ENLLA QUMIC

NDEX U.D. 2 L'ENLLA QUMIC

L'ENLLA QUMIC
Existeixen 118 elements qumics diferents per milions de compostos. Aix s degut

Els toms suneixen perqu aix es crea una situaci ms estable, denergia ms baix

La fora d'atracci que mant els toms units s'anomena fora d'enlla i s una for

S'anomena enlla qumic la uni que es

produeix entre els toms que
constitueixen un element o un compost.

L'ENLLA QUMIC
El resultat de la uni d'toms grcies a l'enlla qumic pot ser:
Una agrupaci discreta d'toms,
que anomenem molcula.

Una estructura contnua de milers d'toms

ordenats regularment en l'espai, formant
xarxes cristallines o cristalls.

CONCEPTES RELACIONATS AMB L'ENLLA QUMIC

REGLA DE L'OCTET
Quan es forma un enlla qumic els toms reben, cedeixen o comparteixen
electrons de tal manera que la capa ms externa de cada tom contingui vuit
electrons, i aix adquireix l'estructura electrnica del gas noble ms proper en
el sistema peridic.

Aquesta regla la compleixen, amb algunes poques excepcions, els toms dels
elements dels grups 1 i 2 i del 13 al 17.

CONCEPTES RELACIONATS AMB L'ENLLA QUMIC

NOMBRE D'OXIDACI

El nombre d'oxidaci es defineix com la suma de crregues positives i negat

Positiu: quan l'tom cedeix o comparteix electrons.
Negatiu: quan l'tom guanya electrons en formar el compost.

Els metalls noms tenen nombres d'oxidaci positius. Sempre cedeixen electrons.
Els no-metalls tenen nombres d'oxidaci negatius o positius, segons l'tom amb
qu s'enllacin poden guanyar o compartir electrons.
El nombre d'oxidaci d'toms neutres s igual a zero.
En les molcules neutres, la suma dels estats d'oxidaci dna zero.

NOMBRES D'OXIDACI DELS ELEMENTS

CONCEPTES RELACIONATS AMB L'ENLLA QUMIC

ELECTRONEGATIVITAT

Lelectronegativitat mesura la tendncia dun tom a atreure els electrons qu

Els elements ms electronegatius sn

els halgens, i el segueixen els nometalls. Els metalls sn poc
electronegatius (sn electropositius).
En la taula peridica l'electronegativitat
augmenta d'esquerra a dreta () i de
baix a dalt ()
Lescala per mesurar lelectronegativitat va ser proposada per Linus C. Pauling i
va del 0 al 4.
Dels elements coneguts el de menor electronegativitat s el franci (0,7) i el ms
electronegatiu el fluor (4).

CONCEPTES RELACIONATS AMB L'ENLLA QUMIC

ELECTRONEGATIVITAT

CONCEPTES RELACIONATS AMB L'ENLLA QUMIC

ELECTRONEGATIVITAT

CONCEPTES RELACIONATS AMB L'ENLLA QUMIC

DIAGRAMA DE LEWIS

L'estructura de Lewis permet illustrar de forma senzilla els enllaos qumics i s util

En els diagrames de Lewis el smbol de l'element est envoltat de punts o pet

ELECTRONS DE VALNCIA

CONCEPTES RELACIONATS AMB L'ENLLA QUMIC

DIAGRAMA DE LEWIS

Les estructures de Lewis permeten fer repres

TIPUS D'ENLLA QUMIC

Enlla inic:

L'enlla inic es forma a partir d'un metall i un no-metall. El metall, amb l'electrone
inic, una xarxa tridimensional.

Enlla covalent:

Es produeix quan es combinen no-metalls amb no-metalls. Els toms enllaats assole

Enlla metllic
L'enlla metllic es forma entre toms del tipus metall. Els toms perden els
seus electrons de valncia, aquests s'ajunten al voltant dels cations formant un
nvol, els electrons restants es mouen pel nvol.

TIPUS D'ENLLA QUMIC

ENLLA INIC

Es produeix entre metalls i no-metalls.

Els metalls perden electrons i es converteixen en cations, mentre que els no-metalls

Els ions positius i negatius es mantenen units mitjanant forces electrosttiques, mo

Els ions sordenen en una xarxa inica tridimensional,NO formen MOLCULES, forme

ENLLA INIC
Un exemple molt com de compost inic s la sal comuna (NaCl)
El sodi (Na) s un metall alcal que es troba al primer grup i al tercer perode de
la taula peridica. El seu nombre atmic s 11 (Z=11); per tant, t 11 electrons
que es distribueixen: 1s2 2s2 2p6 3s1
Per tenir vuit electrons a l'ltim nivell, pot perdre l'electr ms extern i adquirir
l'estructura del Ne, que s el gas noble ms proper.

perd un electr

tom de sodi (Na)

cati de sodi (Na+)

