PLANTANT CARA AL FUTUR

Activitats Biologia i Geologia

1.- DESCRIPCI DEL MEDI AMBIENT D'ALTEA

Altea s un poble de la Mediterrnia amb grans atractius, entre els que destaquen el seu potent paisatge, la mar, el nucli antic, la llum, el clima...
Altea ha tingut fins fa pocs anys com a principal activitat l'agricultura, i com a segona la
pesca. La disponibilitat d'aigua era abundant i permetia els cultius de regadiu; on no arribava l'aigua, es mantenia el sec. A ms d'aquestes dues activitats hi havia una ramaderia, fonamentalment
de cabres i ovelles, que col.laborava a mantindre les economies familiars.
Amb l'arribada del turisme, sobre tot i al nostre cas amb el fenomen de la segona residncia,
es dispara el sector serveis, la construcci, el comer, la restauraci... Aquest fenmen s'ha produt
d'una manera rpida, primant una visi sectorial, els guanys individuals rpides i el curt termini, sobre consideracions ms lcides i de benestar col.lectiu a llarg termini. Aix, el principal problema
que t plantejat Altea s el control del seu creixement, per no fer malb el seu potencial paisatgstic.
A ms s de vital importncia la recuperaci de les prpies arrels i l'estima cap al seu medi, que no
pot ser venut a qualsevol futur.
El paisatge s el principal recurs a conservar, per tota la informaci que ens proporciona, ja
que cont nombrosos vestigis d'influncia i activitats humanes. El primer requisit per poder aprofitar i gaudir el paisatge s estimar-lo, comprendre'l, fer-lo nostre, entendre cada canvi com un senyal
del que est passant. Aquest procs ha de dur-se endavant en la poblaci d'Altea, per poder transmetre'l a altres i dur a terme les accions necessries per a conservar-lo.
Es descriuen seguidament les principals unitats ambientals i la seua problemtica ecolgica.
I.- La nostra mar
A Altea les platges sn de pedra. La urbanitzaci de la lnia de costa es va realitzar posteriorment a la d'altres poblacions properes (Benidorm, Calp...) i amb edificis de menor altura. Altea disposa duna flota pesquera important, i des dels anys 60 disposa d'un port. Malgrat aix, la costa est ja molt edificada i caldria conservar els espais que queden sense urbanitzar, ja que s'han perdut

llocs molt emblemtics, com s el cas de casa Gadea i el Mascarat, que abans de la urbanitzaci era
un dels penya-segats ms bonics i ms interessants des d'un punt de vista naturalista.
Les alteracions de la lnia de costa, com el port i els ports esportius, han alterat la dinmica
del litoral.

II.- L'horta.
L'horta d'Altea, responsable en gran mida de l'atractiu del paisatge, veu disminuir sense remei la seua superfcie. L'autopista A-7, les carreteres, les construccions...i l'aparici de nous fonts
d'ingressos han provocat l'abandonament de molts camps de cultiu, aix com la prdua de productivitat, plagues i, conseqentment, la utilitzaci d'insecticides i fertilitzants qumics.
El problema de les zones agrcoles, molt ests en general, ens afecta d'una manera directa i
es fonamental que ens adonem de la importncia de conservar-les, perqu sn la base de la nostra
sobirania alimentria i perqu conservant l'agricultura, contribum a la millora i conservaci del
nostre medi, del nostre paisatge i de la nostra cultura.
La importncia de l'agricultura per a la conservaci del medi ha estat ressaltada per GONZALEZ BERNADEZ (1981), ja que el paisatge mediterrani s un paisatge humanitzat, en el que el
ritme pausat de la intervenci humana ha perms un acoblament entre l'acci humana i els ecosistemes artificials acompanyants. Les actuacions actuals, rpides i agressives no donen lloc, en general, a respostes adaptatives.
III.- La Serra de Brnia
Les muntanyes costaneres contribueixen en gran mida a crear eixe paisatge mitolgic i encisador que constitueixen el seu atractiu. La destrucci de la seua imatge amb una urbanitzaci desmesurada sembla una de les agressions ms fortes en l'actualitat.
La Serra de Brnia s'havia mantingut relativament b fins fa pocs anys per la urbanitzaci
creixent en la dcada dels 90 ha destrut el seu paisatge de manera irreversible.

