Impactes Sobre Ecosistemes Lowress

Di
agnosidel
si
mpact
espr
evi
st
osaCat
al
unya
Impact
essobr
eecosi
st
emes
208
Impactes sobre els ecosistemes aqutics

Resum
Impactes sobre els

ecosistemes aqutics
Resum
Narcs Prat, Universitat de Barcelona
Antoni Munn, Agncia Catalana de lAigua
Els escenaris climtics previstos a Catalunya per als propers anys dibuixen, a causa de lincrement en les emissions
de gasos defecte hivernacle i del canvi global en general, una situaci dincrement de les temperatures i tamb
de canvis en el rgim de les precipitacions, amb ms irregularitat i ms intensitat de fenmens extrems (vegeu
els captols 5, 6 i 7). Aix pot tenir conseqncies en la quantitat i, alhora, en la qualitat de laigua que circula
pels rius, estanys, embassaments, zones humides, etc., i una incidncia directa i indirecta sobre lestructura i el
funcionament dels ecosistemes associats (Allan et al., 2005), tal com sexplica i es concreta en captols posteriors
daquest treball.
En resum, i duna manera simplificada, els pronstics indiquen menys innivaci a les parts altes de les muntanyes,
amb una fusi ms preco de la neu i un retard en la congelaci de laigua, cosa que, lgicament, ha dafectar
les capaleres dels rius i els estanys dalta muntanya. Lescolament ms escs des de les capaleres pot provocar,
tamb, que les reserves daigua embassada siguin menors, i que, juntament amb la prdua denergia en lentrada
als embassaments de laigua del desgla, pugui augmentar el temps de retenci de laigua en els embassaments
i la persistncia de la termoclina (captol 17). Alhora, tamb, es pronostica una reducci en el cabal circulant pels
rius per levapotranspiraci ms elevada, fins a arribar a assecar alguns trams de carcter lleument temporal,
com ha passat en altres pasos (Bond et al., 2008). A la vora del mar, de les llacunes litorals i dels ecosistemes
talasohalins, els canvis ja sn importants a causa de laugment, fins ara moderat, del nivell del mar, que modifica
el rgim hidrolgic i la dinmica salina dels sistemes costaners, per en el futur poden ser dramtics (captol 21),
com en el cas del deltes, que poden arribar, en part, a desaparixer (captol 20). Les comunitats dorganismes que
patiran ms aquests canvis seran, probablement, els peixos dels ecosistemes aqutics continentals, que ja estan
molt malmesos en lactualitat per la contaminaci de les aiges, per sobretot per la manca de cabals mnims
(o ecolgics) circulants i per la desaparici del seu hbitat (captol 19). Aquesta situaci afavoreix lentrada i
establiment despcies invasores, les quals aprofiten els canvis en el rgim de cabals, la modificaci de lhbitat i
lincrement de les temperatures per a competir amb avantatge sobre les comunitats prpies dels sistemes locals
(Alcaraz i Garca-Berthou, 2007; Ribeiro et al., 2008)
Tots aquests aspectes sanalitzen en aquest treball, amb estudis realitzats diferents especialistes en cada un
dels temes ms rellevants, en els quals es mostren tant les certeses i possibles escenaris de futur, com les seves
incerteses.
Efectes en lestructura i la funci dels ecosistemes aqutics deguts als canvis

climtics
Els canvis que es produeixen en els ecosistemes aqutics per lincrement de temperatura i per la variaci del
rgim pluviomtric originen modificacions en la seva estructura i la seva funci. Si lincrement de gasos defecte
dhivernacle far pujar la temperatura de laire, com a conseqncia pujar la temperatura de laigua, i aix
afectar el cicle biolgic de moltes espcies. Si levapotranspiraci ms elevada i el canvi en el rgim de pluges fa
que circuli menys aigua pels rius i amb ms irregularitat, aquesta situaci provocar, o pot provocar, que circuli
209
menys aigua pels estanys i els embassaments, en general una reducci en les taxes de renovaci de laigua,
la modificaci de lhbitat, i el decreixement dels fluxos turbulents que contribueixen a lautodepuraci i a la
dinmica de nutrients dels rius. Un resum dels efectes dels possibles canvis que es poden produir en els nostres
ecosistemes es mostra a la taula 1 i sesquematitza a la figura 1. Per a una visi global del tema a Espanya, s
interessant consultar lvarez-Cobelas et al. (2005).
Taula 1. Possibles canvis i efectes produts en els ecosistemes aqutics

per lemissi de gasos defecte dhivernacle.

Rius
Aiguamolls

Estanys i
embassaments
Aiges costaneres
i aiguamolls litorals
Canvis
Increment de temperatura
++
++
++
++
Durada de lestratificaci trmica
+++
+++
Duraci del gel
Cabals (entrada a estanys i aiguamolls)

Rgim de cabals alterat
++
Taxa de residncia de laigua
++
++
Assecament
++
++
Taxa de residncia incrementada

Eutrofitzaci
++
++
++
++
++
Efectes
Increment despcies invasores
++
++
++
++
++
Canvis del cicle de vida
++
++
++
Rang altitudinal de les espcies
++
++
Producci primria
+/
+/
Rtio C/N a les fulles
+/
+/
--
Als ambients lentics, a conseqncia de les possibles reduccions del cabal, que afecten sobretot el temps de
retenci de laigua en la massa daigua, la formaci i la permanncia de la termoclina pot canviar de manera
rellevant, i aquest s un procs clau que pot modificar de manera important la qualitat de les aiges, que en molts
daquests sistemes (per exemple, els embassaments) s usada per a labastament urb a Catalunya. Lincrement de
leutrofitzaci i lincrement en la presncia dalgunes espcies dalgues, especialment les que poden ser txiques,
en poden ser la conseqncia. Els efectes actuals i futurs daquests canvis sobre els estanys i els embassaments
catalans sexpliquen en dos captols daquest informe de manera detallada.
En el cas dels rius, lincrement de temperatura tamb produir canvis en el cicle vital dalgunes espcies,
per lefecte ms important es produir en termes de descens dels cabals circulants i de la irregularitat
que tindran. En un pas mediterrani com el nostre, el perill de transformar molts dels nostres rius amb
cabals menors de 100 L/s en rius intermitents (que seixuguen normalment a lestiu), i de transformar els
rius temporals (que noms flueixen a la primavera) en lleres de trams totalment secs, s elevat. Aquests
canvis poden produir modificacions en les comunitats que habiten aquests sistemes, amb possibles entrades
despcies oportunistes i, en alguns casos, invasores, i lincrement de la contaminaci per la capacitat ms
210

Resum
baixa de diluci daquests sistemes. Aquests aspectes tamb es tracten en un captol especfic daquest
informe.
El mateix perill (increment de dessecaci i augment de leutrofitzaci i la contaminaci) s el que afectar els
nostres aiguamolls, amb el perill evident de desaparici duns ecosistemes que sn clau per al manteniment de
la considerable biodiversitat de Catalunya. Perill de desaparici que tamb plana sobre molts dels aiguamolls i
ecosistemes costaners amenaats, a ms de la dessecaci i la contaminaci, per la pujada del nivell del mar. Aix
afectar sistemes tan importants com el delta de lEbre. Tamb dediquem un captol (el 20) a aquest ecosistema
tan singular, les conclusions del qual es poden aplicar de manera general a altres ecosistemes costaners de
Catalunya.
Figura 1. Efectes principals sobre llacs, embassaments, aiguamolls i rius i rieres

dels canvis previsibles que es produiran com a conseqncia de lemissi de gasos
defecte dhivernacle. (Taula modificada dAllan et al., 2005).
CO2
Temperatura aire
Precipitaci
Evaporatranspiraci
Temperatura aigua
Escolament
Llacs i aiguamolls
Rius i rieres
Caracterstiques
de lecosistema
Forma i tamany del sistema

Estratificaci trmica
Nutrients i estat trfic
Tamany i posici en la conca

Rgims de cabals
Autotrfia vs eterotrfia
Respostes dominants
del sistema
Durada ms curta de la coberta de gel

Estratificaci ms llarga i intensa
Ms hbitat per peixos estenoterms
Ms eutrofitzaci
Cabals reduits per + ET

Gel es fon abans i crescudes avanades
Prdua del pic de la fosa de neu
Alteraci ratio C/N de fulles
Respostes generals
Canvis en el metabolisme dels organismes i la productivitat

Canvis en la distribuci geogrfica de les espcies
Canvis en lestabilitat de lhbitat
Canvis en la dinmica del nutrients i altres elements qumics
Finalment, en aquest informe es presenta un treball sobre els canvis que ja shan produt en els ecosistemes
marins propers a la costa de Catalunya, on ja s pals el canvi ambiental degut a lincrement de temperatures
(captol 21). Aqu, com en molts altres ecosistemes aqutics, els canvis mostren larribada de moltes espcies
foranes que actuen, en molts casos, desplaant les espcies autctones, molt ajudades pels canvis que lhome ha
produt en tots els ecosistemes aqutics. Aquest captol es pot comparar amb el que es presenta en una altra part
daquest informe sobre comunitats terrestres (captol 2).
211
Efectes sobre els bns i serveis del cicle de laigua

Els canvis en lestructura i el funcionament dels ecosistemes aqutics impliquen una modificaci important en els
bns i serveis que ens proporcionen els ecosistemes. A la taula 2 hi ha la llista dels principals bns i serveis dels
ecosistemes aqutics que seran modificats pel canvi climtic (taula modificada dAllan et al., 2005). Molts dels
aspectes que sesmenten a la taula ja es tracten en altres captols daquest informe; aqu ens centrem sobretot en
els canvis en la biodiversitat, que, com veiem a la taula, ser (o ja ha estat) alterada pels canvis climtics, o canvis
globals, ja que shan produt o que es preveu que tindran lloc en el futur. En els captols que segueixen daquesta
part dedicada als ecosistemes es comenten moltes daquestes afectacions. Tamb es pot trobar una revisi de
com les alteracions en el cicle global de laigua afecten lestructura, la funci i els serveis dels rius a Sabater
(2008), treball que permet fer-se una idea de quins serveis seran afectats pel canvi climtic.
Taula 2. Possibles efectes del canvi climtic en les funcions ambientals i

socioeconmiques de laigua.

Rius Estanys Embas- Aiguamolls Deltes

saments

Aiges costaneres i
aigualmolls litorals
Quantitat i qualitat de laigua

Usos urbans
Usos agrcoles
Refrigeraci de centrals
Qualitat de laigua (eutrofitzaci,

diluci de la contaminaci)
Altres serveis
Pesca comercial
Aqicultura
Marisqueig
Protecci de la costa i les dunes
Hidroelectricitat
Control de crescudes
Transport de sediments
Turisme i oci
Alteracions de la biodiversitat
Impactes actuals i futurs sobre els ecosistemes aqutics catalans

Pel que fa a limpacte del canvi climtic sobre les caracterstiques i les comunitats dorganismes a Catalunya i la
previsi que es por fer amb vista al futur, la informaci que tenim s molt limitada, tal i com sexplica als captols
segents. A continuaci realitzem una sntesi del que sexplica en ells.
Duna banda, tenim algunes constatacions del fet que ja shan produt alguns efectes sobre els organismes
o el funcionament dels ecosistemes degut a laugment de temperatura. Entre elles assenyalem els canvis de
comunitats planctniques que shan detectat en els sediments dels llacs de muntanya o en labundncia de cists
de crisofcies, laugment de lestratificaci trmica i els seus efectes (anxia) en lembassament de Sau, lincrement
212

Resum
de les espcies ms termfiles de peixos dels rius i els canvis altitudinals dalgunes espcies (com la bagra), canvis
en lemergncia (ms primerenca) dalguns insectes aqutics al riu Ebre, o canvis en les pautes de distribuci de
diferents organismes marins i augment de les mortalitats en massa que sesdevenen a la Mediterrnia. Podem
dir que levidncia del canvi, al menys a petita escala, ja s palesa entre nosaltres, tot i la incertesa de la seva
persistncia o evoluci.
Daltra banda, les previsions per al futur sn en tots els casos preocupants i ultra lagreujament de tots els efectes
suara esmentats, en podem preveure daltres. A la muntanya els estanys petits corren el risc de desaparixer, i el
funcionament dels ms grans corre el risc de canviar notablement en disminuir lextensi i la durada de la capa
de gel. Aix pot influir en un canvi de les comunitats i en la proliferaci despcies invasores. Aquesta situaci
de canvi de comunitats i de proliferaci daltres espcies es produir en tots els ecosistemes i comunitats, des de
lalta muntanya fins al fons del mar. En el cas dels peixos, per exemple, cal esperar una reducci de les poblacions
de peixos autctons i alhora ms proliferaci dels termfils (habitualment espcies allctones), aix com una
reducci de lrea de distribuci dels peixos daiges ms fredes, com ara la truita.
En els rius, tant lincrement de les sequeres com de les riuades poden repercutir de manera important en les
comunitats i afavorir alguns grups enfront dels altres; per exemple, en el cas dels insectes aqutics, els propis
daiges tranquilles, com els odonats, els heterpters i els colepters,poden incrementar la seva presncia enfront
als ms tpicament refils, com els efimerpters, els tricpters i els plecpters, tal com sha vist en estudis recents
en petits rius poc pertorbats per part de lhome en anys de sequera. La sequera, evidentment, tamb tindr un
reflex en les comunitats de peixos que poden arribar a desaparixer, especialment en les endmiques lligades
a petits cursos daigua. En aquest treball no sha estudiat lefecte del canvi climtic sobre les zones humides
continentals, per tamb cal esperar una reducci de la seva rea i un augment de la contaminaci que hi
haur, que evidentment far desaparixer unes espcies i en far aparixer unes altres, sobretot (altra vegada) les
invasores ms termfiles.
Al mar i a la zona litoral, els efectes sobre les comunitats tamb seran rellevants. En el cas de les llacunes litorals,
lincrement del nivell del mar s la pitjor amenaa, que pot arribar a fer desaparixer fins a la meitat del delta de
lEbre. Pel que fa als ecosistemes marins, lexpansi de les espcies extiques tamb s la principal amenaa.
Cal fer un esment especial de lafectaci dels serveis ambientals que els ecosistemes aqutics ens proveeixen.
En el cas dels embassaments, no noms es tracta duna disminuci de recursos, sin que per efecte de la taxa
de residncia ms elevada en disminuir la qualitat, amb lencariment consegent dels tractaments necessaris
per a potabilitzar laigua. Podem dir el mateix de les aiges dels rius que es fan servir per a abastament, que
encara seran pitjors pel que fa a la seva qualitat prepotable pels canvis produts en les comunitats. Per exemple,
un nombre ms alt dalgues potencialment txiques causat per una contaminaci ms elevada deguda a uns
cabals menors en el Llobregat, pot fer molt car el tractament de les aiges a la part baixa del curs. Evidentment,
la pesca en quedar afectada, tot i la poca importncia que actualment t des del punt de vista econmic; per
pensem en la pesca recreativa, que practiquen milers daficionats i que minvar (cosa que, de fet, empitjorar
la qesti de la preponderncia de les espcies que han estat introdudes, que sn les ms buscades i pescades
pels aficionats). Tots els serveis ambientals dels deltes i de les zones costaneres seran considerablement afectats,
sigui la pesca o el bany.
s evident que en el camp de la gesti i la diagnosi de lestat de les masses daigua (rius, estanys, zones humides,
etc.), els canvis en el rgim de cabals induts a travs del canvi global i el canvi climtic hauran de fer replantejar
els valors de referncia avui dia usats, i relativitzar els possibles programes de mesures dimensionats per a cada
cas. Els objectius de qualitat es poden veure greument afectats i probablement hauran de ser revisats per ajustarlos al nou context ambiental. Existeixen diversos anlisis que demostren que en perodes de sequera sn diversos
els indicadors biolgics i estndards de referncia avui usats que pateixen significatius canvis.
213
En sntesi, per als ecosistemes aqutics en general les perspectives sn duna reducci accelerada de la biodiversitat,
amb una simplificaci de les comunitats, que passaran a dominar en primera instncia les espcies vingudes
daltres llocs o les espcies que sadaptin a les condicions ms termfiles i ms inestables. De labast i lextensi
de les mesures de mitigaci i adaptaci que es prenguin, en dependr, tamb, el grau de prdua didentitat dels
nostres ecosistemes aqutics.
Referncies bibliogrfiques
Alcaraz, C.; Garca-Berthou, E. (2007). Life history variation of invasive mosquitofish (Gambusia holbrooki)
along a salinity gradient. Biological Conservation, nm. 139, pg. 83-92.
Allan, J. D.; Palmer, M. A.; Poff, N. L. (2005). Climate change and freshwater ecosystems. A: T. E. Lovejoy,
L. Hannah (eds). Climate Change and Biodiversity. Yale University Press. New Haven CT (Etats Units). Pg. 272290.
lvarez-Cobelas, M.; Catalan, J.; Garca de Jaln, D. (2005). Impactos sobre los ecosistemas acuticos
continentales. A: J. M. Moreno (ed.). Evaluacin preliminar de los impactos en Espaa por efecto del cambio
climtico. Ministerio de Medio Ambiente y Universidad de Castilla-La Mancha. Pg. 113-146.
Bond, N. R.; Lake, P. S.; Arthington, A. H. (2008). The impacts of drought on freshwater ecosystems: an
Australian perspective. Hydrobiologia, nm. 600, pg. 3-16.
Ribeiro, F.; Elvira, B.; Collares-Pereira, M. J. (2008). Life-history traits of non-native fishes in Iberian watersheds
across several invasion stages: a first approach. Biological Invasions, nm. 10, pg. 89-102.
Sabater, S. (2008). Alterations of the global water cycle and their effects on river structure, function and services.
Freshwater Reviews, nm. 1, pg. 75-88.
214

Els estanys dalta muntanya com a sensors del canvi climtic
16. Els estanys dalta muntanya com

a sensors del canvi climtic
Marc Ventura
Centre dEstudis Avanats de Blanes, CSIC

La situaci particular dels estanys dalta muntanya fa que els organismes que hi viuen estiguin adaptats a unes
condicions que tradicionalment es consideren extremes per a la vida. La majoria tenen aiges molt poc mineralitzades
i amb molt pocs nutrients pel fet que es troben sobre roques grantiques i en els sls poc desenvolupats de les
seves conques hidrolgiques. Com a conseqncia daix, els organismes tenen les dificultats associades a viure
en condicions de diluci extrema. Daltra banda, laltitud s un factor amb conseqncies mltiples. A causa duna
atmosfera ms prima, la radiaci i en especial la fracci ultraviolada (UV-B) augmenten, i consegentment els
organismes estan subjectes a radiacions nocives durant el perode lliure de gel. Daltra banda, la temperatura
disminueix progressivament amb laltitud i, per tant, la formaci i la durada de la coberta de gel i de neu varia
linealment amb laltitud (figura 1). Finalment, laltitud tamb s sinnim de localitzaci remota i limita laccessibilitat
dels organismes que colonitzen aquests estanys. A causa de les dimensions relativament petites dels estanys dalta
muntanya, la importncia de la conca s cabdal en lentrada de nutrients i matria orgnica i, en general, en la
dinmica daquests ecosistemes. Les conques dels estanys dalta muntanya sn relativament petites comparades
amb els estanys de les zones baixes, i com a conseqncia les entrades atmosfriques tamb tenen una forta
influncia en les aiges que hi drenen i tamb en les caracterstiques de laigua dels estanys. Per tant, si combinem
la sensitivitat dels ecosistemes lacustres dalta muntanya a forces externes, amb la seva situaci remota i, per tant,
llunyana a les rees amb una forta activitat antrpica, ens trobem que els ecosistemes lacustres dalta muntanya sn
uns sensors excellents i uns bons enregistradors dels canvis ambientals passats i presents (Catalan et al. 2006).
Figura 1. (a) Durada de la coberta de gel en funci de laltitud a estanys del Parc
Nacional dAigestortes i Estany de Sant Maurici; i (b) Sensibilitat de la durada de
la coberta de gel en funci de laltitud i augment o disminuci de la temperatura
(simulaci extreta de Thompson et al., 2005).
(a)
(a))
(a
270
+ 6 C
descalfament
220
Altitud (m)
Durada coberta de gel i neu (dies)
320
170
+ 6 C de
refredament
120
70 coberta de gel i neu (dies)
Durada
1500
2000
2500
3000
Canvi en la coberta de neu gel (dies)
Altitud
(m)
Altitu
d (m)
215
Figura 2. Temperatura mitjana anual a lestany Redon (Val dAran) al llarg

dels darrers dos segles (Catalan et al., 2002).
Temperatura mitjana anual de laire (C)
Estany Redon (Pirineus)
Filtre 0,5
Filtre 0,05
Any
Paleolimnologia, una mirada al passat per a entendre el futur

Entendre els efectes del canvi climtic, i en especial distingir la influncia antrpica de les oscillacions naturals,
requereix registres a llarg termini de canvis en els ecosistemes. En general, mesures instrumentals a llarg termini
sn escasses i com a mxim arriben a pocs segles dantiguitat (figura 2). La necessitat de disposar de sries ms
llargues ha afavorit el desenvolupament de noves tcniques per a reconstruir les fluctuacions climtiques del passat
utilitzant diferents aproximacions com ara testimonis de gel, estalactites, anells dels arbres, paleolimnologia,
pollen, etc. Entre aquestes aproximacions, la paleolimnologia sha utilitzat durant les darreres dcades per a
reconstruir els efectes de lacidificaci i leutrofitzaci duna manera quantitativa. Els mtodes desenvolupats
amb aquesta aproximaci sapliquen ara a reconstruir les condicions climtiques del passat, que complementen
aproximacions ms tradicionals (Battarbee, 2000). Els canvis en els conjunts despcies algals canvien duna manera
relativament directa amb algunes condicions limnolgiques com el pH o el fsfor. Aix fa que sigui relativament
senzill reconstruir aquests parmetres a partir de canvis en les comunitats algals que queden preservades al
sediment (per exemple, diatomees, cists de crisofcies, etc.). La paleolimnologia es basa en laplicaci daquesta
aproximaci espai per temps. En canvi, la reconstrucci directa de components climtics no s tan evident pel
fet que els organismes no necessriament responen directament a canvis en la temperatura. Entre els diferents
organismes que sha vist que responen a canvis en la temperatura hi ha els cists de crisofcies (Pla i Catalan, 2005),
algunes diatomees planctniques, els quironmids i alguns cladcers (figura 3) (Catalan et al., 2002; Heegaard et
al., 2006). Cadascun daquests organismes respon a diferents parmetres climtics o poques de lany, a causa de
la interacci amb els seus cicles de vida particulars. Per tant, per a poder fer reconstruccions climtiques fiables,
sutilitza una combinaci de parmetres i grups dorganismes tan mplia com sigui possible.
216

Figura 3. Comparaci entre la desviaci de la temperatura de laire en diferents

mesos de lany i el registre sedimentari per a les espcies de diatomees
(Cycloptella pseudostilligera i Fragilaria nana), el quironmid Heterotrissocladius
marcidus i el cladcer Acroperus harpae (Catalan et al., 2002).
Efectes sobre els estanys dalta muntanya

Tot i que falten ms estudis concrets per a determinar amb ms precisi quins seran els efectes sobre els estanys
dalta muntanya, el coneixement actual permet fer una primera avaluaci. La precipitaci, la temperatura i la
nuvolositat poden tenir un efecte en diferents aspectes dels estanys:
Efectes dels canvis en la precipitaci i disponibilitat hdrica. Sespera una disminuci de la precipitaci, del
12% de mitjana anual, que ser ms marcada a lestiu (24%) que no pas a lhivern (6%) (Calb, 2008a i
2008b). Aquest aspecte afectar de manera ms important els estanys de dimensions ms petites i, sobretot,
les llacunes i les basses temporals, que es poden assecar abans que els diferents grups dorganismes completin
els seus cicles de vida (lvarez Cobelas et al., 2008), tal com ja passa a diferents zones rtiques (Smoli
Douglas, 2007).
Efectes de lescalfament global. Segons lAR4, per a la regi mediterrnia i per a finals de segle, cal esperar un
augment de temperatura mitjana de 3,5 C, augment que ser ms marcat a lestiu (4,1 C) que no pas a lhivern
217
(2,6 C) (Calb, 2008a i 2008b). Als Pirineus aquest augment pot ser encara ms acusat (Thompson et al., 2009).
Sespera que la durada de la capa de neu i la de la coberta de gel sigui ms curta (Thompson et al., 2005), i que
savanci el perode de primavera (Peeters et al., 2007). A ms a ms, s probable que la durada de lestratificaci
dels estanys sallargui i aquests canvis poden afectar el funcionament dels estanys dalta muntanya durant tot el
perode lliure de gel (Wilhelm i Adrian, 2008).
Efectes de la reducci dels nvols. Una reducci de la coberta de nvols durant la part ms clida de lestiu podria
portar a un increment de la quantitat de radiaci ultraviolada (UV), que arribaria als estanys, amb els possibles
efectes de fotoinhibici de la fotosntesi, alteracions metabliques en les plantes i els animals i amb un increment de
la fotooxidaci de les substncies orgniques dissoltes (Williamson i Zagarese, 1994). Utilitzant la paleolimnologia
sha vist que hi havia canvis importants en la matria orgnica dissolta de llacs de zones temperades a causa dels
canvis que van lligats al clima, i que aix tenia repercussions en la producci primria daquests sistemes (Leavitt
et al., 2003). Aquests possibles efectes poden quedar emmascarats per les adaptacions a altes radiacions de la
major part de la flora i fauna que habita als estanys dalta muntanya (lvarez Cobelas et al., 2008).
Escalfament global i les espcies invasores

