DIVENDRES
28 de febrer del 2003 el Periòdic 71
espectacles
EL “BOOM” CINEMATOGRÀFIC DE L’ANY
«Prefereixo que em diguin Benito»
L’actor que
interpreta
Mortadel.lo disfruta
a Barcelona de la
seva sobtada fama
Reportatge
ALBERT GUASCH
BARCELONA
Benito Pocino no està gens
fi. Una aguda torticoli el té
torturat. Per això no es vol fer
fotografies. Quan es treu el collaret, les
ganyotes de dolor subratllen la seva ca-
ricaturitzable cara. «He tingut un acci-
dent laboral i estic de baixa», explica.
No està parlant d’absentar-se d’un
rodatge. Es refereix a Correus, l’empresa
que li dóna feina des de fa 15 anys. No,
no ha renunciat al seu contracte laboral.
La gran aventura de Mortadelo y File-
món ha popularitzat la seva cara, però
encara no està en disposició de poder
prescindir d’uns ingressos mensuals.
“No he pensat a deixar la feina per
una raó: el dia té 24 hores, ¿oi? Set o
| EL PROTAGONISTA
vuit les passem dormint; la resta és per
a l’oci i tenir una manera de guanyar-se
ha de fer per informar-se dels càstings.
Aquestes situacions, diu de manera
les garrofes. La meva part d’oci consis- loquaç, se li estan fent habituals. «A ve-
teix a anar a córrer, el gimnás i també gades s’amuntega molta gent a dema-
anar a la biblioteca a llegir. Després, en nar-me autògrafs. Per exemple, l’altre
l’altra part, vaig a Correus. I hi estic dia, a l’aeroport del Prat, tornava de
bastant bé”. Madrid i un grup de 30 homes, de 30 a
Benito Pocino té gairebé 46 anys i és 40 anys, es van fer una foto amb mi allà
un tipus especial. És veritat: resulta un mateix. I després, un grup de col.legials
calc de Mortadel.lo, i fa la sensació que se’n van fer una altra. És increïble. Em
maquilladors i estilistes no es van haver reconeix gent de totes les edats».
de matar per clonar la imatge del Se li pregunta si el mo-
còmic. Vaja, un cas per a apre- lesta tant reconeixe-
nents de l’ofici. ment, però és
Però Benito és un innecessari. Només s’ha
tipus força especial per de veure la
altres raons. Ho és per- satisfacció
què traspua una infinita amb què ha
bondat, innocència, ho- firmat abans
nestedat, tendresa i fragi- l’autògraf.
litat. Tot a la vegada. Una «No em
persona la mar d’amistosa molesta per
que inspira bons senti- una raó:
ments. perquè la
Un parell de noies l’han gent és sim-
reconegut a la pizzeria que ha pàtica i agradable.
escollit per a l’entrevista i ell, amb I em tracta amb
el coll tan estirat com el somriure, afecte i això em fa
firma l’autògraf que una d’elles li sentir molt
sol.licita. A l’altra, aspirant a content, ale-
actriu, li aconsella de forma gre i feliç».
detallada els passos que N’hi ha
que es dirigeixen a ell com
a Benito. N’hi ha que li
diuen Mortadel.lo. «La
gent jove —explica— em
coneix com a pers molt curts,
Mortadel.lo, però dels 25
cap amunt em diuen Be-
nito. Prefereixo que em
diguin Benito . Mortadel.lo
només és a la pantalla de
cine i als còmics. Pero no em
molesta. M’ho diuen de forma
innocent i sense mala inten-
ció».
Insisteix que la seva vida
no ha canviat. Segueix treba-
llant —«la meva funció a Co-
rreus consisteix a agafar les
cartes dels clients i deixar-
les als llocs oportuns per en-
viar-les al seu destí»—;
segueix agafant el metro amb
la seva dona colombiana, i té
més amics.
«M’he fet ric en amistats, que
és el més important en la vida. Per-
què avui dia aconseguir amics a Bar-
celona és molt difícil. La gent és una
miqueta tancada. Almenys ara se’m co-
mencen a obrir una mica més. Ja to-
cava».
L’actor-empleat tenia alguna ex-
Pàgines 70 i 71 «
periència interpretativa
abans de posar-se
les ulleres de Morta-
del.lo. «Han sigut pa-
d’alguna manera im-
pactaven la gent. Per
exemple, a Angoixa, de
Bigas Luna, l’actor prin-
cipal em matava i m’a-
rrencava els ulls, i la gent
es fixava en mi».
També ha aparegut a
Makinavaja i a Historias
de la puta mili. Títols que
recita per exposar que
es pot ficar en altres
personatges a més a
més del de Mortadel.lo.
«Puc fer altres papers
molt importants. Segur
que sí. Però falta veure si
a algun director li interes-
saré per a alguna cosa i si
jo ho podré fer”. I si no ho
aconsegueix, doncs
mala sort. “No m’ob-
sessiona ser actor. El
més important per a
mi és viure la vida al mo-
ment, sense estrès labo-
ral». <