) mateix / n'hi ha
c) mateixa / n'hi ha
45.
Si __________ de donar un consell a uns amics, __________ diries?

a) haveres / quin els
b) hagueres / qu els
c) veres / que lis
46.
La __________ s'encoman a la __________.

a) princessa / dea
b) princesa / deesa
c) princesa / deessa
47.
La policia, __________ 20 de setembre d'enguany, ha detingut __________ miler de

narcotraficants.
a) fins al / un
b) fins el / a un
c) fins el / un
48.
Ara com ara ell no vol vendre't la casa, __________.

a) perqu, compradors, en t ms
b) perqu en t uns altres, de compradors
c) perqu ja t vrios compradors
49.
Com s'escriu amb lletres "304.968 cartes"?

a) Tres centes quatre mil nou centes seixanta-huit cartes.
b) Tres-centes quatre-mil nou-centes seixanta-huit cartes.
c) Tres-centes quatre mil nou-centes seixanta-huit cartes.

50.
Si ells em demanen que torne a recitar els versos, jo __________ repetir.

a) els els
b) se'ls
c) els hi
51.
__________ farem tots els exercicis i __________ anirem al circ.

a) A poc a poc / a la vesprada
b) Poc a poc / de vesprada
c) Poc a poc / per la vesprada
52.
Estos dies, amb __________ que fa, s __________ tindre aire condicionat a casa.
a) el calor / una avantatge
b) la calor / un avantatge
c) la calor / una ventatja
53.
Ara, ____________ es tracta s de posar en marxa el projecte.

a) de lo que
b) de qu
c) del que
54.
S'ha publicat una llei __________ els horaris laborals, per __________ que encara no s
aplicable.
a) que regula / cal recordar
b) regulant / recordar
c) que regula / hi ha que recordar
55.
El dia del bateig del fill, els padrins tiraren els caramels __________ campanar.
a) des de l'alt del
b) de l'alt del
c) des de dalt del
56.
La base de dades __________ recull tota la producci bibliogrfica del pas.

a) del ISBN
b) de l'ISBN
c) de el ISBN
57.
s una persona molt __________ i amb molta __________.

a) escrupulosa / avarcia
b) escropulosa / avercia
c) escrupolosa / avarcia
58.
Este xicot t una veu __________ a causa del __________.

a) ennassada / constipat
b) enassada / costipat
c) ennasada / costipat

59.
El silenci del camp noms era __________ pel cant del __________.
a) turbat / russinyol
b) torbat / rossinyol
c) torbat / russinyol
60.
El protagonista actuava mogut per una __________ contra els seus enemics.
a) set de vengana
b) sed de venjana
c) set de venjana
61.
Segons el __________, Du va crear el mn del __________.

a) Gnesi / no-res
b) Gnessis / no res
c) Gnesis / no-res
62.
El __________ s'emmagatzemava en caixes a __________.

a) flor / la intemprie
b) fluor / la intemprie
c) flor / l'intemprie
63.
Amb este gol se __________ el partit i aix __________ l'equip en una posici de lideratge.
a) sentencia / colloca
b) sentncia / colloca
c) sentncia / coloca
64.
Quina frase est ben escrita?

a) Ens installrem cmodament en casa de l'amfitri.
b) Ens instalrem cmodament en casa de l'anfitri.
c) Ens installarem cmodament en casa de l'amfitri.
65.
En el viatge de final de curs, els alumnes s'allotjaran en un __________.

a) alberg de joventud
b) alberc de juventut
c) alberg de joventut
66.
En quina paraula la lletra "x" sona igual que en "Xbia"?

a) bruixa
b) crucifix
c) exrcit
67.
La construcci que s'ha perdut tenia una gran __________.

a) valua histrico-social
b) valua historicossocial
c) vlua historicosocial
68.
Quina paraula est ben separada sillbicament?

a) in / no / cn / cia
b) vi / at / ja / ri /a
c) reu / ni /

69.
S'hagueren de __________ molts recursos per a rehabilitar els __________.

a) mobilitzar / suburbis
b) movilitzar / suburbis
c) movilitzar / suburvis
70.
Conv __________ que el text ens ha arribat __________.

a) matitzar / mutillat
b) matisar / mutilat
c) matissar / mutilat

1. www.cefe.gva.es/jqcv
2. Telfon: 012
Primera fase
rea de comprensi
10%
(03/11/2012)
30%
Segona fase
30%
(17/11/2012)
30%
Mnim per a passar a la segona fase: 40% en la mitjana ponderada de les dos rees
de la primera fase.
prova grau mitj