Entre els vertebrats que habiten als estanys dalta muntanya, els peixos com la truita comuna (Salmo trutta),
la truita de rierol (Salvelinus fontinalis), la truita irisada (Oncorhynchus mykiss) o el barb roig sn espcies que
podrien estendre la seva distribuci per laugment de les temperatures a les zones altes (Garca-Berthou, 2008).
Pel fet que totes aquestes espcies de peixos han estat introdudes als estanys pirinencs, un augment en la
distribuci dels peixos podria perjudicar les espcies sensibles a la introducci de les truites, com ara els amfibis i
els invertebrats associats al plncton i al bentos (Knapp et al., 2001).
La distribuci dels amfibis ha estat afectada per la interacci despcies depredadores (com ara els peixos) (Knapp
i Matthews, 2000) i per la proliferaci de fongs patgens Chitrids, que provoquen desaparicions catastrfiques
de poblacions damfibis (Mrquez et al., 1995). El canvi climtic, juntament amb un augment de les fonts de
dispersi antrpiques, sembla que pot accelerar la dispersi daquests fongs patgens i, per tant, contribuir a
augmentar la desaparici de poblacions damfibis (Pounds et al., 2006).
Lefecte de lescalfament sobre altres grups dorganismes, com per exemple diferents grups dinvertebrats, sha
estudiat menys, tot i que estudis experimentals en altres zones alpines mostren una disminuci de la presncia
de les espcies adaptades als sistemes alpins i un augment del potencial dinvasi despcies prpies dambients
ms clids, com les que viuen a les zones subalpines (Holzapfel i Vinebrooke, 2005).
lvarez Cobelas, M.; Catalan, J., Garca de Jaln, D. (2008). Impacts on inland aquatic ecosystems. A: J. M.
Moreno. A Preliminary Assessment of the Impacts in Spain due to the Effect of Climate Change. Ministerio de
Medio Ambiente y Universidad de Castilla-La Mancha.. Pg. 109-142.
Battarbee, R. W. (2000). Palaeolimnological approaches to climate change, with special regard to the biological
record. Quaternary Science Reviews, nm. 19, pg. 107-124.
Catalan, J.; Pla, S.; Rieradevall, M.; Felip, M. [et al.] (2002). Lake Redo ecosystem response to an increasing
warming in the Pyrenees during the twentieth century. Journal of Paleolimnology, nm. 28, pg. 129-145.
Catalan, J.; Camarero, L.; Felip, M.; Pla, S. [et al.] (2006). High mountain lakes: extreme habitats and witnesses
of environmental changes. Limnetica, nm. 25, pg. 551-584.
218

Calb, J. (2008a). Projeccions globals; el 4t informe de lIPCC. A: Agncia Catalana de lAigua (ACA) Fundaci Nova Cultura de lAigua (FNCA). Aigua i canvi climtic. Diagnosi dels impactes previstos a Catalunya.
Barcelona. (Aquest volum.)
Calb, J. (2008b). Projeccions regionals; dEuropa a la pennsula Ibrica. A: Agncia Catalana de lAigua (ACA)
- Fundaci Nova Cultura de lAigua (FNCA). Aigua i canvi climtic. Diagnosi dels impactes previstos a Catalunya.
Garca-Berthou, E. (2008). Impacte sobre els peixos continentals. A: Agncia Catalana de lAigua (ACA) Fundaci Nova Cultura de lAigua (FNCA). Aigua i canvi climtic. Diagnosi dels impactes previstos a Catalunya.
Heegaard, E.; Lotter, A. F.; Birks, H. J. B. (2006). Aquatic biota and the detection of climate change: Are there
consistent aquatic ecotones?. Journal of Paleolimnology, nm. 35, pg. 507-518.
Holzapfel, A. M.; Vinebrooke, R. D. (2005). Environmental warming increases invasion potential of alpine lake
communities by imported species. Global Change Biology, nm. 11, pg. 2009-2015.
Knapp, R. A.; Matthews, K. R. (2000). Non-native fish introductions and the decline of the mountain yellowlegged frog from within pretoected areas. Conservation Biology, nm. 14, pg. 428-438.
Knapp, R. A.; Matthews, K. R.; Sarnelle, O. (2001). Resistance and resilience of alpine lake fauna to fish
introductions. Ecological Monographs, nm. 71, pg. 401-421.
Leavitt, P. R.; Cumming, B. F.; Smol, J. P.; Reasoner, M. [et al.] (2003). Climatic control of ultraviolet radiation
effects on lakes. Limnology and Oceanography, nm. 48, pg. 2062-2069.
Mrquez, R.; Olmo, J. L.; Bosch, J. (1995). Recurrent mass mortality of larval midwife toads Alytes obstetricans
in a lake in the Pyrenean mountains. Herpetology Journal, nm. 5, pg. 287-289.
Peeters, F.; Straile, D.; Lorke, A.; Livingstone, D. M. (2007). Earlier onset of the spring phytoplankton bloom in
lakes of the temperate zone in a warmer climate. Global Change Biology, nm. 13, pg. 1898-1909.
Pla, S.; Catalan, J. (2005). Chrysophyte cysts from lake sediments reveal the submillennial winter/spring climate
variability in the northwestern Mediterranean region throughout the Holocene. Climate Dynamics, nm. 24,
pg. 263-278.
Pounds, J. A.; Bustamante, M. R.; Coloma, L. A.; Consuegra, J. A. [et al.] (2006). Widespread amphibian
extinctions from epidemic disease driven by global warming. Nature, nm. 439, pg. 161-167.
Smol, J. P.; Douglas, M. S. V. (2007). Crossing the final ecological threshold in high Arctic ponds. Proceedings
of the National Academy of Sciences, nm. 104, pg. 12395-12397.
Thompson, R.; Price, D.; Cameron, N.; Jones, V. [et al.] (2005). Quantitative calibration of remote mountain-lake
sediments as climatic recorders of air temperature and ice-cover duration. Arctic Antarctic and Alpine Research,
nm. 37, pg. 626-635.
Thompson, R.; Ventura, M.; Camarero, L. (2009). On the climate and weather at the mountain and sub-arctic
lakes of Europe. Submitted.
Wilhelm, S.; Adrian, R. (2008). Impact of summer warming on the thermal characteristics of a polymictic lake
and consequences for oxygen, nutrients and phytoplankton. Freshwater Biology, nm. 53, pg. 226-237.
Williamson, C.E.; Zagarese, H.E. (1994). Impact of UV-B radiation on pelagic freshwater ecosystems. Archiv fr
Hydrobiologie - Advances in Limnology, Stuttgart.
219
220

Els efectes als enbassaments i la seva relevncia en la
quantitat i la qualitat de laigua per a la garantia del recurs
17. Els efectes als embassaments i la seva

rellevncia en la quantitat i la qualitat
de laigua per a la garantia del recurs
Rafael Marc i Joan Armengol, FLUMEN-Universitat de Barcelona
Josep Dolz, FLUMEN-Universitat Politcnica de Catalunya
Introducci
Malgrat la nodrida literatura existent entorn dels possibles efectes del futur canvi climtic sobre els ecosistemes
aqutics continentals (per a posar exemples prxims, vegeu Sabater [2008] o lvarez Cobelas et al. [2005]), tenim
molt poca informaci contrastada sobre efectes ja observats en aquests sistemes, especialment quan parlem de
variacions en la qualitat de laigua en sistemes lentics. Aix t un reflex molt clar al Quart informe davaluaci de
lIPCC: el captol dedicat als efectes sobre la qualitat de laigua observats als ecosistemes aqutics continentals
s una collecci dasseveracions ms o menys fonamentades, per amb molt poca base emprica (Kundzewicz
et al., 2007). Sesmenten alguns casos ben documentats, la major part en rius i en alguns llacs amb llargues
sries de dades, per exemple el llac Tanganyika (Verburg et al., 2003) i Washington (Winder i Schindler, 2004).
s obvi que la manca generalitzada de sries llargues de parmetres relacionables amb la qualitat de laigua s
un impediment molt fort a lhora destablir lligams amb el canvi climtic duna manera rigorosa. Aix fa que la
prognosi a partir descenaris futurs sigui, aix mateix, molt incerta.
En el cas particular dels embassaments la situaci s preocupant. La relativa joventut daquests sistemes fa que en
la gran majoria de casos siguin inaplicables les aproximacions paleolimnolgiques que tan bon resultat donen en
el cas dels llacs (vegeu Catalan et al., 2002); aix doncs, els estudis depenen gaireb exclusivament de les dades
recollides en costosos programes de mostreig mantinguts a llarg termini. No cal dir que aquests programes de
mostreig en embassaments sn una raresa, no noms a Catalunya. lvarez Cobelas et al. (2005) diuen respecte
dels embassaments que qualsevol predicci resultat summament arriscada a causa de la complexitat afegida
per la gesti hidrulica humana prpia daquests sistemes. Considerant la importncia dels embassaments per a
la gesti dels recursos hdrics a la zona mediterrnia, aquesta manca de coneixement s greu.
Qualsevol predicci dels efectes del futur canvi climtic en un ecosistema sha de basar, si s possible, en estudis
emprics dels efectes observats instrumentalment durant les darreres dcades. Les prediccions basades en models,
siguin conceptuals o dinmics, poden ser duna gran ajuda a lhora dextrapolar cap al futur les relacions climasistema observades instrumentalment. Per cal no oblidar que els models sn noms eines heurstiques que no
poden provar hiptesis (Oreskes et al., 1994). Per tant, la detecci instrumental de tendncies en la qualitat de
laigua provocades per variacions en el clima s la forma ms poderosa de demostrar la vulnerabilitat dun sistema
enfront de futurs canvis climtics.
En aquest captol es discuteix com les tendncies projectades de la temperatura de laire i de laigua que arribar als
embassaments catalans des dels rius afectaran la qualitat de laigua en aquests sistemes. Ho farem principalment
a partir dobservacions instrumentals a lembassament de Sau, que per a algunes variables van des de lany 1964
fins a lactualitat.
221
Laugment de les temperatures augmentar lestabilitat trmica? Als embassaments,

no sempre...
Una de les prediccions ms repetides quan es parla dels efectes del canvi climtic sobre els sistemes lentics s
laugment de lestabilitat trmica provocada per laugment de la temperatura de laire. Aix es basa en el fet
que les capes superficials dels llacs i els embassaments sescalfaran ms que les capes fondes i augmentar,
aix, el gradient trmic i lestabilitat de la columna, cosa que hauria dafavorir lextensi de lanxia a les capes
profundes. Aix ja sha observat experimentalment en alguns llacs (Jankowski et al., 2006). Fins i tot es prediu
que els cianobacteris sen poden veure beneficiats, ja que una estabilitat ms gran i lallargament del perode
destratificaci van a favor de les seves estratgies fenolgiques (Jhnk et al., 2008).
Les prediccions anteriors es basen en el fet que els balanos de calor en llacs depenen gaireb exclusivament
dels intercanvis denergia amb latmosfera. I s precisament per aix que aquestes prediccions shan dextrapolar
amb molta cura als embassaments: els balanos de calor i, per extensi, la posici i lestabilitat de la termoclina
depenen en gran mesura de la gesti de laigua, amb la qual es dilueixen els efectes del clima sobre la dinmica
fsica del sistema.
El cas de Sau s paradigmtic, ja que est molt ben documentat. Sabent levoluci de la temperatura mitjana a
la conca del Ter, que ha pujat gaireb 1 C des de lany 1964, podrem suposar que la temperatura mitjana de
lembassament tamb haur pujat. Res ms lluny de la realitat. A la figura 1 podem observar com, malgrat que la
temperatura de laire ha pujat, la temperatura mitjana de lembassament ha patit una baixada molt pronunciada
durant el darrer decenni.
Temperatura (C)
Figura 1. Evoluci de la temperatura mitjana de laire a la conca del riu Ter i

de la temperatura mitjana a lembassament de Sau. Es pot comprovar que la
temperatura de laire ha augmentat pel cap baix 1 C, mentre que la temperatura
de laigua a lembassament ha disminut vora 1,5 C.
Temp. mitjana
Temperatura
mitjana de
aire laire
Temperatura
mitjana de
aigua
Temp. mitjana
laigua
Lexplicaci daquesta aparent contradicci la trobem en el fet que lany 1996 es va decidir variar la gesti
hidrolgica de lembassament: es va passar de treure laigua per la comporta ms profunda, a fer-ho per la ms
superficial disponible en cada moment. Aix va tenir conseqncies molt importants en lestructura trmica
de lembassament (figura 2). Com que lestratificaci provocada per la sortida forada de laigua (anomenada
222

estratificaci hidrulica) s la que determina la posici de la termoclina, aquesta es va situar molt ms a prop de la
superfcie. Aix, a ms, va afectar lestabilitat de la columna, ja que s ben sabut que la sortida daigua profunda
debilita els gradients de densitat, perqu facilita larribada de energia cintica turbulenta a les capes fondes. La
sortida daigua ms superficial tamb ha promogut, llavors, una termoclina ms estable (figura 2; Moreno-Ostos
et al., 2008).
1996
profunditat (m)
1981
1997
profunditat (m)
1984
1998
1985
1999
G
M AA MMJ J JL
O N
N DD
J FF M
Jl AA SS O
F M
M AA MMJ J JL
N DD
JG F
Jl AA SS O
O N
dT/dZ (C)
1980
profunditat (m)
profunditat (m)
Figura 2. Evoluci estacional de la termoclina (expressada com a gradients

de temperatura) per a una selecci danys amb sortida daigua profunda
a lembassament de Sau.
(A lesquerra) i amb sortida daigua ms superficial (a la dreta). La lnia slida representa la fondria dextracci
daigua per les comportes, i lrea grisa s el fons de lembassament (de Moreno-Ostos et al., 2008). Es pot
observar la correspondncia entre la fondria dextracci daigua i la termoclina al llarg de tot el perode, i com
als anys de la dcada del 1990 la termoclina s molt ms superficial i estable.
Per tant, lefecte de laugment de les temperatures als embassaments s molt incert. Duna banda, si tots els altres
factors es mantenen inalterats, la temperatura mitjana pujaria, lestabilitat trmica hauria daugmentar i, amb
aix, tamb lanxia hipolimntica. Per aquest efecte pot ser totalment emmascarat per la gesti hidrolgica de
laigua emmagatzemada, com en el cas de Sau. Aix pot ser especialment intens en els grans embassaments, que
pateixen variacions de nivell molt acusades i grans extraccions daigua. Aix fa que la profunditat dextracci de
laigua sigui molt variable, aix com la intensitat de lestratificaci hidrulica, i aquesta variabilitat pot emmascarar
els efectes climtics.
On els efectes de laugment de la temperatura poden ser ms importants s en els petits embassaments de les
conques internes (Foix, Gai, Riudecanyes, etc.), que tenen un temps de residncia de laigua ms llarg i on
223
lestratificaci hidrulica provocada per la sortida profunda de laigua s menys intensa. Es podria dir que sn
sistemes amb una hidrodinmica ms semblant als llacs. En aquests embassaments s ms probable que es deixin
sentir els efectes de laugment de la temperatura en lestabilitat de la columna de laigua. A ms, donades les
condicions trfiques daquests petits embassaments (eutrfics o hipereutrfics en la seva majoria) la probabilitat
que laugment de lestabilitat afavoreixi laparici de cianobacteris i lextensi de lanxia s elevada.
El veritable problema: la futura migradesa dels cabals i laugment de lanxia

hipolimntica
Que laugment de la temperatura de laire no hagi de tenir un reflex clar en la qualitat de laigua dels embassaments
no vol dir que aquests sistemes siguin insensibles al canvi climtic. Ni de bon tros. El fet que els embassaments
siguin sistemes amb temps de residncia relativament curt fa que responguin de manera molt rpida a les
variacions de cabal. Aix, com veurem, els converteix en sistemes que patiran variacions en la qualitat de laigua
molt acusades si les prediccions de lIPCC sobre precipitaci i evapotranspiraci a la Pennsula es compleixen
(vegeu els captols 7 i 8).
La clau de volta que relaciona directament les prediccions de canvi climtic amb la qualitat de laigua als
embassaments s el control exercit pel cabal que entra al sistema sobre lextensi de lanxia a lhipolmnion (Marc
et al., 2008). En resum, hi ha una relaci lineal entre lextensi de lanxia a lhipolmnion amb el cabal del riu que
entra a lembassament i la concentraci de materials orgnics al riu. Val a dir que encara que la dependncia de
lanxia en la concentraci de matria orgnica al riu varia dun embassament a laltre, la dependncia de lanxia
respecte el cabal sembla una constant en gaireb tots els embassaments (Marc et al., 2008).
Per exemple, a Sau es pot relacionar el factor danxia estacional (AF, una mesura normalitzada de lextensi de
lanxia en un llac o embassament) amb el cabal del riu i la concentraci de carboni orgnic dissolt (DOC) que
cont:
AF = 52,22 57,37*cabal + 0,18*DOC
(n = 11, r2 = 0,85, p = 0,002)
En aquesta regressi el cabal presenta una r2 parcial de 0,82, s a dir, que el seu pes en lexplicaci de la varincia
de lAF s molt important. Per tant, i a lespera dels experiments que confirmaran els mecanismes concrets de
la dependncia de lanxia respecte al cabal, tenim una relaci emprica que ens relaciona un dels principals
parmetres que defineixen la qualitat de laigua en embassaments amb la quantitat daigua que entra en aquests
sistemes.
A partir daquests resultats el vincle entre el canvi climtic i la qualitat de laigua als embassaments catalans s
directe. Si es compleixen les prediccions de lIPCC, a Catalunya podem patir una reducci de precipitacions de fins
al 12% en el perode 2080-2099, valor molt similar al que sha predit per a Catalunya al captol 7. Aix, combinat
amb laugment de levapotranspiraci provocat per la pujada de les temperatures, podria arribar a donar una
reducci dels cabals als rius dentre el 20% i el 40%, que se sumaria a les reduccions ja detectades durant les
darreres dcades. Assumint que les relacions lineals que shan presentat ms amunt es poguessin mantenir, aix
implicaria un augment del factor anxic dentre el 12% i el 25%. En termes ms intutius, ara mateix el 59% del
volum emmagatzemat durant un estiu mitj a Sau roman anxic. En el nou escenari tindrem una mitjana del
66% al 74% daigua anxica a lembassament durant lestiu. Si pensem que la disminuci de cabal comportar,
aix mateix, una pressi ms gran dels abocaments urbans i industrials sobre el riu Ter, el DOC s molt probable
que augmenti si no es prenen mesures, amb la qual cosa els percentatges anteriors es podrien considerar una
estimaci conservadora. Amb un augment dun modest 15% en les concentracions de DOC al riu Ter, el volum
anxic a lestiu es podria situar entre el 75% i el 82%. Aix significaria tornar a les situacions viscudes durant els
anys vuitanta del segle xx, quan la pssima qualitat de laigua a lembassament es va portar a molts diaris.
224

Un efecte afegit a lesmentat, per tamb ntimament lligat a perodes amb poca entrada de cabal a lembassament,
s la desaparici de la barreja hivernal. Durant tardors i hiverns secs i amb temperatures suaus, lembassament de
Sau no es barreja de manera efectiva fins al fons, establint-se una situaci meromctica que es pot allargar fins a
lestabliment de la nova termoclina durant la primavera/estiu segent. Aix, evidentment, implica una acumulaci
daigua anxica durant perodes molt llargs que pot donar molts problemes quan finalment es barregi amb
laigua superficial. Un exemple extrem ha estat levoluci de lembassament de Sau des de la tardor del 2006.
Aquella tardor no es va produir la barreja, aix que la capa profunda anxica es va mantenir fins a lestiu segent.
Com que a la tardor del 2007 tampoc es va produir la barreja, lembassament ha mantingut una capa anxica
durant prcticament dos anys sencers (figura 3).
Figura 3. Evoluci en fondria de loxigen a lembassament de Sau des de

lany 2005.
0
16
15
14
13
profunditat (m)
Depth
(m)
12
11
-20
10
9
8
7
6
5
4
-40
3
2
1
0.9
0
-1
-60
2005
2005
2006
2006
2007
2007
La gamma de colors representa la concentraci doxigen en mg/L (vegeu lescala a la dreta), mentre que lrea
grisa delimita el fons de lembassament, variable al llarg del temps. Es pot observar que a la tardor del 2006 i del
2007 lembassament no sha barrejat totalment, amb una capa anxica (<1 mg/L) profunda que sha mantingut
durant dos anys.
Per tant, en el futur la combinaci de menys pluja i evapotranspiraci elevada (vegeu el captol 10) far que els
rius catalans arrosseguin un cabal migrat, que, alhora, impedir la diluci dels abocaments urbans i industrials als
rius, amb el previsible augment de les concentracions de carboni orgnic als rius. Tot aix afectar de manera molt
apreciable el contingut doxigen als embassaments (figura 4), en especial si no santicipen mesures apropiades per
a palliar la prdua de capacitat de diluci dels abocaments dorigen hum als rius.
225
Figura 4. Esquema de la cascada defectes provocada per un probable

augment de la temperatura i descens de la precipitaci sobre la qualitat
de laigua als embassaments.
Descens de la precipitaci
Augment de la temperatura
Disminuci de cabal als rius
+ termoclina?
Augment de
levapotranspiraci
Augment de la concentraci de DOC als rius
Augment de lanxia als embassaments
El descens de la precipitaci i laugment de la temperatura provocaran un descens dels cabals als rius. Aix, per la
seva banda, pot suposar laugment de les concentracions de DOC als rius per manca de diluci dels abocaments
humans als cursos fluvials. Est empricament demostrat que la disminuci de cabals i laugment de la concentraci
de DOC significaria ms volum daigua anxica als embassaments (fletxes gruixudes). Daltra banda, laugment
de la temperatura pot contribuir directament a laugment de lanxia a causa de la intensificaci de lestratificaci
als embassaments, encara que com sassenyala al text la importncia daquest efecte s incert i ms probable en
embassaments petits.
Els efectes del canvi global ja sn quantificables a Sau

Com a daltres indrets de Catalunya, el canvi climtic s un fet incontrovertible a la conca del Ter; aix doncs, ja es
pot quantificar quin ha estat lefecte de les variacions de la temperatura i hidrolgiques en la qualitat de laigua
de lembassament de Sau durant les darreres dcades.
La temperatura mitjana anual de laire a la conca del riu Ter (fent servir dades dun nombre important destacions
climtiques repartides per la conca) mostra un augment de prop d1 C des del 1964 (data del primer emplenament
de Sau). En el mateix perode, el coeficient descorrentia (s a dir, la fracci daigua de pluja que acaba circulant de
manera efectiva als rius de la conca) ha disminut significativament (figura 5). Ats que la precipitaci a la conca
no ha mostrat cap tendncia significativa durant els darrers cinquanta anys i que les captacions dels abastaments
daigua estan molt equilibrades amb els corresponents abocaments daiges residuals, la important reducci del
coeficient descorrentia (que, preliminarment, passa duna mitjana de valors entre el 30 i el 40% a valors inferiors
al 25%) ha de ser deguda a un augment important de levapotranspiraci a la conca.
226

9,5
9.5
99
8,5
8.5
0.8
88
0,6
0.6
7,5
7.5
0,4
0.4
6.5
6
0,2
0.2
5.5
5
1960
1960
00
1970
1970
1980
1980
1990
1990
2000
2000
coeficient
escorrentia
Coef.
escorrentia
temperatura de laire (C)

