Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945) és poeta i narrador.

Mestre de professió, la seva obra poètica part de la seva

identitat illenca per construir un discurs sobre l'ésser humà
contemporani. Com a poeta ha guanyat els premis Ausiàs
March (1985), Ciutat de Palma (1985 i 1995) i la Flor Natural als
Jocs Florals de Barcelona (1994), entre altres. Dels seus llibres
podem destacar Calvari (1992) i El batec de les pedres (1995).
En els últims anys s'han publicat diverses antologies poètiques,
entre elles, El jardí de les delícies (2005), en edició bilingüe
català-castellà, i A cops de ferroiàlgebra (2005), de
D.SamAbrams.

Com a narrador s'ha de recordar la seva trilogia sobre la

Mallorca del segle XX, iniciada amb les llunes i Els calàpets
(1994) i completada amb La mà del jardiner (1999), premi Sant
Joan de novel i L'illadelsdolmens.

Durant un temps s'ha dedicat a la història i, com a resultat

d'aquesta etapa han sortit alguns assajos, el més important a
citar és La població i Propietat de la terra en el municipi de
Santanyí (1868-1920).Actualment viu a Santanyí, la terra dels
seus somnis, on va tenir com a mestre dels poetes
BlaiBonetiBernatVidaiTomàs.
És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.