c4 Cures Basiques

C4_IOC_coberta_Maquetacin 1 20/07/11 09:12 Pgina 1
Cures bsiques dinfermeria aplicades a les necessitats de lsser hum
Sanitat
Cures bsiques
dinfermeria aplicades a les
necessitats de lsser hum
CFGM.1601.C04/0.11
CFGM - Cures auxiliars dinfermeria
CFGM.1601.C04/0.11
C4_IOC_unitat00_portadeta_C4_IOC_00p001 20/07/11 10:19 Pgina 1
>> SANITAT
> Grau Mitj: Cures Auxiliars dInfermeria
Cures bsiques
dinfermeria aplicades
a les necessitats
de lsser hum
Carlos Galindo, Regina Cardels, Agustn Garca,
Manuela Heredia, Concepcin Romo, Juan ngel Muoz
C4_IOC_unitat00_index_p002-005 20/07/11 12:53 Pgina 2
NDEX
Unitat 1 - Aparell cardiorespiratori

1>> Introducci
6
7
2>> Fisiologia de laparell cardiovascular
13
3>> Patologies de laparell cardiovascular
16
4>> Aparell respiratori
19
5>> Fisiologia de laparell respiratori
24
6>> Patologies de laparell respiratori
26
Unitat 2 - Les constants vitals
32
1>> Introducci
33
2>> Temperatura
35
3>> Pols
40
4>> Respiraci
44
5>> Pressi arterial
46
6>> Pressi venosa central
49
Unitat 3 - Fulls de registre. Grfiques dhospitalitzaci
54
1>> Introducci
55
2>> Descripci dels apartats duna grfica
56
3>> Tipus de grfiques
59
4>> Registre de les dades en la grfica clnica
60
5>> Equilibri hdric
62
Unitat 4 - Cures respiratries

1>> Introducci
70
71
2>> Fisioterpia respiratria
74
3>> Procediments daplicaci doxigen (oxigenoterpia)
79
NDEX
4>> Procediments de ventilaci mecnica relacionats amb lauxiliar

dinfermeria. Ventiloterpia
86
5>> Aspiraci de secrecions respiratries
90
6>> Cures del pacient amb intubaci endotraqueal
92
7>> Cures del pacient amb traqueotomia
94
Unitat 5 - Aparell urinari
102
1>> Introducci
103
2>> Fisiologia del rony
107
3>> Patologia renal
109
4>> Alteracions de la funci urinria
110
5>> El pacient incontinent
111
6>> Bossa de diresi
114
7>> Sondatge vesical
116
8>> Recollida de mostres
119
9>> Tcniques de depuraci extrarenal
Unitat 6 - Aparell digestiu
122
128
1>> Introducci
129
2>> Fisiologia de la digesti
137
3>> Patologies de laparell digestiu
140
4>> El pacient ostomitzat
143
5>> Sondatge rectal
147
6>> Administraci dnemes
149
7>> Sondes nasogstriques
151
NDEX
Unitat 7 - Alimentaci i diettica
156
1>> Introducci
157
2>> Nutrients bsics
159
3>> Necessitats nutricionals
166
4>> Dietes preventives o teraputiques
169
5>> Procediments dajuda en lalimentaci oral
Unitat 8 - Aparell genital mascul i femen
171
182
1>> Introducci
183
2>> Aparell genital femen
187
3>> Patologies de laparell genital mascul
193
4>> Patologies de laparell genital femen
195
5>> Malalties de transmissi sexual
197
6>> Embars, part i puerperi
198
Unitat 9 - Cures del nounat

1>> Introducci
206
207
2>> Valoraci inicial i primeres cures del nounat
211
3>> Cures generals del nounat
213
4>> Alimentaci del nounat
215
5>> Seguiment del lactant
220
Unitat 10 - Lanci
228
1>> Introducci
229
2>> Conceptes bsics
231
NDEX
3>> El procs biolgic de lenvelliment
232
4>> Serveis sociosanitaris
238
5>> Valoraci de les necessitats de lanci
239
6>> Cures de lauxiliar dinfermeria
241
7>> Aspectes a tenir en compte en la vida diria dels ancians autnoms
243
Unitat 11 - El pacient terminal

1>> Introducci
248
249
2>> Protocols dinfermeria relacionats amb el malalt terminal
251
3>> Reacci del pacient davant duna malaltia terminal
253
4>> Reacci dels familiars davant de la notificaci duna malaltia terminal
253
5>> Agonia del pacient terminal
254
6>> Signes de mort
254
7>> Cures post mortem
255
8>> Dol
257
9>> Donaci i trasplantament drgans i teixits
258
10>> Protocol de cures dinfermeria abans dun trasplantament
259
Unitat 12 - Cures al pacient quirrgic
264
1>> Introducci
265
2>> Cures preoperatries dinfermeria
266
3>> Cures dinfermeria intraoperatries
270
4>> Cures dinfermeria postoperatries
272
5>> Drenatges
276
u n i t a t
C4_IOC_unitat01_C4_IOC_01p006-031 20/07/11 12:55 Pgina 6
SUMARI
n
Anatomia de laparell
cardiovascular
OBJECTIUS
Conixer les funcions generals de laparell
cardiorespiratori.
Fisiologia i patologia de
Descriure lanatomia dels elements que el formen.
laparell cardiovascular
Explicar la fisiologia dels rgans de laparell
respiratori
Aparell
cardiorespiratori
Fisiologia i patologia de
laparell respiratori
cardiorespiratori.
Identificar les patologies ms rellevants.
1 >> Introducci
Els aparells cardiovascular i respiratori estan ntimament lligats. Sn els
encarregats doxigenar la sang i distribuir aquest oxigen per tot lorganisme, entre altres funcions.
Per la seva estructura i la seva proximitat, qualsevol alteraci dalgun
dells repercuteix directament en laltre, de manera que els estudiarem al
mateix temps.
1.1 > Anatomia de laparell cardiovascular

Anatomia del cor
El cor s un rgan imparell de contracci involuntria que est situat en
el mediast mitj, per darrere de lestrnum. Est format per quatre cavitats, que sn les aurcules (dreta i esquerra) i els ventricles (dret i esquerre). El solc auriculoventricular separa les superfcies auriculars de les ventriculars i cont les artries coronries, que sn les encarregades de la
irrigaci de lrgan.
Al cor hi entren i surten els segents vasos sanguinis (Figura 1.1):
A laurcula dreta hi entren les venes cava superior i inferior, ja sigui
soles o en un tronc com, i el si coronari.
A laurcula esquerra hi entren les quatre venes pulmonars.
Del ventricle dret en surt lartria pulmonar.
Lartria aorta surt del ventricle esquerre.
Aorta
Vena cava
superior
Artria pulmonar
Vena pulmonar
Aurcula esquerra
Vena
pulmonar
Aurcula
dreta
Ventricle
esquerre
Vena cava
inferior
Ventricle
dret
1.1. Entrada i sortida dels vasos sanguinis.
Vocabulari
Mediast: espai que queda entre ambds pulmons.
8
El cor t forma de bota, la base de la qual, el ventricle dret, es recolza en
el diafragma (base inferior) i es dirigeix cap enrere. La projecci sobre la
graella costal s la segent (Figura 1.2):
El seu vrtex es troba, en cors sans, a lalada del cinqu espai intercostal esquerre i de la lnia mamria mitjana, provocant una impressi en
el pulm esquerre anomenada impressi cardaca.
Lextrem dret el forma laurcula dreta, que se situa entre el tercer i sis
cartlags costals drets.
Lextrem esquerre est format pel ventricle esquerre i laurcula esquerra.
1.2. Localitzaci anatmica del cor.
Vocabulari
Con dejecci: lloc en forma cnica
pel qual la sang penetra a lartria.
Al cor hi ha un env denominat septe, que separa lrgan en dues meitats

funcionals, anomenades cor dret i cor esquerre. Aquest env es pot dividir
en dues parts, que sn:
Env interauricular. Separa entre si ambdues aurcules i est format per
dos segments que suneixen entre si en el moment del naixement. Si
aix no ocorre, es produiran patologies dintercanvi de sang entre ambdues aurcules.
Env interventricular. s lenv que separa entre si ambds ventricles. Al
contrari que linterauricular, aquest s nic.
Existeixen altres envans que separen aurcules de ventricles, els quals, a
diferncia dels anteriors, no sn complets sin que estan perforats per un
sistema de vlvules que serveixen per dirigir el flux de sang en les direccions adequades.
Aquestes vlvules sn (Figura 1.3):
Vlvules auriculoventriculars. Sen distingeixen dues:
Aurcula esquerra
Aurcula
dreta
Vlvula
pulmonar
Vlvula mitral
Vlvula artica
Ventricle
esquerre
Vlvula
tricspide
Msculs
papillars
1.3. Vlvules cardaques.
Vlvula tricspide, anomenada

aix per presentar tres pics.
Separa laurcula dreta del ventricle dret.
Vlvula mitral o bicspide, anomenada aix perqu recorda la
mitra dels bisbes. Separa les
dues cavitats esquerres.
Vlvules arterials, anomenades
tamb semilunars degut a la seva
forma. Se situen en el con dejecci dambdues artries.
Aquest sistema valvular est regulat
per un sistema muscular que forma
part de la musculatura del cor i que,
per tant, s de contracci involuntria. Es tracta dels msculs papillars
(anomenats aix per la seva forma
allargada), dels quals nhi ha de tres
tipus, que es classifiquen en msculs de primer, de segon i de tercer
ordre en funci de la seva mida.
Aquests msculs tiren dunes fibres

de teixit conjuntiu que, unides a
lextrem de les vlvules, permeten la
seva obertura i tancament (Figura
1.4). El cor est dins duna bossa de
teixit conjuntiu que el recobreix en
la seva totalitat, prolongant-se fins a
la sortida dels grans vasos, i que sanomena pericardi. Aquest t dues
capes:
Web
Capa externa o parietal. s una

capa dura de consistncia fibrosa.
Capa interna o visceral. s una
capa serosa.
Entre ambdues capes hi ha un espai
virtual que cont mnimes quantitats duna secreci pericrdica, la
missi de la qual s lubricar i amortir la fricci del cor en els seus moviments de contracci i relaxaci. El
cor prpiament dit est format per
tres capes que, de fora cap endins,
sn (Figura 1.5):
Epicardi. Capa de teixit conjuntiu
i greix que recobreix el cor.
Miocardi. s la capa muscular,
ms gruixuda en els ventricles
sobretot en lesquerre que en
les aurcules. La ra que aix sigui
aix es deu al fet que els ventricles
sn els encarregats denviar la
sang a lexterior, de manera que la
seva capa muscular ha de ser ms
potent. Aix s encara ms sorprenent en lesquerre, ja que en parteix la sang a zones molt allunyades del cos, daqu que aquest
mscul estigui ms desenvolupat.
Endocardi. Capa prima que recobreix les cavitats cardaques per
dins, aix com els msculs
papillars i totes les estructures
intracardaques.
1.4. Msculs papillars i fibra.
La pgina web texasheart.org/HIC/

Anatomy_Esp/anato_sp.cfm explica de
forma molt clara lanatomia cardaca.
Aquesta adrea web www.juntadeandalucia.es/averroes/~29701428/
salud/circu.htm cont les funcions de
laparell cardiovascular i activitats
interactives.
A la pgina web www.gratisweb.com/
cvallecor/Anatomia.htm es parla danatomia, fisiologia i factors de risc en les
malalties cardaques.
Aquesta pgina web en angls www.
3dscience.com/imagenes_anatomia_
corazon_humano.asp presenta unes
imatges anatmiques del cor en tres
dimensions.
Endocardi
Miocardi
Pericardi
Epicardi
1.5. Capes del cor.
Activitats proposades
1 Dibuixa un esquema del cor i marca els noms de les parts que el formen, incloent les cavitats, els
vasos, les vlvules, els msculs papillars i els envans.
10
Web
A la pgina web http://escuela.med.
puc.cl/Publ/ManualSemiologia/Vascular.
html podrs trobar informaci sobre el
sistema vascular.
1.2 > Anatomia del sistema vascular

El sistema vascular est format per una xarxa que porta la sang que surt
del cor a totes les cllules de lorganisme i en recull els productes de residu, portant-los de nou al cor. Sorganitza en una estructura en xarxa de
vasos de diferent calibre i funci.
Vasos arterials. En la circulaci major, els vasos arterials surten del cor i
porten sang oxigenada als teixits, mentre que en la menor transporten
sang sense oxigenar, com ocorre amb lartria pulmonar i les seves branques. Depenent del calibre del vas, es parla dartries, arterioles i
capillars arterials. Les artries tenen capacitat de contracci, ja que presenten mscul llis en la seva paret (Figura 1.6).
Maxillar.
Facial.
Cartide esquerra primitiva.
Subclvia dreta.
Axillar.
Humeral.
Radial.
Cubital.
Arc palmar superficial.
10
Aorta abdominal.
11
Femoral.
12
Popltia.
13
Tibial posterior.
14
Tibial anterior.
15
Arc plantar.
16
Plantar interna.
17
Auricular.
18
Cartide externa.
19
Cartide interna.
20
Cartide primitiva dreta.
21
Tronc branquioenceflic.
22
Subclvia esquerra.
23
Coronria dreta.
24
Aorta descendent torcica.
25
Tronc celac.
26
Artria renal.
27
Mesentrica superior.
28
Mesentrica inferior.
29
Ilaca primitiva.
30
Ilaca interna.
31
Ilaca externa.
32
Femoral profunda.
33
Peroneal.
34
Plantar externa.
35
Pedial.
17
1
2
18
19
20
21
22
5
23
24
25
26
27
28
8
29
10
30
31
32
11
12
13
33
14
34
15
1.6. Sistema vascular. Artries.
16
35
11
Vasos venosos. Es diferencien dels arterials en qu tots arriben al cor.

En la circulaci major, transporten sang sense oxigenar des dels teixits al cor, mentre que en la menor porten sang oxigenada al cor des
dels pulmons. Tamb es diferencien en labsncia de mscul en la
seva paret, per la qual cosa moltes necessiten els msculs de lorganisme per poder portar la sang al cor.
A ms, en el seu interior presenten un sistema de vlvules que funcionen com les rescloses dels canals i que serveixen per evitar el retrocs
de la sang. Si aquestes vlvules no funcionen adequadament, es produeixen malalties vasculars com les varices o altres de ms greus,
com la trombosi de venes profundes (TVP) (Figura 1.7).
14
15
16
2
17
3
18
4
19
20
6
7
21
22
23
9
10
11
24
12
13
23
1.7. Sistema vascular. Venes.
Facial.
Jugular interna dreta.
Tronc vens braquioceflic dret.
Axillar.
Ceflica.
Baslica.
Renal.
Ilaca primitiva.
Ilaca externa.
10
Ilaca interna.
11
Safena interna.
12
Popltia.
13
Safena externa.
14
Temporal superficial.
15
Jugular interna esquerra.
16
Jugular externa esquerra.
17
Tronc vens braquioceflic esquerre.
18
Subclvia.
19
Vena cava superior.
20
Heptica.
21
Vena cava inferior.
22
Arc dorsal.
23
Arc dorsal.
24
Femoral.
12
A ligual que les artries, es classifiquen depenent de la seva llum vascular en grans venes, vnules i capillars venosos (Figura 1.8).
Vocabulari
Llum vascular: s lespai pel qual
circula la sang dins del vas sanguini.
Sistema limftic. Sencarrega de retornar la limfa a la sang, juntament

amb les substncies que ha anat incorporant.
La limfa s un lquid que est format pel greix que sabsorbeix
durant la digesti dels aliments a lintest prim i pels excessos de
lquid extracellular.
Aquest lquid es transporta fins a formar dos grans vasos, que sn la
vena limftica i el canal torcic. Aquests vasos desemboquen en les
venes subclvies, prop del cor.
Els vasos limftics passen per uns nduls (nduls o ganglis limftics),
que sencarreguen deliminar les substncies txiques, aix com els
grmens abans que la limfa arribi a la sang. Es troben sobretot en coll,
engonals, axilles i al voltant de les orelles. El seu augment sanomena
adenopatia (Figura 1.9).
Limftics del costat dret,

troncs, collectors i afluents.
Conducte torcic i afluents.
Ganglis
cervicals
Ganglis axillars
Tronc
collector
Conducte
torcic
Cisterna
del quilo
(Pecquet)
Ganglis
artics
Ganglis
ilacs
Ganglis
engonals
1.8. Llum vascular dun vas sanguini.
1.9. Sistema limftic i ganglis.
13
2 >> Fisiologia de laparell cardiovascular

El cor s un rgan singular, ja que es contrau de forma automtica per
impulsar la sang a la resta de lorganisme.
Laparell cardiovascular s lencarregat de realitzar el transport de substncies: oxigen, CO2 (a travs de lhemoglobina) i els nutrients necessaris
per al metabolisme cellular, aix com les substncies de residu cellular.
Tamb porta totes les cllules sangunies i transporta substncies dissoltes o unides a les protenes, com ara hormones, ions inorgnics, medicaments, etc.
Vocabulari
Hemoglobina: protena de la sang,
responsable del seu color vermell.
Ions inorgnics: substncies necessries per al funcionament cellular.
2.1 > Fisiologia de la bomba cardaca

El cor es comporta com una bomba capa denviar la sang a la resta de
lorganisme. Per fer-ho, es contrau i es relaxa de forma consecutiva. Hi
ha, per tant, dos moviments cardacs (Figura 1.10):
Sstole. s el moviment que fa contraure el mscul del cor i, per tant,
envia la sang duna cavitat a una altra o a lexterior del cor. Segons
la cavitat, existeix una sstole auricular i una altra de ventricular.
Distole. s el moviment que segueix a la sstole i es caracteritza per
una relaxaci de les parets cardaques. Tamb s auricular i ventricular.
Sstole auricular. Com ja hem comentat, s quan laurcula es contrau i
envia la sang als ventricles. Durant aquesta fase, ocorren els segents
fets:
Obertura de les vlvules auriculoventriculars.
Pas de sang daurcula a ventricle.
Ompliment de sang dels ventricles.
Contracci auricular.
Sstole ventricular. Ocorre a continuaci i la sang s expulsada a les
artries. Es caracteritza per:
Contracci ventricular.
Tancament de les vlvules auriculoventriculars.
Obertura de les vlvules semilunars.
Sortida de sang cap a les artries.
Distole auricular. Segueix a la sstole auricular i, per tant, coincideix
amb els processos de la sstole ventricular. Es caracteritza per:
Relaxaci auricular.
Ompliment de sang auricular a travs de les venes.
Distole ventricular. Ocorre al mateix temps que la sstole auricular i
segueix a la sstole ventricular:
Relaxaci ventricular.
Ompliment de sang dels ventricles.
Ambds moviments no ocorren al mateix temps, sin que se succeeixen
en el temps. Donen lloc a dos sorolls diferents que es troben amb el
fonendoscopi, i sanomenen primer i segon en funci del moment en
qu sescolten.
Vlvula
mitral
Vlvula tricspide
Vlvula
artica
Vlvula pulmonar
1.10. Sstoles i distoles ventriculars.
14
Vocabulari
Sistema cardionector: s el sistema
del cor que transmet el senyal elctric
del sistema nervis a les cllules musculars per a la seva contracci.
2.2 > Fisiologia del sistema cardionector

El cor est innervat pel sistema nervis autnom i els seus dos subsistemes, simptic i parasimptic.
El simptic exerceix accions positives sobre el cor, s a dir, augmenta les
seves capacitats (la freqncia cardaca, la pressi arterial, etc.), mentre
que el parasimptic exerceix una acci oposada. Es diu que el simptic
exerceix una acci inotrpica positiva i el parasimptic, negativa
(Figura 1.11).
Feix de Bachmann
Ndul
sinoatrial
Tracte
intermodular
anterior
Tracte
intermodular
mitj
Ramificaci
esquerra del Feix
Ramificaci
esquerra del Feix
de Hiss
Ramificaci de
Purkinje
Tracte
intermodular
posterior
Ndul
atriventricular
Ramificaci dreta
del Feix
de Hiss
1.11. Sistema cardionector.
Vocabulari
Efecte inotrpic positiu: s el que
imita les funcions positives del cor; s
a dir, augmenta la freqncia cardaca,
la fora de contracci, etc., de manera que el cor s capa denviar ms
sang i amb ms fora a lorganisme.
Aquesta innervaci s la responsable de la contracci del cor. Amb lelectrocardiograma, podem conixer el funcionament daquest sistema
(Figura 1.12).
Vocabulari
Electrocardiograma: tcnica que
permet veure les diferents ones que
es produeixen per lestimulaci elctrica del cor.
Ambds sistemes arriben al cor per

una zona de les aurcules anomenada ndul sinusal o sinoauricular.
Daquesta en parteixen els fascicles
internodals a travs de les parets de
les aurcules i es dirigeixen al
ndul auriculoventricular, que es
troba a la part inferior de lenv
interauricular. En aquesta, es produeix un lleuger retard de limpuls
nervis per tal que doni temps a
laurcula a contraures, abans que
comenci la contracci ventricular.
Des daqu es dirigeixen al feix de
Hiss (situat en lenv interventricular) i daquest a les fibres de
Purkinje, que els distribueixen a
ambds ventricles, primer al dret i
desprs a lesquerre, de manera
que lestmul nervis arribi a totes
les cllules musculars dels ventricles i es produeixi una contracci.
1.12. Electrocardiograma.
15
2.3 > Fisiologia del sistema vascular
Vocabulari
El sistema vascular es distribueix en dos sistemes circulatoris denominats circulaci major i menor (Figura 1.13).
Circulaci major. Porta sang oxigenada des del cor als teixits perifrics.
Comena al ventricle esquerre, que envia la sang a lartria aorta i
aquesta, a travs de successives ramificacions, la distribueix per tot lorganisme. Lintercanvi de substncies es produeix a nivell dels capillars,
que sn les branques arterials de menor gruix i que arriben a cada una
de les cllules de lorganisme. Aquests capillars sorganitzen en plexes,
a partir dels quals es continuen en els capillars venosos, que al seu torn
es van reunint formant vasos de majors dimensions fins que la sang
venosa torna al cor en laurcula dreta per mitj de les venes cava superior i inferior.
Circulaci menor. s la que permet loxigenaci de la sang. Comena
al ventricle dret, que propulsa la
sang a lartria pulmonar.
Aquesta es dirigeix als pulmons,
es ramifica fins a arribar al
capillar pulmonar, on s oxigenada, i torna reunificant-se en
vnules de majors dimensions
fins a formar quatre venes pulmonars, que desemboquen en
laurcula esquerra.
La innervaci del sistema vascular depn del sistema nervis
autnom, que actua sobre els
receptors de les parets daquests
vasos provocant una vasoconstricci, amb la qual cosa el flux
de sang que arriba a un rgan s
menor, o una vasodilataci, que
s el procs contrari. A ms,
aquest sistema s lencarregat
de regular lequilibri de calor de
lorganisme i aix, si fa fred, es
produeix una vasoconstricci
que permet emmagatzemar
calor en lorganisme, i se
segueix el procs oposat si fa
calor.
Vena cava
Vena heptica
Plexes: conjunt de capillars arterials

i capillars venosos.
Vocabulari
Vasoconstricci: procs pel qual el
vas sanguini disminueix la seva llum.
Vasodilataci: procs pel qual el vas
sanguini augmenta la seva llum.
Receptors vasculars: estructures
nervioses, localitzades a la paret dels
vasos, que responen a lacci del sistema nervis.
Cap
Vena pulmonar
Pulmons
Aorta
Cor
Artria heptica
Fetge
Vena porta
Artria mesentrica
Estmac
Intest
Ronyons
Artria renal
Vena renal
Cames,
abdomen
1.13. Sistema vascular. Circulaci major i menor.
2 Realitza un dibuix dels dos sistemes circulatoris del sistema vascular i pinta de color vermell la circulaci major i de blau, la menor.
16
3 >> Patologia de laparell cardiovascular

Vocabulari
Mecanismes de compensaci: sn
els que posa en marxa el cor perqu la
insuficincia cardaca no produeixi
smptomes.
Dispnea: dificultat respiratria. Sensaci de respirar malament.
Edemes: acumulacions de lquid en

parts toves i sempre a favor de la gravetat. Aix, en enllitats apareix a lesquena, les mans, els peus, etc., mentre que en els pacients que caminen
(bipedestaci) es dna en els turmells.
Isqumia: falta de reg sanguini.
Dins de les patologies de laparell cardiovascular, veurem primer les patologies cardaques i posteriorment les vasculars.
3.1 > Patologia cardaca

Les patologies cardaques de carcter ms freqent sn les segents: insuficincia cardaca, patologia coronria, angina de pit, hipertensi arterial
i artmies.
Insuficincia cardaca. Situaci en qu el cor s incapa denviar adequadament la sang a la resta de lorganisme, ja sigui per una fallada com a
bomba o com a mscul. Qualsevol patologia per exemple, les alteracions valvulars, lIAM (infart agut de miocardi) o la HTA (hipertensi
arterial) que afecti la capacitat denviar la sang del cor a lexterior, pot
provocar que la sang sacumuli, produint patologia per acumulaci de
lquid que sextravasa del vas sanguini per estasi.
El cor s capa de compensar aquesta malaltia per si mateix durant molt
temps, per a la qual cosa utilitza els denominats mecanismes de compensaci, que sn els segents:
Augment de la freqncia cardaca.
Augment de la fora de contracci.
Augment de les dimensions del cor (cardiomeglia), per la qual cosa
augmenta el volum de sang expulsat.
Augment del gruix del miocardi.
Aquests mecanismes sn usats pel cor durant algun temps, durant el
qual la malaltia s asimptomtica, per quan fallen o sagreuja la malaltia apareixen els smptomes del procs, dels quals els ms importants
sn dispnea i edemes.
Paret enteral
Obstrucci de greix
Flux sanguini
1.14. Patologia coronria.
Patologia coronria. Constitueix la segona causa de mortalitat en el

mn occidental, per sobre del cncer i per sota dels accidents de trnsit. La ms important s linfart agut de miocardi, que es produeix per
una obstrucci completa del flux de sang a una part del cor, que
causa la isqumia del miocardi i la mort cellular i, per tant, laturada cardaca.
Es tracta duna patologia ms freqent en homes encara que cada
vegada es dna ms en dones i en qu existeixen uns factors de risc
molt clars: hipertensi arterial, consum de tabac, sedentarisme, diabetis, sobreps, etc. s la causa principal de mort sobtada cardaca
(Figura 1.14).
Angina de pit (angor pectoris). Es produeix per les mateixes causes que
linfart, per lobstrucci del vas no s completa. Clnicament, els dos
processos cursen amb dolor localitzat en el trax (dolor precordial),
que es pot irradiar a altres zones i sacompanya dun quadre de sudoraci, nusees i vmits.
El diagnstic sestableix amb lelectrocardiograma, que mostra laparici duna srie dones especfiques daquest procs.
17
Hipertensi arterial. s tamb una de les malalties ms freqents en la

nostra societat. La tensi arterial s la pressi que exerceix la sang sobre
les parets dels vasos, que t relaci amb la fora amb qu el cor bombeja aquesta sang i amb la rigidesa de les artries.
La major part de les hipertensions no tenen causa coneguda i reben el
nom dhipertensions essencials. Sn hipertensions secundries les que
obeeixen a alguna causa, com lesions renals, tumors, etc. s una malaltia important perqu afecta un percentatge molt alt de la poblaci, sol
passar desapercebuda durant molt temps i, quan apareixen smptomes,
aquests es mostren perqu algun rgan nha quedat afectat, donant els
smptomes tpics daquest rgan.
Una alimentaci adequada, exercici fsic moderat i no consumir txics
com tabac o alcohol, juntament amb les revisions mdiques, constitueixen la millor forma de prevenir-la.
Artmies. Sn els trastorns del ritme cardac. Destaquen els segents:
Bradicrdia.
Taquicrdia.
Flutter.
Fibrillaci.
Extrasstoles.
Bloqueigs.
Altres patologies. Sn menys freqents. Destaquen les patologies infeccioses (com les pericarditis i endocarditis), degeneratives, autoimmunes (miocarditis), etc.
3.2 > Patologia vascular

Les patologies vasculars ms freqents sn les segents: arteriosclerosi, trombosi, emblies, arteritis, f lebitis, varices i trombosi
venosa profunda.
Arteriosclerosi. s un procs pel
qual es forma a les parets arterials una placa formada per colesterol, greixos, plaquetes i altres
substncies que obstrueixen
totalment o parcialment el pas
de la sang a travs duna artria.
Sinicia a edats molt primerenques (a partir dels sis anys) i t
molta relaci amb els hbits de
vida i, en especial, els alimentaris. Produir una disminuci de
la llum vascular i, per tant, una
alteraci del f lux sanguini
(Figura 1.15).
1.15. Placa dateroma.
Vocabulari
Patologia autoimmune: s la produda per alteracions en el sistema
defensiu duna persona, el qual no
reconeix adequadament les cllules
del propi organisme i lluita en contra
seu.
18
Vocabulari
Trombes: elevacions que apareixen
a les parets arterials, per acumulaci
de diverses substncies i que disminueixen les dimensions de la llum vascular.
mbol: fragment dun trombe que es

desprn i va circulant per la sang fins
que arriba a un vas que s ms petit,
amb la qual cosa shi queda i lobstrueix.
Trombosi. s lobstrucci simptomtica dun vas degut a la placa darteriosclerosi. Pot ser total o parcial i s simptomtica, a diferncia de
larteriosclerosi, que no ho s.
Emblies. Es produeixen quan un trombe es deixa anar del vas on es
forma i arriba a un altre de menor calibre, al qual sol obstruir provocant una isqumia a partir daquesta zona. Per tant, independentment
del punt on shagi generat el trombe, lemblia es produir sempre en
una artria, ja que el seu calibre disminueix a mesura que es van ramificant, al contrari del que ocorre amb el calibre de les venes, que va
sent major a mesura que es van unint les unes amb les altres. Els smptomes de lemblia depenen de lrgan afectat pel procs.
Arteritis. Processos infecciosos o autoimmunes duna artria.
Flebitis. Processos inflamatoris de les venes, relacionats amb mltiples
causes per amb molta incidncia en pacients amb vies.
Varices. Dilatacions de les venes per alteracions en el retorn vens
(Figura 1.16).
Trombosi venosa profunda. Formaci de trombes en els sistemes venosos profunds que sn capaos dembolitzar i acaben seguint la circulaci sangunia major fins a arribar al pulm, on provoquen emblies
pulmonars.
Individus ms afectats
per edat i sexe
Adults dambds sexes.
Vena superficial
Zones ms afectades
venes de les cames (superficials
i profundes).
Vena
profunda
Vena
anastomtica
Definici
Les venes varicoses sn les que,
localitzades generalment a les cames,
presenten sempre un aspecte inflat i
dilatat.
Vlvula
Venes en condicions normals
Les venes superficials comuniquen amb
les profundes a travs de les
anatmiques, provedes de vlvules
que permeten el reflux de sang noms
del sistema superficial al profund.
Varices
Sestableix una dilataci dels vasos
seguida duna insuficincia valvular
que permet el reflux de sang de dalt a
baix.
1.16. Varices.
19
4 >> Aparell respiratori

Laparell respiratori sencarrega dassegurar el subministrament doxigen
a les cllules de lorganisme i eliminar el dixid de carboni que en prov.
Per a aquest procs, es necessita laparell cardiovascular per transportar
loxigen, a travs de lhemoglobina, des dels pulmons a les cllules.
Loxigenaci de la sang s un procs que es produeix a travs de lintercanvi gass entre el vas sanguini i lalvol pulmonar. A ms daquestes funcions, laparell respiratori filtra, escalfa i humidifica laire que respirem,
amb la qual cosa prev lentrada delements indesitjats i laparici dinfeccions.
4.1 > Anatomia de laparell respiratori

Laparell respiratori est format per diferents rgans, que ocupen posicions anatmiques diferents, alguns dels quals fora de la cavitat torcica i
altres dins. Es divideix en (Figura 1.17):
Vies aries superiors. Estan situades fora de la cavitat torcica i comprenen els segents rgans: nas, coanes, faringe i laringe.
Vies aries inferiors. Sn les que se situen a linterior de la cavitat torcica, llevat la trquea, que est en una posici intermdia. Estan formades per: trquea, bronquis principals, bronquols (de diversos tipus),
alvols, pulmons i pleura. Interiorment, les vies aries inferiors estan
entapissades per una mucosa, denominada mucosa respiratria, que s
un teixit especialitzat. Les seves cllules contenen i produeixen moc,
que sencarrega datrapar substncies nocives per al nostre aparell respiratori, i cilis, que les eliminen retornant-les a lexterior.
Web
En aquesta pgina web www.puc.cl/
sw_educ/anatnorm/arespirat/index.htm
es parla sobre anatomia i fisiologia de
laparell respiratori.
Aquesta pgina web www.juntadeandalucia.es/averroes/~29701428/salud/
respira.htm presenta imatges animades
sobre laparell respiratori.
Aquesta adrea web www.eccpn.aibarra.
org/temario/seccion5/capitulo67/capi
tulo67.htm cont informaci sobre anatomia, fisiologia i patologia de laparell
respiratori.
Vies nasals
Faringe
Epiglotis
Laringe
Trquea
Alvol
Pleura
Msculs
intercostals
Bronqui
Bronquol
Pulm
esquerre
Pulm dret
Diafragma
1.17. Aparell respiratori.
Moc
El moc que cobreix gran part de laparell purificador de laire inspirat. Cada
dia sen produeixen uns 125 ml. Els cilis
microscpics de les cllules de la
mucosa impulsen el moc cap a la faringe expulsant aix les secrecions.
20
4.2 > Vies respiratries superiors

Nas: fosses nasals
s la part de laparell respiratori que comunica directament amb lexterior. Laire penetra a la via respiratria a travs dels orificis nasals i flueix
per les cavitats nasals, dreta i esquerra, que estan separades per un env
cartilagins i ossi denominat env nasal. Als costats hi ha tres elevacions
ssies que es corresponen amb els cornets (superior, mitj i inferior), la
missi dels quals s la daugmentar la superfcie per la qual flueix laire
(Figura 1.18). Les funcions del nas sn:
En la mucosa nasal es troben les terminacions nervioses responsables
del sentit de lolfacte.
La superfcie daquestes cavitats est humitejada per moc i escalfada
per la sang, per la qual cosa laire, en passar pel nas, sescalfa i shumidifica condicionant-se per no irritar les vies respiratries.
Els sins paranasals sn quatre cavitats cranials recobertes per un epiteli secretor de moc que drenen a les fosses nasals a travs duns orificis
o meats situats en els cornets nasals. Quan els sins paranasals sinflamen produeixen un quadre dhipersecreci de moc i dolor local anomenat sinusitis.
Os nasal
Esfenoides
Cornet superior
Meat superior
Cornet mitj
Meat mitj
Cartlags nasals
Cornet inferior
Meat inferior
Finestra nasal
Paladar dur
Vel del paladar
1.18. Esquema de les fosses nasals.
Coanes
s una estructura ssia formada per los maxillar que comunica amb la
faringe i, per tant, posa en comunicaci les fosses nasals amb la part superior de la faringe.
21
Faringe
Conducte daproximadament 12,5 cm de longitud, que s com als aparells digestiu i respiratori. Es divideix en tres parts: nasofaringe (situada
per darrere de les coanes), orofaringe (situada darrere de la boca) i faringo-faringe o segment inferior, que comunica amb la laringe.
Laire entra a la faringe des de les cavitats nasals i continua per la laringe. A la nasofaringe sobren les trompes dEustaqui, que la connecten
amb loda mitjana. A lextrem superior de la nasofaringe es troben dues
masses de teixit limfoide anomenades adenoides (vegetacions) o amgdales farngies. A lorofaringe se situen les amgdales palatines. Aquests teixits limfoides formen un sistema de defensa davant de lentrada de grmens, en forma danell, que sanomena anell de Waldeyer (Figura 1.19)
Lanell de Waldeyer
Forma el primer sistema defensiu de
lorganisme davant de lentrada de
grmens per les vies respiratria i oral.
Per aquest motiu, s freqent que augmenti de dimensions en processos
infecciosos, com ocorre en les amigdalitis, otitis, etc.
Cavitat nasal
Adenoides
Orifici que
connecta la
cavitat nasal
amb loda
Llengua
Amgdales
1.19. Esquema de la faringe.
Laringe
Se situa a continuaci de la faringe i s lrgan de la fonaci. Est constituda per diversos cartlags, com sn lepiglotis, el cricoides, el tiroides i els dos
aritenoides. Lepiglotis s un rgan cartilagins que separa la via aria de la
digestiva, mentre que els cartlags aritenoides sn els que mobilitzen les
cordes vocals modificant el to del so que produeix laire en passar per dins
seu. Per la seva banda, les cordes vocals sn dues gruixudes bandes de teixit
conjuntiu que vibren en relaci a laire que els arriba i que, amb altres elements, sn les responsables de lemissi de sons.
Producci de sons
Les cordes vocals, en vibrar, donen lloc
a la producci de sons. Quan les cordes
estan tenses es produeixen sons aguts,
mentre que quan estan relaxades el to
s ms greu.
22
Vies respiratries inferiors

Trquea
Conducte fibrocartilagins, duns
11 cm de longitud, que sestn des
de la laringe fins a la seva divisi en
els bronquis principals, ja en la
cavitat torcica. Es denomina carina el punt en qu es divideixen
(Figura 1.20).
Cartlag tiroides
Cartlag cricoides
Es tracta dun conducte semirgid,

format per entre quinze i vint
anells de cartlag hial incomplets,
oberts en la seva part posterior, que
suneixen entre si per teixit conjuntiu fibrs.
Cartlags traqueals
Com la resta de les vies, est entapissat per una mucosa de tipus respiratori.
Bronquis, bronquols i alvols
La trquea es bifurca en dos conductes denominats bronquis principals, els quals penetren en cada
un dels pulmons per lhil pulmonar.
Bifurcaci de trquea
(Carina)
Bronqui
principal
Cartlags
bronquials
1.20. Trquea.
Vocabulari
Hil: lloc dentrada dels bronquis als
pulmons. s per aqu per on entren
tamb les artries i surten les venes.
Bronqui
lobar
El bronqui dret s ms llarg i oblic

que lesquerre, ja que aquest est
elevat pel cor. Dins de cada
pulm, els bronquis es van ramificant de forma successiva, de la
mateixa manera que les branques
dun arbre, en tubs cada vegada de
menor calibre, que es denominen
bronquols respiratoris, bronquols terminals i alvols o sacs
alveolars.
Les parets de les vies aries inferiors, de la mateixa manera que

les de la trquea i les dels bronquis primaris, es mantenen obertes per la presncia de lmines de cartlag i, a ms, estan revestides per
epiteli respiratori.
En els sacs alveolars i en els alvols desapareixen lepiteli respiratori i el
cartlag i sn substituts per una fina capa epitelial que permet que es
dugui a terme sense cap mena de dificultat lintercanvi gass entre laire inspirat i els vasos sanguinis.
23
Pulmons
Els pulmons sn un rgan parell, situat a linterior de la caixa torcica
i separats pel mediast, espai que allotja el cor, la trquea, lesfag i part
de lartria aorta i les venes caves. Tenen forma prismtica amb vrtexs
superiors i bases inferiors que es recolzen sobre el diafragma. Suneixen
a les parets torciques grcies a una membrana que els envolta anomenada pleura. Un teixit conjuntiu divideix en tres lbuls el pulm dret i
lesquerre en dos. Al seu torn, cada lbul est subdividit en segments.
Aquesta distribuci condiciona la dels bronquis i bronquols, daqu
que hi hagi bronquis lobulars i segmentaris. El pulm esquerre s ms
petit que el dret, ja que part del seu espai est ocupat pel cor (Figura
1.21).
Pulm dret
Pulm esquerre
Lbul superior
Lbul mitj
Lbul inferior
Segment apical
Segment apicoposterior I
Segment posterior
Segment apicoposterior II
Segment anterior
Segment anterior
Segment lateral
Segment linguar superior
Segment mitj
Segment linguar inferior
Segment superior
Segment superior
Segment basal anterior
Segment basal anterior
Segment basal lateral
Segment basal lateral
Segment basal posterior
Segment basal posterior
1.21. Pulm, lbuls i segments.
Pleura
La pleura s una membrana de doble capa que, duna banda, envolta el
pulm i, de laltra, se situa en la paret torcica a la qual est unida. Entre
les dues capes hi ha un espai virtual ple de lquid pleural que, a ligual que
en el pericardi, serveix per amortir els moviments respiratoris. Tira del
pulm en els moviments inspiratoris, expandint-lo i permetent que entri
laire. La seva alteraci provoca lentrada daire al seu interior i el collapse
dels pulmons. Aquest procs sanomena pneumotrax.
24
5 >> Fisiologia de laparell respiratori

Laparell respiratori s lencarregat de la respiraci i el responsable de
lintercanvi gass.
5.1 > Fisiologia de la respiraci

La respiraci s un procs autnom regulat pel cervell en funci de les
concentracions plasmtiques de O2, de CO2 i de ions H+.
El centre regulador o centre respiratori est en la protuberncia cerebral
i respon a les variacions en la concentraci daquests ions de tal forma
que un augment dels nivells de CO2 o una disminuci dels de O2 determinar un augment de la freqncia respiratria i de la profunditat de
les respiracions. Lacte de la respiraci comprn dos moviments diferents, que sn la inspiraci i lespiraci.
Vocabulari
Parnquima: teixits que tenen les
cllules bsiques de lrgan en qu es
troben. Sn el conjunt de cllules
responsables de les funcions bsiques
de lrgan.
CPT
5 800
ml
CV
4 600
ml
CI
3 500
ml
VRI
3 000
ml
VB
500
ml
VR
1 200
ml
CRF
2 300
ml
1.22. Espirometria.
VRE
1 100
ml
VR
1 200
ml
Inspiraci. Procs pel qual sinhala laire del medi i penetren els gasos
respiratoris als alvols. Es produeix per la contracci dels msculs,
fonamentalment del diafragma i, en altres ocasions, de la resta de
msculs torcics. Aquesta contracci determina un augment de les
dimensions del trax en descendir el diafragma i elevar les costelles,
arrossegant al mateix temps la pleura parietal. Aix, al seu torn, fa que
la fulla visceral sexpandeixi, atraient el parnquima pulmonar, amb
la qual cosa es crea a linterior dels pulmons una pressi negativa que
fa que laire penetri des de lambient a linterior.
Espiraci. Comporta una disminuci de les dimensions dels pulmons
en relaxar-se els msculs respiratoris contrets en la inspiraci. s un
procs passiu s a dir, sense contracci de cap mscul pel qual seliminen a lexterior els gasos que shan intercanviat en lalvol.
Sanomena freqncia respiratria el nombre de respiracions que
una persona t en un minut. El valor normal oscilla entre 14 i 20
rpm, encara que aquesta xifra s variable en funci de les situacions de la persona.
25
No tot laire que entra en els pulmons serveix per ocupar lestructura
pulmonar i no totes les vegades sinspira la mateixa quantitat daire. Per
exemple, en els badalls entra ms aire als pulmons que en condicions
normals. El mateix ocorre en altres situacions, com els sospirs, els plors,
les rialles, etc.
Per aix, es parla duna srie de volums i de capacitats pulmonars, com
sn:
Volums respiratoris
Volum basal (VVP): s laire inspirat i espirat en cada respiraci. Sol rondar els 500 ml.
Volum de reserva inspiratria (VRI): s el que pot ser inspirat en una respiraci profunda i forada.
El seu valor s de 3 000 ml.
Volum de reserva espiratria (VRE): volum mxim que pot ser espirat, desprs duna espiraci normal, mitjanant
una de forada (1 100 ml).
Volum residual (VR): s el que queda desprs duna respiraci forada (1 200 ml).
Volum respiratori per minut (VRM): es denomina aix la quantitat daire que entra en els pulmons per minut
(6 litres).
Espai mort (EM): s laire que no collabora amb lintercanvi gass.
Capacitat inspiratria (CI): es tracta de la quantitat mxima que una persona pot inspirar i s la suma del VVP
i el VRI.
Capacitat residual funcional (CRF): quantitat daire que queda en els pulmons desprs duna espiraci normal.
s la suma del VRE i el VR (2 300 ml).
Capacitat pulmonar total (CPT): es denomina aix el volum mxim que els pulmons poden assolir desprs dun esfor
inspiratori. s la suma dels quatre volums anteriors (VVP + VRE + VRI + VR).
Capacitat vital (CV): quantitat mxima daire que una persona pot eliminar desprs domplir els pulmons al mxim
(4 600 ml). Equival a la suma de VR + VVP + VRE.
5.2 > Fisiologia de lintercanvi gass
Capillar pulmonar
Es realitza en els alvols a travs de la membrana alveolocapillar, entre

la sang sense oxigenar, que circula pels capillars pulmonars, i laire que
hi ha a linterior dels alvols. Aquest procs es denomina difusi gasosa
i s passiu: es regula en funci de les pressions parcials dels gasos. Aix,
com que la pressi parcial del O2 s major que en els capillars, hi entrar fins que les pressions siguin iguals.
Alvol
Hb
+CO2
Hb
Per contra, el CO2 t major pressi parcial en els capillars i es difon cap
als alvols fins que aquestes pressions sigualen. Daltra banda, els gasos
intercanviats circulen per la sang units a lhemoglobina i dissolts en el
srum en petites quantitats, funci que es coneix com a transport de
gasos.
CO2
O2
CO2
Per ltim, en les cllules es realitza loperaci inversa a la que es produeix en els alvols, s a dir, el O2 passa dels capillars a les cllules i el
CO2 passa de les cllules als capillars per diferncia de pressi. Aquest
tipus de procs dut a terme per aquestes cllules es coneix com a respiraci cellular (Figura 1.23).
O2
1.23. Intercanvi gass.
Hb
+O2
26
6 >> Patologies de laparell respiratori

Les patologies de laparell respiratori sn les segents: patologia infecciosa, restrictiva, obstructiva, tuberculosi i patologia tumoral.
6.1 > Patologia infecciosa

Les infeccioses sn les patologies
ms freqents de laparell respiratori i tamb les ms banals. Es classifiquen, en funci del temps de
durada, en agudes i crniques; i
segons lrgan afectat reben diferents noms, com ara rinitis, traquetis, laringitis, bronquitis i
bronquiolitis. Es produeixen per
molts agents, tant bacterians com
virals, i el seu curs sol ser autolimi1.24. Pacient amb pneumnia (zona
tat. Destaquen, per la seva imporverda).
tncia, les pneumnies, que s un
procs dafectaci del pulm provocat per una gran varietat de grmens, essent el ms freqent el pneumococ. Cursa amb alteracions respiratries com tos, expectoraci, dispnea i
un quadre general infeccis (febre, mal estat general, etc.). Amb tractament, es cura sense deixar lesi en els teixits (Figura 1.24).
6.2 > Patologia restrictiva

Sn els processos que disminueixen (restringeixen) lespai fsic a linterior dels pulmons i la capacitat ventilatria del pulm i, per tant, les
seves funcions (intercanvi gass). Destaquen dues patologies: lasma i
lemfisema pulmonar.
Lasma s una malaltia que cursa amb disminuci de les dimensions
dels bronquis (broncoconstricci) provocat per mltiples causes, per
sobretot per factors allrgics. Clnicament cursa amb dispnea i resulta
molt evident la presncia de roncus i sibilncies que es poden percebre sense necessitat dusar el fonendoscopi.
Lemfisema s una patologia en qu es destrueix el teixit pulmonar i
es queda aire retingut en els pulmons, amb la qual cosa es redueix la
seva capacitat. Est molt relacionat amb el consum de tabac.
Vocabulari
Roncus i sibilncies: sn sons que
se senten en auscultar un pacient, o
sense auscultaci si sn intensos. Es
produeixen pel pas daire a travs
dels bronquis reduts de gruix i amb
mucositat a linterior. Els roncus sn
sons ms greus (roncs), mentre que
les sibilncies tenen un so ms agut,
que recorda un xiulet.
6.3 > Patologia obstructiva

Sn processos en qu sobstrueixen completament les vies aries i, per
tant, impedeixen el moviment de laire inspirat. Clssicament han rebut
la denominaci de bronquitis crniques, encara que se les ha dincloure
en un concepte molt ms ampli, com s el de malaltia pulmonar obstructiva crnica (MPOC). Aquestes sigles representen mltiples malalties que
tenen el mateix patr. Clnicament, cursa amb tos i expectoraci i, depenent de la seva gravetat, amb alteracions de lintercanvi gass. Presenta
una gran relaci amb el consum de tabac.
27
6.4 > Tuberculosi

Encara que es tracta duna patologia infecciosa, lestudiem a part perqu
s una malaltia que torna a tenir una gran incidncia en els ltims anys.
Est produda per un germen que s el Mycobacterium tuberculosae (o
bacil de Koch, Figura 1.25), germen molt conegut i amb caracterstiques
tintorials i de cultiu especials.
Pot afectar tota la poblaci, encara que hi ha grups de ms risc i es transmet a travs de gotes microscpiques de saliva per laire (gotes de
Pflge).
Clnicament, cursa de forma molt poc evident, com un quadre infeccis
lleu, per a vegades es pot manifestar de forma molt evident, amb tos i
hemoptisi.
T un tractament conegut i que funciona correctament a travs duna
srie dantibitics que es combinen entre si segons una srie de pautes
ja establertes.
6.5 > Patologia tumoral

Si b qualsevol part de laparell respiratori pot patir processos tumorals
malignes, existeixen dues zones en qu la freqncia s major:
Tumors laringis. Sn molt freqents i es manifesten per disfonies.
1.25. Bacil de Koch.
Vocabulari
Tisis: forma antiga de denominar la
tuberculosi.
Hemoptisi: sortida de sang vermella
amb la tos.
Tenen una relaci directa amb el

consum de tabac.
Tumors pulmonars. s la primera causa de mort dorigen tumoral en els homes i la tercera de
causa global, per darrere dels
accidents de trnsit i les malalties cardiovasculars.
Lhbit de fumar
sassocia amb un
increment del risc de
patir cncer de:
Se sap que t una relaci directa

amb el consum de tabac, que
constitueix la primera causa de
producci daquests tumors.
Boca
Hi ha diversos tipus anatomopatolgics, essent el ms freqent

el carcinoma. El seu pronstic s
molt dolent, essent molt baixa la
supervivncia als cinc anys.
Altres tumors. Amb freqncia,
els tumors procedents daltres
rgans es reprodueixen en el
pulm.
Aquest tipus de tumors es denominen secundaris o metastsics
(Figura 1.26).
Pulm
1.26. Patologia tumoral.
Esfag
28
Idees clau
Aparell cardiovascular
Anatomia
Del cor
Del sistema vascular
Fisiologia
De la bomba cardaca
Del sistema connector
Del sistema vascular
Patologia
Cardaca
Vascular
Anatomia
De les vies respiratries superiors

De les vies respiratries inferiors
APARELL
CARDIORESPIRATORI
Fisiologia
De la respiraci
De lintercanvi gass
Patologia
Aparell respiratori
Infecciosa
Restrictiva
Obstructiva
Tuberculosi
Tumoral
29
Activitats finals
.: CONSOLIDACI :.
1 Realitza al teu quadern un dibuix de les vlvules venoses i descriu les diferncies entre varices superficials i profundes.
2 Retalla un dibuix de laparell respiratori, enganxal al teu quadern i escriu el nom dels diferents
rgans.
3 Fes al teu quadern un esquema o una taula dels diferents rgans de laparell respiratori, indicant la funci de cada un.
Descriu el cam que segueix laire que entra fins que surt del cos, indicant els rgans que travessa i els canvis que pateix.
4 Analitzant la composici de
laire inspirat i espirat, obtenim les segents dades:
a) Quin gas ha disminut de
percentatge? On ha anat a
parar?
b) Quins gasos han augmentat de
percentatge? Don procedeixen?
Gas
Aire inspirat
Aire espirat
Nitrogen
79 %
79 %
Oxigen
20 %
16 %
0,04 %
4%
Molt poc.
Bastant.
Dixid de carboni
Vapor daigua
.: APLICACI :.
1 A lesquema de la segent espirometria, repassa els volums i les capacitats pulmonars.
1.27. Espirometries.
2 Explica, mitjanant un esquema, el procs dintercanvi gass.
30
Cas final
Viatge de la sang pel cos hum
Globuln s un hematies del nostre organisme que t afany viatger i, per tant, vol conixer tots els
racons del nostre cos. El pots ajudar i dir-li litinerari que ha de seguir?
a)
b)
c)
d)
e)
Per
Per
Per
Per
Per
viatjar duna vena del peu dret fins al pulm.

anar des del pulm fins al cap per veure el cervell.
arribar als ronyons sortint dun ull.
anar dun dit de la m fins al peu.
arribar al fetge, des de la bufeta urinria.
Globuln testar molt agrat si, a ms, li expliques amb esquemes, per tal que ho pugui entendre millor.
Soluci
a) Aniria a travs de les venes de les cames fins arribar a la vena femoral, que desemboca a la vena porta,
passa el filtre heptic i desemboca a la vena cava inferior, que el porta fins a laurcula dreta, des don
va al ventricle dret i surt per lartria pulmonar arribant, a la fi, al pulm.
b) Des del pulm agafa lautopista de les venes pulmonars, que el porten a laurcula esquerra, continua
fins al ventricle esquerre i aquest lenvia amb gran fora per laorta ascendent fins a la crossa de laorta, des don afaga lautovia de les cartides primitives, que per la seva branca interna arriba al cervell.
c) Cansat de la vista que sobserva, Globuln surt de lull a travs de les venes oculars que desemboquen
a la vena cava superior. Aquesta arriba a laurcula dreta i passa al ventricle dret. Des daqu agafa lartria pulmonar per tornar al cor desprs de recrrer la circulaci menor, passa a laurcula esquerra i, a
continuaci, al ventricle esquerre. Finalment, es dirigeix a lartria aorta, que el condueix al llarg del
cos fins a arribar a les artries renals.
d) Des dun dit de la m, agafa la circulaci venosa, que el condueix a laurcula dreta. Recorre la circulaci menor i torna a sortir pel ventricle esquerre, recorrent la circulaci major fins al peu.
e) Des de la bufeta, agafa el sistema vens fins a la vena porta, que el porta directament al fetge.
1.28. Hemodies.
REVISTA SANITRIA
UN FUMADOR DUN PAQUET AL DIA T VINT VEGADES MS

DE POSSIBILITATS DE PATIR CNCER DE PULM
Quins sn els principals temes a tractar
en aquest congrs?
supervivncia a 5 anys s molt baixa, entorn al 12-15 %

i aix explica la seva alta mortalitat.
Aquest any, per primera vegada, es desenvolupa

parallelament una reuni dinfermeria que tractar
sobre el tabac. Els temes del nostre congrs sn, a
ms del cncer de pulm, la sndrome dapnea del
son, la fibrosi qustica i la MPOC.
Creu que la Llei antitabac reduir la incidncia

daquesta malaltia?
s el tabac el principal factor de risc?
Afecta el cncer de pulm els no fumadors?

De quina manera?
El cncer de pulm afecta fonamentalment els
fumadors, ja que el 90 % dels pacients amb cncer
de pulm sn o han estat fumadors, per hi ha un
petit percentatge de pacients no fumadors, entre els
quals alguns sn fumadors passius o b tenen altres
factors de risc.
Quina s la qualitat de vida dels pacients
que tenen cncer de pulm?
Els pacients amb cncer de pulm tenen una qualitat de vida disminuda, sobretot en les formes ms
avanades i en les fases finals de la malaltia. Els
smptomes ms freqents sn el dolor, la dispnea
(sensaci dofec) i la tos. Tot i aix, com que el cncer de pulm es pot estendre a qualsevol rgan, els
smptomes poden ser molt diversos.
Quina prevalena t la malaltia a Espanya?
Quin grau de supervivncia t?
El cncer de pulm s el tipus de cncer que ms
morts produeix a Espanya i en el mn. s el ms freqent en homes, mentre que en dones apareix en el
sis lloc, si b est augmentant la seva prevalena. La
Evidentment, el tabac s el principal factor de risc

per al desenvolupament del cncer de pulm. Un
fumador dun paquet al dia t un risc 20 vegades
major de patir un cncer de pulm que un no fumador. Aquest risc augmenta amb la quantia del consum
i la precocitat en comenar a fumar. Si es deixa de
fumar, el risc disminueix fonamentalment a partir del
cinqu any.
Als Estats Units, sha comprovat que la incidncia del
cncer de pulm ha disminut clarament en disminuir
el consum de tabac. Hi ha un decalatge de 25-30 anys
entre el pic de consum de tabac i la mxima incidncia de cncer de pulm. Si el 1986 hi havia tres
homes fumadors per cada dona, lany 2002 la relaci
s gaireb 1:1, sobretot entre joves. Per aix, hem
desperar un augment de la incidncia en dones en
els prxims 20 anys.
La Llei antitabac podr reduir la mortalitat per cncer de pulm si aconsegueix disminuir-ne el seu consum i, tot i que encara s aviat per veuren leficcia, en els primers mesos de 2006 shan redut les
vendes de tabac en un 6 %. A ms, la prohibici de
fumar en llocs pblics reduir els cncers per tabaquisme passiu.
Font: Entrevista amb el doctor Pedro Ansola.
Hospital Cruces de Bilbao.
Coordinador del XIX Congrs de la Societat
Basconavarra de Patologia Respiratria.
Activitats
1 Llegeix larticle i explica els conceptes de fumador actiu i de fumador passiu. Observa amb atenci
el teu entorn i compta el nombre de vegades que, al llarg dun perode determinat per exemple, una
setmana ests en contacte amb el tabac. Observa la quantitat de fumadors passius que hi ha.
u n i t a t
SUMARI
Les constants vitals

OBJECTIUS
Introducci a les
Definir el concepte de constants vitals.
constants vitals
Conixer les tcniques de medici de constants vitals.
Temperatura
Descriure els parmetres normals i les seves alteracions
Pols
Respiraci
Pressi arterial
Pressi venosa central
patolgiques dins de lexploraci del pacient.

Identificar els factors que influeixen en els valors normals
de les constants vitals.
Seleccionar les tcniques de medici de constants vitals
en cada situaci.
33
1 >> Introducci
Una de les funcions de lauxiliar dinfermeria s collaborar amb lequip de
salut en la selecci i preparaci del material necessari per al correcte desenvolupament de les tcniques de medici de les constants vitals.
Aquestes tcniques es poden realitzar en centres hospitalaris, equips datenci primria i atenci domiciliria.
Les constants vitals sn els parmetres que indiquen lestat hemodinmic del pacient.
Vocabulari
Hemodinmica: s la cincia que
sencarrega de lestudi del flux sanguini, aix com de les pressions que es produeixen a linterior dels vasos sanguinis
i que afecten la circulaci.
Els cinc parmetres considerats com a constants vitals es resumeixen en el

segent esquema:
Hipotrmia
< de 36 C
Temperatura
Normotrmia:
36 C 37 C
Hipertrmia
CONSTANTS
VITALS
Pols
- Bradicrdia: < 50 bpm

- Normal: 60 lpm / 80 bpm
- Taquicrdia: > 100 bpm
Respiraci
- Bradipnea: < 10 rpm

- Eupnea: 14 rpm / 20 rpm
- Taquipnea: > 20 rpm
Hipotensi
Pressi arterial
Pressi venosa
central
- Febrcula:
37,1 C / 37,9 C
- Febre o pirxia:
38 C / 40 C
- Hiperpirxia: > 40 C
- Diastlica: < 60 mmHg

- Sistlica: < 100 mmHg
Normotensi
- Diastlica: 60/90 mmHg

- Sistlica: 120/140 mmHg
Hipertensi
- Diastlica: > 90 mmHg

- Sistlica: > 140 mmHg
Vena cava:
6/12 cm H2O
Aurcula dreta:
0/4 cm H2O
La lectura daquestes constants varia dun individu a un altre i en funci

del sexe, ledat, lestat nutricional i lhora del dia, per existeixen uns marges del que es considera normal per a cada un daquests signes, segons es
pot veure en lesquema anterior.
34
Formes de prendre les constants vitals
Web
A la pgina web de lInstitut Joanna
Briggs, a ladrea: www.isciii.es/htdocs/
redes/investen/Best_Practice.htm
podrs accedir a diversos articles sobre
temes sanitaris.
Un daquests articles s una publicaci
dinfermeria basada en levidncia.
Aquest article intenta unificar criteris
sobre els mtodes de medici de les
constants vitals, aix com els seus parmetres de normalitat. El podem trobar
a la segent adrea: www.isciii.es/
htdocs/redes/investen/pdf/jb/
1999_3_3_SignosVitales.pdf
Existeixen diferents tcniques per mesurar les constants vitals, que poden
classificar-se en:
No invasives. Sn les formes de mesurar les constants vitals sense invasi dels teixits. Lauxiliar dinfermeria prepara els materials i realitza
aquestes tcniques (Figura 2.1).
Invasives. Sn les formes de mesurar les constants vitals en qu cal introduir algun tipus de catter, sonda o via a linterior del pacient, amb la
finalitat de mesurar i registrar aquestes constants a travs de sensors. En
aquestes tcniques, les funcions de lauxiliar dinfermeria es limiten a
preparar el material i a collaborar amb el professional que realitza les
tcniques.
2.1. Presa de constants vitals a un pacient.
1 Indica, dentre els segents valors, els que estiguin dins de la normalitat:
135/70 mmHg
38,3 C
95 b/m
25 rpm
36,7 C
92 b/m
160/90 mmHg
14 rpm
90/50 mmHg
120 b/m
2 Elabora una taula amb els valors anteriors relacionant la xifra i la unitat de medici amb la constant vital que correspongui.
3 Si un pacient presenta les segents constants vitals: 65, ..... mmHg, 100 b/m, 39,5 C, 25 rpm.
Com actuaries? Raona la teva resposta.
35
2 >> Temperatura
La temperatura corporal s lequilibri existent entre la calor produda i la que perd lorganisme.
La producci de calor es deu principalment al metabolisme dels aliments,
lactivitat, lexercici fsic i lestimulaci hormonal. Mentre que la prdua
de calor es produeix per radiaci, conducci, transmissi i evaporaci a
travs del tracte respiratori i la transpiraci de la pell. Daltra banda, cal
recordar que el centre de control de la temperatura corporal es troba a
lhipotlem.
Vocabulari
Lhipotlem: s una regi de lencfal situada a la base del cervell, que t
una important funci per a la vida
vegetativa. Regula la gana, la son, lactivitat sexual, la temperatura corporal,
els processos endocrins, etc.
Els valors normals de la temperatura corporal en els adults sans oscillen

entre 36 i 37 C en la temperatura axillar i bucal, mentre que la temperatura rectal s 0,6 C ms elevada.
2.1 > Factors que afecten la temperatura corporal

La temperatura corporal es pot veure afectada per una srie de factors:
Factors
Caracterstiques
Edat.
Els lactants i ancians majors de 75 anys sn ms susceptibles de patir desajustos en la regulaci de la temperatura
per factors ambientals.
Hora del dia.
Habitualment, la temperatura varia entre el mat i la

tarda, de forma que al mat s inferior i va augmentant al
llarg del dia fins a 1 C. La temperatura mxima sobt
generalment entre les 20.00 i les 24.00 h.
Activitat
fsica.
Lactivitat muscular augmenta la producci de calor i eleva

la temperatura corporal.
Sexe.
La secreci de progesterona en les dones produeix una lleugera elevaci de temperatura en el moment de lovulaci,
fet que saprofita en tractaments de fertilitat per conixer
el moment exacte de lovulaci.
Estats
emocionals.
Qualsevol situaci que suposi una elevaci de la secreci

dadrenalina i noradrenalina produeix un augment del
metabolisme i, per tant, un augment de la calor corporal.
Ambient.
El clima i la situaci geogrfica afecten directament la

temperatura. En els climes clids tendeix a pujar i en
ambients freds a baixar, necessitant en ambds casos una
despesa denergia superior per part del nostre organisme
per a mantenir la temperatura en lmits normals.
Vocabulari
Adrenalina i noradrenalina: hormones secretades per la cpsula suprarenal, amb funci vasoactiva, entre
altres.
2.2 > Alteracions de la temperatura corporal

Quan la temperatura s ms baixa del normal es denomina hipotrmia i
quan oscilla entre 37,1 C i 37,9 C rep el nom de febrcula.
Valors normals
de la temperatura corporal
Lelevaci de la temperatura corporal per sobre dels valors normals, entre

38 C i 40 C, es denomina pirxia, hipertrmia o febre. Una febre molt
alta, per sobre dels 40 C, es denomina hiperpirxia.
Recorda que la temperatura corporal

en els adults sans oscilla entre els 36 i
els 37 C.
36
2.3 > Medici de la temperatura a travs de tcniques no

invasives
Tija
Les tcniques no invasives o indirectes de medici de temperatura sn les

que sutilitzen habitualment, degut a la seva fiabilitat, comoditat per al
pacient i baix risc.
Medici de la temperatura amb termmetre de mercuri
o electrnic
Coll
Bulb
2.2. Parts dun termmetre clnic.
Es realitza amb el termmetre clnic, consistent en un tub de vidre, calibrat en graus Celsius o Fahrenheit, que cont una columna de mercuri
que sexpandeix per reacci a la calor del cos. Lescala de medici abraa
des de 35 C fins a 42 C (Figura 2.2).
En lactualitat, aquests termmetres estan sent desplaats per termmetres digitals, ja que al juliol de 2007 la Comunitat Europea va acordar leliminaci de tots els aparells que continguin mercuri en el termini dun
any i mig, per a reduir la contaminaci ambiental que produeix aquesta
substncia, instant els pasos membres a modificar les seves legislacions
en el termini dun any per aconseguir aquesta finalitat (Figura 2.3).
Els models de termmetres ds domstic sn simples i de fcil maneig,
mentre que en lmbit hospitalari sutilitzen models ms complexos i
exactes, que consten duna unitat de medici central i dunes cnules dun
sol s per a cada pacient.
2.3. Termmetre digital.
Existeixen altres tipus de termmetres, com ara:

Els rectals, que tenen el bulb de mercuri ms gruixut i curt.
Els vaginals, amb una escala que abraa menys graus.
Els dun sol s, que sn cintes sensibles que es colloquen a labdomen o
al front i que canvien de color en funci de la temperatura. Sutilitzen
en lactants i nens petits.
Els electrnics, que tenen una sonda que sintrodueix a la boca, recte o
esfag i registra la temperatura en una pantalla.
La temperatura corporal es pot prendre a la cavitat bucal, a laxilla i al
recte.
4 Emplena la segent taula identificant les alteracions i caracterstiques de la temperatura:
Alteracions
Caracterstiques
Hipotrmia.
Quan la temperatura oscilla entre 37,1 C i 37,9 C.
Pirxia, hipertrmia o febre.
Si la temperatura es troba per sobre dels 40 C.
37
Tcnica
Medici de la temperatura axillar
Consisteix en la medici de la temperatura a laxilla del pacient,
amb termmetre de mercuri o digital.
Material: termmetre, desinfectant, tovallola o gases i guants
dun sol s.
Protocol:
1. Rentar-se les mans i posar-se els guants.
2. Explicar-li al pacient el procediment que realitzarem.
2.4. Pacient sotms a un procedi3. Comprovar que la columna de mercuri est per sota de 35 C.
ment de mesurament de la tempe4. Si laxilla del malalt est humida, assecar-la amb una tovallola o
ratura axilar.
gases sense friccionar.
5. Collocar el termmetre al centre de laxilla i creuar lavantbra del pacient sobre el trax.
6. Comprovar que el termmetre est en contacte amb la pell i mantenir-lo en aquesta posici de 5 a 10
minuts.
7. Retirar el termmetre sense tocar el bulb, llegir la temperatura i anotar el resultat i les observacions pertinents a la grfica del pacient.
8. Abaixar la columna de mercuri subjectant el termmetre per lextrem oposat al bulb. Rentar i desinfectar el termmetre.
9. Acomodar el pacient, recollir el material, treures els guants i rentar-se les mans.
Observacions: si sacaba de realitzar el rentat daquesta zona, esperar 10 minuts abans de dur a terme
aquesta tcnica.
La grfica hospitalria
2.5. Grfica hospitalria.
s un document clnic que recopila

dades numriques o observacions de
lestat de salut dun pacient (Figura
2.5).
38
Tcnica
Medici de la temperatura rectal
Medici de la temperatura en el recte del pacient amb termmetre
de mercuri o digital.
Material: termmetre rectal, gases, desinfectant, lubricant i

guants dun sol s.
Protocol:
2. Explicar-li al pacient el procediment que realitzarem.
2.6. Presa de temperatura rectal.
3. Comprovar que la columna de mercuri est per sota de 35 C.
4. Collocar el pacient en posici decbit lateral. Si s un lactant, es
collocar en decbit sup.
5. Aplicar el lubricant amb una gasa uns 4 cm al voltant del bulb del termmetre per no produir dolor ni
irritaci de la mucosa rectal.
6. Elevar el gluti superior, demanar al pacient que respiri profundament i introduir la zona del bulb 2 cm.
Als lactants, subjectar els turmells amb una m i aixecar les cames per visualitzar lanus (Figura 2.6).
7. Mantenir el termmetre posat durant 5 minuts, llegir la temperatura i anotar-la.
8. Abaixar la temperatura, netejar i desinfectar el termmetre.
Observacions: no realitzar aquesta tcnica si el pacient t alguna patologia rectal, ha estat sotms a cirurgia en aquesta zona o est agitat. La medici de la temperatura rectal est indicada en nens menors de 6
anys i en pacients inconscients.
Tcnica
Medici de la temperatura oral
Medici de la temperatura a la
boca del pacient amb termmetre
de mercuri o digital.
Material: termmetre, gases, desinfectant i guants dun sol

s.
Protocol:
1. Seguir els tres primers passos de la tcnica anterior.
2. Desinfectar el termmetre amb desinfectant i aclarir-lo amb aigua freda per a no irritar les mucoses.
3. Collocar el termmetre sota la llengua del pacient, a la fossa sublingual, i demanar-li que el subjecti
amb els llavis. Mantenir-lo a la boca de 3 a 5 minuts.
4. Retirar el termmetre, llegir la temperatura i anotar-la a la grfica del pacient.
5. Abaixar la columna de mercuri, rentar i desinfectar el termmetre.
Observacions: no realitzar aquesta tcnica quan el pacient hagi acabat de menjar, beure, fumar o es trobi
inconscient o agitat.
39
Medici de la temperatura amb termmetres qumics dun sol s

Els termmetres qumics dun sol s contenen una substncia que
canvia de color al contacte amb una font de calor, de manera que,
en aplicar-los sobre la pell, indiquen la temperatura registrada amb
un nmero o amb una srie de marques.
Aquests termmetres poden ser fonamentalment de dos tipus:
Tires reactives flexibles que sapliquen sobre la pell (generalment al
front o a labdomen) durant un temps determinat segons el fabricant.
Tires per introduir a la boca com si es tracts dun termmetre de mercuri.
2.7. Termmetre de tira reactiva flexible.
En general, aquest tipus de termmetres no sn molt precisos, de manera

que susen poc en el medi hospitalari (Figura 2.7).
Medici de la temperatura amb termmetres infrarojos
Els termmetres infrarojos sn uns aparells que disposen de sensors sensibles a aquest tipus de radiaci emesa per les fonts de
calor.
Els ms habituals sn els que mesuren la temperatura al timp a travs
del conducte auditiu, els quals disposen duns cons, que poden ser dun
sol s i que saproximen a loda durant pocs segons sense que sarribi a
tocar la pell.
Tenen lavantatge que, en no contactar amb la pell, s poc probable transmetre infeccions. Susen freqentment en serveis de pediatria. Tot i aix,
tenen el desavantatge de registrar lectures errnies en presncia dinfeccions locals de loda o excessos de cerumen en el conducte auditiu. A ms,
han de ser calibrats cada cert temps per assegurar que la lectura sigui
correcta (Figura 2.8).
Aquest tipus de termmetres sest utilitzant molt en medis hospitalaris
per la seva comoditat.
2.4 > Medici de temperatura a travs de tcniques invasives

La medici de la temperatura de manera invasiva o directa no s una tcnica delecci, sin que es realitza en monitoritzar altres parmetres que
inclouen la temperatura. Exemples daquestes tcniques sn les sondes
vesicals provedes dun sensor de temperatura o catters amb sensors de
tipus Swan-Ganz o Piccoplus (Figura 2.9).
2.8. Termmetre dinfrarojos.
Catters Swan-Ganz
i Piccoplus
Serveixen per a monitoritzar pressions
arterials i resistncies vasculars. Aquests
sistemes requereixen la medici de la
temperatura corporal, per la qual cosa,
en el cas de ser usats, aprofitem per a
realitzar una medici de la temperatura de forma invasiva.
Aquesta medici precisa la implantaci duna sonda (tcnica realitzada pel

DUE) o la inserci dun catter (tcnica realitzada pel metge). Un cop
collocat el dispositiu, aquest es connecta amb un cable a un monitor que
registra la lectura de la temperatura captada pel sensor de forma contnua.
La tasca de lauxiliar dinfermeria, en aquestes tcniques, consisteix en
preparar el material per a la cateteritzaci i collaborar en la seva inserci
amb el professional que la realitza. Posteriorment, pot realitzar la lectura
segons pauta mdica i anotar els valors de temperatura corresponents a la
grfica.
2.9. Catter Swan-Ganz.
40
3 >> Pols
La freqncia cardaca representa les vegades que el cor realitza el
cicle demplenament i buidatge de les seves cmeres, en un temps
determinat.
Quan es contrau el ventricle esquerre, el cor impulsa la sang a travs de
les artries a tot el cos, produint una bomba dexpansi de les mateixes
que fa que augmentin de dimensi. En prendre el pols, el que prenem s
aquesta contracci ventricular i el que en realitat estem mesurant sn els
batecs del cor en un minut (b/m).
El pols s el reflex del batec del cor en una artria, que es palpa en
comprimir aquesta artria sobre un sortint ossi.
3.1 > Aspectes a valorar en el pols perifric

En prendre el pols duna persona, hem danalitzar una srie daspectes,
com sn: el ritme, la freqncia, les dimensions o volum, i la pressi o
elasticitat del mateix.
2.10. Rafel Nadal en una situaci de

mxim esfor.
Vocabulari
Obliterar: consisteix en obstruir o
tancar un conducte o cavitat.
El ritme. Es refereix a la regularitat dels batecs del cor i els intervals

entre els mateixos. Si el temps que transcorre entre els batecs s el
mateix es denomina pols regular. Si aquest temps s diferent es denomina artmia.
La freqncia. s el nombre de batecs per minut. La freqncia cardaca
varia segons ledat, el sexe, la talla, lactivitat fsica i emocional, la calor
i la posici del cos. Una freqncia normal en adults oscilla entre 60 i
80 b/m. Quan la freqncia s superior a 100 b/m es denomina taquicrdia i si s inferior a 50 b/m, bradicrdia.
El volum, dimensions o amplitud. Reflecteix la quantitat de sang que
simpulsa sobre la paret de lartria en cada contracci ventricular. Si
resulta difcil fer desaparixer el pols en comprimir lartria, es denomina pols ple o palpitant. Si es comprimeix fcilment amb els dits,
parlem de pols dbil o filiforme. Un pols normal es percep amb una
pressi normal.
La pressi o elasticitat. s el grau de compressi de la paret arterial i
indica la pressi que t la sang en aquest punt. Si el pols soblitera amb
una lleugera pressi s un pols suau i si fa falta una pressi major es
denomina pols dur. En aquest aspecte influeix, entre altres factors, lelasticitat de les artries.
Valors normals del pols segons ledat
Edat
Valors normals del pols
Nounat
120/180 b/m
Lactant
100/130 b/m
Nen
90/110 b/m
Adolescent
70/100 b/m
Adult
60/80 b/m
41
3.2 > Zones de medici del pols

La valoraci del pols ens indica la freqncia cardaca i lexistncia o no
de circulaci sangunia.
Les zones anatmiques de valoraci del pols sn (Figura 2.12):
Nm. Pols
Localitzaci
Pols
temporal
En lartria temporal que recorre el costat superior i

lateral de lull.
Pols
carotidi
En el recorregut per la part lateral del coll de lartria

cartide primitiva, entre la trquea i el mscul esternocleidomastoideu.
Pols apical
Per auscultaci a la lnia mitjana clavicular esquerra, a

lalada del cinqu espai intercostal.
Pols
humeral
A lartria humeral sobre la cara interna del mscul

bceps.
Pols
braquial
Entre la lnia mitjana i el lmit intern de la cara anterior de la flexura del colze.
Pols radial
A lartria radial, en el recorregut daquesta artria

sobre los radi a lalada del canell.
Pols
cubital
A lartria cubital, al canell al costat contrari del pols

radial.
Pols
femoral
A lartria femoral sobre el punt mitj del lligament

inguinal.
Pols popliti
A lartria popltia que recorre el rombe popliti o fossa

popltia a la cara posterior del genoll (Figura 2.11).
10
Pols pedi o
dorsal del
peu
A lartria pdia dorsal, pressionant a lempenya sobre

una lnia imaginria que va des de la part mitjana del
turmell a lespai interdigital del primer i segon dit.
11
Pols tibial
posterior
A lartria tibial a la cara interna del turmell.
Bceps
femoral
Bess
extern
i
Prim
plantar
Semimembrans
Bess
intern
Membre
inferior
esquerre
2.11. Rombe o fossa popltia.
6
4
10
9
1
2
Vocabulari
8
11
2.12. Punts de medici del pols cardac sobre un maniqu.
Els polsos popliti, pedi i tibial susen per a constatar la circulaci perifrica entre la cama i el peu, i, ocasionalment, com a punt dauscultaci per
a prendre la pressi arterial a la cama.
Rombe o fossa popltia: s la regi

anatmica en forma de rombe, situada a la part posterior del genoll, delimitada a la part superior per la inserci dels msculs bceps femoral per
fora i semimembrans per la banda de
dins, i a la part inferior per la inserci
proximal del bess intern per dins i
pel prim plantar i el bess extern per
fora (Figura 2.11).
42
Vocabulari
Distal: s la part dun membre ms
allunyada del seu punt dorigen.
3.3 > Medici del pols

El batec cardac es mesura a travs del reflex de lona de pressi que
produeix la sang a linterior de les artries en cada contracci cardaca.
Medici del pols a travs de tcniques no invasives
Tcnica
Medici del pols perifric
Consisteix en la medici del
pols a les zones on hi ha artries
accessibles a la palpaci.
Material: rellotge amb secundria.
Protocol:
1. Rentar-se les mans.
2. Explicar al pacient el procediment que realitzarem.
3. El pacient ha destar relaxat, assegut o estirat tranquillament i sense haver fet exercici anteriorment.
4. Collocar els dits ndex, mitj i anular a la zona per on passa lartria que volem palpar, exercir una
lleugera pressi (pressionant ms amb el dit en posici ms distal).
No s convenient utilitzar el dit polze per a mesurar el pols, ja que t pulsacions i es poden confondre
amb les del malalt.
5. Comptar les pulsacions durant 30 segons i multiplicar-les per 2 per a obtenir els b/m.
6. Anotar el resultat a la grfica del pacient indicant, a ms, la freqncia, el ritme, el volum, la pressi
del pols i les observacions pertinents.
7. Acomodar el pacient, recollir el material i rentar-se les mans.
Observacions: si saprecien artmies o bradicrdia, es compten les pulsacions durant 60 segons.
Casos prctics
Zones de medici de pols
Identifica quines sn les zones de medici de pols per a valorar la circulaci sangunia en els membres
inferiors.
Soluci
Es realitza una valoraci en el sentit de la circulaci arterial (des de lengonal fins al peu).
Amb aquesta tcnica pretenem buscar si sinterromp la circulaci en algun punt en pacients amb possibilitat de problemes vasculars.
Comenarem per explorar lartria femoral. Si no es palpa el pols, passarem al segent punt sobre lartria popltia; posteriorment, seguirem buscant el pols en lartria tibial posterior i finalitzarem a lartria
pdia.
43
Tcnica
Medici del pols apical
El pols apical, tamb denominat central, es mesura sobre la punta del
cor, per auscultaci amb un fonendoscopi en el cinqu espai intercostal,
lnia mediaclavicular esquerra del pacient (Figura 2.13).
Material: rellotge amb secundria, fonendoscopi, gases, desinfectant i guants.