Temperatura
aire (C)
Figura 5. Tendncies de la temperatura de laire mitjana anual a la conca del Ter i

del coeficient descorrentia anual (s a dir, la proporci de precipitaci que acaba
fluint de manera efectiva al riu Ter) des del 1964 fins a lactualitat. Les lnies
puntejades sn regressions lineals afegides com a referncia.
2010
2010
Amb les dades disponibles actualment s molt difcil escatir si laugment de levapotranspiraci ha estat degut a
un augment de les taxes devapotranspiraci provocat per la pujada de les temperatures, o si la causa ha estat una
proliferaci de masses boscoses motivada per labandonament de terrenys agrcoles i dactivitats tradicionals com
el carboneig (captol 8). El ms probable s que els dos factors hi hagin contribut significativament, conjuntament
amb increments de certs consums (creixement de regadius, sense retorn de cabals al sistema), possibles canvis en
el rgim de les aportacions nivals, etc.
A banda de la disminuci de la quantitat daigua disponible com a recurs, ja hem vist que el cabal controla en gran
part lestat doxidaci de lembassament. A partir de les relacions lineals presentades abans, es pot quantificar
quin ha estat lefecte de la disminuci de cabal sobre la quantitat doxigen estival a lembassament. Aix, per
tant, no s una predicci dels efectes futurs del canvi climtic, sin la caracteritzaci emprica dels efectes del
canvi global ja esdevinguts sobre la qualitat de laigua a lembassament. Mentre que el volum mitj daigua
anxica durant la darrera dcada ha estat del 59%, si el cabal del riu Ter hagus estat el dels valors de referncia
a la dcada del 1960, el volum mitj daigua anxica se situaria entorn del 41%. s a dir, un ter menys de volum
anxic si es compts amb les aportacions mitjanes de fa uns 30 o 40 anys. Si pensem que la concentraci de
DOC al riu segurament seria ms baixa a causa de la diluci, aquest disminuci es pot considerar una estimaci
conservadora.
La conclusi s que el canvi climtic des de la dcada del 1960 ha empitjorat la qualitat de laigua a lembassament
de Sau (mesurada com el volum daigua anxica) com a mnim el 40%. Un altra forma de veure-ho: els beneficis
de lestabliment dels plans de sanejament a la conca del Ter han estat contrarestats en gran part pel canvi global.
Aix marca una prioritat clara per al futur: el control dels abocaments de matria orgnica als rius. Ats que
no podem influir directament en la quantitat daigua que entra als embassaments (excepte si considerem la
disminuci de la massa boscosa, actuaci amb resultats incerts i que requeriria una avaluaci acurada cas per cas),
noms podem intentar palliar els efectes del canvi climtic sobre la qualitat de laigua als embassaments amb un
227
control estricte dels abocaments urbans i industrials. Aix probablement implicaria un canvi en la legislaci sobre
les concentracions mximes permeses als abocaments i la necessitat de redimensionar o redissenyar moltes EDAR
al nostre pas.
lvarez Cobelas, M.; Catalan, J.; Garca de Jaln, D. (2005). Impactos sobre los ecosistemas acuticos
continentales. A: J. M. Moreno (ed.). Evaluacin preliminar de los impactos en Espaa por efecto del cambio
climtico. Ministerio de Medio Ambiente y Universidad de Castilla-La Mancha. Pg. 113-146.
Catalan, J.; Pla, S.; Rieradevall, M.; Felip, M. [et al.] (2002). Lake Red ecosystem response to an increasing
warming in the Pyrennees during the twentieth century. Journal of Paleolimnology, nm. 28, pg. 129-145.
Jankowski, T.; Livingstone, D. M.; Bhrer, H.; Forster, R.; Niederhauser, P. (2006). Consequences of the 2003
European heat wave for lake temperature profiles, thermal stability, and hypolimnetic oxygen depletion:
Implications for a warmer world. Limnology and Oceanography, nm. 51, pg. 815-819.
Jhnk, K. D.; Huisman, J.; Sharples, J.; Sommeijer, B. [et al.] (2008). Summer heatwaves promote blooms of
harmful cyanobacteria. Global Change Biology, nm. 14, pg. 495-512.
Kundzewicz, Z. W.; Mata, L. J.; Arnell, N. W.; Dll, P. [et al.] (2007). Freshwater resources and their
management. A: M. L. Parry, O. F. Canziani, J. P. Palutikof, P. J. van der Linden, C. E. Hanson (eds.). Climate
Change 2007: Impacts, Adaptation and Vulnerability. Contribution of Working Group II to the Fourth Assessment
Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change. Cambridge University Press. Cambridge (Regne Unit).
Pg. 173-210.
Marc, R.; Moreno-Ostos, E.; Armengol, J. (2008). The role of alochthonous organic carbon on the hypolimnetic
oxygen content of reservoirs. Ecosystems (in review).
Moreno-Ostos, E.; Marc, R.; Ordoez, J.; Dolz, J.; Armengol, J. (2008). Hydraulic management drives heat
budgets and temperature trends in a Mediterranean reservoir. International Review of Hydrobiology, nm. 93,
pg. 131-147.
Oreskes, N.; Shrader-Frechette, K.; Belitz, K. (1994). Verification, validation, and confirmation of numerical
models in the Earth Sciences. Science, nm. 263, pg. 641-646.
Sabater, S. (2008). Alterations of the global water cycle and their effects on river structure, function and services.
Freshwater Reviews, nm. 1, pg. 75-88.
Verburg, P.; Hecky, R. E.; Kling, H. (2003). Ecological consequences of a century of warming in Lake Tanganyika.
Science, nm. 301, pg. 505-507.
Winder M.; Schindler, D. E. (2004). Climatic effects on the phenology of lake processes. Global Change Biology,
nm. 10, pg. 1844-1856.
228

Impacte sobre els peixos continentals
18. Impacte sobre els peixos

continentals
Emili Garcia-Berthou
Institut dEcologia Aqutica, Universitat de Girona
Com afecta el canvi climtic els peixos continentals?

Respecte daltres grups taxonmics, els peixos tenen avantatges i desavantatges com a indicadors ecolgics
(Simon i Lyons, 1995). Un dels avantatges principals s que, pel fet de ser organismes ms grans que viuen en una
escala temporal i espacial ms gran, integren molt les pertorbacions i per tant poden ser especialment sensibles
(encara que menys especfics) al canvi climtic. Laltre avantatge principal s que sn molt visibles per a la societat
i, per tant, sn una eina excellent perqu aquesta entengui la problemtica del canvi climtic i la necessitat de
mitigar-ne els efectes.
Els treballs cientfics que revisen o modelen limpacte del canvi climtic en peixos continentals sn relativament
pocs, bsicament dAmrica del Nord i especialment de salmnids, de manera que els resultats no sn gaire
extrapolables a les nostres latituds (on tenim menys riquesa de peixos i espcies diferents) i al cabal dels rius
mediterranis. Les excepcions principals sn els treballs al Roine (Daufresne et al., 2003; Daufresne i Bot, 2007)
i la modelitzaci de Xenopoulos et al. (2005), que inclou dades de del Duero i el Guadiana. Els treballs que
consideren rius mediterranis ms petits sn molt escassos i les niques revisions generals sobre lefecte del canvi
climtic a la Pennsula que consideren els peixos sn Moreno et al. (2005) i Elvira (2007).
Les conclusions daquests treballs es poden resumir en els punts segents:
1) La temperatura s una factor determinant en la coneguda distribuci altitudinal dels peixos i afecta de moltes
maneres els peixos i molts altres animals poiquiloterms (de sang freda), des del metabolisme, lactivitat, la
taxa dingesti daliment i la digesti, fins a la selecci de microhbitat i la competncia entre espcies (Ficke
et al., 2007; Rahel i Olden, 2008).
2) Lgicament, les espcies de peixos daiges fredes com les truites i altres salmnids seran les ms perjudicades,
mentre que altres espcies que sn ms daiges calentes seran afavorides per laugment de temperatura.
Al Roine, per exemple, sha demostrat un augment dabundncia del barb com (Barbus barbus) i la bagra
(Squalius cephalus) i una disminuci de dues espcies de ciprnids que sn ms daiges fredes (lalburn
Alburnus alburnus i Leuciscus leuciscus) (Daufresne et al., 2003), relacionades amb laugment de la temperatura
(figura 1).
229
0,8
Leuciscus cephalus
Barbus barbus
mitjana anual de les CPUE
Figura 1. Tendncia durant 20 anys de labundncia (CPUE: captures per unitat

desfor) al Roine. A dalt, espcies ms termfiles com la bagra (Squalius cephalus =
Leuciscus cephalus) o el barb com (Barbus barbus) han augmentat en abundncia,
mentre altres que sn ms daiges fredes (com lalburn, Alburnus alburnus) han
disminut (extret de Daufresne et al., 2003).
Leuciscus cephalus
Barbus barbus
0 (1977-1978)
10 (1987-1988)
20 (1997-1998)
Gobio gobio
Alburnoides bipunctatus
Rutilus rutilus
any biolgic
Chondrostoma nasus
Chondrostoma nasus
Gobio gobio
1
0 (1977-1978)
10 (1987-1988)
20 (1997-1998)
Alburnus alburnus
Leuciscus leuciscus
-0,8
any biolgic
Alburnus alburnus
Leuciscus leuciscus
0
0 (1977-1978)
10 (1987-1988)
20 (1997-1998)
any biolgic
3) Als Estats Units sha estimat que lhbitat per a les espcies daiges fredes o fresques (per exemple, salmnids)
es podria reduir fins al 50% pel canvi climtic (Eaton i Scheller, 1996).
4) Com que la riquesa de peixos depn de la mida de la conca, per encara ms del seu cabal mitj (figura 2),
el model de Xenopoulos et al. (2005) prediu lextinci local de moltes espcies de peixos en rius de latituds
entre 42 N i 42 S, on el cabal es preveu que es redueixi.
230

riquesa de peixos
Figura 2. Relaci entre la riquesa (nombre despcies) de peixos i el cabal mitj per
a 237 conques entre 42 N i 42 S, latituds entre les quals es preveu una reducci
significativa del cabal (> 10% el 2070) (extret de Xenopoulos et al., 2005).
Cabal mitj anual (m3/s)
5) En algunes regions, aquestes extincions locals augmenten a causa dels escenaris de ms s hum de laigua.
Per exemple, al Duero i al Guadiana, Xenopoulos et al. (2005) prediuen lextinci del 0-8% de les espcies
natives de peixos considerant noms laugment de temperatura i del 4-18% considerant tamb les majors
detraccions daigua (taula 1).
Taula 1. Predicci dextinci despcies a les conques del Duero i el Guadiana, segons dos
escenaris de lIPCC 2001 (A2 i B2) per al 2070, incloent-hi lefecte del canvi climtic noms i
tamb amb el consum futur daigua (extret de Xenopoulos et al., 2005).
A2

Riu (n = riquesa actual
Canvi climtic
de peixos)
B2
Canvi climtic i
Canvi climtic
consum daigua
Canvi climtic i
consum daigua
Ave-Duero (n = 16)
5% (7)
14% (7)
0% (7)
4% (7)
Guadiana (n = 16)
8% (10)
18% (10)
3% (10)
13% (10)
Es mostra el percentatge (%) despcies extingides (i linterval de confiana del 95%, entre parntesis) i el nombre aproximat despcies natives actuals (n).
6) En alguns punts del Roine on es tenen sries temporals llargues (Daufresne et al., 2003; Daufresne i Bot,
2007), sha observat un augment de labundncia total de peixos, per especialment de les espcies termfiles,
i una disminuci de lequitativitat (s a dir, un augment de la dominncia dunes quantes espcies).
7) Com que les diferents espcies respondran de manera diferent al canvi climtic, i alteraran la seva abundncia
i distribuci, aix afectar les seves interaccions bitiques, i es produiran noves associacions despcies (Ficke
et al., 2007) i ecosistemes novells o emergents (Hobbs et al., 2006).
231
8) Moltes de les espcies que sintrodueixen sn ms aviat termfiles i limnfiles (de zones amb poc corrent),
de manera que el canvi climtic en general afavorir les espcies invasores (Zambrano et al., 2006; Sharma
et al., 2007; Rahel i Olden, 2008; Sharma i Jackson, 2008), i possibilitar lestabliment de noves espcies (per
exemple tropicals o subtropicals) i afavorir lampliaci de la seva distribuci (Clavero i Garca-Berthou, 2006;
Garca-Berthou, 2007) (figura 3).
Figura 3. Exemple de com una espcie tropical (la piranya Pygocentrus
nattereri) introduda al sud dels Estats Units probablement ampliar la seva
rea envada (extret de Rahel i Olden, 2008).
Supervivncia actual a lhivern

Supervivncia a lhivern amb un escalfament de 2 C
El cas de Catalunya
En el cas de Catalunya, els efectes ms versemblants dun augment de la temperatura i duna reducci i una
irregularitat ms accentuada de cabals, produts pel canvi climtic, en els peixos continentals sn els segents:
1) En el cas de Catalunya, les espcies daigua freda ms perjudicades serien la truita (Salmo trutta) i el cavilat
(Cottus gobio), aquest darrer noms present i autcton a la Vall dAran (Garona). En un grau ms petit tamb
serien perjudicades altres espcies que es troben ms avall del riu, com les madrilles (Chondrostoma miegii,
Chondrostoma arcasii) i les espcies petites de barbs (Barbus meridionalis, Barbus haasi). La truita s una
espcie daigua freda que segons Sostoa et al. (1990) a Catalunya es troba bsicament a altituds superiors
als 500 m, on la temperatura mitjana mxima de laire no sobrepassa els 22 C (figura 4). En canvi, altres
espcies com el barb de muntanya (B. meridionalis) i especialment el barb cua-roig (B. haasi) tenen una
distribuci delimitada tant per sobre com per sota, ja que no viuen ms enll dels 1.000 m, per tampoc
si la temperatura mitjana mxima de laire s superior a 24 C (Sostoa et al., 1990). Per tant, en principi es
pot preveure que la truita i el cavilat disminuiran la seva rea de distribuci, mentre que els barbs petits la
reajustaran, amb ms problemes per a B. haasi, que t una distribuci general ms mplia a la Pennsula, per
que sembla que t un nnxol ecolgic menys ampli que B. meridionalis.
232

Figura 4. Distribuci als Pasos Catalans de les espcies de peixos ms de

muntanya (extret de Sostoa et al., 1990).
El lmit inferior de la distribuci altitudinal de la truita (Salmo trutta) concorda fora amb la isoterma (temperatura mitjana mxima de laire) de 22 C, mentre
que les del barb de muntanya (Barbus meridionalis) i el cua-roig (Barbus haasi) concorden ms amb la de 24 C.
2) Per tant, les poblacions de truita i altres espcies reduiran la seva distribuci, la fragmentaran i algunes
sextingiran localment (Hauer et al., 1997). La fragmentaci ja existent de molts dels nostres rius, sense
passos de fauna adequats (malgrat els que darrerament promou lAgncia Catalana de lAigua), far que les
possibilitats dadaptaci (per exemple, desplaar-se ms amunt) siguin limitades.
3) En canvi, altres espcies com la bagra (Squalius laietaunus) (figura 5) i, sobretot, moltes espcies extiques
invasores termfiles com la carpa (Cyprinus carpio), el black-bass (Micropterus salmoides) o la gambsia
(Gambusia holbrooki), es tornaran ms abundants i ampliaran la seva distribuci, especialment perqu tamb
seran afavorides per un cabal ms redut dels rius. Tamb altres espcies subtropicals que fins ara no establien
poblacions reproductores perqu hi havia temperatures massa baixes, ara es podran establir i es podran
tornar invasores (figura 3). En podrien ser exemples nombroses espcies de cclids, com ara Australoheros
233
facetus (= Cichlasoma facetum), que fins ara noms es troba al Guadiana i a Portugal (Doadrio; 2002; Ribeiro
et al., 2007), per tamb altres espcies segurament ms perjudicials, com les tilpies (Oreochromis niloticus
i Oreochromis mossambicus), amb un fort impacte ecolgic ben conegut
Figura 5. Distribuci als Pasos Catalans de les espcies natives de peixos ms
abundants dels trams baixos dels nostres rius (extret de Sostoa et al., 1990).
El lmit superior de la distribuci altitudinal de la bagra (Squalius laietaunus) sembla que concorda amb la isoterma (temperatura mitjana mnima de laire) de 2 C.
4) Cal esperar que molts daquests canvis siguin ms importants a la Pennsula que en altres pasos europeus,
tenint en compte el cabal ms redut i ms alterat dels nostres rius. De fet, tal com mostren Xenopoulos et
al. (2005), es pot esperar que lefecte directe de laugment de la temperatura sigui molt inferior que lefecte
dun cabal ms redut als rius, produt per menys precipitaci, ms evapotranspiraci i tamb la notable
extracci daigua que ja pateixen i que es podria incrementar en el futur. Si es t en compte el nombre ms
elevat despcies de peixos endmiques de la Pennsula (Doadrio, 2002), limpacte en termes de prdua de
biodiversitat ser tamb ms gran que en altres pasos europeus.
234

Clavero, M.; Garca-Berthou, E. (2006). Homogenization dynamics and introduction routes of invasive freshwater
fish in the Iberian Peninsula. Ecological Applications, nm. 16, pg. 2313-2324.
Daufresne, M.; Roger, M. C.; Capra, H.; Lamouroux, N. (2003). Long-term changes within the invertebrate and
fish communities of the Upper Rhne River: effects of climatic factors. Global Change Biology, nm. 10, pg.
124-140.
Daufresne, M.; Bot, P. (2007). Climate change impacts on structure and diversity of fish communities in rivers.
Global Change Biology, nm. 13, pg. 2467-2478.
Doadrio, I. (ed.) (2002). Atlas y libro rojo de los peces continentales de Espaa. Ministerio de Medio Ambiente.
Madrid. 374 pg.
Eaton, J. G.; Scheller, R. M. (1996). Effects of climate warming on fish thermal habitat in streams of the United
States. Limnology and Oceanography, nm. 41, pg. 1109-1115.
Elvira, B.; Almodvar, A. (2007). Los ecosistemas fluviales y sus peces ante el cambio climtico. Trofeo Pesca,
nm. 156, pg. 116-117.
Ficke, A. D.; Myrick, C. A.; Hansen, L. J. (2007). Potential impacts of global climate change on freshwater
fisheries. Reviews in Fish Biology and Fisheries, nm. 17, pg. 581-613.
Garca-Berthou, E. (2007). The characteristics of invasive fishes: what has been learned so far? Journal of Fish
Biology, nm. 71 (Supl. D), pg. 33-55.
Hauer, F. R.; Baron, J. S.; Campbell, D. J.; Fausch, K. D. [et al.] (1997). Assessment of climate change and
freshwater ecosystems of the Rocky Mountains, USA and Canada. Hydrological Processes, nm. 11, pg. 903924.
Hobbs, R. J.; Arico, S.; Aronson, J.; Baron, J. S. [et al.] (2006). Novel ecosystems: theoretical and management
aspects of the new ecological world order. Global Ecology and Biogeography, nm. 15, pg. 1-7.
Moreno, J.; Galante, E.; Ramos, M. A. (2005). Impactos sobre la biodiversidad animal. A: J. M. Moreno
Rodrguez (ed.). Evaluacin preliminar de los impactos en Espaa por efecto del cambio climtico. Ministerio de
Medio Ambiente. Madrid. Pg. 249-302
Rahel, F. J.; Olden, J. D. (2008). Assessing the Effects of Climate Change on Aquatic Invasive Species.
Conservation Biology, nm. 22, pg. 521-533.
Ribeiro, F.; Orjuela, R. L.; Magalhes, M. F.; Collares-Pereira, M. J. (2007). Variability in feeding ecology of a
South American cichlid: a reason for successful invasion in mediterranean-type rivers?. Ecology of Freshwater
Fish, nm. 16, pg. 559-569.
Sharma, S.; Jackson, D. A.; Minns, C. K.; Shuter, B. J. (2007). Will northern fish populations be in hot water
because of climate change?. Global Change Biology, nm. 13, pg. 2052-2064.
Sharma, S.; Jackson, D. A. (2008). Predicting smallmouth bass (Micropterus dolomieu) occurrence across North
America under climate change: a comparison of statistical approaches. Canadian Journal of Fisheries and Aquatic
Sciences, nm. 65, pg. 471-481.
Simon, T. P.; Lyons, J. (1995). Application of the index of biotic integrity to evaluate water resource integrity
in freshwater ecosystems. A: W. S. Davis, T. P. Simon (eds.). Biological Assessment and Criteria: tools for water
resources planning and decision making. Lewis Publishers. Boca Raton (Florida, Estats Units).
235
Sostoa, A. de; Casals, F.; Fernndez Colom, J. V.; Lobn-Cervi, J. [et al.] (1990). Les comunitats de peixos
continentals. A: R. Folch (ed.). Histria Natural dels Pasos Catalans. 11. Peixos. Enciclopdia Catalana, Barcelona.
Pg. 386-400.
Xenopoulos, M. A.; Lodge, D. M.; Alcamo, J.; Marker, M. [et al.] (2005). Scenarios of freshwater fish extinctions
from climate change and water withdrawal. Global Change Biology, nm. 11, pg. 1557-1564.
Zambrano, L.; Martnez-Meyer, E.; Menezes, N.; Peterson, A. T. (2006). Invasive potential of common carp
(Cyprinus carpio ) and Nile tilapia (Oreochromis niloticus) in American freshwater systems. Canadian Journal of
Fisheries and Aquatic Sciences, nm. 63, pg. 1903-1910.
236

Cabals migrats i ms temporalitat als rius
19. Cabals migrats i ms temporalitat

als rius
Narcs Prat, Universitat de Barcelona
Antoni Munn, Agncia Catalana de lAigua
Introducci
Els components del cicle hidrolgic sn afectats pel canvi climtic des de fa aproximadament 30 anys (vegeu
els captols 8, 10 i 13), i s bastant probable, si continua la tendncia actual, que seguiran severament afectats
al llarg del segle xxi (Milly et al., 2002). Aquesta alteraci dels components del cicle hidrolgic no s banal, ja
que la incidncia sobre la disponibilitat de recursos hdrics, tant en quantitat com en qualitat, afecta de manera
evident els ecosistemes aqutics. Com sha vist en captols anteriors, els canvis que es poden produir en els rius
mediterranis poden ser diversos. Duna manera resumida, es pot sintetitzar que els principals efectes provocaran
una reducci dels cabals circulants i lincrement de la variabilitat del seu rgim, i aix significa que augmentaran
els episodis de sequera combinats, alhora, amb fortes crescudes (Katz, 1999; Karl i Knight, 1998; Karl i Trenberth,
2003; Ludwig et al., 2004; Eisenreich, 2005). De totes maneres, aquestes alteracions afectaran de manera diferent
segons el tipus de sistema fluvial. Duna banda, en els rius de muntanya, de rgim nival, es podria reduir la
magnitud i la duraci de la crescuda de desgla a causa de la innivaci ms escassa que comportar els efectes del
canvi climtic, i fins i tot la mateixa innivaci, que de manera habitual t lloc a principis i a meitat de primavera,
es podria avanar a finals dhivern i podria ser severament atenuada. En el cas dels rius que depenen sobretot
de les aiges subterrnies, podrien manifestar una significativa reducci del cabal base i un increment de la
temporalitat, sobretot en els perodes ms eixuts, ats que els nivells fretics podrien ser greument afectats, i per
tant es reduirien els cabals de les fonts i dels brolladors (Eisenreich, 2005; Mas-Pla, 2005). Lefecte ms dramtic
segurament es podr produir als rius temporals o intermitents, habitualment de poc cabal circulant, els quals es
podran arribar a assecar durant perodes de temps ms llargs (Arnell et al., 1996; Bonada et al., 2007a).
La temporalitat s una situaci que actualment ja es produeix en molts rius de rgim mediterrani per causes
naturals (rius petits amb poca pluja i molta evapotranspiraci) (Gasith i Resh, 1999), per que ha estat agreujada
a causa de lincrement de lexplotaci i la captaci que fa lhome de laigua superficial, dels aqfers, de les fonts,
i de les deus. Les comunitats biolgiques que habiten aquests ambients temporals tenen una certa singularitat,
per la seva adaptaci a les caracterstiques daquests sistemes (Moreno et al., 1996; Williams, 1996). La comunitat
dinvertebrats est estretament relacionada amb la disponibilitat dels cabals circulants i lhbitat disponible (Blinn
et al., 1995; Gallardo-Mayenco et al., 1995; Boix et al., 2001). Aix, hi ha comunitats adaptades a condicions de
flux relativament alt en perodes de cabal continuat, en les quals sn habituals les espcies dinvertebrats que
emergeixen abans de la tornada a lestiatge. En canvi, en els perodes ms secs, apareixen comunitats biolgiques
adaptades a condicions lentiques, amb poc oxigen dissolt, temperatures elevades, o amb estratgies que permeten
resistir la sequera, sigui dispersant-se activament o adoptant formes de resistncia o diverses estratgies. Duna
manera sintetitzada, s possible diferenciar tres tipus dadaptacions que les comunitats biolgiques tenen per a
adaptar-se als perodes secs (extret de Williams, 1996):
De comportament: Alguns invertebrats amb fases adultes aqutiques, o vertebrats, es poden dispersar cap a
trams permanents a la recerca de refugi en petits pous on es protegeixen de la forta insolaci. En altres casos,
sobretot alguns invertebrats, es produeix un fenomen de diapausa estival, i es refugien en coves on suporten
temporalment la falta de cabals a la llera. Tamb, alguns invertebrats i petits vertebrats tenen lhabilitat
237
denterrar-se al fang o de refugiar-se entre detritus o vegetaci on troben una mica dhumitat per a suportar el
perode de sequera, encara que en aquest ltim cas alguns experts discuteixen lxit real daquesta estratgia
en condicions extremes.
De cicle biolgic: Sn estratgies relacionades amb la sincronitzaci del cicle de vida amb la temporalitat de
lhidroperode fluvial. Aix, per exemple, la majoria dinvertebrats en rius temporals tenen un creixement rpid
inicial per a poder arribar a adults amb el temps suficient abans que comenci el perode de sequera. Aix
permet que es puguin produir diverses generacions a lany si la fase humida es perllonga. La dessincronitzaci
entre el cicle biolgic i lhidroperode o la prdua de cabal pot condicionar la supervivncia de determinades
espcies i el bon estat del sistema.
De formes de resistncia: Alguns invertebrats i petits vertebrats sn capaos de desenvolupar formes de
resistncia que permetran la seva supervivncia durant el perode de sequera, com la quiescncia o la diapausa.
Alguns adults poden ovopositar en lleres totalment seques i els ous romanen en diapausa fins que el cabal es
restableix. Uns altres sn capaos, tamb, de desenvolupar capes protectores durant les fases larvries tardanes que
els permetran viure en diapausa durant el perode sec. Aquesta estratgia permet sobreposar-se a sequeres ms
o menys puntuals, encara que no ofereix garanties en perodes secs continuats o excessivament perllongats.
La reducci del cabal base i lincrement dels perodes secs poden afectar greument les comunitats existents i ja
adaptades al clima mediterrani, fins al punt dalterar-ne la composici i labundncia. Mentre que la capacitat
de recuperaci de les comunitats davant sequeres estacionals s coneguda, la prolongaci de les sequeres
tenen efectes menys predictibles, molt distints segons cada cas, i poden condicionar la supervivncia duna gran
proporci de la biota present actualment (Lake, 2003).
Evidentment, els efectes del canvi climtic seran diferents en els rius regulats per embasaments respecte daquells
que no ho estan, i dependr tamb del tipus de rius de qu es tracti i de la seva situaci en el territori (els rius de
muntanya probablement quedaran menys afectats que els ms mediterranis). Els canvis que shan de produir han
de ser similars als descrits en altres pasos (vegeu Closs i Lake, 1994; Williams, 1996; Bond et al., 2008). Segons
Eisenreich (2005), en lescala temporal dels programes de mesures previstos per la Directiva marc de laigua,
sesperen canvis considerables en el clima, i aix afectar tamb les condicions de referncia, que no podran ser
mitigades amb cap tipus de mesura, de manera que els valors de referncia shauran dajustar en funci de la seva
evoluci temporal i no considerar-los, per tant, esttics, ja que variaran com a conseqncia dels efectes que el
canvi climtic t sobre les condicions fisicoqumiques de les masses daigua. La revisi de la caracteritzaci de les
conques cada 6 anys, tal com requereix la Directiva marc de laigua, permetr la reavaluaci de les condicions de
referncia. En conseqncia, els objectius dels plans de mesures (per a assolir el bon estat ecolgic) necessitaran
una revisi de manera peridica.
En aquest captol sanalitzen els possibles efectes del canvi climtic sobre els sistemes fluvials de Catalunya i les
comunitats biolgiques que els habiten, amb lexcepci de la comunitat de peixos, que es tracta en un captol a
part (captol 18). La informaci prvia que tenim sobre les comunitats dorganismes dels rius de Catalunya prov
tant de les dades del document IMPRESS (Agncia Catalana de lAigua, 2005), com dels nombrosos treballs de
recerca que fan referncia a la qualitat ecolgica dels rius i, fins i tot, alguns treballs que donen informaci sobre
canvis en el cicle vital dalgunes espcies.
Efectes de lincrement de la temperatura en els rius

