93

I C
m a ig 2 0 11

L’ H I P E R B Ò L ASSOCIATS A
WWW.DERIA.CAT
LA REVISTA DELS UNIVERSITARIS

0)
tema del mes (pàg.1
Viu els festivals
d'estiu

reportatge(pàg 17)
Joves, política i
participació

Bruno Oro
maria lapiedra (pà
g 20)

Sembla que sóc l'úenxic

a «La interpretació és
que té relacions s u
als
observació i catarsi»
 OPINIÓ L’HIPERBÒLIC/93
2 MAIG 2011 _______________________________________________________________________________________________________________

sumari Troba’ns a

03 - LA IMATGE 09 música internacional 18 petits anuncis

correfoc Franz Ferdinand guia jove
04 - apunta't 11 reportatge 19 orienta't amb educaweb
Posa't la gorra Very Pomelo Beques MEC
04 - reportatge 12 tema del mes 20 Maria Lapiedra
La música, l’art Els festivals «Sembla que sóc l'única
i la naturalesa al mmb marquen el ritme que té relacions sexuals»

05 - viatges 15 gent 22 destacat del mes

destacat!!! Viatge a la fi del món Lady Gaga Norwegian Blues
06 el convidat 06 convidat Britney Spears 23 cultura
Bruno Oro Bruno Oro 17 reportatge agenda
L’any vinent m’agradaria fer una 08 altaveu joves i 23 ESCOLA D’ESCRIPTURA
obra amb la Clara Segura brams participació política Casament

Als nostres lectrors Flaixos la il·lustració

Política,
música i acció
S’apropen les eleccions municipals amb una
nova oportunitat per participar en la construcció
activa del país. Tot i l’oportunitat d’influir en la
vida política de la societat, els joves semblen
patir una desafecció que els porten a mirar amb
escepticisme els polítics. Aquest número volem
apropar algunes de les propostes dels diferents
partits en cas que guanyessin les eleccions.
Nom: Pepe
El central portuguès del Madrid serà recor-
dat com un dels jugadors més violents de la
història del futbol. La darrera que va fer li va
costar l’expulsió en semifinals de la Cham-
pions League tot evidenciant la mena de joc
que, ara per ara, pot fer l’etern rival.

Però no ens quedem només amb la política.

Quan la calor ja comença a guanyar protago-
nisme, els festivals d’estiu ja estan ultimant car-
tells i calendaris. Perquè no et perdis cap detall
i perquè puguis anar triant on voldràs escoltar
música en directe aquest estiu, hem preparat
un reportatge amb els concerts més interes- Xifra: 1.400 milions
sants d’enguany. Aquesta és la xifra del fons de competitivitat
que Espanya deu a Catalunya. El conseller
Per últim, no volem deixar de banda la interpre- Mas-Colell està fent mans i mànigues perquè
tació. En Bruno Oro ens parla de la seva faceta el Govern espanyol pagui aquesta quantitat
més creativa arran de la publicació del seu segon mentre lluita alhora amb les retallades en
disc. A l’agenda centrem l’atenció en la pel·lícula sanitat. Una papereta que ningú no voldria.
Tokyo Blues, basada en la novel·la de l’escriptor
japonès Haruki Murakami, i en la qual assistim a
l’educació sentimental d’un jove, en
l’època dels seixanta, entre políti-
ca, música i acció.
Edita: Grup Nació Digital. Dipòsit legal: GI-161-95. Web: www.deria.cat
ISSN: 1137-4306.
President del Consell editorial:
Josep Ritort. Tirada útil mitjana:
54.300 exemplars.
Lloc: Zimbabwe Cap de Relacions Externes: (PGD/OJD
Jordi Sansalvador. Distribució gratuïta 2005).
El país africà ha estat notícia els darrers dies SCG Aquitània SL
Redacció i edició: Dos de Maig, 270, baixos, 2.
en saber-se un fet insòlit. Un grup de dones Diego Giménez i 08025 Barcelona.
està atemorint la població masculina: viola Susana Perdomo.
Redacció: 93 433 52 96.
homes joves amb la idea que això els donarà Assessorament lingüístic: redaccio@edicat.cat.
Xavier Borràs.
prosperitat econòmica. Esperem que la moda Publicitat: 93 451 61 70.
Diego Giménez
no traspassi fronteres. Impressió : Imprintsa. jordi@edicat.cat.
(diego@edicat.cat)
 L’HIPERBÒLIC/93 LA IMATGE
_________________________________________________________________________________________________ MAIG 2011
3

Es busquen joves talents T’agrada fer fotos? Ets un il.lustrador que vols fer conèixer els teus dibuixos? Si tens un espai web —com un Flickr o un Fotolog—
no ho dubtis. Envia’ns les teves creacions a redaccio@edicat.cat i publicarem el millor a «Es busquen joves talents!».

Correfoc
Anna Molés neix a Barcelona l’any 1994, des de que als
sis anys els seus pares li van regalar la primera càmera, de
plàstic i carret, no ha pogut deixar d’observar el món a través
de l’objectiu. Està cursant el primer any de batxillerat tecno-
lògic i en el futur desitja estudiar disseny.

http://www.flic-
kr.com/pho-
tos/56097390@N07
A l’Anna li agrada que les imatges parlin per si soles. Aques-
ta imatge del correfoc està dedicada a “l’Albaricoc”.
 apunta't L’HIPERBÒLIC/93
4 MAIG 2011 _____________________________________________________________________________________________________

Posa't la gorra
Apunta't a Posa't la gorra

El proper diumenge 5 de juny a PortAventura, l’Associació al Parc Temàtic de PortAventura, sinó que de 10h a 14h
de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya podreu participar en tots els tallers, activitats i actuacions
(AFANOC) celebrarà la novena edició de la campanya de que organitza l’AFANOC. No us ho podeu perdre!!!
sensibilització “Posa’t la gorra!”, una festa que té com a
propòsit sensibilitzar i fer conèixer a la societat l’existència Per informar-te: www.afanoc.org
del càncer infantil per normalitzar la malaltia i assolir els
projectes que porta a terme l’entitat:

Ampliar els programes als hospitals de Sant Joan de

Déu, Vall d’Hebron i Joan XXIII de Tarragona, així com
vetllar pel manteniment de La Casa dels Xuklis —que
gràcies al vostre suport ja està construïda i pròximament
s’inaugurarà— i continuar oferint i ampliant els nostres
serveis a la Demarcació de Tarragona per a les famílies
que ho necessitin.

Des de la constitució de l’associació l’any 1988, estem

treballant amb el propòsit de millorar la qualitat de vida
d’aquests nens i nenes i de les seves famílies cercant
solucions a les necessitats que es produeixen al voltant
d’aquesta malaltia.

La campanya consisteix en un gest solidari: «Posar-se la

gorra». La gorra s’ha de comprar de forma anticipada i té
un cost de 15€. Aquesta, no només permet l’accés gratuït

La música, l’art i la naturalesa al

Museu Marítim de Barcelona
El II Cicle de Tardes Musicals d’Estiu de l’MMB s’arrela a la ciutat comtal com una
aposta segura de lleure i de cultura
El Museu Marítim de Barcelona,
situat en el fantàstic edifici de les
Drassanes Reials, un edifici gòtic del
segle xiii voltat de jardins i situat al
costat del mar, és un lloc màgic per
passar una estupenda vetllada plena
de música, art, cultura i naturalesa,
i moltes coses més, ara a l’estiu! En
el Museu és on podreu gaudir del II
Cicle de Tardes Musicals d’Estiu, un
cicle de música que ja s’ha arrelat
entre els barcelonins com una aposta
segura per a l’oci i la cultura durant la
temporada estival.
El II Cicle de Tardes Musicals d’Estiu no co-
mença fins al pròxim 29 de juny; amb tot, el
Museu Marítim de Barcelona ens en comença
a fer un tast amb les seves tardes de música
a l’aire lliure el 4 de juny, dia en què la ciu-
tat comtal es convertirà en «Barcelona, ciutat
concert» amb més de setanta concerts simul-
tanis en diferents llocs amb encant de la capital
de Catalunya. I, com no podia ser d’una altra
manera, l’MMB és un dels llocs triats per a
aquesta activitat, que donarà el tret de sortida
del cicle del Jardí del Rei. Hi actuarà l’Escola
de Música i Dansa Farré, una de les escoles de
música amb més tradició de Barcelona i amb
un repertori d’allò més variat. La tarda del 4 de
juny començarà amb un cor de gospel, amb les
veus de grans i petits, al qual seguirà el grup
de pop-rock d’Angie Pascual. El jazz, amb Trip- El dia 29 de juny començarà el II Cicle de Els concerts vinents se celebraran els dies
Tips, l’opera, amb el baríton Josep Fernández Tardes Musicals d’Estiu a l’MMB amb la col· 6, 12, 19 i 29 de juliol. Si en voleu més in-
i el duo de la soprano Carme Hernández i la laboració de GoesTravel. A partir d’aquesta formació només cal que aneu al web de
mezzo Rosa M. Ysás, i les havaneres a càrrec data, els concerts se succeiran un per set- l’MMB, www.mmb.cat, o que truquen al 933
del grup El Cano. A més a més, el cèlebre Ale- mana i la varietat musical i artística en serà 429 920. No us ho perdeu! És un pla segur!
jandro Abad dirigirà el cor de l’escola Farré. En un tret destacable, ja que el 29 de juny no
total, dues hores i mitja de música de la qual hi haurà només música clàssica, sinó que
podreu gaudir tant al jardí com a l’interior de les
sales de l’MMB, cosa que encara donarà més
encant a la vostra visita al Museu.
l’orquestra dirigida per Oliver Barron estarà
acompanyada per una banda de jazz, un grup
de dansa i una coral.
Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat)
Fotos: MMB
deria.cat
*
 L’HIPERBÒLIC/93 viatgEs
_________________________________________________________________________________________________ maig 2011
5