Protocol:
2.13. Localitzaci del pols apical.
Rentar-se les mans.
Posar-se els guants.
Collocar el pacient en decbit sup o Fowler i destapar la zona torcica esquerra.
Es pren sobre el propi cor per a valorar artmies, control de frmacs cardacs o en nadons i nens menors
de 2 anys.
La tcnica la realitzen infermeres i consisteix bsicament en la collocaci de la campana del fonendoscopi a lalada del cinqu espai intercostal, lnia mitjana clavicular esquerra, aproximadament a 5 cm a
lesquerra de lestern, lloc on es troba la punta del cor en un adult.
s necessari comptar durant un minut per a mesurar la freqncia cardaca.
5. Acomodar el pacient, recollir el material i desinfectar les olives i la campana del fonendoscopi.
1.
2.
3.
4.
Pols central-radial
s la medici simultnia del pols a la zona central i a la zona radial.
Normalment, ambds polsos coincideixen. La diferncia entre el pols apical i el radial es denomina dficit de pols i indica lexistncia duna patologia. Aquesta tcnica la realitzen dues infermeres o auxiliars. Es compten
durant un minut els batecs cardacs centrals, al mateix temps que els
radials.
Monitoritzaci
Consisteix en collocar en el pit uns elctrodes que registrin lactivitat
elctrica del cor. Aquests elctrodes es connecten a un monitor que representa la grfica del batec cardac i la xifra de batecs per minut. El nombre delctrodes a collocar s variable: poden ser de tres a cinc distributs
en el trax en una posici determinada per a un adequat registre (Figura
2.14).
Medici del pols a travs de tcniques invasives
Els mtodes invasius de medici del pols no sn tcniques delecci, ja que
els no invasius sn suficientment fiables. nicament susen quan s necessari monitoritzar la pressi arterial, ja que el monitor registra simultniament les dues constants vitals.
2.14. Pacient amb els elctrodes de

monitoritzaci cardaca.
44
4 >> Respiraci
Web
A ladrea web www.upch.edu.pe/
faest/clasvirtual/iee/funcionesvitales
1a2007s1.pdf podrs trobar una part
dun curs de primers auxilis. Aquest
document realitza un reps a totes les
constants vitals, els seus parmetres
normals, tcniques i materials per a la
seva medici.
Com a signe vital, valorem el procs extern de la respiraci, s a dir, el

mecanisme dentrada i sortida daire als pulmons. Aquest procs est controlat per la protuberncia cerebral.
La respiraci externa o pulmonar est formada per dos moviments: la inspiraci o inhalaci, que s la presa daire pels pulmons, i lexpiraci o
exhalaci, que consisteix en la sortida daire dels pulmons.
Existeixen dos tipus de respiraci externa, la torcica i la diafragmtica.
4.1 > Aspectes a valorar en la respiraci

En valorar la respiraci, sha dobservar el ritme, la profunditat i la freqncia.
Vocabulari
Respiraci diafragmtica: es realitza
utilitzant els msculs de labdomen.
Respiraci torcica: es realitza utilitzant els msculs torcics.
El ritme. s la regularitat del cicle respiratori, de les inspiracions i expiracions.

En funci del ritme, la respiraci pot ser regular, quan un moviment en
segueix a un altre amb la mateixa durada, i irregular, quan el temps
entre les respiracions s variable.
La profunditat. s el volum daire inhalat i expirat en cada cicle respiratori. Es determina observant els moviments del trax.
Segons la profunditat, la respiraci pot ser profunda, superficial o normal.
La freqncia. s el nombre de respiracions que es duen a terme en un
minut (r/m). Aquest parmetre es veu afectat per ledat, lexercici fsic o
les malalties.
La freqncia respiratria en un adult normal varia entre 14 i 20 r/m.
Tipus de respiraci
Caracterstiques
Eupnea
Respiraci normal en ritme i freqncia.
Taquipnea
Respiraci amb un ritme o freqncia ms rpid del normal.
Bradipnea
Respiraci ms lenta del normal.
Hiperpnea
Respiraci ms profunda del normal.
Hipopnea
Respiraci ms superficial del normal.
Apnea
Absncia de respiraci.
Dispnea
Dificultat en la respiraci.
Ortopnea
Dificultat per respirar en posici horitzontal.
Cheyne-Stokes
Respiraci amb un ritme regular en qu salternen fases de respiraci amb

profunditat creixent fins a un punt, seguit duna disminuci de la mateixa i, a
continuaci, una pausa dapnea, abans de tornar a comenar el cicle.
Biot
Respiracions ms rpides i profundes del normal amb pauses dapnea, sense un

patr fix.
Kussmaul
Respiraci contnua ms rpida i profunda del normal.
45
4.2 > Medici de la respiraci

La respiraci es mesura a travs dels moviments torcics que es produeixen amb lentrada i sortida de laire en els pulmons.
Medici de la respiraci a travs de tcniques no invasives
Inclouen les tcniques de medici de la respiraci en qu valorem la respiraci per mtodes visuals o palpatoris.
Tcnica
Mtodes visuals i palpatoris per a la medici de la respiraci
Consisteix en comptar els moviments respiratoris per observaci o palpaci.
Protocol:
Material: rellotge
amb secundria.
1. Collocar el pacient en decbit sup o Fowler.
2. s lnica tcnica en qu no hem dinformar el pacient. s important observar la respiraci discretament, ja que si el pacient se nadona alterar els moviments respiratoris.
3. Comptar les inspiracions o les expiracions, mai les dues, durant 60 segons.
4. A vegades, s difcil veure aquests moviments i fins i tot escoltar les respiracions. En aquests casos,
collocar suaument la m sobre el trax del pacient per percebre aquests moviments respiratoris.
5. Anotar a la grfica del pacient els resultats i les observacions.
6. Acomodar el pacient i rentar-nos les mans.
Observacions: en pacients amb respiraci poc perceptible, es realitza la tcnica amb mtodes auscultatoris, per als quals hem de collocar el fonendoscopi a lespatlla, entre la columna vertebral i qualsevol de
les dues escpules aproximadament a lalada dun bronqui principal, i comptar els sorolls inspiratoris o
expiratoris durant un minut.
Medici de la respiraci a travs de tcniques invasives

En pacients en qu est indicada la intubaci, es pot registrar la respiraci
amb certs aparells com ara:
Respiradors. En els pacients sotmesos a ventilaci mecnica, s el propi
respirador el que compta la freqncia respiratria en qualsevol de les
seves modalitats ventilatries, tant si el respirador s el que fa tot el treball com si noms proporciona un suport i s el pacient el que realitza
les respiracions. Aquesta freqncia es veu seleccionant al monitor del
respirador lopci de freqncia respiratria. La xifra que apareix sn les
expiracions per minut i, en general, laparell diferencia entre les respiracions realitzades nicament per laparell i les que ha realitzat el propi
pacient (Figura 2.15).
Capngrafs. Si els pacients intubats no estan connectats a un respirador,
es pot posar un capngraf entre el tub i el sistema que li aporta oxigen.
El capngraf s un aparell que mesura mitjanant un sensor el CO2 que
expulsa el pacient en cada respiraci. Aquest aparell es connecta a un
monitor i, a travs seu, registra la concentraci de CO2 i el nmero de
vegades que es rep, s a dir, el CO2 expirat i la freqncia respiratria
(Figura 2.16).
2.15. Respirador.
2.16. Capngraf.
46
5 >> Pressi arterial

La pressi arterial (PA) s la pressi que exerceix la sang dins de les
artries del cos.
Les xifres de normalitat de la
pressi arterial
Les dicta lOMS, en base als valors que
solen aparixer en la major part de la
poblaci. Aquestes xifres estan en
constant revisi.
La pressi sistlica o mxima s la pressi que existeix en les artries

durant la contracci ventricular o sstole.
La pressi diastlica o mnima s la pressi existent en les artries durant
la fase de relaxaci ventricular o distole. Es mesura en millmetres de
mercuri (mmHg). Augmenta per diversos factors com ledat, estats emocionals, lestrs i lactivitat fsica. La seva determinaci est indicada en persones amb alguna patologia i en persones sanes com a mesura de prevenci de la salut.
La pressi arterial individual varia en funci del moment del dia (a la
tarda s ms elevada), de la posici del cos, de lestat de reps i fins i tot
del bra utilitzat en la medici, encara que la diferncia no supera els 5
mmHg en condicions normals. Els valors normals oscillen entre 60/90
mmHg per a la pressi arterial diastlica i 120/140 mmHg per a la pressi
arterial sistlica.
La pressi arterial es pot mesurar mitjanant mtodes invasius o no invasius:
Vocabulari
Vasoactiu: s la substncia que produeix vasodilataci o vasoconstricci.
Entre els mtodes no invasius, el ms usat s lauscultatori. Altres mtodes sn el palpatori i loscillomtric.
Els mtodes invasius es basen en la introducci duna agulla, cnula o
catter a linterior duna artria i la seva visualitzaci en un monitor.
Aquest mtode, a ms de ser car, resulta molest per al pacient.
Vasodilatador: s el que dilata els

vasos sanguinis.
5.1 > Alteracions de la pressi arterial
Vasoconstrictor: s el que contrau

els vasos sanguinis.
Quan existeix un augment anormal dalgun dels valors es denomina

hipertensi diastlica (mnima) o hipertensi sistlica (mxima). Si s
dambds valors, simplement hipertensi.
Quan existeix una disminuci anormal dalgun dels valors de la pressi
arterial es denomina hipotensi diastlica (mnima) o hipotensi sistlica
(mxima). Si s dambds valors, senzillament hipotensi.
Campana de baixa
freqncia
5.2 > Valoraci de la pressi arterial

Membrana dalta
freqncia
Campana
La valoraci de la PA t com a objectiu determinar lestat hemodinmic del pacient i si existeixen alteracions degudes a patologies
produdes per certs frmacs, com drogues vasoactives o perfusions
de lquids.
Arc
Equip necessari per a la medici de la pressi arterial a travs de

tcniques no invasives
Olives
2.17. Parts dun fonendoscopi.
Fonendoscopi o estetoscopi (Figura 2.17).

Esfigmomanmetre: de mercuri, aneroide, oscillmetre, electrnics i
digitals.
Maneguet.
Medici de la pressi arterial a travs de tcniques no invasives
Tcnica
Mtode auscultatori
Consisteix en la medici de la PA per mtodes indirectes.
Material: esfigmomanmetre amb maneguet, fonendoscopi,

desinfectant, gases i guants.
Protocol:
1. Preparar el material:
Comprovar que laparell de pressi funciona b i no t fuites.
Desinfectar les olives del fonendoscopi.
Collocar la campana del fonendoscopi en la posici adequada.
3. Explicar el procediment al pacient.
4. Lambient idoni seria una habitaci silenciosa, illuminada, amb una
temperatura entre 18 i 22 C, amb el pacient assegut o estirat, sense
creuar les cames, amb el bra recolzat sobre una taula a lalada del
cor, relaxat i en reps almenys 5 minuts abans de la medici. Cal
2.18. Mtode auscultatori.
tenir tamb en compte que la roba no faci pressi sobre el bra.
5. Collocar el maneguet desinflat, deixant lextrem inferior a una
distncia de 2 a 3 cm per sobre de la fossa cubital, amb espai suficient per collocar la campana de lestetoscopi sobre lartria sense que fregui amb la bossa.
6. Utilitzar el mtode auscultatori. Per fer-ho, localitzar lartria braquial per palpaci.
7. Procedir a la presa del pols radial o braquial: inflar el maneguet amb la pera fins que el pols no sigui
perceptible (pressi dobliteraci del pols) sobrepassant aquesta pressi en 30 mmHg o ms.
8. Collocar la campana de lestetoscopi en el lloc on anteriorment shavia localitzat el pols braquial, per
a procedir a la lectura de la PA.
9. Obrir suaument la vlvula de la pera per tal que la columna de Hg o lagulla del manmetre descendeixi lentament (2 mmHg/seg. aproximadament).
10. Observar lescala graduada i escoltar a travs del fonendoscopi. Laudici del primer soroll correspon a
la PA sistlica; seguir deixant anar laire lentament fins que desapareguin els sorolls, punt que registrarem com a PA diastlica (sorolls de Korotkoff). Obrir la vlvula per deixar sortir tot laire de la bossa i
retirar el maneguet del bra del pacient (Figura 2.18).
11. Anotar a la grfica del pacient la pressi reflectida en el manmetre i les observacions obtingudes
durant la tcnica.
12. Acomodar el pacient, recollir i desinfectar el material utilitzat, treures els guants i finalment rentar-se les mans.
Observacions: en cas de tenir dubtes, repetir la medici passats dos minuts. No realitzar dues medicions
en el mateix bra abans de 2 minuts. Quan mesurem la pressi en una postura diferent a la descrita, s
necessari anotar aquesta variaci en la grfica. Seleccionar les dimensions adequades del maneguet. Avisar
immediatament al responsable del pacient si es detecten valors anormals. Prendre la pressi arterial preferentment en el bra dret i, si presents alguna anomalia, a lesquerre.
47
48
Mtode palpatori
En aquest mtode se substitueix lauscultaci per la palpaci de lartria
corresponent. La pressi sistlica correspon al valor registrat en palpar el
primer batec. La pressi diastlica no es pot determinar amb aquest mtode (Figura 2.19).
En cas damputacions, politraumatitzats, cremats, etc. realitzar la mesura
utilitzant la cuixa i lartria popltia.
Medici de la pressi arterial a travs de tcniques invasives
Susen mtodes invasius en pacients inestables, amb medicacions vasoactives intravenoses, quan sigui necessari extraure gasometries amb freqncia i, en general, en qualsevol situaci que requereixi un control
exhaustiu de la pressi arterial.
2.19. Mtode palpatori.
Consisteixen en canalitzar una artria, en general la radial, amb un catter i connectar-lo a un sensor de pressi mitjanant un sistema de srum
especial. Un monitor registra una corba i una xifra de pressi de forma
contnua, de manera que, ajustant les alarmes del monitor, ens avisar de
qualsevol variaci que considerem anormal. Daquesta forma podrem
observar la PA en qualsevol moment, sense necessitat de molestar el
pacient.
Lauxiliar dinfermeria prepara el material i collabora en la tcnica per a
canalitzar lartria i el sistema de connexi al monitor. El material per a
connectar el catter al monitor depn del model de monitor i del fabricant.
Casos prctics
Medici de pressi arterial
La pressi arterial es pot mesurar en un membre inferior collocant el maneguet a lalada dels bessons
i el fonendoscopi a lartria pdia, amb la mateixa tcnica utilitzada per a la medici en el bra.
En quins casos seria necessari realitzar la medici de pressi arterial en el membre inferior?
Soluci La tcnica delecci de medici de pressi arterial no invasiva sempre s en el bra, per la qual
cosa noms utilitzarem la medici en el membre inferior quan lanterior sigui impossible, com per exemple, en els casos segents:
-
Politraumatitzats amb lesions en ambds braos.

Grans cremats amb afectaci de membres superiors.
Pacients amb amputaci o agensia dambds braos.
Obesitat mrbida.
Com a norma general, en qualsevol altra lesi que ens impedeixi la medici en membres superiors.
Aquesta tcnica s transitria fins que sestableixi una tcnica invasiva de medici de la pressi arterial que
suposa una soluci definitiva al problema.
49
6 >> Pressi venosa central

La pressi venosa central (PVC) s la pressi que produeix la sang a
linterior de la vena cava i/o aurcula dreta.
La finalitat daquesta tcnica s introduir un catter en una de les dues
venes cava o en laurcula per mesurar la pressi mitjana a laurcula
dreta. La pressi existent es reflecteix en una columna daigua graduada
en centmetres. En aquesta tcnica, lauxiliar dinfermeria collabora en
la preparaci del material. Sutilitza en lestudi del balan hdric en
pacients crtics. Els valors normals oscillen entre 6 i 12 cm daigua per a
la vena cava i entre 0 i 4 cm daigua per a laurcula dreta.
Funcions de lauxiliar dinfermeria en la medici de la PVC
Tcnica
Medici de la PVC
La medici de la PVC sutilitza com a complement per conixer lestat hemodinmic del pacient (Figura 2.20).
Material: ampolla de srum sal, sistema de degoteig, sistema

de medici de PVC, clau de tres passos i allargadora.
Protocol:
2. Posar-se guants.
3. Posicionar el pacient en decbit sup.
4. Preparaci del material segons el protocol.
5. Realitzaci de la tcnica per part del DUE.
6. Registrar les dades i observacions en la grfica del pacient.
7. Acomodar el pacient, recollir i desinfectar lequip.
8. Treures els guants i rentar-se les mans.
2.20. Medici de la PVC.
Resum dels valors normals de constants vitals segons ledat

Edat
Valors normals
del pols
Valors normals
de la respiraci
Valors normals de la pressi arterial (valors

per a medici sistlica/diastlica)
Nounat
120/180 b/m
30/50 rpm
50-75/30-50 mmHg
Lactant
100/130 b/m
20/40 rpm
80-105/45-70 mmHg
Nen
90/110 b/m
15/25 rpm
80-120/50-90 mmHg
Adolescent
70/100 b/m
14/20 rpm
90-140/60-90 mmHg
Adult
60/80 b/m
14/20 rpm
120-140/60-90 mmHg
La temperatura corporal dels adults sans oscilla entre 36 i 37 C (axillar o bucal). La temperatura rectal s
0,6 C ms elevada.
50
Idees clau
Instruments
de medici
Zones
Valors
normals
Unitats
CONSTANTS VITALS
Temperatura
Pols
Respiraci
Pressi arterial
Pressi venosa
central
Graus
centgrads
C
Batecs/
minuts bpm
Respiraci/
minut
rpm
mmHg
cm H2O
14/20 rpm
120/140 mmHg
60/80 mmHg
6/12 cm H2O
vena cava
0/4 cm H2O
aurcula dreta
Trax
Braquial
Vena cava
Aurcula dreta
Observaci visual
Fonendoscopi
esfigmomanmetre
Sistema de
medici de
PVC
36 C/37 C
T axillarbucal
- Axilla
- Recte
- Boca
Termmetre
60/80 bpm
Temporal
Cartide
Apical
Humeral
Braquial
Radial
Cubital
Femoral
Popliti
Pedi
Tibial
Dits ndex
i del cor
51
Activitats finals
.: CONSOLIDACI :.
1 Defineix i explica les parts i els tipus de termmetres clnics.
2 Busca a Internet informaci sobre malalties relacionades amb la hipotrmia i la hipertrmia.
3 Defineix i explica les parts dun fonendoscopi.
4 En un maniqu, localitza les zones on es poden mesurar les constants vitals.
5 Recopila informaci sobre variacions de constants vitals.

6 Investiga si factors com el tabac, lestrs o lalcohol poden estar relacionats amb valors de pressi arterial superiors als valors normals.
7 Relaciona els termes de la columna esquerra amb les definicions de la columna dreta.
Pirxia.
cm. H2O.
mmHg.
Hipotensi.
Ortopnea.
Bradicrdia.
Pressi arterial sistlica.
Pols apical.
Freqncia cardaca per sota de la normal.

Pressi que es produeix per la contracci cardaca.
Elevaci de la temperatura.
Unitat de mesura de la pressi arterial.
Unitat de mesura de la PVC.
Pols mesurat amb un fonendoscopi sobre la punta del cor.
Dificultat per respirar en posici horitzontal.
Descens de la pressi arterial.
.: APLICACI :.
1 Per parelles, realitzeu medicions de pols en les segents condicions:
Reps durant tres minuts.
Activitat fsica moderada durant 3 minuts.
Activitat fsica ms intensa durant 3 minuts.
Realitzeu una taula amb les dades obtingudes, expliqueu raonadament les variacions i relacioneu els factors
que han influt en el resultat.
2 Determineu la pressi arterial en membres superiors i inferiors.
52
Cas final
Selecci durgncia de les constants vitals
Un pacient de 42 anys, que ingressa a urgncies per accident de trnsit.
A lingrs presenta fractura dels dos braos, la fractura del bra dret oberta, fort traumatisme torcic, amb
aparent fractura de costelles, respiraci molt superficial i accelerada, possiblement pel dolor que li produeixen les fractures costals, lleugera coloraci blavosa de mucoses i ungles.
Necessitem una presa de constants amb urgncia.
Quines zones i tcniques elegiries per a la presa de constants? Raona la teva resposta.
Soluci
Anlisi del cas:
1. Medici de la temperatura: la fractura dels dos braos dificulta la tcnica de medici de temperatura
axillar, per la qual cosa la utilitzarem si en prendre-la no movem els braos, perqu podrem produir majors
lesions.
Les fractures costals impedeixen posicionar el pacient en decbit lateral, de manera que tampoc procediria la medici rectal.
En funci del nivell de conscincia i/o agitaci del pacient, podrem realitzar o no la medici de temperatura oral.
Per tant, si disposem dels mitjans necessaris, realitzarem la medici de temperatura per sistemes infrarojos. De no ser possible, sintentar alguna de les tcniques de medici oral o axillar amb les consideracions
anteriorment descrites en la unitat.
2. Medici del pols: com que el pacient presenta un quadre amb aparena dinestabilitat degut a la insuficincia respiratria i mltiples fractures, saconsella mesurar aquesta constant vital en zones que ens assegurin una bona palpaci, com sn lartria cartide o lartria femoral, per ser artries de gran calibre. Si
els mitjans tcnics ho permeten, es realitzar una monitoritzaci cardaca immediata del pacient.
3. Medici de la respiraci: el pacient presenta
una respiraci superficial i accelerada que dificulta la medici visual de la respiraci. Per
aquesta ra, ens ajudarem collocant la nostra
m sobre el seu trax amb suavitat, ja que t
fractures costals, per facilitar la medici o b
realitzarem la tcnica per auscultaci amb
fonendoscopi.
4. Medici de la pressi arterial: les fractures
dels dos braos obliguen a realitzar la medici
durgncia daquesta constant en el membre
inferior mentre es canalitza una artria per
poder fer la medici de forma invasiva, si el
metge opina que la situaci hemodinmica del
pacient ho requereix.
2.21. Control de les constants vitals dun pacient.
REVISTA SANITRIA
HIPERTENSI I Les medicions sn el 10 % ms baixes amb lavantbra perpendicular al cos
LA POSICI DEL BRA CANVIA LA

LECTURA DE LA PRESSI
La posici del bra en el moment
de mesurar la pressi arterial pot
modificar-ne el resultat. Les lectures de la pressi amb els braos
parallels o estesos en la mateixa
direcci que el cos sn un 10 %
superiors a les lectures preses quan
lavantbra es mant en angle recte
respecte del cos, amb el colze flexionat a lalada del cor. Aix ho
indica un estudi publicat en forma
de carta el passat 6 de gener de
2004 a la revista Annals of Internal
Medicine.
Un percentatge de variaci del 10 %
s molt elevat quan es tracta duna
mesura que ha de ser tan precisa
com la de la pressi arterial: pot
significar fins i tot que pot condicionar que una persona sigui o no
considerada hipertensa i, en conseqncia, sotmesa o no a un tractament. Els investigadors que han
realitzat lestudi, pertanyents a la
Facultat de Medicina de la
Universitat de Califrnia, San
Diego (UCSD) i del Medical College
de Wisconsin (Estats Units), han
indicat que, com que els valors de
la pressi arterial determinen les
opcions de tractament, shauria
dadoptar una postura determina-
da i constant del bra per a mesurar-la. Els investigadors afegeixen

que un estudi publicat anteriorment havia constatat que el 73 %
dels treballadors sanitaris no realitza les medicions de la pressi amb
la posici adequada del bra (amb
el colze lleugerament flexionat i
mantingut a lalada del cor) i una
posici adequada del tensimetre,
tal com les defineix lAssociaci
Americana per al Cor i la majoria
de les societats de cardiologia.
Lestudi va ser realitzat per dos
estudiants de medicina, Thomas
Hemingway i Diego Abdelnur, i va
ser supervisat per David Guss,
director dels Serveis dUrgncies de
la UCSD. Per dur-lo a terme, els
investigadors van prendre la pressi arterial de 100 pacients durgncies, amb edats compreses
entre els 18 i els 88 anys, que hi
anaven per un smptoma principal
difcilment associat amb la inestabilitat cardiovascular.
Van mesurar la pressi arterial de
cada pacient sis vegades: en posicions del bra perpendiculars (amb
el bra en angle recte, flexionat pel
colze) i en parallel, amb el cos ajagut, assegut i de peu.
2.22. Collocaci del maneguet.
La proporci de pacients asseguts

que van ser considerats hipertensos
(pressi arterial elevada) va ser del
22 % amb el bra perpendicular i
del 41 % amb el bra parallel al cos.
En totes les posicions corporals, la
pressi arterial sistlica i diastlica
mesurada amb el bra perpendicular al cos va ser significativament
ms baixa que amb el bra en posici parallela, indiquen els autors.
Font: EL PAS, Barcelona
Activitats
1 Alteracions de la pressi arterial relacionades amb la posici del pacient. Realitza a classe, per parelles, medicions de pressi arterial en diferents posicions: assegut amb el bra recolzat i ests, de peu, amb
el bra relaxat i amb el bra en tensi, en decbit sup, lateral, etctera.
u n i t a t
SUMARI
n
OBJECTIUS
Descripci dels
Descriure els apartats que formen part duna grfica.
apartats duna grfica
Registrar les activitats i les dades numriques de les constants
Tipus de grfiques
Formes de complimentar
una grfica
Fulls de registre.
Grfiques dhospitalitzaci
Representaci de
constants vitals
vitals dun pacient.

Identificar els factors que afecten lequilibri hdric
del pacient.
Realitzar la valoraci del balan hdric dun pacient.
55
1 >> Introducci
La grfica hospitalria s un document clnic que recopila dades
dun pacient.
Representa la relaci que aquestes dades o observacions tenen entre si i
aporta informaci rpida i precisa sobre levoluci del pacient.
s un element que forma part de la histria clnica del malalt i que, per
tant, est subjecta a la LOPD (Llei Orgnica de Protecci de Dades) pel que
fa a confidencialitat, custdia i conservaci.
Cada centre hospitalari dissenya els models o formats ms adients per als
serveis als quals va destinat (Figura 3.1).
3.2. La grfica hospitalria s un

document clnic que recopila dades
dun pacient.
3.1. Exemple de model de grfica dhospitalitzaci. Document cedit per la Xarxa Sanitria
i Social de Santa Tecla.
56
2 >> Descripci dels apartats duna grfica
Suport informtic de la grfica

Actualment, el suport paper de la grfica est essent substitut per suport
informtic per mitj de diversos programes que representen grfiques en
un monitor dordinador i que permeten
guardar, recuperar o imprimir les
dades sempre que sigui necessari.
Les grfiques es configuren atenent a les necessitats de cada unitat dun

centre sanitari, per en general totes consten dels segents apartats: dades
identificatives, representaci de les constants vitals, registre de balan
dentrades i sortides i registres diversos.
2.1 > Dades identificatives

En aquest apartat, es registren les dades de filiaci del pacient i les referents al centre i la unitat dhospitalitzaci. Les parts ms habituals que se
solen registrar sn (Figura 3.3):
Anagrama de lhospital.
Identificaci del pacient: nom i cognoms, telfon, nmero dhistria clnica del pacient, etc. (Habitualment, aquestes dades estan recollides en
unes etiquetes codificades, que senganxen a la grfica en lespai destinat a la filiaci del pacient).
Unitat_____________, ITF/TLF_____________, llit_____________, nmero de
grfica.
Mes i any en curs.
Data o dia dhospitalitzaci.
Allrgies: si t allrgies a medicaments, aliments, etc. es registra de
forma visible i, si no en t, se sol registrar amb les sigles N/C (no conegudes).
3.3. Exemple de lapartat de dades identificatives duna grfica hospitalria. Document

cedit per la Xarxa Sanitria i Social de Santa Tecla.
2.2 > Representaci de les constants vitals

Aquest apartat disposa duna quadrcula on registrar les constants
vitals. Est graduada en intervals per representar els valors de cada
constant i disposa descales de referncia per a cada constant, representades per les sigles R, TA, P i Ta (respiraci, tensi arterial, pols i temperatura).
La quadrcula de constants que apareix a la grfica presenta divisions
verticals que separen els dies i els torns de mat, tarda i nit (M-T-N), aix
com divisions horitzontals de dos tipus: unes lnies gruixudes que marquen els parmetres que apareixen en les diferents escales de constants
i unes lnies ms fines per representar valors compresos entre aquests
intervals.
El valor de cada interval en una grfica ser diferent segons el disseny
i la constant a tractar.
57
Per calcular el valor de les divisions intermdies dels diferents parmetres,

es resta a un dels valors donats en lescala la dada inferior marcada en la
lnia horitzontal gruixuda i el nmero resultant es divideix entre el nmero despais compresos entre les dues lnies gruixudes (Figura 3.4).
3.4. Exemple de lapartat de representaci de constants vitals duna grfica hospitalria. Document cedis per la Xarxa Sanitria i Social de
Santa Tecla.
Exemples
Per a calcular en aquesta grfica els valors dels intervals per a la temperatura i el pols (vegeu el requadre
groc de la Figura 3.4), es far de la manera segent:
Valor de cada divisi de la T = 37 C - 36 C = 1 C
questa grfica.
1 C / 5 (espais) = 0,2 C per a cada interval da-
Valor de cada divisi del P = 100 bpm 80 bpm = 20 bpm
20 bpm / 5 (espais) = 4 bpm.
Els rangs de representaci de les constants vitals ms utilitzats en els models de grfiques sn:
Respiraci (R): entre 5 i 50 respiracions per minut.

Tensi arterial (TA): entre 20 i 270 mmHg.
Pols (P): entre 60 i 140 pulsacions per minut.
Temperatura (T): entre 35 i 40 graus centgrads.
2.3 > Registre de balan dentrades i sortides

En aquest apartat es registren, duna banda, totes les aportacions que
shan administrat al pacient i, de laltra, totes les seves sortides o prdues.
En la seva part final, disposa dun espai per anotar la diferncia entre
ells per torns o per dies. Les dades ms habituals que apareixen en
aquest apartat sn:
Ingesta del pacient en cada torn (en cc).

Dieta codificada.
Volum total de lquids ingerits i eliminats durant 24 hores.
Lquids perfosos (srums, transfusions, etc.).
Balanos diaris i acumulats (Figura 3.5).
58
3.5. Exemple de lapartat de registre dentrades i sortides duna grfica hospitalria.

Document cedit per la Xarxa Sanitria i Social de Santa Tecla.
2.4 > Registres diversos

Aquest apartat inclou qualsevol altra dada important que no estigui registrada en els apartats anteriors.
Pot ser molt variat, per les dades ms habituals sn:
3.6. En lapartat de registres

diversos inclourem qualsevol dada
important no reflectida en apartats
anteriors.
Pes-Talla.
Dieta.
Oxigen.
ndex de Norton.
Nivell de dependncia.
Exploracions especials (Figura 3.7).
3.7. Exemple de lapartat de registres diversos i de sortides duna grfica hospitalria.
A ms daquestes dades que apareixen habitualment, a vegades hi ha un

apartat especfic per a:
Teraputica, sha despecificar en els torns de M-T-N, i mitjanant codis,
els medicaments, vies dadministraci, dosis prescrites i horaris dadministraci de la medicaci.
Evoluci i pla de cures dinfermeria.
Observacions i activitats que no estiguin reflectides en el registre.
59
3 >> Tipus de grfiques

Hi ha diversos tipus de grfiques hospitalries que, en termes generals,
podem classificar en ordinries i especials.
Situacions no habituals
3.1 > Grfiques ordinries

Registren els valors obtinguts en dos o tres torns (M-T-N). El seu format
permet que el registre es pugui efectuar en un perode setmanal (grfica setmanal) o mensual (grfica mensual). Els registres ms freqents
en aquestes grfiques sn els descrits en els apartats anteriors.
Si es produeixen situacions que no sn

habituals, per exemple quan el
pacient est en dej, sha de registrar
i especificar-ne el motiu (preparaci
per a quirfan, petici de proves analtiques, etc.).
3.2 > Grfiques especials

Destinades a recopilar dades del pacient que necessiten estar controlades
ms exhaustivament de lhabitual, perqu el seu estat de salut ho requereix. Sn grfiques horries, per a un sol dia, que tracten daportar la
mxima informaci. Sutilitzen en les unitats de cures intensives (UCI),
urgncies, quirfans, sales de reanimaci i unitats de dilisi.
Els registres ms freqents en aquestes grfiques sn (Figura 3.8):
Constants vitals: tensi arterial, pols, temperatura, respiraci, pressi
venosa central (PVC).
Balan de lquids.
Nivell de conscincia i pupilles.
Analtiques.
Medicaci.
Control de vies, catters, sondes i drenatges.
Parmetres del respirador.
Qualsevol parmetre important per a la unitat que ha dissenyat la grfica.
3.8. Exemple de grfica especial. Cures intensives. Document cedit per la Xarxa Sanitria i
Social de Santa Tecla.
Signatura de la grfica
s important que la signatura del professional sanitari sigui llegible en les
grfiques o documents que registrin les
activitats que realitzi en lmbit sanitari.
60
4 >> Registre de les dades a la grfica clnica

Les dades de les constants vitals sanoten
representades per un punt (.) o lnia
vertical (|), en el cas de la tensi arterial en lespai que li correspongui, en el
torn de mat, tarda o nit (M-T-N). Aquests
punts suneixen formant un grfic que
representa levoluci daquesta constant
(temperatura, pols, respiraci i tensi
arterial).
La tensi arterial es representa mitjanant la uni dels punts corresponents a
tensi arterial diastlica i tensi arterial
sistlica, donant com a resultat una
lnia limitada per aquests punts.
La representaci grfica daquesta constant no ser, per tant, un grfic continu,
sin una successi de lnies verticals i
paralleles.
3.9. La T.A. es pot representar de forma numrica

en comptes de lineal, en alguns tipus de grfiques.
Les constants vitals i altres dades de la grfica es registren amb colors i simbologia de
cada centre sanitari, si b els ms freqents
sn els representats a la taula segents i en
la Figura 3.10.
3.10. Exemple de grfica hospitalria.
Aquests parmetres poden ser modificats o suprimits per altres, a criteri de

cada hospital.
Temperatura
Pols
Respiraci
Tensi arterial
Color
Abreviatura
Representaci
Escala
Vermell
Punts
35 a 40
Blau
Punts o encreuaments
60 a 140
Negre
Punts o aspes
5 a 50
Verd
TA
Lnies
20 a 270
61
En lactualitat, sestan comenant a utilitzar fulls de registre dactivitats

especfiques dauxiliars especfiques dauxiliars dinfermeria. Els centres
que les usen disposen dinstruccions de complimentaci, amb la finalitat
dunificar criteris en el registre de dades (Figura 3.11).
MES
Verd
ANY
Negre
DIA
Blau
HORES
Vermell
3.12. Quan una dada s superior al

rang de lescala presentada en la
grfica, es dibuixa el punt en algun
lloc per sobre de la quadrcula de
dades i sanota el valor de forma
numrica.
Web
A ladrea segent podrs veure una
grfica dauxiliar dinfermeria amb les
consegents instruccions: www.hrc.es/
asistencia/enfermeria_ registros.htm
3.11. Exemple de full de registre dactivitats dinfermeria. Document cedit per lHospital
Universitari Vall d'Hebron.
En la segent pgina web de lHospital

Ramn y Cajal podem trobar tots els
registres dinfermeria que sutilitzen,
amb les corresponents instruccions de
complimentaci www.hrc.es/pdf/ asistencia/enfermeria/registros/actividadae.pdf
1 Pren les constants vitals a companys o familiars i representa-les en una grfica ordinria repartides en
quatre dies, en els tres torns corresponents.
62
5 >> Equilibri hdric

Vocabulari
Equilibri hdric: s quan entren i
surten les mateixes quantitats de
lquid del cos hum.
Laigua s una substncia inorgnica formada per dos molcules dhidrogen i una doxigen. Es considera el compost qumic ms abundant de la
naturalesa, aix com en el cos hum. Constitueix entre un 50 i un 70 % del
pes corporal dindividus adults i entre un 70 i un 80 % del pes corporal
dels lactants.
El balan de lquids dun pacient s la diferncia que sobt entre els
lquids ingerits i els eliminats.
s garantia de salut aconseguir que sestableixi un balan equilibrat entre
els lquids ingerits i els eliminats. Aquest equilibri no t perqu produir-se
en 24 hores, sin que es poden compensar els guanys o prdues dun dia
amb les dun altre.
Les necessitats daigua per a un adult sn de 2,5 a 3 litres al dia.
5.1 > Ingesta de lquids

Els lquids del cos hum procedeixen de tres fonts principals:
Lquid ingerit: aigua, sucs, etc.
Lquid procedent dels aliments slids, que representa la meitat de les
necessitats de lquids de ladult.
Laigua formada per reaccions metabliques de lorganisme.
En circumstncies normals, lingrs diari total daigua s de 2 100 a
2 800 ml. Si fem el clcul de lingrs total de lquids en 24 hores, equivaldria a la segent distribuci:
3.13. Safata preparada amb la dieta
dun pacient, en un hospital.
Lquids ingerits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 000 a 1 500 ml/dia.

Lquid procedent daliments slids . . . . . . . . 900 a 1 000 ml/dia.
Oxidaci metablica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 200 a 300 ml/dia.
TOTAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 100 a 2 800 ml/dia.
5.2 > Prdues o sortides de lquids

Laigua del cos hum es perd a travs de la pell per sudoraci, dels pulmons en el procs de la respiraci i pels ronyons en lorina.
A ms, la femta tamb porta un volum mnim de lquid.
La prdua diria total de lquids del cos hum en circumstncies normals s duns 2 100 a 2 800 ml, depenent del volum del lquid ingerit:
Orina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 000 a 1 600 ml/dia.
Femta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 a 200 ml/dia.
Prdues insensibles: sn les prdues a travs de la respiraci i la suor.
Es calcula que, en condicions normals de temperatura i activitat fsica,
suposa uns 1 000 ml/dia.
TOTAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 100 a 2 800 ml/dia.
63
5.3 > Factors que afecten lequilibri de lquids i electrlits

Els factors ms importants que poden modificar la quantitat de lquids eliminats i ingressats sn:
Necessitats daigua per edats
Edat. Nens i nadons necessiten ms lquids i electrlits, ja que les seves

prdues sn majors.
Alteracions en la funci renal.
Ingesti insuficient, tant de lquids com daliments.
Alteracions del tub gastrointestinal.
Sudoraci i evaporaci excessives.
Hemorrgies, drenatges de ferides, cremades i traumatismes, etc.
Temperatura ambient.
Clima. Les temperatures elevades afavoreixen el procs de sudoraci i,
com a conseqncia, leliminaci excessiva de lquids del cos hum.
Estrs. Augmenta el metabolisme cellular.
Estat de salut. Vmits, diarrees, i estats patolgics, com per exemple, les
patologies cardaques, que poden afectar el reg sanguini dels ronyons i
produir una disminuci dels productes de residu del metabolisme.
Activitat fsica elevada. Augmenta la prdua de lquids.
Edat
Necessitats
en ml/ kg/ dia
Fins a 1 mes.
100-150 ml/kg/dia.
1 a 6 mesos.
90 ml/kg/dia.
5.4 > Indicacions del control de lquids

El balan diari es realitza en tots els pacients ingressats. Habitualment, el
control es basa en un control diari dingesta i eliminaci de lquids, per
en determinades situacions s necessari un control ms exhaustiu, registrant fins i tot quantitats mnimes, en una grfica dissenyada per a control de balanos hdrics. Algunes de les situacions que requereixen un
major control del balan de lquids sn:
6 a 18 mesos.
80 ml/kg/dia.
2 a 5 anys.
70 ml/kg/dia.
Adult.
35-45 ml/kg/dia.
Lquids de rentat gstric,

o per a irrigacions
No es comptabilitzen en els balanos
hdrics. El control, en aquest cas, es
realitza anotant al full devoluci el
volum i lhora dadministraci de la
soluci dirrigaci i el drenatge obtingut. La diferncia entre aquestes dues
xifres s el lquid corporal que sha eliminat.
Pacients en estat crtic (malaltia aguda, cremades, etc.).

Pacients amb malalties crniques tipus diabetis, cncer, MPOC, etc.
Pacients postoperats.
Pacients amb prdues abundants de lquids produdes per diarrees,
vmits, febre elevada, etc.
Pacients amb drenatges.
5.5 > Medici dels ingressos

En lapartat dingressos, mesurarem:
La ingesta oral. Es mesura atenent al volum estimat de les racions estndard daliments ingerits. Els recipients utilitzats per a contenir els aliments que es distribueixen al pacient sn de diferents formes i capacitats i cada centre sanitari o hospital disposa de taules que relacionen
aquests volums.
Es mesuraran, aix mateix, els aliments naturals o preparats farmacutics subministrats per sonda nasogstrica.
Sueroterpia. Es registren totes les quantitats de les diferents solucions
prefoses, tant de forma contnua com les usades per a la dissoluci de
medicacions intravenoses.
3.14. El balane diari es realitza en

tots els pacients ingressats.
64
Transfusions. Si el pacient necessita la perfusi de qualsevol component
sanguini (concentrat dhematies, plasma o plaquetes) sanotar en lapartat corresponent de la grfica.
El balan de la ingesta oral correspon a lauxiliar dinfermeria i els
ingressos intravenosos (sueroterpia i transfusions) sn tcniques dinfermeria.
Tcnica
Medici de la ingesta de lquids
Es realitzar la medici i el registre de totes les aportacions ingerides pel pacient immediatament desprs de retirar la safata daliments, comprovant la quantitat real que ha pres el pacient.
Material:
- Guants.
- Recipients de diverses graduacions.
- Full de registre o grfica.
Protocol:
1. Rentar-se les mans i collocar-se els guants.
2. Informar i explicar al pacient que estigui autoritzat a beure lliurement que ha danotar les quantitats de
lquid ingerides quan no estigui present lauxiliar.
3. Observar i anotar la quantitat daliment consumit en retirar la safata de menjar.
4. Registrar les xifres comptabilitzades al llarg del torn o del dia.
5. Sumar les quantitats per obtenir el total dingressos realitzats en el torn.
6. Sumar els parcials dels tres torns per calcular el volum total de lquids ingerits en 24 hores.
7. Anotar les possibles observacions i incidncies.
ENTRADES
INGESTA
ORAL
Torn
Torn
N. ENTERAL
N. PARENTERAL
Srums IV
SF
Transfusions
Finalitzaci del tractament

de sueroterpia
3.15. Exemple de balan dingressos.
5.6 > Medici de prdues de lquids

En aquest apartat, sanotaran les prdues per:
Diresis o deposicions.
Prdues insensibles (suor i respiraci).
Vmits, drenatges, hemorrgies i qualsevol altra prdua, en cas que nhi
hagi.
Tcnica
Mesura de la prdua de lquids
Es realitzar la mesura i el registre de totes les prdues que es produeixin al llarg del dia.
Material: guants dun sol s, recipients graduats, bosses de diresi, drenatges, etc., i full de registre
o grfica.
Protocol:
1.
2.
3.
4.
Rentar-se les mans i posar-se els guants.

Preparar lequip.
Informar el pacient sobre el procediment i demanar la seva collaboraci.
Registrar les prdues procedents de:
- Diresi o eliminaci dorina, aproximadament 1 500 ml/dia. La mesura pot ser:
Diresi total: es recull i es mesura cada micci en un recipient graduat, amb capacitat suficient
per emmagatzemar lorina de 24 hores, anotant al final del dia el volum total.
Diresi parcial: mesura i registre de lorina eliminada en cada micci.
- Deposicions: es recull la deposici i es calcula el volum en relaci amb el pes. Seliminen de 100 a
400 ml al dia.
Les patologies diarreiques fan augmentar el volum deliminaci.
- Prdues insensibles: entre sudoraci i respiraci seliminen aproximadament 1 000 ml daigua/dia.
En cas de febre o sudoraci excessiva, cal ajustar les quantitats segons el protocol del centre sanitari.
- Prdues relacionades amb situacions patolgiques:
Drenatges o hemorrgies: el lquid drenat i/o contingut hemorrgic es recull de la bossa collectora i es mesura amb una xeringa de 50 cc si s poca quantitat o amb recipients graduats si el
drenat o lhemorrgia sn abundants. Si no s recollit en bossa collectora, es mesurar pesant
les gases de la cura i el xopador, si s necessari.
Vmits: si hi ha el temps suficient per recollir-los, la mesura del vmit es realitza en un recipient graduat.
5. Registrar les xifres comptabilitzades al llarg del torn o del dia.
6. Sumar les quantitats per obtenir el total de prdues realitzades en el torn.
7. Sumar els parcials dels tres torns per calcular el volum total de lquids eliminats en 24 hores.
8. Anotar observacions i incidncies.
Observacions:
- Quan es recull lorina, femta, material drenat, etc., se nobserva laspecte i les caracterstiques,
registrant-ho en la grfica dinfermeria.
- Si hi hagus diverses bosses de recollida de lquids, es marcaran amb un nmero o lletra, que anotarem en la grfica dhospitalitzaci del pacient per poder identificar el volum registrat amb el drenatge corresponent.
- La diferncia entre lquids ingerits i lquids eliminats es denomina balan de lquids.
- En condicions normals, aquest resultat s equilibrat.
- Balan positiu: al cos hum es retenen ms lquids dels que seliminen.
- Balan negatiu: leliminaci de lquids s superior a la retenci.
- Exemple de complimentaci en registres grfics de balanos hdrics.
65
66
Idees clau
G. setmanals
G. mensuals
Ordinries
Especials
Temperatura
Pols
Respiraci
Tensi arterial
Pes
Talla
Dieta
Oxigen
ndex Norton
Constants vitals
Tipus
Diversos
Registres grfics de dades
GRFICA CLNICA
GRFIQUES I BALANOS
BALANOS
Ingesta
Sortida i prdua
Factors que afecten
Mesura
hdric
Ingrs
Prdua
Ingesta oral
Sueroterpia
Transfusions
Diresis
Femta
Prdues
insensibles
Vmits
Diarrees
Registres grfica
67
Activitats finals
.: CONSOLIDACI :.
1 Recopila informaci a Internet sobre lequilibri hdric.
.: APLICACI :.
1 Identifica els valors per a les segents constants a la grfica:
Temperatura dels dies: 15, 17 i 19.
Pols dels dies: 14, 16 i 20.
Respiraci dels dies: 15, 16 i 20.

Tensi arterial dels dies: 15, 18 i 20.
DATA
TORN
Respon les segents preguntes:

a) Calcula la diresi total dels dies 1r, 2n i 3r.
b) Calcula la quantitat total de srum administrat.
c) Calcula el total de la ingesta del pacient.
d) Quantes transfusions se li han posat? Quina s la quantitat de volum perfs?
TOVA
Dieta
TALLA
TOVA
TOVA
TOVA
Torn
INGESTA
ORAL
ENTRADES
TOVA
PES
Total
N. ENTERAL
N. PARENTERAL
Srums
IV
SF
Transfusions
DIRESIS
Torn
Total
DEPOSICIONS
SORTIDES
VMITS
ASP. GSTRICA
DRENATGES
A
B
P. INSENSIBLES
BALAN
BALAN ACUMULAT - 2165
Codi
68
Cas final
Grfica hospitalria
Emplena i realitza el balan en una grfica amb les segents dades obtingudes en la setmana del dia 16
al 22 del mes doctubre:
Dia
16/1.
T
17/2.
107
128
113
94
86
74
Respiraci
16
23
31
19
13
21
15
Srum sal
0,9%
Tova s/s
22/7.
103
Dieta
21/6.
Pols
TA
20/5.
120/70
19/4.
Torn
Temperatura 36,3
18/3.
36,8
37,4
37,6
37,8
37,4
37,1
145/88
128/80
100/60
105/50
135/80
115/50
Tova s/s
Tova s/s
Tova s/s
Tova s/s
Tova s/s
Tova s/s
400 400 400 400 400 400 300 300 300 300 300 300 200 200 200 200 200 200 >
Transfusions
400
400
400
Ingesta
500 400 200 500 300 300 600 500 200 600 400 300 500 500 400 600 400 200 700 600 400
Diresis
300 200 400 400 300 400 300 500 600 500 400 200 400 400 200 300 400 300 100 300 400
Deposicions
Drenatge
Soluci
300
100 100 50 100 50 50
200
50
300
X
>
100
100
REVISTA SANITRIA
EL GRAN PREMI DE MALISIA S EL QUE

MS EXIGEIX ALS PILOTS DE F-1
Fernando Alonso suar la remuntada al circuit de Sepang
Fernando Alonso inicia la remuntada cap al lideratge del Mundial
en la prova ms dura del calendari, des del punt de vista fsic,
Malisia. El propi Fernando ho
sap b, ja que el 2005 va guanyar
la cursa desprs de crrer amb
el sistema daigua trencat des de
la segona volta, per la qual cosa
gaireb es desmaia al podi.
Els pilots afronten una calor i
una humitat extrema, que els
pot causar una prdua de 3,5 a
4 litres de lquids, ja que han
de treballar en una cockpit
(cabina del cotxe) que arriba a
una temperatura que supera
els 50 graus sense excessius
problemes. I els F-1 ni tenen
aire condicionat ni els pilots
poden anar en mniga curta,
per la qual cosa tant Alonso i
Lewis com la resta de pilots de
la graella treballen en unes
condicions en qu la deshidrataci pot aparixer sense problemes.
Afecta la concentraci, el control de lequilibri, els reflexos

i, per tant, les prestacions al
volant. Per aquest motiu, la
preparaci de Fernando passa
per incrementar, ja abans de
la seva arribada a Kuala
Lumpur, els nivells de lquids
en anticipaci al que desprs
se li exigir. Aix permet al
cos adaptar-se a lincrement
de lquids posterior.
Electrlits
La beguda que prenen els
pilots per a aquesta hidrataci
s rica en electrlits, ja que
reemplaa els minerals i sals
perduts per lesfor en una
situaci de calor intensa. Els
mateixos lquids susen en tots
els circuits, aix que no s
quelcom estrany per al cos
dels pilots. La rehidrataci
segueix durant tot el cap de
setmana.
Jet lag
Deshidrataci
s la major preocupaci en
condicions extremes.
A aquest inconvenient safegeix

el molest jet lag o canvi dhora.
Per a superar-lo, els pilots shi
adapten mitjanant una combinaci de recursos psquics i

psicolgics. El cos ha de tenir
una entrada suau al nou horari, per la qual cosa sutilitza
una lleugera sessi dexercici,
una mica de son i un programa dalimentaci que ajuda a
passar aquest procs rpidament. El cos sol necessitar uns
dies en acostumar-se a la calor
i la major part daquesta habituaci es dna entre els primers tres o quatre dies.
Tennis i stretching
Per ltim, a la seva arribada a
Malisia, Fernando ja est dedicant una part del seu temps a
jugar a tennis amb el seu entrenador a laire lliure per treballar en aclimataci. I, com a
afegit, realitzar exercici cardiovascular sota sostre, aix
com stretching (estirament
amb gomes) lleuger. Hamilton,
per exemple, ha estat a
Tailndia tres setmanes, amb
unes condicions similars de
temperatura.
Font: Marca
Activitats
1 Busca informaci a Internet o a la biblioteca sobre la deshidrataci i els efectes que produeix en lorganisme.
u n i t a t
SUMARI
n
Fisioterpia,
oxigenoterpia i
Cures respiratries
OBJECTIUS
Conixer i aplicar les tcniques bsiques de la fisioterpia
respiratria.
ventiloterpia
Analitzar els conceptes bsics.
Aspiraci de
Identificar quan est indicada ladministraci doxigen.
secrecions respiratries
Conixer i realitzar les tcniques dadministraci doxigen.
Cures del pacient
Aplicar les tcniques relacionades amb la ventiloterpia.
intubat i amb
traqueotomia
71
1 >> Introducci
En lhome jove, el volum daire inspirat i espirat durant una respiraci
normal s de 500 ml aproximadament (Figura 4.1).
Aquest volum s dun 20 % a un 25 % inferior en la dona.
Nitrogen
78 %
Arg 0,8 %
Oxigen
del total
21 %
Altres 1%
Loxigenaci sangunia depn, entre altres causes, de la capacitat dels pulmons per realitzar la seva funci, influda per:
La permeabilitat de la via aria (que no hi hagi cap impediment al pas
de laire). El reflex de la tos i de lesternut sn mecanismes essencials de
neteja:
A laire humit
vapor daigua
1+3%
4.1. Composici de laire.
El reflex de la tos el provoca qualsevol matria estranya situada a la

laringe, trquea o bronquis.
El reflex de lesternut el provoca qualsevol partcula estranya situada
a les vies respiratries ms altes.
Una adequada elasticitat pulmonar.
La regulaci de la respiraci a nivell central.
La concentraci de loxigen atmosfric.
Vocabulari
Oxigen: gas incolor, inodor i inspid. Es
combina amb el carboni i lhidrogen. s
combustible.
Es pot establir lestat respiratori dun pacient en funci dels patrons i sons
respiratoris, els moviments del trax i les secrecions:
Els patrons respiratoris, que sn:
La freqncia (eupnea, taquipnea i bradipnea).
El volum (hiperpnea, hipopnea).
El ritme (regular o irregular).
La facilitat o esfor (dispnea, ortopnea, tiratge).
Els sons respiratoris, que sn:
Els audibles sense amplificaci (estridor, ranera, panteix i bombolleig).
Els audibles amb estetoscopi (sibilncies, roncus, crepitaci i fregament pleural).
Sons respiratoris
Sons audibles sense amplificaci
Sons audibles amb estetoscopi
Estridor. Es produeix durant la inspiraci amb

obstrucci de la laringe. s agut i desagradable.
Sibilncia. Es produeix per la reducci de la llum dels

bronquols o broncoconstricci. s un so agut semblant al
produt pel vent en travessar una escletxa.
Ranera. Es produeix per una obstrucci parcial de les

vies aries altes. s una respiraci ronca.
Roncus. Es produeix en passar laire a travs duna mucosa

enganxosa o uns bronquis afectats per la mucositat. s un so
sec, panteixant, bombollejant i greu.
Panteix. Es produeix normalment per una estenosi de

larbre bronquial. s un so sibilant en la inspiraci.
Crepitaci. Es produeix pel pas de laire a travs del lquid

alveolar o dins del teixit subcutani. s com un cruixit sec i
agut, com el de la cellofana en arrugar-se.
Bombolleig. Es produeix en passar laire a travs de

secrecions humides. s un so bombollejant.
Fregament pleural. Es produeix pel fregament de les dues

pleures, tamb anomenat fregament de fricci. s un so
carrisquejant i durador.
72
Els moviments del trax, que sn:
Simtrics. Els dos costats del trax (dret i esquerre) es mouen simtricament.
Asimtrics. Un costat del trax puja ms que laltre.
Vocabulari
Secrecions:
Hemoptisi. Presncia de sang amb la
tos. Se nha danotar al full del pacient
la quantitat, color, olor i tipus.
Moviments del trax

Retraccions
R. Intercostal. Hi ha un desplaament entre les costelles.
R. Supraesternal. Hi ha un desplaament per sobre de lestrnum.
Tos:
R. Supraclavicular. Hi ha un desplaament per sobre de les clavcules.
Productiva. Est acompanyada per

expulsi de secrecions en expectorar.
Tir traqueal. Hi ha un desplaament i una estrebada de la trquea cap avall

durant la inspiraci.
No productiva. No va acompanyada de
secrecions, s seca.
Trax en flagell. Es produeix per tenir un espai costal lesionat a travs del
qual el pulm es pot distendre fora de la paret torcica, produint una
respiraci paradoxal, en qu la paret torcica es distendeix en lespiraci
i es deprimeix en la inspiraci.
La secreci. Es distingeix entre tos no productiva (sense secrecions) i tos

productiva (amb secrecions). Les secrecions poden ser:
Fluides.
Denses.
Purulentes.
Sagnants.
Vocabulari
Respiraci diafragmtica: tamb
anomenada abdominal, s la que es
duu a terme utilitzant els msculs
abdominals per produir una major
expansi pulmonar. Es tracta de la respiraci ms efectiva i predomina ms
en els homes.
Respiraci torcica: s la que es duu

a terme utilitzant principalment els
msculs torcics per expandir els pulmons. s menys efectiva que lanterior
i predomina en les dones.
Per valorar la funci respiratria, shan de considerar, a ms del tipus de

respiraci (si s diafragmtica o torcica), el ritme respiratori, els signes
clnics dhipxia (falta doxigen) i els resultats de les proves diagnstiques.
Les actuacions dinfermeria encaminades a mantenir
les respiracions normals sn:
Posici del pacient. La ventilaci adequada es mant per canvis posturals freqents, deambulaci i exercici. No fer-ho comporta una compressi del trax i una limitaci de lexpansi torcica. El resultat s
lestancament de secrecions respiratries, que atrauran microorganismes i promouran una infecci.
Per evitar-ho:
Collocar el pacient de forma que es permeti la mxima expansi torcica.
Proporcionar canvis posturals als pacients enllitats.
Estimular la deambulaci.
Adoptar mesures que promouen la comoditat, com la posici de
Fowler alta o de semifowler, que permeten la mxima expansi torcica als pacients enllitats, sobretot si presenten dispnea.
Educar el pacient en mesures higiniques de realitzaci dexercicis
respiratoris i augment de la capacitat pulmonar.
73
Respiraci profunda i tos. Sha destimular la realitzaci dexercicis de

respiraci profunda i dexercicis per tossir, amb la finalitat de facilitar
aix leliminaci de les secrecions. La tos voluntria es recomana als
pacients que acumulen secrecions respiratries com els postoperats. La
tos s ms efectiva quan el pacient est assegut. Si t una incisi, lha de
subjectar ell mateix o lauxiliar, posant els palmells de les mans a cada
costat de la incisi, o subjectant-la pressionant suaument amb un coix
(Figura 4.2). El nombre de respiracions profundes que shan de promoure varia segons lestat del pacient:
En els pacients enllitats o convalescents dun cirurgia abdominal o
torcica, aquesta rutina sha de seguir de tres a quatre vegades al dia,
amb un mnim de cinc respiracions profundes cada vegada.
Per la seva banda, els pacients que estan en decbit pron per problemes pulmonars lhauran dexecutar cada hora.
Exercici per ensenyar el pacient a tossir de forma efectiva
1. Respirar lentament i profundament mentre sest assegut tan dret
com sigui possible.
2. Utilitzar la respiraci diafragmtica.
3. Contenir la respiraci diafragmtica durant 5 segons aproximadament i, a continuaci, espirar lentament tot laire que sigui possible a
travs de la boca, al mateix temps que es va enfonsant la part inferior
del trax i labdomen.
4. Fer una segona inspiraci profunda, contenir laire i tossir amb fora
des del ms profund del pit (no des de la gola). Tossir dues vegades de
forma curta i forada (Figura 4.3).
5. Descansar desprs de la sessi.
Hidrataci adequada. Per mantenir la humitat de les membranes
mucoses respiratries. Si el pacient est deshidratat o lambient t una
humitat baixa, les secrecions
respiratries es poden arribar a
espessir i fer-se enganxoses. En
aquest cas, les membranes
mucoses sirritaran i es poden
arribar a infectar. Per aquest
motiu, sha daugmentar la
ingesta de lquids o usar humificadors.
Promocionar prctiques de salut
i un ambient saludable. Sobretot
deixar de fumar i no respirar
aire excessivament contaminat.
Aix mateix, s altament recomanable realitzar exercici fsico
moderat i dacord amb ledat i les
condicions fsiques per tal de
mantenir una bona ventilaci
pulmonar.
4.3. Ensenyar el pacient a tossir de forma efectiva.
4.2. Respiraci profunda i tos.
74
2 >> Fisioterpia respiratria

Lobjectiu de la fisioterpia respiratria s aconseguir una millora dels
smptomes del pacient, aconseguint la major capacitat fsica, mental i
social de cada persona. La fisioterpia respiratria consta de:
Exercicis respiratoris.
Mobilitzaci de secrecions.
Drenatges posturals.
2.1 > Exercicis respiratoris

Els exercicis respiratoris es realitzaran una vegada al dia. Aix sestimula
el pacient per realitzar correctament les respiracions, evitant laparici de
complicacions com ara infeccions.
Exercicis respiratoris
Objectius que es persegueixen
Indicacions
Posicions en qu es realitzen
Enfortir els msculs respiratoris.

Ensenyar els moviments
respiratoris (exercicis per
mobilitzar els msculs
diafragmtic i intercostals
correctament).
Mobilitzar i eliminar les
secrecions.
En alguns casos, disminuir
lansietat i lagitaci.
Promoure lintercanvi gass en
els pulmons.
Pacients amb una expansi

torcica limitada, com malalts
amb MPOC, pacients convalescents
de cirurgia torcica, pacients
politraumatitzats, etc.
Pacients intubats o amb ventilaci
mecnica.
Pacients amb malalties
neuromusculars.
Decbit sup per facilitar la

respiraci abdominal.
Fowler.
Semifowler o semiassegut.
Els segents exercicis es realitzen per exercitar els

msculs abdominals i el mscul diafragmtic. El
mtode s el segent:
Exercici de respiraci amb els llavis arrufats
Inspiraci
Espiraci
4.4. Respiraci amb llavis arrufats.
1. Indicar al pacient que realitzi una inspiraci profunda per les fosses nasals.
2. Animar el pacient a la relaxaci dels msculs
abdominals per a la realitzaci de la respiraci
abdominal.
3. Explicar al pacient que ha de realitzar una espiraci amb els llavis arrufats com per apagar una vela
o xiular per alentir la freqncia respiratria, promoure la respiraci profunda i facilitar lespiraci. Aix s til en casos de dispnea en qu la freqncia respiratria es troba augmentada (Figura
4.4).
4. Aplicar resistncia en el trax inferior inclinant
lleugerament el cos cap endavant o subjectant
amb un coix contra labdomen.
75
Exercici de respiraci abdominal

1. Assegut, amb els genolls flexionats, collocar les
mans sobre labdomen.
2. Inspirar profundament a travs del nas amb la boca
tancada. En inspirar, distendre labdomen elevant
les mans (Figura 4.5).
3. Collocar els llavis com si anssim a xiular i espirar
lentament fent un so sibilant. En espirar, anar
enfonsant els msculs abdominals per tornar a la
posici original.
Una variant daquest mtode consisteix en collocar una
m al trax i laltra a labdomen alternant les respiracions torcica i abdominal. El pacient ha de notar com
es va elevant cada m alternativament.
4.5. Respiraci abdominal.
Exercici dexpansi pulmonar

1. Collocar les mans de lauxiliar sobre el pacient, a la zona del trax a
expandir aplicant una pressi moderada.
2. El pacient ha dinspirar profundament mentre empeny el trax, expandint-lo contra la pressi de les mans. Mantenir uns segons la mxima
inspiraci possible i comenar a espirar laire lentament.
3. Al final de lespiraci, les mans realitzen una lleugera vibraci sobre
lrea.
Exercici amb espirometria o inspirometria incentivada
Vocabulari
1. Explicar el funcionament al pacient.