9.00 h
prova
grau mitj
segona fase
Nom
1r cognom
2n cognom
NIF/NIE

Lectura 1
Un futur incert
Ara mateix no hi ha futur ms enll del menjador, el sof i el
comandament a distncia del televisor de cals pares. Esta s la
conclusi a la qual cada vegada arriben ms jvens espanyols a qui
lactual situaci de crisi impossibilita emprendre la primera volada.
De fet, la taxa dels jvens entre els 16 i els 34 anys que no estan
emancipats sha incrementat en quatre punts entre lany 2007 i el
2011, i ja se situa en el 44,1%.
Un estudi recent ha constatat que la que abans era considerada una
opci vital, decidir en quin moment un jove sestablia pel seu compte,
ara sha convertit en una imposici: la de restar a casa dels pares molt
ms temps del que es voldria. La frustraci que experimenten molts
dels afectats s ms que evident, si es t en compte que, quan sels
pregunta quina creuen que s ledat ideal per a deixar la famlia, la
resposta majoritria assenyala la franja dedat entre els 20 i els 21
anys.
Lestudi tamb subratlla que la frustraci per la impossibilitat de tirar
avant els projectes vitals s la causa per qu molts jvens opten per
emigrar a lestranger per a guanyar-se la vida, sobretot els ms ben
preparats acadmicament.
Lectura 2
Repintada meditica
Lanlisi de leccehomo de Borja que ha fet lInstitut Valenci de
Conservaci i Restauraci ha arribat a la conclusi que encara s
possible recuperar lobra original dElas Garca, un pintor nascut a
Requena. Ara b, el fet de restaurar-la o no, segons la seua directora,
ser una decisi poltica que ha de prendre lajuntament de la
poblaci. Una empresa saragossana, a la qual una fundaci municipal
va encarregar linforme duna possible restauraci, va ser la que va
contactar amb linstitut valenci.
Lanlisi ha partit de micromostres de la desafortunada repintada que
una vena de la localitat va fer sobre lobra. Esta intervenci va fer la
volta al mn lestiu passat, desprs de convertir-se en trending topic en
Twitter i que diaris i televisions darreu del mn sen feren ress.
Es mereixia un fet com este tanta atenci dels mitjans de comunicaci?
No es tracta de cap obra dart especialment rellevant, per va rebre el
tractament informatiu que tindria una gran obra. I per qu? Les xarxes
socials estan marcant cada dia ms els continguts en els mitjans de
comunicaci tradicionals. All que s trending topic s audincia, cosa
que per a molts vol dir que ha de rebre un tractament ben destacat. I
moltes vegades s aix, per no sempre.

Dictat

a) Lajuntament de la seua ciutat ha organitzat un concurs de bellesa i li ha suggerit que participe com
a membre del jurat. Escriga una carta a lorganitzador del concurs en qu li comunique si hi assistir
com a jurat o no, i les raons de la seua decisi. (200 paraules).
b) Cada dia hi ha ms cursos que simpartixen a distncia a travs dInternet, b en la seua totalitat o
b parcialment complementant les classes presencials. Escriga un article dopini en qu expose i
argumente el seu punt de vista sobre els avantatges i els inconvenients deste ensenyament en
lnia. (200 paraules).

www.cefe.gva.es/jqcv
Telfons:

Primera fase
Segona fase
rea de comprensi
10%
30%
30%
30%
prova grau mitj

9.00 h
DICTAT
NOVEMBRE 2012
El genet sovint es distreia amb pensaments

que lallunyaven del tema que volia imposar-se:
una dona, una nova sella o alguna cosa
relacionada amb la seua vida de soldat.
Llavors, una imatge silenciosa sorg del fons de
la seua abstracci: es veia cavalcant per un
poblat, seguit per un estol dombres. En passar
per davant duna esglsia es descobria sense
minvar el galop. De sobte, quan una iguana
travessava el cam, el cavall feia un moviment
fals i queia espernegant amb una pota
trencada. El genet desenfundava la pistola i
amb dos trets matava la bstia.
10
11
DICTAT
MAT, JUNY 2012
No es va esperar ni un segon. Quan el

barrac va quedar buit i la gent es va
congregar a lexterior, corregu cap a la
cistella, va alar-ne la tapa i es trob amb el
gos
encara
adormit.
Va
tindre
un
arravatament de tendresa com no havia sentit

mai abans. Li va parixer la cosa ms bella i
dola del mn. Per va ser noms una
vacillaci momentnia. Lagaf amb les dos
mans i va arrancar a crrer cap a la porta. El
carrer
shavia
convertit
en
una
marea
humana, els crits continuaven, i un cor de

veus els embolcallava.

Compilat Mitjà Valencià 2012-2015 PDF

Загружено:

Сведения о документе

Оригинальное название

Авторское право

Доступные форматы

Поделиться этим документом

Поделиться или встроить документ

Параметры публикации

Этот документ был вам полезен?

Это неприемлемый материал?

Авторское право:

Доступные форматы

Compilat Mitjà Valencià 2012-2015 PDF

Загружено:

Авторское право:

Доступные форматы

prova

TRASLLAT DE RESPOSTES A LA PLANTILLA

Si hi ha ms duna opci marcada, la resposta es considerar errnia.

Els pescadors del Palmar

Els pescadors que formen part de la Comunitat de Pescadors sn

La Comunitat de Pescadors sha guiat pel costum i la tradici de fa

Els Socors Mutus...

va ser creada com a secci de la Comunitat de Pescadors i no ha sigut afectada pel

Quin resum sintetitza millor el contingut del text?

