Ciències Socials

4t. ESO

Moviment Obrer

1. El Moviment Obrer
Defineix què és el Moviment Obrer.

El Moviment Obrer és un moviment que sorgeix com a conseqüència de la Revolució

Industrial d’origen anglès. Té coma objectiu reivindicar la millora i la situació laboral del obrer
mitjançant vagues, que és l’única arma que tenen.
Quina forma política configura?

Configura una forma política d’esquerres, que donarà lloc als sindicats i partits polítics
obreristes..
Causes

La causa més importat és la Revolució Industrial, però n’hi ha d’altres.

.1 Les condicions de treball i vida dels obrers, són precàries.
.2 Absència d’assegurança de treball.
.3 Sou baix.
.4 Jornada laboral, de moltes hores.
.5 Iniciació al treball als 6 anys i fins que el cos digués prou.
.6 Mala alimentació.
.7 Prohibició de reivindicar els drets propis.
Quins són els objectius finals?

L’objectiu principal del Moviment Obrer era millorar en les causes que el van fer sorgir.
Bàsicament es volia aconseguir un bon sou, uns horaris de treball de 8 hores, que la edat
d’iniciació al treball fos més tardana i reivindicar la millora de la classe obrera.
Amb quina arma política compta?

L’única arma política amb que contaven era la anomenada Primera Internacional, abans que
es formessin els sindicats arribessin al Parlament i al Govern mitjançant partits polítics
l’única arma amb que contaven era la vaga.
Antecedents històrics del Moviment Obrer. On i com sorgeix.

El país on sorgeix i es desenvolupa el Moviment Obrer és Anglaterra. A Europa predominava

l’Estat Liberal, que es basava en una Constitució. Volia homogeneïtzar el país, és a dir,
igualtat de drets per a tothom.
 Aristocràcia i Burgesia eren les classes socials altes.
 Obrers i Camperols eres les classes socials baixes.
 Els Aristocràtics eren terratinents i els Burgesos eren propietaris d’indústries.

1
Arxiu: 2988650.doc Elaborat per: Júlia Blanco
Versió: 1.0 Data: 30/01/08
 Ciències Socials
4t. ESO

El Moviment Obrer basarà en reivindicacions les millores de treball dels obrers. A Anglaterra
sorgeixen les “Trade Unions” al 1825. Són els primers sindicats de la història i són de
caràcter reformista moderat.
L’única arma que tenien era la vaga. La vaga perjudica a un mateix, però alhora també
perjudica a l’empresa. Els obrers afiliats a les “Trade Unions” paguen una quota al mes, i
creen un fons monetari propi del sindicat. Quan la reivindicació i la vaga són fortes i llargues,
l’obrer deixa de cobrar per l’empresa on treballa, però el sindicat usa el seu fons per pagar
un sou mínim a l’obrer. Així la vaga pot ser molt més llarga, però aconseguien res. Al final
van formar un partit polític “The Labory Party”, el partit Laborista (actual ment al cap del
govern a Anglaterra amb Tony Blair al capdavant. Aquest partit té una declinació socialista,
amb un caràcter negociant. Al 1906 tenien 1.000.000 d’afiliats i al 1914 2.000.000.
A Espanya passa el mateix. Així amb el partit Obrer, hi ha una manera de representació del
obrers al govern, i fa lleis per aconseguir una millora.
L’equivalent a Espanya del Labory Party és el PSOE, fundat el 2 de maig de 1879 per Pablo
Iglesias, format per 20 obrers i 5 intel·lectuals.
Ideologies que integren el Moviment Obrer. Objectius i realitzacions de cadascuna.

És un moviment unitari?

Les ideologies que configuren el Moviment Obrer són:

Socialisme

Seguidor de les doctrines de Karl Marx, predominant a Madrid, a Bilbao, a Santander i a

Astúries.
En dissoldre’s la Primera Internacional, Marx havia aconsellar la fundació de partits
marxistes nacionals, així es fundà el PSOE.
Més tard, coincidint amb l’Exposició Universal es fundà la Unió General de Treballadors
(UGT), sindicat vinculat al partit.
A la dècada del 1890, el socialisme espanyol va incorporar sues noves idees: la creació de
les anomenades cases dels pobles, centres de reunions amb finalitats doctrinals, culturals i
formatives, i la reivindicació de la jornada laboral de vuit hores, d’acord amb la consigna de
la Segona Internacional (juliol de 1889). A Espanya va tenir lloc per primera vegada l’any
1890 la reivindicació esmentada, una participació important a Madrid i Barcelona. Es va
aconseguir que el sufragi fos masculí, però que tots els homes podien votar, rics i pobres,
l’any 1910.
La ideologia marxista era l’intent de pactar amb el govern en forma de diàleg, d’estratègia i
negoci, carregat de paciència.
Anarquisme