2. Collocar el pacient assegut i situar lespirmetre en un pla horitzonEspirmetre: aparell per mesurar la
tal a lalada dels seus ulls perqu vegi el resultat de lesfor.
capacitat respiratria del pulm
3. Demanar al pacient que subjecti amb fora el broquet de lespirme(Figura 4.6).
tre amb els llavis, de forma que quedi ben segellat.
4. Situar la marca de lespirmetre en la posici de flux que es desitgi.
Comenar sempre amb un nivell inferior.
5. Realitzar una inspiraci tan profunda com sigui possible. Sha daconseguir que el marcador (bola, cilindre, etc.) selevi fins a arribar al seu
mxim superior, i shaur de mantenir en aquest
lloc el mxim de temps possible.
6. Un cop finalitzada la inspiraci, es deixar anar el
broquet i sexpulsar laire per la boca o pel nas.
7. Repetir diverses vegades la tcnica sense arribar a
lesgotament ni a la hiperventilaci.
8. s convenient tossir desprs de realitzar aquest
exercici.
9. Anar situant la marca cada vegada en valors superiors per oferir dificultats creixents al pacient i
estimular-lo a realitzar esforos majors. Sha de
realitzar de forma progressiva per evitar fracassos
i la prdua de collaboraci del pacient.
10. Animar el pacient a utilitzar amb freqncia.
4.6. Espirmetre incentivat. Exercita els msculs respiratoris del
pacient.
11. Netejar laparell un cop finalitzat el seu s.
76
2.2 > Mobilitzaci de secrecions

Es realitza mitjanant tos espontnia, vibracions, percussi i palmetejat.
Tos espontnia. s la forma ms efica. Quan resulta insuficient, es procedeix a estimular amb altres mtodes com ara inspiracions profundes,
bloquejant la sortida de laire per augmentar la pressi intratorcica i
deixant anar laire bruscament.
Vibracions. Realitzar pressi ferma amb una lleugera vibraci sobre els
dos hemitraxs acompanyant lespiraci. Es tracta daugmentar aix la
velocitat de laire espirat i daquesta manera desprendre les secrecions.
Percussions. Consisteix en aplicar cops suaus rtmics i rpids amb lextrem cubital de la m sobre les zones laterals del trax amb el pacient
en decbit pron. No shan de realitzar mai percussions sobre la columna vertebral ni a la zona renal. El seu objectiu consisteix en desallotjar
mecnicament les secrecions espesses adherides a les parets bronquials.
Palmetejat (clapping). Es tracta duna tcnica similar a lanterior, per
que es realitza amb la cara palmar de la m formant una concavitat i el
pacient en decbit pron (Figura 4.7). Est contraindicat en pacients amb
tumors, abscessos pulmonars, pneumotrax, hemorrgies pulmonars,
malaltia de la paret torcica i tuberculosi.
4.7. Tcnica del palmetejat.
2.3 > Drenatges posturals

s la tcnica que millor es tolera i, per tant, la preferida per a leliminaci de les secrecions. Es tracta duna srie de postures especfiques per
mobilitzar les secrecions bronquials usant la fora de gravetat terrestre.
Se sol combinar amb les tcniques anteriors. Lobjectiu daquesta tcnica s aconseguir que les secrecions drenin per acci de la gravetat cap
als bronquis majors i daquests a la trquea fins a aconseguir expulsarles amb la tos. Per realitzar aquest drenatge postural, cal collocar el
pacient en la posici ms adequada segons la zona del pulm que vulguem drenar. Cada posici sha de mantenir entre 3 o 5 minuts.
Amb anterioritat al drenatge postural, es pot donar al pacient medicaci broncodilatadora o terpia de nebulitzaci prescrita pel metge, per
fomentar el drenatge i lexpectoraci de secrecions.
Shan de proporcionar mocadors i bossa de paper als pacients. Desprs
del drenatge postural, el pacient ha desbandir i netejar la boca. Sanota
el color, aspecte, quantitat i volum dels esputs expulsats, aix com la
reacci del pacient a la terpia. El drenatge postural es realitza 2 o 3
vegades al dia, depenent del congestionat que es trobi el pacient. Els
millors moments sn abans de lesmorzar, abans del dinar, a ltima
hora de la tarda i abans danar a dormir. La durada total s de 30
minuts. No sha de realitzar quan el pacient acaba de menjar.
Les diferents posicions per drenar els lbuls dels pulmons sn les
segents.
77
Posicions de drenatge postural

Drenatge dels lbuls superiors
Drenatge dels lbuls inferiors
Drenatge del lbul mitj dret
Drenatge del segment apical del

lbul superior dret i apical
posterior del lbul superior
esquerre: pacient assegut (Figura
4.8).
Drenatge del segment posterior del
lbul superior dret i segment apical
posterior del lbul superior
esquerre: pacient inclinat cap
endavant (Figura 4.9).
Drenatge dels segments superiors i
inferiors del lbul superior esquerre
en la seva porci lingular: pacient
en decbit lateral dret amb els
peus elevats 35 cm
aproximadament (Figura 4.10).
Drenatge dels segments anteriors:
pacient en decbit sup (Figura
4.11).
Drenatge dels segments basals

posteriors: pacient en decbit pron
amb els peus elevats 45 cm
Drenatge dels segments laterals
basals: pacient en decbit lateral
Drenatge dels segments basals
anteriors: pacient en posici Sims
Drenatge dels segments superiors:
pacient en posici genupectoral
(Figura 4.15).
Drenatge dels segments mitjans

i laterals: pacient en decbit
lateral esquerre amb els peus
elevats 35 cm aproximadament
(Figura 4.16).
Si el pacient no tolera alguna daquestes postures, el collocarem en posici neutra, s a dir, sense cap inclinaci de la llitera.
4.8. Drenatge del segment apical del

lbul superior dret i apical posterior del
lbul superior esquerre.
4.9. Drenatge del segment posterior del

lbul superior dret i segment apical
posterior del lbul superior esquerre.
4.10. Drenatge dels segments superiors

i inferiors del lbul superior esquerre
en la seva posici linguar.
78
4.11. Drenatge dels segments anteriors.
4.12. Drenatge dels segments basals

posteriors.
4.13. Drenatge dels segments laterals

basals.
4.14. Drenatge dels segments basals

anteriors.
4.15. Drenatge dels segments superiors.
4.16. Drenatge dels segments mitjans

laterals.
1 Explica breument en qu consisteix la fisioterpia respiratria. Quins quatre procediments bsics
coneixes?
2 Per parelles, practiqueu a laula les principals tcniques de mobilitzaci de secrecions i drenatges
posturals.
79
3 >> Procediments daplicaci doxigen

(oxigenoterpia)
Loxigenoterpia suposa ladministraci doxigen per aportar al pacient
una concentraci doxigen inspirat major que la de lambient, que s, com
hem vist, del 21 %. Sutilitza per resoldre els problemes dhipxia (falta
doxigen), les causes de la qual sn mltiples:
Atmosfriques. A major altitud, menor concentraci de O2, donant lloc
a la hipxia daltitud.
Alveolar. Com, per exemple, en casos datelctasis, emfisemes i, en general, patologies en qu la quantitat dalvols disponibles per complir la
seva funci estan disminuts.
Anormalitat de la membrana alveolo-capillar. Per augment del seu
gruix, la qual cosa altera la difusi de loxigen, o per laugment de dipsits de secrecions, fet que afecta la permeabilitat dels alvols.
Vascular. Com en les fstules arteriovenoses, en qu es produeix una
absncia de contacte amb lalvol o hipotensi generalitzada que impedeix un transport adequat de O2 a les cllules.
Teixit pulmonar. Com, per exemple, en la pneumnia.
Problemes amb els glbuls rojos tant en trastorns qualitatius (augment
del CO2 circulant) com quantitatius, hemorrgies, anmies, etc., en qu
no hi ha suficients glbuls rojos per captar loxigen necessari.
Lauxiliar dinfermeria ha de vigilar el pacient davant de possibles canvis
en el seu estat que indiquin un augment de la dificultat respiratria. Els
signes de la insuficincia respiratria imminent inclouen respiraci rpida i superficial, pols filiforme i rpid, temor i inquietud, aprensi i confusi, cianosi, pallidesa i sudoraci.
Abans dadministrar oxigen a un pacient, hem de conixer leficcia de la
ventilaci i les caracterstiques gasomtriques de la sang que arriba als teixits. Per aix, el metge valorar els gasos dissolts existents en una mostra de
sang presa directament duna artria. Aquesta tcnica, que realitza el DUE,
es denomina gasometria arterial.
La mostra senvia al laboratori etiquetada amb les dades del pacient,
incloent la concentraci doxigen en
laire inspirat i la presncia de ventilaci mecnica, en cas que nhi hagi.
Loxigen es pot subministrar amb:
Bombones o bales doxigen: sn
cilindres porttils dacer per a s
en urgncies o domiciliari.
Motxilles doxigen per a s domiciliari.
Sistema central doxigen hospitalari: s conduit per canonades fins
a lhabitaci del pacient, sortint
per la presa doxigen en la paret.
4.17. Bala doxigen.
Vocabulari
Atelctasi: expansi imperfecta o
collapse parcial dels pulmons, freqent
en els nounats.
Fstula: conducte anormal, ulcerat i
estret, que sobre en la pell o en les
membranes mucoses.
Anmia: empobriment de la sang per

disminuci de la seva qualitat o quantitat total.
Cianosi: coloraci blavosa de la pell i
les mucoses, degut a la disminuci doxigen en sang circulant.
Vocabulari
Gasometria arterial: tcnica de medici de gasos en sang arterial, expressats
en mmHg. Els valors que sobtenen sn:
PO2 (pressi parcial doxigen) entre 90 i
100 mmHg per sota de les xifres considerades normals es parla dhipxia. PCO2
(pressi parcial de dixid de carboni)
entre 35 i 45 mmHg quan supera les
xifres normals sanomena hipercpnia. A
ms daquests dos valors, tamb representa la capacitat deliminaci del CO2
per part dels pulmons, el valor del pH, la
saturaci doxigen i les quantitats de
bases i bicarbonat.
80
3.1 > Utilitzaci de bombones doxigen

Per tal que es puguin utilitzar bombones doxigen, han de tenir acoblats
els segents elements:
4.18. Presa doxigen amb humidificador.
Regulador de pressi, manmetre de pressi i manoreductor. T una

escala graduada en kg/cm2 i redueix la pressi de loxigen a un nivell
ms segur i manejable.
Mesurador de flux o cabalmetre, que regula el flux del gas en l/m
(litres/minut), depenent de la quantitat que vulguem administrar.
Humidificador. Humiteja el gas amb aigua destillada per evitar la dessecaci de les mucoses. Loxigen que sadministra a travs de canonades o
bombones s sec. Els gasos secs ressequen perqu deshidraten les mucoses respiratries dels pacients. Tots els humidificadors condueixen el gas
a travs daigua estril de forma que aquest simpregni de vapor daigua
abans darribar al pacient. Com ms bombolles es facin, ms vapor daigua es produeix (Figura 4.18).
Tcnica
Utilitzaci de bombones doxigen
Consisteix en ls doxigen extern per enriquir laire que arriba al pacient.
Material: bombona doxigen (Figura 4.19), regulador de pressi,
cabalmetre, humidificador, aigua destillada estril, sistema
elegit dadministraci de O2 i guants no estrils.
Protocol:
1. Retirar qualsevol brutcia dels orificis de sortida, obrint lleugerament la roda de m i tancant-la rpidament.
2. Comprovar que lindicador de flux funciona correctament.
3. Omplir la botella de lhumidificador amb aigua destillada estril
fins a la marca indicada en el recipient. Collocar-lo en la seva
posici ds.
4. Obrir la vlvula de la bombona per complet, el manoreductor mostrar la pressi de la bombona. Daquesta manera, sabrem el nivell
dompliment de la bombona.
5. Connectar el sistema dadministraci de O2 pautat pel metge a
lhumidificador.
6. Regular el flux (en l/m) prescrit.
7. Comprovar que el sistema funciona correctament. Collocar-li al
pacient.
8. Acomodar el pacient i registrar la tcnica i les possibles incidncies.
4.19. Bomba doxigen.
Observacions: comprovar durant la primera hora lestat del pacient. Desprs, portar una vigilncia normal,
segons el protocol de planta.
81
3.2 > Utilitzaci de loxigen a travs de presa central

En aquest cas, noms sutilitzar un cabalmetre, un humidificador i el
sistema dadministraci elegit. En aquest tipus de presa, la pressi ve regulada des de la central del centre sanitari.
Tcnica
Utilitzaci de loxigen a travs de presa central
s de lequip doxigen situat a la paret, prop del capal del llit dels pacients.
Material: cabalmetre, humidificador, aigua destillada estril, guants no estrils i dispositiu dadministraci de O2 del pacient.
Protocol:
1. Connectar el cabalmetre a la presa de O2 de la paret (Figura 4.20).
2. Omplir lhumidificador amb aigua destillada estril fins a la marca indicada o usar una botella daigua
destillada estril especfica per a aquesta finalitat.
3. Connectar lhumidificador al cabalmetre.
4. Connectar el sistema dadministraci de O2 pautat pel metge a lhumidificador.
5. Connectar loxigen a lequip del pacient.
6. Regular el flux (l/m) prescrit desitjat.
7. Comprovar que el sistema funciona correctament i collocar-li al pacient.
8. Acomodar el pacient i registrar la tcnica i les possibles incidncies.
Observacions: comprovar durant la primera hora lestat del pacient. Desprs, portar una vigilncia normal,
segons protocol de la unitat.
Per poder administrar loxigen procedent del sistema central hospitalari

o de les bombones doxigen a un pacient, hem de disposar dels elements
ja citats. Un cop que el sistema est a punt, es pot administrar al pacient
a travs de diferents dispositius que poden assolir diferents concentracions doxigen en funci de les necessitats i patologies que necessitem
tractar.
En ordre de menor a major concentraci de O2 subministrat al pacient,
trobem els segents dispositius: cnula nasal, sonda nasofarngia, mascareta facial i mascareta amb reservori.
Cnula nasal (gafes nasals). s un sistema cmode, ja que la seva
collocaci s senzilla, no arriba als ulls i el pacient pot menjar o parlar
sense treure-se-la. Sha dinformar al pacient que respiri pel nas, ja que
si respira per la boca dilueix la concentraci de O2 rebuda.
Sadministra O2 a baixes concentracions, entre 22 i 30 %, depenent dels
l/m subministrats. Aquests varien segons la marca comercial, de manera que sha de consultar les instruccions del fabricant. Es necessita la
collaboraci del pacient per evitar desplaaments. Sutilitza amb ms
freqncia en loxigenoterpia contnua domiciliria.
4.20. Cabalmetre amb vaporitzador.
82
Tcnica
Collocaci de gafes nasals
s de les gafes nasals per administrar oxigen a un pacient.
Material: gafes nasals, allargadora doxigen, font doxigen i
guants dun sol s.
Protocol:
1.
2.
3.
4.
5.

Explicar el procediment al pacient.
Connectar les gafes nasals al sistema de flux.
Regular el flux de O2 als litres/min prescrits pel metge.
Adaptar les gafes al malalt, collocant les dues sortides de O2 als orificis nasals, adaptant-les darrere de les orelles i ajustant-les per sota
de la barbeta del pacient (Figura 4.21). Comprovar la comoditat del
pacient i anotar la tcnica al full de cures del pacient.
4.21. Gafes nasals.
Observacions: aquestes gafes nasals tamb es poden ajustar per darrere del cap del pacient. Vigilar lestat del nas per si hi apareixen irritacions. Encoixinar darrere de les orelles per evitar laparici dlceres. Comprovar, durant la primera hora, lestat del pacient. Desprs, portar una vigilncia normal segons
el protocol de la unitat.
Sonda nasofarngia o sonda de Nelaton (catter nasal). s una sonda de

15 a 20 cm de llarg, amb orificis en un extrem. Permet concentracions
de O2 entre 30 i 35 %. Sutilitza mitjanant un sondatge nasofaringi (tcnica que realitza el DUE) per la qual cosa irrita la mucosa i s molesta.
Tcnica
Introducci de la sonda Nelaton (aquesta tcnica s del DUE)
El sondatge el realitza el DUE mentre que lauxiliar prepara el material i connecta el sistema dadministraci
doxigen a ladaptador de la sonda de Nelaton. Ls s igual a la tcnica de collocaci de gafes nasals.
Material: sonda Nelaton, gases, desinfectant, lubricant, esparadrap i guants dun sol s.
Protocol:
1.
2.
3.
4.
Rentar-se les mans, posar-se els guants i preparar el material.

Collaborar amb el DUE proporcionant-li el material a mesura que el necessiti.
Connectar el sistema doxigen al flux pautat pel metge.
Un cop realitzada la tcnica, acomodar el pacient observant laparici de possibles incidncies.
Observacions: vigilar lestat del nas per si apareixen irritacions. Comprovar durant la primera hora lestat
del pacient. Desprs, portar una vigilncia normal segons el protocol de la unitat.
Mascareta facial tipus Venturi.

Aquesta mascareta s com lanterior, per t un dispositiu tipus
Venturi amb qu, conjugant la
mida de lorifici dentrada i el
flux subministrat, saconsegueix
una barreja constant de loxigen
amb laire ambient, amb concentracions doxigen entre 21 i 50 %.
Aquestes mascaretes tenen diferents adaptadors per aconseguir
les diferents concentracions de
O2 i una placa metllica flexible
a la part superior per ajustar-la al
nas del pacient (Figura 4.22).
4.22. Mascareta facial tipus Venturi.
Mascareta amb reservori. Aquestes mascaretes porten unides
bosses amb membranes unidireccionals que subministren al pacient
una concentraci del 100 % de O2. En aquestes mascaretes, sha dobservar que la bossa reservori no es collapsi durant la inspiraci. La connexi de loxigen es fa directament a la bossa.
Els orificis de sortida de la mascareta tamb disposen de membranes
unidireccionals que permeten la sortida de CO2 i es tanquen en la inspiraci obligant a respirar loxigen procedent del reservori.
Tcnica
Collocaci de la mascareta facial
Consisteix en la collocaci duna mascareta que cobreix el nas i la boca del pacient.
Material: mascareta facial, guants dun sol s, allargadores doxigen i font doxigen.
Protocol:
1.
2.
3.
4.
5.
6.

Ajustar el regulador a la concentraci corresponent segons pauta mdica.
Regular el flux de O2 necessari per aconseguir la concentraci prescrita pel metge.
Ajustar la mascareta per darrere del cap del pacient cobrint la boca i el nas.
Acomodar el pacient i anotar la tcnica i les possibles incidncies al full de cures.
Observacions:
Observar el pacient per comprovar la tolerncia a la mascareta.

Vigilar que loxigen no es dirigeixi als ulls o galtes del pacient.
Comprovar durant la primera hora lestat del pacient.
Desprs, portar una vigilncia normal segons el protocol de la unitat.
Aquestes mascaretes solen portar una pea flexible per adaptar-la a la forma del nas i la cara del pacient.
83
84
3.3 > Altres dispositius dadministraci

doxigen
En el medi hospitalari, existeixen altres dispositius
dadministraci doxigen, com sn:
4.23. Mascareta de traqueotomia.
Mascaretes de traqueotomia. Es tracta duna mscara que sadapta a la cnula de traqueotomia (Figura
4.23). Subministra concentracions del 35 al 70 % de
O2. Es regulen igual que la mascareta tipus Venturi.
Tendes doxigen:
Parcial. Noms shi introdueix el cap. Susen
principalment en nens.
Completa. Cobreix tot el pacient. En aquesta
tenda es poden regular, a ms del flux i la concentraci de O2, la temperatura i la humitat.
Abans de situar-hi el pacient, soxigenar la
tenda amb uns 15 litres de O2 durant 15 o 20
minuts. El principal inconvenient s que, en
obrir la tenda per a realitzar qualsevol tcnica, la
concentraci de O2 a linterior disminueix.
Incubadores. Sutilitzen en nounats. A ms de regular la concentraci de O2, shi pot regular la temperatura i la humitat necessries.
Respiradors o ventiladors (Apartat 4.2).
Sistemes de ventilaci artificial manual per mitj dun bal autoinflable
al qual es poden connectar una presa de O2 i un reservori.
Cures del pacient amb O2
Quan un pacient est sotms a oxigenoterpia, shan de prendre una srie
de precaucions.
En cas doxigenoterpia domiciliria, informar la famlia sobre els riscos
de fumar prop de la bombona de O2.
Explicar al pacient els avantatges i els riscos del O2.
Explicar al pacient que el O2 danya els ulls. Si el pacient no est capacitat, informar la famlia sobre les precaucions a seguir.
Assegurar-se que el O2 sigui administrat amb humidificador, vigilant
que el nivell daigua de lhumidificador estigui sempre entre les marques dompliment mnim i mxim. Si sutilitzen botelles dun sol s,
reposar la botella abans que laigua estril estigui esgotada.
Revisar les connexions per si hi ha fuites.
Comprovar la collocaci del dispositiu i mantenir nets els dispositius.
Comprovar la capacitat restant que tenen les bombones. Loxigen central
tamb procedeix de dipsits o bales centrals.
Observar i valorar la coloraci de la pell, la sudoraci, les alteracions de
la conducta i la conscincia i informar-ne.
Vigilar les constants vitals i lestat del pacient cada 15 minuts durant la
primera hora i segons pauta de la unitat posteriorment.
Tenir en compte la comoditat del pacient.
Ajudar el pacient a respirar profundament i a tossir.
Precaucions de seguretat durant loxigenoterpia

Loxigen facilita la combusti. Shan de prendre les segents precaucions:
El material elctric que sutilitzi prop del pacient ha destar en perfectes condicions per evitar guspires, curtcircuits, etc.
Shan devitar materials que generin electricitat esttica (mantes de
llana o teixits sinttics). Usar mantes de cot. No pentinar els pacients
que estiguin en una tenda de O2.
Evitar ls de substncies inflamables o voltils, com ara olis, greixos,
alcohol, etc. prop daquests pacients.
Collocar al costat del llit oposat a la font de O2 els equips daspiraci i
el de monitoritzaci.
Informar sobre la localitzaci dels extintors i proporcionar seguretat
al personal, ensenyant-los a utilitzar-los.
Vigilar i encoixinar els punts de suport dels diferents dispositius per
evitar UPP.
Humitejar els llavis de les persones que estiguin amb oxigenoterpia
amb aigua i mai amb productes que continguin greix com la vaselina.
4.24. Pacient sotms a un tractament amb oxigenoterpia.
3 Explica qu s i quan sutilitza lhumidificador.
4 Prepareu, per parelles, lhumidificador i el cabalmetre i connecteu-los al sistema de O2.
5 Per a ladministraci doxigen podem utilitzar diferents dispositius. Explican breument el funcionament
de tres.
6 Si un pacient amb una cnula nasal (gafes nasals) et pregunta si pot respirar al mateix temps pel nas i
per la boca, qu li respondries? Per qu?
7 Defineix hipxia i indica tres causes per les quals es pot produir.
85
86
4 >> Procediments de ventilaci mecnica

relacionats amb lauxiliar dinfermeria.
Ventiloterpia
La ventiloterpia o ventilaci mecnica s un procs de substituci temporal de la funci respiratria.
La ventiloterpia est indicada, entre altres casos, en:
Pacients amb insuficincia o patologia respiratria.
Pacients amb alteraci en els moviments respiratoris o fins i tot amb
parlisi daquests moviments.
En operacions amb anestsia general.
Estats de coma.
Les funcions de lauxiliar dinfermeria, en relaci amb la ventiloterpia,
consisteixen en:
Preparar i reposar tot el material indicat en cada cas.
Mantenir netes i desinfectades les connexions, tubuladures i respiradors.
Collaborar en la vigilncia del pacient i el funcionament dels respiradors.
Si s necessari ls de lhumidificador, comprovar el nivell daigua estril.
Collaborar en laspiraci de secrecions i realitzar la higiene oral dels
pacients intubats.
Ajudar a la comprensi, per part del pacient, de la necessitat de la seva
collaboraci en aquesta tcnica.
La ventiloterpia es pot dur a terme amb els segents mtodes:
Ventilaci manual, per mitj dun bal autoinflable al qual es connecta
una font doxigen.
Ventilaci mecnica (VM), per mitj de ventiladors o respiradors. Aquests
ventiladors proporcionen cclicament una quantitat de barreja daire
amb O2 a pressi positiva a la via aria, suficient per vncer la resistncia
de la paret torcica i lelasticitat del pulm i comenar la inspiraci.
4.1 > Ventilaci manual amb bal autoinflable (Amb)

s un mecanisme que permet la respiraci artificial. Aplicant una mascareta a la cara del pacient, per tal que en pressionar sobre lAmb, laire
expulsat per aquest dispositiu sintrodueixi en la via respiratria. Aix saconsegueix perqu el bal, per mitj duna srie de vlvules, permet el pas
daire insuflat noms en direcci al pacient, amb la qual cosa saconsegueix una pressi positiva o superior a la pressi intrapulmonar, de manera que laire es desplaa en direcci als pulmons.
4.25. Bal autoinflable: Amb.
En deixar de pressionar lAmb, laire procedent de lespiraci del

pacient, selimina a travs dun altra vlvula unidireccional per la part
superior del cap de lAmb, sense haver de retirar la mascareta de la cara
del pacient, permetent-nos tornar a realitzar la segent respiraci sense
perdre temps (Figura 4.25).
87
Tcnica
Ventilaci artificial manual
Consisteix en la ventilaci del pacient amb bal autoinflable.
Material: bal autoinflable, allargadores doxigen, tubs de connexi doxigen, guants dun sol s i
font doxigen.
Protocol:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.

Connectar el bal autoinflable a la font de O2.
Si existeixen secrecions, aspirar les que es trobin en la
nasofaringe, la boca i lorofaringe. Aix evitem que passin al tracte respiratori ms baix.
Hiperestendre el cap i el coll, si no existeixen contraindicacions.
Collocar la mscara a la cara del pacient, subjectantla amb el dit polze per sobre del nas i el dit ndex a la
zona de la barbeta. Amb la resta dels dits seleva i se
subjecta la mandbula del pacient, fent pressi sobre la
branca horitzontal de los mandibular evitant aix la
fuita de laire insuflat.
Mantenir la mandbula elevada per evitar lobstrucci
de la via aria per la caiguda de la llengua cap enrere.
En aquest cas, es provoca distensi gstrica en entrar
laire a lestmac.
Amb laltra m, es pressiona el bal per insuflar laire.
Si el pacient t respiracions espontnies, les insuflacions
shan dadaptar a aquestes respiracions (Figura 4.26).
Comprovar que la ventilaci s satisfactria observant
lelevaci inspiratria del trax. Si no seleva el trax,
verificar ladaptaci de la mscara a la cara, lelevaci
de la mandbula o labsncia de materials estranys a la
via aria.
Acomodar el pacient, recollir el material i rentar-se les
mans.
4.26. Ventilaci amb Amb.
Observacions: si el pacient t una intubaci endotraqueal

mitjanant cnula de traqueotomia o tub endotraqueal,
treure la mscara del bal autoinflable i connectar-lo direc4.27. Ventilaci a pacient intubat.
tament al tub o la cnula (Figura 4.27). Si el pacient est
connectat a un respirador i pateix una parada cardaca, retirar el respirador i ventilar manualment per poder adaptar la ventilaci al massatge cardac. Vigilar constantment laparici de vmits, cas en el qual caldria retirar la mascareta de la cara i collocar el cap en posici
lateral per evitar laspiraci del vmit a les vies respiratries.
88
4.2 > Ventilaci mecnica (VM)

Es realitza amb ventiladors o respiradors. Aquests aparells creen una
pressi positiva entre ells i el pacient, donant lloc a un flux daire cap al
pacient que permet la ventilaci. Aquest flux es mesura en litres per
minut (l/m). La concentraci de O2 que podem aportar al pacient pot
variar des de la concentraci daire atmosfric, que s del 21% al 100%. En
tots els respiradors, es pot regular la temperatura i el grau de concentraci del gas. Actualment, els respiradors poden funcionar de mltiples formes que, de forma general, sn:
Sistemes manomtrics o per pressi. En aquests sistemes es programa
una pressi i sinsufla gas al pulm fins que sassoleix la pressi fixada.
En aquest moment, comena la fase espiratria espontniament.
Aquests respiradors disposen dun sistema dalarma que sactiva quan
el volum lliurat al pacient s inferior a un mnim de seguretat fixat prviament, per evitar la hipoventilaci del pacient.
Sistemes volumtrics. Aquests ventiladors proporcionen un volum de
gas prefixat independentment de la pressi que es generi. Disposen
dun sistema dalarma que sactiva quan excedeix duna pressi de
seguretat prviament fixada, interrompent el subministrament daire
per evitar complicacions.
En funci de les seves necessitats, el pacient pot requerir diferents graus
dassistncia en la ventilaci mecnica, entre els quals podem destacar
els segents:
Respiraci assistida. El respirador, per diversos mitjans, ajuda el
pacient a realitzar les seves prpies respiracions.
Respiraci assistida controlada. El respirador ajuda el pacient en les
seves respiracions si aquestes no sn suficients i li proporciona les respiracions extra necessries per assegurar una correcta ventilaci.
Respiraci controlada. El respirador realitza i controla la funci respiratria del pacient sense que aquest realitzi cap mena desfor respiratori.
4.3 > Complicacions de la ventilaci mecnica

Les majors complicacions de la ventilaci mecnica sn:
Vocabulari
Barotrauma: lesi produda per la
pressi, generalment atmosfrica, existent a la zona lesionada.
Pneumotrax: entrada daire a la

cavitat pleural. Pot ser produt artificialment per a finalitats teraputiques mitjanant la injecci daire o un altre gas,
amb la finalitat dimmobilitzar el pulm.
Desconnexi accidental del pacient al respirador.

Fallada mecnica del ventilador.
Disminuci de la tensi arterial degut a la caiguda de la despesa cardaca.
Ruptura alveolar per barotrauma (pneumotrax).
Risc dinfeccions. Per aix, s necessari canviar les tubuladures del respirador cada 48 hores i mantenir netes i desinfectades totes les connexions i els dispositius que sutilitzin.
Augment del treball respiratori per part del pacient.
Hiperventilaci del pacient per agitaci.
En alguns tipus de ventilaci, s necessria la sedaci del pacient i la
seva relaxaci per tal que sadapti al respirador.
Quan sn necessries concentracions doxigen per sobre del 60%,
durant un perode prolongat, es pot produir fibrosi pulmonar.
Sempre que sigui possible, es ventilar el pacient de la forma ms semblant a la respiraci espontnia per tal que, daquesta manera, sadapti
millor a la ventilaci mecnica. Es mantindr el mnim de temps necessari. Els pacients amb respiradors necessiten una srie de cures especials. Per
exemple, cal prestar una especial atenci a la boca.
Tcnica
Cura de la boca en el pacient amb respiradors
Aquesta tcnica la realitza lauxiliar dinfermeria. Els pacients amb ventilaci artificial tendeixen a acumular secrecions, amb la consegent proliferaci de microorganismes que afavoreixen laparici de cries i
infeccions que afecten levoluci general del pacient. A ms, s important evitar la dessecaci de la mucosa bucal.
Material: guants dun sol s, ronyonera, turundes de gases, pinces de Kocher i dissecci, depressor
lingual, tovallola o protector, soluci antisptica bucal o soluci de bicarbonat, xeringa i sistema daspiraci.
Protocol:
1. Rentar-se les mans, posar-se els guants i explicar el procediment al pacient.
2. Si no est contraindicat, elevar el capal del llit. Collocar el cap del pacient envers el costat des del
qual es far la higiene bucal. Cobrir el llit amb un protector.
3. Preparar una turunda amb les pinces o enrotllar una gasa en el depressor lingual.
4. Omplir la xeringa amb soluci antisptica.
5. Irrigar amb la xeringa a pressi mentre aspirem per netejar la cavitat bucal.
6. Passar la turunda per linterior de les galtes, llengua, geniva, dents, zona vestibular, palatina i lingual de
la boca del pacient, ajudant amb el depressor lingual i mobilitzant el tub endotraqueal (de dreta a esquerra) per permetre la neteja completa de la boca.
7. Canviar les turundes cada vegada que sigui necessari. Aspirar la soluci i les secrecions per eliminar-les.
8. Canviar la bena de subjecci del tub. Acomodar el pacient i anotar la tcnica al full de cures.
Observacions:
Observar el pacient per comprovar la tolerncia a la tcnica. Informar immediatament de qualsevol alteraci del pacient.
Evitar la desconnexi al respirador durant la tcnica.
En mobilitzar el tub, tenir cura que quedi sempre en la seva posici correcta.
8 En qu consisteix la ventilaci? Explica la diferncia entre ventilaci artificial manual i ventilaci artificial mecnica.
9 Quines complicacions podem tenir amb la ventilaci artificial mecnica?

10 Explica la diferncia entre les diferents formes de funcionament dels ventiladors.
11 Explica en qu consisteix un pneumotrax.
89
90
5 >> Aspiraci de secrecions respiratries

La capacitat de la via aria per mantenir-se lliure de secrecions est condicionada per una srie de factors, com sn:
Aparici de secrecions excessives o objectes estranys que obstrueixin la
via respiratria.
Trauma accidental o intencionat com la traqueotomia que impedeixi
tossir (Figura 4.28).
Dolor abdominal o torcic que interfereix amb ladequada expansi
torcica i amb la capacitat del pacient per tossir.
Medicacions que deprimeixen el reflex de la tos i el centre respiratori,
com la morfina.
Prdua de conscincia per anestsia o per un procs patolgic que dificulti la capacitat de tossir i, per tant, dexpectorar secrecions i mantenir
la via aria oberta.
Hidrataci inadequada que contribueix a la formaci de secrecions
espesses i enganxoses dificultant lexpectoraci.
Immobilitat o malaltia crnica pulmonar, que afavoreix lacumulaci
de secrecions.
Els signes i smptomes que indiquen lobstrucci total o parcial de via
aria i, per tant, la necessitat daspirar secrecions sn:
Dispnea, respiracions sorolloses o profundes, audibles directament o
per mitj de lestetoscopi.
Augment de la freqncia cardaca i respiratria.
Augment del treball respiratori.
Secrecions acompanyades de tos productiva o no productiva.
Cianosi.
Augment de les pressions respiratries en els pacients connectats al respirador, activant-se lalarma visual o acstica.
Els objectius de laspiraci de secrecions de la via aria sn:
Leliminaci de secrecions per
facilitar la ventilaci i prevenir
laparici dinfeccions.
Lobtenci de mostres de secrecions per analitzar-les amb finalitats diagnstiques.
Es pot realitzar a travs de les vies
nasofarngia, orofarngia i endotraqueal o amb cnules de traqueotomia.
4.28. Traqueotomia.
s una tcnica asptica que cal realitzar amb les mximes precaucions
per evitar contaminacions a la via
respiratria. Laspiraci de secrecions traqueobronquials s funci de
la infermera i laspiraci de les secrecions orofarngies, de lauxiliar.
91
Tcnica
Aspirador de secrecions orofarngies
Consisteix en aspirar les secrecions acumulades.
Material: sondes daspiraci o de Yankuer, sistema daspiraci,
sistema de buit porttil o de connexi a paret, soluci antisptica, lubricant hidrosoluble, guants dun sol s, gases estrils i
protector de roba i llit.
Protocol:
4.29. Preses doxigen i buit de peu de
llit.
3. Collocar el pacient en decbit lateral, o en posici semifowler amb
el cap envers el costat pel qual es realitza laspiraci, per evitar
complicacions en cas de vmits.
4. Collocar el protector del llit i la roba del pacient.
5. Preparar el sistema de buit i ajustar la pressi negativa desitjada
(no ms de 100 mmHg) (Figura 4.29).
6. Connectar la sonda al sistema daspiraci (Figura 4.30).
7. Introduir la sonda a travs dun lateral de la boca per evitar nusees en el pacient. En el moment de la collocaci, la sonda no ha
destar aspirant per prevenir lesions de mucosa.
8. Aspirar les secrecions canviant la sonda les vegades que sigui necessari.
9. Retirar la sonda.
10. Ajudar el pacient a tossir i a respirar profundament entre les aspiracions per mobilitzar les secrecions.
11. Anotar al full del pacient el volum, color, consistncia o aspecte
mucs o purulent de les secrecions.
12. Canviar les botelles de recollida de secrecions, els tubs i conne4.30. Aspirador de secrecions.
xions i deixar lequip daspiraci preparat i desinfectat per a la
segent aspiraci.
13. Acomodar el pacient observant el seu estat respiratori, recollir el material i rentar-se les mans.
Observacions:
La sonda daspiraci sintrodueix sempre sense aspirar i es retira aspirant.
s necessari girar o rotar la sonda durant laspiraci per prevenir lesions en la mucosa per una aspiraci
mantinguda durant un cert temps a la mateixa zona. A ms, daquesta manera no es queda cap superfcie per aspirar.
Si cal, soxigenar el pacient amb Ambu. Vigilar la freqncia cardaca per prevenir laparici dartmies
per estmul vagal o hipxia.
Tot el material dun sol s sha de reposar i el reutilitzable ha de ser enviat al servei desterilitzaci de
lhospital.
Per protocol, aquesta tcnica es realitza cada sis hores en pacients intubats, per evitar infeccions respiratries procedents de la via digestiva.
92
6 >> Cures del pacient amb intubaci

endotraqueal
La intubaci endotraqueal s una tcnica que realitza el metge per mantenir la via aria permeable i afavorir la ventilaci.
Els tipus de tubs que sutilitzen sn de diversos calibres i longitud per adequar-se a ledat i lanatomia del pacient (Figura 4.31). Poden portar o no
bal de pneumotamponament. Lauxiliar dinfermeria collaborar en la
preparaci del material per a la intubaci endotraqueal i en la seva realitzaci. Abans de procedir a la intubaci del pacient, el metge procedeix a
la sedaci i analgsia, per la qual cosa es tindr preparada la medicaci
que solliciti el metge.
4.31. Tub endotraqueal.
Quan el pacient no pot generar una tos efectiva per estar intubat, shan
daspirar les secrecions i aplicar tcniques addicionals per a la mobilitzaci.
Tcnica
Ajuda en la intubaci endotraqueal
Expliquem els passos essencials que ha de saber un auxiliar en la realitzaci daquesta tcnica que
susa per restablir la via aria amb la collocaci dun tub a linterior de la trquea.
Material: mascareta doxigen, font doxigen, bal autoinflable, laringoscopi amb piles i diverses
pales (Figura 4.32), tubs endotraqueals de diversos nmeros, fiadors per facilitar la inserci del tub,
pina de Magill, aspirador i sondes daspiraci, medicaci dintubaci, lubricant anestsic, xeringues
de 10 cm, benes, esparadrap, tubs de Guedell (cnula orofarngia) (Figura 4.33), guants estrils i no
estrils, connexions de lubricant i anestsic.
4.32. Laringoscopi desmuntat amb pales.
4.33. Tubs de Guedell.
Protocol:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.

Rentar-se les mans i collocar-se els guants.
Retirar, si nhi ha, les prtesis dentries mbils.
Collocar el pacient en decbit sup amb el cap en hiperextensi o Roser.
Comprovar el funcionament de tot el material.
Si el pacient porta sonda nasogstrica, comprovar que estigui connectada a bossa i collocar-la en declivi (per sota del nivell del pacient).
Abaixar o retirar el capal del llit.
Aspirar secrecions bucofarngies, si fos necessari.
Lubricar el tub endotraqueal mantenint lesterilitat.
Lliurar el material a mesura que es necessiti.
Observar la freqncia cardaca (el pacient ha destar monitoritzat).
Desprs de la inserci del tub, inflar el bal o globus.
Fixar el tub amb benes al cap del pacient de forma que no es mogui.
Encoixinar amb gases les comissures dels llavis per evitar UPP.
Anotar la tcnica realitzada al full dinfermeria, aix com lestat del pacient.
Observacions:
Per saber la quantitat daire que cal insuflar al bal del tub endotraqueal per fixar-lo a la trquea, el
metge escolta laire que sescapa al voltant del tub i, quan es deixa de sentir, es desinfla el globus mig
centmetre amb la xeringa. Existeixen manmetres que mesuren la pressi del pneumotamponament.
La cnula de Guedel sha de collocar en pacients agitats perqu no mosseguin el tub endotraqueal.
Comprovar la collocaci del tub amb una placa del trax. Un tub ben collocat ha de tenir lextrem distal 3 cm per sobre de la carina.
Els pacients amb intubaci endotraqueal necessiten cures especials. Les

ms generals sn:
Insuflacions amb Amb fins que sel connecti al respirador.

Auscultaci dambds hemitraxs.
Desinflar el globus cada dues hores si no sindica una altra ordre mdica.
Canviar la pressi del tub sobre els llavis.
Vigilar els desplaaments del tub. Es pot marcar amb esparadrap el punt
del tub fins on sintrodueix.
Mantenir la humidificaci adequada.
Observar la permeabilitat.
Mantenir la higiene bucofarngia.
Protegir els llavis de la sequedat amb gases humides.
Procurar el bon funcionament de lhumidificador i els filtres.
Ajudar el pacient a comunicar-se.
12 En quins casos utilitzaries la cnula de Guedel? Per qu?
13 Per qu creus que han de portar pneumotamponament els tubs endotraqueals?
93
94
7 >> Cures del pacient amb traqueotomia

La traqueotomia s un procediment teraputic que consisteix en la
substituci de la via aria superior, mitjanant la inserci duna
cnula a la trquea, creant aix una via aria artificial.
Sha de realitzar al quirfan, llevat en aquells casos durgncia en qu
es pot dur a terme al llit del pacient.
Est indicada en els segents casos:
En pacients intubats de llarga durada, per prevenir complicacions.
Malalts amb traumatismes severs en cara i coll.
Obstrucci de la via aria superior.
Els objectius de la traqueotomia sn:
4.34. Cnula de traqueotomia.
Facilitar la permeabilitat de la via aria.

Permetre leliminaci de secrecions.
Assegurar la ventilaci adequada afavorint lintercanvi gass.
Prevenir laspiraci del contingut faringi.
La via aria artificial interromp les funcions de filtraci, humidificaci i

escalfament dels gasos inspirats realitzades per la via aria superior.
Tamb es veuen afectats els reflexos nauseosos i tussgens. Per aix, s necessari adoptar mesures per compensar aquestes funcions, com per exemple:
s de filtres per prevenir el dipsit de partcules estranyes en els pulmons.
Humidificar i escalfar laire per prevenir la sequedat de la membrana
respiratria i la prdua de calor corporal.
4.35. Cures a un pacient amb traqueotomia.
95
Tcnica
Ajuda en la realitzaci de la traqueotomia
Expliquem els passos essencials que ha de saber un auxiliar en la realitzaci duna via aria artificial.
Material: equip estril (draps, bata, guants i gases), cnula de

traqueotomia de calibre adequat, xeringuetes per inflar i desinflar
el globus, agulles, tisores, bistur, pinces de dissecci, pinces mosquit, pinces de Kocher corbes, separadors de Farabeuf petits, set
de traqueotomia amb fiador i dilatadors, sondes daspiraci de
calibre adequat, sistema de buit, aparell daspiraci porttil o de
connexi a paret, aigua estril, srum sal fisiolgic o soluci antisptica, lubricant hidrosoluble, connexions i sutures.
4.36. Dilatadors per realitzar una

traqueotomia.
Protocol:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
Explicar el procediment al pacient abans dadormir-lo.

Collocar un rodet sota les espatlles del pacient per hiperestendre el coll.
Netejar la zona amb soluci antisptica, des de la barbeta fins a sota de la clavcula i lateralment fins
a les orelles.
Collocar-se una bata, mascareta i guants estrils. Ajudar a collocar-sels al personal facultatiu.
Collaborar amb el metge i la infermera en la realitzaci de la tcnica.
Un cop collocada la cnula de traqueotomia, fixar-la al coll del pacient mitjanant una cinta.
Ajudar en la instrumentaci de laspiraci de secrecions traqueals.
Cobrir amb gases estrils els extrems de la traqueotomia, mantenir-les seques canviant-les totes les
vegades que sigui necessari.
Si el pacient no est connectat a un respirador, adaptar a lextrem de la cnula un humidificador per
minimitzar les prdues daigua.
Acomodar el pacient observant el seu estat respiratori, recollir el material i rentar-se les mans.
Anotar la tcnica, observacions i estat respiratori del pacient al full dinfermeria.
Observacions: el pneumotamponament de les cnules inflables sha domplir amb una pressi que no sobrepassi la dompliment capillar de la trquea (25 cm de H2O o 20 cm de Hg). Shaur de segellar prou durant
lexhalaci per prevenir laspiraci, per sense deformar la paret de la trquea. Les traqueotomies poden
ser transitries o permanents.
Manteniment i cures del pacient amb cnula de traqueotomia:
En aquests pacients, cal realitzar una srie de cures el ms aspticament possible:
En cas dobstrucci de la cnula per moc, cogul o sang, avisar rpidament.

Si procedeix el canvi de cnula, tenir a m el carro daturada i lequip dintubaci endotraqueal.
Vigilar els desplaaments de la cnula.
Evitar la infecci netejant la ferida amb srum sal i antisptic, evitar lobstrucci de la cnula.
Observar la permeabilitat.
Mantenir la higiene bucofarngia.
Protegir els llavis de la sequedat amb vaselina.
Procurar el bon funcionament de lhumidificador i els filtres.
96
Tcnica
Aspiraci de secrecions a travs de cnula de traqueotomia i tub endotraqueal
La tcnica daspiraci de secrecions s funci de la infermera i lauxiliar ajuda en la tcnica i collabora en la ventilaci, per la qual cosa explicarem els passos essencials que ha de saber un auxiliar en la realitzaci daquesta tcnica.
Material: sondes del calibre adequat, presa de buit i sistema daspiraci, font i sistema doxigen,
guants estrils i no estrils, aigua estril, soluci antisptica, connexions i Amb .
Protocol:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
18.

Rentar-se les mans i collocar-se els guants. Proporcionar guants estrils a la infermera.
Collocar el pacient en posici de Fowler, si no existeixen contraindicacions.
Preparar el sistema daspiraci ajustant la pressi daspiraci a no ms de 100 mmHg.
Preparar les sondes deixant-les prop de la infermera, tenint cura que no es contaminin.
Connectar Amb al sistema doxigen i preparar el sistema de buit.
Si el pacient est connectat al ventilador o sistema dadministraci doxigen, desconnectar el tub o
cnula de traqueotomia i cobrir-lo amb gases estrils per mantenir laspsia.
En el cas de cnules definitives, retirar el tub intern de la cnula de traqueotomia i introduir-lo en una
soluci antisptica.
Insuflar amb lAmb dues o tres vegades abans de laspiraci per mobilitzar les secrecions i hiperoxigenar el pacient.
Quan la infermera estigui preparada per introduir la sonda daspiraci, desconnectar lAmb i subjectar fermament el tub endotraqueal o cnula de traqueotomia durant laspiraci, per evitar que el tub
es mobilitzi i surti o penetri ms del compte.
Introduir totes les sondes que siguin necessries utilitzant Amb entre cada aspiraci.
Desprs de lltima aspiraci, tornar a donar Amb per reoxigenar el pacient i reexpandir els alvols
que shagin pogut collapsar.
Connectar de nou el sistema doxigenaci o ventilaci del pacient.
Netejar les tubuladures del sistema daspiraci, aspirant a travs seu soluci antisptica.
Recollir el material.
Observar lestat del pacient. Acomodar-lo.
Treures els guants i rentar-se les mans.
Anotar les caracterstiques i el volum de les secrecions.
Observacions:
La tcnica sha de realitzar cada vegada que sigui necessari i, com a norma general, cada 6 hores.
Oxigenar el pacient abans, durant i desprs de laspiraci amb diverses insuflacions doxigen al 100% amb
el bal autoinflable o el respirador usant el volum de sospir. Assegurar-se abans de la desconnexi del sistema doxigen per aspirar, que el pacient est ben oxigenat.
Han de realitzar la tcnica dues persones: una per aspirar i laltra per ventilar.
Vigilar el monitor dECG.
No aspirar mai ms de 10 o 15 segons seguits.
Realitzar una tcnica estril.
Introduir la sonda sense succi i retirar-la amb succi i girant-la suaument.
Entre les complicacions de la tcnica figuren:

Hipoxmia per una durada prolongada amb la consegent falta doxigen al pacient.
Artmies cardaques.
Traumatisme de la trquea i els bronquis per una pressi negativa excessiva o per moviments bruscos amb
la sonda daspiraci.
Infecci per no realitzar una tcnica estril.
Atelctasis.
Tcnica
Neteja de la cnula de traqueotomia
Expliquem els passos essencials que ha de saber un auxiliar en la realitzaci daquesta tcnica.
Material: guants estrils, aigua estril, soluci antisptica.
Protocol:
3. Treure el tub intern de la cnula i rentar-lo amb soluci antisptica per estovar i desprendre el moc.
Manejar-lo tocant noms la part externa i fent circular pel seu interior la soluci antisptica.
4. Esbandir b amb aigua per eliminar la soluci de rentat.
5. Introduir el tub intern a la cnula externa de traqueotomia i fixar-lo.
6. Recollir el material.
7. Observar lestat del pacient.
8. Anotar la tcnica al full de cures del pacient.
Observacions: la cnula externa noms lha de substituir el metge.
La retirada del tub endotraqueal o cnula de traqueotomia pot presentar complicacions com lespasme de
glotis. Abans de dur a terme la retirada per part del metge, lauxiliar tindr preparat tot el material necessari per a una nova intubaci o una traqueotomia durgncia.
14 Per parelles, prepareu el material necessari per realitzar una traqueotomia.
15 En grups de quatre o cinc alumnes, realitzeu un canvi i neteja de la cnula interna de traqueotomia.
16 Quines complicacions poden aparixer en realitzar una aspiraci de secrecions?
17 Busca informaci sobre els diferents tipus de cnules de traqueotomia que existeixen actualment i les
seves indicacions. Fes-ne un dibuix de cada una.
97
98
Idees clau
VENTILACI ADEQUADA DEL PACIENT
Fisioterpia
respiratria
Exercicis
respiratoris
Mobilitzaci
secrecions
Oxigenoterpia
Drenatge
postural
Indicacions
Sistemes
dadministraci
Complicacions
Cures
Ventiloterpia
Indicacions
Respiradors
Cures del
pacient
Traqueotomia
Indicacions
Complicacions
Cures del
pacient
Activitats finals
.: CONSOLIDACI :.
1 En qu consisteix loxigenoterpia?
2 Indica cinc factors que contribueixen al fet que la via aria no estigui permeable.
3 Enumera quatre indicacions de loxigenoterpia.
4 Enumera cinc pautes de comportament de lauxiliar dinfermeria en relaci amb loxigenoterpia.
5 Quines dades aporta una gasometria arterial?
6 A quines concentracions sadministra el O2 en oxigenoterpia?
7 De les dades que aporta una gasometria arterial, com es denominen els valors inferiors i superiors?
Indicals clarament.
8 Qu s la ventilaci? Indica la diferncia entre ventilaci artificial manual i ventilaci artificial mecnica.
9 Quines complicacions podem tenir amb la ventilaci artificial mecnica?
10 Defineix els segents termes: espirometria, atelctasi i Amb.
.: APLICACI :.
1 Explica les precaucions que shan de prendre en relaci amb loxigenoterpia.
2 Busca informaci sobre com es pot produir un pneumotrax per barotrauma. Fes-ne un dibuix.
3 Qu passaria si un pacient est deshidratat o en un ambient sec en relaci a les seves secrecions?
4 Explica qu s la mascareta facial, els tipus que nexisteixen i com es colloquen al pacient.
5 Establiu grups de quatre alumnes i colloqueu al maniqu o a un company en les posicions adequades
per al drenatge realitzant tos espontnia, vibracions, percussi i palmetejat de:
Lbul anterior del segment superior.

Lbul mitj.
Segment posterior del lbul superior.
Segment basal posterior.
Segments laterals basals.
Segment basal anterior.
6 Busca informaci sobre en quines proves diagnstiques sutilitzen els espirmetres i quins tipus despirmetres existeixen en lactualitat.
7 Per parelles, apliqueu el ventilador manual o Amb al maniqu. Realitzeu insuflacions amb el ritme adequat per ventilar un pacient.
8 Realitzeu un simulacre amb un alumne que faci de pacient amb acumulaci de secrecions que no sap
expectorar adequadament. Un altre alumne far dauxiliar per explicar-li com ha dactuar.
9 Simula com sha dajudar a tossir un pacient amb una operaci abdominal.
10 Per parelles, reuniu el material necessari i simuleu una aspiraci de secrecions al maniqu. Realitzeu
la neteja i desinfecci del sistema.
99
100
Cas final
Pla de cures per millorar lestat respiratori dun pacient
Un pacient de 48 anys que ingressa al mat a urgncies a causa dun dolor agut en el trax, dispnea i
cianosi.
Antecedents: fumador des dels 18 anys de 30 cigarrets al dia, bevedor de mig litre de vi al dia. Refereix
no poder pujar una costa caminant ni un pis per les escales.
Presenta:
Respiraci superficial amb 26 rpm.

TA de 120/85 mmHg.
Temperatura de 36,8 C.
FC de 110 l/m.
A lauscultaci, presenta roncus, una mucositat enganxosa i uns bronquis estenosats per la mucositat.
Impossibilitat deliminaci de secrecions, tos no productiva freqent.
A la tarda sagreuja la situaci i presenta taquicrdia, taquipnea possiblement relacionada amb laugment de secrecions que li produeix dificultat respiratria, hipertensi i hipertrmia que es relaciona
amb la infecci de les secrecions retingudes.
El metge pauta com a mesura palliativa a la situaci dhipoxmia, mentre sinstaura un tractament ms
especfic:
Aplicaci doxigen en mascareta tipus Venturi al 40 %.
Mesures per a leliminaci de secrecions.
Elabora un pla de cures per millorar el seu estat respiratori.
Soluci
En primer lloc, ens centrem en el ms urgent, que s laplicaci de loxigen:
Prepararem el material necessari.
Seguirem el protocol descrit en el captol per a la collocaci de la mascareta tipus Venturi.
Ajustarem el flux i lobertura de la mascareta segons les recomanacions de la casa comercial corresponent (com a norma general, per aconseguir un 40 % de concentraci doxigen, cal aplicar un flux de
12 litres).
En segon lloc:
Aplicarem un pla de drenatge postural per a leliminaci de secrecions.
Realitzarem tcniques de percussi, vibraci i palmetejat per desprendre les secrecions i que sexpulsin ms fcilment.
Li proporcionarem linspirmetre i lespirmetre i li ensenyarem a utilitzar-los incentivat per augmentar la capacitat respiratria del pacient.
En tercer lloc, i com a mesura de manteniment a llarg termini:
Li indicarem la importncia duna bona hidrataci per mantenir les secrecions fluides.
Ensenyarem al pacient a realitzar una tos productiva efectiva.
Li indicarem com realitzar exercicis respiratoris per ajudar a leliminaci de secrecions.
REVISTA SANITRIA
VENTILACI MECNICA
a molt poc temps que sest utilitzant la ventilaci

mecnica com a substitutiva de la ventilaci fisiolgica
en lhome. Intubar i connectar
un pacient a una mquina s
avui un fet rutinari per a molts
especialistes en intensius, urgncies i anestesiologia, per
han hagut de passar segles en la
histria de la medicina per
aconseguir la substituci de la
funci respiratria quan aquesta fallava.
Lantecedent ms remot el qual
es troba perfectament documentat s lexperincia dAndreas
Vesalio, publicada el 1543, i que
es pot considerar com la prime4.37. Pulm dacer. Hospital dIsrael, 1940.
ra aplicaci experimental de la
negativa a linterior del tanc on es trobava el cos
respiraci artificial. En aquesta aplicaci, Vesalio
del pacient.
connecta la trquea dun gos a un sistema de manxes, per mitj de les quals presta suport a la funci
Tornant a lexperincia de Vesalio, amb tota probarespiratria de lanimal i aconsegueix mantenir-lo
bilitat no va ser aprofitada en la seva poca ni en
en vida.
poques posteriors per la dificultat que presentava
daccs directe a leix faringe-laringe-trquea.
La primera descripci dun rudimentari pulm
Aquest obstacle saconsegueix salvar amb loptidacer es deu a Alfred F. Jones el 1864, qui postula
mitzaci de les tcniques endoscpiques a finals
que el seu s curava multitud de malalties, algudel segle XIX.
nes detiologia no respiratria. El 1876, Woillez
construeix a Pars el seu Spirophore, composat
El 1898, Rudolph Matas, cirurgi de Nova Orleans
per un habitacle en qu introdua el cos del
dorigen catal, comena a utilitzar mtodes de
pacient, deixant noms el cap a lexterior. Al
ventilaci a travs de cnules endotraqueals (apanivell del coll, se li ajustava al pacient un manerell de Fell-ODwyer) per al manteniment ventilatoguet de goma amb lobjectiu daconseguir que
ri durant la cirurgia costal.
aquest habitacle queds ben tancat. Mitjanant
Font: www.terra.es
una gran manxa, es proporcionava una pressi
Activitats
1 Organitzeu, en grups de quatre alumnes, una recerca a Internet sobre els pulmons dacer i els primers
ventiladors mecnics. Realitzeu una exposici a classe.
u n i t a t
SUMARI
n
Anatomia, fisiologia i
patologia renal
Aparell urinari
OBJECTIUS
Conixer lanatomia del sistema urinari i la funci que compleixen
les seves diferents estructures.
El pacient incontinent
Analitzar els conceptes bsics de la patologia i alteracions renals.
Bossa de diresis
Identificar les diferents alteracions de la funci renal.
Sondatge vesical
Distingir els tipus de sondes.
Recollida de mostres
Realitzar les activitats de cures i manteniment del pacient sondat.
Tcniques de depuraci
Aplicar les tcniques relacionades amb la recollida de mostres.
extrarenal
103
1 >> Introducci
Laparell urinari, entre altres funcions, s lencarregat dalliberar lorganisme de les substncies txiques i de residu que sacumulen en el torrent
circulatori, eliminant-les a lexterior a travs de lorina.
Lorina s secretada constantment per cada rony i recollida per la pelvis
renal; daqu passa als urters per arribar a la bufeta, on sacumula fins a
ser eliminada a travs de la uretra
1.1 > Anatomia de laparell urinari

Laparell excretor (Figura 5.1) est format per:
Els ronyons.
Els urters.
La bufeta urinria.
La uretra.
Artria
renal
Vena
renal
Cpsula
suprarenal
Vocabulari
Pelvis renal: estructura en forma
dembut que recull lorina formada i
connecta amb la uretra.
Rony
Vena cava
inferior
Artria
aorta
Urter
Bufeta urinria
Uretra
5.1. Aparell urinari.
1.2 > El rony

s un rgan parell amb forma de mongeta, de color vermell violaci. Els ronyons estan situats a les fosses lumbars, darrere del peritoneu a ambds costats de la columna, entre la dotzena vrtebra dorsal i la tercera vrtebra lumbar aproximadament.
El rony dret est una mica ms avall que lesquerre degut al fet que est
situat sota del fetge. Com a caracterstiques bsiques, podem dir que els
ronyons tenen una longitud duns 12 cm, una amplada duns 7 cm, un
gruix duns 3 cm i pesen uns 150 grams.
104
Vocabulari
Cpsula suprarenal: s un rgan
situat en contacte amb el rony, que
segrega corticoides i adrenalina.
Els ronyons estan separats dels rgans vens per una capa de teixit greixs, la cpsula adiposa renal, que els protegeix dels cops i els moviments bruscos, aix com per una capa de teixit conjuntiu. En la part
superior de cada rony trobem la cpsula suprarenal, de funci endocrina.
Corticoide: substncia amb propie-
Microscpicament, al rony es distingeixen diverses zones (Figura 5.2):
tats antiinflamatries.
La zona cortical. Regi groguenca que cont unes estructures denominades corpuscles de Malpighi (Figura 5.3).
La zona medullar o regi central del rony. Formada per les pirmides
de Malpighi, formades al seu torn per un conjunt de tbuls microscpics.
Calzes menors. On desemboquen cada una de les pirmides.
Calzes majors. Formats per la uni de dos o ms calzes menors.
Pelvis renal. Estructura en forma dembut, formada per la uni dels calzes majors, que comunica amb lurter.
Adrenalina: substncia amb poder

vasoconstrictor.
Zona cortical
(escora renal)
Cpsula renal
Zona medullar
Pirmide
de Malpighi
Columnes
renals
Vena renal
Calze
menor
Calze
major
Artria renal
Pelvis renal
Urter
5.2. El rony.
La porci inferior de la medulla comunica amb el calze renal, aquest amb

la pelvis renal i aquesta ltima amb lurter.
Microscpicament, el rony t una unitat funcional coneguda com a
nefrona. Els dos ronyons junts contenen al voltant de 2 400 000 nefrones
i cada una s capa de formar orina per si sola.
105
A la nefrona es pot diferenciar una densa xarxa de capillars sanguinis

denominada glomrul de Malpighi, aix com una cpsula que lenvolta,
denominada cpsula de Bowman, formant el corpuscle renal (Figura 5.3).
La sang penetra al corpuscle per larteriola aferent i labandona per larteriola eferent.
Des daquesta, parteix un tbul llarg en qu es distingeixen tres zones: tbul
contornejat proximal, nansa de Henle i tbul contornejat distal. El tbul contornejat distal desemboca en el tbul collector, que reuneix lquids de diverses nefrones. El tbul collector es dirigeix cap al calze menor, on es buida.
La sang penetra en el glomrul per larteriola aferent i labandona per larteriola eferent.
Corpuscle renal
Cpsula de
Bowman
Cpsula renal
Glomrul
de Malpighi
Tbul contornejat
proximal
Tbul contornejat
distal
Nansa de Henle:
Tbul recte descendent gruixut
Tbul recte descendent prim
Tbul recte ascendent prim
Tbul recte ascendent gruixut
Tbul collector
Vena interlobular
Artria interlobular
Orifici
de la papilla
5.3. Nefrones.
Existeixen dos tipus de nefrones:

Nefrona juxtamedullar. Els seus glomruls es troben prop de la medulla
renal. Tenen nanses de Henle llargues que penetren a la medulla.
Nefrona cortical. Els seus glomruls es troben prop de la superfcie
renal. Tenen nanses de Henle curtes que no penetren a la medulla renal.
Urters
Els urters estan provets de fibres nervioses del dolor que sestimulen en els
processos de litiasi produint una resposta dolorosa.
1.3 > Els urters

Sn petits conductes de mscul llis que soriginen a la pelvis renal
i es dirigeixen cap avall per entrar uns centmetres a la bufeta.
La pressi a la bufeta els comprimeix i evita el flux retrgrad dorina en
augmentar la pressi durant la micci. Tenen una longitud duns 25 cm.
Lextrem inferior penetra a la bufeta a travs del trgon.
Vocabulari
Trgon: zona triangular prop del coll de
la bufeta, per on passen els dos urters
i la uretra.
106
1.4 > La bufeta urinria

La bufeta urinria s un rgan buit de mscul llis situat a la part
inferior de labdomen, darrere del pubis.
En lhome, est situada una mica ms alta degut a la prstata. En la
dona, est situada ms anterior degut al fet que la pelvis femenina s
una mica ms ampla i la bufeta est impulsada cap endavant per lter.
Est formada per tres parts: el cos, el trgon i el coll vesical (tamb anomenat uretra posterior). En el seu extrem terminal, presenta lesfnter
intern (involuntari) i lesfnter extern de la bufeta. Aquest ltim est
constitut per fibres musculars esqueltiques (voluntries), controlades
pel sistema nervis, i sutilitza per evitar la micci fins i tot quan els controls involuntaris intenten buidar la bufeta.
La capacitat de la bufeta en situaci normal s de 350 cc, per les seves
parets es poden distendre per contenir ms de 2 000 cc. Quan est buida
no s palpable, per quan est plena pot palpar-se per sobre de la smfisi pbica, donant lloc a lanomenat globus vesical.
Shi emmagatzema lorina fins al moment de la seva expulsi a lexterior. Les seves parets es van relaxant a mesura que la cavitat es va
omplint de lquid, fins que sarriba a un cert volum i la pressi supera
un llindar crtic.
1.5 > La uretra

Es tracta dun conducte
fibromuscular que porta lorina des de la bufeta fins a
lexterior.
En la dona, la uretra mesura entre
2,5 cm i 6 cm de longitud i constitueix un conducte exclusivament
urinari que acaba en el vestbul,
situat per davant de lorifici vaginal.
En lhome, mesura entre 15 i 20
cm i s un conducte urogenital
que expulsa a lexterior tant lorina com el lquid seminal. La uretra masculina, en sortir de la bufeta, sintrodueix a la prstata,
desprs ingressa en el penis i
acaba en el meat urinari.
5.4. Endoscpia. Catter blau introduint-se a la uretra.
Aix, es divideix en tres porcions:

uretra prosttica, a linterior de la
prstata; uretra membranosa,
entre la prstata i larrel del penis;
i uretra esponjosa, que forma part
del penis.
107
2 >> Fisiologia del rony

Lobjectiu del rony s mantenir el medi intern adequat, tant en composici com en volum.
Les seves funcions principals sn:
Depuraci de la sang i control de lquids i electrlits mitjanant la formaci de lorina.
Control de la pressi arterial.
Control de lhematopoesi.
Conversi de la vitamina D3.
Regulaci del pH.
Vegem-les, a continuaci, amb ms deteniment.
2.1 > Formaci de lorina

En la formaci de lorina es poden distingir les segents etapes:
Filtraci. Degut a la pressi existent dins dels seus capillars sanguinis, de cada un dels glomruls en surt contnuament aigua i substncies dissoltes de baix pes molecular, com ara i sodi (Na+), urea, glucosa i aminocids. En canvi, la membrana glomerular s impermeable a
les protenes plasmtiques, daqu que el resultat del filtrar glomerular sigui prcticament igual al plasma sense protenes.
Reabsorci de soluts. En el tbul proximal sabsorbeixen ions com el
sodi (Na+), glucosa i aminocids, que tornen a la sang, mantenint-se la
urea. Del filtrar glomerular sen reabsorbeix el 65% abans darribar a
les nanses de Henle, gaireb tot mitjanant transport actiu.
Reabsorci daigua. En la nansa de Henle es produeix labsorci daigua i la sortida del i sodi.
La segona extracci de ions sodi i reabsorci daigua. Es produeix en
la nansa de Henle, el tbul contornejat distal i el tbul collector. En
aquesta segona extracci lorina es concentra. El resultat final s un
lquid molt ric en urea i cid ric, dues substncies molt txiques per
al nostre organisme.
Lorina s un lquid de color groc o mbar transparent degut a la presncia dun pigment denominat urocrom. Si existeix infecci o alcalinitat, es torna trbola. La intensitat del color depn de la seva concentraci. El color canvia depenent de la malaltia que presenti el pacient o de
la ingesti de certs aliments, drogues i tints.
Lolor s caracterstica degut a la presncia dcids voltils. Si es mant
envasada un cert temps, desenvolupa una olor amoniacal per la descomposici de la urea. Lolor varia amb la presncia dinfeccions, de diabetis
mellitus o amb certs aliments.
El pH de lorina pot variar lleugerament segons el rgim alimentari,
essent una mica ms cid en un rgim carnvor. Lorina normal s cida,
amb un pH de 6,0 aproximadament. La densitat normal de lorina varia de
1 005 a 1 030, encara que gaireb sempre est entre 1 010 i 1 025.
Orina
Al dia es filtren al voltant de 180 litres
entre els dos ronyons, per ms del 99 %
es reabsorbeix, quedant nicament 1,5
litres aproximadament dorina.
La composici de lorina
en condicions normals s:
Aigua: .......................... 90 a 95 %
Urea: ..................... 20 a 30 g/24 h
Sodi: ................... 60 a 80 mg/24 h
Protenes: ................... 0,05 g/24 h
(un ter s albmina)
Creatinina: ...... 600 a 1 200 mg/24 h
Vocabulari
Urea: producte principal del metabolisme de les protenes que es forma en
el fetge.
Creatinina: producte del metabolisme del mscul, reflecteix la quantitat

del mscul i lactivitat muscular. No
est relacionada amb la ingesta de protenes en la dieta.
108
Fases de la micci
1. Fase dompliment: la bufeta es distn amb lacumulaci dorina. s un
procs inconscient.
2. Fase de buidatge: s conscient,
activa i voluntria.
Diriament sexcreten una mitjana de 1 500 cc dorina. Aquesta quantitat est relacionada amb la ingesti de lquids, la temperatura, el clima
i la suor. Els nens nexcreten una quantitat menor, per el volum total
s major en proporci amb les dimensions del cos.
2.2 > Control de la tensi arterial

Els ronyons duen a terme, a ms, una important tasca en el control de
la tensi arterial a travs de dos mecanismes:
Acci hipertensora. Secretant
substncies hipertensores
com la renina es disminueix
la concentraci de sodi i
aigua en lorganisme.
Acci hipotensora. Mitjanant les prostaglandines,
que tenen un efecte vasodilatador i natriurtic, sinhibeix la reabsorci de ions,
especialment el sodi en
orina.
2.3 > Control de

lhematopoesi
Mitjanant la producci deritropoetina (EPO), que es tracta
duna hormona que estimula
la producci de glbuls rojos a
linterior de la medulla ssia
quan detecta un dficit doxigen a la sang.
5.5. Arteriografia renal.
Vocabulari
Renina: hormona que serveix per
regular la pressi arterial. Si el rony
detecta una pressi baixa, produeix
ms renina per augmentar-la.
Prostaglandines: substncies derivades dcids grassos amb activitat hormonal o reguladora.
2.4 > Conversi de la vitamina D3

El rony interv en la conversi de la vitamina D3 en el seu metabolisme actiu, que s el causant de labsorci intestinal de calci.
2.5 > Regulaci de pH

El rony participa en la regulaci de lequilibri cid-base, regulaci que
es duu a terme mitjanant mecanismes que regulen leliminaci de
bicarbonat, fosfats i amoni.
1 En grups de quatre, realitzeu un mural amb les parets de la nefrona i el cam recorregut pel filtrar fins
a convertir-se en lorina.
2 Investiga la diferncia en la composici de lorina i la suor.
3 >> Patologia renal

Les malalties ms destacables de laparell urinari sn les segents:
Insuficincia renal. s la disminuci de la capacitat del rony per realitzar la seva funci. Es manifesta per una disminuci del filtrat glomerular, aix com de la quantitat dorina.
Fracs renal agut. s el cessament brusc i prolongat de lactivitat renal,
amb el trastorn consegent en la formaci dorina i en la regulaci del
medi intern.
Glomerulonefrosi. Es pot produir pel dipsit dun material protenic
anormal en les parets dels vasos.
Glomerulonefritis. Alteracions inflamatries en els capillars dels glomruls de Malpighi i les cpsules de Bowman.
Clic nefrtic. Produt per clculs renals o precipitats de diverses sals
que, en ser expulsats, freguen amb les parets de laparell urinari. Aquesta patologia renal es manifesta per un intens dolor a la zona dels ronyons i rgans genitals que, a vegades, va acompanyat de prdues de
sang per lorina.
Uretritis. Consisteix en una inflamaci de les parets de la uretra originada per una infecci bacteriana o per determinades substncies qumiques. Pot ocasionar estrenyiment de la llum de la uretra.
Cistitis. Inflamaci de les parets de la bufeta urinria originada per una
infecci bacteriana. Acostuma a anar acompanyada dincontinncia
urinria (eliminaci involuntria i freqent dorina en petites quantitats). Ms freqent en les dones (Figura 5.6).
Prostatitis. Inflamaci de la prstata que pressiona la uretra i dificulta la micci.
Infeccions urinries. Es produeixen per la colonitzaci de laparell urinari per microorganismes
patgens com parsits, fongs,
bactries i virus. Si la infecci
afecta la uretra o bufeta (uretritis
i cistitis), es denomina infecci
urinria baixa, mentre que si, en
canvi, afecta els urters, es denomina infecci urinria alta.
5.6. Plat Petri en qu la bactria duna
Tumors. Ms freqents en
infecci urinria experimenta una prova
homes, al voltant dels 65 anys
de sensibilitat dantibitic.
dedat.
3 Enumera les principals malalties inflamatries de laparell excretor.
4 Per qu creus que s major la incidncia de cistitis en les dones que en els homes?
5 Qu s la litiasi renal?
109
110
Vocabulari
Urmia:
presncia de quantitats
excessives durea i altres productes
nitrogenats a la sang.
4 >> Alteracions de la funci urinria

Existeixen situacions anmales en qu es poden presentar alteracions en
la diresi, en la micci o en la composici de lorina. Aquestes anomalies
es poden presentar allades o combinades entre si. En funci del tipus danomalia que es presenta, es denominen:
Alteracions de la funci urinria

En la diresi
Poliria: eliminaci dun volum major dorina.
- Oligria: eliminaci dun volum menor dorina.
- Anria: falta total dorina o diresi nulla.
En la micci
Incontinncia urinria o micci involuntria: incapacitat de control del flux dorina. Apareix amb major freqncia en
la dona.
- Disria: dificultat per orinar o dolor durant la micci.
- Polaquiria: augment en la freqncia de les miccions.
- Tenesme vesical: sensaci contnua dorinar que no desapareix desprs de la micci.
- Nictria: necessitat anmala dorinar a la nit.
- Enuresi: tamb denominada enuresi nocturna, consisteix en lemissi involuntria dorina durant el son (desprs dels
tres anys dedat).
- Distensi de la bufeta: ocasionada per la retenci urinria. Predisposa a la cistitis. Nhi ha de dos tipus:
Aguda o completa: el malalt est angoixat i agitat en tenir un gran desig dorinar que no pot satisfer. En aquest cas,
cal evacuar la bufeta artificialment.
Crnica o incompleta: el malalt noms pot evacuar el sobreeiximent vesical. Es tracta duna micci per sobreeiximent en qu persisteix un residu a la bufeta desprs de cada micci.
En la composici
Hematria: presncia de sang a lorina. Pot ser:
Microscpica: els hematies hi sn en petita quantitat, no acoloren lorina, es visualitzen al microscopi i es detecta
amb tires reactives.
Macroscpica: els hematies es troben en major quantitat i donen a lorina un color rogenc.
Leucocitria: presncia de leuccits a lorina. Quan la quantitat s major a un mili per minut, es denomina piria
(presncia de pus). La seva eliminaci confereix a lorina un aspecte trbol i pudent. Les dues alteracions sn indicis
dinfecci urinria.
- Bacteriria: presncia de bactries a lorina.
- Protenria: presncia de protenes a lorina.
- Glucosria: presncia de glucosa a lorina.
- Colria: presncia de bilirubina a lorina, cosa que confereix una coloraci similar al conyac.
- Albuminria: presncia dalbmina a lorina.
La disminuci greu de la funci dels ronyons produeix urmia. A part daquests trastorns, sha dobservar qualsevol alteraci del color, olor, consistncia, volum i presncia delements anormals.
6 Si un pacient diu que sent mal en miccionar, qu escriuries en lanamnesi?
7 Com es denomina la quantitat dorina emesa durant un temps determinat es denomina?
111
5 >> El pacient incontinent

La capacitat de controlar voluntriament la funci vesical per part del
pacient es denomina la continncia vesical. La continncia urinria s una
funci molt lligada a la independncia social. La tendncia de la incontinncia urinria sempre s a empitjorar. Prcticament 8 de cada 10 situacions poden millorar amb consells higinics, tractaments farmacolgics o
cirurgia.
Vocabulari
Incontinncia vesical: lexpulsi
involuntria dorina a travs de la uretra.
La incontinncia:
s involuntria.
s objectivable per part del metge.
Es produeix a travs de la uretra i no a travs de fstules entre els aparells urinari i genital.
Els tipus dincontinncia urinria (IU) que, segons la ICS (Societat Internacional per a la Incontinncia), es poden distingir sn:
IU desfor (o destrs). En fer un esfor augmenta la pressi en la bufeta
i condiciona la prdua.
IU durgncia. Existeix una disfunci vesical (per lesions incompletes
vesicals, medullars o corticals) que condiciona la prdua dorina. Apareix amb un gran desig miccional en absncia desfor.
IU per sobreeiximent. Apareix en obstruccions uretrals (lesi postmedullar).
IU reflexa. Apareix en les lesions neurolgiques (supramedullar o connexions medulla-crtex). No existeix desig miccional. No actuen els
mecanismes de tancament uretral.
Entre els productes que alleugen els problemes dincontinncia tenim:
Collectors urinaris o urocollectors. Dispositius de silicona o cautx utilitzats per recollir lorina en homes incontinents (Figura 5.7).
Absorbents dincontinncia o bolquers dadult. Sajusten al cos o zona anatmica i sn dun sol s. La seva finalitat s mantenir la pell seca i sense
humitat. Estan formats per una
superfcie filtrant que est en contacte amb la pell i s hidrfila i
dermoprotectora, i un nucli de
cellulosa molt absorbent que ret
els fluids, convertint-se en una
massa gelatinosa que impedeix la
sortida dels lquids a lexterior i
cap a la pell. A la part ms externa,
t una zona impermeable i allant
amb barreres antiescapament. Nexisteixen de diferents tipus depenent del grau dincontinncia
(lleugera, moderada o severa).
Tamb nhi ha de diferents tipus
per al dia, la nit o per a pacients
5.8. Bolquers dadult.
enllitats.
5.7. Urocollector mascul.
112
Entre les mesures higiniques que es poden dur a terme figuren:

Valorar, registrar i establir una pauta de micci segons el grau de contenci de lorina.
Avisar el pacient perqu buidi la bufeta cada 1-2 hores si est despert, o
cada 4 hores si est adormit. Anar ampliant aquestes hores si els resultats sn satisfactoris.
Mesurar les prdues dorina en les peces de vestir (5 cm molls equivalen
a 5 ml).
Ensenyar els exercicis de Kegel: contracci i relaxaci dels msculs perineals. Tallar el raig de micci comptant des de 10 fins a 50 progressivament.
Controlar la ingesta dirritants com el caf, t i begudes alcohliques.
Utilitzaci dabsorbents (bolquers) o collectors si fos necessari.
Tcnica
Aplicaci de lurocollector o urobeina masculina
Consisteix en una tcnica de drenatge extern en homes incontinents.
Material: urocollector (t una tira descuma adhesiva o un preparat adhesiu per a la pell i una cinta de plstic), guants no estrils, bossa recollectora i material dhigiene genital.
Protocol:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.