Viatge a la
fi del món
Comentava Chesterton de les Illes Bri-
tàniques que aquestes tingueren, temps
enllà, el privilegi poètic de ser la fi del
món. El passat estiu vaig tenir l’oportu-
nitat de conèixer el subjecte de tan lírica
definició per constatar que, tot i que els
romans s’equivocaren en titllar la “Britain”
com la terra més meridional del món,
sí que, no obstant, hom té la sensació
d’assistir al sostre del món, per exemple,
quan camina pels penya-segats que per-
filen la costa escocesa.
Història
El nom scotland prové de la tribu celta dels
escots (scoti), que van arribar a Escòcia pro-
vinents d’Irlanda, tot i que el nom original en
gaèlic és alba. El Regne d’Alba fou fundat el
844 pel rei celta Kenneth Mac Alpin tot unifi-
cant els pictes (d’origen incert) i els escots. La
cultura anglosaxona, provinent del sud, va te-
nir cada vegada una influència més important
al regne d’Escòcia, i va arraconar la llengua i
la cultura gaèlica a les Terres Altes. El 1707,
el parlament escocès va aprovar la fusió dels
regnes d’Escòcia i d'Anglaterra, i dels seus
parlaments (les corones d’Escòcia i Anglate-
rra s’havien unit el 1603). El nou parlament
unificat es va establir a Londres, al palau de
Westminster. El 1999 es va aprovar la devolu-
L'illa d’Skye
Un dels indrets que segueixen aques-
ta exposició el trobem a l’illa escocesa
d’Skye, situada a l’extrem oest de l’arxipè-
lag. S'hi pot arribar sense haver d’agafar
el ferri, ja que un pont l’uneix amb la resta
d’Escòcia. En els 1.656 km2 d’illa els habi-
tants es guanyen la vida amb el turisme,
l’agricultura i el whisky. Hi ha una xarxa
d’albergs molt ben equipats, dels quals
recomano el d’Armadale.
Però, si hi ha un lloc que reuneix tots
els punts que fan d’Escòcia un lloc dife-
rent, aquest és Neist Point. Situat entre
Glendale i Ramasaig, uns cingles enta-
pissats d’un verd intens, amaguen un far
que s’erigeix en el bastió monolític d’una
bellesa natural on la solitud colpeix l’es-
perit i ens acosta a la veritat de nosaltres
mateixos. Definitivament, un lloc per tro-
bar-se o, millor dit, per perdre’s.
Altres llocs d’interès
· Portree
· Elgol
· Uig
· Dunbegan
Adreces d’interès
Aeroport de Glasgow
http://www.glasgowairport.com
Aeroport d'Inverness
http://www.invernessairport.com
Visit Scotland
http://www.visitscotland.com
Skye, the Island and lochalsh
http://www.skye.co.uk
Llibres
El mirall escocès - Xavier Solano Faros, viajes alrededor de Escocia
Catalunya i Escòcia han estat comparades sovint pel Walter Scott
paper que totes dues nacions representen dins els Sir Walter Scott, primer baronet (15 d’agost de 1771 -
respectius estats. És per aquest motiu que el cas es- 21 de setembre de 1832), va ser un prolífic escriptor de
cocès i allò que representa políticament resulta d’un novel·les històriques, poeta i editor escocès, i conegut
interès cabdal des de la perspectiva catalana. Al llibre a tot Europa a la seva època. En cert sentit, Scott va
que teniu a les mans, Xavier Solano, analista polític del ser el primer autor que va tenir una veritable carrera in-
Partit Nacional Escocès, explica tot allò que cal saber ternacional al seu temps, amb molts lectors contempo-

ció del Parlament escocès a Edimburg.
*
per entendre l’Escòcia del segle xxi i el debat sobre la ranis a Europa, Austràlia i l'Amèrica del Nord. Un llibre
Diego Giménez (diego@edicat.cat)
seva independència que hi està tenint lloc en aquests de viatges on Scott recull descripcions de la gent i la
Fotos: ACI Creativo
moments. geografia escoceses amb els fars com a fil conductor.
deria.cat
 convidat L’HIPERBÒLIC/93
6 MAIG 2011 _____________________________________________________________________________________________________
Bruno Oro
La interpretació
és observació i catarsi
L’actor català, famós per les seva
faceta interpretativa, presenta el
seu segon disc
Tot i ser conegut per les seves interpreta-
cions a la televisió i el teatre, Bruno Oro,
és un artista polifacètic. Fruit d’aquesta
inquietud artística neix Tempus fugit, el
seu segon disc. Música i lletres són obra
de l’actor que ens apropa la seva faceta
més íntima.
Tal com raja
Nom complet: Bruno Oro i Pichot.
Data de naixement: 4/8/78.
Un grup de música: Goldfrap.
Una pel·lícula: Gran Torino.
Un llibre: De que parlo quan parlo de
córrer, de Murakami.
Una mania: posar-me crema de
cacao als llavis.
Una qualitat: la perseverància.
Un somni: tocar al Palau de la
Música.
Un viatge: Kenya.
Tens fama de ser molt... histèric.
Tempus fugit és el segon disc que
treus. Com va ser l’experiència del
primer? I en quina mesura has crescut
com artista?
L’experiència del primer va anar molt bé
perquè per a mi va ser com desvirgar-me,
matar fantasmes. Vaig comprovar, també,
que la carrera d’actor la puc compaginar
amb la carrara de cantant i compositor.
El primer, per ser un disc en italià es va
vendre molt bé i vaig tenir bon feedback
de tothom, de gent a qui li havia agradat
musicalment.
I el segon?
En el segon disc volia fer un pas més
enllà i cantar en català, castellà i italià i
madurar musicalment. En aquest sentit
anar a Nova York va ser una gran idea
del productor. Jo estava de vacances,
estava tranquil, no estava gens dispers.
Estic molt orgullós del resultat.
Un entorn immillorable per gravar un
disc...
Absolutament, perquè si estàs aquí a Bar-
celona compaginant-ho amb la feina i els
horaris és més complicat. La música és
quelcom tan màgic que necessites d’aquell
punt de silenci i tranquil·litat, de repòs, de
tenir l’esperit net de coses secundàries.
Allà estava especialment per això.
En quina mesura la música t’ha ajudat
en la interpretació?
Per actuar al teatre i fins i tot a la televisió
és molt important la música, el ritme i la
cadència. Ja no diguem la imitació, quan
vols imitar un personatge és una veu, és
un ritme, una repetició. Al revés, també
passa: per actuar en un escenari és in-
dispensable connectar amb el públic. Es
nodreixen els dos àmbits.
Què és el millor i el pitjor de la teva pro-
fessió?
Crec que en els dos casos el meu defec-
te és la impaciència i l'autoexigència. Sóc
massa exigent i em jutjo massa des de fora.
Això és el pitjor o el millor?
Això no és gens bo perquè en aquesta
professió per avançar has d’equivocar-te,
has de cometre errors i si vigiles massa
de prop no et permets tenir ni errors ni
encerts. Ara estic aprenent a relaxar-me
i a dir-me, «no passa res si m’equivoco,
si desafino».
És complicat posar-ho en pràctica?
És a dir, endavant. Per exemple, vaig
anar a veure al Jamie Cullum, que és un
artista que m’encanta, i en directe li van
passar moltes coses, el micròfon li fallava
i se l’hi acoplava, el so era brut... Ell va dir
“it’s part of the show”. Va ser una gran lli-
çó. Tot allò que no pots controlar, com per
exemple que la gent parli, no estar del tot
fi, equivocar-se en una nota, t’humanitza
molt i alhora et treu un pes de sobre.
Tens algun altre projecte en ment?
Estic escrivint una obra de teatre, perquè
l’any vinent m’agradaria fer una obra amb
la Clara Segura.
L’any vinent
m’agradaria fer
una obra amb la
Clara Segura
Continues també fent de CR7 i de Mas a
Crackòvia i Polònia. Com va enguany?
Exacte, amb la família Soler (riu). Aquest
any amb Polònia és un dels millors per a
mi. Amb el personatge de l’Artur Mas i el
protagonisme que ha pres m’he motivat
molt. El nivell de guió de Polònia d’aquest
any és brillant.
Què és per a tu la interpretació?
La interpretació és observació i catarsi.
És el que deia el Lorca: «hay que salir
de cacería», ell ho deia per escriure po-
esia. Es tracta d’anar a buscar els teus
fantasmes. En la nit d’un mateix cal bus-
car les obsessions, les pors, les alegries.
Això és la interpretació, cercar dins teu
per després treure-ho fora i compartir-ho.
Sempre has de partir d’una cosa teva i
amplificar-la molt. La interpretació encara
crea molta inseguretat.