Altres problemes als quals s'enfronta la Serra sn els incendis, l'erosi, l'abandonament de
les terrasses de cultiu, i la construcci de vies de servei, que donen pas a llocs fins ara inaccessibles,
la construcci d'un camp de tir, el pas de vehicles 4 x 4 i motos de trial...
IV.- El riu i els barrancs.
El riu Algar reuneix unes condicions que el converteixen en una veritable joia ecolgica.
Des del naixement fins a la desembocadura t uns 25 Km que es mantenen dins d'una raonable qualitat ambiental, malgrat els impactes (abocadors incontrolats, apropiaments de terrenys...). Al terme
de Callosa d'En Sarri el riu s explotat tursticament per la seua bellesa paisatgstica, pels tolls que
permeten el bany..., tenint a ms una enorme importncia en l'agricultura per l'aigua que proporciona.
Al terme d'Altea el riu i els barrancs presenten l'aspecte tpic del curs baix d'un riu, el terreny s ms pla, abunden els canyissos i les zones humides, on es troben moltes espcies d'animals
i plantes, alguns d'ells protegits. Aquestes zones humides, s'han considerat tradicionalment insalubres i poc atractives, per a l'actualitat s'ha reconegut la gran importncia ecolgica que tenen,
sent de vital importncia la conservaci de les que queden.
Els barrancs es troben la majoria ja canalitzats, per aquest motiu seria vital conservar adequadament els que queden amb intervencions respectuoses amb l'entorn.
Per altra banda, el riu va estar amenaat fa temps per un projecte de canalitzaci a la seua
desembocadura i la passada dcada pel macro-projecte urbanstic Els ponts de lAlgar. Aquests
dos projectes, de realitzar-se, farien desaparixer aquesta zona humida, protegida al catleg valenci
de zones humides i on es refugia fauna i flora ja escasa, on destaca la presencia de l'agr i l'agr
roig.

V.- Poble antic.

El poble antic s una de les zones ms visitades pels turistes, i malgrat aix s'enfronta a una
realitat cada vegada ms dura, ja que es converteix a poc a poc en un poble fantasma; gran part de la
poblaci ha deixat les cases que en alguns casos s'han convertit en botigues o restaurants. Els
habitatges en general presenten problemes d'humitat i deteriorament, a ms les persones que hi
viuen pateixen problemes de soroll excessiu els caps de setmana i a l'estiu.
VI.- Urbanitzacions, noves construccions i vies de comunicaci.
L'augment del fenomen de la urbanitzaci produeix una degradaci del paisatge, alhora que
com a fenmens secundaris duu aparellat l'aparici de pedreres, l'augment del consum d'aigua i d'emissions contaminants... Als anys 90 es torna a produir un nou "boom" d'aquest sector, ara en
recessi per lactual crisi. Caldria una reflexi sobre fins a quin punt pot crixer Altea sense posarse en una situaci de perill irreversible.
La creaci de noves vies de comunicaci va lligada a aquest creixement i s'ha demostrat no
vlida per a solucionar els problemes de trnsit a diferents pasos, ja que fomenta la utilitzaci del
cotxe i per tant a la llarga incrementa el problema.
Alhora, la prdua del nucli antic i la creaci de cada vegada ms urbanitzacions va contribuint a la prdua del sentit de poble, de les nostres arrels culturals i de la memria col.lectiva.

VII.- El sistema de reg a Altea.

Actualment a Altea existeixen molts Regs, uns es nodreixen del riu Algar, altres del riu Guadalest i
altres naixen als peus de la serra Brnia.
Les captacions d'aigua en alguns regs sn complexes, agafant l'aigua de diferents zones.
Les aiges del Reg d'Altea La Vella i Sogai es capten amb un assut al Barranc d'Altea La Vella.
Aquest barranc s'abasteix de les aiges de la Font Gran, la Font del Garroferet i la Font de Alhama,
encara que una part de l'aigua tamb prov de la Basseta de Sogai. Als anys 60, a causa de
l'escassesa d'aigua s'amplia el reg amb aportaci d'aigua del riu Algar anomenada Motor del riu.
Aiges avall al marge esquerre o nord del riu Algar s'alimenten el Reg de Cap negret i la Pila per
una part i per altra, el reg de Pere Jaume. els sobrants d'aquests regs van a parar a la mar.
El Reg Nou o de Dalt captura les aiges del riu Guadalest a la partida de Moia i des d'aqu avana
bordejant els tossals del Mandem cap a les partides de Quintanes, la Lloma, el Barranquet, el Pla del
Castell, Racons i, finalment desaigua en el reg major o de Baix prop del barranc dels Arcs.
El Reg Major o de Baix del riu Algar es nodreix de les aiges captades al marge dret en un assut
mbil de pedres i terra, a uns 300 metres ms avall dels Dos Rius. Aquest reg tamb discorreix
bordejant els tossals del Mandem i distribueix les aiges a el Mandem, Benimussa, l'Horta,
Garganes, Carbonera, Cap Blanc fins a la partida de L'Albir.
Des dels seus assuts de captaci d'aiges, els regs es ramifiquen per tot el paisatge alte fertilitzant
les nostres hortes: les aiges es capten amb un ASSUT i passen a la SQUIA MARE des d'on,
mitjanant els TAPONS, es distribueixen als distints BRAALS i per ltim acaben en les