Realitzar la higiene de la zona genital.
Collocar la tira adhesiva al voltant de la base del penis fixant-la
amb seguretat per sense limitar el reg sanguini.
5.9. Urocollector mascul de ltex.
Desenvolupar lurocollector sobre el penis deixant 2,5 cm aproximadament entre lextrem del penis i el collector. Cobrir completament
la tira adhesiva perqu la uni sigui hermtica.
Unir el sistema de drenatge urinari o bossa de diresi a lextrem distal del collector.
Si el pacient est enllitat, se subjecta la bossa al llit de forma que permeti els moviments del pacient.
Si pots caminar, se subjecta a lextremitat inferior.
Comprovar labsncia de colzaments en els sistemes de connexi i de drenatge.
Anotar la tcnica realitzada al full dinfermeria, aix com lestat del pacient.
Observacions:
- El collector no penetra en la uretra per reduir al mnim el risc dinfecci.
- Sha delegir un urocollector de la mida adequada.
- Actualment, tamb existeixen en el mercat urocollectors autoadhesius en tota la seva longitud, per la
qual cosa no necessiten fixaci en la base del penis.
- Comprovar ladequat drenatge de lorina.
- Canviar el collector cada 24 hores.
- Per retirar-lo, enrotllar-lo sobre si mateix.
113
2,5 cm
5.10. Collocaci de lurocollector dorina.
Existeix un collector dorina femen (VILUC). Es tracta dun dispositiu

extern femen que sadhereix a la zona genital. Recull les miccions produdes, evacuant lorina cap a una bossa de recollida que es connecta al
mateix. s de silicona, material hipoallergnic. Utilitza un adhesiu compatible amb la pell, que evita possibles reaccions cutnies. s reutilitzable
i evita, en la majoria dels casos, la collocaci de sondes vesicals, desapareixent aix el risc dinfeccions de laparell urinari femen.
8 En grups de dos alumnes, prepareu tot el material i colloqueu un urocollector en el maniqu de laula.
9 Busca informaci sobre els ltims dispositius de recollida dorina externa en homes i dones. Qu utilitzen
els i les astronautes?
10 Explica amb les teves paraules qu s la micci normal i la continncia.
114
6 >> Bossa de diresi

Sutilitzen per recollir lorina i tamb reben el nom de bosses
recollectores dorina. Sn de material transparent, amb una vlvula antiretorn i una escala graduada per mesurar la quantitat
dorina.
Consten dun tub anticolzament, amb lextrem protegit per un caputx
per preservar lesterilitat de lextrem, que s per on es connecten a la
sonda. Presenten un sistema per penjar el suport al llit del pacient o
collocar-lo a la cama si aquest pot deambular.
Nhi ha de tancades o amb sistema evacuador al final de la bossa. Poden
portar un punt dinserci per a lextracci de mostres.
Tcnica
Canvi de la bossa de diresi
La bossa sha de canviar quan sigui necessari, segons els protocols del centre.
Material: bossa dorina, gases estrils, antisptics, pina

de Kocher de plstic, bossa o recipient de material brut,
ronyonera i guants no estrils.
Protocol:
3. Collocar una pina de Kocher de plstic en la sonda per no
tacar el llit i evitar el reflux en la bufeta per efecte sif.
4. Pinar el tub de la bossa de diresi amb el dispositiu que t per
a, daquesta manera, evitar vessaments.
5. Preparar una gasa humitejada amb antisptic.
6. Separar la sonda del tub de la bossa i protegir el seu extrem
amb la gasa per evitar que toqui el llit o el pacient i es conta5.11. Bossa de diresi.
mini.
7. Treure el caputx del tub de la nova bossa dorina i connectarla a la sonda.
8. Collocar la bossa en el seu suport de lextrem del llit (Figura 5.11).
9. Observar la quantitat dorina recollida i anotar-la a la grfica. Llenar la bossa al recipient de material
brut.
10. Anotar la tcnica realitzada en el full dinfermeria, aix com lestat del pacient.
Observacions:
- En realitzar la connexi de la bossa amb la sonda, cal evitar escapaments i brutcia, a ms de conservarne lesterilitat.
- Sha de llegir en la graduaci la quantitat dorina recollida cada vegada que es canvia la bossa.
115
Tcnica
Buidat de la bossa de diresi
La bossa sha de buidar cada 8 hores o diverses
vegades en 24 hores, si fos necessari. s una tcnica asptica.
Material:
- Recipient per recollir lorina.
- Guants no estrils.
Protocol:
3. Deixar anar el tub de drenatge dorina situat en
la part inferior de la bossa, treure-li el protector
sense tocar lextrem del tub.
4. Despinar el tub i recollir lorina en un recipient
graduat (Figura 5.12).
5. Desinfectar lextrem del tub de drenatge amb
una gasa impregnada en antisptic.
6. Pinar el tub i collocar-lo en la seva posici.
7. Registrar en el full de balanos la quantitat dorina drenada.
Observacions:
- Buidar la bossa per complet per evitar que es produeixi creixement bacteri en lorina residual.
- Mantenir pinat el tub de la bossa per tal que no
hi caigui ms orina mentre sest buidant.
- Registrar lhora en qu es realitzat el buidatge,
aix com laspecte de la diresi.
- Si cal prendre una mostra per a anlisi, es far
directament de la bossa i no del recipient
recollector.
5.12. Buidat de la bossa de diresi.
11 Prepara el material necessari per realitzar el canvi de la bossa de diresi.
12 Busca informaci sobre els diferents tipus de bosses de diresis que existeixen en el mercat. Observa
les diferents capacitats que existeixen i les diferents graduacions.
13 Dels dos sistemes de bossa de diresi, oberta o tancada, quina creus que redueix el risc de contraure
infeccions urinries?
116
7 >> Sondatge vesical

Nmero de les sondes
Com major s el seu nmero, ms gran
s el calibre de la sonda.
Vocabulari
Consisteix en la introducci duna sonda per la uretra fins a la bufeta. La

tcnica s prescrita pel metge i realitzada pel DUE amb la collaboraci de
lauxiliar en les segents tasques:
Preparaci del material.

Preparaci del pacient.
Lliurament del material de forma estril.
Recollida del material en finalitzar la tcnica.
Els seus objectius sn:

Cistografia: exploraci de la bufeta
mitjanant la utilitzaci de mitjans de
contrast.
Bufeta distesa
La bufeta distesa sha de buidar a poc
a poc. Leliminaci sobtada de la pressi pot lesionar la bufeta o causar una
reacci general caracteritzada per calfreds, febre i, a vegades, xoc.
Facilitar levacuaci de lorina i determinar la quantitat dorina residual.

Obtenir una mostra dorina estril.
Irrigar la bufeta.
Introduir medicaments i contrastos (cistografia).
Prevenir la tensi en la pelvis o ferides abdominals per la bufeta distesa.
Evitar que lorina irriti la ferida quirrgica en pacients operats de la
regi perineal.
7.1 > Tipus de sondes

Les sondes sn tubs de diferent calibre i diferents materials com cautx
rgid o tou, silicona, plstic o metall. Les ms usades sn:
Foley. Flexible, presenta una punta arrodonida o encolzada, amb dos o
tres llums al seu interior. Una serveix per drenar lorina; una altra per
omplir amb aigua o srum fisiolgic el bal inflable, situat a lextrem
de la sonda, que permet la seva subjecci dins de la bufeta; i la tercera
(en el cas de les sondes de tres llums) sutilitza per a la irrigaci de la
bufeta.
Robinson. s rgida, duna sola llum, amb punta arrodonida o encolzada, a la proximitat de la qual hi ha un o ms orificis. Susa en sondatges temporals.
Pezzer. Semirgida, recta, duna sola llum, amb punta fungiforme, pot
tenir dos o ms orificis. Sinsereix quirrgicament (sondatge permanent) i requereix una sutura a la pell per immobilitzar-la. Susa en el
drenatge vesical.
Malecot. Semirgida, duna sola llum, amb una punta similar a la de
Pezzer, per dorificis ms grans. Sinsereix quirrgicament.
Les sondes poden tenir diversos calibres i longituds (Figura 5.13).
7.2 > Tipus de sondatge
5.13. Tipus de sondes.
Temporal. Per a perodes de temps curts. En aquests casos, sutilitzen

sondes duna via, generalment rectes i semirgides.
Permanent. Utilitza una sonda tova amb punta de globus per al drenatge continu en casos dintubaci duradora.
Intermitent. Sutilitza una sonda curta i fina per descarregar el contingut vesical quan s necessari, retirant-se al final.
117
Tcnica
Sondatge vesical
Introducci duna sonda per
la uretra fins a la bufeta.
Material: sonda, sistema de drenatge (bossa de diresis), guants
Protocol:
estrils i no estrils, turundes i draps estrils, antisptic, lubricant

hidrosoluble, pinces de Kocher, recipient estril per recollir lorina si cal, xeringa de 10 cc, srum fisiolgic o aigua destillada
estril, bossa recollectora i material per a la realitzaci de la
higiene de genitals.
1. Explicar el procediment al
pacient i proporcionar-li
intimitat.
2. Rentar-se les mans, preparar el material necessari
per a la higiene genital. Collocar-se els guants.
3. Collocar el pacient en la posici adequada: si s dona, en decbit sup amb les cames flexionades i
separades (posici ginecolgica); si s home, en decbit sup.
4. Realitzar la higiene genital i perineal. Treures els guants no estrils desprs de la higiene.
5. Preparar lequip i el camp per al sondatge, obrir les bosses de la sonda, lubricant, gases, pinces, antisptic, ronyonera estril.
6. Demanar al pacient que respiri profundament perqu es relaxi i aix facilitar la tcnica.
7. Lliurar el material al DUE, segons ho vagi sollicitant.
8. Si la sonda s permanent, suneix al tub collector de la bossa de diresi. Tamb es pot inserir la sonda
ja connectada a la bossa de diresi.
9. Penjar la bossa del seu suport al llit a un nivell ms baix que el malalt. Comprovar que els tubs no formin nanses, voltes o colzaments.
10. Si s necessari, fixar la bossa a la cuixa del pacient mitjanant esparadrap per evitar que lestiri quan
es mogui dins del llit.
11. Recollir el material, acomodar el pacient i anotar la tcnica i les possibles incidncies al full dinfermeria.
Observacions:
- La sonda permanent sha de canviar cada 15-20 dies, encara que les sondes de silicona es poden mantenir fins a 2-4 mesos.
- La higiene de genitals i de sonda shan de practicar quan sigui necessari i com a mnim una vegada al dia.
- La bossa collectora sha de buidar cada vegada que tingui plens dos teros de la seva capacitat i canviarse quan sigui necessari.
- Cal mantenir la bossa collectora sempre per sota del nivell de la bufeta per evitar refluxos. Si s necessari traslladar el pacient i collocar la bossa sobre el llit, sha de pinar el tub.
- El sistema de sondatge permanent s un sistema tancat, de manera que no sha de desconnectar per limitar aix el risc dinfecci. S que cal recollir una mostra i sutilitzar la zona indicada per a fer-ho.
- Informar el DUE sobre qualsevol canvi en color, olor, quantitat o sediment de lorina.
- Assegurar-se que la bossa no estigui mai en contacte amb el terra.
14 Per a quins casos utilitzaries les sondes de Foley de tres vies, de Robinson i de Pezzer?
15 Busca la diferncia entre irrigaci vesical i instillaci vesical.
118
Vocabulari
Rentat vesical: consisteix en la introducci de lquid (per exemple, srum
fisiolgic) a la bufeta a travs de la
sonda i la seva extracci de forma contnua o intermitent. Es realitza amb la
finalitat de mantenir la permeabilitat
de la sonda o b dirrigar la bufeta amb
medicaci.
7.3 > Complicacions del sondatge vesical

Creaci duna falsa via per traumatisme.
Retenci urinria per obstrucci causada per colzament de la sonda,
coguls, moc o sediments de lorina.
Infecci urinria ascendent per migraci de bactries a travs de la
llum de la sonda.
Presncia dhematria posterior al sondatge a causa dalguna petita
ferida provocada en realitzar la tcnica.
UPP a la zona dinserci per una fixaci incorrecta.
7.4 > Cures de la sonda permanent

Aquest tipus de sonda pot suposar una font dinfecci si es produeix alguna de les segents circumstncies: diresi baixa, mesures dhigiene insuficients, erosions en el trajecte uretral i flux retrgrad dorina.
Tcnica
Neteja i manteniment de la sonda permanent
Realitzaci de les cures necessries
de la sonda i la zona perineal. Mitjanant aquesta tcnica, es pretn minimitzar laparici dinfeccions.
Material: guants no estrils, turundes, pinces de Kocher,

soluci antibacteriana, protector de llit i material per a la
realitzaci de la higiene de genitals.
Protocol:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
Explicar el procediment al pacient. Rentar-se les mans i collocar-se els guants.

Rentar la zona perineal amb srum sal i turundes.
Netejar amb aigua i sab el meat urinari i la zona prxima de la sonda almenys dues vegades al dia.
La sonda es desinfecta amb turundes humitejades amb soluci netejadora antibacteriana. Per fer-ho,
sha de mantenir la sonda tensa per sense estirar-la ni sacsejar-la.
En lhome, es retrau el prepuci i es netegen el meat i la sonda des del punt dinserci cap enfora, canviant la turunda cada vegada.
En la dona, se separen els llavis i es neteja el meat de davant cap endarrere, usant una turunda nova
cada vegada. La sonda es neteja del meat cap enfora.
En finalitzar la neteja, aplicar soluci aquosa dantisptic a la zona prxima a la sonda.
Recollir el material i acomodar el pacient.
Anotar la tcnica al full dinfermeria, aix com les possibles alteracions observades.
Observacions:
- Revisar la zona perineal per descobrir signes dinflamaci, en especial al voltant del meat urinari.
- Canviar la fixaci de la sonda a la cuixa modificant lleugerament la seva posici per evitar UPP.
16 Prepara el material necessari per a la realitzaci dun sondatge permanent en un home.
119
8 >> Recollida de mostres

Per tal que lanlisi de lorina sigui vlida, ha de ser recollida adequadament. Una recollida incorrecta invalidaria els resultats de lanlisi. El
tipus de recipient utilitzat varia, per tots han destar nets, secs i esterilitzats. En lactants, sutilitzen bosses amb un adhesiu que cobreix els
genitals completament perqu el nen orini directament a la bossa, la
qual es portar al laboratori convenientment identificada (Figura 5.14).
Totes les mostres shan de tapar immediatament i portar-se sense retards
al laboratori o lloc demmagatzematge.
Vocabulari
Mostra biolgica: s qualsevol lquid
procedent del cos hum. Sutilitza per
fer diagnstics mdics i per saber si els
tractaments seguits sn els adequats.
Per aix, es pren una mostra abans i desprs del tractament.
La recollida de mostra variar depenent de lestudi sollicitat pel metge.

Les recollides de mostres ms freqents sn les segents:
Recollida dorina per a anlisi sistemtica dorina. Es recull lorina en
un recipient adequat i senvia identificada al laboratori. Si el pacient
collabora, realitza ell mateix la recollida; en cas contrari, s lauxiliar
lencarregat de recollir la mostra.
Recollida de la meitat de la micci. Es recull lorina per a cultiu quan
no hi ha sonda. Daquesta forma, eliminem la possible contaminaci de
la mostra amb microorganismes que puguin existir en rees adjacents
del meat urinari i microorganismes que habitualment shostatgen en la
uretra distal. Sha de procurar disminuir lansietat i incomoditat del
pacient proporcionant-li intimitat i informaci.
5.14. Bossa de recollida dorina en

lactants.
Tcnica
Recollida dorina per a urocultiu i sediment
Sobt lorina per realitzar-ne lestudi microbiolgic. Es tracta duna tcnica
asptica.
Material: material per a la higiene de genitals, antisptic, turundes,

guants dun sol s, gases estrils i recipient recollector.
Protocol:
1.
2.
3.
4.
5.
6.

Rentar-se les mans, portar tot el material al costat del llit i posar-se els guants.
Collocar el pacient en decbit sup amb els genolls flexionats.
Si el pacient est capacitat, ensenyar-li a recollir ell mateix la mostra.
Realitzar la higiene genital.
Si s dona, se separen els llavis menors i es realitza una neteja amb una turunda impregnada amb
antisptic de dalt cap baix. Sense deixar-los anar, es recullen 30-60 ml dorina directament al recipient, eliminant la primera part de la micci.
7. Si s home, es realitza una neteja del meat urinari de dins cap enfora amb turundes impregnades amb
antisptic. Es recullen 30-60 ml dorina directament al recipient, eliminant la primera part de la micci.
8. Enviar la mostra al laboratori i recollir el material.
9. Acomodar el pacient. Anotar la tcnica i les incidncies, en cas que nhi hagi, al full dinfermeria
corresponent.
120
Mostra dorina estril per sondatge

Aquesta tcnica assegura que la mostra que sobt no es contamina amb
microorganismes existents i que, per tant, el valor diagnstic de lanlisi
realitzada a la mostra s efectiu.
Tcnica
Recollida dorina estril en pacient sondat
Obtenci dorina en pacient amb sonda vesical. Es tracta duna tcnica estril.
Material:
-
Antisptic.
Turundes.
Guants dun sol s.
Pina de Kocher.
Agulla intravenosa.
Xeringa.
Recipient de recollida estril.
Protocol:
2. Rentar-se les mans, portar tot el material
al costat del llit i posar-se els guants.
3. Pinar el tub de la bossa de diresi per
darrere de la zona dextracci de mostres
30 minuts.
4. Netejar amb antisptic la zona dextracci.
5. Punxar amb una xeringa muntada amb lagulla i aspirar la mostra (aproximadament
uns 10 cc) (Figura 5.15).
6. Canviar lagulla de la xeringa i introduir
lorina al recipient de recollida estril, evitant tocar linterior del recipient.
7. Despinar.
5.15. Recollida dorina estril en pacient sondat.
8. Etiquetar i enviar la mostra al laboratori i
recollir el material.
9. Acomodar el pacient. Anotar la tcnica i les possibles incidncies al full dinfermeria.
Observacions:
- En destapar el recipient, sha de tenir en compte que no sha de deixar mai la tapa cap per avall per
evitar contaminaci.
Mostres dorina de 24 hores

Es recull lorina del pacient durant 24 hores per valorar la funci
renal.
121
Tcnica
Recollida dorina de 24 hores
Obtenci dorina durant 24 hores.
Protocol:
Material:
- Guants dun sol s.

1. Explicar el procediment al pacient: es
- Recipient de recollida dorina graduat de 2 litres.
rebutja la primera micci del dia i, a
- Recipient danlisi dorina.
partir daqu, es guarda tota lorina
emesa durant les 24 hores segents
(incloent la primera micci del dia segent) en el recipient de 2 litres
(Figura 5.16).
2. Rentar-se les mans, portar tot el material a lhabitaci del pacient i
posar-se els guants.
3. Recollir lorina de 24 hores i enviar-ne al laboratori una mostra en un
recipient danlisis dorina de la barreja total. Sha despecificar el
volum total i les hores en qu sha recollit.
4. Etiquetar els recipients.
5. Registrar la tcnica i les possibles incidncies.
Observacions:
- Insistir al pacient que no ha de rebutjar cap micci.
- En algunes unitats, senvia tota lorina recollida al laboratori.
- Aquesta prova es pot realitzar recollint lorina dun nmero menor
dhores, cas en el qual tamb sanotar la quantitat total i el nmero dhores de recollida.
- Si la diresi total fos superior a 2 litres, es proporcionar un envs major.
5.16. Recipient de recollida dorina

graduat.
Tires reactives per a anlisis dorina

Es tracta duna srie de tires reactives basades en la qumica seca (reactius
impregnats en la tira que canvien de color i dintensitat depenent de la presncia o no de determinades substncies). Les tires se submergeixen a lorina i produeixen una reacci qumica colorimtrica qualitativa i, a vegades,
semiquantitativa. Aquest sistema t una fiabilitat del 99 %. Es pot identificar la presncia dhematies, nitrits, glucosa, protenes, bilirubina, hemoglobina, cossos cetnics i leuccits, densitat i pH de lorina, etc., en funci
del nmero de reactius que tingui la tira. Per al seu s, s imprescindible
seguir les instruccions del fabricant (Figura 5.17).
5.17. Tires reactives per a anlisis

dorina.
17 Explica a un pacient els passos que ha de seguir per recollir lorina per a urocultiu.
18 Per qu es recull lorina de la meitat de la micci per a realitzar certes anlisis?
19 Quina micci sha de rebutjar per recollir lorina de 24 hores dun pacient?
122
Vocabulari
Lquid dialitzant: lquid que separa els
productes de residu de la sang.
Vocabulari
Anastomosi: uni duns elements anatmics amb altres.
9 >> Tcniques de depuraci extrarenal

Quan els ronyons perden la seva funci, es produeix una acumulaci de
productes de residu, aix com alteracions en el volum i la concentraci
dels lquids orgnics. En aquest cas, la dilisi s el tractament substitutiu
que es prescriu.
A la dilisi, sutilitza una membrana semipermeable porosa que separa la
sang dun altre lquid anomenat dialitzant.
La membrana impedeix parcialment o completament el pas dels soluts
quan les seves dimensions moleculars saproximen o excedeixen les
dimensions del porus de la membrana.
Hemodilisi. Sutilitzen mquines dissenyades a tal efecte, que regulen
el flux sanguini i la quantitat de lquid que es pretn extraure (Figura
5.18). La sang i el lquid dialitzador circulen separats per la membrana
artificial semipermeable.
En pacients que inicien un programa dhemodilisi, laccs vascular
ms usat s la fstula arteriovenosa interna subcutnia, que consisteix
en lanastomosi duna vena amb una artria, amb la qual cosa es produeix la dilataci de la vena en un perode de 15 a 20 dies.
Les complicacions principals sn la trombosi i la infecci.
En els pacients ingressats en cures intensives que necessiten hemodilisi, els accessos vasculars sn habitualment la vena femoral, la vena
jugular interna o la vena subclvia, mitjanant la collocaci dun catter de doble via (catter de Shaldon).
5.18. Hemodilisi.
Per fer possible la circulaci extracorpria, cal impedir la coagulaci

sangunia mitjanant heparina sdica.
Bossa amb
soluci per
a infusi
Catter
implantat
Bossa
per a soluci
drenada
5.19. Dilisi peritoneal.
Dilisi peritoneal. En aquest

cas, la membrana utilitzada s
el peritoneu del pacient (Figura
5.19). El compartiment del
lquid de dilisi s la prpia
cavitat peritoneal, on sintrodueixen 2 litres de lquid de dilisi, estril i escalfat a uns
37 C.
La transferncia de soluts es realitza per difusi deguda a gradients de concentraci, fins
arribar a una situaci dequilibri. El lquid es mant al llarg
duns 20-30 minuts i desprs es
fa sortir, per efecte sif, baixant
la mateixa bossa que hem fet
servir per sota de labdomen. A
continuaci, sinicia un altre
cicle.
123
Les funcions de lauxiliar dinfermeria en la dilisi

1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
Rebre el pacient i comprovar el seu estat general.

Proporcionar el pijama i ajudar el pacient, si ho necessita.
Rentar lextremitat portadora de la FAV (fstula arteriovenosa).
Acompanyar o, si cal, portar el pacient a la sala de dilisi.
Pesar el pacient i prendre-li la temperatura a linici i al final de la dilisi.
Anotar els resultats al full de registre.
Collocar cmodament el pacient a la butaca.
Collaborar amb el metge i el DUE, si cal. Preparar el material de dilisi.
Vigilar el pacient i informar sobre qualsevol alteraci observada.
Mantenir en ordre, netes i desinfectades les sales i la unitat del pacient.
Netejar, envasar, rebre i registrar el material estril.
Recollir i enviar mostres al laboratori.
Netejar i desinfectar els monitors comprovant que funcionen correctament.
Collaborar en lavaluaci i el seguiment de les cures.
Cures de la FAV:
- Retirar lapsit quatre hores desprs de la dilisi.
- Rentar el bra diriament amb aigua i sab.
- Si es detecta alguna anomalia (rojor, inflamaci, etc.), avisar el DUE.
- Si sagna, pressionar sobre el lloc de la punci.
- No prendre la pressi arterial en el bra de la FAV.
Vigilar que el pacient compleixi el tractament prescrit pel metge.
En pacients amb dilisi peritoneal, avisar immediatament si apareix
febre, dolor abdominal, lorifici de sortida est vermell o supura o b el
lquid est trbol.
5.20. Pacient sotms a hemodilisi.
5.21. Sala dhemodilisi dun hospital.
20 Realitza un resum de les funcions de lauxiliar dinfermeria en relaci amb la dilisi.
21 Busca informaci sobre els diferents tipus de depuraci extrarenal que existeixen.
124
Idees clau
APARELL URINARI
Anatomia
Pacient
incontinent
Fisiologia
- Bolquers
dadult
- Urocollector mascul
i femen
Bossa
de diresi
- Tipus
- Canvi
- Buidat
Tipus
de sonda
Sondatge
vesical
Patologia
Cures de
la sonda
permanent
Alteraci de
la funci
renal
Recollida de mostres
- De la diresi
- De la micci
- De la composici
- Mostra estril
sense sonda
- Mostra estril
amb sonda
- Mostra 24 hores
- Tires reactives
Tcniques de
depuraci extrarenal
- Hemodilisi
- Dilisi
peritoneal
125
Activitats finals
.: CONSOLIDACI :.
1 Sobre un model anatmic, identifica els rgans que formen laparell urinari.
2 Relaciona les dues columnes:
Els ronyons no produeixen orina.
Polaquiria.
Aparici de leuccits a lorina.
Incontinncia urinria.
Presncia dhematies a lorina.
Piria.
Orinar sense adonar-sen.
Hematria.
Augment de la freqncia de miccions.
Anria.
3 Indica les causes que poden motivar laparici de la incontinncia urinria.

4 Quins motius podrien originar laparici de retenci urinria?
5 Busca informaci sobre la numeraci de les sondes vesicals. Quina numeraci sutilitza en nens,
dones i homes?
6 Elabora una relaci dels riscos i les complicacions que pot presentar un pacient sondat permanentment.
7 Reprodueix en el maniqu de laula les cures de la sonda permanent.

8 Realitza una simulaci a laula-taller sobre com explicaries a un pacient la recollida dorina de 24
hores.
9 Per qu no sha daixecar la bossa de diresi per sobre del nivell de la bufeta del pacient?
10 En el cas anterior, si shagus de fer, com es realitzaria?
11 Qu sentn per circulaci extracorpria?
.: APLICACI :.
1 Raona per qu creus que les dones presenten major freqncia en incontinncia urinria.
2 Busca informaci sobre la incidncia dinfeccions urinries nosocomials en pacients ingressats per altres
motius.
3 En qu consisteix la pielografia? I la cistografia retrgrada? Busca informaci a Internet o a la biblioteca de laula.
4 Investiga sobre els smptomes de la cistitis.

5 Recopila informaci sobre les tcniques demmagatzematge de les mostres urinries quan no es poden
dur immediatament al laboratori.
6 Quin mtode de depuraci extracorpria dels que coneixes s el que majors beneficis presenta per al
pacient?
7 Investiga els riscos i les complicacions que presenten els pacients sotmesos a hemodilisi.
126
Cas final
Pla de cures de la sonda vesical
Un pacient de 65 anys que ingressa a la unitat per oligria. Conscient, orientat i collaborador. Sense problemes motors que li impedeixin realitzar la seva autocura. Bona coloraci de pell i mucoses. Constants
vitals normals. Diresi diria de 400 ml, concentrada i colrica.
Es decideix sondatge vesical i es pauta extracci de mostra dorina per a estudi.
Realitza el pla de cures enfocades a la cura de la sonda.
Soluci
Diagnstic dinfermeria:
- Dficit de leliminaci relacionat amb patologia renal manifestada amb leliminaci de 400 ml dorina
diria.
- Risc dalteraci de la integritat de la pell en zona genital relacionat amb la inserci de la sonda vesical.
- Risc dinfecci urinria relacionat amb la inserci de la sonda vesical.
Pla de cures:
- Preparar el material necessari per al sondatge i
collaborar en la tcnica de sondatge.
- Realitzar la recollida de mostra segons protocol
establert:
Observar mesures higiniques i extremar les
cures per no contaminar la mostra.
Etiquetar i enviar la mostra al laboratori.
- Realitzar la higiene genital aplicant les cures de
neteja de la sonda per evitar infeccions.
- Manipular la bossa i la sonda de manera adequada:
La bossa no ha de tocar el terra.

No elevar la bossa per sobre del pacient.
Evitar desconnexions innecessries.
Buidar la bossa per complet per evitar contaminaci segons el protocol.
Extremar les precaucions higiniques en realitzar el balan i buidat de la bossa.
- Cures de la pell a la zona dinserci de la sonda:
Fixar la sonda de forma que no produeixi tensi
en la zona dinserci.
Canviar el punt de fixaci segons protocol.
Avisar i registrar qualsevol canvi en laspecte de
la zona.
5.22. Material necessari per a lobtenci duna mostra dorina en un pacient sondat.
REVISTA SANITRIA
MARCELLO MALPIGHI
arcello Malpighi va nixer a Crevalcore (provncia de Bolonya) lany
1628. Es va matricular a la Universitat de Bolonya el 1648, iniciant els
estudis de medicina el 1649 per
indicaci del filsof Francesco
Natali. Va obtenir el doctorat en Medicina i Filosofia el
1653. El 1691 es va traslladar a Roma, en ser nomenat
arquiatra del papa Innocenci XII. Va morir tres anys desprs al Palau del Quirinale.
Lany 1656 va resultar fonamental en la seva vida, en

coincidir a la Universitat de Pisa amb Giovanni Alfonso Borelli, que aleshores era professor de matemtiques. La casa de Borelli era un autntic laboratori, que
es va veure enriquit amb el mecenatge del duc Ferran
II. Fou all on, tot i no comptar amb el recurs del
microscopi, es van descriure les fibres espirals del cor
i els tbuls seminfers del testicle. Tot i aix, aviat es
va comenar a utilitzar aquest poders instrument i
un dels que el va aprofitar mpliament va ser Malpighi. Tant s aix que se li atribueix la fundaci de lanatomia microscpica. Des daquest lloc tamb va entrar
en contacte amb el grup o escola que girava entorn a
Galileu.
Va estudiar la textura de les plantes, dels animals i de
lhome. El seu primer treball important va ser De pulmonibus (1661), on va descriure per primera vegada la
vescula pulmonar i va demostrar que no podia existir
contacte immediat entre la sang circulant i laire inspirat. Tamb va descriure els vasos capillars, amb la
qual cosa es completava la important obra de Harvey.
Durant la seva estada a Messina, tamb va realitzar destacades contribucions. Exemples daquestes contribucions sn els seus dos opuscles De lingua (1665) i De
externo tactus organo anatomica observatio. En el primer, va aconseguir distingir lexistncia de dos estrats
(1628-1694)
superficials en la llengua, el corni i el reticular o mucs,

posant en evidncia el cos papillar, en qu es distingeixen tres tipus de papilles que sn assolides i estimulades
a travs dels porus de lepiteli per les partcules dels cossos spids dissolts en la saliva. En el segon es va ocupar
dels receptors tctils (capa de Malpighi: estrat mucs de
la pell).
Daquest perode procedeixen tamb els seus estudis
sobre el que Belloni anomena la glndula com a mquina de la secreci En aquest camp van fer importants
contribucions estudiosos com Silvio, Graaf, Bellini,
Wharton, Wirsung, Glisson, etc.
Malpighi va investigar la textura de la melsa, del rony i
del sistema nervis (De viscerum structura). Daqu que
moltes estructures van adoptar el seu nom: corpuscle de
Malpighi (ndul limfoide de la melsa), glomruls de Malpighi (concentraci de capillars arterials a lextrem dilatat de cada tub urinfer), etc.
Un dels apndixs de De viscerum structura es titula
De polipo cordis (1666 o 1668), on descriu els plips
de les cordes vocals, observats des de ja feia temps a la
taula dautpsies. Mentre altres van mirar dexplicarlos recorrent a teories tumorals, Malpighi els va atribuir a un procs intraviral de coagulaci que t el seu
model en la coagulaci de la sang fora de lorganisme.
Amb rentats repetits i amb lobservaci microscpica
va poder distingir un entramat de fibres blanques
que resulten de laglutinaci daltres filaments ms
petits i un lquid vermell que impregna les malles
que, sota la lent del microscopi, cont toms vermells o glbuls rojos. La sang comenava a revelar
els seus misteris i deixava de ser una barreja dhumors i aliments cuits.
Font: Jos L. Fresquet,
Universitat de Valncia.
Activitats
1 Investiga a Internet qui van ser els cientfics esmentats a larticle (Alfonso Borelli, Silvio, Graaf, Bellini, Wharton, Wirsung, Glisson) i qu van aportar al mn de la medicina.
u n i t a t
SUMARI
Aparell digestiu
OBJECTIUS
Conixer i identificar lanatomia del tub digestiu.
digestiu
Explicar la fisiologia de la digesti.
Fisiologia de la digesti
Estudiar la patologia ms rellevant.
Patologia de lesfag,
Descriure les tcniques relacionades amb ostomies.
estmac i intest
Aplicar les cures relatives al sondatge rectal i els nemes.
Pacient ostomitzat
Sondatge rectal i
nemes
129
1 >> Introducci
Laparell digestiu est format per un conjunt drgans la funci principal dels quals consisteix en la digesti i absorci dels nutrients. Aquests
rgans sn: boca, esfag, estmac, intest prim, intest gros i recte.
Estructuralment, laparell digestiu est constitut per un tub irregular,
obert per ambds extrems, la longitud del qual en ladult s duns 9
metres i que sestn des de la boca fins a lanus. A ms, t una srie drgans annexos com el fetge, el pncrees i les glndules salivals.
1.1 > Anatomia de laparell digestiu

Histolgicament, est constitut per cinc capes que, vistes des de la llum
cap enfora, sn:
Mucosa. Formada per diferents tipus depitelis segons les zones.
Muscularis mucosa. Formada per teixit muscular llis que es disposa predominantment de forma circular.
Submucosa. Formada per teixit conjuntiu, vasos i nervis.
Muscular. Formada per dues o tres capes de teixit muscular.
Adventcia o serosa. Constituda per teixit conjuntiu lax o peritoneu,
segons les zones.
Aquestes capes pateixen lleugeres variacions al llarg de les diferents parts
que conformen el tub digestiu (Figura 6.1).
Faringe
Boca
Mucosa
Muscularis
mucosa
Esfag
Estmac
Submucosa
Fetge
Muscular
Intest
gros
Intest
prim
Adventcia o
serosa
Mucosa
Muscularis
mucosa
Submucosa
Muscular
Esfag
Estmac
Duod
Jej
6.1. Histologia de laparell digestiu.
Serosa
Ili
Clon
Laparell digestiu
Pot ser molt diferent en les diferents
espcies, per el procs de digesti
compleix la mateixa funci: transformar
els glcids, lpids i protenes en unitats
ms senzilles, per mitj denzims digestius, per tal que puguin ser absorbides i
utilitzades per lorganisme.
130
1.2 > Estructures de laparell digestiu

Tipus de papilles gustatives
Les principals sn les papilles caliciformes i fungiformes, que perceben els
sabors mitjanant botons gustatius. Les
filiformes i coraliformes o foliades sn
sensibles a les temperatures i al tacte.
Des del punt de vista anatmic, podem considerar les segents estructures:
Boca. Primera porci del tub digestiu, que es divideix en (Figura 6.2):
Vestbul bucal. Limitat en la seva part anterior pels llavis i les galtes i
en la seva part posterior per les dents i les genives.
Cavitat bucal. s una cavitat revestida per mucosa. Est limitada en la
seva part anterior per les dents i les genives i per la seva part posterior
per la faringe. El sostre de la cavitat bucal est format pel paladar dur
a la part anterior i pel paladar tou en la part posterior. El sl de la boca
el formen:
- La llengua, que est constituda per teixit muscular esqueltic recobert per una mucosa. A la seva superfcie es localitzen les papilles
gustatives encarregades de captar els diferents sabors (Figures 6.3 i
6.4).
- Una base muscular esqueltica que interv en la degluci dels aliments.
Maxillar superior
6.3. Papilla gustativa.
Cel de la boca
Llavis
Dents
Genives
Paladar tou
Llengua
Maxillar inferior
Nasofaringe
Papilles
calciformes
Orofaringe
Epiglotis
Laringofaringe
Laringe
Amarg
Trquea
Esfag
6.2. Boca.
cid
Salat
Papilles
fungiformes
Dol
Papilles
filiformes
6.4. Papilles i localitzaci dels

sabors.
A linterior de la boca es troben les dents, que sumen 32 en els adults

i sencarreguen del procs de trituraci.
Les parts duna dent sn:
- Arrel. s la part de la dent que est dins de los, en una cavitat anomenada alvol. El lligament periodontal uneix larrel amb los alveolar.
- Corona. s la part externa i visible de la dent.
131
- Coll o lnia cervical. s la lnia que separa la corona de larrel, habitualment coberta per la geniva.
Internament, la dent est constituda per (Figura 6.5):
- Cambra pulpar. s una cavitat central formada per la pulpa dentria, que s un teixit conjuntiu amb vasos sanguinis i terminacions
nervioses.
- La dentina s un teixit dur que envolta la cambra de la pulpa. A la
part de la corona est recoberta per lesmalt i a nivell de larrel, pel
cement.
Els tipus de dents adultes sn:

- 8 incisives (4 superiors i 4 inferiors).
- 4 canines (2 superiors i 2 inferiors).
- 8 premolars (4 superiors i 4 inferiors).
- 12 molars (6 superiors i 6 inferiors).
Faringe. Estructura tubular que constitueix una concurrncia aerodigestiva, ja que s comuna per a ambds aparells (respiratori i digestiu). En
la seva paret posterior, es localitzen les amgdales farngies, conegudes
com a angines. La faringe es divideix en tres parts:
Nasofaringe. Que comunica amb la cavitat nasal.
Orofarnge. Que comunica amb la boca.
Laringofaringe. Que comunica amb la laringe.
Esfag. s un tub muscular que mesura uns 20 o 25 cm i comunica la
faringe amb lestmac. Travessa el diafragma per lorifici esofgic i desemboca en lestmac a la zona del crdies (primera porci de lestmac)
(Figura 6.6). Histolgicament, la seva paret est formada per un epiteli i
dues capes musculars, una dinterna circular i una altra dexterna longitudinal ms gruixuda. Depenent de la zona, el mscul s llis o esqueltic.
Les capes musculars realitzen moviments peristltics que faciliten el pas
de laliment des de la boca fins a lestmac.
Lesfag cont unes glndules, anomenades glndules esofgiques, que
secreten moc per tal que linterior de lesfag estigui humit i els aliments
es desplacin b cap a lestmac. Es tracta de seromucoses el canal excretor
de les quals desemboca en la llum esofgica.
Mucosa
esofgica
Diafragma
Peritoneu
Uni de
la mucosa
esofgica i
gstrica
Crdies
6.6. Esfag.
Estmac
Esmalt
Dentina
Geniva
Corona
Cambra
pulpar
Coll
Arrel
Nervi
de larrel
Lligament periodontal
6.5. Parts de la dent.
Buit
alveolar
Cement
132
Vocabulari
Esfnter: anell de fibres musculars
circulars.
Estmac. rgan amb forma de lletra J que es localitza a la regi infradiafragmtica esquerra (hipocondri esquerre) i que est comprs entre
lesfag i el duod.
Els seus laterals presenten una curvatura major i una altra de menor.
Anatmicament i funcionalment, lestmac es divideix en diferents
regions (Figura 6.7):
Vocabulari
Reflux gastroesofgic: pas del contingut gstric a lesfag a travs de
lesfnter esofgic.
Regi del crdies. Es localitza immediatament per sota de la uni gastroesofgica. s un esfnter fisiolgic que regula lentrada daliments
i impedeix que hi hagi reflux cap a lesfag.
Regi del fundus. Se situa en la part superior esquerra de lestmac,
cap amunt i a lesquerra del crdies.
Regi del cos. Est localitzada des del crdies cap al final de la curvatura menor. s la zona de major mida i activitat.
Regi de lantre. Situada entre la curvatura menor i el plor.
Regi del plor. Esfnter muscular que separa lestmac del duod.
La mucosa de lestmac es caracteritza per presentar multitud de glndules gstriques microscpiques que segreguen:
cid clorhdric.
Mucina.
Aigua.
Gastrina.
Esfag
Regi del fundus
Cllules mare
Existeixen unes cllules anomenades
cllules mare que estan presents en
petit nombre a lestmac i sn les responsables de la regeneraci de la
mucosa gstrica.
Regi del
crdies
Plecs
gstrics
Curvatura
menor
Mucosa
de
lestmac
Regi
del cos
Curvatura
major
Plor
Duod
6.7. Estmac.
Regi de lantre
133
Intest. rgan que sestn des del plor cap a lanus i se subdivideix anatmicament en intest gros i prim.
Intest gros. s un tub de 6 m de longitud, localitzat en la porci central de labdomen, que connecta lestmac amb lintest gros a travs
de la vlvula iliocecal. Anatmicament, est constitut per duod, jej
i ili (Figura 6.8):
- Duod. Primera porci de lintest prim. Localitzat en la regi umbilical, sestn des del plor fins a langle duodenojejunal. Shi localitzen el coldoc, un conducte que ve del fetge i la vescula biliar i est
localitzat en la porci central de la cavitat abdominal, i la desembocadura dels conductes pancretics major i menor.
- Jej i ili. Constitueixen, respectivament, la segona i la tercera porci
de lintest prim. Es troba ms vascularitzat que el duod i s ms
gros. En la seva porci inferior, es troba la vlvula iliocecal, que regula el pas entre lili (ltima porci de lintest prim) i el cec (primera
porci de lintest gros).
Histolgicament, lintest prim presenta un dispositiu per poder
ampliar la superfcie dabsorci. Per aix, sorganitza de la manera
segent:
- Est format per una mucosa daspecte vellutat, formada per unes
estructures que sobresurten, que sn les vellositats intestinals.
Aquestes sn expansions de la mucosa i la seva alada varia segons la
regi, essent ms altes en el duod.
- Les cllules de la mucosa presenten microvellositats, que sn especialitzacions daquestes, que augmenten lrea de superfcie de contacte
entre lintest i els aliments.
Com veurem ms endavant, lintest tamb presenta glndules que
produeixen el suc intestinal.
Clon transvers
Clon
ascendent
Intest prim
Intest gros
Intest prim jej
Duod
Clon
descendent
Cec
Apndix
Sigmoide
Canal
anal
Recte
Intest
prim ili
Vellositats intestinals
6.8. Lintest i la seva mucosa.
Nanses intestinals
Degut a la longitud de lintest prim,
es mant plegat sobre si mateix per
adaptar-se a lespai de qu disposa a
labdomen. Aquests plecs de lintest
es denominen nanses intestinals i
estan en continu moviment, podent-se
auscultar el soroll que produeix el
moviment de laire al seu interior,
essent patolgica labsncia daquest
soroll.
134
Vocabulari
Apendicitis: inflamaci del revestiment mucs de lapndix.
Intest gros. s lltima porci del tub digestiu i t un dimetre molt

major que el prim. Estructuralment, es divideix en tres parts: cec,
clon i recte.
- Cec. T forma de bossa. Unit a aquest es troba lapndix, que s una
estructura que no t funci digestiva per que est relacionada amb
processos de defensa immunolgica.
- Clon. Dividit, al seu torn, en clon ascendent, transvers, descendent
i sigmoide, anomenat tamb sigma, que s la porci amb forma de
lletra S que acaba al recte.
- Recte. s lltima part de lintest gros. La seva porci terminal rep el
nom de canal anal i finalitza a lanus o obertura externa. Est format
per dos esfnters: lesfnter anal intern, compost per mscul llis o
involuntari, i lesfnter anal extern, compost per mscul estriat o
voluntari.
1.3 > Annexos de laparell digestiu

Sn les glndules salivals, el fetge i el pncrees.
Glndules salivals. Sn unes glndules encarregades de produir i secretar saliva a la cavitat bucal
(Figura 6.9). Es classifiquen en:
Glndules majors:
- Partides. Envolten la rama
ascendent de la mandbula i
desemboquen en la cavitat
bucal a travs del conducte
de Stenon, situat a lalada
del 1r i 2n molar superior.
Glndula
partide
abscessria
Glndula
partide
Glndula
sublingual
- Submandibulars. Situades a
langle de la mandbula, desemboquen al sl de la boca
(a ambds costats de la lnia
mitjana) a travs del conducte de Wharton.
- Sublinguals. Situades sota la
llengua, desemboquen conjuntament amb les submaxillars, ja sigui a travs del
conducte de Bartholin o a
travs del conducte de
Wharton.
Glndules menors:
Glndula
submandibular
6.9. Glndules salivals.
- Sn les ms abundants i les

de menor mida i significaci.
Estan localitzades al paladar,
la punta de la llengua i la
cara posterior dels llavis.
135
El fetge. El fetge s la glndula ms voluminosa de lorganisme (pesa uns

1,500 kilograms, Figura 6.10). Se situa en la part superior dreta de la
cavitat abdominal i est envoltat per una cpsula de teixit conjuntiu
(cpsula de Glisson). Es troba dividit en dos lbuls asimtrics, dret i
esquerre, que al seu torn es divideixen en diversos segments.
Interiorment, presenta una srie de conductes intraheptics de calibre
creixent que convergeixen finalment en els conductes heptics dret i
esquerre, que posteriorment formen el conducte heptic.
En lhili heptic concorren tres estructures: lartria heptica, la vena
porta, que transporta sang des de lintest, i el conducte heptic, que
sencarrega de transportar la bilis que desenvolupa diverses funcions
en la digesti cap a la vescula biliar i el duod. El fetge realitza mltiples funcions en lorganisme, entre les quals destaquen:
Produeix i secreta la bilis, que s una substncia que emulsiona els
greixos, facilitant-ne aix la digesti.
s el magatzem de glucosa en forma de polisacrid glucgen.
s el magatzem de minerals i complexos vitamnics, com ferro, coure,
vitamina B12 i cid flic.
s el lloc en qu se sintetitzen la majoria de les protenes presents a la
sang.
Participa en el metabolisme de les protenes, els greixos i els hidrats
de carboni.
Interv en el metabolisme de medicaments i de diverses substncies
com la bilirubina.
La vescula biliar. s un rgan buit que es localitza a la superfcie inferior del fetge (Figura 6.10). Shi emmagatzema la bilis, que es drena a travs del conducte cstic, continua pel coldoc situat fora del fetge i
penetra en el duod per lampolla de Water. El pas de la bilis es regula
mitjanant lesfnter dOddi.
Lbul dret
Lbul esquerre
Lligament falciforme
Conducte
heptic
Vena porta
Artria heptica
Artria
cstica
Aorta
Vena esplnica
Vena mesentrica superior
Vescula biliar
Coldoc
6.10. Fetge i vescula biliar.
Vocabulari
Emulsi: dispersi dun lquid en un
altre no miscible.
Polisacrid glucgen: s la forma
ms complexa en qu semmagatzema
la glucosa. La veurem en la unitat
segent.
Bilirubina: producte que sobt en la

degradaci dels glbuls rojos i que ha
de ser eliminat per ser txic per al sistema nervis.
136
Pncrees. s una glndula allargada que se situa aproximadament a lalada de la segona vrtebra lumbar (Figura 6.11).
Shi distingeixen tres regions:
Cap.
Cos.
Cua.
El pncrees t una doble funci: duna banda, s una glndula endocrina, ja que produeix hormones (insulina i glucag) i, de laltra, s una
glndula exocrina, ja que segrega enzims digestius.
Estructuralment, est envoltat per una fina capa de teixit conjuntiu,
que la divideix en lobels, entre els quals es localitzen els illots de
Langerhans, productors dhormones. Els lobels contenen les cllules
que produeixen enzims digestius i bicarbonat. El suc pancretic s abocat a lintest prim a travs duns conductes que veurem ms endavant.
El conducte principal sanomena conducte de Wirsung i desemboca al
costat del coldoc.
Vocabulari
Insulina i glucag: hormones, segre-
Conducte pancretic
accessori
Conducte
biliar com
gades pels illots de Langerhans al pncrees, que regulen la quantitat de glucosa existent a la sang.
Conducte
pancretic
Cua del
pncrees
Cos del pncrees
Cap del pncrees

Duod
6.11. Pncrees.
1 Identifica els tipus de dents que t un adult explicant la funci de cada una.
2 Realitza un esquema senzill de les parts de laparell digestiu.
3 Representa el fetge i la vescula biliar en un dibuix, indicant-ne els detalls anatmics ms rellevants.
137
2 >> Fisiologia de la digesti

La digesti s un procs complex que t lloc al llarg del tub digestiu i que consisteix en la ruptura dels principis immediats dels aliments en els seus components ms elementals perqu puguin ser
absorbits per lorganisme.
2.1 > La digesti

La digesti comena a la boca a travs dos mecanismes:
Digesti mecnica. Produda mitjanant les dents i la llengua, que trenquen els aliments en segments menors.
Digesti qumica. Es produeix per lacci de saliva, elaborada per les
glndules salivals. La saliva cont un enzim denominat ptialina o amilasa salival, que descompon els polisacrids dels aliments (mid i glucgen) en molcules de menor mida.
La saliva, a ms, cont moc que humiteja els aliments, lubrica la cavitat
bucal i ajuda a formar el bol alimentari.
Un cop que sha format el bol alimentari, es produeix la degluci, que s
la conducci del bol des de la boca cap a lestmac a travs de la faringe
i lesfag. Aquest ltim permet el pas del bol ajudat, a ms, per les secrecions de les glndules esofgiques i per les contraccions de la capa muscular.
Lestmac s el reservori o magatzem de laliment i s on continua la
degradaci dels aliments. El bol, parcialment digerit, es barreja amb el suc
gstric grcies als moviments peristltics en qu es forma el quim, el qual,
impulsat pels esmentats moviments, arriba a lintest prim a travs del
plor.
Vocabulari
Quim: est format per una dissoluci
aquosa de sucres i protenes juntament
amb els greixos que encara no han
estat digerits.
Com ja hem vist anteriorment, el suc gstric est format principalment

per cid clorhdric, aigua, pepsina i moc. Lcid clorhdric transforma el
pepsingen (inactiu) en pepsina i, a ms, t un paper bactericida. La pepsina trenca les cadenes de protenes i el moc protegeix la mucosa gstrica
i t un paper lubricant. Laigua s el vehicle on es dilueix tot i actua de facilitadora dels processos qumics.
Lintest prim realitza diverses funcions en la digesti. En primer lloc,
les cllules de la mucosa produeixen moc, la finalitat del qual s protegir i facilitar el trnsit intestinal. Secreta, a ms, el suc intestinal, que
s ric en aigua i, sobretot, en bicarbonat. Aquest suc cont enzims digestius com:
Disacaridases (maltasa, sacarasa i lactasa). Trenquen els glcids per obtenir molcules de maltosa, galactosa i fructosa (sucres).
Lipases. Actuen desdoblant els greixos.
Peptidases. Hidrolitzen les protenes (les parteixen en porcions ms
petites).
Entoroquinasa. Activa el tripsingen produt pel pncrees (que s una
substncia que divideix els nutrients en parts ms petites perqu
puguin ser absorbides).
Vocabulari
Bactericida: que destrueix les bactries.
Vocabulari
Tripsingen: enzim pancretic que
digereix les protenes.
138
A ms, a lintest prim shi aboquen els lquids produts pel fetge i el pncrees, com la bilis.
El quim
En passar pel duod va impregnat dcid clorhdric. La mucosa del duod no
est preparada per a rebre un contingut cid, per la qual cosa el duod i el
pncrees segreguen grans quantitats
de bicarbonat, neutralitzant aix lcid
del quim i protegint la mucosa duodenal de lesions.
La bilis cont les sals biliars, que emulsionen els greixos perqu els
enzims del pncrees puguin actuar sobre seu. Les sals biliars es formen
al fetge a partir del colesterol i es descomponen en cids biliars que es
recuperen en ser absorbits, ja que tornen al fetge, on sn de nou transformats en sals. A ms, t altres funcions, com la de servir de via dexcreci de certs materials que no poden ser expulsats per lorina i shan deliminar per la femta.
El suc pancretic que saboca al duod cont:
Bicarbonat sdic, que neutralitza lacci de lcid clorhdric, protegint
aix la mucosa duodenal.
Enzims digestius, que realitzen diverses accions:
Tripsinogen i quimiotripsinogen, que sn produts en forma inactiva
i que es transformen en les seves formes actives tripsina i quimiotripsina, que actuen sobre les protenes trencant-les en elements menors
anomenats pptids.
Amilasa pancretica, que actua sobre els polisacrids (sucres complexos).
Lipasa, que actua sobre els greixos.
Desprs de lacci de tots aquests enzims procedents dels sucs anteriorment descrits, els aliments queden fraccionats en components ms simples (monosacrids, aminocids, cids grassos i glicerina), que seran absorbits per passar aix al torrent sanguini.
A continuaci, el quim passa al jej i a lili, on t lloc labsorci dels
nutrients.
Digesti dels glcids, protenes i lpids
Glcids.
Protenes.
Lpids.
rgan
Sucs i enzims digestius
Principi immediat
Producte resultant
Boca.
Amilasa.
Mid.
Maltosa.
Pncrees.
Amilasa.
Mid.
Maltosa.
Intest prim.
Maltasa.
Maltosa.
Glucosa.
Sacarasa.
Sacarosa.
Glucosa.
Lactasa.
Lactosa.
Glucosa.
Estmac.
Pepsina.
Protenes.
Pptids.
Intest prim.
Peptidases.
Protenes.
Pptids i aminocids.
Pncrees.
Tripsina.
Protenes.
Pptids i aminocids.
Intest prim.
Lipasa intestinal.
Greixos emulsionats
per la bilis.
cids grassos
i glicerina.
Pncrees.
Lipasa pancretica.
Greixos emulsionats
per la bilis.
cids grassos
i glicerina.
139
Pel que fa a lintest gros. Grcies als moviments peristltics, el quim s

condut a lintest gros i avana cap al clon a travs de la vlvula iliocecal. En aquest tram de laparell digestiu, no es produeix la digesti daliments, ja que no hi arriben enzims digestius.
Al clon es produeix una gran quantitat de moc, que t una acci lubricant sobre la mucosa. Shi produeix labsorci de la major part de laigua
i les sals.
A linterior del clon hi habiten unes poblacions de microorganismes que
constitueixen lanomenada flora intestinal, de gran importncia, ja que
sn capaos de digerir la cellulosa present en certs aliments. A ms, alliberen vitamina K i diverses vitamines del grup B, que sn absorbides per
la seva mucosa i passen a la sang.
Composici de la femta
La femta est formada per un 30 % de
bactries, un 10 % de greixos, un 15 %
de matria inorgnica, un 2 o un 3 %
de protenes, un 30 % de fibra no digerida i un 12 % daltres components dels
sucs digestius, com la bilirubina, que li
donen el color.
Desprs de labsorci daquests ltims elements, es formen les matries

fecals o femta, que sn transportades i emmagatzemades fins al moment
de la seva expulsi en la defecaci.
2.2 > Absorci

Labsorci s el procs mitjanant el qual els metablits (que sn els
productes finals de la digesti que ja poden ser absorbits de lintest als capillars sanguinis) passen a la sang.
Les caracterstiques estructurals del tub digestiu, com els plecs de la mucosa, les vellositats intestinals i les microvellositats de les cllules intestinals, augmenten la seva superfcie afavorint aquest procs.
Els llocs principals on t lloc labsorci dels metablits sn el duod i el
jej proximal. En aquest ltim lloc es produeix labsorci del ferro, el
calci, els lpids i les vitamines liposolubles i sinicia la daminocids i glcids.
En porcions posteriors del jej, finalitza labsorci de glcids i aminocids.
A lili sabsorbeixen les sals biliars i al clon finalitza la daigua i els electrlits.
La glucosa i els aminocids passen a travs de lintest prim a la sang per
la vena porta.
Els cids grassos i la glicerina travessen la paret de lintest i passen al sistema limftic.
4 Repassa el procs de la digesti i realitza un esquema senzill de tot el procs.
5 Dibuixa un esquema amb els enzims digestius que es segreguen en cada part de laparell digestiu,
incloent nutrients sobre els quals intervenen.
6 Realitza un esquema de les microvellositats intestinals amb els seus capillars sanguinis i explica com
intervenen en la digesti.
140
3 >> Patologia de laparell digestiu

A continuaci, es descriu la patologia ms rellevant de certs segments
del sistema digestiu.
3.1 > Patologia esofgica

Esofagitis. s una inflamaci de la mucosa de lesfag que pot ser
aguda o crnica. Es produeix per diverses causes: reflux gastroesofgic, alcohol, virus, fongs, etc.
Tumors desfag. Els tumors malignes desfag presenten mal pronstic. Estan relacionats amb el consum dalcohol i de tabac. El smptoma
principal en aquest tipus de tumor s la disfgia.
Vocabulari
Disfgia: s la dificultat en el transport del bol alimentari des de la boca
fins a lestmac o b limpediment
per a la degluci.
Vmit: s lexpulsi del contingut

del tub digestiu superior per la boca.
Regurgitaci: s lexpulsi per la
boca del contingut retingut en lesfag.
3.2 > Patologia gstrica

Gastritis. Inflamaci de la mucosa de lestmac. Pot ser aguda o crnica. La gastritis aguda s un procs de naturalesa transitria i es relaciona amb factors extrnsecs com certs frmacs, consum excessiu dalcohol, tabaquisme, etc. La crnica sol ser detiologia mltiple, podentse agrupar en infeccioses, irritants qumiques, immunolgiques i
gentiques.
lcera. Lesi de la mucosa gstrica que sestn fins a la capa muscular daquesta. Est relacionada amb la presncia duna bactria denominada Helicobacter pylori (70 % dels casos) i amb el fet de lexposici de la mucosa gstrica a lcid gstric i la pepsina. Les complicacions ms habituals sn la perforaci i lhemorrgia.
Carcinoma gstric. Tumor maligne lincidncia del qual s major en
homes de ms de 60 anys. Es considera un dels principals cncers
mortals.
La pirosi
3.3 > Patologia intestinal
La pirosi o ardor destmac es defineix

com una sensaci dardor per darrere
de lestrnum. Probablement, s el
smptoma gastrointestinal ms freqent i gaireb tothom lha experimentat alguna vegada. Sestima que
entre el 30 i el 50 % de la poblaci t
pirosi, com a mnim, una vegada al
mes i que un 10 % en t cada dia.
Diarrea. Emissi de femta dun volum i consistncia major respecte

del volum i consistncia normal del pacient. Pot ser deguda a alteracions en les funcions del tub digestiu o b tenir una causa vrica o bacteriana.
Restrenyiment. s el retard en lemissi de la femta, essent aquestes
escasses, dures i normalment difcils dexpulsar. En la major part dels
casos, s degut a alteracions en la motilitat intestinal.
Tumors dintest. Entre ells trobem els plips, que sn molt freqents
i tenen carcter benigne, i el carcinoma colorectal, que s un tumor
maligne mpliament distribut en tot el mn. La seva gnesi es relaciona amb certs factors diettics com el baix contingut dingesti de
fibra, ingesti duna alta quantitat de carbohidrats refinats i de carns
i una baixa ingesti de vitamines.
Trastorns de la digesti i labsorci intestinal. Existeixen diverses
patologies causades per dficit en la digesti o absorci de certs
nutrients que, per la seva prevalena, sn importants. Entre altres,
destaquem:
141
Malaltia celaca (MC). Es tracta duna intolerncia permanent al gluten, una protena existent en les farines de blat, ordi, sgol i avena. Es
produeix en individus predisposats genticament, induint una atrfia
de les vellositats intestinals al contacte amb el gluten. Aix provoca
una inadequada absorci dels nutrients dels aliments (protenes, greixos, hidrats de carboni, sals minerals i vitamines). Lnic tractament s
una dieta estricta sense gluten de per vida, amb la qual cosa laparell
digestiu es recupera i normalitza tant clnicament com funcionalment.
Malaltia produda per la intolerncia a la lactosa (sucre de la llet). Es
produeix per una manca de lactasa que provoca que la lactosa no es
pugui absorbir i accedeixi, per tant, intacta al clon. Els pacients no
poden ingerir productes lactis o que continguin lactosa o, en cas contrari, presentaran quadres diarreics.
3.4 > Patologies del fetge i la vescula biliar

6.12. Virus de lhepatitis C.
Hepatitis. Inflamaci del fetge que es caracteritza per un dany en el teixit heptic que produeix una insuficincia funcional. Es produeix per
diverses causes, com ara: infeccions virals, bacterianes, alcohol, frmacs o malalties immunitries. La ms freqent s, per, la dorigen
viral. Hi ha diversos tipus dhepatitis viral, cada un dels quals es designa amb una lletra A, B, C, D. Cada un es transmet de diferent manera i presenta smptomes diferents (Figura 6.12).
Cirrosi heptica. La cirrosi heptica s la conseqncia final de moltes
malalties heptiques crniques i porta a la prdua de larquitectura
normal del fetge i una disminuci progressiva de les seves funcions.
Est considerada una de les 10 causes principals de mort en els pasos
occidentals. Es produeix sobretot com a conseqncia de labs amb
lalcohol, encara que tamb es pot deure a altres causes, com hepatitis
crnica i malaltia biliar, entre altres.
Tumors. El ms habitual s lanomenat hepatocarcinoma, que s un
tumor maligne que es presenta en persones que ja tenen alguna malaltia heptica, com cirrosi o hepatitis crnica produda pels virus del
tipus B o C.
Clcul o litiasi biliar. s la formaci de material slid en la vescula
biliar o el conducte biliar com. Els clculs estan formats per colesterol
o altres substncies que es troben a la vescula biliar. Es poden presentar
com un clcul gran o molts de petits. Produeix clics (dolor intens produt per espasmes) a la part superior dreta de labdomen, intolerncia
als aliments greixosos, nusees i vmits.
3.5 > Patologia del pncrees

Pancreatitis. Es denomina pancreatitis la inflamaci del pncrees, la
qual pot ser de dos tipus: aguda o crnica. Laguda es resol, en la majoria dels casos, amb el tractament correcte. Est relacionada amb malalties de les vies biliars o amb el consum dalcohol, en el 80 % de les ocasions. La crnica consisteix en una inflamaci amb dany persistent que
provoca la seva destrucci i la causa principal de la qual s lalcoholisme (80 % dels casos).
142
Funci de la insulina
s facilitar o permetre el pas dels
sucres a linterior de les cllules, per
tal que aquestes puguin utilitzar-lo i
per aix, quan una persona t diabetis
pot presentar molta glucosa circulant
per la sang (hiperglucmia), per les
cllules no poden aprofitar aquesta
energia.
Tumors malignes. Es tracta dun dels tipus de tumors ms difcils de

diagnosticar, degut al fet que els smptomes solen aparixer quan la
malaltia ja est en una fase massa avanada.
Diabetis. La diabetis constitueix un grup de malalties que es caracteritza pels alts nivells de glucosa a la sang, causats per defectes en la producci dinsulina, en la seva acci o en ambdues.
Nexisteixen de diversos tipus, que es coneixen com:
Diabetis tipus 1. Es desenvolupa quan el sistema immunolgic del cos
destrueix les cllules productores dinsulina del pncrees. s dinici
brusc i sol comenar abans dels 30 anys. Aquests pacients sn dependents de ladministraci dinsulina.
Diabetis tipus 2. Generalment, comena en edat adulta, amb una resistncia a la insulina (les cllules no utilitzen la insulina adequadament). A mesura que avana la malaltia, el pncrees perd gradualment
la seva capacitat de produir insulina, per la qual cosa al principi es pot
controlar amb dieta, encara que ms endavant siguin necessaris antidiabtics orals i, finalment, la injecci dinsulina.
Diabetis gestacional. s una intolerncia a la glucosa que es produeix
en algunes dones durant lembars i que, generalment, desapareix en
finalitzar lembars.
ltimament, han sortit al mercat insulines inhalades, fet que allibera
alguns pacients dinjectar-se la insulina en algunes dosis. Aix mateix,
tamb sestan fent estudis de regeneraci de cllules pancretiques productores dinsulina, a partir de cllules mare, amb resultats esperanadors.
6.13. Pacient diabtica administrant-se ella mateixa la seva dosi dinsulina.
143
4 >> Pacient ostomitzat

El terme estoma procedeix del grec i significa boca o obertura.
Amb el terme ostomia ens referim a la intervenci quirrgica mitjanant la qual comuniquem un rgan buit amb lexterior a travs dun orifici no natural.
En relaci amb laparell digestiu, podem trobar:
Vocabulari
Periostomal: s la pell que envolta
lestoma i resulta especialment sensible als lquids abocats per lestoma.
Estomes de nutrici. Suposen una via alternativa de nutrici quan alguna causa impedeix fer-ho pel seu mitj natural, com tumors de boca o esfag, ingesti de custics (com per exemple, el lleixiu), que lesionen lesfag, etc. Lalimentaci es realitza mitjanant la inserci duna sonda i,
segons la zona anatmica on es realitzi, es denominar:
Esofagostomia.
Faringostomia.
Gastrostomia (a labdomen, directament a lestmac).
Jejunostomia (a labdomen, directament al jej).
Lalimentaci a travs daquestes sondes es tractar a la unitat segent.
Estomes deliminaci. s lexterioritzaci de lintest a travs de la
paret abdominal, suturant-lo a la pell, amb lobjectiu de crear una sortida artificial per a levacuaci de la femta. Depenent de la zona de
lintest que saboqui a lexterior, es denominar:
Dades histriques
de les colostomies
Les primeres colostomies van ser realitzades als segles XVIII i XIX per cirurgians francesos.
Iliostomia. Es realitza en diverses porcions de lili. La consistncia de

la femta s semilquida amb poca quantitat de gasos, per amb un pH
molt corrosiu per a la pell periostomal.
Colostomia ascendent. Es realitza al clon ascendent. La femta que selimina s semilquida i irritant per a la pell.
Colostomia transversa. Es realitza al clon transvers. La femta que selimina s semilquida i poc irritant per a la pell.
Colostomia descendent. Es realitza al clon descendent. La femta s
slida, formada i no irritant.
Colostomia sigmodal. Es realitza al clon sigmodal. La femta s
ferma, slida i no irritant.
Independentment de la zona exterioritzada, les ostomies poden ser:
Temporals. Quan, un cop solucionat el problema que va originar la seva
realitzaci, es tanquen restablint el trnsit intestinal.
Permanents. Quan el trnsit intestinal no es podr restablir, generalment per haver-se extirpat el segment de lintest posterior a lostomia.
En general, la coloraci de lestoma s rosada i presenta laspecte normal de
mucosa intestinal (Figura 6.14). Durant la primera setmana, presenten una
coloraci rogenca i un aspecte edemats, que desapareixer a poc a poc. A
partir del segon al quart dia de la intervenci, el pacient comena a eliminar gasos i femta lquida en petites quantitats, adquirint en dies successius
laspecte normal, segons la seva localitzaci. El nombre de deposicions diries i el seu volum depn de la quantitat i del tipus daliments ingerits.
6.14. Estoma.
144
Es poden produir gasos per lacci de les bactries sobre els aliments.
Les iliostomies sobresurten entre 2,5 i 4 cm del pla de la pell de la paret
abdominal per evitar qualsevol retracci posterior i allunyar lestoma de la
pell, facilitant aix el drenatge intestinal a la bossa collectora i en prevenci dirritacions a la pell periostomal.
Les colostomies tenen forma circular per facilitar ladaptaci de les bosses
collectores (Figura 6.15). El seu dimetre aproximat s de 2,5 cm. Sn planes i amb una elevaci mnima sobre la pell.
4.1 > Complicacions dels estomes

Els estomes poden presentar una srie de complicacions que, si sn detectades precoment, poden evitar alteracions ms greus.
6.15. Dispositiu denfonsament de
colostomia.
Dins de les complicacions ms freqents relacionades amb lestoma, figuren les segents:
Complicacions immediates
Necrosi. Es produeix per una obstrucci del flux sanguini a la porci
dintest amb qu es realitza lestoma. Apareixen en les primeres 24
hores del postoperatori. La mucosa comena presentant una coloraci
vermella fosca, passant posteriorment a un color negre. Sn ms freqents en colostomies. El tractament s quirrgic. Per detectar aquesta
complicaci, s necessari:
Vigilar sovint el color de la mucosa en les primeres hores.
Collocar bosses collectores transparents.
Vocabulari
Dehiscncia: s la separaci de dues
porcions venes de teixit degut a forces
mecniques que acaba produint una fissura. Aquest terme susa per designar
lobertura espontnia i no esperada
duna ferida, estigui suturada o no.
Dehiscncia de la sutura mucocutnia. Es produeix per mltiples causes, com la infecci periostomal o la retracci de lintest. Se sol produir
en la primera setmana del postoperatori. El tractament s quirrgic.
Enfonsament. Es produeix per un desplaament de lintest cap a linterior de la cavitat abdominal degut a una tensi excessiva en la uni
mucocutnia. s ms freqent en persones obeses i en colostomies transverses. Se sol tractar amb bosses collectores unides a dispositius especials per a aquest tipus de problema.
Hemorrgia. Es produeix en les primeres hores del postoperatori. El tractament s amb vasoconstrictors i/o quirrgic.
Infecci. Es pot produir per contaminaci deguda a la femta o per una
mala tcnica en la cura de lestoma. El tractament recomanable s la
cura local.
Edema. Pot ser una complicaci immediata o tardana. Lestoma presenta un aspecte pllid i edemats. Si ledema s important, causa problemes obstructius, hemorrgics i dehiscncies. Si el dispositiu usat s
inadequat, tamb pot produir un edema.
Complicacions tardanes
Estenosi. Es produeix un estrenyiment de lorifici de sortida de lestoma,
degut a qualsevol complicaci immediata. El tractament es realitza mitjanant dilatacions manuals i amb una dieta adequada per evitar lestrenyiment.
145
Hrnia. Es produeix la protusi o sortida de les nanses intestinals per

una fallada o defecte de la paret abdominal. s una complicaci freqent i sol aparixer en els dos primers anys.
Prolapse. s lexcessiva elevaci de lestoma sobre la pell. Es produeix
habitualment per laugment de la pressi intraabdominal. Pot aparixer de forma brusca o progressiva.
Irritaci cutnia. s molt freqent. Apareix en la pell periostomal, presentant enrogiment que, si no es tracta adequadament, pot originar
ulceracions i, posteriorment, necrosi. Es produeix per:
Contacte amb el contingut fecal.
Irritaci mecnica produda per canvis freqents o inadequats de la
bossa.
Allrgia a components del material adhesiu
Humitat.
El tractament consisteix en cures locals, protecci de la pell periostomal i elecci de dispositius collectors adequats.
lceres. Es produeixen per cures inadequades de lestoma, infeccions
cutnies o irritaci de la pell deguda al contingut fecal. El tractament
consisteix en cures per evitar la irritaci.
6.16. Sistema collector duna sola

pea obert.
4.2 > Dispositius per a la cura dels estomes

Sn els sistemes que susen per a la recollida de la femta. Nexisteixen de
molts models i formes. De lelecci adequada en depn laparici o no de
complicacions, el confort i la independncia del pacient.
Un bon dispositiu ha de reunir una srie de caracterstiques bsiques,
com sn:
Bona adaptaci a la mida de lestoma mitjanant guies millimetrades
per a la seva medici.
Protecci de la pell periostomal que eviti la irritaci de la
pell per la composici del material adhesiu.
Fcil fixaci i subjecci que permetin independncia en la
vida diria del pacient ostomitzat.
Efica en la recollida de femta i gasos, evitant fuites i males
olors.
Suau al tacte en la zona en qu estigui en contacte amb la
pell.
Tipus de sistemes collectors
Sistema duna sola pea. La part adhesiva i la bossa collectora sn inseparables i senganxen directament a la pell
periostomal (Figura 6.16).
Sistema doble. La part adhesiva i la bossa collectora sn
dues peces independents. La placa adhesiva senganxa a la
pell i t un dispositiu per acoblar la bossa collectora.
Permet el canvi freqent de bossa sense lesionar la pell
(Figura 6.17).
6.17. Sistema collector de doble pea obert.
146
Segons el mtode de buidatge, les bosses poden ser:

Bosses tancades amb filtre. Susen quan les deposicions sn semislides
o formades. Saconsella que el sistema sigui doble per evitar irritacions
en canviar-la.
Bosses obertes amb filtre. Saconsellen quan les deposicions sn lquides
o semilquides. En permeten el buidatge sense haver de desenganxar la
bossa. El sistema de tancament es realitza mitjanant una pina. Poden
ser de sistema doble o duna pea.
4.3 > Cures de la pell

Lauxiliar dinfermeria ha daconseguir que el dispositiu sadapti adequadament al pacient i que no sorgeixin complicacions en la seva adaptaci,
aconseguint que la pell periostomal es mantingui en bon estat. Per aix,
necessita una srie de cures, entre les quals inclourem:
6.18. Mesura de colostomia.
Rentat de la pell amb aigua, sab neutre i esponja suau.