Fins i tot amb la comèdia sents aques-
ta inseguretat?
Sí, fins i tot la comèdia. La gent banalitza
una mica l’actor còmic i si un actor no fa
comèdia, no pot fer drama.
T'emportes els personatges a casa?
Si, ho faig. Inevitablement. És com el cui-
ner que, un cop a casa, quan cuina prova
receptes.
Tornant al disc, què hi podem trobar?
Un so molt eclèctic en el qual canto en
tres llengües. El que li donarà unitat al
disc és el directe. És un disc molt intim en
què tracto temes molts personals com la
mort, la soledat, la nostàlgia, la dispersió
i la superficialitat. Per això l’he anome-
nat Tempus fugit, perquè alhora és una
angoixa de la qual sóc víctima, aquest
temps que passa volant i que s’escapa.
En certa manera és, també, un homenat-
ge a la música que m’agrada com el jazz,
el blues…
La música l'has feta tu?
La música i la composició són meves.
Això m’agrada remarcar-ho perquè és
possible que hi hagi gent que no s’ho
cregui. Sovint, quan es veu un actor que
treu un disc o que fa alguna cosa que se
surt del seu registre habitual, se sent a
dir: «segur que li han fet». És molt injust.
La gent no és conscient de la pedra que
hem arribat a picar per arribar on som.
Jo porto des dels 12 anys tocant el pi-
ano i barallant-me amb l’instrument i la
frustració.
L’HIPERBÒLIC/93 convidat
7
Creus que la immediatesa amb què
s’accedeix a la música la banalitza?
M’agradaria dir-li a tothom que vagin a
concerts, que l'escoltin en directe. La
música s’està banalitzant tant que és
com si només pogués passar a través
d’un cable o d'un arxiu. La música real-
ment s’ha de veure i s'ha de viure, és
una experiència catàrtica. En el meu
cas, estic preparant un espectacle que
és musical i teatral en el qual poso tota
la carn sobre la graella.
Textos: Diego Giménez
(diego@edicat.cat)
Fotos: ACI Creativo
*
deria.cat
 ALTAVEU L’HIPERBÒLIC/93
8 MAIG 2011 _____________________________________________________________________________________________________

www.enderrock.cat Brams

Guillamino
Fang
(BankRobber) Electrònica
A partir de l’analogia entre
els mots fang i funk, Guil-
lamino construeix un àlbum
on recupera la seva faceta
més balla­ble, la que el con-
necta amb el soul i el so dels
sintetitzadors dels anys vuitanta. Enregistrat i mesclat entre l’Alt
Empordà i Barcelona, amb l’ajut inestimable d’un vell orgue Ca-
sio CZ5000, Pau Guillamet presenta una col·lecció de cançons
càlides, que semblen ideades per animar les hores més ban-
darres de clubs de dubtosa reputació. Destaca la veu de Bikimel
a «Viratge», la deriva cap al hip-hop a «Help Me», en el marc
d’un homenatge a les sonoritats de George Michael, Prince o Pet
Shop Boys. ROGER PALÀ
Rapsodes
Ouiea
(MesdeMil) Hip-hop
La proposta fresca i desenfa-
dada que vam descobrir en el
primer treball de Rapsodes
evoluciona a base de produc-
cions molt més treballades
i madures, en què el grup
cerca nous camins per al seu hip-hop orgànic. Els MC Kapoll i
Andreu Laguarda es confirmen com a cronistes incisius i sense
pèls a la llengua de la crua realitat valenciana, en cançons com
«Aquí te pillo, aquí temazo» o «Es veu vindre». La cantant Mireia
i la seva veu sensual omple de soul temes com «Adolescència»
i aporta un punt picantó a «Calentúria», una peça que es des­
envolupa a ritme de reggaeton. Consistents i amb més coses
per explicar, Rapsodes es confirmen com un valor en alça. R.P.
Xavier Baró
La màgica olivera
(Klhämor Records) Cançó-
folk
Onze cançons plenes de mà-
gia i bellesa. Tot i el tarannà
solitari de Xavier Baró, en
aquest disc es fa acompa-
nyar, a «La Catedral de Jo-
glaria», de Meritxell Gené, Heura Gaya (gralla), Jordi Gasion i
Miquel Àngel Tena. Tot un himne per als cantants de Ponent.
Baró hi canta: «Pel camí equivocat anem contra corrent, cantant
tal com resem i somiem pels carrers on la gent no ens veu i la
terra és solfeig». Xavier Baró troba «l’arrel més fonda» al subsòl,
i convida Catalunya a sentir-s’hi identificada. A més d’aquests
sentiments de marginació per part de la capital i del capital —no
només localitzats a Ponent—, el disc conté cançons de l’alçada
d’un campanar que han de ressonar arreu, com «Bac de Roda”»
o «Per sant Blai». HELENA MORÉN ALEGRET
No és pas boig qui
a casa torna
Francesc Ribera Titot ha titulat amb una
frase d'Els Pastorets d’en Pitarra una de
les cançons del nou disc de Brams: «No
és pas boig qui a casa torna». El tema
parla sobre el seu retorn a Berga, la ciutat
natal, on torna a residir després d’anys
de periple vital. Però, també, es podria
aplicar a la decisió de refundar el grup
sis anys després d’haver posat punt i fi-
nal a la seva trajectòria. Oferta de diàleg
(Música Global, 2011) és l’onzena refer-
ència de Brams i el primer disc d’estudi
del grup des d’Energia (Discmedi, 2003),
però el podrien haver editat l’any després
d’haver plegat i ningú no hauria notat la
diferència. Titot i companyia han parit
dotze cançons noves que conserven
l’essència dels Brams més corrosius, sento grups que no tenen res a dir a les El Periódico i no pas La Directa... Amb
sent conscients, però, que els anys no seves cançons. Nosaltres creiem que l’art Brams passa el mateix: ara tornem, però
passen debades i que aquest país, en és expressió, per tant, el primer és tenir tranquil, que si no fas el gest, no serem
poc temps, ha canviat molt. alguna cosa per explicar. M’ofèn sentir nosaltres els que entrarem a casa teva.»
«Tots els grups que es desfan i després cançons que no expliquen res. Si algú Musicalment, Oferta de diàleg és un disc
tornen fan discos de merda. És una llei canta és que reclama la teva atenció. cent per cent Brams. Rock, reggae, ska...
natural, i contra les lleis naturals no s’hi Com a mínim que t’expliqui alguna cosa.» Una aposta sobre segur? «No hem volgut
pot fer res», ironitza Titot. «Per sobre- Aquesta idea sobre la cançó és el que ha fer experiments. Si torna Brams, la gent
posar-nos-hi hem mirat de fer el disc dut el grup de Berga a titular el seu nou espera un disc cent per cent Brams, que
que hauríem fet l’any després d’haver disc disc Oferta de diàleg. A quin públic és el que hem fet. Entre els temes desta-
plegat.» Per això, el cantant i compositor es dirigeix, però, aquesta conversa? cats, la cançó que obre el disc, “Inaugura-
de Brams assegura que ha dedicat més «Quan fas una oferta de diàleg la fas en ció”, dedicada a Jiménez Losantos. Los-
temps a pensar què havia de fer amb el general. Però no ens volem fer il·lusions. antos és l’Espanya que justifica el fran-
grup que no pas a la producció específica Brams tenim accés a un sector restringit quisme i representa una democràcia per-
del disc. «En el nostre cas, tenir temes de la població, que és la gent que s’ha in- vertida que és hereva d’un règim criminal.
per fer bones cançons és sempre el més teressat per nosaltres en algun moment. No volíem emprar l’insult directe, com
important, fins i tot abans de posar-nos a No hem estat mai un grup invasiu. Avui havíem fet amb el rei a “Quan t’imagino
compondre. Brams dóna un valor espe- en dia hi ha el tòpic de dir que la infor- cagant”. Al final hem fet una cançó molt
cial a les històries que explica, un valor mació és més lliure que mai perquè exis- Trinca, fins i tot instrumentalment. Hi ha
que la majoria de grups no tenen. Això teix Internet, i també que amb la xarxa és una connexió directa amb el seu “Visca
no vol dir que la majoria de grups facin més fàcil difondre la música... Però això nostramo”. Quan vam començar amb
lletres dolentes, perquè si ets bo, sense té trampa. Al bar tenen en Cuní endol- Brams teníem tres referents clars: Kor-
donar-hi importància i amb un cop de tita lat tothora, quan no alguna cosa pitjor. tatu, Lluís Llach i La Trinca. La ironia és
pots parir una bona lletra. Però tot sovint A la ràdio del taxi hi ha la Cope, i al bar una gran eina per encarar cançons.»