FILLOLES que condueixen les aiges als bancals.

Actualment el Reg Nou, el Reg de Baix i el Reg de Pere Jaume s'han integrat en la
COMUNITAT GENERAL DE REGANTS I USUARIS D'ALTEA.
Aix, el sistema de reg a manta est sent substitut paulatinament pel sistema de goteig.
Al llarg de l'itinerari podrs descobrir molins, motors, assuts, squies, tapons bases de reg... i, tot
aix caminant entre canyars i bogues, una oportunitat per a gaudir.
Annexos
Annex 1: Relacions actuals entre el medi ambient d'Altea, el turisme i el tipus de vida de la
poblaci.

Annex 2: Relacions desitjables entre el medi ambient d'Altea, el turisme i el tipus de vida de la poblaci.

2.- "EL FORAT DE BRNIA. UN CONTE D'ALTEA"

L'objectiu fonamental del material "El forat de Brnia. Un conte d'Altea" s plantejar la problemtica actual sobre els models de desenvolupament. Al llarg del conte es proporciona informaci
sobre Altea i la seua realitat.
Captol 1: QU SABEM D'ALTEA?
El captol 1, "El futur ens fa l'ullet", serveix per a introduir el tema, ens proporciona una mirada afectiva al desolador futur que pot vindre, i algunes dades sobre la histria d'Altea. La lectura
d'aquest captol ens serveix d'introducci, i a partir d'ac, les possibilitats sn mltiples: un test d'idees prvies per veure que saben els alumnes d'Altea: muntanyes, herbes, animals, histria, tipus de
vida...), una primera aproximaci a la realitat preguntant a les persones majors (iaios i iaies, venes i
vens...) com ha canviat Altea i que els conten coses de la seua histria. Altres activitats poden ser:
la recopilaci de material bibliogrfic, realitzaci d'alguna eixida motivadora...
Captol 2: QU PASSA AL FORAT DE BRNIA?
Al segent captol, "Clara revela el secret", comencen a perfilar-se amb major claretat alguns dels problemes d'Altea, les vies de comunicaci, la urbanitzaci creixent...
Considerem important exercitar eixa faceta d'imaginaci que suposa viatjar al futur, i recrear
diferents situacions possibles amb els/les companys/es. A ms es pot fer un llistat dels que els alumnes consideren que sn els problemes ambientals ms importants d'Altea.
A ms al text ens deixa oberta una via d'investigaci, ja que s'anomena un fet real, la voladura d'alguns edificis en algun lloc. Doncs, qu s el que ha passat all?. Aquesta qesti, que es deixa
en l'aire, fa referncia a l'experincia de Calvi, poble que ha iniciat un cam molt interessant plantejant-se un turisme diferent. No es concreta ms sobre aquesta histria al conte, per seria molt in-