Partidari de les tesis de Mikail Bakunin, majoritari a Catalunya, València, Andalusia i Aragó.
Les idees anarquistes van tenir, al contrari que les socialistes, un èxit notable entre el
Moviment Obrer de Catalunya i la població camperola espanyola, sobretot a Andalusia, terra
de molts jornalers treballant a grans latifundis.
No tenien organització burocràtica, la manca d’organització dels anarquistes va ser el seu
taló d’Aquil·les. Es caracteritzava per la influència de les noves idees de propaganda pel fet
2
Arxiu: 2988650.doc Elaborat per: Júlia Blanco
Versió: 1.0 Data: 30/01/08
 Ciències Socials
4t. ESO

o d’acció directa dels anarquistes europeus, (Bakunin) van dur alguns sectors anarquistes a
arribar al terrorisme. Com per exemple el 24 de setembre de 1893, va atemptar contra el
capità general de Catalunya Martínez Campos, que resultà ferit. El 7 de novembre van ser
llençades dues bombes al Teatre Liceu i van llençar una bomba a la processó de Corpus.
Tot això va fer que la supressió dels anarquistes fos molt dura i s’arribés a la prohibició de
revistes
Cronologia del Moviment Obrer

1840-1868: Implantaació de l’Estat Liberal.

1868-1874: La Primera República.
1875-1898: La Restauració.
1898: Pèrdua de les colònies.
1900-1909: La Setmana Tràgica.
1913-1917: Crisis del Sistema.
1919-1923: El Pistolerisme.
1923-1927: Primo de Ribera.
1927-1931: Crisis de la Rstauració.
1931-1936: La Segona República.
1936-1939: La Segona República i la Guerra Civil.
1939-1975: Franquisme.
1975-1978: Transició, Constitució 1978, Democràcia.
1978-2001: L’Estatut del Treballador.
Evolució del Moviment Obrer.

El Moviment Obrer es caracteritza per la reivindicació dels seus drets i les seves millores en
la condició social, i en l’àmbit laboral, i la lluita l’organització clandestina.
Intents de vaga, creació de sindicats i partits, permetien al Moviment Obrer fer-se públic així:
entrar al camp polític i fer lleis per millorar la seva situació.
L’intent de la dona no va donar fruits fins el 1933, fou la primera vegada que van votar i fou
un pas molt important. Llavors, ja es podia anomenar sufragi universal.
Tres etapes fonamentals:
.a fins al 1842; primera societat obrera catalana.
.b Del 1842 al 1855; clandestinitat i influència del socialisme utòpic.
.c Del 1868 al 1874:
1870; primera federació Espanyola AIT.
1872; escissió entre la tendència socialista ai anarquista.

3
Arxiu: 2988650.doc Elaborat per: Júlia Blanco
Versió: 1.0 Data: 30/01/08
 Ciències Socials
4t. ESO

1874; ilegalització de totes les associacions obreres (portà a la clandestinitat).

Anàlisis comparativa entre el Moviment Obrer a Catalunya i a la resta d’Espanya.

Moviment Obrer a Catalunya:

Ideologia marxista i anarquista, la més seguida és l’anarquista.

Organització obrera clandestina.
Condicions infrahumanes.
Fets de la “Setmana tràgica”.
Moviment Obrer a la resta d’Espanya:
Ideologia Marxista a Madrid, Bilbao, Santander i Astúries, i ideologia anarquista al País
Valencià, Andalusia i Aragó.
Organització obrera clandestina.
Condicions infrahumanes.
Crisis de pèrdua de colònies. “El desastre”, 1878.
Relació hi ha entre el Moviment Obrer i l’Estat Liberal.