Assecat suau.
En cas dirregularitats a la zona periostomal (cicatrius, plecs o si lestoma t forma desigual), usar pastes de farciment per evitar fuites.
Mesurar adequadament el dimetre de lestoma per adaptar el dispositiu (Figura 6.18).
Mantenir la pell periostomal sempre neta i seca.
Canviar el dispositiu quan existeixin signes de fuites.
Utilitzar dispositius adequats a cada tipus de pell.
Tcnica
Canvi de la bossa de colostomia
Descripci: s el canvi de la
bossa collectora quan sigui
necessari.
Protocol:
Material: guants estrils i no estrils, xopador, drap estril, gases

estrils, srum fisiolgic, antisptic, bossa de colostomia i tancament de la bossa, mesurador de la mida de lestoma, tisores de
punta roma i bossa per retirar el material usat.
1. Explicar la tcnica al pacient,

demanar la seva collaboraci
i preparar el material.
2. Rentar-se les mans i posar-se els guants no estrils.
3. Retirar la bossa de colostomia de dalt cap a baix i mesurar-ne el contingut.
4. Canviar-se els guants per uns destrils.
5. Posar un drap estril a la zona de cura i dipositar al drap les gases estrils.
6. Netejar la pell del voltant de lestoma amb gases estrils i srum fisiolgic amb suavitat.
7. Netejar lestoma amb gases estrils i amb srum fisiolgic.
8. Desinfectar la pell que envolta lestoma amb antisptic.
9. Mentre es deixa assecar lantisptic, mesurar la mida de lestoma amb el mesurador.
10. Tallar la bossa de colostomia amb la mesura adequada.
11. Collocar la bossa nova de baix cap dalt i posar-hi el tancament.
12. Recollir el material, acomodar el pacient i anotar les possibles incidncies.
147
5 >> Sondatge rectal

El sondatge rectal s una tcnica que consisteix en la introducci
dun catter rectal a travs de lesfnter anal fins al recte. s un procediment habitual en la prctica dinfermeria, per la qual cosa s
important conixer les indicacions i la tcnica adequada.
Les sondes rectals sn uns tubs de ltex, cautx, silicona o plstic. El calibre de la sonda varia per adaptar-se a la mida de lindividu: de 22 a 30
French per als adults i de 12 a 18 French per als nens. La seva longitud,
normalment, s de 30 cm (Figura 6.19).
Disposen dun orifici a la zona proximal amb un adaptador per poder-les
acoblar a bosses collectores i un o diversos orificis a la zona distal per
permetre lentrada i sortida daire, lquids, medicaments, femta lquida,
etc.
Existeixen sondes amb un bal a la seva zona distal per fixar-les al recte
i aconseguir retenir a linterior de lintest el producte irrigat.
Unitats French
s una unitat de mesura que segueix
lescala francesa (FR) i equival a 0,33
mm. En les sondes, mesuren el dimetre de la circumferncia externa. Els
calibres disponibles sescalonen de dos
en dos. Altres escales equivalents que
poden figurar a les sondes sn lescala
francesa Charrire (Ch) i la French
Gauge (FG).
5.1 > Objectius del sondatge rectal

Sutilitza amb diverses finalitats:
Com a tractament:
Per alleujar la distensi abdominal causada per retenci de gasos en
cas de restrenyiment o flatulncies.
Per a ladministraci de medicaci per via rectal.
Per a ladministraci dnemes de neteja en cas de restrenyiment o
com a preparaci de lintest per a intervencions quirrgiques o proves diagnstiques.
Per reduir la temperatura corporal per mitj dirrigacions amb aigua
freda.
Amb finalitats diagnstiques:
Mitjanant la introducci de contrastos per a estudis radiolgics.
5.2 > Complicacions del sondatge rectal

El sondatge rectal pot tenir mltiples complicacions. Entre les ms destacades, figuren:
Perforaci intestinal, per la qual cosa s important no introduir la sonda
a massa profunditat ni forar-ne lentrada.
Ansietat, molsties, etc.
5.3 > Contraindicacions del sondatge rectal

El sondatge rectal est contraindicat en:
Pacients acabats dintervenir del recte, prstata o amb patologia rectal.
Pacients amb inestabilitat cardaca per risc destimulaci vagal (nervi
vague), que produeix hipotensi i bradicrdia, entre altres smptomes.
6.19. Sonda rectal.
148
Tcnica
Sondatge rectal
Descripci: consisteix en la
introducci duna sonda a travs de lesfnter anal amb diferents objectius.
Material: sonda rectal del calibre adequat, lubricant hidrosoluble, material recollector (orinal pla, bossa de drenatge), esparadrap hipoallrgic, guants, xopador i material per a la higiene.
Protocol:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
Preparar el material.
Explicar al pacient el procediment que se li realitzar.
Procurar intimitat.
Collocar el pacient en posici decbit lateral esquerre o Sims esquerre. En aquesta posici, es facilita
la sortida dels gasos, degut a la forma anatmica del clon; en cas dnema, la soluci es desplaar
per gravetat cap endins, millorant-ne la retenci.
Protegir el llit amb un xopador.
Descobrir lrea anal i realitzar la higiene, si fos necessari.
Lubricar entre 5 i 10 centmetres de la sonda des de la punta, per disminuir la resistncia al pas de la
sonda pels esfnters anals.
Separar els glutis amb una m per visualitzar lanus.
Demanar al pacient que respiri profundament per la boca per relaxar lesfnter anal, mentre amb laltra m sintrodueix la sonda amb suavitat (quan el pacient est exhalant), en direcci al melic, uns 10
cm en adults i 5 cm en nens.
Connectar la sonda a la bossa de drenatge, si el que es desitja s mantenir un circuit tancat i conixer
la quantitat de gas o contingut expulsat, o b collocar la sonda a lorinal pla per si sexpulsa una mica
de contingut fecal i no es requereix la seva recollida.
Fixar la sonda al gluti i la goma de la bossa recollectora a la cara interna de la cuixa esquerra amb
esparadrap hipoallrgic, deixant espai suficient per tal que el pacient pugui moure la cama sense estirar el sistema. Aix sevita la sortida de la sonda.
Retirar la sonda i netejar lrea rectal en finalitzar el temps pautat o la irrigaci completa de lnema,
contrast, tractament, etc.
Treures els guants, invertint-los abans de llenar-los, per evitar la propagaci de microorganismes, i
rentar-se les mans.
Collocar el pacient i recollir el material.
Valorar la tolerncia del pacient al procediment i la seva efectivitat, al llarg de 20 o 30 minuts.
Anotar la tcnica i les possibles incidncies a la grfica dinfermeria.
Observacions: detenir la introducci de la sonda si el pacient es queixa de dolor o existeix resistncia a

lentrada de la sonda. La presncia dhemorroides externes pot dificultar lentrada de la sonda a travs de
lesfnter. Per facilitar-ne lentrada, es demanar al pacient que realitzi lesfor de defecar en el moment
dintroducci de la sonda per obrir lesfnter extern, mentre respira lentament i profundament, ja que aix
ajuda a relaxar lesfnter. Recentment, ha aparegut un sistema de control fecal (sistema Flexi-Seal), format per una sonda de silicona tova que, un cop collocada, es fixa al recte mitjanant un globus amb un
sistema similar al de la sonda vesical. Amb aquest sistema saconsegueix que la sonda no es desplaci i seviten aix les fuites. Est indicat en pacients amb incontinncia fecal i deposicions lquides o semilquides,
podent romandre posat fins a 29 dies. Seviten, daquesta manera, la contnua manipulaci i les lesions
cutnies produdes pel contacte de femta lquida amb la pell.
149
6 >> Administraci dnemes

s ladministraci duna soluci lquida a travs del recte amb
finalitats de neteja, diagnstic o tractament.
Existeixen dos tipus generals dnemes:
nemes evacuadors o de neteja. Sn els que sutilitzen per alleujar el
restrenyiment, netejar i preparar lintest abans duna intervenci
quirrgica, realitzar exploracions radiolgiques o abans dun part.
Els nemes evacuadors espontniament passats uns minuts.
Es poden preparar seguint pauta mdica (nema sabons, olis, etc.) i
solen tenir un volum dentre 500 cc i 1 500 cc. Avui en dia sutilitzen
nemes comercials. Estan formats per solucions que irriten la mucosa i augmenten el peristaltisme, produint necessitat urgent de defecar.
nemes de retenci. Shan de retenir el temps pautat pel metge, ja que
el preparat cont substncies com:
Medicaments. Generalment, en aquest tipus dnemes susen antibitics i s freqent la seva administraci com a tcnica de preparaci
abans de la cirurgia de clon.
Contrastos radiolgics (nema opac). Sintrodueix una substncia
radioopaca per visualitzar lintest gros durant lexploraci radiogrfica.
Olis de retenci. Susa oli doliva per a estovar la femta i lubricar la
mucosa intestinal.
6.20. nema.
6.21. nemes antics de coure i marfil dels segles

indigesti o el mal de cap.
XVIII
XIX,
prescrits per a malalties com la
150
Tcnica
Administraci dun nema de neteja
Descripci: consisteix en la
introducci duna soluci a travs duna sonda o directament
al clon del pacient per eliminar femta.
Material: sonda rectal, soluci de neteja amb composici i volum

segons pauta mdica, o nema comercial, sistema irrigador (si no
usem un nema comercial), guants, orinal pla, xopadors, gases i
lubricant.
Protocol:
1. Comprovar la indicaci de ladministraci i la identitat del pacient.
2. Preparar el material i la soluci a utilitzar, ja sigui lelaborada per nosaltres o ja preparada en un
nema comercial.
3. Explicar al pacient la tcnica a realitzar i sollicitar la seva collaboraci.
4. Mantenir la intimitat del pacient amb els mitjans de qu es disposi a la sala (paravent, cortina, etc.).
5. Rentar-nos les mans i posar-nos els guants.
6. Collocar el pacient en decbit lateral esquerre o de Sims i protegir el llit amb els xopadors necessaris.
7. Si la tcnica es realitza a travs duna sonda i no est posada, procedir al sondatge segons protocol
anterior.
8. Desprs domplir la bossa amb la soluci pautada, purgar el sistema irrigador (si susa nema elaborat per lauxiliar) i tancar el sistema perqu no es vessi abans de temps.
9. Lubricar la cnula de lirrigador o de lnema comercial si no susa una sonda rectal i introduir-la al
recte amb la mateixa tcnica que es fa servir en el cas del sondatge, o b connectar el sistema a la
sonda.
10. Mantenir la bossa amb la soluci al peu o suport de srum a una alada de 30 o 40 cm per sobre del
nivell del llit del pacient.
11. Obrir la clau del sistema lentament per permetre el pas de la soluci o comprimir lentament el recipient comercial per introduir el lquid.
12. Un cop instillada la soluci, pinar i retirar la sonda.
13. Mantenir premudes les natges del pacient al llarg duns minuts fins que desapareguin les ganes de
defecar.
14. Demanar al pacient que intenti retenir la soluci uns 5 o 10 minuts.
15. Indicar al pacient que vagi al bany o posar lorinal pla i realitzar la higiene de la zona en finalitzar
levacuaci.
16. Treures els guants, invertint-los abans de llenar-los, per evitar la propagaci de microorganismes,
i rentar-se les mans.
17. Posar-se uns altres guants, recollir el material i acomodar el pacient.
18. Registrar el procediment i les possibles incidncies, anotant el tipus i la quantitat de soluci administrada, el color i la consistncia de femta expulsada, aix com la tolerncia del pacient a lnema.
Observacions:
- Si durant la tcnica, el malalt es queixa de dolor abdominal, detindrem el procs temporalment fins
que hagi cessat i continuarem ms lentament.
- La tcnica de lnema de retenci s la mateixa, per indicant al pacient que ha de retenir lnema
durant almenys 30 minuts per afavorir-ne lactuaci.
151
7 >> Sondes nasogstriques

Sn tubs de diversos materials (polivinil, poliuret, silicona, etc.), longituds i gruixos que es colloquen a travs del nas a lestmac o a lintest
prim.
Susen per a:
Alimentaci. En aquells casos en qu el pacient no pot o no vol ingerir aliments.
Aspiraci. Pot ser amb finalitats diagnstiques (per analitzar-ne el
contingut) o per descomprimir lestmac quan aquest no s capa de
funcionar normalment i es necessita que el seu contingut no avanci
pel tub digestiu.
Compressi. La sonda de Sengstaken-Blakemore disposa duns balons
inflables per detenir lhemorrgia produda per varices esofgiques
per mitj de la pressi. Estan en dess i avui en dia susa ms la cauteritzaci de les varices per mitjans endoscpics.
Collocaci de les sondes nasogstriques
Les sondes nasogstriques es fixen al nas de forma que no pressionin a
la mucosa nasal. Cal comprovar que no sha mogut la marca de fixaci
abans dusar-la, per assegurar-se que est correctament collocada
(Figura 6.22).
1
6.22. Procs de fixaci duna sonda nasogstrica a un maniqu.
Sobre el maneig de les sondes nasogstriques, en parlarem a la segent

unitat, en laparell de nutrici enteral.
152
Idees clau
Boca
Faringe
Esfag
Anatomia
Estmac
Prim
Intest
Gros
Glndules salivals
Glndules
associades
Fetge
Pncrees
Fisiologia de la digesti
APARELL
DIGESTIU
Fisiologia
Absorci
Patologia esofgica
Patologia
Patologia gstrica
Patologia intestinal
Tipus dostomies
Pacient
ostomitzat
Complicacions
Procediments relacionats
Objectius
Sondatge
rectal
Tcnica
Administraci dnemes
153
Activitats finals
.: CONSOLIDACI :.
1 Defineix els segents termes:
Digesti.
Enzim.
Suc intestinal.
Aminocid.
Quim.
Amilasa salival.
2 Busca informaci sobre els diferents tipus de dents i realitzan un dibuix al teu quadern. Relaciona la
forma de les dents amb la seva funci en la masticaci.
3 Realitza un dibuix de les parts de lestmac al teu quadern.
4 Quins sucs digestius actuen en lintest prim?
5 Indica quins sucs digestius digereixen les protenes, els hidrats de carboni i els greixos.
6 Realitza un esquema amb les complicacions immediates i tardanes de lostomia amb els signes a
observar per a reconixer-les.
7 Realitza una taula amb les cures ms habituals de les ostomies.

8 Analitza per qu la posici de decbit lateral esquerre o Sims esquerre s la ms adequada per a ladministraci dnemes.
9 Investiga sobre els diferents dispositius collectors que susen en les colostomies.
.: APLICACI :.
1 Ordena els segents rgans del tub digestiu segons hi vagin passant els aliments i realitza un dibuix
de laparell digestiu.
Pncrees.
Esfag.
Intest gros.
Anus.
Duod.
Estmac.
Fetge.
Boca.
2 Investiga sobre patologies de laparell digestiu, com la diabetis o la malaltia celaca, i realitza un esquema amb les mesures deducaci sanitria per millorar la qualitat de vida dels pacients afectats per aquestes patologies.
3 Realitza, amb lajuda del maniqu de laula, el protocol de canvi de bossa de colostomia.
4 Realitza, amb lajuda del maniqu de laula, la tcnica dimplantaci duna sonda rectal.
5 Investiga sobre els diferents tipus dnemes i practica, amb els materials de qu disposis a laula,
ladministraci de diferents tipus dnemes.
154
Cas final
Pla de cures del pacient amb colostomies
Pacient de 53 anys que ingressa a la planta de cirurgia desprs duna intervenci quirrgica en qu se li
ha realitzat una colostomia ascendent temporal de descrrega. En el moment de lingrs, la colostomia
encara no s funcional i presenta aspecte normal.
Constants normals, bona coloraci de pell i mucoses. Porta pauta de dieta absoluta fins que la colostomia
comenci a funcionar, moment en el qual sha diniciar progressivament la dieta.
Realitza un pla de cures especfic per a aquest pacient, fent incidncia en els aspectes relatius a la colostomia.
Soluci El pla de cures del pacient inclour mesures generals, com per exemple:
Control de constants segons pauta.
Higiene general del pacient durant el temps en qu estigui enllitat i ajuda en la higiene un cop el pacient
es pugui aixecar.
Mobilitzaci i canvis posturals durant el temps que estigui enllitat i ajuda per aixecar-se a la butaca i per
a la deambulaci quan el metge ho permeti.
Com que els primers dies el pacient estar en dieta absoluta, ser lequip dinfermeria lencarregat de la
nutrici del pacient per via endovenosa.
Inici de dieta oral progressiva: dieta lquida, semitova, tova i normal per a pacient amb colostomies, quan
la colostomia sigui funcional. Vigilant:
La tolerncia de laliment abans de continuar amb el segent pas.
Laparici de diarrea.
Complicacions amb lestoma.
Control i administraci de la medicaci oral, si nhi hagus.
Mesures especfiques de la colostomia:
Vigilar laparici de complicacions immediates: coloraci de lestoma, aspecte de la ferida quirrgica,
hemorrgies, etc.
Vigilar lestat de la zona periostomal: irritacions, ulceracions, etc. Cal tenir en compte que, en ser una
colostomia ascendent, el contingut fecal ser molt cid, per la qual cosa la possibilitat de lesions s molt
alta.
Vigilar laparici de signes destoma funcional per iniciar la dieta oral. En general, a partir del segon o
quart dia, comenar leliminaci de gasos, moc o femta.
Cures de la pell periostomal, que han dincloure:
Rentat de la pell segons el protocol de la unitat.

Medici diria de lestoma per elegir el dispositiu collector adequat.
Manteniment adequat de la pell i lestoma, segons el protocol de la unitat.
Canvi de la bossa cada vegada que sigui necessari.
Elecci del dispositiu collector adequat, en funci del contingut i la quantitat de la femta:
Sistema obert o tancat.
Sistema duna sola pea o dues peces.
Elegir sistemes amb filtre per evitar la mala olor.
REVISTA SANITRIA
UTILITZACI DUN DISPOSITIU PER AL MANEIG

DE LA
INCONTINNCIA FECAL
EN EL PACIENT
CREMAT
CRTIC
Introducci
Principis de les cures dinfermeria
en el malalt cremat crtic
1. Prenoci de la infecci.
2. Facilitaci de la epitelitzaci.
- Elevat risc dinfecci en cremades de la
zona perineal.
- Prdua dempelts.
- Increment:
Nombre de neteges.
Nombre de cures.
Sedoanalgsia.
Riscos associats a la mobilitzaci (inestabilitat hemodinmica, respiratria, etc.).
Deficincies dels sistemes tradicionals
per al maneig de la incontinncia fecal
- Trauma en la mucosa rectal i intestinal.
- Ineficcia per recollir femta.
Semilquida.
No existeix segellat a la zona rectal.
Poca capacitat de recollida (calibre petit).
- Temps de permanncia limitat (4 h).
Objectiu
Provar leficcia dun nou dispositiu de control
fecal en el pacient cremat crtic. Descripci de lex-
6.23. Llit circoelctric per a pacients amb limitaci de

mobilitzaci (per exemple, cremats).
perincia de ls daquest dispositiu en dos pacients

de la nostra unitat.
Avantatges del nou dispositiu (Flexi-Seal)
-
Temps de permanncia prolongat (29 dies).

Evita el contacte de la femta amb la pell.
Facilita el fluid cap a la bossa collectora.
Fcil adaptaci anatmica rectal.
Globus de retenci:
No sha descrit cap cas de lesi de la mucosa
rectal, ampolla rectal o esfnter ni la prdua
de to.
No necessita ser inflat i desinflat.
Font: Comunicaci presentada
al II Congrs Nacional dInfermeria de Cremats
i Cirurgia Plstica.
Activitats
1 Investiga sobre les complicacions que produeix el contingut fecal en contacte amb la pell i la seva
relaci amb patologies com els grans cremats o qualsevol altra que puguis trobar.
u n i t a t
SUMARI
n
Alimentaci i nutrici
Nutrients i necessitats
Alimentaci i diettica
OBJECTIUS
Definir quins sn els principis de la nutrici i lalimentaci
saludable.
nutricionals
Conixer les diferncies entre els diferents tipus de dietes.
Dietes preventives o
Descriure les diferents tcniques dalimentaci.
teraputiques
157
1 >> Introducci
La nutrici s un dels pilars fonamentals per a la salut. Cada dia ms
estudis dinvestigaci posen de manifest la relaci entre una alimentaci deficitria o incorrecta i laparici de certes patologies.
Estadstica de lOMS
La dita popular som el que mengem ens duu a la conclusi de la

importncia de lalimentaci i els seus aspectes relacionats (hbits,
entorn, etc.), que tenen el mateix inters que la resta de les cures dinfermeria.
LOrganitzaci Mundial de la Salut

(OMS) va estimar, lany 2006, en ms de
800 milions dssers humans els que
patien fam i desnutrici per escassetat
daliments.
1.1 > Alimentaci i nutrici

Els termes de nutrici i alimentaci se solen confondre, encara que fan
referncia a conceptes diferents. Vegem primer els conceptes daliment i
de nutrient:
Aliment. s tota substncia o producte que contingui algun component
que aporti els elements requerits per a lobtenci denergia, aix com per
a la formaci, renovaci i manteniment de lorganisme i de les seves funcions. Els aliments poden ser de variada naturalesa: slids o lquids,
naturals o transformats, dorigen animal, vegetal o modificats genticament (transgnics).
Es caracteritzen perqu sn assimilables per lorganisme i tots posseeixen qualitats organolptiques.
Nutrients. Sn substncies orgniques i inorgniques que es troben en
els aliments i que, duna banda, proporcionen lenergia necessria per
desenvolupar tots els processos vitals que es produeixen en lorganisme
i, de laltra, permeten el creixement i manteniment dels rgans i teixits
corporals. Estableixen tamb mecanismes de defensa eficaos enfront de
les malalties.
No totes les substncies contingudes en els aliments sn nutrients, ja
que es poden trobar en la seva composici altres substncies com ara
additius, condiments, conservants o elements no nutritius propis de laliment.
Vocabulari
Organolptic: propietats duna substncia que es perceben amb els rgans
dels sentits: color, sabor, textura i olor.
Vocabulari
Bromatologia: s la cincia que estudia els aliments, aix com la seva conservaci i tractament.
7.1. Els nutrients sn substncies orgniques i inorgniques que es troben en els aliments.
158
Vocabulari
1.2 > Funcions dels nutrients

Podem classificar els nutrients segons la seva funci, que pot ser:
Metabolisme: s el conjunt de reaccions i processos fsico-qumics que

ocorren en una cllula.
El metabolisme es divideix en dos processos: catabolisme i anabolisme. Les
reaccions catabliques alliberen energia. Les reaccions anabliques, en
canvi, utilitzen aquesta energia alliberada per formar els components de les
cllules.
Calories buides
El cos hum obt 7 kcal per cada gram
dalcohol que ingereix. Aquestes calories sn de difcil metabolisme, per la
qual cosa es denominen calories buides.
Funci energtica. Mitjanant el catabolisme dels nutrients sallibera

energia que ser utilitzada per realitzar les funcions vitals. Els nutrients
que tenen aquesta funci sn:
Hidrats de carboni. Aporten 4 kcal per cada gram metabolitzat.
Lpids. Aporten 9 kcal per cada gram que es metabolitza.
Protenes. Quan sutilitzen per aquesta funci, aporten 4 kcal per cada
gram metabolitzat.
La unitat de mesura de lenergia en nutrici s la kilocaloria (kcal), que
equival a mil calories i suposa lenergia necessria per elevar un grau
centgrad la temperatura dun litre daigua.
Funci reguladora. Consisteix en mediar o facilitar els processos metablics que tenen lloc en lorganisme. Els nutrients amb aquesta funci
sn les vitamines i els minerals.
Funci plstica. Es tracta de renovar i construir nous teixits. Els
nutrients que tenen una funci plstica sn les protenes.
Per esbrinar la quantitat de nutrients que cont cada aliment, cal consultar les taules de composici daliments, que ens indiquen els grams de
cada nutrient contingut per cada 100 g daquest aliment.
Ara podem veure els conceptes dalimentaci i nutrici:
Vocabulari
Parenteral: fa referncia a la via
dadministraci que es realitza travessant una o ms capes de la pell mitjanant una punci.
Enteral: via dadministraci oral o per

sonda.
Alimentaci. Es defineix com la forma dobtenir i preparar els aliments

per a la seva posterior ingesti. Lalimentaci pot ser oral, enteral i
parenteral. Lalimentaci oral es caracteritza perqu s voluntria i conscient.
Dieta. s el conjunt daliments que cada persona consumeix en una fracci de temps. Existeixen mltiples tipus de dietes en funci de lalimentaci i de lestat de salut o malaltia de lindividu.
Nutrici. El concepte nutrici, des dun punt de vista estrictament fisiolgic, es refereix al conjunt de processos que pateixen els aliments en
lorganisme des de la seva ingesti, digesti, absorci (pas a la sang), distribuci per lorganisme i metabolisme fins a la seva eliminaci. Es
caracteritza perqu s un procs involuntari i inconscient.
7.2. Aliments nutritius.
159
2 >> Nutrients bsics

Els nutrients, tamb anomenats principis immediats, estan formats qumicament per la combinaci de quatre elements principals: carboni (C),
oxigen (O), hidrogen (H) i nitrogen (N).
2.1 > Classificaci dels nutrients

En funci de si lorganisme s capa de sintetitzar-los o no:
Essencials. Sn els que lorganisme no s capa de fabricar per si sol en
quantitats suficients i, per tant, han de ser subministrats en lalimentaci. Entre aquests es troben les vitamines, els minerals, les protenes,
els lpids i els hidrats de carboni.
Un dels principis immediats essencials ms importants s laigua.
Sense aigua, seria impossible la vida, ja que est present en la majoria
dels processos metablics.
No essencials. Nutrients no essencials sn els que lorganisme s capa
de sintetitzar o fabricar a partir daltres nutrients.
En funci de la seva presncia a lorganisme:
Els macronutrients sn els nutrients que es troben en major proporci: hidrats de carboni, protenes i lpids. Tamb es podrien considerar
com a macronutrients la fibra i laigua que, encara que no aporten
energia, intervenen en mltiples processos orgnics.
Els micronutrients es troben en petites proporcions en lorganisme.
En aquest grup hi ha les vitamines i els minerals. No proporcionen
energia, per sn imprescindibles com a facilitadors o mediadors en
els processos metablics.
Els oligoelements es troben en nfimes quantitats en lorganisme.
Entre altres figuren alguns minerals com el seleni (Se), el magnesi
(Mg), etc.
7.3. Botiga daliments.
Web
www.fisterra.com/material/Dietetica/
GruposAlimentos.asp
Aquesta pgina web ens mostra diversos aspectes dalimentaci i nutrici.
www.seh-lelha.org/alimento.htm
En aquesta pgina web trobem la composici percentual dels nutrients dels
aliments.
160
2.2 > Hidrats de carboni

Els hidrats de carboni, tamb anomenats carbohidrats, glcids o
sucres, sn compostos orgnics formats per molcules de carboni,
hidrogen i oxigen.
Atenent a la seva complexitat, es poden classificar principalment en glcids
simples o complexos.
Simples
Complexos
Hidrats de carboni
Sucres principals
Tipus
Caracterstiques
Glucosa.
Monosacrid.
s el sucre ms abundant de la naturalesa. Totes les cllules de lorganisme lutilitzen i hi ha certes cllules que noms poden utilitzar glucosa, com sn les del sistema nervis, les renals i els hematies.
Fructosa.
Monosacrid.
Es troba en les fruites i la mel. I, en menor quantitat, en verdures i hortalisses. La seva velocitat dabsorci s ms lenta.
Sacarosa.
Oligosacrid.
Present en el sucre com. Est format per dues molcules de glucosa.
Lactosa.
Oligosacrid.
s el sucre de la llet dels mamfers. s el menys soluble en aigua de tots

els sucres simples.
Mid.
Polisacrid.
s la reserva de glcids dels vegetals, format per la uni de molcules de

glucosa. s molt abundant en cereals, tubercles com la patata i els llegums.
Glucogen.
Polisacrid.
s el polisacrid de reserva ms important en les cllules animals i est

format per molcules de glucosa. s abundant en el fetge i en el mscul
esqueltic.
Cellulosa i
hemicelluloses.
Polisacrid.
Es troben en les parets cellulars de tots els vegetals. No sn absorbibles

per lorganisme hum.
Pectines.
Polisacrid.
Estan a les cobertes vegetals. Tampoc sn absorbibles per lsser hum.
Laportaci a la dieta dels hidrats de carboni depn fonamentalment dels

aliments dorigen vegetal. Els hidrats de carboni obtinguts en la digesti
proporcionen com a monosacrid fonamental la glucosa. Per tant, podem
considerar-la com a nutrient essencial. Hi ha situacions en qu no es produeix ingesta suficient de sucres i, per tant, lorganisme ha de sintetitzarlos a partir daquests nutrients, o b recrrer a altres productes metablics
per obtenir laportaci calrica necessria.
El control del metabolisme de la glucosa es realitza per lacci dun sistema
de dues hormones daccions contraposades: la insulina i el glucag. Lacci
de les dues serveix per mantenir uns nivells normals de glucosa a la sang.
Aquestes dues hormones se segreguen especficament en la porci endocrina del pncrees, dins duns illots cellulars denominats illots de Langerhams.
Un descens a la sang dels nivells de glucosa rep el nom dhipoglucmia, mentre que lexistncia duns nivells superiors es denomina hiperglucmia.
1 Elabora una taula amb els glcids simples i compostos inclosos a la teva dieta dels dos ltims dies.
161
2.3 > Lpids

Els lpids o greixos sn macromolcules formades gaireb exclusivament per carboni i hidrogen, lestructura dels quals es caracteritza per una relativa falta doxigen.
Vocabulari
Glucmia: s una mesura de concentraci de glucosa en el plasma.
En dejuni:
Tant en la dieta humana com en la composici qumica de lorganisme es

distingeixen tres tipus diferents de greixos (triglicrids, fosfolpids i esterols).
Nivells normals: 70 mg/dl

i 100 mg/dl.
Triglicrids
Glucmia alterada: 100 i 119 mg/dl
Sn els principals components dels greixos que entren en lorganisme

amb la dieta. Degut a la seva densitat i baixa solubilitat, susen per emmagatzemar energia en el teixit adips.
Hiperglucmia: > 120mg/dl
Qumicament, estan formats per tres molcules dun alcohol denominat

glicerol que suneixen amb tres cids greixos. Aquests ltims sn els que
defineixen lactivitat del triglicrid.
Es classifiquen en:
Hipoglucmia: < 70 mg/dl
Tipus dcids grassos

Saturat
cids grassos saturats. Sn els que, en la seva cadena, noms tenen

enllaos simples. Estan fonamentalment presents en els aliments dorigen animal.
Sn els ms perjudicials per a lorganisme per la seva relaci directa
amb les malalties cardiovasculars.
cids grassos insaturats. El seu origen principal sn els vegetals. Al seu
torn poden ser:
H C
H C
Poliinsaturat
Monoinsaturats. Sn els que, en la cadena que conformar lcid gras,

tenen un nic doble enlla.
El ms conegut en el nostre medi s lcid oleic, present en loli doliva (Figura 7.4). Estan presents en greixos dorigen vegetal (com sn
loli doliva, de gira-sol, etc.), aix com en els greixos del peix blau.
Sn essencials per al correcte funcionament de lorganisme. La seva
absncia est relacionada amb les malalties coronries.
Poliinsaturats. Presenten ms dun doble o triple enlla em la seva
cadena.
Entre altres, destaquen lcid -linolnic, lcid linoleic i lcid arquidnic.
Hi ha un tipus dcids grassos que sn de la srie omega, presents en
els olis de peix, que formen part de les estructures cerebrals i, a ms,
tenen una funci protectora cardiovascular.
H C
COOH
Monoinsaturat
COOH
COOH
Existeixen altres cids grassos anomenats cids grassos trans, greixos trans
o greixos hidrogenades que sn cids grassos que, de forma artificial, han
estat modificats per tal que presentin nous dobles enllaos, en la seva
estructura molecular.
Es tracta aix daconseguir una major insaturaci i un canvi en les propietats organolptiques i de conservaci de laliment.
7.4. Lcid oleic est present en loli

doliva.
162
Es troben en aliments dorigen industrial i sn utilitzats en la indstria
alimentria per fabricar productes elaborats, en especial margarines i
pastisseria industrial (Figura 7.5).
El consum de greixos trans representa un major risc de malalties cardiovasculars que el consum dcids greixos saturats.
Lespcie humana pot sintetitzar la gran majoria dels cids grassos,
excepte els cids grassos essencials, que han de ser aportats per la dieta.
Els ms representatius sn lcid linoleic (cid gras insaturat present en
els olis de llavors com sn: el gira-sol, el blat de moro, el cacauet i els pinyols del ram) i l-linolnic, que es troba sobretot en els olis de soja.
Com tots els greixos, es caracteritzen per la seva insolubilitat en laigua.
Tamb s freqent que es puguin unir a altres principis immediats formant molcules ms complexes, com poden ser els glucolpids (glcids
ms lpids) i les lipoprotenes (lpids ms protenes).
Fosfolpids
Sn lpids complexos que, en la seva composici, contenen fsfor, a ms
dcids grassos i elements nitrogenats. Segueixen els triglicrids pel que
fa a quantitat en la composici corporal i la seva aportaci en la dieta es
limita a 1 o 2 grams. Formen part de les membranes cellulars, essent la
seva funci principal mantenir la integritat de la cllula.
Esterols
Dins daquest grup de greixos destaca principalment el colesterol, que s
una macromolcula derivada del metabolisme dels greixos, necessria
per realitzar mltiples processos metablics. Es troba nicament en teixits animals, en forma de colesterol lliure o formant unions de colesterol
amb cids grassos. En la dieta singereixen entre 400 i 800
mg, encara que hi ha una sntesi endgena per part de les
cllules de lorganisme. s un component bsic de la membrana cellular i serveix de precursor per a la sntesi dcids
biliars, hormones sexuals i hormones suprarenals. El seu
excs est molt relacionat amb laparici de diverses patologies cardiovasculars a travs de la formaci de les plaques
dateroma.
El colesterol pot circular lliurement en el plasma sanguini o
unit a protenes. Nexisteixen de tres tipus:
7.5. Pastisseria industrial rica en greixos trans.
HDL (High Density Lipoproteins) o lipoprotena dalta densitat. El HDL-colesterol no es diposita a la placa de lateroma, de manera que prev la patologia isqumica.
LDL (Low Density Lipoproteins) o lipoprotenes de baixa
densitat. A diferncia de lanterior, s capa de dipositar-se
a les plaques dateroma i, per tant, interv en la gnesi de
la patologia isqumica.
VLDL (Very Low Density Lipoproteins) o lipoprotenes de
molt baixa densitat. Similar al LDL en el seu funcionament.
163
Els greixos tenen una funci principalment energtica. Si no sutilitzen,

semmagatzemen als dipsits que es troben en el teixit adips.
El nombre dadipcits ve determinat genticament, per les seves dimensions estan condicionades per lalimentaci en les primeres etapes de la
vida, de tal forma que el sobreps pot estar lligat a alteracions alimentries precoces.
Vocabulari
Cossos cetnics: sn productes del
metabolisme gras que apareixen quan
la glucosa no est disponible per al
metabolisme cellular.
Els greixos tenen altres funcions, com formar part de les membranes
cellulars o participar en la formaci dhormones, cids biliars i vitamines
liposolubles (A, D, E, K). Daltra banda, suposen un important sistema protector o de sosteniment de les vsceres, aix com per evitar la prdua de
calor (per exemple, el greix perirenal).
Enfront de labsncia dhidrats de carboni suficients circulants a la sang
(degut a dejuni, diabetis, dieta pobra en sucres, etc.), lorganisme fa s dels
cids grassos emmagatzemats en el teixit adips. En el seu metabolisme es
produeixen cossos cetnics, que sn eliminats per lorina.
2.4 > Protenes

Les protenes sn macromolcules constitudes a partir daminocids. Aquests contenen carboni, hidrogen, oxigen i nitrogen.
En la naturalesa existeixen centenars daminocids diferents, dels quals
noms vint formen part de les protenes humanes i, daquests, nou sn
considerats aminocids essencials: histidina, isoleucina, leucina, lisina,
metionina, fenilalanina, treonina, triptfan i valina.
Es poden trobar protenes dorigen animal o vegetal. Les protenes dorigen animal sn molt completes perqu contenen tots els aminocids
essencials. Es denominen protenes dalt valor biolgic. Per contra, les protenes dorigen vegetal no tenen aquest valor biolgic i sn menys nutritives; daqu la importncia que les dietes vegetarianes estrictes hagin de ser
suplementades amb aminocids essencials.
Les protenes de lorganisme estan en un continu procs de renovaci.
Duna banda, es degraden fins i tot els seus aminocids constituents i, de
laltra, utilitzen aquests aminocids, juntament amb els obtinguts en la
dieta, per formar noves protenes depenent de les necessitats del moment.
Aquest mecanisme sanomena recanvi proteic.
Aix produeix una despesa energtica basal que s independent del consum energtic de lorganisme i que es denomina ADE (acci dinmicoespecfica de les protenes). s a dir, en reps hi ha una despesa energtica que depn exclusivament del recanvi proteic.
Laportaci de protenes en la dieta t com a objecte complir funcions plstiques, reguladores i de transport, tot i que poden ser utilitzades excepcionalment com a font calrica en situacions descassetat de nutrients.
Les protenes ingerides en excs, que lorganisme no necessita per a la funci plstica o per al recanvi proteic, es cremen a les cllules per produir
energia. Quan aix es produeix sallibera amonac que al fetge es transforma en urea i s eliminat per lorina.
7.6. Les protenes dorigen animal

contenen tots els aminocids essencials.
164
Recomanacions de consum de macronutrients

Nutrient
Hidrats de carboni
Recomanacions en % (*)
Sucres simples.
Sucres complexos.
cids grassos
Protenes
< 10
45
Fibra.
Entre 25 i 35 g/dia
TOTAL
55
Saturats.
<9
Insaturats
Monoinsaturats.
Poliinsaturats.
< 10
< 10
Trans.
<1
TOTAL
30
TOTAL
15
(*) Recomanacions nutricionals presentades al Congrs Internacional de Nutrici celebrat a Durban (frica del Sud) al
setembre de 2005. Es presenten en percentatges amb valors absoluts (a efectes didctics) i no en rangs.
2.5 > Vitamines

Les vitamines sn substncies orgniques destructura variada que
resulten essencials per a les reaccions metabliques.
Les vitamines han de ser aportades a travs de lalimentaci, ja que el cos
hum no pot sintetitzar-les. Existeixen dues excepcions, les vitamines K,
B1, B12 i lcid flic, que es formen en petites quantitats en la flora intestinal, i la vitamina D, que passa de la forma inactiva o pro-vitamina D a la
forma activa o vitamina D per lexposici solar. Existeixen dos tipus de
vitamines:
Hidrosolubles. Es caracteritzen per ser solubles en aigua. No semmagatzemen en lorganisme i seliminen per lorina. Per aquesta ra, han de ser
ingerides de forma regular amb lalimentaci i, daltra banda, no tenen
problemes de toxicitat en cas de sobreingesta. A aquest grup pertanyen la
vitamina C, el complex vitamnic B (B1, B2, B3, B5, B6 i B12) i la vitamina H.
Liposolubles. Sn solubles en olis i greixos. Estan presents en el fetge i el
teixit adips i, per tant, no ns necessria una ingesta continua. Seliminen a travs de la femta. A diferncia de les hidrosolubles, un consum
excessiu pot arribar a ser txic. A aquest grup pertanyen les vitamines
A, D, E i K.
2.6 > Minerals

Els minerals desenvolupen en lorganisme funcions tant estructurals com
reguladores. Controlen la composici del lquid intra i extracellular i
regulen la transmissi neuronal. Tamb formen part de lestructura dels
ossos i les dents i intervenen regulen lintervenen de lquids a travs de les
membranes cellulars. Lexcs o defecte daquests nutrients pot comportar
situacions patolgiques, com per exemple, la hipernatrmia o excs de
sodi, que es relaciona amb la hipertensi arterial i la retenci de lquids.
165
2.7 > Fibra alimentria o diettica

La fibra diettica s un conjunt heterogeni de molcules complexes
dorigen vegetal que no pot ser digerida pels ferments i enzims del
tracte digestiu, encara que poden ser fermentades parcialment per
les bactries del clon.
Tamb regulen lintercanvi daigua amb la femta. Existeixen mltiples
classificacions. Des dun punt de vista biolgic, es poden classificar en funci del seu grau de solubilitat en laigua.
Fibra insoluble. Forma una barreja de baixa viscositat. Aquesta caracterstica s prpia de la cellulosa, la majoria de les hemicelluloses i de la lignina. Es troba en el seg de blat, grans sencers i algunes verdures.
Fibra soluble. Barreja de consistncia viscosa que es troba fonamentalment
en les fruites (taronges i pomes) i en els vegetals (pastanagues) (Figura 7.7).
Totalment
insoluble
Solubilitat de les fibres
Lignina Cellulosa Hemicelluloses Muclags Pectina

Gomes
Fibra insoluble
Funcions de la fibra
La ingesta de fibra en lalimentaci afavoreix principalment la retenci
daigua amb els segents efectes:
A lestmac provoca sensaci de sacietat.
A lintest prim:
Les fibres solubles provoquen un alentiment de la motilitat intestinal
facilitant una millor absorci dels nutrients.
Les fibres insolubles, en canvi, provoquen lefecte contrari, augmentant la motilitat i evitant labsorci de gran part dels sucres de la dieta.
A lintest gros, afavoreixen la formaci i leliminaci de la femta
actuant com a laxant natural.
Altres funcions de la fibra sn afavorir el manteniment duna flora bacteriana adequada en lintest i leliminaci de substncies potencialment txiques.
2.8 > Aigua

Laigua s indispensable per a la vida. Alguns organismes poden viure
sense llum i altres sense oxigen, per cap pot viure sense aigua.
Funcions de laigua
La funci ms important de laigua s regular la temperatura, s a dir,
complir la funci de la termoregulaci. Les constants reaccions metabliques i contraccions musculars que es produeixen en lorganisme alliberen molta calor, que s regulada per laigua de diferents maneres per
principalment mitjanant levaporaci de la suor.
Solvent. Els nutrients es transporten cap a les cllules a travs del plasma sanguini, composat en un 90 % per aigua.
Altres funcions: humidifica laire inspirat, contribueix a eliminar substncies de rebuig mitjanant lorina i la femta, exerceix de lubricant
entre els rgans i teixits i com a facilitador de les reaccions metabliques de lorganisme.
Fibra soluble
Fermentabilitat de les fibres

0 % 15 %
El seu inters rau en el fet que una dieta rica en fibres est relacionada
amb una menor incidncia de malalties cardiovasculars, de lobesitat i en
particular del cncer dintest gros.
Molt
soluble
Lignina
60 %
Cellulosa
85 %100 %
Hemicelluloses Pectina
Muclags
Gomes
7.7. Solubilitat i fermentabilitat de

les fibres.
166
3 >> Necessitats nutricionals

Els aliments tenen una gran varietat de nutrients en la seva composici,
per si atenem al nutrient o nutrients que aporten en major proporci, els
podem classificar de la forma segent:
Classificaci dels aliments segons el tipus de nutrients
Grup daliments
Nutrients
Llet i derivats.
Protenes i calci.
Carn, peix i ous.
Protenes.
Cereals i derivats.
Glcids complexos.
Verdures, hortalisses i fruites.
Vitamines, sals minerals i fibra.
Llegums i tubercles.
Glcids complexos i protenes.
Olis i productes grassos.
Lpids.
Dolos, begudes refrescants i alcohliques.
Glcids simples.
Vocabulari
Metabolisme basal: s la despesa
calrica mnima necessria per al manteniment dels processos vitals.
3.1 > Alimentaci equilibrada

Una alimentaci equilibrada ser la que aporti lenergia i els
nutrients necessaris per aconseguir un estat nutricional ptim.
Parlem destat nutricional ptim quan es compleixen els segents requisits:
Aportaci adequada de calories per a:
Existeix un antic refrany que diu:

Esmorza com un rei, dina com un prncep i sopa com un captaire.
Cobrir les necessitats energtiques de lsser hum per realitzar els

processos metablics elementals que permetin la vida cellular.
Aix sanomena metabolisme basal i sexpressa com un percentatge o
taxa de metabolisme basal.
Realitzar activitat fsica.
Manteniment de temperatura corporal.
Laportaci calrica diria ha destar repartida al llarg del dia en funci de lactivitat de cada persona.
Com a norma general, i encara que depn molt dels costums socials,
es recomana que lesmorzar aporti com a mnim el 20 o 30 % de lenergia diria, el dinar el 40 o 50 % i el sopar no ms del 30 %.
Aquest refrany fa referncia a la necessitat de proporcionar la major aportaci calrica i nutricional en les primeres hores del dia.
Que les aportacions de cada un dels nutrients guardin una proporci

adequada: 50 o 60 % carbohidrats, mxim 30 % greixos 10 i 15 % protenes (0,8 gr/kg).
Refrany
2 Identifica cinc aliments de cada un dels nutrients principals.
167
Per a la confecci duna dieta

equilibrada, entre altres tcniques, es poden utilitzar les anomenades pirmides de lalimentaci saludable (Figura 7.8). Segons
la pirmide, la base de lalimentaci equilibrada ha destar composada per aliments rics en hidrats
de carboni. A mesura que savana cap al vrtex es troben els aliments que shan de consumir en
menor quantitat o ms ocasionalment i en la cspide es troben els
aliments grassos. Entre altres,
destaquen els cids grassos saturats i altres com els sucres simples presents en els refrescos i la
pastisseria industrial, que noms
shan de consumir de forma ocasional.
Com a complement duna dieta
equilibrada, i com a factor essencial per a un ptim estat de salut
i de benestar, es recomana la realitzaci dactivitat fsica diria de
forma moderada i la ingesta daigua.
Consum
ocasional
Consum
setmanal
Consum
diari
Aigua
Activitat fsica
diria
Per a lelaboraci de les dietes

7.8. Pirmide de lalimentaci.
amb aquestes pirmides, cal
seguir les recomanacions de consum dels diferents tipus daliments en racions. La mida de les racions
estndard est recollit en taules.
Les quantitats de les racions i el tipus daliments a consumir depenen
de les necessitats de cada persona. Aquestes necessitats estaran determinades en funci de ledat i etapa de la vida (en perodes de creixement i desenvolupament hi ha ms requeriments nutricionals dels
recomanats, mentre que les persones de major edat tenen menys desgast i necessiten menys requeriments), el sexe (els homes, en general,
necessiten major consum), etc. Shan de considerar, a ms, altres condicionants deguts a raons culturals o llocs de residncia (les persones
que viuen en zones fredes requereixen una major aportaci calrica
per mantenir la temperatura corporal que els que viuen en zones clides), etctera.
3 Realitza un men complet per a tres dies, seguint les recomanacions de la pirmide dalimentaci.
168
3.2 > Diettica

La diettica s laplicaci dels principis cientfics de la nutrici en
lsser hum, tant en la salut com en la malaltia.
En aquest sentit, est adreada tant a grups o collectivitats sans
com malalts.
Un dels principals mbits dactuaci dels auxiliars dinfermeria sn els
hospitals i les residncies de persones grans. Entre altres, existeixen
departaments de nutrici i diettica, responsables de la planificaci
adequada de lalimentaci de les persones ingressades en els centres,
aix com de donar assessorament diettic i recomanacions a lalta del
pacient.
Cada dieta t un objectiu, ja sigui preventiu o teraputic, de manera
que es fa necessari, per a una millor gesti, que cada dieta estigui codificada atenent als seus components nutricionals, ja que diferents patologies poden utilitzar la mateixa dieta.
El metge responsable del pacient o el servei de diettica del centre
assistencial realitzaran un estudi nutricional individualitzat del malalt
a partir del qual prescriuran la dieta que sajusti a les seves necessitats.
Des daquest instant, lauxiliar dinfermeria sollicitar la dieta al servei de diettica amb el codi que sajusti a la prescripci. En cas que calgus realitzar alguna modificaci de contingut, quantitat o textura a la
dieta codificada, es comunicar la modificaci de forma directa al servei de diettica segons el protocol establert al centre (via telefnica,
etctera.).
3.3 > Dietes

Podem distingir dos tipus principals de dieta:
7.9. Elaboraci de diferents dietes en la cuina dun hospital.
Dieta basal.
Aquest tipus de dieta es caracteritza per no tenir cap tipus de
restricci i complir els requeriments duna dieta equilibrada
en funci de les caracterstiques
individuals de cada persona.
Dietes preventives o teraputiques.
Aquestes dietes especfiques, en
canvi, es prescriuen quan existeix algun tipus de patologia o
situaci fisiolgica especfica
que precisa una major aportaci, alguna restricci calrica o
de nutrients i/o una variaci de
textura i/o de consistncia dels
aliments (Figura 7.9).
169
4 >> Dietes preventives o teraputiques

Existeixen dos tipus de dietes, preventives o teraputiques, amb modificacions energtiques de nutrients o de textura i consistncia.
4.1 > Amb modificacions energtiques

En cas que sigui precs controlar, tant per excs com per defecte, laportaci calrica, parlarem de dietes hiper o hipocalriques.
Dieta hipocalrica. Tota restricci de laportaci calrica a una persona es realitzar desprs dun estudi individualitzat. Encara que depn
del criteri mdic, no sn recomanables dietes amb una aportaci inferior a 1 000 kcal/dia. A ms, sha de mantenir sempre laportaci i lequilibri entre nutrients. Estan indicades en situacions dobesitat o
sobreps.
Hipercalrica. Es tracta duna dieta, en principi basal, en qu els
nutrients que aporten energia es trobarien augmentades. Aquestes dietes estan indicades fonamentalment en pacients crtics que, per la seva
patologia, tenen el metabolisme elevat i requereixen una major aportaci de nutrients, aix com en pacients anorxics o desnodrits.
4.2 > Amb modificacions de nutrients

Dhidrats de carboni. A diferncia de la dieta hipocalrica, aquesta
dieta t com a objectiu realitzar una restricci parcial o selectiva dalgun tipus dhidrat de carboni en concret i no una disminuci de laportaci calrica.
Est indicada en els pacients diabtics o quan existeixen problemes
dabsorci a nivell intestinal. Tamb en aquells casos en qu existeixi
una alteraci en la degradaci dalguna substncia com ocorre en el cas
de la intolerncia al sucre de la llet (la lactosa), que dna lloc a laparici de smptomes gastrointestinals.
De protenes.
Hipoproteica. Es caracteritza perqu es disminueix laportaci de protenes. Est indicada en situacions dinsuficincia renal i heptica.
Sense gluten. El gluten s una protena present en el blat, lordi i el
sgol. Aquest tipus de dieta es prescriu als pacients diagnosticats de
malaltia celaca.
Hiperproteica. Es caracteritza per un augment de laportaci de protenes. Indicada en pacients desnodrits i crtics; aquests ltims, a ms de
precisar una major aportaci denergia per tenir un metabolisme elevat, tenen una major destrucci cellular, per la qual cosa es fa necessria una major aportaci de protenes per regenerar el teixit destrut.
De lpids.
Baixa en triglicrids i/o colesterol. Es redueix laportaci daliments
rics en aquestes substncies en pacients amb problemes dhiperlipidmies i/o hipercolesterolmies.
De minerals. Destaquen principalment les adreades a controlar els
nivells de sodi i potassi.
7.10. El gluten s una protena present en el blat.
170
7.11. A lhora de confeccionar una

dieta es tindran en compte les modificacions energtiques, de nutrients i
textura.
Baixa en sodi. La sal de taula s la principal font de sodi de la dieta

europea. Els aliments ms rics en sodi sn els dorigen animal (carn,
ous i lactis). El sodi ret aigua en lorganisme i est contraindicat en
pacients amb hipertensi arterial.
Baixa en potassi. Lobjectiu de la dieta baixa en potassi s controlar la
hiperpotassmia, sobretot en pacients amb insuficincia renal. Aliments rics en potassi, i per tant desaconsellats, sn formatges, embotits, pastisseria industrial, pltans, cireres, sopes de sobre, fruits secs,
xocolata, tomquet en llauna, etc.
Altres. Qualsevol dieta amb modificaci de nutrients destinada a la prevenci de patologies o el seu tractament, com per exemple, dietes
laxants amb augment de fibra i lquids i dietes astringents, amb disminuci de fibra i greixos.
4.3 > Modificacions de la textura i consistncia
Vocabulari
li paraltic: s lalentiment o detenci dels moviments peristltics de lintest.
Tamb anomenades dietes progressives. En el cicle salut-malaltia duna

persona, aquesta passa per diferents estadis en qu tant el contingut com
la forma dadministraci de lalimentaci varia en funci de la situaci
del pacient. Aix, per exemple, a un pacient acabat de sotmetre a una
intervenci quirrgica sota anestsia general no se li donaria una dieta
amb aliments slids sense haver tolerat abans una dieta lquida o tova, ja
que s possible que el seu aparell digestiu encara no estigui preparat. Les
dietes progressives poden proporcionar una aportaci completa o parcial
de nutrients i energia. En cas que fos parcial, caldria proporcionar suplements per cobrir les carncies de la dieta.
Existeixen diversos tipus de dietes, amb modificaci de la textura o consistncia: dieta lquida, semislida i tova.
Dieta lquida. Est indicada en fases de recuperaci dili paraltic, en quadres de diarrea, per a la preparaci dexploracions intestinals (gastroscpies, colonoscpies, etc.), en les fases de trnsit entre la nutrici parenteral i alimentaci oral o en pacients amb problemes de masticaci,
degluci o digesti secundaris a alteracions fisiolgiques o mecniques.
Dieta semislida o triturada. s una dieta en qu la textura dels aliments
s de tipus pur. El seu objectiu s assegurar la ingesta en aquells
pacients amb alteracions en la masticaci i/o degluci.
Dieta tova i dieta de masticaci tova. Les dues dietes estan indicades en
la fase de trnsit de la dieta lquida o semislida a la basal.
Dieta tova. s una dieta en qu els aliments es presenten sencers, per
amb poc oli i condiments, sotmesos a cocci amb la finalitat de facilitar-ne la digesti.
Dieta tova de fcil masticaci. Es diferencia de la dieta tova exclusivament en la textura dels aliments. Aquesta dieta est encaminada a
aconseguir el mnim esfor per a la masticaci.
A lhora de confeccionar una dieta individualitzada, es tindran en compte
les modificacions energtiques, de nutrients i de textura. La seva combinaci pot donar lloc a mltiples tipus de dietes: hipocalrica amb restricci
de protenes, hipocalrica amb restricci de protenes i tova de fcil masticaci, etc.
171
5 >> Procediments dajuda

en lalimentaci oral
Les safates de menjar arriben a la unitat en uns carros trmics, identificades cada una amb el nmero dhabitaci del pacient i un codi assignat
segons la dieta.
Algunes persones necessiten assistncia en menjar: ancians, discapacitats
(per exemple, pacients invidents, tetraplgics, etc.), els que hagin de
romandre en decbit sup, etc.
Consideracions generals dajuda en lalimentaci oral
1. Respectar els horaris dels pats sense que existeixin interferncies per visites mdiques.
2. Assegurar-se que les condicions dhigiene de lhabitaci sn les adequades abans de passar a lliurar la
safata:
a) Que no existeixin olors que impedeixin una correcta alimentaci.
b) Que hi hagi una bona illuminaci.
c) Que el mobiliari destinat a dipositar la safata de menjar estigui net i sense objectes.
3. Confirmar el tipus de dieta prescrit, aix com les possibles restriccions per raons mdiques, dndole cultural o social (porc en els rabs, vedella en els indis, etc.), o de preferncies o gustos del pacient.
4. Verificar si el pacient s diabtic i, per tant, necessita control de glucmia previ al menjar.
5. Comprovar que linterior de
la safata es correspon amb la
dieta pautada i que disposa dels
utensilis necessaris, coberts,
tovall, etc.
6. Es repartiran les safates de
menjar en primer lloc als
pacients que no necessitin ajuda
per menjar, vigilant que ho tinguin tot al seu abast, i desprs
les dels pacients que s que
necessitin ajuda.
7. En finalitzar el menjar, es
retiraran les safates, dipositantles en el carro de nou perqu el
personal de cuina ho retiri de la
unitat.
8. Es comprovar la quantitat
de menjar ingerit per cada
pacient i sanotar a la seva
grfica per complimentar el
balan, aix com qualsevol incidncia.
7.12. Les safates amb el menjar dels pacients arriben a la unitat en carros trmics.
172
Tcnica
Ajuda al pacient que no pot menjar sol
Es prestar ajuda al pacient quan tingui limitacions que limpedeixin menjar sol.
Material: safata amb el menjar i els lquids adequats, tovall i tovalloleta petita, coberts, palletes
i vas.
Protocol:
2. Ajudar el pacient abans dels menjars en el rentat de mans i la higiene oral si ho necessita.
3. Establir una posici asseguda al llit o en una cadira. En cas que el pacient no es pugui aixecar, es
collocar la safata a una distncia que li permeti veuren el contingut.
4. La taula o superfcie on shagi de dipositar haur destar neta i regulada a lalada adequada. A ms,
hi haur dhaver espai suficient per a la safata.
5. Ajudar el pacient segons les seves necessitats, animant-lo a que sigui independent. Pel que fa a pacients
invidents, sels ajudar a localitzar els aliments; per
exemple, sutilitzaran els usos horaris indicant les
hores on estan localitzats els aliments: per exemple,
el pa a les 9, les patates a les 3, el vas daigua a les
12, etc.
6. Avisar el pacient si el menjar est fred o calent.
7. Deixar al pacient el temps suficient per mastegar i
deglutir el menjar abans doferir-li res ms.
8. Proporcionar al pacient lquids quan els demani. Si s
incapa de comunicar-se, oferir-los-els desprs de
cada tres o quatre porcions de menjar slid.
9. Un cop que el pacient hagi acabat de menjar, observar quant ha menjat i begut, aix com qualsevol incidncia que hagi ocorregut durant lpat: aparici de
dolor, fatiga, nusees o fins i tot que no hagus menjat, cas en el qual se li preguntar el motiu per fer les
modificacions oportunes.
10. Registrar a la grfica dinfermeria tant la quantitat
7.13. Robot portant el carro de menjars pel passads
com les incidncies que poguessin haver ocorregut
dun hospital.
durant lpat.
4 Realitza un joc de rol en qu cinc companys siguin pacients amb diferents patologies i necessitats nutricionals, un altre exerceixi de metge que analitza aquestes situacions i pauta la dieta adequada, un altre
realitzi el pla de menjars i finalment un altre faci les comprovacions necessries per al repartiment dels
menjars als pacients.
173
5.1 > Alimentaci enteral. Indicacions, tcniques

i complicacions
La nutricional enteral (NE) es defineix com laportaci daliments a
travs duna sonda al tracte gastrointestinal.
Es pot pautar com:
Dieta principal.
Suplement diettic de la dieta oral.
Dieta complementria de la nutrici parenteral.
A travs de la sonda, es poden administrar aliments triturats, amb la consistncia necessria per tal que passin per la sonda, o preparats comercials, que poden tenir les mateixes modificacions de nutrients que la dieta
oral, ja que les cases comercials ofereixen multitud de tipus de preparats
en funci de les necessitats del pacient.
A ms, a aquests preparats sels poden afegir els elements que siguin
necessaris per cobrir qualsevol tipus de necessitat nutricional. A vegades,
els preparats comercials de nutrici enteral es poden administrar per via
oral com a suplements a la dieta.
Es tracta duna tcnica senzilla que es pot realitzar al domicili. Desprs
dinserir la sonda per part del personal especialitzat, noms fa falta una
mnima formaci adreada al pacient o als seus familiars en el maneig i
cura de la sonda, aix com en el sistema dadministraci.
Els objectius de la NE sn:
Cobrir les necessitats calriques i nutritives de la persona.
Mantenir el funcionament de lintest prim, evitant la seva parlisi i laparici de cncer intestinal.
La NE est indicada en:
Pacients, desnodrits o no, que no poden alimentar-se per via oral
(pacients amb problemes de masticaci, degluci, certes malalties o
intervencions quirrgiques digestives, problemes metablics, etc.).
Pacients que no vulguin alimentar-se durant un temps suficientment
prolongat per no posar en risc el seu estat nutricional (casos danorxia
nerviosa, depressi greu, dolor, cncer, etc.).
Vies dadministraci
Es poden classificar en funci de la tcnica utilitzada per a la seva inserci:
No quirrgiques mitjanant sondes enterals (gstriques, duodenals i
jejunals). En lactualitat, nexisteix una gran varietat en el mercat. Es
caracteritzen per ser sondes fines, flexibles i amb una elevada compatibilitat (poca toxicitat i bona tolerncia en el tub digestiu).
En funci don vulguem deixar allotjada la sonda enteral, nutilitzarem
una de major o menor longitud. En el cas de les de major longitud, que
han de quedar allotjades a lintest prim, sutilitzaran amb control
radiolgic per estar segurs de la seva collocaci.
7.14. Nutrici enteral amb xeringa.
174
Vocabulari
Jej: s una porci de lintest prim.
Via gstrica. Per nas o boca a travs duna sonda que arriba fins a lestmac. s el ms habitual i s la via delecci sempre que hi hagi una
funci gstrica normal i no existeixin patologies abdominals que la
contraindiquin (broncoaspiraci per reflux gastroesofgic, pancreatitis, fstules, hrnia de hiatus, etc.).
Via duodenal. En aquest tipus daccs, la sonda sintrodueix des del
nas o boca fins al duod.
T les mateixes contraindicacions que la via gstrica. Tot i aix, el risc
de reflux gastroesofgic i de broncoaspiraci s menor, encara que s
que pot existir reflux a la cavitat gstrica.
Susa quan lestmac no s funcional i existeixen problemes de progressi de laliment daquest a lintest.
Via jejunal. En aquest accs, sintrodueix la sonda fins al jej.
El risc de reflux gastroesofgic i de broncoaspiraci s menor que en
les dues anteriors. Tot i aix, presenta com a desavantatge la major
incidncia de diarrees i la menor utilitzaci metablica dels nutrients.
Est indicada quan existeix un alt risc daspiraci, en les pancreatitis
agudes i en les fstules gstriques i esofgiques.
Invasives o quirrgiques. Mitjanant la realitzaci dun orifici quirrgic
(ostomia) per accedir laparell digestiu, des de labdomen, a travs del
qual sinsereix una sonda o cnula per on administrar la NE. Susa quan
hi ha lesions en boca o esfag, o quan es prevegi un temps llarg de nutrici enteral.
Formes dadministraci
Ladministraci de la NE pot ser realitzada de forma
intermitent, contnua o cclica:
De forma intermitent. Ds poc freqent, sutilitza
quan existeixen perodes llargs de descans entre les
ingestes que realitza el pacient. Es pot realitzar:
Administrant bolus de dieta mitjanant una xeringa dalimentaci connectada a la sonda enteral
durant un temps dentre 10 i 15 minuts.
Per gravetat amb un sistema gota a gota, que
consisteix en administrar la mateixa quantitat
prescrita de dieta que en el bolus per utilitzant
una bossa o flasc de nutricional enteral connectada amb un sistema de goteig a la sonda.
7.15. Nutrici enteral amb bomba dinfusi contnua.
Contnua. Quan es nodreix el pacient de forma ininterrompuda o amb curts perodes de descans, utilitzant el sistema de gravetat o amb bombes que regulin automticament el f lux de NE cada hora.
Aquestes bombes disposen dalarmes que avisen si hi
ha algun problema durant ladministraci del preparat, de manera que susen habitualment en el
medi hospitalari i sempre en la nutrici enteral
domiciliria.
Cclica. Consisteix en alimentaci oral de dia i NE de
nit.
175
Consideracions generals per a ladministraci de NE
1. Verificar la data de caducitat del preparat alimentari.

2. Administrar el preparat a temperatura ambient o temperada a 37 C, ja que els aliments massa freds
o calents poden ocasionar diarrees.
3. El preparat ha destar tancat hermticament. En cas contrari, shaur de retornar i canviar per un altre
envs, en existir un alt risc de contaminaci, donades les caracterstiques dels preparats de NE.
4. Comprovar que la fixaci de la sonda es mant al seu lloc, que la marca de la sonda est a lalada
indicada i que el pacient no t la sonda enrotllada a la boca. En cas de dubte sobre el seu posicionament,
consultar amb la infermera.
5. Comprovar la permeabilitat de la sonda abans dintroduir laliment, introduint 20 o 30 cc daire.
6. Comprovar que no queden restes dalimentaci en lestmac de dosis anteriors, cosa que indicaria que
el pacient no tolera la nutrici. Per aix: amb una xeringa de nutrici (de 50 o 100 ml) de con ample, aspirarem per la sonda. En tots els centres hi ha dhaver un protocol amb les pautes dactuaci en funci de
les restes obtingudes per, com a norma general, si aspirem ms de 50 ml en adults o 10 ml en nens,
shaur de consultar amb la infermera abans diniciar la nutrici.
7. Assegurar-se que la sonda o catter est ben fixada a la pell i no existeix risc dextubaci un cop iniciada la perfusi de NE.
8. Elevar el capal del pacient entre 30 i 45 graus si no hi ha contraindicaci per evitar la broncoaspiraci. En cas de nutrici intermitent, mantenir-lo en aquesta posici fins a una hora desprs de finalitzar
el menjar.
Observacions: les frmules enterals contenen nutrients insolubles que poden provocar que la NE se solidifiqui a linterior de lenvs que la cont o en el propi trajecte de la sonda, de manera que sempre saconsella:
Mobilitzar lenvs cada torn.
Realitzar rentats de la sonda cada 4 o 6 hores amb 40 o 60 ml daigua i sempre en finalitzar qualsevol
administraci.
Vigilar les constants vitals per possible aparici de complicacions durant i desprs dadministrar la NE.
Tcnica
Administraci de NE mitjanant bolus amb xeringa
Nutrici amb una xeringa, connectada a una sonda enteral.
Protocol:
Material: sondes, nutrici enteral,

guants, xeringues de 50 o 100 ml de
con ample, xopadors i fonendoscopi
(per comprovar la correcta collocaci
de la sonda).
1. Explicar al pacient qu se li far. Proporcionar comoditat

i intimitat al pacient.
2. Rentar-se les mans i collocar-se els guants i protegir el
llit amb un xopador.
3. Comprovar la permeabilitat i la posici de la sonda segons pautes anteriors.
4. Aspirar la nutrici del recipient amb la xeringa.
5. Connectar la xeringa a la sonda i administrar la quantitat de nutrici pautada pel metge lentament durant
10 o 15 minuts.
6. Rentar la sonda desprs de cada presa amb 30 o 50 ml daigua per evitar que sobstrueixi.
7. Registrar al full dinfermeria la quantitat administrada i les possibles incidncies.
176
Tcnica
Administraci de NE per gravetat o bomba
Administraci de NE per mitj dun sistema de degoteig (gota a gota)
Material:
o amb una bomba volumtrica per al control exacte de la velocitat

dinfusi.
Sondes.
Protocol:
1. Explicar al pacient qu se li far. Proporcionar comoditat i intimitat al
pacient. Rentar-se les mans i collocar-se els guants.
2. Comprovar la permeabilitat i la posici de la sonda, segons pautes
anteriors.
3. Collocar lenvs a uns 30 cm per sobre del punt dinserci de la sonda.
4. Connectar lenvs de la NE amb el sistema corresponent.
5. Purgar el sistema obrint la clau i deixant sortir la NE fins que no quedi
aire en el sistema.
6. Regular la velocitat dinfusi de la forma segent:
Per gravetat: sobrir la clau fins aconseguir el ritme pautat.
En la NE contnua: sutilitzar bomba de nutrici, segons recomanacions ds del fabricant.
Observacions: la pauta habitual de perfusi sol comenar amb un ritme
baix i anar pujant de forma progressiva segons tolerncia, fins arribar al
ritme de perfusi que asseguri una ingesta diria que cobreixi les necessitats calriques del pacient.
7.16. Alimentaci enteral.
Nutrici enteral.
Guants.
Xeringues de 50 o 100 ml
de con ample.
Bossa de nutrici i sistema
de perfusi de nutrici
enteral o bomba de perfusi (aconsellat per assegurar un ritme constant) amb
el sistema de connexi
adequat.
Fonendoscopi (per comprovar la correcta collocaci de la sonda).
177
Complicacions
Les complicacions de la NE poques vegades suposen un risc vital per al
pacient. Es poden classificar en quatre grups:
Complicacions mecniques. Ocasionades per la inserci i/o manteniment de la sonda o catter. Poden suposar des derosions nasals fins a
lceres i fstules.
Obstrucci de la llum de la sonda o catter enteral. Sol ser la complicaci ms freqent. Es pot evitar realitzant rentats amb aigua de forma
peridica i s deguda a la composici i textura de la nutrici.
Complicacions metabliques. Les ms freqents sn la hiperglucmia i
els trastorns hidroelectroltics (augment o disminuci dels percentatges
adequats daigua i minerals).
Complicacions infeccioses.
La broncoaspiraci o pas de contingut alimentari a la via aria s la
complicaci ms perillosa de la NE. Ocasiona pneumnies.
Contaminaci de la prpia nutrici enteral, produint quadres de gastrointeritis.
Complicacions gastrointestinals. Les ms comunes sn la intolerncia
digestiva, la diarrea i el restrenyiment, ocasionant nusees, vmits,
meteorisme i dolor abdominal.
5.2 > Alimentaci parenteral

La nutrici parenteral (NPT) es defineix com ladministraci a lorganisme per via endovenosa de nutrients prviament preparats
en condicions de mxima esterilitat en els serveis de farmcia
hospitalaris.
Els catters per on sadministren poden ser perifrics o centrals.
Els objectius de la NPT sn, de la mateixa manera que en la resta de nutricions, mantenir i restablir un adequat estat nutricional.
Est indicada en tots els pacients que no toleren la nutrici oral i/o enteral i el seu s es realitza sota control analtic diari, sobre el qual el metge
pauta la composici de la nutrici per a aquest dia. Les bosses de nutrici
enteral shan de guardar a la nevera fins al seu s i protegir-se de la llum,
ja que aquesta naltera les propietats.
La principal complicaci de ls de NPT s la infecci del catter per on
sadministra, cosa que pot produir sepsis i desequilibris hidroelectroltics.
El seu s est limitat fins al moment en qu el pacient pugui nodrir-se per
via oral i/o enteral. La NPT, en ser una tcnica dadministraci intravenosa, s exclusiva del personal dinfermeria.
7.17. Bossa de nutrici parenteral

(NPT).
5 Realitza un esquema de les comprovacions que shagin de realitzar a la sonda nasogstrica abans dadministrar qualsevol tipus de nutrici.
6 Realitza la prctica dalimentaci pels diversos mtodes descrits.
178
Idees clau
Definici
Alimentaci
Nutrients
ALIMENTACI
I
NUTRICI
Diettica
Procediments
dalimentaci
- Hidrats
de carboni
- Lpids
- Protenes
- Vitamines
Minerals
Alimentaci
equilibrada
Dietes
Oral
Protocols
Enteral
Indicacions
Tipus
Contraindicacions
Parenteral
Funcions
179
Activitats finals
.: CONSOLIDACI :.
1 Busca i amplia informaci sobre els diferents nutrients estudiats.
2 Investiga i recopila informaci sobre la dieta mediterrnia. Identifica per qu s tan saludable aquest
tipus de dieta.
3 Sobre una dieta normal, realitza els canvis necessaris per a un pacient diabtic i per a un pacient amb
el colesterol alt.
.: APLICACI :.
1 Analitza si els teus hbits alimentaris compleixen amb els principis de la dieta mediterrnia. Aconsegueix informaci sobre els hbits alimentaris de la joventut catalana en lactualitat. Sajusten aquests
hbits als principis de la dieta mediterrnia?
2 Per grups, elaboreu el men per a una setmana, tenint en compte que ha de ser una dieta equilibrada.
3 Aconsegueix el men dalguna escola o guarderia i, a partir dels dinars realitzats, elabora el men per
als sopars duna setmana de manera que siguin nutricionalment equilibrats.
4 A la pgina web: www.nutricion.org de la Societat Espanyola de Diettica i Cincies de lAlimentaci,

sha publicat la segent roda dalimentaci (Figura 7.18).
Identifica les diferncies existents respecte de la pirmide dalimentaci i analitza quin format et sembla
ms til dels dos per poder seguir una dieta equilibrada.
7.18. Roda daliments.
180
Cas final
Qu en sabem de canvis posturals?
Pacient de 52 anys que ingressa al servei de nefrologia dun hospital amb diagnstic dinsuficincia renal
crnica amb antecedents dhipertensi i diabetis controlada amb insulina.
Durant la seva estada s sotms a intervenci quirrgica i torna a la seva unitat a les 48 hores de la cirurgia. A la seva arribada linformen que, al servei de reanimaci, ja ha ingerit lquids per que t dificultat
per a la degluci.
Tindiquen que sollicitis al servei de diettica una dieta per a aquest pacient.
Analitza les condicions del pacient, buscant informaci sobre les implicacions de la patologia renal, la hipertensi i la diabetis i elegeix el tipus de dieta que ms sajusti a les necessitats del pacient.
Soluci
1. En tractar-se dun pacient amb problemes renals no eliminar correctament el potassi; per tant, la
dieta ser baixa en potassi.
2. Un augment de protenes circulants a la sang pot empitjorar encara ms la insuficincia renal, per la
qual cosa la dieta ha de ser hipoproteica.
3. Com que t antecedents dhipertensi i la sal ret aigua i augmenta la tensi arterial, la dieta tamb
haur de ser baixa en sodi.
4. Com que, a ms, s diabtic amb control dinsulina, la dieta ha de restringir els hidrats de carboni i
estar ajustada a lhorari de les
dosis dinsulina.
5. Per ltim, com que recentment ha
estat sotms a intervenci quirrgica i presenta problemes per a la
degluci, la dieta haur de ser triturada inicialment, per a desprs
anar progressant en la seva consistncia.
Conclusi
La dieta a sollicitar a diettica ser
una dieta semislida o triturada, baixa
en potassi, baixa en sodi, baixa en
protenes i per a pacients diabtics.
Si tolera b la dieta, en els segents
dies se sollicitar una dieta amb les
mateixes caracterstiques pel que fa a
nutrients, per de consistncia tova
primer i posteriorment, si no sorgeix
cap complicaci, de consistncia normal.
7.19. Elaboraci de menjars en la cuina dun hospital.
REVISTA SANITRIA
DIETES INEFICACES I POC SALUDABLES

Dos de cada tres centres daprimament no respecta criteris bsics de nutrici i salut
Dos de cada tres clniques daprimament a Espanya no ofereixen el
que prometen. Aix de clara s la
conclusi dun informe elaborat
per la revista Consumer-Eroski,
que subratlla que la majoria daquests centres, que cobren una
mitjana de 1 400 euros per un tractament aprimant, no identifiquen
adequadament el problema del
client, no li expliquen b el tractament, plantegen prdues de pes
massa rpides perqu durin, en
molts casos no compten amb personal especialitzat i proposen tractaments amb productes estrella,
en comptes danalitzar en detall
els hbits alimentaris del client.
Els tcnics de la revista, fent-se
passar per clients que volien perdre pes, han sotms aquests centres a examen, del qual noms
en surten airosos un 18 %. El 68 %
suspn lexamen. Dels suspensos,
el 84 % obt una qualificaci de
molt deficient. Per comenar,
dels 22 tcnics que van fer lexamen, la meitat no necessitava perdre pes, cinc dells noms tenien
un lleuger sobreps i altres sis
eren obesos en diferent grau. Aix,
lexamen consistia en comparar
les recomanacions daquestes clniques amb el que metges i
experts en nutrici van establir
com a criteris eficaos i saludables
per perdre pes.
Desprs de la comparaci, les recomanacions de la majoria daquestes

clniques suscitaven la desconfiana dels experts.
Segons Consumer-Eroski, els defectes ms comuns que troben en
aquests centres s que la majoria
no identifica de manera adequada
el problema, la qual cosa es pot
deure al fet que en una tercera
part, els clients no sn atesos per
metges especialitzats o experts en
nutrici o al fet que gaireb a la
meitat el 46 %, el que els interessa s vendre un producte estrella
(algun suplement diettic). Per
aix, no tenen en compte els hbits
de vida i alimentaris
dels clients. A ms, una
tercera part publicita
prdues de pes excessivament rpides perqu
resultin saludables i
duradores.
Ms en concret, relata
linforme que un percentatge elevat (el 42 %) daquests centres no es
pren la molstia didentificar el problema del
client de forma detallada, fent les preceptives
medicions dalada, pes
o ndex de massa corporal, hbits alimentaris o
costums.
Serveixin com a exemples que ms

del 65 % dels centres ni van revisar
ni es van interessar per la tensi arterial i que fins i tot un 13 % dels centres ni tan sols va preguntar el pes
del client.
Molts dels centres analitzats utilitzen com a ganxo comercial la primera consulta gratuta, per no
donen informaci suficient en
aquesta visita, per la qual cosa cal
tornar-hi i pagar. A ms, un 44 % dels
centres no tenien cap programa de
seguiment del pes, quelcom considerat imprescindible per a determinar
leficcia dun tractament.
Font: ELPAIS.com
7.20. Hbits alimentaris no saludables.
Activitats
1 Totes les dietes sn bones? Analitza les possibles conseqncies de les dietes miracle.
u n i t a t
SUMARI
n
Aparell genital
mascul i femen
Aparell genital
mascul i femen
OBJECTIUS
Definir lanatomia i funci de laparell reproductor femen
i mascul.
Patologia de laparell
Descriure la fisiologia dels dos aparells.
genital
Conixer les patologies ms freqents.
Malalties de
Explicar les caracterstiques de lembars, part i puerperi.
transmissi sexual
Conixer les activitats de lauxiliar dinfermeria en relaci
Embars, part
i puerperi
amb lembars, el part i el puerperi.
183
1 >> Introducci
Descriurem, a continuaci, els rgans que constitueixen laparell genital
mascul.
1.1 > Aparell genital mascul

Des del punt de vista anatmic, laparell genital mascul est constitut
pels segents elements: testicles, epiddim, conducte deferent, conducte
ejaculatori, uretra, glndules accessries i rgans reproductors externs o
genitals externs (Figura 8.1).
A continuaci, veurem en detall cada un daquests elements.
Sacre
Urter
Recte
Bufeta
Conducte
deferent
Pubis
Vescules
seminals
Cos
caverns
Conducte
ejaculador
Uretra
Prstata
Glndules
bulbo-uretrals
Penis
Anus
Gland
Cua de lepiddim
Prepuci
Tbuls
seminfers
Conducte
deferent
Escrot
8.1. Esquema general de laparell genital mascul.
1.2 > Testicles

Sn dos rgans parells que tenen una doble funci: produir els gmets
masculins i sintetitzar hormones. Tenen forma oval, amb una mida
aproximada de 4 cm de llarg i 2,5 dample. Es troben allotjats en una
bossa que rep el nom de bossa escrotal i que est formada per 7 capes
diferents. La capa ms externa sanomena escrot i est coberta de
follicles pilosos. Lescrot se situa per darrere i per dessota del penis, fora
de labdomen. Aquesta ubicaci s necessria per proporcionar una
millor temperatura als espermatozous, en general un grau menys que la
temperatura temporal, que s la que necessiten per a la seva supervivncia i maduraci.
Els Castrati
Des del segle XVII fins a principis del XX,
abans darribar a la pubertat es castrava els nens amb dots especials per al
cant, per tal que dadults mantinguessin una veu aguda que els permets
interpretar veus caracterstiques de
papers femenins, ja que les dones
tenien prohibit actuar. Un dels castrati
ms famosos va ser Carlo Broschi, ms
conegut com Farinelli.
184
Vocabulari
Espermatognia: cllula embrionria productora dun espermatozou.
Testosterona: hormona produda pels

testicles amb la funci de desenvolupar
i mantenir els carcters sexuals de
lhome.
Els testicles estan recoberts per una cpsula de teixit conjuntiu fibrs
anomenada tnica albugnia (de color blanc), que penetra a linterior del
testicle formant els mltiples envans que el divideixen en lobulets intercomunicats. Cada lobulet est constitut per un tub seminfer, dels quals
nexisteixen uns 900, amb una mida mitjana duns 50 cm. Dins de la llum
del tbul, es troben les cllules de Sertoli, la funci de les quals s protegir les espermatognies. Prop dels tbuls existeixen altres cllules especialitzades en la producci de testosterona: les cllules de Leydig o intersticials. A linterior dels tubs seminfers es formen els espermatozous des
de la pubertat fins al final de la vida (Figura 8.2).
Tnica albugnia
Envans testiculars
Rete testis
Lobulets testiculars
Tubs seminfers
Canalicles rectes
Velocitat dels espermatozous

Els espermatozous normals es mouen
en medi lquid a una velocitat dentre 1
i 4 mm/min, fet que els permet desplaar-se a travs de laparell genital
femen a la recerca de lvul.
Canalicles eferents
Epiddim
Conducte deferent
8.2. Testicle.
El testicle, a ms de la formaci despermatozous, sintetitza una srie

dhormones, com sn:
Acrosoma
Nucli
Membrana
plasmtica
Cap
Coll
Beina
mitocondriall
Filament
axial
Mitocndries
Cua
Prolongaci
final
8.3. Espermatozou.
Testosterona. Actua en la maduraci de les cllules germinals testiculars.