ENLLA INIC
El clor (Cl) s un no-metall halogen que es troba al grup 17 i al tercer perode de
la taula peridica. El seu nombre atmic s 17 (Z=17), per tant, t 17 electrons
que es distribueixen: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p5
Per adquirir l'estructura electrnica del gas noble ms proper, l' Ar, noms li cal
guanyar un electr.

guanya un electr

tom de clor (Cl)

ani de clor (Cl-)

ENLLA INIC
L'enlla entre els toms de sodi i els toms de clor es pot interpretar com la
transferncia d'un electr de l'tom de sodi a l'tom de clor per formar ions amb
crregues de signe contrari.
s important recordar que el NaCl no est format per molcules diatmiques de sodi

Aquest agregat forma una estructura contnua tridimensional anomenada cristall ini

formaci d'un cristall inic

En aquest cas, la frmula NaCl ens indica la proporci entre els ions, s a dir,
que en el compost hi ha el mateix nombre de ions positius i negatius.

ENLLA INIC
La sal comuna (NaCl) s un exemple de compost inic.

En un compost inic, la frmula noms ens indica la proporci en qu es troben els toms. En
l'enlla inic no es formen molcules allades. Els compostos inics sn slids cristallins.

ENLLA INIC
En un compost inic, la frmula emprica noms ens indica la proporci
en qu es troben els toms.
En l'enlla inic no es formen molcules allades. Els compostos inics
formen xarxes cristallines: sn slids cristallins.

Blenda:

Fluorita:

Rtil:

sulfur de zinc (ZnS)

fluorur de calci (CaF2)

xid de titani (TiO2)

ENLLA INIC

El fluorur de liti (LiF) s un exemple de compost inic.

PROPIETATS DELS COMPOSTOS INICS

Sn slids en les condicions ordinries de temperatura i pressi.

Tenen alts punts de fusi i ebullici.

Els ions no es troben en llibertat dins de la xarxa cristallina, per aix no

condueixen el corrent elctric en estat slid, per s que ho fan en dissoluci o
fosos, mbit en el qual els ions poden moure's en llibertat.

Sn solubles en dissolvents polars com l'aigua per insolubles en dissolvents no

polars. (Un vdeo on es mostra com es dissolt la sal en aigua)

Sn frgils, es trenquen amb facilitat. Una fora pot fer lliscar unes capes de
ions sobre les altres, i al variar l'entorn dels ions pot haver-hi forces de repulsi
entre crregues del mateix signe.

Veure animaci

PROPIETATS DELS COMPOSTOS INICS

Els compostos inics sn solubles en dissolvents polars com l'aigua per insolubles
en dissolvents no polars. (Un vdeo on es mostra com es dissolt la sal en aigua)

L' ENLLA COVALENT

Es produeix quan es combinen no-metalls amb no-metalls. Els toms enllaats assole

En aquest tipus d'enlla el parell d'electrons (un de

cada tom) es concentren entre els dos nuclis dels
toms que s'enllacen, de manera que aquests dos
electrons passen a ser atrets pels dos nuclis alhora i
acaben pertanyent a tots dos toms a la vegada.
Aquest parell delectrons sanomena doblet enllaant.

ENLLA COVALENT
En l'enlla covalent la compartici pot ser:
- ENLLA SIMPLE: comparteixen 1 parella d'electrons (2 electrons).
- ENLLA DOBLE: comparteixen 2 parelles d'electrons (4 electrons)
- ENLLA TRIPLE: comparteixen 3 parelles d'electrons (6 electrons).

ENLLA COVALENT
L'enlla covalent es representa amb els diagrames de Lewis

TIPUS D'ENLLA COVALENT

Distingim dos tipus d'enlla covalent:
ENLLA COVALENT NO POLAR o APOLAR

Els electrons dun doblet enllaant estan compartits i pertanyen als dos toms per igu
Ex: Cl2, O2, H2, N2...

ENLLA COVALENT POLAR

Els electrons dun doblet enllaant no estan compartits per igual. Es troben ms prxi
Ex: H2O, CO2, NH3, HCl,...

TIPUS D'ENLLA COVALENT

MOLCULES O CRISTALLS ATMICS

L'enlla covalent entre toms dna lloc a SUSTNCIES
MOLECULARS: els toms en enllaar-se formen una
molcula.

Les substncies moleculars es representen simblicament per mitj d'una frmula mol

Hi ha uns pocs casos en qu els enllaos covalents es

produeixen entre toms de no metall, iguals o
diferents, estenent-se en les tres direccions de l'espai
formant un agregat atmic tridimensional que reben el
nom de CRISTALLS ATMICS O COVALENTS. Aquest
compostos tenen propietats especials.
Els cristalls atmics es representen simblicament a
partir d'una frmula emprica, que indica la proporci
d'toms que hi ha en el cristall atmic.

LES MOLCULES COVALENTS

L'enlla covalent entre toms d'igual electronegativitat dna lloc a MOLCULE

H2, Cl2, O2 i N2 sn exemples de molcules covalents apolars.

H2

O2

LES MOLCULES COVALENTS

N2

met: CH4

TIPUS D' ENLLA COVALENT

H2O, CO2 i HCl sn exemples de molcules covalents polars.