Franz Ferdinand
arriba al Sant Jordi
La banda britànica visitarà Barcelona el proper 21 de maig
Aquest maig el Palau Sant Jordi
podrà tornar a vibrar amb la
música dels escocesos Franz
Ferdinand, la banda de música
indie formada a Glasgow en
2001 i carregada d’influències
del punk i de l'art-rock.
Franz Ferdinand han guanyat diversos
premis, com el de millor banda revela-
ció en els MTV Vídeo Music Awards i el
Mercury Prize, que s’atorguen a la millor
gravació d’un grup o solista britànic o ir-
landès (2004).
El grup escocès pren el seu nom d'un
documental de la televisió sobre la I
Guerra Mundial que es refereix a l’ar-
xiduc austrohongarés Franz Ferdinand
(Francesc Ferran en català), l’assassi-
nat del qual va ser el desencadenant
d’aquesta guerra.
Dels seus membres, només Paul
Thompson va néixer a Escòcia, mentre
L’HIPERBÒLIC/93 música internacional
_________________________________________________________________________________________________ MAIG 2011
que Alex, Nick i Bob només es van criar
en aqueix país.
La història de Franz Ferdinand comen-
ça quan Alex Kapranos i Nick McCarthy
es coneixen en una festa a Glasgow en
2002, en la qual Nick va intentar que-
dar-se amb una botella de vodka de
l’Alex. La discussió va derivar en xer-
rada, i Kapranos va acabar invitant Mc-
Carthy a unir-se al seu nou grup.
Bob Hardy, estudiant d’Art a la Univer-
sitat de Glasgow, va entrar en el grup a
partir del regal d’un baix que li van fer
a Alex Kapranos. Després d’arribar a la
conclusió que ser un músic i un artista
era el mateix, Bob Hardy va entrar-hi
com a baixista. A la recerca d’un bateria
per al grup, van arribar fins a Paul Thom-
son. Una vegada junts, van començar a
assajar a casa de Nick, per acabar des-
prés a Le Château, un magatzem aban-
donat de Glasgow.
9
novetats
So beautiful
or so what
Paul Simon
Com a single presenta «The
Afterlife», una reflexió sobre la vida del més enllà.
Produït per Phil Ramone i el propi Paul Simon,
l’àlbum compta amb 10 noves composicions que
mostren una altra faceta de l’artista que compon
sobre l’harmonia i l’estructura de la cançó i tor-
na així a l’estil de composició recorregut a «Still
Crazy After All These Years» o «Something So
Right», tot allunyant-se de la forma de compondre
per impulsos que l’ha mogut des de mitjans vui-
tanta. «Des de Graceland, sempre he fet els discs
sobre la base de fer la percussió primer. Aquesta
vegada l’estímul va ser una guitarra a la meva fal-
da. Això em porta de tornada a "Still crazy after
all these years" o "Something so right"», comenta
Paul Simon.
Give till it’s
gone
Ben Harper
Surt via Virgin Records. Amb
«Rock n’roll is free» com a primer single, Harper
ret homenatge a una forma d’art audaç que desafia
Art
contínuament l’status quo, exigint que mirem el món
La banda es destaca per l’ús d’imat-
«d’una nova manera». La cançó està inspirada en
ges avantguardistes russes en les
Neil Young, gran llegenda del rock a qui Harper va
cobertes dels àlbums i els singles. Els
telonejar a Londres l’estiu de 2010. La interpretació de
exemples inclouen «You Could Have
Young del tema «Rockin’ in the free world» va plantar
It So Much Better», que fa referència a
la llavor d’una nova cançó al cap de Harper, que el va
un retrat de 1924 de Lilya Brik per Ale-
dur a anar de dret a la seva habitació després del con-
xander Rodchenko, «Take Me Out»,
cert i posar-se a escriure «Rock n’roll is free». Aquesta
que fa referència a una sisena part del
anècdota és representativa del tipus d’urgència amb
món, també per Rodchenko. També a
la qual es va forjar l’àlbum. Harper va enregistrar la
«Outsiders» la lletra és una referència
major part de Give till it’s gone, el seu primer disc en
als artistes Auguste Rodin, Man Ray i
solitari des de Both sides of the gun, el 2006, a l’estudi
Salvador Dalí.
de Jackson Browne a Los Angeles, que canta amb ell
en el malenconiós i anhelant «Pray that our love sees
Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat)
the dawn».
Fotos: Banc d'Imatges.
deria.cat
 L’HIPERBÒLIC/93 reportatge
_________________________________________________________________________________________________ MAIG 2011
11

Very Pomelo

«Ens dediquem a
destruir etiquetes»
El grup de rock català presenta els seu segon treball

Quin és el discurs que hi ha darrere d’un grup

de música? Què és allò que el sosté i li dóna
sentit? Com funciona el seu procés creatiu?
En Xarim i en Santi, cantant i guitarrista dels
Very Pomelo, responen a aquestes preguntes
en un intent de definir la feina artística.

Aquest és el segon disc que presenteu.

Com n'ha estat la gestació?
No el vam preparar gaire. El vam gravar di-
rectament. Estava en un moment en el qual
sentia que havia de fer les cançons de forma
urgent. Vaig anar al poble per poder-me con-
centrar i a mesura que els membres del grup
venien anàvem improvisant. Es van donar
com tres fases, una primera fase al poble, una
altra a una masia i al final a Gràcia.

Com funciona el procés de creació?

No me’n recordo. La veritat és que va ser un
procés molt ràpid. No hi va haver cap idea
prèvia. Personalment, estava passant per un
mal moment, havia patit molt i havia de treure-
m'ho de sobre amb la música.
Canalitzar el dolor?
Sí, suposo que té a veure amb això.
Així us nodriu de fets del dia a dia?
En aquest cas ha estat molt així. Hi ha molt surre-
alisme, també. És una barreja de contradiccions.
Al disc hi surten moltes dones. De fet hi ha
dues cançons amb nom de dona?
Hi ha moltes dones al disc. Bé, la idea de la fe-
minitat és molt present al disc. Hi ha cançons
on surt la mare, l’àvia, l’amant, l’ex, la xicota,
la filla, la terra... Hi ha com moltes feminitats.
De fet, una part del disc la vau gravar a
casa l’àvia. Com va ser l’experiència?
Va ser molt intens perquè l’últim cop que hi
havia anat a casa l’àvia hi havia molta gent.
Quan hi vaig anar a gravar, el pis era ple de
trastos, però buit. Va ser interessant perquè
era a casa. Feia anys que no tornava al po-
ble. L’havia deixat essent un nen i hi vaig
tornar d’adult. Una experiència que no ha-
via viscut encara. M’ho vaig passar molt bé.
El disc està impregnat de cert enyorament
que té a veure amb la meva infantesa. Un
disc de catarsi absoluta.
En canvi si escoltes el disc no es percep
tant aquest patiment...
No, és clar, això és meu. El disc és el que vaig
poder fer a partir d’aquell patiment. És com
haver-li donat la volta al patiment...
D’on ve el nom del disc?
Vol dir serra estellada. Per mi és una contra-
dicció que il·lustra tot el disc.
El directe de l’Auditori, com va anar?
Va anar bé, però si sóc sincer no sé si el lloc
està fet perquè nosaltres hi toquem. Per a mi
representa certa rigidesa que va en contra del
que volem expressar amb la nostra música.
L’art és posar a prova els límits. A l’Auditori no
ens van deixar posar a prova els límits. Tot era
massa correcte.
Quina és la vostra manera d’entendre la
música?
La veritat és que no tenim una manera d’en-
tendre la música o, si més no, una única. Però
si sé que no som rígids. No tenim normes i si
les tenim no ens fa por saltar-nos-les.
Com definiríeu el vostre estil?
No ens agrada posar etiquetes. Nosaltres ens
dediquem a destruir etiquetes. En general em
costa molt definir-me, no només com a músic
sinó també com a persona. Davant la voluntat
de definir qui som, constantment ens trobem
amb contradiccions que ens formen.
Es podria dir que la música és la manera
que heu trobat per intentar definir aques-
tes contradiccions?
Sí, és una manera de dir-ho.
Textos: Diego Giménez

*
(diego@edicat.cat)
deria.cat

L'HIPERBÒLIC et convida
al concert de La Troba Kung Fu
Sortegem 100 entrades
Si vols una entrada gratis pel concert entra a
www.deria.cat a concursos i participa al sorteig
 tema del mes L’HIPERBÒLIC/93
12 MAIG 2011 _____________________________________________________________________________________________________
Els festivals
marquen el ritme
Des del Sònar al PopArb passant pel Primavera Sound
els festivals assenyalen el començament de l'estiu
Els festivals de música no perden pistonada
davant la crisi i presenten uns cartells de luxe
amb artistes del país i d'estrangers.
PopArb
8 i 9 de juliol
El festival de pop independent amb segell català,
PopArb, va fer públic a finals d'abril el cartell de la
seva setena edició que se celebrarà els dies 8 i 9 de
juliol a Arbúcies. Al marge de Manel i Antònia Font, la
participació dels quals ja s'havia anticipat, 21 grups
que completaran l'esdeveniment.
Es tracta d'un cartell generós, amb noms propis com
Mazoni, El Guincho, Guillamino, The New Raemon,
El petit de Ca l'Eril o Refree, als quals se sumen
grups més novells com 4t 1a, Mine!, Oliva Trencada,
Estúpida Erikah, Insipira o La Iaia.
Les novetats del festival són: un punt de trobada
per a professionals del sector que s'ubicarà a les
Piscines; la programació d'un concert a Can Torres
previ a la traca d'actuacions, que farà Nacho Umbert
& La Compañía el divendres 8 al vespre; i el canvi
de recinte per a la mostra de grups emergents, del
Gorg Nou al Prat de Rodó.
Els anomenats grups emergents actuaran el dia
9. Les tres bandes seleccionades són La Iaia
(guanyadors del concurs Sona9 de 2010), Illa La programació «convencional» per dies, és la de juliol, ho faran Estúpida Erkah, Mine!, Senior i el
Carolina i Wantun. També, fora de l'escenari següent: Divendres, 8 de juliol, actuaran 4t 1a, Cor Brutal, The New Raemon, El Petit de Ca l'Eril,
principal de Can Casso, i en horari de tarda, actuarà Inspira, Gentle Music Men, Oliva Trencada, Manel, Antònia Font i Guillamino.
Refree (9 de juliol a Can Torres). Thelemáticos, Mazoni i El Guincho. Dissabte, 9 www.poparb.cat
 L’HIPERBÒLIC/93 tema del mes
13

Primavera Sound
23, 24, 27,28 i 29 de maig
La propera edició de San Miguel Primavera Sound
començarà a caminar en unes setmanes i les
confirmacions dels artistes del Parc del Fòrum són:

El grup de Bradford Cox Deerhunter serà una

Sónar
16, 17 i 18 de juny
Sónar Barcelona incorpora 21 nous artistes a la
seva programació, com James Murphy, amb dues
sessions especials (a Barcelona i Galícia) després
de la recent dissolució de LCD Soundsystem, o
el prestigiós productor anglès Four Tet, també
actuant en ambdós festivals.
Així mateix, altres incorporacions a la programació
són Dizzee Rascal (estrella de l'urban music),
Ghostpoet (nou crooner urbà), Yelawolf (MC nord-
americà apadrinat per Eminem), Tiga (encarregat
de tancar SonarLab la nit del divendres), oOoOO
(tercer vèrtex del showcase del segell de
Brooklyn Tri Angle) i el showcase del segell italià
Stroboscopic Artefacts, entre d’altres.
Sónar continua investigant entre els artistes més
interessants que operen ara mateix a Espanya
i aquest any ha seleccionat 10 noms més que
s'incorporen a la programació del festival a Barcelona.
A l'espera de properes confirmacions, amb aquestes
21 noves incorporacions a Sónar, el 18è Festival
Internacional de Música Avançada i Art Multimèdia,
que se celebrarà a Barcelona els dies 16, 17 i 18 de
juny, compta ja amb un total de 125 actuacions.
www.sonar.es
de les atraccions del festival després de la seva
reeixida gira pel nostre país aquests dies, a coll i
be de l'aclamat «Halcyon Digest». El rock planador
de Moon Duo, de plena actualitat per la publicació
de «Mazes», la psicodèlia tribal de Prince Rama
i els espanyols Marina Gallardo, Za! i La Débil
completen la llista d'actuacions que es podran
veure als escenaris principals del Parc del Fòrum.
D'altra banda, ja hi ha detalls sobre la programació
d'algunes de les activitats que es realitzaran al
llarg de la setmana anterior i de forma paral·lela
a l'esdeveniment principal, com és el cas de
Primavera al Parc, que ocuparà les jornades del 27,
28 i 29 de maig. Sonny & The Sunsets, Comet Gain,
The Fresh & Onlys, Tennis, Cloud Nothings, Autolux,
Espaldamaceta & Caballo, Ducktails, Dan Melchior
und Das Menace, Las Robertas, Espanto, Inspira
i Dotore són algunes de les bandes que passaran
pels dos escenaris del Parc Central del Poblenou.
A més, i com de costum, el cicle Primavera als
Clubs inundarà de música algunes sales de la
ciutat els dies 23 i 24 de maig. El dilluns 23 a La
[2] d'Apolo el segell BCore presentarà a Betunizer,
Capsula i Bullitt, mentre que a la sala gran Aquarela
ens porta a Darren Hayman & The Secondary
Modern, The Bitter Springs i Nacho Umbert & La
Compañía. El dimarts 24 la segona sala d'Apolo
comptarà amb un showcase vingut des d'Alemanya
de Discorporate/ Hack amb la presència de Dead
Western, Capillary Action, Schnaak i convidats
especials. Aviat hi haurà novetats sobre la resta
d'activitats d'aquest cicle.
Cruïlla de cultures
8 i 9 de juliol
Els propers 8 i 9 de juliol, al Parc del Fòrum de
Barcelona, tornaran a sonar les músiques urbanes
i la qualitat musical, sense fronteres musicals ni
estílistiques que ens proposa el Cruïlla Barcelona.
Aquest festival continua sumant noms al cartell
de la seva quarta edició i —després d'anunciar
artistes com Jack Johnson, Madness, Calle 13 o
Public Enemy entre molts d'altres— ara cedeix tot
el protagonisme a bandes i artistes que considera
les apostes del festival d'enguany.
Amb una marcada presència catalana, fruit de
l'excel·lent moment que viu l'escena musical
del país, comptarem amb els concerts de Maika
Makovski, Joan Colomo, Los Tiki Phantoms,
Very Pomelo, Litoral, Nacho Umbert, Pau Vallvé,
El Brujo, Ivette Nadal i La Iaia. Amb aquestes
incorporacions, el festival Cruïlla Barcelona
reforça el seu compromís amb els grups i artistes
de casa nostra, es converteix en un aparador de
primer nivell de la música i els creadors del país,
que conjuntament amb la presència dels artistes
internacionals, acaben conformant aquest eclèctic
i atractiu festival. El cartell del festival encara no
està tancat, queden importants noms per confirmar
durant les properes setmanes.
www.cruillabarcelona.com
Festival
de Peralada
juliol i agost
La primera edició del Festival Internacional de
Música Castell de Peralada data de 1987 i des
d’aleshores se celebra ininterrompudament els
mesos de juliol i agost en el conjunt monumental
d'aquesta població. El Festival té organització,
gestió i finançament privat, dependent de
l’Associació Cultural Castell de Peralada, sense
ànim de lucre, presidida per Carmen Mateu de
Suqué.
El 1992 el Festival entrà a formar part de la
selectiva Associació Europea de Festivals (EFA),
consolidant-se d’aquesta manera com un certamen
de qualitat al costat de noms tan importants com
Bayreuth, Berlín, Florència o Salzburg. Més tard, el
2006 entrà a formar part de l’Asociación Española
de Teatros, Festivales y Temporadas de Ópera
XXI, i des de l’any 2007 és, també, membre de
l'Asociación Española de Festivales de Música
Clásica (FestClásica).
El Festival Castell de Peralada dedica la seva
atenció a recitals de gran veus, concerts simfònics,
corals, òperes, espectacles interdisciplinaris de
música i teatre, dansa, jazz, concerts de música
pop, concerts de cambra i espectacles familiars.
www.festivalperalada.com

L'activitat infantil minimúsica dividirà la programació

enguany entre el Parc del Fòrum i el Parc Central
del Poblenou. Els artistes que hi participaran són:
Mujeres, Me And The Bees, Za!, Viva Ben-Hur,
Anímic, Manos de Topo, Evripidis And His Tragedies,
Internet2 i Proyecto Personal.
www.primaverasound.com

gent
Lady Gaga serà la padrina
de Zachary, el fill d’Elton John i
David Furnish
El cantant britànic ha assegurat que la
reina del pop serà una padrina excep-
cional per al seu fill
Atenció amb el regal que s’ha emportat
Zachary Jackson Levon Furnish-John, el
fillet d’Elton John (64) i David Furnish
(47): no res menys que l’apadrinament
de la reina del pop, Lady Gaga (25). El
cantant britànic i el seu home així ho han
volgut.
Potser de moment no tindrà mona, però
segur que quan sigui una mica més
grandet, li farà il·lusió rebre els rega-
lets de la Mummy Monster. Us imagi-
neu que el vostre pare és Elton John i
la vostra padrina Lady Gaga? Quin futur
Britney Spears fa
embogir els seus
fans amb un nou
«remix»
Britney Spears (29) reapareix amb una
remescla del «Till the World Ends», al costat
de Ke$ha (24) i Nicki Minaj (26). Amb tants
èxits, els seus fans augmenten la idealització
cap a la princeseta del pop, que l’altre dia,
mentre passejava en una festa rapera, va
provocar la bogeria de 6 fans que van haver
de rebre assistència mèdica.
+info a:
més ple de flaixos que li pronostiquem
al petit Zachary.
Tot i que la família del baby, que és fruit d’un
ventre de lloguer, sembla que no ha en-
caixat molt bé la notícia, la cantant novaior-
L’HIPERBÒLIC/93 gent
MAIG 2011 15
Intenta tenir la llum de la
1
pantalla al més baixa possible.
2 És millor utilitzar el ratolí
integrat al portàtil i que
funciona amb el dit que no pas
un ratolí extern connectar per
USB.
3 Els videojocs i els vídeos es
mengen la bateria que dóna
gust. Evita mirar vídeos a
pantalla completa.
quesa assumirà un rol de gran responsa-
4 De fons de pantalla posa’t una
bilitat en la vida del nouvingut. John va
imatge amb pocs colors. Com
assegurar que estima moltíssim la Gaga, i
més varietat de colors més
que  «quan la coneixes de veritat, desco-
bateria gastes.
breixes que és una noia senzilla de Nova
York, que estima als seus pares. L’estimo».
Llegeix els 2 consells que falten a:
5 errors monumentals de
pel·lícules famoses
Aquests són els 5 errors més colossals que s’han vist a pel·lis
com Piratas del Caribe, Troya o Gladiator... +info
Piqué i el seu «piquet»
paralitzen el país
La revista Cuore ha publicat una foto de Gerard Piqué amb un
paquet sospitosament gran... +info