Lincrement de la temperatura de laire a causa de laugment de gasos defecte dhivernacle implicar un augment
directe de la temperatura de laigua, que variar en funci de diversos factors (vegeu la figura 1 del resum inicial
daquest bloc sobre ecosistemes aqutics). En els rius amb una bona cobertura arbria, el fet que no entri la
238

radiaci solar directa provocar que la temperatura sincrementi menys, per al mateix temps, en aquests llocs,
levapotranspiraci ms elevada i la pluviometria ms baixa poden fer que el cabal del riu sigui ms migrat, per
la qual cosa laigua es podria escalfar ms. La connexi o no del riu amb les aiges subterrnies tamb ser un
element per tenir en compte; com ms important sigui el flux daigua subterrnia, ms constant tendir a ser
la temperatura. En els rius temporals, quan el cabal del riu s redut a un conjunt de basses desconnectades, la
temperatura pot patir fluctuacions importants similars a les de laire (diferncies importants entre dia i nit), la qual
cosa afectar lequilibri producci/respiraci en aquestes basses i, consegentment, la possibilitat dalternana de
fases anxiques amb episodis dhiperoxigenaci. Aquesta situaci ja es produeix en molts rius on el descens de
cabals s degut a lexplotaci abusiva de les aiges superficials o subterrnies. Amb lincrement de la temperatura
de laire com a possible conseqncia del canvi climtic, el que podem esperar s que aquesta situaci sigui ms
habitual en tot el territori.
Hi ha diverses evidncies que la temperatura dels rius ha augmentat en els darrers anys. La ms completa prov
dun treball recent (Prats et al., 2007) i shi dedueix que la temperatura de laigua del riu Ebre a Escatrn (abans dels
grans embassaments de Mequinensa i Riba-roja) sha incrementat 2,5 C entre 1949 i lany 2000. Aiges avall dels
embassaments (tot i els canvis que aquests produeixen en les temperatures i malgrat la presncia de la central nuclear
dAsc), les diferncies en la temperatura entre els anys vuitanta del segle passat i lany 2005 tamb sn clares, tot
i que la falta de dades detallades abans del lany 1995 fa ms difcil detectar-ho amb precisi (Cid et al., en premsa).
Un dels efectes directes de lincrement de la temperatura sobre les comunitats biolgiques que habiten els
rius s lalteraci del cicle de vida, que es pot accelerar i, consegentment, la productivitat biolgica es pot
incrementar de manera moderada en aiges fredes, per de manera important en llocs on la temperatura mitjana
ja sigui elevada (per lincrement ms fort de la respiraci respecte a lassimilaci). Per exemple, el cicle biolgic de
lefemerpter Ephoron virgo al baix Ebre, prop de Tortosa, ha resultat alterat en el poc temps que va des del 1989,
quan es va estudiar per primera vegada, fins a lactualitat. Aquest organisme t un cicle biolgic molt marcat per
una diapausa hivernal en leclosi dels ous: un cop la femella els ha dipositat en les graves del riu, les larves no
apareixen fins a la primavera segent, quan la temperatura arriba prop de 14 C. La diapausa obligada daquest
insecte es veu clarament en el fet que es pot interrompre en el laboratori si els ous es guarden a la nevera a
temperatures de prop de 4C i, al cap duns dies, sexposen a temperatures superiors: els ous sobren. Les dades
recents de Cid et al. (en premsa) indiquen que en aquest organisme leclosi dels ous al baix Ebre sha avanat
gaireb un mes en els darrers 18 anys. Aix implica que el desenvolupament s ms rpid, i podria ser una de les
raons del fet que lemergncia dels adults shagi avanat. Tot i que hi ha altres factors que poden haver influt en
els canvis en el seu cicle (com la presncia de macrfits en densitats molt elevades), laugment de la temperatura
s el factor que es presenta com a ms important en els canvis (Cid et al., en premsa).
Un altre dels efectes dels increments de temperatura s el desplaament en altitud dalgunes espcies, o larribada
despcies dambients ms clids. No tenim constncia (duna manera detallada) que aix hagi ocorregut amb els
organismes aqutics (invertebrats), especialment pel poc coneixement que es t de la seva distribuci altitudinal
com a espcie, per el que s sha constatat s el canvi en la distribuci despcies prpies dambients estretament
vinculats a condicions de temperatura especials, les quals poden veure amenaat el seu hbitat. Espcies avui dia
distribudes en determinades zones daltitud elevada (ambients freds) de Catalunya, sobretot al prelitoral o als
Prepirineus, poden reduir drsticament les seves rees vitals, amb la possibilitat darribar a una situaci dallament
i no-viabilitat per manca despai i de connectors adequats que possibilitin el desenvolupament normal i la viabilitat
de lespcie. Per exemple, Baetis alpinus (un efemerpter) es troba sobretot a partir de 1.000 metres al Montseny
i necessita rius daiges fredes. Si la temperatura de laigua puja, les poblacions segur que es refugiaran cada
vegada a ms altitud. Fins a quin punt aix pot afectar la seva viabilitat futura per prdua dhbitat i per reducci
del nombre efectiu dindividus total a la zona no ho sabem, per pel que se sap daltres organismes, aquest pot
ser un mecanisme dextinci local de poblacions despcies prpies daiges fredes.
239
Efectes dels canvis del clima en el rgim de cabals en els rius

A Catalunya trobem molts tipus de rius, des de rius permanents daiges fredes a les muntanyes fins a rius que
no porten aigua gaireb mai, o en qu aquesta s present de manera intermitent En estudis davaluaci de les
condicions ambientals i de context morfogeolgic, shan distingit 12 tipus de rius a Catalunya (Munn i Prat,
2002, 2004; Agncia Catalana de lAigua, 2005) (figura 1). Una de les caracterstiques principals que shan
utilitzat per a fer aquestes tipologies ha estat precisament el rgim de cabals.
Un dels tipus definits han estat els rius intermitents, els que corren noms una part de lany i que, a Catalunya,
corresponen a un total de 33 masses daigua (9%) i 489 km de lleres. Aquests rius estan situats en diferents parts del
territori, tot i que una part important es concentren a prop de la cosa i ms aviat cap al sud (figura 1). Aquests rius, tot
i quedar secs (o reduts a simples basses) una bona part de lany, tenen una fauna i una flora variada, i fins i tot una
biodiversitat que pot ser ms gran que la dels rius permanents, com ha quedat demostrat en alguns treballs (vegeu
Bonada et al., 2007b). La seva preservaci s important, ja que si el temps en qu el riu sasseca s massa llarg, la
major part daquesta biodiversitat pot quedar malmesa, tal com es va mostrar en lestudi anterior al Parc Natural de
Sant Lloren del Munt i la Serra de lObac. Precisament, els efectes del canvi climtic, amb la disminuci de pluges i
laugment de levapotranspiraci, apunten a una intermitncia ms accentuada en rius que ara ja sn temporals; per
tant, s important saber quins sn els efectes de la falta de cabal, sobretot en els rius que ara ja sn temporals i tamb
en els rius de rgim mediterrani de cabal ms variable (colors blau i verd clar a la figura 1), per a arribar a saber qu pot
passar de manera ms generalitzada en el futur en les comunitats dorganismes que hi habiten.
Figura 1. Tipus fluvials definits a les conques de Catalunya atenent a criteris

fisiogrfics, hidrolgics, climtics i de context morfogeolgic. (Munn i Prat,
2002, 2004; Agncia Catalana de lAigua, 2005).
Eixos principals
Grans eixos Mediterranis
Grans rius poc mineralitzats
Rius de muntanya humida calcria
Rius de muntanya humida silcica
Rius de muntanya mediterrnia calcria
Rius de muntanya mediterrnia delevat cabal
Lmit de les conques principals
Lmit autonmic
240
Rius de muntanya mediterrnia silcica

Rius mediterranis de cabal variable
Embassaments
Rius mediterranis silcics
Conques internes
Torrents litorals
Conques interncomunitries
Rius amb influncia de zones crstiques

La importncia de les sequeres

El que resulta clau per als organismes aqutics no s noms el cabal mitj circulant, sin especialment els canvis
al llarg de lany, i encara ms els canvis extrems, s a dir, les grans riuades i les sequeres extremes, que provoquen
canvis profunds en les comunitats i nexpliquen en gran part levoluci en el temps. Aquests canvis que poden ser
naturals poden ser fortament agreujats per lacci de lhome. Un exemple dels canvis a mitj termini que poden
patir el organismes que viuen en els rius el mostra la variaci al llarg dels anys del valor de lndex biolgic IBMWP
(ndex de valoraci de la qualitat de laigua), calculat amb les comunitats de macroinvertebrats presents per a tres
rius mediterranis de capalera alimentats per petites fonts (figures 2, 3 i 4). En aquests grfics hi ha dues dades
per a cada any: la primera fa referncia al mostreig de primavera i la segona s de lestiu; en cas que nhi hagi
una de tercera, s del perode de la tardor. En els mateixos grfics tamb sindica la relaci entre EPT/(EPT+OCH).
Mentre que EPT s el nombre de taxa (a nivell de famlia) dels ordres Plecoiptera, Ephemeroptera i Trichoptera
(organismes refils que viuen en llocs a on hi ha corrent daigua), OCH ho s dels ordres Odonata, Coleoptera i
Heteroptera (organismes propis de basses i cabal lent). Lndex tendeix a ser alt en rius permanents que sempre
porten aigua i amb corrent i pedres abundants, mentre que tendeix a ser baix en llocs on dominen les basses
i el riu o b no corre gens o b ho fa molt poc, i quan el substrat s de graves o de roca. La seva utilitat per a
caracteritzar aquestes situacions fou demostrada a Bonada et al. (2007b).
A la figura 2 es mostra la variaci dels dos parmetres esmentats en un petit riu de capalera (la riera de Gallifa),
sense pertorbacions antropogniques a la seva conca, i que s alimentat per una petita font que sasseca en
perodes de sequera. A la figura es pot observar com les dades de lestiu sn molt variables, i com fins i tot, en
alguns anys, el riu estava totalment sec i no hi havia macroinvertebrats aqutics (anys 1999, 2005, 2006 i 2007).
Per tamb shi veu clarament com lefecte de la sequera estival s gaireb irrellevant pel que fa a la biodiversitat
i la qualitat de laigua de la primavera segent, i mostra la rpida capacitat de recolonitzaci que tenen aquests
tipus decosistemes en la seva resposta a la sequera.
Tamb shi veu com la comunitat es recupera rpidament del greu incendi forestal que va afectar lestaci de
Gallifa lestiu del 2003. Tot i que desprs de lincendi prcticament els macroinvertebrats van desaparixer, les
relativament abundoses pluges de la tardor del 2003, i de la primavera del 2004, van fer que al cap de pocs
mesos la comunitat arribs al nombre de txons habituals en el riu, i el valor de lIBMWP fos similar al que el
riu tenia abans de lincendi (Vila-Escal et al., 2007). Com es veu a la figura, les comunitats dorganismes dels
rius mediterranis es recuperen fora rpidament dels incendis i les sequeres, llevat que aquests siguin recurrents
a curt termini (anual o bianualment), ja que si la freqncia o la intensitat de les pertorbacions augmenta, la
biodiversitat disminueix (Townsend, 1989).
El mateix tipus danlisi (variaci de la comunitat de macroinvertebrats en els darrers 12 anys) el tenim per al
cas de dos petits rius de la conca del Foix, tamb sense pertorbacions importants de qualitat de laigua, per
un dels quals pateix una explotaci de laigua subterrnia i superficial ms intensa (figures 3 i 4). Com es pot
veure en els dos grfics, mentre un dels punts no sasseca (excepte lany 2007), i la qualitat biolgica s sempre
molt bona (independentment de lpoca de lany), a laltre les secades sn ms habituals, i fins i tot, en algunes
primaveres, el riu est completament sec. La qualitat biolgica quan el riu circula no s dolenta, per els valors
absoluts sn menors que al riu on el cabal s ms constant. s interessant comprovar que en tots dos casos lndex
EPT/(EPT+OCH) pot arribar a tenir valors molt baixos, de fins a 0,2. Per sota de valors de 0,5 els rius sn ms
propers a una successi de basses que no pas a un riu amb aigua corrent.
241
Figura 2. Canvis en lndex de qualitat IBMWP i en la relaci EPT/EPT+OCH

a la riera de Gallifa al llarg de diversos anys.
250
1,00
0,90
200
IBMWP
0,70
0,60
150
0,50
0,40
100
EPT/(EPT+OCH)
0,80
0,30
50
0
S
E
C
1994
1996 1996
1995 1995
S
E
C
1998 1998
1997 1997
2000 2000
1999 1999
2002 2002
2003 2003
IBMWP
2004 2004
2003 2003
S
E
C
S
E
C
2006 2006
2005 2005
0,20
0,10
0,00
2007 2007
EPT/(EPT+OCH)
Per a cada any hi pot haver ms duna data. Sindiquen els anys en qu el riu va estar sec a lestiu. Dades del grup de recerca FEM (Freshwater, Ecology
and Management). (www.ecostrimed.net).
Figura 3. Evoluci de la qualitat biolgica i de lndex EPT/(EPT+OCH) al

torrent de lAlbereda, a la conca del Foix.
1,00
250
0,90
IBMWP
0,70
0,60
150
0,50
0,40
100
0,30
50
S
E
C
0,20
0,10
0,00
1998 1998
1997 1997
2000 2000
1999 1999
2002 2002
2001 2001
IBMWP
2004 2004
2003 2003
EPT/(EPT+OCH)
Dades del grup de recerca FEM (Freshwater, Ecology and Management). (www.ecostrimed.net).
242
2006 2006
2005 2005
2007 2007
EPT/(EPT+OCH)
0,80
200

Figura 4. Evoluci de la qualitat biolgica i de lndex EPT/(EPT+OCH) a la

riera de Pontons de la conca del Foix.
250
1,00
0,90
200
IBMWP
0,70
150
0,60
0,50
100
0,40
EPT/(EPT+OCH)
0,80
0,30
50
S
E
C
S
E
C
S
E
C
S
E
C
S
E
C
S
E
C
S
E
C
S
E
C
0,20
0,10
0,00
1997 1997
1999 1999
1998 1998
2002 2002
2001 2001
IBMWP
2004 2004
2003 2003
2006 2006
2005 2005
2007 2007
EPT/(EPT+OCH)
Dades del grup de recerca FEM (Freshwater, Ecology and Management). (www.ecostrimed.net).
La importncia de les sequeres per a les comunitats de macroinvertebrats va ser analitzada per Biosca (2007). En
aquest estudi es van poder analitzar en detall les comunitats de macroinvertebrats en 15 estacions de referncia de
diversos rius de les conques del Bess i del Llobregat, majoritriament de capalera. El rgim hidrolgic daquestes
estacions, i la seva qualitat fisicoqumica, no estava alterada de manera significativa per lhome. Com que hi ha
dades dels mateixos punts preses dues vegades lany al llarg de ms de 10 anys, aquesta s una de les poques
sries relativament llargues de canvis en les comunitats en el temps (tot i que a nivell de famlia i no despcie)
que reflecteix els canvis naturals en les poblacions sense que hi hagi barrejat lefecte de lhome. En aquest
estudi es va poder relacionar la pluja amb algunes mtriques indicadores de la qualitat i de les caracterstiques dels
macroinvertebrats. Dels 10 anys, noms dos van ser catalogats com a humits (precipitaci per damunt de la mitjana
del perode, el 1997 i el 2004), mentre que 4 foren clarament secs (1999, 2001, 2002 i 2005) (Biosca, 2007).
Pel que fa a les comunitats de macroinvertebrats, a lestiu no es van detectar diferncies significatives en les
mtriques comparades (diversos rius sassequen de manera natural la majoria dels anys, com hem vist anteriorment),
per s a la primavera (taula 1). s interessant veure com lanlisi constata que no hi ha diferncies ni entre estiu
ni hivern, ni entre anys secs ni humits, en el valor de lndex biolgic o el nombre de txons a nivell de famlia,
per s en canvi en la composici i en els txons que dominen. Aix es veu clarament reflectit en les diferncies
significatives que hi ha en el quocient EPT/(EPT+OCH). A la taula 1 es pot observar que les mtriques sensibles a
la contaminaci, com els ndexs IBMWP o IASPT, no sn significativament diferents en els canvis de cabal del riu,
tal com havem vist a les figures 3, 4 i 5 per a les dades de la riera de Gallifa o de la capalera del Foix (riera de
Pontons).
243
En resum, en anys secs hi ha un canvi de comunitat important indicat per lndex EPT/(EPT+OCH). Per tant, en el
futur, si a causa del canvi climtic els anys secs augmenten la freqncia, i en darrera instncia la situaci esdev
permanent i a la primavera el riu ja no flueix com a mnim diversos mesos (com ja ha passat per lacci antrpica
en molts llocs, com ara a la riera de Pontons, figura 4), aix podria implicar una prdua de biodiversitat important,
ja que desapareixerien moltes espcies prpies dels rius amb cabals ms regulars. Entre aquestes espcies hi ha
la majoria de plecpters, molts efemerpters i tamb alguns dels tricpters ms particulars dels rius mediterranis,
daqu neix la preocupaci per aquests canvis futurs.
Taula 1. Canvis que es produeixen en les diferents mtriques davaluaci de la
qualitat biolgica de laigua utilitzant macroinvertebrats en anys secs respecte
danys ms humits.

FBILL
IBMWP
IASP
Nre. de txons
EPT/(EPT+OCH))
(famlies)
EPT/(EPT+OCH))
abundncia

Primaveres seques vs.
primaveres humides
Llobregat
Bess
Llobregat + Bess
Estius secs vs.
estius humits
Llobregat
Bess
Llobregat + Bess
Es veu que algunes mtriques empitjoren manera significativa (color vermell), algunes canvien per no de manera significativa (color taronja) i algunes milloren
de manera significativa (color verd) (extret de Biosca, 2007).
Lefecte de les riuades

Pel que fa a lefecte daltres pertorbacions intenses com les crescudes, a la figura 5 es pot observar levoluci dels
mateixos parmetres mesurats en petits rius mediterranis en els mateixos anys. Els resultats mostren que el valor
mnim de lndex de qualitat en un punt sota lembassament de la Baells, no sotms a contaminaci, es dna el
1994, just desprs de les fortes inundacions que hi va haver en aquest perode, i que no s fins al 1997 (el 1996
tamb hi va haver fortes inundacions) que es tornen a trobar valors propers a la mitjana del perode. Observeu que
en aquest cas la relaci EPT/(EPT+OCH) gaireb sempre t valors superiors a 0,5, com sescau en un riu de cabal
permanent i abundant. Aix tamb es veu en el punt de Gallifa (figura 6), on el valor mnim de lndex biolgic
IBMWP tamb t lloc a la tardor del 1994 al llarg de la srie. Aix fa pensar en un impacte greu de les crescudes
catastrfiques, que serien ms rellevants per a la recuperaci de la biodiversitat que no pas les sequeres. En el cas
dun augment de la freqncia de les crescudes pel canvi climtic podrem esperar, doncs, un impacte greu sobre
les comunitats dorganismes si entre crescuda i crescuda disminus molt el temps de recurrncia.
244

En el cas de Gallifa, si observem el que va passar entre lagost del 2003 (quan es va cremar tota la conca) i la
tardor del 2005, tamb es pot comprovar un patr molt interessant (figura 6). El riu, desprs de lincendi i amb
les primeres pluges, es queda gaireb sense fauna macroinvertebrada per lenorme pertorbaci que significa
una crescuda carregada de cendres i altres materials procedents de la vegetaci cremada a la conca. Per es pot
observar, tamb, com a poc a poc es recupera la biodiversitat i, al cap de menys dun any, la qualitat biolgica s
ja molt similar als valors dabans de la pertorbaci, tot i que la composici no s igual i, de fet, algunes espcies
que abans del foc hi eren abundants no es van recuperar fins al cap de ms anys.
Figura 5. Canvis en els valors de lndex biolgic IBMWP i de la mtrica EPT/

(EPT+OCH) al llarg del temps a sota la presa de la Baells, en el riu Llobregat.
250
1,00
0,90
200
0,80
0,60
150
0,50
100
0,40
0,30
50
0,20
0,10
1994
1996 1996
1995 1995
1998 1998
1997 1997
2000 2000
1999 1999
IBMWP
2002 2002
2003 2003
2004 2004
2003 2003
EPT/(EPT+OCH)
Dades del grup de recerca FEM (Freshwater, Ecology and Management).
245
0,00
2006 2006
2005 2005
2007 2007
EPT/(EPT+OCH)
IBMWP
0,70
Figura 6. Canvis en el nombre de taxa de macroinvertebrats desprs de

lincendi que hi va haver a la riera de Gallifa lagost del 2003 (dades de
Vila-Escal et al., 2007).
50
Diversitat de famlies
Nmero de famlies
40
30
20
10
0
-100
100
200
300
400
Dies abans i desprs de lincendi
La situaci sota els embassaments