Hormona lutenitzant. Estimula la secreci de testosterona per les
cllules de Leydig.
Hormona folliculoestimulant. Estimula les cllules de Sertoli.
Els espermatozous sn els gmets masculins i, per tant, es tracta de
cllules altament especialitzades. Estan formats per:
Cap (porci de la cllula que cont el nucli i, per tant, el material gentic).
Cos o part intermdia.
Flagel o cua, que el dota de moviment (Figura 8.3).
1 Realitza un treball dinvestigaci sobre lespermatognesi.
2 Resumeix les funcions dels testicles.
185
1.3 > Epiddim
Vocabulari
Els conductets de cada tub seminfer procedents de cada testicle desemboquen en un conducte nic anomenat epiddim. Es tracta dun conducte
duns 6 cm de llarg en forma de coma que se situa a la part posterosuperior del testicle i continua pel conducte deferent.
Des del punt de vista funcional, lepiddim permet el pas dels espermatozous i en produeix la maduraci.
Vasectomia: intervenci quirrgica

que consisteix en la secci i lligadura
dels conductes, anomenats deferents,
encarregats de servir de canal transportador perqu els espermatozous
arribin a barrejar-se amb el semen
(Figura 8.4).
1.4 > Conducte deferent

Format per un tub nic amb la funci de permetre als espermatozous sortir de lepiddim i transportar-los fins al conducte ejaculador. s una
estructura musculosa que tamb cont vasos i nervis.
Urter
Bufeta
Vescules
seminals
Vocabulari
Esperma: producte de lejaculaci
constitut per espermatozous en suspensi en un medi lquid denominat
lquid seminal. El volum duna ejaculaci normal est comprs entre 2 i 6 ml
i la quantitat despermatozous oscilla
entre els 30 i els 300 milions.
Conducte ejaculador
Prstata
Uretra prosttica
Cos
caverns
Conducte deferent
Zona vasectomia
Testicles
Vocabulari
Gland
Lquid seminal: lquid produt per les
8.4. Vasectomia.
1.5 > Conducte ejaculador

El conducte deferent, un cop a la cavitat abdominal, creua lurter
corresponent i passa per sota de la cara inferior de la bufeta, unint-se
tamb al conducte que procedeix de la vescula seminal i formant el conducte ejaculador. En el seu recorregut, travessa la prstata i desemboca
a la uretra.
1.6 > Uretra

Conducte duns 20 cm de longitud que s com als aparells genital i urinari. Shi distingeixen tres regions: uretra prosttica, uretra membranosa
i uretra peniana o esponjosa.
glndules accessries i que est format

per aigua, sals minerals i principis
immediats de fcil metabolisme com la
glucosa.
186
1.7 > Glndules accessries o de suport

Les glndules accessries segreguen una srie de substncies que, juntament amb els espermatozous, constitueixen el semen. Aquestes glndules
sn: les vescules seminals, la prstata i les glndules bulbouretrals o de
Cowper.
Vescules seminals. Sn dues glndules que se situen a la part posterior
de la bufeta urinria i aporten al voltant dun 60 % del lquid seminal.
Prstata. Glndula situada sota de la bufeta i davant del recte. Est travessada, en la part central, per la uretra. Segrega un lquid llets que
constitueix el 30 % del lquid seminal total.
Glndules bulbouretrals. Anomenades tamb de Cowper, sn unes
estructures molt petites. Se situen per sota de la prstata i aboquen la
seva secreci a la uretra peniana. Produeixen una secreci de tipus
mucs que aporta el 5 % del volum total del semen.
1.8 > Penis

Circumcisi
Sabies que en certes societats, com la
jueva, es realitza de forma tradicional
leliminaci del prepuci als nounats.
Aquesta prctica es denomina circumcisi.
Desenvolupa una doble funci com a rgan genitourinari, ja que interv

en la micci i, a ms, s lrgan copulador de lhome. Est constitut per
tres columnes independents: un cos esponjs que envolta la uretra i dos
cossos cavernosos situats a la cara dorsal. Cada un daquests sn cossos
erctils.
En el seu extrem distal, es troba el gland, que est recobert pel prepuci
(plec de la pell que es pot retrotraure) (Figura 8.5). La fimosi s la dificultat o impossibilitat per a la retracci de la pell prepucial, que a vegades en
fa necessria la intervenci quirrgica.
Penis
amb prepuci
Penis
sense prepuci
Prepuci
8.5. Penis amb i sense prepuci.
3 A ladrea segent pots aprofundir ms sobre la vasectomia: www.tuotromedico.com/temas/vasectomia.
htm. Realitzan un resum al teu quadern.
4 Indica les funcions de les glndules accessries en lhome.
187
2 >> Aparell genital femen

Laparell genital femen est constitut pels segents elements: ovaris,
trompes de Fallopi, ter, vagina, glndules accessries i genitals
externs (Figura 8.6). A continuaci, veurem en detall cada un daquests
elements.
Trompa de
Fallopi
Lligament
suspensori
de lovari
10/12,5 cm
4 cm
Cavitat
de lter
8 cm
Cavitat
de
lter
Endometri
Orifici intern
del canal del crvix
Crvix
Canal del crvix
7/8 cm
Orifici extern
del crvix
Vagina
8.6. Aparell genital femen.
2.1 > Ovaris

Sn dos rgans parells que se situen a
ambds costats de lter, a la cavitat
plvica, en una depressi poc profunda
del peritoneu. La seva forma s ovalada
i tenen un pes aproximat de 3 g.
Els mantenen en posici una srie de
lligaments, que sn: lligament ample
de lter, o mesovari, lligaments ovrics
i lligaments suspensoris.
Els ovaris estan constituts per una
zona cortical externa (on es troben els
follicles ovrics) i una zona medullar
formada per teixit conjuntiu, vasos i
nervis (Figura 8.7).
Els ovaris duen a terme dues funcions
fonamentals: la formaci dvuls o
gmets femenins i la producci dhormones femenines (estrgens i progesterona).
Follicle: estructura arrodonida formada per cllules germinals.
5 cm
Obertura
abdominal
de la
trompa de
Fallopi
Vocabulari
8.7. Follicle ovric.
Ovcit
Ovari
188
Vocabulari
Pubertat: fase de ladolescncia en
qu es produeixen les modificacions
prpies del pas de la infncia a ledat
adulta.
Vocabulari
FSH: lhormona folliculoestimulant.
LH: hormona lutenitzant.
Produeixen les modificacions prpies
del pas de la infncia a ledat adulta.
Formaci dvuls
Aquest procs es denomina oognesi i condueix a la formaci dels
gmets femenins. Quan la dona arriba a la pubertat, la hipfisi anterior
comena a produir hormones FSH i LH. Es produeix aleshores un creixement dels follicles en cada cicle menstrual, que sacompanya dun
augment de les cllules i una disminuci de la uni intercellular que
genera buits entre les cllules. Aquests buits suneixen formant una
cavitat. Quan aquesta cavitat s molt gran, el follicle es denomina
follicle de Graaf. El follicle madur es desplaa cap a una zona de lovari i forma un petit sortint que rep el nom destigma. Quan aquest es
trenca, lvul s expulsat cap a la trompa en el procs que es coneix com
a ovulaci.
nicament un follicle de tots els que van comenar a crixer madurar, mentre que la resta pateix una degeneraci.
Producci dhormones sexuals femenines
Els dos tipus dhormones sexuals ovriques sn:
Estrgens. Sn les encarregades del desenvolupament dels carcters
sexuals secundaris femenins, com sn el desenvolupament de les
mames, vagina i ter. Tamb intervenen en el creixement i la distribuci del pl corporal i la iniciaci del cicle menstrual.
Progesterona. Est implicada en el cicle menstrual, en la preparaci
de lter per a la gestaci i de les glndules mamries per a la lactncia.
2.2 > Trompes de Fallopi

Anomenades tamb oviductes, es tracta de dos conductes que surten de
cada un dels ovaris i desemboquen en lter. Tenen uns 10 cm de longitud i constitueixen el cam que segueixen els vuls des dels ovaris fins
a lter.
Les trompes uterines permeten la comunicaci de lter amb els ovaris.
Quan es produeix lovulaci, lvul s capturat per les trompes. Lovcit
es mou aleshores al llarg de les trompes cap a lter grcies a les contraccions musculars.
Les trompes sn, aix mateix, el lloc on generalment t lloc la fecundaci de lvul.
2.3 > ter

Lter s un petit rgan buit que se situa al centre de la cavitat pelviana, entre la bufeta urinria i el recte. T forma de pera amb la cara
ampla cap amunt i mesura aproximadament 7 cm de longitud, 5 damplada i 2 cm despessor.
Est format per dues regions, que sn:
El cos uter o part superior, al qual suneixen en la seva porci superior les trompes de Fallopi. Per sobre del nivell en qu suneixen les
trompes de Fallopi es troba una prominncia denominada fons.
189
Coll o crvix. Conducte cilndric que posa en comunicaci la cavitat uterina amb la vaginal.
Histolgicament, est recobert per tres capes:
Serosa o externa. Que correspon al peritoneu parietal i que ho recobreix
tot excepte el crvix.
Miometri. Capa mitjana i gruixuda formada per teixit muscular llis.
Endometri. Capa mucosa ms interna que est formada per dos estrats
ben diferenciats: una capa ms superficial que es denomina endometri
funcional i que es desprn en cada cicle menstrual i una altra capa,
situada immediatament per sota de lanterior, anomenada endometri
basal i que s lencarregada de regenerar lanterior cada vegada que es
desprn.
La seva funci principal s la gestaci, ja que facilita la implantaci de lvul fecundat a la trompa i la seva posterior expulsi durant el part.
2.4 > Vagina

Es tracta dun conducte distensible amb una longitud duns 7-8 cm. Es
localitza a la cavitat plvica, entre la bufeta i el recte, i est formada principalment per mscul llis; est revestida per una mucosa. Es comunica
amb lexterior i compleix les segents funcions:
s el receptacle del penis durant lacte sexual.
s lrgan que, mitjanant la seva distensi, procura el pas i expulsi del
fetus en el part (Figura 8.8).
Inicialment, la seva obertura est parcialment tancada per un plec transversal de teixit conjuntiu lax amb forma de mitja lluna o membrana perforada que es denomina himen.
8.8. Part.
5 Realitza un treball en grups de 5 alumnes sobre les hormones sexuals femenines. Per fer-ho, pots
ampliar els teus coneixements a la segent pgina web: www.saludalia.com/docs/Salud/web_saludalia/
temas_de_salud/doc/endocrinologia/doc/doc_hormonas_sexuales1.htm.
190
Vocabulari
2.5 > Genitals externs o vulva

Els genitals externs sn (Figura 8.9):
Smfisi: articulaci unida per teixit

fibrs.
Mont de Venus. s una prominncia arrodonida formada principalment

per teixit gras que se situa sobre la smfisi del pubis. A partir de la pubertat est cobert de pl.
Llavis majors. Sn uns plecs cutanis que comencen al mont de Venus.
Contenen una gran quantitat de teixit adips subcutani i una capa
prima de mscul llis. Contenen follicles pilosos, terminacions nervioses
i glndules sebcies i sudorpares. A partir de la pubertat, es recobreixen
de pl en la seva cara externa.
Llavis menors. Sn replegaments cutanis que se situen entre els llavis
majors i es caracteritzen perqu no presenten follicles pilosos, per s
abundants glndules sebcies.
Glndules de Bartholino. Situades a ambds costats de lobertura vaginal, produeixen un lquid mucs de funci lubricant.
Cltoris. Estructura arrodonida constituda per teixit erctil, situada per
darrere de la uni anterior dels llavis majors.
Mont de Venus
Cltoris
Orifici uretral
Llavis menors
Llavis majors
Vestbul vaginal
Peritoneu
Anus
8.9. Genitals femenins externs.
2.6 > Glndules mamries

Les mames constitueixen un rgan parell que es desenvolupa a ambds
costats de la lnia mitjana sobre els msculs pectorals i shi uneixen per
teixit conjuntiu.
Estan formades per teixit de tipus glandular, greix situat al voltant seu i
teixit conjuntiu.
191
Cada mama, al seu torn, se subdivideix en entre 15 i 20 lbuls que es disposen de forma radial. Aquests lbuls estan constituts per cllules especialitzades secretores que produeixen llet en un determinat moment de la
vida de la dona. La llet s conduda a travs duns canals anomenats conductes galactfors, que convergeixen en el mugr. La zona que envolta el
mugr rep el nom darola (Figura 8.10).
Mscul
pectoral
major
Extrem
axillar del pit
Mugr
Lligaments
suspensoris
Teixit
glandular
Conductes
galactfors
8.10. Mames.
2.7 > Cicle sexual femen

Es defineix com la srie de canvis fisiolgics que es produeixen
en laparell reproductor femen i que tenen lloc peridicament
durant ledat reproductiva fins que finalitzen durant el climateri.
Un cicle menstrual caracterstic sol durar 28 dies de mitjana.
Vocabulari
Climateri: perode de la vida que precedeix i segueix a lextinci de la funci reproductora.
Cada cicle menstrual es divideix en tres fases especfiques, que sn les

segents:
Fase proliferativa o estrognica. s la que es produeix abans de lovulaci, concretament des que finalitza la menstruaci fins a lovulaci.
En aquest perode es produeix la maduraci dels follicles (degut a la
influncia de lhormona folliculoestimulant o FSH), lespessor de la
mucosa uterina augmenta i la secreci destrgens arriba al seu
mxim nivell. Aquesta fase finalitza als 14 dies, amb lexpulsi de lvul per la ruptura del follicle en el procs denominat ovulaci.
Fase secretora o progestacional. Comena amb lovulaci i finalitza
amb la menstruaci. La seva durada s de 14 dies. En aquesta fase, es
forma el cos luti o groc en lovari, degut a lacci de lhormona lutenitzant o LH.
El cos luti produeix estrgens, per tamb progesterona, que s la responsable de lengruiximent de la paret de lendometri. Daltra banda,
la secreci destrgens i progesterona inhibeix la secreci de FSH i LH.
Menarquia i telarquia
Linici de la menstruaci rep el nom de
menarquia, mentre que linici del desenvolupament de les mames sanomena telarquia.
192
Durada del cicle menstrual

Fase proliferativa: 10 dies.
Fase secretora: 14 dies.
Fase menstrual: 4 dies.
Cicle menstrual: 28 dies.
Si lvul no s fecundat, el cos luti degenera i es transforma en el cos

blanc, per la qual cosa la secreci hormonal cessa. En aquest cas, t lloc
una vasoconstricci de les arterioles de lendometri que produeix una
destrucci o necrosi de la capa funcional.
Fase menstrual. T lloc al final del cicle, amb una durada aproximada
duns 4 dies. Es produeix una acumulaci de sang a la cavitat uterina
degut a la ruptura dels vasos sanguinis i es desprn aix mateix la capa
funcional endometrial, originant un flux que surt per la vagina i que es
coneix com a menstruaci.
Quan acaba la menstruaci, comena de nou el cicle (Figura 8.11).
50
Menopausa: es denomina aix lpoca

de la vida de la dona en qu cessa la
menstruaci.
Gonadotropines
30
20
Hormones
hipofisiries
LH
FSH
10
0
15
Esteroides
Vocabulari
Concentraci en el plasma (unitats arbitrries)
40
10
Hormones ovriques
Estrgens
Progesterona
Fase follicular
Fase lutnica
Cicle
ovric
Fase proliferativa
Cicle
uter
Fase secretora
Espessor
del teixit
endometrial
Dolor menstrual
Da 1
Es produeix degut a les contraccions de

la capa muscular de lter (miometri)
per expulsar la capa funcional, desprs
del cessament de la secreci dhormones que la fan proliferar.
8.11. Cicle ovric.
10
15
20
25
28
193
3 >> Patologies de laparell genital mascul

Es descriuen, a continuaci, les patologies ms representatives de laparell
genital mascul.
3.1 > Penis

Lesions inflamatries locals. Es tracta de processos benignes i poc importants que es produeixen fonamentalment en persones amb mala higiene. Destaca, per la seva major freqncia, la balanitis o inflamaci del
gland.
Malalties de transmissi sexual (MTS). Cada dia ms freqents. Es tractaran en lapartat 5.
Patologia tumoral maligna. Poc freqent i generalment de mal pronstic.
3.2 > Testicles

Criptorqudia. La criptorqudia (etimolgicament, testicle ocult) s la
falta de descens testicular complet, tant unilateral com bilateral, de
forma que el testicle es troba fora de lescrot, en cavitat abdominal.
Quan afecta els dos testicles pot ser causa desterilitat (Figura 8.12).
Sabies que...
Anell inguinal
superficial
Vas deferent
Testicles
Escrot
8.12. Criptorqudia.
Lesions inflamatries. Les ms comunes barregen la inflamaci del testicle (orquitis) amb la de lepiddim (epididimitis), donant lloc a un procs denominat orquiepididimitis. Les causes ms freqents, a part de les
MTS, sn les virsiques, com la parotiditis, i poden ser una causa desterilitat.
Patologia tumoral. Les neoplsies malignes testiculars sn tumors poc
freqents que representen al voltant de l1-1,5 %, amb la seva mxima
incidncia en la tercera dcada de la vida.
El desenvolupament embrionari dels

testicles es produeix prop dels ronyons
i s cap al tercer mes de desenvolupament fetal quan descendeixen travessant la paret abdominal, arrossegant
tamb les bosses que els envolten fins
a la seva posici definitiva.
194
3.3 > Prstata

Lesions inflamatries. La prostatitis o inflamaci de la prstata pot ser
aguda o crnica. En ambds casos, pot tenir una causa inespecfica (lligada a les MTS). Les agudes solen estar associades a infeccions del tracte
urinari.
Hiperplsia prosttica benigna. Afecci que provoca lengrandiment de
la glndula i, com a conseqncia, lestrenyiment de la uretra. Aix
dna lloc a diferents alteracions en la micci, com les consegents
repercussions en la qualitat de vida dels pacients.
s un procs dalta incidncia i prevalena que sol afectar els homes a
partir dels cinquanta anys (Figura 8.13).
8.13. Prstata dun pacient de 79 anys (zona groga).
Vocabulari
PSA: s una glucoprotena produda
per les cllules epitelials de la prstata. En el cncer de prstata, els nivells
daquesta protena es troben augmentats en sang.
Adenoma prosttic. s el pas evolutiu de la hiperplsia prosttica benigna, aquesta amb caracterstiques de benignitat. Els smptomes ms
caracterstics sn: necessitat daixecar-se a orinar amb major freqncia
a les nits, necessitat de buidar la bufeta amb freqncia durant el dia,
dificultat per comenar a orinar, i degoteig desprs dacabar dorinar.
Aquests smptomes sn comuns a altres patologies prosttiques, com el
carcinoma o la hiperplsia.
Carcinoma de prstata. Encara que sen desconeix la causa, se suggereix
que hi pot haver factors gentics i ambientals relacionats. Aix mateix,
tamb es dna per evoluci dels processos anteriors. El carcinoma de
prstata s el cncer visceral ms com en homes, situant-se com la
segona causa de mort en homes de ms de 60 anys. s una patologia que
predomina en homes dedat avanada, amb una incidncia mxima en
edats de 65 a 75 anys.
Sha observat que la taxa de mortalitat ha disminut des que es van generalitzar les proves de detecci primerenca del cncer. La Societat
Americana del Cncer sost que els homes, a partir dels 50 anys, shaurien de realitzar anualment un tacte rectal i una analtica de sang per
detectar un antigen prosttic especfic (PSA).
195
4 >> Patologies de laparell genital femen

Es descriuen, a continuaci, les patologies ms rellevants relacionades
amb laparell genital femen.
4.1 > Vagina

Lesions inflamatries. Vaginitis. Infecci vaginal causada per una gran
varietat de microorganismes, com ara bactries, virus, fongs i parsits.
Solen ser processos transitoris no greus.
4.2 > Coll de lter

Lesions inflamatries. Cervicitis. Inflamaci aguda o crnica del coll de
lter causada freqentment per bactries i virus. Sn molt freqents i
sacompanyen de secreci vaginal mucopurulenta.
4.3 > Patologia tumoral

Plip endocervical. Tumor benigne del coll de lter.
Carcinoma de coll. El cncer de coll dter s la segona causa de mort
per cncer en dones. El cncer de coll dter est relacionat amb un
tipus de virus conegut com a HPV (virus del papilloma hum). T un
inici lent, ja que abans que apareguin les cllules canceroses, les
cllules del coll de lter passen per un procs conegut com a displsia
o de cllules premalignes, que es pot diagnosticar mitjanant el Test
de Papanicolau (Figures 8.14 i 8.15). Com en el cas del carcinoma de
prstata, la detecci preco daquest procs s bsica per a la seva curaci i, per aix, es recomana que, a partir de les primeres relacions
sexuals, hi hagi un control per part del ginecleg amb la realitzaci
duna citologia.
Coll
uter
Paret
vaginal
8.15. Carcinoma de coll dter.
8.14. Citologia vaginal.
Test de Papanicolau o citologia

vaginal
Permet el diagnstic preco de les
lesions premalignes del coll de lter, de
tal forma que el seu tractament evita
que aquestes evolucionin a lesions invasives. Constitueix el mtode de major
valor en la prevenci del cncer cervical.
Teixit cancers
Vacuna
Ja existeix una vacuna per al cncer de
coll dter que es comercialitza a
Espanya des del 2007.
196
4.4 > Cos de lter

Endometriosi. Consisteix en laparici de focus de teixit endometrial
a la pelvis (ovaris, lligaments uterins, trompes) i, amb menor freqncia, en altres localitzacions com la cavitat peritoneal. Es calcula que
una de cada 10 dones la pateixen i, en molts casos, s causa desterilitat femenina.
Patologia tumoral. Plips endometrials: tumors benignes que es produeixen en el cos de lter i que apareixen amb major freqncia en
la menopausa.
Mioma. s un tumor benigne, no cancers, de la capa muscular de lter o miometri. Una de cada tres dones entre els 35 i els 55 anys t un
mioma. El seu creixement est afavorit pels estrgens, per la qual cosa
varia de mida amb el cicle menstrual.
Carcinoma endometrial. s el cncer ms freqent de laparell genital femen. Apareix amb major freqncia en dones entre els 55 i els
65 anys.
4.5 > Ovari

Lesions inflamatries. Sn comunes les patologies qustiques daquest
rgan. Destaquen els ovaris poliqustics que, entre altres coses, poden
donar lloc a esterilitat. Les patologies infeccioses sn poc freqents.
Patologia tumoral. Entre altres destaquen les de lepiteli germinal,
que sn prop del 90 % de tots els tumors malignes de lovari. La complicaci del seu tractament rau en la dificultat dun diagnstic preco.
4.6 > Mames
8.16. Mamografia. Tcnica radiogrfica per a lestudi de les mames.
Lesions inflamatries. Sn poc freqents i ocorren sobretot durant la

fase de lactncia. Les ms freqents sn les mastitis i el seu pronstic
s bo.
Mastopatia fibroqustica. s un procs molt freqent en lactualitat
que es caracteritza per laparici de nduls (nics o mltiples), que
poden ser o no dolorosos i que es relacionen amb el cicle menstrual.
Segons sembla, la seva major incidncia est relacionada amb les formes de vida actuals.
Patologia tumoral. Els tumors sn les lesions ms importants de les
mames. Es classifiquen en tumors benignes i malignes.
Tumors benignes. El ms freqent s el fibroadenoma, que apareix
tpicament en edats primerenques.
Tumors malignes. Els tumors malignes de mama constitueixen la
principal causa de mortalitat per cncer en les dones. La incidncia
daquest tipus de tumor ha anat augmentant en els ltims 50 anys
i, en lactualitat, es preveu que una de cada 10 dones patir un cncer de mama. Aquesta incidncia s ms elevada en pasos occidentals industrialitzats. La tendncia actual, quan es realitza lextirpaci de la mama, s realitzar una cirurgia plstica reparadora en el
mateix moment de la intervenci quirrgica, amb la finalitat de
prevenir possibles problemes psicolgics.
197
5 >> Malalties de transmissi sexual

Sn un grup de malalties relacionades amb lexistncia humana des de
temps immemorial i que es transmeten a travs de les relacions sexuals.
La seva incidncia ha augmentat tot i el descobriment dels antibitics i
de les campanyes de prevenci, degut en part als canvis socials experimentats per les societats actuals.
La seva evoluci, des del punt de vista epidemiolgic s impredictible, ja
que, segons les ltimes dades, cada any el nombre de persones contagiades augmenta. Inclouen diversos tipus de malalties que poden afectar
ambds sexes i les seves conseqncies sn, en alguns casos, molt greus.
La sfilis
La sfilis es va reconixer per primera
vegada de forma epidmica al segle XVI
i en lactualitat es mant com una
infecci endmica en totes les parts del
mn.
Entre les ms destacades tenim:

Gonocccia. Causada per una bactria (Neisseria gonorrhoeae), es
caracteritza per una secreci purulenta i sensaci de picor en orinar.
Si no es tracta, pot ocasionar esterilitat o altres infeccions.
Sfilis. Malaltia causada per una espiroqueta denominada Treponema
pallidum. Cursa en diverses etapes i, si no es tracta en fases primerenWeb
ques, evoluciona produint complicacions que poden anar des de fallaA la pgina web www.globalsida.org/
des cardaques fins a la mort.
esp/000.html trobars informaci intes especialment important en cas dembars ja que, si no es tracta a
ressant en relaci amb la sida.
temps, la sfilis passar al fetus, donant lloc a la sfilis congnita.
Herpes genital. Infecci produda pel virus herpes simple que afecta
avui en dia una gran quantitat de poblaci. El risc dinfecci es relaciona de manera directa amb el nombre de contactes sexuals. Les manifestacions dinfecci donen lloc a lesions de tipus vesicular doloroses
en els genitals dambds sexes.
Condiloma acuminat. Infecci produda pel virus del papilloma hum
(HPV), que dna lloc a proliferacions escamoses en el conducte
genital denominades condilomes.
La importncia daquesta infecci en les dones s la relaci que
presenta amb el carcinoma de
coll dter, ja que sha demostrat
una relaci causal entre la infecci per HPV i el desenvolupament posterior del cncer.
SIDA. Sndrome dimmunodeficincia adquirida, produda pel
virus denominat VIH (virus dimmunodeficincia humana), el
qual produeix una destrucci
del sistema immunitari, per la
qual cosa les persones afectades
poden contraure diverses malal8.17. La sida ataca amb major fora en les zones en qu la misria s profunda i
ties que finalment condueixen a
generalitzada, com s el cas del continent afric, on viuen el 95 % dels orfes causats per
aquesta malaltia.
la mort (Figura 8.17).
198
6 >> Embars, part i puerperi

Lembars s el perode que transcorre des que lvul s fecundat
fins al moment del part. Durant aquest perode es produeix el creixement i la maduraci del fetus a linterior de lter.
T una durada mitjana de 280 dies des de la fecundaci de lvul i habitualment, a efectes prctics de control, sol dividir-se en tres etapes o trimestres. Els tests dembars es basen en la detecci en orina o sang de la
HGG (hormona gonadotropina corinica humana), que s una hormona
segregada fonamentalment per la placenta.
La gestaci provoca una srie de canvis en la dona, que podem classificar
en:
Relaxina
A ms de relaxar la smfisi del pubis,
tamb relaxa la resta de lligaments del
cos, produint, entre altres coses, aplanament de larc plantar i feixuguesa en
els moviments que, juntament amb el
canvi del centre de gravetat, produeix
freqents caigudes en les embarassades.
Canvis en el sistema reproductor. Lter augmenta de 500 a 1 000 vegades

la seva capacitat i passa de pesar duns 60 g a 1 kg al final del mateix. Les
mames augmenten de mida per preparar-se per a la lactncia, els
mugrons es tornen ms erctils i augmenta la pigmentaci de les aroles.
Canvis en laparell cardiorespiratori. El consum doxigen augmenta i la
respiraci es fa ms dificultosa a mesura que el diafragma seleva per
desplaament de lter.
La pressi venosa augmenta, sobretot al final, produint edemes i varices.
Canvis en laparell digestiu. Els ms caracterstics sn les nusees i els
vmits deguts al fet que els alts nivells dhormones que es produeixen al
principi irriten lestmac.
Es produeix tamb pirosi o ardor destmac, degut al desplaament que
pateixen tant lestmac com lintest per lter.
Tamb es produeix retard en el buidament gstric i disminuci en la
motilitat intestinal que pot provocar flatulncia, estrenyiment i hemorroides.
Canvis en laparell urinari. Degut a la pressi de lter sobre la bufeta,
es produir un augment de la micci, sobretot en el primer i tercer trimestre.
Canvis en la pell. Hi ha un augment general de la pigmentaci, sobretot
a nivell del mugr i les aroles mamries, tamb a la zona que sestn
des del pl pubi fins al melic (lnia alba), que desapareix desprs de la
gestaci.
Tamb s possible que es formin estries en el ventre i els pits, degut a la
distensi que es produeix en la pell. Sovint, les glndules sudorpares i
sebcies augmenten la seva secreci durant lembars.
Canvis en el sistema ossi. Hi ha un progressiu augment de la curvatura
lumbodorsal de la columna vertebral, que produir molsties a aquest
nivell.
En el segon trimestre sinicia la secreci duna hormona anomenada
relaxina que afavoreix la dilataci del coll de lter i que relaxa els lligaments, permetent leixamplament de la pelvis en el moment del part.
Augment de pes. Laugment de pes se situa entre els 8 i els 16 quilos,
depenent de les caracterstiques fsiques de cada dona.
199
6.1 > Cures de lembarassada
Vocabulari
Durant lembars, cal realitzar unes cures senzilles que repercutiran en la

salut de la mare i en la del futur fill.
s indispensable anar al ginecleg peridicament i realitzar tots els
controls i proves que es considerin necessaris (anlisi de sang, ecografies, etc.).
Lquid amnitic: fluid translcid que

envolta i protegeix el fetus.
Al llarg de lembars, es prestar una especial atenci als segents

aspectes:
Alimentaci. Shan devitar aliments com la cafena i lalcohol. Els
requeriments calrics estan lleugerament augmentats i lalimentaci
ha de ser variada i equilibrada.
Exercici i activitat fsica. Es pot realitzar activitat fsica sempre que
sigui moderada. Sn recomanables activitats com la nataci suau o
caminar, ja que milloren el to muscular i produeixen sensaci de
benestar.
Higiene corporal. La higiene diria ha de ser lhabitual, encara que es
recomana la dutxa en comptes del bany per evitar infeccions. No es
recomanen rentats vaginals. La hidrataci de la pell s molt important, i shan dutilitzar cremes hidratants suaus. La higiene bucal s
especialment important perqu hi ha una major tendncia a laparici
de cries i a la inflamaci de les genives.
6.2 > El part

El part s el moment en qu es produeix lexpulsi del fetus i
representa el final de la gestaci.
Es divideix en tres fases: dilataci, expulsi i part prpiament dit:
Dilataci. El coll de lter es dilata progressivament per permetre la sortida del fetus (de 2 a 10
cm). Pot durar diverses hores i es
produeixen contraccions uterines doloroses espaiades. Aquestes contraccions van augmentant progressivament, tant en
freqncia com en intensitat. Al
final daquesta fase, es produeix
lexpulsi del tap mucs-sagns
que tanca el coll de lter durant
lembars, aix com la ruptura
del sac amnitic (Figura 8.18).
Expulsi. Les contraccions uterines sn cada vegada ms freqents (cada 2 o 3 minuts) i la
pressi produda impulsa el
fetus cap al canal del part (canal
nic format pel coll i la vagina).
1a etapa. De la primera contracci uterina a la dilataci del coll.

8.18. Dilataci.
200
Apareix el desig dempnyer i el fetus va sortint pels genitals externs,
aflorant primer el cap i posteriorment el cos.
Vocabulari
Cesria: intervenci quirrgica que
permet el naixement del fetus quan no
s possible que el part es dugui a terme
de forma natural. Es practica mitjanant una incisi per sobre del pubis en
labdomen inferior.
Sostenir el cap.
Guiar amb suavitat el cap
avall amb la finalitat que
surti lespatlla superior.
Guiar amb suavitat el cap

avall.
8.19. Perode dexpulsi.
Vocabulari
Placenta: rgan arrodonit pla i esponjs que se situa a linterior de lter
durant la gestaci i a travs del qual
sestableix lintercanvi nutritiu entre la
mare i el fetus.
Part prpiament dit. s el moment de la sortida de la placenta. Resulta

important la seva perfecta revisi per tal de comprovar que ha sortit
en la seva totalitat i no nha quedat cap resta.
Tot el mecanisme del part est regulat per diferents hormones produdes per la placenta, aix com per loxitocina, segregada per la hipfisi, i
que s la responsable de les contraccions uterines. Els parts es classifiquen en:
Segons la seva forma dinici: provocats o espontanis.
Segons el seu progrs: eutcic o fisiolgic, quan transcorre amb normalitat, i distcic o no normal.
6.3 > Funcions de lauxiliar dinfermeria durant el part

Lauxiliar dinfermeria collaborar en tot moment amb lequip sanitari en
el que necessiti per proporcionar les cures necessries tant a la mare com
al nounat.
201
Aquestes cures es poden resumir en:
Preparar el material necessari: bates, gorres, mascaretes, guants, etc.

Rebre la pacient i acomodar-la al llit obsttric.
Realitzar el rasurat de la vulva i aplicar un nema de neteja.
Collaborar en la presa de les constants vitals i anotar els resultats en la
grfica corresponent.
Si est present en el part, en finalitzar recollir el material i seguir les
instruccions de la llevadora en lacomodaci de la pacient.
6.4 > Funcions de lauxiliar dinfermeria en el puerperi

El puerperi s el perode que es desenvolupa des del final del part
fins a la normalitzaci dels canvis fisiolgics produts al llarg de
lembars.
T una durada aproximada de 6 a 8 setmanes.
Sassumeix com un procs fisiolgic, a continuaci de lembars i el part,
en el qual el cos de la dona torna progressivament a la normalitat i van
desapareixent les modificacions que lembars produeix.
Aquest perode presenta una srie de caracterstiques:
Involuci de lter. Lter pateix una disminuci rpida de pes i volum.
Cicatritzaci del coll, la vagina, la vulva i el perineu, que sol ser rpida
si sextremen les cures higiniques de la zona.
Prdues vaginals constitudes per una barreja de sang i restes del revestiment de lter que shan format durant lembars, aix com de les
secrecions que es produeixen en cicatritzar la ferida que deixa la placenta desprs de la seva expulsi. Aquestes prdues es denominen loquis.
Augment de la mida de les mames, que comencen a produir la secreci
lctia.
Lauxiliar collaborar, en aquest perode, amb lequip dinfermeria.
Es valoraran els segents aspectes:
Nivell de conscincia.
Diresi i funci intestinal (s freqent lestrenyiment).
Valoraci hemorrgia genital.
Caracterstiques uterines.
Estat de lepisiotomia. Shaur defectuar el rentat especfic de lepisiotomia, segons protocol.
Caracterstiques dels loquis.
Estat de les mames.
Higiene i neteja de la pacient.
Presa de constants i registre en la grfica.
6 Simula, a laula de prctiques, la funci de lauxiliar en la sala de parts.
Vocabulari
Episiotomia: s el tall quirrgic que es
fa en el perineu per engrandir lorifici
vaginal i evitar esquinos en el moment
del part.
202
Idees clau
APARELL GENITAL MASCUL I FEMEN
Aparell genital
mascul
Anatomia
Fisiologia
Patologia
Aparell genital
femen
Anatomia
Fisiologia
Patologia
Malalties de
transmissi sexual
Gonocccia
Sfilis
Herpes genital
Condiloma
SIDA
Embars, part
i puerperi
Cures de lembarassada
Cures de la partera
Cures de la purpera
Valoraci dinfermeria
Funci de lauxiliar
203
Activitats finals
.: CONSOLIDACI :.
1 Identifica, mitjanant la realitzaci dun dibuix o esquema, les parts de laparell genital mascul.
2 Realitza al teu quadern un esquema del cicle menstrual.
3 Quina diferncia hi ha entre semen i espermatozous?
4 Realitza el seguiment duna cllula espermtica des de la seva formaci fins a lejaculaci.
5 Relaciona els segents rgans amb les seves funcions:
ter.
Testicles.
Ovaris.
Penis.
Mames.
Producci dvuls.
Implantaci de lembri.
Producci despermatozous.
rgan copulador.
rgan productor de llet.
6 Escriu al teu quadern el significat dels segents conceptes:
Ovulaci.
Cicle menstrual.
Puerperi.
Climateri.
Part distcic.
Menarquia.
7 Realitza al teu quadern un esquema del cicle menstrual.

8 Fes un resum de les hormones que regulen lembars i el part.
9 Realitza un esquema dels canvis fsics ms significatius que es produeixen en lembars.
.: APLICACI :.
1 Quins carcters sexuals secundaris es desenvolupen en els adolescents com a conseqncia de
la producci dhormones sexuals?
2 La segent adrea web www.unizar.es/gine/home.htm correspon a un portal de ginecologia en
qu pots ampliar els teus coneixements.
En grups de 4 o 5 alumnes, realitzeu treballs monogrfics sobre algun dels temes que ms us interessin, exposeu-los a classe i realitzeu posteriorment un debat.
3 Investiga sobre les mesures ms eficaces per prevenir les malalties de transmissi sexual.
4 De quina forma es transmet el virus de la sida? Pot ser considerada exclusivament com una MTS?
5 Investiga quines sn les conseqncies del consum dalcohol i tabac durant lembars.
6 A laula de prctiques, simula amb el maniqu les cures que cal realitzar a una dona abans del
part.
204
Cas final
Pla de cures hospitalries de la mare
Pacient primpara de 30 anys que ingressa a la unitat de purperes, 48 h desprs de donar a llum sense
complicacions.
Elabora el pla de cures per a la mare a la unitat.
Soluci El pla de cures de la mare es basar en els protocols de cada centre, per com a norma general ha dincloure els segents punts:
Recepci i registre:
Comprovaci de les dades de la mare i del nen.
Registre en el llibre dingressos.
Comprovaci i registre de les constants vitals en el moment de lingrs i posteriorment segons protocol.
Assegurar el descans:
Assistncia al nad durant la nit si fos necessari.
Control de visites.
Evitar activitats dinfermeria durant la nit en la mesura que sigui possible.
Informaci i assistncia en la cura del nad:
Tcnica del bany del nad.
Cures del melic.
Informaci i ajuda en la lactncia:
Tcnica correcta de donar el pit.
Horaris de les preses.
Vigilncia de la lactncia efica.
Cures de la mare:
Higiene:
Dutxa diria.
Canvi de compresa totes les vegades que faci falta.
Canvi de roba sempre que faci falta (en els primers dies el sagnat sol ser abundant i la mare ha de
disposar de roba suficient per canviar-se totes les vegades que calgui).
Cures del pit:
Vigilar la pujada de la llet i lestat de les mames.
Prevenci de les clivelles i tractament, si fos necessari.
Mobilitzaci preco: les purperes shan daixecar del llit i comenar a fer petites passejades en les
primeres 24 hores, sempre que no hi hagi contraindicacions. Cal vigilar la primera vegada que saixequi, si la pacient es mareja.
Mesures contra el dolor.
Higiene i cures de lepisiotomia.
Vigilncia de la diresi, que sha de produir en les primeres 24 h.
Control dels loquis:
Quantitat.
Aspecte.
Olor.
REVISTA SANITRIA
OBTENEN CLLULES MARE DE TESTICLES,

SIMILARS A LES EMBRIONRIES
Els testicles humans podrien ser una font de cllules
mare menys controvertida que els embrions
humans. Cientfics nord-americans han aconseguit
reprogramar cllules mare espermtiques i transformar-les al laboratori en vasos sanguinis funcionals,
neurones i teixit cardac, a punt per al transplantament. Per aquestes cllules podrien convertir-se en
gaireb qualsevol dels teixits que formen el cos
hum, una de les propietats que fa tan valuoses les
cllules embrionries.
Aquest s el plantejament duna investigaci prometedora que publiquen a la revista Nature la
Universitat de Cornell (Nova York) i lInstitut Mdic
Howard Hugues. Lexperiment es va realitzar amb
ratolins adults. Dels seus testicles sen van extraure
cllules mare precursores de les espermatognies,
les cllules que donen lloc a la formaci despermatozous. Els investigadors van aconseguir dirigir el
desenvolupament daquestes cllules al laboratori i
convertir-les en cllules multipotents, amb un sistema que indueix la pluripotencialitat amb major
seguretat.
Altres grups dinvestigaci havien aconseguit reprogramar cllules adultes amb lajuda de manipulaci
gentica. Aquest procs s efica, encara que tamb
eleva el risc que les noves cllules potencin processos
cancergens si es trasplanten. Els cientfics de Cornell
van utilitzar un mtode ms segur que no requereix
afegir o manipular gens per a la seva transformaci.
Amb lajuda dun marcador
Van poder-ho fer desprs didentificar una molcula
que es troba sobre la superfcie cellular. La nova molcula GPR125 actua com un marcador que permet
diferenciar les cllules espermatogonials que sestan
multiplicant dels altres tipus cellulars que no es renoven. Hem demostrat que podem identificar i manipular aquestes cllules espermatogonials duna
forma senzilla perqu formin nous teixits, de la
mateixa manera que ho fan les cllules mare embrionries, explica Shanin Rafii, director de la investigaci. Es tracta dun pas important perqu un dels problemes de treballar amb aquestes cllules era la
dificultat per identificar-les.
Encara que a lequip de Cornell
encara li queda una assignatura
pendent: identificar linterruptor
que dna lordre a les cllules per
convertir-se en multipotents. Aix
permetria realitzar aquest procs
de rutina. Una altra incgnita s
comprovar que lexperiment realitzat en ratolins respon de la mateixa
manera amb cllules humanes.
Font: ABC
8.20. Interior de tubs seminfers on es formen els espermatozous.
Activitats
1 Investiga sobre les cllules mare, legislaci, aplicacions, etc.
Peridico Electrnico, SA
u n i t a t
SUMARI
Cures del nounat

OBJECTIUS
El nounat
Definir les caracterstiques del nounat normal.
Cures al nounat
Conixer les tcniques de medici i pes del nad.
Identificaci
Descriure les tcniques dalimentaci infantil.
Profilaxi
Identificar les cures bsiques del nounat.
Pes i talla
Higiene. Cures del

cord umbilical
Alimentaci
207
1 >> Introducci
El nounat hum t unes caracterstiques especfiques derivades de la seva
immaduresa en el moment de nixer.
Aquesta immaduresa el fa totalment dependent per a qualsevol activitat
de la vida diria: higiene, alimentaci, regulaci de la temperatura, etc.
Les cures dinfermeria aniran encaminades a suplir les carncies i les
necessitats dels nadons en tots els seus aspectes, aix com el suport i leducaci de les famlies per tal que es facin autnomes en les cures habituals
del nad en arribar a casa seva.
Web
www.cdh.org/HealthInformation.aspx?pa
geId=P05815. En aquesta pgina pots
trobar informaci sobre gaireb tots els
temes relacionats amb els nounats.
1.1 > Conceptes bsics

El nounat normal s el fill de pares sans, que naix desprs dun embars
que cursa sense complicacions i amb una durada dentre 37 i 42 setmanes,
amb un pes i una talla adequats a la seva edat gestacional. Parlem de nounat normal, ja que aquests presenten habitualment una srie de peculiaritats prpies daquesta etapa de la vida, i que en qualsevol altra edat
serien patolgiques, com la freqncia cardaca o la mida del cap.
Definim nounat a terme el que naix entre la setmana 37 i 42 de gestaci.
Si naix abans de les 37 setmanes parlem de preterme i per sobre de les 42
setmanes parlem de post-terme.
Web
w w w. a e p a p . o r g / p r e v i n f a d / p r e v recom.htm. En aquesta pgina web pots
trobar informaci sobre mltiples temes
relacionats amb els nounats i els nens.
1.2 > Caracterstiques anatmiques dels nounats

Pes. El pes mitj dun nounat a terme est entre 2,700 i 3,800 quilos i en
les nenes entre 2,500 i 3,600 quilos.
En els primers 5 dies de vida, s normal que els nadons perdin fins a un
10 % del seu pes, recuperant el pes perdut aproximadament el des dia.
s el que es coneix com a prdua fisiolgica.
La talla. La mitjana s de 50 cm en els nens i de 49 cm en les nenes,
essent normal una diferncia de 4 centmetres per sobre o per sota en
ambds casos.
El permetre cranial. La mesura del permetre cranial en nixer s de 35
o 36 centmetres. s una dada important, ja que ens aporta informaci
sobre el desenvolupament del cervell i possibles alteracions.
1.3 > Caracterstiques morfolgiques dels nounats

La pell. En el moment del naixement s fina i de color violaci o pllid,
degut al fet que la sang es distribueix fonamentalment cap als rgans
vitals. Desprs adquireix un color rosat. s normal que presenti:
Pl. Els nadons poden tenir un abundant pl molt fi, sobretot en
espatlles i esquena, anomenat lanugen, que desapareix a partir de la
segona setmana (Figura 9.1).
Vrmix caseosa. s una capa de greix blanquins que recobreix la
pell. Prev dinfeccions, nodreix la pell, evita irritacions sobretot en
els plecs i, durant les primeres hores, els protegeix del fred. Sen va
amb el bany, de manera que s convenient no treure-la perqu protegeix molt.
9.1. Els nounats solen tenir a les

espatlles i a lesquena un pl molt fi
anomenat lanugen.
208
Fontanella anterior
o bregmtica
Sutura
temporoparietal
Sutura frontal
o metpica
Sutures
coronals
F
Sutura
sagital
P
P
T
OC
Fontanella
posterior
F Frontal
P Parietal
Sutura
labdodea
T Temporal
OC Occipital
9.2. Crani de nounat.
Web
www.auxiliar-enfermeria.com/ dossiers/
cuidado_bebe.htm. Aqu trobars les
cures i caracterstiques bsiques dels
nounats.
Milium. s una erupci de petits grans blancs, sobretot a les galtes,

el front, el nas i la zona del voltant de les parpelles. Estan formats
per acumulacions sebcies i desapareixen espontniament al cap
dunes setmanes.
La cap. El cap del nounat s molt gran en relaci amb la resta del cos.
Pot suposar el 1/4 de la talla total. Els ossos del crani del nad no estan
soldats per permetre el creixement i desenvolupament del crani i el
cervell.
En la uni dels ossos es troben les fontanelles, que sn membranes cartilaginoses que permeten el creixement dels ossos i sossifiquen amb el
temps. Hi pot haver fins a sis fontanelles, per noms sen palpen
dues: una de posterior, ms petita (no sempre es palpa), localitzada en
la uni dels ossos parietals i loccipital i que es deixa de palpar entre
les sis i vuit setmanes de vida; i una altra danterior, ms gran, que es
deixa de palpar entre els 12 i els 18 mesos (Figura 9.2).
Cara. Sol ser arrodonida. Les parpelles poden estar edematoses i el
color dels ulls s clar, encara que senfosqueix amb el pas dels dies,
adquirint el color definitiu transcorreguts entre sis mesos i un any
aproximadament.
Trax. T forma acampanada. Les costelles apareixen en posici horitzontal, encara que amb el temps adoptaran la posici obliqua que
tenen en els adults.
Tant en nenes com en nens, es pot observar un enrogiment i una inflor
de les mames i fins i tot secreci lctia (anomenada popularment llet
de bruixes), degut al pas dhormones de la mare. s important insistir
a la famlia que no shan dexprimir, ja que es corre el risc de produir
mastitis. Desapareix en uns dies.
Abdomen. Est molt inflat per lescs to muscular.
El cord umbilical s blanc i gelatins. Al seu interior ha de tenir dues
artries i una vena i no ha de presentar secreci ni mala olor. Amb el
pas dels dies adquireix un to negrenc, fins que es desprn entre els 6 i
els 15 dies de vida. La cicatritzaci de la ferida que queda se sol produir
entre 3 i 5 dies desprs de la caiguda (Figura 9.3).
rgans genitals. Els rgans genitals tenen unes caracterstiques prpies, que sn:
Nens. Solen tenir les bosses escrotals inflamades. La fimosi s fisiolgica. s important no forar la retracci del prepuci, ja que es poden
produir fissures que accentuarien aquesta situaci. Sol desaparixer
abans del tercer any de vida.
Nenes. Els llavis majors no cobreixen la vulva per falta de desenvolupament. Els llavis menors i el cltoris solen estar inflats els primers
dies. En nenes, tamb s normal una secreci blanquinosa i fins i tot
alguna prdua hemorrgica deguda al cessament del pas dhormones de la mare, que produeix un fenomen similar a una menstruaci.
9.3. Cord umbilical dun nounat.
Extremitats. Sn curtes en relaci amb la resta del cos, presentant un

encorbament de les tbies que pot persistir fins al final del segon any.
Solen mantenir una postura en lleugera flexi.
209
1.4 > Caracterstiques fisiolgiques dels nounats
Vocabulari
El nounat tamb t unes caracterstiques fisiolgiques prpies i niques daquesta edat. Les ms rellevants sn:
Sistema cardiorrespiratori. La freqncia respiratria normal durant
la primera hora de vida s de 60 rpm, descendint a 35-50 rpm posteriorment. El patr respiratori s variable i sn normals pauses dapnea de 5 a 10 segons.
La freqncia cardaca normal s de 120 a 140 bpm. La tensi arterial
sistlica oscilla entre 65 i 95 mmHg i la diastlica entre 30 i 60
mmHg.
Sistema renal. La majoria dels nounats orinen en les primeres 24 h de
vida. La capacitat de la bufeta en nixer s de 40 a 50 ml, de manera
que s possible que la micci passi desapercebuda en ser absorbida
pel bolquer. Els primers dies, lorina pot deixar una taca rogenca al
bolquer degut a lalt contingut en urats.
Sistema digestiu. El nounat s capa de succionar i deglutir coordinadament al naixement. La capacitat de lestmac en nixer s de 20 a
30 ml i va augmentant progressivament amb el pas dels dies.
Les primeres deposicions, denominades meconi, sinicien en les primeres 24 h de vida. Es tracta duna femta verda-negrenca i pastosa formada, durant la vida intrauterina, fonamentalment per bilis i lquid
amnitic. Posteriorment, apareix femta de transici, que s groguenca-verdosa i grumollosa. Al final de la primera setmana, la femta
adquireix les caracterstiques normals per a un lactant: color groguenc, consistncia tova o lquida i aproximadament
una deposici per presa. En els nens amb lactncia artificial sn menys nombroses, ms ftides i consistents.
Sistema nervis. El nounat dorm la major part del dia i
es desperta degut a algun tipus destmul com la gana. La
Societat Espanyola de Neonatologia recomana la posici
de decbit sup o lateral sense coix en els lactants sans
per a dormir, ja que suposa una menor incidncia en la
mort sobtada del lactant. Els nounats presenten una
srie de reflexos, com per exemple:
Reflex del moro. Es produeix quan el nad se sobresalta per un so o moviment brusc. En resposta a aquests
estmuls, el nad tira el cap enrere, obre els braos i les
cames, plora i desprs torna a collocar els braos i les
cames en la posici original.
Reflex de recerca i succi. En tocar la galta del nounat,
gira el cap en direcci a lestmul amb la boca oberta i,
si se li colloca alguna cosa a la boca, comena a succionar.
Reflex de la marxa. En collocar el nounat en posici
vertical, subjecte per les axilles sobre una superfcie
plana, aixeca les cames alternativament com si volgus
caminar. Aquest reflex desapareix aproximadament al
mes (Figura 9.4).
Urats: substncies qumiques procedents de la urea i normalment presents

en lorina.
Vocabulari
Mort sobtada del lactant: s la mort
dun nen menor dun any per a la qual
no es troba explicaci, ni tan sols desprs de lautpsia.
9.4. Reflex de la marxa en un nounat.
210
Reflex de prensi. Amb el nad estirat, si se li toca amb alguna cosa el
palmell de la m, provar dagafar-la. Aquest reflex desapareix als tres
o quatre mesos.
Vocabulari
Gemec neonatal: s un soroll lleu
audible que emet el nounat acompanyant la respiraci en boquejades. s
caracterstic en infeccions, insuficincia
respiratria o quan la temperatura corporal del nad baixa.
Els rgans dels sentits. Estan poc desenvolupats. El nad pot fixar la
mirada en un objecte gran i seguir-lo, si es mou lentament, en un camp
de fins a 90o. Percep la cara de la mare, per juntament amb la seva veu
i moviment. La distncia focal del nounat s dentre 20 i 30 cm.
Gradualment, adquireix la capacitat denfocar un punt nic en el centre
del seu camp visual.
Regulaci de la temperatura. Els mecanismes de regulaci de temperatura no estan gaire desenvolupats i, com que tenen una superfcie corporal gran en relaci amb la seva massa corporal, resulten molt sensibles a la prdua de calor (Figura 9.5). Per aquest motiu, s important:
Allunyar el nad de corrents daire.
Mantenir lhabitaci a una temperatura adequada (entre 22 i 24 oC).
Vestir-lo amb la roba adequada a la temperatura de lhabitaci.
Disposar duna font de calor, com una lmpada, quan calgui despullarlo.
Signes dhipotrmia:
Hipotonia. To muscular inferior al normal.
Plor dbil.
Respiraci superficial i lenta.
Gemecs.
En regular malament la temperatura
corporal tamb pot aparixer hipertrmia, si est massa abrigat o si la
temperatura de lhabitaci s excessivament alta. Els signes dhipertrmia
sn:
Augment de la irritabilitat.
Respiraci rpida.
Augment del ritme cardac.
Pell calenta i seca.
9.5. Els nounats sn molt sensibles a la prdua de calor.
Davant de laparici de signes dhipotrmia, haurem dabrigar b el nad i

atansar-lo amb cura a una font de
calor. Davant de laparici de signes
dhipertrmia, cal desabrigar el nad,
allunyar-lo de fonts de calor i, en ambds casos, avisar el pediatra.
1 Elabora una llista de consells per als pares destinada a evitar que els nens es refredin un cop que els
treuen de casa.
211
2 >> Valoraci inicial i primeres cures del nounat

Des del mateix moment del naixement, el nen requereix una srie de
cures que sinicien a la sala de parts i es continuen a la sala dhospitalitzaci.
Tot just nixer, el primer que sha de fer s netejar la cara del nad amb
un drapet estril, aspirar les secrecions bucofarngies per permetre la respiraci i cobrir-lo perqu no perdi calor. s molt important el contacte
amb la mare des del moment del naixement ja que, a part del lla afectiu
que sestableix, els proporciona calor per contacte.
Web
www.portalplanetasedna.com.ar/enfermeria.htm. Entrant en aquesta pgina i
accedint a lenlla de nounats (Cures del
nounat), et podrs descarregar la Guia
de cures del nounat de lHospital
Universitari Reina Sofa de Crdova.
2.1 > Valoraci inicial

La valoraci de lestat del nounat es realitza a travs del test dApgar, anomenat aix per la Dra. Virginia Apgar, anestesiloga especialitzada en obstetrcia. Va ser desenvolupat el 1952 i permet realitzar una avaluaci inicial del nounat al minut i desprs, als cinc minuts, de nixer. Es mesuren
cinc rees crtiques en lavaluaci del nen, assignant 0, 1 o 2 punts en
cada una:
Test de vitalitat del nounat, test dApgar
Signe
Freqncia cardaca.
Absent.
< 100 bpm
> 100 bpm
Esfor respiratori.
Absent.
Irregular, lent.
Plor vigors.
To muscular.
Flccid.
Extremitats una mica

flexionades.
Moviments actius.
Resposta a estmuls
(pas de sonda).
Sense resposta.
Ganyotes.
Plor.
Coloraci.
Cianosi o pallidesa.
Acrocianosi, tronc
rosat.
Rosaci.
La suma total de les puntuacions indica lestat de vitalitat del nounat.

Depenent daquesta suma, sadoptaran les mesures adequades per reanimar el nad si fos necessari.
Les puntuacions globals orienten les mesures a adoptar:
Apgar de 0 a 3: nounat intensament deprimit.
Apgar de 4 a 6: nounat moderadament deprimit.
Apgar de 7 a 10: estat satisfactori.
2.2 > Identificaci

s imprescindible identificar el nounat en la mateixa sala de parts. Per
aix, el ms habitual s collocar els braalets o polseres a la mare i al nen,
en qu constin el nom, els cognoms i el nmero dhistria de la mare, el
nom del nen o nena, el sexe, la data i lhora del naixement. La polsera es
collocar de manera que no pugui caure del turmell del nen per sense
comprimir-lo (Figura 9.6).
9.6. Polsera didentificaci del nounat.
212
s aconsellable que la mantingui posada mentre estigui ingressat i que
noms es retiri un cop sigui al domicili familiar (Figura 9.7).
Tamb semplena una fitxa identificativa que acompanya la histria clnica i en qu, a ms de les dades de filiaci de la mare i del nounat, es
recullen les empremtes dactilars de la mare i lempremta plantar del
nad.
2.3 > Profilaxi del nounat

La profilaxi del nounat inclou una srie de mesures i tractaments encaminats a evitar infeccions i complicacions, aix com a detectar de forma
preco certes malalties que poden ocasionar problemes greus al nounat.
Entre aquestes mesures, incloem les segents:
Cura dels ulls
s important la prevenci dinfeccions oculars adquirides en el canal del
part en les primeres 24 h de vida mitjanant laplicaci de pomada oftlmica deritromicina o aureomicina a l1 % en dosi nica.
Profilaxi de la malaltia hemorrgica
Donada la immaduresa del fetge, sobretot en nens prematurs, tots els
nounats presenten un dficit dels factors de coagulaci dependents de
la vitamina K, per la qual cosa es recomana ladministraci d1 mg daquesta vitamina per via parenteral o oral, essent aquesta ltima menys
segura.
9.7. Polsera didentificaci de mare

i nad.
Cures del cord umbilical
Vocabulari
El cord sha de rentar durant el bany, per s important que en finalitzar quedi ben sec. Es desinfectar amb alcohol de 70o o clorohexidina desprs de cada canvi de bolquer, deixant-se al descobert o amb una gasa
seca enrotllada. Un cop sha desprs, shaur de seguir la mateixa pauta
fins que es cicatritzi per complet.
Canal del part: s el canal, format

pel coll de lter i la vagina, que ha
de travessar el nad durant el naixement.
Prevenci de metabolopaties
No escrigui en el requadre. La sang ha

de traspassar el paper completament
No escrigui en el requadre. La sang ha

de traspassar el paper completament
DETECCI DHIPERFENILALANINMIES
Detecci dhipotirodisme, hiperplsia suprarenal

i hemoglobinopaties
Hospital naixement .................... Tarjeta nm.
Hospital naixement .................... Tarjeta nm.
DADES DEL NOUNAT (Empleni-les amb majscula)
DADES DEL NOUNAT (Empleni-les amb majscula)
Cognoms ...............................................................................
Cognoms ...............................................................................
Nom .......................................... Data naixement ....................
Nom .......................................... Data naixement ....................
Pes en nixer ..................... Setmanes de gestaci .........Sexe ........
Pes en nixer ..................... Setmanes de gestaci .........Sexe ........
Bessonada: S
Bessonada: S
NO
Tipus de part: Eutcc
Cesria
Data 2a mostra ................... Hores de vida ...................

Lactncia: Materna
Artificial
Mixta
Medicaments: S
NO
Tipus de part: Eutcc
Cesria
Data 2a mostra ................... Hores de vida ...................

NO
Observacions: .........................................................................
Transfusi: S
DATA: ........... NO
Medicaments: S
NO
Observacions: .........................................................................
(A emplenar pel laboratori)
(A emplenar pel laboratori)
FA .................
R ....................
TA ................
R ................
FA .................
R ....................
TA ................
R ................
FA .................
R ....................
TA ................
R ................
FA .................
R ....................
TA ................
R ................
9.8. Targeta de metabolopaties.
El test de Guthrie, o prova del tal,

es realitza a Espanya des del 1978 i
serveix per detectar malalties
metabliques que, si no es tracten
a temps, poden produir danys irreversibles i retard mental. Mitjanant una petita punxada al tal del
nad, es recull una mostra de sang
(tcnica que realitza la infermera).
Amb aquesta mostra simpregnen
uns cercles en una targeta de cartr que senvia al centre de diagnstic de malalties moleculars. Es
realitza una extracci a les 48 h de
vida i una altra entre el 5 i el 7
dia. (Figura 9.8).
213
3 >> Cures generals del nounat

Els humans, en el moment de nixer, som totalment dependents per a
qualsevol activitat bsica de la vida diria. Les cures de malalties
inclouen totes les mesures necessries per proporcionar benestar al nounat.
3.1 > Higiene del nounat

La higiene s una necessitat bsica que els nounats no poden cobrir per si
mateixos. El personal dinfermeria ha de cobrir les necessitats bsiques
dhigiene dels nadons per procurar-ne el benestar i proporcionar-los el
confort necessari. De la mateixa manera, ha densenyar a la mare primerenca com realitzar aquestes tcniques (Figura 9.9). Dins de les accions que
podem realitzar per aconseguir aquest objectiu, figuren:
El bany del nounat.

La hidrataci i les cures de la pell.
El canvi del bolquer.
La cura del nas.
La cura de les ungles.
9.9. Bany del nounat.
Tcnica
Higiene del nounat
Es recomana el bany diari a partir de les 24 h del naixement, quan el risc de refredament del nad s
menor. Es pot fer a qualsevol hora del dia, per es recomana fer-ho desprs de lltima presa de la tarda
per facilitar la relaxaci i el son del nad.
Material: banyera de nadons, xopadors, tovalloles, guants, sab neutre i esponja suau, oli dhidrataci, roba del nad i bolquer, gases estrils, alcohol de 70 i srum fisiolgic.
Protocol:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
Preparar el material.
Preparar laigua del bany a uns 36 C i mai ms de 10-15 cm de profunditat.
Collocar un xopador i desvestir el nad.
Rentar-li els ulls amb una gasa humitejada amb srum fisiolgic en sentit de langle intern de lull cap
a lextern i usant una gasa per a cada ull.
Introduir el nen a la banyera subjectant-lo per darrere de les espatlles i amb el cap recolzat al nostre bra.
Iniciar el bany pel cap, procurant que laigua no li caigui per la cara, utilitzant esponja i sab suau.
Continuar per la resta del cos.
Pel que fa a la higiene genital, en les nenes la neteja sha de fer des de la vulva cap a lanus, assegurant-se que no quedin residus de femta als plecs de la vulva. Per la seva banda, en els nens, cal retraure el prepuci sense forar per a la seva higiene.
Treure el nad de la banyera cobrint-lo amb una tovallola seca i dipositar-lo en una superfcie llisa i estable.
Assecar amb suavitat el nen, amb especial atenci als plecs (axilles, pavell auricular, plecs del coll,
melic, etc.).
214
12.
13.
14.
15.
16.
17.
Aplicar oli hidratant (s preferible a la crema, sobretot en el primer mes, ja que sabsorbeix millor).
Netejar el melic amb una gasa estril i alcohol de 70 i enrotllar-hi una gasa seca.
Posar-li un bolquer sec i vestir-lo.
Collocar-lo al bressol.
Recollir el material.
Treures els guants, rentar-se les mans i anotar les possibles incidncies.
Observacions:
Lhabitaci ha destar a una temperatura de 22-25 C i sense corrents daire.

En les primeres setmanes, no ha de ser un procs massa llarg per evitar la prdua de calor.
Usar sab en petites quantitats per evitar eliminar la capa cida de la pell.
No posar aparells elctrics, com calefactors, prop de la banyera per evitar accidents.
Realitzar la higiene genital i el canvi de bolquer tantes vegades com sigui necessari al llarg del dia.
Sota cap concepte es pot deixar el nen sol al bany ni al canviador.
No shan dintroduir mai bastonets per rentar-li les orelles.
Cures del nas. El nas del nad sobstrueix fcilment. Si existeixen secrecions, shan de netejar les fosses nasals amb srum fisiolgic, preferentment abans de les preses.
Cures de les ungles. Si no s necessari, no shan de tallar fins als 20-30 dies
de vida, degut a la dificultat per distingir el dit de lungla. Sha dutilitzar
una tisora neta de punta rodona o, si es prefereix, es poden llimar. Les
ungles dels peus es tallaran rectes i les de les mans en forma corba, procurant en ambds casos no tallar al lmit de la pell per evitar que les ungles
es clavin al dit.
3.2 > Vestit del nounat

La roba del nounat ha de reunir unes caracterstiques determinades perqu sigui cmoda i segura. Entre les recomanacions sobre aquest aspecte,
es poden destacar les segents:
9.10. La roba del nounat ha de ser

cmoda i segura.
Ha de ser cmoda i adequada per a les dimensions del nen, de forma que
li permeti moures lliurement (Figura 9.10).
Que sigui fcil de posar i treure.
Preferiblement, de fibres naturals, de cot o de fil. Els teixits sinttics disminueixen la transpiraci i poden provocar reaccions a la pell.
Evitar les peces de vestir que deixin anar pl i fils, aix com les que continguin costures, traus, botons, llaos o cinturons que puguin oprimir el nen.
No cal abrigar els nadons en excs. La majoria dels casos de sudamina
(lesions superficials a la pell per excs de calor i humitat) sn provocats
per un excs de roba. Tamb cal evitar tapar-lo massa al llit per prevenir
la sndrome de mort sobtada del lactant.
Calat. Fins al 6-8 mes, shan de mantenir els peus sense calat. Si lambient s fred, sabrigar el nen amb pecs o mitjons. Si sutilitza algun
tipus de calat, haur de ser completament flexible i de mida prou gran
perqu no pressioni cap de les estructures del peu, tenint en compte el
rpid ritme de creixement dels nens en aquesta edat.
215
4 >> Alimentaci del nounat

Lalimentaci s un dels factors que ms influeixen en salut a qualsevol
edat. En el cas dels nounats, cal tenir en compte les caracterstiques del
seu aparell digestiu, per la qual cosa lalimentaci ha de ser materna o
amb preparats que la imitin.
4.1 > Lactncia materna

Lalimentaci s la base fonamental per al desenvolupament del nounat.
LOrganitzaci Mundial de la Salut recomana la lactncia materna de
forma exclusiva fins als sis mesos dedat i, a partir daquesta edat, continuar mentre sintrodueixen gradualment la resta daliments fins als dotze
mesos, prolongant-se posteriorment el temps que la mare i el nen vulguin.
Web
www.aeped.es/protocolos/nutricion/ind
ex.htm. En aquesta pgina web de
lAssociaci Espanyola de Pediatria,
podrs ampliar coneixements sobre alimentaci infantil i trobar informaci
sobre alteracions alimentries i una
taula dintroducci daliments en els
nens.
Segons lOMS, la lactncia s la manera ideal dalimentar el nounat i suposa una base incomparable per al desenvolupament emocional i afectiu del
nad. Tamb proporciona uns beneficis per a la mare que no es poden
aconseguir amb cap altre tipus dalimentaci.
Lalimentaci artificial, per molt sofisticat que sigui el seu disseny, no pot
aportar els beneficis que ofereix la lactncia materna.
La composici de la llet materna varia segons el seu moment de producci, adaptant-se a les necessitats nutricionals i de desenvolupament del
tub digestiu del nounat. En lnies generals, podem dir que:
Els primers 12 dies segrega calostre, un lquid groc, ric en protenes,
vitamines i immunoglobulines (protenes del sistema immunitari,
defenses).
Entre el 13 i el 30 dies, segrega llet de transici, amb menys protenes
i ms greix i lactosa que el calostre, aportant un alt nivell calric.
A partir del segon mes, segrega la llet definitiva.
Linici de la lactncia sha de realitzar en les primeres hores del postpart,
evitant preses de srum o biberons. Aix afavoreix el contacte mare-fill. A
ms, la succi per part del nad suposa el primer estmul per a la secreci
lctia (Figura 9.11).
La lactncia materna es pot realitzar a demanda o controlada. Sol ser la mare
la que elegeix en funci de lopini del seu pediatra. En la lactncia a demanda, no sha desperar que el nen plori: si est despert, buscant o amb un increment dactivitat, se li ha doferir el pit ja que, quan el nen est irritable, lalletament resulta ms difcil. En les primeres setmanes, fins que la lactncia
estigui ben establerta, sha de despertar i posar a mamar el nen si no es desperta a les 4 hores dhaver mamat.
En la lactncia controlada, sestableixen preses cada tres hores, independentment del fet que el nen estigui despert o no.
En ambds casos, en nens de pes normal i sense complicacions, cal establir
una pausa nocturna de sis hores, si s possible, per afavorir el descans de la
mare i del nen. La lactncia a demanda s ms fcil destablir i sembla tenir
ms avantatges, almenys en el primer mes, ja que si el nad menja quan vol
est ms tranquil.
9.11. El personal dinfermeria ha dajudar i proporcionar les condicions

ideals perqu la lactncia materna es
realitzi duna forma adequada.
216
Avantatges de la lactncia materna

Avantatges per a la salut del nen
Avantatges per a la salut de la mare
- Disminuci del sagnat postpart i milloria de lanmia.