teressant que lalumnat desenvolupara un treball d'investigaci i recerca bibliogrfica sobre el tema.
Captol 3: LA PROBLEMTICA AMBIENTAL DALTEA.
El captol 3, "Els papers de Clara", reuneix els escrits de S.O.S. dels diferents ssers vius d'Altea. Aquests papers arrepleguen les reivindicacions respecte al lloc on viuen. Apareixen ac descrits quasi tots els impactes ambientals del poble. El captol s llarg i una soluci podria ser treballar
en grups i repartir-los les diferents cartes, ja que cada una prov d'un hbitat diferent (el riu, la serra,
la mar...). Desprs es pot aprofundir en elles, en les qestions que plantegen, exposar-les als companys, fer dramatitzacions, fer murals... Potser aquest el moment de buscar alguna persona que ens
done una xarrada, o fer alguna eixida per conixer les problemtiques en directe.
A ms el text torna a enviar un missatge en clau: que s aix del desenvolupament sostenible?, qu diu eixe escrit trobat en la Serra de Brnia?...
Captol 4: PASSEM A L'ACCI.
Aquest captol, "Plantant cara al futur", tracta d'imaginar un futur en positiu per a Altea. No
s'ha volgut fer una imatge molt concreta de com ha d'sser eixe futur per tal de no condicionar als
alumnes i per aix el captol s breu i convida a la participaci: Vols tu imaginar el futur d'Altea?
Potser ara el moment d'estendre les idees a la resta de companys del centre, o a les families,
o el moment de fer una enquesta pel poble per descobrir qu vol la gent, o senzillament somniar
amb una Altea diferent.
Construir el futur s cosa de tots. La clau d'un futur millor no la t ning, sin que tots
hem de col.laborar en obrir eixa porta i crear l'escenari que ens agrade i que permeta gaudir
igualment a les generacions venideres.

3.- ACTIVITATS PER REALITZAR A L'AULA i AL CAMP.

3.1.- MAGRADA, NO MAGRADA
Material necessari: cmera fotogrfica, lupa, prismtics, llibreta i llapis.
Desenvolupament de l'activitat:
Duran leixida per Altea es distribueixen els alumnes per grups i es demana a cada grup que
faa fotografies de:

les coses que ms els agraden

les coses que menys els agraden

els enigmes que troben.

Posteriorment, s'organitza el material arreplegat en parells de murals: els dels aspectes

positius i els dels aspectes negatius i tamb es confeccionen murals amb els enigmes que han trobat.
A partir d'ac, les possibilitats sn variades: llistat d'aspectes que els agradaria investigar,
posada en com i debat al voltant de quines coses sn les que els agraden i quines les que no i
perqu, organitzaci d'activitats encaminades a facilitar i/o reivindicar solucions a les
problemtiques descobertes
(IDEA ORIGINAL: Mapa emocional de Segovia. Ayuntamiento de Segovia. MEC. Centro de Profesores y
Recursos de Segovia. 1999)

3.2.- COMPARACI DECOSISTEMES

Comparaci de diferents medis i de com esdevenen en ells els intercanvis de matria i d'energia, per
tal dadonar-nos del gran canvi que ha suposat en aquests aspectes la intervenci humana sobre el
medi.
1.- Observa atentament aquests dibuixos:
-

el dibuix "A" representa un ecosistema al medi natural

el dibuix "B" representa un ecosistema urb.

2.- Intenta analitzar la procedncia dels aliments en cada un dels casos.

-

De qu s'alimenten cada un d'aquests ssers vius: el conill, l'arbre, l'esclata-sang, el cuc de

terra, el peix, l'ocell?, on han trobat o d'on procedeixen aquestes substncies?

De qu s'alimenten les persones que viuen a la ciutat?, i els animals?, i les plantes?, on han
trobat o d'on procedeixen aquestes substncies?

3.- Digues que ocorreria al medi "A" i al "B" en el cas de qu:

-

no arribara la llum solar

es produra un tall al subministrament elctric de la zona.

4.- Digues que ocorre al medi "A" i al "B"

-

A mesura que transcorre el temps, que passa amb les deixalles, els excrements, les fulles
dels arbres (A)

A mesura que transcorre el temps, que passa amb els excrements, cadvers, fem de les

cases, fum dels cotxes, aigua bruta, objectes abandonats (B)