En els rius regulats la situaci pot ser fora diferent. En aquests rius, el rgim de cabals s menys variable i les
crescudes, menys habituals. Aqu, els efectes del canvi climtic es poden derivar de la disminuci dels cabals, de
lincrement de la temperatura de laigua i duna concentraci de nutrients ms elevada (captol 17). Si amb el
canvi climtic la regulaci dels rius esdev encara ms uniforme, i els cabals es controlen entorn de certs valors, el
que cal esperar s que sesdevingui el que ha ocorregut al baix Ebre o al baix Ter: duna banda, una estabilitzaci
del nombre de txons, que pot ser alt si la qualitat de laigua s bona (vegeu, per exemple, la figura 5, en qu
es veu lefecte de la regulaci de la Baells sobre el riu); daltra banda, en eliminar-se les crescudes i alliberar-se
nutrients des dels embassaments, la biomassa vegetal pot augmentar (com passa al baix Ebre (Ibez et al.,
2008), i daquesta manera sincrementa la presncia de macrfits. Aix implica canvis en lecosistema (amb
espcies que resulten afavorides respecta a daltres), i pot augmentar la probabilitat dxit en laparici despcies
extiques (fet sobretot molt important en el cas dels peixos). En els darrers anys lincrement de Potamogeton
pectinatus al baix Ebre ha provocat, juntament amb altres factors, lincrement de labundncia de la mosca negra
(Simulium erytrocephalum), que avui en dia s una veritable plaga que es combat amb insecticides pels problemes
que arriba a crear. Si augmenta la regulaci dels rius i els cabals migrats (per la falta daportacions als rius a causa
del canvi climtic) i seliminen encara ms les seves crescudes, aquests problemes aniran augmentant.
246

Agncia Catalana de lAigua. 2005. Document de pressions i impactes i anlisi del risc de no assolir els objectius
de la Directiva Marc de lAigua (document IMPRESS). Departament de Medi Ambient i Habitatge. 825 pg.
Arnell, R.; Bates, B.; Land, H.; Magnusson, J. J.; Mulholland, P. (1996). Hydrology and freshwater ecology. A:
Climate Change 1995: Impacts, Adaptations, and Mitigation. Scientific-Technical Analysis. Cambridge University
Press, New York.
Biosca, J. (2007). Estudi dels efectes de la sequera sobre les comunitats de macroinvertebrats bentnics en
estacions de referncia dels rius Llobregat i Bess. Treball de final de carrera. Llicenciatura de Cincies Ambientals.
Universitat de Barcelona.
Blinn, D. W.; Shannon, J. P.; Stevens, L. E.; Carder, J. P. (1995). Consequences of fluctuating discharge for lotic
communities. Journal of the North American Benthological Society, nm. 14(2), pg. 233-248.
Boix, D.; Sala, J.; Moreno-Amich, R. (2001). Succession of the macroinvertebrate community in a temporary
pond. Verh Internat Verein Limnology., nm. 27, pg. 2586-2593.
Bonada, N.; Doldec, S.; Statzner, B. (2007a). Taxonomic and biological trait differences of stream
macroinvertebrate communities between mediterranean and temperate regions: implications for future climatic
scenarios. Global Change Biology, nm. 13, pg. 1658-1671.
Bonada, N.; Rieradevall, M.; Prat, N. (2007b). Macroinvertebrate community structure and biological traits
related to flow permanence in a Mediterranean river network. Hydrobiologia, nm. 589, pg. 91-106.
Bond, N. R.; Lake, P.S.; Arthington, A. H. (2008). The impacts of drought on freshwater ecosystems: an Australian
perspective. Hydrobiologia, nm. 600, pg. 3-16.
Cid, N.; Ibez, C.; Prat, N. (en premsa). Life History and Production of the Burrowing Mayfly Ephoron virgo
(Ephemeroptera: Polymitarcyidae) in the lower Ebro river (NE Spain): a comparison after 18 years. Aquatic
Insects.
Closs, G. P.; Lake. P. S. (1994). Spatial and tamporal variation in the structure of an intermittent-stream food
web. Ecological Monographs, nm. 64(1), pg. 1-21.
Eisenreich, S. J. (ed.) (2005). Climate Change and the European Water Dimension. EU Report No. 21553. European
Commission-Joint Research Centre.
Gallardo-Mayenco, A.; Fresneda, J.; Toja, J. (1995). Distribucin de los colepteros acuticos (Insecta, Coleoptera)
en dos cuencas sur de la Pennsula Ibrica. Relaciones con algunos factores del medio. Limnetica, nm. 11(1),
pg. 19-28.
Gasith, A.; Resh, V. H. (1999). Streams in Mediterranean climate regions: Abiotic influences and biotic responses
to predictable seasonal events. Annual Reviews of Ecology Systematics, nm. 30, pg. 51-81.
Ibez, C.; Prat, N.; Duran, C.; Pardos, M. [et al.] (2008). Changes in dissolved nutrients in the lower Ebro river:
Causes and consequences. Limnetica, nm. 27(1), pg. 131-142.
Karl, T. R.; Knight, R. W. (1998). Secular Trends of Precipitation Amount, Frequency, and Intensity in the United States.
Bulletin of American Meteorological Society, nm. 78 pg. 1107.
Karl, T. R.; Trenberth, K. E. (2003). Modern Global Climate Change. Science, nm. 302, pg. 1719-1723.
Katz, R. W. (1999). Extreme value theory for precipitation: Sensitivity analysis for climate change. Advances in
Water Resources, nm. 23, pg.133-139.
247
Lake, P. S. (2003). Ecological effects of perturbation by drought in flowing waters Freshwater Biology, nm. 48
(7), pg. 1161-1172.
Ludwig, W.; Serrat, P.; Cesmat, L.; Garca-Esteves, J. (2004). Evaluating the impact of the recent temperature
increase on the hydrology of the Tt River (Southern France). Journal of Hydrology, nm. 289, pg. 204-221.
Mas-Pla, J. (2005). Recursos hdrics, dinmica hidrolgica i canvi climtic. A: J. E. Llebot (ed.). Informe sobre
el canvi climtic a Catalunya. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible i Institut dEstudis Catalans.
Milly, P. C. D.; Wetherald, R. T.; Dunne, K. A.; Delworth, T. L. (2002). Increasing Risk Of Great Floods In A
Changing Climate. Nature, nm. 415, pg. 514-517.
Moreno, J. L.; Surez, M. L.; Vidal-Abarca, M. R. (1996). Valor ecolgico de las ramblas como ecosistemas
acuticos singulares. RSEHN (volum extraordinari del 125 aniversari). Pg. 411-415.
Munn, A.; Prat, N. (2002). Regionalitzaci del sistema fluvial a les Conques Internes de Catalunya. Aplicaci de
la Directiva Marc en Poltica dAiges de la Uni Europea. Documents tcnics de lAgncia Catalana de lAigua.
92 pg.
Munn, A.; Prat, N. (2004). Defining river types in a Mediterranean area. A methodology for the implementation
of the EU Water Framework Directive. Environmental Management, nm. 34 (5), pg. 711-729.
Prats, J.; Val, R.; Armengol, J.; Dol, J. (2007). A methodological approach to the reconstruction of the 19492000 water temperature series in the Ebro River at Escatrn. Limnetica, nm. 26 (2), pg. 293-306.
Townsend, C. R. (1989). The pacht dynamics concept of stream community ecology. Journal of the North
American Benthological Society, nm. 8, pg. 36-50.
Vila-Escal, M.; Verkaik, I.; Vegas, T.; Rieradevall, M.; Prat, N. (2007). Evoluci de la comunitat de
macroinvertebrats en un riu mediterrani desprs dun incendi forestal. VI Trobada dEstudiosos de Sant Lloren
del Munt i lObac. Diputaci de Barcelona. Pg. 205-209.
Williams, D. D. (1996). Environmental constraints in temporary fresh waters and their consequences for the
insect fauna. Journal of the North American Benthological Society, nm. 15, pg. 634-650.
248

Ecosistemes amb risc elevat: els deltes i les llacunes litorals
20. Ecosistemes amb risc elevat:

els deltes i les llacunes litorals
Carles Ibez,
Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentries
Introducci
Fins ara no sha trobat cap estudi adreat a analitzar els impactes ambientals del canvi climtic als deltes i les
llacunes costaneres de Catalunya; per tant, el que es pugui dir actualment s encara fora especulatiu i sha de
recolzar en altres estudis realitzats en ecosistemes similars, com ara altres llacunes mediterrnies, tot i que els pocs
estudis existents tamb sn fora preliminars. Amb relaci als deltes, els pocs estudis que hi ha es refereixen al
delta de lEbre, i se centren bsicament en els efectes de la pujada del nivell del mar, un dels efectes directes ms
importants del canvi climtic (Ibez i Canicio, 1994; Day et al., 1995; Ibez et al., 1997; Snchez-Arcilla et al.,
1996, 2005, 2007, 2008).
Un estudi bibliogrfic encarregat per la Uni Europea, amb el ttol Canvi climtic i la dimensi europea de laigua
(Eisenreich et al., 2005), dedica un apartat a analitzar els efectes del canvi climtic a la conca de lEbre i el seu
delta. Les conclusions principals daquest estudi sn les segents:
Els models aplicats mostren que a la conca de lEbre la temperatura augmentar 2-3 C durant aquest segle
(Alcamo et al., 1996). Aix provocar prdues daigua per evaporaci i ms demanda daigua per als conreus
i la vegetaci natural, aix com per altres activitats humanes.
La precipitaci disminuir entre el 5% i el 20%, segons el Govern espanyol (PHN, 2003). Ayala-Carcedo i
Iglesias (2000) estimen per al 2050 una reducci del 16% en la disponibilitat de recursos daigua a la conca.
Molt probablement hi haur una freqncia ms alta desdeveniments extrems (sequeres, inundacions i onades
de calor).
La disminuci del cabal fluvial implicar una menor diluci de contaminants i un increment de la salinitat.
Al delta, la pujada del nivell del mar i la subsidncia causaran una prdua delevaci de 0,2-0,82 m el 2100 i
amenaaran els aiguamolls i els conreus.
Amb relaci al darrer informe del Grup Intergovernamental dExperts sobre el Canvi Climtic (GIECC, 2007), els
principals efectes previstos al sud dEuropa sn els segents:
Temperatures ms altes i sequeres ms intenses
Disponibilitat reduda daigua i menor generaci hidroelctrica
Decreixement en el rendiment de conreus i efectes negatius en el turisme
Increment de les onades de calor i freqncia ms alta dincendis forestals
Impactes als sistemes costaners a causa de la pujada del nivell del mar
A continuaci fem una anlisi dels principals efectes del canvi climtic als deltes i les llacunes costaneres de
Catalunya: la pujada del nivell del mar i lincrement de la temperatura.
249
La pujada del nivell del mar

Les prediccions formulades en el darrer informe del GIECC (2007) indiquen que per a finals del segle XXI es
produir un increment mitj del nivell del mar dentre 18 i 59 cm, depenent dels diferents escenaris demissi de
gasos defecte dhivernacle. Els efectes de laugment del nivell del mar variaran dun lloc a laltre i dependran de
la magnitud de laugment relatiu del nivell del mar, de la morfologia/topografia costanera i de les modificacions
humanes. Tanmateix, aquests impactes podran ser especialment greus en les regions on les variacions intermareals
sn petites. En general, com ms petita s la zona intermareal, ms gran s la susceptibilitat a una pujada del
nivell del mar. En aquest sentit, les costes mediterrnies i del Bltic tenen una baixa amplitud de les variacions
mareals (< 1 m), un factor que suggereix que aquestes regions seran altament vulnerables a la pujada del nivell
del mar, com s el cas del delta de lEbre o del Llobregat, amb un baix rang mareal (20 cm).
Als deltes, la pujada del nivell del mar s ms crtica que en altres zones costaneres, per diversos motius:
La seva baixa elevaci (0-3 m), que fa que el risc dinundaci sigui alt.
La prdua delevaci dels deltes per compactaci (subsidncia), que cal sumar a la pujada real del nivell del mar.
La suma de totes dues variables es coneix com a pujada relativa del nivell del mar (PRNM).
La forta dependncia de les aportacions daigua i sediments de la conca, que en minvar a causa dels regadius,
els embassaments i altres usos, accentuen la subsidncia, la regressi i la salinitzaci de la plana deltaica.
En el cas del delta de lEbre, lnic sistema costaner de Catalunya del qual es disposa dalgunes dades i estimacions
(Ibez et al., 1997), la situaci s la segent:
Les taxes de subsidncia estimades sn d1-5 mm/any, depenent de les caracterstiques locals.
La taxa de pujada de nivell del mar actual s duns 3 mm/any, i continuar creixent durant aquest segle.
La pujada relativa del nivell del mar prevista per al final del segle xxi cal situar-la entre 0,6 i 1 m, per la qual cosa
el 50% del delta estar sota el nivell mitj del mar.
La taxa de retrocs de la costa (per manca de sediments) s superior als 2-3 m/any en la majoria dels casos,
per la part atribuble a la PRNM no es coneix (tot i que sestima un ordre de magnitud inferior).
La pujada de la temperatura
La pujada de la temperatura de laire a Catalunya s un fet contrastat a la majoria dobservatoris, tot i que les
implicacions reals daquest augment sobre els ecosistemes aqutics costaners es desconeixen.
La temperatura a la superfcie del Mediterrani va augmentar 0,75 C entre el 1993 i el 2003, la qual cosa representa
cinc vegades ms que la mitjana de la resta de mars i oceans del planeta, segons un estudi del Laboratori de
Geodsia Espacial de la Universitat dAlacant en collaboraci amb la NASA (Vigo et al., 2005; Garca et al., 2006).
La pujada de la temperatura tamb sha registrat a les masses daigua costaneres de Catalunya, tot i que les sries
de dades llargues corresponen a mar oberta (per exemple, lEstartit). En el cas de sistemes ms confinats (llacunes
i badies), on cal esperar un impacte trmic ms gran per la poca fondria que tenen, les dades sn ms puntuals
en lespai i el temps, de manera que no hi ha prou informaci per valorar levoluci de laugment de temperatura
de laigua en aquests ecosistemes. La srie de dades probablement ms llarga en un sistema costaner parcialment
confinat, que pot ser prou representatiu de la tendncia a les llacunes costaneres, s la de les badies del delta de
lEbre (els Alfacs i el Fangar).
En el cas de la badia dels Alfacs, sha estimat un increment de gaireb 2 C per al perode 1990-1998 a laigua
de fons, a 6 m de fondria (De Pedro, 2007). Aquest augment s molt pronunciat, tot i que la srie de dades
250

probablement no s prou llarga per treure conclusions definitives sobre la magnitud de la tendncia. Els anys
2003 i 2006 es van registrar temperatures mximes fora elevades a les badies del delta de lEbre (figures 1 i 2),
que van produir mortalitats de bivalves (Fernndez-Tejedor et al., 2008). Lany 2003 es va produir una mortalitat
total del musclo en ambdues badies per laugment i la persistncia de les elevades temperatures a laigua. Als
Alfacs, les temperatures van passar dels 28C (del 14 de juliol al 25 dagost), amb un mxim de 30,9 C. Al
Fangar tamb van passar dels 28C (en les mateixes dates) i es va arribar a un mxim de 29,9 C registrat en els
mostrejos rutinaris del Programa de seguiment de la qualitat de les aiges, els molluscs i el fitoplncton txic a
les zones de producci de marisc del litoral catal de la Direcci General de Pesca de la Generalitat. Lany 2006,
a la badia del Alfacs es va tornar a produir una mortalitat de musclo durant lestiu relacionada amb les elevades
temperatures (Fernndez et al., 2008). Lany 1994 ja shavia produt un episodi de mortalitat de bivalves per les
elevades temperatures a la badia dels Alfacs. El creixement i la mortalitat de Mytilus galloprovincialis a la badia del
Fangar est fortament afectada per les elevades temperatures de juliol i agost (Ramn et al., 2007).
Figura 1. Temperatures a lestaci central de la badia dels Alfacs a les

fondries de 0,5 m i 6 m del 1992 al 2007.
ALFACS CENTRAL
32
32
30
30
28
28
26
26
24
24
22
22
20
20
18
18
16
16
14
14
12
12
10
10
8
8
6
6
5 m m
TemperaturaC0 , 0,5
T e m p e ra tu ra C
TemperaturaC6 6
m m
T e m p e ra tu ra C
251
27-12-08
28-12-07
28-12-06
28-12-05
28-12-04
29-12-03
29-12-02
29-12-01
29-12-00
30-12-99
30-12-98
30-12-97
30-12-96
31-12-95
31-12-94
31-12-93
31-12-92
01-01-92
4
4
Figura 2. Temperatures a lestaci central de la badia del Fangar a les

fondries de 0,5 i 6 m del 1992 al 2007.
FANGAR CENTRAL
32
30
28
26
24
22
20
18
16
14
12
10
8
6
4
27-12-08
28-12-07
28-12-06
28-12-05
28-12-04
29-12-03
29-12-02
29-12-01
29-12-00
30-12-99
30-12-98
30-12-97
30-12-96
31-12-95
31-12-94
31-12-93
TemperaturaC 6 m
31-12-92
01-01-92
TemperaturaC 0,5 m
Efectes previsibles i possibles escenaris futurs

En aquest apartat analitzem els efectes encara no contrastats, per que sn previsibles segons la seva constataci
en altres ecosistemes similars o b pel que preveu la teoria ecolgica.
Els principals impactes previstos sobre els ecosistemes costaners de Catalunya (deltes i llacunes) sn els
segents:
Canvis en el metabolisme dels ecosistemes: augment ms elevat de la respiraci amb relaci a la fotosntesi
(augment del grau dheterotrfia), amb la disminuci consegent de la producci primria neta
Canvis en la composici i la diversitat de les comunitats biolgiques: desenvolupament ms gran de les espcies
adaptades a la temperatura elevada
Mortalitat despcies sensibles a temperatures extremes i ms hipxia, especialment peixos i bivalves
Canvis en la hidrologia i la salinitat de les llacunes i les badies
Retrocs de la costa i prdua dextensi dels ecosistemes litorals
Tot seguit analitzarem ms detalladament els efectes previsibles del canvi climtic a les llacunes costaneres
(Hoepffner, 2006):
a) Per augment de la temperatura:
Canvis en el metabolisme dels organismes i en la distribuci del nnxol ecolgic.
252

Canvis en les interaccions entre espcies i en la seva distribuci.

Canvis en lestructura de la xarxa trfica i els cicles biogeoqumics.
Canvis en els processos ecolgics, especialment en la producci primria i descomposici.
b) Per canvis en el rgim de precipitacions:
Alteraci del balan hdric dels ecosistemes costaners.
Alteraci del transport de nutrients dissolts des de la conca hidrogrfica fins als ecosistemes costaners.
Canvis en el transport de sediments des de la conca hidrogrfica i des del mar.
c) Per la pujada del nivell del mar:
Augment de la fondria de la llacuna.
Alteraci de la circulaci de laigua.
Canvis en el transport de sediments i en lequilibri erosi-sedimentaci.
Increment de la inundaci dels aiguamolls costaners amb aigua salada.
d) Per augment de la radiaci ultraviolada:
Sha demostrat que la radiaci ultraviolada (RUV) t efectes deleteris sobre nombrosos organismes i
processos planctnics.
En algues marines, fanergames i fitoplncton, la fotosntesi es pot inhibir per la RUV.
La RUV augmenta la mortalitat bacteriana i del fitoplncton, particularment als primers 5 m de la
columna daigua.
La RUV pot canviar lestructura i la dinmica de la xarxa trfica pelgica, que deriva cap a una xarxa trfica
microbiana.
253
Figura 3. Sntesi dels possibles impactes del canvi climtic a la conca de lEbre
i el delta.
Increment de temperatura
Pujada nivell del mar
Decrement precipitaci
Increment de la temperatura
de laigua
Increment demanda daigua

(vegetaci)
Increment tempestes
Decrement cabals fluvials i

reserves dembassaments
Regressi de la costa
Decrement recursos hdrics

soterranis
Prdua daiguamolls
Estrs hdric (vegetaci)
Increment salinitat daigua

i sl
Conflictes hdrics (usos)
Danys als conreus
Prdua de biodiversitat
Danys a laqicultura
Ecosistemes terrestres com

a font neta de CO2
Danys al turisme
Figura 4. Sntesi dels impactes relacionats amb el canvi climtic al delta de lEbre
(efectes directes i efectes combinats amb altres causes).
Increment salinitat sl
que afecta conreus
Zones urbanitzades
en risc
Disminuci cabals
fluvials i sediments
Regressi costanera
de 10 m/any
Subsidncia
del sl de 3 mm/any
Pujada nivell del

mar de 3 mm/any
T estival de la badia
fins a 30 C
Hipxia estival i
mortalitat de musclos
254

Alcamo, J.; Kreileman, G. J. J.; Bollen, J. C.; Van Den Born, G. J.; Gerlagh, R.; Krol, M. S.; Toet, A. M. C.; De
Vries, H. J. M. (1996). Baseline scenarios of global environmental change. Global Environmental Change,
nm. 6, pg. 261-303.
Ayala-Carcedo, F. J.; Iglesias, A. (2000). Impactos del posible cambio climtico sobre los recursos hdricos, el
diseo y la planificacin hidrolgica en la Espaa peninsular. A: Balairn (ed.). El cambio climtico, pg. 201222. El Campo de las Ciencias y las Artes, Servicio de Estudios del BBVA. Madrid.
Boelen, P.; Post, A. F.; Veldhuis, M. J. W.; Amd Buma, A. G. J. (2002). Diel patterns of UVBR-induced DNA
damage in picoplankton size fractions from the Gulf of Aqaba, Red Sea. Microbial Ecology, nm. 44, pg.
164-174.
Comissi Europea (2007). Limiting Global Climate Change to 2 degrees Celsius. The way ahead for 2020 and
beyond. Impact assessment. Brusselles. 57 pg.
Day, J. W.; Pont, D.; Hensel, P.; Ibez, C. (1995). Impacts of sea-level rise on deltas in the Gulf of Mexico
and the Mediterranean: the importance of pulsing events to sustainability. Estuaries, vol. 18, nm. 4, pg.
636-647.
De Pedro, X. (2007). Situacions danxia en zones estuarianes sense forament mareal: una aproximaci als
balanos producci/consum doxigen. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. 411 pg.
Eisenreich, S. J. (ed.) (2005). Climate change and the european water dimension. Europe. Comissi Europea
Joint Research Centre. Ispra (Itlia). 253 pg.
Fernndez, M.; Delgado, M.; Vila, M.; Sampedro, N.; Camp, J.; Furones, D.; Diogene, J. (2008). Resultados
del programa de seguimiento de fitoplancton txico y biotoxinas en las zonas de produccin de bivalvos de
Catalua: aos 2003-2006 y primer trimestre del 2007. Actes de la IX Reunin Ibrica sobre Fitoplancton
Txico y Biotoxinas, Cartagena, 7-10 de maig de 2007.
Fernndez-Tejedor, M.; Elandaloussi, L.; Mallat, E.; Caete, E.; Caillaud, A.; Riobo, P.; Paz, B.; Franco, J.; Ibarra,
D.; Cembella, A.; Blasco, D.; Diogene, J. (2008). The Ebro Delta coastal embayments, a GEOHAB pilot site for
the study of HAB population dynamics. Proceedings of the 12th International Conference on Harmful Algae,
Copenhaguen (Dinamarca), setembre de 2006.
Gambolati, G.; Teatini, P.; Gonella, M. (2002). GIS simulation of the inundation risk in the coastal lowlands of
the Northern Adriatic Sea. Mathematics and Computer Modelling, nm. 35, pg. 963-972.
Garca, D.; Chao, B.; Del Rio, J. et al. (2006). On the steric and mass-induced contributions to the annual sea
level variations in the Mediterranean Sea. Journal of Geophysical Research Oceans, nm. 111(C9).
Hoepffner, N. (ed.) (2006). Marine and coastal dimension of climate change in Europe. Comissi Europea
Joint Research Centre. Ispra (Itlia). 107 pg.
Ibez, C.; Day, J. W.; Pont, D. (1999). Primary Production and decomposition in wetlands of the Rhne Delta,
France: interactive impacts of human modifications and relative sea level rise. Journal of Coastal Research,
nm. 15(3), pg. 717-731.
Ibez, C.; Canicio, A.; Day, J. W. (1997). Morphologic evolution, relative sea-level rise and sustainable management
of water and sediment in the Ebre Delta. Journal of Coastal Conservation, nm. 3, pg. 191-202.
Ibez, C.; Canicio, A. (1994). Estudi del risc de polderitzaci del delta de lEbre. Causes i conseqncies de la
pujada del nivell del mar. Informe tcnic. Departament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya.
255
GIECC (2007). Climate Change 2007: Impacts, Adaptation and Vulnerability. Secretaria GIECC. Ginebra
(Sussa).
Lloret, J.; Marn, A.; Marn-Guirao, L. (en premsa). Is coastal lagoon eutrophication likely to be aggravated
by global climate change?. Estuarine, Coastal and Shelf Science.
Mostajir, B.; Demers, S.; De Mora, S.; Belzile, C.; Chanut, J.-P.; Gosselin, M.; Roy, S.; Villegas, P. Z.; Fauchot,
J.; Bouchard, J. (1999). Experimental test of the effect of ultraviolet-B radiation in a planktonic community.
Limnology and Oceanography, nm. 44, pg. 586-596.
PHN, Pla Hidrolgic Nacional (2003). Climate change effects. Ministeri de Medi Ambient. Madrid.
Pont, D.; Day, J. W.; Hensel, P.; Franquet, E.; Torre, F.; Rioual, P.; Ibez, C.; Coulet, E. (2002). Response
scenarios for the deltaic plain on the Rhne in the face of an acceleration in the rate of sea-level rise with
special attention to Salicornia-type environments. Estuaries, nm. 25(3), pg. 337-358.
Ramn, M.; Fernndez, M.; Galimany, E. (2007). Development of mussel (Mytilus galloprovincialis) seed from
two different origins in a semi-enclosed Mediterranean Bay (N.E. Spain). Aquaculture, nm. 264, pg. 148159.
Snchez-Arcilla, A.; Jimnez, J. A.; Valdemoro, H. I.; Gracia, V. (2008). Implications of Climatic Change on
Spanish Mediterranean Low-Lying Coasts: The Ebro Delta Case. Journal of Coastal Research, nm. 24, pg.
306-316.
Snchez-Arcilla, A.; Jimnez, J. A.; Valdemoro, H. I. (2007). The vulnerability and sustainability of deltaic
coasts: the case of the Ebro Delta, Spain. Managing Coastal Vulnerability, pg. 79-95. Elsevier.
Snchez-Arcilla, A.; Jimnez, J. A.; Sierra, J. P. (2005). Zones costaneres: dinmica sedimentria. A: Llebot,
J.E. (ed.). Informe sobre el canvi climtic a Catalunya, pg. 609-642. Consell Assessor per al Desenvolupament
Sostenible, Generalitat de Catalunya.
Snchez-Arcilla, A. (ed.) (1997). Impacts of Climate Change on Northwestern Mediterranean Deltas. MEDDELT
Project. Final Report. Universitat Politcnica de Catalunya. Barcelona.
Snchez-Arcilla, A.; Jimnez, J.; Stive, M. J.; Ibez, C.; Prat, N.; Day, J. W.; Capobianco, M. (1996). Impacts of
sea-level rise on the Ebro Delta: a first approach. Ocean and Coastal Management, nm. 30, pg. 197-216.
Scavia, D.; Field, J. C.; Boesch, D. F. et al. (2002). Climate change impacts on U.S. coastal and marine
ecosystems. Estuaries, nm. 25(2), pg. 149-164.
Short, F. T.; Neckles, H. A. (1999). The effects of climate change on seagrasses. Aquatic Botany, nm. 63,
pg. 169-196.
Simas, T.; Nunes, J. P.; Ferreira, J. G. (2001). Effects of global climate change on coastal salt marshes.
Ecological Modelling, nm. 139, pg. 1-15.
Smith, R. C.; Prezelin, B. B.; Baker, K. S.; Bidigare, R. R.; Boucher, N. P.; Coley, T.; Karentz, D.; MacIntyre, S.;
Matlick, H.; Menzies, D.; Ondrusek, M.; Wan, Z.; Waters, K. J. (1992). Ozone depletion: Ultraviolet radiation
and phytoplankton biology in Antarctic waters. Science, nm. 255, pg. 952-959.
Troussellier, M.; Bonnefont, J.-L.; Courties, C.; Derrien, A.; Dupray, E.; Gauthier, M.; Gourmelon, M.; Joux,
F.; Lebaron, P.; Martin, Y.; Pommepuy, M. (1998). Responses of enteric bacteria to environmental stresses in
seawater. Oceanologica Acta, nm. 21, pg. 965-981.
Viaroli, P.; Azzoni, R.; Bartoli, M.; Giordani, G.; Taj, L. (2001). Evolution of the trophic conditions and
dystrophic outbreaks in the Sacca di Goro lagoon (Northern Adriatic Sea). A: Faranda, F. M.; Guglielmo, L.;
256