- Augment de la contracci uterina, amb una ms
rpida recuperaci de la mida uterina.
- Accelera la recuperaci de pes i silueta.
- Estalvi de ferro (no menstruacions).
- Espaiament dembarassos.
- Disminueix el risc de cncer de mama premenopusic
i cncer dovari.
- Disminueix el risc de fractures espinals i de maluc
postmenopusic.
- Vivncia plaent i nica, satisfacci personal.
- Millor vincle mare-nad, millor comunicaci entre
els dos.
- Menys depressi postpart o aparici ms tardana.
Augmenta el vincle afectiu.

Incrementa lautoestima i la seguretat en el nen.
T especificitat despcie.
Es digereix millor.
Produeix menor reflux gastroesofgic.
Accelera la maduraci intestinal.
Afavoreix la flora intestinal no patgena.
Menor incidncia de cries i maloclusi.
Disminueix la incidncia i/o gravetat de les
infeccions del lactant (diarrees, infeccions
respiratries baixes, otitis mitjana aguda,
infecci dorina).
- Millor evoluci cognitiva del nen.
- Menor risc de sndrome de mort sobtada del
lactant (SMSL).
- Menor risc de certes malalties (celiaquia,
diabetis mellitus insulinadependent, malaltia
inflamatria intestinal, allrgies, esclerosi
mltiple, leucmia, limfoma, hipertensi arterial,
obesitat, etc.).
Avantatges econmics
-
Menor
Menor
Menor
Menor
cost econmic (frmules infantils, articles per a biberons, frmacs, etc.).

despesa sanitria.
absentisme laboral dels pares.
impacte mediambiental (menys indstries, menys residus industrials, menys llaunes, pots, cartrons, etc.).
Font: Programa datenci al nen sa de lrea 8 de Madrid.
Tcnica
Lactncia materna
El personal dinfermeria ha dajudar i proporcionar les condicions ideals per tal que la lactncia materna es realitzi duna forma natural.
Material: material dhigiene i roba per canviar el nad.

Protocol:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Procurar un ambient tranquil i relaxat.

Indicar a les mares la necessitat de rentar-se b les mans abans de cada persa.
La mare sha de situar cmodament (asseguda o en decbit lateral).
Situar el nad amb labdomen tocant labdomen de la mare i la cara a lalada del pit.
La mare subjectar el nen envoltant-lo amb un bra i recolzant el seu cap a lavantbra.
Amb laltre bra se subjectar el pit una mica darrere de larola, comprimint-lo lleugerament perqu
no tapi el nas del nad en el moment de la lactncia.
7. Sindica a la mare que ha de fregar els llavis del nad amb el mugr per estimular el reflex de succi i,
quan obri la boca, atansar el nen al pit i no a la inversa.
217
8. El nen mamar aproximadament 10 minuts de cada pit.

9. Per buidar-los alternativament, en la segent presa es comenar per lltim pit de la presa anterior.
10. Mantenir el nen incorporat perqu expulsi laire. Si s necessari, ajudar-lo amb uns copets suaus a
lesquena.
11. Canviar el bolquer si fos necessari.
12. Estirar el nad al seu bressol en decbit lateral per evitar aspiracions si regurgita.
13. Anotar possibles incidncies durant o desprs de la lactncia.
Observacions:
No s necessari rentar el pit abans i desprs de les preses. La higiene diria s suficient.
Avisar la infermera si apareixen clivelles, congesti mamria o qualsevol altra complicaci.
No administrar suplements (aigua, srum glucosat, frmula adaptada, etc.), llevat que estiguin indicats
pel pediatra.
La llet es pot extraure de manera manual, amb bombes de tipus cilndric (llevallets convencional) o amb
bombes elctriques, i conservar-la per donar en la presa posteriorment. Les condicions de conservaci en
aquest cas sn:
A la nevera: 2 dies.
Al congelador: 2 mesos en la part ms freda.
Guardar en un recipient hermticament tancat (transparents) o en bosses especials.
La descongelaci es far passant la llet del congelador al frigorfic, mai a temperatura ambient.
Escalfar al bany maria, no bullir.
Sha de consumir en les primeres 24 hores desprs de descongelar-se.
Principals signes dalletament inefica

Els possibles problemes amb la lactncia materna han de ser detectats
com abans millor per aconseguir un desenvolupament adequat per mitj
de la lactncia.
Els principals signes que ens poden indicar un problema en la lactncia
sn:
Prdua de pes del lactant major del 7 % respecte del pes registrat en el
moment de nixer.
Prdua continuada de pes desprs del tercer dia.
Menys de tres deposicions en 24 hores en els primers dies.
Femta meconial desprs del quart dia.
Menys de tres bolquers molls en 24 hores desprs del quart dia.
Lactant irritable i inquiet, adormit o que refusa les preses.
Degluci no audible durant les preses.
No hi ha canvi apreciable en el pes o mida dels pits desprs de la
presa.
Mal de mugrons persistent o creixent.
Congesti mamria que no millora alletant.
Lactant que no ha comenat a guanyar pes desprs del cinqu dia.
Lactant que no ha recuperat el pes del nixer cap al dia 14.
En la mare, el pit no es buida desprs de la presa i, per aix, el pit es
congestiona i fa mal.
9.12. Lalletament inefica provoca

conseqncies en la mare i en el lactant.
218
4.2 > Lactncia artificial

La lactncia artificial o frmules adaptades sn els productes farmacutics alimentaris utilitzats com a substitutius totals o parcials de la llet humana, que proporcionen una aportaci adequada de nutrients per a la necessitat del lactant.
Sn llets elaborades a partir de la llet de vaca, mitjanant modificacions, per assimilar-les a la llet materna per que, donada la complexitat en la composici de la llet materna, en cap cas pot oferir tots els
avantatges que aquesta proporciona. Sutilitzen quan la lactncia
materna no s possible, s insuficient o la mare opta per aquesta possibilitat.
Tipus de frmules infantils
La composici de les frmules per a lactants ha de seguir els criteris de
lESPGAN (Societat Europea de Gastroenterologia i Nutrici Peditrica).
Existeixen dos tipus de frmules per a lactants:
9.13. Lactncia artificial.
Frmules dinici o frmules infantils 1: cobreixen per si soles totes

les necessitats nutritives del lactant sa no prematur durant els primers 6 mesos de vida.
Frmules de continuaci o frmules infantils 2: susen a partir dels
4-6 mesos conjuntament amb altres aliments (alimentaci complementria). Estan menys modificades que les dinici, ja que el tub
digestiu del lactant ha madurat prou com per tolerar-les.
El seu s s imprescindible fins als 12 mesos i es recomana seguir-les
usant fins als tres anys en comptes de la llet de vaca.
Preparaci dels biberons
Si les condicions de salubritat de laigua de laixeta sn adequades, no
s necessari bullir-la. En cas contrari, cal bullir laigua, encara que
durant no ms de tres minuts, degut al risc de concentraci dels soluts
(sals, substncies inorgniques, etc.). Tamb es poden preparar amb
aigua mineral. Per fer-ho, shan delegir les que indiquin a letiquetatge
que sn aptes per a lalimentaci infantil degut a la seva baixa mineralitzaci. No cal bullir-les, per noms es poden usar en les primeres
24 h desprs dobertes (Figura 9.13).
Des de fa algun temps, es comercialitzen aiges tractades especialment
per a la preparaci daliments infantils, que noms shan dusar per
aquesta finalitat i no com a aigua de beguda. Fins als sis mesos, es recomana bullir biberons i tetines durant 10 minuts desprs de rentar-los
amb aigua i sab amb un raspall especial i esbandir-los b. Passat aquest
perode, nicament s necessria la seva neteja a fons.
Les frmules infantils es presenten en dues formes: pols, envasat en
pots o bosses, i lquid preparat, envasat en botella o cartr.
9.14. Les frmules dinici cobreixen

les necessitats nutritives del lactant
sa durant els primers 6 mesos de
vida.
Per preparar el pols, cal seguir les instruccions del fabricant.

Habitualment, cal afegir, usant la cullereta dosificadora, una mesura
rasa i sense comprimir per cada 30 ml daigua.
219
Sha de posar primer la quantitat total daigua i desprs safegeixen les

culleretes de llet en pols. A continuaci, cal sacsejar fins a la completa
dissoluci del pols. El volum daigua ha de ser sempre un mltiple de
30, independentment de la quantitat que hagi de prendre el nad, per
tal que shi pugui afegir un nombre exacte de culleretes.
s important no usar les culleretes duna marca per preparar llet duna
altra marca diferent. Les quantitats sn establertes pel pediatra.
Preparar els biberons amb ms culleretes de les indicades, no noms no
alimenta ms, sin que pot causar greus problemes de salut al nen,
podent arribar a la mort per produir solucions massa concentrades.
Pel que fa a les frmules lquides, nicament cal escalfar la quantitat
indicada sense arribar a bullir i administrar-la al moment.
Tcnica
Lactncia artificial
s lalimentaci per mitj de preparats farmacutics.
Material: material dhigiene i roba per canviar el nad, biberons i tetines, frmula adaptada a
ledat del nad i escombretes per rentar biberons.
Protocol:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
Rentar-se les mans abans de preparar el biber.

Preparar la quantitat pautada de llet, seguint estrictament les indicacions del fabricant.
Procurar un ambient tranquil i relaxat.
Comprovar que el nen estigui net. Si no ho est, canviar-li el bolquer perqu estigui cmode.
Comprovar la temperatura del biber fent-ne caure unes gotetes al canell. Si sha escalfat amb microones, cal sacsejar el biber abans de donar-lo ja que aquests aparells no escalfen uniformement.
Asseures cmodament i amb lesquena recolzada. Descansar els peus sobre una banqueta permet elevar
els genolls i subjectar ms cmodament el nad.
Situar el nad en posici com si se li hagus de donar el pit.
Fregar els llavis del nad amb la tetina perqu obri la boca i introduir-la a la boca per sobre de la llengua.
Tenir cura que la inclinaci del biber sigui suficient perqu la tetina sempre estigui plena de llet, de
forma que el lactant no tragui aire.
En acabar la presa, mantenir el nad incorporat fins que eructi, ajudant-lo si s necessari.
Comprovar si el nad ha fet deposici, netejar-lo i canviar-li el bolquer, si fos necessari.
Estirar el nad al seu bressol en decbit lateral per evitar aspiracions si regurgita.
Rentar el biber i la tetina amb una escombreta adequada, esbandint-los b en acabar.
Guardar el biber de forma que no es contamini fins a la segent presa o enviar-lo a esterilitzar si el protocol de lhospital aix ho indica.
Anotar la quantitat daliment que ha pres el nad i les incidncies, en cas que nhi hagi.
Observacions:
No donar mai el biber amb el nen estirat.
Comprovar que lorifici de la tetina permet un degoteig continuat o que no s excessivament gran.
220
5 >> Seguiment del lactant

El nad requereix un seguiment, que sinicia en nixer, a lhospital, i es
continua al centre de salut segons el protocol datenci al nen de cada
rea sanitria.
El seguiment inclou mltiples aspectes, entre els quals podem destacar els
segents:
El pes.
La talla.
Calendari de vacunacions.
9.15. Pesada dun maniqu infantil.
5.1 > El pes

Per pesar el nad es fan servir unes bscules especials denominades pesanadons, que es troben nicament en consultes mdiques i farmcies
(Figura 9.15).
Tcnica
Pes del nad
La pesada sha de realitzar sempre en les mateixes condicions per tal que el resultat sigui fiable.
Material: pesanadons, llenolet o xopador.
Protocol:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
Collocar el pesanadons en un lloc pla i estable.

Posar un llenolet o xopador sobre del pesanadons.
Calibrar el pesanadons.
Despullar el nad i collocar-lo al centre del pesanadons.
Mantenir una m sobre del nad, sense tocar-lo, com a mesura de precauci durant tota la tcnica.
Amb laltra m, ajustar primer el comandament dels quilos i desprs el dels grams. En les bscules electrniques, accionar el bot dinici del pes.
8. Collocar el nad en una taula auxiliar per vestir-lo i deixar-lo al seu bressol en posici adequada.
9. Treures els guants i rentar-se les mans I anotar el pes, aix com qualsevol altra incidncia observada.
Observacions:
Lhabitaci on es realitzi la pesada estar a una temperatura adequada per tal que el nad no es refredi.
No deixar mai sol el nounat, ni al pesanadons ni al canviador.
5.2 > La talla

La mesura del nounat es realitza en uns mesuradors especials denominats
infantmetres. Poden ser de molts tipus, per gaireb tots es basen en una
taula horitzontal graduada, que pot ser de diversos materials i dos suports
perpendiculars, un de fix per al cap i un altre de mbil per als peus.
221
Tcnica
Mesura del nad
Per realitzar aquesta tcnica, s aconsellable que collaborin dos auxiliars: un mantindr el cap del nad en posici i laltre
fixar els peus i realitzar la mesura.
Material: infantmetre i llibreta danotacions.
Protocol:
2. Collocar linfantmetre en una superfcie llisa i estable.
3. Collocar el nen en decbit sup sobre la taula, amb leix del cos alineat sobre seu, els malucs i els
genolls estesos i els peus descalos a 90.
4. Un auxiliar mantindr amb les dues mans el cap del nad tocant al suport fix, de manera que la lnia
imaginria que passa des de lull a lorifici auditiu extern sigui perpendicular a la taula (posici de
Frankfurt).
5. Laltre auxiliar estendr els genolls del nen amb una m i amb laltra ajustar el suport mbil a les
plantes dels peus, efectuant aleshores la medici.
6. Collocar el nad al seu bressol.
7. Treures els guants i rentar-se les mans i anotar la talla, aix com qualsevol incidncia observada.
Levoluci en la talla i el pes sanoten a les taules de creixement. Estan dissenyades amb corbes diferents per a nens i nenes. Les primeres taules
abracen de 0 a 2 anys, mentre que la segent escala va des dels 2 als 18
anys. Amb aquestes taules podem representar el ritme de creixement i
comparar-lo amb les mitjanes representades a les taules (Figura 9.16).
NENS 0 A 2 anys
NENES 0 A 2 anys
LLARGADA
PES
LLARGADA
PES
LLARGADA
LLARGADA
Pes
EDAT (mesos)
9.16. Taules de creixement de nens i nenes de 0 a 2 anys.
Pes
EDAT (mesos)
222
5.3 > Vacunacions

La vacuna s un producte biolgic que sutilitza per obtenir una
immunitzaci activa artificial. Constitueix el mitj de prevenci
conegut ms efectiu, per la qual cosa s fonamental el seguiment
del calendari vacunal recomanat per cada comunitat.
Reducci de la mortalitat infantil

Segons informes dUNICEF de setembre
de 2007, la mortalitat infantil al mn
sha redut en una quarta part des del
1990, fet que suposa uns 3 milions de
morts menys a lany, grcies a les vacunacions, la lactncia materna i la prevenci de la malria.
En lactualitat, les vacunes sobtenen a partir dels propis agents infecciosos (virus o bactries) contra els quals es pretn immunitzar, els quals se
sotmeten a modificacions per eliminar el seu poder patogen. Aix, hi ha
vacunes de microorganismes atenuats, morts o inactivats.
Les vacunes poden resultar alterades si no es compleixen estrictament les
recomanacions de conservaci.
Pel que fa als auxiliars, s fonamental que mantinguin la cadena del fred
en tot moment.
En rebre les vacunes, cal comprovar-ne la data de caducitat i les condicions en qu arriben.
Si cal transportar-les, sutilitzaran neveres porttils amb acumuladors de
fred i no es deixaran mai fora de la nevera fins al moment de la seva administraci.
El calendari vacunal varia segons el pas i la comunitat autnoma. Des del
Ministeri de Sanitat, a travs del Consell Interterritorial del Sistema
Nacional de Salut, es donen unes recomanacions generals que desprs
cada comunitat adapta segons els seus recursos i necessitats.
El calendari actual recomanat pel Consell Interterritorial s el segent
(Figura 9.18):
9.17. La mortalitat infantil sha

redut, entre altres coses, grcies a
les vacunacions.
CATALUNYA
CALENDARI DE VACUNACIONS 2006
EDAT
VACUNES
mesos
mesos mesos mesos mesos
mesos
anys
anys
anys
anys
anys
anys
anys
anys
Poliomielitis
Diftria-Ttanus-Pertussis
Web
Haemophilus-Influenzae b
www.msc.es/ciudadanos/proteccionSalu
d/infancia/vacunaciones/programa/vac
unaciones.htm. En aquesta pgina web,
podrs trobar els calendaris vacunals
vigents en les diferents comunitats autnomes.
www.vacunasaep.org/profesionales/cal
endaresp.php. En aquesta pgina web,
tamb podrs trobar els calendaris vacunals en les diferents comunitats autnomes, aix com informaci diversa sobre
les vacunes.
Xarampi Rubola-Parotiditis
Hepatitis B
Meningitis Menigocccica C
Varicella
(a)
Es prorroga la vigncia del programa pilot de vacunaci antihepattica A + B, pel qual sestableix el calendari de
vacunacions sistemtiques, adreat a lalumnat de 6 curs deducaci primria, fins al curs escolar 2013-2014 incls.
Persones que no hagin passat la malaltia ni hagin estat vacunades amb anterioritat, seguint indicacions de la fitxa
tcnica.
(b)
9.18. Calendari de vacunaci.
223
5.4 > Motius de consulta ms freqents en el nen sa
Web
Els nounats solen presentar una srie de problemes, com sn:

Clics del lactant. Sn episodis ms o menys freqents de plor intens,
inconsolable, amb flexi de cames, que poden durar fins a diverses
hores, i solen aparixer al vespre. Solen comenar a partir de la segona
setmana de vida i desapareixen cap al tercer o quart mes.
El seu origen s desconegut i, quan apareix el clic, s convenient mantenir la calma i parlar al nen pausadament i amb veu suau. A vegades,
salleugen amb massatges abdominals en el sentit de les agulles del
rellotge.
Esternuts i tos. Sn freqents en els primers dies de vida, no representen cap patologia, no necessiten cap tractament i desapareixen sols.
Sanglot. Es produeix per lestmul del diafragma quan lestmac est
molt ple i dists. s normal desprs de les preses i, si s freqent, es pot
evitar donant la presa abans que el nad estigui massa nervis i famolenc perqu mengi ms a poc a poc i es disminueixi aix la distensi gstrica.
Regurgitacions. Molts nadons regurgiten petites quantitats daliment
desprs de les preses. Cal no confondre-ho amb vmits. Sempre que el
nen guanyi pes i no sassoci a altres smptomes, no t importncia i desapareix sol.
Prevenci daccidents. Els accidents infantils sn la primera causa de
mortalitat infantil. Mantenint unes normes dactuaci i una srie de
cures es poden prevenir. Segons tots els estudis, les cures preventives sn
eficaces i aconsegueixen una notable disminuci de la taxa de mortalitat per aquesta causa.
Sndrome de la mort sobtada del lactant. Es defineix com la mort sobtada dun nen menor dun any dedat, per a la qual no es troba explicaci.
El diagnstic es fa per exclusi i se suposa que t diverses etiologies. Hi
ha un predomini del sexe mascul en la majoria dels estudis. La mxima
incidncia es produeix entre els 2 i 3 mesos dedat. La majoria dels casos ocorren entre la mitjanit i les 9 del mat. Sha
suposat que es produeix durant el son, en els mesos freds i
humits (doble incidncia) ms que no pas en els clids i secs.
www.aibarra.org/enfermeria/Profesiona
l/temario/tablas.htm#Cuadro%20de%20
Tablas. En aquesta pgina, trobars taules de normalitat i esquemes dactuaci
rpida enfront de diverses patologies en
pediatria.
www.aeped.es/infofamilia/index.htm.
En aquesta pgina web de lAssociaci
Espanyola de Pediatria pots trobar enllaos amb informaci variada sobre aspectes del nen sa i diverses patologies infantils.
www.aeped.es/protocolos/neonatologia/index.htm. En aquesta pgina trobars els protocols de lAssociaci Espanyola de Pediatria referents a mltiples
patologies neonatals.
Activitats preventives per evitar la mort sobtada:

Aconsellar sobre la postura del lactant durant el son: evitar la posici en pron durant el son fins als 6 mesos dedat (Figura 9.19).
Evitar matalassos massa tous i coixins, penjolls al coll o
qualsevol altre objecte que pugui causa asfxia durant el
son, com cintes i cordons en les immediacions del bressol.
Mantenir en lhabitaci una temperatura de 20 a 22
graus centgrads.
Evitar tapar excessivament el nad, fins i tot si el nen t
febre.
Es desaconsella fumar en presncia del nad.
No compartir el llit amb adults.
Promoure la lactncia materna, mantenint-la durant
com a mnim els primers 6 mesos.
9.19. La postura correcta del lactant durant el son s una

mesura preventiva molt important.
224
Idees clau
Caracterstiques
del nounat normal
Anatmiques i morfolgiques
Fisiolgiques
Valoraci i
primeres cures
Test dApgar
Profilaxi
Identificaci
Cures del cord
Cures generals
Higiene
Alimentaci
Seguiment del
nounat
Pes
Talla
Vacunacions
NOUNAT
Lactncia materna
Lactncia artificial
225
Activitats finals
.: CONSOLIDACI :.
1 Compara les caracterstiques anatmiques dels nounats amb les dels adults i identifica les diferncies que en un nad sn normals per que en un adult serien patolgiques.
2 Busca a Internet imatges de:
Lanugen.
Vrnix caseosa.
Milium.
Qualsevol altra caracterstica cutnia dels nounats que puguis trobar.
3 Busca informaci i realitza un dibuix amb les diferents proporcions corporals que presenta el cos hum
des del naixement fins a ledat adulta.
4 Identifica quines causes poden provocar el refredament o augment de calor en els nounats i indica
com evitar-les.
5 Busca a Internet reflexos del nounat que no figurin al llibre.

6 Investiga a Internet sobre les malalties metabliques.
7 Realitza un quadre amb les mesures oportunes per ensenyar-li a donar el pit a una mare primerenca
que no ho sap fer.
8 Analitza les diferncies entre la lactncia materna i la lactncia artificial, i elabora un informe amb
les teves conclusions sobre quina s millor i per qu.
9 Compara el calendari vacunal de la teva comunitat amb el de la resta dEspanya i busca la diferncies.
10 Busca informaci sobre els accidents infantils i les mesures de prevenci.
.: APLICACI :.
1 Realitza un esquema amb les diferncies dels valors de les constants vitals normals per a un nounat i
un adult.
2 Amb lajuda dun maniqu, simula la tcnica del bany del nounat, elegint el material adequat i observant les mesures de seguretat.
3 Practica la tcnica de canviar el bolquer a un nad (incloent vestir-lo i desvestir-lo) amb un maniqu
infantil.
4 Realitza la preparaci de biberons seguint les instruccions del fabricant duna llet per a nens i tenint
cura de les mesures de seguretat per a una alimentaci artificial.
5 Realitza la tcnica de pesar un nad amb lajuda dun maniqu i una bscula per a nadons.
6 Realitzeu la tcnica de la mesura del nad entre dos companys, segons el protocol que apareix al
text.
7 Amb lajuda de les pgines web esmentades en aquesta unitat, recopila informaci sobre les vacunes
(tipus, composici, contraindicacions, etc.).
8 Identifica els accidents ms freqents en ledat infantil i elabora un pla de consells per prevenirlos.
226
Cas final
Pla de cures del nounat
Nen nounat que ingressa a la unitat de purperes juntament amb la seva mare, desprs dun embars i
part normal. En nixer pesa 3,500 kg, mesura 52 m i t un permetre ceflic de 36 cm. Bona coloraci de
pell i mucoses. Temperatura de 36,3 C i resta de constants normals. Elaborar un pla de cures durant lestada a lhospital.
Soluci El pla de cures del nad es basar en els protocols de cada centre i en les necessitats particulars del nounat. Com a norma general, ha dincloure els segents punts:
Recepci i registre:
Comprovaci de les dades del nen i de la mare.

Registre en el llibre dingressos.
Comprovaci que el nen t posada la polsera identificativa de forma segura.
Comprovaci i registre de les constants vitals en el moment de lingrs i posteriorment segons protocol.
Assegurar el descans:
Control de visites.
Evitar activitats dinfermeria durant la nit tan com sigui possible.
Informaci als pares sobre la postura ms segura per dormir.
Cures bsiques del nad:
Bany del nad a partir de les 24 h, vigilant:
Temperatura de laigua.
Temperatura de lambient.
Mesures de seguretat.
Pes i talla segons protocol.
Cures del melic.
Canvi de bolquer sempre que sigui necessari.
Alimentaci:
Consells sobre lelecci del tipus dalimentaci (materna o artificial).

Aconsellar sobre la tcnica correcta per donar el pit i ajudar, si fos necessari.
Horaris de les preses.
Vigilncia efica de la lactncia.
Programar i preparar material per realitzar les proves metabliques.

Vigilar les diresis (es produir en les primeres 24 h):
Volum.
Aspecte.
Vigilar deposici:
Aspecte (meconi, femta de transici, etc.).
Freqncia.
Quantitat.
Informar els pares sobre la prevenci daccidents.
REVISTA SANITRIA
LA REVISTA DEL COLLEGI DEDICA LA SEVA PORTADA

AL DR. ANTONIO GARRIDO-LESTACHE
Segell ems l11 de juliol de 2005 i
presentat a lAula Cajal de
lIcomem per commemorar laportaci del Dr. Garrido-Lestache
a la seguretat infantil. El primer
acte jurdic en la vida dun individu al nostre pas s la declaraci
de naixement al Registre Civil,
per aquesta declaraci no presentava fins ara les mateixes
garanties que tenen molts altres
actes jurdics, en qu es requereix
la signatura o les empremtes digitals. En aquest primer acte, no hi
havia ning que identifiqus
aquest nou sser hum, llevat linforme certificat pel metge o la llevadora. Per aix, es feia necessari
crear un element nou que identifiqus de forma inequvoca els
nounats, impedint confusions,
negligncies, segrestos o comer
de nens.
Dactiloscpia
El Dr. Antonio Garrido-Lestache,
pediatra, desprs dinvestigar
molts anys sobre el mtode ms
segur i fiable didentificaci
inequvoca per als nounats, va
creure que el sistema universal
didentificaci de les persones, la
dactiloscpia, tamb podria aplicar-se en la identificaci dels nounats. La dactiloscpia s un sistema didentificaci universal basat
en lestudi dels capcirons dels
dits. El dibuix que formen els

solcs i les crestes que existeixen en
la cara palmar dels dits de la m
de cada sser hum s nic i irrepetible. Podia suposar el millor
mtode didentificaci tamb per
als nounats, encara que en els
nens no s fcil aquest sistema, en
ser els seus relleus digitals molt
petits i la seva fixaci molt difcil.
La tenacitat del Dr. GarridoLestache ha aconseguit el que
semblava impossible: que avui en
dia sigui possible identificar
de manera inequvoca un sser
hum des del moment del seu
naixement. De fet, va aconseguir
culminar amb xit la identificaci dun nounat, mitjanant lobtenci de les seves empremtes
digitals, a loctubre de 1990.
Immediatament, ho va donar a
conixer a la comunitat cientfica
nacional i internacional i va
comenar una lluita pel reconeixement de la necessitat duna
identificaci del nen, com estipula la Convenci dels Drets del
Nen, adoptada per lAssemblea de
les Nacions Unides el 20 de
novembre de 1989.
Tenacitat recompensada
La seva lluita es va veure recompensada a partir de la Llei 6/1995,
de 28 de mar, de Garanties dels
Drets de la Infncia i Adolescncia
de la Comunitat de Madrid, aprovada per unanimitat de tots els

grups poltics i publicada al
Butllet Oficial de la Comunitat
de Madrid el 7 dabril de 1995.
Shi estableix ja el dret dels nens
a ser correctament identificats
en el moment del seu naixement,
dacord amb els mtodes ms
avanats i precisos, mitjanant un
Document dIdentificaci Infantil, que es lliura immediatament
desprs del part.
El Document dIdentificaci
Infantil s expedit pel centre sanitari en qu t lloc el part. El 22 de
maig de 1996 es va donar a conixer el Document dIdentificaci
Infantil preparat per un equip de
professionals de la Direcci
General de Prevenci i Promoci
de la Salut de la Comunitat de
Madrid, de la Direcci General de
la Policia Espanyola, de la
Interpol, i de la Fbrica Nacional
de Moneda i Timbre, dirigits pel
Dr. Antonio Garrido-Lestache.
Aquest procediment didentificaci sha anat estenent posteriorment a les altres comunitats autnomes, que lhan implantat
tamb en les seves maternitats i
centres hospitalaris.
Font:
Collegi Oficial de Metges de Madrid
Activitats
1 Investiga sobre la importncia i els mitjans per identificar correctament els nens.
C4_IOC_unitat10_10p228-247 20/07/11 13:34 Pgina 228
u n i t a t
10
SUMARI
Lanci
OBJECTIUS
Envelliment
Explicar el concepte denvelliment.
i demografia
Descriure els problemes socials dels ancians.
Conceptes bsics
Estudiar els canvis fisiolgics, psicolgics i socials
El procs biolgic de
de la vellesa.
lenvelliment
Conixer els recursos sociosanitaris en aquest camp.
Serveis sociosanitaris
Analitzar les necessitats de cures dels ancians.
Necessitats de lanci
Especificar les funcions de lauxiliar dinfermeria en la cura
Cures dinfermeria
dels ancians.
229
Unitat 10 - Lanci
1 >> Introducci
Segons diversos autors, lenvelliment es comena a produir a partir de la
tercera o quarta dcada de la vida, per el concepte se sol identificar amb
les persones de ms de 65 anys dedat.
Lenvelliment s un procs que presenta diverses caracterstiques comunes:
s independent del medi ambient, encara que hi pot exercir una certa
influncia.
s universal, sobserva en totes les espcies, en tots els individus i en
totes les cllules de lorganisme.
Els canvis que es produeixen saccentuen en avanar ledat.
No cursa de forma idntica en totes les espcies, ni en tots els individus,
ni en totes les cllules de lorganisme.
Proverbi alemany
Els arbres ms vells donen els fruits
ms dolos.
Web
A la pgina web de la Societat
Espanyola de Geriatria i Gerontologia
(SEGG) www.segg.es/segg/index.html
trobars informaci diversa sobre els
ancians.
Envelliment i demografia
Les tendncies demogrfiques de les ltimes dcades perfilen les societats
desenvolupades com a fortament envellides. s per aix que, des del punt
de vista sociolgic, s necessari relacionar els conceptes denvelliment i
demografia.
En lactualitat, en el mn sest produint una important revoluci demogrfica, ja que, degut a la disminuci de lndex de mortalitat, la disminuci de la taxa de fecunditat i laugment de lesperana de vida, est tenint
lloc un envelliment de la poblaci, que sembla tenir una tendncia clarament ascendent.
Daquesta manera, lany 2001, la poblaci anciana representava un 17,5 %
de la poblaci total, per les estimacions per a lany 2025 sn que ascendeixi a un 21,2 %, xifra que implica un augment poblacional de les persones grans,
amb el problema social i econmic que
aix comporta (Figura 10.1).
Esperana de vida a Espanya

Lesperana de vida a Espanya ha evolucionat de la forma segent:
Lany 1900 era de 35 anys.
Lany 1950 augmenta a 62 anys.
Lany 1999 augmenta a:
82,5 anys en la dona.
75,3 anys en lhome.
Lany 2007 augmenta a:
84 anys en la dona.
76,5 anys en lhome.
Lesperana de vida s la mitjana

danys que sestima que viur una
persona nascuda en un determinat
moment i lloc i sotmesa a les taxes de
mortalitat especfiques daquest
mateix any.
La pirmide de poblaci s una forma grfica de representar dades estadstiques
com sn el sexe i ledat, de la poblaci
dun pas. Permet realitzar comparacions
internacionals i una senzilla i rpida percepci de diversos fenmens demogrfics,
com ara lenvelliment de la poblaci, lequilibri o desequilibri entre sexes, i fins i
tot lefecte demogrfic de catstrofes i
guerres.
10.1. Actualment, la societat espanyola viu una disminuci de la taxa de

fecunditat i un augment de lesperana de vida.
230
Les anlisis de les pirmides de poblaci a Espanya lany 1998 i lestimat
per a lany 2050 expressen perfectament levoluci de la poblaci espanyola en el futur (Figures 10.3 i 10.4).
10.2. Tres generacions de dones

duna mateixa famlia.
10.3. Pirmide de poblaci de lany 1998.
10.4. Pirmide de poblaci estimada per a lany 2050.
1 Compara lesperana de vida dels pasos subdesenvolupats amb la dels pasos desenvolupats. A qu
creus que es deuen les diferncies? Quin s el pas europeu que t la major esperana de vida? I la menor?
A qu creus que pot ser degut? Per obtenir la informaci necessria, pots recrrer a la pgina web de
lInstitut Nacional dEstadstica, www.ine.es.
2 Analitza la pirmide de poblaci espanyola de lany 1998 i comenta els factors sociodemogrfics que,
al teu parer, influeixen ms rellevantment en la seva concepci.
231
Unitat 10 - Lanci
2 >> Conceptes bsics

A continuaci, descriurem una srie de conceptes generals bsics relacionats amb el mn dels ancians.
Gerontologia. Procedeix dels termes grecs geros = anci i logos = cincia.
s la cincia que estudia lenvelliment en tots els seus aspectes (biolgics, psicolgics, socials, espirituals i culturals).
Es considera un estudi multidisciplinar, ja que abraa aspectes de la
Medicina, Sociologia, Psicologia i fins i tot Educaci (lanomenada
Educaci de la tercera edat).
Geriatria. s la branca de la medicina que estudia el diagnstic i tractament de les malalties de lanci, aix com la seva recuperaci i/o rehabilitaci.
Anci sa. Persona major de 65 anys que presenta alteracions funcionals i
morfolgiques en tots els seus rgans i teixits, per que sn conseqncia estricta del procs denvelliment i, per tant, no es tracta dafeccions
patolgiques o anormals.
Anci malalt. s la persona major de 65 anys que presenta una patologia, ja sigui de tipus agut o crnic, que no sol ser invalidant i no es considera pacient geritric.
Pacient geritric. Es considera aix el pacient major de 65 anys que presenta diverses patologies relacionades amb ledat amb tendncia a la
incapacitat i freqentment ve acompanyat, a ms, dalguna patologia
mental o social.
Web
La pgina web www.imsersomayores.
csic.es s un portal cientfic daccs
lliure i gratut especialitzat en
Gerontologia i Geriatria, desenvolupat
pel Consell Superior dInvestigacions
Cientfiques (CSIC) i lInstitut de la
Gent Gran i Serveis Socials (IMSERSO).
La seva activitat es basa en lintercanvi dinformaci en la xarxa sobre les
persones grans.
Ledat efectiva duna persona es pot establir tenint en compte diverses consideracions, la qual cosa ens permet establir les segents diferncies:
Edat cronolgica. Representa el nombre danys transcorreguts des del
moment del naixement dun individu; s el que determina la vellesa de
forma ms comuna. s un criteri administratiu de gran importncia que
marca fets transcendentals en la nostra vida; per exemple, el moment en
qu comena la jubilaci. T, per tant, ms un valor social o legal que
biolgic.
Edat fisiolgica. Ledat fisiolgica dun individu ve determinada pel grau
de funcionalitat o deteriorament dels seus rgans i teixits.
Edat psquica. Representa lestat psquic de les persones dun grup dedat determinat. s difcil establir les diferncies a nivell psquic entre els
individus dedat madura i els individus ancians; tan sols es podr diferenciar pels efectes psicolgics que el pas dels anys representi per a cada
un.
Edat social. Estableix i designa el rol que un individu ha de desenvolupar en la societat en qu viu, en relaci amb la mitjana dels individus de
la seva edat.
10.5. Ledat social estableix el rol

que una persona desenvolupa en la
societat.
3 Busca en el teu entorn diferents exemples de les edats anteriorment definides en persones que coneguis.
232
3 >> El procs biolgic de lenvelliment

El procs biolgic de lenvelliment ve determinat per la disminuci gradual de cllules actives en els teixits. Per tant, afectar tot lorganisme,
perdent la seva funcionalitat tant els teixits com els rgans i donant lloc
a una srie de canvis que, a ms, no es produeixen de la mateixa manera
en totes les persones.
La consideraci psicosocial de lanci ens porta a plantejar que els canvis
propis de lenvelliment ocorren des de tres punts de vista, que sn:
Canvis biolgics.
Canvis psquics.
Canvis socials.
3.1 > Canvis biolgics

Els canvis biolgics sn les modificacions que es produeixen en lorganisme dels ssers vius com a conseqncia del pas del temps. Les
podem classificar com a modificacions de tipus general i de tipus
especfic.
Modificacions generals de lenvelliment
Sn els canvis que solen ser comuns a tots els individus duna mateixa
espcie, com per exemple:
Canvis en la composici corporal. La massa cellular disminueix a mesura que avana ledat i aix saprecia especialment en els msculs i la
massa ssia. La massa greixosa, per contra, augmenta.
Modificacions en lestructura dels rgans. Salteren elements cellulars i
elements del teixit conjuntiu, produint-se una reducci i modificaci de
les fibres de collagen, cosa que incrementa la seva rigidesa.
Alteracions funcionals. La majoria de les funcions es veuen alterades
com a conseqncia de la reducci del nombre de cllules. Se sol apreciar ms en les funcions de lorganisme que sn ms complexes.
Aquesta transformaci comena a partir dels 30 anys i
la seva velocitat s diferent en cada rgan i individu.
Modificacions especfiques de lenvelliment
Es descriuen les modificacions que tenen lloc com a
conseqncia del procs denvelliment, juntament
amb les patologies o problemes associats ms freqents en cada cas.
Alteracions en la pell i annexos cutanis:
10.6. El procs biolgic de lenvelliment afecta tot lorganisme.
Atrfia de les glndules sudorpares i sebcies, disminuci de la producci de suor.

Disminuci del greix subcutani, aprimament de
la pell.
Prdua delasticitat dels teixits i formaci darrugues.
233
Unitat 10 - Lanci
Retard en els processos de cicatritzaci per disminuci de la vascularitzaci.

Disminuci en la velocitat de creixement del cabell, augment de la
seva debilitat i caiguda.
Aparici destries a les ungles.
Patologies ms freqents associades a la pell i annexos cutanis:
Vocabulari
Atrfia: disminuci de la mida de les
cllules.
Deshidrataci cutnia.
Major tendncia a laparici dlceres per pressi.
Alteracions en el sistema musculo-esqueltic:
Els ossos es desmineralitzen i es produeix una prdua de massa ssia,
ms acusada en la dona que en lhome.
Prdua de potncia en els msculs de les extremitats, cosa que es tradueix en un moviment ms feixuc i insegur.
Degeneraci articular, que produeix artrosi.
Disminuci de la talla deguda a la disminuci de lalada dels discs
intervertebrals.
Desplaament del centre de gravetat cap endavant, amb el consegent encorbament tpic de lanci.
Patologies ms freqents associades al sistema musculo-esqueltic:
Osteoporosi amb el consegent risc de fractures.
Artrosi.
Artritis reumatoide: dolor i inflamaci de les articulacions.
Alteracions en el sistema cardiovascular:
El cor pot patir atrfia, disminuint en pes i en volum.
Les parets dels vasos es tornen ms rgides, mostrant un cert grau
darteoesclerosi.
El ventricle esquerre es va fent progressivament ms gruixut i menys
elstic.
Les vlvules es tornen ms rgides.
Patologies ms freqents associades al sistema cardiovascular:
Malaltia coronria.
Tromboflebitis.
Hipertensi arterial.
Malaltia cerebrovascular, hemorrgies i emblies cerebrals.
Insuficincia venosa, responsable de les varices.
Alteracions en el sistema digestiu:

Els moviments peristltics estan alterats, disminuint daquesta manera la motilitat. Es redueix el to muscular de la paret abdominal. La
conseqncia s un retard en levacuaci de tots els trams del tub
digestiu.
El fetge disminueix de mida i, a ms, el buidat vesicular s ms lent.
La masticaci i producci de saliva est dificultada per la carncia de
peces dentries.
10.7. Lenvelliment produeix modificacions en lorganisme dels ssers

humans.
234
Patologies o problemes ms freqents associats al sistema digestiu:
Restrenyiment.
Hrnia de hiat.
Alteracions en el sistema respiratori:
Es produeixen alteracions en la ventilaci pulmonar.
Disminueixen el nombre de cilis i alvols, de manera que es produeix
una disminuci del reflex tussigen.
Prdua de la fora del diafragma.
Disminuci de lelasticitat pulmonar podent donar lloc a emfisema
pulmonar.
Patologies ms freqents associades al sistema respiratori:
10.8. Lagudesa visual disminueix

amb ledat.
Bronquitis.
Grip.
Pneumnies.
Malaltia pulmonar obstructiva crnica (MPOC).
Alteracions en el sistema genitourinari:
Es produeix una prdua de massa i pes del rony.

Disminueix el nombre de glomruls.
El flux renal disminueix.
El teixit elstic de sosteniment perd volum en la bufeta urinria, fet
que en condiciona un funcionament deficitari.
Es pot acabar alterant la capacitat per a realitzar miccions completes
i aquestes presenten residus miccionals que donen lloc a freqents
infeccions.
Hipertrfia prosttica en els homes, que ocasiona dificultats en la
micci.
Patologies o problemes ms freqents associats al sistema genito-urinari:
Incontinncia urinria.
Litiasi o formaci de clculs.
Alteracions en els rgans dels sentits:
Lagudesa visual disminueix amb ledat. La pupilla de lull es contrau
i es dilata de forma ms lenta dificultant lacomodaci de lull a canvis bruscos de llum. La secreci lacrimal tamb tendeix a ser ms
escassa.
Lagudesa auditiva pateix prdues per degenerar-se el nervi auditiu.
Les papilles gustatives satrofien afectant el sentit del gust. La degeneraci del nervi olfactori afecta el sentit de lolfacte.
Patologies o problemes ms freqents associats als rgans dels sentits:
Presbcia, disminuci del poder dacomodaci de lull, anomenada
tamb vista cansada.
Hipoacsia, s a dir, disminuci del nivell daudici per sota del normal.
Ansmia, prdua o disminuci del sentit de lolfacte.
235
Unitat 10 - Lanci
Alteracions en el sistema nervis:

El sistema nervis central disminueix de volum i pes. Tamb hi ha una
disminuci del flux vascular i les neurones. Aquestes alteracions
estructurals donen lloc a una srie dalteracions funcionals que afecten:
La motilitat. Sn habituals la tremolor senil i la disminuci dels
reflexos.
El son. s habitual linsomni i el despertar freqent.
El sistema nervis autnom es veu afectat per la disminuci de la conducci de limpuls nervis, com a conseqncia de laprimament de
les beines de mielina.
En relaci amb el sistema nervis, podem considerar una srie de patologies que, per la seva alta incidncia i prevalena, cal analitzar:
Malaltia de Parkinson. s un procs neurodegeneratiu del sistema nervis que t una gran incidncia. Va ser descrita per primera vegada pel
metge angls James Parkinson el 1817. Entre els seus trets clnics ms
importants figura la tremolor de reps, la rigidesa, la lentitud en els
moviments corporals, la inestabilitat postural i la inexpressivitat facial.
Les causes daquesta malaltia no es coneixen completament. En alguns
casos, pot tenir un component familiar i, en rares ocasions, sassocia a
infeccions virals o a elements txics com el mangans.
Malaltia dAlzheimer. s una malaltia neurodegenerativa, de causa no
coneguda, que es manifesta per un deteriorament cognitiu juntament
amb trastorns conductuals. Es caracteritza en la seva forma ms comuna
per una prdua progressiva de la memria i daltres capacitats mentals.
La malaltia sol tenir una durada mitjana aproximada de 10 a 12 anys,
encara que aix pot variar molt dun pacient a un altre.
Aquesta malaltia s considerada com la principal causa de demncia en
lactualitat. Gaireb es podria afirmar que s el model o prototip de la
demncia. Es calcula que al nostre pas pateixen aquesta malaltia de
200 000 a 400 000 persones. Sestima que afecta del 2 al 4 % de la poblaci major de 65 anys, per aquests xifres augmenten amb ledat, en especial a partir dels 75 anys. Sol ser ms freqent en dones que en homes.
Vocabulari
Beina de mielina: la mielina s una
substncia formada principalment per
lpids que envolta els nervis perifrics i
facilita la transmissi de limpuls nervis.
Dia mundial del Parkinson

LOrganitzaci Mundial de la Salut va
declarar com a dia mundial del
Parkinson l11 dabril, coincidint amb
laniversari del naixement de James
Parkinson.
Web
A la pgina web www.fedesparkinson.
org de la Federaci Espanyola de la
Malaltia de Parkinson es pot trobar tota
la informaci relativa a aquesta malaltia.
Alois Alzheimer
Psiquiatre i neurleg alemany (Baviera,
14 de juny de 1864) que va identificar
per primera vegada els smptomes del
que desprs es coneixeria com a malaltia dAlzheimer.
Web
10.9. Lenvelliment pot produir alteracions greus en el sistema nervis de

lindividu.
A la pgina web de la Fundaci

Alzheimer Espanya, www.fundacion
alzheimeresp.org es pot trobar tota la
informaci relativa a aquesta malaltia.
236
Demncia dorigen vascular. Se situa entre el segon i el tercer lloc, depenent dels estudis, quant a nombre de pacients afectats.
Aquest tipus de demncia, a diferncia de lAlzheimer, s causat per un accident cerebrovascular. El seu inici sol ser ms preco i s ms freqent en
homes que en dones. El seu comenament sol ser brusc i el curs fluctuant,
caracteritzant-se per canvis rpids en lactivitat del pacient.
Una altra de les seves caracterstiques seria que s freqent que afecti noms
algunes funcions cognitives, deixant-ne altres de relativament intactes.
3.2 > Canvis psquics

Existeix una gran variabilitat pel que fa als canvis psquics que es produeixen en aquesta etapa, ja que una gran part dependran dels hbits que els
ancians hagin anat adquirint al llarg de la seva vida, del medi cultural i
fins i tot del nivell intellectual que tinguin.
10.10. s molt recomanable la realitzaci dactivitats de carcter

intellectual com a mitj per a mantenir les funcions cognitives i prevenir el deteriorament.
En lnies generals, una activitat fsica moderada, juntament amb uns

estils de vida saludables, afavoreixen que el deteriorament sigui ms lent.
Tot i aix, en la majoria dels ancians es pot observar un retard variable de
la funci cognitiva que afecta, per exemple, en lmbit de la memria
recent, i en altres rees, com poden ser el llenguatge (alentiment) o la
menor agilitat intellectual.
Canvis psquics en els ancians
Mantenen
Perden
Vocabulari.
Informaci general.
Sentit com.
Raonament aritmtic.
Capacitat daprendre per de
forma ms lenta.
Raonament abstracte.
Memria recent.
Velocitat de reacci.
Atenci i concentraci.
3.3 > Canvis socials

Els canvis socials referits als ancians els podem tractar des de tres perspectives:
Lanci com a persona individual.
Lanci com a pertanyent a un grup familiar.
Lanci com a part de la societat.
Lanci com a persona individual
Els ancians considerats com a ssers individuals han dafrontar la proximitat de la mort com a part natural de la vida. Aquest procs s viscut amb
naturalitat i acceptaci per algunes persones, per per a altres els suposa
una vertadera ruptura amb lentorn, fet que dna lloc, de forma freqent,
a la introversi i langoixa i als trastorns depressius.
Lanci com a pertanyent a un grup familiar
10.11. Avi. Dibuixat per Raquel Solera (6 anys).
Un dels problemes ms freqents dels ancians s el seu paper en el si de la

famlia (Figura 10.11).
237
Unitat 10 - Lanci
Degut a lestructura actual de la societat, els ancians juguen, en molts

casos, un paper crucial en la unitat familiar ajudant els fills en el seu rol
davis i convertint-se en pilars fonamentals de lestructura social (Figura
10.12).
Tot i aix, aquest patr es pot veure drsticament modificat quan lanci
passa a ser dependent.
Lanci com a part de la societat
Un altre grup important de la poblaci lintegren els ancians que viuen
sols, oblidats fins i tot per les seves prpies famlies, i que requereixen en
la majoria dels casos una serie de cures especfiques. Representen un percentatge cada dia
ms elevat, sobretot en zones urbanes.
Activitat fsica en els ancians

Lactivitat fsica s molt important en
els ancians, ja que no noms els permet socialitzar-se sin que, a ms, els
comporta una srie de beneficis individuals (com millora de la sensaci de
benestar general i la salut fsica i psicolgica) que, al seu torn, repercuteixen
en una menor despesa sanitria.
Lexistncia duna gran proporci daquest

tipus dancians motiva, a ms, una major
pressi sobre els serveis sociosanitaris i ms
encara quan apareix la dependncia, que s
un factor afegit per patir o agreujar determinades malalties i per acabar essent vctima
dallament social.
La major part dels ancians es troben en una
situaci de jubilaci o shi aproximen. El cessament en el desenvolupament de les activitats laborals sol ser difcil dassimilar i, en
molts casos, motiu de depressions pro fundes.
Lanci es considera un sser intil, amb tot
el seu temps disponible i sense cap paper
social rellevant. En aquest sentit, sn importantssimes les activitats socials i de lleure
programades per les institucions pertinents
(Ajuntaments, serveis socials, etc.), amb la
finalitat que les persones daquesta edat se
sentin actives i no caiguin en aquests quadres patolgics.
10.12. Els majors de 65 anys que assumeixen el rol davis juguen un paper
crucial en les famlies.
4 Realitza un treball daprofundiment sobre la malaltia de Parkinson.
Per fer-lo, recorre a les pgines web de lassociaci de malalts daquesta patologia, www.fedesparkinson.org,
on trobars informaci addicional.
5 En grups de quatre o cinc alumnes, busqueu informaci relativa a la malaltia dAlzheimer i realitzeu
posteriorment una posada en com comentant els aspectes ms rellevants daquesta malaltia.
6 Coneixes algun anci que ja estigui jubilat? En cas afirmatiu, fes-li una entrevista en qu es reflecteixi
com distribueix el seu temps lliure, quines activitats realitza i quin benefici li aporten.
238
4 >> Serveis sociosanitaris

Existeixen nombroses frmules amb lobjectiu com de prestar assistncia als ancians. Aquests serveis es poden dividir en unitats dhospitalitzaci i altres establiments o sistemes de suport.
4.1 > Unitats dhospitalitzaci

Dins de les unitats dhospitalitzaci nexisteixen de diversos tipus:
10.13. Unitat de mitja estada.
Unitat daguts. Comprn latenci especialitzada dancians que pateixen

processos aguts i compleixen els criteris de pacient geritric. Estan destinades a pacients majors de 65 anys, amb una malaltia aguda i una evoluci a vegades condicionada a factors mentals i/o socials.
Unitat de mitja estada. Assistncia a pacients amb possibilitats reals de
recuperaci i que contempla una estada que no ha de ser superior als
tres mesos. Destinades a pacients amb ACV (accident cerebrovascular),
fractures de maluc, immobilitzacions reversibles, etc. (Figura 10.13).
Unitat de llarga estada. Destinada a ancians amb poques o nulles possibilitats de recuperaci i que, per tant, necessiten cures constants. El criteri dingrs per a aquest tipus destabliments s ancians terminals, en
coma, amb demncies, etc.
Hospital de dia. Assistncia exclusivament dirna per completar normalment la curaci desprs duna malaltia aguda, ajudar la famlia i
cuidadors o realitzar algun tipus de rehabilitaci.
4.2 > Altres centres o sistemes de suport

Entre altres centres o sistemes de suport tenim:
10.14. Llar de jubilats.
Residncies dancians. Poden ser pbliques o privades. Depenent de la

independncia de lanci, nhi ha de vlids (ancians que poden valer-se
per si mateixos), dassistides (atenen a persones no vlides) o mixtes.
Apartaments vigilats. Sn habitatges individuals o grupals preparats per
atendre persones vlides encara que amb certes limitacions en les AVD
(activitats de la vida diria), fonamentalment en lmbit domstic.
Compten amb assistncia en serveis auxiliars com poden ser: cuina,
bugaderia, etc.
Acollides familiars. Consisteix habitualment en lintercanvi entre
ancians socials i amb domicili propi i estudiants. Ambdues parts es
beneficien de la companyia i la persona gran, a ms, se sent recolzada.
Freqentment, tamb sestableixen llaos afectius importants.
Ajuda a domicili. s un dels procediments ms utilitzats, ja que lanci
no t necessitat dabandonar la seva llar. Els requisits solen ser que lanci no es pugui desenvolupar per si sol, que visqui sol i que no tingui
familiars que el puguin atendre correctament. Lajuda cobreix diferents
aspectes segons els casos, per se centra sobretot en la satisfacci de les
necessitats bsiques (higiene, alimentaci, etc.).
Centres de convivncia. Centres dependents normalment dels municipis, que ofereixen una mplia gamma de serveis, especialment relacionats amb el lleure i la cultura. Destaquen, entre altres, els clubs dancians i les llars de jubilats (Figura 10.14).
Unitat 10 - Lanci
5 >> Valoraci de les necessitats de lanci

En lanlisi de les necessitats de lanci, cal tenir en compte els segents
aspectes:
Valoraci fsica. Els canvis fisiolgics inherents al procs denvelliment.
Valoraci funcional. Les manifestacions que determinaran la seva capacitat dindependncia.
5.1 > Valoraci fsica

El seu objectiu s lelaboraci dun llistat de problemes. Sefectua sobre la
base duna histria clnica. s important tenir en compte els possibles
antecedents com caigudes, diagnstics mdics (amb impacte funcional),
hbits, antecedents familiars i altres.
Tamb s necessari considerar els smptomes actuals: canvis en pes, gana,
son, trnsit intestinal, diresi, etc. Es realitzar un examen fsic de tipus
general i tots els exmens complementaris que es considerin necessaris. Es
tindr en compte:
Lobservaci de lestat de la pell, tenint especialment cura de: pl, ungles
i rgans dels sentits.
Els medicaments que pren lanci: llista de frmacs, dosi, eliminaci i
vies dadministraci.
La nutrici: enquesta sobre la ingesta alimentria, valoraci nutricional
de lanci, estat de la cavitat bucal (absncia de peces dentries, dentadura postissa, etc.), adequaci de la dieta a les seves necessitats.
La digesti i eliminaci: valoraci de la freqncia de les deposicions, si
pateix diarrea o restrenyiment, problemes relacionats amb leliminaci
i la dificultat en la degluci.
La continncia o incontinncia: valoraci de la diresi.
La cognici: valoraci de lestat cognitiu general de lanci per a saber el
seu grau dautonomia.
Lemoci: estats depressius, angoixa, demncies. Valoraci del son i la
viglia.
La mobilitat: desplaament, rang de moviment que permet una certa
independncia.
10.15. Valoraci de les necessitats de lanci.
239
240
Web
A la pgina web www.unitet.edu/
podrs trobar les principals escales de
valoraci utilitzades en geriatria.
5.2 > Valoraci funcional

La valoraci funcional determina la capacitat que t un individu de cuidar-se en el seu entorn i est influda per la seva salut fsica, mental i
social.
El terme funcional sutilitza per identificar quin grau dindependncia
sassoleix en les activitats de la vida diria (AVD). Permet distingir:
Grau dautonomia. Capacitat del subjecte de decidir per si mateix la
seva conducta, lorientaci dels seus actes i la realitzaci de diverses activitats.
Grau de dependncia. Necessitat dassistncia per a realitzar certs actes.
Aquesta avaluaci s molt important en la poblaci anciana, ja que constitueix una mesura sobre lestat de salut del pacient i daquesta manera es
poden planificar les seves cures, aix com la necessitat o no dinstitucionalitzaci (Figura 10.16).
Per aix, sutilitzen les escales de valoraci, de les quals nexisteixen diversos tipus en funci dels parmetres que quantifiquen.
10.16. La valoraci funcional determina la capacitat de lindividu per a

viure i cuidar-se sol.
Escales que valoren les activitats bsiques de

la vida diria (ABVD). Fonamentals per a lautocura, ja que quantifiquen activitats elementals. Algunes escales utilitzades sn: lndex
de Katz i lescala de Barthel.
Escales que mesuren les activitats instrumentals de la vida diria (AIVD). Mesuren la capacitat dadaptar-se al medi ambient, referint-se
a les tasques necessries per a mantenir una
vida domstica independent. Requereixen
una combinaci de desenvolupament fsic i
cognitiu.
Algunes escales sn: el qestionari dactivitats funcionals Pfeffer i lndex de Lawton i
Brody.
Escales que valoren estats depressius: escala
de depressi de Yessavage.
Altres escales de valoraci, com per exemple,
el mini mental cognitiu de Lobo, que valora
les demncies; escales de valoraci de caigudes, escala dArenell, que valora el risc de patir
lceres per pressi; escala de Tinneti, que valora la marxa i lequilibri; el mini nutricional
assessment, que valora lestat nutricional.
7 Existeixen moltes escales de valoraci en geriatria que no han estat comentades. Busca informaci a
Internet sobre altres escales.
Unitat 10 - Lanci
241
6 >> Cures de lauxiliar dinfermeria

Sanalitzen, a continuaci, les cures dinfermeria tant en ancians institucionalitzats com en els que viuen sols i necessiten certa ajuda o supervisi.
6.1 > Ancians institucionalitzats

Els ancians institucionalitzats sn els que es troben ingressats, ja sigui en
hospitals, residncies, etc. Les funcions dels auxiliars es poden organitzar
en els segents procediments.
Procediments relacionats amb la higiene dels ancians
Mantenir lhabitaci neta, ordenada i ventilada.
Cura i higiene del llit.
Cura i higiene de lanci. Aquest aspecte s especialment rellevant ja que els aporta el benestar personal i de foment
de la seva autoestima. Resulta fonamental transmetrels la necessitat de mantenir una bona imatge i higiene personal.
Manteniment de la pell hidratada per prevenir laparici dlceres per decbit i ferides.
Procediments relacionats amb la nutrici

Administraci de menjars tenint en compte les dificultats que hi pugui haver en cada cas.
Alimentaci amb sonda nasogstrica o parenteral collaborant amb el personal dinfermeria.
Procediments relacionats amb leliminaci

Observaci de la freqncia i tipus de deposicions.
Administraci dnemes.
Observaci de la diresi.
Collaboraci en els procediments de sondatge.
Procediments relacionats amb la regulaci de la temperatura

Presa de constants vitals.
Aplicaci de les mesures necessries per al seu manteniment (aplicaci de fred i calor).
Procediments relacionats amb ladministraci de medicaments

Administraci de medicaments per via oral, rectal i tpica.
Procediments relacionats amb la recollida de mostres

Procediments relacionats amb laparell locomotor
Canvis posturals.
Mobilitzacions.
Ajuda en la deambulaci.
Procediments relacionats amb el descans i el son

Propiciar lambient adequat.
Higiene del son.
Fisioterpia respiratria.
Procediments relacionats amb les necessitats doxigenaci

Ensenyament dexercicis per a leliminaci de secrecions.
Aplicaci de mesures doxigenoterpia.
242
Aquestes cures executades pel personal auxiliar dinfermeria en relaci
amb el benestar dels ancians es realitzaran segons els protocols establerts
en cada cas, per sempre tenint en compte que es tracta dun pacient
geritric.
Lauxiliar dinfermeria haur de ser una persona suficientment madura i
amb un alt grau de comprensi i control de les seves emocions, donada la
dificultat que a vegades comporta el tracte amb les persones grans.
Web
A la pgina web www.ucm.es/info/soli
darios/frames/f_servicios.htm trobars
informaci referent a les activitats de
voluntariat amb ancians.
6.2 > Ancians que viuen sols

Els ancians que viuen sols a les seves llars o en modalitat de residncies
compartides tamb necessiten certes cures dinfermeria. Aquestes activitats es refereixen normalment a procediments dhigiene, mobilitzacions, control de medicaci oral i tpica, control de la nutrici, etc. i sn
duts a terme per lequip dinfermeria en el propi domicili de lanci
(Figura 10.17).
10.17. Cures duna auxiliar a una anciana que viu sola.
8 Descriu els procediments dhigiene en un anci que viu al seu domicili per que es mou sol, encara que
amb certa dificultat.
243
Unitat 10 - Lanci
7 >> Aspectes a tenir en compte en la vida diria

dels ancians autnoms
Hi ha dos aspectes sobre els quals cal tenir una especial cura en la vida diria dels ancians autnoms.
Risc de caigudes
Les caigudes representen un dels majors problemes en els ancians, amb
les corresponents conseqncies negatives que comporten. En les persones dedat avanada, una caiguda significa una elevada morbiditat-mortalitat relacionada amb el deteriorament fsic i psicolgic que suposa,
ocasionant, a ms, en la majoria de casos, una prdua dautonomia considerable.
Lauxiliar dinfermeria haur de seguir les normes establertes per tractar
devitar aquest risc participant de forma activa en el manteniment de la
higiene postural i fomentant la dependncia controlada.
Ser necessari condicionar lhabitatge de lanci en la mesura del possible
per minimitzar el risc de caigudes (pis antilliscant, inodors adaptats, dutxes amb sistemes de subjecci, etc.).
Dieta
Els ancians que viuen sols solen presentar
problemes de desnutrici per desconeixement i abandonament, afegint la dificultat
que els suposa realitzar la compra i cuinar.
El personal dinfermeria i lauxiliar que hi
collabori hauran de supervisar la dieta en
aquests casos, tenint en compte que les necessitats calriques en aquesta etapa sn molt
menors i que, tot i aix, laportaci de vitamines i minerals ha de ser major.
Laigua s un element imprescindible i el
menjar ha de ser preparat de forma senzilla,
evitant plats molt elaborats, ja que sn ms
pesats de digerir (preferiblement a la planxa
o bullits). Sha devitar lexcs de sal i de greixos i vigilar la ingesta daliments precuinats,
pel seu excs de conservants i colorants, aix
com augmentar el consum de fruites i verdures fresques (Figura 10.18).
10.18. Conv que els ancians augmentin la ingesta de fruites i verdures

fresques.
9 Valora la dieta dalgun anci que coneguis, fent-ne un seguiment al llarg duna setmana. Realitzeu posteriorment, una posada en com entre tots els companys de laula sobre com ha de ser, en general, una
dieta adequada per a un anci.
244
Idees clau
Conceptes bsics
Envelliment i demografia
Pirmides de
poblaci
Modificacions
generals
Canvis biolgics
Processos biolgics
de lenvelliment
Modificacions
especfiques
Canvis psquics
Canvis socials
ALIMENTACI
I
NUTRICI
Unitats dhospitalitzaci
Serveis sociosanitaris
Altres
centres
Valoraci
fsica
Valoraci de les necessitats

Valoraci
funcional
Ancians institucionalitzats
Cures dinfermeria
Ancians que
viuen sols
Unitat 10 - Lanci
245
Activitats finals
.: CONSOLIDACI :.
1 Al teu quadern de prctiques, fes un esquema dels canvis o modificacions que es produeixen en els
ancians, relacionant-los amb les patologies ms freqents.
2 En grups de quatre o cinc alumnes, realitzeu un treball en qu saprofundeixi en algunes de les
segents patologies: osteoporosi, artrosi o malaltia pulmonar obstructiva crnica (MPOC).
3 Realitza, de forma prctica i amb lajuda dels maniquins de laula, una higiene completa dun anci
enllitat i que t una sonda vesical.
4 A laula de prctiques, simula amb el maniqu les mobilitzacions que hauries de realitzar a un anci
enguixat.
5 Visiteu una residncia dancians per a vlids prxima al centre escolar i descriviu la seva ubicaci,
serveis amb qu compta, nombre dancians que hi resideixen, activitats que realitzen, etc.
6 Creus que lenvelliment s igual en els medis rural i urb? Analitza les diferncies que trobes ms
significatives.
7 Investiga a la segent pgina web http://europa.eu/scadplus/leg/es/cha/c11910.htm les tendncies i perspectives de lenvelliment demogrfic a Europa. Establiu, en grups de 4 a 6 alumnes, un debat
al respecte.
8 En grups de quatre o cinc alumnes, esbrineu quins tipus de centres sanitaris no hospitalaris hi ha al
vostre municipi i realitzeu una posada en com analitzant els principals avantatges i inconvenients de
cada un.
.: APLICACI :.
1 Busca informaci a lInstitut Nacional dEstadstica sobre les pirmides de poblaci de 4 pasos, dos
dels quals han de ser desenvolupats i altres dos infradesenvolupats.
2 Llegeix el segent comentari: Resulta preocupant la insuficient atenci sociosanitria a les persones
majors dependents, per la qual cosa sha dafrontar lextensi del fenomen, que ser una realitat creixent en un futur molt prxim en la majoria de pasos del mn.
Font: Sobre lenvelliment, editat per la Federaci Estatal de Pensionistes i Jubilats dEspanya.
Frum Mundial dONG, 2002.
En relaci amb aquest comentari, qu creus que es podria fer per palliar aquest problema? Realitzeu un
debat a classe aportant idees.
3 Planifica els elements de seguretat que ha de tenir lhabitatge duna persona gran que es mou amb
dificultat i viu sola.
4 Dissenya un pla dactivitats fsiques i mentals per a un anci vlid i amb les seves funcions cognitives
en bon estat.
5 En relaci amb el grau de dependncia o independncia dels ancians, realitza una valoraci dun
anci que coneguis utilitzant lescala de Katz.
6 Quants centres hospitalaris hi ha al teu municipi dedicats als ancians? Per obtenir aquesta informaci, recorre als serveis del teu Ajuntament.
246
Cas final
Atenci i cures al pacient anci
Pacient de 84 anys que ingressa a lhospital per pneumnia.
En el moment de lingrs, presenta febre, tos productiva, dispnea, sequedat de pell i mucoses i bon estat
nutricional. Est conscient i orientat i s collaborador. Diagnosticat de malaltia de Parkinson fa dos anys.
Analitza quines necessitats pot presentar des del punt de vista dinfermeria, amb especial atenci als
aspectes de la vellesa, enumerant els que consideris ms representatius i necessaris.
Soluci Tenint en compte les necessitats dels pacients, i en particular dels pacients ancians, lequip
dinfermeria desenvolupar laplicaci de les cures dinfermeria daquest pacient en funci dels
segents punts.
Aspectes fsics
Procediments relacionats amb la higiene dels ancians: mantenir lhabitaci neta i ordenada. Atenci
a les necessitats dhigiene i autoestima del pacient.
Vigilar lestat dhidrataci de la pell.
Procediments relacionats amb la nutrici: en ser un pacient que no presenta dificultats per poder alimentar-se per si mateix, noms caldr subministrar-li la dieta prescrita pel metge, vigilant la seva alimentaci.
Procediments relacionats amb leliminaci: sobservar la freqncia i el tipus de deposicions i diresis, registrant-ho en la histria clnica.
Procediments relacionats amb la regulaci de la temperatura: presa de constants vitals i registre
corresponent.
Procediments relacionats amb ladministraci de medicaments: administraci de medicaments per via
oral, rectal o tpica, segons pauta mdica.
Procediments relacionats amb laparell locomotor: realitzaci de canvis posturals per evitar laparici
dlceres per pressi (UPP), ajuda en la deambulaci per minimitzar el risc de caigudes.
Procediments relacionats amb les necessitats doxigenaci: realitzaci dexercicis de fisioterpia respiratria per evitar lacumulaci de secrecions.
Aspectes psicolgics
Es valorar lestat de cognici del
pacient mitjanant laplicaci de
lescala Mini mental cognitiu de Lobo.
Lestat depressiu es pot valorar mitjanant lescala de depressi de
Yessavage.
Es procurar que el pacient estigui
acompanyat i no perdi el contacte
amb els seus familiars i amics, ja que
es considera important per evitar que
perdi la referncia en relaci amb el
seu medi.
REVISTA SANITRIA
Unitat 10 - Lanci
LLEI de DEPENDNCIA
El passat 20 dabril de 2006 va ser aprovada pel Consell de Ministres lanomenada Llei 39/2006 de 14 de
desembre de Promoci de lAutonomia Personal i
Atenci a les Persones en Situaci de Dependncia i
a les Famlies, ms coneguda com a Llei de Dependncia, per majoria absoluta.
El Reial Decret 727/2007, de 8 de juny, estableix els
criteris per determinar les intensitats de protecci
dels serveis i la quantia de les prestacions econmiques.
Dependncia (article 2.2) s la situaci permanent
en qu es troben les persones que necessiten ajudes
importants duna altra o daltres persones per a realitzar activitats bsiques de la vida diria.
Les persones que siguin declarades dependents

podran percebre (article 14):
- Directament una srie de serveis, prestats a travs de
loferta pblica de la xarxa de serveis socials de les
Comunitats Autnomes, mitjanant centres i serveis
pblics o privats concertats.
- De no ser possible latenci mitjanant un servei,
es podr rebre una prestaci econmica, de carcter peridic. Haur destar vinculada a ladquisici
dun servei que es determini adequat per a les
necessitats de la persona beneficiria.
Font: BOE
(Butllet Oficial dEstat)
Aproximadament ms de 200 000 persones sen

beneficiaran.
La Llei estableix tres tipus de dependncia:
- Grans dependents: les persones que necessiten
ajuda les 24 hores del dia.
- Dependents greus: els que necessiten ajuda dos o
tres vegades al dia.
- Dependents moderats: els que necessiten ajuda
una vegada al dia.
Per a poder ser considerat beneficiari dels drets que
atorgar aquesta llei, ser necessari (article 5):
- Ser espanyol.
- Residir en territori nacional.
- Ser declarat dependent per lrgan avaluador
de la Comunitat Autnoma corresponent.
De quin tipus de prestacions es podran
beneficiar les persones amb dependncia?
Activitats
1 Busca la Llei 39/2006 de Dependncia, de 14 de desembre, al BOE (Butllet Oficial de lEstat,
www.boe.es), llegeix els seus articles i fes un resum dels que trobis ms interessants i aplicables en algun
anci que coneguis.
u n i t a t
11
SUMARI
El pacient terminal
OBJECTIUS
Introducci
Conixer els protocols relacionats amb el pacient terminal.
Conceptes bsics
Realitzar tcniques de cures post mortem.
Protocols dinfermeria
Descriure les etapes del dol.
relacionats amb el
Conixer els protocols dactuaci de donaci drgans.
pacient terminal
n
Cures post mortem
Donaci drgans
249
1 >> Introducci
Els sistemes de salut, tenint en compte lenvelliment de la poblaci, lexpectativa de vida i la supervivncia de les malalties oncolgiques, miren
de buscar alternatives que millorin latenci als pacients en els ltims
anys de vida, i sobretot oferir unes cures palliatives que promoguin el
benestar, el control del dolor i lalta qualitat de vida en el perode anterior
a la mort.
Cicely Saunders, infermera britnica (1918-2005), va desenvolupar la teoria del dolor total, incloent elements fsics, emocionals, socials i espirituals (Figura 11.1).
El seu mtode per alleujar el dolor consistia en administrar sedaci contnua amb lobjectiu daconseguir que el pacient terminal es trobs conscient per estable i sense dolor ni sofriment, en contraposici a la teoria
de sedar intermitentment en funci del dolor del pacient.
11.1. Cicely Saunders.
Cicely Saunders va ser una ferma defensora de largument que tota persona t dret a morir sense dolor i amb dignitat i que la mort pot ser una
experincia positiva.
Lany 1967 sinaugur a lhospital Saint Christophers de Londres el primer centre datenci a moribunds que tingu en compte aquests aspectes.
Comen aix el Moviment Hospice, que sestengu per tot el mn. Lany
2002 es constitu la Fundaci Cicely Saunders, que promou la investigaci
en cures palliatives.
1.1 > Malaltia terminal

Es descriuen a continuaci les caracterstiques ms rellevants duna malaltia terminal.
Hospicis
Est definida pels segents elements:
A Roma, durant lany 400, es funda el

primer gran hospital per ajudar els
peregrins procedents dfrica i sia.
Presncia duna malaltia avanada, progressiva i incurable.

Falta de possibilitats de resposta al tractament especfic: shan desgotar
tots els recursos teraputics disponibles abans de definir un malalt com
a pacient terminal.
Existncia de smptomes en augment segons sagreuja la malaltia.
A Espanya apareixen els hospicis, al

segle XII, amb finalitats caritatives en
les rutes dels peregrins. Aquests hospicis atenien els malalts i moribunds proporcionant-los cures i benestar espiritual.
A ms, es donen una srie de situacions vinculades a la malaltia terminal:

Impacte emocional en el pacient, la famlia i lequip teraputic. El
pacient pateix un gran impacte emocional per tenir constncia o no de
la proximitat de la mort.
La famlia, o una part, actuar com a integrant de lequip de cures
palliatives i necessitar formaci i suport pel desgast emocional que
comporta cuidar un pacient palliatiu.
Lequip teraputic de cures palliatives est format per professionals
especialitzats en cures palliatives.
Malalties com el cncer, la SIDA o les insuficincies orgniques especfiques (heptica, cardaca, respiratria i renal), aix com les malalties neurolgiques invalidants com lesclerosi mltiple, estan ntimament vinculades a la malaltia terminal.
Daltra banda, a Frana, Jeanne Garnier va crear hospices per a la cura dels
moribunds.
A Irlanda, la mare Mary Aikenhead va
fundar, a Dubln, Our Ladys Hospice,
on les germanes irlandeses de la Caritat
administraven cures a malalts i moribunds amb la filosofia del Moviment
Hospice.
Levoluci de les tcniques de les cures
palliatives i la seva filosofia han desenvolupat el modern Moviment Hospice que va defensar Cicely Saunders.
250
1.2 > Cures palliatives
11.2. Les cures palliatives procuren donar benestar als pacients terminals.
La Societat Espanyola de
Cures Palliatives (SECPAL)
les defineix com: un tipus
especial de cures dissenyades per proporcionar benestar o confort i suport als
pacients i les seves famlies
en les fases finals duna
malaltia terminal. Les cures
palliatives procuren aconseguir que els pacients disposin dels dies que els resten
conscients i lliures de dolor,
amb els smptomes sota control, de tal manera que els
ltims dies puguin discrrer amb dignitat, a casa seva
o en un lloc el ms semblant
possible, envoltats que la
gent que els estima (Figura
11.2).
1.3 > Equip teraputic de cures palliatives

Es tracta dequips multiprofessionals que proporcionen cures
mdiques, psicolgiques, espirituals i emocionals en la fase terminal del pacient i en el seu entorn familiar i social.
Objectius de les cures

palliatives segons lOMS
Alleujament del dolor i altres smptomes.
No allargar ni escurar la vida.
Donar suport psicolgic, social i espiritual.
Reafirmar la importncia de la vida.
Considerar la mort com quelcom normal.
Donar suport a la famlia durant la
malaltia i el dol.
Lequip teraputic el formen:
El pacient i la seva famlia.

