Autònomes que formen l’Estat Espanyol i està situada al nord-est de la Península Ibèrica. Situació i límits de Catalunya • Al nord, limita amb França i Andorra; al sud, amb la Comunitat Valenciana; a l’oest amb Aragó; i a l’est, amb el mar Mediterrani. Les unitats de relleu de Catalunya • El relleu de Catalunya està organitzat en 4 grans parts: el Pirineu la serralada Transversal la depressió Central el Sistema Mediterrani Les terres del Nord El Pirineu • Situat al nord, és la unitat de relleu més important de Catalunya i està dividida en dues parts: El Pirineu Axial: és l’eix principal. Està format per muntanyes grans i escarpades que superen els 3000 m. Cims: la Pica d’Estats, el Besiberri sud i el Besiberri Nord El Prepirineu: conjunt de serres paral·leles al sud del Pirineu Axial. Són muntanyes elevades, però no arriben als 3000 m. Cims: Pedraforca, Boumort. Serres: serra del Cadí, serra del Montsec. Les terres del Nord Pica d’Estats Besiberri
Pedraforca Serralada del Cadí
Les terres del Nord La Serralada Transversal • Enllaça el Pirineu amb la Serralada Prelitoral i separa el pla de l’Empordà de la depressió Central. • La muntanya més important és el Puigsacalm. Relleu del Centre, el Sud i el Litoral La depressió Central • Està situada al centre de Catalunya, entre el Prepirineu, la serralada Transversal i la serralada Prelitoral. • El seu terreny no és completament pla, sinó que té un relleu força variat amb turons, valls, planes i altiplans, i la major part dels conreus catalans es concentren en aquesta zona. Hi trobem 3 grans superfícies planes: el pla de Lleida i el pla d’Urgell; l’altiplà de la Segarra i el del Solsonès; i la plana de Vic i el pla del Bages. Relleu del Centre, el Sud i el Litoral Relleu del Centre, el Sud i el Litoral El Sistema Mediterrani • Està format per diversos elements: La Serralada Prelitoral: va des de les Guilleries fins als Ports de Beseit. Està formada per la serra de Prades, la serra del Montsant, Montserrat i el Montseny, on està situat el Turó de l’Home. La Serralada Litoral: situada molt a prop del mar, va des de les Gavarres fins a la serra del Montsià. Formada pel massís del Garraf, la serra de Collserola i el Montnegre. Relleu del Centre, el Sud i el Litoral El Sistema Mediterrani La depressió Prelitoral: és una plana allargada que separa la serralada Prelitoral de la Litoral. Les planes litorals: extensions bastant planes situades molt a prop de la costa. Destaquen el Delta de l’Ebre, el Camp de Tarragona, el Maresme i el Pla de l’Empordà. Relleu del Centre, el Sud i el Litoral Relleu del Centre, el Sud i el Litoral Les costes • La costa catalana s'estén del nord-est al sud-est del país. El relleu és variat amb trams de costa alta i trams de costa baixa. Costa alta: situada a la zona nord. Amb penya-segats i relleu més abrupte. A destacar: el cap de Creus, el cap de Begur, el golf de Roses, les Illes Medes. Costa baixa: situada a la zona sud, amb platges extenses de sorra fina. A destacar: el cap de Salou i el golf de Sant Jordi. Relleu del Centre, el Sud i el Litoral Cap de Creus Cap de Salou
Illes Medes Golf de Sant Jordi
Relleu del Centre, el Sud i el Litoral A les zones de costa també hi ha trams que estan ocupats per deltes de rius. Els més destacats són el delta de l’Ebre, el del Besòs, el del Llobregat, el de la Tordera i el del Ter. Delta del Delta de l’Ebre Llobregat Costes de Catalunya Els rius de Catalunya • Els rius són corrents continus d’aigua, que neixen a les muntanyes per l’acumulació de l’aigua de la pluja o del desglaç. • Els elements més importants dels rius són: – el llit – el curs – el cabal – el règim • Els rius de Catalunya són bastant desiguals. Tots desemboquen al mar Mediterrani o són afluents d’altres rius, excepte la Garona, que desemboca a l’Atlàntic. Els rius de Catalunya Hi ha dos factors que influeixen en els rius (en la seva longitud, el seu cabal i el seu règim). Aquests 2 factors són: • el relleu: influeix en la longitud dels rius i en la velocitat de les aigües, de manera que tenim rius curts quan neixen en muntanyes que estan a prop del mar. • el clima: influeix en el cabal i el règim dels rius. Per exemple, els rius que travessen zones plujoses són cabalosos i el seu règim és regular. Els rius de Catalunya El conjunt de rius, afluents i corrents d’aigua que recullen l’aigua d’una regió determinada s’anomena xarxa fluvial. A Catalunya en trobem 3: • Xarxa de l’Ebre: formada pel riu Ebre i els seus afluents catalans, com el Segre, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana. • Xarxa Pirineu-Mediterrani: formada per rius que neixen als Pirineus i desemboquen al mar Mediterrani, com el Ter, el Llobregat, el Fluvià o la Muga. • Xarxa mediterrània: formada per rius que neixen a la S.Prelitoral i desemboquen al mar, com la Tordera, el Besòs, el Foix, la Sènia, el Gaià i el Francolí. Els rius de Catalunya Llacs, embassaments i canals de Catalunya
Les aigües superficials estan formades pels rius, el mar,
els llacs i els embassaments. • Els llacs són acumulacions naturals d’aigua en una depressió. Als Pirineus trobem llacs petits o estanys que provenen de l’aigua de les glaceres i que s’anomenen llacs glacials. El llac més gran de Catalunya és l’Estany de Banyoles. A Catalunya també trobem aiguamolls, que són zones planes a prop de la costa inundades per l’aigua del mar, com els Aiguamolls de l’ Empordà. Llacs, embassaments i canals de Catalunya
Llac de Banyoles
Aiguamolls de l’Empordà Llacs, embassaments i canals de Catalunya
• Els embassaments o pantans són llacs artificials
creats per l’home en el curs d’un riu per aprofitar- ne l’aigua. A Catalunya, els embassaments, es troben al curs alt i mitjà dels rius. Exemples: Susqueda, Rialb. Quan es desvia l’aigua d’un riu i es construeix un llit artificial, aquest, s’anomena canal. Els canals porten aigua a camps de conreu. A destacar els canals d’Urgell. Llacs, embassaments i canals de Catalunya
Pantà de Susqueda
Canal d’Urgell Llacs, embassaments i canals de Catalunya
• L’aigua dels embassaments es fa sevir per al
consum humà, per regar, per produir energia elèctrica i per a activitats esportives. • A més a més, els embassaments ens permeten regular la despesa d’aigua.