Joves
Les properes eleccions municipals tornen a plantejar la qüestió de la desafecció dels
joves amb la política
S’apropen les eleccions municipals davant la
mirada escèptica d’una societat que sembla
haver perdut la il·lusió. El sector més jove de
la població no es queda fora d’aquest cercle i
fa al conjunt de la societat un seguit de pre-
guntes que plantegen un fracàs.
La temporalitat en la contractació juvenil és del
34,9%. El percentatge del salari que es desti-
na a llogar un pis és del 72,1%. Amb aquestes
dades no es pot ser gaire optimista de cara
al futur. A l’estiu, l’Organització Internacional
del Treball (OIT) ja va afirmar que l’atur juvenil
havia arribat al nivell més alt de la història i
continuaria augmentant durant el 2011. L’in-
forme de les Tendències Mundials de Treball
Juvenil 2010 assegura que al 2009, dels 620
milions de joves econòmicament actius entre
15 i 24 anys, 81 milions no tenien feina.
Aquest escenari palesa certes contradicci-
ons quan intentem comprendre la desafecció
dels joves amb la política i amb la possibilitat
d’exercir de forma activa el seu dret a vot i a
construir un futur millor. Aparentment, es po-
dria relacionar la situació de precarietat amb
una voluntat ferma i gran de voler modificar-la.
Tot i així, les passades eleccions al Parlament
van demostrar el contrari. Una enquesta del
CIS va indicar que gairebé un 20% dels jo-
ves menors de 24 anys no va votar i un altre
10% es va abstenir. En total, gairebé un 30%
es manifestava contrari a la participació elec-
toral. Per quines raons els joves participen
electoralment menys que els adults? Potser
és que prefereixen desenvolupar altres for-
mes de participació política? La resposta a
la primera pregunta és complexa, però segu-
rament té a veure amb la seva posició en el
procés de transició a la vida adulta, és a dir, a
les possibilitats d’exercir l’autonomia i al fet de
sentir-se part o no de la societat que reclama
el seu vot.
Què en pensen de tot plegat els
diferents partits?
Les diferents agrupacions de joves dels prin-
cipals partits polítics que es presenten a les
eleccions tenen la seva opinió sobre política i
joventut. Ofereixen diferents polítiques a tenir
en compte de cara a les eleccions:
_________________________________________________________________________________________________ maig 2011
PSC-Barcelona
Pol Carrion
Com valoreu l’apatia dels joves envers la
política?
Una ciutat necessita dels seus joves per a construir
el seu futur, necessitem que tothom
participi, voti i decideixi. Ens agrada Barcelona i en
aquestes eleccions ens hi juguem massa
com per ser apàtics.
Quines seran les principals accions concre-
tes que fareu en matèria de joventut si gua-
nyeu les eleccions?
La nostra prioritat és que Barcelona sigui una ciutat
on viure. Per això volem que el Metro
funcioni també el divendres a la nit, més facilitats
per al lloguer públic per a emancipar-nos
amb llibertat. Volem una Barcelona que cuidi dels
seus ciutadans i nosaltres som garantia
perquè no es retalli.
JEV-Barcelona
Janet Sanz
Com valoreu l’apatia dels joves envers la
política?
D’entrada és molt gran el col·lectiu de joves que
participa, però és cert que n’hi ha una gran quanti-
tat que se senten molt lluny de la política. Al nostre
parer això es deu a dos factors: l’augment de casos
de corrupció entre els partits majoritaris i la man-
ca de coherència d’aquests. Per això necessitem
persones en política que facin el que diuen i diguin
el que fan. Perquè la política si no la fas, te la fan.
Quines seran les principals accions con-
cretes que fareu en matèria de joventut si
guanyeu les eleccions?
Des d’e Joves d’Esquerra Verda proposem que
l’Ajuntament sigui un veritable actor per combatre
la crisi. Proposem combatre l’atur juvenil mitjan-
çant quotes en la contractació pública que afavo-
reixin l’entrada de joves amb feines de qualitat i
salaris dignes, així com la reserva d’un 50% de
les noves promocions en habitatge social per a
lloguer a preus assequibles per els col·lectius
amb més dificultats per emancipar-se.
L’HIPERBÒLIC/93 Eleccions
17
i participació
política
JNC-Barcelona
Ramon Morell
Com valoreu l’apatia dels joves envers la
política?
Si un cas podríem parlar de decepció. Els joves
s’interessen més per la política del que els mitjans
ens volen fer creure. Hi ha un conflicte, però, de pri-
oritats i és per això que fan falta noves maneres de
participació ciutadana, més accessibles i eficients.
Quines seran les principals accions con-
cretes que fareu en matèria de joventut si
guanyeu les eleccions?
Centralitzarem l’oferta d’habitatges públics joves
a Internet i ho publicitarem millor. Reservarem un
percentatge de places de pràctiques en els ens
que depenen de l’Ajuntament destinats a joves
formats sense experiència. I posarem Nit Bus que
recorrin el trajecte del Metro quan aquest roman-
gui tancat.
JERC-Barcelona
Jordi Castellana
Com valoreu l’apatia dels joves envers la
PP-Barcelona política?
Andrea Levy Soler L’apatia del jovent no és envers la política, és en-
vers les institucions polítiques que mica en mica
Com valoreu l’apatia dels joves envers la s’han allunyat dels joves. El jovent tenim molt in-
política? terès a transformar la societat i el país en el qual
L’apatia només es pot combatre fomentant l’inte- vivim, per tant, vivim la política molt intensament.
rès, en aquest cas amb més i millor informació.
És important aproximar els polítics i les seves
propostes, però encara ho és més fer entendre Quines seran les principals accions con-
el pilar fonamental del nostre sistema polític que cretes que fareu en matèria de joventut si
és l’estat social democràtic i de dret, les funcions guanyeu les eleccions?
dels nostres representats, la importància dels Les principals dificultats que patim com a jo-
seus actes i la repercussió d’aquests en la nostra ves estan relacionades amb la crisi. Per tant,
vida més quotidiana. impulsarem mesures per combatre-la. Caldrà
més formació i impulsar la formació professio-
Quines seran les principals accions concretes nal per recuperar llocs de treball, crearem més
que fareu en matèria de joventut si guanyeu les parc d’habitatges protegits per garantir la nostra
eleccions? emancipació, i cal més seguretat i protecció en
Barcelona necessita joves ben formats i valents: matèria educativa, sanitària o en el transport,
necessitem centres educatius públics decents, tant diürn com nocturn (amb una replanificació
apropar els estudis i la formació a les necessitats dels Nit Bus o l’obertura del Metro de forma con-
reals del mercat laboral així com fomentar l’empre- tinuada els divendres i dissabtes a la nit).
nedorisme reduint l’administració, escurçant trà-
mits i consolidant una administració pública segura
i seriosa. Els joves el que necessitem són les eines
adients per prosperar.
Textos: Diego Giménez
(diego@edicat.cat)- Foto: JERC
deria.cat
*
 PETITS ANUNCIS L’HIPERBÒLIC/93
18 MAIG 2011 _____________________________________________________________________________________________________

GUIA JOVE MODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

Passeig de Gràcia, 66 (Barcelona)

Tel.: 90 215 88 66

formatic@formatic-barna.com

www.formatic-barna.com

T’obrim les portes al món El centre de formació dels

· Hostessa de Relacions Públiques professionals financers
· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, L’IEF és reconegut, des de fa quasi 20 anys,
· Hostessa i Auxiliar de vol com la institució de referència en formació
· Relacions Públiques i Màrqueting bancària i financera. Fundat per les principals
· Secretariat Internacional d’alta direcció entitats de crèdit espanyoles, ofereix des de
· Agent de viatges programes de postgrau i de preparació per a
les principals certificacions professionals fins
a seminaris i cursos d’especialització en les
últimes innovacions financeres.
Institut d’Estudis Financers
Gran Via 670, 08010 Barcelona
Telf: 90 412 44 31
Fax: 90 412 10 15
infoief@iefweb.org

www.iefweb.org

T’agrada el Turisme?
A Mediterrani t’oferim el GRAU EN TURISME
amb un IPAD 2 inclòs en la matrícula i 6 idio-
mes, i també el prestigiós MÀSTER EN DIREC-
CIÓ ESTRATÈGICA D’EMPRESES TURÍSTIQUES
amb 4 especialitzacions: Direcció d’Empreses
d’allotjament, Direcció Turística de Creuers, Di-
recció de Màrqueting i E-Commerce, i Direcció
d’Esdeveniments i Congressos.
També podràs realitzar pràctiques internacio-
nals i disposaràs d’una extensa borsa de tre-
ball. Descobreix per què som líders en Turisme
a Barcelona.
C/Rocafort, 104 Tel.: 90 426 98 22.
www.mediterrani.com

Per a més informació sobre la GUIA JOVE: jordi@edicat.cat

 L’HIPERBÒLIC/93 orienta't amb educaweb
_________________________________________________________________________________________________ MAIG 2011
19

Beques MEC
Les beques MEC 2011 són ajudes per a
joves d’entre 16 i 30 anys per a l’estudi
d’anglès, francès i alemany a l’estranger
durant l’estiu. Aquestes beques les
ofereix el Ministeri d’Educació.
T’expliquem què has de fer per aconseguir
aquesta beca i poder ser-ne un dels més de
25.000 alumnes beneficiats.
En què consisteixen?
Les beques MEC 2011 doten de 1.700 euros
cada alumne que contracti un curs d’idiomes
d’un mínim de 3 setmanes en un dels destins
oferts en el mateix web d’aquestes beques.
Si vols optar a aquestes ajudes, en primer lloc
has de complir els requisits que es descriuen a
continuació i, en segon lloc, contractar 1 dels
cursos d’idiomes d’una durada mínima de 21
dies que es duen a terme en més de 30 esco-
les repartides per Europa, Amèrica i Oceania.
Requisits
En funció de la llengua que vulguis estudiar,
hauràs de complir uns requeriments o uns al-
tres. Per exemple, en el cas de les beques
d’anglès, veuràs que és necessari que hagis
rebut algun tipus d’ajuda el curs anterior i, en
canvi, en les d’alemany o francès, no. El mo-
tiu d’això és que s’ofereixen moltes menys be-
ques d’alemany i de francès (1.400 beques)
que d’anglès (25.000 beques); així doncs, els
aspirants en aquest cas s’ordenen segons la
nota mitjana del curs anterior, cosa que no
passa amb les beques d’anglès.
Beques MEC d’anglès 2011
Els requisits per poder sol·licitar aquestes
ajudes per a un curs d’anglès varien se-
gons l’edat:
Si has nascut entre l’1 de gener de 1980 i el
31 de desembre de 1992:
1r. Has d’haver rebut en el curs anterior (curs
2009/2010) alguna de les beques següents:
- Beca de Convocatòria General per a estu-
diants universitaris i de nivells postobligatoris
no universitaris
- Beca de mobilitat per a estudis fora de la
teva comunitat (les beques ERASMUS no
compten per a aquesta convocatòria)
2n. Has de fer un curs de 3 setmanes com a
mínim (15 hores lectives setmanals) en algun
dels destins oferts i completar-lo entre l’1 de
juny i el 30 de novembre de 2011.
Si has nascut entre l’1 de gener de 1993 i
el 31 de desembre de 1993:
1r. Has d’haver rebut en el curs actual (curs
2010/2011) una beca general d’estudis.
2n. Has de fer un curs de 3 setmanes com
a mínim (15 hores lectives setmanals) en al-
gun dels destins oferts i completar-lo entre l’1
de juny i el 30 de novembre de 2011.
+ info sobre...
Què va a càrrec teu?
El vol al país de destí i el desplaçament al teu
allotjament o escola.
El dIpòsit
Per reservar una plaça en el curs que desitgis
hauràs de deixar una fiança de 200 euros per-
què l’escola dugui a terme els tràmits corres-
ponents i et reservi la plaça.
Aquests 200 euros es descomptaran posteri-
orment del preu total a pagar. No obstant això,
si al final no et donen la beca, els diners se’t
retornaran íntegrament.
L’allotjament
Sempre que escullis un curs amb allotjament
aquest estarà inclòs en el preu. Tindràs reser-
vada la residència des del dia anterior d’inici
del curs fins al dia després de la fi del curs. Si
tens pensat quedar-te més temps, hauràs de
cercar allotjament pel teu compte.
Sol·licitar la beca
Si finalment compleixes els requisits especifi-
cats hauràs de completar el formulari de sol·
licitud corresponent segons la llengua que
vulguis estudiar. Un cop fet, l’hauràs d’impri-
mir, signar i enviar per correu a la Subdirec-
ción General de Becas y Promoción Educa-
tiva (Sección de Convocatorias Especiales),
carrer Torrelaguna, 58 - 28027 MADRID.
Data límit
A hores d’ara encara no s’ha concretat el termi-
ni límit per presentar la sol·licitud, però si pre-
nem com a exemple les dates de l’any passat,
més o menys et podem dir que tindràs temps
fins al juny de 2011. Així que no t’adormis!