Metges, DUE i auxiliars dinfermeria.
Psiclegs.
Treballadors socials.
Assistents espirituals.
Voluntaris.
1.4 > La mort

Cita
La mort s intransferible, com la
vida.
Octavio Paz
La mort s un fenomen natural, universal i nic. Tamb es pot definir com la detenci irreversible de les funcions biolgiques de lsser hum.
El final de la vida s una situaci de gran impacte que no es produeix en
cap altra situaci.
1 Recopila informaci sobre organitzacions relacionades amb les cures palliatives.
251
2 >> Protocols dinfermeria relacionats

amb el malalt terminal
Les cures al malalt terminal es realitzen en unitats de cures palliatives de
centres hospitalaris, centres sanitaris, centres de salut i al domicili del
pacient (Figura 11.3).
Els seus objectius principals sn:
Control del dolor i smptomes.
Integrar els aspectes fsics, psicolgics i espirituals de la cura del malalt.
Proporcionar confort al pacient i qualitat de vida en aquesta fase terminal de la malaltia.
Fomentar la comunicaci entre el pacient i la famlia donant-los suport
emocional.
Oferir ajuda a la famlia durant la malaltia i suport per superar la prdua de lsser estimat.
Els smptomes que un pacient terminal pot presentar sn molt variats,
per els ms freqents sn dolor, parlisi, insomni, ansietat, tos, depressi, confusi, vmits, dispnea, preocupaci per problemes familiars, etc.
Els auxiliars dinfermeria han de collaborar amb els equips teraputics
per realitzar les cures palliatives.
Si el pacient est al seu domicili, la famlia actuar realitzant les cures
segons les instruccions de lequip teraputic i es procurar que personal
sanitari daquest equip estigui present en els ltims moments. s recomanable establir un telfon de contacte amb lequip.
Si el pacient est en un centre sanitari, se seguiran els protocols establerts
en cada situaci.
Aquests protocols de control de smptomes han destar suplementats per
ajuda espiritual (si ho requereix el
pacient) i suport emocional per a
ell i els seus familiars.
Indiquem, a continuaci, les cures
generals relacionant-les amb els
smptomes del pacient, encara que
cal tenir en compte que cada
pacient, en la fase final de la malaltia, requerir, segons la seva patologia, atencions especfiques que aniran variant a mesura que sagreugi
el seu estat.
Cures generals en relaci amb el
smptoma del pacient terminal
Smptomes digestius:
Anorxia. Intervenen factors com
ansietat, incapacitat de menjar
produda per la malaltia, etc.
11.3. Els auxiliars dinfermeria collaboraran amb els equips teraputics per realitzar les
cures palliatives del malalt terminal.
252
Vocabulari
En aquest cas, lauxiliar mirar de fer agradable el temps durant el qual

el pacient intenti menjar.
Restrenyiment. Resulta freqent en aquests pacients. Si cal administrar
nemes, lauxiliar collaborar en la tcnica segons protocol.
Nusees i vmits. Es realitzaran tcniques de neteja del pacient, canvis
de roba de llit i del pacient totes les vegades que sigui necessari.
Caquxia. La pell se sotmetr a meticuloses cures i simplantar un pla
de canvis posturals.
Sequedat de boca. Es procurar realitzar la higiene de la boca sempre
que sigui necessari.
Cures de sondes. Sistemes daspiraci de secrecions.
Smptomes respiratoris
Caquxia: estat dextrema desnutrici, que es manifesta en un pacient
extremadament prim, amb alteracions
analtiques i amb debilitat.
Dispnea. Davant de la seva aparici, es realitzaran exercicis respiratoris,

tcniques de relaxaci i control de ventiladors.
Secrecions. Existeixen tcniques de mobilitzaci i aspiraci de secrecions.
Sanglot. Es tracta dun reflex patolgic que produeix espasme diafragmtic.
Ranera pre mortem. Es produeix per loscillaci de les secrecions de la
faringe quan el pacient est agonitzant. Sha de collocar el pacient en
una posici adequada per evitar laspiraci de secrecions.
Smptomes neuropsicolgics
Ansietat. Por i intranquillitat. Sextremaran les mesures que afavoreixin
el confort fsic.
Depressi. Lnim del pacient pateix alteracions i el desinters pel que
lenvolta.
Insomni. Es tractar farmacolgicament, per un costat, i per laltre
saugmentaran les mesures de confort, absncia de sorolls, foscor, etc.
Confusi mental. El pacient pot patir allucinacions, agitaci, agressivitat, etc.
Dolor. s una experincia emocional (subjectiva) i sensorial (objectiva) desagradable. La seva intensitat depn de la localitzaci de la lesi i de lestat
psicolgic del pacient. En pacients terminals, el dolor s el smptoma ms
freqent, augmenta en relaci directa a lestadi de la malaltia i, si s molt
avanat, pot arribar a provocar canvis en la personalitat. Es tracta, duna
banda, farmacolgicament i, de laltra, augmentant el confort del pacient
(ambient agradable, canvis posturals, acomodaci, etc.).
Prevenci dlceres per pressi. Es realitzaran canvis posturals, canvis de
roba de llit, estiraments de la roba del pacient, etc.
Higiene diria. Per afavorir la confortabilitat del pacient. Precauci en
lassecament de plecs de la pell. Massatge amb crema.
Cura dels ulls. Es realitzar la neteja dels ulls amb soluci salina per evitar la sequedat de la crnia i lacumulaci de secrecions.
Cura de la boca i prtesis. Protecci dels llavis amb vaselina.
Normes dalimentaci. Flexibilitzaci de lhorari de menjars i fraccionament de la dieta fins a 6 o 8 ingestions diries de petites quantitats. Sha
de recordar als familiars que no conv insistir massa perqu el pacient
mengi.
253
3 >> Reacci del pacient davant duna malaltia

terminal
El pacient t dret a conixer el diagnstic i a rebre una informaci clara i
concisa de la seva malaltia. Les fases per les quals passa al conixer elseu
estat terminal son:
1. Rebuig o no acceptaci. El pacient se sent incrdul davant la situaci
que aquest episodi li ocorri a ell; s freqent la cascada de preguntes
que realitza sobre la malaltia. A vegades, sacompanya de fases de soledat i allament.
2. Hostilitat. Reacci agressiva envers els cuidadors, la seva prpia famlia
o envers si mateix. El cuidador ha de mostrar grans dosis de tolerncia
en aquesta fase i no personalitzar els possibles atacs dira del pacient.
3. Negociaci. El pacient actua mostrant penediment sobre els seus errors.
Estableix pactes segons les seves creences religioses, amb ell mateix o
de qualsevol altre tipus.
4. Depressi. Comena a veure clarament el seu deteriorament fsic, la
intensitat del dolor augmenta, etc., de manera que en aquesta fase la
depressi s severa. s recomanable escoltar-lo i deixar que expressi els
seus sentiments.
5. Acceptaci. Augment significatiu del desinters per lentorn, fases de
postraci molt acusades.
Pacient terminal no enllitat

Un pacient terminal no t perqu estar
forosament enllitat. En alguns casos,
pot estar capacitat per treballar, realitzar les autocures i desenvolupar activitats quotidianes.
4 >> Reacci dels familiars davant

de la notificaci duna malaltia terminal
Els familiars pateixen una gran commoci en assabentar-se de la notcia i
la seva reacci est determinada per les caracterstiques de cada persona.
Generalment, la reacci datordiment seguida de llargs silencis s la ms
freqent. Lequip teraputic ha de donar suport a la famlia en tot
moment i la seva actuaci ha de ser:
Donar informaci clara sobre la malaltia, els seus smptomes i els tractaments palliatius.
Motivar els familiars a prestar suport emocional al malalt, acompanyant-lo i participant en les cures que afavoreixin el seu confort: higiene, alimentaci, etc.
Concedir-los el temps que sollicitin per estar al costat del malalt.
Informar amb detall sobre les funcions dels membres que integren lequip
teraputic i oferir ajuda no noms al malalt sin tamb a la famlia.
Quan el pacient o els familiars sollicitin suport espiritual sels proporcionaran les vies per aconseguir-lo.
Si el pacient terminal est al seu domicili, se seleccionar la persona responsable dassumir les tasques de les cures. s possible que aquest cuidador principal necessiti suport psicolgic, perqu la responsabilitat que
assumeix pot provocar-li desequilibris emocionals que serien negatius per
al pacient terminal. Aquesta sobrecrrega es pot avaluar amb escales que
indiquen lestat emocional, fsic i psicolgic del cuidador. Per exemple,
lescala de Zarit.
Escala de Zarit
Aquesta escala es basa en 21 preguntes
la resposta de les quals manifesta la
freqncia en qu succeeix cada tem.
Segons les respostes, saplica una puntuaci que ens indica la sobrecrrega
emocional del cuidador.
254
5 >> Agonia del pacient terminal

Web
www.msd.es/publicaciones/mmerck_h
ogar/seccion_01/seccion_01_004.html
En aquesta pgina, podrs trobar informaci sobre els signes de mort.
El procs dagonia s lestat que precedeix la mort, caracteritzat per

presentar un gran deteriorament fsic i marcades complicacions
que depenen de la patologia del pacient, si b la fase final s molt
semblant en tots els casos.
Els signes i smptomes en el pacient seran:
Deteriorament progressiu de lestat fsic amb disminuci del nivell de
conscincia i trastorns de la comunicaci.
Dificultat per ingerir aliments.
Smptomes fsics propis de cada patologia.
Alteracions cognitives, com ara prdua de la conscincia en diferents
graus, desorientaci, etc.
Angoixa, agitaci, crisi de pnic i depressi.
Alteracions sensorials. Disminuci del gust, olfacte i visi borrosa. Prdua de laudici i tacte en menor intensitat.
Entre els signes clnics de lagonia destaquen els canvis en les constants
vitals:
El pols s ms dbil.
La tensi arterial disminueix.
Dispnea respiratria.
Cita
El temor a la mort, senyors, no s
altra cosa que considerar-se savi sense
ser-ho, ja que s creure saber tot el
que no se sap. Potser la mort sigui la
major benedicci de lsser hum,
ning ho sap, i tot i aix tothom la tem
com si sabs amb absoluta certesa que
s el pitjor dels mals.
Scrates
Diagnstic de la mort
El diagnstic i certificaci de la mort
duna persona es basar en el cessament irreversible de les funcions cardiorespiratries o de les funcions encefliques.
Aix mateix, hi ha una prdua del to muscular que repercuteix en els aparells locomotor, gastrointestinal i urinari. Apareix fredor deguda al fet que
la circulaci s ms lenta. La diferncia entre un pacient terminal i un
pacient en fase terminal final s que aquest ltim t signes de mort imminents.
6 >> Signes de mort

La mort es pot establir en alguns malalts a partir duna srie de signes:
Parada cardiorespiratria. No es nota el pols ni es perceben els batecs
cardacs.
Electroencefalograma pla.
Aparena de mort. Midriasi (dilataci de la pupilla) i sense reacci de
contracci davant duna font de llum. Pell pllida.
Livideses cadavriques. Taques cutnies de color violaci que apareixen a
partir de la primera hora de la mort per lacumulaci de sang a les zones
de suport.
Refredament cadavric a partir de les 2 hores.
Rigor mortis. s un signe recognoscible de la mort, causat per un canvi
qumic en el metabolisme muscular que produeix un estat de rigidesa i
inflexibilitat a les extremitats i crea dificultat per moure o manipular
el cadver.
A temperatura normal, apareix unes 3 o 4 hores desprs de la mort clnica i sol tenir un efecte complet cap a les 12 hores, moment en qu comena a desaparixer.
255
7 >> Cures post mortem

En produir-se la mort, el metge ha de reconixer el cadver i emetre el certificat de defunci.
Al full devoluci del pacient, sanota lhora, la data i les causes de la mort.
Quan sha completat aquest procs, es comunica als familiars.
7.1 > Descripci de les cures post mortem

Sn les cures que es realitzen des que la persona mor fins que sen fan
crrec els serveis funeraris.
Lobjectiu daquestes cures s que el cadver estigui en condicions adequades per al trasllat, segons procedeixi:
Al vetllatori del centre sanitari.

Si s donant, al quirfan per a transplantament drgans.
En cas dautpsia, a lInstitut Anatmic Forense.
Al tanatori.
Al domicili del pacient.
7.2 > Abans de realitzar les cures post mortem

Realitzar tot el procediment amb la intimitat necessria i, si no s possible, collocar paravents. Cal tenir la precauci que altres pacients i
familiars no presencin aquestes cures degut al gran impacte emocional
que els podria suposar.
Avisar la famlia, si no es troba al lloc de la mort, i si hi s, pregar-li que
abandoni lhabitaci mentre es realitza lamortallament.
s aconsellable realitzar les cures post mortem abans que aparegui el
rigor mortis.
Actuar amb actitud de respecte, discreci i silenci.
Avisar els coordinadors de transplantaments en cas que sigui donant
drgans.
11.4. Les cures post mortem shan de realitzar amb la intimitat necessria.
Vocabulari
Tanatori: establiment funerari habilitat per vetllar difunts.
256
Tcnica
Cures post mortem
Descripci: Conjunt de tcniques que es realitzen un cop
que el pacient ha mort.
Material: guants, mascareta i bata, materials dhigiene (recipient

amb aigua i sab, esponja i tovalloles), material per a cures (cot,
xeringues, agulles, pinces, tisores, venes, esparadraps, apsit
plstic en aerosol, etc.), mortalla, sudari o llenol i etiquetes.
Protocol:
1. Posar-se la bata i la mascareta, rentar-se les mans i posar-se guants.
2. Retirar catters i material clnic tenint cura que no es produeixin hemorrgies o exsudats externs.
Aquesta tcnica no es realitzar si el cadver s judicial.
3. Realitzar la higiene completa al difunt (cara, afaitat, neteja de secrecions, pentinat, etc.).
4. Taponar els orificis naturals amb cot (oral, nasal, vaginal, anal, odes, etc.), si no hi ha ordre expressa que no es realitzi aquesta tcnica.
5. Aplicar apsit plstic (Novecutan) en ulls i llavis per tal que es mantinguin tancats. Si la boca es mant
oberta, es colloca una vena sota el ment, lligant-se a la part superior del cap per tancar la mandbula inferior.
6. Collocar el cadver en decbit sup sobre el llenol o sudari que sestn en forma rombodal, de manera que el seu cap estigui centrat i a uns 30-50 cm de la punta superior.
7. Subjectar els canells i els peus amb una vena de forma que el cadver quedi alineat.
8. Doblegar sobre si mateixa la punta del llenol de forma que quedi una lnea recta, la qual es collocar sobre la front del cadver, sense tapar-li els ulls, i sajustar a la cara en forma de toca, tancant-la
al voltant del coll i subjectant-la amb esparadrap.
9. El llenol ha denvoltar el cadver completament, tancant els dos costats amb esparadrap en un lateral del cos i procurant que estigui el ms estirat possible.
10. Les dades didentificaci del cadver shan de registrar en dues etiquetes (nom i dos cognoms, data i
hora de la defunci i planta o unitat de procedncia). Es colloquen una a linterior del sudari i laltra
fora, en un lloc visible del cadver.
11. Adjuntar una altra etiqueta a la histria clnica del pacient. Cobrir el cadver.
12. Preguntar a la famlia si vol conservar les prtesis posades.
13. Preparar la documentaci per a la baixada al mortuori (nom, cognoms, data, si ha danar a la cambra o
no, si s judicial o no).
14. Avisar els zeladors per al trasllat.
15. Enviar la histria clnica a larxiu i lliurar els objectes personals a la famlia.
16. Recollir el material i lhabitaci, i procedir a la seva neteja i desinfecci.
17. Al full devoluci del pacient, anotar lhora, la data i la causa de la mort. La forma habitual de registrar la mort del pacient a la grfica s amb el terme exitus.
Observacions:
El metge s lencarregat de comunicar la defunci als familiars.
Actualment sutilitzen bosses especials que substitueixen el sudari.
2 Per parelles, realitzeu amb el maniqu la tcnica de les cures post mortem i de la mortalla.
257
8 >> Dol
El dol s el sentiment que es produeix com a conseqncia de la
prdua duna persona estimada, associant-se a smptomes fsics i
emocionals.
8.1 > Fases del dol

1. Fase de protesta o negaci amb manifestacions de por i clera.
2. Fase danhel. Es caracteritza per laparici de smptomes dinquietud,
plor, ira o tristesa.
3. Fase de desesperaci o desorganitzaci. Produeix estats de desconcert.
4. Fase de reorganitzaci. Sintenta reconstruir el futur sense lsser estimat.
La fase final del dol es resol amb linici duna nova vida desvinculada del
difunt.
Els familiars i amics de la persona morta poden manifestar:
Sensaci datordiment i irrealitat.
Hiperactivitat i desassossec (a les dues setmanes de la mort aproximadament).
Depressi (al mes de la prdua).
Plor sense ra aparent i espontani.
Sentiments de tristesa, soledat, culpabilitat, ira, allament i silenci.
Incredulitat, confusi, allucinacions visuals o auditives.
8.2 > Tipus de dol
El procs de dol i la seva durada

Est condicionat per factors diversos,
entre els quals poden destacar ledat
(els ancians pateixen dols que afecten
molt negativament la seva salut i estat
dnim), les condicions de salut fsiques i psicolgiques de cada individu,
els recursos personals, les prdues
recents dssers estimats, etc. No
podem establir perodes de temps per a
cada etapa de dol perqu la mort s
acceptada i interpretada, o no, per
cada persona de forma diferent i no s
possible generalitzar la resposta emocional davant daquest esdeveniment.
Final del dol

El dol acaba quan es parla sense dolor
de la persona morta. Es calcula en dos
o tres anys el temps que normalment es
tarda en superar lestat de dol.
Dol anticipat. Quan les fases anteriors es manifesten abans que es produeixi la prdua de lsser estimat.
Dol normal. El temps i les fases de
dol es consideren dins del perode i les caracterstiques normals.
Dol retardat. El familiar no reconeix ni afronta la prdua de lsser estimat fins a passat un
temps, iniciant el dol tardanament.
Dol crnic. No sarriba a la recuperaci de lestat normal i les
manifestacions de depressi, culpabilitat, etc. perduren durant
molts anys.
Dol patolgic. En no superar la
prdua, apareixen smptomes
intensos desgotament, malestar,
etc.
Es fa necessria lajuda farmacolgica i psicolgica i les manifestacions de dolor existeixen
11.5. El dol s el sentiment que es produeix a conseqncia de la prdua duna persona.
durant llargs perodes de temps.
258
9 >> Donaci i transplantament drgans i teixits

DONANTS DRGANS DESPANYA
Nmero total i taxa anual p.m.p.
Nmero total
Taxa anual p.m.p.
El transplantament drgans consisteix en la utilitzaci teraputica dels rgans humans, s a dir, en substituir un rgan malalt,
o la seva funci, per un altre de sa procedent dun donant viu o
mort.
LOrganitzaci Nacional de Transplantaments (ONT) s un organisme que
pertany al Ministeri de Sanitat i Consum i que sencarrega de desenvolupar funcions relacionades amb lobtenci i la utilitzaci clnica drgans,
teixits i cllules.
11.6. Grfica estadstica que reflecteix el nmero de donants drgans

dEspanya.
A Espanya, la donaci i el transplantament drgans estan regulats pel

Reial Decret 426/1980, de 22 de febrer, que desenvolupa la Llei 30/1979, de
27 doctubre, sobre Extracci i Transplantament drgans.
La donaci s un gest altruista. En aquest sentit, Espanya s el pas amb
lndex de donaci drgans ms elevat del mn (34,6 donants per mili
dhabitants, Figura 11.6).
Tipus de donants
Donant viu. Es considera donant viu la persona que, complint els requisits establerts a larticle 9 del Reial Decret 426/1980, efectua la donaci
en vida daquells rgans, o part dels mateixos, lextracci dels quals
sigui compatible amb la vida i la funci dels quals pugui ser compensada per lorganisme del donant de forma adequada i suficientment segura. A ms, abans de procedir al transplantament, el donant viu ha de
superar una srie dexmens i proves clniques que acreditin la seva validesa com a donant.
Donant difunt. Es considera donant difunt la persona difunta de la qual
es pretn extraure rgans que, complint els requisits establerts a larticle 10 de lesmentat Reial Decret, no hagus deixat constncia expressa
de la seva oposici (Figura 11.7).
11.7. Cor abans dun trasplantament dun donant mort.
259
10 >> Protocol de cures dinfermeria abans

dun transplantament
Un cop identificat un pacient com a possible mort cerebral, shan de
seguir els segents passos:
Confirmar la mort cerebral. Per aix, el certificat de defunci ha de ser
subscrit per tres metges, entre els quals ha de figurar un neurleg o neurocirurgi i el cap del servei de la unitat mdica corresponent o el seu
substitut. Cap daquests facultatius podr formar part de lequip que
procedir a lobtenci de lrgan per efectuar el transplantament.
Demanar perms a la famlia per a la donaci.
Posar-se en contacte amb lONT.
Realitzar les proves mdiques necessries per confirmar la idonetat dels
rgans a trasplantar.
Seguir les pautes mdiques per mantenir el donant en condicions ptimes.
Preparar la documentaci i el material necessari per agilitzar el procediment dextracci i trasllat dels rgans.
Els auxiliars dinfermeria, en aquesta etapa, hauran de collaborar amb lequip de transplantaments en tcniques relacionades amb la higiene del
pacient, el manteniment de la unitat, la presa de mostres biolgiques,
ladministraci de medicaments autoritzats (per exemple, nemes), la preparaci i selecci del material necessari per a les tcniques prequirrgiques i desterilitat, etc. (Figura 11.8).
rgans que es poden donar

El rony, el fetge, el pncrees, el
pulm, el cor i teixits com ara la
medulla ssia, els ossos, les crnies i
les vlvules cardaques.
11.8. Trasllat dun rgan per al seu posterior trasplantament.
260
Idees clau
PACIENT TERMINAL
Equip teraputic cures

palliatives
Confirmaci de malaltia
terminal al pacient
Confirmaci de malaltia
terminal a familiars
Cures
Reaccions
Reaccions
Rebuig
Hostilitat
Negociaci
Depressi
Acceptaci
Ajuda de lequip
teraputic
- Fsiques
- Psicolgiques
- Espirituals
Mort
- Cures post mortem

- Protocols
Trasllat:
- Vetllatori
- Quirfan
Donaci (protocols)
- Institut Anatmic Forense
- Tanatori
- Domicili
- Dol
- Fases i tipus
261
Activitats finals
.: CONSOLIDACI :.
1 A un pacient se li comunica el diagnstic duna malaltia terminal i reacciona en fases de no acceptaci.
Els alumnes, en grups, organitzaran equips teraputics de cures palliatives de forma que interpretin cada
un algun paper concret.
a) Quins professionals integrarien lequip?
b) Quins serien els principals objectius de les cures palliatives?
2 Busca documentaci relacionada amb el dol i les seves expressions en diferents cultures.
3 Enumera diverses manifestacions que consideris freqents davant de la mort recent dun familiar.
4 Si volguessis ser donant drgans i teixits:
a) A quina organitzaci thauries dadrear?
b) Com sollicitaries la targeta de donant drgans i teixits?
c) Quina llei regula la donaci i extracci drgans i teixits?
.: APLICACI :.
1 Amb el maniqu de laula, realitzar les cures post mortem i la mortalla.
2 Tenim ingressat un pacient terminal que no est enllitat i pot realitzar-se autocures.
Indica com actuaries per fomentar que el pacient simpliqui en la seva cura en aspectes com ara:
Les necessitats dhigiene.
Les necessitats dalimentaci.
Lajuda en lacceptaci de la malaltia.
3 En el mateix pacient, indica les pautes dactuaci amb la famlia en relaci amb:
Lacceptaci de la malaltia del familiar.
El rgim de visites.
El suport al familiar en les seves necessitats bsiques.
4 Troba informaci sobre els signes imminents de mort i els tipus dautpsia que es realitzen segons la
legislaci vigent a Espanya.
5 En relaci amb el comentari de Scrates vist en aquesta unitat, realitzeu un debat a classe en grups de
4 a 6 persones.
6 Consideres els ancians un grup de risc en relaci amb la dificultat per superar el dol?
Raona la teva resposta.
7 Busca grfiques que reflecteixin levoluci general de la donaci drgans i teixits a Espanya.
Pots comenar per la pgina web de lONT.
a) Quins factors influeixen en la poblaci per estar ms conscienciats sobre donar els seus rgans?
b) Quins rgans i teixits sn els que ms es donen?
262
Cas final
Pla de cures del pacient malalt terminal
Un pacient de 86 anys, diagnosticat de cncer de clon en fase terminal, ingressa a la planta de geriatria conscient, amb dificultat respiratria, dolor inespecfic, deteriorament de lestat fsic, deprimit i amb
un lleuger restrenyiment.
Elabora un pla de cures en qu es tinguin en compte les necessitats del pacient i latenci i el suport a la
seva famlia.
Soluci
Necessitats fsiques
Sinstaurar una pauta doxigenoterpia, segons indicaci mdica, per disminuir la sensaci dasfxia i perqu el pacient es trobi ms cmode.
Siniciar tractament analgsic, segons pauta mdica, per tal que el pacient no pateixi.
Sinvestigar si s possible corregir el restrenyiment amb dieta i, en cas contrari, se li aplicaran laxants
orals segons pauta, nemes o micronemes.
Es preguntar al pacient sobre els seus gustos alimentaris i, en la mesura del possible, se li proporcionaran aliments que li agradin, preparats de forma que siguin fcils de mastegar i deglutir i en quantitats que
pugui menjar, encara que sigui necessari variar els horaris dels pats habituals per al centre.
Shauran dafavorir unes condicions ptimes per al descans del pacient.
Necessitats psicolgiques
Esbrinarem si el pacient coneix el seu estat, respectant en tot moment les decisions adoptades al respecte.
Proporcionarem intimitat per als seus ltimes dies, intentant, si s possible, que estigui en una habitaci
individual.
Respectant les normes del centre, intentarem que algun familiar acompanyi el pacient les 24 hores del
dia i es flexibilitzaran els horaris de visita per tal que pugui estar acompanyat i tingui loportunitat dacomiadar-se dels seus ssers estimats.
Savisar el servei de psiquiatria per proporcionar suport psicolgic al pacient en les diferents fases dacceptaci de la malaltia terminal.
Si el pacient ho demana, es requerir el mossn del centre o qualsevol servei religis que el pacient
solliciti, per rebre suport moral i espiritual.
Suport a la famlia
Shaur de procurar que la famlia estigui informada en tot moment
de levoluci del seu familiar, posant-la en contacte amb la persona
encarregada de proporcionar aquesta informaci, sempre que sigui
possible.
Es donar suport als familiars en lelaboraci del dol, intentant que
es mantinguin el ms serens possible quan estiguin en presncia del
pacient.
Es permetran les visites, en la mesura del possible, encara que siguin
fora de lhorari habitual del centre.
Shaur dajudar i informar sobre els trmits a seguir un cop es produeixi la defunci.
11.9. Intentarem que un familiar

acompanyi el malalt les 24 hores del
dia.
REVISTA SANITRIA
ELS ACCIDENTS HAN DISMINUT PER SEGUIM

AL CAPDAVANT EN DONACIONS
Rafael Matesanz, doctor en Medicina i Cirurgia i Cap de Nefrologia
de lHospital Ramn y Cajal
(Madrid), s director de lOrganitzaci Nacional de Transplantaments (ONT) des dels seus inicis,
el 1989. Amb ell va nixer el
model espanyol que ens ha
collocat al capdavant en donacions i transplantaments.
Com afecta la disminuci dels
accidents de trnsit als transplantaments?
Lany passat, amb el descens de la
sinistralitat, el nombre de donants per trnsit va baixar dos
punts, del 16 % al 14 %. Aix significa que hi va haver uns 40
donants menys. En algunes comunitats, el nombre va caure i en
vuit va pujar, per en el conjunt
de lEstat hi va haver un lleuger
descens parallel al dels accidents.
Com que aquest fenomen ve de
lluny, sha anat canviant el perfil i
ara s ms nombrs el donant de
major edat que mor per mort
cerebral.
Quin s el perfil dels donants
procedents dun accident de
trnsit?
La visi clssica dun donant
drgans era, fa 20 anys, la dun
noi jove, motorista, sense casc,

etc. Aquesta imatge persisteix a
lAmrica Llatina, on la majoria
dels donants sn vctimes daccidents de trnsit. Aqu, actualment, el 60 % dels donants procedeixen dun accident vascular
amb hemorrgia cerebral. Ledat
tamb ha variat. El 1992, un 10 %
tenia ms de 60 anys i ara sn el
39 %.
Ha influt el canvi de perfil dels
donants en els transplantaments?
Els donants joves, de 15 a 45 anys,
que sn el 30 %, donen ms quantitat drgans com el pulm o el
cor, que noms poden procedir de
persones joves. En aquest sentit, s
que trobem alguna dificultat.
Es donen ms negatives quan el
possible donant ha mort en
accident de trnsit?
No. Al final, la mort s una situaci dramtica per a tots i no
depn que hagi mort en accident
de trnsit o en una altra situaci.
En aquest cas, a diferncia de la
resta, es tracta de morts inesperades perqu sn persones sanes. La
majoria de les negatives es produeixen perqu no es comprn
qu s la mort cerebral.
Espanya t la menor taxa de

negatives del mn. Per qu?
La poblaci s generosa, per, a
ms, lONT t coordinadors en
totes les UVI dels hospitals, gent
molt entrenada que localitza els
possibles donants i parla amb les
famlies. Aix marca la diferncia
amb la resta dEuropa (tenim 3
donants ms que els anglesos, 10
ms que els americans, etc.). Al
principi, deien que tenem ms
donants perqu hi havia ms accidents de trnsit, per aix ha canviat i seguim al capdavant.
Quins problemes es troben en
el procs?
Moltes vegades el nostre major problema s que sens acaben els
avions per traslladar els rgans.
Cada vegada que Fernando Alonso
corre fora o juga un equip espanyol
a la Copa dEuropa, hi ha molta
gent que lloga aerotaxis i ens quedem sense. En aquests casos, fem el
que podem: demanem ajuda a lexrcit, a les Comunitats Autnomes que tenen helicpters, a la
DGT, etc. Quan podem, enviem els
rgans per avi de lnia per moltes vegades no es pot esperar.
Font: Trnsit i Seguretat Vial
Activitats
1 La vida del trasplantat. Busca informaci sobre els transplantaments i la millora en la qualitat de vida
dels receptors drgans.
u n i t a t
12
SUMARI
Cures
al pacient quirrgic
OBJECTIUS
Cures preoperatries
Conixer les cures dinfermeria perioperatries.
Cures intraoperatries
Realitzar les cures del pacient quirrgic.
Cures postoperatries
Preparar el material relacionat amb la cura de la ferida
Drenatges
quirrgica.
Adquirir les habilitats de les diferents tcniques i procediments
dinfermeria que sapliquen en la cura dels drenatges.
265
1 >> Introducci
La cirurgia es coneix des de lAntiguitat. Shan descobert tractats egipcis i
mesopotmics en qu ja es descriuen tcniques de suturar ferides i realitzar amputacions o extraccions dentals. Tot i aix, els avenos ms importants en cirurgia sorgeixen al segle XIX amb el descobriment de lanestsia,
lantispsia i lhemostsia.
Vocabulari
Hemostsia: detenci dhemorrgies.
Cap al 1800, la cirurgia es limitava a lessencial per salvar vides, com

extracci de bales de msculs, amputaci de membres, extraccions dentals, incisi dabscessos i fractures ssies. Gaireb el 80 % de les ferides
eren sptiques. Avui en dia, la cirurgia ha avanat amb ls de tcniques
de control dinfeccions i antibitics.
1.1 > Cures perioperatries

Definim cures perioperatries com les cures que necessita un
pacient en un acte quirrgic.
Aquestes cures es divideixen en: cures en el preoperatori, que s la preparaci del pacient abans dentrar a quirfan; cures intraoperatries, que es
realitzen al pacient mentre es duu a terme la cirurgia; i cures postoperatries, que sn les realitzades immediatament desprs de loperaci a la
sala de reanimaci.
Les persones fumadores

Han de deixar de fumar almenys 3-4
dies abans de ser intervingudes. A ms,
han de ser incloses en el programa de
fisioterpia respiratria.
1.2 > Tipus de cirurgia

La cirurgia es pot classificar en diferents tipus. Segons la seva durada:
Cirurgia ambulatria. s una cirurgia senzilla que no requereix cures
postoperatries expertes.
Cirurgia en el mateix dia. Lingrs es realitza el mateix dia. Requereix
cures postoperatries expertes, amb valoraci dinfermeria.
Ingrs hospitalari preco. Lingrs es realitza dies abans de la cirurgia.
Necessita cures i tractaments especials abans de loperaci quirrgica.
Segons el propsit:
Diagnstica. Per exemple, bipsia, laparatomia.
Curativa. Es pretn extirpar la part danyada dun rgan (per exemple,
apendicitis).
Palliativa. s el procediment quirrgic per evitar incapacitats, alleujar
el dolor i/o prolongar la vida (per exemple, colostomia).
Restaurativa. El seu propsit s la reconstrucci duna articulaci (per
exemple, prtesi de maluc), la uni dels extrems duna ferida quirrgica, la correcci de deformitats, etc.
Esttica. Es tracta de millorar laspecte del pacient (per exemple, rinoplstia).
Web
La pgina web http://pablouribe.com/
documentos/prevencion_de_infec.ppt
tracta sobre el comportament del personal durant la cirurgia.
La pgina web http://robertoturrent.
googlepages.com/Preoperatorio.ppt
tracta sobre el personal de quirfan i
les seves funcions.
La pgina web http://eccpn.aibarra.
org/.../capitulo59.htm tracta sobre les
cures perioperatries.
1 Escriu dos exemples que coneguis de cirurgia palliativa, de cirurgia restaurativa i de cirurgia curativa.
266
2 >> Cures preoperatries dinfermeria

Lalcoholisme
Lalcoholisme ha de ser detectat en el
preoperatori perqu disminueix leficcia dels medicaments per al dolor i pot
provocar en el pacient delirium tremens en el postoperatori.
Sn les cures del pacient quirrgic que es realitzen des que es decideix la intervenci fins al moment dentrada en quirfan.
Amb aquestes cures es prepara el pacient tant fsicament com psquicament per disminuir lansietat i els temors, prevenir complicacions i
facilitar la recuperaci posterior.
Durant aquesta fase, es planifiquen les cures dinfermeria que duran a
terme la infermera i lauxiliar dinfermeria.
2.1 > Preoperatori general

En la fase de preoperatori, lauxiliar dinfermeria collaborar en:
Valoraci general del pacient, recollida de dades i revisi dantecedents:
Allrgies. Registrar qualsevol possible allrgia medicamentosa, alimentria, etc.
Aspecte sensorial. Sordesa, falta de visi, etc., i si s portador de prtesi, audifon, dentadura, etc.
Nutrici. Recollir el patr dalimentaci habitual per tenir una referncia sobre lalimentaci postoperatria.
Eliminaci. Els pacients tendeixen al restrenyiment desprs de la
cirurgia, la qual cosa pot tenir conseqncies com lili paraltic.
Hem de conixer el seu patr habitual deliminaci.
Valorar deficincies motores.
Valoraci de dades objectives:
Estatura i pes. La medici ha de ser recent i estar reflectida en la histria (Figura 12.1).
Signes vitals. No ha de presentar alteracions.
Pell. Integritat, color, humitat, etc.
Boca. Estat de les peces dentries per si fos necessria una dieta
especial, lesions en la mucosa, etc.
Valoraci psquica del pacient:
Comprovar la disposici psicolgica per a la cirurgia, avaluant el
grau dansietat i verificant-ne els smptomes (si manifesta temor o
inquietud) i els signes (canvis de constants vitals, miccions, etc.).
Proporcionar atenci espiritual, si el pacient ho desitja, i respectar
les creences culturals.
12.1. La medici del pes i estatura

del pacient ha de ser recent.
Comprovar que sha realitzat la petici de proves diagnstiques pautades pel facultatiu:
Proves radiolgiques. Abans duna cirurgia es realitzar una radiografia de trax.
Proves de laboratori. Proves bioqumiques, de coagulaci i proves
creuades. Sha de reservar un volum de sang compatible amb el
pacient.
Examen cardiorespiratori (ECG).
Comprovar que el pacient, familiar o tutor ha signat lautoritzaci.
267
2.2 > Factors que augmenten les complicacions

en una intervenci
En tota cirurgia sempre hi ha un risc de complicacions (Figura 12.2). Certes situacions (que cal tenir en compte en el preoperatori) poden suposar
un risc addicional com sn:
Edat. En nens petits i en ancians, les respostes dels rgans estan disminudes.
Nutrici. Tant la desnutrici com lobesitat sn problemes que augmenten el risc doperaci. La desnutrici provoca un dficit de protenes i
vitamines C i D, essencials en el procs de cicatritzaci, de manera que
la cirurgia shaur dajornar fins que hi hagi un augment de pes.
Pel que fa a lobesitat, prolonga la cirurgia i predisposa a problemes respiratoris, de dehiscncia i infecci de la ferida, tromboflebitis, etc.,
degut a la dificultat per al moviment i a lestasi sanguini (retenci de
sang).
Estat respiratori. Histria dallrgies, problema respiratori agut o crnic, fumador, etc.
Estat cardiovascular. Alteracions cardaques, riscos vasculars, presncia
danmia, hipertensi.
Estat renal i heptic. Les alteracions renals i heptiques
representen un risc per la dificultat en leliminaci adequada de medicaments i anestsia.
s de medicaments que poden alterar la resposta a lanestsia o augmentar el risc dhemorrgies.
Vocabulari
Dehiscncia: obertura espontnia
duna ferida suturada en una intervenci quirrgica. Els factors de risc poden
ser: presncia de tos, esforos, etc.
2.3 > Preparaci dels dies previs a la intervenci

En les cures dinfermeria al pacient que ha de ser intervingut, sinclouen una srie daspectes propis dels dies
anteriors a la intervenci, com ara:
Ajudar en la higiene del pacient, si cal. La tarda anterior a loperaci sha de dutxar amb un antisptic.
Recordar al pacient la higiene oral.
Comprovar el compliment de les mesures diettiques
pautades segons el protocol de la cirurgia corresponent.
Preparaci intestinal. No s necessria una neteja absoluta, per en ocasions es requereix ladministraci
dun nema o medicaci oral per netejar lintest.
Administraci de premedicaci amb la finalitat de proporcionar un bon descans i reduir lansietat. Lanestesista prescriur la sedaci de la nit anterior.
Ensenyar exercicis per prevenir complicacions:
Exercicis efectius de respiraci profunda (abdominal). Shan densenyar abans de loperaci per evitar
complicacions.
Tamb conv ensinistrar el pacient en exercicis per
afavorir leliminaci de secrecions respiratries (tos
efectiva).
12.2. Tota intervenci quirrgica suposa un risc de

complicacions.
268
Exercicis per prevenir tromboembolismes. Shan densenyar abans de
la intervenci. El pacient estirat ha daixecar els genolls i estirar les
cames cada 1 o 2 hores.
Altres exercicis a realitzar sn la flexi i extensi del peu i la rotaci
de turmells per mobilitzar la circulaci i evitar lestasi sanguini (Figura 12.3).
12.3. Exercicis dels membres inferiors.
2.4 > Preoperatori immediat

Lauxiliar dinfermeria ha de:
Revisar la identitat del pacient.
Retirar els efectes personals del pacient (joies, arracades, rellotge, etc.),
que es guardaran, en una bossa
identificada amb el nom, a la
unitat del pacient o b sels lliurar als familiars.
Preparaci de la pell. Rasurat del
pl de lrea necessria perqu
els microorganismes no shi
adhereixin, i rentat i desinfecci
segons el protocol (Figura 12.4).
La roba del llit haur destar neta
desprs de la higiene. Es cobrir
Cirurgia abdominal
Cirurgia del trax
Preparaci per a cirurgia renal
amb draps o apsits estrils.
Aquestes zones, a ms de rasurarse, shan de pinzellar amb una
turunda humitejada amb antisptic quirrgic.
Collocar una gorra quirrgica al
pacient.
Eliminar lesmalt de les ungles
per poder valorar la presncia
dhipxia (nivell baix doxigen).
Preparaci per a cirurgia
Preparaci dorsal
Preparaci per
Els cosmtics estan prohibits.
mamria i cirurgia
per a cirurgia de
a cirurgia vaginal i
Retirar prtesis o lents i guardarde trax
lesquena
escrotal
les convenientment identifica12.4. Zones de la pell a preparar segons el tipus doperaci.
des.
269
Es permetr ls daparells daudici si facilita la comunicaci entre el

pacient i el personal, per shauran de retirar en el moment de la cirurgia.
Persuadir el malalt per buidar la bufeta.
Comprovar que els signes vitals estan registrats.
Registrar els medicaments prescrits, inclosa la premedicaci anestsica.
Registrar, aix mateix, pes i estatura.
Recollir el consentiment informat signat pel pacient.
Verificar que estan a punt els resultats dexmens de laboratori, radiografia de trax, ECG, etc.
Comprovar que la histria hospitalria acompanya el pacient.
Consentiment informat
En situacions demergncia, la prioritat
s salvar la vida del pacient i no sespera el consentiment informat davant
dun comproms vital sin que sactua
mentre sinforma la famlia.
Tcnica
Preparaci de la pell per a cirurgia
Descripci: consisteix en rasurar la zona cutnia indicada per a prevenir el risc dinfeccions posteriors de
la ferida quirrgica.
Material: guants no estrils, maquineta dun sol s, crema depilatria quan estigui indicada, ronyonera, esponja o gases amb sab, recipient amb aigua tbia, tovalloles, tisores si cal, turundes, antisptic, draps estrils i pinces de Kocher.
Protocol:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.

Rentar-se les mans, preparar el material necessari.
Collocar-se els guants.
Proporcionar intimitat al pacient.
Acomodar el pacient en la posici adequada collocant una tovallola sota la zona a rasurar per evitar
que es mulli el llit.
Ensabonar la zona amb una esponja o gasa.
Rasurar amb la maquineta en la direcci en qu creix el pl.
Retirar el sab i assecar amb una tovallola o gasa.
Treures els guants no estrils.
Recollir el material i acomodar el pacient.
Anotar la tcnica i les possibles incidncies en el full dinfermeria.
Observacions: en pacients infectocontagiosos est indicada la depilaci qumica (cremes, gels, etc.). En el
rasurat perineal, sha de preparar, a ms, una falca, que es collocar sota dels glutis del pacient. Es rasura de dalt cap baix.
Evitar produir talls o ferides al pacient.
2 Dibuixa les zones de preparaci de la pell en el cas de les segents cirurgies: cirurgia renal, cirurgia
abdominal i cirurgia del trax.
270
3 >> Cures dinfermeria intraoperatries

Membres de lequip quirrgic
El denominat equip estril est format
pel cirurgi principal, els assistents del
cirurgi i la infermera instrumentista,
encarregada dels processos estrils.
Daltra banda, lequip no estril est
format per infermera circulant, anestesistes, auxiliar dinfermeria i altres
membres de lequip.
Aquesta fase comena amb el trasllat del pacient al quirfan i

acaba quan el pacient surt a la sala de recuperaci.
3.1 > Tcniques asptiques en el quirfan

La zona de quirfans s lrea de lhospital que ha de mantenir les majors
condicions desterilitat per preservar el pacient dinfeccions nosocomials
(infeccions que el pacient agafa a lhospital) i mantenir les condicions
ptimes de seguretat ambiental.
Els principis de les tcniques asptiques que cal tenir en compte al quirfan sn:
Tot el material que entra a la

zona quirrgica ha destar esterilitzat. En cas de dubte, es considera contaminat (Figura 12.5).
Tots els membres de lequip quirrgic utilitzaran bates, gorres,
polaines, mascaretes i guants
estrils.
Els extrems dels paquets estrils
es consideren contaminats.
El material contaminat es retira
immediatament del camp quirrgic.
Els canvis de lloc es realitzen
cara a cara o esquena amb esquena, evitant un moviment exces12.5. Tot el material que entra a la zona quirrgica ha destar esterilitzat.
siu per no augmentar el risc de
contaminaci bacteriana.
Sha de netejar i desinfectar el quirfan abans i desprs de cada operaci, a ms del protocol del servei de prevenci.
3.2 > Collaboraci de lauxiliar dinfermeria

La zona de quirfans ha destar comunicada amb els laboratoris durgncia, zona desterilitzaci, zona de radiologia, zona de recuperaci i unitat
de cures intensives, zona hospitalria i ascensors. Lauxiliar dinfermeria
ha destar familiaritzat amb totes aquestes localitzacions perqu s la seva
feina dur mostres, portar resultats del laboratori, acompanyar en el transport del malalt, reposar el material estril, etc.
Moviments en quirfan
Quan en un quirfan es creuen dues
persones amb bata estril, es fa cara a
cara, per veures i no tocar-se per descuit, o b esquena amb esquena, ja que
encara que es toquin no passa res, ja
que lesquena es considera bruta.
En el moment del trasllat a la sala de cirurgia, lauxiliar dinfermeria ha

dajudar realitzant les segents tasques:
Revisar la banda didentificaci que el pacient porta al canell.
Abrigar el malalt per protegir-lo de corrents daire.
Informar la famlia, que ha desperar fins que el pacient torni del quirfan. Sels proporcionar informaci sobre lhorari de la cafeteria o zona
de descans, etc.
271
En el moment de lingrs del pacient a la sala de cirurgia, lauxiliar dinfermeria ha dajudar en:
La identificaci del pacient, preguntant el nom i verificant-ho amb les
dades de la histria i de la programaci de la cirurgia.
La verificaci dallrgies.
La revisi del consentiment a la cirurgia.
La verificaci de la preparaci de la zona operatria.
El trasllat del pacient del llit o la llitera i la seva acomodaci en la posici adequada per a la cirurgia. Es tracta aix devitar complicacions postoperatries relacionades amb la posici del pacient:
Tenir en compte que lalineaci corporal sigui correcta.
Prevenir la pressi sobre les prominncies ssies i el teixit nervis.
Evitar loclusi de venes i artries.
Assegurar una expansi torcica adequada.
Exposar el cos del pacient noms el necessari.
Camps estrils
La funci dels camps estrils s evitar
la transmissi de microorganismes al
camp quirrgic.
La detecci de les necessitats del pacient i els riscos potencials.

Quan acaba la cirurgia, lauxiliar dinfermeria ajudar la infermera en les
tasques segents:
Aplicar embenatges i apsits.
Traslladar el pacient a la sala de reanimaci, acompanyant la infermera
i lanestesista. Abans del trasllat del pacient a planta, reanimaci o cures
intensives, lauxiliar haur de:
Realitzar la higiene de la pell.
Retirar els equips de monitoritzaci.
Cobrir el pacient amb una manta per evitar la hipotrmia.
Comprovar lestat de les sondes i drenatges.
Collaborar amb lequip de quirfan en la recollida, neteja, desinfecci,
esterilitzaci, reposici i classificaci del material i els instruments utilitzats durant la cirurgia (Figura 12.6).
Preparaci de la pell del pacient

al quirfan
La preparaci de la pell del pacient al
quirfan es realitza des de la zona on
es far la incisi cap a la perifria i, en
cas que sigui una ferida infectada, es fa
a linrevs, des de la pell sana cap a la
ferida.
Fases de lanestsia general
12.6. Lauxiliar collabora amb la classificaci del material quirrgic.
Inducci: es produeix amb sedants i

hipntics. Saconsegueix una sedaci
total del pacient, que ha destar intubat per assegurar la seva respiraci. La
infermeria ha destar al seu costat.
Manteniment: es prolonga al llarg de la
intervenci quirrgica. Shan de fer
controls de les constants vitals de
forma contnua.
Sortida: s la recuperaci neurovegetativa, de sensibilitat i de capacitat de
moviment. La infermera ha destar al
seu costat pel risc de complicacions.
272
4 >> Cures dinfermeria postoperatries

El postoperatori general comena al final de la intervenci i continua durant la recuperaci fins que es dna lalta al pacient.
Intubaci endotraqueal
En les intervencions quirrgiques amb
anestsia general, s necessria la
intubaci endotraqueal del pacient per
assegurar la seva ventilaci.
Els pacients gaireb mai recorden
haver tingut el tub posat, ja que sels
intuba quan estan adormits i sels extuba quan sestan comenant a despertar.
Infermeres al quirfan
Al quirfan sempre hi ha almenys dues
infermeres: la instrumentista, que s la
que ajuda el cirurgi, i la circulant, que
s la que proporciona tot el material o
la medicaci que va fent falta i no sha
pogut preparar al principi.
Les cures es poden subdividir en postoperatoris immediats, que s el

perode ms crtic del pacient en qu ha destar vigilat contnuament; i
postoperatori continuat o mediat, on es potencia lautocura i leducaci
sanitria.
El postoperatori es pot classificar segons la taula segent:
Segons recuperaci
Ambulatori.
Hospitalitzat.
Segons etapes
Immediat.
Mediat.
Segons evoluci
Normal: cursa amb molsties

normals de la cirurgia.
El pacient ha destar
informat.
Patolgic:
cursa amb
complicacions.
El pacient ha de ser traslladat de la llitera al llit amb molta cura. Hi haur,

almenys, cinc persones: lanestesista, la infermera circulant, dos zeladors
i una auxiliar dinfermeria. Al capal se sol collocar la persona que coordina el moviment.
4.1 > Cures dinfermeria en el postoperatori immediat

El postoperatori immediat dura fins que el pacient es recupera dels efectes de lanestsia i les seves constants vitals estan estables. Les cures, en
aquesta etapa, es realitzen a la sala de reanimaci, que s una sala oberta
en qu els llits estan separats mitjanant panells transparents o cortines.
Aquestes cures requereixen material especfic per a cada llit: presa doxigen, aspiradors, monitors, etc.
12.7. Sala de reanimaci dun hospital.
273
En aquestes cures, lauxiliar dinfermeria collaborar amb la infermera en

les segents tasques:
Rebre el pacient i recollir la seva histria clnica completa.
Collocar el pacient en decbit lateral o, si no s possible, en decbit sup
amb el cap de costat o en hiperextensi, per evitar la broncoaspiraci si
hi ha vmits (Figura 12.8).
12.8. Posici al postoperatori immediat.
Comprovar la ventilaci pulmonar (expansi torcica).

Prendre les constants vitals i PVC (pressi venosa central) cada 10-15
minuts, segons lestat del pacient.
Comprovar la coloraci, temperatura i humitat de la pell.
Valorar lestat de conscincia. Si el pacient est despert, conscient i
orientat, sutilitza lescala de Glasglow (unitat 21).
Revisar la permeabilitat de les sondes, sistemes de srum i drenatges.
Vigilar que el cos del pacient no les pressioni. Anotar la quantitat i laspecte dels lquids drenats.
Revisar lrea de la intervenci i els apsits buscant signes dhemorrgia.
Mantenir el pacient cmode, abrigat i amb una alineaci corporal
correcta.
No donar beure ni menjar fins que es prescrigui.
Collocar les barreres de seguretat.
Tranquillitzar emocionalment el pacient i la famlia i reduir lansietat.
Complicacions
del postoperatori immediat
- Obstrucci respiratria:
Problemes relacionats amb la llengua, com tamponament de la via
aria.
Laringoespasme degut al procs
dintubaci, que pot provocar edemes i inflamaci.
Broncoaspiraci.
- Hipxia: deguda als efectes de lanestesia o a la mala perfusi.
- Hemorrgia i SOC.
4.2 > Cures dinfermeria en el postoperatori mediat

El pacient s traslladat a la sala dhospitalitzaci o unitat del pacient. Lauxiliar de clnica ha de tenir preparada lhabitaci amb els aparells necessaris per a la seva cura. Amb el pacient ha darribar la histria clnica. Si
no s aix, shaur de reclamar a la sala de reanimaci.
Les cures que shan de dur a terme en aquest perode sn:
Tranquillitzar el pacient i disminuir el seu nivell dansietat.
El pacient ha destar en dej unes 8 h. En les primeres hores hi ha nusees i vmits. Es comena administrant aigua, posteriorment sucs i dieta
tova. Si no s possible lalimentaci oral, el metge valorar la prescripci de nutrici parenteral.
Alleujar el dolor. Si sincrementa, sha davisar la infermera, ja que pot
ser smptoma dinfecci. s normal el dolor de les articulacions, degut a
la posici en el quirfan, aix com el mal de gola degut a la irritaci i
erosi desprs de la intubaci.
Complicacions
del postoperatori mediat
- Complicacions respiratries: pneumnia, hipxia, atelctasi.
- Complicacions vasculars: tromboflebitis (shan devitar massatges en membres inferiors per evitar despreniments de trombes).
- Ili paraltic (abolici del moviment
peristltic): comena a desenvoluparse als 2-3 dies. s normal en el postoperatori immediat. Pot provocar una
septicmia, aix com alteracions
nutricionals i de lequilibri hidroelectroltic.
274
La immobilitat dels pacients

Produeix complicacions respiratries,
circulatries, gastrointestinals i atrfia
muscular, per la qual cosa generalment
saconsella la mobilitzaci preco desprs duna intervenci quirrgica.
Realitzar activitats que ajudin a afavorir la ventilaci: facilitar tos i

expectoraci. Sha de facilitar el canvi de posici, i la deambulaci.
Si est prescrit, ajudar en la terpia amb oxigen collocant mascareta doxigen o ulleres nasals.
Sha de valorar la micci, anotant-ne el color, olor, aspecte, freqncia i
volum quan procedeixi. A partir de les 8 h, si el pacient est ben hidratat, hauria de poder orinar. Si no s aix, shan de valorar alteracions a
nivell de lesfnter o distensi vesical. Avisar la infermera per si s necessari aplicar un sondatge vesical. Si ja el t, vigilar la collocaci i permeabilitat de la sonda. Procedir, a continuaci, a la recollida de mostres, si
est indicat.
Afavorir leliminaci intestinal. Al principi, hi ha risc de restrenyiment
degut al dejuni i a la disminuci del moviment peristltic. Sha de prendre fibra i afavorir la mobilitzaci per recuperar el trnsit intestinal.
Ajudar en la higiene i vestit al principi, per tenir restringits els moviments. Observar que els apsits i embenatges estan nets, secs i ben
fixats. Treballar amb la major aspsia per evitar infeccions.
Afavorir el descans i el son, sense molestar el pacient per a ladministraci de medicaments ni la realitzaci dactivitats. El son s un mitj de
recuperaci.
Fomentar el moviment i la deambulaci. Sha daixecar i asseure a la
butaca al cap de poques hores, sempre que no estigui contraindicat. s
bo per a la funci respiratria i cardiovascular (Figura 12.9).
Mantenir lequilibri de lquids valorant entrades i sortides.
Prevenir lesions collocant barreres per evitar traumatismes.
A partir del cinqu o sis dia, es dna lalta hospitalria per recuperar-se
del postoperatori tard al domicili. Sha de realitzar un informe dalta
dinfermeria en qu constar leducaci sanitria per escrit, amb recomanacions nutricionals, de la cura de la ferida quirrgica, la presa de medicaments, la relaci de signes i smptomes que puguin ser senyals dalarma
per anar a lhospital, el tipus dactivitat fsica que pot realitzar i les precaucions i limitacions que ha de tenir.
12.9. Lauxiliar ha dajudar el pacient fomentant el moviment i la deambulaci.
275
4.3 > Cures de la ferida quirrgica

Llevat que hi hagi complicacions (hemorrgies), no sha daixecar lembenat fins a les 24-48 hores, segons estigui prescrit, per evitar la infecci de
la ferida quirrgica.
Les tcniques de neteja i desinfecci han de ser asptiques per evitar la
infecci de la ferida.
Si apareix tumefacci o rubor dels extrems, sha davisar la infermera per
recollir mostres i portar-les a analitzar abans de netejar la ferida.
Factors que alteren

la cicatritzaci
- Nutrici (necessitat de protenes).
- Circulaci i oxigenaci (haurien de
deixar de fumar 30 dies abans de la
intervenci).
- Drenatges i apsits.
Lauxiliar dinfermeria collaborar amb la infermera en aquestes cures,

per les realitza la infermera.
Per valorar la ferida quirrgica sha de:
Examinar la lnia de sutura de la ferida.
Observar a la recerca dedema, hemorrgia, signes dinfecci o inflamaci.
Observar la cicatritzaci de la ferida.
12.10. Com evitar la dehiscncia de les sutures.
3 Estableix les diferncies entre les cures que es realitzen al postoperatori immediat i en el mediat.
276
5 >> Drenatges
Materials de drenatges en ordre
decreixent de tolerncia
12345-
Silicones i poliamides.
Polietilens.
Resines vinliques (PVC).
Cautx.
Gasa.
Depenent del tipus de cirurgia, pot ocrrer que el pacient postoperat

necessiti aquest sistema que serveix per evacuar sang, lquids purulents o
exsudats amb la finalitat devitar que sacumuli a linterior del cos i causi
complicacions posteriors.
Aix, el drenatge estableix una comunicaci de linterior amb lexterior.
Ls pot ser:
Profilctic. Collocat desprs de la cirurgia per evitar lacumulaci de
secrecions.
Teraputic. Sutilitza per evacuar lquids ja formats.
Diagnstic. Es colloquen per verificar un diagnstic.
5.1 > Tipus de drenatges

Segons el mecanisme que sutilitza per al drenatge, podem classificar els
drenatges en:
Vocabulari
Capillaritat: quan un lquid entra en
contacte amb un tub molt fi o dues
superfcies molt enganxades, tendeix a
ascendir enganxat a les seves parets.
Sanomena per capillaritat perqu s
un dels mecanismes pels quals passa la
sang a travs dels capillars sanguinis.
Drenatges simples. Drenen els exsudats per capillaritat. Els lquids passen del lloc on shan acumulat a lexterior ajudats per la fora de la gravetat. s convenient que existeixi un desnivell entre la ferida i el
recollector (bossa, flasc, etc.).
Els ms utilitzats sn:
Penrose. s un tub de cautx o de ltex duna sol llum i diferents dimetres. Es colloca al final de les intervencions quirrgiques, fixat a la
pell amb un punt de seda. Sutilitza per controlar hemorrgies postoperatries i drenar exsudats de cavitats (peritonitis, abscessos pancretics o heptics, etc.).
De Kher. Consisteix en un tub de silicona en forma de T. Sutilitza en
colecistectomies (extracci de vescula), per assegurar el pas de la bilis
al coldoc i disminuir la pressi al seu interior, assegurant la sortida
de les secrecions al duod o a lexterior.
De Saratoga. Tub de plstic semirgid i transparent amb diversos orificis a la part del tub que queda dins de la cavitat. Es fixa a la pell amb
un punt i es connecta a una bossa estril.
De teuladell. s una lmina de plstic flexible amb irregularitats en la
seva superfcie. Sutilitza en el tractament de ferides contaminades.
Drenatges per aspiraci. Drenen els exsudats per aspiraci mitjanant
un sistema de buit.
El ms caracterstic s:
De Redon. Consisteix en un tub de material plstic, flexible i amb uns
forats o escletxes a lextrem que es colloca al lloc que es vol drenar.
Laltre extrem sadapta hermticament a un recipient estril i amb
buit per produir una aspiraci contnua. Sutilitza en cirurgia per evacuar hematomes.
Drenatges pleurals. Asseguren la sortida permanentment dels vessaments que es produeixen en la cavitat pleural. No sha de desconnectar mai un tub de drenatge torcic sense haver-lo pinat prviament,
llevat que el pacient estigui connectat a un respirador.
277
Els avantatges dels drenatges sn:

Faciliten la cicatritzaci de les ferides.
Permeten la sortida de lquids i exsudats.
Prevenen la infecci, especialment els sistemes de drenatge de circuit
tancat.
Permeten un control exacte del volum i les caracterstiques del drenat.
Els inconvenients dels drenatges sn:
Representen una via dentrada per a les bactries, especialment els drenatges oberts.
Ocasionen molsties al pacient en les maniobres de canvi dapsit i retirada de drenatge.
Sn perillosos si perden la seva funcionalitat, provocant complicacions com
ara infecci secundria, hemorrgia per decbit o perforaci de vsceres.
Alguns tipus immobilitzen el pacient.
En el moment de rebre el pacient amb drenatge, lauxiliar ha de collaborar en les tasques segents:
Recollir informaci sobre el tipus de drenatges i el lloc de la seva
collocaci.
Observar la quantitat i la qualitat del lquid recollit pel drenatge.
Comprovar la permeabilitat del drenatge i, si el sistema s de tipus daspiraci, que mant el buit.
5.2 > Cures especfiques

dels drenatges
Lauxiliar ha de realitzar les
segents cures especfiques:
Comprovar la permeabilitat.
Controlar el punt dancoratge
perqu no es pugui arrencar.
No elevar el sistema collector per
sobre de la ferida per evitar refluxos.
Controlar els productes resultants del drenatge: color, quantitat, aspecte, etc. Qualsevol canvi
shaur de comunicar al metge o
a la infermera.
Canviar laparell collector segons
prescripci mdica.
12.11. Drenatges en labdomen dun pacient sotms a un trasplantament.
4 Explica els beneficis que t la utilitzaci de drenatges.
5 Enumera els drenatges que coneguis segons el mecanismes que utilitzen per produir el drenatge de la
ferida.
278
Idees clau
Tipus de cirurgia
Valoraci
del pacient
Preparaci
en els dies previs
Cures preoperatries
Preoperatori
immediat
Cures en el trasllat
al quirfan
CURES PERIOPERATRIES
Cures durant
la intervenci
Cures intraoperatries
Cures en finalitzar la
intervenci
Postoperatori
immediat
Cures postoperatries
Postoperatori
mediat
Tipus
Drenatges
Cures
279
Activitats finals
.: CONSOLIDACI :.
1 Elabora un full de preparaci preoperatria bsica per a tot malalt quirrgic.
2 Explica raonadament les diferncies entre una cirurgia ambulatria, una del dia i una dhospitalria.
3 Busca informaci sobre les cirurgies diagnstica, curativa, palliativa i restauradora.
4 Realitza un esquema amb totes les cures dinfermeria que lauxiliar dinfermeria duu a terme durant les
fases perioperatries.
5 Busca informaci sobre els aspectes en qu conv educar el pacient abans duna intervenci per no tenir
complicacions desprs de la mateixa.
6 Amb lajuda de la Unitat 9, investiga sobre els diferents tipus dexercicis i tcniques respiratries de qu
es pot beneficiar un pacient amb cirugia torcica o abdominal. Raona la teva resposta.
7 Descriu les complicacions principals de les ferides quirrgiques.
8 Enumera els tipus de drenatges que existeixen i explican breument les caracterstiques.
.: APLICACI :.
1 Investiga sobre els inicis de la cirurgia: Egipte, Mesopotmia, Edat Mitjana. Quines tcniques es feien
servir? Quins materials susaven?
2 Busca informaci sobre laven que va suposar lanestsia i lhemostsia a la cirurgia.
3 Busca imatges de diferents tipus de quirfans (traumatologia, cirurgia abdominal, trasplantaments cardacs, oftalmologia, etc.).
4 Investiga sobre quins tipus danestsia sutilitza en quirfan.
5 Investiga sobre quins elements, materials i aparells han destar preparats en lhabitaci duna planta
per rebre un pacient que ve del quirfan.
6 Busca informaci sobre la forma de reintroduir lalimentaci desprs duna intervenci quirrgica.
7 Amb lajuda dun maniqu, simula la preparaci de la pell en diferents zones del cos.
8 Investiga quins nous materials susen en els apsits de ferides quirrgiques.
9 Informat sobre els nous materials que es podran utilitzar en el futur per a la fabricaci de drenatges.
Quines caracterstiques tenen?
10 Busca informaci sobre les tcniques per curar les ferides quirrgiques, aix com la funci de lauxiliar
dinfermeria en aquests procediments.
11 Busca a Internet nous sistemes de drenatges que sestan utilitzant per les seves caracterstiques per
produir el drenatge de la ferida.
a) Quines cures requereixen?
b) Quines sn les complicacions ms habituals?
c) Com es realitza el manteniment del buit?
d) Quines sn les tcniques i protocols per a canviar-los?
12 Busca a Internet nous sistemes de drenatges que sestiguin utilitzant, per les seves caracterstiques, per
produir el drenatge de la ferida.
280
Cas final
Pla de cures perioperatries
Un pacient, de 55 anys, que ingressa a la planta de cirurgia per a una intervenci quirrgica abdominal
programada.
Est conscient, orientat i collaborador. Presenta una bona coloraci de pell i mucoses. Les constants sn
normals. Est ben nodrit i hidratat, encara que amb lleuger sobreps.
Realitza un pla de cures amb les activitats perioperatries ms importants.
Soluci
Cures preoperatries:
Valoraci:
Comprovar la histria clnica (allrgies, medicacions pautades, dieta).
Mesurar i pesar el pacient.
Comprovar si existeixen problemes amb leliminaci.
Comprovar el seu estat psquic.
Comprovaci de preoperatoris:
Comprovar si est fet (anlisi de sang, RX, EKG).
Preparaci dels dies previs:
Comprovar si hi ha preparaci diettica especial i verificar-ne el seu compliment.
Ensenyar exercicis respiratoris al pacient (respiraci efectiva, tos, etc.).
Ensenyar exercicis preventius de tromboembolisme.
Preoperatori immediat:
Comprovar la seva identitat.
Preparar la pell.
Retirar prtesis i collocar roba estril.
Cures intraoperatries:
Realitzar les cures en el trasllat a quirfan.

Atendre la famlia.
Ajudar en la collocaci del pacient en la taula de quirfan.
Ajudar en la collocaci dapsits i embenats desprs de la intervenci.
Collaborar en la recollida i classificaci del material de quirfan.
Cures postoperatries:
Postoperatori immediat:
Preparar lhabitaci i rebre el pacient.
Controlar constants i eliminaci.
Revisar i controlar sondes, drenatges i srums.
Postoperatori mediat:
Controlar la dieta segons pauta.
Recordar i estimular la realitzaci dexercicis respiratoris.
Fomentar la mobilitzaci preco.
Administrar cures a la ferida quirrgica.
REVISTA SANITRIA
HISTRIA DEL DRENATGE TORCIC

Qui no coneix el passat no pot ensenyar el futur
Golo Mann
n els albors de la histria de
la medicina, la necessitat del
drenatge torcic sorgeix per
tractar les pleursies purulentes
(empiemes pleurals).
12.12. Hipcrates.
Es va usar per primera vegada com

a drenatge obert en les colleccions
empiemtiques del trax, segons
els escrits del cos hipocrtic (conjunt dels coneixements mdics de
la Grcia clssica), en el segle V a.C.
En els textos hipocrtics ja es descriu el tractament daquestes afeccions mitjanant un drenatge
extern i resecci costal:
Havent rentat curosament el teu

pacient amb aigua calenta, lhas
dasseure en una cadira ferma,
mentre el teu ajudant li subjecta
les mans, lhas de sacsejar suaument per les espatlles, amb lesperana dobtenir so de clapoteig al
costat del trax.
Una incisi sha de fer a travs de la
pell, on el dolor i la tumefacci sn
ms evidents, i desprs sha dobrir la
pleura, trepanant la costella amb un
instrument rom o amb el cauteri.
Quan una quantitat suficient de
pus ha estat extreta, has de mantenir la ferida oberta amb una tira de
teixit de lli assegurada amb un fil.
Activitats
1 Busca informaci sobre qu s i per a qu serveix un pleur-evac.
Aquesta tira ha de ser retirada diriament perqu la resta del pus es

pugui evacuar.
Al des dia desprs de loperaci,
has dirrigar la cavitat amb vi tebi i
oli, amb el propsit de netejar la
superfcie del pulm. Aquestes irrigacions shan de fer dues vegades
al dia. Finalment, quan el vessament sha tornat fluid i sers, has
de mantenir un petit tall de metall
a la ferida, usant una mida ms
petita cada vegada fins que la ferida shagi tancat per complet.
Encara avui en dia aquestes paraules ens sorprenen si pensem que
van ser escrites fa tants anys: la localitzaci de lempiema (suposem
piopneumotrax), tenint en compte
que el mtode auscultatori el descriur Laenec ms de 2 000 anys
desprs; la prevenci de ledema
pulmonar ex vacuo en drenar lentament la collecci; la descripci dels
primers rentats pleurals amb vi i
oli com a bons mediterranis; la tcnica del metxat de les ferides i el
tancament progressiu de lorifici
introduint talls metllics de calibre
decreixent.
Font: Servei de Cirurgia Torcica
de lHospital General Universitari
de Valncia
282
NOTES
283
NOTES
284
NOTES
285
NOTES
286
NOTES
C4_IOC_INTcontra_CREDITS_C4_IOC_INTcontra_CREDITS 19/07/11 15:04 Pgina 1
Carlos Galindo, Regina Cardels, Agustn Garca, Manuela Heredia, Concepcin Romo, Juan ngel Muoz
MACMILLAN IBERIA, SA, empresa que pertany al GRUPO MACMILLAN
c/ Capitn Haya, 1 - planta 14. Edifici Eurocentro
28020 Madrid (ESPANYA)
Telfon: (+34) 91 524 94 20
Maquetaci: ARIAL ediciones grficas
Coordinaci de disseny i maquetaci: Jorge Timn
Edici: Begoa Bernad
Traducci: Montserrat Sol Serra
Il lustracions: Sergio Guinot
Fotografies: age fotostock, COVER, Carlos Galindo i Iaki Barayn
Disseny de coberta: Institut Obert de Catalunya
Realitzaci de la coberta: Pedro Coronado
l
ISBN: 978-84-7942-937-9
Dipsit legal: Z-2763-2011
Imprs a Edelvives Talleres Grficos
Reservats tots els drets. Queda prohibida, sense autoritzaci escrita dels titulars del copyright, la reproducci total
o parcial, o la distribuci daquesta obra, incls el disseny de coberta, per qualsevol mitj o procediment,
comprs el tractament informtic i la reprografa.
La infracci dels drets esmentats pot ser constitutiva de delicte contra la propietat intel lectual (Art. 270
i segents del Codi Penal).
l
Agram especialment la col laboraci de lHospital Universitari Vall dHebron i de la Xarxa Sanitria i Social de
Santa Tecla per la cessi de documents sanitaris per a la realitzaci daquest llibre.
Grcies per la seva collaboraci a Ignasi Badia i David Sanahuja.
l
C4_IOC_coberta_Maquetacin 1 20/07/11 09:12 Pgina 1
Cures bsiques dinfermeria aplicades a les necessitats de lsser hum
Sanitat
Cures bsiques
dinfermeria aplicades a les
necessitats de lsser hum
CFGM.1601.C04/0.11
CFGM - Cures auxiliars dinfermeria
CFGM.1601.C04/0.11

c4 Cures Basiques

Загружено:

Сведения о документе

Авторское право

Доступные форматы

Поделиться этим документом

Поделиться или встроить документ

Параметры публикации

Этот документ был вам полезен?

Это неприемлемый материал?

Авторское право:

Доступные форматы

c4 Cures Basiques

Загружено:

Авторское право:

Доступные форматы

C4_IOC_coberta_Maquetacin 1 20/07/11 09:12 Pgina 1

Cures bsiques dinfermeria aplicades a les necessitats de lsser hum

CFGM - Cures auxiliars dinfermeria

C4_IOC_unitat00_portadeta_C4_IOC_00p001 20/07/11 10:19 Pgina 1

> Grau Mitj: Cures Auxiliars dInfermeria

C4_IOC_unitat00_index_p002-005 20/07/11 12:53 Pgina 2

Unitat 1 - Aparell cardiorespiratori

2>> Fisiologia de laparell cardiovascular

3>> Patologies de laparell cardiovascular

4>> Aparell respiratori

5>> Fisiologia de laparell respiratori

6>> Patologies de laparell respiratori

Unitat 2 - Les constants vitals

5>> Pressi arterial

6>> Pressi venosa central

Unitat 3 - Fulls de registre. Grfiques dhospitalitzaci

2>> Descripci dels apartats duna grfica

3>> Tipus de grfiques

4>> Registre de les dades en la grfica clnica

5>> Equilibri hdric

Unitat 4 - Cures respiratries

2>> Fisioterpia respiratria

3>> Procediments daplicaci doxigen (oxigenoterpia)

C4_IOC_unitat00_index_p002-005 20/07/11 12:53 Pgina 3

4>> Procediments de ventilaci mecnica relacionats amb lauxiliar

5>> Aspiraci de secrecions respiratries

6>> Cures del pacient amb intubaci endotraqueal

7>> Cures del pacient amb traqueotomia

Unitat 5 - Aparell urinari

2>> Fisiologia del rony

3>> Patologia renal

4>> Alteracions de la funci urinria

5>> El pacient incontinent

6>> Bossa de diresi

7>> Sondatge vesical

8>> Recollida de mostres

9>> Tcniques de depuraci extrarenal

Unitat 6 - Aparell digestiu

2>> Fisiologia de la digesti

3>> Patologies de laparell digestiu

4>> El pacient ostomitzat

5>> Sondatge rectal

6>> Administraci dnemes

7>> Sondes nasogstriques

C4_IOC_unitat00_index_p002-005 20/07/11 12:53 Pgina 4

Unitat 7 - Alimentaci i diettica

2>> Nutrients bsics

3>> Necessitats nutricionals

4>> Dietes preventives o teraputiques

5>> Procediments dajuda en lalimentaci oral

Unitat 8 - Aparell genital mascul i femen

2>> Aparell genital femen

3>> Patologies de laparell genital mascul

4>> Patologies de laparell genital femen

5>> Malalties de transmissi sexual

6>> Embars, part i puerperi

Unitat 9 - Cures del nounat

2>> Valoraci inicial i primeres cures del nounat

3>> Cures generals del nounat

4>> Alimentaci del nounat

5>> Seguiment del lactant

2>> Conceptes bsics

C4_IOC_unitat00_index_p002-005 20/07/11 12:53 Pgina 5

3>> El procs biolgic de lenvelliment