Des de fa ms de tretze segles, la Comunitat de Pescadors del Palmar mant intacta la

rea d'estructures lingstiques

Qu significa la paraula "solatge"?

__________: So que expressa dolor o pena.

S'ha __________ en contra de la importaci de matries __________.

Qu significa l'expressi "a cau d'orella"?

Qu significa l'adjectiu "primmirat"?

Pel maig, __________. (refrany)

rea d'estructures lingstiques

Qu significa l'expressi "no dir ni pruna"?

Qu significa l'expressi "fer passar amb raons"?

Qu significa el verb "embafar"?

Qu significa l'expressi "anar el carro pel pedregar"?

Quan __________ s'alter perqu __________ que arribaria tard a la cita.

La msica de Beethoven va canviar __________ la seua sordesa.

rea d'estructures lingstiques

No em digueu __________ el que no s fer; __________, digueu-me tamb el que faig b.

L'habitaci de l'hotel estava bruta i desprenia __________ d'humitat.

Carme __________ en llgrimes mentres estava __________ la carta.

Anem al gimns __________ per a fer classe de boxa __________.

La companyia teatral, __________ de l'xit de pblic, __________ l'espectacle dos mesos

No vos ho diu __________ ho feu ara, __________ quan pugueu.

rea d'estructures lingstiques

No tenia __________ d'aprovar l'examen __________ la sala noms comenar la prova.

Va abandonar la reuni __________.

__________ no determinen si tens __________ feble.

En este departament __________ fa una faena determinada.

Que jo no __________ estudiar no vol dir que tu no ho __________.

__________ de decidir prompte, __________ no podrs inscriure't en la carrera nocturna de

Frederic, __________, treballar __________ de soldador en el taller de son pare.

rea d'estructures lingstiques

Ell s __________ ho sap, per s un tema __________ no vol parlar.

__________ a confiar __________ s el primer secret de l'xit.

Han __________ el partit __________ la pluja.

Sempre ens _________ en el mateix lloc i aix no ho __________.

Aquella desgrcia __________ va deixar molt __________.

No els digues tot el que saps. Ja __________ quan siga el moment.

rea d'estructures lingstiques

El caf __________ est en el pot de vidre, i la __________, en el de color verd.

El __________ al poble qued sorprs per __________ del paisatge.

El __________ dels __________ va acceptar la submissi als romans.

Per Nadal sempre __________ moltes marques de __________.

Van allar la __________ amb suro perqu es __________ el soroll de la msica.

rea d'estructures lingstiques

El vent de __________ ha tombat les __________ que estan vora riu.

Quina de les tres paraules est separada correctament?

En una __________ les vendes de cava en l'estranger s'han __________.

Amb este producte __________ he aconseguit __________ el cant de manera immediata.

Quina s la frase que est ben escrita?

__________ el teu suggeriment si __________ sincer.

Consulta sobre els resultats

rea destructures lingstiques

rea dexpressi escrita

rea dexpressi i interacci orals

S'ha en contra de la importaci de matries .

Quan s'alter perqu que arribaria tard a la cita.

No em digueu el que no s fer; , digueu-me tamb el que faig b.

Carme en llgrimes mentres estava la carta.

Anem al gimns per a fer classe de boxa .

La companyia teatral, de l'xit de pblic, l'espectacle dos mesos

No vos ho diu ho feu ara, quan pugueu.

No tenia d'aprovar l'examen la sala noms comenar la prova.

no determinen si tens feble.

Que jo no estudiar no vol dir que tu no ho .

de decidir prompte, no podrs inscriure't en la carrera nocturna de

Frederic, , treballar de soldador en el taller de son pare.

Ell s ho sap, per s un tema no vol parlar.

a confiar s el primer secret de l'xit.

Han el partit la pluja.

Sempre ens _ en el mateix lloc i aix no ho __.

Aquella desgrcia va deixar molt .

El caf est en el pot de vidre, i la , en el de color verd.

El al poble qued sorprs per del paisatge.

El dels va acceptar la submissi als romans.

Per Nadal sempre moltes marques de .

Van allar la amb suro perqu es el soroll de la msica.

El vent de ha tombat les que estan vora riu.

En una les vendes de cava en l'estranger s'han .

Amb este producte he aconseguit el cant de manera immediata.

el teu suggeriment si sincer.

He fet arrs calds amb i .

Ha sigut per fer trampes en el joc .

Menjant-se li ha caigut .

Cal que tota la roba b.

El xocolate feia .

la mantega a bollir la llet amb mel.

Molts programes informtics estan prohibits en universitats i hi ha

Per a fer b la recepta els ingredients diu el cuiner.

Sempre molt fort a tots a parlar en veu ms alta.

Marcel la substncia en aigua i al laboratori.

que s'ho prenia tan malament, .

La _ de gols marcats pels dos equips els __ en la classificaci.

La catedral s l'edifici ms emblemtic de la ciutat pels seus i .

La s atribuble al debilitament de la demanda que prov de l'.

Finalment va aconseguir menjar-se l' flam de mel i .

El guardonat va pronunciar unes paraules desprs de rebre el

No coneix b correcte de .

es realitzaran els actes del Simposi Internacional de Literatura .