c
c


  
c 
c

 

 INTRODUCCIÓ
La interpretació de l͛Univers i la Terra ha
evolucionat des de l͛antiguitat fins als nostres
dies encara que ens continuem preguntant
d͛on venim, qui som i on anem.
v.v L͛OBSERVACIÓ DE L͛UNIVERS
L͛observació de l͛Univers i els planetes ha
ocupat una bona part de la vida de molts
estudiosos que han combinat diferents
branques de la ciència.
Aquests observadors
han donat forma a diverses
teories sobre els fenòmens
de l͛Univers.
A. Velles preguntes sobre l͛Univers: de
l͛astrologia a l͛astronomia
La visió del cel nocturn estrellat va ser una de les primeres incògnites que va
moure els nostres avantpassats a interrogar- se. Aquests veien gairebé el
mateix cel que nosaltres i tractaven d͛esbrinar el perquè dels moviments dels
planetes, les estrelles i la lluna. Així va nàixer l͛astrologia.
Creien que la Terra era el centre de l͛Univers i els astres s͛usaven com a
rellotges i calendaris, encara avui utilitzats pels navegants.

Les constel·lacions són figures que les estrelles projecten en un fons negre, les
estrelles d͛una mateixa constel·lació estan molt separades entre elles i tan
separades de la Terra que només ens arriba la llum.

L͛Univers s͛estudia amb grans telescopis i instruments instal·lats a les naus

espacials. Recentment els astrònoms han descobert que la realitat és molt més
sorprenent del que es pensaven el nostres avantpassats i l͛aportació més
important de la ciència moderna és la inmensibilitat de l͛Univers.
B. Del pensament aristotèlic al copernicà.
C. Les galàxies de l͛Univers.
En temps primitius es creia que la Terra era plana i immòbil i al seu voltant
giraven el sol i el planetes, era la teoria geocèntrica. Aristotil (S. IV a.C) va
proposar la Terra esfèrica. Al segle XVI Copernic proposà la teoria
heliocèntrica, és a dir, el sol és el centre de l͛Univers.
Un segle més tard, Galileu, ajudat pel telescopi que s͛acabava d͛inventar
(v
) i per les lleis de Kepler sobre el moviment planetari li donà l͛aval
definitiu que es mantindria fins a principi del segle XX.
Harlow Shapley amb la teoria excèntrica deia que el sol no era el centre
de l͛Univers. Més tard, Hubble va descobrir moltes galàxies i va observa
que s'allunyaven les unes de les altres perquè emetien ones pròximes al
roig, va comprovar l͛efecte de Doppler de l͛Univers. Aquest consisteix en
que si l͛emissor d͛ones es mou, les ones concèntriques d͛aquest també es
mouen.
 D. El sistema solar.
E. L͛evolució d͛una estrella.
Al 2

els astrònoms de la Unió Astronòmica Internacional (UAI) van
determinar que el nostre Sistema Solar agrupa vuit planetes més tres
planetes nans.

Les estrelles naixem, evolucionen i moren. La massa de les estrelles no

sempre és igual i determina la seva evolució.
Una nana blanca és una estrella més petita que el Sol i densa, que ha
esgotat el combustible i no pot continuar generant energia.
Una estrella similar al nostre Sol, gràcies a l͛alta temperatura genera
noves reaccions llavors s͛infla fins arribar a un gegant vermell, que es
contreu i acaba els seus dies com una nana blanca.
Una estrella més gran que el nostre Sol es col·lapsa i es produeix una gran
explosió, per les temperatures altíssimes, la gegant vermell explota en una
supernova.
v.2 L͛EXPANSIÓ I LíMIT DE L͛UNIVERS:
Y

.
Ens es difícil d͛entendre la immensitat de l͛Univers perquè ens
movem en unes dimensions reduïdes. Som part de l͛Univers,
som part de la pols estel·lar que fa entre v



i 2




milions d͛anys va esclatar en una explosió que anomenem Big
Bang. A partir d͛aquí suposem que l͛Univers no ha deixat
d͛expandir-se.
 v.3 EL TEMPS DE L͛UNIVERS
La teoria de la relativitat i la mecànica quàntica són les dues teories
revolucionaries del segle XX. Van canviar les idees sobre la constitució de
la matèria i el funcionament del Cosmos. Van ser formulades per Einstein
al v
.

En la teoria de relativitat, Einstein introduïa un nou element: la quarta

dimensió, és a dir, el temps. El fet més important d͛aquesta teoria es
mostrar-nos la relació entre la massa i la energia: E=mc2

Viatjar per l͛Univers d͛una manera més ràpida es basa en l'existència

d͛una curvatura de l' espaitemps i els forats de cuc. Aquesta hipòtesi
prediu que es podria formar un túnel que connectaria dues regions de l'
espaitemps.
v.4 UNA APROXIMACIÓ A L͛UNIVERS
PROBABLE: LA TEORIA QUÀNTICA.
La mecànica quàntica és la branca de la física que estudia el
comportament de la llum i la matèria en les partícules més petites, i
de les lleis que la regeixen.

Max Planck va descobrir que només es podia explicar la radiació

d͛un cos al vermell si emetia i absorbia llum amb paquets
anomenats quanta. Einstein va demostrar que aquesta hipòtesi
podria explicar l͛efecte fotoelèctric (efecte causat pels electrons que
desprenen alguns metalls en ser il·luminats).
 v. LA NOSTRA TERRA
Els fenòmens naturals (terratrèmols, volcans,
inundacions) han estat font d͛inspiració de
diverses generacions de científics, que han
tractat de trobar-hi una explicació ajudats pels
coneixements tècnics de l͛època.
 A. L͛edat de la Terra
Alguns teòlegs de l͛edat mitjana van intentar establir, a partir de textos de
la bíblia, el moment en que es va produirà la creació. Determinaren que
Déu havia creat l͛Univers l͛any 4

4 aC, fa uns


anys.

No va ser fins al segle XIII quan científics començaren a fer càlculs de l͛edat
de la Terra i van determinar que tenia uns 7


anys.

En el segle XIX es va intentar calcular l͛edat del Sol que es suposava que
era la mateixa que la Terra i es va arribar a la conclusió de que l͛edat de la
Terra era de  milions d͛anys.

Actualment gràcies al mètode radiomètric de datació s͛ha establert que el

nostre planeta té uns 4

milions d͛anys.
 B. LA GEOSFERA: ESTRUCTURA
INTERNA DE LA TERRA
La litosfera, la cap superior, és bastant rígida fa uns v

km de gruix.
L͛astenosfera, sota la litosfera, ocupa part del mantell i és una capa
plàstica, en la qual la temperatura i la pressió permeten que les roques es
fonguin en alguns punts.
 C. La dinàmica terrestre
V La teoria de la tectònica de plaques explica el
procés que ha seguit la distribució dels
contients, que començà fa milions d͛anys i
encara continua.
V La deriva dels continents i l͛expansió
oceànica.
La teoria de la deriva continental de Wegener es
basava en el moviment de l͛escorça continental
sobre l͛escorça oceànica. Posteriorment es va
omprovar que la causa que provoca la deriva
continental és l͛expansió del fons oceànic.