ADAM I EVA

Títol: Adam i Eva

Pintor: Albrecht Dürer
Data de realització: 1507
Tècnica: oli sobre taula
Mides: 209 cm altària x 81 / 80 cm amplada
Lloc: Museu del Prado (Madrid)

Adam i Eva és una parella de pintures realitzada per l’artista alemany Albert
Dürer (Albrecht Dürer). Són pintures a l’oli sobre taula. Daten de l’any 1507,
segons consta en un cartell devora Eva.

Història

Durero pintà aquestes dues taules després del seu segon viatge a Venècia, època
en la qual el pintor aprofundí en el domini del color i, a més, cercà, fins i tot
matemàticament, l’ideal formal clàssic.

S’estaren en el castell de Praga, com a propietat del col·leccionista Rodolf II.

Durant la guerra dels Trenta Anys, exèrcits suecs i saxons saquejaren dit castell i
aquestes obres en concret acabaren essent propietat del rei suec. La seva filla, la
reina Cristina, les regalà al rei espanyol Felip IV el 1654.

El rei Carles III ordenà que aquests quadres, juntament amb d’altres nus, es
mantinguessin amagats a l’Academia de San Fernando, el 1777. El 1827 passaren al
Museu del Prado. Emperò, atès que es tractava de nus, es confinaren en una sala
tancada i no foren exhibits públicament fins l’any 1833.

Descripció

Durero representà, en dues taules independents, Adam i Eva. A la d’Adam es

presenta la seva figura sobre un fons obscur, de manera que tota l’atenció se
centri en la figura masculina que està dreta, pintada de cos sencer, sobre un
terreny irregular ple de pedres. El cos d’Adam presenta una lleu inclinació.
Subjecta una branca de la pomera en què es troba enrotllada la serp, de tal
manera que els seus genitals queden coberts amb aquesta branca amb fulles i
una poma. El rostre és jove, de faccions proporcionades i mostra una
expressió de sorpresa. Els rinxols rossos onegen al vent.

Eva roman devora l’arbre, i es veu la serp cargolada en una de les branques. També
se la representa de cos sencer, però la seva postura és distinta. No inclinada, se’ns
mostra de front, avançant la cama dreta. El sexe, com el d’Adam, es troba tapat;
en el cas d’Eva, amb les fulles d’una branca que es troba a la zona esquerra de la
composició. Com és tradicional en l’art, el color de la pell d’Eva és més clar que el

d’Adam i encara desprèn innocència. La llarga cabellera rossa també oneja al vent.

És en aquesta taula on apareix el cartell que proporciona la data de composició:

Albert Dürer, alemany, la pintà després del part de la Verge,

l’any del Senyor de 1507

Ambdós cossos segueixen un cànon allargat. I són els primers nus de mida natural
en la pintura nòrdica. L’artista realitza un estudi en profunditat de l’anatomia
humana i mostra una gran habilitat com a dibuixant sobretot en la línia dels perfils.
Representa la culminació de la recerca de Dürer del color absolut i la bellesa ideal;
es poden considerar, en la seva harmonia abstracta, la síntesi de l’ideal de bellesa
delpintor.

I hi ha un perfecte equilibri entre el que és genuïnament germànic i la influència

italiana. Així, mentre l’estudi de les proporcions i de l’anatomia dels cossos és
perfectament italià, el dibuix acurat, l’esperit observador i realista que s’aprecia
en la serp i en els motius vegetals, i l’expressivitat del gest de desig d’Adam,
recorden la seva formació alemanya.