Spezie, G. (ed.). Structure and processes in the Mediterranean Ecosystems, cap. 56, pg. 443-451. SpringerVerlag. Mil (Itlia).
Vigo, I.; Garca, D.; Chao, B. F. (2005). Change of sea level trend in the Mediterranean and Black seas.
Journal of Marine Research, nm. 63(6), pg. 1085-1100.
Worrest, R. C. (1989). What are the effects of UV-B radiation on marine organisms?. A: Schneider, T. et
al. (ed.). Atmospheric Ozone Research and its Policy Implications, pg. 269-278. Elsevier. Amsterdam (Pasos
Baixos).
257
258

El mar i les costes catalanes ja noten lefecte del canvi climtic
21. El mar i les costes catalanes ja noten

lefecte del canvi climtic
Joandomnec Ros,
Universitat de Barcelona
Introducci
A les incerteses associades de manera general als efectes del canvi climtic sobre els ecosistemes, al mar se
nhi afegeixen altres, relacionades amb les caracterstiques dels oceans respecte de les masses continentals.
Efectivament, limpacte del canvi climtic en el medi mar s difcil destablir perqu, per comenar, lambient
mar ens s encara molt menys conegut que el terrestre; pel que fa a les sries temporals de temperatures, per
exemple, rarament es remunten a ms de tres dcades i en general estan limitades a aiges costaneres.
A aix cal sumar-hi que les caracterstiques fsiques, els equilibris qumics i les respostes biolgiques dels oceans estan
subjectes a dinmiques que sestenen per bona part de loce mundial (cal recordar aqu la cinta transportadora
ocenica; Broecker, 1991), des de la superfcie fins al fons i per un medi que t una inrcia (trmica, per exemple)
notable. Al mateix temps, amb prou feines comencem a conixer la dinmica de fenmens a macroescala
ocenica, com s el cas dEl Nio, o el funcionament drees no prou estudiades fins ara, com ara loce Austral
i lAntrtida. Per acabar-ho dadobar, shi afegeixen sinrgicament els efectes daltres impactes antrpics que
poden emmascarar o potenciar alguns daquests efectes, des de la contaminaci fins a la sobrepesca.
Tot i aix, ja comencem a tenir prou indicis, i en alguns casos certeses (Levitus et al., 2000; Duarte i Tintor,
2001; Cicerone et al., 2004; Harley et al., 2006), que limpacte del canvi climtic es deixa sentir al mar i que els
efectes sn encara ms variats, impactants i preocupants del que es preveia fa tres lustres (Fields et al., 1993).
Hom passar una breu revista a aquests efectes, tant a escala ocenica global com pel que fa al Mediterrani, tot
distingint separadament aquells que afecten bsicament el medi fsic i el paisatge daquells que generen impactes
sobre els organismes i les comunitats que aquests organismes formen; essent, per, de naturalesa fsica el mateix
canvi climtic, ambds grups defectes es reforcen mtuament o es confonen: un augment del nivell del mar no
tan sols causa canvis en la lnia de costa, sin que tamb ho fa en les espcies i les comunitats litorals, i els canvis
en la distribuci i labundncia relativa de determinades espcies es traslladen per tota la xarxa trfica i incideixen
immediatament en laspecte del paisatge litoral i mar.
Alteracions sobre el medi fsic i el paisatge

Temperatura
Malgrat la manca de sries llargues de temperatures en gaireb tots els mars, sha pogut establir que en el darrer
mig segle les aiges oceniques superficials (entre 0 i 300 m de profunditat) han experimentat un augment
mitj de 0,31C (Parrilla et al., 1994; Gouretski i Koltermann, 2007; MacKenzie i Schiedek, 2007). Al nord del
Mediterrani occidental, tres sries de dades (de lEstartit, lilla del Levant, a les illes de Ieras, i Vilafranca de Mar,
aquestes dues darreres a la costa francesa) es remunten a una mica ms de trenta anys, i sn les ms extenses
que hi ha (Francour et al., 1994; Romano et al., 2000; Salat i Pascual, 2006). El resum del que indiquen s clar:
en aquest ter de segle, la temperatura de les aiges superficials del Mediterrani occidental septentrional ha
augmentat al voltant d1C de mitjana; laugment ms gran sha donat cap als 20 m de fondria (1,2C), i
dhuc a les aiges situades a 80 m la temperatura ha augmentat uns 0,7C (figura 1). En vista de la gran inrcia
259
trmica del mar, en especial en aiges profundes, lefecte de lescalfament s notable i els seus impactes poden
ser molt importants, tant pel que fa a laugment de volum de la massa daigua i a la disminuci de la densitat de
laigua del mar (i al seu paper en la circulaci geostrfica), com pel que fa a la fisiologia, la fenologia, lecologia i
la distribuci dels organismes marins (vegeu lapartat 2).
Figura 1. Augment de la temperatura de laigua a diferents profunditats en dues

localitats del Mediterrani nord-occidental, lEstartit (EST) i Vilafranca de Mar (VIL,
Alps Martims), al llarg de gaireb un ter de segle (Font: Salat i Pascual, 2006).
profunditat (m)
tendncia en 29 anys (C)
EST
VIL
pH
Al mar, el pH s lleugerament alcal i fora constant, entre 8 i 8,3, i noms hi ha desviacions daquest rang
depenent de la variaci de la concentraci de dixid de carboni i doxigen: en aiges superficials ben illuminades,
quan hi ha poc CO2 (perqu s usat per les algues com a matria primera per a la fotosntesi) i molt O2 (produt
per aquestes plantes), el pH pot pujar lleugerament, fins a 9, i alcalinitzar laigua de mar. En aiges pregones, on
la matria orgnica produda en superfcie es va descomponent, i en fer-ho consumeix oxigen, el pH pot baixar
fins a 7,6. Aquesta gama no s tan extensa com en les aiges continentals.
El pH depn de la quantitat de CO2 de laigua, en equilibri amb la de latmosfera. El dixid de carboni es
dissol b en aigua (on la seva concentraci s unes mil vegades ms gran que a latmosfera), formant-hi cid
carbnic, que es dissocia rpidament en i bicarbonat i, si les condicions sn alcalines, en carbonat, alliberant
hidrogenions en cada cas; el carbonat, en condicions ms cides, retorna a bicarbonat; s el sistema carbniccarbonats, responsable de lequilibri dinmic del carboni dissolt. Si, assolit un determinat equilibri, la quantitat
de CO2 augmenta en laigua, creix lacidesa (la concentraci dhidrogenions) i immediatament safavoreix que
els hidrogenions es combinin amb els carbonats i hi hagi pas de carbonat a bicarbonat, i de bicarbonat a cid
carbnic. Si la quantitat de dixid de carboni disminueix, el sistema ho compensa descomponent bicarbonat a
carbonat ms hidrogenions i mantenint lequilibri.
260

Lalcalinitat o acidesa de les aiges naturals t importncia perqu en depn lequilibri entre precipitaci i dissoluci
dalguns compostos, i la capacitat de la mateixa aigua per mantenir lequilibri pel que fa a la dissociaci inica,
la capacitat tamp. Quan el carbonat de calci precipitat (en forma de calcita o aragonita) en la closca dun
mollusc o dun crustaci, o en lesquelet duna madrpora corallina, passa a bicarbonat, lestructura es dissol. La
capacitat de mantenir en les aiges estructures esqueltiques a base de carbonat depn, doncs, del pH. En certes
condicions naturals (aiges fredes, polars o pregones), s difcil formar closques o esquelets calcaris: no hi ha
coralls polars o abissals, els molluscs no tenen conquilla o la tenen prima (o tova), etc. La situaci s exactament
la contrria per als esquelets formats per silici: en aquests casos, les aiges fredes afavoreixen la precipitaci de
silicats, i les clides, la dissoluci.
Com a conseqncia de lincrement antrpic de la concentraci de CO2 a latmosfera, tamb ha augmentat
lentrada daquest gas al mar, i lha comenat a acidificar, entre 0,1 i 0,3 de pH (Caldeira i Wickett, 2003; Sabine
et al., 2004; Orr et al., 2005; Blackford i Gilbert, 2007; Gazeau et al., 2007). Si no es fa res per reduir lentrada de
CO2 als oceans, el pH de laigua de mar es pot reduir en 0,5 unitats en acabar el segle xxi (Royal Society, 2005). (El
mateix escalfament de laigua de mar est alentint lentrada de ms CO2 als oceans, ja que la solubilitat daquest
gas i altres s funci inversa de la temperatura; Lefvre et al., 2004.)
Lacidificaci de laigua del mar pot comportar un trasbalsament enorme per a molts organismes duna gran
importncia ecolgica i econmica. Entre els planctnics, cal assenyalar les cocolitoforals, els foraminfers i els
pterpodes (unes de les menges preferides de les balenes; Riebesell et al., 2004). Molts organismes bentnics,
molluscs, crustacis i equinoderms, entre altres, tenen esquelets calcaris (Bibby et al., 2007; Gazeau et al., 2007;
Miles et al., 2007). Per potser els ms afectats seran els coralls formadors desculls, en especial els daiges
superficials i clides (Hughes et al., 2003; Baker et al., 2004; Hoegh-Guldberg et al., 2007; Turley et al., 2007;
Fine i Tchernov, 2007; NOAA, 2008). Els seus esquelets, que les algues simbionts que tenen ajuden a construir,
tindran dificultats per mantenir-se intactes en aiges ms cides, i la gran biodiversitat que hostatgen els esculls
corallins tamb en sortiria fora malmesa.
Alguns daquests efectes ja shan comenat a notar en alta mar, per b que amb resultats contradictoris
(darrerament hi ha indicacions que les aiges ms cides afavoreixen la proliferaci de cocolitoforals; IglesiasRodrguez et al., 2008), i tant els experiments de laboratori com lestudi de forts gradients de pH naturals (al
voltant de surgncies de gasos en fons de regions volcniques del Mediterrani; Hall-Spencer et al., 2008) indiquen
un impacte evident sobre algues calcries, madreporaris i equinoderms, entre altres.
Determinades comunitats mediterrnies dependents dorganismes calcificats (el trottoir mediolitoral de
Lithophyllum byssoides i, molt especialment, la comunitat circalitoral del coralligen; Ros et al., 1985; Ballesteros,
2006) poden resultar molt afectades. Hom no creu que la capacitat tamp de loce pugui quedar afectada a
mitj termini.
Nutrients
El canvi climtic no ha dimplicar per si mateix variacions en la quantitat de nutrients al mar i al litoral, per alguns
processos generats o afavorits per aquest canvi poden comportar modificacions en el rgim habitual daportaci
de nutrients i, per tant, en la producci primria; el mateix descens del pH pot mobilitzar determinades formes
iniques rares a lalcalinitat normal de loce. En els escenaris daugment del nivell del mar (vegeu lapartat
1.6), hom pot imaginar que fora comunitats litorals, tant submergides (herbeis de fanergames, etc.) com
emergides (vegetaci de maresmes, etc.), patiran reducci de la radiaci incident (en el lmit inferior de les
primeres) i/o immersi continuada (les segones), la qual cosa haur dafavorir la mort de les plantes constituents
i la descomposici de la matria orgnica, amb lalliberament consegent de nutrients.
261
El ritme a qu aix succeir, per, ser prou lent perqu no comporti cap impacte notable, i el mateix es pot
dir dels episodis de pluges torrencials, que podran implicar revingudes ms freqents i aportaci de sediments i
nutrients al litoral. Un altre aspecte, encara poc estudiat, s el paper que poden tenir els organismes fixadors de
nitrogen atmosfric en un oce ms ric en dixid de carboni; les primeres indicacions apunten un augment de
lentrada de nitrogen al mar (Barcelos e Ramos et al., 2007; Levitan et al., 2007). De la mateixa manera que sha
pogut establir en comunitats terrestres, per al bacterioplncton i el fitoplncton marins laugment de temperatura
implica un consum ms gran de dixid de carboni i doxigen (Vzquez-Domnguez et al., 2007), de manera que
no s clar que la producci primria total dels oceans i del Mediterrani en concret es pugui beneficiar daquest
increment de CO2, de nitrogen fixat i (si s cert que augmentaran els episodis de vents del sud, amb crrega de
pols sahariana; vegeu lapartat 1.4) de fsfor i de ferro.
s segur que un augment del ritme de desgla dels casquets de gla polar i una freqncia ms elevada de
despreniment dicebergs augmentar lentrada de sediments i nutrients als mars de latituds altes (Smith et al.,
2007), per ignorem quin impacte pot tenir aix ms enll dels mars regionals afectats.
Rgims de vents
Sha suggerit que un dels canvis associats al canvi climtic global ser laugment depisodis catastrfics de circulaci
atmosfrica, des dels ciclons i els huracans tropicals fins als vents regionals associats al temps meteorolgic.
Encara hi ha moltes incerteses sobre aquest punt, per cal recordar aqu almenys tres aspectes de la biologia
marina en els quals els vents tenen un paper destacat.
En primer lloc, els afloraments induts o reforats per vents litorals (com ara el del golf de Lle, per indicar-ne el
ms proper) poden resultar afectats en certa manera per canvis eventuals en el rgim de vents (i per lescalfament
concomitant de laigua). Segon, i amb independncia de quina sigui la causa de la sobreabundncia de meduses i
sifonfors que darrerament es registra prop del litoral (Mills, 2001; Attrill et al., 2007; Ros, 2007), els organismes
del macroplncton i en especial del nuston sn molt dependents dels corrents i dels vents pels seus moviments
poblacionals passius. En ocasi de vents de llevant, el litoral catal rep ms daquests visitants dalta mar que en
altres rgims de vents, amb els problemes associats que es coneixen (Gili i Pags, 2005).
Tercerament, els vents procedents del nord dfrica aporten al Mediterrani (i a altres rees estudiades, com ara
les Canries) pols sahariana, amb una crrega notable de materials susceptibles dactuar com a nutrients per als
productors planctnics (fsfor, ferro) o, alternativament, de grmens (vegeu lapartat 2.4).
Rgims de corrents
Ms preocupant que el possible efecte sobre el rgim de vents resulta limpacte del canvi climtic sobre els corrents
marins. Aquests corrents sn ms el resultat de lequilibri dinmic entre masses daigua segons la seva densitat
(circulaci geostrfica) que no pas lefecte dels vents sobre loce, i s clar que lescalfament global provoca que
la densitat de laigua de mar canvi regionalment, en unes rees amb una aportaci ms gran daigua dola (per
fusi del gla terrestre; Holland et al., 2007; Howatt et al., 2007) i en altres per una reducci daquestes entrades
(augment de levaporaci i reducci de la precipitaci). Aix ha provocat que lmfasi de limpacte ms notable
del canvi climtic sobre el mar shagi fet en la possible disrupci del sistema de corrents, tal com el coneixem ara
(Broecker, 1991; Alley, 2007), amb efectes bruscos i catastrfics.
Efectivament, lescenari que planteja esquemticament el film The Day After Tomorrow (2004) duna alteraci
sobtada del sistema de circulaci superficial i profunda de lAtlntic nord, amb efectes immediats sobre el clima
regional i la desviaci de corrents (entre els quals, el del golf, que escalfa Europa), no sembla impossible, i ms
262

si es t en compte els episodis de canvis climtics ocorreguts en alguna poca histrica (la petita edat del gla).
Hom pot modelar aquestes i altres modificacions (per exemple, dels corrents del Mediterrani), per el marge
dincertesa s massa gran per dir-ne res de concret. Moltes espcies aprofiten els corrents per als seus moviments
migratoris, que, en conseqncia, es poden alterar.
Pujada del nivell del mar

Segurament, un dels efectes ms coneguts del canvi climtic s la pujada del nivell del mar com a conseqncia
de, com a mnim, dos efectes: la dilataci de la massa daigua per efecte de lescalfament (vegeu lapartat 1.1)
i laportaci diferencial de laigua continental per fusi incrementada del gla de geleres, casquets polars i gla
terrestre en general (la del gla mar no fa variar el nivell del mar). Segons les diferents projeccions, i la seva revisi
constant, en els escenaris ms negatius la pujada estimada del nivell del mar s de prop dun metre al llarg del
segle xxi, equivalent al total de la que hi ha hagut a les costes europees i nord-americanes, all on els registres sn
fiables, durant els darrers dos o tres segles (Rahmstorf, 2007).
Encara que aquest augment pugui semblar moderat, moltes regions de costes baixes (rees deltaiques, estuarianes,
illes oceniques corallines, etc.) estan amenaades tant per la pujada del nivell del mar com per la incidncia
depisodis de tempestes i altres maltempsades que tamb es pronostiquen en augment. A casa nostra, els deltes
(especialment el de lEbre) i les rees daiguamolls i maresmes, a ms de les urbanitzades prop de la lnia de costa,
perillen en cas que es compleixi o sagreugi aquest escenari. Malgrat que shan preparat simulacions prou realistes
de lefecte que aquesta pujada del nivell del mar pot tenir en les rees litorals ms poblades i urbanitzades (com
ara la que va fer Greenpeace el 2007, que pot portar aquesta ONG als tribunals per, suposadament, atemptar
contra el futur econmic de la regi de Mrcia), que destaquen els danys als bns urbans (McGranahan et al.,
2007; Bosello et al., 2007; etc.; vegeu lapartat 2.9), limpacte ms gran ser segurament ecolgic.
Efectivament, la pujada del nivell del mar colgar rees naturals que avui dia (per b que malmeses en part
per les activitats humanes) proporcionen serveis ecosistmics prou notables: la filtraci de les aiges fluvials
contaminades per part dels aiguamolls; la producci primria elevada dels poblaments dalgues fotfiles i de les
praderies de fanergames marines (especialment, al Mediterrani, de Posidonia oceanica); i el paper drees de cria
i alimentaci per a ocells, peixos i invertebrats en general daquestes comunitats, que, si queden cobertes per les
aiges en ascens, difcilment es podran restablir en rees ara ja molt alterades o urbanitzades.
Canvis en la biota i les comunitats

De manera gaireb insensible, hom ha anat passant dels efectes sobre lentorn fsic als efectes sobre les espcies
dorganismes i les comunitats que formen. Ara cal comentar duna manera ms concreta aquests efectes ms
clarament ecolgics, i les conseqncies per a la biodiversitat i per a la nostra espcie.
Canvis en les pautes de distribuci geogrfica i batimtrica

