LAVALUACI

PER A LAPRENENTATGE

Subdirecci General dOrdenaci Curricular i Serveis Educatius

Consorci dEducaci de Barcelona: Formaci per als equips directius
18/01/2011
La gesti del currculum: Avaluaci per a la millora dels aprenentatges. Gener 2011

Lavaluaci per a laprenentatge

1 Part

Aprenentatge i Avaluaci.

Concepte i finalitats de lavaluaci.

Avaluaci del currculum i avaluaci de centre.

Aprenentatge i Avaluaci

Ensenyament i
aprenentatge

Aprendre a
aprendre

Avaluar per
aprendre

Lavaluaci s el motor de laprenentatge

(Neus Sanmart, 2007)

Concepte i finalitats de lavaluaci

Avaluaci inicial
A linici de qualsevol procs densenyament-aprenentatge ...
- Inici de curs
- Seqncia didctica
- Activitat, ...
... que sempre ve desprs dun procs anterior

Avaluaci diagnstica
Per poder detectar:
- Estratgies
- Dificultats
- Errades
Amb la finalitat de regular laprenentatge de lalumnat i el procs
daprenentatge (formativa)

Concepte i finalitats de lavaluaci

Avaluaci formativa (o formadora)
Part integral del procs densenyament-aprenentatge
Constata els avenos de l'alumnat i en detecta les dificultats
Lerror com a ocasi daprenentatge
Autoavaluaci: autoregulaci de lalumnat (apropiaci dels objectius i
criteris davaluaci, planificaci de les accions a realitzar, ...)
Coavaluaci: avaluaci entre iguals, cooperativa, no competitiva
Implica feedback, dileg i participaci de lalumne
Carcter regulador i orientador del procs educatiu (formativa)

Avaluaci contnua
No sn exmens continus
Avaluar no s sempre fer exmens o proves
Cal diversificar els instruments davaluaci i promoure lautonomia de
lalumnat
T carcter bsicament regulador i formatiu

Concepte i finalitats de lavaluaci

Avaluaci sumativa
Al final dun procs densenyament-aprenentatge ...
... que normalment s linici dun nou procs
Els referents sn l'assoliment de les competncies bsiques i els criteris
davaluaci
Tamb t funci formativa ... i pot tenir altres funcions

Avaluaci final
Habitualment designa la que es fa a final de curs, de cicle o detapa i pot
tenir diferents funcions, tamb la formativa

Avaluaci qualificativa, certificadora o selectiva

Es donen noms en alguns cursos, cicles o etapes, en moments
determinats, i tenen finalitats especfiques, a banda de la formativa

Avaluaci del currculum i avaluaci de centre

Lavaluaci s una condici per a la millora.
Lautoavaluaci de centre (avaluaci interna) i lavaluaci
externa sn complementries.
Les avaluacions dels aprenentatges (externes i internes) han de
ser tils i han de servir per aprendre (formatives) i orientar la
millora de processos educatius.
Poden servir per avaluar les decisions del professorat i dels
centres sobre el currculum.
Han de promoure prctiques innovadores.
Impliquen una nova organitzaci de laula i del centre

Lavaluaci per a laprenentatge

2 Part

Avaluaci formativa i avaluaci per a laprenentatge.

El projecte SAIL.

Lavaluaci per a laprenentatge, principal aportaci

de lenfocament competencial del currculum
Nova cultura de lavaluaci: PLANIFICAR,
IMPLEMENTAR, VALORAR, RETRE COMPTES,
REVISAR, MILLORAR
Lavaluaci vista des del seu potencial educatiu
Centrada en la lgica de laprenent
Canvi en el rol dels agents implicats
Part indissoluble del procs daprenentatge
Comporta la revisi del qu, com i per a qu avaluem?

Conceptes clau lavaluaci per a laprenentatge

1. Coneixement previ dels resultats daprenentatge
esperables.
2. Detecci i superaci dels impediments per a un
bon aprenentatge.
3. Presa de conscincia sobre les estratgies
personals per aprendre autnomament (AUTOREGULACI).
4. Retroalimentaci professorat/alumnat i entre
iguals per millorar els aprenentatges.
5. Capacitat per usar estratgicament els
coneixements (COMPETNCIA).

Com fer-ho com a docents?

1. Comunicaci compartida dels objectius
educatius i dels criteris davaluaci.
2. s de lerror com a element intrnsec de
laprenentatge.
3. Anticipaci i planificaci de lacci, verbalitzaci
del procs daprenentatge.
4. Aprenentatge cooperatiu, auto i co-avaluacions,
devoluci compartida de resultats
5. s dinstruments per organitzar els continguts
curriculars significatius, tasques
competencials...

