 Introducció

_Etimologia
_Resum del mite
_Descripció física
_Episodis mítics en què intervenen

 Simbologia del mite

_Què representen, de què s'encarregaven i les seves funcions
exactes.

 Recreacions posteriors
_Obra teatral “Les Moires”
_Les Moires o Parques, de Goya
_Hèrcules, pel·lícula Disney
_El Triomf de la Mort, o Els tres destins.
_Curiositats

 Conclusió final.
 Etimologia.
La paraula grega moira (μοῖρα) significa
‘part’ o ‘porció’. Controlaven el fil de la
vida de cada mortal des del naixement
fins la mort.
Eren les personificacions del destí.
 Resum del mite
Les Moires apareixien tres nits després
del naixement d'un nounat per
determinar el curs de la seva vida.
 Representació
Tres dones d'aspecte sever:
 Cloto (Κλωθώ, “filadora”) filava
el fil de vida des de la filosa fins al
seu fus. La seva equivalent parca
era: Nona (la menor).
 Làquesis (Λάχεσις, ‘a l'atzar’)
enrotllava i media el fil de la vida en
una troca de cada persona amb la
seva vara per medir i dirigia aquesta
“nova vida”. La seva equivalent
parca era Dècima (la mitjana).
 Àtropos (ἄτροπος, ‘inevitable’,
literalment ‘que no gira’; era la
pròpia Parca). Agafava la troca i
tallava el fil de la vida amb les seves
tisores, sense respectar l’edat, la
riquesa, el poder, etc.
Escollia la manera en la qual moria
aquella persona. La seva equivalent
parca era Morta (mort), (la major).
 EPISODIS MÍTICS EN QUÈ INTERVENEN.
INTERVENEN

 Fins i tot els déus temien les Moires.

 Zeus estava sotmès al  seu poder .
 Hesíode deia “les Moires a qui el savi Zeus va
donar els més grans honors”, encara que cap
obra clàssica aclareix (exactament) fins a quin
punt exacte les vides dels immortals estaven
afectades per les Moires.
 Són la personalització del destí.
 Origen: eren esperits relacionats amb el
naixement, ja que en aquell moment
decidien quina seria la vida del nounat i
predestinaven els seus actes i el moment
en el qual moriria.
 El mite va evolucionar fins que es van
convertir en tres germanes.
 El destí era determinat mitjançant un fil
de llana blanca o daurada (per als
moments de felicitat), o de llana negra
(per als de dolor).
 Obra teatral “Les Moires”
L’obra comença en el moment en què
“Clota” (Cloto) parla per telèfon amb el seu
pare, Zeus, que li recomana invocar el seu
nom com provocador de l’Olimp per
aconseguir influències socials, i ella tracta,
sense èxit, de fer-li entendre que a “Buenos
Aires” no li servirà de res.
“Pato” (Àtropos), telefona a la seva mare
que viu a Suïssa i li fa saber. Mentrestant,
“Raque” (Làquesis) manté converses
telefòniques de fort erotisme amb homes.
Al llarg de l’obra de “Les Moires” hi ha
baralles entre les tres germanes al voltant
del seu cosí “Polo” (el déu Apol·lo), que
coqueteja amb les tres, i s’insulten a base
de bé.
 Fidelitat: podem veure que de fidelitat en
aquesta obra teatral, ens pot costar de
veure, ja que els noms estan canviats per
semblar més normals, encara que Zeus
continua conservant el seu nom propi i
vivint on teòricament sempre ha viscut.
 Les Moires o Parques, de Goya
Obra de tema mitològic on surten les tres Moires (o Parques).
A la dreta trobem Àtropos, que porta les seves tisores per a tallar
el fil de la vida; Cloto, a l’esquerra, amb un ninot com a
substitució de la filosa, i Làquesis, la filadora, que porta una lupa.
A més d’elles hi surt una altra persona que figura la persona
afectada la qual estaran prenent la decisió del seu destí, el qual
no pot escapar.
 Fidelitat: en aquesta obra de Goya, podem veure que els utensilis
que normalment utilitzen han estat substituïts per d'altres; i en
aquesta pintura podem veure que aquí són representades com a
tres ancianes.
 “Hèrcules”, pel·lícula Disney
Com podem veure en aquest
fotograma tret directament de la
pel·lícula per mi mateixa, és el
moment que tallen el fil de la
vida d’una persona.
Com ja he dit abans, les Moires
es poden representar segons la
variació del mite. En aquest,
doncs, hi surten les tres
d’avançada edat, i cadascuna
d’elles té el seu instrument i la
capacitat atribuïda.
 Fidelitat: Tot i que és una
pel·lícula Disney, podem veure
que el color de la pell és tètric i
les han dibuixat lletges, ja que
surten com a aliades d’Hades
(déu de l’inframon); com podem
veure, cap d’elles té ulls, només
un que porta Àtropos. En la
pel·lícula aquest ull se’l van
passant per poder veure el futur.
 El Triomf de la Mort,
o els tres destins
Els tres destins, Cloto,
Làquesis i Àtropos,
representen la mort
en aquesta tapisseria,
triomfants sobre el cos
caigut.
 Fidelitat: en aquesta
tapisseria podem
comprovar que la
fidelitat és gran,
encara que en el mite
hi hagi variacions
sobre si les tres són
velles, són tres joves,
o segons el seu lleure 
es representen de més
joves a més ancianes.
 Curiositats
 Les parques (la mitología
romana).
Els noms de les Parques van
ser:
Nona (Cloto), feia girar el fil de
la vida.
Dècima (Làquesis) mesurava
la vida amb una roda.
Morta (grec equivalent
Àtropos), posava fi a la vida
i escollia la manera de
morir de cada persona.
 Les Nornes
Urd (el que ha succeït)
Verdandi (el que està
succeint)
Skuld (el que succeirà).

Vivien sota les arrels

l'arbre del cosmos, on
teixeixen el tapís dels
destins de les persones.
La vida de cadascuna
d’aquestes era un fil del
seu teler, i la llargada
del fil, com ja sabem,
era la llargada de la vida
de la persona.
 Com hem pogut veure, les altres variants de les
Moires s’hi assemblen molt, ja que tenen les
mateixes funcions i sempre en són tres les
germanes i respectivament, s’encarregaven del
mateix.
 Podem arribar a la conclusió que les Parques van
ser una plagiada dels romans, ja que van agafar
quasi tota la cultura grega, en canvi en la
mitologia escandinava no podria dir el mateix,
així que parlaríem de simple casualitat; si més
no, sempre és el mateix basant-nos en el fet que
els mites es creen per justificar algun fet, en
aquest cas, el destí de les persones.