El primer efecte que sens acut a lhora de plantejar el futur dels poblaments bacterians, vegetals i animals en un
mar ms clid s que algunes espcies es podran adaptar ms o menys b als canvis (bsicament, laugment de
la temperatura de les aiges) i mantindran o expandiran la seva distribuci actual, mentre que altres no ho faran,
i reduiran aquesta distribuci i dhuc desapareixeran, a ritmes que noms shan pogut establir per a molt poques
espcies (Bames et al., 2001; Sabats et al., 2006; Mackas et al., 2007; Lima et al., 2007; Mackenzie et al., 2007;
Mieszkowska et al., 2007; Jagtap i Nagle, 2007; Simmonds i Isaac, 2007; etc.).
263
De manera general (Hughes, 2000), les espcies monotpiques i adaptades rgidament a determinades condicions
trmiques seran les ms afectades, mentre que les monotpiques amb ms facilitat dadaptaci i, especialment,
les politpiques, dividides en diferents poblacions adaptades a rgims trmics tamb diferents, seran les que
es podran adaptar amb menys dificultats a lescalfament generalitzat del seu hbitat, grcies a la resistncia i
lexpansi de les seves poblacions ms termfiles, en detriment de les que ho sn menys. Els sistemes de dispersi
dous, larves i propguls en general, molt lligats al sistema ocenic de corrents, dabast mundial, haur dafavorir
ms que en els ecosistemes terrestres aquesta redistribuci segons els nous escenaris trmics.
Actualment, algunes espcies dmplia distribuci, que en mars ms freds (com ara els marginals de loce Atlntic)
sn prpies daiges superficials, se solen trobar al Mediterrani en aiges pregones; ats que el Mediterrani t
temperatures ms altes tant al llarg del cicle anual com seguint un perfil batimtric (la temperatura profunda
daquest mar no davalla mai dels 12C, en clara contraposici amb les aiges oceniques, que a partir dalguns
centenars de metres ja assoleixen els 4C), aquestes espcies cerquen el seu ptim trmic, que pot diferir molt en
poblacions de la mateixa espcie a un cant i laltre de lestret de Gibraltar, per exemple. s evident que aquest
enfonsament cercant les temperatures ms adients no es podr produir gaire ms enll si la massa daigua en
general, i no tan sols les aiges superficials, sescalfa. A ms a ms, caldr que les espcies de les quals depenen
les que modifiquin el seu hbitat tamb ho facin; en cas contrari, es poden donar situacions de manca parcial o
total de correspondncia depredador-presa, o altres relacions que poden quedar alterades (Durant et al., 2007;
MacLeod et al., 2007; Freitas et al., 2007; etc.).
Aix mateix, al Mediterrani hi ha hagut histricament un clar gradient latitudinal: les espcies ms termfiles, tant
les pelgiques com les bentniques, es trobaven limitades a les costes nord-africanes i llevantines (Mediterrani
oriental), mentre que les ms capaces de tolerar temperatures baixes eren ms prpies de les costes europees,
en especial del Mediterrani occidental. Hom podia trobar distribudes adientment segons els gradients trmics
esmentats les espcies que havien entrat al Mediterrani, un cop restablerta la connexi daquest mar amb lAtlntic
fa uns cinc milions danys, en les poques glacials (espcies dafinitats temperades i boreals, ms prpies de les
aiges septentrionals i pregones del Mediterrani) i les que hi havien entrat en poques interglacials (espcies
dafinitats tropicals i subtropicals, ms prpies de les aiges meridionals i superficials del Mediterrani).
Darrerament, algunes daquestes espcies mediterrnies dafinitats tropicals o termfiles han ampliat la seva
distribuci; el raor (Xyrichtys novacula), el fadr (Thalassoma pavo) i lanfs (Epinephelus marginatus), per exemple,
entre els peixos, sn ara ben comunes en aiges del Principat, mentre que fa poques dcades eren rares i es
trobaven en abundncia noms en rees ms meridionals (per exemple, les illes Balears). Parablennius pilicornis
(una bavosa), Scorpaena maderensis (escrpora de Madeira) i Pomadasys incisus (roncador), entre altres, han
estat esmentades recentment de les costes catalanes i franceses, molt ms septentrionals que la seva rea de
distribuci habitual. s molt probable que aquesta situaci sigui ms general, per hi ha poques espcies tan
fcils dobservar i tan conegudes com els peixos.
Aix mateix, a les aiges ms clides de les Balears, en especial, han trobat recer espcies alienes procedents de
la migraci lessepsiana (Por, 1978) o daltres orgens (vegeu lapartat 2.6). Aix s aix per a algunes espcies
de peixos (com ara Siganus rivulatus) i per a moltes espcies dalgues (Asparagopsis taxiformis, Womersleyella
setacea, Lophocladia lallemandii, Caulerpa racemosa, C. taxifolia, Acrothamnion preissii, etc.), absents fa dues
dcades i que avui dominen el paisatge submar en alguns indrets de les Illes (Ballesteros, com. pers.; Patzner,
1998; Ballesteros et al., 2007; etc.).
Un dels pocs estudis que demostren clarament el canvi en la distribuci duna espcie s el de Sabats et al.
(2006), sobre lalatxa (Sardinella aurita). El treball analitza els canvis en labundncia i la distribuci daquesta
espcie termfila al llarg de les darreres dcades i troba una correlaci positiva entre les anomalies trmiques i les
captures: les abundncies dun any depenen de les temperatures registrades en lpoca de maduraci de lany
264

anterior. Al mateix temps, el lmit septentrional dels ous i les larves de lalatxa ha passat de la latitud aproximada
del delta de lEbre de fa vint anys a la latitud de Blanes davui dia: lescalfament progressiu de les aiges superficials
ha perms lextensi cap al nord de lespcie, i no deu ser lnica (Brunel i Boucher, 2007).
En qualsevol cas, si les espcies dafinitats tropicals podran expandir la seva rea de distribuci en un escenari
descalfament del Mediterrani, qu els passar a les espcies dafinitats boreals, constituents de les anomenades
faunes fredes (Prs i Picard, 1964), moltes de les quals actualment es troben acantonades en aiges pregones
o localitats molt septentrionals daquest mar, on formen poblaments reduts o relictes? No s difcil pronosticar
que el ritme de reducci de la seva rea de distribuci continuar, un procs que segurament va comenar des de
la mateixa introducci en aiges mediterrnies, ara fa alguns milions danys, des de les fredes aiges de lAtlntic
durant els perodes glacials.
Aix s el que sembla que els passa, entre altres espcies, als molluscs Cyprina (Arctica) islandica i Buccinum
undatum, i als peixos Platichthys flesus i Raja clavata. Algunes davallades importants en les poblacions de
determinades espcies (per exemple, de fucals; Thibaut et al., 2005) podrien estar produdes, entre altres impactes,
per lescalfament creixent de les nostres costes.

Canvis en la fenologia
El canvi trmic no tan sols afecta la distribuci: algunes espcies veuen alterades pautes biolgiques i ecolgiques
de tota mena, que van des de la variaci en la disponibilitat daliment fins a la proporci entre els sexes, molt
dependent de la temperatura en els peixos (Mora i Ospina, 2001; Navarro et al., 2005). Lefecte demogrfic a
mitj termini daquests canvis pot ser fora important. Aix mateix, com ja est ben establert en els ecosistemes
terrestres, en els marins es pot donar un decalatge en les poques de fresa i reproducci en les espcies en qu la
dependncia de la temperatura s forta, en lloc de seguir una pauta ms lligada al temps calendari (Hye et al.,
2007; Greenwood, 2007; Hawkes et al., 2007; etc.).
Un dels canvis ms espectaculars, ultra els relacionats amb la variaci de la proporci sexual en algunes espcies
de peixos, s el que correspon a la parada nupcial i la fresa de lanfs (Epinephelus marginatus), observada per
primer cop en aiges catalanes (de les illes Medes) fa una dcada (figura 2; Zabala et al., 1997). La reproducci
daquesta espcie termfila no shavia registrat mai a una latitud tan alta, on noms arribaven juvenils desclosos
en aiges meridionals del Mediterrani. De segur que aquest no s lnic cas.
Estrs fisiolgic
Els organismes no responen com a mquines de tot o res al canvi climtic: la temperatura em conv i em quedo
o no em conv i marxo. Les noves condicions poden comportar modificacions en la fisiologia, des duna menor
quantitat doxigen disponible per a les activitats normals (Morn et al., 2006; Portner i Knust, 2007; Michaelidis et
al., 2007; Anestis et al., 2007; etc.) fins a una menor capacitat competitiva amb relaci a les altres espcies en les
noves condicions, que safegeixen a les limitacions en les disponibilitats alimentries ja esmentades. Ladaptaci
a les noves condicions, doncs, comporta canvis notables en la biologia de les espcies i en lecologia de les
comunitats.
265
Figura 2. Representaci esquemtica dun episodi de fresa en lanfs, segons el van

observar i el van descriure per primer cop a les illes Medes Zabala et al. (1997). No
totes les conseqncies del canvi climtic al Mediterrani sn tan interessants.
termoclina
Malalties
Alguns daquests canvis cauen dins de lapartat de malalties: lestrs fisiolgic debilita unes espcies i naugmenta
la morbiditat, i les noves condicions faciliten la proliferaci daltres que sn causants de malalties. Bona part
dels casos de malalties i mortalitats en massa (vegeu lapartat 2.6) estan lligats a altes temperatures episdiques
o duradores (Harvell et al., 1999; Lafferty et al., 2004; Bruno et al., 2007; Bally i Garrabou, 2007; etc.). Cal
interpretar malalties duna manera molt mplia, des de la proliferaci de grmens (a causa de laugment de la
temperatura o daltres efectes sinrgics, com, per exemple, laugment de nutrients; vegeu lapartat 1.3) fins a la
sobreabundncia despcies txiques, bsicament dinoflagellats i altres algues causants de proliferacions nocives
266

(Gmez i Claustre, 2001; Vila i Mas, 2005). Les caracterstiques ambientals que faciliten aquesta proliferaci
(aiges tranquilles, clides i riques en nutrients) sembla que sn cada cop ms freqents en rees arrecerades
del litoral mediterrani.
No cal dir que ls dantibitics, que s una prctica comuna en laqicultura extensiva, ha comportat la generaci
de resistncia per a molts patgens, cosa que safegeix als efectes de lescalfament esmentats ms amunt, en un
exemple clar de sinergia entre diferents impactes antrpics (vegeu lapartat 2.6).
Episodis de mortalitats en massa i a gran escala

De tots els efectes catastrfics associats al canvi climtic, el que fins ara sembla ms ben establert i que ha produt
uns resultats espectaculars (per negatius) i catastrfics (pel seu abast) s el seguit de condicions oceanogrfiques
i daltres que provoquen episodis de mortalitat en massa a gran escala. Aquests episodis no sn desconeguts en
el medi mar (Korringa, 1973) i darrerament han proliferat com a conseqncia de les fortes pressions sobre els
esculls de corall i altres ecosistemes ocenics (Hughes et al., 2003; McClanahan et al., 2007; Hoegh-Guldberg
et al., 2007; etc.), per mai no shavien documentat tan b com al llarg de la darrera dcada en el Mediterrani
nord-occidental.
Al final de lestiu del 1999, hom va observar un episodi de mortalitat en massa, sense precedents, al llarg de
centenars de quilmetres de les costes de la Provena i de la Ligria (Perez et al., 2000; Cerrano et al., 2000;
Romano et al., 2000; Garrabou et al., 2001; etc.). Les espcies afectades van ser sobretot invertebrats sssils i
suspensvors de la comunitat del coralligen (Ros et al., 1985; Ballesteros, 2006), situats entre els 10 i els 40 m de
profunditat: esponges (Hippospongia communis i Spongia officinalis, etc.), cnidaris (especialment els antozous
Corallium rubrum, Paramuricea clavata, Eunicella cavolinii, E. singularis i Cladocora caespitosa), molluscs bivalves,
briozous i ascidis. El sentit de propagaci de la mortalitat fou des de lest cap a loest. El resultat fou una prdua
de biomassa estimada en el 50% de la que s prpia daquesta comunitat (entre 150 i 1200 g (p. s.) m2), deguda
a necrosi dels teixits de les colnies, amb posterior despreniment o ocupaci de les colnies per part despcies
epibionts.
Lany 2003 es va repetir lepisodi, amb una notable extensi cap al sud de les rees afectades: gaireb tota la
costa italiana des del mar Tirr fins al golf de Npols, Crsega, lestret de Bonifacio, Catalunya, Menorca i els
Columbrets (figura 3). El 2006, novament, es va produir un episodi de mortalitat en massa de suspensvors,
aparentment amb un impacte menor que el de tres anys abans. Lepisodi del 1999 es va poder detectar i avaluar
perqu en algunes rees protegides de la zona shi duien a terme estudis de seguiment de les comunitats, i en
els anys posteriors es va procedir a fer el seguiment de limpacte i de la recuperaci eventual de les poblacions
de les espcies de suspensvors afectades. Ats que les mortalitats shan repetit en anys successius, sha posat en
marxa un programa internacional de detecci primerenca, avaluaci i, eventualment, identificaci de les causes
(Medchange).
267
Figura 3. Extensi dels dos episodis de mortalitat en massa (EMM) del 1999 i el 2003
(Font: Perez et al., 2000; Garrabou et al., 2001; etc.).
Monitoreig de la
temperatura de laigua
rea afectada per lEMM 1999
rees destudi
rea afectada per lEMM 2003
Figura 4. Importncia de les afectacions per lepisodi de mortalitat en massa del 1999
(percentatge de teixit necrosat sobre el total) en la gorgnia Paramuricea clavata al
llarg de tres transsectes a lilla de Port-Cros.
Extensi de les afeccions (%)
Transecte 1
Transecte 2
Transecte 3
Profunditat (m)
Fins als 30 m de profunditat, lafectaci supera en tots els casos el 70% de les colnies, mentre que per sota dels 40 m s molt baixa.
[Font: Linares et al., 2005].
268

Limpacte daquests episodis ha estat enorme, tant per labast geogrfic com pel nombre despcies afectades,
per la incidncia en les poblacions (en total, sestima que la prdua ha estat del 50% de la biomassa daquestes
espcies, amb un clar gradient batimtric, ja que les poblacions ms superficials han estat les ms afectades:
figura 4; Perez et al., 2000; Cerrano et al., 2000; Romano et al., 2000; Garrabou et al., 2001; Linares et al.,
2005), per la dificultat de recuperaci (algunes daquestes espcies sn de biologia parsimoniosa: la gorgnia
Paramuricea clavata, per exemple, creix prop d1 cm anual, de manera que recuperar la complexitat estructural
de les comunitats del coralligen afectades, encara que sigui noms parcialment, es pot allargar durant dcades),
per limpacte sobre la biodiversitat associada als boscos de suspensvors afectats, etc.
Lefecte no ha estat el mateix en totes les rees geogrfiques ni en totes les poblacions, ni en els diferents anys
en qu sha detectat el fenomen (figura 5). La causa principal ha estat la prolongaci, ms enll del que s
habitual, del perode de manteniment de la termoclina estival, que separa les aiges clides superficials de les
fredes pregones. Efectivament, durant els estius dels anys esmentats, aquesta termoclina en lloc de trencar-se
i permetre la barreja de les dues masses daigua superficial i pregona al final de lestiu, com sol ser el cas es
va mantenir aproximadament durant un altre mes, amb la qual cosa les aiges superficials del Mediterrani nordoccidental van gaudir duna temperatura excepcionalment elevada i estable (23-24C) al llarg de tota la columna
daigua, fins als 40 m de profunditat.
Lefecte sobre les espcies de suspensvors pot haver estat directe (per una inadaptabilitat a les condicions
trmiques estivals prolongades, potser mitjanant un mecanisme fisiolgic; vegeu lapartat 2.3) o indirecte: per
la manca de laliment (plncton) que lestratificaci i, per tant, el retard en la barreja autumnal impedeix de
proliferar; per lefecte de grmens patgens afavorits per les temperatures elevades (Martin et al., 2002; Bally i
Garrabou, 2007); per lefecte sinrgic de txics en laigua procedents de contaminaci, etc.
Gaireb totes aquestes hiptesis tenen els seus defensors, i caldr esperar resultats ms concloents per acceptarles o rebutjar-les, per el resultat daquests episodis s innegable i catastrfic. Com sigui que els diferents escenaris
de canvi climtic plantegen un augment de la temperatura al llarg del segle xxi, els episodis descalfament de les
aiges superficials del Mediterrani poden deixar de ser fenmens excepcionals per esdevenir habituals, amb les
implicacions de prdua regional de biodiversitat que es pot suposar (Coma et al., 2006; etc.).
frequncia %
Figura 5. Freqncia mitjana de colnies afectades de les quatre espcies de

gorgonaris afectades per lepisodi de mortalitat en massa del 2003.
Zona 1
Zona 2
Zona 3
Zona 4
Zona 5
Zona 6
Zona 1: Balears; zona 2: Catalunya i Catalunya Nord; zona 3: Alps Martims; zona 4: Ligria; zona 5: Crsega i nord de Sardenya; zona 6: golfs de Gaeta i de
Npols. [Font: Garrabou et al., 2001; Coma et al., 2006].
269
Sinergia amb altres impactes (contaminaci trmica, espcies allctones, etc.)

Ja hem esmentat els dubtes sobre les causes ltimes de les mortalitats catastrfiques indudes per lescalfament
perllongat del Mediterrani nord-occidental: poden ser diverses. El mateix es pot dir daltres situacions, en les
quals lescalfament global propicia i magnifica altres impactes; nesmentarem un parell. Les rees litorals tancades
(ports, llacunes, etc.), amb aiges ms clides, sn reservoris despcies extiques, entre les quals hi ha les
dafinitats tropicals, aportades en el passat o actualment mitjanant el transport en laigua de llast dels vaixells
o en el fouling de les seves carenes. Laugment de la temperatura de les aiges del Mediterrani pot comportar
lalliberament dalgunes daquestes espcies acantonades en les esmentades rees restringides, que podran
ocupar rees ms extenses. Aix s el que ha passat recentment amb el corall Oculina patagonica, fins fa poc
restringit al port dAlacant i ara ests en els fons superficials de moltes localitats del Mediterrani occidental.
Una situaci similar es produeix amb les entrades a mar daigua sobreescalfada, procedent dels sistemes de
refrigeraci de centrals trmiques i nuclears, que sn tamb nuclis potencials de dispersi despcies termfiles,
encara que la inrcia trmica del mar s molt gran i labast daquest impacte, redut.
Ja hem esmentat lentrada al Mediterrani, i lexpansi posterior, despcies extiques lessepsianes o daltres
orgens, una expansi que laugment de temperatura est afavorint i pot fer-ho encara ms en el futur immediat
(Occhipinti-Ambrogi, 2007).
Cal fer referncia tamb a la situaci derosi de la biodiversitat, dexhauriment dels estocs pesquers, dalteraci
de les aiges i els fons per la contaminaci i altres activitats dorigen antrpic, que safegeixen sinrgicament als
impactes derivats del canvi climtic. El resultat s una afectaci molt important als hbitats i a les espcies.
Impactes sobre la biodiversitat, sobre els serveis ecosistmics i sobre els recursos apropiats per a
lhome
Tots aquests impactes, i encara altres, es tradueixen en una prdua notable de biodiversitat, per b que alguns
fenmens (com ara la incorporaci despcies allctones) podrien fer pensar el contrari. La biodiversitat marina
del mar Mediterrani, que s notable (Prs i Picard, 1964; Ros et al., 1985; Giaccone i Geraci, 1989; Bianchi i
Morri, 2000; Boudouresque, 2004; Boudouresque et al., 2004; etc.), experimenta darrerament canvis importants
com a conseqncia del canvi climtic i daltres activitats antrpiques; alguns sn dabast mundial i es produeixen
a un ritme commensurat, mentre que altres sn dabast regional i molt rpids.
Aquests canvis tenen dues caracterstiques comunes: a) leliminaci massiva de les espcies ms frgils i longeves,
de biologia parsimoniosa i ms adaptades, moltes de les quals sn endmiques i/o relictes, i la persistncia i
lexpansi despcies banals, pioneres, en gran manera allctones; b) la tropicalitzaci de la biota: no tan sols
les espcies autctones afavorides sn les ms termfiles, sin que tant les que entren de manera natural via
Gibraltar com les migradores lessepsianes, i bona part de les que penetren afavorides pel transport hum (en el
fouling o en el llast dels vaixells), sn dafinitat subtropical o tropical.
s difcil avaluar quins poden ser els efectes daquests canvis en la biodiversitat a lescala de tot el Mediterrani, per
com que es tracta dun mar molt divers, s segur que lempobriment duns actors i lexpansi dels altres, mitjanant
impactes directes o induts, a travs defectes en cascada (Sala et al., 1998; etc.) i de capgiraments en els equilibris
poblacionals i ecosistmics naturals (fins on sigui possible aquesta denominaci; Jackson i Sala, 2001; Jackson et
al., 2001), provocaran alteracions importants en la biodiversitat i en lecodiversitat (sensu Margalef, 1997).
Aix ja est passant en altres mars regionals (Jackson et al., 2001; Hughes et al., 2003; Sala i Knowlton, 2006;
Clarke et al., 2007; Aronson et al., 2007; Jagtap i Nagle, 2007; etc.). El resultat, en tots aquests mars, s la
270

simplificaci de les comunitats marines mitjanant diversos mecanismes: reducci accelerada de la biodiversitat
marina; esfondrament de poblacions i extincions despcies; homogenetzaci i banalitzaci de les comunitats;
reducci de lestructura tridimensional biognica; simplificaci de les xarxes trfiques; domini dels controls des
de baix (bottom up) de les xarxes trfiques amb relaci als controls des de dalt (top-down); increment de la
inestabilitat i disminuci de la capacitat de recuperaci; reducci de la biomassa total; augment del quocient
P/B; reducci de la producci total i de la disponible per als ssers humans. Tot aix tindr (ja est tenint ara)
conseqncies a lescala ecosistmica, per tamb en el forniment de serveis ecosistmics (Worm et al., 2007),
alguns dels quals ens sn fonamentals, com ara lapropiaci de protena en forma de peix i marisc (Cury et al.,
2008).
Potser el mar Mediterrani no deixar de ser oligotrfic (Margalef, 1985) ni biodivers; potser no acabar
tropicalitzant-se (Bianchi, 2007); potser les algues frondoses no seran substitudes pels coralls (Ballesteros i
Zabala, 1989), per de segur que ser molt diferent del que van descriure els investigadors marins dels segles xix
i xx i els poetes de tots els temps.
Alley, R. B.(2007). Wally was right: Predictive ability of the North Atlantic conveyor belt hypothesis for
abrupt climate change.Annual Review of Earth and Planetary Sciences, nm. 35, pg. 241-272.
Anestis, A.; Lazou, A.; Prtner, H. O.; Michaelidis, B.(2007). Behavioral, metabolic, and molecular stress responses
of marine bivalve Mytilus galloprovincialis during long-term acclimation at increasing ambient temperature.
American Journal of Physiology-Regulatory, Integrative and Comparative Physiology, nm. 293(2), R911-R921.
Aronson, R. B.; Thatje, S.; Clarke, A.; Peck, L. S.; Blake, D. B.; Wilga, C. D.; Seibel, B. A.(2007). Climate change and
invasibility of the Antarctic benthos. Annual Review of Ecology, Evolution, and Systematics, nm. 38, pg. 129-154.
Attrill, M. J.; Wright, J.; Edwards, M.(2007). Climate-related increases in jellyfish frequency suggest a more
gelatinous future for the North Sea.Limnology and Oceanography, nm. 52(1), pg. 480-485.
Baker, A. C.; Starger, C. J.; McClanahan, T. R.; Glynn, P. W. (2004). Corals adaptive response to climate
change. Nature, nm. 430, pg. 741.
Ballesteros, E. (2006). Mediterranean coralligenous assemblages: A synthesis of present knowledge.
Oceanography and Marine Biology: An Annual Review, nm. 44, pg. 123-195.
Ballesteros, E.; Cebrin, E.; Alcoverro, T. (2007). Mortality of shoots of Posidonia oceanica following meadow
invasion by the red alga Lophocladia lallemandii. Bot. Mar., nm. 50, pg. 8-13.
Bally, M.; Garrabou, J. (2007). Thermodependent bacterial pathogens and mass mortalities in temperate
benthic communities: a new case of emerging disease linked to climate change. Global Change Biology, nm.
13(10), pg. 2078-2088.
Bames, D. K. A.; Crook, A.; OMohoney, M.; Steicie, S.; Maguire, D. (2001). Sea temperature variability and
Paracentrotus lividus population fluctuations. Journal of the Marine Biological Association of the United
Kingdom, nm. 81, pg. 359-360.
Barcelos e Ramos, J.; Biswas, H.; Schulz, K. G.; LaRoche, J.; Riebesell, U.(2007). Effect of rising atmospheric carbon
dioxide on the marine nitrogen fixer Trichodesmium.Global Biogeochemical Cycles, nm. 21(20), art. GB2028.
Bianchi, C. N. (2007). Biodiversity issues for the forthcoming tropical Mediterranean Sea. Hydrobiologia, nm.
580(1), pg. 7-21.
271
Bianchi, C. N.; Morri, C. (2000). Marine Biodiversity of the Mediterranean Sea: Situation, Problems and Prospects
for Future Research. Marine Pollution Bulletin, nm. 40(5), pg. 367-376.
Bibby, R.; Cleall-Harding, P.; Rundle, S.; Widdicombe, S.; Spicer, J.(2007). Ocean acidification disrupts induced
defences in the intertidal gastropod Littorina littorea.Biology Letters, nm. 3(6), pg. 699-701.
Blackford, J. C.; Gilbert, F. J.(2007). pH variability and CO2 induced acidification in the North Sea.Journal of
Marine Systems, nm. 64(1-4), pg. 229-241.
Bosello, F.; Roson, R.; Tol, R. S. J.(2007). Economy-wide estimates of the implications of climate change: Sea
level rise.Environmental and Resource Economics, nm. 37(3), pg. 549-571.
Boudouresque, C. F. (2004). Marine biodiversity in the Mediterranean: status of species, populations and
communities. Scientific Reports of Port-Cros National Park, nm. 20, pg. 97-146.
Boudouresque, C. F.; Boury-Esnault, N.; Harmelin-Vivien, M. (2004). La biodiversitat marina: tendncies, models
i amenaces. A: Vil, M.; Rod, F.; Ros, J. D. (ed.). Jornades sobre Biodiversitat i Conservaci Biolgica. Seminar on
Biodiversity and Biological Conservation, pg. 189-209 i 391-410. Institut dEstudis Catalans. Barcelona.
Broecker, W. S. (1991). The Great Ocean Conveyor. Oceanography, nm. 4, pg. 79-89.
Brunel, T.; Boucher, J.(2007). Long-term trends in fish recruitment in the north-east Atlantic related to climate
change.Fisheries Oceanography, nm. 16(4), pg. 336-349.
Bruno, J. F.; Selig, E. R.; Casey, K. S.; Page, C. A.; Willis, B. L.; Harvell, C. D.; Sweatman, H.; Melendy, A. M.(2007).
Thermal stress and coral cover as drivers of coral disease outbreaks.PLoS Biology, nm. 5(5), art. e124.
Caldeira, K.; Wickett, M. E. (2003). Anthropogenic Carbon and Ocean pH. Nature, nm. 425, pg. 365.
Cerrano, C.; Bavestrello, G.; Bianchi, C. N.; Cattaneo-Vietti, R.; Bava, S.; Morganti, C.; Morri, C.; Picco, P.; Sar,
G.; Schiaparelli, S.; Siccardi, A.; Sponga, F. (2000). A Catastrophic Mass-mortality Episode of Gorgonians and
Other Organisms in the Ligurian Sea (North-western Mediterranean), Summer 1999. Ecology Letters, nm. 3,
pg. 284-293.
Cicerone, R. et al. (2004). The ocean in a high CO2 world. Earth and Ocean Science, nm. 85 (37), pg. 351-353.
Clarke, A.; Murphy, E. J.; Meredith, M. P.; King, J. C.; Peck, L. S.; Barnes, D. K. A.; Smith, R. C.(2007). Climate
change and the marine ecosystem of the western Antarctic Peninsula.Philosophical Transactions of the Royal
Society of London [B], nm. 362(1477), pg. 149-166.
Coma, R.; Linares, C.; Ribes, M.; Daz, D.; Garrabou, J.; Ballesteros, E. (2006). Consequences of a mass mortality
in populations of Eunicella singularis (Cnidaria: Octocorallia) in Menorca (NW Mediterranean). Marine ecology.
Progress series, nm. 327, pg. 51-60.
Cury, P. M.; Shin, Y.-J.; Planque, B.; Durant, J. M.; Fromentin, J.-M.; Kramer-Schadt, S.; Stenseth, N. C.; Travers,
M.; Grimm, V. (2008). Ecosystem oceanography for global change in fisheries. Trends in Ecology and Evolution,
nm. 23(6), pg. 338-346.
Duarte, C. M.; Tintor, J. (2001). El cambio climtico y sus consecuencias para los ecosistemas costeros de las islas
Baleares. A: El canvi climtic: passat, present i futur. Conselleria de Medi Ambient, Govern de les Illes Balears.
Durant, J. M.; Hjermann, D. O.; Ottersen, G.; Stenseth, N. C. (2007). Climate and the match or mismatch
between predator requirements and resource availability.Climate Research, nm. 33(3), pg. 271-283.
Fields, P. A.; Graham, J. B.; Rosenblatt, R. H.; Somero, G. N. (1993). Effects of expected global climate change
on marine faunas. Trends in Ecology and Evolution, nm. 8(10), pg. 361-367.
272

