DIVENDRES el Periódico 71

28 de febrer del 2003

espectacles
EL “BOOM” CINEMATOGRÀFIC DE L’ANY EL PROTAGONISTA

“Prefereixo que em diguin Benito”

L’actor que
interpreta
Mortadel.lo disfruta
a Barcelona de la
seva sobtada fama
Reportatge
ALBERT GUASCH
BARCELONA
Benito Pocino no està
gensfi. Una aguda torticoli
el té torturat. Per això no es vol fer fo-
tografies. Quan es treu el collaret, les
ganyotes de dolor subratllen la seva ca-
ricaturitzable cara. “He tingut un acci-
dent laboral i estic de baixa”, explica.
No està parlant d’absentar-se d’un ro-
datge. Es refereix a Correus, l’empresa
que li dóna feina des de fa 15 anys. No,
no ha renunciat al seu contracte labo-
ral.
La gran aventura de Mortadelo y File-
món ha popularitzat la seva cara, però
encara no està en disposició de poder
prescindir d’uns ingressos mensuals.
“No he pensat a deixar la feina per
una raó: el dia té 24 hores, ¿oi? Set o
vuit les passem dormint; la resta és
per a l’oci i tenir una manera de guan-
yar-se les garrofes. La meva part d’oci
consisteix a anar a córrer, el gimnás i
també anar a la biblioteca a llegir.
Després, en l’altra part, vaig a Co-
rreus. I hi estic bastant bé”.
Benito Pocino té gairebé 46 anys i és
un tipus especial. És veritat: resulta un
calc de Mortadel.lo, i fa la sensació que
maquilladors i estilistes no es van
haver de matar per clonar la
imatge del còmic. Vaja,
un cas per a apre-
nents de l’ofici.
Però Benito és
un tipus força
especial per
altres raons. Ho
és perquè tras-
pua una infinita
bondat, innocèn-
cia, honestedat,
tendresa i fragilitat.
Tot a la vegada. Una
persona la mar d’amistosa
que inspira bons senti-
ments.
Un parell de noies l’han
reconegut a la pizzeria
que ha escollit per a
l’entrevista i ell,
amb el coll tan
estirat com el somriure, firma l’autògraf
que una d’elles li sol.licita. A l’altra, as-
pirant a actriu, li aconsella de forma de-
tallada els passos que ha de fer per
informar-se dels càstings.
Aquestes situacions, diu de manera lo-
quaç, se li estan fent habituals. “A ve-
gades s’amuntega molta gent a
demanar-me autògrafs. Per exemple,
l’altre dia, a l’aeroport del Prat,
tornava de Madrid i un grup de
30 homes, de 30 a 40 anys, es
van fer una foto amb mi allà
mateix. I després, un grup de
col.legials se’n
van fer una
altra. És in-
creïble. Em re-
coneix gent
de totes les
edats”.
Se li pregunta
si el molesta
tant reconeixement,
però és innecessari. Només
s’ha de veure la satisfacció
amb què ha firmat abans
l’autògraf. “No em molesta
per una raó: per-
què la gent és sim-
pàtica i agradable. I
em tracta amb
afecte i això em fa sentir molt pers molt curts, d’alguna
content, alegre i feliç”. manera impactaven
N’hi ha que es dirigeixen a ell la gent. Per exem-
com a Benito. N’hi ha que li ple, a Angoixa, de
diuen Mortadel.lo. “La gent Bigas Luna, l’actor
jove —explica— em coneix principal em matava
com a Mortadel.lo, però i m’arrencava els ulls,
dels 25 cap amunt em diuen i la gent es fixava en
Benito. Prefereixo que em di- mi”.
guin Benito . Mortadel.lo només és També ha aparegut a
a la pantalla de cine i als còmics. Makinavaja i a Historias
Pero no em molesta. M’ho diuen de la puta mili. Títols
de forma innocent i sense mala que recita per exposar
intenció”. que es pot ficar en al-
Insisteix que la seva vida no ha tres personatges a més
canviat. Segueix treballant —”la a més del de
meva funció a Correus consis- Mortadel.lo. “Puc fer
teix a agafar les cartes dels altres papers molt im-
clients i deixar-les als llocs portants. Segur que sí.
oportuns per enviar-les al seu Però falta veure si a
destí”—; segueix agafant el algun director li interes-
metro amb la seva dona colom- saré per a alguna cosa i
biana, i té més amics. si jo ho podré fer”. I si no
“M’he fet ric en amistats, que és el ho aconsegueix, doncs
més important en la vida. Perquè mala sort. “No m’obses-
avui dia aconseguir amics a Barcelona siona ser actor. El més
és molt difícil. La gent és una miqueta important per a mi
tancada. Almenys ara se’m comencen és viure la vida al
a obrir una mica més. Ja tocava”. moment, sense es-
L’actor-empleat tenia alguna experièn- très laboral”. <
cia interpretativa abans de posar-se les
ulleres de Mortadel.lo. “Han sigut pa-