HCl

LES MOLCULES
TIPUS
D' ENLLACOVALENTS
COVALENT
MOLCULES COVALENTS POLARS
L'amonac, NH3, tamb s una molcula covalent polar.

LES MOLCULES
TIPUS
D' ENLLACOVALENTS
COVALENT
En MOLCULES molt ms grans tamb pot haver-hi enlla covalent
Nylon

ADN

Hemoglobina

ELS CRISTALLS
TIPUS
D' ENLLA
COVALENTS
COVALENT
Un exemple de cristall covalent s el diamant: cada carboni
est unit a quatre toms de carboni, i tots els enllaos
carboni-carboni sn covalents, dirigits en les direccions dels
vrtexs d'un tetraedre, intensos i difcils de trencar.
C: 1s2 2s2 2p2 4e-

Els cristalls covalents sn slids i durs, amb punts de fusi i ebullici elevats, i sn al

ELS CRISTALLS
TIPUS
D' ENLLA
COVALENTS
COVALENT

El carboni enllaat covalentment amb altres carbonis s capa de formar diferents es

El diamant s una forma allotrpica del carboni, per la
ms comuna s el grafit.
En el grafit, els toms de C se situen en els vrtexs dels
hexgons i acaben formant una estructura laminar.
Aquestes lmines estan unides entre si d'una manera molt
feble.

El graf s un altre alltrop del carboni que t una estructura laminar plana sembla

El graf s un material que ofereix moltes possibilitats per les seves propietats.

ENLLA COVALENT: CARACTERSTIQUES

RECORDEM LES CARACTERSTIQUES DE L'ENLLA COVALENT:

Es produeix entre no-metalls. Els nics elements de la taula peridica que formen en

Els toms comparteixen parells d'electrons.

Quan els dos toms enllaats sn iguals, l'enlla s no polar. Si els toms enllaats s

Quan es formen molcules, les forces d'enlla entre els toms que formen la molcu

En els cristalls covalents els toms comparteixen electrons per no formen molcule

ENLLA COVALENT: PROPIETATS

En general, els punts de fusi i ebullici de les substncies moleculars sn baixos, p

Segons el seu pes atmic es poden trobar en estat lquid o slid, per de caracterst

Els cristalls covalents tenen alts punts de fusi i ebullici.

Les substncies covalents no sn conductores del corrent elctric.

Les substncies moleculars no polars sn solubles en dissolvents no polars.

Les substncies moleculars polars sn solubles en dissolvents polars.

Els cristalls covalents sn molt poc solubles en qualsevol dissolvent.

ELECTRONEGATIVITAT I TIPUS D'ENLLA

En general, els valors d'electronegativitat dels
toms determinen el tipus d'enlla que es
formar en la molcula que els combina.
Aix, segons la diferncia entre les
electronegativitats d'aquests es pot
determinar si l'enlla ser:

Inic: diferncia
superior o igual a 1.7

Covalent polar:Covalent no polar: diferncia inferior

diferncia entre 1.7 i 0.4

DIFNCIES ENTRE ENLLA COVALENT I INIC

ENLLA INIC

ENLLA COVALENT

Sn gasos,
Sn slids amb punts de fusi alts, a temperatures
> 400lquids
C). o slids, amb punts de
baixos, en general <300 C.
Molts sn solubles en dissolvents polars com fusi
l'aigua.

Molts d'ells sn insolubles en dissolvents

La majoria sn insolubles en dissolvents no polars.
polars.
Els compostos fosos condueixen b l'electricitat perqu contenen partcules mbils amb crreg

La majoria
soluble en
dissolvents
no amb crr
Les solucions aquoses condueixen b l'electricitat
perquscontenen
partcules
mbils
polars.

Els compostos lquids o fosos no condueixen

l'electricitat.

Les solucions aquoses solen ser males

conductores de l'electricitat perqu no
contenen partcules amb crrega.

L'ENLLA METLLIC
Es produeix entre toms de metall.

Els toms dels metalls perden els electrons de valncia, per aquests electrons no sn

L'ENLLA METLLIC

Es forma d'aquesta manera una estructura tridimensional que queda cohesionada perq
Les forces d'atracci entre els ions positius i els electrons sn molt fortes.

L'ENLLA METLLIC
- Sn slids, excepte el mercuri que s lquid.

- Les forces d'atracci entre els cations i els electrons sn fortes, i aix determina que

- Sn bons conductors del corrent elctric grcies als electrons que es mouen lliuremen
- Tenen una brillantor caracterstica

- Sn deformables, s a dir dctils i malleables.

Aix s'explica pel fet que no hi ha enllaos amb
una direcci determinada. Es poden deformar per
obtenir fils i lmines perqu la deformaci de la
xarxa no provoca situacions inestables.

Ampliaci...
Animaci: molcules inorgniques a Educaplus
Vdeo: L'aigua s una molcula polar
Vdeo: el enlace inico y el enlace covalente
Vdeo: Las diferencias entre metales y los no metales