Fine, M.; Tchernov, D. (2007). Scleractinian Coral Species Survive and Recover from Decalcification. Science,
nm. 315, pg. 1811.
Francour, P.; Boudouresque, C. F.; Harmelin, J. G.; Harmelin-Vivien, M. L.; Quignard, J. P. (1994). Are the
Mediterranean waters becoming warmer? Information from biological indicators. Mar. Pollut. Bull., nm. 28(9),
pg. 523-526.
Freitas, V.; Campos, J.; Fonds, M.; Van Der Veer, H. W.(2007). Potential impact of temperature change on epibenthic
predator-bivalve prey interactions in temperate estuaries.Journal of Thermal Biology, nm. 32(6), pg. 328-340.
Garrabou, J.; Perez, T.; Sartoretto, S.; Harmelin, J. G. (2001). Mass mortality event in red coral (Corallium
rubrum, Cnidaria, Anthozoa, Octocorallia) population in the Provence region (France, NW Mediterranean). Mar.
Ecol. Prog. Ser., nm. 217, pg. 263-272.
Gazeau, F.; Quiblier, C.; Jansen, J. M.; Gattuso, J.-P.; Middelburg, J. J.; Heip, C. H. R.(2007). Impact of elevated
CO2 on shellfish calcification.Geophysical Research Letters, nm. 34(7), art. L07603.
Giaccone, G.; Geraci, R. M. (1989). Biogeografia delle Alghe del Mediterraneo. Anales Jard. Bot. Madrid, nm.
46(I), pg. 27-33.
Gili, J.M.; Pags, F. (2005). Les proliferacions de meduses. Butllet de la Societat dHistria Natural de les
Balears, nm. 48, pg. 1-22.
Gmez, F.; Claustre, H. (2001). Spreading of Gymnodinium catenatum Graham in the western Mediterranean
Sea. Harmful Algae News, nm. 22.
Gouretski, V.; Koltermann, K. P.(2007). How much is the ocean really warming?. Geophysical Research Letters,
nm. 34(1), art. L01610.
Greenwood, J. G.(2007). Earlier laying by Black Guillemots Cepphus grylle in Northern Ireland in response to
increasing sea-surface temperature.Bird Study, nm. 54, pg. 378-379.
Hall-Spencer, J. M.; Rodolfo-Metalpa, R.; Martin, S.; Ransome, E.; Fine, M.; Turner, S. M. et al. (2008). Volcanic carbon
dioxide vents show ecosystem effects of ocean acidification. Nature (advance online publication 8 June 2008).
Harley, C. D. et al. (2006).The impacts of climate change in coastal marine systems. Ecology Letters, nm. 9,
pg. 228-241.
Harvell, C. D.; Kim, K.; Burkholder, J. M.; Colwell, R. R.; Epstein, P. R.; Grimes, D. J.; Hofmann, E. E.; Lipp, E. K.;
Osterhaus, A. D. M. E.; Overstreet, R. M.; Porter, J. W.; Smith, G. W.; Vasta, G. R. (1999). Emerging marine
diseases-Climate links and anthropogenic factors. Science, nm. 285, pg. 1505-1510.
Hawkes, L. A.; Broderick, A. C.; Godfrey, M. H.; Godley, B. J. (2007). Investigating the potential impacts of
climate change on a marine turtle population.Global Change Biology, nm. 13(5), pg. 923-932.
Hoegh-Guldberg, O.; Mumby, P.J.; Hooten, A. J.; Steneck, R. S.; Greenfield, P.; Gmez, E.; Harvell, C. D.; Sale, P.F.;
Edwards, A. J.; Caldeira, K.; Knowlton, N.; Eakin, C. M.; Iglesias-Prieto, R.; Muthiga, N.; Bradbury, R. H.; Dubi,
A.; Hatziolos, M. E.(2007). Coral reefs under rapid climate change and ocean acidification.Science, nm.
318(5857), pg. 1737-1742.
Holland, M. M.; Finnis, J.; Barrett, A. P.; Serreze, M. C.(2007). Projected changes in Arctic Ocean freshwater
budgets.Journal of Geophysical ResearchBiogeosciences, nm. 112(G4), art. G04S55.
Howat, I. M.; Joughin, I.; Scambos, T. A.(2007). Rapid changes in ice discharge from Greenland outlet
glaciers.Science, nm. 315(5818), pg. 1559-1561.
273
Hye, T. T.; Post, E.; Meltofte, H.; Schmidt, N. M.; Forchhammer, M. C.(2007). Rapid advancement of spring in
the High Arctic.Current Biology, nm. 17(12), R449-R451.
Hughes, L. (2000). Biological consequences of global warming: is the signal already apparent?. Trends in
Ecology and Evolution, nm. 15, pg. 56-61.
Hughes, T. P.; Baird, A. H.; Bellwood, D. R.; Card, M.; Connolly, S. R.; Folke, C.; Grosberg, R.; Hoegh-Guldberg,
O.; Jackson, J. B. C.; Kleypas, J.; Lough, J. M.; Marshall, P.; Nystrm, M.; Palumbi, S. R.; Pandolfi, J. M.; Rosen,
B.; Roughgarden, J. (2003). Climate Change, Human Impacts, and the Resilience of Coral Reefs. Science, nm.
301, pg. 929-933.
Iglesias-Rodrguez, M. D.; Halloran, P. R.; Rickaby, R. E. M.; Hall, I. R.; Colmenero-Hidalgo, E.; Gittins, J. R. et al.
(2008). Phytoplankton Calcification in a High-CO2 World. Science, nm. 320, pg. 336-340.
Jackson, J. B.; Sala, E. (2001). Unnatural Oceans. A: Gili, J. M.; Pretus, J. L.; Packard, T. T. (ed.). A Marine Science
Odyssey into the 21st Century, pg. 273-281. Scientia Marina, nm. 65 (supl. 2).
Jackson, J. B. C.; Kirby, M. X.; Berger, W. H.; Bjorndal, K. A.; Botsford, L. W.; Bourque, B. J.; Bradbury, R.
H.; Cooke, R.; Erlandson, J.; Estes, J. A.; Hughes, T. P.; Kidwell, S.; Lange, C. B.; Lenihan, H. S.; Pandolfi, J. M.;
Peterson, C. H.; Steneck, R. S.; Tegner, M. J.; Warner, R. R. (2001). Historical overfishing and the recent collapse
of coastal ecosystems. Science, nm. 293, pg. 629-638.
Jagtap, T. G.; Nagle, V. L.(2007). Response and adaptability of mangrove habitats from the Indian subcontinent
to changing climate.Ambio, nm. 36(4), pg. 328-334.
Korringa, C. (1973). The Ocean as Final Recipient of the End Products of the Continents Metabolism. Pollution of
the Oceans: Situation, Consequences, and Outlooks for the Future. A: Sioli, H. (ed.). kologie und Lebensschutz
in internationaler Sicht. Ecology and Bioprotection, International Conclusions, pg. 91-140. Rombach. Friburg
de Brisgvia. (Hi ha traducci castellana: Ecologa y proteccin de la naturaleza. Conclusiones internacionales.
Blume. Barcelona. 1982).
Lafferty, K. D.; Porter, J. W.; Ford, S. E. (2004). Are diseases increasing in the ocean?. Annual Review of
Ecology, Evolution, and Systematics, nm. 35, pg. 31-54.
Lefvre, N.; Watson, A. J.; Olsen, A.; Ros, A. F.; Prez, F. F.; Johannessen, T. (2004). A decrease in the sink for
atmospheric CO2 in the North Atlantic. Geophys. Res. Lett., nm. 31, L07306. DOI: 10.1029/2003GL018957.
Levitan, O.; Rosenberg, G.; Setlik, I.; Setlikova, E.; Grigel, J.; Klepetar, J.; Prasil, O.; Berman-Frank, I.(2007).
Elevated CO2 enhances nitrogen fixation and growth in the marine cyanobacterium Trichodesmium.Global
Change Biology, nm. 13(2), pg. 531-538.
Levitus, S.; Antonov, J. L.; Boyer, T. P.; Stephens, C. (2000). Warming of the World Ocean. Science, nm. 287,
pg. 2225-2229.
Lima, F. P.; Ribeiro, P. A.; Queiroz, N.; Hawkins, S. J.; Santos, A. M.(2007). Do distributional shifts of northern
and southern species of algae match the warming pattern?. Global Change Biology, nm. 13(12), pg. 25922604.
Linares, C.; Coma, R.; Daz, D.; Zabala, M.; Hereu, B.; Dantart, L. (2005). Immediate and delayed effects of mass
mortality event on gorgonian population dynamics and benthic community structure in the NW Mediterranean.
Marine Ecology Progress Series, nm. 305, pg. 127-137.
Mackas, D. L.; Batten, S.; Trudel, M.(2007). Effects on zooplankton of a warmer ocean: Recent evidence from
the Northeast Pacific.Progress in Oceanography, nm. 75(2), pg. 223-252.
274

MacKenzie, B. R.; Schiedek, D.(2007). Daily ocean monitoring since the 1860s shows record warming of northern
European seas.Global Change Biology, nm. 13(7), pg. 1335-1347.
MacKenzie, B. R.; Gislason, H.; Mollmann, C.; Koster, F. W.(2007). Impact of 21st century climate change on
the Baltic Sea fish community and fisheries. Global Change Biology, nm. 13(7), pg. 1348-1367.
MacLeod, C. D.; Santos, M. B. A.; Reid, R. J.; Scott, B. E.; Pierce, G. J.(2007). Linking sand eel consumption
and the likelihood of starvation in harbour porpoises in the Scottish North Sea: could climate change mean more
starving porpoises?. Biology Letters, nm. 3(2), pg. 185-188.
Margalef, R. (ed.) (1985). Western Mediterranean. Pergamon Press. Oxford, etc. (versi castellana del 1989: El
Mediterrneo Occidental. Omega. Barcelona).
Margalef, R. (1997). Our biosphere. Excellence in Ecology, 10. Ecology Institute. Oldendorf (Luhe).
Martin, Y.;Bonnefont, J. L.;Chancerelle, L. (2002). Gorgonians mass mortality during the 1999 late summer in
French Mediterranean coastal waters: the bacterial hypothesis. Water Research, nm. 36(3), pg. 779-782.
McClanahan, T. R.; Ateweberhan, M.; Muhando, C. A.; Maina, J.; Mohammed, M. S.(2007). Effects of climate
and seawater temperature variation on coral bleaching and mortality.Ecological Monographs, nm. 77(4), pg.
503-525.
McGranahan, G.; Balk, D.; Anderson, B.(2007). The rising tide: assessing the risks of climate change and
human settlements in low elevation coastal zones.Environment & Urbanization, nm. 19(1), pg. 17-37.
Michaelidis, B.; Spring, A.; Portner, H. O.(2007). Effects of long-term acclimation to environmental hypercapnia
on extracellular acid-base status and metabolic capacity in Mediterranean fish Sparus aurata.Marine Biology,
nm. 150(6), pg. 1417-1429.
Mieszkowska, N.; Hawkins, S. J.; Burrows, M. T.; Kendall, M. A.(2007). Long-term changes in the geographic
distribution and population structures of Osilinus lineatus (Gastropoda: Trochidae) in Britain and Ireland.Journal
of the Marine Biological Association of the United Kingdom, nm. 87(2), pg. 537-545.
Miles, H.; Widdicombe, S.; Spicer, J. I.; Hall-Spencer, J.(2007). Effects of anthropogenic seawater acidification on
acid-base balance in the sea urchin Psammechinus miliaris.Marine Pollution Bulletin, nm. 54(1), pg. 89-96.
Mills, C. E. (2001). Jellyfish blooms: are populations increasing globally in response to changing ocean
conditions?. Hydrobiologia, nm. 451, pg. 55-68.
Mora, C.; Ospina, A. F. (2001). Tolerance to high temperatures and potential impact of sea warming on reef
fishes of Gorgona Island (tropical eastern Pacific). Marine Biology, nm. 139, pg. 765-769.
Morn, X. A. G.; Sebastin, M.; Pedrs-Ali, C.; Estrada, M. (2006). Response of Southern Ocean phytoplankton
and bacterioplankton production to short-term experimental warming. Limnology and oceanography, nm.
51(4), pg. 1791-1800.
Navarro, L.; Blzquez, M.; Piferrer, F. (2005). Efecto de la temperatura sobre la proporcin de sexos de la lubina
(Dicentrarchus labrax). A: Castao, J. P.; Malagn, M. M.; Garca Navarro, S. (ed.). Avances en endocrinologa
comparada, nm. 2, pg. 135-138. Universitat de Crdova.
NOAA (2008). The State of the Coral Reef Ecosystems of the United States and Pacific Freely Associated States:
2008. National Oceanic and Atmospheric Administration. Washington.
Occhipinti-Ambrogi, A.(2007). Global change and marine communities: Alien species and climate change.Marine
Pollution Bulletin, nm. 55(7-9), pg. 342-352.
275
Orr, J. C. et al. (2005). Anthropogenic Ocean Acidification over the Twenty-First Century and its Impact on
Calcifying Organisms. Nature, nm. 437, pg. 681-686.
Parrilla, G.; Lavn, A.; Bryden, H.; Garca, M.; Millard, R. (1994). Rising temperatures in the Subtropical N.
Atlantic over the past 35 years. Nature, nm. 369, pg. 48-51.
Patzner, R. (1998). The invasion of Lophocladia (Rhodomelaceae, Lophotaliae) at the northern coast of Ibiza
(Western Mediterranean Sea). Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, nm. 41, pg. 75-80.
Prs, J.-M.; Picard, J. (1964). Nouveau manuel de bionomie benthique de la mer Mditerrane. Rec. Trav. Sta.
Mar. Endoume, nm. 31(47), pg. 5-137.
Perez, T.; Garrabou, J.; Sartoretto, S.; Harmelin, J. G.; Francour, P.; Vacelet, J. (2000). Mortalit massive
dinvertbrs marins: un vnement sans prcdent en Mditerrane nord-occidentale Mass mortality of marine
invertebrates: an unprecedented event in the NW Mediterranean. C. R. Acad. Sci. Paris, III, nm. 323, pg. 853865.
Por, F. D. (1978). Lessepsian migration. Springer. Berln, Nova York.
Portner, H. O.; Knust, R.(2007). Climate change affects marine fishes through the oxygen limitation of thermal
tolerance.Science, nm. 315(5808), pg. 95-97.
Rahmstorf, S.(2007). A semi-empirical approach to projecting future sea-level rise.Science, nm. 315(5810),
pg. 368-370.
Riebesell, U.; Zondervan, I.; Rost, B.; Tortell, P. D.; Zeebe, R. E.; Morel, F. M. M. (2004). Reduced calcification of
marine plankton in response to increased atmospheric CO2. Nature, nm. 407, pg. 364-367.
Romano, J. C.; Bensoussan, N.; Younes, W. A. N.; Arlhac, D. (2000). Anomalies thermiques dans les eaux du
golfe de Marseille durant lt 1999. Une explication partielle de la mortalit dinvertbrs fixs. C. R. Acad. Sci.
Paris, III, nm. 323, pg. 415-427.
Ros, J. D. (2007). Medusas. Cultura/s-La Vanguardia, nm. 268, pg. 2-3.
Ros, J. D.; Romero, J.; Ballesteros, E.; Gili, J. M. (1985). Diving in blue water: the benthos. A: Margalef, R. (ed.).
Western Mediterranean, pg. 233-295. Pergamon. Oxford.
Royal Society (2005). Ocean Acidification Due to Increasing Atmospheric Carbon Dioxide. The Royal Society.
Londres.
http://www.royalsoc.ac.uk/displaypagedoc.asp?id=13314.
Sabats, A.; Martn, P.; Lloret, J.; Raya, V. (2006). Sea warming and fish distribution: the case of the small
pelagic fish, sardinella aurita, in the western Mediterranean. Global Change Biology, nm. 12, pg. 22092219.
Sabine, C. L.; Feely, R. A.; Gruber, N.; Key, R. M.; Lee, K.; Bullister, J. L.; Wanninkhof, L.; Wong, C. S.; Wallace,
D. W. R.; Tilbrook, B.; Millero, F. J.; Peng, T. H.; Kozyr, A.; Ono, T.; Ros, A. F. (2004). The oceanic sink for
anthropogenic CO2. Science, nm. 305, pg. 367-371.
Sala, E.; Knowlton, N. (2006). Global Marine Biodiversity Trends. Annual Review of Environment and Resources,
nm. 31, pg. 93-122.
Sala, E.; Boudouresque, C. F.; Harmelin-Vivien, M. (1998). Fishing, trophic cascades and the structure of algal
assemblages: evaluation of an old but untested paradigm. Oikos, nm. 82, pg. 425-439.
Salat, J.; Pascual, J. (2006). Principales tendencias climatolgicas en el Mediterrneo Noroccidental, a partir de
276

ms de 30 aos de observaciones oceanogrficas y meteorolgicas en la costa catalana. A: Clima, sociedad y

medio ambiente, pg. 283-290. Publicaciones de la Asociacin Espaola de Climatologa. Saragossa.
Simmonds, M. P.; Isaac, S. J.(2007). The impacts of climate change on marine mammals: early signs of significant
problems.Oryx, nm. 41(1), pg. 19-26.
Smith, K. L.; Robison, B. H.; Helly, J. J.; Kaufmann, R. S.; Ruhl, H. A.; Shaw, T. J.; Twining, B. S.; Vernet, M.(2007).
Free-drifting icebergs: Hot spots of chemical and biological enrichment in the Weddell Sea.Science, nm.
317(5837), pg. 478-482.
Thibaut, T.; Pinedo, S.; Torras, X.; Ballesteros, E. (2005). Long-term decline of the populations of Fucales
(Cystoseira spp. and Sargassum spp.) in the Albres coast (France, North-western Mediterranean). Marine
Pollution Bulletin, nm. 50(12), pg. 1472-1489.
Turley, C. M.; Roberts, J. M.; Guinotte, J. M.(2007). Corals in deep-water: will the unseen hand of ocean
acidification destroy cold-water ecosystems?.Coral Reefs, nm. 26(3), pg. 445-448.
Vzquez-Domnguez, E.; Vaqu, D.; Gasol, A. M. (2007). Ocean warming enhances respiration and carbon
demand of coastal microbial plankton.Global Change Biology, nm. 13(7), pg. 1327-1334.
Vila, M.; Mas, M. (2005). Phytoplankton functional groups and harmful algae species in anthropogenically
impacted waters of the NW Mediterranean Sea. Scientia Marina, nm. 69(1), pg. 31-45.
Worm, B.; Barbier, E. B.; Beaumont, N.; Duffy, J. E.; Folke, C.; Halpern, B. S.; Jackson, J. B. C.; Lotze, H. K.; Micheli,
F.; Palumbi, S. R.; Sala, E.; Selkoe, K. A.; Stachowicz, J. J.; Watson, R. (2006). Impacts of Biodiversity Loss on
Ocean Ecosystem Services. Science, nm. 314, pg. 787-790.
Zabala, M.; Ballesteros, E. (1989). Surface dependent strategies and energy flux in benthic communities or, why
corals do not exist in the Mediterranean. Scientia Marina, nm. 53(1), pg. 3-17.
Zabala, M.; Garca-Rubies, A.; Louisy, P.; Sala, E. (1997). Spawning behaviour of the Mediterranean dusky
grouper Epinephelus marginatus (Lowe, 1834) (Pisces, Serranidae) in the Medes Islands Marine Reserve (NW
Mediterranean, Spain). Scientia Marina, nm. 61(1), pg. 65-77.
277

Impactes Sobre Ecosistemes Lowress

Загружено:

Сведения о документе

Авторское право

Доступные форматы

Поделиться этим документом

Поделиться или встроить документ

Параметры публикации

Этот документ был вам полезен?

Это неприемлемый материал?

Авторское право:

Доступные форматы

Impactes Sobre Ecosistemes Lowress

Загружено:

Авторское право:

Доступные форматы

Di

Impactes sobre els ecosistemes aqutics

Impactes sobre els

Efectes en lestructura i la funci dels ecosistemes aqutics deguts als canvis

Taula 1. Possibles canvis i efectes produts en els ecosistemes aqutics

Durada de lestratificaci trmica

Duraci del gel

Cabals (entrada a estanys i aiguamolls)

Taxa de residncia de laigua

Taxa de residncia incrementada

Canvis del cicle de vida

Rang altitudinal de les espcies

Rtio C/N a les fulles

Impactes sobre els ecosistemes aqutics

Figura 1. Efectes principals sobre llacs, embassaments, aiguamolls i rius i rieres

Forma i tamany del sistema

Tamany i posici en la conca

Durada ms curta de la coberta de gel

Cabals reduits per + ET

Canvis en el metabolisme dels organismes i la productivitat

Efectes sobre els bns i serveis del cicle de laigua

Taula 2. Possibles efectes del canvi climtic en les funcions ambientals i

Quantitat i qualitat de laigua

Qualitat de laigua (eutrofitzaci,

Protecci de la costa i les dunes

Impactes actuals i futurs sobre els ecosistemes aqutics catalans

Impactes sobre els ecosistemes aqutics

Impactes sobre els ecosistemes aqutics

16. Els estanys dalta muntanya com

Els estanys dalta muntanya com a sensors del canvi climtic

Durada coberta de gel i neu (dies)

Figura 2. Temperatura mitjana anual a lestany Redon (Val dAran) al llarg

Temperatura mitjana anual de laire (C)

Estany Redon (Pirineus)

Paleolimnologia, una mirada al passat per a entendre el futur

Impactes sobre els ecosistemes aqutics

Figura 3. Comparaci entre la desviaci de la temperatura de laire en diferents

Efectes sobre els estanys dalta muntanya

Escalfament global i les espcies invasores

Impactes sobre els ecosistemes aqutics

Impactes sobre els ecosistemes aqutics

17. Els efectes als embassaments i la seva

Laugment de les temperatures augmentar lestabilitat trmica? Als embassaments,

Figura 1. Evoluci de la temperatura mitjana de laire a la conca del riu Ter i

Impactes sobre els ecosistemes aqutics

Figura 2. Evoluci estacional de la termoclina (expressada com a gradients

El veritable problema: la futura migradesa dels cabals i laugment de lanxia

(n = 11, r2 = 0,85, p = 0,002)

Impactes sobre els ecosistemes aqutics

Figura 3. Evoluci en fondria de loxigen a lembassament de Sau des de

Figura 4. Esquema de la cascada defectes provocada per un probable

Disminuci de cabal als rius

Augment de la concentraci de DOC als rius

Augment de lanxia als embassaments

Els efectes del canvi global ja sn quantificables a Sau

Impactes sobre els ecosistemes aqutics

temperatura de laire (C)

Figura 5. Tendncies de la temperatura de laire mitjana anual a la conca del Ter i

Impactes sobre els ecosistemes aqutics

18. Impacte sobre els peixos

Com afecta el canvi climtic els peixos continentals?

mitjana anual de les CPUE

Figura 1. Tendncia durant 20 anys de labundncia (CPUE: captures per unitat

mitjana anual de les CPUE