Beques MEC d’alemany i francès 2011 La resposta

A partir de la data límit de presentació de sol·
1r. Estar matriculat en el curs actual, 2010/2011, a la universitat o en algun cicle formatiu de grau licituds, el Ministeri et respondrà en un termini
superior o en ensenyaments artístics superiors. inferior a 3 mesos (generalment solen donar
el resultat a l’abril o al principi de maig, com
2n. Haver rebut durant el present any acadèmic alguna de les beques següents: a molt tard).
- Beca de Convocatòria General per a estudiants universitaris o d’altres estudis superiors. Mentre es resol la teva sol·licitud, pots proce-
- Beca de Convocatòria General per a estudiants de cicles formatius de grau superior. dir a reservar un curs, a través de la pàgina
- Beca d’accés a estudis universitaris. web de les beques MEC, a fi d’assegurar-te
- Beca de mobilitat per a estudis fora de la teva comunitat (les beques ERASMUS no compten). una plaça en cas que et concedeixin la beca.

3r. Fer un curs de 3 setmanes com a mínim (15 hores lectives setmanals) en algun dels destins oferts i
completar-lo entre l’1 de juny i el 30 de novembre de 2011.

www.qestudio.cat +info: www.educaweb.cat

 20 sexe
MAIG 2011
L’HIPERBÒLIC/93
Maria Lapiedra
«Sembla que sóc l'única
que té relacions sexuals»
Jo volia omplir els meus pits amb
oxigen. Així, si un dia estava sota l’aigua
o em quedava atrapada en un ascensor amb
algú que tingués els pulmons molt grans
disposaria d’una reserva d’oxigen pròpia. Però
em van dir que només em podrien posar un
compost d’hidrogen amb gel. Jo vaig preguntar
si podria ser hidrogen amb mel. Però no.
Només podia ser el que ell volgués. Perquè
tenia una carrera de Medicina, diu. Fatxenda.
Només arribar a casa em vaig posar mel sobre
els meus pits. I també gel. No deia que no es
podia, el saberut? Doncs, si pots posar-te mel
i gel per fora també pots posar-t'ho per dins,
dic jo. I faria bona olor. I els meus pits estarien
Amb Maria Lapiedra
www.marialapiedra.com
millor. Ara l’únic que sé és que per dins, gràci-
es al gel, els tinc nets. Però de què em serveix
l’hidrogen? De res. Només per fardar.
— Tinc hidrogen aquí dins —li dic a la gent—.
I tu?
— No. Jo no tinc hidrogen.
— Doncs, et fots.
Només em serveix per això. Per empipar a la
gent. No com a mesura de supervivència. I em
dol, perquè jo sóc una dona pràctica.
A la societat de consum no li interessa que
siguem vegetarians. Perquè si fóssim vegeta-
rians a les ciutats haurien d’existir més zones
verdes i hi haurien menys centres comercials i

«Perquè t'agradi sexualment la meva tia àvia has de ser un depravat»
carreteres. Si necessitéssim menjar herba com
les vaques necessitaríem milions d’hectàrees
de pastura, no hi hauria lloc per al progrés. No
necessitaríem Mac Donald’s ni Burguer Kings.
No necessitaríem restaurants cars ni roba cara
per anar als restaurants cars. No necessitaríem
diners per comprar roba per anar a aquests
restaurants cars. No necessitaríem diners. No-
més estaríem feliços per la terra, peixant, nus,
menys a l’hivern, que ens taparíem amb la pell
de Berlusconi.
Perquè el progrés és un rotllo. Abans no hi
havia tant rotllo, em refereixo a la prehistòria.
En primer lloc, els llibres d’història eren molt
curts. I els de la ciència també. Hi havia més
temps per a relacions humanes i qualsevol que
inventava alguna cosa senzilla com una roda li
donaven el premi Nobel. Jo crec que un va in-
ventar la roda i un altre més ximple les pizzes.
Com odio les pizzes! Però què es creuen? Són
unes estúpides! A mi no m’agraden les pizzes,
només me les menjo per fotre-les. M’agraden
molt els restaurants italians per això: perquè
cuinen pizzes sense parar perquè els seus cli-
ents les tallin i les facin patir. Les pizzes són
els éssers més inútils de la Terra.
A la societat de
consum no li
interessa que siguem
vegetarians.
Amb tot això vull animar-vos, estimats lectors,
que us feu vegetarians. El món seria molt mi-
llor. Més verd i amb teletransport. Encara que
això del teletransport sigui un mal invent. Ho
dic perquè tinc una tia àvia molt pesada que
sempre em diu que la vagi a veure i li dic que
no puc perquè visc a Madrid, no a Mollerus-
sa, que és on viu ella. Amb el teletransport no
em podria escapar de visitar-la, o el que és
pitjor, em visitaria ella. Seria terrible perquè
la conec i vindria sense avisar. I apareixeria a
casa meva, a l’hora de dormir, o quan estigu-
és al bany o amb algun amant al llit. I es que-
daria a dormir, i és clar, imagineu la meva tia
àvia amb mi al llit i amb un dels meus amants.
No seria gens divertit. Ni tan sols eròtic, tret
que siguis un depravat. Perquè si t’agrada
sexualment la meva tia àvia és que ets un
depravat, com el meu amic Federico.
El meu amic Federico va a complir 37 anys el
15 de febrer i mai no ha tingut xicota perquè
totes diuen que és un depravat. Quan se'n va
al llit amb alguna, els demana que es facin les
mortes. Elles ho fan, bé, algunes, altres mar-
L’HIPERBÒLIC/93 sexe
21
Maria Lapiedra
xen corrents (però sense fer-se les mortes),
i quan es fan les mortes Federico es posa a
plorar perquè ho fan molt bé i creu de veritat
que s'han mort. Llavors, elles deixen de fer-se
les mortes, ressusciten, i Federico s’espanta.
— Però jo no estava morta! Estic viva, estava
fingint!
— Doncs ets una mala persona per fingir la
teva mort.
Vaja, un embolic. El que li passa a Federico és
que té una memòria a curt termini, com un peix.
I no és l’únic que té curt, de la mida d’un peix.
Però no escriuré sobre això en aquesta revista
científica i prestigiosa perquè seria de mal gust.
Escriuré sobre les virtuts de ser vegetariana.
És més higiènic ser vegetariana que caníbal. I
si no prova de menjar-te una pastanaga amb
les mans i després prova a menjar-te unes
costelles a la barbacoa també amb les mans.
Fins i tot els excrements que et surten fan
més bona olor. I si no em creieu escriviu-me
un correu electrònic i quedem a casa meva. Jo
guardo tots els meus excrements des de fa un
any, no només per poder demostrar que no fan
olor sinó perquè em puguin reconstruir genèti-
cament en cas que perdi un braç o una cama
en un accident de cotxe. Una vegada vaig tenir
un amant científic que em va assegurar que si
un dia perdia una extremitat podria fer que sor- O els bancs de sang: de bojos! Aquests bancs
tís de nou gràcies als meus excrements i em els va organitzar un que es creu que els vam- Quan se'n va al llit
va aconsellar que els guardés tots. La veritat pirs existeixen i llavors quan el vagin a atacar
és que després de dir-me això va riure durant evita que el deixin sec dient-li que prengui la amb alguna, els
molt de temps, però jo em vaig quedar amb la targeta i vagi a un banc de sang per agafar la
demana que es facin
primera part de la conversa. que necessiti. La gent està molt malament!
les mortes
Gairebé tinc la cambra, que hauria de ser per Bé, crec que ja toca acomiadar-me. Espero
als hostes, plena d’excrements vegetarians. que aquest interessant article aporti una mica Sabrien encendre i apagar els llums, fer-nos
Perquè es conservin bé he reconvertit aques- de llum a la comunitat científica en general i en l’esmorzar i portar-nos aigua al llit abans de
ta habitació en un frigorífic. I la veritat, mola. coronel. Espero haver aportat el meu granet de dormir perquè puguem prendre’ns la pastilla
Quan estic avorrida em poso a passejar entre anticonceptiva.
els meus excrements i em sento feliç. Vaja, que
fins i tot em vénen ganes de perdre un braç per Us deixo caure aquestes brillants elucubracions
veure com em neix de nou. Ho havia de fer, Només arribar a casa a vosaltres, la comunitat científica planetària,
però em vaig contenir perquè fa poc ho vaig sense cap ànim que em doneu el premi Nobel
veure en una de les pelis d'Star Wars. Imagino
em vaig posar mel de la Ciència encara que crec que me'l mereixo
que serà una cosa molt semblant. sobre els meus pits i que seria un magnífic petjapapers que es veu-
ria súper bé a la prestatgeria de casa meva, al
Imagino que em creixerà com una flor. Algunes costat del premi Nimfa a la millor actriu eròtica
persones em diuen porca per tenir una habita- sorra perquè el món sigui un lloc millor. L’únic que em van donar en el FICEB.
ció plena d’excrements, però, dic jo, hi ha gent que desitjo és que siguem més feliços quan
que es dedica a guardar coses més fastigoses sortim al carrer. No sé si us fixeu vosaltres en Un petó molt gran, sobretot a la meva mare que
encara, o si no, a veure qui és el guapo que em la cara de la gent quan surt al carrer. Sembla mai no va pensar que jo podria escriure un arti-
diu que no són molt més fastigosos els bancs que jo sóc l'única que té relacions sexuals cada cle de ciència. La teva filla no només és vegeta-
de semen. Això sí que és una porcada en tota dia i a totes hores. riana, mare. També és llestíssima. Gairebé tant
regla. I una depravació. A més, que no entenc com el porc que va inventar el teletransport.
per què cal guardar semen en un banc Us ima- Si fóssim vegetarians tots, els animals evolu-
gineu? Perdona ara vinc, vaig a treure semen cionarien. Alguns més i altres menys. Això ho Textos: María Lapiedra
del caixer perquè aquesta nit tindré una relació tinc clar. Per exemple els gossos no tindrien (marialapiedra@hiperbolic.cat)
sexual i potser no m’arriba. tant greix en el cervell i podrien pensar millor. Fotos: ACI Creativo deria.cat
 CULTURA L’HIPERBÒLIC/93
22 MAIG 2011 _______________________________________________________________________________________________________________