La relació està en que el poble puja al poder, i durant l’Antic Règim els “habitants” no tenien
drets, mentre que amb l’Estat Liberal la burgesia puja al poder, burgesia que va sorgir de la
indústria i el comerç.
Durant l’Antic Règim no hagués pogut sorgir cap moviment del poble, perquè el poble no
tenia res, ni tan sols unes condicions de vida com per reivindicar res. Durant l’Estat Liberal
les reivindicacions van ser possibles, al igual que la creació d’associacions…
Diferència entre vaga i vaga general. Quin és el sector més important per poder
aconseguir que prosperi una vaga general?

Vaga

Cessació en el treball en vista d’obtenir de l’empresa algun avantatge relatiu, amb millores
de sou o de les condicions de treball.
Vaga general: Vaga o cessació de tot un sector; un sector d’obrers per reivindicar millores de
sou o de situació laboral. Vaga de tots els obrers.
El sector més important perquè la vaga general prosperi, és el que està sota la el
recolzament i funcionament d’un sindicat ben organitzat pels obrers.
Defineix proletariat i locaut.

Proletariat: Condició de proletari; classe social constituida pels proletaris. Individu de classe
baixa, sense propietats dels mitjans de producció i que ha de viure.
Locaut

Tancament temporal d’una empresa, per decisió de la direcció, en una situació de conflicte
laboral. Actualment està prohibit.

4
Arxiu: 2988650.doc Elaborat per: Júlia Blanco
Versió: 1.0 Data: 30/01/08
 Ciències Socials
4t. ESO

Definició AIT i etapes.

Al 1864 s’havia creat a Londres la primera Associació Internacional de Treballadors (AIT),

impulsada per obrers francesos i anglesos, que pretenia aconseguir l’emancipació
econòmica i social de la classe obrera i arribar a superar la societat classista liberal i la
creació d’una societat Igualitària, tal i com volia l’Estat Liberal basant-se en una Constitució.
L’any 1871 es va produir un enfrontament, entre Marx i Bakunin, que va donar lloc a
divergències sobre procediments que s’havien d’assolir i que es plantejava l’Associació.
Al 1874 el cop d’Estat del general Pavia va comportar la prohibició de tots els sindicats i
associacions obreres, com l’AIT. Aquestes associacions van actuar clandestinament.
Quins partits polítics es relacionaran o sorgiran de l Moviment Obrer.

AIT Associació Internacional de Treballadors, 1864.

Partit Republicà Democràtic Federal
PSOE Partido Socialista Obrero Español, 1879
PCE Partido Comunista de España, 1921.
PCOE Partido Comunista Obrero Español.
Esquerra Republicana de Catalunya
POUM.
PSUC.
CCOO Comisions Obreres, 1962.
Les cases del poble?

Eren centres de reunions amb finalitats doctrinals, culturals i formatives, implantades pel
socialisme espanyol.
La Setmana Tràgica (Barcelona 1909).

La impopularitat de la guerra a Catalunya provocà una vaga de protesta, que es va declarar

el 26 de juliol. Aviat el moviment es va veure desbordat: Barcelona s’omplí de barricades i
una multitud incontrolable va incendiar esglésies, convents i edificis religiosos. LA revolta es
va estendre per altres poblacions catalanes, com ara Sabadell, Granollers, Mataró i Premià
de Mar. El govern hi va enviar tropes des de València i Saragossa, que van controlar la
situació al voltant del 31 de juliol.
La repressió va ser molt dura: més de 2000 persones van fugir a França i es van fer més de
2500 detencions. D’entre els detinguts, 1700 van ser processats per la justícia militar en
virtut de la recent llei de jurisdiccions. Hi va haver 59 sentències de cadena perpètua i 17
penes de mort, de les quals cinc es van executar. Entre els executats hi havia el pedagog
Francesc Ferrer i Guàrdia, fundador de la laica Escola Moderna, a qui es va fer responsable
de l’organització dels fets. Ferrer i Guàrdia va ser condemnat i executat sense proves.
La Setmana Tràgica va tenir dues conseqüències: el trencament de la solidaritat catalana a
causa de la posició de la Lliga a favor de la repressió, i les protestes generalitzades a
Europa i a Espanya per la política repressiva del govern de Maura (campanya “Maura, no”).

5
Arxiu: 2988650.doc Elaborat per: Júlia Blanco
Versió: 1.0 Data: 30/01/08
 Ciències Socials
4t. ESO

La tensió social al camp. La situació dels camperols espanyols i catalans.

