mortadelo:Maquetación 1 04/10/10 17:43 Página 1
DIVENDRES
espectacles
EL “BOOM” CINEMATOGRÀFIC DE L’ANY
“Prefereixo que em diguin Benito”
L’actor que
interpreta
Mortadel.lo disfruta
a Barcelona de la
seva sobtada fama
Reportatge
ALBERT GUASCH
BARCELONA
Benito Pocino no està gens
fi. Una aguda torticoli el té
torturat. Per això no es vol fer fotogra-
fies. Quan es treu el collaret, les ga-
nyotes de dolor subratllen la seva
caricaturitzable cara. “He tingut un
accident laboral i estic de baixa”,
explica.
No està parlant d’absentar-se d’un
rodatge. Es refereix a Correus, l’em-
presa que li dóna feina des de fa 15
anys. No, no ha renunciat al seu con-
tracte laboral.
La gran aventura de Mortadelo y File-
món ha popularitzat la seva cara, però
encara no està en disposició de poder
prescindir d’uns ingressos mensuals.
“No he pensat a deixar la feina per
una raó: el dia té 24 hores, ¿oi? Set
o vuit les passem dormint; la resta
EL PROTAGONISTA
és per a l’oci i tenir una manera de
guanyar-se les garrofes. La meva
part d’oci consisteix a anar a córrer,
el gimnás i també anar a la biblio-
teca a llegir. Després, en l’altra part,
vaig a Correus. I hi estic bastant
bé”.
Benito Pocino té gairebé 46 anys i
és un tipus especial. És veritat: re-
sulta un calc de Mortadel.lo, i fa la
sensació que maquilladors i estilistes
no es van haver de matar per clonar
la imatge del còmic. Vaja, un cas per
a aprenents de l’ofici.
Però Benito és un tipus
força especial per altres
raons. Ho és perquè
traspua una infinita
bondat, innocència,
honestedat, tendresa i
fragilitat. Tot a la ve-
gada. Una persona la
mar d’amistosa que ins-
pira bons sentiments.
Un parell de noies l’han
reconegut a la pizzeria que
ha escollit per a l’entrevista
i ell, amb el coll tan estirat com
el somriure, firma l’autògraf
que una d’elles li sol.licita. A
l’altra, aspirant a actriu, li
aconsella de forma de-
tallada els passos que
28 de febrer del 2003 el Periódico 71
Pàgines 70 i 71<<
ha de fer per informar-se dels càs- es dirigeixen a ell com a experiència interpretativa
tings. Benito. N’hi ha que li abans de posar-se les
Aquestes situacions, diu de manera diuen Mortadel.lo. “La ulleres de Mortadel.lo.
loquaç, se li estan fent habituals. “A gent jove —explica— “Han sigut papers
vegades s’amuntega molta gent a em coneix com a Mor- molt curts, d’alguna
demanar-me autògrafs. Per exem- tadel.lo, però dels 25 manera impactaven la
ple, l’altre dia, a l’aeroport del Prat, cap amunt em diuen gent. Per exemple, a
tornava de Madrid i un grup de 30 Benito. Prefereixo que Angoixa, de Bigas
homes, de 30 a 40 anys, es van fer em diguin Benito . Mor- Luna, l’actor principal
una foto amb mi allà mateix. I des- tadel.lo només és a la em matava i m’arren-
prés, un grup de col.legials se’n van pantalla de cine i als còmics. cava els ulls, i la gent es
fer una altra. És increïble. Em reco- Pero no em molesta. M’ho fixava en mi”.
neix gent de totes les edats”. diuen de forma innocent i També ha aparegut a
Se li pregunta si el mo- sense malaintenció”. Makinavaja i a Historias
lesta tant reconeixe- Insisteix que la seva vida de la puta mili. Títols
ment, però és no ha canviat. Segueix que recita per exposar
innecessari. Només treballant —”la meva fun- que es pot ficar en al-
s’ha de veure ció a Correus consisteix a tres personatges a més
la satisfacció agafar les cartes dels a més del de
amb què ha clients i deixar-les als llocs Mortadel.lo. “Puc fer al-
firmat oportuns per enviar-les al tres papers molt impor-
abans l’au- seu destí”—; segueix aga- tants. Segur que sí. Però
tògraf. fant el metro amb la seva falta veure si a algun di-
“No em mo- dona colombiana, i té més rector li interessaré per a
lesta per una amics. alguna cosa i si jo ho
raó: perquè la gent “M’he fet ric en amistats, que podré fer”. I si no ho
és simpàtica i agrada- és el més important en la vida. aconsegueix, doncs
ble. I em tracta amb Perquè avui dia aconseguir amics mala sort. “No m’ob-
afecte i això em fa a Barcelona és molt difícil. La gent sessiona ser actor. El
sentir molt con- és una miqueta tancada. Almenys més important per a
tent, alegre i ara se’m comencen a obrir una mi és viure la vida al
feliç”. mica més. Ja tocava”. moment, sense estrès
N’hi ha que L’actor-empleat tenia alguna laboral”. <