D'ON SURTEN LES NOTES?

UNA APROXIMACI A LAVALUACI FORMADORA

I EL CONCEPTE DE PORTFOLI.

D'ON SURTEN LES NOTES?

AINA
30-11-12

EL RECORREGUT DUNA POMA:

Jo us presentar el recorregut duna pom a. Comenar del ms general al ms concret. Espero
que ho entengueu.
INTRODUCCI:
Per fer la funci de nutrici, el cos t 4 aparells: laparell respiratori, el digestiu, laparell
circulatori i laparell excretor.
El nostre cos necessita, oxigen i nutrients per viure. Laparell respiratori s lencarregat
dagafar loxigen de lexterior. Laparell digestiu sencarrega de donar els nutrients al nostre
organisme. Per agafar lenergia dels nutrients sha de barrejar amb loxigen.
Els aliments sn materials que passen pel nostre tub digestiu per fer les funcions segents:
- Obtenir energia per fer diferents activitats.
- Crixer i reposar les parts del nostre cos.
- Obtenir substncies que necessitem pel bon funcionament del nostre organisme.
El procs que fa un aliment s el recorregut de laparell digestiu.
En aquest procs de nutrici s fan les substncies de rebuig i laparell excretor
lencarregat deliminar aquestes substncies.

o urinari s

Laparell circulatori, el que fa s transportar loxigen i els nutrients arreu del cos i tamb porta
les substncies de rebuig a laparell excretor.
Les substncies que ens aporten els nutrients sn necessries per tindre energia. Els aliments
aporten els nutrients, que aporten lenergia.
APARELL DIGESTIU:
Laliment passa per laparell digestiu que est format per diferents parts. Primer passa per la
boca. La boca s una cavitat, que t 3 parts: les dents que tenen la funci desmicolar laliment,
les glndules salivals que fabriquen la saliva que serveix per estovar laliment, perqu sigui ms
fcil dempassar i la llengua que s un mscul qu e quan un cop ja est esmicolat laliment i
estovat, la llengua fa com una petita empenta cap a l a faringe, passa per la faringe i va cap a
lesfag. A lesfag, hi ha una part que es creua amb el conducte respiratori en el que hi ha la
laringe que impedeix que entri laliment al conducte respiratori.
De lesfag, va cap a
lestomac. A lestomac shi afegeixen els sucs gstrics que han fabricat el pncrees (suc
pancretic) i el fetge (la bilis). Un cop ja shan afegit els sucs gstrics, laliment va cap a lintest
prim. A lintest prim t les vellositats que es troben a les parets de lintest prim. Les vellositats
tenen la funci dabsorbir alguns dels nutrients necessaris que aporten els aliments. La sang
agafa aquests nutrients i els porta cap el cor. Un cop ja shan absorbit els nutrients , laliment
que ha sobrat i que les vellositats no han absor bit, va cap a lintest gros, all sabsorbeix aigua
que aporta laliment.

A L INICI DEL PROJECTE

AL FINAL DEL PROJECTE

D'ON SURTEN LES NOTES?

A L INICI DEL PROJECTE

A L FINAL DEL PROJECTE

Des del model

socioconstructivista es parla
de lensenyament com un
procs que ha de portar a l
evoluci de les idees de l
alumne i algunes vegades a
un canvi conceptual.

Per tant el disseny de les

activitats d E/A no ha d
estar basat en la lgica de la
disciplina a la qual pertanyen
els continguts que volem
ensenyar, sin tamb a la
lgica del qui aprn que s
qui ha de construir.los.
Jorba i Caselles (1996)
Alguns alumnes ja mostren un nivell dabastracci

1.

2.

3.

4.

MB
MBB+
MB
--

MB
MB
MB
MB
--

MB
B+
MB
MB
--

B
B
B
B
--

MB
MB
MB
MB
--

MB
MB
MB
MB
--

MB
MB
B+
B
--

MB
MB
MB
MB
--

MB
MBMB
MB
--

B
B
B
B
--

MB
MBMB
MB
--

MB
MB
MB
MB
--

MB
MB
MB
MB
MB

MB
MB
MB
MB
MB-

MB
MB
MB
MB
MB

MB
MBMB
MBB+

MB
MB
MB
MB
MB

MB
MB
MB
MB
MB

MB
MB
MB
MB
MB

MB
MB
MB
MB
MB

MB
MB
MB
MB
B+

B
B+
MB
MBB+

B
MB
MB
MB
MB

MB
MB
MB
MB
MB

Global

GLOBAL

Treball equip

Bona pronncia de les

paraules, dicci
correcta

Sense errades

Entonaci: to de veu,
volum de veu,

Velocitat lectora

ALUMNES 5B

Entonaci: marca b els

signes de puntuaci

D'ON SURTEN LES NOTES?