Avaluar, avaluar competncies, avaluar per

competncies?
EN PRIMER LLOC: canviar lenfocament de
lavaluaci (concepci, funci, utilitat). Del focus del
docent al de laprenent; de lavaluaci noms
qualificadora a la formativa (tamb).
EN SEGON LLOC: plantejar-se qu, com i per a qu
avaluem:
avaluem per assegurar que sassoleixen continguts
curriculars claus (en general, en clau de
competncies):
Quins sn aquests continguts?
Com es mesuren?
Com es sinterpreten els resultats i es prenen
decisions de millora?

Com fer passes cap a una nova concepci de

lavaluaci des de lescola?
No s una opci personal, sin descola, ja que estem
decidint:
Els continguts curriculars clau que cal assegurar.
Qu prioritzem com a escola i com ho ensenyem.
El grau dimplicaci de la comunitat educativa.
Lavaluaci condiciona qu i com sensenya, qu i
com s'aprn.
Com a docents, compartim molt ms del que ens
separa: qu, com i en quins espais ho podem
compartir?

Un model per comenar a pensar: el projecte SAIL

Preguntes per a la diagnosi:
1. El professorat explicita les intencions educatives abans de
comenar la sessi/tema?
2. Lalumnat es representa els objectius daprenentatge i sap
com i de qu ser avaluat?
3. El professorat est al cas dels progressos personals i
collectius? Sassegura que tothom progressa correctament?
4. Hi ha conscincia entre el professorat de la doble funci de
lavaluaci? Com es complementen lavaluaci qualificadora i la
formativa?
5. Fins a quin punt la funci formativa de lavaluaci forma part de
la cultura de centre?

Instruments del Projecte SAIL

Quantitatius: qestionaris adreats a 3 collectius:
alumnat, professorat i equip directiu.
Qualitatius: converses obertes amb els 3 collectius
per posar en com i interpretar els resultats.
Informe final: conclusions dels observadors externs i
proposta de millora dalgunes febleses.
DIAGNOSI: imatge de les idees preconcebudes entorn
de lavaluaci per part de lalumnat i el professorat.
Pot ser el punt de partida duna reflexi collectiva i
presa de decisions de millora.

Projecte SAIL
(resum provisional dels resultats de lestudi de casos)

1. El professorat explicita les intencions

educatives abans de comenar la sessi/tema?
No hi ha una explicitaci sistemtica a linici de cada sessi.
Si nhi ha, sol ser ms habitual a linici dun tema, duna manera
informal (conversa oberta).
A vegades es reprenen les intencions educatives en acabar el
tema.
El professorat sol explicar com es treballar, ms que qu
saprendr.

Projecte SAIL
(resum provisional dels resultats de lestudi de casos)

2. Lalumnat es representa els objectius

daprenentatge i sap com i de qu ser avaluat?
No hi ha feedback per saber quins objectius educatius shan
representat els alumnes.
Usualment el professorat no comunica els criteris davaluaci,
sin com compon la nota.
No hi ha sistematitzaci de coneixements nuclears de la matria
(els que sn tils per aprendre i que cal avaluar).
No susen sistemticament instruments per organitzar els
coneixements de la matria i, si susen, lalumnat sinvolucra poc.
Hi ha algunes bones prctiques de treball en grup, per sovint no
formen part de lavaluaci.

Projecte SAIL
(resum provisional dels resultats de lestudi de casos)

3. El professorat est al cas dels progressos

personals i collectius? Sassegura que tothom
progressa correctament?
Hi ha poc feedback professorat/alumnat, poca devoluci de
resultats.
Hi ha poca confiana en la capacitat dauto i co-avaluaci de
lalumnat.
Hi ha pocs espais per a la reflexi individual i collectiva sobre els
aprenentatges.
Alguns docents sn conscients que la correcci convencional
proporciona a lalumnat pocs elements per a la millora.

Projecte SAIL
(resum provisional dels resultats de lestudi de casos)

4. Hi ha conscincia entre el professorat de la doble

funci de lavaluaci? Com es complementen
lavaluaci qualificadora i la formativa?
La funci de lavaluaci segueix sent fonamentalment la
qualificadora: el professorat, propietari de lavaluaci.
HI ha algunes prctiques allades i poc sistematitzades
davaluaci formativa.
Les proves convencionals segueixen tenint un pes important en la
qualificaci.
Alguns docents sn conscients de les limitacions de les proves
convencionals per avaluar competncies.

Projecte SAIL
(resum provisional dels resultats de lestudi de casos)

5. Fins a quin punt la funci formativa de lavaluaci

forma part de la cultura de centre?
Hi ha poca cultura docent de compartir lavaluaci.
Sinvolucra poc o gens la comunitat educativa, tot i que en general
hi ha sensaci de bona comunicaci.
Alguns docents sn conscients de les limitacions de la forma
tradicional davaluar, per no se senten prou preparats per canviar
la teoria i la prctica.

Lavaluaci per a laprenentatge

3 Part

Avaluaci de les competncies bsiques.