5.- Qu ocorreria en cada cas (A i B) si cap objecte no poguera eixir del cercle dibuixat?- - 6.- Desprs de totes aquestes reflexions, intenta explicar amb les teues paraules les caracterstiques
de cada un dels ecosistemes i les diferncies entre un i l'altre.
3.3.- JOCS DE SIMULACI: URBANITZACI "PINAR DE BRNIA"
La zona fictcia "Pinar de Brnia ha estat triada per "Construccions Peret S.A." per a la
urbanitzaci amb 400 habitatges unifamiliars de 150 m2 habitables i 200 m2 de jard, amb piscina
i pistes esportives comunitries.
El projecte ha causat diferents reaccions i s'ha convocat una excursi per tal de conixer la
zona, aix com un posterior debat per als grups i les persones interessades.
Els grups implicats sn els segents:
a) CONSTRUCTORS
Molt interessats en construir la urbanitzaci, en assenyalar els aspectes que la puguen fer
atractiva i fer publicitat. Creuen que la construcci ha d'sser el motor de l'economia alteana i que
pot donat molts llocs de treball.
b) ASSOCIACI VENS I VENES PINAR DE BRNIA. SECTOR PROTECCIONISTA.
Cansats de veure desaparixer la zona agrcola i la serra, els vens estan dividits. Els
partidaris de conservar consideren que caldria que l'Ajuntament protegira tota la zona, per tal de
poder caminar cap a la sostenibilitat i la sobirania alimentria, i que la gent que visite Altea puga
conixer tamb la forma de vida tradicional.
c) ASSOCIACI VENS I VENES PINAR DE BRNIA. SECTOR PROPIETARIS
La majoria dels propietaris dels terrenys veuen la possibilitat d'enriquir-se fcilment amb la
venda dels seus camps i, en general, estan entusiasmats amb el projecte.
d) GRUP ECOLOGISTA
Consideren que Altea est saturada de turisme i que el problema fonamental s l'aigua. Sn
conscients que la majoria de l'aigua per abastir Altea procedeix dels aqfers i embassaments de
pobles com Sella, Confrides, Guadalest, Callosa, Polop... Pensen que ja s'ha assolit un bon grau
d'ocupaci turstica i que el que cal fer s millorar-lo. Creuen que sha de potenciar la sobirania
alimentria i deixar de crixer.
e) AJUNTAMENT
Pressionat per tots els col.lectius anteriors i molt afectats per la crisi actual, la seua
preocupaci fonamental es tornar a eixir triomfadors en les eleccions vinents. s per aix a hores
d'ara no tenen una poltica clara i han convocat un debat pblic.
3.4.- PERCEPCI DEL PAISATGE. IMPACTES AMBIENTALS. DIBUIX DE L'HORITZ.
Cada grup haveu de dibuixar l'horitz complet. Disposeu-vos d'esquenes i cada u dels quatre ha de
dibuixar aproximadament 90 en un full, de manera que queden encavalcats.
- Dibuixeu en el full que corresponga la lnia de l'horitz amb els accidents geogrfics o
detalls ms importants, mesurats aproximadament a escala). Indiqueu el dia i l'hora.
- Cada membre del grup ha de dibuixar 90 d'horitz.
- Dibuixeu la lnia de l'horitz aproximadament a 7 cm. en el paper (Com que no es veu la

mar, gastareu un punt determinat per vosaltres com a referncia per establir la base sobre la qual
tots dibuixeu).
- El dibuix s'ha de fer a escala, cada grup buscar la seua aproximaci (pams, una regla
xicoteta, un objecte concret...)
- Com els quatre dibuixos s'han dencavalcar, tingueu la precauci de "repetir" els detalls de
l'extrem del full.

Quan tots els membres del grup hagen realitzat els seus dibuixos, agrupeu-vos i realitzeu
conjuntament les segents activitats:

Feu un llistat de les intervencions humanes al paisatge (utilitzeu els prismtics si s

necessari) i situeu-les al lloc corresponent al vostre dibuix.

Poseu el nom a tots els accidents geogrfics o humans que conegueu (muntanyes, rius,
fbriques, carreteres).

Si esteu atents, podreu observar molts ssers vius o senyals d'ells al lloc on esteu. Feu
una llista de tots els que pugueu observar (no importa si no sabeu el nom, digueu en eixe
cas com s i inventeu un nom per a ell).

Finalment, de manera individual, explica amb les teues paraules les impresions que et
produeix aquest paisatge.

3.5.- ENTREVISTA SISTEMA DE REG D'ALTEA.

Alguns membres de la Comunitat General de Regants i Usuaris ens ajudaran a entendre al llarg del
recorregut el sistema de reg d'Altea. Prepara amb antelaci les qestions del teu inters ja que
tindrs l'oportunitat d'aclarir-les.

3.6.- BUSCA EL DETALL AMAGAT

Material necessari: cambra de fotos i molta vista.
La ruta amaga uns detalls que haureu de localitzar individualment o en grup. Per a demostrar-lo
fotografieu-vos al lloc i, si podeu, pugeu-lo al Twitter amb el Hashtag de l'excursi.
A ms en classe utilitzarem les fotografies que haveu fet per a fer un mural o altra activitat
A) RUTA DE CAP NEGRET I L'OLLA D'ALTEA.
B) RUTA RIU ALGAR