Exercicis Contes de Pere Calders

1. Fes una síntesi de cadascun dels contes que no excedeixi les 5 línies

Invasió Subtil:

Aquest conte tracte sobre un personatge que es troba sopant en un hostal i de cop i volta un suposat
japonès s’asseu al seu costat. A continuació l’autor fa una descripció exhausta sobre l’aspecte i el
comportament atípic del “japonès” ja que l’actitud general d’aquest no s’adequa a la imatge
preconcebuda d’un japonès que té el protagonista. Després de discutir amb la seva dona sobre com el
protagonista pot saber si el personatge és o no japonès, aquest se’n va a dormir neguitós ja que tem la
dificultat de no poder distingir qui és o no estranger.

El Testament de la <<Hiena>>

Aquest conte tracte sobre un personatge, de pseudònim “La Hiena”, que li manen assassinar a un
funcionari. Aquest, davant l’amenaça de mort ,reacciona d’una manera atípica ensenyant a “el Hiena”
on fulminar-lo d’un tret, perquè així no pateixi. Finalment l’enganya i el funcionari el deixa inconscient al
terra d’un cop al cap. Quan desperta i recupera la consciència, ja a la presó, prescindeix del seu
pseudònim i l’ofereix a qui el vulgui, ja que ell allí dins no en farà ús.

2. Analitza el tipus de narrador que apareix en cadascun

Tant a Invasió subtil com a El testament de la “hiena”, el narrador és en primera persona i, per tant, és un
narrador intern. Així en tot moment sabem el que de veritat pensa i sent el narrador que a més a més és
el protagonista en tots dos casos: <<M'havia imaginat que el japonès menjaria amb una pulcritud
exagerada...>>, <<... vaig respondre-li...>>.

3. Cita i caracteritza tots els personatges que apareixen en cada narració.

INVASIÓ SUBTIL:

En aquesta narració apareixen tres personatges.

1. El narrador: és un senyor bastant desconfiat i mal pensat, que està convençut que ha conegut un
japonès sense tenir cap prova de que sigui de procedència japonesa i aquest tampoc mostra cap
tipus de caràcter físic ni cultura oriental.

També és una persona molt tossuda perquè encara que l’home que coneix no tingui aparença japonesa
i que la seva dona li posi en dubte, ell continua pensat que es un japonès.

2. El “japonès”: es tracta d’un català com qualsevol altre, és a dir, amb la roba, figura, menjar i accent
típic d’un català, encara que el narrador no ho vulgui veure.
3. La dona: és una persona amb sentit comú, que dubta del seu marit, ja que allò que ell li explica no té
gaire sentit.

EL TESTAMENT DE LA «HIENA»:

Destaquen dos personatges:

 El narrador: és un home poc intel·ligent i per tant, fàcil d’enganyar. Encara que sigui un criminal, es
veu clar que no pretén martiritzar al funcionari i, per pietat, vol disparar-li en algun punt on la seva
mort sigui ràpida .
El dia de la reunió secreta li van adjudicar l’àlies de «La hiena» gràcies a la seva set d'implacabilitat.
Ell mateix es descriu com una persona gens egoista i diu que no es versat en qüestió d’institucions
de beneficència i que té poques relacions i coneixences.

 El funcionari: És una persona bastant valenta, ja que encara que en el principi es mostri amb una
actitud de por, de seguida vol enganyar al narrador per poder donar-li un cop i escapar per tal de
evitar la seva mort. Es pot deduir que es un home intel·ligent i amb recursos.

4. Busca en ambdós contes trets propis de la narrativa de Calders explicats en els articles anteriors.

Pere Calders utilitza en els dos contes l'humor, però d’una manera diferent en cada cas.

En el primer conte podem observar a Invasió subtil utilitza un humor molt intel·ligent que porta al
protagonista a no ser capaç de sobreposar-se a la realitat i aquest individu li manca molta imaginació
per poder adonar-se de la realitat i per tant, es incapaç de reaccionar. En aquest conté trobem molta
ironia i un gran coneixement d’altres cultures i de les formes expressives.

En el conte de El testament de la “hiena”, utilitza també l’humor però es un humor molt subtil, un
individu capaços de sobreposar-se a la realitat i superar-la i l’altre amb una gran ironia és un individu
incapaç de pensar i reaccionar. És un conte amb molt de diàleg on Pere Calders mostra una de les seves
característiques més clares, el domini de les formes expressives.