destacat del mes

Kafka a la
platja
Haruki Murakami
Kafka Tamura és un estudiant solitari i disciplinat

Norwegian Blues
que un bon dia decideix fugir de casa i agafa un au-
tobús en direccció a Takamatsu, un poble escollit a
l’atzar, on trobarà una biblioteca privada per passar
les hores i completar la seva educació autodidacta.

La gran pantalla acull l’obra de l’escriptor japonès

«I once had a girl or should I say she once had
me...» D’aquesta manera comença la cançó dels
Beatles que dona nom al llibre que va fer conèi-
xer Murakami al gran públic català.

El meu amor El proper divendres 29 d’abril arriba als cinemes

Sputnik
Haruki Murakami
Com el viatge etrna-
ment circular del satèl·lit rus Sputnik, però en el
context de la gran metròpoli de Tòquio, tres perso-
nes es busquen desesperadament intentant tren-
car amb la inèrcia de la vida solitària. El narrador
és un jove professor de primària que està enamo-
rat de Sumire, una noia impulsiva i desordenada,
una admiradora de Kerouac amb aspiracions lite-
ràries; i Miu és una dona de negocis, 17 anys més
gran que Sumire, casada, molt rica i molt bonica.
1Q84. Llibres
1i2
Haruki Murakami
L’Aomame és una misteriosa jove d’uns trenta anys
que assassina maltractadors i que, quan comença
la novel·la, està atrapada en un embús, dins d’un
taxi, camí de cometre un dels seus homicidis. En
una altra escena, en Tengo, un jove escriptor que
no ha publicat mai i es guanya la vida fent de pro-
fessor de matemàtiques, es troba atrapat quan un
prestigiós editor li demana que reescrigui l’obra
d’una jove promesa.
la pel·lícula Tokio Blues, basada en el best-seller
de l’escriptor Haruki Mirakami i dirigida per Tran
Ahn Hung. El film compta amb la participació dels
actors Kenichi Matsuyama i Rinko Kikuchi (no-
minada a l’Oscar per Babel), i amb Jonny Gre-
enword del conegut grup Radiohead a la banda
sonora.
La novel·la és una història nostàlgica que trac-
ta els temes de la pèrdua i de la sexualitat. La
història està narrada pel seu protagonista, Toru
Watanabe, que evoca el temps en què va re-
sidir a Tòquio durant el seu primer any com a
estudiant universitari. A través dels records de
Toru el lector és testimoni del desenvolupament
de les seves relacions amb dues dones molt
diferents: Naoko, una bella noia, amb una vida
emocional agitada, i la sociable i animada Midori.
L’acció es desenvolupa al Tòquio de finals
dels anys seixanta, moment històric en què
els estudiants japonesos, com molts estudi-
ants a altres països, estaven involucrats en
protestes contra l’ordre establert. Aquestes
protestes són el teló de fons en el qual es de-
senvolupa l'obra, i l’autor (a través dels ulls de
Toru i Midori) descriu aquest moviment estu-
diantil en general com pusil·lànime i hipòcrita.
Certs fragments de l’obra es van publicar origi-
nalment en la col·lecció «El salze cec i la dona
adormida» amb el títol Luciérnaga.
La història de Tokio Blues, està considerada el
clàssic modern per excel·lència de la literatura
japonesa i narra l’educació sentimental d’un jove
estudiant al Tòquio dels anys seixanta. Tendra,
escrita amb to melancòlic i sensual i amb un ritme
molt àgil, Tòquio Blues explora, amb una encerta- mi també ha captivat molts lectors dins el mercat
da i equilibrada mescla de melanconia i sentit de editorial català i és per això que La Butxaca ha
l’humor les angoixes adolescents, el desengany publicat amb un format còmode i a l’abast de tot-
del primer amor i el trànsit a l’edat adulta. hom Tòquio blues (2007), Kafka a la platja i El
meu amor Sputnik (2008), El salze cec i la dona
Tokio Blues és ja un dels majors èxits de la litera- adormida (2009), After Dark i L’amant perillosa
tura mundial amb més de 10 milions d’exemplars (2010) i la darrera novetat publicada el passat
venuts al Japó i 2,6 a la resta del món gràcies a mes de març, Despietat país de les meravelles i
la seva traducció a més de 30 idiomes. Muraka- la Fi del Món (2011).
Títol de la novel·la
El títol original en japonès Noruwei no Mori, és la for-
ma habitual de traduir al japonès el títol de la cançó
“Norwegian Wood (This Bird Has Flown)” de The Be-
atles, composta per John Lennon i Paul McCartney.
En la novel·la apareixen diverses al·lusions a aques-
ta cançó, que és la favorita del personatge Naoko.
La paraula japonesa mori seria equivalent en català
a «bosc», no al material «fusta», encara que la lletra
de la cançó indubtablement s'hi refereix. Aquesta
traducció, que pot semblar estranya, està basada
en la traducció oficial del títol de la cançó i, a més,
les imatges i les ambientacions forestals tenen una
importància destacada en la novel·la.
 L’HIPERBÒLIC CULTURA L’HIPERBÒLIC/93 A...Z
__________________________________ MAIG 2011
23

AGENDA maig2011 ESCOLA

MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES I CONFERÈNCIES I EXPOSICIÓ
D’ESCRIPTURA
µµDies: fins al 29-05-2011
El casament dels
petitburgesos, de Bertolt
Brecht
Teatre
Almeria Teatre
C Sant Lluís, 64
Barcelona

µµDies: 20-05-2011
Pirates of the Caribbean:
On Stranger Tides
Cinema-Estrena
http://disney.com/pirates
µµDies: 27-05-2011
Nowhere Boy
Cinema-Estrena
http://dai.ly/fRCoYi
µµDies: fins al 19-06-2011
El misantrop, de Molière,
dirigit per Georges
Lavaudant
Teatre
Teatre Nacional de Catalunya
Pl Arts, 1 - Barcelona
933065700
µµDies: 27-05-2011
My Soul to Take
Cinema-Estrena
Casament
Són dalt de l’altar. Ella, la núvia, duu un vestit blanc que
engavanya els saxons confeccionats amb la laboriositat de
menjar un àpat rere un altre. Ell, el nuvi, és la primera vegada
que es posa corbata. Li estreny lleugerament el coll; se sent,
físicament i simbòlicament, ofegat.
Resten pocs segons pel moment de dir el SÍ etern, en l’amor i
en la malaltia, fins que la mort -o un advocat matrimonialista- els
separi. És el seu instant.
Fa dos anys que organitzen aquell dia. Dos anys per lligar-ho
tot. Dos anys de mesurar cadascun dels detalls. Dos anys d’anar
casa per casa, d’amics i familiars, per convidar-los personalment.
Dos anys de voltar arreu per triar restaurant, música, fotògraf,
etc; fins i tot, s’han atrevit a opinar sobre la marca de l’arròs que
els tiraran a la sortida. Dos llarguíssims anys.
És una parella molt coneguda; els dos són del municipi de
Vilajor, de tota la vida. Avui, les cases han quedat buides. Tots,
petits i grans, han anat a veure el casori. Són dins de l’església
romànica amb la màxima seriositat i felicitat que exigeix aquest
joiós instant. Han arribat al punt de la cerimònia en què alguns
segons de silenci precediran el SÍ que els ha d’unir davant totes
les mirades.
Llavors, en aquell magnífic moment de la seva vida, se sent la
melodia d’un mòbil. Els nuvis es giren. És del cosí segon de la
tieta Dolors, en Quirze. És la tonada de la Champions League
(versió coneguda de la composició Zadok the Priest de Händel).
En Quirze regira totes les butxaques i no el troba. La vergonya
li tapa tot el rostre amb un vel vermell. Aquella música segueix
sonant. Al capellà se li’n va el sant al cel. Agafa el calze per les
dues nanses i l’aixeca amb aire triomfal.

Núria Pujolàs i Puigdomènech

µµDies: fins al 15-05-2011 (Bloc: http://miramelsmots.blogspot.com)
El petit Eiolf,
d’Henrik Ibsen
Teatre
Sala Beckett
C Ca l’Alegre de Dalt, 55
Barcelona
9328453
Canuda, 6. 08002 BCN. Tel. 90 317 49 08
www.campusdescriptura.com