Scribd Logo
Загрузить

Добро пожаловать в Scribd!

  • Cavall Fort N1

    Загружено:

    feliuet
    357 просмотров16 страниц
    Publicació infantil editada pels secretaris catequistics de Girona, Vic i Solsona

    Авторское право

    © Attribution Non-Commercial (BY-NC)

    Доступные форматы

    PDF или читайте онлайн в Scribd

    Этот документ был вам полезен?

    Это неприемлемый материал?

    Пожаловаться на этот документ
    Publicació infantil editada pels secretaris catequistics de Girona, Vic i Solsona

    Авторское право:

    Attribution Non-Commercial (BY-NC)
    Скачайте в формате PDF или читайте онлайн в Scribd
    Отметить как неприемлемый контент
    357 просмотров16 страниц

    Cavall Fort N1

    Загружено:

    feliuet
    Publicació infantil editada pels secretaris catequistics de Girona, Vic i Solsona

    Авторское право:

    Attribution Non-Commercial (BY-NC)
    Скачайте в формате PDF или читайте онлайн в Scribd
    Отметить как неприемлемый контент
    из 16
    LBL, © a Pen L'AMISTAT Joan 1 Eneic, ung nols, #s vespre i tots dos caminen amb el cap baix. Van cap a casa. En Joan cneara porta el jersei tot moll, Aquesta Yarda, a hora del pati, a Enric it ha vingut Vacudit de pasar Un pot d’eigua sobre Ia porta del water (aixi; mig ajustada, el pot sobre la porta i repenjat al mare). Bl primer a entrar hha estat en Joan. Eneara porta el jersel tot moll. | —ens fred? =No. —Menys mal. —Per que? —Perqulé si no tens fred, potser no eb coms- ‘tuparas. No. Deu passes més. Després, de cop: —Dema, si que tindré fein —Per que? EL llepa d’en Colomer ho ha xerrat al se nyor Mas, —Quan? —Quan sortie. —He volgut desiiurar Ia classe d'un cdstig collectiu. —s un lepa. —No ha volgut que per eulpa d'un rebessin tots. fs wn covard, —itu? (El thestre havia dit que st ¢l culpable no sortia eastigaria tota Ia classe). —Si, potser també ho séc. Els caps, que ja s‘thavien algat, han tornat a abaixar-se. —Fa angania, ot? —aue? —Algar-te enmig de tots i dir: he estat Jo. st —No sé qué et deuran fer dems. —No ho sé. —Ja tajudurem. Ho diré a en Colomer. —Si ell i jo ho diem, tota la classe estara al teu costat, —si —T si ho domanem al Dire, potser t'ho per- donara. —Potser si. Fis caps ja tornen a ser alts. —Com reiem. —si. Io, gairebé plorava de rabia. —Ta ho hem vist, —Devia fer una fila... —Si, semblaves una loca sortint de la ba- nyera. —Ja he arribat. —Pujo amb tu. He de dir a Ia teva mare que whe mullat Jo. —No eal. —Si, puie. —Dones, prepara’t! (No patiu, tots dos sén ja molt ganapies. La mare den Joan ja no els renya amb tanta forca). ‘Més tard, a Ja nit

    Вам также может понравиться