DIUMENGE

28 DE NOVEMBRE DEL 2010

25

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Buenos Bonn L’Haia Bonn i Nova Milà Buenos Mont-real Nairobi Bali Poznan Copenhaguen Cancun
Aires (ALEMANYA) (HOLANDA) Marràqueix Delhi (ITÀLIA) Aires (CANADÀ) (KENYA) (INDONÈSIA) (POLÒNIA) (DINAMARCA) (MÈXIC)
(ARGENTINA) (ÍNDIA) (ARGENTINA)

AP / LOU DEMATTEIS

Anàlisi les transaccions financeres és l’as-

pecte més prometedor, compta amb
la facilitat tècnica consensuada per
Lluís Miret l’FMI i la Comissió Europea al mes
DIRECTOR DE LA FUNDACIÓ ÀFRICA DIGNA
d’abril i ja va obtenir el suport de
Sarkozy i Zapatero a la mateixa seu
de les Nacions Unides. Però aquest

El líder necessari
no és precisament el fòrum on s’ha
de prendre una decisió d’aquesta en-
vergadura. Estem hipotecant el me-

i absent
di ambient, amb el perill dels elevats
interessos que això ens exigirà en el
futur.

M
entre els mercats espe-
culatius vigilen l’euro
de prop després del res-
cat de Grècia i Irlanda
(de moment) i Obama es recupera
del càstig de les últimes eleccions,
demà comença a Cancún la 16a Con-
ferència de les Parts de la Convenció
de Canvi Climàtic (COP16). S’arriba
a la cita després d’un sonor fracàs
l’any passat a Copenhaguen i en un
any de dur ajust econòmic. L’última
reunió del G-20 a Seül a la recerca
de la desitjada estabilitat financera
que havia de contribuir a la reducció
dels riscos sistèmics (i de les hostili-
tats entre les divises, especialment
entre el iuan xinès i el dòlar nord-
americà) només va obtenir una de-
claració d’intencions.
Tot plegat ha fet que avui ningú
aposti perquè s’arribi a cap acord en
la reducció d’emissions necessàri-
es, estimades per als països industri-
alitzats en un objectiu per al 2020
d’entre un 25% i un 40% dels nivells
del 1990. Les expectatives d’acord a
Cancún són realment molt baixes i
sembla que els negociadors ja treba-
llen per a la pròxima cita, a Durban
a finals del 2011, moment que els
experts han assenyalat com a crític
per a la mitigació dels efectes en el
clima.
En aquest ambient, el secretari
33 Emissions d’una factoria índia.
El món necessitarà
70.000 milions
l’any per fer front al
canvi climàtic
general de l’ONU, Ban Ki-moon, pre-
senta un informe amb propostes per
finançar els 70.000 milions d’euros
anuals que a partir del 2020 seran
necessaris per lluitar contra el canvi
climàtic. La creació d’una taxa sobre
Els costos
A més a més, la crisi climàtica va
acompanyada de les altres crisis, el
cost de la generació d’energia influ-
eix en la competitivitat dels béns i
serveis i, per tant, en la capacitat de
desenvolupament de les societats.
Per això des de fa temps alguns pa-
ïsos aposten pel model nuclear en
la generació d’una energia de cost
relativament baix i per la seva falta
d’emissió de gasos d’efecte hiverna-
cle. Però aquest model comporta el
perill de la pau i la seguretat. Men-
trestant, la Xina podria tenir d’aquí
20 anys 104 reactors nuclears, el ma-
teix nombre que avui tenen els Es-
tats Units; potser llavors ens preocu-
parem per la manera com paguem
la gestió dels residus a la factura de
la llum.
El canvi climàtic és un problema
global que no demana solucions es-
tatals o regionals, és el gran exemple
de la necessitat d’un multilateralis-
me fort i amb capacitat de prendre
decisions de compliment obligat
per a totes les parts. La prioritat avui
continuen sent els diners a curt ter-
mini, però això d’agafar els diners i
córrer no serveix en un planeta que
descobreix els seus límits. Falta un
líder que situï les persones al centre
del debat. H