Lavaluaci de centre i les proves externes.

Finalitats de l'avaluaci

Mitj per regular els aprenentatges

(avaluaci formativa o formadora)
Mitj per comprovar qu sha aprs
(avaluaci qualificadora o acreditativa)

Comprovar qu sha aprs

avaluar que sassoleixen les competncies

Lavaluaci en les programacions

OBJECTES DAVALUACI

REES

COMPETNCIES

MATRIES

CRITERIS DAVALUACI

CRITERIS

CRITERIS

REALITZACI

RESULTATS

TASQUES

GRAU DE

COMPETENCIALS

COMPETNCIA

Avaluaci daprenentatges competencials

Unitat didctica o de programaci

GRUP CLASSE

DURADA

PERODE

CURS ESCOLAR

REES

TTOL

OBJECTIUS DAPRENENTATGE
A.

COMPETNCIES BSIQUES

B.

PROFESSOR/A

CRITERIS DAVALUACI
1
2
3
4
5

C.

CONTINGUTS

SEQNCIA DIDCTICA
DESCRIPCI ACTIVITATS
EXPLORACI
INTRODUCCI
ESTRUCTURACI
APLICACI
SNTESI

MATERIALS
RECURSOS

ORG.
SOCIAL

TEMPS ATENCIO
DIVERSITAT

AVALUACI
CRITERI

Avaluaci de competncies

Tasques competencials
Contextualitzades
Productives
Complexes
Riquesa competencial de les preguntes/activitats/tasques

Avaluaci qualificadora
En finalitzar un procs dens-aprenentatge

Tipus de tasques i activitats

Relaci entre els objectius daprenentatge

competencial i els criteris davaluaci
Grau de competncia i atenci a la diversitat
Compartir els resultats de lavaluaci amb les
famlies

Avaluaci del currculum i avaluaci externa

Proves externes
Avaluaci Educaci primria: 6 (maig)
Avaluaci diagnstica final cicle mitj: 5 (octubre)

Qu ens diu la prova

mbits de la competncia lingstica avaluats
Comprensi lectora
Obtenci dinformaci
Interpretaci
Reflexi i avaluaci

Expressi escrita
Organitzaci del text
Correcci lingstica (lxic, morfosintaxi, ortografia)
Aspectes formals

Qu ens diu la prova

mbits de la competncia matemtica avaluats
Numeraci i clcul
Relacions i canvi
Espai, forma i mesura
Processos:
Resoluci de problemes

Activitat 7.1 -quadern matemtiques-2

Competncia matemtica
Numeraci i clcul
Descomposici de nombres en suma de sumands
iguals.
Clculs amb monedes. Conixer les monedes, valors i
equivalncies.

Processos. Resoluci de problemes

Estratgia dassaig-error. Reconeixement que hi ha
diverses solucions.

Qu ens poden aportar les proves

De lavaluaci externa a lavaluaci interna del centre.
Treballem les Cb que proposa la prova?
Revisi de les programacions.
Revisi del PCC.
Com ho treballem?
Enfocament competencial.
Disseny de les activitats: metodologia i recursos.
Com ho avaluem?
Enfocament regulador de lavaluaci.

Com podem aprofitar les proves per millorar

Anlisi (qualitativa i quantitativa) i reflexi sobre els
resultats.
Per alumnes.
Per competncies.
Partir del que saben fer o no i de com ho fan
Contrast amb altres dades que disposa el centre.
Extensi a tot el centre.

Com podem aprofitar les proves per millorar

Introduir canvis i millores en ...
Activitats (i avaluaci).
Metodologia.
Programaci.
Atenci a la diversitat: refor i suports.
Compartir.
Dins del centre.
Amb altres centres [i etapes].
Cercar i difondre bones prctiques.

Avaluar per aprendre. Conclusions provisionals

Tota avaluaci ha de servir per aprendre.
Cal distingir les finalitats qualificadores, certificadores o selectives de
lavaluaci sumativa, de la seva funci formativa.
Dissenyar conjuntament activitats densenyament-aprenentatge i activitats
davaluaci.
Canviar els exmens i les proves.
Evitar les tendncies burocratitzadores, rgides i simplificadores.
Lavaluaci s un procs de dileg social, cooperatiu i no competitiu.
Lautoavaluaci i la coavaluaci sn competncies bsiques; formen part
de laprendre a aprendre.
Aprendre de les errades.
Lavaluaci t implicacions per a lalumnat, les famlies, el professorat, els
centres i ... lAdministraci.
Cercar lxit de tot lalumnat.
Ensenyar, aprendre i avaluar sn un nic procs.

Documentaci

Curriculum i organitzaci
www.xtec.cat/edubib
Cesire Creamat
phobos.xtec.cat/creamat/joomla/
Cesire CEDEC
www.xtec.cat/cdec/portada.htm