EXEMPLE DE COAVALUACI DE LEXPRESSI
ORAL A PARTIR DUNA ACTIVITAT DE
LECTURA EN VEU ALTA.

MB

CRITERIS DAVALAUCI COMPARTITS

MB

MB

MB

VALORACI DE CADA TEMS SEGONS

CONSENS DE CADASCUN DELS CINC EQUIPS.

PER TRIANGULACI PODEM DEDUIR QUE SI

TRES GRUPS VALOREN SEMBLANT A UN
ALUMNE/A, LA QUALIFICACI POT SER
VALIDADA PEL MESTRE/A.

D'ON SURTEN LES NOTES?

COAVALUACI I AUTOREGULACI A
PARTIR DE LA BASE D'ORIENTACI DEL
TEXT INSTRUCTIU.
ELS I LES ALUMNES ES FAN CONSCIENTS
DEL QUE FAN B I D'ALL QUE ENCARA ELS
FALTA PER MILLORAR.
SN CAPAOS DE DETECTAR ELS ASPECTES
CONCRETS A MILLORAR, I PER TANT SN
CAPAOS DE PROPOSAR LES SEVES
PRPIES QUALIFICACIONS.
LALUMNA AVALUAT T DRET A RPLICA .
LA COAVALUACI POT SER ENTRE
ALUMNES O ENTRE ALUMNES I MESTRE/A

D'ON SURTEN LES NOTES?

EL XAMPINY
Els fongs sn essers vius perqu fan les tres funcions vitals .
La funci de nutrici, treient uns enzims digestius i transformant la matria
orgnica; la funci de reproducci; sexualment a travs de les hifes, o
asexualment per les espores, i la funci de relaci ja que depenen del
factors d humitat i temperatura de lambient per crixer.
El xampiny s un bolet que ve del regne dels fongs, en el que hi ha altres
grups com les floridures, els llevats, i els lquens.
s de color blanc o beix , s fora suau, tant si sensuma com si es tasta,
recorda al bosc.
El xampiny, com tots els bolets, t dues parts: el capell i el peu.
El capell s la part superior de xampiny. T una forma convexa, i s de
color beix, la seva textura s llefiscosa i pot tenir petites escames .Si es treu
la cutcula, que s com la seva pell, s totalment blanc com la neu. El capell
pot arribar a mesurar aproximadament 55 cm de dimetre.
A sota el capell hi ha lhimeni. Sovint est cobert per un vel molt fi. Si es
treu aquest vel, shi troben unes petites lmines molt petites, molt fines i
molt juntes. Sn de color marr com el fang i cadascuna mesura uns 02 cm
aproximadament. En aquestes laminetes s on hi ha les espores que sn
les cl.lules reproductores del bolet. Les espores sn tan petites que no es
poden veure al ull hum ja que fan uns 5 micrmetres ( un micrmetre s
una millsima dun millmetre).
Per sota del capell hi surt el peu , un pal cilndric i gruixut laguanta. s llis i
molt suau i no t cap anell. Si es talla un tros de peu sen pot mesurar el
dimetre
A la part inferior del peu shi pot trobar miceli, que s el fong de veritat i
que est format per hifes. Les hifes sn uns filaments molt prims, tant que
si sagafa 5cm de miceli en podem arribar a fer un quilmetre i mig
dallargada i per aix es diu que el fong s l sser viu ms gran del mn..

COAVALUACI MESTRE/A ALUMNA

DEL TEXT A PARTIR DE LA BASE D
ORIENTACI

COMPETENCIA COMUNICATIVA: la descripci cientfica

Nom:ESTHER
FASE DE PLANIFICACI:Tenir en compte els aspectes de context:objectiu que ens proposem, per a quin
destinatari/ria,el propsit ( publicaci a...), imatges, grfics,esquemes que poden acompanyar el text.
Competncia discursiva
Coherncia
Molt /4
El text t una introducci general de lobjecte/sser
X
( bolet) i desprs shi exposen els aspectes ms concrets.
Volum de coneixements:
-Diu i explica amb precisi la categoria (sser viu, material, ...)a la qual
pertany lobjecte (bolet).
-Diu totes les caracterstiques rellevants del bolet seguint un ordre
lgic.( des del capell/barret al peu i al miceli, tot parlant del color, olor,
tacte, sabor. )

Bastant/3

Poc/2

Gens/1

-Aporta altres coneixements:

-sobre el seu hbitat
-sobre les seves funcions de nutrici, reproducci i de relaci.
-sobre la seva funci en el bosc.
-sobre el seu s ( gastronomia....)
Demostra una observaci completa i detallada perqu el destinatari
sen pot fer una idea clara i entenedora del bolet sense veurel.
Les imatges, grfics i esquemes tenen relaci amb el text
Cohesi
-Fa servir connectors per enllaar els diferents apartats: desprs, a la
part de sota, ms avall, a sobre de, cap a ..
Correcci lingstica
Lxic
-Hi ha interferncies lingstiques (tenir que/haver de,
hi ha que/ cal, ...) .
-Lxic ric: Fa servir vocabulari especfic sobre el tema:
En relaci a:.
-Com s el bolet: barret o capell (escates, himeni amb porus o lmines,
espores, esporada), peu( anell,volva), miceli ( hifes).
El text s ric perqu quan parla de les caracterstiques fa servir :
- Adjectius Qualitatius: concau, convex, en forma dembut, pla,
aplanat,llis, arrissat, ondulat, corbat, cilndric, ample, prim, suau, ,
carns, sec, viscs, gelatins, roig, marrons, amargant, picant, ...
-Adjectius Quantitatius( el dimetre del barret/del peu fa...cm,
dalada fa uns....cm...)
-Comparacions: blanc com la neu, roig com el foc, ...olor que recorda ..
Ortografia (O)
-Paraules PNL pactades
-Escriu majscules desprs de punt i noms propis.
-Fa un bon s dels signes de puntuaci.
-Escriu correctament les formes dels verbs ser i estar segons el temps
verbal que correspongui.
-Escriu correctament els verbs en present i en pretrit imperfet ( -ava,
-aven...)
-Escriu els adjectius (variables, invariables) i estan en concordana
amb el nom que acompanya.
Estructures morfosintctiques
-La concordana del verb amb el subjecte i el nucli del subjecte amb
els determinants i els seus complements.

Molt /4

Bastant/3
X

Poc/2

Gens/1

Molt /4

Bastant/3

Poc/2
X

Gens/1

Molt /4

Bastant/3

Poc/2

Gens/1

Poc/2

Gens/1

Molt /4

Bastant/3
X

COMPETNCIA VOL DIR

INTERDISCIPLINARIETAT
CONTEXTUALITZACI
C.COMUNICATIVA:
TRACTAMENT DEL TEXT INSTRUCTIU

C. MATEMTICA:
PROCESOS AMB NOMBRES DECIMALS.

C. DIGITAL:
TRACTAMENT DE TEXTOS I C/E.

rea base:MATEMTIQUES
Gesti d'aula:
Treball en equip cooperatiu
I- PG - GG - I
REGULACI:BASE ORIENTACI
d'un procs matemtic i d'un
text.
Autoavaluaci / Coavaluaci.
Metacognici

COMPARTIR
BASE D'ORIENTACI
CRITERIS D'AVALUACI DE
REALITZACI
BASE D'ORIENTACI (Nunziati 1990)
C.MATEMTICA
C.LINGSTICA
Gesti d'aula: Equip cooperatiu
I- PG - GG - I
Autoavaluaci i Coavaluaci.
Metacognici: AV. Formadora
Elaboraci final : Informe famlia

COMPARTIR OBJECTIUS I
CRITERIS D'AVALUACI D'UN
TEMA DE MATEMTIQUES
GRAELLA DE CORRECCI
C.MATEMTICA
Gesti d'aula: I- PG - GG - I
Treball en equip cooperatiu
Autoavaluaci i Coavaluaci.
Metacognici
Informe famlia

D'ON SURTEN LES NOTES?

TREBALLANT AMB BASES D'ORIENTACI I RBRIQUES ELS I LES ALUMNES ES FAN
CORRESPONSABLES DELS SEUS RESULTATS . IGUALMENT, POT SER QUE
L'ALUMNE/A NO ESTIGUI D'ACORD AMB LA VALORACI FETA PER COMPANYS/ES
O MESTRES, COSA QUE ENS PERMET, AMB UNA ENTREVISTA PERSONAL BUSCAR
EL CONSENS, DES DE LA PERSPECTIVA QUE ACOMPANYEM AL NEN I NENA A
APRENDRE A APRENDRE PERQU VAGIN SENT MS AUTNOMS EN EL SEU
PROCS D'APRENENTATGE AL LLARG DE LA VIDA.

D'ON SURTEN LES NOTES?

IGUALMENT, POT SER QUE L'ALUMNE/A, ESTIGUI O NO ESTIGUI D'ACORD AMB LA VALORACI FETA PER
COMPANYS/ES O MESTRES, COSA QUE ENS PERMET, AMB UNA ENTREVISTA PERSONAL BUSCAR EL
CONSENS, DES DE LA PERSPECTIVA QUE ACOMPANYEM AL NEN I NENA A APRENDRE A APRENDRE
PERQU VAGIN SENT MS AUTNOMS EN EL SEU PROCS D'APRENENTATGE AL LLARG DE LA VIDA.

