EL RELLEU DE CATALUNYA

Situació i límits de Catalunya

• Catalunya és una de les 17 Comunitats

Autònomes que formen l’Estat Espanyol i està
situada al nord-est de la Península Ibèrica.
 Situació i límits de Catalunya
• Al nord, limita amb França i Andorra; al sud,
amb la Comunitat Valenciana; a l’oest amb
Aragó; i a l’est, amb el mar Mediterrani.
 Les unitats de relleu de Catalunya
• El relleu de Catalunya està organitzat en 4 grans
parts:
el Pirineu
la serralada Transversal
la depressió Central
el Sistema Mediterrani
 Les terres del Nord
El Pirineu
• Situat al nord, és la unitat de relleu més important
de Catalunya i està dividida en dues parts:
 El Pirineu Axial: és l’eix principal. Està format per
muntanyes grans i escarpades que superen els
3000 m. Cims: la Pica d’Estats, el Besiberri sud i el
Besiberri Nord
 El Prepirineu: conjunt de serres paral·leles al sud
del Pirineu Axial. Són muntanyes elevades, però no
arriben als 3000 m. Cims: Pedraforca, Boumort.
Serres: serra del Cadí, serra del Montsec.
 Les terres del Nord
Pica d’Estats Besiberri

Pedraforca Serralada del Cadí

 Les terres del Nord
La Serralada Transversal
• Enllaça el Pirineu amb la Serralada Prelitoral i
separa el pla de l’Empordà de la depressió
Central.
• La muntanya més important és el Puigsacalm.
 Relleu del Centre, el Sud i el Litoral
La depressió Central
• Està situada al centre de Catalunya, entre el
Prepirineu, la serralada Transversal i la serralada
Prelitoral.
• El seu terreny no és completament pla, sinó que té
un relleu força variat amb turons, valls, planes i
altiplans, i la major part dels conreus catalans es
concentren en aquesta zona. Hi trobem 3 grans
superfícies planes: el pla de Lleida i el pla d’Urgell;
l’altiplà de la Segarra i el del Solsonès; i la plana de
Vic i el pla del Bages.
Relleu del Centre, el Sud i el Litoral
 Relleu del Centre, el Sud i el Litoral
El Sistema Mediterrani
• Està format per diversos elements:
 La Serralada Prelitoral: va des de les Guilleries fins
als Ports de Beseit. Està formada per la serra de
Prades, la serra del Montsant, Montserrat i el
Montseny, on està situat el Turó de l’Home.
 La Serralada Litoral: situada molt a prop del mar, va
des de les Gavarres fins a la serra del Montsià.
Formada pel massís del Garraf, la serra de
Collserola i el Montnegre.
 Relleu del Centre, el Sud i el Litoral
El Sistema Mediterrani
 La depressió Prelitoral: és una plana allargada que
separa la serralada Prelitoral de la Litoral.
 Les planes litorals: extensions bastant planes
situades molt a prop de la costa. Destaquen el Delta
de l’Ebre, el Camp de Tarragona, el Maresme i el
Pla de l’Empordà.
Relleu del Centre, el Sud i el Litoral
 Relleu del Centre, el Sud i el Litoral
Les costes
• La costa catalana s'estén del nord-est al sud-est del
país. El relleu és variat amb trams de costa alta i
trams de costa baixa.
 Costa alta: situada a la zona nord. Amb penya-segats
i relleu més abrupte. A destacar: el cap de Creus, el
cap de Begur, el golf de Roses, les Illes Medes.
 Costa baixa: situada a la zona sud, amb platges
extenses de sorra fina. A destacar: el cap de Salou i
el golf de Sant Jordi.
 Relleu del Centre, el Sud i el Litoral
Cap de Creus Cap de Salou

Illes Medes Golf de Sant Jordi

 Relleu del Centre, el Sud i el Litoral
 A les zones de costa també hi ha trams que estan
ocupats per deltes de rius. Els més destacats són el
delta de l’Ebre, el del Besòs, el del Llobregat, el de
la Tordera i el del Ter.
Delta del
Delta de l’Ebre Llobregat
Costes de Catalunya
 Els rius de Catalunya
• Els rius són corrents continus d’aigua, que neixen a les
muntanyes per l’acumulació de l’aigua de la pluja o del
desglaç.
• Els elements més importants dels rius són:
– el llit
– el curs
– el cabal
– el règim
• Els rius de Catalunya són bastant desiguals. Tots
desemboquen al mar Mediterrani o són afluents d’altres
rius, excepte la Garona, que desemboca a l’Atlàntic.
 Els rius de Catalunya
Hi ha dos factors que influeixen en els rius (en la
seva longitud, el seu cabal i el seu règim). Aquests
2 factors són:
• el relleu: influeix en la longitud dels rius i en la
velocitat de les aigües, de manera que tenim rius
curts quan neixen en muntanyes que estan a prop
del mar.
• el clima: influeix en el cabal i el règim dels rius.
Per exemple, els rius que travessen zones plujoses
són cabalosos i el seu règim és regular.
 Els rius de Catalunya
El conjunt de rius, afluents i corrents d’aigua que recullen
l’aigua d’una regió determinada s’anomena xarxa
fluvial. A Catalunya en trobem 3:
• Xarxa de l’Ebre: formada pel riu Ebre i els seus afluents
catalans, com el Segre, la Noguera Pallaresa i la
Noguera Ribagorçana.
• Xarxa Pirineu-Mediterrani: formada per rius que
neixen als Pirineus i desemboquen al mar Mediterrani,
com el Ter, el Llobregat, el Fluvià o la Muga.
• Xarxa mediterrània: formada per rius que neixen a la
S.Prelitoral i desemboquen al mar, com la Tordera, el
Besòs, el Foix, la Sènia, el Gaià i el Francolí.
Els rius de Catalunya
 Llacs, embassaments i canals de Catalunya

Les aigües superficials estan formades pels rius, el mar,

els llacs i els embassaments.
• Els llacs són acumulacions naturals d’aigua en una
depressió. Als Pirineus trobem llacs petits o estanys
que provenen de l’aigua de les glaceres i que
s’anomenen llacs glacials.
El llac més gran de Catalunya és l’Estany de Banyoles.
A Catalunya també trobem aiguamolls, que són zones
planes a prop de la costa inundades per l’aigua del
mar, com els Aiguamolls de l’ Empordà.
Llacs, embassaments i canals de Catalunya

Llac de Banyoles

Aiguamolls de l’Empordà
Llacs, embassaments i canals de Catalunya

• Els embassaments o pantans són llacs artificials

creats per l’home en el curs d’un riu per aprofitar-
ne l’aigua.
A Catalunya, els embassaments, es troben al curs
alt i mitjà dels rius. Exemples: Susqueda, Rialb.
Quan es desvia l’aigua d’un riu i es construeix un
llit artificial, aquest, s’anomena canal. Els canals
porten aigua a camps de conreu. A destacar els
canals d’Urgell.
Llacs, embassaments i canals de Catalunya

Pantà de Susqueda

Canal d’Urgell
Llacs, embassaments i canals de Catalunya

• L’aigua dels embassaments es fa sevir per al

consum humà, per regar, per produir energia
elèctrica i per a activitats esportives.
• A més a més, els embassaments ens permeten
regular la despesa d’aigua.