El clima d’agitació social va ser especialment intens i constant al camp andalús. Això va ser
a causa de la propietat de la terra en poques mans (latifundis), la presència a la mateixa
zona de terra d’un nombre elevadíssim de jornalers.
Des del final del segle XIX, els camperols andalusos, jornalers, reivindicaven una reforma
agrària que consistia en un repartiment de la propietat de la terra. Les precàries condicions
de vida dels jornalers, organitzats per sindicats des de la darreria del segle XIX, i la
resistència obstinada dels propietaris a fer reformes per petites que fossin, van constituir
l’origen de conflictes.
La demanda de millores salarials es va fer sovint en forma de vagues durant el temps de les
collites, crema de pallers, fins que l’Estat va crear a l’any 1855, la “Guardia Civil”, que va
prohibir la manifestació o qualsevol acte de reivindicació obertista, en aquest cas, dels
jornalers.
A Catalunya la tensió social al camp es va suscitar pel conflicte entre rabassaries i els
propietaris de les terres que cultivaven.
1a Crisis al 1891, quan els ceps es van morir a causa de l’atac paràsit de la fil·loxera, això
comportà la creació de la Unió de Rabassàires l’any 1891 i el 1896, els pagesos revoltats,
van declarar les vinyes “en vaga” a aquells propietaris que no volien negociar.
A Catalunya durant aquest temps hi hagué el sindicat majoritari pels pagesos catalans.
Les zones on es concentra el Moviment Obrer

El Moviment Obrer es concentra en les zones industrialitzades; Astúries, País Basc,

Catalunya i Madrid. Així mateix, es diferencien dos núclis ideològics, el socialisme i
l’anarquisme.
L’inici del moviment obrer i el anticlericalisme

Era anticlerical, perquè anava en contra de l’església a causa del poc suport que aquesta
donava als obrers quan van queixar-se. L’excusa de l’església era que estaven ara en
aquesta situació perquè a l’altre vida estarien millor. Això feia enfadar els obrers i va
provocar la seva protesta i repulsa contra l’església.
La dona i el moviment obrer . Les principals reivindicacions.

La dona estava obligada a portat el mateix tipus de vida que els homes però en el Moviment
Obrer hi havia notables diferències entre l’home i la dona.
Durant els primers anys del segle XIX, era normal considerar la dona, com a un ésser
intel·lectualment inferior a l’home.
La dona havia d’enfocar la seva vida professional a fer “d’esposa”, “de mare”, per tant calia
orientar la seva educació amb aquest objectiu. A l’escola, ja rebien models diferents
d’educació, així com el s nois anaven a diferents escoles que les noies.
El treball de la dona fora de la llar estava mal vist, era considerat impropi del seu sexe:
símptoma de pobresa i misèria.
La dona, sofria una triple discriminació: patia una explotació igual que la del treballador
masculí (duresa de les condicions de treball, mala higiene, etc.), cobrava pel mateix treball

6
Arxiu: 2988650.doc Elaborat per: Júlia Blanco
Versió: 1.0 Data: 30/01/08
 Ciències Socials
4t. ESO

un sou inferior al de l’home i havia de dedicar-se a les tasques domèstiques, als fills i a
l’home quan arribava a casa.
La dona i la llei:

.d Obligació a obeir al marit

.e - En cas d’adulteri, el tractament de la dona era diferent al de l’home.
.f - La dona no podia reclamar res.
.g - No tenia dret de vot, fins al 1933.
Així que la dona, les seves principals reivindicacions foren: més drets, igualtat davant la llei,
més drets en l’àmbit legal, millores en la condició de treball i el dret a vot. Millora de la vida
professional i domèstica, igualtat de tracte.
l’Estatut dels Treballadors

Denominació de la llei, el 10 de març de 1980, que a Espanya regula els drets i el deures, la
seva representació i les condicions de negociació en el món del treball.
La llei11/1994 del 19 de maig va introduir modificacions en les seves línies fonamentals:
desaparició de la intervenció administrativa en els procediments de modificació substancial
de les condicions de treball, reducció del paper administratiu en els acomiadaments
col·lectius i, sobretot una nova regulació del règim jurídic dels convenis col·lectius.
Aquest document legal pel qual s’estableixen els drets i els deures dels treballadors
proclama:
 Jornada de 40 hores.
 Dies de festa.
 Jubilació.
 Malaltia.
 Prohibició del treball infantil.
 Vacunes.

7
Arxiu: 2988650.doc Elaborat per: Júlia Blanco
Versió: 1.0 Data: 30/01/08