El mestre/a pot revisar tamb com sest fent aquesta

regulaci i aportar els seus comentaris.

D'ON SURTEN LES NOTES?

AL FINAL DEL TRIMESTRE ELS I LES ALUMNES SN CAPAOS DE FER EL
SEU PROPI INFORME DESTINAT A LA SEVA FAMLIA, FENT UNA
PROPOSTA DE QUALIFICACI I EXPOSANT LES RAONS DE LA SEVA
VALORACI.

D'ON SURTEN LES NOTES?

PER AQUEST EXERCICI S IMPORTANT QUE CADA ALUMNE/A TINGUI
BEN RECOLLITS ELS SEUS TREBALLS QUE CONFORMEN LA SEVA
PROPIETAT INTEL.LECTUAL I QUE LI SERVEIX PER VALORAR ELS SEUS
AVANOS. S COMENAR LA IDEA DE PORTFOLI COM A EINA
D'AVALUACI.

Quan parla de la tutora es

refereix a la companya dequip
que lha estat ajudant.

COMPARTIR CRITERIS
D'AVALUACI PER A LA
RESOLUCI DE PROBLEMES
RBRICA PROPOSADA PELS
ALUMNES

RUBRICA PROBLEMES:
MB
Presentaci: -Fulls no arrugats

Procs /
Resultat:

Complet:

Ortografia:

Ordre:

-Bona lletra
-No hi ha tatxes
-Fulls ben numerats
-Marge
-Nmeros entenedors
-Operacions en el full
-Resposta entenedora
-Mateixa resposta que
les operacions
- Dades (opcional)
-Nom i data
-Operacions
-Resposta
-Anunciat
-Ttol
-Subttol (opcional)
-No hi ha faltes
-Paraules PNL
-Ortografia estudiada
-Signes de puntuaci
-Nmeros ben escrits
1-Titol
2-Subtitol
3-2E4 (exemple)
4-Anunciat
5-Dades (opcional)
6-Operacions
7-Resposta

B
4 aspectes be
dels 6 aspectes.

P
2 aspectes be
dels 6
aspectes.

2 aspectes be
dels 4 aspectes

G
0 aspectes be
dels 6 aspectes

0 aspectes be
dels 4 aspectes
-----

0 aspectes dels 6
aspectes
------

-------

-2 o 3 faltes
-0 faltes de
puntuaci
-Tots el nmeros
ben escrits

-5 o 6 faltes
-2 o 3 faltes de
puntuaci
-1 o 2 nmeros
mal escrits

-Mes de 6 faltes
-Mes de 3 faltes
de puntuaci
Mes de 2 nmeros
mal escrits.
Tot malament

------

-----

VDEOS ALUMNES SIS

I LES FAMLIES ?
*Comentaris arribats per c/e. Es va demanar als alumnes
que compartissin amb els pares els informes elaborats per
ells i que els preguntessin si els servia per saber lestat del
seu fill/a i el seu progrs.
Estic d'acord en les notes, tamb estic d'acord al sistema de
valoraci, per trobo que li falta base i criteri per la seva
autoavaluaci, tot i que s'esfora encara ho enten com un joc
i no com una part important de la seva formaci.
Entenc
i soposo que amb el temps i la prctica aquests
.
aspectes milloraran.
Tot i aix et felicito i em sembla encertada aquesta iniciativa.

I LES FAMLIES ?
Tal i com m'ha comentat la meva filla,et faig arribar el meu
comentari sobre el vostre informe personal d'avaluaci.
Em sembla un sistema excellent per qu l'alumne prengui
conscincia del seu rendiment, reconeixent i corregint ell mateix
alguns errors. Demostra ser molt estricte i exigent , molt sovint
ms que el propi professor.
s una forma interessant d'anar assolint l'hbit d'analitzar i
avaluar amb detall els diferents aspectes de qualsevol treball o
acci, a l'escola, per tamb a la vida quotidiana.
Em sembla molt adequat per a alumnes de 6.

I LES FAMLIES ?
La meva filla mha dit que et digus si em sembla b la manera de
enviar-nos les notes trimestrals, ja m'ho vas explicar a la reuni de l'any
passat i a mi em sembla perfecte.
T'haig de dir que espero que tota la tasca que portes que ests fent
tingui continutat a l'institut, per si no fos aix penso que tot el que
est aprenent li servir de base per el futur. Estic molt contenta, a ms
a ms

veig que gaudeix molt estudiant.